Libro Fiestas Guadassuar 2020

SUMARI Edició_ Festers Sant Vicent 2020

04_Sant Vicent Màrtir

Gestió Publicitària Festers Sant Vicent 2020

06_Saluda Alcalde

Maquetació i Impressió_ Blauverd Impressors @blauverdimpressors Fotografies_ Imatge Stil Els festers de Sant Vicent de 2020 no es fan responsables de les opinions dels col·laboradors en els articles publicats, ni les comparteixen necessàriament.

La propietat dels originals (articles, il·lustracions i fotografies) és dels seus autors. Per a qualsevol reproducció, total o parcial, cal el seu consentiment.

05_Mare de Déu de la Divina Aurora 07_Saluda Regidor de Festes 08_Saluda Rector 10_Saluda Pregoners 12_Festers Sant Vicent de fa 25 anys. Fira 1995 13_Festeres de la Misericòrdia 2019 16_Saluda Festers Sant Vicent Màrtir 2020 18_Saluda Festeres Divina Aurora 2020 20_Saluda Xiquets i Xiquetes Festers 2020

30_COL·LABORACIONS LITERÀRIES

55_Les festes d’hivern: Sant Vicent de la Roda.

32_Noves dades sobre els processos constructius de les esglésies de Guadassuar.

59_El bolero de Guadassuar.

35_Despertà i Rosari de l’Aurora a Guadassuar.

38_Un fester de fa 50 anys. Pepe Osca.

41_Peregrinació a Roma en honor dels Festers de Sant Vicent, presents, passats i futurs.

45_Recuperació d’un element d’escultura arquitectònica a Guadassuar.

46_Guadassuar i el seu IX Concurs de Pintura Ràpida.

48_Pilota i Porrat.

50_La Colla d’ADiT. Però què és una colla?

53_Els Gegants i Cabuts de Guadassuar en la Repartició de la Carn.

63_Muixeranga “La Carabassota de Guadassuar”.

64_Misa Hispánica-Mozárabe.

67_Les carreres urbanes: Motos a Guadassuar.

69_COL·LABORACIONS SOLIDÀRIES 70_UN ANY DE TREBALL I FESTA 92_PROGRAMA D’ACTES FIRA I FESTES 2020 100_PROGRAMACIÓ INFANTIL AJUNTAMENT DE GUADASSUAR. FIRA 2020 _GUIA COMERCIAL

Sant VICENT MÀRTIR

Mare de Déu de la Divina AURORA

Salvador Montañana Sanz ALCALDE de Guadassuar

La fira que més m’estime és la dels meus records d’adolescència, la més plena, la més participativa, amb les meues primeres amigues, les primeres mirades als ulls i primeres vergonyes en pujar als cotxets de xoc, i vaja quins xocs!

Amb la meua quadrilla d’amics i les èpiques partides als futbolins del ‘tio Pepe’, el d’Algemesí, poble d’on venia tanta gent que coneixies, igual que d’Alcúdia. És grat saber que on vius és atractiu per a les viles veïnes, voltar per les parades amb la llibertat de no fer-ho de la mà dels teus pare i mare, encara que siga amb l’esclavitud dels ‘arrepinyons’ de les multituds.

I no portar mai prou ‘duros’ per pujar i repetir a les ‘rodes’ que més ens agradaven, Vaivé, Carrusel, l’espectacular estrena de l’Apoŀlo on mai haguérem parat de volar, alguna que altra vegada a la Nòria, deixant de costat els Cavallets perquè ens havíem fet ‘majors’, buscant el lideratge als barracons de tir, provant la sort a la Tómbola, però havent d’estalviar per poder ‘firar-te’ alguna cosa o productes de ‘broma’ als barracons de davant l’església, les pilotes amb goma per portar enganxades al dit i fer el despistat després d’haver-li pegat a algú a la cama. És quan més ens pesava allò de “A la Fira no vages si no tens diners...”

La vespra amb la Repartició de la Carn, l’emoció de sentir-te mantenidor d’una tradició secular, admirada i misteriosa, a parts iguals, pels forasters. L’orgull de ser familiar d’un fester de Sant Vicent o festera de l’Aurora que ompli el poble de mistela, rotllets i rossegons amb l’ànim de fer passar unes bones festes a tothom per igual.

Balls, carrosses amb cavalleria, seguici d’autori-

tats i veïnat amb banda de música. Envoltats per ‘decimetes’ i confetti.

L’endemà del patró, amb l’Aurora, matinada freda, ronda de despertà i volta de rosari pels carrers amb cants de salves conservades popularment des de temps, ‘de sempre’ diuen, acompanyant la imatge fins a trenc d’alba a la porta de l’església. Reconfortant les ‘Divines’, amb xocolatada, a la totalitat de participants de la devoció, o a qui agrada que no es perda açò tan nostre.

Tota eixa essència encara és amb nosaltres, amb evolucions, però amb capacitat de tornar si ho desitgem de manera ferma, de la mà dels Festers de Sant Vicent de la Roda i Festeres de la Divina Aurora 2020, i més que després vindran.

De moment, enguany, tocaran la fibra més directa de la Fira amb el merescut nomenament com a pregoner de Juan Antonio Almazán, cap reconegut d’una saga de ‘fireros’ de varies generacions, que abasta hui en dia més de vint famílies que conserven aquest ofici que han dignificat. S’ho mereix i el mereixem.

La Fira que més m’estime és ací encara, al meu poble, Guadassuar. A qui sempre l’heu estimat, ací estarà per rebre-vos. Hi haurà de coses velles i de coses noves, però la gent d’aquest poble, la del vostre record, vos acollirà com sempre, amb els braços oberts, perquè és la vostra Fira.

Josep Martínez Vidal

REGIDOR de Festes i Govern Obert

“A la grupa i en tartanes, en carros d’aigua i a peu, acudix des de les deu multitud de caravanes.

La xica que té prou ganes de tastar el bon torró li diu al nóvio: –Simó, ¿qué me compres? –Oi, salero, en cinc cèntims un touero mos donarà un margalló” Decimeta escrita per Llorenç Ruiz Osca De la pluja de decimetes: l’atreviment i l’humor, la sàtira i l’enginy, la innocència i la virtut. I d’eixos versos que enlluernats de menuts véiem caure entre confeti, serpentina i caramels: la magnificiència. I amb açò, i entre la paperassa d’una caixa, recupere unes paraules que escrivia fa uns anys: un any més eixirem al carrer, tastarem la iŀlusió de la xicalla que voleteja pel carrer. Ens entusiasmarem amb allò realment nostre al vol de les aparents decimetes, tristament ja no són les de J. Maria Cléries, les del mestre Llorenç Ruiz (que corona estes línies) o les de Rafael P. Súria. Les què sonaven a cau d’orella, i les què abraçaven uns versos elegants. Les què cridaven a festa major.

I entre els àlbums encolats: els records. Les fotografies rubricades per Nacher eternitzant els moments més joiosos de la nostra fira. L’olor transpirable dels rossegons, carquinyols, rotllets i els sospirs d’ametla de la Repartició de la Carn. La imatge d’eixe encantador i familiar touero venent margalló. Els enyorats negatius que encara queden per casa i veiem a contrallum. Allò que ens fa recordar la nostra infantesa. Palpar-la. Sentir-la.

Reviure-la. Estimar-la. Però, la nostra fira seguix immortalitzant eixos moments, encara que amb la nostra mirada digital. Seguim donant-li vida.

I és el gir de les rodes fireres, el glop de mistela, la dolça Despertà de l’Aurora, el repic de les castanyoles en l’admirat ball del bolero de Guadassuar, la llum de la pirotècnia, la dolçor dels dàtils i nosaltres: el poble. Però, són també la innocència infantil que ens retorna als dies de fred, de guants i bufandes grosses, els estrenats abrics els dies de festa gran, el de les pujades reiterades a les atraccions... I és que és tot, de veritat.

Tenim una de les fires més antigues del nostre territori i fent profit del pas del temps i de les noves tecnologies vos convide a que corregueu la veu –o teclegeu un missatge, també val–, que parleu de la nostra festa, dels nostres carrers i de la nostra gent. Perquè la nostra fira, la fira de fires dels pobles del voltant, està ja esperant-vos entre el seu entramat urbà.

Com els agraïments em permeten eixir-me’n d’esta retrospectiva, ho faré: gràcies als Festers de Sant Vicent i les Festeres de la Divina Aurora 2020 per haver-me permès dirigir-vos estes línies. I com no, l’orgull de ser carabassot implica viure la festa, i el reconegut i bon treball dels Festers i les Festeres. Un any abastit d’idees, d’innovacions, de recuperació, de reunions i d’interés per la nostra festa. Un fum d’experiències, de les què ens hem sentit abraçats i abraçades. Gràcies!

Guadassuar té ben viva la flama festiva i firera, només ens queda seguir avivant-la! A gaudir!

Joan Sivera

RECTOR de Guadassuar FE I SOLIDARITAT Un any més el poble de Guadassuar es prepara per a viure una de les seues festes més entranyables.

Necessitem fer festa, trencar la monotonia, juntar-nos i sentir-nos part d’una mateixa família; això en Guadassuar és algo que sabeu fer molt bé.

Les festes patronals en honor de Sant Vicent Màrtir, són sens dubte unes festes amb una clara identitat religiosa, que tenen que propiciar en nosaltres dos actituds, pense que totalment necessàries. Per una banda, recolzar, disfrutar, entusiasmar-se vivint cada un dels actes que amb molt d’esforç, any rere any, preparen els festers de Sant Vicent i com no, gaudint de la fireta on xicotets i grans ens ho passem d’allò més bé. Per altra, ha de ser una ocasió més per a seguir aprofundint en la nostra vida de fe, i des de la realitat actual que ens envolta i que moltes voltes ens arriba a condicionar i molt. En este sentit, pense que dos son les paraules que hem de potenciar al màxim com a cristians en la actualitat: fe i solidaritat.

FE. Necessitem redescobrir la nostra fe, eixa que tenim arraconada i oblidada. Fe en nosaltres mateixa; hem de creure que realment podem eixir endavant i a pesar de les dificultats que la vida ens puga posar en el nostre camí. No crec que existixca ninguna recepta màgica, jo almenys no la conec, el que està clar que existix som nosaltres, homes i dones, xicotets i grans, de este o de l’altre color, però capaços d’unir esforços buscant el bé comú, navegant tots a una, cap a una mateixa direcció. I fe amb Déu, a pesar dels duptes i del antitestimoni de molts dels de casa. Els creients som en el fons, uns autèntics privilegiats, uns afortunats. Què sort més gran poder comptar amb Déu.

Quin regal més gran (encara que alguns el tenen per estrenar des de la primera comunió). Pense que com a persones de fe, tenim molt que aportar a la nostra societat actual, buida, per no dir desolada de valors i conviccions fermes. Molts hui, en algunes parts del nostre mon, com ara Irak o Siria, es juguen la pell, com en el seu moment ho va fer Sant Vicent, per perseverar en el que creuen. Quin testimoni més gran, quan hem d’aprendre.

SOLIDARITAT. Nosaltres com a cristians estem cridats a viure la fe, mai en solitari, sempre amb els

germans. En este sentit, pense que tenim l’obligació moral, més si cap hui, d’eixir a l’encontre dels nostres germans, en especial d’aquells que estan passant-ho pitjor. Quedar-nos instaŀlats i ben agarrats a la comoditat dels nostres egoismes no és la solució. Hem de volcar-nos i de cap amb els més desvalguts, aquells que estan en la cuneta de la vida. No podem dir “jo soc cristià” si visc per a mi mateixa, en la meua bombolla indiferent i gelat respecte als més necessitats. Des de la parròquia hem començat este curs a renovar la nostra Cáritas parroquial, incorporant a gent jove i contant amb l’experiència dels majors, hem aconseguit moure nous projectes, ja no sols per ací sinó també a nivell internacional. Estem convençuts de la necessitat d’obrir la nostra mirada més enllà de la nostra realitat personal o local. Aquells que estiguen interessats, sempre seran benvinguts.

Finalment, abans d’acabar m’agradaria dirigir unes paraules d’agraïment als festers de Sant Vicent 2020. Moltes gràcies per la vostra entrega al poble de Guadassuar. Gràcies per la vostra disponibilitat respecte a les necessitats de la parròquia. Crec que parle en nom de molts al manifestar-vos públicament un sincer agraïment per tot el vostre treball.

Heu sabut fer un bon barrejat entre lo tradicional i lo nou, innovant amb propostes que han tingut una gran acollida, com ara la Ruta de Sant Vicent per València. Personalment també tinc que dir-vos que m’he sentit molt acollit des de el primer moment i molt a gust en tot.

Que pasen tots unes bones festes. Eixim, fem festa, passem-ho genial, però no oblidem mai la nostra identitat i la nostra missió com a cristians. ¡Visca San Vicent Màrtir! ¡Visca Guadassuar!

ELÉCTRICA DE GUADASSUAR COOP. V teléfono de averías gratuito 900 900 298

LES DESEAMOS QUE PASEN UNAS FELICES FIESTAS

PREGONER FIRA 2020

ELS FESTERS DE SANT VICENT MÀRTIR I LES FESTERES DE LA DIVINA AURORA 2020 PROPOSEN NOMENAR

PREGONER DE LA FIRA 2020 A

JUAN ANTONIO ALMAZÁN BODÍ

en representació de la

FAMILIA ALMAZÁN BODÍ

Posat que desde l’inici de la nostra festa, l’eix principal ha sigut, és i será elevar al màxim exponent la visibilitat de la nostra Fira per tot arreu, a totes les seues vessants i nivells, hem pensat que quin millor pregoner que una persona que participa activament en totes les festes del nostre poble i a més, el seu ofici i el de tota la seua família, és el de firaire.

Resultat de tot açò, no podiem pensar en altra persona només que en tú.

Representes a una familia que ha fet del seu treball diari i esforç, servir iŀlusió a moltes persones per tot arreu del territori espanyol, esperant la desitjada fira a cada poble i ciutat, sinònim de festa i diversió. Heu portat el nom del nostre poble, Guadassuar, allà on heu estat, fent-lo valdre com a poble model.

I com no podia ser d’altra manera, què dir de la vostra participació en totes i cadascuna de les nostres festes, les de Guadassuar. Comptant desde la primera generació (els teus iaios), la segona (els teus pares), la tercera (el teu germà Arturo i tú, amb les respectives dones) i la quarta (fills i nebots), heu sigut membres actius a totes les festes del nostre poble.

Aleshores què més dir, per a nomenar-te pregoner, que esperem que digues QUE SÍ.

ACCEPTES???

EREM, SOM I SEREM La família ALMAZÁN - BODí

Perquè els nostres iaios i pares ho foren, perquè continuem amb la nostra tradició i perquè els nostres fills (i esperem que nets) segueixen en aquest meravellós món de la fira.

Sóc Juan Antonio Almazán, firer i del poble, poble en el qual cada any al mes de gener celebrem la tradicional Fira del Porrat en honor al nostre patró Sant Vicent Màrtir.

Per a mi, va ser una gran sorpresa no exempta d’alegria i emoció quan aquest estiu, al nostre parc d´atraccions de Gandia, es presentaren els festers de Sant Vicent i les festeres de la Divina Aurora per a donar-me una carta dirigida a mi i en extensió, a tota la meua família en la qual ens proposaven ser pregoners de la fira 2020. En eixe moment, el primer que em va vindre al cap va ser el meu germà Arturo, i és sobretot per ell que estem tan orgullosos de la tasca que ens han encomanat, i que amb tant de gust farem.

Voldria demanar al poble, als governants i als festers i festeres d’anys veniders, que junt amb els firers, lluitem junts perquè el nostre Porrat, torne a ser un referent en tota La Ribera i que com l’Ave Fénix remunte el seu vol i retorne a la seua essència, amb tot l’esplendor que va tindre al segle XX. Vull donar les gràcies als festers i festeres per aquest regal, de cor vos dic que no loblidaré mai.

Erem, som i serem Juan Antonio Almazán Bodí

FIRA i FESTES 1995 Festers de Sant Vicent Màrtir i Festeres de la Divina Aurora

Benvolgut poble de Guadassuar,

Fa 25 anys emprenguérem el repte d’organitzar la fira i festes de Sant Vicent Màrtir de l’any 1995.

Ha passat molt de temps però encara recordem amb enyorança aquells moments de molt de treball, iŀlusió i perseverança que van culminar d’una manera brillant aquell gener del 95.

D’aquells esdeveniments valorem molt positivament l’amistat de tan sols nou festers que tirarem endavant malgrat tot. A l’experiència va quedar la inestimable coŀlaboració de les nostres famílies, junt amb l’estima i afecció que aquelles vivències van potenciar en tots nosaltres.

