Memòria 2011

MEMĂ&#x2019;RIA 2011 Biblioteca Vallcarca i els Penitents M. Antonieta Cot

1. LES PRINCIPALS LÍNIES DE TREBALL DEL 2011 La Biblioteca Vallcarca i els Penitents –M. Antonieta Cot va obrir les portes el dilluns 10 d’octubre de 2011. Els mesos de juliol i setembre van comportar la planificació de la posada en funcionament de l’equipament per part de la Direcció Tècnica del Consorci de Biblioteques de Barcelona i la Direcció de la biblioteca. Es van decidir temes com la distribució del fons, la selecció d’una part del mobiliari, la senyalització i disposició de la mateixa, logística (línies de telèfon, disposició de les alarmes, antifurts, climatització...), es coordinaren les diferents actuacions amb el Districte de Gràcia, la Gerència de Serveis Bibliotecaris de la Diputació de Barcelona i els diferents proveïdors, i, també, es va fer el seguiment de les obres pendents de finalització i del mobiliari pendent de servir. A banda de la tasca de planificació relacionada amb l’edifici i el muntatge durant el període previ a l’obertura del centre, es va portar a terme per part de la direcció i l’equip de la biblioteca les següents accions: - realització dels continguts de la pàgina web de la biblioteca i del fulletó informatiu sobre l’equipament. - selecció de fons: cinema, música, fons general bibliogràfic i manteniment. - selecció del material d’oficina necessari per al període previ i immediatament posterior a l’obertura. - tractament tècnic dels materials amb el doble objectiu de facilitar el seu accés als usuaris i d’agilitzar la gestió al personal de la biblioteca: adjuntar el material d’acompanyament en bosses autoadhesives dins el propi document, canviar totes les caixes de DVD’s i CD’S a fundes de plàstic, classificació de les pel·lícules cinematogràfiques segons gènere i realització dels pictos corresponents, tractament específic dels documents recollits als dos centres d’interès principals de la biblioteca (“Hàbits saludables” i “Jazz i blues”) i a d’altres seccions com el racó de “Pares i Mares”, la secció de còmics i la identificació de la novel·la de gènere amb el seu picto corresponent. Les línies de treball per al 2011 no es van recollir en un document de Pla d’Acció ja que la biblioteca obria els tres darrers mesos de l’any i mancava temps per poder formalitzar objectius amb una visió més àmplia. Es va decidir treballar sobre accions concretes sempre tenint en compte els aspectes bàsics del funcionament i els serveis. Destaquem els següents punts: -

Serveis generals: una setmana després de l’obertura de la biblioteca es va posar en funcionament el préstec interbibliotecari, amb l’objectiu d’oferir el més aviat possible, un dels serveis més utilitzats. Aquesta decisió es va prendre, també, per poder compensar als usuaris pels buits de col·lecció que el nostre fons té. Un cop engegat el préstec interbibliotecari, la biblioteca va donar un servei normalitzat. Cal destacar, no obstant, dos fets remarcables: 1r- Baixa velocitat de connexió de les línies ADSL, degut a la distància de la central de Telefònica que dóna servei al barri on està situada la biblioteca, i la baixa intensitat de la senyal de la xarxa WI-FI. Aquests fets afecten a la rapidesa en la gestió del programari Millennium, a les cerques que es realitzen a Internet i als OPAC de la biblioteca i a la connexió WI-FI des de portàtil. 2n- Durant el mes d’octubre es van donar un número considerable d’incidències de caire tecnològic (configuració d’ordinadors de l’Espai Multimèdia, aplicatius del programari Millennium, configuració Outlook, connexió a Internet fallida des d’alguns pc’s...). No obstant, passat el primer mes el nombre d’incidències va decréixer fins a la seva normalització.

Col·lecció documental: vam detectar anomalies relacionades amb la localització dels documents de la dotació de fons inicial per part de la Gerència de Serveis Bibliotecaris de la Diputació de Barcelona (d’ara en endavant GSB): molts dels llibres que constaven localitzats a la nostra biblioteca, en realitat no hi eren i altres documents estaven localitzats a d’altres centres. Aquest fet ens va empènyer a realitzar un inventari del fons, que no vam poder finalitzar el mateix 2011. Per altra banda i en relació a aquest fet, hem detectat que la biblioteca presenta buits importants i desequilibris en la dotació d’algunes seccions respecte a d’altres.

Com a fet particular de la nostra biblioteca, comentar la creació de dos centres d’interès distintius: Hàbits saludables i Jazz i Blues, aquest últim, principal motor de la programació d’activitats de la biblioteca.

