Guia de còmics autobiogràfics
Guia de recursos núm. 48
Abril 2008
Quan parlem de còmics, tot sovint tendim a oblidar-nos que són un mitjà artístic com qualsevol altre, i que com a tal es pot fer servir per comunicar un ventall molt ampli de possibilitats: històries, sentiments, idees... D’entre totes, destaca recentment el gènere del còmic autobiogràfic: els autors i autores fan un guió , dibuixen la seva vida en forma de vinyetes i utilitzen l’art seqüencial per explicar amb nostàlgia la seva infància, exorcitzar esdeveniments traumàtics, rememorar amors juvenils, parlar de la família, la feina, els amics, els viatges recents... ; tot allò, en definitiva, que forma part intrínseca de la personalitat del mateix autor.. Tal com succeeix en altres mitjans artístics, com ara la narrativa, si confiem o no en la veracitat dels fets és una decisió que recau sobre els lectors: realment l’autor ens està explicant la seva vida tal com va passar, o està tergiversant els fets per explicar la història com més li convé? Fins a quin punt ens en podem refiar del narrador? Els lectors i lectores podem capficar-nos a trobar una resposta, però aquesta en realitat no és rellevant. El que importa és la voluntat biogràfica que aquestes obres proposen, i el fet que els autors així ho facin palès: l’acte d’escriure un còmic autobiogràfic ajuda a diversificar un mitjà, encara considerat inferior per molts sectors de la cultura. Que es pugui escriure la pròpia biografia a través del còmic normalitza aquest “novè art” i l’empeny un esglaó amunt cap a la consideració que mereix. [Les ressenyes dels còmics han estat extretes de De còmics: bibliografia selectiva, que podeu consultar a diverses biblioteques de l’Hospitalet.]