D’altra banda i amb motiu del 25 aniversari, volem recordar amb molt de sentiment i afecte als nostres dos festers desapareguts José Esteve Jornet i Vicent Casasús Camarasa.

Per a finalitzar, agraïm als festers i festeres del 2020 que ens hagen deixat aquest espai al seu programa de festes per poder rememorar el nostre aniversari i dirigir-nos als veïns i veïnes de Guadassuar. Desitjar-los que tinguen una bona fireta plena d’actes emotius i que gaudisquen plenament de tots i cadascun dels moments de la festa. Els valors que d’aquesta festa deriven sempre quedaran amb molta tendresa en el record de tots vosaltres.

Una abraçada molt forta als festers i festeres de 2020 Una salutació cordial dels festers i festeres de 1995 (Quinta del 1969)

Fa

225 5 any s

QUINTA DEL 73 Festeres de la Misericòrdia 2019 Creiem que la quinta del 73 no arribaríem a tindre festers de Sant Vicent… però com que no?.

Ací està l’essència de la quinta, gent amb ganes de fer festa i de treballar per al poble.

Nosaltres, les vostres quintes, Festeres de la Misericòrdia 2019, estem molt agraïdes per la vostra coŀlaboració en tot el que vos hem demanat i igualment hem estat i anem a estar gaudint al vostre costat per al que necessiteu. Ja teniu la festa ahí, hi ha que viure-la i gaudir d’ella. Vos desitgem el millor a vosaltres i a les vostres famílies.

Ă r ti este riF e la

d res

Div

in a

A

e

ste e F a

Sa e d rs

n

nt e c i tV

M

d s e r ste e F i Ă rtir

a n i v i la D

s

A

Fe a r o ur

ora Aur

MĂ t n ce i

ant

eS

tV n a S

rs d te Fes

r

re e t s e tir i F

e la

d res

este riF Ă rti nt M Vice e d s r ste

s

Di a l de

v

ro u A ina

ste e F ra

ina Div

ra

o Aur

SALUDA Festers de Sant Vicent Màrtir 2020

Vam nàixer al 1973, 46 anys després sóm els Festers de Sant Vicent 2020. Els papers han canviat, hem passat dels xiquets que esperaven amb iŀlusió i desig la fira, a ser aquells que durant tot un any, ens preocupem per organitzar i preparar la nostra fira, el Porrat de Sant Vicent.

Com passa el temps!!! Conforme s’apropa l’any que et toca ser fester, creix la pregunta entre els quintos, de: Qui farà la festa? Uns responen que “sí”; altres que “no”; algú que “depen” i altres que esperen a vore…

Sí!!, però el dia aplega, es l’hora de prendre la decisió de pujar al tren de la festa o pasar de llarg a l’estació. Per fi, l’aventura de ser fester comença i al tren de la festa de Sant Vicent 2020 en pujen 7. Esperem que el viatge siga d’allò més divertit.

Posat que desde l’inici de la nostra festa, l’eix principal ha sigut, és i serà elevar al máxim exponent la visibilitat de la nostra Fira per tot arreu, a totes les seus vesants i nivells, aquest any hem apostat per fer una “Presentació del llibre de Fira i Festes 2020”, així com editar un cartell anunciador de “La Repartició de la Carn”, junt al cartell oficial anunciador de “La Fira de Guadassuar”.

Una primera paella amb les families, serveix per fer les primeres rialles i com no, “trencar el gel”.

Els Festers, volem agrair a l’Ajuntament, a les Associacions locals, a les Festeres de la Misericòrdia, les Festeres de l´Assumpció, els Festers de Sant Roc i Festes del poble, a les empreses que han participat en els diferents actes que hem organitzat així com també en la publicitat i com no, al poble en general, la seua coŀlaboració, per fer possible que, un any més, puguem gaudir de les nostres festes d’hivern.

Oficialment el diumenge de Rams, és l’acte on ens proclamem Festers de Sant Vicent i Festeres de la Divina Aurora 2020. Que iŀlusió, ara sí, ja tenim tots els ingredients per que començe la festa.

La festa, el color, la pólvora, la música, les llums, engalanaran cadascun dels actes que estem preparant, iŀlusionats de fer-ho el millor que sabem, esperem que tots vostés ho passen d’allò més bé.

Durant l’any hem participat i organitzat tot tipus d’events, tant solidaris, com culturals, esportius i festius, i ara, en la recta final de la nostra festa, estem immersos en l’organització dels actes centrals de la Fira i Festes per a 2020.

Visca Sant Vicent i visca la Divina Aurora!!

La festa ja té rumb, ja no hi ha marxa enrere, encara que el nombre de festers sembla poc, l’esperit de la festa “ANSIA VIVA”, ja ha sorgit.

Els Festers de Sant Vicent i les Festeres de la Divina Aurora 2020, junt a les nostres families, els convidem a gaudir de les Festes Patronals de Sant Vicent Màrtir 2020.

SALUDA Festeres de la Divina Aurora 2020

FESTERS Sant Vicent Màrtir 2020 CARLOS

Beltrán Arnandis

JOSE CARLOS González Grau

TONI

Murillo Fuertes

Divina Aurora 2020 JULIANA CARLA Freitas Solano

MARIAN

Pons Oliver

AMPARO

Albert Montagud

JAVIER

MARTA

RAFA

ENCAR

Presencia Giménez Ribes Giménez

Ferrer Martorell Lorente Roig

XIMO

INÉS

PEPE

Mª AMPARO

Sais Casasús

Vanaclocha Perpiñá

❰ OBRIR ACÍ

FESTERES

García Escrivá Oliver Villalba

És un orgull per a nosaltres ser les “Divines de l’any 2020”, eixa manera tan familiar que tenim d’anomenar-nos tots els anys les Festeres de la Divina Aurora.

Als Festers els uneix el fet de ser quintos i d’haver coincidit en algun moment de la seua vida, a l’escola, fent esport, a la música, etc. Per contra, les Festeres, sóm un grup més heterogeni, però no per això més desavingut. Des d’un principi, varem estar ahí les set Divines per a recolzar en tot el que fora necessari als Festers i poder dur endavant aquesta festa, que com tots diuen i nosaltres corroborem, “és una Festa de tota la familia”.

No ens podem oblidar dels nostres menuts. Ells han estat ahí tot l’any, aportant la seua millor part, que és l’alegria.

Ha sigut un any ple d’emocions, esdeveniments, etc. Hem treballat molt per a fer possibles tots i cadascun dels actes que hem preparat per al poble, amb la finalitat de que tots pogueren gaudir d’ells igual que nosaltres.

Des d’aquestes línies convidem a tots els Guadassuarencs i Guadassuarenques, així com també als pobles veïns, a participar de tots els actes previstos per a la Festivitat de Sant Vicent Màrtir i de la Divina Aurora 2020.

SALUDA Xiquets i xiquetes festers 2020 és Lo que m de la festa m’agrada a la plaça nem es quan a gar els fills ju blanca a hem , que ens rs e t s e F ls e d mbé amics. Ta lt o m m fe e ixir a les m’agrada tots els mb danses a ls fills. e Festers i dre Ah, i ven ia. rifa i loter MARIA

XIQUETS I XIQUETES Sant Vicent màrtir 2020

❰ OBRIR ACÍ

PAULA Sais García JOSEP Sais García ADRIÀ Sais García ALEXANDRA García Beltrán AMPARO Murillo Albert JAUME Murillo Albert ESTELA Ribes Lorente RUBÉN Ribes Lorente NOÉ Lorente Pons MARÍA González Pons RAÚL González Pons ROCÍO Presencia Ferrer MARTA Presencia Ferrer SILVIA Vanaclocha Oliver EMPAR Vanaclocha Oliver

M’ha agradat la cam inada de S ant Vicent Màrtir perquè es la primera vegada que es va fer i ma i ho ha via vist.

SILVIA

El que més m’agrada es que m’encanten els xiquets i m’ho passe superbé amb ells i és una de les coses que m’agraden.

També m’agrada parlar amb els majors i ente rarme de tot. Ha sigut un any inoblidable en esta família que hem creat i mai se m’oblidarà esta experiència. ESTELA

Jo no pensava que el meu pare anara a fer la festa de sant Vicent. Jo si que volia però ell no ho tenia clar. Fins que va arribar el dia en que va decidir fer-la. Aquella nit anarem a sopar amb els festers. Va ser una nit inoblidable. Tots oferint sopar, amabilitat per tot arreu, i aquell dia ho vaig sentir, encara que haguerem arribat els últims, seriem iguals a tots i em vaig adonar que des d’aquell moment seria el millor any de la meva vida. AMPARO

Jo sóc el més menut, però no ha sigut motiu per a perdre’m res.

Sempre vaig de braç en braç.

Tots em mimen, és per això que jo també els vull molt a tots i totes.

ADRIÀ

rada és m’ag El què m de Sant ta de la fes n anarem a q s ua Vicent é lbacete i també ’A la fira d dem per anar e quan qu els Festers. d al casal ÚL RA

El que més m’h a agradat de la festa, ha sigut que a l llarg de l’any hem fet moltes coses diferents, arrep lega solidària, hem ballat les danse hem anat d’ex s, cursió, ruta del Martiri a València, etc ., no hem para t!!

A primers de dat de la ra g se a tm a a n ra ’h a, fi m ja la pr s eg é a un m tem als pares què dar El que ue ferem fem amb els fe Em va agra xcursió q i families. Espere e l’ st t te er e u s el c ig a pr s lb òxim cap de se la fira d’A festa ha tmana. Q uan el festers que celebrarem ts o t a b m m re hi ha dinar o so es te a perquè puja par al cau, d’Albace usió la resta d’act especial, la s n e i s x ·l e iquetes i xique il n s e o a I c lt . o s r e la e m lt n e o b e d m ts , aprofitem am dia gran mes de G . També per a anar a la el proper rtició de la Carn”, la Divina m les fotos ars re é f plaça els din “Repa icent i a jugar, patina m’agraden desitjada sta. Vixca Sant V r, etc. em molt PAU LA ROCÍO nostra fe perquè jugu .

Aurora… ics amb els am R A EMP at de d a r , g t El que m a n e a és més m’h na de Sant Vic a e g u r q a d L at ha se m’ha E rba fet u m a e t h u g r ut cone ix e u la q a Josep er , Raul i ha sigut inars i sopars que siga el a t s e f A la drià, ana el d d’excurs de s s t e o n t ia a d m g r l ió e es a ixí co els meus en autobús amb inc molt festers i també T . y n a durant l’ esentació dels a la fira, nous amics, an carn. la r e ar p i m’a d la ió e artic TA dia d tren a M gradaria anar de la rep icent… MAR en a drid amb Per a m i la ant V tots els festers.

Vixca S a etapa JAUM festa és un E ant i per a molt import e cara que d isfrutar, en d tr El que més m’ha agradat de la A mí m’ha agra cutim en e egades dis dat molt anar v acavem autobús amb to en festa ha sigut conéixer a aquelles altres, però ts els festers s o n als llocs. mics.

Amb el meu a persones que sols coneixia de vista pel uent tots a m ic Jaume he ig s compartit aventures moo poble i adonar-me que són genials per fer RUBÉN ooolt divertides (encara que, als nostr sentir-me part d’un grup com si fos una es pares, de ve gades no gran família. ALEXANDRA els ho pare ixia tant). JOSEP

Familia BELTRÁN FREITAS

Familia GONZÁLEZ PONS

Familia MURILLO ALBERT

Familia PRESENCIA FERRER

Familia RIBES LORENTE

Familia SAIS GARCÍA

Familia VANACLOCHA OLIVER

ies i

ries

solid à ràrie s

abor acion s lite

Col·l

ol·lab

ies C

idàr

i sol

Col

·lab orac

orac

ions

literà

ries

i so l

idàr

ie

es

cion

s lit

erà

ries

i so

lidà

ries

Col

·lab

orac

ions

liter

àrie

sis

olid

àrie

sC

ol

NOVES DADES Sobre els processos constructius de les esglésies de Guadassuar J. Enric Mut Ruiz Cronista Oficial de Guadassuar

Finestra gòtica (segle XVI) i finestra barroca (segle XVIII) (E.M.)

Finestrals i finestra actual del segle XVIII en el centre (E.M.)

D’entrada considerem que l’actual temple és el segon edifici religiós construït a Guadassuar, pel picapedrer Joan Matalí sobre les traces de la primitiva església a partir de 1560; però tot això pot variar com ha passat en el cas d’Algemesí. Allí es va fer un estudi amb el georadar del subsol de l’església i es varen detectar restes d’una anterior construcció, cosa confirmada amb un sondatge arqueològic realitzat en el capella de la Mare de Déu, que és el temple medieval conservat. Així han confirmat que a Algemesí han existit tres temples: un corresponent a la conquesta cristiana (davall terra), un segon medieval (la Capella) i l’actual, construït al segle XVI.

Pastoral de 1407 se cita una certa reforma (Visitatio et reformatio eclesie loci de Guadaçuar). Com és una nota manuscrita del canonge Barberà extreta de l’ADV, no podem saber res més perquè el llibre va ser cremat en guerra.

A Guadassuar tenim notícies de l’existència d’una església i d’eclesiàstics des del segle XIV, per la documentació conservada a l’Arxiu Diocesà de València i a l’Arxiu Municipal d’Alzira, però no sabem res dels edificis, solament que en la Visita

Arribats ací, ens podem preguntar si queda algun element antic en la nova església, tot tenint en compte que en aquell moment tot es reaprofitava en la construcció d’un nou edifici. En efecte, en una de les visites de l’arquitecte conservador

Per la Visita Pastoral de 1401 sí que sabem que era una església menuda amb un sol altar, que tenia ubicada a la seua esquerra la imatge de la Mare de Déu. El 1419 es cita un altre altar dedicat a Sant Joan. És a dir, que tenien una esglesieta adequada a la demografia existent, que per fernos una idea podríem comparar a l’actual ermita de Ternils o a la Capella major d’Algemesí.

de la catedral de València, Salvador Vila, se’ns va plantejar la hipòtesi que encara restaven elements visibles de l’anterior església.

A la part lateral del campanar podem observar encara les primitives finestres gòtiques del segle XVI, que al segle XVIII foren cegades per construir les noves finestres barroques, molt més grans i causants dels actuals clevills del sostre perquè s’hagueren de modificar les llunetes interiors.

Comprovem que es conserven indicis de l’existència d’una coberta plana en el nou temple del segle XVI, perquè l’aigua discorria per canals de pedra, ara tapades per les teules, als contraforts (primera fotografia), com podem observar.

Ermita de Sant Roc de Ternils (Carcaixent) (Fotografies de la D.G. de Patrimoni)

També veiem que hi ha una a gran fisura entre el contrafort de la capella de Sant Antoni i de la Mare de Déu dels Dolors i que este contrafort és més estret (quatre línies de teules enfront de les cinc dels restants). Això ens fa pensar en una ampliació del temple cap a la plaça, perquè també aprofitarien murs de l’antiga església per construir la nova, amb ampliacions, major altura, etc.

Si comparem ara el finestral de l’esquerra i el de la dreta, el de la cúpula, veiem que el primer és molt més gran que el segon, que és igual que la resta de finestres cegades en tota l’església. La deducció lògica és que el primer finestral, únic, formava part de la façana principal de l’anterior església, com era habitual en les esglésies valencianes medievals. Esta peça seria reubicada en el nova església com una finestra lateral.

Igualment, com ja hem insinuat, el primer tram segurament va créixer cap a la plaça des del perímetre de l’anterior temple, per això la mida del contrafort és diferent i s’ha format este badall. És a dir, que la nova església estava més separada de la torre-campanar i amb la construcció de la nova església al segle XVI s’hi van aproximar. De fet, les mides del primer tram són diferents de les dels restants.

Una altra prova és que al segle XVI (1573) hi existia una porxada, segurament on ara està l’ajuntament, on es reunien els habitants del poble en Consell General, a més de poder utilitzar el banc de pedra picada que anava des de la porta xicoteta de l’església fins al campanar. Este espai també desapareixeria per construir la nova Casa del Consell, una vegada transformat el poble en Universitat Reial, a costa també de reduir la plaça Major. ▲

Finestral gòtic procedent de l’antiga portada (primer tram on estava el rellotge)

, DESPERTA i Rosari de l’Aurora a Guadassuar Joan B. Boïls

“A la Aurora tenéis a la puerta...”