−

Biblioteca i entorn – Biblioteca i escola: des del primer dia de funcionament, que les escoles es van interessar per col·laborar amb la biblioteca i disposar dels seus espais per realitzar determinades activitats. El fet que estiguem envoltants de centres escolars ha facilitat des de bon començament el contacte a dues bandes: de les escoles cap a la biblioteca, exposant les seves necessitats, i de la biblioteca cap a les escoles, oferint propostes de col·laboració. Si bé durant el primer trimestre de funcionament, vam decidir no realitzar visites escolars per poder preparar els materials adequats i per iniciar la nostra presa de contacte amb el programa Pontbiblioescola, que les altres biblioteques del Districte desenvolupen, des de fa anys, en col·laboració amb el Centre de Recursos Pedagògics de Gràcia. Només un grup de l’Escola Sadako de P5 va visitar la biblioteca al desembre però per consultar llibres i disposar de l’espai de la sala infantil (no va ser pròpiament una visita escolar). Altra característica del nostre emplaçament és que estem propers a diversos centres sanitaris, entre ells el Parc Sanitari Pere Virgili. Des del Districte se’ns va informar de la voluntat del CAP Vallcarca-Sant Gervasi per engegar alguna via de col·laboració amb la biblioteca. Al Pla d’Acció 2012 es recullen els diferents contactes que la biblioteca farà dins l’àmbit relacionat amb la Salut.

Alfabetització informacional (Espais multimèdia – Internet – altres recursos): la biblioteca no va iniciar els cursos de formació “Aula digital” en el darrer trimestre de l’any però sí va portar a terme sessions de formació (Càpsules formatives) que, des del Districte, es van programar per a les persones amb un baix o nul coneixement de les noves tecnologies.

Activitats – Foment de la lectura: una de les activitats més directament relacionades amb el foment de la lectura és el club de lectura. Tot i que al 2011 no vam poder engegar cap club, sí vam iniciar els contactes necessaris per tal de poder tirar endavant aquesta activitat, tant amb un grup d’usuaris adults, com amb nens i nenes d’algunes de les escoles del nostre barri. Com ja apuntàvem anteriorment a l’apartat de “Col·lecció”, volem que la difusió musical al voltant de la música afroamericana sigui un dels principals motors de la programació d’activitats de la biblioteca. En aquest sentit, vam iniciar contactes al novembre i desembre amb diferents associacions relacionades amb el jazz i el blues. També vam realitzar, al mes de novembre, les dos primeres activitats al voltant de la música del nostre centre d’interès.

Organització interna – treball en xarxa: abans de l’obertura del centre, la direcció de la biblioteca va confeccionar un inventari de tasques per àrees de responsabilitat que facilités la distribució de les mateixes entre els membres de l’equip. A partir de l’inventari, es va tenir en compte en l’assignació de responsabilitats, el càrrec i capacitats però també els interessos, formació i motivacions de cada persona. Un cop oberta la biblioteca, i a mesura que han anat sorgint noves necessitats, s'han anat realitzat els reajustament oportuns. Imatge i comunicació: des del mes de novembre s'han utilitzat els canals habituals de difusió de les activitats de les biblioteques de Barcelona: pàgina web, Facebook, newsletter mesbiblioteques, a més a més, de la difusió que el Districte de Gràcia ha fet de les mateixes a través dels seus propis canals (Twitter i pàgina web).

2. RECURSOS 2.1. COL·LECCIÓ -

Fons per habitant (a partir de la població assignada a la biblioteca)

2011 -

Fons total

Població assignada

Docs / habitant

18035

41370

Evolució del total de la col·lecció: Configuració col·lecció

2011

Fons general Fons infantil Música i cinema Revistes Col·Lecció local Petits lectors Referència Magatzem Fons especial Fons mòbil TOTAL

9639 3541 2882 331 30 76 287 27 1222 18035 2011

Nombre capçaleres publicacions periòdiques (diaris i revistes) -

Catalogació per suports i edats: Catalogació per suports i edats

2011

Llibre DVD CD Altres TOTAL

17 4 89 0 110

Evolució: adquisició i expurg, creixement i decreixement

Índex de creixement del fons Índex de renovació del fons Ingrés de donatius

2011 0,1 0,1 366

Càlcul de l’índex de creixement del fons = (altes – baixes) / fons inicial 2890-91/17193= Càlcul de l’índex de renovació de fons = Altes / fons final 2890/18035=0,1

