TÈCNIC EL DIVIDENT DIGITAL I LA TDT
El “dividend digital” i la televisió digital terrestre L’atorgament per subhasta de les concessions d’ús privatiu de domini públic radioelèctric en la banda de 800 MHz, iniciarà el procés d’abandonament d’aquestes freqüències “dividend digital” per els serveis de radiodifusió i la seva utilització posterior per serveis avançats de comunicacions electròniques de caràcter pan-europeu. La implantació del “dividend digital” suposarà pel servei de televisió digital terrestre, usuari actual de les freqüències, el que es podria considerar el final de la transició des del servei de televisió terrestre amb tecnologia analògica.
Text: Pedro Linares Díaz
Director de l’Oficina del Dividend Digital Abertis Telecom
02 Revista Enginyers gener-març 2016
D
esprés de la finalització, el passat 3 d’abril de 2010, de la transició a la televisió digital terrestre amb el cessament de les emissions amb tecnologia analògica, s’inicia la configuració de l’escenari postcessament a on es preveu que cadascuna de les societats concessionàries del servei públic de televisió terrestre d’àmbit estatal accedirà a un múltiple digital amb cobertura estatal, la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola accedirà a dos múltiples digitals amb cobertura estatal i per cadascuna de les comunitats autònomes es reser-
varan dos múltiples digitals amb cobertura autonòmica. La planificació radioelèctrica dels nous múltiples digitals contempla el necessari alliberament de la banda de 800 MHz (freqüències de 790 a 862 MHz, canals radioelèctrics 61 a 69), donant lloc a dos processos que es superposen i que es desenvolupen per tant en dos fases: l’assignació dels múltiples de la televisió digital terrestre després del cessament de les emissions amb tecnologia analògica i la implementació del “dividend digital” (l’abandonament de la banda de 800 MHz).
Fase 1
Múltiples digitals després del cessament de les emissions analògiques
E
n la primera fase, ja conclosa, s’han planificat:
• Tres nous múltiples digitals amb cobertura estatal, utilitzant les freqüències que conformaven els canals analògics que explotaven les societats concessionàries: Antena 3 de Televisión, S.A., Gestevisión Telecinco, S.A. i Sogecable, S.A. • Dos nous múltiples digitals amb cobertura estatal per RTVE amb les freqüències dels dos canals analògics que aquesta explotava (La1 i La2) i el múltiple digital amb capacitat per efectuar desconnexions territorials d’àmbit autonòmic (RGE). • Dos nous múltiples d’àmbit autonòmic reservats a les comunitats autònomes, amb les freqüències del canal analògic de televisió autonòmica i el múltiple digital actualment assignat.
Al llarg d’aquesta primera fase i cenyint-nos únicament a l’àmbit estatal, s’han desenvolupat les següents activitats: - La planificació radioelèctrica i el desplegament de quatre nous múltiples digitals que es necessiten, atès l’abandonament del canal 66 durant aquesta fase, per passar dels cinc múltiples digitals d’àmbit estatal en servei al finalitzar el cessament de les emissions analògiques als vuit múltiples necessaris per tal que cadascuna de les sis societats concessionàries d’àmbit estatal (Antena 3 de Televisión, S.A., Gestevisión Telecinco, S.A., Sogecable, S.A., Gestora de Inversiones Audiovisuales La Sexta, Sociedad Gestora de Televisión NET TV i VEO Televisión, S.A.) puguin accedir a un múltiple digital complet a l’acabament del procés, i RTVE pugui accedir a
gener-març 2016 Revista Enginyers 03
“ “ “
dos múltiples digitals. - El desplegament i posada en servei dels quatre nous múltiples es va portar a terme en dos etapes consecutives amb els objectius de cobertura poblacional del 90% (gener 2011) i del 96% (abril 2011) respectivament. - La necessària reordenació d’alguns canals de televisió digital, atès que durant la segona etapa del desplegament s’havia de produir l’abandonament del canal 66 i havien de passar a ser explotats en un múltiple diferent al que venien utilitzant durant la primera etapa del desplegament. Aquesta reordenació es va portar a terme el dia 1 de març del 2011. - El cessament de les emissions del canal 66 (1 de juny de 2011) desprès de tres mesos de difusió simultània (“simulcast”) que va tenir com objectiu evitar les pèrdues de cobertura dels continguts que fins aquest moment rebien els usuaris mitjançant aquest canal.
La planificació radioelèctrica dels nous múltiples digitals contempla el necessari alliberament de la banda de 800 MHz
Durant la fase 2 serà necessària la planificació radioelèctrica i el desplegament de tres nous múltiples
Es de preveure que la implantació del “dividend” digital es culmini amb èxit i amb el menor impacte sobre els usuaris.
