Guia de recursos núm. 41
Gener 2008
“Cuatro torres negras, la más alta de las cuales se divisa a diez jornadas de marcha... Una puerta de plomo oculta en lo hondo de los infectos pantanos... Kilómetros de pasillos, tapizados de musgo y de salitre... Escalas, montacargas, escaleras hasta las entrañas de la tierra... Es la mazmorra” Així comença Corazón de pato, el primer volum que es va publicar de la saga de La Mazmorra, ara fa set anys. Avui dia, després de més de trenta-cinc números publicats a França, continua sent, sense dubtes, la paròdia del gènere de fantasia heroica de més èxit a tot Europa. I d’això, hem de donar gràcies, sobretot, als seus guionistes, dos dels autors més prolífics i amb més projecció internacional de la bande dessinée actual: Joann Sfar i Lewis Trondheim.
Què és “La Mazmorra”? “La Mazmorra” és un còmic de fantasia heroica, la trama del qual passa en tres èpoques ben diferenciades. Les aventures i els personatges presents als diferents àlbums varien segons l’època en la qual s’emmarca la història, però tots tenen en comú que alguna vegada han ocupat, ocupen o ocuparan un lloc a la masmorra. Les èpoques de la masmorra són: • “Amanecer”: Rememora el passat de la masmorra. Dibuixada al principi per Christophe Blain i darrerament per Gaultier. • “Zenit”: Narra el present de la masmorra. Dibuixada al principi per Lewis Trondheim i darrerament per Boulet. • “Crepúsculo”: Descriu el futur de la masmorra. Dibuixada al principi per Joann Sfar i darrerament per Kerascoët. A més, també trobarem dins la saga: • “La Mazmorra Monstruos”: Protagonitzada pels secundaris de la trama principal. Les històries poden estar ambientades en qualsevol època i els dibuixants tenen el caràcter d’invitats. • “La Mazmorra Festival”: Protagonitzada pel Herbert i el Marvin. Ambientada cronològicament entre el volum 1 i el volum 2 de l’època “Zenit”. Dibuixada per Manu Larcenet. • “La Mazmorra Bonus”: Quasi inèdita al nostre país. Fins ara n’han aparegut cinc àlbums. “Clef en main” (el joc de rol de la masmorra), “Fortissimo” (recull els quatre primers àlbums de la sèrie “Festival”), i “Mon fils le tueur”, “Des soldats d’honneur” i “Après la pluie” (edicions alternatives dels mateixos títols de la sèrie oficial, però en blanc i negre). L’únic que ha arribat a Espanya ha sigut l’edició en blanc i negre de “Mi hijo el asesino”, de part d’Ediciones Sins Entido. Aquest petit embolic de sèries fa que sigui difícil seguir cronològicament la trama, però no impossible. Només s’ha de pensar que “La Mazmorra” no és una història que els seus guionistes van imaginar des del començament fins al final, sinó què és una història que creix en totes direccions (passat, present i futur) i que constantment es van omplint buits. D’aquesta manera, a més de la numeració dels àlbums dins la respectiva sèrie, cada volum té associat un nivell. Aquest serà el que ens permetrà seguir cronològicament la història. Així, l’època “Amanecer” comprèn els nivells negatius, l’època “Zenit” narra la història des del nivell 1 al 100 i, per últim, l’època “Crepúsculo” ens explica què va passar des del nivell 101en endavant. Aquesta manera de dividir el progrés de la història, tan irracional, s’ha convertit en un senyal distintiu de “La Mazmorra”.