Comentaris: Respecte a la col·lecció destaquem els següents fets: 1- Lot fundacional GSB: un cop posada en funcionament la biblioteca, ens vam adonar, arrel de les consultes que ens feien els usuaris, que molts dels documents que constaven com a disponibles no els teníem. Altra incidència que vam detectar va ser que alguns documents que els usuaris agafaven en préstec constaven com a localitzats en altres biblioteques. Aquests fets ens van decidir a realitzar un inventari del nostre fons, per saber exactament quina era la nostra col·lecció real. El procés va ser lent i no es va finalitzar el 2011 sinó que s’ha finalitzat el febrer de 2012, amb el resultat de 732 documents localitzats a la nostra biblioteca però que no tenim realment. La GSB, en principi, no compensarà amb nous títols l’equivalent als exemplars no localitzats. Les dades que hem apuntat relatives al fons inicial, per tant, no podem assegurar que siguin correctes ja que hem de tenir en compte que molts dels documents, en realitat, no hi eren. Altres aspectes a comentar sobre el lot fundacional que considerem importants són els següents: - desequilibris entre seccions: sobre algunes matèries vam trobar un excés de documents (per exemple, excursionisme, música clàssica) i, en canvi, sobre altres pràcticament no teníem res (moviments artístics, història de l’art, llibres de lectura en anglès per nivells, blues i soul...). - Documents obsolets: enciclopèdies i llibres amb dates d’edició antigues i continguts obsolets (legislació, llibres sobre tecnologies). Aquests documents els vam donar de baixa. - Documents repetits: vam trobar més d’un exemplar de documents dels quals i, des del nostre punt de vista, no calia tenir-los duplicats. Aquests exemplars els vam oferir a altres biblioteques. - Manca d’obres i autors bàsics. Per aquests motius, la col·lecció de la biblioteca presenta buits importants i, creiem també, que la GSB hauria de compensar el nostre centre amb una partida de pressupost extraordinària. 2- Sistema d’adquisició dels exemplars de les revistes: constatem que el sistema actual de provisió dels exemplars de les revistes directament a través del quiosc, en les biblioteques de nova creació, no és eficaç ni eficient degut als següents punts: - No és eficaç: una persona de la biblioteca s’ha de desplaçar setmanalment al quiosc i recollir els títols que hi han disponibles; alguns títols i números de revistes, no es van poder aconseguir (per error del quiosquer, per error del distribuïdor de la revista...). La tria inicial de títols no s’ajusta a les possibilitats reals del que pot aconseguir el quiosc. - No és eficient: s’ha de fer un seguiment molt acurat dels exemplars que el quiosc lliura. S’inverteix molt de temps en el seguiment i en comprovar que els albarans s’ajustin al que realment s’ha servit (es produeixen molts errors per part del quiosc i el responsable de la biblioteca ha de comunicar-ho al seu responsable per tal que efectuï la modificació corresponent).

3- Catalogació: un dels dos centres d’interès de la biblioteca, jazz i blues, tenia un fons inicial molt pobre, sobretot pel que fa al blues (teníem uns 15 documents). Degut aquesta mancança es va realitzar una compra de 89 cd’s d’aquests gèneres amb pressupost del CBB. 4- Col·lecció Local: inicialment la biblioteca no disposava de cap document per a la creació de la col·lecció local. Es va realitzar la compra d’alguns llibres a través del pressupost de “fons bibliogràfic i manteniment” i també es van demanar a altres biblioteques de la xarxa, aquells títols que per temàtica s’ajustaven a la nostra col·lecció local 5-Donatius: Els donatius que hem incorporat han estat bàsicament llibres que altres biblioteques ens han cedit, relacionats amb la nostra col·lecció local (àrea d’influència, temàtiques concretes...). La dada total de donatius no és la que correspon a donatius efectuats directament a la biblioteca. Molts dels documents amb codi d’origen 5 (donatiu) van arribar en el lot fundacional de la GSB. Hem apuntat el total de documents amb codi d’origen 5. A banda d’aquests aspectes més relacionats amb les característiques de la nostra col·lecció inicial, cal destacar algunes accions realitzades per facilitar l’accessibilitat dels usuaris al fons: 1a. S’han creat 11 subdivisions de cinema per gèneres: Terror, Comèdia, Ciència Ficció i Fantàstic, Western, Bèl·lic, Policíac, Documental, Animació, Música al cinema, Sèries de TV i cinema Familiar. Les pel·lícules que no pertanyen a algun d’aquests gèneres s’ordenen alfabèticament per títol, d’acord amb la classificació habitual. 2a. S’han creat subdivisions pel centre d’interès de “Pares i Mares” de la sala infantil que són les següents: Ser Pares, Créixer, Aprendre, Lleure, Els Perquès. 3a. S’han creat seccions dins l’àrea dels llibres d’I* de la sala infantil: Lletra de pal, Lletra lligada, Lletra d’impremta, Lletra lligada/Lletra de pal, Primers coneixements, Reculls de contes, Petits Lectors. 4a. S’han creats subdivisions per al centre d’interès d’”Oposicions”: Temaris, Cultura General, Tests Psicotècnics. També per al centre d’interès d’”Hàbits saludables”: Medicina natural, Teràpies alternatives. 5a. S’han creat subdivisions per al còmic adult: Manga, Còmic americà, Còmic Europeu, Còmic Espanyol, Còmic d’altres països.

Fons especialitzat. Evolució. 2011 Ingrés docs. Centre d’interès “Hàbits saludables”. Total docs. Centre d’interès “Hàbits saludables”. % centre d’interès “Hàbits saludables” respecte el total de la col·lecció

8 94 0,5

Fonts total: 18035

2011 Ingrés docs. Centre d’interès “Jazz i blues”. Total docs. Centre d’interès “Jazz i blues”. % centre d’interès “Jazz i blues” respecte el total de la col·lecció

205 466 3

Fonts total: 18035

Comentaris: La biblioteca no compte amb cap especialització però té dos centres d’interès principals: “Hàbits saludables” i “Jazz i blues”. Aquest últim és el que té més protagonisme, ja que bona part de les activitats que es realitzen a la biblioteca giren entorn a la seva difusió. Tot i no tenir especialització, hem cregut interessant posar les dades relacionades amb les col·leccions d’aquests dos centres d’interès per poder seguir la seva evolució, progressivament en el temps. Jazz i blues + Hàbits saludables: hem comptat els documents ingressats el novembre i desembre, ja que a l’octubre els documents, que vam localitzar en aquests centres d’interès, formaven part del fons inicial de la biblioteca. -Els nostres proveïdors per als centres d’interès han estat: Tatarana-Disco 100: per a Jazz i blues. Valorem molt positivament el fet de poder realitzar la compra directament a la botiga Disco 100 ja que tenen un fons de gran qualitat i ben assortit. Casa del Llibre: per a Hàbits saludables. El mateix proveïdor que per a la compra de fons biblogràfic i manteniment.

