Libro de Fiestas Moros y Cristianos de Fontanars dels Alforins 2019

FESTES 2019

1

FONTANARS dels Alforins

2

FESTES 2019

3

FONTANARS dels Alforins

4

FESTES 2019

5

FONTANARS dels Alforins

6

FESTES 2019

7

F FESTES 2019

dels Alforins

Moros i Cristians

FONTANARS

Del 26 d’agost al 3 de setembre de 2019

Edita_ Comissió de Festes de Moros i Cristians de Fontanars dels Alforins 2019 Fotografies Pepe Gandía Portada_ Juan Montés Soler isseny, maquetació i impressió Blauverd Impressors a Comissió de Festes no assumeix necessàriament les opinions expressades pels autors en els articles publicats en aquest programa.

AUTORITATS

12 are de éu del Rosari 13 SS Reis d’Espanya Felip VI i etizia 14 Salutació de l’Alcalde 15 Salutacio del President de Festes 16 Salutació de la Presidenta de l’U EF 17 Presentació de Festes 22 Pregó de Festes

COL·LABORACIONS LITERÀRIES 32 a promesa. Encarna Gómez Sanchis 33 oros i Cristians pel món. Encarna Gómez Sanchis 35 a Comparsa de l’Ou. Maruja Fita Micó 36 Jose Campió La Comissió de Festes de Moros i Cristians 37 Preparando las fiestas de la are de éu del Rosari. Guillermo San-Juan 38 are de éu del Carmen, are de éu de casa . César Ribera Úbeda 40 ’altra cara de les pantalles. Cristina Calatayud Micó 44 Sentiments enfrontats. Comparsa Ara-beks 45 Un adéu de Pirates. Comparsa Pirates 46 ist ria d’un pregó. Comissió de Festes 2018 48 In memoriam. Família Soriano Martínez 49 Estructura socioecon mica dels Alforins. Alfred Bernabeu 52 ’eixams i de mel. Vicent Llin Ribera 56 a creu de l’Assegador dels Fontanars. Tomàs F. Bordera, i Agustí Ribera 61 Virgili de Cals Colaus, l’alforiner assassinat pel nazisme a usen.

Tomàs F. Bordera i Bordera i Guillem Llin Llopis 72 Aficionats a la fotografia 74 ercat Solidari per la inclusió. AMPA CEIP Comte Salvatierra 75 Fira del llibre. AMPA CEIP Comte Salvatierra 76 a Junta de Fàbrica Any de canvis 78 Més que una festa, un sentiment. Festeres i quintos 2019 LA NOSTRA FESTA

GUIA COMERCIAL

82 Exposició de dibuixos de mig any 84 Càrrecs Bàndol Cristià 85 Càrrecs Bàndol oro 87 Aspectes festers Bàndol Cristià 91 Aspectes festers Bàndol oro 97 Programa d’Actes 102 onatius 103 Comissió de Festes de oros i Cristians 106 ndex publicitari

S U M A R I

S

FONTANARS dels Alforins

12

MARE de DÉU del ROSARI

Reis d’Espanya FELIP VI i LETIZIA 13 FESTES 2019

SS

FONTANARS dels Alforins

14

ALCALDE Julio Biosca Llin

Foto Tot

lobo

Apreciats veïnes i veïns Un any més a les acaballes de l’estiu,celebrem les nostres Festes patronals amb alegria i goig, dedi cades a la are de éu del Rosari.

Els dies de Festa, venen precedits d’un any in tens de feina per part de la comissió de festes, enguany conformada per les comparses Almo gàvers i ubara s, que de manera voluntariosa i entregada, preparen cada detall de la Festa per a que totes i tots les puguem viure amb la major intensitat possible.

El meu reconeixement i agraïment a totes les persones que heu dedicat el vostre temps per oferir nos estos dies tant màgics.

El món fester està preparat i a punt els vestits que omplin de colorit cada acte les bandes de músi ca, que amb els seus compassos ens posen els p ls de punta de l’emoció els rams de flors preparats per a l’ofrena a la nostra patrona els capitans, es coltats pels seus banderers, dirigint amb elegància els seus respectius ex rcits i els ambaixadors, amb la noble missió de fer nos gaudir i emocionar se amb les seues representacions.

Tots els càrrecs tenen al costat les seus fam lies, comparses i amics, que ajuden per a que els dies que van a viure queden gravats no sols en la seua mem ria, sinó també en la de totes i tots. a més sincera enhorabona i el agraïment pel seu esforç i comprom s amb la Festa del nostre poble.

Fontanars dels Alforins, poble obert i actiu, gran amfitrió de visitants, viu d’una manera intensa els dies de les nostres Festes i rebem amb més força si cap, a tot aquell que té a bé compartir es tos dies tant plet rics els nostres dolços, els vins de de les nostres terres, els sopars de germanor i els t pics esmorzars que tenen hora de comença ment, per que amb la bona taula ,i ben acom panyats, s’allarguen de manera dif cil d’explicar si no es viu en primera persona.

En definitiva, tot està a punt i llest per donar ini ci a dies intensos, que donaran peu a moments inoblidables i que de segur seran recordats amb nostàlgia i afecte amb el pas dels anys.

Ja per acabar, en nom de la corporació municipal que tinc l’honor d’encapçalar gràcies a la vostra confiança i suport, vos desitgem que les nostres Festes patronals generen moments de retroba ment amb els qui per diferents motius no po den conviure cada dia entre nosaltres de record d’aquells que ja no estan entre nosaltres, per que els tenim als nostres pensaments i al nostre cor i com no pot ser d’altra manera, amb el desig i convenciment que seran uns dies marcats pel res pecte, la cordialitat, i la plena conviv ncia ,acom panyats de la intensitat i la plenitud de cada mo ment, que al remat fan possible que any rere any les nostres Festes patronals estiguin emmarcades de manera tant especial al nostre calendari.

Festeres i festers, veïnes i veïns, bones festes.

FESTES 2019

15

PRESIDENT FESTES 2019 Ernesto Ribera Segura

Benvolgut poble de Fontanars. Veïns i veïnes festers i festeres visitants del nostre poble en aquests dies.

En aquest any tinc l’honor de dirigir me a vosaltres com a president de festes de Moros i Cristians” dedicades a “la Mare de Déu del Rosari, la nostra patrona”.

Aquest càrrec el vaig decidir acceptar voluntà riament, pensant que aquesta experi ncia hem propiciaria aprenentatges molt apassionants.

Any rere any gaudim de les nostres festes que portem als nostres cors. En aquests temps dif cils és tribut mantenir el que ens han deixat els nostres avantpassats. Aquells humils agricultors, ramaders, artesans i comerciants, als que no es resultà gens fàcil. s just recordar a tots aquells que amb el seu esforç i sacrifici van construir unes festes que crearen i creen un enramat de color, pólvora i música per tot el nostre poble. em estat treballant des d’un primer moment,

situant com a objectiu aconseguir unes festes més vistoses i participatives.

En aquesta ocasió, recau la responsabilitat com a comissió als Almogàvers i Mubaraks. Per aquest motiu voldria donar les gràcies a tots i cadascun dels membres d’aquesta comissió, per l’esforç i dedicació per a poder ser pr piament mereixe dores al nostre poble. es festes cada vegada són més grans, gràcies a tots els festers i tota la gent col laboradora. I com no, recon ixer a totes les entitats que ens han oferit ajuda de manera desinteressada, particu larment l’ajuntament sense els quals no podrien tindre l’esplendor que s’hi mereixen.

També des d’ac , felicitar als capitans, banderers i ambaixadors. A tota la gent que fa possible i dóna forma a aquest programa llibre.

Un afectuós record per als que ens han deixat, i una càlida benvinguda als nouvinguts.

Alforiners i alforineres, estem en festes

FONTANARS dels Alforins

16

PRESIDENTA UNDEF Pepa Prats Montava

Per fi han arribat les festes que porteu tot un any preparant En les setma nes pr vies a l’inici dels actes, és dif cil contindre l’emoció perqu és mol ta la feina que s’ha de fer des del mateix dia en qu posem punt i final un cicle fester. Tot l’esforç tindrà ara la seua merescuda recompensa. uina il lusió escoltar les primeres notes dels pasdobles i marxes, vestir nos de nou amb el tratge, caminar pels carrers tots engalanats, compartir ale gres moments a les comparses, l’olor de la pólvora... Són tantes les coses que vivim i tan intenses que és molt complicat explicar ho amb paraules. es festes de oros i Cristians són, per tot aç , un esdeveniment impor tant ssim en la vida de cada fester i cada festera, a nivell personal. Per no podem oblidar, i hem de reivindicar ho als quatre vents, que també són un esdeveniment cultural i tur stic de primera magnitud. Una bona mostra és la gran quantitat de persones que visiten les nostres poblacions per gaudir d’unes festes que van superant se cada any, amb més quali tat, i amb una harmonia molt cuidada de respecte a la nostra hist ria i d’actualització de les nostres tradicions per fer les més apropiades per al món en qu vivim. es de la U EF volem agrair el gran treball realitzat per la Comissió de festes de oros i Cristians de Fontanars dels Alforins i en especial del seu President, i també per tots els festers i festeres, que fan possible la màgia de la festa. I, com no, volem desitjar a tot el poble de Fontanars dels Alforins uns dies meravellosos en qu oros i Cristians donen color i alegria a carrers i places, en honor a la Verge del Rosari.

Visca la festa de

oros i Cristians

S

S

PRESENTACIÓ ACTE (Presentador aplegant a l’escenari parlant i sense atendre a la gent que ja l’escolta…

Es sorpren; fa com que que va a començar… Pero es dirigeix a l’auditori “en privat”...) ...Si m’ho permeten, abans de començar a l’acte, i ja que estem en fam lia, m’agradaria fer los una confid ncia personal Ja portem uns anys en que la Comissió de Festes va decidir anunciar el nom del pregoner en el programa de festes i jo per sonalment crec que és per una senzilla raó Per a emprenyar, per fer la punyeta . u bonic aquells anys en que la bona gent de Fontanars anava baixant cap a la plaça preguntant se.... A vore qui és enguany qu coses ens dirà de qui parlarà se li notaran els nervis ... Aix si, alguns amb la boca xicoteta perqu ben rebé sabien qui era Perqu ac al poble al final, tot se sap Per sang o per proximitat, ac som tots fam lia i a més d’un una se li escapava, que ho sé per experi ncia e, s El fill del Risao , el que viu a Val ncia El del Pasapalabra ...

Pero no li ho digues a ningú ue és un secret .

I ah el secret S’acabava. Aix que pensant ho be, donar li publicitat pr via pot ser fa lluir més encara, la qual cosa s’agraeix.

Siga com siga, l’assunt és que tots els anys venim a la plaça, prenem cadira i esperem a veure per on eixirà la cosa enguany... Venim a escoltar, en principi, per la experi ncia de tants anys ens diu que curiosament conforme anem al tall, aquell discurs sempre se’ns transforma en un muntó de sensacions diverses records, gestos, desitjos, gent

oncs bé, enguany ja saben vost s que serà Victor qui proclame l’inici de les nostres festes per amb el seu perm s els diré que serà una cosa més gran que les seues paraules, o la proclamació de capi tanies i banderes, el que hui s’emporten a casa...

Se’n aniran plens de festa, de la festa conforme tots i totes la vivim i la sentim i aix que ens quede al cor serà gràcies a tot el que passarà hui ac Aix que, ara s , benvinguts tots i totes, ciutadans i ciutadanes de Fontanars dels Alforins, amics i amigues de tants llocs que hui ens visiteu, Comis sió de Festes, autoritats, festers tots els que hui es teu només pel fet d’estar en esta plaça Comen cem l’acte amb tota la solemnitat que mereix Video Festes 2017 I si amb grandesa volem començar, no se m’acudeix de millor manera que fer una ullada a les festes de l’any passat, el repte que hem de superar any rere any. Si de festa anem a parlar, quina millor forma de començar que amb les imatges encara ben presents d’eixe que per cadascú segur va tindre el seu moment especi al. Revivim les amb tranquilitat i un somriure Esta és una hist ria que, com a poc, hem de re viure enguany.

(Es posa el video) Presentació Alcalde Julio Biosca Llin a festa, i més a les nostres terres, és part fo namental del nostre dia a dia com a ciutadans. Sentim d’eixa manera la nostra respon sabilitat per ajudar que isca endavant i necessitem que les nostres auto ritats la conside

17 FESTES 2019

PRESENTACIÓ E FESTES 2018

enyorada que a través del que parla ens evoquen grans moments de la nostra hist ria, i al final re sulta si el pregoner em permet la llic ncia que el pregó que escriu eixe bon amic per nosaltres es converteix en una cosa única per cadascun dels presents.

FONTANARS dels Alforins

18

ren com un element vertebrador del nostre ser com a poble. Per tot aix , per animar nos un any més i fer present la implicació amb la nos tra festa, donem la benvinguda esta nit al nostre Alcalde, Julio Biosca lin.

(Parla l’alcalde)

Presentació President Comissió Agustí Calabuig Bañó oltes gràcies alcalde. Encara que segur m’ade lante a les paraules que ara venen, molt sap del que ha sigut el treball d’enguany del ajuntament i de tot el poble de Fontanars el President de la Comissió de Festes. Esforç molt gran el que s’ha fet un any més, en este cas per part de egres Sarraïns i Almogàvers per igualar i si pot ser mi llorar el que fins ara s’ha aconseguit.

I al capdavant, amb la experi ncia de ja haver sigut president i amb un comprom s del que jo personalment puc donar fe, el nostre company amic i tantes coses més, Agust Calabuig Ba ó.

President de Festes Bona nit poble de Fontanars dels Alforins, amics i amigues que heu vingut a acompanyar nos en l’inici de les nostres festes. Aquesta nit, només cap per la meua banda agrair el suport de tanta gent al llarg de tot l’any, alforiners i alforineres, de nai xement o de sentiment que ens han recolzat amb all que han pogut molt especialment vull donar les gràcies als representants institucionals amb els qui hem treballat perfectament coordinats i amb un desig comú de fer el millor per al poble i so bretot m’agradaria felicitar especialment als meus

companys de cam en aquest treball que molt bé sabeu els que ho heu viscut abans de tractar d’or ganitzar el millor possible les nostres festes ’una banda a la Comparsa Almogàvers, amb els quals he de dir públicament hem treballat braç a braç i amb intensitat i màxima confian ça i, perqu no dir ho també amb molt bon rot llo per un altre els meus compares de la filà de egres Sarraïns, aquells amb els quals any rere any vivim amb alegria les nostres festes disfru tant com a xiquets, per que posats a donar ho tot sempre i enguany no anava a ser menys ens entreguem en cos i ànima per la festa, que sen tim com a nostra i que esperem conseguir que el resultat siga del gust de tots i totes Treballar tot junts per les festes que el nostre po ble mereix, que vosaltres mereixeu i per les quals ha sigut un orgull entregar part d’eixe temps de fam lia i d’oci. ràcies de tot cor per deixar nos ser una vegada més part de la festa, us assegu re que hem donat i donarem tot all que siga possible perqu disfruteu de les vostres festes de oros i Cristians. olts anys i moltes festes Bàndol Cristià Introducció s el torn dels nostres representants a la Festa.

Capitans i banderers constitueixen no només un referent per al bàndol moro i cristià, sino el s m bol del comprom s de persones y fam lies amb tots i cadascun dels festers i amb tot el poble per tal de mantindre la rellevància de la festa. s per aix que enguany m’agradaria fer una reflexió, ja que ens trobem de nou no és la primera ve gada que passa amb capitans i banderers molt joves Voldria parlar sobre el paper al llarg de la seua hist ria dels pares, les mares i les fam lies de tots ells per tal de, no només donar el suport ma terial sinó en l’ànim, l’orgull i el goig de tots ells festers de sempre per tal de mantindre la tradi ció i alhora impulsar la festa a través dels seus.

Per tant, quan presentem a capitans i banderers nomenarem a les mares i pares per tal de fer

19

Presentació Banderer Luis Beneyto Francés Presentar al banderer cristià sense que l’emoció em talle el discurs va a ser prou complicat. elo i Isidro han sigut els millors exemples que ell ha pogut tindre de feina i comprom s amb la festa. es de que ben menut son pare se’l va emportar a l’Argelagar i li va ficar davant aquell cuet de canyeta més gran que ell, fins a la Capitania de on tota la fam lia va sentir l’orgull d’aquell capità general que era Isidro. Em diu un par dalet que el banderer, que es fester d’apurar el dia i la nit, està lleugerament preocupat per si no aplega a tot o et preocupes, elo que sempre estava ahi i no se li’n escapava una, t’acudirà els somnis com tantes vegades ho fa a despertar te Vinga, u s, que ja es l’hora I efectivament ha aplegat la seua hora i ac el te nim uin goig em fa presentar los un amic i Banderer per les Festes de oros i Cristians de Fon tanars dels Alforins de , uis Beneyto Francés.

(Lliga cinta a la bandera) Presentació Capitana Eva Ribera Soler i ha una coincid ncia prou generalitzada i b via per altra part en la meua modesta opinió, de que l’acte de l’Entrada és sens dubte el principal i més emocionant de les nostres festes. Sent aix , imaginen vost s si no serà més encara per a la Ca pitana Cristiana, que a més de festera ho ha viscut com a música i com ella diu s’aborrona sentint

FESTES 2019

los presents i rendir los especial homenatge Si ja, no se m’ha passat i sé per desgràcia no tots ens poden acompanyar hui, per el que la vida s’emporta la festa ens ho torna i hui estaran tots ben presents I com mare orgullosa que va ser fa uns anys, hui hem recordem especialment a Reme Pastor, que la seua mem ria com esposa, mare i festera ens acompanye sempre. aquelles marxes des de ben menuda. Si encara no se li ha passat l’emoció del record de quan la van anomenar banderera, no cal dir quin goig tan gran viure enguany moments tan importants amb amics i fam lia amb Amador model i referent per el seu comprom s amb la festa i Pilar, que ja ben xicoteta li va fer aquell palmito per als Alardos que quedarà sempre al seu cor com el primer record de festes.

Esta te ben segura, tot eixirà bé perqu amb tan ta il lusió i tan bona gent al teu voltant estes festes seran inoblidables. Amb tots nosaltres la Capitana Cristiana de les Festes de oros i Cristians de Fon tanars dels Alforins de , Eva Ribera Soler. gust n fica la banda Bàndol Moro Presentació Banderer Rafel Soriano García ue els Ara Bec s són una filà de les ben com promeses amb la festa i al bàndol oro, a estes altures es cosa que tots sabem. El nostre Bande rer oro aix ho ha viscut des de ben menut, amb son pare Rafel com a coneixedor i divulga dor de la festa i sa mare aria.

Be sabem més d’un el que és ser i sentirse al foriner i haver de passar tant de temps per cir cumstàncies de la vida fam lia, estudis o treball allunyat del nostre poble Es a dir, amb il metres pel mig, perqu conforme ho demostra la seua pres ncia hui ac , Fontanars mai li resultarà llunyà, que les coses que els nostres ens allotgen al cor des de xiquets ah queden com un tresor que hui es fa present, a més d’una manera molt especial perqu el nostre banderer ha volgut oferir als festers una nova bandera que de hui endavant serà l’estandard dels oros.

FONTANARS dels Alforins

20

Aix doncs, amb l’agraïment de tots els festers per un gest que quedarà per la nostra hist ria, presen tem al poble de Fontanars la nova bandera mora i al nostre Banderer oro per a les Festes de oros i Cristians de , Rafel Soriano arcia.

(Entrega la bandera) Presentació Capita Vicent Francés Navarrete ormalment, aç de la Capitania a un una li aplega o bé sense esperar ho, o despr s d’anys de fester i per donar se el gust com es sol dir, o fins i tot és possible que t’aplegue per pura responsabili tat perqu i en estos anys no és el cas algú haja ne cessàriament de fer se avant . El que no és molt normal és el cas del nostre Capit que des dels dotze anys ja anava demanant li a son pare ser ho, que all que va vore amb la seua germana li va ar ribar molt endins i no volia deixar de viure ho amb la passió que ho havia vist a casa. Vicent i aria José que bé el coneixen, van esperar el moment i quan ja el jove impacient pensava als seus anys beneïda joventut se li’n anava l’oportunitat i que no ser a mai Capità, on Antonio fa dos anys ac a la plaça li va donar l’alegria de la seua vida I li va atorgar una gran responsabilitat, perqu no és per ell qualsevol cosa lluir la Capitania com tantes voltes la seua fam lia la va portar endavant. ’es tirpe continua s un plaer presentar al nostre Capità oro de les Festes de oros i Cristians de , Vicent Francés avarrete. gust fica la banda (Obsequi del President als capitans)

Pregó de les Festes Video pregoners S. XXI ue a un l’anomenen pregoner és un privilegi, un orgull i una responsabilitat molt gran. Pujar dalt de l’escenari, amb la plaça plena de gom a gom, per a dirigir te als teus veïns, imposa. Per dóna molta satisfacció parlar amb el cor en la mà, d’aquelles coses tan personals fer nostres les pa raules, tant el que parla com els que escolten amb coneixement, eixe coneixement de les mares i les iaies quan t’enviaven preocupades per eixos mons, que no és altra cosa sinó saviesa barrejada amb trellat, per donar vida i sentit a la hist ria.

Per aquest escenari, i pel que fins no fa molt, es tava allà situat davant la casa de l’ ort han pas sat dones i homes, joves i veïns amb experi ncia, ressidents al poble i altres, que per circumstànci es vivien fora, per tots alforiners de sentiment i festers per convicció. o es vam cansar de dir any rere any l’orgull que significava dirigir se al nostre poble en festes Per molt més gran és l’agraïment de tots els alforiners i alforineres, que ara mateix anem a renovar amb el seg ent video de les persones que al llarg dels últims divuit anys han portat endavant el pregó, hereus de tots els que ho van fer al llarg de la nostra hist ria.

Presentació Pregoner Víctor Micó Sarrió Emocionant tot, veritat Són moments molts es pecials, únics a la vida i que s’han de tastar amb tranquilitat, vivint l’emoció i si m apuren fins i tot els nervis que ens fan xafar terra i ser més conscients de la importància del que estem vi vint I els puc assegurar que la persona que millor pot representar aç és el nostre pregoner d’enguany. a hist ria del que hui van a escoltar no és redueix només a una ximple petició de la Comissió y una acceptació sense més. Seria va lorar molt poc un regal tan gran com el que hui ens fa el nostre pregoner a Comissió volia que fora ell perqu representa l’esforç tant personal com el d’una generació molt important dins de la festa, uns joves a finals del anys i principi del que van vore com el món canviava des d’un punt de vista social o pol tic, i més enllà van

o ha sigut un cam fàcil per a ell els últims temps, d’aix la seua fam lia sobre tot, per tam bé nostra comunitat alforinera n’estem ben assa bentats. Per aix mateix, les paraules que aneu a escoltar esta nit van més enllà de un discurs ben filat, que ja vos adelante que ho hes i de quina manera Son paraules de superació, d’esperan ça, de que contant la nostra hist ria i compar tint la amb els que ens envolten, estem fent la més gran i més plena. ui escoltarem al home i company de Pura, al pare cald s de V ctor i aria, al enginyer orde nat, al mestre que de tot apr n, al pirata orgullós dels amics, al comprom s alforiner. Tots eixos V ctors i algún més dins d’un discurs que, com ell entén la festa, busca cohesionar, tendir llaços, recuperar referents i com aquells models de fester que eren per a ell Isidro com no o Pepe Cuen ca portar nos alegria i un somriure a la cara per recordar que en la festa i en la vida, la felicitat i la estima pel que es nostre, fins i tot en els moments més complicats, ens donarà forces fins i tot per all que ens pareix impossible Inclús llevar nos els nervis per parlar davant de tanta gent.

Per a mi és un moment molt feliç, dels que cal exprimir fins a l’últim instant i donar gràcies.

All que vinga, ningú ho hem encara escrit El

que s ho està és el que esta nit anem a escoltar i, encara de que ara mateix no siguem conscients, també estan gravades a foc les emocions que naixen del que es sent fill de la festa i d’este poble. o es la meua intenció presentar lo a estes altures, no em considere capaç perqu millor que jo el coneixeu molts dels presents Vinc a donar testimoni en nom de la comunitat festera d’un sentiment d’agraïment cap a qui ha respost sense preguntar i de forma exemplar a la crida dels seus. a sigut un privilegi viure amb ell estos últims mesos esta meravellosa aventura. s per a mi un honor i un orgull, segur compartit per tots i totes, donar pas al Pregoner de les Festes de oros i Cristians de Fontanars dels Alforins de , Victor icó Sarrió.

Pregó TANCAMENT DE L’ACTE Comiat Ja està dit tot, quan s’ha dit el que toca, no cal afe gir res més, si més no reiterar les paraules de V c tor, com a tancament d’este acte, perqu tots ho recordem, ho posem en pràctica els dies que ens venen i sigam com a part de la festa eixe embisc que cohesiona terme, poble, veïnat, que enforteix la amistat i més enllà l’estima pels altres. ue aix siga per tots i totes.

Fontanars ja estem en festes

olt bona nit

21 FESTES 2019

pujar al carro d’aquelles transformacions que anaven a canviar la nostra hist ria, com a pais i com a poble aquell Fontanars que vivia al camp, encara que no perdia de vista el campanar, va decidir que calia viure a la seua ombra apro pant se al nucli que ara coneixem. Ell representa a aquells joves que van acollir sense por els can vis van pegar el bot a la universitat, van obrir el món i renovar la festa, com una part important d’aquelles transformacions. a sigut protagonis te de moments importants de la nostra hist ria, que respectant la tradició van fer seues les crides d’una modernitat que ens conduia sense remei a un nou segle. I ho ha fet de la mateixa forma com ha acceptat i portat endavant la feina que li hem demanat per a hui Amb agraïment, humi litat i ganes, moltes ganes de fer ho bé i sobretot de respondre com cal davant dels seus.

