ENTREVISTA
Carles Flamerich
Nou director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació. Carles Flamerich, de 46 anys, era fins ara el president del Cercle Tecnològic de Catalunya (Ctecno), una fundació que ha operat els últims anys com a laboratori d’idees en noves tecnologies i que promou la tecnologia com a eina de progrés i evolució.
02 Revista Enginyers gener-març 2016
Carles Flamerich. Director General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya
“Invertir en les TIC ens ajudará a superar la crisi amb més garanties” Com a màxim responsable del Govern en l’àmbit de les telecomunicacions i la societat de la informació, de quina manera creu que l’actual context econòmic afectarà les polítiques a dur a terme en aquest àmbit? És evident que hi ha menys recursos, i si hi ha menys recursos cal ajustar pressupostos, però també cal tenir en compte que el que invertim en les tecnologies de la informació i la comunicació, les TIC, si ho fem bé, ens ajudarà a superar la crisi amb més garanties. I aquesta no és una opinió personal meva, sinó que diferents institucions supranacionals com la Comissió Europea, el Banc Mundial o la pròpia OCDE han identificat les TIC com a element estratègic per afrontar l’actual crisi financera internacional i per implementar polítiques de promoció econòmica en països i territoris tant desenvolupats com no
desenvolupats, ja sigui en l’àmbit rural o en l’urbà. Això es deu al fet que les TIC combinen una doble qualitat: d’una banda, són un sector en si mateix amb la capacitat d’esdevenir motor de creixement econòmic, i d’altra, es tracta d’un sector l’existència del qual es justifica per la seva capacitat per dotar de competitivitat la resta d’activitats d’una economia. D’altra banda, la meva intenció és aprofitar les TIC per ser més efectius, i per tant, augmentar la nostra eficiència vol dir que podrem fer més actuacions amb menys recursos. Així doncs... continuaran els desplegaments d’infraestructures de telecomunicacions... Evidentment! No ens aturarem....no podem perdre de vista la importància de les xarxes de comunicacions electròniques per a l’equilibri territorial. En un moment de crisi cal impulsar la inversió en xarxes de
comunicacions electròniques per poder continuar prestant serveis per mitjans electrònics a tot el territori i poder mantenir un alt nivell de l’estat del benestar sense haver de multiplicar la factura pública. A més, aquestes xarxes seran també les que ens permetran mantenir i arrelar l’activitat empresarial. Així, el que ens cal fer és afinar el tret, pensar més i millor quins desplegaments de xarxes es fan i per què. Potser no tant posar el focus a arribar arreu sense cap condicionant previ, sinó a arribar en primera instància, i amb els recursos al nostre abast en aquests moments, allí on l’impacte és major. D’aquesta manera, està clarament justificada l’acció pública per desplegar xarxes de comunicacions de nova generació (parlo de fibra òptica, per exemple) que arribin a polígons industrials amb activitat i que permetin a les empreses d’aquells polígons, a gener-març 2016 Revista Enginyers 03
“
Els cinc grans objectius: la innovació, la internacionalització, la inversió, el foment de les infraestructures com a factor estratègic i la inclusió través d’operadors privats, accedir a serveis de comunicacions que afavoriran el seu negoci (bé incrementant la seva competitivitat usant les noves tecnologies, bé com a suport d’actuacions d’internacionalització o de penetració en nous mercats). Les TIC ens ajudaran a sortir de la crisi, però com té previst la Direcció General treure 04 Revista Enginyers gener-març 2016
profit de totes les potencialitats que ofereixen ? El desenvolupament de la Societat Digital a Catalunya és transversal dins del Govern, en tots els seus àmbits, i fora en la relació amb ciutadans, empreses i administracions, de manera que així ho reflecteix el Pla de Govern, que subratlla aquesta transversalitat. Per aquesta raó, el suport a l’empresa i la generació
d’ocupació seran els eixos centrals de la nostra estratègia, i els projectes i actuacions s’adreçaran a les empreses (ja siguin usuàries o proveïdores) i als ciutadans (tenint en compte tant els emprenedors i professionals, com la població activa fora del mercat laboral). Per fer-ho, utilitzarem els clústers i anelles sectorials com a instruments òptims per dissenyar i desplegar les polítiques de promoció industrial TIC, que estaran centrades en cinc grans objectius: la innovació, la internacionalització, la inversió, el foment de les infraestructures com a factor estratègic i la inclusió. Les polítiques que pretenc impulsar com a màxim responsable en tecnologies de la informació i el coneixement estaran clarament orientades a assolir aquestes fites; seran prioritats clares i totes les actuacions des de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació hi estaran clarament focalitzades. Ja per acabar, quin paper creu que han de tenir el sector TIC català i els nostres enginyers en el rellançament de la nostra economia? El nivell de competitivitat de les empreses TIC catalanes és alt, i disposen dels