Nous 2011

Centres d’interès (cal llistar-los tots) Jazz i Blues Hàbits saludables Oposicions Pares i Mares

Comentaris: - Hem realitzat els següents centres d’interès temporals per donar a conèixer i dinamitzar el nostre fons: Sala d’adults: un total de 3: La Índia, Festival de Jazz de Barcelona, José Luis Sampedro. Sala infantil: un total de 2: Maite Carranza, Nadal a la Biblioteca.

2.2. INFRASTRUCTURES -

Millores realitzades a l’edifici i principals temes pendents - L’edifici de la biblioteca és nou ja que es va inaugurar a l’octubre. No obstant s’han realitzat diferents intervencions que podem considerar “temes pendents d’obra”. És a dir, qüestions que no s’havien resolt satisfactòriament per la constructora NOVANTIA i, també, qüestions que el Districte de Gràcia havia de resoldre per no ser competència de la constructora. Esmentem les qüestions més importants resoltes un cop posada en funcionament la biblioteca: - Instal·lació d’una senyal acústica a la porta d’emergència de la planta 0. - Filtració d’aigua pel lucernari de la planta primera. - Instal·lació de teclat independent a la sala d’actes. - Instal·lació de clau a l’ascensor per bloquejar l’accés a la sala d’actes. - Regulació de la temperatura (durant el mes de setembre no va funcionar l’aire condicionat). Pel que fa a temes pendents de resoldre tenim els següents: - Filtració d’aigua pel pati interior de connexió (Constructora) - Posar taps als endolls infantils que es troben als lavabos. - Temes relacionats amb l’accessibilitat de persones discapacitades, segons informe elaborat per Núria Cardona el 20 de juliol de 2011, Tècnica per a les persones amb discapacitat (Institut Municipal de Persones amb Discapacitat). Aquests temes el Districte preveu resoldre’ls en funció del pressupost a mig / llarg termini. - Com a temes pendents cal esmentar també les incidències relacionades amb la provisió de mobiliari per part del proveïdor LASTER: endarreriment en el lliurament dels mobles, gruix del material dels sobres de les taules d’inferior mida que l’estipulada al plec de mobiliari, provisió de metacrilats que no serveixen per a les nostres necessitats i manca de metacrilats recollits al plec de mobiliari. Alguns d’aquests temes encara estan pendents a data de 5 d’abril de 2012.

Estat de conservació i manteniment -

El manteniment de l’edifici per part del Districte s’ha realitzat diligentment. Les incidències s’han resolt sempre dins uns terminis acceptables i, periòdicament, passen pel centre operaris de la brigada de manteniment. Durant l’últim trimestre de 2011, les qüestions relacionades amb avaries o temes de manteniment s’han enviat al mateix temps que es produïen, degut a que es tractava d’un equipament nou i era urgent solucionar les incidències que anaven sorgint. A partir de 2012, però, la biblioteca enviarà un cop al mes, al Cap de Projectes d’Obres i Manteniment del Districte de Gràcia, el resum d’incidències pendents de solucionar, adaptant-se al protocol de la resta de biblioteques del Districte. Un tema tangencial en relació a l’edifici és la intrusió d’una rata a l’octubre. Es va demanar la desratització de l’edifici a l’Agència de Salut Pública i es van realitzar tres controls (24 d’octubre, 14 de novembre i 2 de desembre) i l’avaluació final del tractament (el 23 de desembre). El resultat va ser satisfactori ja que no es va tornar a detectar la presència de cap més rosegador.

- Altres intervencions: 30 gestions relacionades amb l’equip informàtic, resoltes per Osiatis/Anco. 1 gestió relacionada amb la desconfiguració de la fotocopiadora dels usuaris. 1 gestió relacionada amb d’un creuament a la línia telefònica, resolta per Telefònica.

2.3. RECURSOS HUMANS Anàlisi general dels canvis i incidències rellevants -

Canvis organitzatius i mobilitat: -No es van produir canvis a la plantilla durant els mesos d’octubre a desembre. -L’organització de tasques i responsabilitats es va realitzar abans d’obrir la biblioteca. A mesura que anaven apareixent noves necessitats es van anar fent reajustaments i l’assignació corresponent.