PREGÓ E FESTES 2018

FONTANARS dels Alforins

22

Salutació Senyor Alcalde, Senyor President de la Comissió de Festes, senyor Rector, Capità oro i Capità Cristià, Banderers oro i Cristià, Ambaixadors dels dos bàndols, resta d’autoritats, tant civils com festeres, veïns d’altres llocs, alforiners i al forineres, amics tots que es trobem en aquesta entranyable plaça bona nit a tots!

Agraïment al Sr. President uan el Sr President em va fer saber la intenció d’oferir me l’honrosa tasca de ser el pregoner de les Festes de oros i Cristians , vaig pen sar que es tractava d’una broma més d’Agust , i li vaig dir que m’ho havia de pensar, donat el meu estat de salut. Per davant la insist ncia no vaig poder dir li que no, i ac estic disposat a fer front a aquest repte personal, alhora que agraïsc la confiança dipositada en mi, ja que l’únic m rit que acredite és haver nascut en aquest poble que tant estime i que sempre porte al meu cor.

Com que no tots els dies et brinden la oportunitat de pujar a aquest entaulat al peu del campanar i com que no estic acostumat a aquests honors, no es pot menys que donar les gràcies.

L’agraïment i la gratitud es sumen a la il·lusió i l’alegria que m’ha generat aquest repte que considere tot un regal, una proposició a la qual no es pot dir que no, estigues com estigues. o negaré que u, que té el seu cor, li agrada que se’n recorden d’ell. I si és per bé, no cal dir que el goig és complet.

o obstant aix , tampoc amague que no va que dar l’ànim exempt de certa responsabilitat, ni tampoc immune a menys nerviosisme.

Aix , per no dir que segur que hi ha molts altres d’entre els nostres veïns amb més m rits que jo per estar ac a hores d’ara dirigint se a vosaltres.

Acceptat l’encàrrec, i sense possibilitat de marxa enrere, no queda més remei que començar a pe gar li voltes al cap per decidir per on tirar, és a dir, qu explicar o deixar de contar, tot i tenint en compte que la ment està posada en el comença ment de les festes i de re ll a les agulles del rellotge.

Possibilitats, tampoc és que hi haja moltes o tires d’hist ria o tires de mem ria, que probablement haja de ser la dels més majors o familiars. Jo, da vant les meues limitacions, m’he decantat per una tercera via rebuscar dins de mi mateix i, per tant, de qui van compartir amb mi aventures i desven tures, rememorant els meus anys de col legi i jo ventut i veure qu quedava avui de tot all . ’aconsellava un bon amic que un pregó no pot ser ni una tesi doctoral ni un sermó. iuen, que de tots els animals de la Creació, l’home és l’únic que beu sense tindre set, menja sense tindre fam i parla sense tindre res que dir”. Sabedor de la dita, no vull caure en eixe error, i per tant no cometré la gosadia de parlar només de la meua vida, sinó que intentaré fer-me ressò de la veu, de les veus, de tots els meus companys i companyes, alguns dels quals segur que es troben presents des d’ac puc veure alguns caps i amb els quals he compartit pupitre a l’escola, jocs al carrer, i ja de xicons, alguna que altra cervesa al bar, a més de secrets i confessions. Per no penseu que vaig a contar vos les totes ara i ac Jo al màxim que aspire, si m’ho permeteu , és a fer una xicoteta retrospectiva de la meua vida, lligada a l’esdevenir d’este poble, abans d’entrar en mat ria festera.

Mirant enrere i tornant al principi de la meua exist ncia puc dir vos que jo vaig nàixer a ca Jordà. All va començar a forjar se l’estima que senc pel meu poble.

Víctor sent un bebè, posant per a la foto i amb una graciosa intervenció de la que deuria ser la mà de sa mare, preocupada per que no caiguera de la cadira. Foto cedida per Pura Biosca

Em recreava amb el paisatge delimitat per l’horitzó que dibuixa pel llevant el Benicadell i la ariola, pel sud l’Ombria, pel llebeig la Penya de la Safra, pel ponent el morro de Cabdet i pel nord el Capurutxo de a Font de la Figuera. ’all venen quasi tots els meus records de la infància i joventut.

Divertida imatge d’una vesprada en família a La Corona. Uns titots que van ser comprats de xicotets a la subhasta de Sant Antoni, van créixer a la finca i com si foren un animalet més de companyia van donar un bon esglai a la xiqueta Maria. De peu i rient-se ben agust, Rosario Sarrió Micó (mare de Víctor). D’esquenes a la foto, Sara Moratalla Micó (neboda). Sentats, Víctor i la seua germana, Maria Rosario Micó Sarrió, qui té al braç la filla de Víctor, Maria Micó Biosca

Un dels primers records d’infància que em vé nen a la mem ria és una matinada de desem bre fent se de dia i despertar me en casa de ma tia Anita.

De Pàsqua a l’Infierno, Víctor amb familiars i amics de la zona

Entrant en un pla més ntim, tanque els ulls i enca ra puc sentir els olors propis d’una casa de camp

All havien acudit els meus tios. entre estaven preparant la porquejada, no paraven de parlar de Rosario, ma mare, que era allò que més començava a preocupar-me. En un descuit, conforme vaig poder, em vaig escapar, i quina va ser la sorpresa, al vore que davant de ma casa hi havia un cotxe negre que mai no havia vist. Al entrar en ma casa la sorpresa encara va ser més gran quan em vaig adonar que m’ha vien portat una germaneta”.

La meua generació és coneguda internacionalment com a “baby boom”, és a dir som els que ara tenim entre 55 i 65 anys.

Anàvem a escola quan estaven de mestres . Ju

23 FESTES 2019

el del pa acabat de traure del forn, el de l’herba fresca, l’olor de la terra banyada per la pluja, el del blat acabat de segar, el del raïm acabat de tallar... i també l’olor a quadra i a fem de corral tan caracter stic...

FONTANARS dels Alforins

24

Fotografia de Víctor amb els seus companys, al pati de les escoles velles. Ell, sentat al terra, és el que fa sis per l’esquerra. Foto cedida per Pura Biosca

lio i . Jaime i en els recreos jugàvem a “salta cambrilla”, a “trompa”, a “cartonets”, al “tanguinet”, a la “pilota”. o ten em m bils ni altres entreteniments. El que volia festa se l’havia de fer. El fet que la ma joria de la població visquérem escampats per tot el terme, la qual cosa ens permetia el contacte absolut amb la mare natura.

corrent, sense neveres i altres electrodomèstics com els que hi ha hui en dia. Els xi quets ajudaven des de ben menuts en les feines del camp i l’atenció dels animals dom stics mules, cabres, ovelles, gallines, conills i com no algun porc per a procurar el sustento... .

Trencaven la rutina les festes i celebracions.

Teníem servei d’autobús escolar que arreplega va els xiquets i els portava a l’escola.

Començaven l’any amb l’arribada dels Reis d’Orient. esprés de vore la cavalcada al poble, passaven per les cases de camp. Per tal d’aconten tar los, els preparaven un cabàs ben ple de palla amb blat i civada per a que menjaren els seus ca valls. A l’endemà, en lloc de palla hi havia regals, la qual cosa feia que no pegàrem ull en tota la nit.

Eren les primeres il lusions d’un xiquet .

Paco Albero ens repartia tota mena de viandes amb la seua furgoneta.

La foguera de Sant Antoni amb la benedicció dels animals.

A més els serveis bàsics ens els prestaven a domicili.

Rebíem les visites del tio Julio del bar conduint aquell cotxe negre que portava al metge, Don Miguel Escamilla,. personatge il lustre...

El tio Rafel Soriano ens venia el peix i més tard quan ma mare ja no pastava, Vicent el panader repartint el pa amb el Citr en dos cavalls.

I el “drapero” de Moixent que ens proveïa de tot tipus d’utensilis i eines de la casa, aix com radio-cassetes i els primers televisors.

I de pas, s’emportava les pells dels conills. uins temps aquells Per tot no eren alegries, el fet de viure en el camp també tenia alguns inconvenients Sense electricitat, sense telèfon ni aigua

a mona de Pàsqua al despuntar la primavera i les fogueres de sant Joan i sant Pere anunciant el solstici d’estiu, que s’encenien a toc de caragol en cada una de les cases començant per el Pla, ca Ferriol, ca Turús, ca Tortosa, cals Frares, el Poblet...

I a continuació les festes de Moros i Cristians esperades tot l’any amb impaciència, destacant les desfilades i parlaments que amb la vestimenta, la música i la pólvora ens feien vibrar d’emoció. a meua generació va vore segar a mà amb falç i soquet, fer garbes i garberes, batudes en l’era amb

25 Víctor desfilant, anys després, amb la seua comparsa.

D’esquerra a dreta: Vicent Fita Biosca, Mª José Rico Tortosa, Paco Calabuig Soler, Sergi Soler Sanchis, Victor Micó Biosca (fill de Víctor), Víctor i Vicent beda Francés. Foto: Vicent Úbeda Francés Víctor amb son pare a la processó.

Foto cedida per Pura Biosca

mules i trilles, tirant de pala i garbellant si feia fal ta, recollien i triaven el gra de la palla.

En molt poquet temps va apar ixer una màquina de segar arrossegada encara per mules, després van vindre els tractors que amb una se gadora recollia i nugava les garbes.

En l’era la batuda també es va mecanitzar fent ús de les trilladores.

Poc després, eixes trilladores anaven pels bancals segant i trillant. Eren les cosechadores . I ja estem en la tecnologia actual. osaltres, els de la meua generació ten em po ques opcions O ens f iem obrers o mitgers o ens anàvem a estudiar.

to Ep, no vos veig que em van animar a que m’apuntara a la comparsa Els Pirates. a comparsa és la fam lia festera que t’acull no sols els dies de festes, sinó tot l’any. En eixos mo ments compartits van gestant se sentiments de fraternitat, amistat. Fins i tot, els vincles afectius creats poden acabar sent un lligam de pertin n cia al grup que t’acompanye durant la resta de la teua vida.

En aquest cas vull fer una menció carinyosa a la persona que més ha fet per mi tan en el dies de festa com en la resta de dies i és per a la meua dona Pura Biosca, filla de José aria el fuster. u gran fester

’elecció era molt dura. Jo vaig triar, com sabeu, estudiar.

Treballant els caps de setmana, els estius, per adal i Pasqua.

I amb eixos dinerets i els de la beca anàvem aca bant els estudis.

Els anys són l’inici d’un canvi estructural que s’ha consolidat a hores d’ara, alguns jóvens co mencen a estudiar, altres es busquen feina en l’agricultura, en la construcció o en la indústria.

La gent de les cases de camp comencen a anar se’n a viure al poble.

Però quin lligam he tingut jo amb les festes patronals de Moros i Cristians? a meua participació activa en la festa de oros i Cristians va començar a finals dels anys de la mà dels meus amics Paco Pons i Vicent Retra

Víctor i Pura Biosca, la seua dona. Foto: Pura Biosca

FONTANARS dels Alforins

26

Em vénen a la ment infinitats de records, de situacions divertides com a preparació de les disfresses per als alardos que més de una vegada provocava un atac de ris sa al vore el resultat final.

Alardos de 1992. Fent crítica a aquella inauguració de l’AVE a l’EXPO de Sevilla. Apareixen, en primer lloc Víctor, i a continuació Antonio Vidal i Francesc Pons. Foto: Vicent Úbeda Francés

Al voltant de les h ’ apareix el matador Car cassa , amb la barja dels ferraments tosques, ga nivets, degollador, etc. , per cert molt ben afilats.

A les h, més o menys, arriba la furgona amb el porc... i al crit de Vinga, va Tirem lo a la taula . Carcassa no s’ho va pensar ni miqueta, li va pegar una facà i va començar a brullir un raig de sang. ’empomàvem amb una safa i anà vem menejant la amb una canya per a que no es quallara. El vam deixar més net que una patena, ben socarrat i rentat amb aigua calenta... Poc a poc anaven traient trossos del porc els llomellos, els cuixots, sag , la penjaeta, etc. ins estava el cany s preparat per a deixar la carn.

Tot el món hi treballava sense parar netejant els budells, preparant el dinar, desmagrant el sag i altres donaven conversa als visitants.

Recorde també la Matança del porc de Cap d’any del 1988. ue rebuscant vaig trobar un text publicat per Paco Pons en la revista Fonta nals del mateix any i que passe a transcriure de manera quasi literal Dissabte 1 de gener la comparsa “Els Pirates” comencen amb bon peu l’any.

A les h ’ del mat es troben al bar de Boro fent se un cafenet i xarrant sobre el tema que portaven entre mans.

Cap a les h Vicent Portillo , Ismael, Vicent Fita i algú més que no recorde, amb la furgona que ens va deixar ora, anaven a cal Fondo a pel que havia de ser el protagonista del dia. Un poc més tard, arribe a la cotxera de Fita i all ja es taven Encarna la de Jaume i Assumpció la de ca Traver rentant les safes i preparant tot all neces sari en aquests esdeveniments.

A tot aix va apareixent gent, ilio Perola , la seua dóna arisa, Sento Retrato , Toni de cal Peller. Fora al carrer estava la caldera amb aigua per a calfar i la taula mort fera dalt de la riba.

Preparant la paella baix l’estesa de botifarres, d’esquerra a dreta, Toni Pastor, Jacinto Úbeda, Vicent Úbeda i Ismael Sanz. Foto: Vicent Úbeda Francés

Cap allà a les h ’ el dinar ja estava a la taula, al moment es presenten les autoritats l’Alcalde i la dona el cabo , la dona i el xiquet.

Van haver paraules d’agraïment i all de... passeu la catalana En ser més de dos la bota que no pare Acabat el dinar... Santiago, l’Alcalde, ens va amenitzar amb el seu acordió...

Cap a les h van començar a picolar, pastar i fer l’embotit.

urant dos anys va estar obert al públic, per finalment ha quedat el local com a lloc i seu de la comparsa.

a resta cuixots, costelles, penjaeta, etc. ho van deixar en el congelador que ens va deixar Ismael el del Traj n.

El any Els Pirates vam ostentar la capi tania mora.

’hospitalitat dels Pirates quedaria palesa amb la tauleta instal lada al carrer la catalana i unes cistelletes amb cacau, castanyes i figues seques. ’aquesta manera els que ens visitaven podien xer rar acompanyats d’un glop de vi i una picadeta .

Era la primera vegada que una comparsa orga nitzava una capitania a part de que també vam complir anys de creació de la comparsa.

Vam delegar la representació de la comparsa en Vicent Fita.

Resum Pirates, capitania 1998. Local Amb el pas del temps, la pirateria augmenta i aquells fadrins ens van convertir majoritària ment en pares de fam lia i no disposàvem d’una barca en condicions. ecessitàvem la “cervesseta” com a pretext per a reunir nos, xarrar, fer vida social i passar el temps de la millor manera. En estes circumstan cies naix un projecte important per a la compar sa, la construcció d’un local.

Fotografia presa el 5/10/1991. Parada tècnica per inmortalitzar la construcció del local dels Pirates, realitzada pels propis integrants de la comparsa.

Els obrers, de davant a darrere: Rafael Calabuig, Paco Calabuig, Vicent Francés Domènech, Vicent Úbeda Revert, Paco Revert Ribera i Pepe Fita. Els xiquets, d’esquerra a dreta, Rubén Fita, Javi Úbeda i Vicent Fita Torró. Foto: Vicent Úbeda Francés

Tota la comparsa, amb la bandera, en una foto de famíla festera davant el seu local. Foto: Vicent Úbeda Francés

Com es normal, vam intentar posar tota la vo luntat i esforç per a contribuir positivament en aportar all millor de nosaltres en este espai de conviv ncia i d’alegria que suposen les festes ma jors del teu poble.

Representacions teatrals També vull recordar que per iniciativa dels Pirates i per a recaptar fons per a la festa vam formar un grup de teatre i vam representar un sainet valen cià relacionat amb les festes i que portava per t tol “Una boda entre moros i cristians”. All van debutar entre altres Vicent Fita i Virtudes Tor ró, Cinto Ubeda i Ascensió Soler...

Aix va ser l’origen de l’aparició d’un grup propi anomenat

27 FESTES 2019

El resultat es va vore el diumenge per la vespra da unes deu canyes de botifarra, sis de llonganis sa i quatre o cinc de negrets.

FONTANARS dels Alforins

28

“Sense to ni so”. Jo vaig participar en més d’una obra com ara “Hi ha que tindre caràcter” o “Per la fam de heretar”.

Buscar l’equilibri entre l’ahir i el demà...

En definitiva “No perdre les sendes velles per les novelles”.

El repartiment d’aquest últim sainet que es va representar el d’agost de érem artistes de talla com ara

, com deia el gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés

Pilar Pons, el germans Agust i lu s Calabuig, Ju lio Biosca Alcalde actual , Julio andia... tots sota la direcció de Vicent Calabuig (“Vicentico”).

Assumiràs la veu d’un poble

Ja entrats en mat ria, reflexionaré aquesta nit entorn al paper de les festes de oros i Cristians, el seu caràcter vertebrador i d’integració dels di ferents estaments socials aix com una activitat pr pia d’entreteniment i d’oci.

Les festes en general, no tan sols la festa de moros i cristians, tenen un caràcter vertebrador intr nsec.

La festa uneix, lliga, relaciona i manté els vin cles entre la gent i el seu territori.

La festa no és un valor buit de contingut sinó al contrari, és un dels elements més vertebrador i constructor de consci ncies que coneixem.

La festa no és tan sols una vàlvula d’escapa ment que permet gaudir de la música, l’esplen dor de la desfilada, la calor del vi i la frescor de la cervesa.

La festa és un envisc que cohesiona el terme, el poble, el veïnat. Enfortix l’amistat i fins i tot l’estima pels altres.

Conclusió I aplegats ací, que m’han aportat les festes de Moros i Cristians?

Saber conviure amb els amics...

Saber divertir se....

Saber il lusionar se...

Saber estimar lo nostre...

Saber estimar a l’altre...

i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, No tot serà, però, silenci.

Car diràs la paraula justa, la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula, amb voluntat d’antologia, car la diràs honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat, com no siga la del teu poble.

’acoste al final de la gratificant tasca que m’ha sigut encomanada, la de pregonar les nostres festes: Vos anime, perqu , alforineres i alforiners, de naturalesa o adopció, que entrat el mes de se tembre obriu les vostres retines perqu es plas men en elles mil imatges, mil sons, infinitat de sensacions que no deixaran de sorprendre vos per molt que es repetisquen.

Vos anime a que feu vostres els carrers, es campant alegria fins el més xicotet racó d’este bonic poble. o he d’estendre’m més les meues paraules han de tindre un l mit en el temps, que es me sura pel respecte que sent cap a la paci ncia de tots vosaltres.

Per s m’agradaria aprofitar la meua condició de pregoner, benvolgudes amigues i amics, per a rendir homenatge a totes aquelles persones que, de manera individual o col lectiva, han im pulsat i impulsen any rere any estes celebracions. es festes són possibles gràcies a la condició participativa i entregada de tots vosaltres, dones i homes, majors i joves, que sou he reus d’una tradició que ha cavalcat a lloms de tres segles distints, perqu amb leg tim orgull podeu dir que les nostres celebracions daten de l’últim quart del segle d nou, han crescut i s’ha consolidat durant tot el segle vint, i aspiren a se guir la seua imparable projecció en estos primers lustres del segle vint i u.

Vaja que no és res, 152 anys d’hist ria contem plen ja les nostres festes, i no tinc cap dubte que continuaran creixent gràcies a l’inter s i al tre ball seriós i rigorós que naix al si de cadascuna de les comparses.

Per el Bàndol Cristià: Conqueridors Pinzons elson Almogàvers Contrabandistes Estudiants ossàrabs

29 FESTES 2019

Exaltació festera

Per el Bàndol Moro: assauris Pirates ubara s oros Alforins Sarraïns indús Arabe s Tuaregs El vostre treball es complementa a la perfecció amb el que també aporta l’equip directiu de la Comissió de Festes, sempre atent al més m nim detall.

A més de les col·laboracions de diverses enti tats i del nostre Ajuntament.

Amb esta suma de voluntats no hi haurà espai per a la improvisació. Per aix , només em resta dir vos, una vegada més, que vos deixeu portar pels ritmes, els llums i els sons que emboli caran estos dies, que vos deixeu atrapar per la màgia de la festa, i que per uns dies exerciteu el vostre just dret a l’alegria.

Este pregoner ha acabat.

Gràcies per la vostra atenció.

BO ES FESTES AVA T A FESTA VISCA LA FESTA DE MOROS I CRISTIANS

S

COL·LABO RACIONS LITERÀRIES

FONTANARS dels Alforins

32

Pólvora, seda i velluts Pels carrers de Fontanars Els festers en germanor Agraïts es donen les mans, No es paren a pensar De quin bàndol és cadascú, Tan sols gaudir de la festa És la màxima prioritat Per a tot aquell que en el seu cor Guarda el gran tresor En forma de promesa, Aquella que es van fer l’any passat uan s’acabaren els desfiles I tots es van prometre Tornar en estos dies, Per a compartir un cafè, Una abraçada i un somriure.

Alforins, que no vos detinguen Continueu el camí ue vos du fins als grans dies.

Encarna Gómez Sanchis any 2019

LA PROMESA

33 FESTES 2019

Pe r

C EN

GÓMEZ SANC NA HI R A S

MOROS i CRISTIANS PEL MÓN

El món sabeu que és gran i que cap tota la gent, de diferents costums, cultures i que tots junts aportem, sumem, ens ensenyem uns a altres i es fem més eloqüents. Se qui vinc d’un altre poble a envair la vostra festa, se que no tinc dret, però m’agradaria aportar-vos el meu granet d’arena.

Ja fa quasi un any, el vostre President de festes de Moros i Cristians D. Ernesto Ribera, em va il.lusionar en que com Cronista i Assessora Històrica de les Festes de Moros, Cristians i Contrabandistes de La Font de la Figuera, col.laborara en el vostre programa de festes. Després d’una exhaustiva investigació, he descobert que a l’igual que vosaltres des de l’any 1866 celebreu les festes en honor a la Verge del Rosari, com un deure de gratitud per haver-vos lliurat de la epidèmia de còlera que havia atacat la contrada l’any anterior.

També en altres llocs d’Espanya celebren Moros i Cristians en honor de la Verge del Rosari. És curiós com següent la mateixa base de festes, lluites de Moros i Cristians i viceversa, en cada població s’exhibeix de manera diferent. Ara vos exposaré algunes curiositats que es realitzen commemorant Moros i Cristians en el sud d’Espanya, en Andalusia concretament i també en la província de Murcia.

Ho relate literalment per no pedrer l’essència de l’escrit.

En Carchelejo, uno de los dos pueblos que conforman el municipio de Cáchales, en la provincia de Jaén y situado en la Comarca de Sierra Mágina en la ladera noroeste de las Sierras de los Grajales y de Alta Coloma, celebran a mediados de agosto sus Fiestas Patronales en honor a la Virgen del Rosario y de San Roque, resaltando de su programa de actos las tradicionales Avanzadilla de Moros y Cristianos con la procesión de la Patrona el día 14 y la Embajada el día 15.

La Fundación de Moros y Cristianos representa la siguiente escena: • La imagen de la Virgen es tomada tres varios intentos infructuosos por el ejército moro en la Procesión del día 14 por la tarde y es llevada al Castillo, construido de madera para tal propósito en la plaza.

Por la mañana los cristianos intentan asaltar el Castillo pero no lo consiguen, es cuando el rey cristiano manda una embajada que discute con el moro sobre la religión cristiana y la Virgen del Rosario, terminando con una nueva escaramuza y la victoria de los cristianos. Los trajes son de vistosos colores, destacando los del ejército cristiano, que lucen ramos de flores en sus sombreros.

FONTANARS dels Alforins

34

Curiosa son también las luchas entre los ejércitos, con unos movimientos que recuerdan antiguas danzas de paloteos.

lorido, a ritmo de marchas como Chimo o Paquito el chocolatero consiguiendo que todo el pueblo se sintiera participe de la fiesta.

Durante la presentación se producen numerosos disparos de escopetes, y al terminar, pasaran las parejas por el trono de la Virgen del Rosario, aun en el Castillo, y una vez en lo alto, con la escopeta en las manos de ambos, dispararan algunas salvas al aire.

Hoy día, las comparsas Moros Al-Rafalíes y Caballeros Templarios continúan el camino marcado por los Salicareros celebrando, junto con el pueblo entero, las fiestas de Moros y Cristianos de Rafal en octubre.

Iglesia de Ntra. Señora del Rosario erguida por el Marques de Rafal, en 1640.

También existe un grupo de jóvenes llamados Los Muñiores que al son de las campanillas salen en la madrugada que media entre las representaciones de los Moros y Cristianos cantando coplas de invitación al Rosario que tendrá lugar al amanecer. as fiestas de Moros y Cristianos en Rafal en la Vega Baja, se celebran muy cerca del día 7 de octubre día de la Virgen del Rosario.

El origen de las fiestas de oros y Cristianos en Rafal está ligado a la comparsa mora SALICAREROS, que irrumpió con fuerza a mediados de los años 70, como salida de un cuento de hades. Fue la primera, y por este motivo, la que inició el camino para las que vendrían después.

Procedía de la empresa familiar de pastelería de los hermanos Salinas, que además, hacían banquetes para todo tipo de eventos, con un nutrido grupo de jóvenes camareros, (de ahí lo de SALICAREROS, por Salinas y camareros , con los cuales ya funcionaba un magnifico equipo de futbol. ¿Cómo nació la idea? Pues andando en esos menesteres de la hostelería, servían cenas para varias comparsas de Moros y Cristianos, sobre todo en Crevillent, y esto les dio la oportunidad de conocer el ambiente festero. Ilusionados, les entró el gusanillo y decidieron poner manos a la obra, para lo cual, tuvieron el apoyo de la participación de las chicas, que también pasaron a formar parte de la comparsa.