Faríem ràpidament una estadística dels guadassuarencs que han vist o assistit a este acte, un dels significatius de les nostres festes d’hivern, i els resultats probablement serien bastant concloents, ja sabem en quin sentit. Entre els de vot afirmatiu hi ha molts que han anat quan algun familiar ha sigut fester, i prou, mai més. I de segur, un grup important, al marge del sí i el no, coneixen l’acte des del llit, si és que tens la sort que passe per davant de ta casa i a més tens un dormir lleuger, perquè la Despertà no desperta tant com les boletes de Sant Roc el setze d’agost a la matinada.

Bé, així com fires hi ha a molts llocs –poques tan antigues com la nostra–, o la Repartició de la Carn és un acte exclusiu i únic del nostre poble –en cap lloc es celebra res semblant i per això hauríem de mantindre eixa exclusivitat i no introduir elements aliens, com hem escrit en moltes ocasions–, els cants de l’Aurora s’emmarquen en un context molt més ampli.

En molts territoris es practicava esta tradició de resar el Rosari i anunciar-ho convocant abans el personal (la Despertà), costum que té l’origen, en quan a les primeres confraries del Roser a les nostres terres al segle XVI. El que es conserva actualment, i tal i com ocorre a Guadassuar, són cants populars adaptats al lloc, al temps, a l’espai, a la idiosincràsia del poble.

Per això, tot i que es comparteixen lletres i algunes melodies tenen girs semblants o inclús fragments quasi idèntics, la tipologia és extensíssima, des de cants monòdics o polifònics (a diverses veus, homofòniques), acompanyaments de tot tipus (instruments de vent amb o sense

percussió, rondalla, a cappella...), diferents melodies, diferents oracions, balls, etc.

Ens referim als cants de l’Aurora, a tots, perquè cal aclarir que al nostre poble són dos actes diferents la Despertà i el Rosari –que sovint, inclús al programa de festes es confonen–, i a més, al Rosari es canten les Salves, que mereixen un capítol a part. I en altres llocs encara hi ha molt més. (Recordem que a Montesa esta devoció l’han conservat cantant de manera popular unes músiques composades pel mestre Cuevas que encara interpreten cada Nadal).

En comú tenen els cants de l’Aurora, siguen d’on siguen, que són en castellà, cantats pel poble –per intèrprets no professionals, no instruïts–, la interpretació es desenvolupa al carrer, i es caracteritzen per l’escassa rigidesa rítmica. En este sentit només cal observar al nostre poble el músic que acudix per primera volta i és incapaç de seguir el cant fins que no ho ha tocat unes quantes vegades.

Perquè a Guadassuar, la Despertà s’acompanya amb instruments de vent de banda, sense percussió –de nou altra prova de la rica tradició bandística–. Existeixen a l’arxiu de la Societat Musical unes partitures autògrafes de Virgilio Beltrán fotocopiades (on estan els originals que mai han estat a l’arxiu?) que recullen eixa música de caràcter oral i que evidencien la llibertat mètrica esmentada amb canvis de compassos, calderons, etc. que a més, després no coincideixen exactament amb el que es canta. És l’assumpte d’intentar transcriure a la música culta una música de tradició oral. Altra qüestió que està en l’aire, segurament de difícil respos-

ta, és si l’acompanyament de baix a les dos veus de la melodia –i algunes harmonies afegides per exemple al paper de clarinet 3r en la introducció instrumental– és obra del propi Virgilio Beltrán donat que no ho trobem en altres pobles on la melodia és del mateix caràcter.

Fins els anys huitanta la Despertà i Rosari de l’Aurora es feien a Guadassuar en altres dos ocasions, el primer diumenge de maig (el diumenge de la Rosa) i el primer d’octubre (el rosari de tot el món, que commemora la victòria de Lepant contra els turcs). No oblidem tampoc que esta devoció a Guadassuar portà a construir l’any 1843 la capella de l’Aurora annexa al campanar, en peu fins el seu enderrocament el 1976.

L’any 2001 la Fonoteca de Materials de la Conselleria publicà els volums 28, 29 i 30 dedicats als Cants de l’Aurora amb una selecció de 38 pobles i 120 músiques on apareix el poble de Guadassuar representat per la Despertà i una salve (Ya que tú eres la llave). Tres anys abans, arran de la gravació del disc de les Danses ens preguntaren els responsables de la Fonoteca sobre esta tradició al nostre poble i allà que es presentaren Vicent Torrent i Josemi Sánchez a l’antiga SENS on es va enregistrar amb un grup de músics de la Banda i un grup de veus de veïns. Este triple disc es va publicar també amb format llibre –grandària CD– amb diversos estudis sobre el tema.

No és lloc este per a un anàlisi detallat, però trobem pobles amb una melodia bastant coincident amb la nostra, que no el text: Vinalesa, Albalat del Sorells, Torrent, Corbera, Villar del Arzobispo, El Palomar (amb el text del Padrenuestro), la Vall d’Uixó (“En el monte llamado l’Alcúdia...” canten), o Benimuslem que és el poble que més coincidix en música i text.

Lògicament, a més dels pobles inclosos en esta mostra hi ha molts més on podem trobar cants de l’Aurora amb major o menor vigència. En citem dos per les seues analogies amb Guadassuar. Alfarb, on el segon dia de Nadal sona l’Aurora pels carrers amb instruments de banda, una melodia –i instrumentació– molt semblant a la nostra, precedida d’introducció també que ens recorda la de Guadassuar però amb la intervenció virtuosa d’un bombardí que és recolzat pels acords de la resta d’instruments. Esta música de l’Aurora l’alternen amb una masurca popular que res té a vore. I l’altre lloc, Castielfabib, a un indret tan remot com el Racó d’Ademús, amb una melodia

pràcticament idèntica a la de Guadassuar –sense la introducció– però molt més ràpida interpretada per rondalla amb flauta i violí que fan també la melodia. Les estrofes del text també coincideixen en gran part. Es canta el dia de Pasqua a les cinc del matí –això és exactament abans del conegut volteig humà–, i els pocs llogarencs que la mantenen diuen que la velocitat es deu a la temperatura que fa a eixes hores. La veritat és que a Guadassuar també hem tingut episodis no fa molts anys d’obstrucció de mecanisme de trompa o congelació de saliva que ix de l’instrument a causa de les baixes temperatures.

Conéixer per a valorar. Curiós era observar les cares d’alguns guadassuarencs el passat estiu quan Pep Botifarra començà a cantar La despertà, una melodia d’aquestes recollida a Novetlè; per la lletra la identificaven. També és veritat que aquelles cares eren senyal que eixos guadassuarencs coneixien la nostra Despertà.

El més important de tot és que Guadassuar ha conservat, una vegada més, una tradició que en altres pobles ha desaparegut. No la deguem a ningú, no hem copiat de ningú. S’ha conservat viva, no folkloritzada, és a dir, no ve d’un grup tancat que assaja i actua fora de context.

I mereix disfrutar-la tot i l’horari en un dia laborable (es pot assistir abans d’anar a treballar).

Silenci, nit, música i cant, coŀlectivitat i sentiment d’identitat, fer-se de dia al carrer de festa...

I mereix mantindré-la sense les aportacions de qui l’acaba de descobrir i “amb intencions de millorar-ho” i sense tindre en compte els qui l’han mantingut discretament quan ningú li feia cas, ho transforme i destrosse. D’això ja en tenim prou.

Per exemple, una bona idea seria preocupar-se per cantar. O en sentit contrari, no permetre que es perdera de nou (es va recuperar el 2017) la visita al senyor rector al començar la Despertà que a més, té estrofa autòctona: “Señor cura, a usted dignamente / licencia pedimos para empezar, / y alegrar cantando todos juntos, / las calles y plazas de Guadassuar”.

No sé si algun dia arribarem a ser conscients de que les festes de Guadassuar no són com les de tots els pobles, tenim un reducte amb més arrel, amb més valor; no cal imitar. No som com tots.

Mentrestant continuarem escrivint articles i llibres per vore si poc a poc ens conscienciem del tresor festiu del nostre poble. ▲

PEPE OSCA 50 anys després de la seua festa Festers de Sant Vicent i Festeres de la Divina Aurora 2020

Passeu, passeu, que vos estan esperant!!- Així rebia als Festers de Sant Vicent, Laura Osca, amb emoció i també amb agraïment, perquè anàvem a entrevistar-nos amb els seus pares, Pepe Osca i Encarna Lafarga.

El tio Pepe es l’únic fester de Sant Vicent de 1970 que queda, o el que és el mateix, l’únic fester de fa 50 anys.

tició, que el dia de Sant Vicent, només els Festers assistien a missa, mentre elles paraven taula per a la posterior celebració.

Els festers de Sant Vicent 2020, vestits amb la nostra camisa blanca oficial, ens disposem al seu voltant i comencem a fer-los preguntes, “Tio Pepe, com era la festa de Sant Vicent fa 50 anys?”

En el que sí coincidien tots dos, és que va ser un any de molta germanor, i, ens donaren un consell: “heu d’estar tots units”.

Desprès de remarcar-nos que va fer la festa 3 vegades (una amb els amics, una per llista i finalment, una amb la seua quinta) i de insistir que “ja fa molts anys d’això”, començà recordant anècdotes i frases soltes.

“Criàvem corders en casa de gent que tenia animals, per després repartir la carn”.

Quan li preguntàrem pel Dia de la Repartició, ens contà divertit que anaven varies vegades a València a llogar les carrosses i els gegants i cabuts i després “pegaven una miradeta per València”.

Encarna, també entre rises, ens comentà que les dones sols els acompanyaven el Dia de la Repar-

Després de quasi mitja hora, ens proposaren fer-nos una cerveseta i uns cacauets que ens havien preparat els protagonistes. El tío Pepe, va ser el primer en agafar la cervesa i també el primer en beure-se-la. Férem alguna que altra foto per al record i ja ens despedirem d’ells amb una forta abraçada.

Com no, tant Pepe, com Encarna, ens preguntaren de qui era fill cadascú de nosaltres.

Amb aquestes paraules els festers de San Vicent i les festeres de la Divina Aurora 2020, hem pretès retre un xicotet homenatge a aquestes dues persones, que són història viva del nostre poble i de la nostra festa, en l’any que es compliran 50 anys des que foren festers de Sant Vicent. ▲

, PEREGRINACIO A ROMA En honor dels Festers de Sant Vicent, presents, passats i futurs Blai, Enrique, Ernesto, Juanfra, Alfreso i José María

INICI. En el 2010 vam ser festers de Sant Vicent, férem la primera peregrinació a la catedral de València a vore el Braç incorrupte del Sant. La idea d’aquesta aventura va nàixer perquè en l’any 1971 portaren a Guadassuar el braç del Sant, nosaltres, els Festers de l’any 2010 proposàrem que tornara al poble una altra vegada, la resposta va ser que “és molt complicat”, en eixe moment decidírem anar a peu a València (Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya).

3 d’agost.- En la porta de l’església de Guadassuar abans d’eixir

Després d’aquesta peregrinació pensàrem i es comentà que podríem fer una de Guadassuar a Roma en bicicleta, la idea una vegada proposada ens paregué molt atrevida i complicada, molts dies fora de casa, la família, els xiquets menuts i altres inconvenients, pel que ho deixàrem estar.

CAMÍ DE SANT VICENT. En l’any 2012 ens posem en contacte amb l’associació “Valencia Cultural-Via Agusta y Camino de San Vicente Mártir” i ens diuen que han obert un camí històric, que comença en Osca, on diuen que va nàixer el Sant en l’últim terci del segle III de l’era cristiana. Dalt d’Osca a 108 Km està Roda de Isàbena, un poble de 40 habitants on es troba la Catedral de Sant Vicent Màrtir. Eixe any, en agost, 4 peregrins, les bicicletes i tot el necessari carregat en les alforjes, iniciem en peregrinació el Camí de Sant Vicent, vam eixir el dia 1 d’agost des de Roda de Isàbena, passant per Osca, Saragossa, Carinyena, Calamocha, Miravete de la Sierra, Morella, Sant Mateu, Sagunt, València entre altres pobles, després de fer 773 Km arribem a Guadassuar el 6 d’agost, dia del Cristo.

14 d’agost.- Regal que li fem al Papa Francisco

TORNA LA IDEA. Han passat molts anys, des del 2012 al 2019, el temps passa molt ràpid, però ha sigut en aquest any, quan dinant el dia 22 de Gener, ja sabeu quina festa és en Guadassuar, com vos deia, dinant els festers de Sant Vicent del 2010 amb companyia dels festers d’enguany i d’altres anys, fem memòria de l’anècdota que parlàrem d’anar de Guadassuar a Roma en bicicleta, el record es torna en idea altra vegada, un dels festers, José Maria, retor, que té la seua parròquia en Barquisimeto, en Veneçuela, ens amollà: “si anem intentaré que el Papa ens done una benedicció”, això ha dit, en eixe moment es va posar tot en marxa.

Des d’eixa data fins al dia que eixim en direcció a Roma passaren 6 mesos de preparatius, i en eixe temps hem passat per moments de dificultats, en algun d’ells arribarem a pensar que no ho podríem fer, però al final, teníem un Sant darrere, que quan hi havia un obstacle tot s’arreglava, i el dia 3 d’agost iniciàrem la peregrinació a Roma.

15 d’agost.- Després de la benediccio, al fons la Basílica de Sant Pere

2 d’agost.- Visitem al Rector de Guadassuar, al fons Sant Vicent

8 d’agost.- Amb el pàrroc de Gardanne, qui ens dona asil per a dormir

15 d’agost.- El grup a l’altar major de la Basílica de Sant Pere, al Vaticà

Credencial del peregrí

LA PEREGRINACIÓ.

Han sigut 12 dies de bicicleta, 120 hores, 1962 km, hem passat moments molt durs, molta calor, molt de trànsit, ja en França i en Itàlia els cotxes no respectaven la separació lateral del metro i mig, pel que hi ha hagut vegades que ho passàrem mal, però de nou sabíem que teníem al Sant al costat de cadascú, al final poguérem arribar a Roma. Eixe dia va ser el 14 d’agost, on teníem familiars i amics esperant-nos a la plaça de la Basílica de Sant Pere en el Vaticà.

LA BENEDICCIÓ PAPAL. Fins al dia 14 d’agost del 2019 tot va anar perfecte, ja no més ens faltava que el dia 15, festivitat de la Mare de Déu de la Verge de l´Asumpció, entrem a missa en la Basílica de Sant Pere, el Sant treballa altra vegada, després de haver-nos assentat en la fila 12, ens fan alçar i ens coŀloquen en primera fila, va ser un acte insignificant però al grup ens

va omplir l’ànima. Ja finalitzada la missa eixim a la plaça de Sant Pere en el Vaticà, on el Papa després de l’Àngelus ens donà la benedicció “als Festers de Sant Vicent vinguts en bicicleta des de València”, va ser molt emotiu.

La benedicció no ens la dóna a nosaltres, sinó a tots els Festers de Sant Vicent, presents, passats i futurs.

AGRAÏMENTS. Els que hem anat en peregrinació de Guadassuar a Roma, hem de donar un agraïment especial a José María Gimeno, fester de Sant Vicent que ens va espentar per fer el viatge i que ell al final no va poder vindre, als nostres familiars que han estat al nostre costat durant tots els mesos que hem estat preparant l’aventura i en la mateixa peregrinació i sobre tot a Sant Vicent Màrtir, patró de Guadassuar, que ens ha acompanyat en tot moment, pel que tots a una veu diem VISCA SANT VICENT!!! ▲

, RECUPERACIO D’un element d’escultura arquitectònica en Guadassuar (Ribera Alta, València) Rafael Martínez-Porral, Gustavo Núñez Calvo Arqueòlegs. arcoiberica@yahoo.es, nunez-calvo@gmail.com

Les obres de condicionament i millora d’accessibilitat de l’ajuntament de Guadassuar dutes a terme durant l’any 2018, va permetre documentar arqueològicament l’espai que ocupa actualment el fossat d’ascensor, i lloc on existia un xicotet celobert, actuant d’aquesta manera sobre una superfície total de 3.25 m². Tot això, pel fet que l’immoble se situa en ple centre històric del municipi i lloc fundacional de l’antiga alqueria musulmana, sent preceptiva la vigilància arqueològica de tot moviment de terres a realitzar en el subsòl, tal com estableix el PGOU municipal.

