GUADASSUAR en Fira

INSTRUCCIONS D’ÚS del llibre de festes

Aquest llibre és un llibre diferent als d’altres anys. És un llibre que, per primera vegada, recull dos anys de festa.

Dos anys que, depenent de com ho mires, han donat per a poc o per a molt. Hem deixat de fer actes que ens haguera encantat fer, però d’altres els hem gau dit dues vegades. Ens hem adaptat a la realitat de cada moment.

Volem compartir amb tu el que ha significat per a nosaltres aquest període. Pre tenem que aquesta història vaja més enllà del paper, reviure-la al teu costat.

Ja saps, la pandèmia ens ha fet ser més digitals d’una forma massa accelerada. I ara anem a aprofitar-nos del que hem aprés.

Per això, aquest és un llibre que necessita ser explicat.

Com estem ja familiaritzats amb els codis QR et proposem un manera diferent i més dinàmica d’utilitzar el llibret.

En algunes pàgines vas a trobar codis QR com aquest.

QUÈ HAS DE FER?

Cal que tingues instal·lada una aplicació de codis QR. Amb ella has de fer una foto amb el dispositiu mòbil.

S’obrirà un contingut multimèdia (un audio, un video o una imatge) que acom panyarà al que hi haja a la pàgina.

Trobaràs 2 tipus de continguts:

• CONTINGUT COMPLEMENTARI O CONTINGUT EXTRA.

Alguns són continguts que acompanyen els textos. Per a complementar d’al guna manera el text i oferir-te una experiència més interessant i enriquidora.

Altres són continguts extra en sí mateix; funcionen de forma autònoma.

Ja aniràs descobrint-los.

• AUDIOLECTURES DELS TEXTOS.

La proposta naix de la necessitat d’apropar els contiguts al veïnat que tinga qualsevol discapacitat visual o patologia que els impedisca llegir per si ma teix. Però també està destinada a tot aquell qui senzillament gaudisca d’es coltar, ara que estan tan de moda els podcasts o els audiollibres. Com podeu vore i escolar, aquest és un llibre de festes inclusiu i interactiu.

Els QR que tinguen aquest símbol obriran una gravació que reproduirà de forma sonora el text al que acompanye.

Cada text tindrà el seu propi codi.

Ens agradaria que, si coneixes algú que necessite ajuda per poder escoltar aquestos audios, li tirares una maneta.

Volem agrair de manera especial a tots els qui han col·laborat ficant veu als textos que formen part d’aquest llibret. Ells i elles han llegit per a que tots pugam llegir. Esperem que t’agrade.

** Aquests contiguts pots descarregar-te’ls al teu dispositiu i guardar-te’ls com un record de la festa de la Fira de l’any 2022 (i 2021).

Imatge

Festers

Jacint Aguilar Puig

Juanma Amargós Giner

Bertomeu Boïls Garcia

Juan Arturo Boïls Garcia Bernat Bria Simó

Enrique Camarasa Pastor

Carlos Colomina Ortega

Juanlu Esteve Andreu Salva Ferrer Ribes

Carlos Mellado Salom Ximo Oliver Garces Jesús Puig Satorres

Vicent Rosell Roig

Jaime Soriano Sanchís

Oscar Vicens Estruch

Enrique Villalba Moya

Festeres

Raquel Alcañiz Boj

M. Rosa Almela Ribes

Eva Beltrán Oliver Rosa Boïls Garcia Mabel Castelló Tonda Irene Cléries Olmos Marga Cucarella Montalvá

Teresa Fuertes Raga Elena Martínez de la Casa García Xelo Montolio Perelló Isabel Mª Mut Borja

Mari Ángeles Pastor Olmos Manuela Puig Satorres

Laura Sais González Inma Sanchis Gimeno Olga Santos Galan

Mare de Déu de la

AURORA

Reviure la Fira, tan delicat el passat any, com possible i palpable enguany. Ni tan sols imaginà vem que poguera succeir, i ens va caure aquesta pandèmia damunt com una llosa. Des d’ací el més sentit record per a les persones que ens han deixat en aquest temps tan trist i despagat.

Un fet desconegut per generacions i a dures penes recordat per la història, ens obligà a sus pendre les festes de Sant Vicent i la Divina Au rora. A la nostra memòria restarà per sempre.