Del proyecto hecho realidad, surgió la magia de Las mil y una noches que, cada octubre, llena las calles del pueblo de espectáculo y co-

Otras poblaciones que también celebran sus fiestas en honor de la Virgen del Rosario son: Benejúzar: En honor a la Santísima Virgen del Rosario se celebran a finales de mayo o principios de junio (coincidiendo con el Corpus Chisti). urante estos d as de fiesta tiene lugar procesiones y vistosos desfiles de Moros y Cristianos. En la plaza de España tiene lugar una batalla de la Embajada Mora y Cristiana que devuelve al pasado al espectador.

Entre otras las siguientes poblaciones de Andaluc a, también celebran fiestas de oros y Cristianos a la Virgen del Rosario.

• Almería: Alcóntar- Virgen del Rosario embajadas con texto.

• Granada: Juviles- desde 1946, Moros y Cristianos Virgen del Rosario embajadas con texto.

• Picena: 8-9 de septiembre, embajadas con texto en honor Virgen del Rosario.

Esta xicoteta pinzellada de les festes de Moros i Cristians, també és un nexe d’unió entre les nostres poblacions de Fontanars dels Alforins i La Font de la Figuera. Que la germanor que es respira en les nostres festes, s’extenga per tot arreu entre tots els nostres festeres i festers, i pugem seguir junts fent gran les festes de MOROS I CRISTIANS en esta terra de valencians.

Encarna Gómez Sanchis Cronista i Assessora Històrica de les festes de Moros, Cristians i Contrabandistes de La Font de la Figuera Any 2019

FESTES 2019

35

En honor a La Comparsa de l´Ou, comparsa còmica i festera, i al tio Julio Gandia i companyia:

La comparsa de

L’OU

ITA MICÓ

Felicitats per aquells meravellosos anys !

AF UJ AR

També es pot trobar un xicotet artícle a una pàgina d´humor, al Programa de Festes de l´any 1969.

M

Aquesta foto està feta l´any 1969, enguany celebrarien els seus 50 anys, i els components són, d´esquerra a dreta: Julio Gandia, Milagros Calbuig, Maruja Fita, Evaristo Calatayud, Maria Reig, Antonio Ferrero, Nieves Calabuig, Miquel Pons i una neboda de Miquel Pons.

Pe r

Per LA C

E MORO SI

CR IS S

OM IS

SI

Ó

D

ES D EST F E

AN TI

FONTANARS dels Alforins

36

JOSE CAMPIÓ!

De nou, un dels nostres veïns més coneguts, Jose Fuentes Francés, ha portat el nom de Fontanars a l’Olimp dels esports adaptats.

Si la primavera passada ja es proclamava campió autonòmic de pàdel, aquest any ha aconseguit assolir importants èxits en la seua fulgurant traject ria esportiva quart classificat al campionat nacional de pàdel i tercer lloc al torneig de tenis de taula de la Comunitat Valenciana, celebrats el 21 de febrer a Salamanca i el 26 de maig a Castelló, respectivament. En ambdues competicions, José ha comptat amb el suport dels seus entrenadors: Quique Pastor, Enrique Brotons i Enrique Gandia; així com de la seua família, que ha estat al seu costat en tot moment per tal que pugués fer front als rivals que se li presentaven. Així és que, Jose, des de la Comissió de festes, volem donar-te l’enhorabona pels teus magn fics resultats esportius. Ànim i molta sort en totes les competicions que encara et queden per disputar!

Por G

Canto a Fontanars dels Alforins:

PREPARANDO

LAS FIESTAS de la Mare de Déu del Rosari Fontanars dels Alforins

El mes de septiembre tiene un matiz muy especial para todos los alforinenses que viven en Fontanars, esta bendita tierra, y para los que por razones muy varias, viven lejos de ella. Es para todos, sencillamente el mes de nuestra patrona que todos llevamos dentro. Sale al exterior y nos envuelve en una hermosa vivencia mariana.

Todos estos acontecimientos fueron dejando huella festera en nuestro corazón. Ahora, al abrirnos una vez m s a las fiestas en honor a nuestra patrona, se enciende el fuego que hay en nuestro corazón y nos disponemos a celebrar unas fiestas m s intensas e ilusionadas en honor a Ella. Es la criatura más extraordinaria salida de las manos del Creador. Si Él pudo hacer a su madre, la hizo la más hermosa de todas. El ángel tendría que saludarla: “Dios te salve María, llena de gracia”… y es que Dios llenó su corazón del don más sublime de todos; la gracia de Dios sobrenaturalmente sublime, ahí radica su encanto. Es la más grande de todas porque se hizo la más pequeña.

La virgen tiene una gran importancia en la vida cristiana. De Ella se dice que es la cristiana perfecta. Conoció a Jesús más que nadie y tuvo la misma actitud que su hijo en la vida ordinaria.

Si ser cristiano es conocer a Jesús, es intentar imitarle en nuestra vida. Ella lo consiguió de una manera perfecta. Es nuestro gran modelo a seguir y la que intercede como madre por nosotros, delante de Jesús.

Yo que he comido pan de trigo de tus campos y he gozado de mi juventud, de tu luz inmóvil, Cuando la primera vez dibujas el árbol y la rosa y el pájaro ensaya su trino, Yo que he sufrido en la tristeza de sus días adversos, En aquellos días en que el hombre viejo de las ánimas campanilleaba por las esquinas el pregón de los difuntos, Y había que arrodillarse por la calle, Eran otros tiempos.

El árido invierno de mañanas frías, de tierra seca, de hilo de nieve, de escarcha; Azuzaba el hambre de un obrero campesino y esos hombres duros de la gleba, del esfuerzo del surco, pedían pan y trabajo.

Yo te amo, Fontanars, e invoco tu nombre porque basta tu nombre para llenar mi alma de tu luz y de tus cosas, Yo te amo y te recuerdo porque gracias a ti soy lo que soy, Eres pobre de lluvias y de ríos y eres bella y sencilla dura y resignada como una madre antigua; Virgen y patrona de la ubre de la viña, porque tienes siempre una lágrima azul y una sonrisa para tus hijos lejanos.

Queda celebrar un año m s de nuestras fiestas en honor a la Virgen, a la que invitamos a todos los alforinenses ausentes a visitar a nuestra patrona o a unirse espiritualmente a nosotros en en estos hermosos días y nos ayude a esta tarea preciosa de seguir mejor a Jesús.

37 FESTES 2019

L

O

UI L

M ER

-JUAN SAN

Pe r

FONTANARS dels Alforins

38

SA CÉ

A ÚBEDA IBER R R

Mare de Déu del Carmen,

“MARE de DÉU de CASA”

Com deia “m’agüela” fa uns quants anys al programa de festes, Fontanars és un poble xicotet, però té una gran devoció a la Mare de Déu del Carmen.

Farà uns mesos, rebuscant en la història del nostre poble, vam trobar documentació sobre la benedicció de la imatge de la Mare deDéu.

“El día 15 de Enero de 1950 hizo su entrada triunfal en esta Parroquia la nueva imagen de la Virgen del Carmen de talla construída en los talleres Rausell y Llorens de Valencia: se hizo una fiesta en la que tomó parte todo el pueblo. Fue regalada por Encarnación Segura. Las andas del Corazón se arreglaron en el mismo taller y todo fue pagado por la citada devota de laVirgen”.

I es que com deia en aquells temps Don Luis, rector del nostre poble, la meua “reagüela” Encarnación dels Bordellets era gran devota de la Mare de Déu.

Basant-me en fonts orals i escrites, Encarnación i els seus quatre fills m’ag elo Cinto, el tio Ramón “el sacristà”, el tio Paco i el tio Vicent) esperaren amb gran alegria la imatge a casa. Els familiars més pròxims també estaven molt il·lusionats, i van fer regals a la Mare de Déu. Per exemple, la tia Virtudes i els seu marit iguel, el Pifiente , van regalar els escapularis que les monges carmelites d’Ontinyent confeccionaren; una germana de “l’agüela” Encarnación, Josefa i el seu marit, Pepe Belda, portaren flors d’Ontinyent resid ncia d’aquestos) per arreglar l’altar de casa i el de l’església; i la meua “reagüela” Maria “la Ribereta”, casada amb Quico, li regalà els “pendientes” de la seu boda. Anys posteriors, Josefa, una neboda d’Alfafara, va fer els tapets del altar.

La Mare de Déu va estar al voltant de 10 dies a la casa familiar, l’actual Supermercat Úbeda, en un altar prèviament arreglat amb cobertors bordats, plantes i flors. All es resava el Rosari tots els dies.

La meua àvia Maruja deia al programa de festes del 2005: “Em sembla pertinent parlar dels veïns del carrer Sant Antoni: de la seua il·lusió per traure a lluir els millors cobertors als balcons de les cases, de les plantes a la vora del carrer i de les portes obertes al pas de la Mare de Déu en el seu trasllat des de sa casa a l’església...”. I és que la imatge va ser traslladada en anda des de la llar dels Úbe-

Des d’aleshores, esta festa té lloc el 15 d’Agost per un motiu molt important dignificar les festes marianes de la Mare de Déu del Carme i l’Assumpció de Maria. D’esta forma, i seguint la tradició, la festivitat és preparada tots els anys per la família Úbeda Segura i la Comissió de Festes Patronals de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu del Rosari, la nostra Patrona.

Possiblement, aquesta foto corresponga a la primera processó de la Mare de Déu al gener de l’any 1950, ja que el segell de la part de darrere data de l’1 de juliol de 1951; i si es fixem en la fotografia, hi ha una xiqueta amb abric.

Fulla del llibre parroquial on data la festa de gener de 1950.

MARE DE DÉU DE CASA, AJUDEU-NOS ALS QUE ESTEM ACÍ BAIX, PERÒ TAMBÉ A AQUELLS QUE ESTAN ALLÍ DALT!

39 FESTES 2019

da Segura fins a l’església, acompanyada per la banda de música, les autoritats, la Junta de Fàbrica i tota la gent del poble. De fet, als apunts històrics que va escriure Don Luis, s’hi diu que va ser Encarnación qui pagà la restauració de l’anda. Cal afegir també que, una vegada s’arribà a la parròquia, se celebrà una missa solemne amb l’església plena de gom a gom.

Pe

Ó

FONTANARS dels Alforins

40

NA CALATAYU STI DM I R C IC r

L’ALTRA CARA

de les pantalles

Enguany faig 40 anys i quan arribes a esta edat et passen molts pensaments pel cap, reflexiones, tires la mirada arrere i t´adones que ja tens molt per contar.

Hui en dia, on la tecnologia juga un paper molt important i on el mòbil ha transformat la manera en què interactuem i ens comportem, és inevitable fer-se una pregunta: com vivíem sense els mòbils i quina relació teníem amb la tecnologia a les acaballes del segle XX?

cabina plena de diners. Després de sopar, preferíem quedar-nos a l’habitació, estudiant, jugant a cartes o simplement xerrant i esperar a les 11 que tancaren els llums. L’obscuritat anunciava així, el descans obligatori i les veus de cent adolescents deixaven pas a un altre protagonista, el silenci, testimoni que el dia havia sigut llarg i intens.

Més tard, després d’estudiar dos anys a la Facultat de Filologia, la necessitat de millorar la llengua em va portar a la capital d’Anglaterra on vaig trobar un treball que em poguera mantindre. Tots els dies, en arribar a casa, anava mirar la bústia per vore si arribaven notícies de Fontanars en forma de carta. Cartes que encara conserve i que resumeixen un any de vivències de familiars i amics.

Cada dia, amb la família, 15 minuts de tarifa plana eren suficients per contar les perip cies viscudes i estar al dia de les notícies del poble.

Hui en dia molts pares compren els mòbils als seus fills i filles per tindre’ls localitzats per l’any 2000 amb 20 anys el fet de viure sense mòbil a una capital de 8 milions d’habitants no et convertia en cap heroïna perquè el que no has tingut mai no ho pots trobar a faltar.

De xiqueta recorde que veure la televisió es reduïa a algunes hores durant la setmana. No hi havia molt on elegir, així que veure els dibuixos de la primera abans del catecisme era una distracció els dissabtes de vesprada.

Va vindre la dècada dels 90, el 1993 vaig agafar maletes i vaig començar BUP al Complex Educatiu de Cheste. Més de cent quilòmetres em distanciaven del meu estimat poble i una cabina telefònica -l’únic punt d’unió amb els meus pares- va ser testimoni d’alegries i també de moltes llàgrimes, perqu al cap i a la fi només era una adolescent. Allí, per norma, era impossible cridar a casa un dilluns, perquè les cues a les cabines telefòniques eren interminables. Amb una poqueta sort podies cridar a l’endemà perquè si ho havies de fer un dimecres et podies trobar fàcilment la

I. Francés, C. Calatayud

Any 1988. C. Calatayud, B. Ferrero, D. Lladosa

Durant els estius a Fontanars, el punt de trobada amb els amics i amigues era “la farola” al primer banc del passeig, enfront de les escoles. A les 22:30 ningú faltava a la cita perquè estrany era el dia que no ploràrem de tant de riure. Quantes coses per contar, quantes anècdotes amb la meua quadrilla que em va acollir quan jo vaig complir precisament els 18 anys. Quantes fotos en àlbums guardats que hui en dia traiem de quan en quan per a reviure nits de cap d’any, pasqües i més tard casaments i primers naixements. Aquelles taules rodejats d’amics i d’amigues si que eren veritables xarxes socials! No feia falta publicar les fotos a Internet perquè les tenim ben gravades en el record.

Després vindrien València, Alacant, Moixent, Barcelona i un any de becària que em duria a nou països diferents on el mòbil es convertiria en una eina indispensable per cridar a família i amics.

Any 1988. Davant: I. Francés, darrere, d’esquerra a dreta: D. Lladosa, B. Ferrero, S. Calatayud, C. Calatayud, I. Francés, N. Beneyto

aprendre sinó tocar i manipular a través de l´observació i el joc lliure. Des de l’aparició dels telèfons intel.ligents el 2010 i amb l’increment de l’ús de les xarxes socials, nosaltres ja no manem del mòbil sinó més bé ell ho fa de nosaltres i hem d’estar preparats per afrontar aquest repte. El mòbil, tan bo per algunes coses i tan roín per a altres, ens porta de cap a docents i progenitors.

Si ens distrau diàriament a les persones adultes dels nostres quefers diaris imagineu als més joves.

Aleshores, és quan em pregunte, és un xiquet de anys suficientment madur per tindre a les seues mans un mòbil on ho té tot al seu abast?

Sens dubte, l’era tecnològica ens enfronta a un món de contradiccions que segur molts ens hem

I passen els anys i tornes al poble que t’ha vist nàixer, formes una família i ja comences a vore les coses des d’un altre punt de vista, no només com a docent sinó també com a mare. No escric per a convèncer ningú però crec que hem d’adoptar una actitud crítica que ens faça qüestionar tot allò que ens volen vendre. Les empreses es freguen les mans per a vendre els seus productes tecnològics.

Ens bombardegen constantment a través de diversos mitjans de comunicació i en els seus catàlegs anuncien el primer mòbil o ordinador com a regal de comunió. Als docents ens volen vendre tablets per als nostres alumnes de secundària i pissarres digitals per als de infantil i primària. Però, realment són les millors ferramentes per aprendre?

Tal com diu Catherine L’Ecuyer, la creença que una persona nascuda a l’era tecnològica té més capacitats cognitives relacionades amb l’ús de la tecnologia és només un mite i per tant totalment fals. I és que un xiquet no necessita pantalles per

V. i J. Cuesta esperant el camió del fem

FESTES 2019

41

D’esquerra a dreta: J. Cuesta, M. Soler, C. Fernández, F. Segura, A. Micó, C. Cuesta

FONTANARS dels Alforins

42

plantejat alguna vegada. Perquè ens enfadem que l’adolescent utilitze massa el mòbil però som els primers que l’oferim als nostres fills i filles per a tindre’ls entretinguts i els primers en utilitzar-los davant d’ells. Perquè ens preocupem quan arriben a l’adolescència perquè no tenen ganes d’estudiar o els costa molt concentrar-se i estar atents però ens congratulem quan encara no caminen però ja saben utilitzar la pantalla tàctil. Perquè ens preocupem quan un adolescent ha vist i ha tingut coses que no li pertocarien per edat però hem sigut responsables en part del sobreestímul d’eixe xiquet/a que ha desitjat cada vegada més ser estimulat.

Les noves tecnologies no són roïnes en sí però assessorar-se primer és fonamental per a saber diferenciar entre l’ús i l’abús. Tot és bo si s’utilitza en la seua justa mesura i s’adapta a l’edat de cada xiquet. En canvi, abusar del temps en pantalla pot afectar l’estructura cerebral dels xiquets creant-los adicció. A més, una sobreexposició s’associa directament amb un pitjor desenvolupament cognitiu que repercuteix negativament en l’adolescència, com hem dit, amb una falta de concentració i motivació entre altres conseqüències més greus. És cert que, com a pares i mares no podem prohibir però sí limitar la quantitat d´hores i la qualitat d’allò que s’està veient.

En tot este món frenètic en què vivim és quan més m’agrada ser de poble. Gaudir del silenci,

de la natura i de l’entorn privilegiat on vivim.

En vindre el bon oratge eixir al carrer i veure jugar els xiquets i xiquetes davant de casa igual com feia jo fa més de trenta anys, quan mirava pel balcó i li deia al tio Isidro: “Ara baixe” i ell sempre em saludava de la mateixa manera: “Ara baixe, ara baixe” o eixir a la fresca en el carrer major rodejada de la meua àvia i totes les seues amigues que em transmitien una saviesa incalculable a través de les seues històries.

Al nostre poble encara tenim el privilegi de poder passar moltes hores a l’aire lliure amb els nostres fills i filles, no només al carrer sinó també a la serra, on anem a recollir pinyes, a buscar pebrassos o simplement a caminar. No hem d’oblidar que el contacte amb la natura és fonamental per al desenvolupament cognitiu i emocional de xiquets i xiquetes. A la natura, les criatures es senten lliures, més autònomes i creatives perquè, D’esquerra a dreta: J. Segura, G. Francés, J. Cuesta, J. Fernández, E. González, C. Fernández, F. Segura, A. Micó, C. Cuesta

EMOCIONS SALUT LLIBERTAT DESCOBRIMENT DIVERSIÓ CREATIVAT SEGURETAT D’esquena en terra: G. Francés, J. Fernández, J. Cuesta. Dempeus: C. Fernández

D’esquerra a dreta: M. Albero, C. Cuesta, P. Torró, N. Albero

Des d’estes línies desitge que sapiguem transmetre eixa ess ncia als nostres fills i filles. Com a mare em preocupa quan Carla i Joan em demanen el primer mòbil però espere tindre les eines necessàries per ensenyar-los a fer-ne un bon ús.

Sé que no serà fàcil. Mentrestant els acompanyaré a observar tot allò que els rodeja transmetent-los com a mare la sensibilitat que un aparell tecnol gic no els pot transmetre. En definitiva, intentaré ensenyar-los a gaudir del món real perquè traguen el millor del món tecnològic.

Cristina Calatayud Micó, Abril 2019 Fonts: Educar en la realidad. Catherine L’Ecuyer.

Plataforma Editorial Educar en el asombro. Catherine L’Ecuyer.

Plataforma Editorial *L’ús recomanat pels pediatres de la Sociedat Espanyola de Pediatria Extrahospitalaria i Atenció Primària (SEPEAP) és: • Fins els 18 mesos, evitar l’exposició a les pantalles.

C. Cuesta i P. Francés sostenen un cordell amb pebrassos com antigament es feia D’esquerra a dreta: P. Ramos, P. Torró, C. Cuesta jugant a una carrera d’ous de Pasqua

• De 18 a 24 mesos, iniciar el visionat de programes de qualitat en companyia dels pares.

• De 2 a 5 anys, visió de continguts de qualitat, acompanyats dels pares i màxim una hora diària.

• Des dels 6 anys es deu buscar l’equilibri entre l’ús de pantalles i altres activitats pròpies de la seua edat.

• Es deuen evitar les pantalles mentre es menja, en horas d’estudi i abans de dormir.

• Es deu evitar l’existència de dispositius al dormitori i assegurar que el menor practique suficient exercici físic i tinga les hores necessàries de descans nocturn.

43 FESTES 2019

qui no ha convertit rames i troncs en cabanyes?

A més, es desenvolupa un sentiment de respecte i de protecció del medi ambient.

ROS ARA-BEKS

OM P

A

MO A RS

Per C

FONTANARS dels Alforins

44

SENTIMENTS ENFRONTATS

A LA FAMÍLIA ARA-BEKS Sempre hem sentit dir que per a fer festa sols cal tindre ganes; eixes ganes que de vegades perdem quan alguna persona volguda ens deixa.

Però és la convicció de saber que ells desitjarien que la férem, el que ens obliga a traure les forçes per a seguir endavant.

Les Festes es poden entendre de moltes maneres i, en el nostre cas, són també dies d´estar, i de compartir moments d´alegria, amb gent que quasi no veem la resta de l´any. Esta particularitat, sumada a la diferència d´edats, sensibilitats i, com déiem adés, formes d´entendre la festa, fan per a nosaltres més especial la vivència de les Festes en la nostra comparsa.

En ella hem compartit moments inoblidables i de riure moltíssim; històries que sempre recordarem i que ens fan sentir-nos com una família.

Esta família que som els Ara-beks, la formem un grup de gent que estimem i respectem les Festes d´una manera especial. Això es degut, en gran part, a l’herència que, totes eixes persones que les van viure abans que nosaltres, ens van saber transmetre i inculcar quan era el seu moment.

Alguns d´ells ja no estan. Han sigut bona gent i grans festers. Festers que sempre portem al nostre cor i a la nostra memòria, sobretot els dies que ens posem la “xilaba”, el “xaleco” roig o entrem al nostre local.

Enguany, i d´una manera molt especial, tindrem present aquell qui ha sigut el nostre president els dos últims anys, Pascual. I a la seua família, vos diem que ací sempre tindreu la vostra casa.

Enguany en la Comparsa viurem la suma d´eixos dos sentiments que déiem al començamen d´este escrit: l´alegria de vore un ara-bek com a màxim representant del Bàndol Moro, i el buit i la tristesa d´un altre que ens ha deixat.

Podrem estar o no, però, com la vida, les Festes deuen continuar.

Però també s’hi donen altres de dolorosos i per a nosaltres el 2018 ha sigut especialment trist. Tres membres ens han abandonat per sempre: Batiste Francés Sarrió al gener; Remedios Pastor Belda al juliol i Victor Micó Sarrió a l’octubre, just un mes després que acabaren les festes, les quals va pregonar.

Batiste, pirata des del bressol, no havia complit el primer any i ja eixia al braç de sa mare en una carrosseta amb la resta de pirates menuts, els quals, als anys vinents anaven engrandint la filà pirata.

Víctor va eixir de pirata des del 1987 i va ser president de la Comissió de Festes l’any 2001 quan els Pirates encapçalaven l’organització dels actes d’eixe any. Cordial, gran fester i molt compromès amb la comparsa. Contagiava el seu dinamisme a tots i amb molta diligència s’encarregava de convocar-la per a cada acte o per a qualsevol altre esdeveniment que propiciara la reunió i la conversa. Estranyem els xiulidets del grup amb els seus avisos, els simpàtics missatges que ens enviava pel whatsapp i especialment el recital de la “Cançó del pirata” d’Espronceda que ens feia alçar de goig en un brindis i sonats aplaudiments.

A tots tres, gràcies per les seues ensenyances i per les experiències i riures que hem compartit. Sempre els recordarem.

Visqueu lliures i en pau.

Per L

PIRATES DE RSA FO A P NT M A CO

ALFORINS

PIRATES

E LS

Un adéu de

D RS NA

Reme va ser una de les fundadores femenines de l’actual comparsa dels Pirates a la qual va pertànyer molts anys.

Era una persona afable, una entusiasta de les festes que gaudia amb molta alegria de tots els actes festius, especialment dels Alardos, les disfresses dels quals enginyava amb molta imaginació i habilitat. Sempre col·laborava amb la festa i el seu amor per aquesta, el va transmetre a la seua família, conduint, fins i tot, a organitzar una capitania mora.

A

De pirata a Fontanars dels Alforins va passar a ser part dels “moros viejos” al seu poble natal, Villena, heretant l’energia festera dels seus pares Vicent i Maria. Batiste transmetia bondat, sinceritat i noblesa, i molt de coratge en els difícils moments que li van tocar viure.

45 FESTES 2019

Quan es fa memòria del succeït en alguna etapa de la vida, sempre sol aflorar els millors moments, els que ens han produït més plaer i satisfacció, perquè experimentar la felicitat és d’allò més bàsic per a l’ésser humà. I a la comparsa Els Pirates, com a qualsevol altra, moments d’alegria i divertiment mai no n’han faltat. I si es tira mà del record, són aquests els que, al reviure’ls ens tornen a fer somriure.

IÓ SS

Per CO M I

FONTANARS dels Alforins

46

F DE

ESTES 2018

Història d’un

PREGÓ

Aquesta és la història d’una experiència vital, molt vital malgrat tot, d’un any més o menys… És la història d’un descobriment personal, de com es va forjar el que va ser, en principi una petició sincera i al final es va convertir en un regal per a tot un poble. No érem família, ni amics propers, ens unia simplement l’amistat fraterna que travem tots els que respirem l’aire del nostre poble, que trepitgem

els seus carrers, que gaudim el seu paisatge, que vivim les seues festes… Per açò, quan allà pel mes de novembre de 2017 el president de la Comissió, Agust n Calabuig, ho va proposar, una afirmació complaent ens va unir a tots… “Clar que sí, anem a parlar amb Víctor, queda temps i així ho podrà prendre amb tranquil·litat… Té molt que explicar-nos, ha viscut la festa des de jove, amb intensitat i sobretot coneix aquest poble i el seu ser com a molt pocs… Sens dubte: Ell ens farà el pregó de les pròximes festes”.