Els treballs duts a terme, van permetre documentar així una seqüència estratigràfica relativament senzilla on se superposaven diversos desguassos i escomeses d’aigües, que es prolongaven fins a connectar al clavegueram públic pel carrer Major, trencant parcialment el paviment propi del pati realitzat amb cants que permetien el filtrat de l’aigua de pluja. En un lateral d’aquest i com a part integrant del “enmorrillado”, se situava una pedra calcària escairada, que a manera de senyalització, indicava l’enterrament de la peça escultòrica llaurada en pedra calcària, executada enlaire relleu i pertanyent probablement a un fragment de columna decorativa. Representa un pitxer llis, sense motius sortints, decoratius o anses, de volumetria cilíndrica, però clarament marcat per un gruixut coll i base anellada. Les seues mesures màximes aconsegueixen els 58 x 35 x 35 cm. La part posterior es mostra escalabornada per a quedar embeguda en un mur. La cara superior, presenta una escotadura eixint per a rebre una altra peça. La pedra sedimentària emprada, de pedrera incerta i en qualsevol cas no local, presenta considerable duresa i permet cert poliment per a atorgar-li major presència i qualitat. Per la seua tipologia, disseny, acabat, material empleat i estètica, bé podria correspondre a un moment cultural propi del renaixement, llaurat com a peça d’un conjunt escultòric / arquitectònic major, de difícil adscripció a una edificació civil, sent més probable que poguera pertànyer a algun retaule en pedra de la pròpia església confrontant. El seu enterrament, tractat com una ocultació, hem pogut datar-ho en el primer terç del segle XX. ▲

Guadassuar i el seu

IX CONCURS de Pintura Ràpida Salvador Ribes Villalba 2019

Allà per l’any 2011 es va parlar de fer a Guadassuar un concurs de pintura ràpida, era regidora de Cultura Laura Osca i ens posàrem en marxa.

En proposar-me l’organització jo vaig demanar unes condicions, perquè volia que el nostre concurs fora un referent a nivell nacional i que fora el concurs que jo somiava.

Explicaré abans com funcionen. Els pintors/es quan arriben a la ciutat on té lloc el concurs ja porten un muntó de Km a les seues espatles i és d’agrair que després de segellar el bastidor se’ls faça un bon desdejuni, ací preparat pels festers de sant Vicent; a continuació, han de buscar tema per a realitzar l’obra i, sobre les 14,30h, entregar l’obra. Tot seguit a dinar tots junts, pintors/es amb acompanyants, ja siguen fills, parella o algun amic, i els festers; bé, ací caben tots per a menjar les paelles que ens cuinen els de la Banda de Santa Cecília de Guadassuar i patrocina l’Ajuntament, que són sempre de Premi.

Posteriorment, decisió del jurat, lliurament de premis en el Coŀlegi Sant Francesc, gràcies per la seua coŀlaboració, i Km cap a casa.

Amb els quadres guanyadors s’organitza una gran exposició al centre Cultural que s’inaugura el dia 21 de gener, després de l’acte de la Repartició de la Carn.

El concurs de Guadassuar ja és un referent i va a més. Açò sembla fàcil dir-ho però les proves estan ací: participació alta, sempre més de cent, a part dels noms dels que venen a participar de tot el país, el prestigi dels guanyadors, i, el que més ens

anima a seguir, allò que diuen del nostre concurs, de com els tractem. Com jo vaig a més de trenta concursos a l’any i conec a quasi tots estos artistes, sempre em diuen que el concurs de Guadassuar el tenen marcat en roig en el calendari.

Entre els noms dels guanyadors estan els més grans de la pintura ràpida, com Francisco Solano, Jaime Jurado, Pablo Rubén, Cristóbal León, Manuel Castillero, David Escarabajal, Alberto Márquez...

Esta aventura la vaig començar sent regidora de Cultura Laura Osca, després continuà amb Encarna Asensi i ara amb Ferran Barberà, junt amb els jurats; amb tots ells ha sigut un plaer muntar el concurs.

Els patrocinadors dels premis van des d’empreses, impossible enumerar-les totes però moltes gràcies, Ajuntament, particulars amb gran passió per l’art, ja que al final del lliurament de premis no existeix en tot el país cap concurs amb tantes vendes dels no premiats. Alguns estan començant a formar la seua particular coŀlecció.

Eixe dia Guadassuar respira pintura, carrers amb gent pintant en tots els estils i tècniques, un plaer per als sentits, disfrutar i aprendre perquè teniu a verdaders mestres als quals podeu veure en directe i inclús preguntar, solen ser molt propers. És la gran festa de la pintura i Guadassuar és una mostra del que és un concurs Top. ▲

“PILOTA I PORRAT” Juan Talavera President del Club de Pilota Guadassuar

“No tingueu pressa que encara no hem acabat”, va pronunciar de manera imperativa el xiquet de Quart. Va ocórrer el 22 de gener de l’any 1948 a la coneguda festivitat de Sant Vicent al trinquet vell de Guadassuar, on es va jugar una partida de pilota batejada com “de llegenda”. Va enfrontar al Xiquet de Quart i Alberto d’Alzira contra Juliet d’Alginet i Antonio. Una partida que marcarà un precedent per a molts aficionats i on es va arribar a un resultat de 55 per 20 en contra de Quart. Aquest va protagonitzar una remuntada èpica, igualant a 55 i que, malgrat la derrota, va sorprendre amb un joc brillant que mai ningú no oblidarà.

Corrien temps difícils on la pilota era tota una institució i un lloc d’encontre per a molta gent de tota la comarca que, després de la seua jornada treballant els camps, acudien al trinquet omplint-lo per complet.

Ben coneguda han sigut sempre la fira del porrat de Guadassuar i la setmana de fira al trinquet, on es jugaven partides de tot tipus i on acudien els millors especialistes de cada època.

Els aficionats conten de primera mà que era tota una tradició ben instaurada anar a pel berenar entre partida i partida, on el pimentó en salmorra, la canya de mel o els coneguts dàtils feien, junt amb la pilota, una combinació fantàstica.

En l’actualitat, el paraŀlelisme entre la tradicional fira del porrat i la setmana de fira al trinquet continua sent un bastió a tota la comarca. De fet, es lluita amb molt d’esforç any rere any per a mantenir la tradició.

Un del eixos fonamentals que doten de coherència y estructura als últims anys és el Club de Pilota Valenciana de Guadassuar. És una associació que va ressorgir després de 15 anys d’inactivitat al gener de 2013, constituït per un projecte ple d’iŀlusió per recuperar la pilota i la seua tradició al poble. Guadassuar sempre s’ha caracteritzat per ser un referent dins d’aquest esport. La creació d’una nova escola on poder facilitar la seua pràctica als més menuts fonamenta la principal base del Club de Pilota Guadassuar.

Aquesta ja compta amb un total de 31 alumnes que cada dimarts, dijous i dissabte es reuneixen al trinquet de la localitat amb la intenció de practicar la Pilota Valenciana i d’impregnar-se

dels principis i valors que aquesta comporta.

El club ja compta amb un total de 80 membres i creix de manera exponencial cada any.

Aquest any l’escola de pilota ha rebut una menció honorífica a la promoció de la Pilota Valenciana per part de la Federació, a més d’una segona menció honorífica per part de l’Ajuntament de Guadassuar, convertint-nos en tota una referència a la comarca.

Ens ompli de satisfacció veure els resultats del treball d’aquestos últims anys i mantenim les forces intactes per a continuar treballant pel foment de les nostres arrels.

Pilota i porrat, una combinació perfecta! ▲

LA COLLA D’ADiT Però, què és una colla?

Andrés Felici Mestre de dolçaina d’ADiT

L’octubre del 2018 el conjunt instrumental d’ADiT va ser inscrit com a colla de dolçaines i percussió dins de la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters (FVDiT), cosa que ens va permetre realitzar un concert d’intercanvi amb l’EMTiD d’Algemesí el 5 de maig del 2019 a Guadassuar, a banda d’un altre concert dins de la campanya del Retrobem el 29 de juny.

Però, què és això d’una colla de tabals i dolçaines?

Les colles, tal com hui les coneguem, és un tipus d’agrupació prou recent. La més antiga de la Comunitat Valenciana, la Xafigà de Muro, va ser fundada el 1982, encara que no va ser fins 1989 quan es va registrar oficialment com a associació. Des d’aleshores han sorgit un fum de colles fruit de les noves tendències, metodologies d’ensenyament de l’instrument i les millores tècniques aplicades al mateix. Però expliquem açò amb un poc més de detall.

Els dolçainers, tradicionalment, eren persones que solien tindre algun treball, normalment artesanal, ramader o agrari, i quan venia l’època de festes locals, la majoria per l’estiu, deixaven la seua feina i acudien a tocar allà on eren requerits.

El dolçainer es buscava a un tabaleter que solia ser algun xiquet, moltes vegades el seu propi fill, i si aquest quan s’anava fent més major demostrava interés per l’instrument de vent, el dolçainer anava ensenyant-lo a tocar un repertori que ja

estava habituat a escoltar com a percussionista. Per tant, l’ensenyament dels dos instruments tradicionals era una qüestió bàsicament gremial, basat en bona part en l’autoaprenentatge.

Quan en una població en festes contractaven a un dolçainer, la finalitat d’aquest solia ser tocar en passacarrers, processons o alguna dansa o ball popular, cosa que solia fer en solitari, per diversos factors. El primer és que no feien falta més: una sola dolçaina ja tenia un volum suficient com per a ser escoltada pels diferents balladors. Per fer-nos una idea, voler llogar a dos dolçainers seria pràcticament com voler contractar a dos bandes de música: si ja en tens una, per a què vols una altra? El segon era la disponibilitat, cosa que depèn d’èpoques, però en línies generals podem afirmar que l’ofici de dolçainer no era especialment abundant, i aquest instrumentista solia recórrer diversos pobles, fet que demostra que no hi hauria en tots els municipis. El tercer motiu era el preu, seria més car llogar a més instrumentistes, i els diners per a les festes solien eixir de les donacions dels propis veïns. El quart seria pot ser el més transcenden-

tal: cada dolçainer tenia una dolçaina, elaborada per algun artesà o per ell mateixa, que podia ser d’una llargària i sonoritat diferent (per no parlar dels tudells i les canyes). Encara que la dolçaina antigament sempre s’ha caracteritzat per una afinació atemperada, voler tocar dos instruments d’aquestes característiques en afinacions diferents seria un autèntic guirigall. Per això mateix veure a diversos dolçainers a l’hora executant la mateixa peça només es produiria en contades ocasions: quan un alumne estava aprenent i tocava amb el seu mestre, o quan, amb motiu d’alguna festa rellevant, un passacarrer el feien diversos instrumentistes. En aquest cas s’interpretava un tipus de repertori que es caracteritzava per una estructura de solos i tornada, de manera que només coincidiren uns pocs compassos i després cadascú ja tocava de manera solitària.

Per tant, la creació d’agrupacions de dolçainers i tabaleters que tocaren de manera conjunta era una cosa inimaginable, a la par que innecessària per a l’època, però tot va començar a canviar a arrel de la creació de la primera escola de dolçaina a Algemesí, el 1975, gràcies a la iniciativa de José Castell, en aquell moment ponent de Cultura. Joan Blasco, primer mestre dolçainer, per una necessitat lògica, va codificar l’instrument més o menys tal com hui el coneguem, desapareixent així diferents llargàries, de forma que es podia afinar amb major facilitat. I per a millorar l’aprenentatge, aquests alumnes començaren a tocar de manera conjunta amb el seu mestre, com així va ocórrer per exemple a la cavalcada del Regne de l’any 1976, primer acte oficial de la nova escola.

Com que cada vegada hi havia més intèrprets, aquests cada vegada eren millors i l’instrument cada vegada estava més estandarditzat, es va poder tocar en grup de manera més decent, apareguent aleshores altre esdeveniment curiós: les segones veus. Quan la sonoritat de la melodia principal ja està coberta per diversos intèrprets solvents, les ments més imaginatives van començar a fer acompanyaments diferents per tal de donar més colorit al repertori.

Així, hui en dia estem assistint a un canvi conceptual molt important dins de la dolçaina, doncs així com abans allò més important i reconegut era la figura del dolçainer en solitari, hui en dia, i cada vegada més, van tenint una major importància les colles, i ací en Guadassuar no volem ser una excepció. ▲

ELS GEGANTS I CABUTS De Guadassuar en la Repartició de la Carn Associació Amics de les Danses de Guadassuar

Una festa gran:

la Fira.

De la festa la vespra:

la Repartició de la Carn.

L’inici de la Repartició de la Carn:

els Gegants.

Des d’anys ben antics, i per la influència que la ciutat de València ha exercit en els pobles del seu àmbit, estos pobles van incorporar els elements de la festa grossa del cap i casal a les seues respectives festes grosses. La introducció dels gegants i cabuts en el ritual de la festa i porrat de Sant Vicent Màrtir de Guadassuar (la festa grossa del poble on es barreja la presencia popular amb les jerarquies civils i eclesiàstiques) s’inscriu en esta línia de recerca de fastuositat. És així que en la documentació que fa referència a la nostra festa gran de l’hivern s’observa la presència dels gegants i cabuts de forma intermitent en el seguici de la Repartició de la carn. Els gegants i les seues aparicions esdevenen un bon baròmetre de la bonança econòmica, atès que esta presèn-

cia va lligada amb certes efemèrides que reclamaven una atenció especial o una posta a punt dels diversos elements festius perquè lluïren com pertocava. Des de temps ben antics poblacions importants, i altres que volien tindre cura de les seues festes, exhibien els gegants i la resta de seguici festiu com uns elements identitaris i d’orgull ciutadà coŀlectiu.

Dins el món del folklore el Gegant sol ser protector del poble, manté les llibertats i furs, el seu caràcter és tutelar. Podria deduir-se que és com la personificació de l’home coŀlectiu, de la unió fa la força, de la vida de la comunitat, com apunta Juan-Eduardo Cirlot a l’entrada «Gegant» del Diccionario de símbolos. Al temps, un dels elements que han fet dels gegants un patrimoni coŀlectiu ha estat el seu acompanyament musical, perquè s’hi han conservat pràctiques instrumentals ja desaparegudes en altres contextos (fixem-nos en el cas de la dolçaina i el tabal que han sobreviscut fins als nostres dies gràcies a estos balls), així com estrats molt antics de repertori. És en este darrer cas on els

Amics de les Danses han incidit per tal de convertir cançons ancestrals del nostre poble en el ball que interpreten de forma elaborada els Gegants i Cabuts de Guadassuar en un lluïment singular de les figures, i també durant la cercavila on es balla de forma mes distesa. Robant cançons per a convertir-les en balls: El Robatori del terme (CD editat per l’Associació i a l’abast de tot el poble en Instrumentomanía).

Des de l’Associació Amics de les Danses de Guadassuar hem volgut crear al voltant de les llegendes del poble un veritable espectacle de ball amb gegants i cabuts, però eixe paper simbòlic dels gegants i cabuts no podia reduir-se a simple fanfàrria de la magnificència urbana, i des dels instants inicials de la seua presència en el seguici de la Repartició hem observat la intenció d’integrar-los en el discurs d’exaltació de la cultura guadassuarenca que es vol representar.

La visió popular dels gegants i cabuts ha de fer referència a arquetips mítics molt ben instaŀlats en la fantasia popular. Fer una festa única dins d’un imaginari coŀlectiu comú.

Un curiós guadassuarenc comentava fa poc que sempre que passa per les torres de Quart i alça la vista li ve al cap la imatge dels Gegants el dia la Repartició. Ens quedem amb eixa imatge, perquè els dos, el Cano i la Sèquia Reial, són les portes que donen pas a la nostra gran festa d’hivern, les portes que obrin el poble de Guadassuar a forans i forànies per tal de comprar, tastar, passejar, conversar, pujar i pelear –amb els més menuts–... L’antiga fira de la Ribera.

I per a estos més menuts, personatges no desdenyables en esta festa, els Gegants de Guadassuar els obrin les portes també a la seua imaginació quan cada any els xiquets i xiquetes escolten el conte Els Gegants i Cabuts van a la Fira en les sessions escolars que porten a terme els Amics de les Danses als dos coŀlegis del poble. I alhora, els Gegants estan obrint les portes del saber, ja que eixos menuts, i també els més grans, coneixen les nostres arrels, la nostra història: alqueries que donaren origen al nostre poble, ocupacions dels nostres avantpassats...

Estaria bé que algun dia eixos Gegants que remouen la imaginació dels menuts ens digueren què veuen ells des d’allà dalt, què noten, com veuen el poble i els habitants que dia a dia, any a any, vivim i gaudim d’ell i de les seues antigues festes. ▲

LES FESTES D’HIVERN: Sant Vicent de la Roda Oreto Trescolí Bordes Enric Olivares Torres

“A la fira no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no et compraràs res”

La Fira que Guadassuar celebra tots els anys a mitjan mes de gener en honor al seu patró ha acabat, amb el temps, metonímicament identificant el tot de les seues festes d’hivern dedicades a Sant Vicent Màrtir. Reconeguda pels pobles dels voltants com la fira de tots, potser la Fira de Guadassuar fóra des de l’edat mitjana, la gran fira de la comarca, tal i com apunta Joan B. Boïls1.