Formació. Accions formatives per part de Consorci / a iniciativa privada dels treballadors (en horari laboral)

Número cursos Personal que hi ha assistit

2011 5 10

2.4. RECURSOS ECONÒMICS Tancament econòmic de l’any. Comentaris: -Pressupost que el Consorci de Biblioteques ha assignat a l’adquisició de fons és de 6.500€ fraccionat en dues partides: 2.000€ per a la compra de cinema i música i 4.800 € per a la compra de fons bibliogràfic. Creiem que el pressupost hauria d’haver estat superior sobretot pel que fa a fons bibliogràfic on tenim buits de col·lecció importants. -Aportacions que la Gerència de Serveis de Biblioteques ha fet a través del Departament de Gestió de la Col·lecció al llarg del 2011: 18.213,27€. El total del fons documental inclou la valoració de tots els exemplars adquirits per la GSB, l’aportació de la Generalitat de Catalunya, l’aportació provinent del Plan de Fomento a la Lectura i la valoració dels exemplars adquirits per SAB. -Pressupost per a material fungible (Districte): es van realitzar compres de material fungible per valor de 1000 € aprox. Aquesta dotació és elevada ja que es partia de zero i no disposàvem de material d’oficina. Valorem positivament la dotació pressupostària. No obstant, i de cara el 2012 no disposarem de cap partida de pressupost, sinó que demanarem semestralment material en funció de les mancances. Creiem que seria necessari poder disposar d’una partida pressupostària específica per a la compra de material: la gestió seria més fàcil i més clara. -Pressupost per a material d’oficina (Consorci): no disposem de dades relacionades amb aquest pressupost. Creiem que seria interessant poder conèixer la xifra total de despesa de material fungible per poder comparar amb exercicis anteriors i anar ajustant el pressupost i les comandes de material en funció de les necessitats reals. 10

-Aportacions que la GSB de la Diputació de Barcelona ha realitzat a través de la Unitat de Distribució i Magatzem del Servei de Cooperació Bibliotecària: S’han destinat un total de 1.122,81€, una quantitat estimable degut a que es tractava de l’obertura d’un equipament nou i es partia de zero. - Manteniment de l’edifici (Districte): no disposem de dades relacionades amb aquest pressupost. Seria interessant poder conèixer aquesta dada per poder contrastar-la amb les altres biblioteques del Districte i fer un seguiment anual de la despesa. -Activitats “locals” (Districte i Consorci): la biblioteca no va disposar de pressupost per a activitats per part del Districte de Gràcia. Per part del Consorci de Biblioteques de Barcelona vam poder disposar de 447,69 € per a la programació d’activitats des de la biblioteca que van ser les següents: Xerrada-audició: Veient passar Robert Johnson, amb motiu del centenari del naixement d’un dels pares del blues. Conferència sobre la vida i obra de Louis Armstrong. Totes dues activitats es van incloure dins el Cicle Blues&Boogie L’H-BCN organitzat per la Societat de Blues de Barcelona. Altres activitats realitzades a la biblioteca, programades directament pel CBB: 3 hores del conte. Pel que fa al personal de la biblioteca, la responsable de la sala infantil, va realitzar dues hores del conte (una per la Castanyada i altra amb motiu del Nadal).

3. ANÀLISI DELS PROGRAMES I SERVEIS

3.1. GENERALS DE XARXA / BÀSICS 3.1.1. INFORMACIÓ I CONSULTA Les biblioteques que feu recollida d’indicadors del servei d’Informació, referiu-los aquí Comentaris: Les consultes realitzades pels usuaris de la biblioteca es realitzen in situ, a través del correu electrònic i del telèfon. El gruix de les consultes es poden respondre al mateix moment o durant el mateix dia. No hem recollit indicadors del servei d’informació.

3.1.2. PRÉSTEC Documents prestats per dia de servei. Docs. prestats / dia servei Indicar dia punta de la setmana

2011 209 El dia de la setmana amb més afluència de públic és el dijous a la tarda, seguit del dimarts a la tarda.

Documents prestats per hora de servei i treballador. 2011 Docs. prestats hora servei / treballador

Indicar hora/es punta

5 L’hora punta és dóna entre les 18h i les 19h.

Préstecs per document disponible 2011 Préstecs per document “prestable”

0,82

Bústies de retorn Documents retornats a les bústies Mitjana diària (Cal comptar tots els dies de l’any que la bústia ha estat disponible si són diferents dels d’obertura de la biblioteca)

2011 751 10

Vam tenir oberta la bústia 76 dies.

Comentaris: - Aquest és el primer any de funcionament de la biblioteca, per tant les xifres són absolutes i no podem comparar amb exercicis anteriors. Per altra banda, només hem obert 3 mesos, no tenim dades d’un any 12

complet. Haurem d’esperar l’any que ve per poder extreure alguna conclusió respecte el funcionament dels serveis generals de la biblioteca. -Del document Dades per a l’avaluació del servei bibliotecari 2011 extraiem algunes dades interessants a tenir en compte en relació al servei de préstec: 1.Tenim un públic majoritàriament jove. El grup d’usuaris que utilitza més el servei de préstec són els infants entre 5 i 14 anys, seguit dels joves d’edats compreses entre els 14 i 24 anys. 2.El percentatge d’usuaris inscrits que han fet ús del servei de préstec està per sobre de la mitjana de les biblioteques del nostre mateix mòdul (P2): un 56,40 % quan la mitjana és del 41,97€. Som la segona biblioteca del mòdul amb un percentatge més alt. 3. Altres indicadors on estem per sobre de la mitjana establerta són: - Préstecs per visita. - Préstecs per usuari inscrit. - Préstecs per usuari que ha fet ús del servei de préstec. -Pel que fa a les dades relacionades amb el préstec interbibliotecari val a dir que hem rebut 221 documents i hem deixat 188. Això és un símptoma del que apuntàvem anteriorment a l’apartat “Col·lecció”: els nostres usuaris ens demanen més documents que no pas el que nosaltres servim a altres biblioteques, això vol dir que la nostra col·lecció presenta buits importants i que ha de millorar.