No oblidarem mai aquella primera vegada que vam anar a veure’l, i com convalescent del seu penúltim combat contra aquella maleïda a la qual mirava cara a cara sense deixar-se acoquinar, de sobte es va sentir davant nosaltres desconcertat quasi indefens… “Com vaig jo a fer el pregó? I creeu que seré capaç?”. Crec que el vam agafar massa per sorpresa, però sentint-se amb forces i amb temps per davant, no va tardar gens a dir-nos (i després d’aquella tertúlia en la qual ens va convidar a uns gotets de licor i unes pastes) amb aquelles mirades de complicitat amb Pura: “Està bé, ho faré… Però m’heu d’ajudar.

Sé de què puc parlar i vull que em digueu com fer-ho...”. I ací va començar la història…

En dos mesos, com no podia ser d’una altra manera, ja tenia fet un “avanç” que quasi podríem dir que van ser les dues terceres parts del que després va ser aquell pregó. Ens vàrem seure enfront de l’ordinador i encara que ens havia avisat “que li faltava molt”, la veritat és que ens va llegir d’una tirada no menys de vint minuts d’un text treballat, documentat i sobretot sentit, amb l’ànima d’una terra i unes gents que estimava i la poesia que després va acompanyar amb els versos del gran Vicent Andrés Estellés… Allò era veritablement la veu d’un poble.

Tal com ens va demanar vam estar acompanyant-li en aquell camí que va fer sense cap problema, vàrem gaudir amb ell cada tros que va anar incorporant, amb cada esment a tants personatges que van formar la seua història des de xicotet, amb cada record que fins i tot a nosaltres ens portava la imatge d’un Fontanars que ens

FESTES 2019

47

omplia de nostàlgia: El del camp obert, aquell que no tenia portes per als xiquets que jugàvem en aquells carrers prou d’ells sense asfaltar i en el camp que mai tenia fi aquell poble de les portes tancades al futur que Víctor i tants de la seua generació van trencar per a demostrar que el d’ací val en qualsevol lloc com qui més… Però sempre torna, perquè sempre està.

Conforme passaven els mesos vàrem viure fins i tot amb preocupació aquell torrent creatiu en què es va convertir Víctor quan ja tenia clar que no hi havia marxa enrrere: “Víctor, alerta que açò no pot fer-se massa llarg. Veges a vore si ho vas repassant amb Pura i vas fixant la durada.

No més de quaranta-cinc minuts, que si no es farà massa llarg...” La de voltes que ho llegiria i rellegiria amb Pura al seu costat, pot ser a Víctor o a Maria també, allò ja era cosa de família. El ben cert és que ho va aconseguir, tot i que les setmanes prèvies va tenir alguna recaiguda i encara que el més prudent haguera sigut buscar alternatives per si no es trobava bé, la veritat és que no vàrem dubtar per un moment en que seria capaç i ens faria aquell gran regal…

Vaja si va arribar. El recordem feliç i gojós el 14 d’agost, on entre tots vàrem aconseguir a més fer que aquell dia l’escenari, l’entorn, la plaça que tants anys va testimoniar nostres arrels com a poble, estiguera especialment radiant. Vàrem cuidar amb ell tots els detalls, volíem que se sentira bé, que només es preocupara de gaudir aquell moment i que nosaltres ho férem junt amb ell.

Potser va ser la nit més emocionant de l’any per a nosaltres. Aquell dia no solament van començar les festes sinó que un torrent d’emocions, d’imatges, de gestos, de la bona ona que ens portava ens va omplir l’ànima fins al punt que vam tenir clar que aquella elecció de mesos enrrere potser d’alguna forma estava escrita i ens superava: Víctor mereixia l’homenatge de Fontanars dels Alforins i el nostre poble es va entregar a qui tant el va portar en el seu cor.

El destí, diuen que capritxós i inesperat de vegades i just en altres, ens va utilitzar en un meravellós contuberni… Hui ho haguerem fet i escrit exactament igual, i potser segurament com en aquella primera ocasió, ell s’haguera llevat aqueix grandíssim mèrit que sempre va tenir: “Home, si no és per a tant… Si voleu que ho intente, ací em teniu”.

Els que formem part d’aquella Comissió de festes, et tindrem sempre ben present. Vas ser el nostre millor encert i ens sentim orgullosos… En una altra part del programa de festes s’explicarà ben rebé com vas lluir en aquell acte i com vas emocionar a tot un poble. Però nosaltres no volíem perdre l’ocasió d’honrar a un alforiner únic i donar-te les gràcies per sempre.

En memòria d’un gran fester, Víctor Micó Sarrió.

Comissió de Festes 2018 Sarraïns / Almogàvers

In memoriam FONTANARS dels Alforins

48

VICENT SORIANO MARTÍNEZ

Potser si ens preguntaren així, de sobte, quin és el primer record que tenim de Fontanars dels Alforins, no seria gens estrany que explicàrem alguna cosa que tinguera a vore amb les Festes de Moros i Cristians. Fins a ací, poca novetat hi ha perquè a la gran majoria dels alforiners que els preguntares probablement et respondrien d’igual forma. La diferència és que per a nosaltres, que no hem viscut el més quotidià del nostre poble, valorem d’una forma extraordinària com les persones de la nostra família ens han anat “fent” més de Fontanars; com d’una forma senzilla, orgullosa i amb l’afecte que només la família és capaç de transmetre, amb el pas del temps et regalen, aquell meravellós llegat que et fa sentir-te un més d’ací… … El nostre tio Vicent, ha sigut per a nosaltres una d’eixes persones: Senzill, disposat, pagat del seu poble i de les seues festes. D’ell són els nostres primers records festers, doncs coneguda ja la trajectòria del nostre iaio Rafael i del nostre pare, als quals no vam conèixer com a festers, sí recordem a Vicent ben jove, seguint la tradició dels Mariners tan arrelada en els Soriano (el meu pare, el meu iaio Rafael i el seu germà Enrique i els seus fills Enrique i Rafael... , i que després els joves, per allò de la rebel.lia o potser perquè els amics tiraven més, vam continuar en altres bàndols i amb altres històries… Semblants potser, però aquelles ja les explicaran uns altres algun dia.

No obstant açò, avui volem retre-li homenatge al nostre tio Vicent, i honrar la seua memòria com a fester i com a persona, desfilant orgullós, sempre somrient, en allò més formal de la festa i també en la broma, que encara ens acordem com ens amagàvem de xicotets de pura vergonya quan apareixia per casa dels meus avis, amb els seus amics ben menjat i “entonat d’esperit” com correspon a la vessant més gojosa de la festa, disfressat de dona amb aquells pits gegants i pintat d’aquella forma exagerada, disposat a la següent broma, sense que d’aquelles cares desapareguera l’alegria, de bon rotllo durant dies, i que tantes vegades vam veure anys després en el nostre propi espill i sentim en la nostra pròpia ànima… Ell va caminar per davant i va mantenir el testimoni ben viu, fins i tot quan va conèixer i es va casar amb Vicenta (nostra tia Santi) que li ha acompanyat en la vida i en aquells moments tan gojosos amb l’amor, la dedicació i per què no dir-ho, la paciència que sempre ens regala qui ens acompanya en la festa, però participant en ella des de fora, per tal de que nosaltres la gaudim

fins a l’últim instant. Aix es van acompanyar en els moments feliços a la vida, fins i tot quan el goig és barrejava amb moments dolents, sobretot en aquests últims dos anys, tan durs, tan complicats, on en tantes estades en l’hospital sempre, sempre, fins i tot quan les forces eren poques, el comentari sobre qualsevol aspecte de la festa no ha deixat d’estar mai present… Com un nexe d’unió infrangible, com un bàlsam que alleujava el dolor, com un pont que ens transportava a moments únics, inoblidables feliços del nostre oncle, Vicent a casa, “Juano” entre els amics, aquell mariner que arribada ja la seua maduresa, també es va fer moro i amb Tuaregs i Mubaraks, va compartir festes ja amb els seus nebots desfilant, d’una forma serena, més tranquil.la, assossegada, compartida amb la seua dona i els seus amics, mentre les forces li ho van permetre, amb la mateixa calma, complaent, sense demanar més que gaudir del que tan feliç li feia…

Anys després ja es va conformar en veure’ns passar, animant-nos allí assegut en l’Entrada o en la cantonada mentre fèiem la cercavila, amb aquell somriure que era tota una declaració d’intencions… Ell ens donava les gràcies, orgullós, per haver agafat aquell testimoni que temps arrere ens va passar i nosaltres honrats de poder seguir escoltant a algú en festes dir que Soriano, fill a, net a o germà na de “el Risao” de Fontanars segueix trepitjant els carrers orgullós quan la música comence, l’aire faça olor de pólvora i l’alegria ho òmpliga tot.

Encara que ens entristisca no tenir-te a prop, segueixes estant senzillament entre nosaltres, tan veritat com que ací estem continuant el teu testimoni, el camí que vas començar i que ara, amb la tia, els teus germans i tots els que t’estimem, hui volem honrar públicament. Vas ser fill, germà i el més xicotet entre els nostres tios i avui celebrem que el meu avi Rafael i Maria, la meua iaia, ta mare, que tan present et va tenir sempre i et va cuidar com al xicotet que eres, vos asseureu tranquils des d’allà a dalt a veure’ns gaudir de la festa com vosaltres ens vau ensenyar… Com tant desitjaves dies abans de deixar-nos: Has tornat a Fontanars, estàs ací sempre present… I sempre amb nosaltres, tornaràs als teus racons preferits, a la teua volguda casa, al mercat dels diumenges, al bar a prendre’t un cafè, a sopar amb tots i a celebrar que en el nostre cor sempre estaràs present.

Mil gràcies tio Vicent… T’estimem FAMÍLIA SORIANO-MARTÍNEZ

dels Alforins (1735-1782)

Alfred Bernabeu, cronista oficial de la ciutat d’Ontinyent

Les Penyetes de la caseta Rat 1951 (c) V. Boscà

L’extens altiplà dels Alforins – mot d’origen àrab que significa graner , terra rica en cereals formava part del terme de la vila reial Ontinyent per donació de Jaume I, “El Conqueridor”. D’aquesta forma el monarca assegurava i consolidava aquest espai fronterer amb la població de Villena que aleshores pertanyia al regne de Castella.

En aquestes línies volem destacar la gran importància documental que han tingut en les nostres investigacions els padrons de riquesa confeccionats en els anys i . Aquestes fonts fiscals foren elaborades amb el propòsit de procedir a la recaptació de l’anomenat “Equivalente”, un impost implantat per la nova dinastia governant

FESTES 2019

ESTRUCTURA SOCIOECONÒMICA

49

50 FONTANARS dels Alforins

cia, l’índex de natalitat alforinenca superava clarament a l’ontinyentina. En conjunt, podem afirmar que la població alforinenca es caracteritzava per ser més jove que la de la seua metròpoli.

Marquesa de Vellisca i família 1910 (c) V. Boscà

dels borbons. Les dades que proporcionen –propietats i salaris- ens han permés portar endavant un estudi sobre l’estructura socioeconòmica dels Alforins en el segle XVIII. En aquest estudi també hem incorporat algunes dades demogràfiques que provenen del padró de població de 1754 en el qual consta l’edat i l’estat civil de cadascun del 422 habitants de Fontanars dels Alforins. Passem, doncs, a resumir els fruits de les nostres investigacions.

En el segle XVIII els 422 habitants dels Alforins, que apareixien inscrits en el padró de 1754, vivien dispersos en els masos d’aquesta partida i no existia encara un nucli urbà que concentrarà la seua població.

En línies generals, hem observat que Ontinyent-Fontanars va experimentar al llarg del segle VIII un gran creixement demogràfic, que en la partida dels Alforins va ser superior al global d’Ontinyent en el període 1735-1782. La piràmide resultant de les dades proporcionades pel padró de reflecteix una població caracteritzada per una alta natalitat i mortalitat pròpia de l’Antic Règim. És a dir, una ampla base, que indica un alt índex de naixements, i un progressiu estretament, resultat d’una alta mortalitat creixent. També detectem un predomini de la població masculina, potenciada per la presència de criats forasters que vivien a les finques.

Generalment, els mitgers del terme d’Ontinyent -i els dels Alforins no eren l’excepció- intentaven aconseguir una descendència nombrosa amb el fi de poder comptar amb mà d’obra suficient per conrear les extenses finques. Com a conseq n-

El sector primari ocupava el major percentatge de la mà d’obra. Aquest fetés lògic si tenim en compte que la terra era la major font de riquesa en l’Antic Règim. En1735, als Alforins el 100% de la seua població activa treballava en el sector agropecuari. En 1782, aquesta situació havia canviat molt poc.

El nombre de jornalers alforinencs era irrellevant. Els nombrosos fills dels mitgers els deixaven poc marge de treball agrícola: resultava evident que les famílies com a unitats productives buscaven l’autosufici ncia i no contractaven mà d’obra aliena. Per contra, més de les tres quartes parts dels veïns residents en aquella partida declaraven ser mitgers. Aquestes persones residien en el mas on treballaven, però alguns conservaven la propietat de cases i terres en els carrers d’Ontinyent. Els vincles amb la “metròpoli” eren evidents. Els guanys obtinguts pels mitgers, que solien estipular-se amb els amos de manera oral, variaven segons l’extensió de la finca, de les seues plantacions i de la qualitat de la terra. Entre totes les partides del terme d’Ontinyent els beneficis més baixos corresponien als Alforins.

La propietat de la terra estava concentrada en poques persones. Els veïns residents als Alforins tan sols posseïen el 14’15% del valor de les terres de la partida en l’any 1735. És més, el seu

Rafael Alcaraz Ferrero llaurant 1958 (c) R. Alcaraz

FESTES 2019

51

Segadors 1962 (c) V. Úbeda

percentatge respecte al total encara va disminuir en el seg ent padró fins arribar al ’ . Els membres de l’oligarquia urbana ontinyentina i els terratinents forasters eren qui controlaven la major part de la propietat de la terra.

Els conreus de les terres, en la major part de les ocasions, no s’especificaven en la documentació els que es declaraven -blat i vinya- coincidien amb les informacions proporcionades, pocs anys més tard, pel botànic Cavanilles i s’adequaven a la inclemència climàtica de l’altiplà alforinenc.

En el padró de 1782 solament un veí declarava ser ramader; però és un fet indiscutible que els alforinencs completaven les seues magres economies amb aquesta activitat. En aquest sentit, no cal oblidar que tradicionalment els Alforins han sigut una zona on es concentrava un gran nombre d’animals de pastura.

En el segle XVIII, existia un nombre relativament elevat de menestrals a Ontinyent. Però, per con-

Tio Pifiente i ramat

c V. Ubeda

tra, en els Alforins la presència d’artesans, amb la puntual excepció d’un fuster, era irrellevant. En teoria, no existien més activitats declarades que les agrícoles, tanmateix la realitat era altra. Malgrat les prohibicions gremials, sembla que hi havia mitgers que teixien en telers clandestins.

En els Alforins, com en la resta de les partides de camp d’Ontinyent, no es detectava cap persona que declarara una ocupació catalogada en el sector terciari. Aquest fet obligava als alforinencs a dependre forçosament de tots els serveis comercials i burocràtics de la vila del Clariano.

A principis de segle XX, poc a poc, els alforinencs començaren a instal.lar els seus domicilis en els voltants de l’ermita de Sant Miquel. La dificultat de les comunicacions, unida amb la distància -19 quilòmetres- que existeix entre els dos nuclis de població, va provocar la seua emancipació l’agost de 1927. Naixia un nou municipi: Fontanares, rebatejat en temps de la Transició democràtica com a Fontanars dels Alforins.

Els Bordellets 1971 (c) M. Francés

FONTANARS dels Alforins

52

D’EIXAMS I DE MEL Vicent Llin Ribera

Per al món cristià l’any passat fou el 2018. Per al món musulmà, el 1439. Per al jueu, el 5778.

Per als xinesos, l’any del gos. I, si continuàrem espigolant pels bancals de la història, segurament trobaríem molts més models de calendaris.

La majoria, potser, basats en equinoccis, solsticis, fases de la lluna, estacions, mesos, etc. Un altre sistema d’anomenar els anys, en aquest cas a posteriori, consisteix a destacar fets històrics rellevants que han tingut lloc en eixe interval de temps. Així per exemple, el 1918 serà recordat com l’any en què acabà la Primera Guerra Mundial o, també, el de la Grip Espanyola, que tantes morts ocasionà arreu de la geografia mundial. El 2018, cent anys després, molts articulistes ens refrescaren la memòria sobre eixos esdeveniments.

Sense anar més lluny, en aquestes mateixes pàgines l’any passat, Tomàs F. Bordera Bordera i Vicent Francés Doménech abordaven en un magn fic article els efectes que tingué al nostre poble aquella terrible pàssia de grip.

Si enfoquem l’objectiu de més a prop, eixa forma d’etiquetar els anys, quan el bou ja ha passat, varia segons els continents, els països, els pobles o, fins i tot, persones concretes. Aix , per a qui subscriu aquestes línies, per a l’amic que m’ha dictat part de l’article, Pepe Francés Doménech –el de la tia Trini–, i per a l’amic Vicent Úbeda Francés –qui cada any em facilita la informació meteorològica–, el 1958 és l’any del nostre natalici. A tots dos, el meu sincer agraïment.

Seguint amb l’etiquetatge a posteriori, els pobles, els grups, les famílies, les persones que per obligació, per devoció, per passió, per naixença, per afició o per costum estem vinculats a la terra solem també recordar els anys per la qualitat i la quantitat de les collites. Collites d’espàrrecs, de gírgoles, de cireres, de cereals, de melons, de tomates, de carabasses, d’ametlles, de vi, de gira-sols, de pebrassos, d’olives i, també, de mel.

Pepe Francés Doménech, treballant amb les abelles

Perquè el 2018, segons Pepe va ser “un any bestial” pel que fa a la quantitat d’eixams que proliferaven. I son tio Ismael Doménech Silvestre, el de la Rambla, rebla el clau quan li diu: – No ho tornaràs a vore això mai en l’assumpt des aixams.

Home, a lo millor algun any pot ser, però, és que va ser!...

Així doncs, enguany va d’eixams i de mel! Em conta Pepe que ell va començar ajudant son tio Ismael a tallar quan feia poc que aquest havia deixat de ser el llaurador de Cals Colaus. Després, el seu germà Vicent, que ja s’hi dedicava, li va donar una caixa, la va omplir amb un eixam, i hi continua, amb alguna més, clar. Fa d’això uns quinze anys. Parlant dels eixams i per contrast, em comenta que enguany, el 2019, no n’ha vist cap, ni reialeres tampoc. O el que és el mateix...

– Les abelles, quan veuen que hi ha abundància i molt de minjar, es crien realeres. Les mateixes abelles crien més reines. Després, igual se n’ix la vella que la jove. Però normalment es queda la vella i la jove se’n va. Què fas tu a voltes?: lo que diuen ‘doblar caixes’. Agarres ixe quadro en realera i un atre quadro que tinga cria i uno de mel p’a ajudar-li i tal, i ja tens un atra caixa. I claro, a l’afluixar la caixa tu, elles diuen ‘Xe!’: i les realeres que hi han, elles mateixa les roseguen i ja no ixen. Perquè si anaren totes, la caixa es quedaria desamparà.

– Nadal en creixent, d’una cent. Nadal en minva, de cent una.

– Què vol dir? –li pregunte.

– Que l’any, si Nadal cau en creixent, ve bé. Però això no quadra.

Nadal de 2017 va caure en creixent i el del 2018 en minva. Enguany, però, Pepe el recordarà, no pels eixams, les reialeres o la gran quantitat de mel. El recordarà per haver presenciat la torna més impressionant que mai havia vist.

oratge que va fer. I no és lo mateix que enguany: en tot l’hivern no ha caigut gens d’àuia –és l’explicació del 2018, que en fa Pepe.

Una bona combinació de precipitació i temperatura, cas del 2017-2018, ens porta una bona collita de mel. Si no plou quan toca, res de res, encara que fred no n’ha fet massa aquest hivern.

– Clar! Si està tot l’hivern el romer florit. Poquet, poquet, poquet, però no hi ha es veu que res. Enguany, si haguera plogut...

– Sempre ha hagut torna, però poc. Notes que es tiren, però enguany!... Ja en la caixa tires a traure i elles no se’n van.

Els animalets al remat se’n van però com no hi ha minjar i senten l’olor de la mel on estàs tallant, tornen. Ho vam dixar estar.

I, a tot això, com ha canviat la situació quan revise aquestes ratlles abans de lliurar-les per a la seua publicació! Pam dalt o baix, quasi 200 l/m² entre el Dijous Sant i dilluns de Pasqua. Quin gust i quina saó!

I tot, o quasi, té un perquè. La tardor de 2018, si incloem setembre, registra 205 mm de precipitació. Pintava molt bé. Arriba desembre i cauen poc més de 8 litres. A mitjan abril, quan parle amb Pepe, portem registrats poc més de 40 litres i la major part recollits el 31 de març, el dia del trail. En altres paraules, un hivern molt sec.

Passem a l’alimentació. En una caixa les abelles fan la manutenció de manera diferent, segons qui i quan. Els primers tres dies de l’estat larvari totes les larves s’alimenten de gelea reial, “substància nutritiva, fluida i blanquinosa, rica en glúcids, proteïnes i vitamines, que és segregada per les obreres per alimentar a la larva de la reina i a la reina adulta.”

(Revista Mètode, número 33, primavera de 2003).

Després, només la reina seguirà alimentant-se de gelea. La resta ho faran amb pol.len i nèctar o mel diluïda. Al pol.len que mengen les abelles també se l’anomena àmec:

– La Solana està seca com un tostó, però com un tostó: sucarraeta –en paraules de Pepe.

Per contra, la tardor de 2017 va ser molt eixuta.

Només es van recollir 20 mm entre setembre i novembre. Ja, desembre registra la mateixa quantitat que els tres mesos precedents. Arriba gener i ens rega amb 72 mm. Entre febrer i abril en cauen altres 73 mm distribuïts en 35 dies de ruixades.

– La terra estava ben assaonà. Ixes plugetes que va fer i les gelaes que va fer al principi, el romer l’aguanta i la primavera entonses ve bona. Bona saó, arruixaes i bon

Abelles carregades d’àmec, a l’entrada de “casa”

– Mira, quan hi ha citró fan boletes grogues. Quan hi ha matagall d’ixe fan unes boletes rogenques. Pos tot això és àmec. Mosatros diem que se’l guarden p’a minjar –em conta Pepe.

A la pregunta del quilos que pot produir una caixa, em comenta que això és complicat: – A una que estiga bé li pots traure cinc o sis quilos de mel.

Però això depén. Jo no apure mai les caixes. Les caixes que tenen llémena, això és que ha post la reina: tot això, si hu tires a rodar, se’n va. Pos ixe quadro no el talles. Però ara hi ha unes caixes que tu li poses damunt un atra caixa i elles van posant mel, és lo que diuen ‘un alça’. Però bueno, que poden posar-li’n dos si ve un any bo! Allí només va que mel, cria no n’hi ha. Perquè ja fan l’entraeta un poc justeteta p’a que la reina no puge per ahí: com és un poquet més gran, ella no cap i es queda per baix. Què passa?: tu agarres un bufaor d’eixos que hi ha... Agarren el bufaor, les bufen, les pugen al camió i a la nave, a tallar. Mosatros ho tenim com sempre: lo que m’ha ensenyat.

53 FESTES 2019

Xerrant, xerrant li ve al cap una dita:

54

Parlem dels viatges que poden fer...

FONTANARS dels Alforins

– Ah no! el tacógraf encara no els l’han posat. Però jo això hu pense a voltes, els animalets, tu saps? Ixen i n’hi ha d’ella que quan torna no pot ni arribar, i entra a peu.

A voltes de la Solana van elles a les vores de l’Ombria: Maredéu! Ha hagut voltes que ha estat bo el romer ací a la Solana i, quan s’ha acabat el romer ací, elles a l’Ombria.

Pos imagina’t: se’n van de berena! Passa el dia allí i se’n torna a descarregar. I les veus carregaetes que arriben i unes boles i aixina per damunt, bascollet i tot, blanc. I tallen camí, que sembla que no, però agarren velocitat.

Més funcions que fan...

– Pol.linitzar! Tu compta que en els ametlers, cirers i tot, a la gent li agrà que dugues abelles. L’atre dia m’ho dia Insa [Rafael Insa Soler]: ‘si les abelles no pol.linitzen les ametles, n’hi ha moltes que es fan badoc’, o siga, que no trauen molleta. I és lo mateix que en el taronger, però ahí tenen un lio, la pinyolà. Però és perquè han posat totes les varietats mesclaes.

Les Penyetes de Ca Pastor, la nit del 3 de setembre de 2018

Per acabar la conversa, abordem algunes problemàtiques. Per exemple els paràsits.

– La Conselleria dona unes tires que posem per l’assumpt de la varroasi. Antes no les tractaven, però morir-se tamé se’n morien.

Nilòmetre de l’illa Elefantina, prop d’Assuan, Egipte.

Reconstruït en època romana, segle I

– La mel, el 85 % és importà. Açò és com tot, van als dinés. Què fan? Pos duen xirops de panís, d’arròs d’allà de la Xina i melasses i au!

cionalitat. Allò que a l’abril una gota val per mil és, a parer meu, ben cert. Però va i resulta que la pluja ens visita especialment en setembre, 118 l/m², en plena verema. Més concretament, 85 l/m² cauen el dilluns 3, l’últim dia de Festes. Ah!: i el garbell tenia alguns forats (Alfonso dixit).

Com deia adés, tot té un perquè, quasi sempre.