Situada la població en el límit del terreny reial, llindant amb l’Alcúdia -ja de senyoriu-, i fins a 1581 dependent d’Alzira, Guadassuar sembla haver-se aixecat des de molt prompte com el gran porrat que aglutinava les transaccions comercials de les terres del Xúquer, paraŀlelament a

1 BOÏLS, J. B., Dos puntals festius de Guadassuar. La Fira de sant Vicent i les Danses, Edicions del Bullent, 2018.

aquelles altres fires de viles reials com Xàtiva i d’altres de domini senyorial com Cocentaina, en territoris ben allunyats del cap i casal.

Però tot i que la referència a la celebració de fires i mercats es remunta generalment a l’època medieval, la transformació d’aquesta fira en festa major de Guadassuar no deixa notícies anteriors a l’època contemporània, i aquestes són també prou escarides. El 1716, segons documentació consultada per J. Enric Mut a l’arxiu municipal de Guadassuar, es constata la presència de tres majorals de Sant Vicent que organitzen la festa. En aquest document es nomena la missa i el predicador, cera per a la processó, focs, dolçaina i música de València, així com el dinar de franc per als pobres, que posteriorment ha derivat en l’afamada cavalcada de la Repartició de la Carn. Elements tots ells que fins a l’actualitat han configurat les celebracions rituals i festives

No obstant això, de ben segur que fou sobretot al llarg del segle XIX que la fireta de Sant Vicent de Guadassuar anà creixent en importància i renom, tot arribant a constituir-se com una festa també celebrada pels pobles del voltant, com l’Alcúdia, Algemesí, Alzira, Carlet, Llombai, Catadau, Alfarp... que acudien pels camins del terme a participar en el porrat més famós de la Ribera, de vegades fins i tot decretant-hi festa local. Tant és així que en el 1904 l’alcudià Vicente Calvo Acacio nomenava la fira en la seua noveŀla “Los reyes mudos”. I una notícia de 1885 citada per Joan B. Boïls constata el gran interés manifestat pels firers en ajornar a febrer i no suspendre el porrat a conseqüència d’una forta nevada ocorreguda la nit de Sant Antoni. Tot plegat dóna comptes de la magnitud i repercussió d’aquesta fira ja a les darreries del segle XIX.

al voltant de Sant Vicent de la Roda. Tanmateix, en la sessió del 7 de febrer de 1808, l’Ajuntament trià els majorals que haurien d’organitzar la festa de Sant Vicent de 1809, segons el costum, amb l’elecció de tres persones encarregades de la festa i la repartició de la carn, amb l’ajuda d’impostos o cises sobre alguns productes2: Que por quanto hasta ahora se havían nombrado electos para la recaudación y distribución de limosnas para la festividad del titular y Patrono San Vicente Mártir, que [ha] de celebrarse en el año mil ochocientos nueve, unánimes y conformes eligieron para tales electos a Manuel Sentamans, Pedro Vicente Osca y Tomás Añó. Y lo firmaron los que supieron.

2 MUT RUIZ, Enric, «La vida de Guadassuar en el passat (1808-1908-1958)», en Llibre de festes majors de Sant Vicent, Guadassuar, 2008.

Ara bé, a banda de la genèrica referència a dolçaines, música i foc del 1716, són relativament poques les notícies que trobem sobre la manera en què es teixia la festivitat principal de Guadassuar fora de les cites al tradicional porrat de la fira. Les festes començaven el 20 de gener anunciant la festa, i prosseguien el dia 21, vespra de Sant Vicent, amb la tradicional cavalcada, i el dia 22 amb els actes solemnes i la inauguració del porrat. A partir del segle XX se succeeix a més la referència a la festivitat dels fadrins a la Divina Aurora el dia 23 de gener. Entre les dècades de 1910 i 1920 generalment els programes de festes destaquen el volteig de campanes dels dies que precedien la festa, com ara el Toc del Retorn -recuperat el 2004-, així com la tradicional i ar-

tística cavalcada de la Repartició de la Carn del dia 21 al migdia. Aquesta cavalcada, que arribà a tindre una cavalcada de convit el mateix dia de matí l’any 1910 i en què participà també la dansa de Cabuts, normalment consistia en l’acte caritatiu de repartir carn i llegums a les famílies més necessitades de la vila, per poder celebrar la festa al sant patró, en un seguici amb carros adornats per a l’ocasió3. Se sap que els majorals de la festa solien criar animals a casa durant tot l’any per a destinar-los a l’acte de la Repartició.

En aquesta cavalcada participaven les autoritats civils i eclesiàstiques, la banda de música i algun dolçainer que venia de localitats veïnes i que després participava en la retreta i en la serenata que hi tenia lloc a la nit. Escasses mencions trobem a la introducció d’elements folklòrics en aquesta cavalcada. Només la presència de Nanos i Gegants per amenitzar els diferents festejos de la setmana eren nomenats el 1928. I l’acte més destacat per les cròniques i programes sempre era la missa cantada del Mestre Giner per al dia de Sant Vicent, la solemne processó, la inauguració de la fira i la traca de 1000 metres.

Des de la Casa Insa de València, però, ens arriben algunes referències que, sense ser copioses, ajuden a perfilar millor aquells aspectes que els programes i la premsa de l’època deixen sobreentesos en la genèrica aŀlusió a les celebracions de costum.

La Casa Insa de València fou un negoci que, com tants altres a la ciutat, es dedicaven a la confecció i lloguer de robes per a teatre i celebracions festives. Fundada per Miguel Insa Pareja el 1876 a partir de la roberia de Juan Maria Gimeno i Mateu, per a qui treballava com a assalariat des de 1850, i continuadora també de la roberia de Salvadora Cucarella, a qui comprà el fons, esdevingué des de

3 «Nota altamente simpática, es el reparto de comestibles, que se verifica esta tarde (21 de gener), a las tres, entre los pobres de la villa. Se organiza una comitiva, presidida por las autoridades y acompañada del vecindario en masa, y a los acordes de la banda municipal recorren el pueblo, entregan a los necesitados comida rica y abundante, lo menos para tres días». Las Provincias, dissabte, 21 de gener de 1922. En el 1941 ja veiem una cavalcada associada a l’acte del repartiment de la carn i en el 1942 la carrossa decorada com una barraca anava dirigida per xiques vestides de valenciana i «donceles montados». Las Provincias, 29 de gener de 1942.

la segona meitat del segle XIX fins a la fi del segle XX, el referent per antonomàsia en indumentària ritual i festiva, tant pel volum d’encàrrecs que va rebre com per la importància i significació que assolí com a roberia principal en l’abillament de la festivitat del Dijous de Corpus a càrrec de l’Ajuntament de València. Tant és així que bona part de la indumentària de nova creació que hui forma part del seguici del Corpus del cap i casal, com de les processons inspirades en aquest, prenen com a model indiscutible els dissenys proveïts durant més d’un segle per la Casa Insa.

Amb diversos jocs per a cadascun dels elements rituals que componien els seguicis, la Casa Insa va haver de compartir els encàrrecs amb altres roberies que es van acabar especialitzant en el lloguer de roba i complements per als riquíssims repertoris aŀlegòrics del Corpus i la huitava de les parròquies, així com en aquelles celebracions festives de les poblacions que enriquien els seus seguicis processionals a imatge i versemblança de les de València o d’altres ciutats importants que l’emulaven com Alzira, a la nostra comarca.

Així mateix trobem als arxius d’Insa notícies referides al lloguer de dotze cirials i cera, element aquest pres directament de la processó del Corpus de València i que prompte va arrelar en la resta de processons arreu de la geografia valenciana. Es tracta de l’al•lusió als vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi que també en el Corpus de la ciutat de vegades es representava per deu o per dotze cirials, ja que difícilment s’aconseguia la participació dels vint-i-quatre. Són els famosos Cirialots del Corpus, vestits de blanc i amb barbes llargues i corona de llautó al cap. I es lloguen també a Insa per a la mateixa processó 4 vestits d’àngel amb cimera per a portar l’anda del sant el 22 de gener de 1860.

El 1865 a més, apareixen citats dotze Apòstols amb les seues corresponents al•legories o atributs, els quatre volants per a dur el sant i, a banda, quatre vestits d’àngel per a xiquets que portarien les closes de l’anda, i dues banderoles per obrir el seguici processional, més els dotze cirials ja esmentats.

Durant tota la segona meitat del segle XIX i bona part del segle XX les notes de lloguer ens parlen únicament de la presència de volants portadors de l’anda, abillats amb botes, pantalons, cuirassa, mantell i cimera emplomada, tal com es descriu en el llibre de processons de 1869, i que en el 1891 passaren a vestir-se a l’antiga espanyola i en nombre de huit, de negre i roig, amb botes de camussa, pantalons de color carn, truses, capetes, faixes, goles, cabassets i pirigallos o cimeres, com apareixeran citats també a les relacions de 1904, i que intuïm molt semblants als volants que pels mateixos anys portaran l’anda de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Es repeteix igualment la referència a xiquets d’entre cinc i nou anys d’edat vestits d’angelet, de percala ras, per a flanquejar el sant en el 1876, 1903 i 1904, curiosament en aquests darrers dos anys amb el complement d’un cofre amb una clau, que tal vegada servira, com es feia també en altres localitats i contextos, per a representar la donació simbòlica al sant de la clau del temple o del poble.

No trobem cap referència, però, a la participació de cap dansa en la cavalcada de la Repartició de la Carn ni tampoc en cap seguici processional, llevat de les mencions que es fan al ball de Nanos i Gegants o a la presència de volants, àngels i apòstols en la processó.

Cap aŀlusió a altre tipus de danses rituals ben esteses, d’altra banda, a les festivitats riberenques més properes a Guadassuar com Algemesí, Alzira o l’Alcúdia, com ara els balls de Bastons, Cintes, Arquets, Pastorets, etc.

Només en la correspondència entre Salvador Carreres Zacarés i el folklorista català Joan Amades, se cita una carta de 16 de novembre de 1925 en què es transcriu: «La Moxiganga ya le decía en la mía que actualment se baila en Algemesí y Guadasuar, no sé si ofrecen alguna variante con la de Carcagente». És aquesta la notícia que ha propiciat l’aparició d’una nova Muixeranga a Guadassuar l’any 2017, al vent de l’impuls que la reinterpretació d’aquesta manifestació folklò-

rica està posant de moda i revaloritzant en els darrers anys aquells elements tradicionals que ajuden a configurar la imatge identitària dels pobles. Curiosament, és l’única notícia que es té al respecte, i no representa una dada unívoca, ja que ben bé podria haver-hi una confusió en el nom del poble, en tant que Carreres Zacarés suggereix la presència estable –i no puntual– de la dansa en el municipi en qüestió i, estranyament, cap altre text aŀludeix a cap moixiganga a Guadassuar, com sí que es fa a Algemesí o l’Alcúdia, que la flanquegen. En qualsevol cas, és també aventurat afirmar-ne la seua incorrecció, atés que no s’han exhaurit els recursos d’investigació històrica que podrien contrastar i confirmar-ne la seua veracitat.

En els darrers vint anys, el seguici ha anat prenent força com a cavalcada de la vespra que, des dels anys setanta del segle XX, ha perdut ja la finalitat caritativa tot i que conserva encara el seu nom.

En el transcurs del seguici actual els participants reparteixen dolços i mistela entre els assistents.

El ball del Bolero de Guadassuar s’ha configurat com un dels principals atractius de la cavalcada, juntament amb la presència dels Nanos i Gegants, batejats recentment amb els noms de les sèquies i partides de Guadassuar. Els Gegants són El Cano i la Sèquia Reial, i els Nanos són: Aurí, Fentina, Palanxet i Prada. Tots aquests avancen al ritme de les músiques recollides i conservades per Agustí Roig i arreglades i preparades per al ball per Joan B. Boïls, amb coreografies creades per Paloma Cucarella. De la mateixa manera, també les figures de la Muixeranga La Carabassota, fundada l’any 2017 i estrenada precisament en aquesta cavalcada de la Repartició de la Carn, o la introducció de les dansetes dels Arquets i la Carxofa, sense precedents a Guadassuar, però presents als seguicis festius de la comarca, esdevenen un element enriquidor i ja significatiu en el nou impuls atorgat a les tradicions i al folklore guadassuarenc.

I així, la festa a Sant Vicent de la Roda, més viva que mai, ha sabut declinar als nous temps la voluntat d’arrelar en un passat que es perd en el temps i garantir alhora la plena vigència d’una celebració que, tot i el fred agut de gener, no deixa d’aglutinar massivament al voltant de la Gran Via, bona part dels veïns de tota la Ribera que al llarg dels anys la seguim sentint com a nostra. ▲

LA IMATGE VALENCIANA A les festes dels pobles Celeste Lafarga Alfonso Grup de Danses Bolero de Guadassuar

Si fem una mirada enrere a les festes del nostre poble, com ara “La repartició de la carn” en Sant Vicent, hi ha certs aspectes que amb el pas del temps han pogut romandre i d’altres canviants que han anat evolucionant.

Un d’aquests trets canviants n’és la indumentària, ja que es va adaptant a les modes de cada època.

Com diu el refrany “una imatge val més que mil paraules” i a les imatges dels arxius del poble ens hem remés i les hem analitzades des de la vessant tradicional per tal d’indagar com es vestien antigament al nostre poble i a la nostra comarca.

Tirant mà de l’arxiu municipal hem pogut estudiar algunes imatges antigues, amb l’ajuda de Francesc Raussell Adrià, autor de diversos llibres d’indumentària tradicional valenciana.

A les fotografies que s’han pogut conservar d’entre els anys 20 als 60 aproximadament, podem identificar tres tipus d’indumentàries diferents.

Per una banda, trobem fotos amb indumentària quotidiana, popular, que vestirien així en el seu dia a dia, com ho són les dones ataviades amb faldes llargues fins a terra i davantal. La tela que s’utilitzava per a les faldes solia ser de lli, de cotó o llana i per als davantals normalment el cotó. És una roba de caire nacional i internacional, de faldes llargues, gipons “saco”, baix portarien corsé i tapades amb un mantonet al coll. Encara conserven el “monyo” que antigament es farien les dones, perquè a Guadassuar en l’època dels anys

20 aproximadament encara es conservava la manera de pentinar-se. Els homes, amb pantaló llarg, brussa, faixa i espardenyes. Aquesta indumentària és possiblement la més “moderna” de les antigues, ja que els pares i iaios dels nostres majors d’ara anirien vestits d’aquesta manera de manera quotidiana i no “vestits de valencians” per a alguna ocasió especial.

Per altra banda, tenim imatges més modernes, de persones vestides a la manera icònica valenciana, vestits que utilitzarien en dies especials de festes majors o patronals. Corresponen a una imatge estereotipada de valencians, elles amb faldes de flors espolinades o de tapisseria, davantals i mocadors de tul brodat en or i lluentons, i sabates amb pompons de seda i adornades amb joies, ar-

racades de “barquillo” o “de tres”, joia al coll i/o agulla de pit per a tancar el mocador, agulles per a subjectar els tres monyos i pintes, alta per al monyo de darrere i rectes per als rodets.

En quant a la indumentària masculina, trobem imatges amb trage de torrentí, que seria el de mudar, amb el seu calçó i jupa, jupetí, camisa i faixa a la cintura, calces blanques i espardenyes d’espart.

Al mateix temps, també es veuen homes amb saragüells, que era un pantaló pel genoll d’amples camals, que es cenyien a la cintura amb la faixa. És una de les peces més característiques de la indumentària valenciana, d’origen musulmà i localitzada també en altres regions de la península i Mediterrani.

Així també, cap destacar que s’aprecien alguns vestits llogats a les cases de roba com ara la casa Insa de València, que antigament abastien als pobles de vestits per a processons, cavalcades, reis, etc,, ja que podem veure imatges de xiques vestides exactament iguals, la qual cosa denota que són peces que no tenien a casa, sinó que les llogaven per a l’ocasió.

Per últim, farem una menció especial al mantó de Manila, tan valorats i utilitzats al nostre poble.

Tal com apunta Raussell al seu últim llibre “Al detall” (2018), els mantons de Manila deixen palesa la gran influència que van exercir les modes burgeses en els vestits populars. D’origen xinés, s’importaven a través de les rutes comercials de les illes Filipines i el port de Sevilla.