El volum total de facturació del conjunt d’empreses TIC de Catalunya es va situar el 2009 a l’entorn dels 14.000 milions d’euros
elements per construir un sector autòcton de rellevància internacional. Tot i així, el teixit empresarial TIC català està constituït principalment per pimes i micropimes, que en molts casos tenen dificultats per afrontar els reptes de futur. Reptes com ara el creixement i la consolidació de les pimes per afrontar projectes cada vegada més grans; la millora de la productivitat; l’aprofitament dels recursos invertits en R+D+I per generar productes i serveis més competitius; la capacitació dels professionals TIC i la internacionalització de la seva activitat. De fet, a Catalunya, les
TIC representen només un 3,4% del PIB a 2010, però configuren un sector que, malgrat la crisi, ha crescut del 3,3 al 3,4% del PIB en els darrers dos anys i que ha crescut en ocupació de l’1,9% al 2008 al 2,7% al 2010 (més de 70.000 treballadors, el 80% dels quals universitaris). Un sector en el qual la taxa de creixement de la producció passa del -4,4% al període 2008/2009 al +3,2% al 2009/2010. Per tant, un sector que ja ha passat el seu moment més baix i que creix en aquest incert escenari de crisi; un motor de creixement, competitivitat i canvi. Redacció
El teixit empresarial TIC català està constituït principalment per pimes i micropimes, que en molts casos tenen dificultats per afrontar els reptes de futur
” ”
Mira el vídeo de l’entrevista de Carles Flamreich
gener-març 2016 Revista Enginyers 05
ENTREVISTA
Jordi Bosch
Nou secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informaci贸. Bosch, que va ocupar durant la passada legislatura la direcci贸 del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci贸 (CTTI).
06 Revista Enginyers gener-mar莽 2016
Jordi Bosch. Secretari de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya
“El Pla Catalunya Connecta acosta les comunicacions electròniques a tots els indrets de Catalunya, per remots i solitaris que siguin” Aviat arribarem al final de la legislatura. Com valora la gestió de la Secretaria de Te l e co m u n i c a c i o n s en els darrers quatre anys? La valoro molt positivament, perquè hem fet moltes coses, hem tirat endavant molts projectes i, al meu entendre, hem assentat les bases d’un model de telecomunicacions propi de Catalunya, lluny de les inèrcies de l’Estat. I el més important és que la consolidació d’aquest model l’hem duta a terme amb la col·laboració d’institucions i persones del sector. En aquest sentit, l’orgull més gran per i, com a persona encarregada de liderar aquests projectes, és que hem aconseguit, entre tots, superar la neutralitat aparent del mercat, lligada a una idea més liberal d’autoregulació, i
hem intervingut en tot allò que hem pogut. I aquesta intervenció ha estat “a la catalana”, és a dir, presidida pel consens i el traspàs d’informació, parlant i escoltant els diversos agents, des dels col·legis professionals als ajuntaments, passant per les empreses i les entitats que les representen. Tothom que ha volgut parlar ha pogut fer-ho i, entre tots hem dissenyat aquest model català, basat en un concepte tan propi del país com és “l’enraonar”, concepte que uns limiten a un acte de reflexió i que, a Catalunya, esdevé del simple fet de parlar les coses i arribar a acords satisfactoris per tots. Anem a pams i, si li sembla, fem un repàs dels diferents projectes que ha liderat la Secretaria que vostè representa. Per co-
mençar, quina ha estat la relació entre les polítiques de telecomunicacions i les altres polítiques del Govern? Entenc que l’aportació més gran que hem fet, i que ja no té marxa enrere, ha estat la de donar a les noves tecnologies el valor polític que tenen, no només en l’àmbit de les aplicacions, sinó també en l’àmbit infraestructural. Partint de la base que els desplegaments d’infraestructures i tecnològics no són, ni ho han estat mai, desplegaments neutres o purament tècnics, sense interpretació política, de concepte o model de país. En aquest sentit, per nosaltres era molt important seguir una línea fonamental del Govern que ha estat la de l’equilibri territorial, amb tot el que implica en un país que anava a dues velocitats. El mes de gener-març 2016 Revista Enginyers 07
“
Els cinc grans objectius: la innovació, la internacionalització, la inversió, el foment de les infraestructures com a factor estratègic i la inclusió