3.1.3. INTERNET (integra totes les modalitats d’accés i formació) Accés a Internet 2011 Nombre d’ordinadors disponibles àrea infantil Nombre d’ordinadors disponibles adults (excepte EEMM) Nombre d’ordinadors disponibles a l’Espai Multimèdia TOTAL

3 10 12 25

Usos d’Internet Usos Àrea infantil Usos adults Usos Internet des dels Espais Multimèdia o Internet i + TOTAL

2011 697 1550 2247 4494

Servei Wi-Fi Nombre de sessions

2011 690

Cursos Internet i Multimèdia 2011 Nombre de cursos Activitats fetes des dels Nombre places ordinadors d’ús públic ofertades Assistents Nombre de cursos Activitats fetes des del Espais Nombre places Multimèdia ofertades Assistents

4 44 8

Comentaris: -Les activitats d’alfabetització digital, Càpsules Formatives, fetes a l’Espai Multimèdia les va programar el Districte de Gràcia el mes de novembre i desembre. La baixa assistència a aquests cursos creiem que es va donar degut a dos aspectes: 1r- perquè la difusió que es va fer de l’oferta formativa va ser precipitada, amb poc marge des que va sortir la informació dels cursos i la inscripció als mateixos. La inscripció, per altra banda, no era fàcil: la persona interessada havia de trucar a un número de telèfon mòbil del Districte que no sempre estava disponible. El fet que les inscripcions no es poguessin fer des de la mateixa Biblioteca, creiem que dificultava la inscripció tot i que vam posar a disposició dels usuaris els fulls editats pel Districte, amb la informació sobre els cursos. Aquesta opinió es va transmetre a la persona responsable de la seva programació. 2n-Els cursos del programa Càpsules Formatives, estaven orientats a l’ensenyament de la cerca bàsica a internet. En relació a aquest punt, també pensem que l’oferta dels cursos 14

hauria d’haver estat més àmplia.

3.1.4. FORMACIÓ D’USUARIS i VISITES PROFESSIONALS 2011 Visites escolars (ensenyament obligatori) Visites escoles d’adults Visites professionals (bibliotecaris, arquitectes...) Formació ús catàleg Altres

Sessions Assistents

1 50

Sessions

0 0 0

Assistents

Sessions

0 0 0 0

Sessions Assistents

Assistents Sessions Assistents

Comentaris: -Hem comptabilitzat com a visita escolar, una visita de l’Escola Sadako amb alumnes de P5, però en realitat no va ser una activitat formativa. L’Escola ens va demanar poder estar a la sala infantil un matí amb el grup d’alumnes, consultant contes. Com ja hem comentat anteriorment, tot i que les escoles de la nostra àrea d’influència es van posar en contacte amb nosaltres només obrir, l’equip de la biblioteca va decidir no realitzar visites escolars durant el primer trimestre de funcionament. S’havien de preparar els materials, per una banda, i, per altra, ens havíem de donar temps per organitzar altres feines i temes pendents més prioritàries. Val a dir que les escoles ho van entendre i ja vam acordar realitzar les visites a partir del febrer de 2012.

3.1.5. PROGRAMES CULTURALS I DE FOMENT DE LA LECTURA

Activitats infantils (i familiars) Activitats adults Clubs de lectura

Sessions Assistents Sessions Assistents Sessions Assistents

2011 5 209 2 45 0 0

Comentaris: -El primer mes d’obertura no es va programar cap activitat per part del Consorci de Biblioteques de Barcelona. La biblioteca no va oferir les activitats habituals en la inauguració d’un centre, ja que estàvem dins el període pre-electoral i no era permès fer cap acte d’inauguració. L’única activitat que es va oferir a l’octubre, va ser una hora del conte, a càrrec de la persona responsable de la sala infantil de la biblioteca. -Destaquem les dues activitats d’adults realitzades al novembre, dins el marc del Cicle Blues & Boogie L’H-BCN, organitzat des de fa sis anys per la 16

Societat de Blues de Barcelona i el Centre Cultural Collblanc-La Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat. Les dues activitats giraven entorn el principal centre d’interès de la biblioteca dedicat a la música afroamericana i, més concretament, sobre jazz i blues. Aquestes dues activitats van tenir una molt bona acollida per part dels usuaris. -Pel que fa a la programació d’un club de lectura per a adults, es va decidir posposar la seva posada en funcionament, al gener de 2012, ja que es considerava massa precipitat iniciar-lo tot just començava el seu rodatge la biblioteca.