Referències “La Mazmorra” està plena de referències. Començant pel nom de la sèrie i la seva ambientació, que fa una clara al·lusió al pare dels jocs de rol de fantasia: Dungeons & Dragons. A més d’això, la sèrie rendeix altres homenatges. Tants que és relativament fàcil trobar fòrums dedicats exclusivament a parlar-ne. Algunes referècies que podreu trobar als còmics són: Bros: Els que coneguin el joc de rol Runequest, ja els sonarà aquesta raça d’homes bèstia. L’acudit ve quan el Jacinto es troba amb ells, a “La noche del seductor”, i l’única manera que troba el doctor Hipólito per poder-los controlar és treure’ls les cames i els braços. Amb les regles de joc del Runequest, era molt fàcil quedar-te sense algun membre a conseqüència dels combats amb tirades crítiques i això no era motiu per deixar de jugar amb el personatge, de manera que, quan arribàvem a un cert nivell, el nostre heroi podia ser manc, coix, o ambdues coses alhora.
L’Alcibíades fent-se notar
Rock’n’Roll: Manu Larcenet és un gran aficionat a la música. Examinant amb lupa els seus dibuixos podem trobar pistes dels seus gustos musicals. Per exemple, adonar-nos que als bàrbars de la masmorra els agrada tant Pennywise, el grup de punk-rock californià, que porten collars amb el seu símbol (“Una Mazmorra de más”, pàgina 5). A més, al llarg de la saga, si mirem els noms dels sortilegis màgics, n’hi ha alguns que tenen a veure amb la música. El primer a aparèixer va ser el conjur per invocar la “Great Ball of Fire”, que no és altre que “Siwelee Zirrej” (Jerry Lee Lewis a l’inrevés); a aquest li podem afegir el sortilegi per fer-la rebotar: “Daedzi Kcor” (Rock is dead) i la rèplica a aquest últim: “Rutufon Kunp” (Punk no futur).
Zautamauxime (o Zootamauksime, segons l’àlbum): Un bon dia, Joann Sfar va comentar a Lewis Trondheim que el Lapinot (el conill que va fer famós en Lewis) era un personatge de dretes. Per riure, van decidir ficar a “La Mazmorra” un poble de conills xenòfobs i clarament de dretes. A més, el nom és un joc de paraules amb la malaltia vírica que afecta els conills: la mixomatosi.
El bar de Zautamauxime
Terra Amata: El món on passa tota la història de la masmorra té el mateix nom d’un museu de paleontologia situat a Niça. Joann Sfar explicava que aquest museu era una de les seves atraccions favorites i dels seus amics quan eren petits, ja que s’hi podia veure “una caca que datava de la
prehistòria”. Màgic, the Gathering: Els 1.837 llums monstre que il·luminen la masmorra s’assemblen molt a la carta “Artefacto viviente” del popular joc de cartes col·leccionable.
El Living Artifact
Qui és qui a “La Mazmorra”? Una sèrie tan extensa com aquesta és normal que tingui un elenc de personatges molt gran i que vagi acompanyada de petites diferències quant als noms d’alguns d’ells, que depenen en ocasions de criteris del mateix guió o de misteris de la traducció. Per exemple, el comte Florotte és també el comte Florete; a “Flores y chavales” apareix “Bubulu, el rey de los Olfs”, que ja havia aparegut en “Corazón de pato” com “Retaco, el rey de los Olfos”, etc. Malgrat tots aquests intents de confondre’ns, per norma general tant se val el dibuixant o que el personatge aparegui en la seva joventut, maduresa o ja de gran: tots els protagonistes es poden reconèixer sense esforços. Alguns dels personatges que hi trobareu són:
Alexandra L’Alexandra és un dels components més perillosos de la “Guilda”, el gremi d’assassins d’Antipolis. Durant molt de temps va treballar al servei del comte Florotte, sota les ordres del seu amant Jean-Michel, el cap de la policia d’Antipolis. Més tard, enamorada del Jacinto perdudament, i traïda pel Jean-Michel, farà tot el possible per obtenir venjança. A l’època “Zenit” se’ns diu que l’Alexandra ha mort i només viu al record d’”El Guardián”. Alcibíades L’Alcibíades és el fill del doctor Hipólito. A l’època “Amanecer” el seu pare l’envia a la universitat d’Antipolis, on es fa amic de l’Horus i del Jacinto. Més tard es convertirà en l’endeví de la masmorra i l’encarregat de les boles de vidre. “El Camisón” Aquesta és la identitat secreta que adopta Jacinto de Cavallère per imposar la justícia a la ciutat d’Antipolis. Fins que els follets no l’anomenen amb el seu nom definitiu era conegut com “La Justicia”, “La Sombra de la Justicia”, “El Vengador Enmascarado”, “La Rosa Nocturna”, i “La Camisa de Noche”. Més tard es convertirà en “El Guardián”, mestre absolut de la masmorra. “El Guardián” El guardià dirigeix la masmorra amb mà de ferro. Li agrada envoltar-se dels antics companys de la seva joventut, que el coneixien com “Jacinto de Cavallère”, àlter ego del justicier diletant “El Camisón”. Ha tingut una vida afectiva molt intensa i no pot oblidar qui va ser el seu gran amor de joventut: l’Alexandra. Horus L’Horus és el taumaturg de la masmorra. Molt versat en totes les arts de la màgia, de jove va ser un dels estudiants més destacats de la universitat. Es va casar, molt jove, amb la filla del duc de La Hure a conseqüència dels actes que va cometre quan estava posseït, a “La noche del seductor”. Hyrka El germà gelòs de l’Isis. En la seva cursa personal per aconseguir el lideratge del seu poble, no dubta a l’hora d’assassinar la seva germana. O, almenys, d’intentarho, ja que tot li ve de cara. A l’època “Crepúsculo” serà conegut com “La Bestia Furiosa”.
Isis de Cefalonia La princesa Isis és una jove que segueix sempre les seves pròpies regles. Fugint d’un matrimoni de conveniència, troba refugi a la masmorra on adopta un nadó troll, es retroba amb el seu promés de la infància, Herbert, i decideix casar-se amb “El Guardián”, i tot, el mateix dia. Herbert de Vaucanson En Herbert treballa com a porter de la masmorra, pero en realitat és el duc de Vaucanson que viu exiliat. És un negat en la lluita, però al principi de l’època “Zenit” usurpa la identitat de l’Ababacar Octopuce i es converteix en un dels portadors de l’espasa del destí, la qual cosa li comportarà més d’un maldecap i l’obligarà a convertir-se en guerrer per necessitat. Més tard recuperarà la resta d’objectes del destí i s’anomenarà Gran Khân, senyor de Terra Amata. Marvin En Marvin és un dels guerrers més forts de la masmorra, a més del millor amic de l’Herbert. Vegetarià i mestre de totes les arts marcials. Entre els poders que ha tingut al llarg de la seva vida destaca el “Tong Deum”: la flama de l’infern que treu foc de l’estómac. La seva religió li prohibeix matar els que l’insulten encara que això no és pas un problema per a ell, ja que sempre s’ho manega per fer el que ha de fer, sense trair les seves creences. Al final de la seva vida serà conegut com “Rey Polvo”. Marvin Rojo En Marvin Rojo és un conill que va néixer a Zautamauxime després de la seva destrucció a mans del Marvin. Com a homenatge, la resta de conills el van batejar Marvin Rojo i després el van desterrar per ser diferent. Molt amic de la lluita, acompanyarà el “Rey Polvo” en el seu viatge, durant el qual aconseguirà una armadura digna de Tony Stark. Rey Polvo Quan el Marvin és gran, adopta el nom de “Rey Polvo”. Aquest nom li ve d’un dels seus poders, que consisteix a fer sorgir de la terra un exèrcit d’esquelets. Acompanyat del petit ratpenat Pipistrelle i del Marvin Rojo, el Rey Polvo tractarà de reconduir pel bon camí el seu antic amic Herbert, convertit en Gran Khân, i de morir amb dignitat.