Amb el primers indicis de control dels conta gis, tornem a ser positius, deguem ser-ho pel bé del nostre veïnat. Amb clau d’humor dir que com darrerament els Festers i Festeres ens semblaven cada vegada més jovenets, aquest impàs ha fet augmentar l’edat dels majorals i així donar-los un any més de seny, en haver-los prorrogat el seu “mandat”, i també als qui vin dran després.

Així les coses, reconéixer que aquest Porrat serà especial, amb el retrobament de celebra cions, si les circumstàncies ho permeten, com la presentació dels Festers de Sant Vicent de la Roda i Festeres de la Divina Aurora 2021, tots els actes en honor al Patró, la cívica Cavalcada de la Repartició de la Carn, la música, els balls, la pólvora, i les mirades de xiquetes i xiquets a la Fira.

Molt més especial encara per a mi, perquè serà l’última vegada que ho acompanyaré com alcalde, almenys en aquesta legislatura.

Des de sempre ha sigut un gran parèntesi i esforç en la vida de les persones que han preparat aquestes festes al nostre poble. Ara, han estat pendents durant més temps, el doble, però sé que aquestes dones i hòmens valents, paisans nostres, ho donaran per ben empleat si la gent ho gau deix com cal, amb naturalitat i joia, sense pors.

Per això els vullc donar les gràcies, per mantindres ferms, malgrat les dificultats de les circumstàn cies adverses, primordial la importància de no haver pogut ajuntar-se més per planificar, perquè sabent el que representen per a la nostra idiosincràsia i tradicions, han aguantat de manera no table uns fets sobrevinguts, inesperats i sorprenents que podrien haver-los fet desistir i que, per contra, han capejat les situacions de manera serena, fins dur a bon port aquesta llarga singladura.

Desitge per a elles i ells que aquesta etapa que ara culmina siga el millor record de les seues vides, més enllà de les vivències familiars, i lloe i aplaudisc la tasca que han portat a terme desinteressadament i de forma pacient.

Enhorabona al Festers de Sant Vicent de la Roda i Festeres de la Divina Aurora de 2021... i 2022 de Guadassuar!

Salvador Montañana Sanz

ALCALDE de Guadassuar

“Des que encén Guadassuar el foc de festa major s’encenen els cors d’amor en un gloriós bategar; uns batecs de llar en llar mantinguts per tradició, des de la repartició fins la joia del porrat fent-se’n ambdós un esclat de fervorosa il·lusió.”

Decimeta escrita per Rafael P. Súria (1993)

Guadassuar i la fira. La fira i Guadassuar. Eixa dico tomia que al gener s’unix en vivacitat. Perquè in clús fent un fred de mil dimonis, i sentit-lo en les puntes dels dits, ens enfundem entre guants, bu fandes i abrics per eixir al carrer. Perquè som gent de carrer, de goig i de convidar. Per això la nostra identitat amera cada racó del poble, emanant d’ell una jovialitat esplendorosa digna de compartir. Així ho fem i ho sentim. De cor.

Compartir és fer, crear, arrimar el muscle i comboiar. La fira i les festes de Guadassuar tenen els millors ambaixadors: el seu veïnat. I entre ell: els i les imprescindibles. Els festers i les festeres com a sobirans del llegat ecumènic de la festa; les associacions que ennobleixen i estenen el nostre patrimoni; les em preses i comerços locals que ens socorren dels inimaginables quefers; la parròquia com emissora de la fe al patró, qui bateja el nostre porrat; i el personal de l’ajuntament que es desviu per enllestir fins a l’últim detall. De segur que m’oblide d’algú, però que se senta igualment estimat i acollit. En fi, totes elles i ells fan, creen, arrimen el muscle i comboien. I això és compartir. Això és fira i festes.

Aquestes línies podrien veure’s abocades a un fatalisme viciat i, ja, avorridor. Però tampoc seré jo qui vinga a amargar-vos un rosegó o un carquinyol, o un caramel apegat a una decimeta o un maleït xafó a causa d’un carrer Major acaramullat. Tot el contrari, això, després de tot, és glòria. Perquè açò, per fi, comença a tornar juntament amb totes les peripècies i vivències d’un dia de fira, d’una Repartició de la Carn que veiem en cada cantó, d’un dia de Sant Vicent sense fi i que empalma quasi amb una Aurora que torna a estar en la porta. I es farà de dia, amb o sense xocolatà, i tornarem a eixir a firar-nos alguna cosa, a enyorar un temps que durarà anys si ho custodiem perquè tenim unes festes incomparables, irreemplaçables i obertes. Obertes com els cors dels guadassuarencs i guadassuarenques.