4. PÚBLIC I INSTRUMENTS DE COMUNICACIÓ 4.1. PÚBLIC (VISITES) −

Visites Població assignada Visites Relació visites / població assignada

−

2011 41.370 18.057 0,4

Visites de la biblioteca per dia de servei Visites / dia servei

2011 291

Visites de la biblioteca per hora de servei 2011 Visites / hora servei 46

Usuaris amb carnet Població assignada Usuaris totals amb carnet Percentatge usuaris amb carnet respecte població assignada

2011 41.370 922 2,2

(carnets*100/població assignada)

Usuaris amb carnet d’origen no espanyol Percentatge d’usuaris d’origen no espanyol respecte total usuaris amb carnet

78 8,46

Nous usuaris amb carnet Nous carnets

2011 922

−

Préstecs en relació a les visites de la biblioteca 2011 Visites biblioteca 18.057 Documents prestats 12.958 Percentatge préstecs respecte 72 visites (Préstecs*100/visites)

−

Usos d’Internet en relació a les visites de la biblioteca 2011 Visites biblioteca 18.057 Usos Internet (cal incloure WiFi, 2.937 Espais Multimèdia i Internet i +)

Percentatge usos Internet respecte visites

(usos Internet*100/visites)

Comentaris: -Caldrà esperar més temps de funcionament de la biblioteca per poder extreure conclusions. La biblioteca necessita donar-se a conèixer al barri: el percentatge d’usuaris amb carnet respecte a la població assignada és baix. Esperem, amb el temps, poder incrementar el nombre de veïns i veïnes que facin seva la biblioteca. Les relacions amb entitats, una bona difusió de les activitats, una col·lecció millorada i una bona atenció a l’usuari (propera i diligent), seran claus per poder aconseguir aquest objectiu. - A diferència de les altres biblioteques del Districte, la nostra compte amb un baix nombre d’usuaris procedents d’altres nacionalitats diferents a l’espanyola.

4.2. RELACIONS AMB ALTRES ENTITATS El paper de la biblioteca com a equipament inserit en una xarxa territorial (barri, districte, propi edifici...); associacions i entitats amb les que col·labora; projectes fets en col·laboració i valoració qualitativa. En només tres mesos, la Biblioteca ha tingut poc temps per poder iniciar projectes de col·laboració. No obstant, es van realitzar els següents contactes: -

Escola Josep Maria de Sagarra: al desembre, ens vam reunir amb la direcció de l’escola i vam parlar de possibles vies de col·laboració de cara el 2012. Aquesta col·laboració no només s’articularia a través de les visites escolars i en la participació dins el programa Pontbiblioescola, sinó també a través de la realització per part de la biblioteca d’un club de lectura amb alumnes de 5è de primària de l’escola.

Fundació Catalana Jazz Clàssic: al novembre, ens vam reunir amb Òscar Font, músic de jazz i membre de la Fundació Catalana Jazz Clàssic (http://www.xarxajazzclass.com) per parlar de possibles vies de col·laboració a partir del 2012.

Escola-Taller de Blues de Barcelona: al desembre ens vam reunir amb els responsables de l’Escola-Taller de Blues de Barcelona (http://www.escolablues.com) i des de bon començament ja vam concretar quines vies de col·laboració iniciaríem al gener de 2012: difusió del blues a través de xerrades-audicions. La biblioteca esdevindria una extensió de l’Escola de Blues (situada a Nou Barris) al Districte de Gràcia.

Per altra banda, destaquem també la integració de la biblioteca dins la xarxa territorial del Districte: - Consell de Barri de Vallcarca i els Penitents: el 9 de novembre es va realitzar el primer Consell de Barri de Vallcarca i els Penitents a la sala d’actes de la biblioteca. El Districte va considerar que el nostre equipament era ideal per realitzar aquesta convocatòria veïnal i participativa. Valorem molt positivament aquesta participació de la biblioteca en la realització d’aquest acte, ja que contribueix a obrir el nostre centre al barri i donar a conèixer l’equipament als veïns i veïnes. Per altra banda, és una forma útil per a la direcció, de conèixer quines problemàtiques té el barri i les demandes prioritàries per als ciutadans. -Projecte RADARS: al novembre, la direcció de la biblioteca va assistir a la Taula informativa sobre el projecte RADARS, impulsat des del Districte en col·laboració amb altres entitats i que ofereix un servei per reduir el risc d'aïllament i d'exclusió social de la gent gran. De moment aquest projecte només es dóna al barri del Camp d’en Grassot però es té la voluntat d’estendre la iniciativa a altres barris de Gràcia. La biblioteca Vallcarca i els Penitents té la voluntat d’afegir-se i sumar esforços per tirar endavant aquest projecte quan, des del Districte, es vulgui implementar al nostre barri. - Pontbiblioescola: al desembre, la responsable de la sala infantil de la biblioteca i la direcció vam iniciar la primera presa de contacte amb el programa Pontbiblioescola que el Centre de Recursos Pedagògics i les altres biblioteques del Districte porten desenvolupant amb èxit des de fa uns anys. Vam assistir a la conferència inaugural que es realitzava a la Biblioteca Jaume Fuster convocant a les escoles per explicar les eines per treballar l’alfabetització informacional, entre aquestes eines, el programa Pontbiblioescola.