Per on es comença a llegir “La Mazmorra”? Com que els volums no apareixen al mercat de forma cronològica, és recomanable llegir la sèrie seguint els nivells. Malauradament, encara hi ha alguns títols que no han arribat al nostre país, però hem de tenir esperances ja que Norma no ha deixat la sèrie estancada, sinó que continua traient títols al seu ritme. La relació cronològica de la sèrie sencera és la següent:
Època Amanecer Amanecer Amanecer Amanecer Amanecer Amanecer Amanecer Amanecer Amanecer Amanecer Amanecer Zenit Zenit Zenit Zenit Zenit Zenit Zenit Zenit Zenit Zenit Zenit Zenit Zenit Zenit Zenit Zenit Crepúsculo Crepúsculo Crepúsculo Crepúsculo Crepúsculo Crepúsculo Crepúsculo
Nivell -400 -99 -98 -97 -97 -90 -90 -85 -84 -84 -4 1 1.5 1.5 1.5 1.5 1 2 3 3.5 4 5 6 40 75 95 95 101 102 103 103 103 104 105
Clau: Inèdit: Encara no traduït
Sèrie Monstruos Monstruos Monstruos Bonus Monstruos Bonus Monstruos Festival Festival Festival Festival Festival Monstruos Monstruos Monstruos Monstruos Monstruos Monstruos Monstruos -
Títol
Dibuixant
Le grand animateur El camisón Un justiciero en apuros La noche del seductor La juventud que se va Mi hijo el asesino Mi hijo el asesino El desengaño Después de la lluvia Après la pluie Jean-Jean el terror Corazón de pato Una mazmorra de más El sabio del gueto El día de los sapos Flores y chavales Technique Grogro El rey de la pelea La princesa de los bárbaros La géant qui pleure Sortilegios e infortunios Un matrimonio separado Retour en fanfare Du ramdam chez les brasseurs Las profundidades Des soldats d’honneur Des soldats d’honneur El cementerio de los dragones El volcán de los Vaucanson Harmaguedón La carta magna Le noir seigneur El dojo de la laguna Les nouveaux centurions
TS: El tenim a la Tecla Sala
Stanislas Christophe Blain Christophe Blain Jean E. Vermot Desroches Christophe Blain Blutch Blutch Carlos Nine Christophe Blain Christophe Blain Mazan Lewis Trondheim Manu Larcenet Manu Larcenet Manu Larcenet Manu Larcenet Manu Larcenet Lewis Trondheim Lewis Trondheim Jean-Christophe Menu Lewis Trondheim Boulet Boulet Yoann Killofer Frédéric Bézian Frédéric Bézian Joann Sfar Joann Sfar Joann Sfar Andreas Blanquet Kerascoët Kerascoët
BCN: Disponible per PI
Biblioteca inèdit TS TS TS TS TS Ø TS TS Inèdit TS TS TS TS TS TS Inèdit TS TS Inèdit TS Ø Inèdit Inèdit TS Inèdit Inèdit TS TS TS Ø Inèdit BCN Inèdit
Ø: No és a cap biblioteca
Títols previstos per a aquest any:
Època Crepúsculo Amanecer Zenit
Nivell 106 -83 5
Sèrie Monstruos
Títol Le grimoire de l’inventeur Sans un bruit Révolutions
Dibuixant Obion Gaultier Nicolas Kéramidas
Data Febrer Desembre Desembre
Si en voleu aprendre més coses, visiteu: http://donjonpirate.free.fr/ Donjon Pirate. En francès. Lloc web on podreu trobar planxes pirates de La Mazmorra. A sota de tot podreu trobar tots els enllaços que cal visitar per estar al dia de la sèrie (Les murmures du Donjon, Edicions Delcourt, Donjon Pirate-Pirate, les pàgines dels autors, etc.). http://www.guiadelcomic.com/comics/la_mazmorra.htm La Guía del Cómic. Recopilació de textos a càrrec de José Antonio Serrano per a la Guía del Cómic. No està actualitzada des del 2002, però conté informació interessant. Av. Josep Tarradellas, 44 08901 L'Hospitalet de Llobregat Tel. 93 260 24 84 Fax 93 260 24 85 http://www.l-h.es/biblioteques bibteclasala@l-h.es