Guadassuar i les seues festes. Una relació indeslligable com a valor únic i genuí a l’emparament de la seua gent, del seu poble. Som molt més que la fira i festes d’un poble de la Ribera. Som de soca-rel, de la llavor del tot i de la resistència. De l’origen i de l’orgull. De l’esperança i de la valentia. De la força i la recuperació. Festers i festeres, sou germen. Veïnat, sou l’embrió de tot allò que està per vindre, per vibrar, per somriure, per protegir i per viure. Recordem d’on venim i fins on hem arribat, ara: trellat i cuidem-nos. A nosaltres, a la nostra fira i les nostres festes. I, sobretot, a tu, que eres imprescindible en tot açò perquè eres carrer. Eres fira i festa. Eres poble. A viure!

Josep Martínez Vidal

REGIDOR de Festes i Govern Obert

UN TEMPS NOU de la mà de SANT VICENT MÀRTIR

Estimat poble de Guadassuar.

A les portes de les festes patronals a Sant Vicent Màrtir vos escric este saluda per poder compartir al gunes reflexions amb la ferma intenció de no ser massa pesat.

Les festes de Sant Vi cent d’este any 2022, com bé sabeu, no són unes festes més, són unes festes his tòriques, molt esperades i que quedaran per sempre en el nostre record. Portem ja mas sa temps parats, silenciats i amb molt poques motivacions, per la duríssima pandèmia de la Còvid, però a poc a poc, anem tornat a la nor malitat, sabent que la prudència ha de seguir guiant les nostres passes.

Les festes d’este any i en concret el dia de Sant Vicent serà molt especial per diverses raons: una perquè per fi, després de dos anys, podrem tor nar a celebrar com cal els distints actes que, amb molt d’esforç, han programat els festers de San Vicent; però també perquè el dia del nostre pa tró, com ja vam anunciar el dia de l’Assembla Par roquial, donarem inici a un Trienni Pastoral amb el lema ‘Amunt els cors’, que busca renovar la nostra parròquia en tots els seus àmbits així com donar un nou impuls a l’evangelització a Guadassuar. Comencem un temps nou, mogut per l’únic que pot renovar-ho tot: Jesucrist, per mig del seu Esperit [“Jo faig noves totes les coses” (Ap. 21,5)], però comptant també amb totes les per sones de bona voluntat i que, amb inquietuds i de bona gana, vulguen participar d’estos anys tan especials que anem a viure a Guadassuar. Entre les distintes iniciatives m’aneu a permetre destacar-ne dos que em pareixen especialment rellevants i que estan a l’inici i a la fi del trienni: la visita de la Mare de Déu dels Desemparats

Joan Sivera

l’últim cap de setmana de març del 2022, serà un moment de gràcia per a tot el poble, ja que per primera vegada tindrem la sort d’acollir a la Mare de Déu tot un cap de setmana a Guadas suar, i la peregrinació a Terra Santa l’any 2024, amb la qual tancarem el trienni pastoral.

També voldria aprofitar l’oportunitat que em brinda este saluda per fer-vos partícips d’una molt bona notícia per a tot el poble de Guadas suar: es tracta de la intervenció del sostre de l’església. Després de tant de temps d’espera, fruit d’un clar incompliment per part de la Con selleria, hem decidit fer-nos avant i que siga la parròquia qui duga a terme esta rehabilitació, que sens dubte suposarà un abans i un després total pel que respecta a la seguretat i aspecte del nostre temple. Açò no haguera sigut pos sible, clar està, sense l’acord amb l’ajuntament per a la venda del Patronat, el qual ens ha aju dat a sufragar una part d’esta intervenció.

Som un poble molt afortunat pel nostre passat, gràcies al qual hui som el que som: portadors d’unes tradicions que ens han engrandit com a poble i ens han aportat valors que hem de cus todiar i alimentar per a no perdre’ls mai, perquè els necessitem molt.