La moda de cobrir-se amb xals o grans mocadors està present al vestir femení des de les acaballes del segle XVIII, fet que va propiciar una ràpida popularització de l’ús del mantó.

Ja al segle XIX la producció massiva d’aquestes peces a Europa i Amèrica va provocar una forta baixada del seu preu i qualitat. És per això que en el seu apogeu van ser utilitzats també per les classes populars en les danses tradicionals i altres espectacles públics, coŀlocats als muscles com a mocadors grans o xals per tapar-se.

Aquesta possiblement és la raó de que en gairebé totes les cases del poble tenim un mantó de Manila.

No voldríem acabar sense animar als veïns del poble que tinguen fotos o peces de roba antigues interessants en quant a la indumentària, a posar-se en contacte amb el grup de danses Bolero de Guadassuar per a contribuir en el coneixement i conservació del nostre patrimoni tradicional.

I per acomiadar-nos fer també una crida als festers de Sant Vicent per a què intenten tornar a introduir la imatge icònica valenciana en la Repartició de la carn, amb les valencianes repartint rollets i rossegons amb cistelles i les gropes amb els cavalls guarnits amb les seues robes, que tant engalanaven la cavalcada.

Bones festes ▲

MUIXERANGA “LA CARABASSOTA” de Guadassuar

Aquest any tenim l’enorme plaer de poder dirigir-nos a tot el poble de Guadassuar per primera vegada en un llibret de festes i que millor manera que fer-ho al llibret de festes de la Fira de Guadassuar. Tenim una especial relació amb el mes de Gener i amb la Repartició de la Carn en concret, ja que participem des del 2017 en aquesta. Des del principi, quan començarem a ajuntar-nos un grup de joves per recuperar aquesta tradició al nostre poble, pensarem en aquesta cavalcada perquè fora la nostra actuació principal, la que preparem durant més temps i amb més esforç. Una de les coses que més ens agrada és el significat que té la cavalcada, on es repartia bon menjar perquè la gent més pobra del poble poguera gaudir del dia del patró de la millor manera possible, amb un bon plat damunt la taula i en família. Hui en dia encara que no es reparteixen carn, i que s’ha substituït per rotllets, mistela, continua l’ambient festiu d’aquesta, amb molt de color, música i balls tradicionals que alegren a la gent al seu pas. És la forma perfecta de què tot el poble es prepare per a gaudir de l’endemà, el dia de Sant Vicent, el nostre patró.

Sempre contem que ens agrada la Muixeranga perquè la veiem com un reflex de què ens agradaria que fora la societat on vivim. On un grup de gent treballa, s’esforça i acompleix el que es proposa. Tots junts treballem per un mateix fi, sense tindre en compte el sexe, l’estatura, religió, ni la tendència política. El que compta és que tots ens unim per un mateix propòsit i és per això que considerem una gran activitat física i una manera de viure una tradició Valenciana amb tants segles d’antiguitat, on s’aglutinen grans valors com a societat per poder millorar dia a dia com a persones i com a coŀlectiu.

No cal dir que qualsevol persona que vulga participar, només hauria de vindre amb nosaltres i seria rebut amb els braços oberts. Tots els dissabtes de matí ens reunim per assajar i practicar aquesta activitat que tant ens agrada per això vos convidem a totes i a tots perquè vingueu i practiqueu aquesta tradició centenària. ▲

, misa ,HISPANICA MOZARABE. La experiencia de Fe de los Cristianos de la Valencia Musulmana Vicente Edgar Esteve Pineda Delegado episcopal de Liturgia

El día 22 de enero, dies natalis, esto es, día del nacimiento a la vida eterna, de san Vicente, patrono de la Archidiócesis de Valencia, se celebra en algunos lugares la Misa según el rito hispano-mozárabe, una forma ritual que nos acerca a la vida de los primeros cristianos de Valencia y de la manera propia y carácterística de vivir la fe que acompañó a los fieles de nuestro país durante los primeros siglos de presencia del cristianismo en nuestras tierras.

Los cristianos estamos acostumbrados a celebrar la Misa y los demás sacramentos según el rito romano, pero este no es, ni mucho menos, el único rito de la Iglesia católica. Actualmente, los cristianos celebramos los sacramentos en ritos muy diversos, tanto propios de algunas Iglesias orientales, como en occidente.

El origen de estos ritos tiene que ver con el propio desarrollo de la evangelización. Los apóstoles, tras Pentecostés, se dispersaron por todo el mundo conocido anunciando el Evangelio y siguiendo el mandato del Señor de celebrar la Eucaristía en memoria suya. En cada lugar, la comunidad cristiana comenzó a celebrar la Cena del Señor según sus parámetros culturales, según su genio propio, dando lugar a modos diversos de celebrar el único misterio pascual de Cristo.

Con el tiempo, debido a avatares históricos, algunos de estos ritos permanecieron, como los ritos orientales: griego, armeno, siro-malabar, siro-malankar, copto, etíope… En el caso de occidente, prácticamente todos desparecieron por la fuerza del rito romano. Sólo algunos, como el rito ambrosiano, que se sigue utilizando en la Iglesia de Milán y el rito hispánico quedaron en uso junto al rito romano.

En el caso del rito hispánico, tras la conquista islámica de nuestras tierras, quedaron muy pocos cristianos que permanecieron fieles a Jesús en medio de la mayoría musulmana. Éstos son los llamados mozárabes que siguieron celebrando la fe según el rito tradicional heredado de sus padres y que, por tanto, es llamado hispano-mozárabe.

En el momento en que se iba produciendo la reconquista cristiana, los nuevos reinos que se iban conformando ya habían adoptado el rito romano, sobre todo, por el gran prestigio del Papado y la voluntad de unirse más estrechamente con el Sumo Pontifice de la Iglesia católica. Así, cuando se van fundando nuevas diócesis todas ellas quedan sujetas al rito romano, abandonando el rito propio de España. Únicamente en Toledo, en dos parroquias, permaneció el rito hispano-mozárabe que, cuidado por los sucesivos obispos de aquella diócesis, nos ha llegado a nuestros días.

Para nosotros, celebrar la Misa de san Vicente en rito hispano tiene el sentido de unirnos a los inicios de la presencia del evangelio en nuestras tierras de Valencia y recordar a los cristianos que continuaron celebrando este rito durante el tiempo de la dominación islámica hasta la fundación del reino de Valencia en 1238.

Resulta muy curioso para alguien que no ha celebrado nunca este rito asistir a la Misa hispánica y por tanto, es necesario tener alguna formación previa para poder disfrutar, pero sobre todo celebrar, activa y fructuosamente este rito.

La estructura de la Misa en el rito hispánico es muy similar a la del rito romano. En realidad, la celebración siempre tiene dos partes: la liturgia de la Palabra, en la que escuchamos las lecturas y la liturgia de la Eucaristía en la que repetimos los gestos y palabras de Jesús en la Última Cena.

Las diferencias, pues, son más bien en la ordenación de cada parte.

En el rito hispánico no hay ritos iniciales. El sacerdote, llegado a las gradas del altar hace una oración en silencio y se dirige a la sede. Allí, después de saludar al pueblo, se sienta y comienza, directamente, la liturgia de la Palabra. Sólo en los días más solemnes se canta el himno del Gloria antes de las lecturas.

En la liturgia de la Palabra, las lecturas suelen ser más largas que en el rito romano y la aclamación no está al final, sino al principio de la lectura. Además, el canto del Aleluya no se hace antes de la lectura del evangelio, sino al final de la homilía, como conclusión de esta parte de la Misa. La profesión de fe se realiza en otro lugar y la oración de los fieles no existe.

Las diferencias más notables vienen en la liturgia de la Eucaristía. En el ofertorio, el sacerdote prepara los dones sobre el altar y tras realizar en secreto las oraciones correspondientes, vuelve a la sede para iniciar la plegaria.

Esta oración comienza con la oratio admonitionis, una monición del sacerdote que sitúa la celebración de la Misa y nos invita a celebrarla con plena conciencia. Tras esto, comienza la oración de los dípticos, dos series de intercesiones por la Iglesia, por los difuntos y con los santos, similar a la parte que reza el sacerdote tras la consagración en la Misa romana. Tras cada díptico se reza una plegaria por parte del sacerdote. Finalmente, se reza una plegaria y se intercambia la paz entre los fieles.

Acabada esta parte comienza, propiamente la plegaria eucarística, con la Illatio, que es una plegaria de acción de gracias similar al prefacio del rito romano. Esta parte culmina con el canto del himno del Santo y la oración para después del Santo que sirve de enlace con el relato de la Última Cena. Aquí la principal diferencia son las

aclamaciones, pues tras la consagración del pan y del vino los fieles responden Amén, cosa que también hacen tras la oración siguiente, llamada post pridie, en la que se pide al Espíritu Santo que descienda sobre los dones eucarísticos. La plegaria eucarística concluye con una doxología.

El rito de la comunión comienza con la profesión de fe, que se realiza en todas las Misas. En el rito romano el Credo se reza los domingos y solemnidades. En el rito hispánico se proclama todos los días y, además, contiene algunos incisos que insisten en la divinidad de Jesús. No hay que olvidar la fuerza del arrianismo, que negaba la condición divina del Hijo de Dios, tuvo en los primeros siglos en nuestro país.

A continuación, se realiza la fracción del pan, muy diferente a la Misa romana. El pan es dividido en nueve fragmentos que se colocan en la patena en forma de cruz. Cuando el sacerdote pone cada trozo va diciendo uno de los misterios de la vida de Cristo.

El rito prosigue con la plegaria que introduce la oración del Padrenuestro que se reza de un modo peculiar. El sacerdote enuncia cada intención y los fieles responden con su Amén.

Antes de comulgar, el sacerdote muestra el pan y el vino consagrados y da la bendición a los fieles.

El pueblo, así bendecido, se acerca a la comunión sacramental.

La Misa finaliza con la oración completuria, que equivale a la oración romana para después de la comunión y la asamblea es depedida, sin más, por el sacerdote.

Cabe destacar, además, la gran diferencia no sólo en la estructura sino en el contenido de las mismas oraciones. En el rito romano las plegarias son breves y sobrias. En el rito hispánico, al contrario, suelen ser bastantes más largas, llenas de imágenes tomadas de la Escritura o de la vida de los santos, con expresiones mucho más sentimentales.

En resumen, celebrar la Misa en rito hispano-mozárabe nos introduce en un mundo litúrgico bastante diferente al que estamos acostumbrados.

Pero, con todo, nos ayuda a comprender el genio y la espiritualidad de nuestros antepasados y nos acerca a las raíces de nuestra fe. Así, brota la acción de gracias por la fe recibida y nos proyecta para la evangelización, para que las maravillas del pasado se prolonguen en una fe viva en el futuro. ▲

LES CARRERES URBANES: Motos a Guadassuar Carlos Fos Ortega

Les carreres urbanes són i seran sempre una tradició a la nostra Comunitat. Tingueren el seu màxim esclat entre els anys 1960 i 1980 i foren un viver de grans pilots forjats entre bales de palla.

Com no hi havia circuits permanents, fora de Calafat en Tarragona o el Jarama a Madrid, els pilots

lluitaven pels carrers dels pobles i ciutats per tal de guanyar un premi, pujar al caixó o fer-se visibles per als grans patrocinadors o els equips oficials de les grans fàbriques de motos nacionals, en aquells temps Derbi, Bultaco, Ossa i Montesa, quan encara la importació de motos restava restringida i a nivell nacional no n’hi havia més competència que les marques nacionals. Altra cosa va ser quan a partir del 80 és van obrir les fronteres i tots volíem una Honda, Suzuki, Kawasaki o Yamaha, sent insalvable la crisi i tancament o absorció de les marques espanyoles: Sanglas per Yamaha, Montesa per Honda, Bultaco desapare-

gué així com Ossa i l’única que va continuar amb grans èxits esportius internacionals, la Derbi, fins ara que ha passat a ser del Grup Piaggio.

Grans pilots d’aquells anys eren Pepe Medrano, Paco González, César Gràcia, Manuel “Champi” Herreros, Julian Miralles, Ricardo Tormo o el nostre veí d’Alzira, Jorge Martínez “Aspar”, que ens ha fet arribar unes línies:

“Guadassuar sempre va a tindre un lloc al meu cor. Després de 40 anys dedicat al motociclisme, he pegat moltes voltes al món, però mai m’oblidaré de que va ser ací, a Guadassuar, la meua estrena...

Amb una Derbi de quatre marxes, llogada per 2.600 pessetes, vaig iniciar un camí que em va portar a ser campió del món.

Tenia 16 anys i vaig tindre que signar per mon pare perquè encara era menor d’edat.

I m’alegra dir que fou el meu primer pòdium al motociclisme, perquè vaig acabar segon.

Però quan vaig aplegar a casa i s’adonaren...! Quaranta anys després d’eixa primera carrera és bonic mirar enrere i vore tot el que hem aconseguit. Però sense eixos inicis en pobles com Guadassuar, a la Fira, res haguera segut possible.”

Com diu Aspar, la carrera de Guadassuar obria el calendari, seguit per Alginet, Almussafes, les festes de la Magdalena de Castelló, el “Bahía de los Naranjos” a Cullera, Alacant amb el seu “Trofeo Vistahermosa” o a València al passeig de l’Albere-

da. Carreres també de caràcter internacional i nacional amb pilots ben coneguts com Agostini, Phil Read, Ángel Nieto, Benjamín Grau, Sito Pons, Joan Garriga o Carlos Cardús, per anomenar alguns.

A més en Xàtiva, Torrent, Alcoi, Alberic, Benidorm o Alzira, on els pilots valencians lluitaven colze a colze amb els que venien d’altres llocs d’Espanya a disputar aquestes proves del calendari oficial del Campionat Valencià de Velocitat.

Algunes lluites entre pilots foren històriques com per exemple les que tingueren Enrique Escuder i Pedro Cegarra amb les Bultaco Pursang 250 i les Derbi oficials.

Però a finals dels 80 poc a poc deixaren de celebrar-se carreres urbanes, pot ser per la perillositat dels circuits, canvis de reglamentació i sobre tot a la construcció de diferents circuits permanents aptes per a proves internacionals com Jerez o Montmeló, en detriment del Jarama que va perdre la certificació internacional.

Precisament, una carrera emblemàtica del Campionat Mundial de Resistència com eren les 24 Hores de Montjuïc a Barcelona, es va deixar de fer per l’accident mortal del pilot català Mingo Pares el 26 d’octubre de 1986, una carrera urbana antiga i amb gran tradició, on les motos rugien a escassos metres dels espectadors.

En canvi, encara continua una altra carrera senyera, el Tourist Trophy de l’Illa de Man. Al Manx TT les motos fan una volta per l’illa d’una llargada d’uns 25 km passant per pobles i muntanyes a mes de 300 km/h i fent una mitjana d’uns 200 km/h, aŀlucinant!

Però tornem a les nostres carreres, a la carrera de Guadassuar, que organitzava el Moto Club Algemesí. També va passar que es deixaren de fer, per la seguretat o per falta d’organitzadors, el cas és que s’acabà fins fa pocs anys que tornaren a sonar els motors i l’olor de l’oli cremat amb gasolina. Va ser organitzada pels Festers de Sant Vicent i ja eren més que res de clàssiques Bultaco, Ossa, Montesa o Derbi i també la categoria 80 Pro i 80 Series o Supermotard. En definitiva, carreres altra volta fins que ara han deixat de fer-se; esperem que tornen i amb més força si cal.

Res més a dir, únicament que li passeu un drap a la vostra moto, lleveu-li la pols i... gas, carretera i manta! ▲

COL.LABORACIONS SOLIDÀRIES

Els Festers de Sant Vicent i les Festeres de la Divina Aurora de 2020, hem fet un seguit d’obres solidàries amb diverses associacions i entitats, entre elles:

u Sopar benèfic AGUAFA. u Carrera a peu i sopar benèfic de l’ASSOCIACIÓ CONTRA EL CÀNCER AECC. u Recollida d’aliments amb la “campanya del kilo” en benefici de la institució religiosa de València “EL COTOLENGO DEL PADRE ALEGRE”. u Sopar de recolecta per a la reconstrucció de la Capella de la Misericòrdia de l’església de Guadassuar.