Fase 2
Dividend digital
R
esta emprendre la fase 2, és a dir, les actuacions a portar a terme per tal que, abans de l’1 de gener del 2015, la banda de 800 MHz pugui quedar reservada a altres serveis i l’assignació definitiva del múltiple o els múltiples digitals a cadascuna de les societats concessionàries del servei públic de televisió terrestre d’àmbit estatal, finalitzant d’aquesta forma l’explotació compartida dels múltiples. Durant aquesta fase serà necessària la planificació radioelèctrica i el desplegament de tres nous múltiples que substituiran als múltiples que emeten
04 Revista Enginyers gener-març 2016
als canals 67, 68 i 69 i el canvi de totes els canals per sobre del 60 que encara s’utilitzen per qualsevol dels altres múltiples d’àmbit estatal, autonòmic o local. A nivell estatal està prevista la difusió simultània (“simulcast”) del contingut dels múltiples que utilitzen els canals 67, 68 i 69, mitjançant els tres nous múltiples, per permetre l’adaptació de les instal·lacions de recepció dels usuaris als nous canals. Així mateix, RTVE haurà de efectuar la difusió simultània dels continguts que emet als canals que es substitueixen.
Temes oberts
E
s de preveure que aquest procés d’assignació dels múltiples digitals i implantació del “dividend” digital amb el que finalitza la implantació de la televisió digital terrestre, es culmini igualment amb èxit i amb el menor impacte sobre els usuaris. No obstant això, prèviament al començament de la segona fase resten alguns temes per resoldre: • Finalització de la planificació radioelèctrica i dels processos de coordinació internacional de freqüències encara oberts. • Tancament del procediment de finançament del desplegament dels nous múltiples i del “simulcast”; i l’adaptació de les instal·lacions de recepció d’usuari.
• Determinació del començament i duració del “simulcast”. • Solucions per estendre la cobertura dels nous múltiples digitals per tal d’assolir la cobertura dels múltiples digitals preexistents. • Mesures per garantir la coexistència del servei de televisió terrestre i serveis de telefonia mòbil 4G en canals adjacents.
PEDRO LINARES Director de l’Oficina del Dividend Digital Abertis Telecom
APVC
.com
gener-març 2016 Revista Enginyers 05
TÈCNIC QUI SOLUCIONA ELS PROBLEMES DE SOROLL
Qui soluciona els problemes de soroll? Les EPCA (Entitats de Prevenció de la Contaminació Acústica) solucionen els problemes de soroll? Text: Enric Grosche Sirarols Consultor Acústic.
L
a resposta a la primera qüestió que faria qualsevol a qui se li pregunti seria senzilla i fàcil de compartir per tothom: “...Aquella empresa que hi estigui capacitada i realment resolgui el problema”. La capacitació la donarien la formació i experiència dels recursos humans d’aquesta i els equips tècnics de que en disposi. Fins aquí estaríem d’acord però si demanem més detall sobre el perfil d’aquest personal tècnic probablement començarem a trobar les diferències. Es sabut que en una matèria multidisciplinar com l’Acústica no hi ha una formació única específica que reculli aquesta qualificació de forma concreta. Necessitaríem un “Acústic” i no el tenim com a tal. Trobem perfils clàssics amb formació tècnica sòlida com físics, arquitectes, enginyers de diferents branques, però també biòlegs, químics, mediambientalistes, o programes de formació especialitzada (màsters), postgraus... A ordenances i texts legals apareix la expressió “tècnic competent” però amb això s’ha vist que potser no és suficient
06 Revista Enginyers gener-març 2016
per a poder concretar de forma clara. Per altra banda segons se’ns ha explicat des de la Generalitat, hi ha hagut –i encara hi són- unes males praxis en matèria d’acústica, especialment en mesuraments i avaluació de la contaminació acústica, que haurien propiciat entre d’altres motius, la creació de les EPCA; entitats que col·laboren amb la administració i la representen. Estem en aquest moment en el procés de constitució i d’aquestes entitats. El nou marc normatiu que ens va venir donat fa anys des d’Europa és més a prop de ser completat. Amb la re-