No voldria acabar estes paraules sense agrair de cor a tots els qui d’una forma o altra esteu col·la borant en la restauració de l’església, primer en la capella i ara en el sostre, i per suposat a tants que durant el temps més dur de la pandèmia heu col·laborat en la nostra Càrites parroquial i seguiu col·laborant. Vull fer una menció especial als festers de San Vicent que també es van bol car amb una campanya de recollida d’aliments. Moltes gràcies, que Déu vos ho pague!

Vos desitge de cor unes molt bones festes pa tronals, que puguem celebrar en gran la nostra devoció i estima pel nostre patró i titular de l’es glésia: San Vicent Màrtir. Que Ell ens protegisca i acompanye, especialment als malalts i a aquells que passen per moments d’especial dificultat.

Visca San Vicent Màrtir! Visca Guadassuar!

RECTOR de Guadassuar

Dos anys????

Han passat dos anys???

Si pareix ahir, quan estàvem pensant, si fer o no fer la festa de la Misericòrdia i després els toca va el torn als nostres quintos, si feien la de Sant Vicent o no i seguidament, va vindre la Pandè mia… i ho va trastocar tot.

Com nosaltres, aquests festers i festeres han ha gut de fer una festa adaptada a les circumstàn cies, però per això no menys intensa i posant sentiment i valors afegits, en cadascun dels ac tes organitzats.

Per descomptat, si no fora per la participació del nostre poble, res de tot açò haguera sigut possible.

No hem realitzat tots els actes programats amb vosaltres, però si foren dos o tres, foren molt bons.

El primer va ser aquell espectacle del mag que organitzarem per als xiquets del poble i des prés, per descomptat, anàrem als Jubilats!!!! al Vi d’honor en el qual estàvem tots estrets fent nos algunes fotos i brindant.

L’altre ja havia passat més d’un any i va ser en l´últim Rosari, la traca, les coques i l´aigua llimó... i el dia de la nostra festa, la Misa Major i el dina ret en el qual ens vam sentir molt orgulloses de què poguéreu assistir, quan en aquests moments no era la situació més l´òptima sanitària.

El que més ens dol, és que no poguéreu portar l’imatge de la Mare de Déu pels nostres carrers, moment de tradició molt emotiu, sentimental,

de llàgrimes, de pètals per l’aire, de música de banda, de dones mirant a la Verge.

Però com en la vida sempre es queden coses pen dents i com diguem nosaltres “Açò no s’acaba mai” en el bon sentit de la paraula, aleshores pen sem que tal vegada quan ens toque fer la festa al Santíssim Crist de la Penya junts, la nostra Mare de Déu tinga ganes d´eixir al carrer i estar present.

De segur que l´amistat que ha nascut entre vos altres i les vostres famílies serà per sempre un nexe d’unió que mai es tallarà, en major o me nor intensitat, perquè us uneix Sant Vicent i la Divina Aurora.

Les vostres festeres de la Misericòrdia sols vo lem desitjar-vos un feliç remat de la vostra festa gran, que us acompanyarem sempre en tots els actes i que penseu que pot ser és un dels mi llors moments de la vostra vida.

A les festeres de la Divina Aurora dir-vos que tenim els davantals nets i planxats per al dia del Rosari i Xocolate i que disfruteu al màxim totes juntes cadascun dels actes.

Que la Misericòrdia estiga present en cada dia de les nostres vides i pot ser així farem entre tots un poble i un món millor.

Visca Sant Vicent Màrtir!!!!!

Visca la Divina Aurora!!!

Visca Guadassuar!!! I

Visca les festeres de la Misericòrdia 2020-2021!!!

Per sempre

Als FESTERS de Sant Vicent Màrtir

a les FESTERES de la DIVINA AURORA 2021

Festers del

Passa el temps, però com la vida de Sant Vicent Màrtir, sempre ens quedarà el record. Fa 25 anys que una colla d’amics i quintos ens ajuntàrem per tal de celebrar i rememorar la vida del nos tre patró. Ell va portar la paraula de Déu sense renunciar en cap moment a les seues creences com a cristià i la seua fe, inclòs després del mar tiri que va sofrir en les seues pròpies carns.