Amb estes accions solidàries, volem correlacionar-nos amb el vincle de caritat i solidaritat del sentit de la Repartició de la Carn, als seus origens. ▲

ball i

e tre

festa

y de

Un a n y de

n an

sta U

ll i fe

treba

n an

sta U

ll i fe

treba

Un an y de t reball i festa U

y de

treba ll i fe s

ta U n

a

Un an

y de t

reball i

festa U

n any

de tre

ball i f

esta U

n any

de tre

ball

La nostra festa començà el dia que ens enviaren una carta desde l’Ajuntament per fer una reunió als quintos del 73 al centre Cultural. En aquella reunió, fórem pocs els que anàrem per sentir al regidor, en aquell moment Ferran Barberà. Ell ens va explicar què era la festa de Sant Vicent i tot el que s’havia de fer.

Baixà de Sant Vicent

Reparticiรณ de la Carn

Sant Vicent

En eixir de la reunió quedàrem en anar parlant, ja que alguns no tenien clar què fer encara.

Frases com “Si tu la fas jo la faig”, “No ho tinc clar encara”, “Sols serem els que hem vingut a la reunió?” A dia de hui ja tenen resposta.

Passaven els dies i un fester va formar un grup de Whatsapp (tan recurrent en estos temps que corren per enterar-te de tot) i la primera frase va ser. “HOLA PROBANDO”.

Ahí ja se va vore clar que 6 festers anàvem a ser en eixe moment. El 11 de gener férem la nostra primera reunió en un bar, ja que al dia següent teníem el sopar de la Presentació. Eixa nit estarà gravada en la nostra festa.

Quedàrem en anar a fer una cerveseta per parlar, i acabàrem, a les tantes entre rialles i cubates ja parlant de coses que fariem per la festa. Quina quadrilla de festers més diferent, 2 amics de quadrilla, 2 forasters, un Forner i un llumener.

Tinguérem clar des d’un primer moment que anàvem a intentar pegar-li una volteta, fer algo diferent a lo de sempre i el dia 16 de gener, a la nostra primera reunió oficial al cau, ja quedà constància.

El dissabte de la fira agrícola es tancà el cercle de la nostra festa, una cridada de telèfon dient “Si encara es possible m’agradaria fer la festa” La resposta va ser immediata, “no esperes al dilluns, vine ja a sopar amb nosaltres”. I dit i fet, als 10 minuts ja estàvem tots els que havíem de ser.

SI AMB 6 ES PODIA, AMB 7 ENCARA MÉS!!!

Començava la història de 7 festers, 7 famílies tan diferents i que no ens coneixíem, però que huí no podríem dir el mateix, no canviaríem res, amb els nostres encerts i errors, hem compartit la festa, arribant a ser tots una gran familia.

El dies passaven i havíem de preparar moltes coses, però el nostre primer acte oficial com a festers de Sant Vicent Màrtir i Festeres de la Divina Aurora 2020, era el Diumenge de Rams.

Primers nervis, “Heu convidat a les MISERICORDIOSES? Estan les instancies fetes per a tot?

Quanta gent fa falta per a fer tots els rams?”

Podríem fer-nos una palmeta en la solapa ja que no tenim cap insígnia. “La missa l’hem de preparar amb Juan” (el nostre pàrroc que sem-

L’Aurora

Esmorzar popular

Entrega de les claus del cau

pre ha estat quant l’hem necessitat). Preguntes que elles per sí mateix s’anaven contestant.

El Diumenge de Rams aplegà i tot va estar preparat: canyes, rams, palmes i palmetes.

El dia que érem oficialment FESTERS i FESTERES. Un dia de molta calor, amb un sol que badava les pedres. Una missa especial i una litúrgia que mai oblidarem.

Com hem dit, teniem moltes idees al cap i molta feina per davant: fer una arreplega solidaria; el trage de Danses; els pregoners de la festa; la caminata a València; el monòleg; la partida de trinquet; la presentació del llibre de festes; 2 cartells per a promocionar les nostres festes, un de la Fira i l’altre de la Cavalcada de la Repartició; coses que s’anaven exposant i que poc a poc anaven evolucionant.

El primer que férem va ser veure lo de la caminata, podem dir que des del primer dia els 7 festers pensàvem el mateix, però que fem? Doncs, què millor, que fer per dins de València el camí del Martiri de Sant Vicent? Ja teníem algo adelantat, els festers del 2019, el féren amb les seues famílies. I ahí començà el nostre camí. Parlàrem amb Paqui Llosá, presidenta de l’associació Valencia Cultural-Via Augusta y Camino de San Vicente. I allà que anàrem a pegar una miradeta. Tocava desenvolupar cóm ho fariem,

Presentació de la falla La Barraca

Concurs de paelles falla La Barraca

Ofrena falla La Barraca

però per això teniem temps, ja que pensàvem fer-la en octubre.

Preparàrem l’arreplega per als més necessitats, en aquest cas el Cotolengo, ho ferem a l’estiu quan més falta els fa, ja que, en eixes dates, quasi ningú se’n recorda de fer accions solidàries, la resposta del poble fou impresionant com sempre que hem preparat algo per l’esglesia.

Ens estrevistarem amb el Tio Pepe i la Tia Encarna, festers de fa 50 anys de Sant Vicent.

Passàrem una vesprada d’allò més agradable amb moltes anècdotes i una conversa que ens va donar un punt de vista diferent de cóm es feien les festes al poble fa 50 anys.

Per a acabar ens férem unes cervesetes que ens havien preparat i el Tio Pepe ens guanyà en beure-se-la més ràpid que nosaltres.

El trage de Danses, quina responsabilitat, volíem algo relacionat amb la festa, LA TRIBU DE SANT VICENT, unes teles amb rollets, margalló, canyamel i dàtils ens acompanyaren en eixa gran nit de rialles i Cassalla.

L’estiu estava finalitzant i voliem parlar amb els qui anàven a ser els nostres pregoners, la família ALMAZÁN - BODÍ, representada pel seu cap, Juan Antonio Almazán Bodí. 4 generacions de firaires, com diu la carta que li donarem per a fer-li la proposta. Sempre diguem, sóm el festers de Sant Vicent, però també de la FIRA i qui millor que aquesta familia ens podia fer el pregó. Ens n’anarem tots a GANDI-

Preparació dels rams

LANDIA, quan ens va veure, pensaba que havíem anat a pasar la vesprada-nit, el que ell no savia, era el que li esperava, tot fou possible gràcies a l’emboscada preparada per Arturo Almazán Sais, que era el nostre ganxo per que tot eixira com teníem pensat.

En començar setembre, anàrem a la Fira d’Albacete a fer les fotos per al llibre, QUINA BOGERIA, molta gent i un dia que els més menuts no oblidaran, doncs per a ells fou una excursió amb tota regla, ja que anàvem amb el bús.

Ara sí que sí, ja teníem ahí la caminata, eixa aposta que portàvem des de març preparant.

Paqui ens deia que estàvem bojos, “manejar a tanta gente no sé si será posible”. Estàvem un poc preocupats perquè la resposta del poble havia sigut molt bona, 5 autocars i 27 cotxes particulars. Ens eixirà be?, pensàvem, al mateix temps, savíem que havíem treballat molt per a que així fora.

Parlarem amb la neboda d’un fester, CLARA GALDÓN GARCÍA per a que ens ajudara a desenvolupar el text dels guies. Joan Sivera, el nostre pàrroc, també tenia clar que no volia fer la missa a l’altar major de la catedral. Volia una missa més intima per a eixe dia, volia algo diferent també i ens proposà fer-la a la Capella del Sant Calze. Ens preparà una sorpresa, el sermó el llegiria Quique Roig Va-

Diumenge de rams

naclocha, el NOSTRE DIACA des de feia 1 setmana. Ell feu un impossible per aplegar a la missa. La música no podia faltar, parlarem en Xavi i ell s’encarregà de tot. ELS MÚSICS, ELS GRANS OBLIDATS EN TOTES LES FESTES i que sense ells les nostres festes no serien possibles. MOLTES GRÀCIES, XAVI, PACO, PERFECTO I VICENT. Res havera sigut possible sense la collaboració també de Forns, Fruiteries, Carnisseries, COOPELEC, FANESSI, INTERJARDÍ, PIM SERVEIS, amics i familiars que portaren tota la intendència per a tots els peregrins. Menejar a 318 persones va ser tot un luxe i una bogeria de la que ens sentim molt orgullosos.

Corpus

No voldríem oblidar-nos de Don Eutiquio, el capellà de la Parròquia de Cristo Rey que ens va obrir les portes des d’un primer moment i el dia de la caminata va estar apunt a l’Església a les 07:15 del matí per a nosaltres. Les seues paraules el dia de la caminata, dient-nos ”Esto es un lujo, que bonito de verdad, gracias por acordaros de San Vicente” ens marcaren en eixe moment i les portarem dins sempre.

Aplegà el monòleg, que dir de Jesús Manzano, una gran nit, paraules seguides de sorolls amb la boca (es així Sant Roquets?). Històries eixides de dins d’un Barret que a tots ens deixaren amb una rialla d’orella a orella i, com no, la compossició d’eixa cançó improvisada amb una campaneta i una botzina, que donaren molt de joc al remat de l’espectacle.

Misericòrdia

Danses

Visita a Gandilandia

Ruta de Sant Vicent

9 d’octubre

Espectacle Jesús Manzano

Després d’aquest acte, sols ens queda estar a la mateixa altura o més, si cap, de tot el que ja hem fet.

La Partida de trinquet, la presentació del llibre, la nostra Presentació i diferents actes per al poble, entre ells, els més importants: LA REPARTICIÓ DE LA CARN, SANT VICENT MÀRTIR I LA DIVINA AURORA. Gràcies a Àngels Pérez que des del primer dia va estar al nostre costat per dissenyar-nos el meravellós logo que portem al cor i la resta d’encàrrecs que li hem fet, sense ficar mai cap problema.

Gràcies al nostre regidor de festes Josep Martínez per confiar amb nosaltres en tot allò que hem proposat. En el temps que has estat de regidor amb nosaltres, has vist que moltes coses podien ser possibles i les hem fet, i les altres, ja vorem com queden, esperem que bé.

Gràcies a Bàrbara Torres per ajudar-nos en la preparació de la presentació del llibre de festes, sense tú havérem anat perduts.

Gràcies a Juan José Pérez Peris, per dedicar-nos tantes hores sense esperar res a canvi, ens has ajudat molt.

Gràcies a Pedro i Rafa Tortosa per deixar-nos fer el que hem volgut a la seua roda de cavallets. Mai estarem prou agraïts.

Gràcies als Amics de les Danses, ADIT, Músics i Muixeranga la Carabossota per coŀlaborar amb la presentació del llibre de Sant Vicent, un acte nou que esperem rellanse un poc més les festes del nostre PATRÓ.

Gràcies a tot el poble per participar amb nosaltres. Ara sols ens queda que ens acompanyeu la resta de la festa, la nostra i la VOSTRA FESTA. I com no GRÀCIES A LES NOSTRES FAMILIES PEL VOSTRE SUPORT DURANT AQUEST ANY!!

ma

d’ac

tes

Pro gra

ma

d’ac

tes

Pro gra

ma

d’ac

tes

Pro gra

ma

d’ac

tes

Pro

gram

’acte s Pro ma d

ctes Prog ra

a d’a ’acte

ogra ma tes s Pro a d’a ctes

gram

d’ac Prog rama d’a

ctes

Prog rama d’

rograma d’actes Pro

grama d’actes Prog

rama d’actes Progra

PRESENTACIÓ DELS FESTERS DE SANT VICENT MÀRTIR I FESTERES DE LA DIVINA AURORA 2020 DISSABTE

11

de Gener

A les 17:45 h

Eixida dels Festers de Sant Vicent Màrtir i Festeres de la Divina Aurora 2020 junt a les seues families del Casal Fester situat a la Gran Via nº 75. Acompanyats per la Banda Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar, aniran en cercavila amb el següent itinerari: Gran Via, carrer Mestre Cuevas, carrer Major, fins la Plaça Major, on s’incorporaran a la comitiva amb el següent ordre: Banda Unió Musical Santa Cecilia de Guadassuar, Festers de Sant Vicent Màrtir 2010, Festers de Sant Vicent Màrtir 1995, Festeres de la Misericòrdia 2019, Festers de Sant Vicent Màrtir 2021, Festers de Sant Vicent Màrtir 2019, Familiars dels Festers 2020, Fester de Sant Vicent Màrtir 1970, Festers i Festeres de Sant Vicent Màrtir i la Divina Aurora

2020, autoritats convidades i el Consistori de Guadassuar, que seguint de nou pel carrer Major, Plaça del Ravalet, carrer Pare Vicent, carrer Tarragona, arribaran al Pavelló Cobert del Poliesportiu Municipal de Guadassuar.

A les 18:15 h

Acte de presentació en societat dels Festers de Sant Vicent Màrtir i Festeres de la Divina Aurora per a l’any 2020.

Tot seguit i al mateix lloc gaudirem de l’espectacle “UNA NIT AMB EL MAG LARI”.

L’Entrada serà gratuïta per a tots els assistents.

A les 22:00 h

Sopar de Gala als salons COTONERA d’Alzira. El sopar anirà seguit pel ball, amenitzat per la orquestra “MATRIX”.

ma d

d’actes Programa d

’actes Programa d’a

CELEBRACIÓ DE LA VESPRA DE SANT ANTONI ABAT DIJOUS

16 A les 19:30 h

de Gener

Foguera de Sant Antoni.

ctes Programa d’ac

tes P

DISSABTE

18

de Gener

A les 8:00 h

IX CONCURS DE PINTURA RÀPIDA Vila de Guadassuar.

Recepció dels participants al Centre Cultural. L’acte es desenvoluparà al llarg de tot el matí per tot arreu del casc urbà i terme municipal.

A la vesprada entrega de Premis, al Pavelló del Coŀlegi Sant Francesc.

grama o r P s e t c ’a d rograma

ad

rogram P s e t c ’a d a am d’actes Progr

DIUMENGE

19

de Gener

A les 8:00 h

Despertà a carrec del Festers de Sant Vicent Màrtir 2020, pels carrers del poble.

Es passarà per casa de cadascun dels festers de Sant Vicent Màrtir 2020, també pel carrer Sant Vicent i Bulevar de Sant Vicent.

Finalitzada la missa de 12:00 h

Benedicció dels animals en la celebració de la festivitat de Sant Antoni Abat, a la porta de l’església parroquial.

A les 19:00 h

Misa Hispánica-Mozárabe, a càrrec de Don Vicente Edgar Esteve Pinedo, delegat diocesà de litúrgia.

DILLUNS

20 A les 20:00 h

de Gener

Des del campanar, es realitzarà el tradicional TOC DEL RETORN, anunciant el retorn de la festa grossa de la villa.

’actes d a m a r g o r P ma d’actes

gra

es Pro t c ’a d a m a r g d’actes Pro

LA REPARTICIÓ DE LA CARN DIMARTS

21

de Gener

A les 8:00 h

Llançament de 7 Salves, una per cadascun dels Festers de Sant Vicent Màrtir 2020 i les seues families.

A les 15:30 h

Concentració dels balls, festers i festeres, autoritats, músics i poble en general a la Plaça de la Constitució per donar començament a la tradicional cavalcada de la Repartició de la Carn. Des de la Plaça de la Constitució continuarà pels carrers Joan XXIII, Vicente Pellicer, Mestre Serrano, Plaça de la Generalitat, Pare Efren, Marqués de Sotelo, Crist de la Penya, Algemesí, Mestre Giner, Sant Josep, Placeta de les Monges, Mare de Déu de la Misericòrdia, Placeta del Mercat, Alzira, Quevedo, Pare Vicent, Colom, Dos de Maig, Major fins la Plaça Major.

La repartició l’obrirà el Ball de Gegants i Cabuts de Guadassuar, amb les dolçaines i tabals de la Colla d´ADiT, seguits del Ball del Bolero de Guadassuar, i de la Muixeranga La Carabassota.

A continuació desfilaran les carrosses

dels xiquets, carrossa de les mares i sogres dels festers, i la carrossa de les Festeres de la Divina Aurora 2020, seguides pels carros amb els dolços i les begudes típiques de la repartició.

Durant tot el recorregut els Festers i acompanyants obsequiaran al poble amb els tipics i tradicionals dolços –rollets- i mistela.

Tancaran el seguici les autoritats civils i eclesiàstiques, així com totes les persones del poble en general que ho desitgen, acompanyats de la Banda Unió Musical Santa Cecilia de Guadassuar, rememorant un any més aquest acte centenari.

En acabar la repartició i des de la balconada de l’Ajuntament, el pregoner de la Fira 2020, JUAN ANTONIO ALMAZÁN BODÍ, en representació de la FAMÍLIA ALMAZÁN - BODI, inaugurarà oficialment el Porrat de Sant Vicent de la Roda 2020.

