EDITORIAL LA VEU DEL DEGÀ
La situació dels col·legis professionals a partir de la Llei Òmnibus FERRAN AMAGO Degà del COETTC
APVC .com
Després de gairebé un any que ja tenim el Col·legi català estem avançant per fer un col·lectiu pensant en el futur i amb ganes de contribuir a la societat de futur. Això, no sempre és fàcil. Hem tingut una administració dins de l’estat que ens ha tractat com un problema i mai com una solució de la crisi. Ens ha posat com a punt de prova del que havia d’ésser el canvi mentre ella no volia canviar. Ha volgut fer un Pla Bolònia per implementar el nou Espai Europeu d’Educació Superior sense voler canviar la Universitat, però sí als professionals. Realment, aquesta etapa és per oblidar-la ja que ha estat nefasta per a la seguretat dels ciutadans. Dintre d’aquest nou marc de discussió moderna hem tingut ‘moderns’ de cinquanta anys que sempre han dit que el millor és el que ve dels països anglosaxons: les associacions professionals, molt més classistes i que sí que intervenen com a nucli dur amb grans barreres d’entrada i de lobby pel que fa a lleis i sense un ordenament jurídic de democràcia interna que ens empara a les grans corporacions de dret públic existent. Dit d’una forma planera, tres persones, segons la llei, fan una associació. A Catalunya tenim més de... dos milions d’associacions? Tan fàcil és fer-les que només unes dues mil estan actives però ningú les visualitza perquè siguin democràtiques atès que 02 Revista Enginyers gener-març 2016
no calen que facin ni eleccions cada ... quatre anys? Als “moderns” els hem de dir que sí, que tenen raó. Que poden anar a Anglaterra i que vegin què fa la universitat, què fan les associacions, etc. També m’agradaria veure i que s’analitzessin el que aquest govern ens ha fet perdre. En aquest sector professional, més de 5 milions de persones vivien de les atribucions professionals. Ara, un govern sense visió i sense adonar-se de què ha fet d’una virtut un problema, treu la capacitat de defensar el ciutadà i l’usuari mitjançant la seva responsabilitat civil quan fa un projecte o certifica que una infraestructura és correcte. Per això, i amb diferència amb les associacions, nosaltres ens devem a un codi deontològic que permet posar sancions disciplinàries si no se segueix el mateix codi. Dóna el paradigma que una persona que pot estar expulsada d’un col·lectiu professional pot estar liderant una Associació professional? Si, i a més no es pot fer res. És lamentable la situació que ens deixa un Govern central que no creu que els seus professionals són tan bons que Alemanya i Anglaterra ens venen a buscar i, en canvi, en el seu propi estat no pot ni gaudir de les seves responsabilitats i competències que la universitat ens ha donat i gaudir d’unes atribucions que descarrega les administracions de seguir engrassant les seves estructures. Esperem, governi el partit que governi, que el nou líder, sàpiga que ens té al seu costat per retornar a una situació que ens permeti construir un Estat de futur pensant en la nostra modernització però donant-nos la capacitat per transformar-nos.
EDITORIAL LA VEU DEL DEGÀ
La situació dels col·legis professionals a partir de la Llei Òmnibus Després de gairebé un any que ja tenim el Col·legi català estem avançant per fer un col·lectiu pensant en FERRAN AMAGO el futur i amb ganes de contribuir a la societat de futur. Degà del COETTC Això, no sempre és fàcil. Hem tingut una administració dins de l’estat que ens ha tractat com un problema APVC i mai com una solució de la crisi. Ens ha posat com a .com punt de prova del que havia d’ésser el canvi mentre ella no volia canviar. Ha volgut fer un Pla Bolònia per implementar el nou Espai Europeu d’Educació Superior sense voler canviar la Universitat, però sí als professionals. Realment, aquesta etapa és per oblidar-la ja que ha estat nefasta per a la seguretat dels ciutadans. Dintre d’aquest nou marc de discussió moderna hem tingut ‘moderns’ de cinquanta anys que sempre han dit que el millor és el que ve dels països anglosaxons: les associacions professionals, molt més classistes i que sí que intervenen com a nucli dur amb grans barreres d’entrada i de lobby pel que fa a lleis i sense un ordenament jurídic de democràcia interna que ens empara a les grans corporacions de dret públic existent. Dit d’una forma planera, tres persones, segons la llei, fan una associació. A Catalunya tenim més de... dos milions d’associacions? Tan fàcil és fer-les que només unes dues mil estan actives però ningú les visualitza perquè siguin democràtiques atès que no calen que facin ni eleccions cada ... quatre anys? Als “moderns” els hem de dir que sí, que tenen raó. Que poden anar a Anglaterra i que vegin què fa la universitat, què fan les associacions, etc. També m’agradaria veure i que s’analitzessin el que aquest govern ens ha fet perdre. En aquest sector professional, més de 5 milions de persones vivien de les atribucions professionals. Ara, un govern sense visió i sense adonar-se de què ha fet d’una virtut un problema, treu la capacitat de defensar el ciutadà i l’usuari mitjançant la seva responsabilitat civil quan fa un projecte o certifica que una infraestructura és correcte. Per això, i amb diferència amb les associacions, nosaltres ens devem a un codi deontològic que permet posar sancions disciplinàries si no se segueix el mateix codi. Dóna el paradigma que una persona que pot estar expulsada d’un col·lectiu professional pot estar liderant una Associació professional? Si, i a més no es pot fer res. És lamentable la situació que ens deixa un Govern central que no creu que els seus professionals són tan bons que Alemanya i Anglaterra ens venen a buscar i, en canvi, en el seu propi estat no pot ni gaudir de les seves responsabilitats i competències que la universitat ens ha donat i gaudir d’unes atribucions que descarrega les administracions de seguir engrassant les seves estructures. Esperem, governi el partit que governi, que el nou líder, sàpiga que ens té al seu costat per retornar a una situació que ens permeti construir un Estat de futur pensant en la nostra modernització però donant-nos la capacitat per transformar-nos. gener-març 2016 Revista Enginyers 03
EDITORIAL LA VEU DEL DEGÀ
Tots junts, avançant a pas ferm....