Al 1996 celebràrem la nostra festa en honor a Sant Vicent, i de la qual guardem un molt grat record. En ella vam poder compartir entre no saltres, i més important si cap, amb les nostres famílies, uns grans moments de convivència, amistat y festivitat. Com no, destacar a un dels pilars de la família i de la festa que varen ser, i són, les nostres dones, les festeres de la Divina Aurora, sempre al nostres costat i vetlant per la família i la festa.

La festa de Sant Vicent és una festa que ens uneix i que ens fa traure de nosaltres el millor, en una època de la nostra vida, que encara que ens pareixia de maduresa, des de la distància ho veiem com un període encara de formació en la nostra vida i la nostra fe.

La festa va ser l’època de creixement de les nostres filles i fills, en la qual els teníem que do nar exemple i intentar que foren un reflex nos tre en el seu futur.

Una etapa de col·laboració, de reflexió, de res ponsabilitat i d’anar tots a una per portar enda vant les festes patronals més importants per al nostre poble i com a guadassuarencs.

Després de 25 anys, aquest esperit que començà amb nosaltres continua, ajuntant-nos, compar tint i recordant tots aquells bons moments que passarem aquell any, el qual marcà les nostres vides, però també les de les nostres volgudes famílies. I així, continuem com férem en aquell any 96, fent sopars, esmorzars, combois... però sobretot cuidant dia a dia aquella amistat que perdurarà per sempre amb nosaltres.

Com a Festers de Sant Vicent 1996, vos convi dem a gaudir plenament de les festes al nos tre patró Sant Vicent Màrtir, la Divina Aurora, i del porrat i fira en el seu honor. Són dies en els quals tots els veïns que viuen fora de la localitat intenten tornar per al típic esmorzar, per a la processó, i sobretot per estar prop de les seues famílies i a més per tal de poder disfrutar d’uns dies de plenitud amb ells. Així, que visca Sant Vicent i la Divina Aurora.

Nosaltres ens ajuntarem de segur per reme morar el nostre record, viure el present i mirar cap al futur. També per recordar el nostre pa tró que va donar la seua vida sense renunciar a les seues creences.

Als nostres benvolguts Festers:

Aquest any degut a les circumstàncies quasi no ens hem pogut ajuntar. El maleit virus ens ha privat de les nostres llibertats i aficions, de les festes i tradicions; però mai ens podrà llevar la il·lusió de fer festa.

Il·lusió i de tradició arrelada en tota la població, que espera i anhela poder disfrutar aquest any amb el retrobament de les festes patronals; de la nostra benvolguda fireta del porrat, tornar a vore els carrers de gom a gom, sentir els passa-carrers, els focs d’artifici i com no, poder vore els nostres festers de Sant Vicent i les festeres de la Divina Aurora lluir amb les seues millors gales en tots els actes programats.

Nosaltres els fallers, els vostres germans de casal, gaudirem de la festa i tornarem a encendre la flama, eixa que seguix candent en la caliu dels nostres cors i esperits per a fer-vos saber que sem pre estarem a punt per compartir qualsevol cosa amb vosaltres.

Ens alegrem molt que per fi, aquest any siga el nostre; que per fi, com l’Au Fènix ressorgim de les cendres i brillem més que mai amb tot l’esplendor acumulat.

Poder ajuntar-nos i com a bons carabassots enaltir el sentit de la fira i festes.

Visca Sant Vicent i la Divina Aurora i visquen els nostres festers i festeres!!

Festers de Sant Vicent, Majorals de soca arrel, ja veneren al patró i es preparen amb recel per muntar la fira i festes al poble de Guadassuar compartint amb il·lusió la Fireta del Porrat.

Les Divines de l’Aurora, molt pacients els fan costat Preparant sense demora tots els actes i al remat, Xocolata, rotllo i mona, després del rosari cantat.

Tot el poble amb il·lusió a vosaltres esperem vore-vos en la presentació i com no per descomptat, poder gaudir junts de la festa i de la Fira del Porrat.

Atenció Guadassuarencs, ja s’acosten els patrons!!

Obriu els cors i crideu al vent, i que es senten als balcons, un crit fort i ben valent:

Visca els Festers de Sant Vicent!!!!!