Tot seguit es ballarà al mig de la Plaça Major, “El Bolero de Guadassuar” i tancarà l’acte “la Muixeranga la Carabassota” amb una de les seues figures.

P

s Programa

ma d’acte ra g ro P s te c ’a d a m ra g ro P Programa d’actes

FESTIVITAT DE SANT VICENT MÀRTIR DIMECRES

22

de Gener

A l´alba

Volteig general de campanes.

A les 8:00 h

Llançament de 7 Salves, una per cadascun dels Festers de Sant Vicent Màrtir 2020.

A les 9:30 h

Cercavila a càrrec de la Banda Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar.

A les 11:30 h

Concentració dels Festers i Festeres a la Gran Via nº 123 (casa dels Festers Pepe Vanaclocha i Amparo Oliver), per eixir en comitiva pel carrer Gran Via, carrer Algemesí, carrer Crist de la Penya, carrer Venerable, carrer Major fins l’Església Parroquial, acompanyats de la Banda Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar.

A les 12:00 h

Missa Major en honor al patró de la vila i titular de la parròquia, Sant Vicent Màrtir, cantada per la Coral Mestre Llorenç Ruiz que interpretarà, entre altres, els Gojos de Sant Vicent Màrtir.

En acabar la missa la comitiva dels festers i autoritats acompanyats per la Banda de Música s’adreçaran a la Gran Via, davant de l’edifici de les antigues escoles, on es dipararà la Mascletà.

A les 19:30 h

Concentració dels Festers i Festeres a la Plaça Reginaldo Barberà nº 1 (casa dels

Festers Toni Murillo i Amparo Albert), per eixir en comitiva per la Plaça de la Generalitat, carrer Pare Efrén, carrer Marqués de Sotelo, carrer Verge del Rosari, carrer Mestre Cuevas, carrer Major fins l’Església Parroquial per assistir a la processó, acompanyats per la Banda Unió Musical Santa Cecília.

A les 20:00 h

Solemne processó en honor al patró, Sant Vicent Màrtir, que transcorrerà pels carrers de volta general. Obrirà la processó la Creu renaixentista de la Parròquia acompanyada pels dolçainers i tabaleters de la colla ADiT. A continuació aniran els fidels del poble, Festers de Sant Vicent Màrtir 2010, Festers de Sant Vicent Màrtir 1995, Festeres de la Misericòrdia 2019, Festers de Sant Vicent Màrtir 2021, Festers de Sant Vicent Màrtir 2019, Familiars dels Festers 2020, Fester de Sant Vicent Màrtir 1970, Festers i Festeres de Sant Vicent Màrtir i la Divina Aurora 2020, el clero i tancant la processó les autoritats municipals i Banda Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar.

Tot seguit, a l’interior de l’Església es cantaran els Gojos a Sant Vicent Màrtir.

Per acabar, els Festers i Festeres es dirigiran en cercavila, junt a les autoritats i Banda Unió Musical Santa Cecília, a la zona de l’Alter, on es dispararà un Castell de Focs d’artifici.

a Programa m ra g ro P s te c ’a d a m ra g ro ’actes Programa d’actes P

d

FESTIVITAT DE LA DIVINA AURORA DIJOUS

23

de Gener

A les 6:30 h

Des de la Plaça Major inici de la Despertà de l’Aurora, seguint l’itinerari de costum.

Els fidels, Festers i Festeres de Sant Vicent Màrtir i la Divina Aurora 2020, estaran acompanyats per la Banda Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar.

Finalitzada la Despertà començarà des de l’Església el Rosari de l’Aurora amb la imatge de la Mare de Déu de la Divina Aurora que recorrerà l’itinerari de costum.

Es cantaran les melodies de les Salves i Ave Maria típiques del nostre poble.

En acabar el Rosari, es dispararan 7 salves, una per cadascuna de les Festeres de la Divina Aurora 2020.

Tot seguit i acompanyats pels músics ens dirigirem a la Sala Cotonera de Guadassuar, on les Festeres de la Divina Aurora 2020 convidaran als assistents a la Despertà i Rosari de l’Aurora a la tradicional “XOCOLATÀ”.

A les 18:30 h

Concentració dels Festers i Festeres al carrer Colom nº 64 (casa dels festers Carlos Beltrán i Juliana Freitas), per eixir en comitiva pel carrer Cervantes, carrer Vicente Pellicer, Plaça del Ravalet, carrer Major, fins l’Església, per assistir a la missa.

A les 19:00 h

Santa Missa en honor a la Mare de Déu de la Divina Aurora cantada per la Coral Mestre Llorenç Ruiz a l’Església Parroquial de Sant Vicent Màrtir.

En acabar la missa, solemne processó de la Mare de Déu de la Divina Aurora que discorrerà per l’itinerari dels carrers de volta. La imatge serà portada pels Festers de Sant Vicent i Festeres de la Divina Aurora 2021 i anirà acompanyada per la colla de Dolçaina i Tabal d´ADIT, fidels del poble, Festeres de la Divina Aurora 2010, Festeres de la Divina Aurora 1995, Festeres de la Misericòrdia 2019, Festers de Sant Vicent Màrtir 2019, Familiars dels Festers 2020, Fester de Sant Vicent Màrtir 1970, Festers i Festeres de Sant Vicent Màrtir i la Divina Aurora 2020. Tancaran la processó el clero, les autoritats municipals i la Banda Unió Musical Santa Cecilia de Guadassuar.

Finalitzada la processó es ballarà el Bolero de l’Aurora davant la imatge a càrrec de ”El Bolero de Guadassuar”.

Tot seguit es dispararà un Castell de Focs d’Artifici des del Ravalet, mentre entra la imatge de la Mare de Déu de la Divina Aurora en l’Església i sona el volteig de campanes.

Una vegada dins l´Església, es cantaran les Salves i Gojos a la Mare de Déu de la Divina Aurora.

rograma d’actes Programa d’acte

s Programa d’actes Programa

DIUMENGE

26

de Gener

A les 10:00 h

Esmorzar popular a la Plaça de la Generalitat Valenciana oferit pels Festers de Sant Vicent Màrtir i les Festeres de la Divina Aurora 2020.

L’esmorzar estarà amenitzat per la discomòbil, DJ Miñana, amb música de tot tipus i ambients.

Vos esperem.

, PROGRAMACIO

INFANTIL Ajuntament de Guadassuar Fira 2020

DIVENDRES 17 de GENER A les 17:30 h

A la plaça Major, espectacle de titelles “La Maria no té por” a càrrec de Cràudio Espectacles. Patrocinat per l’Ajuntament de Guadassuar.

DIUMENGE 19 de GENER A les 17:30 h

A l’Auditori Municipal de Guadassuar, espectacle “Fantasia” a càrrec d’Evolució Dance. Patrocinat per l’Ajuntament de Guadassuar.

DIMARTS 21 de GENER De 10:30 a 13:30 h

A la plaça Generalitat Valenicana, tallers firers i animació infantil a càrrec d’Espai Lúdic Patufets. Patrocinat per l’Ajuntament de Guadassuar.

DIMECRES 22 de GENER A les 17:30 h

Pel recinte firal, espectacle itinerant “El circ” a càrrec de A Riure. Patrocinat per l’Ajuntament de Guadassuar.

DIJOUS 23 de GENER De 10:30 a 13:30 h

A la plaça Major, tallers firers i contacontes infantil a càrrec d’Espai Lúdic Patufets.

Patrocinat per l’Ajuntament de Guadassuar.

..

AGRAIMENTS Els festers de Sant Vicent Màrtir i les Festeres de la Divina Aurora 2020, volem agrair a tots i cadacú dels qui amb la seua col·laboració fan possible aquesta festa.

AGUAFA AGUCOS ASSOCIACIÓ CONTRA EL CÀNCER DE GUADASSUAR AECC ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE GUADASSUAR COLLA DE TABALS I DOLÇAINA D’ADiT AMICS DE LES DANSES BOLERO DE GUADASSUAR MUIXERANGA LA CARABASSOTA GRUP DE DANSES BOLERO DE GUADASSUAR UNIÓ MUSICAL SANTA CECÍLIA DE GUADASSUAR FESTERES DE LA MISERICÒRDIA 2019 FESTERES DE L’ASSUMPCIÓ 2019 FESTERS SANT ROC 2019 FESTERS DELS CRIST 2019 FALLA LA BARRACA FESTERS DE SANT VICENT MÀRTIR 1995 FESTERS DE SANT VICENT MÀRTIR 2010 FESTERS DE SANT VICENT MÀRTIR 2019 FESTERS DE SANT VICENT MÀRTIR 2021 AJUNTAMENT DE GUADASSUAR REGIDORIA DE FESTES I GOVERN OBERT PARRÒQUIA DE GUADASSUAR ASOCIACIÓN VALENCIANA CULTURAL-VIA AGUSTA Y CAMINO DE SAN VICENTE EMPRESES I COMERÇOS LOCALS I FORANS TRACTORISTES DE LA REPARTICIÓ DE LA CARN (GUADACOOP) COL·LABORADORS LITERÀRIS D’AQUEST PROGRAMA A totes les nostres families, amics i coneguts, que ens han ajudat en tots els actes.

A tots, moltes gràcies. Esperem gaudiu tant com nosaltres de la Festa.

DANI RIBERA - Tel. 661 57 52 50

C/ LES ESCOLES, 1 GUADASSUAR TEL. 666 172 080

REPARACIÓ DE L’AUTOMÒBIL

Manuel Fernández Ribes C/ Industria, 20 · 46610 GUADASSUAR (València) Tel. 96 2 572 336 · manoloautoman@hotmail.com

C/ AlgemesĂ­, 7, 46610

TD. 1945 ES

C HA FER cuts and more Guadassuar (Valencia)

T.: 645 823 718

chafer_cutsandmore

UN COL·LABORADOR

C/ Mestre Serrano, 2 46610 Guadassuar (València) 96 257 20 90 655 93 62 03 info@centrecelanterior.es

Classes de Tai-Xi Classes de Ioga Classes de Pilates Classes de Meditació Sessions d’Estiraments Herboristeria Selecció de tés Llibreria especialitzada

Segueix-nos en Facebook /celanterior www.centrecelanterior.es

man ta s edredone s cojiness colcha

LAVANDERÍA AUTOSERVICIO

IO A SERVIC LIO DOMICI ROPA

illas

zapat

ALZIRA

C/PARE CASTELLS 53 672 32 72 36 lalavanderia.alzira@gmail.com

ALGEM

PLAZA DE LA ESÍ RIBER 607 46 24 85 A 17 lalavan d e ri a a lg e m e si@gmail.com

cortina s

as saban as plum

Enginyer Elèctric

Nº Col·legiat 11805

CRIDA’NS AL:

Polígon Industrial C/ Indústria, 47 46610 GUADASSUAR

ENRIQUE VILLALBA MOYA Dpto. comercial 647 477 880 enrique.villalba@disvace.com www.disvace.com

Pol. Ind. - C/ de la Costera, 4 46740 CARCAIXENT (València) Tel. 96 243 15 12 - Fax 96 246 10 12

DISTRIBUCIÓN DE GASÓLEOS A DOMICILIO C/. Diputación, 24 46270 VILLANUEVA DE CASTELLÓN (Valencia)

Tel. 96 245 08 72 administracion@gasoleosmasip.es

PROJECTES D’ARQUITECTURA D’OBRA NOVA REHABILITACIONS I REFORMES LLICÈNCIES D’ACTIVITAT CERTIFICATS TAXACIONS INFORMES

LO URD ES ESTUD I

AÑÓ

V IL L A L B A

D 'A R Q U IT E C T U R A

C a r r e r R iu M a g r e , 3 , 3 ª _ G u a d a s s u a r _ 6 5 2 7 9 7 9 3 7 _ lo u r d e s 1 0 7 2 9 @ g m a il. c o m

@

606 406 149 / 606 406 133 www.pamarquitectura.com info@ pamarquitectura.com instagram: pam_arquitectura ‘ C/Major n.70 GUADASSUAR (Valencia)

ARQUITECTURA

REHABILITACIO` I OBRA NOVA

URBANISME i PAISATGISME INTERIORISME GESTIONS I CONSULTORIA INFORMES, PROJECTES D’ACTIVITAT, CERTIFICATS

TIENDA DE INSTRUMENTOS Y ACCESORIOS MUSICALES

ESPECIALIZADOS EN SAXOFONES C/ Ermita, 62 · Guadassuar (Valencia) T 962 570 413 · M 696 918 393 · info@instrumentomania.com www.instrumentomania.com

UN COL·LABORADOR

En Lasermanufacturing ahora también corte por láser de tubo Seguimos apostando por la última tecnología en corte y mecanizado. Pídanos más información sobre nuestro nuevo servicio.

CORTE POR LÁSER DE CHAPA Y TUBO INGENIERÍA · PLEGADO · SOLDADURA Parque Industrial Ciutat de Carlet · C/ Tramuntana, 12 · CARLET (Valencia) T 96 255 80 35 · www.lasermanufacturing.es

La Cooperativa de Guadassuar des de 1911 Carrer Colom, 1 ** 46610 Guadassuar 962 570 022 http://guadacoop.net/ Whatsapp 653 836 458

Comercialització de caquis, cítrics i fruita d’estiu Tenda agrícola amb tot tipus de productes Servici de telefonia mòbil ORANGE Assegurances agraries i generals

Ceràmica Jornet: més de cent anys fabricant rajoles a Guadassuar Ceràmica Jornet ha complit més de cent cinc anys fabricant rajoles a Guadassuar, és el rajolar en funcionament més antic de la Comunitat Valenciana.

Seguint una tradició valenciana ha volgut reflectir en un mural de taulellets on es representa la forma antiga de treballar el fang, i la seua evolució. A la part central es reprodueix una escena real de la fàbrica on el tio Vicent “Alegries”, esta fabricant les rajoles manualment amb ajuda d’un motlle de fusta.

L’ofici de rajoler és molt antic, i el primer forn els germans Jornet van construir en 1.912 per fabricar rajoles, en poc es diferenciava dels primers forns que s’utilitzaven a mesopotamia al 7.500 a.C. Era una fabrica totalment artesanal, on les rajoles i teules es feien manualment amb l’ajut d’un motle, s’assecaven al sol i es coïen a un forn morú. Les argiles i el material cuit es traslladaven amb carro, i no va ser fins als anys 40 quan, gràcies a l’electricitat, es va incorporar maquinària al procés de producció. Als anys 60 un nou i més gran forn “Hoffman” i la incorporació de maquinària i alguns automatismes permeteren incrementar de forma notable la producció. En 1.989 va ser construïda una moderna planta, amb forn túnel, totalment automatitzada, que va ser va ser renovada i actualitzada en l’any 2000.

Més de

100 ANYS

Rajolar - Anys 1950 Vicent “Alegries”

La direcció de Ceràmica Jornet vol donar les gràcies a totes aquelles persones i institucions que han col·laborat i col·laboren en aquest rajolar de tradició centenària siga a davant.

Cerámica Jornet - Anys 1960

C/ Colón, 97 Tels: 96 257 00 04 · Fax 96 257 01 17 GUADASSUAR (Valencia)

MAQUINARIA PARA FABRICACION DE ETIQUETAS AUTOADHESIVAS.

MAQUINARIA PARA LA MANIPULACION DEL PAPEL EN EL SECTOR DOMESTICO Y DE HOSTELERIA.

Email: teyman@teyman.com

C/ ALBERIC, Nยบ33 (GUADASSUAR) TF.96 141 23 07

Email: famapel@famapel.com www.famapel.com

C/ ALBERIC, Nยบ31 (GUADASSUAR) TF.96 257 12 32

www.teyman.com

Disfruta del teu temps lliure, disfruta del treball ben fet.

Jardineria i Paisatgisme Agricultura Instal·lacions de reg agrícola Carretera Guadassuar-Algemesí Guadassuar 46610 - Valencia 691 443 085 - 651 705 530 www.interjardi.com

46610 GUADASSUAR (València) 607 64 18 72 e.mail: info@ximoimmobiliaris.com

Finançament

ativa ooper Som C Crèdit de

PERSONES, COMPROMIS I CONFIANÇA.

C/ Riu Magre 2, 46610 Guadassuar ( Valencia ) Telèfon: 962573000

www.santfrancesc.es

Els Festers de Sant Vicent Màrtir i les Festeres de la Divina Aurora 2020, volem agraïr a totes les empreses privades que han participat en la elaboració d’aquest llibre, de manera que sense aquestes, gran part de la festa, no seria possible.

MOLTES GRÀCIES I BONES FESTES

GUIA COMERCIAL