Així, és evident que l’hivern i la primavera del 2018 van ser molt propícies perquè les abelles decidiren dedicar-se a multiplicar-se i ho feren com la natura els ha ensenyat: criant reines que, en nàixer, s’emporten darrere un estol d’obreres formant un eixam. Però, per a la resta de les collites, tot i que les dades meteorol giques finals del període són prou bones (temperatures, precipitació total, gelades, etc.), l’any crec que no ha estat per a emmarcar. Ni tan sols les bacores i les figues, fruits d’un arbre patidor, s’han prodigat massa. I és que no es tracta, només, de la quantitat de neu, aigua, boira, fred, calor; es tracta, més encara si cap, de la qualitat i, sobretot, de l’esta-

Una pluja i una pedra, certament inoportunes, que em porten a la ment unes construccions fetes al país dels faraons, a la vora del riu que li dona vida, el Nil. Aquestes construccions, conegudes com nilòmetres, servien per a mesurar el nivell d’aigua que portava el riu, sobretot entre els mesos de juny i setembre, quan les pluges a Etiòpia feien augmentar el seu cabal i inundaven el país que quedava així regat i femat. Si les aigües no arribaven al nivell desitjat significava sequera, males collites i fam. Si pujava massa es produïen inundacions destructives. Sembla ser que la càrrega impositiva entre els llauradors també anava en consonància. Un dels més famosos el trobem a l’illa Elefantina, just al nord de la presa d’Assuan. Presa que, en regular

I un altre tema d’actualitat és la procedència de la mel.

FESTES 2019

55

les crescudes del riu, ha convertit els nilòmetres en atracció turística. La vesprada-nit del 3 de setembre, el nostre particular nilòmetre també va sobreeixir. a fotografia de les Penyetes de Ca Pastor la vaig fer eixa nit a les 23:30. Feia ja unes hores que havia parat de ploure. Però em consta per l’amic Agustí Ribera, que un parell d’hores abans el nivell de l’aigua sobrepassava el de la carretera. Un fet que darrerament no resulta massa insòlit (vegeu l’article sobre el temps al programa de 2014).

Per organitzar el comentari, si anem per columnes, trobem que la mínima absoluta la tenim el dia 23 de febrer amb -6 ºC. Seguim amb la tònica encetada el 2013, de no superar les mínimes absolutes de dos dígits, o siga, suavitat. Ara, els mesos de gener, febrer, març, novembre i desembre registren gelades; i novembre ho fa des del dia 1.

Passem a la segona columna i ens trobem una màxima de 39 ºC en juliol i agost. Res de l’altre món; a més, són els mesos en què cal esperar que faça calor. Ací m’agradaria ressenyar una dada poc habitual, que pense que va influir en el retard observat l’any passat en la maduració dels melonars i el raïm. El 27 d’octubre de 2017 va ser l’últim dia d’eixe any en què es van superar els 30 ºC de màxima. I vam haver d’esperar fins el de juny de 2018 per arribar altra vegada als 30 ºC justos.

Si no m’equivoque comptant, 230 dies sense superar la trentena de màxima. A tot això, la màxima

del mes va ser de 34 ºC. Només que reculem un any i comparem, trobem que el 10 de març de 2017 ja arribàrem als 30 ºC; que el dia 24 de juny del mateix any assolírem els 40 ºC. He calculat la temperatura mitjana dels mesos de febrer a juny dels dos anys, sempre inferiors les dels mesos esmentats del 2018, i per a l’últim any em dona una mitjana de 13,3 ºC, mentre que per al 2017 resulta de 15,1 ºC. Com el pèndol, d’extrem a extrem.

De les temperatures mitjanes, febrer s’endú la palma pel que fa a les mínimes, amb 1,3 ºC. Juliol se l’emporta quant a les màximes, amb 34,4 ºC. El mateix juliol registra la temperatura mitjana més alta, amb 25,6 ºC. Els dies que registrem precipitació representen una tercera part del total de dies que té l’any. Una xifra important que s’explica, sobretot, pels 32 que sumen entre març i novembre. Sense oblidar els 15 d’agost! o els 14 de setembre i octubre respectivament.

En conjunt, pel que fa a les temperatures, sense ser un any de rècords, seguim amb una mitjana absoluta situada en la part alta de les registrades els últims 15 anys. La precipitació total s’acosta a la mitjana dels últims 27 anys, que és de 510,5 l/m².

Però, abril i octubre, dos mesos en què la pluja és molt necessària, especialment el primer, fluixegen una mica. Ara, a esperar a veure què ens depara el 2019.

Bones Festes

FONTANARS dels Alforins

56

LA CREU DE L’ASSEGADOR DELS FONTANARS Tomàs F. Bordera i Agustí Ribera

El dia , a les , a la Creu i aix era, fil per randa, com passava la cosa.

Si hi havia a l’Alforí una dita capaç de condensar en poques paraules la vocació de perdurabilitat, alhora que un cert sentit de la improvisació inherent a les nostres festes de Moros i Cristians, era eixa. Els actes, els combois i les andròmines de la festa podien –poden– estar més o menys a punt, però en ser l’hora, endavant que eixien –i ixen–: què hem de fer! Per això, la utilitat de la frase s’estenia també a qualsevol altre àmbit de la vida diària de la comunitat local. I segur que no falta qui encara hui la farà servir, tant com a expressió de puntualitat com d’informalitat, que per a les dos coses hi aprofita.

2019, maig. La creu de l’Assegador dels Fontanars.

AGUSTÍ RIBERA

Això és aixì des de 1931, quan l’Ajuntament va considerar que el pla d’actes de les Festes resultava apretat i va acordar amb els festers d’avançar l’Entrada a la vesprada del dia . odificació que va ser acollida excel.lentment per tota la població.1 S’havia anteposat el 6 als dos dies, 7 i 8, que 1

2010, agost 28, dia de l’Entrada.

TOMÀS F. BORDERA

venien sent els de les festes de Moros i Cristians de Fontanars des de primeries del segle XX. Així, es va quedar establit el 6 de setembre com el dia de l’Entrada i, fins , la f rmula col.loquial de convocatòria festiva d’el dia 6 a les 6 a la Creu, es va convertir en una espècie d’aforisme domèstic inapel.lable.

A partir de 1976 el dia de l’Entrada va quedar fixat en el primer dissabte de setembre. I la dita va començar a ser exacta només de manera parcial, quan la rotació del calendari tornava a fer coincidir el primer dissabte amb la data del 6 de setembre. Del 2002 endavant, el dia de l’Entrada sols cau el primer dissabte del mes si la seua data és el 3 o inferior; en el cas contrari, la celebració s’avança una setmana. L’homogenització dels calendaris laborals hi va prevaldre i allò d’el dia sis a les sis, ha anat quedant-se relegat a l’anecdotari fester del passat segle.

Però si la dita suggeria exactitud periòdica i permanència, no és menys cert que allò veritablement present i permanent de manera corpòria

UN FESTERO JUBILADO. “Lo que fueron las Fiestas”, llibret de Festes. Fontanars, 1966, s/p, 1 pàg.

57 FESTES 2019

era, i continua sent-ho, l’objecte material que és la creu, constituït en punt geogràfic la Creu. Un cos escultòric tan elemental com indestriable del paisatge urbà que, per la seua presència, documentada de fa més de segle i mig, ha esdevingut igualment un topònim de referència de la localitat. Només hem de fer una ullada als programes-revista de les Festes. No sabem quan comencen a editar-se i publicar-se’n, però el més antic que coneixem és de 1931 –reproduït en l’edició de 1988 d’aquest mateix programa-revista–. L’esment a la Creu –aquesta mateixa creu– com a punt de reunió de capitans, músiques i festeres i festers tots, per a iniciar l’acte senyer de la festa que és el de l’Entrada de les comparses cristianes i mores, es manté invariable en totes les edicions del programa que hem pogut consultar fins al moment actual, començant per la citada de 1931.

2008, agost 30. Dia de l’Entrada i les 6 ben tocades. TFB

mins principals, o simplement a l’entrada de poblacions. O tot alhora, com en el nostre cas.

La creu objecte d’aquesta ressenya és a l’entrada al poble per sol migdia, això és, a la cruïlla entre els itineraris històrics de: 1. L’assegador dels Fontanars, que hi discorre de nord a sud.

2. El camí vell de Beneixama que, arrancant de la pròpia creu, coincideix amb l’assegador fins la falda de la serra. En aquest tram, la –nouvinguda– carretera del poble de la llobera discorre superposada, igualment, al traçat anterior.

1982, setembre 5. Disparada prèvia a l’Ambaixada mora, amb Daniel Bordera Francés com a capità moro. LLIBRE DE FESTES 1983

L’objecte material: enclavament, forma i mesures La creu de pedra picada que ara és enmig de la rotonda, al capdamunt del carrer major, podem anomenar-la de terme, ja que és així com solen denominar-se les creus d’aquesta tipologia. Creus que se solien erigir, com a marcadors o fites d’itineraris, en encreuaments de camins destacats, o en les bifurcacions, a l’inici de ca-

3. El camí vell de Banyeres de Mariola que, movent de la mateixa creu, a l’alçada del poliesportiu pren la drecera del xeroc i, passant per les casetes de Ventura, la carrasca de Quico (Pelegrí) i el desguàs del barranc de la Gaiata, ascendeix Ombria amunt i continua trajecte, més enllà de la Replana i la rambla de Banyeres, fins el poble que en altre temps fora paperer. I, 4. El camí vell de Capdet –Caudete– que, venint des de més enllà de Morera, és –era– apte també per a dreçar-se a Villena, entre més.

L’objecte material que estudiem és una creu llatina simple, amb graderia de tres escalons a la base.

L’alçària total que té és de 3,30 m, inclosos els graons, i 2,50 m si els hi descomptem. La grada és de planta octogonal, amb 75 cm de llarga cadascuna de les huit cares de la planta inferior (1,90 m d’ample total); de 54 cm de costat en la planta intermèdia (1,37 m d’ample total); i 34 cm per cara en la

FONTANARS dels Alforins

58

superior (81 cm d’ample). Els escalons de la graderia fan, d’alts, 31 cm l’inferior; 26 el mitjà, i 21 el superior. Amb la qual cosa, totes les proporcions minven a mesura que s’hi guanya alçària, cosa que també passa en el cos de la creu pròpiament dita, per tal d’aconseguir un efecte d’equilibri visual.

El fust de la creu és de secció quadrada en la base, amb cm per cada costat, fins que als cm d’alçada s’inicia el rebaixat de les arestes. El rebaix ataca les arestes, i uns 15 cm més amunt cada cantó s’ha transformat en una cara més, amb la qual cosa el fust esdevé de secció octogonal. Les mesures en arribar als braços, als 2,15 m d’altura, són de 12 cm cadascuna de les huit cares, conformant un perímetre de 94 cm. Cada braç sobresurt 18 cm (llarg), amb 20 cm d’alt per 25 d’amplària.

El cap de la creu, de braços a corona, és rectangular i de 18 cm d’alt, minvant lleument en amunt.

A la graderia li’n corresponen la major part, ja que la base octogonal està feta amb set peces, a l’igual que el graó intermedi, mentre que el superior és tot d’un bloc, amb mossa o encaix central on va encastat el fust. No sabem si la resta de la creu va ser tallada tota d’una peça, cosa que ens sembla el més probable, però hi ha una junta molt irregular poc més avall del travesser, que segurament obeeix a un trencament accidental i posterior reparació.

Caldria major deteniment per a verificar si tota la pedra és de la mateixa classe, però, essent tota calcària, sembla que la de la graderia és un poc diferent de la de la creu, que té una aparença més granulosa. Determinar-ne la procedència, pel que ara sabem, tampoc resulta fàcil. Únicament se’ns acut apuntar la possibilitat que, almenys la creu, poguera ser de pedra extreta de Missalgar. És aventurat, però també podria ser del Port dels Alforins, o bé de les Canyadetes de la Font de la Figuera. En tot cas, hi caldria documentació que ho demostrara, o realitzar analítiques, cosa una mica forassenyada per al cas present.

Dins les seues característiques, de simplicitat aparent i d’abs ncia d’artifici art stic, és una peça ben estudiada quant a les proporcions i de facció molt acurada. Sens dubte va ser feta, o dissenyada, per algun mestre pedrapiquer ben entés en la matèria. I amb un indiscutible domini del traçat de perspectives.

Feta i desfeta, cronologia i costumari de la creu de l’Assegador

Croquis de la creu de l’Assegador. ESTEVE RIBERA

En realitat, per les juntes de morter que s’hi observen, podem comprovar que el conjunt es va realitzar enjuntant 16 carreus, o peces de pedra tallada.

La creu de l’Assegador dels Fontanars prové del segle XIX, al nostre entendre, d’una data indeterminada per ara i que es pot situar, especulativament, entre i . Per no serà fins el que en poguem trobar una cita documental. La referència, existent en el primer llibre de fàbrica de la parròquia, és exígua però indubtable. Parla d’una plantació d’acàcies a realitzar a l’assegador, “desde la Cruz hasta la plasuela de este lugar”.2 Quina creu?: no n’hi havia altra. Quan les festes de Moros i Cristians de Fontanars estaven per

Arxiu Parroquial de Fontanars dels Alforins (APFA). Llibre de Fàbrica, vol. 1, pàg 19. Acta de la Junta de Fàbrica.

1857, maig 3. Fontanars.

2

1982, novembre. L’avinguda d’aigua, s’escola per l’engolidor de cal metge –on ara és la Casa de la Cultura hi havia la Pista municipal–. VICENT LLIN

nàixer, a setembre del 1866, la creu de l’Assegador ja era allí. I els nostres primers festers es van asseure als glaons de les grades de la seua base.

No havent-se pogut documentar, es pot aventurar que la creu va poder ser erigida amb anterioritat, en un d’aquestos dos moments. O en el context de les obres d’engrandiment de l’esglesieta dels Fontanars dels Alforins d’Ontinyent, a partir de 1820.

O quan l’arquebisbat va accedir a ampliar les facultats d’aquesta vicaria en 1849, perquè es poguera casar i fer els oficis de difunts i els soterrars a Fontanars. El cementeri van començar a fer-lo el 1849 i el primer cadàver l’hi van colgar en 1851.3 Si proposem que la creu va poder ser erigida en relació amb la construcció del cementeri –de la qual cosa no tenim cap certesa–, és per la vinculació evident que aquest monument ha tingut amb la cultura funerària local en una altra època. Almenys durant les dècades de 1960-1970 que nosaltres mateixos vam poder conéixer. Acabada la missa de cos present, la comitiva fúnebre dels soterrars comuns feia el trajecte des de l’església fins a la Creu, on arribava acompanyada de creu de fusta, escolans i sacerdot. Allí es descansava el fére-

En 1910, la creu es documenta al llibre d’actes municipals d’Ontinyent, quan, a proposta de la presidència, s’acorda la reparació, per administració, “de la carretera de Fontanares a Pozo Claro, y trayecto que media entre la cruz de piedra que existe a la salida de este caserío hasta el punto titulado “Crehuetes””.4 De peripècies i trasbalsos no n’hi han faltat. El més notable, a juliol de 1936, quan la creu va ser arrancada i arrumbada arran del desencadenament de la Guerra Civil. En 1939 la van reposar al seu lloc, que hem de suposar que seria el mateix que havia ocupat de sempre: més o menys enmig de l’assegador, centrada aproximadament a sol ponent de l’edifici del Consultori m dic que ara hi ha.5 La creu de l’Assegador és al cap del carrer major del poble, i no sols és el punt d’inici de l’Entrada de Moros i Cristians o de l’alard d’arcabusseria

2009, gener 8. A les primeres volves de neu, la unitat mòbil de la televisió... TFB

APFA. En el Llibre de Fàbrica, vol. 1, l’acord del Tribunal Eclesiàstic de 1849; en el Quinque libri de casaments i defuncions, el primer enterrament.

3

4

Arxiu Municipal d’Ontinyent. Llibre d’actes municipals sign. 52/4, f. 44v. 1910, juny 25. Ontinyent

5

APFA. Llibre de Fàbrica, vol. 2. Relació dels fets ocorreguts a partir de l’estiu de 1936. 1939, agost 18. Fontanars.

59 FESTES 2019

tre sobre uns banquets i l’oficiant deia un respons i impartia la benedicció, amb la qual cosa donava per acabat el seu quefer; després, amb la caixa –no sempre– oberta, els assistents començaven a desfilar per la seua vora a donar el condol als familiars, entre un murmull commogut i el tragí dels presents. D’allí, junt a la creu, s’acomidava el dol, es tancava el fèretre i la família i els més apegats conduïen el difunt al cementeri, a la sepultura.

FONTANARS dels Alforins

60

previ a les ambaixades. Des d’allí mouen dansades, certàmens de música de banda, o aplecs i activitats escolars quan n’hi han hagut. La Creu és el lloc d’aplegada dels Reis d’Orient a la localitat.

La benedicció de palmes i rams del Diumenge de Rams es fa a la seua vora, seguida de la processó amb banda de música fins l’església. I all s’acudia en altre temps a la benedicció del terme amb motiu del dia de la Santa Creu, el 3 de maig.

Des que tenim memòria els qui subscrivim aquestes ratlles, a la creu li hem conegut almenys tres enclavaments diferents en el curt radi d’unes desenes de metres. Sempre prop de la cruïlla, baix o dalt del camí travesser, junt a la intersecció dels camins vells de Beneixama, Banyeres i Capdet. O al centre simètric de l’encreuament, com ho és ara.

En 1965-1966, les obres de pavimentació i sanejament de l’assegador li van donar al carrer major per primera volta un aspecte d’endreç pròxim al que hui presenta. En aquella intervenció, la creu va ser traslladada unes desenes de metres: a l’angle del llebeig de la intersecció entre el vell camí de Capdet i l’assegador-carretera de Beneixama, junt a la molineta del pou que també hi havia. Allí va estar emplaçada la creu fins el , en qu hi va ser col.locada com a element preeminent enmig de la rotonda construïda l’any anterior.

és deguda, pel que fa a l’amplada, a la seua naturalesa de via pecuària. Els assegadors són camins de pas dels ramats. L’assegador dels Fontanars és un camí obert molt antigament perquè hi poguera transitar el bestiar de pastura d’una serra a l’altra. Un pas franc a través de la superfície agrícola de les heretats de la valleta, per a poder anar des dels pasturatges de realenc de la Solana, passant per l’abeurador del pou dels Fontanars –realenc, igualment–, a les restants pastures de patrimoni reial de la serra de l’Ombria, i al revés.

Fa moltíssims anys que els ramats no transiten de serra a serra pel nostre carrer major-assegador.

Però una de les característiques jurídiques de les vies pecuàries és que mai no deixen de ser-ho. En canvi els noms de les coses, de no utilitzar-los acaben per perdre’s i, perdut el nom, les coses acaben també per llançar-se a perdre elles a soles.

Els noms dels llocs i de les coses L’assegador dels Fontanars travessa la població de nord a sud. a configuració del carrer major

2016, juny 11. Dansà popular organitzada pels Dansadors de l’Alforí i la Comissió amb motiu del 150é aniversari dels Moros i Cristians. TFB

2019, abril 14, Diumenge de Rams.

Benedicció de ramells i palmes. TFB

Els caseriu dels Fontanars dels Alforins d’Ontinyent, que és l’antecedent cert de l’actual nucli urbà alforiner, va anar aglutinant-se on ho va fer i no en un altre lloc per les surgències d’aigua, o fontanars, que hi havien. I per l’assegador que feien servir els pastors per a dur-hi els ramats a embeurar-los. Eixe és el motiu del nom de la creu de l’Assegador dels Fontanars. Es diu que els noms no fan les coses, però segur que conservar les paraules que les anomenen sí que ajuda a preservar les coses que són part del patrimoni i de la història i que construeixen el caràcter del poble.

VIRGILI DE CALS COLAUS

FESTES 2019

61

l’alforiner assassinat pel nazisme a Gusen Tomàs F. Bordera i Bordera i Guillem Llin Llopis1

Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg.

Raimon El 30 de novembre de 2018 es va inaugurar a la nostra Casa de la Cultura l’exposició “La derrota perpètua. Els deportats de la Vall”, simultània a la presentació del llibre sobre les víctimes dels nazisme a la Vall d’Albaida, la Costera i la Canal de Navarrés, i acompanyada d’una conferència sobre el mateix tema. La derrota perpètua... és el resultat d’un exhaustiu treball d’investigació i documentació als arxius exteriors (austríacs, alemanys i francesos) i als espanyols mateixos, per a resseguir els itineraris vitals i completar les biografies respectives de cadascun dels deportats de les tres comarques a partir de Guillem Llin Llopis naix a Fontanars dels Alforins, el 1958. Tenint ell nou anys, la família trasllada la residència a Ontinyent. Guillem és un estudiós de la postguerra de 1936-1939 i de les víctimes del camps nazis, sobretot les de la Vall d’Albaida. És coautor del llibre La derrota perpètua…, i productor de l’exposició itinerant “La derrota perpètua. Els deportats de la Vall”. El present treball parteix del ja publicat sobre Virgili en La derrota perpètua…, i inclou noves aportacions procedents de l’entorn familiar i de l’Arxiu Municipal de Fontanars dels Alforins (AMFA), sobretot.

1

Capçalera de l’exposició, amb els distintius dels deportats per categories, i plafó dedicat a Virgili de Cals Colaus. GUILLEM LLIN

FONTANARS dels Alforins

62

la desfeta republicana i l’exili dels derrotats.2 El motiu que ens du enguany en aquestes pàgines és el de donar a conéixer un poc més qui va ser el nostre paisà Virgili Torró, que és un dels biografiats en el llibre.

Virgili estava cridat a ser un més entre tants, amb desitjos, expectatives i ambicions no gens distints dels d’un altre jove valldalbaidí i valencià qualsevol d’aleshores. Jornaler, Virgili Torró va viure amb vint anys la proclamació de la II República.

El novell règim democràtic obria una expectativa de canvis esperançadors per a la població després de generacions de sotmetiment i de precarietat social i econòmica. Entretant, feinejant quan tocava, que no era poc, i gaudint del descans quan es podia, a Virgili li arribava successivament l’hora de la incorporació a quintes i el servei militar i, amb el llicenciament en acabant, el retorn a la seguida del treball a la intempèrie una altra vegada. I així, els dies, les setmanes i els mesos transcorrien per a ell al mateix ritme més o menys pausat amb què ho feien per al comú del paisanatge de l’època, amb la sola diferència de les circumstàncies particulars i del moment pel què travessara cadascú.

Fins que la persona es va trobar emportada pel remolí de la guerra de l’estiu de 1936. Un conflicte, provocat per la sedició militar contra el règim democràtic vigent i induït per la involució i el feixisme, que va emportar tothom. Amb vint-i-cinc anys, Virgili va ser mobilitzat per a defendre la República. I va fer vora trenta mesos de guerra, fins la derrota cruenta i devastadora d’aquella. La desfeta republicana, la primavera de 1939, va forçar Virgili a optar per un exili inclement, segur que ple de peripècies que ens són desconegudes en la major part. El nostre paisà va anar a raure al mateix confinament precari de la França postfronterera al què van acudir a cercar refugi mig milió de republicans més, entre combatents i població civil: malaltussos, maltractats, morts de gana i esgarrats, de roba i d’ànims. I, als dos anys, va caure a la teranyina

concentracionària nazi, d’on prompte se l’havia d’endur la mort més inhumana en la freda solitud d’un d’aquells camps obscurs, projectats criminalment per al genocidi.

Virgili Torró Calatayud en 1936. MARIBEL TORRÓ

1994. Vista meridional de Cals Colaus.

La casa dels Virgilis hi ocupa el quadrant nord-oriental. AGUSTÍ RIBERA I GOMES

I no és menys greu el fet que haguera de transcórrer mig segle, de silenci i de foscor imposats, des de la mort tètrica i despietada de Virgili a la clarícia per als seus familiars, de la certesa de la fi tràgica que ell havia patit. Un temps durant el qual els parents seus i els coneguts havien anat desapareixent pel mer decurs biològic, amerats de buidor i d’oblit per l’absència confusa i miste-

SENSO, Carles; LLIN, Guillem; VIDAL, Ximo; CATALÀ, Salvador. La derrota perpètua. La Vall d’Albaida, la Costera i la Canal de Navarrés als camps nazis. Alzira: Reclam Editorial, 2018.

2

Va ser a l’octubre de 1992 quan el periòdic comarcal Crònica, aleshores quinzenal, va publicar una relació d’11 víctimes de la Vall d’Albaida, entre elles Virgili Torró, mortes entre 1940 i 1944 als camps d’extermini del règim alemany.3 El reportatge-dossier era un extracte del llibre de Montserrat Roig Els catalans als camps nazis,4 el qual és una de les grans obres de referència sobre els crims del nazisme. Per tot això, enguany que s’han complit 80 anys de l’èxode transpirinenc previ, sense retorn en tants casos, ens hem pres com un deure el reviscolament de la memòria del nostre paisà, perquè se’n tinga constància i se’n guarde memòria, en reconeixement a la família i a la dignitat de Virgili Torró Calatayud.5 Virgili, de Cals Colaus El nostre protagonista va vindre al món el 29 de gener de 1911 una hora després del migdia. Era el tercer fill del matrimoni de llauradors alforiners format per Virgili Torró Navalon (1881-1956) i Trinitat Calatayud Pastor (1881-1922). Abans que ell havien nascut en aquella casa les seues germanes Trinitat i Encarnació, en 1906 i 1908, i

darrere d’ells estaven per aplegar Alfons, Consol i Benjamí, que ho farien en 1912, 1914 i 1920, respectivament. Era net patern de Josep Torró Reig, alforiner, i Dolors Navalon Segura, moixentina.