Ja estem molt a prop de poder gaudir de les Festes de Sant Vicent i des del Club de Co lombicultura celebrem que per fi es puguen dur a terme, des prés de tot el que hem passat. Heu sabut mantindre viva la il·lusió de celebrar-les, aixina que... disfruteu i feu disfrutar al poble d’estes festes.

COLOMBICULTURA

Quintos

Club de que JA NO ESTAN

18-8-1974 / 18-2-1990

En aquests dies tan especials per a nosaltres, recordem amb estima al nostre amic Manu. De segur que des del cel ens acompanya en cada acte que realitzem.

PREGONERS

2022

Una telefonada que recordarem per sempre. Dubtem que, i perdonen el nostre desconeixe ment sí no és així, els Festers de Sant Roc iles Festeres de l’Assumpció hagen sigut, al llarg de la història, pregoners i pregoneres de la Fira de Guadassuar o Porrat de Sant Vicent. Evident ment, sí que en sabem de la seua participació a la Repartició de la Carn ajudant amb la mistela, les cistelles amb rotllets i com no organitzant el conegut Barracó de Susi Roc. Però de fet, ens hem convertit en uns festers i festeres un poc atí pics, ja saben per què o es podran fer una idea.

Quan vam rebre la telefonada per a comuni car-nos la notícia no donàvem crèdit del que escoltàvem. Com és possible que hagen pensat amb nosaltres? Sempre hem trobat a gent dis posada a fer feliç a altres per simbòlic que siga l’acte. Una decisió en una reunió i una telefona da a uns joves que no han pogut complir el seu somni com a carabassots des de ben menuts, com és aquest cas.

Cavilem perquè aquesta decisió i possiblement és perquè estem units per un mateix fil conduc tor; tradició, celebració, música i ball.

De fet, el mateix Joan Baptista Boïls, al seu lli bre “Dos puntals festius de Guadassuar. La Fira

de Sant Vicent i les Danses” argumenta que la Fira junt a la nostra festa d’estiu, les Danses, són festes singulars i exclusives que resumeixen a la perfecció la identitat col·lectiva del nostre poble i la cohesió social de tots els qui gaudei xen d’aquestes. I analitzant aquestes tan verita bles afirmacions i com a festers i coneixedors de les nostres festes ens vénen a la ment com es semblen les rodes i els llums que iluminen els carrers del nostre poble com si dels paperets i els fanals d’un dia de Danses tractara; el porró de mistela i els carquinyols com si la coca de llanda i la botija de cassalla; el repic de les cas tanyoles de l’admirat bolero com les del ball de peu pla de la setmana dansera; la mascletada i el castell com els avisos entre dansades i la traca que la fi marca.

Possiblement en l’únic que es diferencien és amb els graus de temperatura.

Com ens diuen els nostres Festers de Sant Vi cent, farem aquest dia com un dia més de la nostra festa i és per això que, personalment, ens agradaria convidar-vos a que eixiu al car rer, que participeu de les festes, que gaudiu de les nostres tradicions i que lluitem per a que el nostre Porrat torne a ser un referent en tota la Ribera després d’aquest període tan dificultós (sempre complint les recomanacions sanitàries, evidentment).

I amb tot açò, solament ens queda donar-los infinites gràcies als Festers de Sant Vicent i les Festeres de la Divina Aurora per pensar amb nosaltres i les nostres festeres perquè si no és una fita històrica, per a nosaltres sempre ho serà i sempre la guardarem en el més profund dels nostres records.

Festers 2020-21

i PREGONERES

2022

Com tots sabem el poble de Guadassuar té dues festes extraordinàriament importants. Una és a l’hivern (la fira) i l’altra a l’estiu (les danses). Des que nasquem aprenem que aquestes dues festes són els pilars fonamen tals de tot guadassuarenc. A més ens ocorre una cosa semblant a quan eres xiquet i vas a la fira, i és que quan acabes de baixar d’una “rodà” (les danses) ja estàs pensant en la prò xima (la fira) i així infinitament... Però com tots sabem fa un llarg temps que hem estat sense pujar a cap de les dues (ni les danses, ni la fira) i com no podia ser millor, dos de les millors festes que té aquest poble reuniran forces i il lusions perquè el poble de Guadassuar puga tornar a recuperar la marxa de les seues festes, de la seua identitat, dels seus pilars...