4.3. INSTRUMENTS DE COMUNICACIÓ Anàlisi i valoració dels instruments utilitzats per comunicar els serveis i programes de la biblioteca. −

Usos mitjans virtuals de comunicació 2011 7.020

Visites WEB Fans FACEBOOK a 31 desembre 2011 (es pot consultar a estadístiques de la pàgina de la biblioteca)

Canals de comunicació amb els usuaris: IRIS (bústia de suggeriments i queixes) o altres instruments

Nombre de queixes Nombre desiderates Altres -

2011 2 0 0

Butlletí electrònic Mésbiblioteques

Butlletins enviats Mitjana adreces/tramesa

2011 1 10

- Materials editats propis A banda dels cartells i flyers que realitzem des de la biblioteca per a la difusió de cada activitat, vam decidir posposar per al 2012, la confecció d’altres materials, un cop la dinàmica de l’equip fos l’adequada i ja portéssim un temps de rodatge. - Presència als mitjans L’obertura de la nova biblioteca al Districte, va tenir repercussió a diferents mitjans: BTV (entrevista a la directora), al programa de ràdio de l’Associació Comunicadores amb Gràcia (entrevista a la directora) i la publicació de dos articles a la premsa: el 19 d’octubre a El Periódico i el 3 de novembre a La Vanguardia. - Presentació d’experiències de la biblioteca (o generals de la xarxa) a Jornades i Congressos. La biblioteca no ha fet cap presentació de la seva activitat a Jornades i Congressos, durant aquest any. A més dels canals de comunicació habituals de Biblioteques de Barcelona com són l’Agenda trimestral i els diferents programes de butxaca editats pel Consorci, la biblioteca ha informat de la seva activitat mitjançant altres canals: - Departament de Comunicació del Districte: mensualment s’ha enviat la programació d’activitats. El Departament de Comunicació n’ha fet difusió a través del Twitter i la web del Districte de Gràcia. -Plafons: la biblioteca manté plafons actualitzats amb les novetats i els cartells de les diferents activitats que es programen.

5. CONCLUSIONS I PROPOSTES DE FUTUR La valoració global de l’activitat en els tres primers mesos de funcionament de la biblioteca ha estat positiva tot i que, encara, és d’hora per poder extreure conclusions dels resultats exposats i millorar, així, el servei que oferim als ciutadans. Destaquem: -la bona acollida per part dels veïns i veïnes. Era una biblioteca desitjada pel barri, sobretot per a les famílies amb infants en edat escolar que no disposaven d’un espai públic on els nanos poguessin fer els deures. -integració de la biblioteca en la xarxa de Districte. La biblioteca ha participat des de bon començament de les iniciatives promogudes pel Districte. També, manté lligams propers i regulars amb la Biblioteca Jaume Fuster i Vila de Gràcia per portar a bon terme els projectes col·laboratius que requereixen la nostra implicació. -bona comunicació amb el Districte. Fins el moment, el Districte ha atès totes les demandes de la biblioteca i ha donat una resposta efectiva: incidències, avaries, demandes de material... -l’interès de les escoles del barri per poder utilitzar els espais de la biblioteca i portar a terme projectes de col·laboració. Som afortunats en aquest sentit, al estar envoltats de centres educatius sensibilitzats pel foment de la lectura i per promoure activitats d’alfabetització informacional. Aquest fet, facilita la col·laboració i propicia les iniciatives. -la bona acollida per l’aposta de la biblioteca en la difusió de la música afroamericana. Entitats i públic semblen receptius a col·laborar i participar de les diferents propostes que es puguin emprendre a curt termini. Promoure la biblioteca com a centre divulgador del jazz i el blues, creiem que ens donarà a conèixer tant a nivell de Districte com a nivell de ciutat. Aquest fet resultarà beneficiós pel barri de Vallcarca i els Penitents ja que el projectarà més enllà del seu territori. No obstant aquests punts a favor, els principals reptes que té la Biblioteca de cara al futur són els següents:

- Crear aliances i projectes de col·laboració amb altres agents del barri: principalment amb el Parc Sanitari Pere Virgili i el CAP Vallcarca-St. Gervasi, la Fundació Ronald McDonald i els centres educatius (escoles i instituts). - Millorar la col·lecció: la col·lecció a hores d’ara presenta greus deficiències. Haurem de ser rigorosos en la selecció dels materials per poder omplir els buits de col·lecció presents i atendre millor les demandes dels usuaris. - Disposar d’un pressupost del Districte per a activitats territorials: defensarem la necessitat de comptar amb un pressupost per a programar activitats que donin a conèixer la nostra biblioteca i serveixin com a motor cultural del barri. - Cultura organitzativa: la cohesió i la potenciació de la creativitat com a principals valors de la cultura de la nostra organització i els seus membres. - Integrar-nos progressivament als projectes de xarxa a nivell de Districte: tants els propis de les biblioteques com els promoguts des d’altres instàncies (Districte, associacions, entitats...). - Esdevenir un centre de referència en la difusió, des d’una vessant pedagògica (però també lúdica), del jazz i el blues. En aquest sentit seran fonamentals les aliances amb els diferents protagonistes de l’escena musical barcelonina pel que fa a aquests gèneres musicals.