Els seus avis materns eren Vicent Calatayud Martínez, natural d’Ontinyent i veí alforiner i Vicenta Pastor Biosca, alforinera difunta.6

Virgili Torró Navalon cap a 1950, i el fill Ricardo Torró Pastor en 2005. FAMÍLIA TORRÓ FERRÀNDIZ (FTF)

La mare de Virgili es va morir en 1922. Son pare es va casar de nou: amb la jove moixentina Maria Pastor Lloret (Moixent 1894 – Fontanars 1949). Fruit d’aquest matrimoni naixeria Ricardo Torró Pastor , l’únic fill del segon casament del pare, que hi va arribar quan Virgili

LLIN, Guillem. “Des del record històric. La Vall d’Albaida i els crims nazis”. Crònica. Periòdic independent d’Ontinyent i la Vall d’Albaida (9 octubre1992), núm. 117, pàg. 13-18.

3

4

ROIG, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 1977.

Agraïments: pòstumament, i en memòria seua, a Ricardo Torró Pastor, germà de Virgili; a Ricardo Torró Ferr ndiz, fill del primer a Trinitat Pastor Torró i a Consol Torró Pastor, nebodes de Virgili. Gràcies per la diversa col.laboració rebuda i per compartir els records; i a Ricardo, a més, per les fotografies familiars. Igualment, a la neboda Maribel Torró Micó. Agraïm a Julià Bordera Calatayud l’accés a la seua entrevista de 2006 amb Ricado Torró Pastor.

5

Arxiu Parroquial de Fontanars dels Alforins. Llibre de batejos, [consulta: 2002]. Els anys de naixença familiars provenen del padró d’habitants de 1928 de l’AMFA: vegeu la nota següent.

6

2019, abril. Ricardo Torró Ferràndiz, fill de Ricardo Torró Pastor, davant la casa dels Virgilis. Ricardo i la família hi van viure fins 1963, quan se’n van traslladar al poble. Ací va nàixer son pare en 1928 i en va ser llaurador entre les dècades de 1950 i 1960. TOMÀS F. BORDERA

63 FESTES 2019

riosa del fill, del germà, del nebot, del company o de l’amic Virgili: Virgilio de Cals Colaus.

FONTANARS dels Alforins

64

ja tenia fets els 17 anys. Per la diferència d’edat, lògicament, la relació fraternal s’havia d’assemblar més a la que pot hi haure entre parents de generacions distintes que a una complicitat entre coetanis. No obstant això, hem incorporat al present relat, per pertinents, unes impressions sobre Virgili transmeses per Ricardo mitjançant un testimoniatge facilitat en 2006, que amablement ens ha cedit per a l’ocasió el seu recol.lector, Julià Bordera.

Cals Colaus és un bloc edificat compacte que aplega quatre cases, situat al peu de la Solana i propet de la rambla de Fontanars, a la tercera partida dels Alforins. En el cas que ens ocupa, es veu clarament la diferència entre el poblament rural dispers que hi havia a l’Alforí al primer terç del segle XX i el que hi ha en l’actualitat.

Es pot dir que el cos d’obra de Cals Colaus és a grans trets el mateix hui que huitanta anys arrere, amb la particularitat que ara no hi viu ningú permanentment i en 1928 s’hi aplegaven 25 persones, pertanyents a les quatre famílies que hi ocupaven quatre domicilis. Al primer, Baptista oménech i Trinitat Silvestre més set fills i filles Virgili Torró i aria Pastor i els seus set fills i filles al segon Ramon Silvestre i aria Francés amb un fill i una filla, al tercer i Jacint art i la seua dona ngela Jorge, més el fill del primer, Francesc, conegut per Quico Punxes, a l’última de les quatre cases.7 En 1916 la família de Virgili vivia a Cals Colaus, segons el padró d’habitants d’Ontinyent –que du inclòs l’Alforí–, i és més que probable que cinc anys abans, al moment de nàixer ell, també fora així. Certament, els Torró estaven avesats a pul. lular per aquells cara-sols, ja que Agustí, el germà de Virgili el vell, era aleshores el mitger de Ca Torró, l’heretat adjacent a part llevant de Cals Colaus: com ja ho estava en la dècada de 1860 Josep Torró Micó, el besavi del jove Virgili.8

De l’allistament de quintes a la Guerra Civil Havent nascut en 1911, Virgili pertany a la quinta de 1932. L’allistament s’inicia el 10 de gener i la rectificació definitiva i el seu tancament té lloc el 14 de febrer. El 21 de febrer compareixen els mossos a la sessió de classificació, presidida per l’alcalde Francesc Albero. Virgili, no al.legant cap motiu d’exclusió ni de pròrroga, és declarat útil per al servei a l’Exèrcit. La seua filiació com a soldat, de la qu reproduïm una imatge parcial, es formalitza el 15 de març. ’acord de la Junta de classificació i revisió és del 6 d’abril i el lliurament de la cartilla militar als mossos alforiners de la quinta del 32, sis comptat Virgili, té lloc el 6 d’agost del mateix 1932. Fet aquell tràmit, la incorporació al servei militar era més o menys imminent i per un termini de servei actiu d’un any, després de la reducció decretada en 1930. No hem pogut documentar la data exacta d’inici del servei militar, ni el lloc on Virgili va haver d’anar a servir. Però Ricardo parla d’una fotografia del germà que hi havia per casa “de quan estava ell fent la mili a Barcelona”. De cert, a la tardor de 1933 els mossos alforiners del 32 eren ja soldats complits i llicenciats que tornaven a casa a reprendre les rutines personals.9 En això anava tothom, embegut a la seua, quan, el clima d’inestabilitat i la no-acceptació per les dretes reaccionàries de la victòria frontpopulista en les eleccions generals de febrer de 1936, van donar ales a la sublevació del 18 de juliol, que va ser l’encenall de la Guerra Civil. El mateix dia 18 a la nit, es constitueix a Fontanars el Comité Executiu del Front Popular, presidit per Tomàs Álvarez, que exercia l’alcaldia, amb la finalitat de mantindre l’ordre públic i la normalitat. A penes quinze dies després, es documenta Virgili Torró formant part del grup de voluntaris locals que durant l’agost de 1936 es van

7

AMFA. Padró d’habitants 1928, sign. 48/3, referit a l’1 de desembre de 1927.

8

Arxiu Municipal d’Ontinyent (AMO). Padró de veïns 1864; Padró d’habitants 1867 i 1916.

9

AMFA. Quintes, expedient general 1932, dins del volum 1931-1933, sign. 57/1.

Quintes, expedient de 1932. Detall de la filiació de Virgili com a soldat, amb la seua firma autògrafa.

ARXIU MUNICIPAL DE FONTANARS DELS ALFORINS

encarregar de la guarda de seguretat del poble en evitació, sobretot, d’incursions de milicians i de grups revolucionaris incontrolats procedents de les poblacions del voltant que hi pogueren causar desordres.10 Com es vorà més endavant, eixa potser serà una circumstància decisiva per al seu futur com a deportat.

Quan es va desencadenar la Guerra Civil, l’Exèrcit Popular de la República va arribar a mobilitzar, de manera gradual i alternativa, fins 27 quintes: des de la de 1915 a la de 1941 –la coneguda com la quinta del biberó–. Primer hi van ser incorporats els reemplaçaments que els pertocava, de manera que els reclutes de torn es van trobar, sense més ni més, capbussats en un servei militar d’immersió directa al front de combat. A

Virgili Torró, abans d’anar-se’n a la guerra.

FTF

La documentació dona a entendre que en el moment de la mobilització, Virgili estava enquadrat en el cos d’Infanteria, que hauria estat la seua destinació anterior, durant el servei militar liquidat tres anys abans. Però una anotació a llapis junt al seu nom en la relació dels soldats mobilitzats amb ell, indica que Virgili hauria format part de la 22ª Brigada Mixta de l’Exèrcit Popular de la República (22ª BM) durant la guerra. No hi ha constància de quan se’n produeix l’adscripció, però la coincidència cronològica entre la mobilització de Virgili, l’octubre de 1936, i la creació de la 22ª BM a novembre del mateix any, amb Gandia com a ciutat d’origen de la unitat, permet aventurar la probabilitat que Virgili s’in-

10

AMFA. Correspondència, entrades, dins del volum 1931-1938, sign. 17/1.

11

Ídem. D’ací, les referències a la mobilització, i l’adscripció a la 22ª BM, indicada tot seguit.

65 FESTES 2019

continuació, i de manera progressiva, van anar sent mobilitzades les quintes llicenciades, els soldats de les quals es trobaven en segona situació de servei actiu o en reserva, començant per les de més recent compliment. Virgili duia llicenciat des de finals de . Els quints alforiners complits dels reemplaçaments de 1932 –cas de Virgili– i 1933 van rebre l’ordre de mobilització forçosa tots alhora, l’1 d’octubre de 1936. Aquell mateix dia havien de presentar-se a l’Ajuntament, duent la cartilla militar, per a emprendre la marxa a incorporar-se l’endemà, dia 2, a València.11

FONTANARS dels Alforins

66

corporara a ella des de primera hora.12 La guerra va fent-se llarga. I més de dos anys més tard, a principis de 1939, la sort està decidida i les tropes republicanes van sent conscients de la deriva irremissible que les aboca a la derrota.

que la cosa pinta bé perquè el peix està venut.

Prompte podran tornar se’n a casa, a la fi. Per Virgili li respon que no. Que ell a casa no torna perquè tem seriosament les represàlies dels qui ja es donen com a vencedors. “Jo me’n vaig allà, perquè si torne ací, m’han de matar...”.

– I se’n va anar allà, i...: lo mateix –era la conclusió fatalista de Ricardo, quan ho contava, en 2006.

No hi ha res a fer. Tot està parlat, ja. L’adéu és definitiu. Entre un i l’altre dels cunyats, cadascun pren el seu camí, que en el cas de Virgili és el de les carenes pirinenques. Dretet a l’exili.

Un exili incert

Virgili –a la dreta– amb un company d’exili, possiblement, a una platja del Mediterrani. FTF

Virgili té un cunyat a Ontinyent que li diuen Agustí: casat amb Trinitat Torró, la germana major d’aquell. L’Agustí és guàrdia municipal de la ciutat del Clariano des dels anys de la República. Tres anys major que Virgili, també havia sigut mobilitzat al front: la primavera de 1938.

Contava Ricardo Torró en 2006 que les darreres setmanes de guerra, Virgili i el cunyat van tindre ocasió de trobar-se pels entorns de Figueres –a l’Alt Empordà–. Agustí li suggereix a Virgili

Quan es dona per acabada la guerra espanyola, arriba l’hora de l’exili als no gens confortables camps de refugiats improvisats a l’altre costat de la frontera. Havent tocat l’Empordà és segur que Virgili, com milers i milers de republicans, va abandonar l’estat espanyol a través del pas fronterer de Le Perthus. Hi és a punt d’esclatar... la primavera! La de 1939. Però la vida als camps de refugiats de la França prebèl.lica és de tot excepte còmoda. Per les condicions antihigièniques, pitjor que precàries, d’allotjament, a causa de la massificació pel fred i la fam, pels polls i les malalties. I pel confinament, amb la llibertat de moviments limitada.

A setembre de 1939, Hitler envaeix Polònia. És l’inici de la Segona Guerra Mundial. Virgili, com tants altres republicans espanyols exiliats en camps de refugiats francesos des de febrer de 1939, té dos eixides: o enrolar-se en l’Exèrcit gal, o apuntar-se a les companyies de treball. Quan els alemanys ocupen la major part de França en maig de 1940, Virgili és un integrant de la Companyia

Col.laboradors de la Viquipèdia. 22a Brigada Mixta (Exèrcit Popular de la República) [en línia]. Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure, 2019 [consulta: 3 de maig del 2019]. Disponible en <//ca.wikipedia.org/w/index.php?title=22a_ Brigada_Mixta_(Exèrcit_Popular_de_la_República)&oldid=20860345> La 22ª Brigada Mixta de l’Exèrcit Popular de la República, creada a novembre de 1936 a Gandia, va estar desplegada al fronts de Terol, principalment, i als d’Extremadura i Llevant. A juny de 1938, després de ser delmada per l’adversari, va ser retirada de la primera línia de combat i reorganitzada com una brigada mixta independent. Va ser disolta a març de 1939.

12

de Treballadors Estrangers número 109.13 La missió d’aquestos operaris és la de realitzar tasques de suport a l’Exèrcit francés en la guerra contra els alemanys. Les condicions de vida allí són millors que les dels mers refugiats: almenys reben mig franc de salari i estan més ben menjats.

La gran majoria dels republicans enquadrats en eixes companyies van ser destinats cap a la regió d’Alsàcia, que és fronterera amb Alemanya i Suïssa. ’aleshores és una fotografia que Virgili envia, per a tranquil.litzar la família, des d’una localitat francesa no identificada. En ella se’l veu bé, somrient, amb bona presència física i acceptablement vestit.

67

Tot i la relativa millora qualitativa del dia a dia, els components de les companyies de treball estaven sotmesos, entre d’altres, al risc de caure en les urpes de l’invasor alemany, donada la proximitat a les línies enemigues amb què havien que desenrotllar les tasques de contenció que tenien encomanades, com ara les d’obertura de trinxeres o de construcció de defenses. Resultat de l’avanç i de les incursions alemanyes, molts d’aquestos republicans espanyols són detinguts i enviats als camps de presoners de guerra i d’allí als camps de concentració. Això li passa a Virgili a gener de 1941, que és capturat pels nazis i internat al camp XI B de Fallingbostel –entre Hannover i Hamburg–, a Alemanya. D’allí ix el 15é comboi per ferrocarril, el 25 de gener de 1941, carregat sobretot d’exiliats republicans, per a recórrer un trajecte de vora mil quilòmetres en direcció a l’infern. És el major carregament de deportats republicans espanyols, ja que ho són 1.487 dels 1.505 presoners embarcats en aquest viatge inhumà. L’arribada a Mauthausen –Àustria– és el 27 de gener.

FESTES 2019

Virgili Torró, potser a la Companyia de Treballadors Estrangers, a França, durant un permís. FTF

L’horror nazi

En 1940, les autoritats nazis havien consultat al règim de Franco sobre què fer amb els republicans capturats i reclosos als camps de presoners.

La resposta franquista va ser que els republicans no eren espanyols, perquè més enllà de la ratlla pirinenca, d’espanyols no n’hi havia cap. I això li deixava al nazisme les mans lliures per a donar-los, a la immensa majoria dels republicans espanyols presoners, el mateix tractament que s’aplicava als membres de la Resistència o als jueus captius. Amb la qual cosa, els captius republicans eren enviats a un camp d’extermini: al contrari que els soldats francesos empresonats pels alemanys durant el primer període de la guerra, la majoria dels quals eren alliberats i podien tornar-se’n a casa.

Les dades de Virgili, compreses entre la marxa a l’exili, el pas per la companyia de treballadors i el seu empresonament i posterior internament a Mauthausen i trasllat a Gusen, provenen d’arxius internacionals distints: l’Archive épartamental des Pyrénées Orientales i els Archives des Victimes des Conflits Contemporains França l’Arxiu del Memorial de Mauthausen (Àustria); i l’International Tracing Service (ITS), a Bad Arolsen, Alemanya [actualment, Arolsen Archives].

13

FONTANARS dels Alforins

68

Montserrat Roig parla de Mauthausen com “un lloc meravellós”, atés el que n’ha oït contar, de l’enclavament geogràfic “Al cor de la vall del Danubi, el petit poblet s’arramba a la vora nord d’aquest riu. Al seu darrera, una carena de turons l’arrecera dels vents del nord.

Els habitants de Mauthausen són pagesos, però també viuen dels recursos fluvials”. Aquell va ser el marc sublim triat pel nazisme per a erigir l’establiment genocida de Mauthausen: un camp de tercera categoria, o d’exterminació. Així, tots els presos considerats “greus”, detinguts “per raó de seguretat”, eren enviats allí per a ser executats o condemnats a cadena perp tua. En atenció a la classificació de “greus”, els republicans van ser anomenats “rojos espanyols” i van portar cosit a la mànega el triangle blau que els distingia com a apàtrides.14

Targeta de deportat del camp de Mauthausen a nom de Virgili. INTENATIONAL TRACING SERVICE (ITS), BAD AROLSEN (ALEMANYA)

Seguint eixe patró, en ingressar a Mauthausen, Virgili és classificat com a roig espanyol . All rep el número de matrícula 6.579 i el destinen al barracó 32. En escassos dos mesos, el 29 de març, el traslladen, del camp principal, de Mauthausen, al Kommando –annex, o sucursal–, de Gusen, a solament cinc quilòmetres de distància.

Allí li assignen el número 11.477. El dia i el mes 14

ROIG, Montserrat, en l’obra citada, pàg. 214-215.

coincideixen, segur que de casualitat, amb els referits de memòria pel germà Ricardo en 2006, de la data del darrer senyal de Virgili que va rebre la família, per la via postal: – L’última carta que va escriure, crec que va ser en març. El 29 de març. I dia “estic bé”: “Yo, bien; vosotros, bien. A la próxima escribiré más”. I ja no vam saber res més d’ell.

Ricardo suggeria que el missatge i el to de la carta traslluïen una situació de restricció de la llibertat i censura de la correspondència, el que explica plausiblement la curtedat i la fredor del missatge que va aplegar a casa. I amb tant de temps transcorregut des d’aleshores, ja era debades preguntar-se per on podria parar aquell paper, l’any del qual és un enigma. Com ho és, de fet, la pròpia datació completa de la carta en qüestió. És arriscat d’aventurar quina va poder ser la data exacta d’aquella última missiva, que Ricardo conservava en el record. Tractant-se de “l’última”, no va haver de ser de 1939, perquè amb posterioritat a la primavera, i durant tota la resta d’aquell any, Virgili va poder escriure a casa sense impediments, com a mínim a intervals temporals. Desconeixem la situació de Virgili a març de 1940, per si aleshores es trobava sotmés a alguna limitació de la llibertat i la comunicació. I sí que sabem, perquè està documentat als arxius austríacs, que el 29 de març de 1941 és el dia del trasllat de Virgili des del camp de concentració de Mauthausen al seu Kommando de Gusen, depenent de l’anterior. I la pràctica habitual als camps nazis, almenys fins a , és que els seus presoners no podien enviar ni rebre missatges postals.

El testimoni arreplegat cap a 1973-1975 per Montserrat Roig d’un dels supervivents, parla del camp de Gusen com un dels més criminals del règim concentracionari nazi, i diu també que tots els dèbils i malalts de Mauthausen eren traslladats al “sanatori” de Gusen per a eliminar-los allí. El 29 de març de 1941 Virgili va formar part del comboi dels 600 deportats remesos del camp de Mauthausen al de Gusen, la

Relació de presoners de Mauthausen. Virgili –detall ampliat– hi consta com a granger, “landwirt”, i “Fuentelares” com la seua població d’origen. ITS

Segons el registre de defunció de Virgili Torró, inscrit al districte de Mauthausen dos dies després de la seua mort, el nostre paisà hi hauria sigut obrer –de paleta–. En canvi, en la relació dels deportats al camp de Mauthausen, l’ocupació atribuïda al nostre paisà havia estat la de granger. Això potser es deguera a la declaració de Virgili en caure presoner, en un intent il.lusori d’aconseguir una destinació més suportable durant l’empresonament. També hi consta “sense” religió, que és un aspecte intranscendent atés que els republicans solien ser registrats com a catòlics, o com a catòlics romans, pel mer fet de la seua procedència hispànica. En el mateix certificat de defunció austr ac, la proced ncia de Virgili consta amb claredat, a ulls nostres: com a nascut a Fontanars (“Fontanares”), i amb residència ordinària a “Fantanares (Valencia), Casas de Colans”, per Fontanares i Casas de Colaus.

L’exactitud hi és major que en la llista de deportats esmentada adés, on el topònim de “Fuentelares”, anotat allí com a suposat nom del poble de Virgili, ajudava poc a indagar el seu veritable origen. I va dur l’Administració francesa, per basar-se en la mateixa font, a reproduir el topònim fictici en la seua certificació de gener de de la mort de Virgili, ja que aquest consta en ella com a originari de “Fuente-Lares. (Valencia)”.

Registre de la defunció de Virgili, inscrit a Mauthausen als dos dies de la seua mort. Detall. ITS

69 FESTES 2019

major part dels quals hi van perdre la vida. Eixe va ser el cas de Virgili, que va morir al Kommando, a causa d’una colitis ulcerosa crònica, el 23 d’octubre de , segons el certificat m dic.

Tenia 30 anys i els seus darrers 269 dies els havia passat sotmés a una captivitat infrahumana.

Aquell dia en van ser 17, els deportats difunts, en 15 dels quals l’hora del traspàs consignada és la de les 7:30, entre ells, Virgili. La coincidència és perquè les morts s’havien produït durant la nit i van ser constatades a l’hora d’emprendre la jornada quan, en vore que no es movien del jaç, els companys de condemna n’havien de traure els cadàvers del barracó i, una volta identificats, portar-los al forn crematori. La qual cosa formava part de la terrible normalitat de cada dia a primera hora. Una normalitat alienada.

FONTANARS dels Alforins

70

Uns quants mesos abans d’entrar Virgili a Gusen, a l’octubre de 1940, van haver de tancar el complex com a conseqüència de les epidèmies que s’hi propagaven i que afectaven, fins i tot, els mateixos guardians nazis, i que produïen veritables mortaldats. Mentre Virgili hi va estar reclòs és quan es van instal.lar els vàters, que abans no hi existien, tot i portar més d’un any en funcionament. I fins 1942 no van hi haure llits per als presoners, els quals havien de dormir damunt la palla escampada. Generalment, els camps satèl.lits, com ho era el de Gusen del de Mauthausen, eren de dimensions més reduïdes que el principal, però en aquest cas no era així perquè acumulava tants presoners com el camp principal i, en algunes ocasions, més.

Tot el que es poguera contar respecte al que hi van haver de viure Virgili Torró i tants milions de víctimes més dels camps d’extermini i dels seus respectius Kommandos, de les instal.lacions de forns crematoris, de les cambres de gas... o de l’assassinat a garrotades dels deportats perqu sovint fins el gas s’hi acabava–, de la degradació de la condició humana, en definitiva, supera en crueltat la imaginació més malignament enrevessada.

Les relacions de les víctimes hi són ordenades geogràficament, per comarques i municipis d’origen. Però la presència de Virgili en les llistes passa inicialment desapercebuda, sobretot pel fet de no constar de manera reconeixible i certa el nom del poble. M. Roig l’havia copiat literalment de les llistes dels deportats tretes per republicans que havien treballat a la secretaria del camp de Mauthausen: i ella l’hi va transcriure tal i com se’l va trobar allà anotat: “Fuentelares”.

En 1979, l’Amical de Mauthausen es posa en contacte amb els municipis de procedència dels deportats per a tractar de localitzar familiars d’aquells, amb la finalitat de facilitar los el tràmit de la sol.licitud de les indemnitzacions pertinents a les víctimes. Però la comunicació, que en unes altres condicions haguera anat a parar a Fontanars, es va haver d’extraviar de camí a Fuentelares, sense remei. I així, entre unes coses i altres, la família de Virgili no va tindre constància certa de les circumstàncies de la seua desaparició fins la darrera dècada del segle passat. Això va ser arran del reportatge publicat pel periòdic-revista Crònica el 9 d’octubre de 1992, en què el redactor

Un silenci molt llarg El 6 de gener de 1951, el Ministeri francés d’Antics Combatents i Víctimes de la Guerra certifica oficialment la mort de Virgili Torró Calatayud ocorreguda al camp de concentració de Mauthausen –al qual estava subordinat Gusen, on en realitat va perdre la vida, com ja s’ha vist–, i li comunica a l’Administració del règim franquista l’adreça a la qual notificar la desaparició del nostre paisà alforiner. L’adreça en qüestió era la del carrer de Gomis, 24 d’Ontinyent. En aquell domicili havia estat com a serventa, amb anterioritat a 1936, la germana major de Virgili, Trinitat Torró: la que s’havia de casar amb Agustí el municipal. Però les autoritats franquistes hi havien emprés l’executòria d’atrapar tots els enviaments francesos d’aquestes certificacions, i de no notificar ne cap als destinataris.

En 1977 ix al carrer la primera edició d’Els catalans als camps nazis, el llibre de Montserrat Roig.

Certificació de la mort de Virgili Torró a Gusen cursada per les autoritats franceses en gener de 1951. ARCHIVES DES VICTIMES DES CONFLITS CONTEMPORAINS (FRANÇA)

El mateix dia de l’exposició i presentació de La derrota perpètua..., vam conéixer per les nebodes Trinitat Pastor i Consol Torró, presents en aquell acte, que, pels anys 1940 i pocs, va arribar una carta que tenia que vore amb Virgili. Era en alemany i es va rebre al domicili d’Agustí: el guàrdia municipal ontinyentí que n’era cunyat perquè estava casat amb Trinitat Torró, la germana major.

La neboda Trinitat (Ontinyent, 1946), qui ens ho conta, retrata el seu oncle, ja difunt, com una persona molt discreta. Però es veu que, cap a 1970, Agustí va fer un parèntesi en el seu posat habitual de discreció per a explicar que, anys endarrere, li havia aplegat una carta que pareixia escrita en alemany, i que la va dur al convent dels franciscans de la ciutat, a vore si allí els la llegien, o els en deien alguna cosa: “si sabien alemany, que la llegiren”. Amb la ventura que d’aquella carta ja no en van saber res, “ni si era per a bé, ni si era per a mal, ni què deia ni què no deia”. Al primer instant no vam parar atenció al que, de manera espontània i elemental, ens acabaven de contar les nebodes de Virgili. Va ser més tard, quan ens en vam adonar que aquella carta, de la qual en desconeixem l’emissor, va poder ser la portadora de la comunicació de la mort de Virgili, i enviada des del mateix camp de concentració i tot. De la Creu Roja Internacional, no podia ser: perquè aquest organisme feia servir l’anglés en totes les comunicacions o, excepcionalment, el castellà. Aquella carta, en eixe cas, a pesar d’haver arribat al seu destí no va complir la luctuosa missió per a la qual es va remetre. Perqu va ser caçada al vol eficaçment. I la família va restar condemnada a dècades de buit, silenci i desinformació sense saber-ho.