Per a les festeres de l’Assumpció 2020-2021 va ser una gran sorpresa no exempta d’alegria i il·lusió quan els festers de Sant Vicent ens pro posaren ser pregoneres de la fira 2022 amb els nostres benvolguts festers de Sant Roc. I com a pregoneres que som demanem a tot el poble de Guadassuar, festers i festeres d’anys venidors, veïns i veïnes... que lluitem tots junts perquè puguem tornar a omplir els carrers de música i ball, gegants i cabuts, confeti i serpen tina, rodes fireres i pirotècnia, glops de mistela, dolços i un fum més de xicotetes tradicions que tot carabassot coneix i troba a faltar. A més de manem al poble de Guadassuar que participe en tots els actes que els festers de Sant Vicent i les festeres de la Divina Aurora han estat treba llant i preparant per a tots nosaltres, i els desit gem el millor en tots els sentits.

Per finalitzar ens complau dirigir-nos directa ment a vosaltres festers de Sant Vicent i festeres de la Divina Aurora: Infinites gràcies per tindre l’amabilitat de compartir una xicoteta part de la vostra festa amb nosaltres, ja que per desgràcia com bé sabem no hem pogut acabar la nostra festa com hauríem volgut. I poble de Guadas suar: Sabem que teniu ben viva la flama festiva i firera, i estem de segurs que, si la situació sa nitària ens ho permet, no serà difícil tornar a revivar-la. I ara sí que sí tots junts diem:

Visca Sant Vicent!

Visca la Divina Aurora! I visca la fira de Guadassuar!

Festeres 2020-21

DEC

IME

TES

1

Si de joies es tractara, tots sabríem a qui elegir, Home molt polivalent, igual et fa un Ironman, que et toca un instrument, sabeu de qui estic parlant?

De OSCAR VICENS, clarament.

Si bon vi tu vols tastar, per qualsevol esdeveniment o sopar, amb ENRIQUE hauràs de parlar, i t’alegrarà el paladar.

I si del cotxe la peça et falta, en menys que canta un gall, espaiet i ben anat, ens ho arregla BERNAT.

Quant tenim que fer torrà o volem algun tablero, s’oferix voluntariós, de qui parle? JUANMA AMARGÓS.

2

I si vols que et reprogramen o que et facen un format, sempre molt atent amb la gent, pregunta per VICENT.

Del futbet i tot l’esport en l’àmbit d’educació és el rei, i quan està “entre fogons”, se li’n pugen els galons.

Ja ho haureu descobert, ell és ARTURO, ben cert. Ve de família nombrosa, el nom de la dona una flor, treballa amb destresa i ho fa molt bé en Mipesa. És ENRIQUE, sí senyor. Ballador i cantador, l’alegria del casal, per on passa fa furor animant al personal. Treballant de valent sempre el trobaràs, ell és XIMO OLIVER.

3

En l’escola els porta firmes, tots els xiquets l’estimen, docent amb vocació, guiant els xiquets per on anar.

Ell és JACINT AGUILAR

Saxofonista dels bons, per disfresses el millor baló de bàsquet en la mà i amb un reset fa i desfà Sabeu de qui parle gent? CARLOS MELLADO, és evident.

Si veus la coloma volar per algun terrat o balcó te’l trobaràs de seguida, ell és CARLOS COLOMINA.

Amb simpatia i humor i molt treballador, et reforma el que li digues, per a la festa el primer, ell és SALVA FERRER.

4

En Isabel es casà, tant al poble s’integrà, que la festa celebrà. En Istobal ell treballa, JAIME, sempre donant la talla.

I si del foc et vols lliurar amb ell tens que parlar, sempre dispost i somrient, el seu nom JESÚS, molt bona gent.

Gran xicot de bona planta, el seu sacrifici li costa, de bon matí va al gimnàs per tindre bragó al braç Ell és JUANLU, per si no ho saps.

Entre universitaris i papers, ix a córrer i en la bici, sense cap dieta ni sacrifici, ens prepara bons menjars a prop de casa i anant a peu, el seu nom és BERTOMEU.

5

TORNEM A FER FESTA

Festa llarga hem tingut, sense poder celebrar, per culpa del que ens va passar, sense fireta ens vam quedar.