juny del 2008, el Govern va adoptar l’Acord de mesures per fomentar l’extensió d’infraestructures de telecomunicacions (MEITel), a través del qual qualsevol obra pública promoguda per la Generalitat de Catalunya ha d’incorporar la construcció d’infraestructures de telecomunicacions o les previsions per a desplegar-les. Igualment hem definit les instruccions tècniques que han de servir de guia als redactors dels projectes de diverses tipologies d’obres públiques per incorporar les telecomunicacions als projectes constructius i, finalment, hem treballat amb les diverses unitats que promouen obra pública a la Generalitat per definir els procediments i la metodologia de treball per a la implantació efectiva del MEITel. En aquests dos anys, hem aplicat el procediment MEITel a més de 100 obres de diversa tipologia, Això vol dir que, un cop s’executin totes aquestes obres, disposarem de prop de 500 km de noves canalitzaci08 Revista Enginyers gener-març 2016
ons. En vista dels resultats, hem convidat a la resta d’administracions públiques catalanes a afegir-se a l’aplicació del MEITel, a què apliquin el concepte d’incorporació de les telecomunicacions a qualsevol obra que promoguin. Si es van sumant esforços en aquest sentit, en pocs anys disposarem a tot el territori d’infraestructures de telecomunicacions de nova generació les quals, no ho oblidem, són la condició per poder somiar amb una Catalunya plenament connectada. Aquesta ha estat una aposta estratègica, que posa a les telecomunicacions al mateix nivell de transcendència que les infraestructures viaries o energètiques. El Pla Catalunya Connecta també ha estat un element fonamental i de molta presència al territori... Efectivament. A més de treballar la capa tècnica i infraestructural, hem procurat estendre aquest concepte d’equilibri territorial, que va molt lligat a
la igualtat d’oportunitats, a l’adherència de les persones i els professionals al seu territori, al desenvolupament humà, en definitiva, més enllà del simple desenvolupament econòmic, hem procurat, dic, arribar a les persones, amb independència de la seva facilitat d’accés al mercat. Així, hem dut a terme més de 2.400 actuacions, desplegant 180 noves torres de telecomunicacions i compartint-ne altres 200, instal·lant, en total, 1.700 equips dels diferents serveis arreu del territori. El Pla Catalunya Connecta està essent molt important per al país, tot acostant les comunicacions electròniques a tots els indrets de Catalunya, per remots i solitaris que siguin i un motor econòmic, tant pel que significa d’inversió pública (157 M€) en el sector com, a més llarg termini, per les oportunitats que genera al territori, a nivell turístic, comercial o productiu. Parlem doncs, del sector productiu... Parlem-ne. En primer lloc, val a dir que una part moltimportant del Pla Catalunya Connecta ha estat la destinada a assegurar els mínims de cobertura de telefonia mòbil i de Banda Ampla a la totalitat dels polígons industrials del país, als 1769 polígons
iniciativa ha generat força expectativa al territori per part d’ajuntaments, teixit empresarial, cambres de comerç, etc, que sol·liciten la seva incorporació en el projecte, especialment arran de la inauguració de la prova pilot de Bufalvent. Es tracta, en definitiva, d’ajudar a consolidar un model productiu de qualitat, amb el valor afegit de la tecnologia com un dels elements de promoció de Catalunya i les seves empreses i com un dels reclams per a la inversió i, el que és més important, per un repartiment d’aquesta inversió més igualitari territorialment.
“
Els cinc grans objectius: la innovació, la internacionalització, la inversió, el foment de les infraestructures com a factor estratègic i la inclusió
industrials catalans. Però hem anat més enllà, amb l’establiment del projecte Banda Ampla Industrial que, al seu temps, consta del projecte d’anelles sectorials i d’un projecte específic per als polígons industrials, que té una inversió de 16M€ i és un projecte innovador a nivell internacional. Aquest projecte consisteix en la connexió mitjançant
fibra òptica de 34 polígons -de les quals 6 ja es troben en execució i iniciarem les obres de 24 durant el mes de setembre-. Degut a què en molts polígons industrials els serveis de banda ampla, prestats majoritàriament mitjançant infraestructures de parell de coure, no satisfan en molts casos les necessitats de les empreses en termes de qualitat, aquesta
Com veu la banda ampla en mobilitat a Catalunya? hi ha cobertura de servei a tot arreu? podran arribar els nous serveis en mobilitat a tota la ciutadania? Com poden impulsar des de les administracions la extensió dels serveis en mobilitat? És evident que el gran esforç l’haurem de fer en les xarxes i els serveis de nova generació i, en aquest sentit, és important no quedar-se enrere, si bé actualment, observem que hi han desplegaments importants d’HSPA per part dels operadors a les zones urbanes de Catalunya, de gener-març 2016 Revista Enginyers 09
recció General de Qualitat Ambiental, hem dissenyat la Governança Radioelèctrica, que té com objectiu principal coordinar les polítiques de la Generalitat de Catalunya en matèria de comunicacions electròniques i medi ambient per tal de millorar l’accés a les xarxes de comunicacions sense fil. Es tracta de fer un desplegament ordenat, sostenible i respectuós amb les persones i amb el medi ambient, i procurant, alhora, que la ciutadania obtingui el màxim profit de la societat de la informació.