Epíleg El nazisme va ser un règim totalitari, que tenia com un dels pilars fonamentals l’eliminació dels seus enemics racials i els rivals polítics. Els nazis

van planificar els camps de concentració per a suprimir físicament els jueus, principalment; i els malalts, els homosexuals, els gitanos, els comunistes, entre més... Els camps de concentració eren llocs de reclusió massiva de presoners sota unes condicions de vida extremadament dures, sense cap respecte pels drets humans ni per les normes legals de detenció o empresonament. Els nombrosíssims camps de concentració estaven ubicats als territoris que anaven caent sota el domini de l’exèrcit alemany ocupant: a més d’a Alemanya, en van hi haure a Polònia, Àustria, Ucraïna, Letònia, Bielorússia, etc. El camp que més presoners republicans espanyols va fer desaparéixer va ser el de authausen, a ustria, fins el punt que arribara a anomenar-se el camp dels espanyols.

Durant els primers anys de la Guerra Mundial de 1939-1945, l’arribada en aquestos centres d’anihilació nazi pràcticament suposava la mort.

El temps de permanència d’un pres a Mauthausen era breu, i encara més si era traslladat al subcamp de Gusen, on era difícil de durar més enllà d’uns pocs mesos. I això va ser exactament el que li va passar a Virgili de Cals Colaus.

Veient el cas de Virgili, parant atenció a la seua proced ncia geogràfica i cultural i a la seua extracció social, ens n’adonem d’allò que diu Montserrat Roig en el pròleg d’Els catalans als camps nazis, que el nazisme no va ser una ficció cinematogràfica, ni simplement all que es conta en els llibres d’història; que el nazisme no era sols una fixació d’uns fanàtics alemanys per la q estió jueva: perquè el nazisme va perseguir persones com nosaltres, que parlaven la nostra llengua; i perquè el nazisme va arrabassar gent dels nostres pobles, que sentien com nosaltres.

Aquest recordatori de Virgili de Cals Colaus, ha d’inscriure’s en el reconeixement degut als qui en els anys 30 del passat segle van lluitar per la democràcia, a costa, en molts casos, com en el del nostre paisà, de morir-se lluny de casa, als camps d’extermini del III Reich.

Venim d’un silenci, a batre l’oblit.

A Virgili Torró Calatayud, memòria i honor.

71 FESTES 2019

hi va aventurar la hipòtesi que l’origen de Virgili fora en realitat el poble més occidental de la Vall d’Albaida. Com així va resultar ser, ateses les evidències existents als arxius alforiners, contrastades com a conseqüència del reportatge d’adés.

FONTANARS dels Alforins

72

Foto.- vjgandia

Aficionats a la FOTOGRAFIA Els que subscrivim aquestes paraules som un grup d’amics que des de fa uns anys compartim, contagiats els uns dels altres, la mateixa raresa de veure la vida a través de l’objectiu d’una càmera de fotos. Afició que anava creixent a mesura que participàvem en cursos organitzats per associacions d’aficionats a la fotografia de les comarques del voltant.

Amb aquest inter s dels aficionats per donar nos

Foto.- Carlos Tolsà

a conèixer uns a altres l’entorn de cadascú, comencem a intercanviar quedades fotogràfiques. És a l’any 2015 quan amb justa correspondència, ens arriba el torn de mostrar als nostres amics el terme de Fontanars dels Alforins.

Coneixedors del nostre potencial paisatgístic, allà pel mes de juliol vam organitzar una quedada per a fotografiar els gira sols. ’ xit va ser tal que al juliol de 2016 vam repetir l’experiència i vam ce-

Foto.- Pilar Francés

FESTES 2019

73

Foto.- Carlos Tolsà

lebrar la I Marató fotogràfica dels gira-sols.

I no va quedar aquí la cosa. A l’any següent, pren la iniciativa la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament i ens implica en la preparació de la II Marató dels gira-sols. Com que l’organització és impecable, i la bellesa del nostre terme subliminar, cada vegada acudeixen més participants i aconseguim reunir al voltant d’un centenar de fotògrafs.

També ajuda a l’èxit dels esdeveniments la impagable col.laboració de les Festeres i Quintos, que s’encarreguen de que els participants es vagen ben esmorzats.

tics (IV Marató) que van organitzar el Patronat Turisme València, l’empresa TotGlobo, els Ajuntaments de Bocairent i Fontanars dels Alforins, amb la pretensió a més de promoure el coneixement del territori, fomentar la desestacionalització del turisme i enfortir la col.laboració entre administracions públiques i entitats privades.

I no creguen vostès que ens hem cansat. Açò de fer foto és una afició que dia a dia va convertint se en una passió, i si a més a més ens permet posar el nostre granet de sorra en fer poble, millor que millor.

Va augmentant l’entusiasme per ajuntar aficionats a la foto, y en setembre de 2018 tornem a col.laborar en la iniciativa de l’Ajuntament d’organitzar una III Marató amb la temàtica de la verema, d’on han eixit fotos molt divertides i de gran valor antropològic, gràcies també a la participació del grup de teatre local.

Continuem plasmant imatges que donen a conèixer el nostre poble, i en el mes de febrer d’enguany hem cobert la I Trobada de globus aerostà-

Foto.- Pepe Gandia

Agraïm a la Comissió de Festes l’oportunitat d’expressar nos i aprofitem aquest mitjà per a desitjar a tothom unes bones Festes de Moros i Cristians 2019. #alforienfotos Pilar Francés Carlos Tolsá Vicent J. Gandia Adrià Toni Ureña Pepe Gandia Foto.- Tonin Ureña

C

Per L´A

M P

A

E SALVAT IER OMT C P RA EI

FONTANARS dels Alforins

74

Mercat Solidari per la

INCLUSIÓ El passat diumenge 28 d’octubre es va celebrar a la plaça del poble el Mercat Solidari per la Inclusió.

L´objetiu de l´activitat era recaptar diners per a APADIS (L´Associació per a l´atenció de les persones amb discapacitat intelectual de Villena i comarca). Al mateix temps, socis d´aquesta associació de Villena es van desplaçar fins a Fontanars per participar activament amb la venda de productes artesanals elaborats pels membres del seu centre ocupacional.

Van ser molts els veïns i veïnes i també gent dels voltants que es van apropar per comprar llibres, dolços o bé per fer un donatiu totalment desinteressat.

Durant el Festival de Nadal se li va fer el lliurament dels diners recaptats, un total de 700€, a la directora d´Apadis, que va agrair encaridament l´interés i ajuda per part de l´AMPA i del poble de Fontanars en general.

“Junts hem de continuar lluitant pel dret a la inclusió. El dret a no ser discriminat per raó de les teues capacitats intel·lectuals o físiques, de la mateixa manera que ningú ho pot fer pel teu gènere, religió, ètnia o condició econòmica. El dret a no ser exclòs del teu entorn, dels teus companys, del teu barri, de l’escola que acull els teus germans. El dret a aprendre sense barreres insalvables. El dret a mostrar que la diversitat i la diferència ens enriqueix a tots. El dret a una escola inclusiva”.

NO ES TRACTA DE TINDRE DRET A SER IGUALS, SINÓ DE TINDRE IGUAL DRET A SER DIFERENTS.

FESTES 2019

75

Els dies 4 i 5 de maig es va celebrar de nou la Fira del Llibre. L´activitat va estar organitzada per l´Associació de Mares i Pares de l´escola amb la col.laboració de l´Ajuntament.

Després del berenar els adults van poder assistir a la presentació del llibre “La necesidad de una nueva educación” de José Navarro Ballester (professor de ioga al nostre poble) qui després va estar signant exemplars a la plaça.

Els més menuts van poder pintar dibuixos o bé jugar a jocs de taula a l´ombreta perqué el sol calentava amb força. Quan la temperatura va baixar, passades les set de la vesprada, la plaça es va inundar de música, rialles i diversió amb el joc de la cadireta o la corda i als majors ens va envair una súbtil nostalgia al recordar temps passats.

El diumenge vam estar als peus del campanar per acabar el cap de setmana contents, no només per la venda de quasi 200 llibres sinó també per la satisfacció d´haver apropat la cultura a grans i menuts.

Per acabar, a les 12:30 Eva Andújar ens va contar històries fantàstiques. El públic assistent va desitjar que nevara i així va ser. Tota una gran sorpresa el mes de maig!

FIRA del LLIBRE 2019

RA ER TI

A banda de la paradeta amb llibres nous i de segona mà, els xiquets i xiquetes, i també tots els que hi van acudir van poder menjar coques caseres acompanyades de sucs, café i timó.

E IP C O M T PA C ES M AL ´A L VA r e P

FONTANARS dels Alforins

76

La Junta de Fàbrica 2018-2019: ANY DE CANVIS

l’elecció, sempre masculina, d’homes del poble, amb l’excepció de la Sra. María Alcaraz Revert, “Maruja del Conxell”, que ens va deixar en 2018, i que pertanyia a la primera partida, sent la primera dona llumenera de la història de Fontanars dels Alforins.

Si al llarg de la història de la festa observem que s’han anat produint canvis, per què no hi havien dones a la Junta de Fàbrica?

La veritat és que les tres dones que van ser nomenades llumeneres el 21 de gener del 2018, ja havien manifestat en més d’una ocasió, en les reunions de

La Junta de Fàbrica o els llumeners, des de la seua creació l’any 1850, per ajudar al rector en la parròquia durant un any, ha estat formada per huit homes agricultors, dos de cadascuna de les quatre partides que conformen el terme de Fontanars dels Alforins.

Abans, la Junta de Fàbrica, s’encarregava d’acompanyar al vicari en la “sarpassa” que es feia en Pasqua, per visitar les cases del poble i del terme, beneir-les i replegar els donatius en forma d’ous o diners que, en agraïment, li oferien les famílies, i que permetien el manteniment de la parròquia.

Des de fa uns anys aquesta tradició s’ha perdut, i la Junta continua col.laborant i ajudant en tots els actes que desenvolupa la parròquia al llarg de l’any, i s’encarrega de la preparació i organització de la festa a Sant Antoni Abat, patró del municipi.

Pel que fa a la composició inicial de la Junta de Fàbrica per llauradors, el pas del temps i l’èxode rural cap al nucli urbà, van portar a

Foguera a Sant Antoni Abat 2019 acabada de muntar

la parròquia, la seua disposició a formar part de la Junta de Fàbrica, sense massa èxit. La festa ha d’evolucionar i canviar amb el pas del temps, les tradicions s’han d’adaptar a la realitat i en ple segle XXI les dones han de tenir presència en tots els àmbits, i pensem que aquell dia van confluir el moment, la Junta ixent i les circumstàncies idònies perquè les dones foren llumeneres en Fontanars dels Alforins.

La Junta de Fàbrica no és una junta de dones o d’homes, és una junta de persones on totes i tots caben i tenen el seu paper, tant en l’organització de la festa com en la representació al carrer.

Si fem memòria del que ha viscut la Junta de Fàbrica 2018-2019 podem assegurar que tots els components, sense cap distinció, hem gaudit plenament de ser llumeneres i llumeners.

Ha costat, però el camí ja està obert, les llumeneres ja són una realitat en Fontanars dels Alforins.

Que continue la festa!!

Hem sentit l’alegria de ser nomenats, la responsabilitat d’acompanyar al Sr. Rector en les cele-

Visca Sant Antoni Visca la Mare de Déu del Rosari!!!

La Junta de Fàbrica 2018-2019 amb D. Lisardo, en l’ofrena a la Mare de Déu del Rosari de les passades Festes Patronals. (Foto de Pepe Gandía)

77 FESTES 2019

bracions més significatives de la parr quia, en les misses, les processons, en la festa de Sant Cristòfol, preparant tot el que no es veu; s’ hem emocionat portant a la nostra patrona, la Mare de Déu del Rosari, en la solemne processó de les festes patronals; s’hem entusiasmat durant les reunions fent projectes per millorar la programació de la festa en honor al patró, amb la col.laboració de l’Ajuntament; hem recuperat el programa d’actes; hem introduït alguns canvis que sempre podran ser millorats pels llumeners vinents i en alguns d’ells ens han dit que ja s’ha notat la presència femenina; hem participat del trasllat del nostre patró a la capella, hem fet pastes en molt bona companyia per al fi de la festa, per , sobretot, hem treballat de valent i amb molta il.lusió per preparar una foguera i una festa com el poble i el patró mereixen.

Més que una festa, UN FONTANARS dels Alforins

78

SENTIMENT Per FESTERES i QUINTOS 2019

Si hi ha alguna cosa que aprens l’any de ser fester, és l’ofici de cambrer, per bé que al baret, hi havia ocasions en què la descoordinació era màxima.

Tots els que passàreu per allí vau patir alguna cervesa massa espumosa o alguna cola llarga en hora punta. I en tancar la piscina, soparet rapidet i a assajar per al festival, intentant aprendre els balls espectaculars de cada actuació.

Però no tot va ser treballar durant l’estiu, pel mig també hi va haver alguna festeta. Parlem del “Remember” i el 14 d’agost, en què aquell pati on els xiquets formen els matins semblava una vertadera discomòbil. Però per molta festa que hi haguera, nosaltres anàvem tota la nit amunt i avall sense descans.

La festa de les xiques és un dels esdeveniments marcats en roig al calendari del poble. I enguany hem sigut nosaltres, la quinta del 2001, els encarregats de portar endavant aquesta empresa.

Anem a dedicar aquest article a les experiències que hem viscut al llarg de l’any, que a molts ja us sonaran per haver passat pel mateix lloc abans o inclús haver col.laborat amb nosaltres.Com bé sabeu, tot començà amb la tradicional volta pel poble per a saber quanta loteria s’anava a jugar en la nostra temporada. I és que els assumptes de l’atzar donen bastant feina al principi, sobretot per la desconeixença d’aquest món. Però una vegada tot aclarit, només s’ha tingut la tasca setmanal del passejet i els dies de premi a la Casa Cultura.

A mesura que anava acostant-se la tardor, s’apropava la data del festival. Tocava anar polint els passos de les coreografies, escriure el guió dels presentadors, preparar el decorat i un fum de coses més.

Per finalment va aplegar el dia o els dies . a nit anterior a l’assaig es veien nervis mentre ultimavem els últims detalls, però a les dues funcions ens va eixir rodat. En ambdues puguérem gaudir d’unes actuacions “de categoria internacional”, tals com l’estrena en primícia del grup “Cistella de Mimbre” o la intervenció estelar de la famosa Beyoncé.

Acabat el festival, després de sis mesos intensos, començàrem a centrar-se en els preparatius de la festa preparatius que, fins l’últim moment, ens han mantingut alerta, procurant que tot estiguera controlat. No obstant això, a mesura que l’últim cap de setmana de juny es presentia més proper, l’emoció ens anava envaïnt fins que va esdevenir en euf ria desmesurada en arribar la tan anhelada data.

Amb aquest humil escrit pretenem haver oferit una xicotetat idea del que per a nosaltres ha suposat ser festers, encara que posar per escrit totes les nostres vivències al llarg de l’any seria gairebé impossible. Dir tan sols que ha sigut una experiència inoblidable de la qual hem aprés moltes coses i que ens ha mostrat, de forma molt clara que, allò que les millors coses de la vida van acompanyades d’un gran sacrifici.

FESTES 2019

79

Des de la Comissió de Festes de Moros i Cristians volem donar les grà cies a totes les persones que, desinteressadament, han col¡laborat amb els seus articles.

LA NOSTRA F E S T A

1.- ÀLEX RIBERA JORDÀ_ 2 anys

FONTANARS dels Alforins

82

2.- LAIA CALABUIG RODRÍGUEZ_ 3 anys 3.- FERRAN SEGURA MICÓ_ 4 anys 4.- ENRIQUE PENALBA VALCÁRCEL_ 5 anys 5.- PERE SORIANO BIOSCA_ 1er Primària

EXPOSICIÓ DE DIBUIXOS DE MIG ANY

6.- CARLA CUESTA CALATAYUD_ 2on Primària 7.- CARMEN Mª RIBERA ÚBEDA_ 3er Primària

9.- MATEO FERRERO FERRERO_ 5é Primària 10.- ARÁN ABAD CANTERO_ 6é Primària

83 FESTES 2019

8.- JORDI FRAU RIBERA_ 4t Primària

Bàndol CRISTIÀ CAPITÀ

CRISTIÀ

FONTANARS dels Alforins

84

Luis Ramón Beneyto Francés

Ambaixador

CRISTIÀ Antonio Moreno Ferrero

Banderer

CRISTIÀ Comparsa Almogàvers

Bàndol MORO CAPITÀ

MORO

FESTES 2019

85

Rafel Soriano García

Ambaixador

MORO

Rafael Soriano Hernández

Banderer

MORO Javier Ferrero Sanchis

ASPECTES FESTERS

A

Filà cristiana MOSSÀRABS

FESTES 2019

87

Filà cristiana CONQUERIDORS

Filà cristiana PINZONS-NELSON

FONTANARS dels Alforins

88

Filà cristiana PINZONS-NELSON Filà cristiana ALMOGÀVERS

Filà cristiana CONTRABANDISTES

FESTES 2019

89

Filà cristiana CONTRABANDISTES

Filà cristiana ESTUDIANTS

FONTANARS dels Alforins

90

Capitania CRISTIANA 2018

Filà mora TUAREGS

Filà mora MASSAURIS

FESTES 2019

91

Filà mora ELS PIRATES

FONTANARS dels Alforins

92

Filà mora MUBARAKS

FESTES 2019

93

Filà mora MUBARAKS Filà mora MOROS ALFORINS

Filà mora SARRAÏNS

FONTANARS dels Alforins

94

Filà mora HINDÚS

FESTES 2019

95

Filà mora HINDÚS Filà mora ARA-BEKS

FONTANARS dels Alforins

Capitania MORA 2018

96

PROGRAMA D â&#x20AC;&#x2122;A C T E S

PROGRAMA D ’A C T E S FONTANARS dels Alforins

98

Dimecres 14 d’agost A les 12:00 hores. VOLTEIG GENERAL DE CAMPANES. A les 23:30 hores. PUBLICACIÓ I PREGÓ DE LES FESTES PATRONALS 2019, PRESENTACIÓ DELS CAPITANS I BANDERERS.

Dijous 15 d’agost A les 12:00 hores. Volteig general de campanes.

A les 20:00 hores. Processó. Hi participaran dos representants de cada comparsa, vestits de gala.

A les 23:00 hores. Actuació del grup de danses “Dansadors de l’alforí” a la plaça Verge del Rosari.

Dilluns 26 d’agost A les 22:00 hores. Concurs de Gatxamigues. A continuació animació musical.

Dimarts 27 d’agost A les 19:00 hores. Tindrà lloc la GYMCANA AGILITY TRINCHERAS, organitzada i patrocinada per l’Ajuntament de Fontanars dels Alforins.

A les 22:00 hores. Des de la plaça Verge del Rosari, VOLTA CICLISTA AMB DISFRESSES. Després de la volta en bici: ESPECTACLE INFANTIL FORMIGUES, organitzat per l’Ajuntament de Fontanars dels Alforins i patrocinat pel SARC de la Diputació de València.

A les 7:30 hores. VOLTA AMB BICICLETA pel terme i VOLTA A PEU “10é Memorial Ismael Gandia”.

A les 22:00 hores. Sopar baix-braç i animació musical.

Dijous 29 d’agost A les 11:00 hores. Jocs per a tots els xiquets i xiquetes (“CUCANYES”).

A les 13:00 hores. VOLTEIG GENERAL DE CAMPANES. A les 19:00 hores. Es desenvoluparà el CAMPIONAT DE PILOTA VALENCIANA. A les 23:00 hores. CONCERT BAKETÀ REGGAE FUSION pel grup BAKETÀ BATUCADA ALBAIDA, organitzat i patrocinat per l’Ajuntament de Fontanars dels Alforins.

Divendres 30 d’agost A les 8:00 hores. Es desenvoluparà el CAMPIONAT D’ESCAMPILLA “5é Memorial Nelo Pons”.

A les 11:00 hores. FIRETA INFANTIL. A les 11:00 hores. Es desenvoluparà el CAMPIONAT DE PETANCA. A les 24:00 hores. ENTRADA DE L’ALARDO. A continuació, a la plaça Verge del Rosari, REVETLA POPULAR patrocinada pel SARC de la Diputació de València.

Dissabte 31 d’agost A les 17:00 hores. DESFILADA-SALUTACIÓ DE LES BANDES DE MÚSICA que participaran en l’entrada, des de la Creu fins la Plaça Verge del Rosari, per l’avinguda Comte Salvatierra d’Alava.

A les 18:00 hores. REFRIGERI a càrrec dels capitans per als festers.

A les 18:30 hores. Reunides totes les comparses en la creu, tindrà lloc l’inici, presidida pels corresponents banderers, capitans i ambaixadors, de l’ENTRADA DE MOROS I CRISTIANS, presidida pels corresponents banderers, capitans i ambaixadors. A continuació seran acompanyats els capitans als seus domicilis pels respectius bàndols.

ORDRE DESFILADA: • CRISTIANS: Mossàrabs, Conqueridors, Pinzons-Nelson, Almogàvers, Contrabandistes, Estudiants. Capità, Banderer i Ambaixador.

• MOROS: Tuaregs, Massauris, Pirates, Mubaraks, Moros Alforins, Sarraïns, Hindús, Arabeks. Capità, Banderer i Ambaixador.

99 FESTES 2019

Dimecres 28 d’agost

PROGRAMA D ’A C T E S FONTANARS dels Alforins

100 A les 24:00 hores. Des del castell, començarà la típica RETRETA. A continuació REVETLA POPULAR.

Diumenge 1 de setembre A les 8:30 hores. VOLTEIG GENERAL DE CAMPANES I SOLEMNE DIANA de les comparses amb les seues bandes de música, pels carrers de costum, acabant a la plaça.

A continuació, MISSA DE COMPARSES. A les 10:00 hores. Tradicional ESMORZAR a casa dels capitans.

A les 12:00 hores. AMBAIXADA DEL CONTRABANDO. A les 13:00 hores. CERCAVILA amb comparses i bandes de música.

A les 17:45 hores. Es reuniran els dos exèrcits, amb capitans i bandes de música, en la plaça, des d’on eixiran cap a la creu. Començant des de la creu, tindrà lloc un renyit COMBAT previ a l’Ambaixada, entre exèrcits cristià i moro.

A les 19:15 hores. Ocupant el bàndol cristià la fortalesa, s’enviarà per l’exèrcit moro una Ambaixada perque la rendisca, de la qual eixirà victoriós l’exercit moro, qui hissarà la seua bandera dalt del castell.

Una vegada hissada aquesta, els exèrcits i bandes de música acompanyaran els respectius capitans.

A les 21:00 hores. OFRENA DE FLORS A LA VERGE I PROCESSÓ DEL PA BENEÏT, presidida per autoritats locals, Comissió de Festes i Junta de Fàbrica.

A les 00:30 hores. GRUP MUSICAL “GRUPO Ñ”.

A les 03:00 hores. ANIMACIÓ MUSICAL.

Dilluns 2 de setembre A les 7:00 hores. SIMULACRE DE COMBAT al lloc habitual, fins entrar al poble, el qual acabarà sense cap resultat.

A les 8:00 hores. DESPERTÀ pels carrers del poble.

A les 9:15 hores. TRADICIONAL ESMORZAR a casa dels capitans.

A les 11:15 hores. DESFILADA del bàndol moro, cristià i autoritats fins l’Església.

A les 11:30 hores. MISSA SOLEMNE EN HONOR A LA VERGE DEL ROSARI, presidida per les autoritats locals, Junta de Fàbrica, Comissió de festes i els respectius capitans, banderers i ambaixadors.

En finalitzar l’acte religiós i a l’eixida del temple s’obsequiarà als fidels i festers amb el pa beneït.

Acte seguit, VOLTEIG DE CAMPANES I CERCAVILA de les comparses amb banda de

A les 13:30 hores. CERCAVILA amb banda de música.

A les 14:00 hores. Es dispararà la MASCLETÀ.

A les 17:45 hores. Es reuniran els dos exèrcits, amb capitans i bandes de música, en la plaça, des d’on eixiran cap a la creu. Començant des de la creu, tindrà lloc un renyit COMBAT previ a l’Ambaixada, entre exèrcits cristià i moro.

A les 19:15 hores. Els cristians dirigiran una Ambaixada invitant a la rendició a l’exèrcit moro, que serà rebutjada. Aquesta acabarà amb la reconquesta per part dels cristians de la fortalesa, en la qual col·locaran el seu penó.

Acte seguit s’acompanyarà als capitans.

A les 21:00 hores. SOLEMNE PROCESSÓ a la nostra patrona la Verge del Rosari.

En arribar la imatge, junt al castell, tindrà lloc el tradicional DESPULLAMENT, que significa la conversió dels moros al cristianisme. Davant la Santíssima Verge, es realitzarà el nomenament dels nous capitans i banderers, als quals el senyor rector imposarà les respectives bandes. En finalitzar es cantarà l’himne a la patrona.

Com a final de festa, es dispararà un CASTELL DE FOCS D’ARTIFICI. A continuació seran acompanyats els nous capitans als seus domicilis respectius, on s’oferirà un refrigeri per a tots ells festers.

Dimarts 3 de setembre A les 11:00 hores. En l’església parroquial es celebrarà una MISSA en sufragi dels festers difunts, presidida per la Junta de Fàbrica, càrrecs i festers. Tot seguit, amb la banda de música, la comitiva es desplaçarà fins el cementeri.

A les 18:30 hores. AMBAIXADA DELS ESTUDIANTS. Acte seguit, el senyor rector, com és antiga costum, obsequiarà a tots els festers.

FESTES 2019

101 música pels carrers de costum fins l’ajuntament on s’obsequiarà als festers, músics i a tot el poble amb un VI D’HONOR a càrrec de l’ajuntament.