FERRAN AMAGO Degà del COETTC
APVC .com
Amb la recent entrada en vigor del Real de Decret 1000/2010, de 5 d’agost, sobre la regulació del visat col·legial i amb la nova creació del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya, com una institució independent i segregada del Col·legi Estatal, se’ns plantegen nous escenaris que ofereixen noves oportunitats de millora en el funcionament i en el servei del Col·legi cap els col·legiats, a tot el sector i a la societat civil, en general. Per això des del COETTC estem fen 04 Revista Enginyers gener-març 2016
l’esforç en potenciar encara més, entre d’altres, les actuacions dins els àmbits propis dels professionals que conformen aquest col·lectiu tan actiu i que s’ha guanyat el prestigi davant les administracions i de les empreses del sector. No ens conformem amb el que tenim, sinó que, encara volem més... Volem fer servir aquest potencial, ja que el nostre col·lectiu d’enginyers tècnics és un referent a Catalunya dels temes relacionats amb: telecomunicacions, electrònica, seguretat, acústica, telemàtica i electricitat. Ara més que mai ens toca treballar per oferir millors serveis, vetllar per la carrera-curricular professional i posicionar als lliure exercents per a què els clients sol·licitin al màxim els seus serveis i que aquests acreditin la seva vàlua visant tot tipus de documents.
Pel que fa a l’obligatorietat del visat, cal destacar que aquest serà obligatori sempre i quan ho demani l’administració, quan actui com a tal, quan ho demani el propi client o bé quan ho desitgi el propi col·legiat. El visat s’ha de veure com una garantia i qualitat de servei. Els col·legiats al visar els projectes també tenen la cobertura corresponent de l’assegurança de responsabilitat civil. Per això entenem que ara s’obre un ventall de possibilitats que al visar, a preus quasi simbòlics, els projectes, dictàmens, peritacions, pressupostos, informes i tot el que s’escaigui, es promourà la prestació de serveis de telecomunicacions en benefici de la nostra societat. D’altra banda, amb aquest escrit vull informar-te, per tal que valoris i comprenguis la situació real en la qual ha estat sotmesa la demarcació catalana del COETTC aquests darreres anys, abans de ser Col·legi Català. El camí, que es va iniciar a principis de l’any passat, no ha estat fàcil. D’una banda el Col·legi Estatal, al principi no ho veia amb bons ulls i això va provocar un seguit d’entrebancs que amb el temps hem anat superant. Per l’altre banda, l’Administració ha trigat molt de temps per aprovar el Decret de la creació del nou col·legi català. Només dir-vos que si haguéssim imaginat el patiment, angoixes i els mals de caps que ens ha sotmès tot aquest procés, segurament no ens haguéssim atrevit a embarcar-nos a aquesta aventura de la creació per segregació del nou col·legi català. Malgrat tot, cal destacar que la gran professionalitat de les persones al capdavant del COETTC, ha fet possible que aquesta singladura cap el nou col· legi s’hagi assolit amb èxit. Durant tot aquest temps i malgrat les dificultats, el
Se’ns plantegen nous escenaris que ofereixen noves oportunitats de millora en el funcionament i en el servei del Col·legi cap els col·legiats
El visat s’ha de veure com una garantia i qualitat de servei. Els col·legiats al visar els projectes també tenen la cobertura de responsabilitat civil.
” ”
COETTC ha anat deixant un llegat d’activitats i de serveis que als col·legiats de la demarcació catalana han de posar en valor. No hem volgut traslladar, fins ara, aquests patiments al col·lectiu, ja que estem just arribant amb èxit al nostre objectiu amb el nou col·legi constituït. Com sabeu, els enginyers no justifiquem el treball únicament amb l’esforç, sinó pels seus resultats. Per això avui us comunico que l’esperança de què en els propers dies tinguem el col·legi català segregat de l’estatal, ens anima i encoratge a seguir treballant molt durament amb la finalitat de que aquest nou marc, del col·legi segregat, ens oferirà la possibilitat de donar uns millors serveis. Per acabar, dir-vos que a la portada de la revista, hem volgut posar un castell culminat amb la senyera del COETTC. Això ha de simbolitzar l’esforç i el compromís de tot el col·lectiu que ens ha de permetre ser millors i assolir els nostres objectius amb èxit. gener-març 2016 Revista Enginyers 05