“
Falta completar el desplegament d’infraestructures de comunicacions mòbils, que són el pilar dels serveis avançats en mobilitat
manera que podem dir que les ciutats comencen a gaudir de la banda ampla en mobilitat. Tot i això, se segueix constatant que hi ha dificultats per trobar emplaçaments on instal· lar les antenes, i en aquest sentit estem treballant amb eines de generació de consens social, com ara el projecte GECODIT. Però encara falta que els operadors iniciïn el desplegament de la ban10 Revista Enginyers gener-març 2016
da ampla en mobilitat tot esperant que el Ministeri els ho deixi fer a les freqüències de 900 MHz, que quedin cobertes les vies de comunicació, tant viàries com ferroviàries, sense comptar, és clar, les línies d’AVE. I falta completar el desplegament d’infraestructures de comunicacions mòbils, que són el pilar dels serveis avançats en mobilitat. En aquest sentit, conjuntament amb la Di-
El COETTC ha promogut un manifest en suport del projecte Xarxa Oberta, el projecte que ha de dur la fibra a tots els municipis catalans creant una xarxa que vertebri les comunicacions electròniques del país al segle XXI. Al manifest s’han adherit múltiples associacions i empreses del país així com ciutadans a títol personal. Com veu el projecte Xarxa Oberta? El projecte Xarxa Oberta és una necessitat en l’actual moment econòmic. Les necessitats de la pròpia Generalitat en consum de banda ampla s’estan incrementant per projectes de
digitalització d’imatge en sanitat, telediagnosi, pels projectes d’Educació, Justícia o Interior, per citar-ne alguns. Això ens porta a la decisió de tantes famílies de si apostar per un lloguer o per una hipoteca. Actualment, mitjançant el model de contractes de serveis amb operadors de comunicacions és com si estiguéssim pagant un lloguer. A la Generalitat el que hem plantejat és canviar el model i cercar al sector privat algú qui construeixi una xarxa de fibra òptica i a qui li contractem aquests serveis en règim de concessió, obtenint com a retorn tant el servei (de molta més capacitat) com la xarxa completa al cap de vint anys. És a dir, un model hipoteca. Fets els números ens resulta pràcticament igual el cost mensual d’un model o de l’altre, el que fa molt més atractiu el model hipoteca que el de lloguer. Un valor afegit del model hipoteca és el poder posar l’excedent de capacitat d’aquesta xarxa a disposició del mercat, el que permetria a altres operadors accedir a la xarxa i poder oferir els seus serveis a llocs on fins ara no el poden oferir. Per tant, en un moment de crisi com l’actual, ens sembla que és el moment per, mantenint el nivell de despesa (no incremen-
tant-la), apostar per crear una infraestructura molt necessària, tal com diu el manifest, que ajudi a contenir els costos malgrat la necessitat de l’increment de capacitat, i que tingui un retorn clar als vint anys, quan ja solament s’hagin d’afrontar els costos de manteniment i no del servei. A més, aquesta infraestructura, aprofitada pel teixit productiu del país, recolzarà la competitivitat, la productivitat i serà un element clau en la cohesió territorial digital. Parlem ara de l’evolució del sector TIC a Catalunya els darrers anys. Segons els resultats de l’Estudi del sector empresarial de les TIC a Catalunya 2009, de la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), el volum total de facturació del conjunt d’empreses TIC de Catalunya es va situar el 2009 a l’entorn dels 14.000 milions d’euros. Tot i que el total de facturació empresarial TIC es va reduir el 2009, amb una caiguda del 4,4%, les perspectives dels empresaris per a enguany són clarament favorables i s’espera un creixement del 3,2% per al 2010. Pel que fa a l’ocupació el sector empresarial de les TIC de Catalunya va ocupar a gai-
El volum total de facturació del conjunt d’empreses TIC de Catalunya es va situar el 2009 a l’entorn dels 14.000 milions d’euros
El volum total de facturació del conjunt d’empreses TIC de Catalunya es va situar el 2009 a l’entorn dels 14.000 milions d’euros
” ”