DONATIUS 2018

FONTANARS dels Alforins

102

Carmen Biosca Revert Alfonso Ribera Llin Manolo Francés Francés Anònim Anònim Carlos Tolsà José Sanchis Domènech Remedios Belda Angelita Alcaraz Ferrero Rafael Alcaraz Ferrero Anònim Ramón Silvestre Bas Virtudes Silvestre Bas José Micó Francés Ana Ferrero José Torres Amorós Regina Belda Francés José Francés Martínez José Pastor Pastor Rosario Ribera Lluch Anònim Jesús Vidal Ribera Vicente Vidal Ribera Anònim Antonio Ribera Micó Anònim María Torró Soriano Rafael Pastor Pastor María Francés Tolsà José Torró Micó Anònim Jerónimo Hernández Gandia Rafael Ribera Enguix José Soler Pastor María Francés Pastor Rosa Isabel Cambra Francés Francisco Revert Úbeda Anònim Manolo Vidal Ribera Mª Virtudes Ribera Tolsà Ramón Silvestre Calatayud Concepción Silvestre Calabuig María Vidal Ribera Rafael Calatayud Micó Anònim Villa Isidra Gabriel Gassó Elías Francés Vicente Vidal Irene Frías Bas Anònim Guillermo Calatayud Joaquín Fita Anònim José Lladosa Silvestre Joaquín Lladosa Silvestre Ana Ferrero Ramón Fuentes Encarna Ferrero Amparo Castells José Fuentes Francés Sari Belda Vicente Fita Andrés De la Fuente Abel Francés Llin Enriqueta Frías Anònim

20€ 50€ 30€ 25€ 50€ 25€ 25€ 25€ 25€ 25€ 10€ 5€ 20€ 25€ 30€ 25€ 20€ 11€ 20€ 20€ 20€ 25€ 20€ 25€ 25€ 10€ 10€ 25€ 20€ 25€ 25€ 20€ 20€ 20€ 20€ 5€ 20€ 20€ 10€ 15€ 15€ 10€ 15€ 30€ 25€ 75€ 20€ 20€ 20€ 25€ 25€ 20€ 25€ 15€ 25€ 25€ 20€ 25€ 20€ 20€ 20€ 20€ 20€ 50€ 25€ 20€ 20€

Anònim Maria Ferrero Francés Familia Ferrero Alvarez José Martinez Mora Ángeles Esteve Julio Gandia Anònim Rafael Fita Ismael Francés Llin Maria Silvestre Consuelo Donat Francisco Revert Paco Fita Ismael Ferrero Anònim Rafael Torro Anònim Guillermo San Juan Remedios Belda Anònim Anònim Jose Fita Damasia Gomez Biosca Anònim Maria Pastor Francés Jose Francés Sarrió Carmen Francés Francés Rafael Francés Domenech Anònim Ricardo Jose Ribera Ferri Maria Soler Toni Pastor Bordera Asunción Sanchis Maria Soler Anònim Javier Mompo Perchados Insa Casa Turus Ramón Esteve Anònim La Corona Vicent Llin San Luis Peralta Venta El Borrego Finca Buena Vista Finca El Raco La Esperanza El Carasol Javier Ribera Anònim Anònim Anònim Manuel Calabuig Maria Sanchis Micó Vicente Segura Guaita Rafael Soriano Carmen Francés Terol Vicent Ribera Micó Ana Revert Rafael Soriano Dolores Valdés Jose Maria Biosca Revert Encarna Belda Antonio Biosca Jose Navarro Torres

10€ 20€ 40€ 20€ 10€ 10€ 25€ 25€ 25€ 20€ 25€ 20€ 20€ 20€ 20€ 25€ 10€ 20€ 20€ 10€ 10€ 20€ 10€ 25€ 20€ 25€ 20€ 25€ 40€ 5€ 40€ 20€ 15€ 20€ 20€ 20€ 30€ 50€ 50€ 50€ 10€ 30€ 50€ 50€ 200€ 50€ 50€ 200€ 100€ 100€ 15€ 20€ 10€ 20€ 25€ 20€ 30€ 40€ 20€ 25€ 20€ 30€ 20€ 20€ 20€ 30€ 10€

Anònim Julio Gandia Vicente Soriano Vicente Sanchis Rosario Sanchis Anònim Roberto Francés Jose Cantó Vicente Cuponero Miguel Soriano Ferrero Isabel García Agustin Ribera Pastor David Campayo Anònim Anònim Francisco Francés Terol Finca Cubelles San Isidro La Venteta Casas de Jorda Dorin Antonio Osca El Comendador Anònim Casa Fondo Luis Dupuy De Lome Los Olivos El Poblet Finca Ferreria Sara Gandia Masia Lucia Micó Paco Ribera Ribera Antonio Beneyto Ismael Domenech Amparo Ribera Micó Jose Luis Calatayud Isabel Ribera Micó Jose Sanchis Vidal Angel Ribera Ribera Vicente Pastor Bordera Anònim Amador Ribera Ribera Francisco Ubeda Segura Asunción Fita Casa Bosca Casa Traver Caseta Nova Ramón Peiró Finca Lenteja Área Mauros San Enrique Casa Egea Vicente Julian Bordera Francés Jose Miguel Bordera Francés Carmen Torres Anònim Emilia Ruiz Jose Tortosa Ferrero Vicente Revert Bordera Anònim Casa Los Enebros Finca Casa Corretger Anònim Anònim Fernando Puigmolto Casa Navarro

15€ 10€ 5€ 20€ 10€ 10€ 20€ 10€ 20€ 25€ 10€ 30€ 30€ 30€ 20€ 20€ 20€ 20€ 50€ 50€ 20€ 20€ 120€ 20€ 50€ 30€ 40€ 50€ 80€ 20€ 15€ 20€ 25€ 25€ 25€ 30€ 25€ 20€ 20€ 20€ 50€ 25€ 50€ 20€ 45€ 50€ 50€ 20€ 20€ 50€ 50€ 100€ 50€ 50€ 50€ 20€ 40€ 20€ 25€ 10€ 100€ 200€ 35€ 30€ 50€ 30€

DE MOROS I CRISTIANS 2019 President ERNESTO RIBERA SEGURA Vicepresident AMADOR RIBERA SEGURA Tresorera LOURDES MICÓ TOLSÀ Secretària CRISTINA CALATAYUD MICÓ

Vocals JESÚS ANDRÉS RIBERA SEGURA ALEJANDRO PENADÉS SANZ FÉLIX SORIANO SARRIÓ TATIANA MICÓ ALDABERO FRANCISCO RUIZ MICÓ ENRIQUE PENALVA FUSTER FRANCISCO JOSÉ CALABUIG MOLLÁ

FESTES 2019

COMISSIÓ DE FESTES

103

G U I A COMERCIAL

Í N D E X PUBLICITARI FONTANARS dels Alforins

106

001 002 003 004 005 006

Daniel Belda Toni Pardo Bodegas Enguera Fontaneria Fontanars Restaurant Julio La Viuda

107 108 109 110 111 112 113 114 115 116 117 118 119 120 121 122 123 124 125 126 126 127 127 128 128 129 129 130 130 131 131 132 132 133 133 134 134 135 135 136 136 137 137 138 138 139 140 141 142 143

Teixits Micó Carnicería Calabuig Agri-Bio Sanz Excavaciones Calabuig Vinos de La Viña Teixits J. Frances Hermanos López Alcaraz Aransauto Maurici Joenfa Tc Collection Valser Hierros Felete Gruas Tarrega Torrefiel Blauverd Sehapla Gasolinera Cirugeda Lego Concrete + Paviart Ferreteria Ferri Carniceria Manolo Perruqueria i Estètica Andrea Europla Vinos Los Pinos Viveros Francés Sedalinne David Ribera Papas Bipa VJ Vidal Talleres Vidal Estil Metal Micó Ferrandiz Aluminis Belda La Campaneta D’or Carasoles-R Obremis Aimpool Geancar Maquinaria Vides Americanas Martín Fontanería Electricitat Alforí Casa Los Frailes Saboreja’m Mogauto Tractors Isidoro Rosanflor Funepont Romovi El Serrano Trajín

Interior portada Interior contraportada Contraportada 144 145 146 147 148 149 150 151 151 152 152 153 153 154 154 155 155 156 156 157 157 158 158 159 159 160 160 161 161 162 162 163 163 164 164 165 165 166 166 167 167 168 168 169 169 170 170 171 171 172 172 173 173 174 174 175 175

Ontefise Colomer Inst. Eléctricas Vicente Sarrió Ca La Iaia + Casa Rosa Jesús Bordera Funeraria Fontanars Clínica Medic. Bioenergética Inmaculada Vidal Gómez Inma Roselló Biosca Vidremòbil Celler Del Roure Quemonis Vidal Juan Electrics Grupo Galvañ Panadería Sant Vicent Rafael Cambra Suministros Navarro Perruqueria Laura La Toscana Construccions Irofla’l Materiales Const. Onteniente Casa Vicenta Auto Argüelles Vidal Llin Uremás Géneros de Punto Molla Muebles Gómez Navalón Leñas Belda Supermercat Úbeda Borredá Autocentro La Caudalía Bar La Cova El Racó de Vega Urenya Espai Fotogràfic Calabuig Pintura y Decoración Arráez Bodegas Pinturas Hnos. Pedrón El Taconet Excavaciones Moixent XXI Construccions JPVA Nico Automoción Sondeos y Perforaciones Cerámica Hnos. Fenollar Vañó Agropecuarios Juan López Calabuig Roselló Biosca Motos Belsan Electrosagasa Restaurante Bon Aire A. J. Els Vidals Mauros Áreas de Servicio Bar Colón Inel Bar Central Electrodomésticos Fita Lavanda Laundry Ontinyent Nissan Tallers La Jordana

176 176 177 177 178 178 179 179 180 180 181 181 182 182 183 183 184 184 185 185 186 186 187 187 187 188 188 188 188 189 189 189 189 190 190 190 190 191 191 191 191 192 192 192 192 193 193 193 193 194 194 194 194 195 195 195

Construcciones Guaita Caixa Ontinyent Construcciones Francés

Renova 10 Ontemotos Vecauto Talleres Ontidiesel Panadería J. Vidal Mas Corpo Sano Barfi La Tribu Inmobiliaria Penadés Open English School Papelería Blasco Soler-Torró Arquitectes Eugenio Soler Milar Colchones Olmas Autoescuela Juanjo Transformaciones Cuesta Ratonet Centrevet Bordera Mobles Ana Mª Martínez Martínez Juan Mora Artesanías Mircozuin / Ukelele Ventacan El Nou Racó Bodegas Vicente Ribera MB Entrenador Personal Silvia García Nutricionista Soma Fisiosalud Mobles Albero Raype Martínez Tormo Joaquín Torró Ontisoft Fontanería Gassó Carmelo Construccions Euronics Odontóloga Mª José González Motortec Bar Nou Áridos Bordera Casanova Pintors Coronació Centre Veterinari Ferreteria El Barranquet Vaxbel Hostal Amable Bazar Damián Clínica Veterinaria Menuts Panadería 2 de Maig Llibreria Abecedario Llombrigol Rondallaire Alforins.com Restaurant La Font’da El Sedasset Bodegas Casas Juntas Peluquería Yolanda Fon-Moble

FESTES 2019

107

FONTANARS dels Alforins

108

FESTES 2019

109

C

X

E

Móviles: 646 15 31 37 Luis - 689 34 73 98 Agustín 46635 FONTANARS DELS ALFORINS (Valencia)

EXCAVACIONS CALABUIG, S.L.

FONTANARS dels Alforins

110

FESTES 2019

111

FONTANARS dels Alforins

112

s a t s e i F es c i l e F s a n u s 18 o 0 m 2 a s e s o e n tia s i Os d r C y s de Moro

FESTES 2019

113

FONTANARS dels Alforins

114

FESTES 2019

115

FONTANARS dels Alforins

116

FESTES 2019

117

FONTANARS dels Alforins

118

• Valorización de RCDs y gestión de residuos • Alquiler de contenedores • Venta de zahorras, arena, etc.

• Desbroce, limpieza de terrenos y solares • Demoliciones, Movimientos de tierras • Manipulación y retirada de amianto • Transporte de residuos peligrosos y no peligrosos • Acondicionamiento de caminos

Oficina:

687 795 563

Contratación y dirección de obra o servicio:

629 280 450

Lunes a Viernes: 8:00 - 14:00 15:00 - 18:30 rcds.albaida@gmail.com info@gestionderesiduosontinyent.com www.gestionderesiduosontinyent.com

FESTES 2019

119

FONTANARS dels Alforins

120

CelebraciĂłn de todo tipo de eventos

FESTES 2019

121

www.torrefiel.com ¡ eventos@torrefiel.com

FONTANARS dels Alforins

122

FESTES 2019

123

FONTANARS dels Alforins

124

LEGO CONCRETE BLOCKS

FESTES 2019

125

Movil: 659 677 324 / 680 982 075

46870 Valencia / Ontinyent

FONTANARS dels Alforins

126

FESTES 2019

127

FONTANARS dels Alforins

128

FESTES 2019

129

FONTANARS dels Alforins

130

FESTES 2019

131

FONTANARS dels Alforins

132

FESTES 2019

133

FONTANARS dels Alforins

134

 



FESTES 2019

135

FONTANARS dels Alforins

136

fontanería-calefacción-energía solar térmica geotermia-aerotermia

•Grifería •Sanitario •Canalones •Suelo radiante •Depósitos Gasoil •Taladros con broca de diamante

Piscinas• Calderas• Estufas de pellets• Casetas y arquetas Prefabricadas de hormigón• CARNET INSTALADOR PROFESIONAL RITE

Financiamos su instalación de CALEFACCIÓN - ACS y ENERGÍA SOLAR TÉRMICA

La familia Velázquez, desde Casa los Frailes, familiacubrir Velázquez, desuna de Casa losforma Frailes, te invita aLades de interpretar los vinos de terruño te invita a descubrir una forma de interpretar los vinos de terruño A 100 km de Valencia y 70 km de Alicante GPS +38º46’24.75’’ -0º49’53.96’’

A 100 km de Valencia y 70 km de Alicante GPS +38º46’24.75’’ -0º49’53.96’’

FESTES 2019

137

Te invitamos a conocer el ESPIRITU, CARÁCTER, PASION Y EN LA VISITA PODRÁS DISFRUTAR HORARIO TIENDA DE VINOS SENSIBILIDAD DEL PAGO FAMILIAR LOS FRAILES. Descubre De un recorrido por VIÑEDOS PROPIOS donde descubriras Lunes a Viernes de 10.00 - 14.00 y 15.00 - 18.00 horas. los secretos de una bodega testigo de más de 300 años una viticultura ecológica respetuosa con nuestro terruSabados de 11.00 - 14.00 de elaboración de vinos junto a una bodega con la última ño. De la HISTORIA de una BODEGA FAMILIAR del S.XVIII, Sabado Tarde y Domingos llamar por teléfono. tecnología. Conoce el tesoroTeque esconden los VIEJOS VIcomo contraste a las nuevas instalaciones donde apreninvitamos a conocer el ESPIRITU, CARÁCTER, PASION Y EN LA VISITA PODRÁS DISFRUTAR HORARIO TIENDA DE VINOS ÑEDOS DE MONASTRELL de más de 65DEL años, así como las Descubre der comoDese elaboran los vinos.

Deldonde silencio y el secreto LOS- SÁBADOS. SENSIBILIDAD PAGO FAMILIAR LOS FRAILES. un recorrido por VIÑEDOS PROPIOS descubriras Lunes a ViernesVISITAS de 10.00 -TODOS 14.00 y 15.00 18.00 horas. DOMINGOS PREVIA CITA secretos de una bodega testigo de más de 300 añosesconde una viticultura ecológicade respetuosa con nuestro terruSabados - 14.00 técnicas más avanzadas delosAGRICULTURA ECOLÓGICA. que una SALA BARRICAS enterrada, ideal de 11.00 Inicio visita a las 12 horas de elaboración de vinos junto a una bodega con la última ño. De la HISTORIA de una BODEGA FAMILIAR del S.XVIII, Sabado Tarde y Domingos llamar por teléfono. paraVI-la maduracion recogimiento dedonde nuestros Duración 2 horas aproximadamente. tecnología. Conoce el tesoro que esconden los VIEJOS como contraste aylas nuevas instalaciones apren- vinos. Y ÑEDOS DE MONASTRELL de más de 65 años, así como las der como se elaboran los vinos.

Del silencio y el secreto VISITAS TODOS LOS SÁBADOS. DOMINGOS PREVIA CITA ORGANIZAMOS EVENTOS, CONVENCIONES por fin una CATA representativa de los vinos del terruño técnicas más avanzadas de AGRICULTURA ECOLÓGICA. que esconde una SALA de BARRICAS enterrada, ideal Inicio visita a las 12 horas Y PRESENTACIONES DE EMPRESA de los FRAILES en nuestra sala de catas acristalada en 2 horas Rogamos nos contacteis para confirmar la visita. para la maduracion y recogimiento de nuestros vinos. Y Duración aproximadamente.

EVENTOS, CONVENCIONES por mar fin unade CATAviñas. representativa los vinosdisfrutar del terruño del paiDisponemos de una sala deORGANIZAMOS 350 m2 acondicionada para torno a un Dondede poder Tel. 96 2222220 / enoturismo@bodegaslosfrailes.com Y PRESENTACIONES DE EMPRESA de los FRAILES en nuestra sala de catas acristalada en Rogamos nos contacteis confi la visita.

Realizamospara visitas enrmar inglés con cita. Wine tours in English by appointment. la celebración de eventos con vistas a los viñedos. saje amable, armonioso y equilibrado de ELS ALFORINS. Disponemos de una sala de 350 m2 acondicionada para torno a un mar de viñas. Donde poder disfrutar del paiTel. 96 2222220 / enoturismo@bodegaslosfrailes.com la celebración de eventos con vistas a los viñedos.

Foto Miquel Frances

saje amable, armonioso y equilibrado de ELS ALFORINS.

Realizamos visitas en inglés con cita. Wine tours in English by appointment.

Foto Miquel Frances

Casa Los Frailes s/n - Fontanars dels Alforins - 46635 Valencia (ESPAÑA) - Tel. +34 962 222 220

Casa Los Frailes s/n - Fontanars dels Alforins - 46635 Valencia (ESPAÑA) - Tel. +34 962 222 220

Te invitamos a conocer el ESPIRITU, CARÁCTER, PASION Y SENSIBILIDAD DEL PAGO FAMILIAR LOS FRAILES. Descubre los secretos de una bodega testigo de más de 300 años de elaboración de vinos junto a una bodega con la última tecnología. Conoce el tesoro que esconden los VIEJOS VIÑEDOS DE MONASTRELL de más de 65 años, así como las técnicas más avanzadas de AGRICULTURA ECOLÓGICA. ORGANIZAMOS EVENTOS, CONVENCIONES Y PRESENTACIONES DE EMPRESA Disponemos de una sala de 350 m2 acondicionada para la celebración de eventos con vistas a los viñedos.

EN LA VISITA PODRÁS DISFRUTAR De un recorrido por VIÑEDOS PROPIOS donde descubriras una viticultura ecológica respetuosa con nuestro terruño. De la HISTORIA de una BODEGA FAMILIAR del S.XVIII, como contraste a las nuevas instalaciones donde aprender como se elaboran los vinos. Del silencio y el secreto que esconde una SALA de BARRICAS enterrada, ideal para la maduracion y recogimiento de nuestros vinos. Y por fin una CATA representativa de los vinos del terruño de los FRAILES en nuestra sala de catas acristalada en torno a un mar de viñas. Donde poder disfrutar del paisaje amable, armonioso y equilibrado de ELS ALFORINS.

HORARIO TIENDA DE VINOS Lunes a Viernes de 10.00 - 14.00 y 15.00 - 18.00 horas.

Sabados de 11.00 - 14.00 Sabado Tarde y Domingos llamar por teléfono.

VISITAS TODOS LOS SÁBADOS. DOMINGOS PREVIA CITA Inicio visita a las 12 horas Duración 2 horas aproximadamente.

Rogamos nos contacteis para confirmar la visita.

Tel. 96 2222220 / enoturismo@bodegaslosfrailes.com Realizamos visitas en inglés con cita. Wine tours in English by appointment.

Foto Miquel Frances

Gerents: Toni i José saborejamdistribucions@outlook.es Moixent

Casa Los Frailes s/n - Fontanars dels Alforins - 46635 Valencia (ESPAÑA) - Tel. +34 962 222 220

FONTANARS dels Alforins

138

FESTES 2019

139

FONTANARS dels Alforins

140

funepont Servicios funerarios Pol. Ind. Las Delicias nยบ 8 Benissoda. funepont@gmail.com 605443917 - 608760288 Fernando Pont Oficinas 962390411

FESTES 2019

141

FONTANARS dels Alforins

142

RESTAURANTE EL SERRANO I

Autovía de Levante A-35 • Km. 15, Salida 14 • Tel./Fax: 96 229 04 65 E-mail: ventaelserrano@yahoo.es • 46640 MOIXENT (Valencia)

HOSTAL EL SERRANO II

Autovía de Levante A-35 • Km. 12,900, Salida 14 • Tel./Fax: 96 229 10 01 E-mail: ventaelserrano@yahoo.es • 46630 LA FONT DE LA FIGUERA (Valencia)

FESTES 2019

143

FONTANARS dels Alforins

144

FESTES 2019

145

FONTANARS dels Alforins

146

FESTES 2019

147

FONTANARS dels Alforins

148

FONTANARS TELEFONOS

626972037-628773097 SERVICIO FUNERARIO 24HORAS EN TODA ESPAÑA. PARA TODAS LAS COMPAÑÍAS DE SEGUROS Y PARTICULARES - FUNERÁRIAS Y TANATÓRIOS. - SERVICIOS DE FLORISTERIA. - INCINERACIONES. - REPATRIACIONES. - SEGUROS DE DECESOS ECONÓMICOS. - CONTRATOS DE SERVICIOS FUNERÁRIOS Para mayores de 68 años, que no tengan seguro.

Servicio atención 24 horas / 365 dias ala año.

626972037- 628773097

149 FESTES 2019

FUNERARIA

FONTANARS dels Alforins

150

FESTES 2019

151

FONTANARS dels Alforins

152

FESTES 2019

153

FONTANARS dels Alforins

154

FESTES 2019

155

FONTANARS dels Alforins

156

FESTES 2019

157

FONTANARS dels Alforins

158

FESTES 2019

159

FONTANARS dels Alforins

160

FESTES 2019

161

FONTANARS dels Alforins

162

FESTES 2019

163

FONTANARS dels Alforins

164

FESTES 2019

165

TAPAS, COMIDAS Y ALMUERZOS VARIADOS ABIERTO DOMINGOS

FONTANARS dels Alforins

166

C/ Martínez Valls, 60 (esquina poeta Ausias March) Tel. 680 27 34 24

FESTES 2019

167

FONTANARS dels Alforins

168

FESTES 2019

169

FONTANARS dels Alforins

170

FESTES 2019

171

FONTANARS dels Alforins

172

FESTES 2019

173

FONTANARS dels Alforins

174

FESTES 2019

175

25 Aniversario

FONTANARS dels Alforins

176

FESTES 2019

177

FONTANARS dels Alforins

178

FESTES 2019

179

FONTANARS dels Alforins

180

FESTES 2019

181

FONTANARS dels Alforins

182

FESTES 2019

183

AUTOESCOLA JUANJO Avinguda Almaig, 56 - Ontinyent Tlf: 962 38 90 03 Mail: aejuanjo@gmail.com

C/Sancho Panza,1 - L'Olleria Tlf: 644 29 54 90 Mail:auto.esc.juanjo@gmail.com

FONTANARS dels Alforins

184

FESTES 2019

185

C/ Don Gonzalo García, 69 • 46630 La Font de la Figuera • Tel. y Fax 96 229 00 27 • mòbil 615 066 013 www.borderamobles.com • e-mail: borderamobles@telefonica.net

FONTANARS dels Alforins

186

TUS ZAPATERIAS DE CONFIANZA

MARTINEZ VALLS, 32 46870 ONTINYENT VALENCIA

MARTINEZ VALLS, 49 46870 ONTINYENT VALENCIA

FESTES 2019

187

Vicente Ribera 609 867 777 Miguel Borrás Comercial: 646 568 005 Pol. Industrial “Naves Artesanals” 46635 FONTANARS DELS ALFORINS (Valencia) E-mail: vicente@bodegasvicenteribera.com

FONTANARS dels Alforins

188

Graduada en Nutrición Humana y Dietética.

Especializada en Nutrición deportiva, ciencia del entrenamiento y rehabilitación de lesiones.

Máster en Educación nutricional, prevención y tratamiento de las enfermedades de prevalencia.

E-MAIL: silviagarcia.dn@gmail.com TELÉFONO MÓVIL: 692 667 958

FESTES 2019

189

Mรกrmoles, lรกpidas, esculturas. raypelapidas@gmail.com Pol. Ind. Las Delicias nยบ 7 Benissoda 962901799

FONTANARS dels Alforins

190

FESTES 2019

191

Pintor mural Impermeabilizaciรณn de Terrazas

CASANOVA PINTORS MOV. 606 70 70 18 - PACO MOV. 669 22 22 98 - TONO

46870 ONTINYENT

FONTANARS dels Alforins

192

FESTES 2019

193

MOIXENT C/ Riu Cànyoles, 3 Tel. 962261487 Mòbil 607148843 Dilluns a divendres de 17:30 a 20:30 Dimarts i dijous de 11:00 a 13:00 Perruquería Canina Tel. 962261487

FONTANARS dels Alforins

194

FESTES 2019

195

Des de la Comissió de Festes de Moros i Cristians

VOLEM AGRAÏR la col·laboració de tots els patrocinadors

FONTANARS dels Alforins

196

BONES FESTES

...pasiรณn

por la construcciรณn

C/ Dos de Mayo, 48 bajo | Ontinyent (VLC) | tel. 962917033 | construcciones@construccionesfrances.es | www.construccionesfrances.es