cent aparició de la nova Ordenança del Medi Ambient de Barcelona, adaptada ja a la Llei 16/2002 i al Decret 176/2009 així com també a les lleis estatals, de rang superior, el municipi més gran de Catalunya ja finalitza el procés. Altres municipis que encara no ho han fet, estant en el camí de fer-ho, i probablement el tindran en compte, juntament amb les “ordenances tipus” que va presentar la Generalitat l’any 2010. Tant en el Decret com en la nova Ordenança de Barcelona apareixen les EPCA i les seves tasques. No és d’estranyar que coincidint amb les noves normatives i regulacions, s’hagin celebrat en els darrers mesos moltes jornades, trobades i presentacions, on de forma genèrica o específica s’han tractat els temes de contaminació acústica i soroll en relació amb els nous escenaris que s’esdevenen, impulsats tant des del sector privat com des de l’administració, com per exemple la dels “Limitadors enregistradors acústics aplicats al control de festes
La planificació radioelèctrica dels nous múltiples digitals contempla el necessari alliberament de la banda de 800 MHz
”
majors” (Ajuntament de Barcelona), “el cumplimiento del DB-HR y los requisitos de aislamiento para las actividades” (AECOR dins del marc del Construmat), “La gestió local del soroll: dels mapes de capacitat acústica als Plans d’acció” (Diputació de Barcelona) i per esmentar-ne alguns que m’han semblat especialment interessants. DIA MUNDIAL DE SENSIBILITZACIÓ CONTRA EL SOROLL He deixat a part la jornada que anualment ve organitzant el COETTC sota la convocatòria “Dia mundial de Sensibilització Contra el Soroll” i que el passat abril es va celebrar amb la proposta per a debatre sobre la problemàtica de l’oci nocturn i els problemes de soroll que les activitats generen. Va ser especialment interessant poder contrastar els diferents punts de vista dels ponents convidats que venien a representar la pluralitat i diversitat dels diferents actors que es donen en aquests problemes. Els continguts de la jornada es poden trobar al Web del COETTC i recomanaria especialment la revisió de dues de les intervencions que es van produir: “el projecte acústic d’activitats i la resolució de conflictes veïnals” i “l’estudi acústic com a eina de prevengener-març 2016 Revista Enginyers 07
ons, etc.) són les indicades per a realitzar aquestes tasques, i sense entrar en consideració en el tipus de formació de base i específica que ha de tenir el seu personal, un dels objectiu d’aquestes ha de resoldre els problemes de soroll.
ció”. El primer deixa clar un cop més quin és el camí a seguir i ens parla del “tècnic projectista” com a responsable competent, no l’instal·lador ni les EPCA. El segon ens proposa un camí diferent però igualment vàlid: definim quin és el contingut que té tenir un estudi d’impacte acústic i així estarem en condicions d’assegurar uns resultats satisfactoris, que ens evitaran problemes posteriors. En la seva intervenció el ponent ens parla de “professionals que fan estudis acústics” tot i que va resultar especialment significatiu que es representés amb claredat la figura de “l’Enginyeria” esmentada específicament com a tal. Doncs ben cert és –i així ens ho van mostrar els exemples presentats trets de casos reals- que hi ha empreses i tècnics en el sector que no han fet bé la seva feina,fet que per altra banda està comentat i contrastat entre tècnics i empreses especialitzades del sector- ... però sóc del parer que una flor no fa estiu, i n’hi ha molts altres exemples de professionals que dia a dia treballen amb cura i rigor per aconseguir resoldre els problemes originats pels sorolls. Les enginyeries o les empreses que ofereixen aquests serveis (estudis, projectes, direccions de obra, certificaci-
ADMINISTRACIONS LOCALS Pot semblar una obvietat el que estic comentant, però reflexionant sobre el conjunt dels continguts de les jornades i trobades a les que he pogut assistir i que he esmentat amb anterioritat, he trobat a faltar que els ponents, especialment els que han parlat representant a l’Administració, hagin deixat clara aquesta qüestió. De ben segur que no ho han fet perquè ells ja ho tenen prou clar, i semblava una obvietat.... Però el fet de què hagin aparegut a Catalunya les EPCA, l’associació –equivocada però probable- que poden fer els tècnics de les administracions locals, els titulars de les activitats o els ciutadans que pateixen problemes de sorolls és clara: “Aquesta entitat és la que mesura per compte de l’administració, per tant que m’arregli ella també el problema... No cal afegir un altra empresa més, que suposarà més cost i complicació...” Les EPCA són un actor més en tot el conjunt -a priori i desitjablement independents – de les Enginyeries, en qui recau el repte d’identificar i resoldre els problemes de soroll, com ha estat sempre. Per tant, les EPCA solucionaran els problemes de soroll d’ara en endavant?
ENRIC GROSCHE Consultor Acústic. Director de Grosche Associats S.L.
APVC
.com