rebé 65.000 assalariats, essent un sector que genera una ocupació neta d’uns 5.000 treballadors anuals en els darrers dos anys. Aquestes dades demostren fins a quin punt les noves tecnologies són un factor de creixement econòmic per al nostre país, i que un context de crisi és una gran oportunitat per focalitzar els nostres esforços en projectes tractors en aquest sector, que sens dubte tindran un efecte multiplicador en tota la gener-març 2016 Revista Enginyers 11
“ “
El pla ENGINYCAT, pretén despertar noves vocacions d’enginyers i corregir el dèficit de professionals que es preveu per al 2015
El volum total de facturació del conjunt d’empreses TIC de Catalunya es va situar el 2009 a l’entorn dels 14.000 milions d’euros
12 Revista Enginyers gener-març 2016
nostra economia. Això, però, no seria possible sense politiques públiques d’impuls de la millora de la competitivitat de les empreses i dels professionals catalans del sector TIC emmarcades dins del pla TIC.cat. Pel que fa als professionals, quines perspectives ofereix el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació? Les professions TIC son professions amb futur i de futur. Això ho demostra l’estudi realitzat per la FOBSIC i el programa ENGINYCAT que quantifica que la taxa d’atur entre els titulats en estudis tècnics és del 7,6% respecte al 17,9% de la mitjana de la
societat catalana, és a dir, 10 punts inferior. L’elevada demanda de professionals de les TIC és transversal, prové de tots els sectors públics i privats, i és una oportunitat per als joves que es plantegen el seu futur professional. Es tracta a la vegada d’un sector intensiu en valor afegit i innovació que permet superar millor situacions de crisi econòmica. En aquest sentit el Govern va posar en marxa el pla ENGINYCAT, que compta amb la participació de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, i pretén despertar noves vocacions d’enginyers i corregir el dèficit de professionals que es preveu per al 2015. Un any després de la posa-
da en marxa del programa, la demanda per estudiar alguna especialitat d’enginyeria ha augmentat un 11,2%. L’augment més espectacular s’ha produït en l’àmbit de l’edificació, amb un 18,3%, seguit de l’enginyeria de telecomunicacions i informàtica, amb un 12,3%. Finalment, com veu el futur de les polítiques públiques en telecomunicacions, cap a on anem? Ja he dit abans que les tecnologies no són neutres igual que no ho són les polítiques públiques. Hi ha un fort component d’ideologia en la política d’infraestructures, també en la gestió de les telecomunicacions. D’entrada, un dels reptes dels propers anys serà reflexionar sobre la intervenció pública en el mercat, sobre si ha de ser major o menor i en funció de què. En el cas de les telecomunicacions, la reflexió haurà de ser profunda, perquè ens hi juguem el futur econòmic del país que, en cap cas, ha d’estar sotmès només als capricis del mercat. Com ha de ser, doncs, el model català de telecomunicacions? Doncs, tal com ja he dit, ha de ser un model “a la catalana”, és a dir, un mo-
“
Falta completar el desplegament d’infraestructures de comunicacions mòbils, que són el pilar dels serveis avançats en mobilitat
del basat en el diàleg i la col·laboració, en allò que dèiem abans, “enraonar”, i això és, per dir-ho d’una manera aristotèl·lica, arribar al punt just, a la justa mesura, sobre el que li pertoca fer a un i el que li pertoca fer a l’altre. La col·laboració entre el sector públic i el sector privat és possible; nosaltres ho hem demostrat al llarg del temps que portem dirigint les telecomunicacions catalanes, i esperem seguir amb aquest model perquè és el que funciona. Es tracta, al capdavall, que uns i altres ens ajudem i anem intercanviant els papers quan es tracta d’innovar, crear entorns, posar en marxa iniciatives tracto-
res, estimular la demanda, obrir mercats... Són molts els elements que uneixen els dos sectors , masses per a deixar-ho tot en mans d’un o altre. Això, és clar, depèn molt, com he dit abans, del model de societat que es vulgui en un futur, del model de país que es tingui. És en aquest sentit que estic convençut que a Catalunya li pertoca un model propi, diferent, si es vol, en la mesura que és un país diferent, amb una realitat diferenciada de l’Estat espanyol, un país en el que conflueixen circumstàncies específiques, no necessàriament millors o pitjors però sí diferents d’altres territoris de l’Estat espanyol. gener-març 2016 Revista Enginyers 13