I com deia la cançó “Resistiré” fent-se himne els Festers de Sant Vicent ressorgirem tots al ritme. Guadassuar, ix al carrer per venerar al patró pregonant als quatre vents que enguany, hi ha Repartició, hi ha castell, mascletades, rosari, missa i processons carrer ple de paradetes i la fira d’atraccions. Benvinguts i benvingudes a la fira, ara toca disfrutar I sentiu-vos ben pagats de pertànyer a Guadassuar.

Sant Vicent Màrtir

de la Divina Aurora

Festers de

SANT VICENT MÀRTIR

Vos saluden els Festers de Sant Vicent 2021

Estimat veïnat de Guadassuar, no volem alçar molt la veu, no volem parlar massa fort, però pensem que aquest any sí, sí que hi haurà fira, processons, canyamel, i festa!

Tots i totes recordem el dia 22 de gener del 2021 com aquell en el que el carrer major de Guadassu ar estava buit de paradetes i també de gent. Bars tancats, mascaretes i guants, identificaren la festa d’aquest any.

Recordem el dia de l’Aurora del 2021, missa amb distància de seguretat i ensaïmada amb una tímida xocolatina, en compte del rosari de l’Aurora, can çons, xocolatada multitudinària, música de festa i sorolls d’atraccions de fira.

Del dia de La repartició de la carn ni en parlem.

A mesura que s’apropen els dies grans de la festa de la Fira de Sant Vicent anem sent més conscients de la responsabilitat que com a festers tenim amb les tradi cions del nostre estimat poble. Aquest sentiment es barreja amb uns altres com la por. Temor a la incertesa de l’evolució de la pandèmia que encara estem patint.

Volem agrair a totes les persones que ens ha aju dat a seguir endavant, que ens han recolzat, Ajun tament, parròquia, empreses, les persones que han col·laborat en la loteria, les que han assistit als pocs actes que hem pogut realitzar i al poble de Guadas suar en general. També, de manera molt especial a les nostres famílies, que han suportat els alts i bai xos festers d’aquests dos anys.

A hores d’ara, de manera discreta, però amb il·lusió desbordada, tenim tot preparat per a mamprendre les nostres Festes Majors. Tenim encomanats els dolços típics, fregits els rotllets, la mistela, les car rosses, els caramels, els xiulets, els balons,... Tenim la presentació preparada, l’orquestra demanada i els ciris de les processons romanen ben rectes per a donar la seua llum i calor en les solemnes proces sons. Tot a punt i enllestit per a compartir amb el nostre poble la nostra il·lusió.

Visca Sant Vicent, la Divina Aurora i el poble de Guadassuar!

Festeres de la

DIVINA AURORA

Estimat poble de Guadassuar, Podríem començar dient “Com un any més...” però no, aquesta frase no ens val, doncs no és un any més. La nostra festa no ha sigut una festa com la de tots els anys. Ha sigut una festa diferent, però l’hem estat preparant amb la mateixa il·lusió i les matei xes ganes amb les quals la van preparar els festers i festeres dels anys anteriors. Amb la mateixa il·lusió amb la qual, aquella Nit de la Presentació del 2020, vam decidir que seríem els festers del 2021, però qui ens havia de dir que eixe somni no el podríem fer realitat l’any següent i que ens hauríem d’espe rar al 2022?

Durant aquests dos anys, hem gaudit de pinzellades de convivència festera, de xicotetes celebracions, i no hem pogut fer tots els actes que ens hagueren agradat, però els que hem pogut organitzar i hem compartit, els hem viscut intensament.

I, ara que s’apropen els dies grans de fira, els vo lem viure amb l’alegria i l’emoció d’abans, els vo lem compartir amb tots vosaltres com sempre s’ha fet, recordant amb estima aquells que ja no estan i mirant al futur, un futur molt pròxim on la llum i els colors de la fira tornen, on podrem de nou disfrutar de les rialles i el rebombori dels més menuts i no tan menuts, perquè torna la nostra fira, la fira de Guadassuar.

Per acabar, com sempre, vos voldríem encoratjar a cridar ben fort:

Visca la Divina Aurora!

Visca Sant Vicent!

Visca la Fira de Guadassuar!

Nicolás Amargós Almela

Mauro Amargós Almela

Pol Esteve Cléries

Marta Esteve Cléries

Judit Esteve Cléries

Isabel Soriano Mut

Alba Soriano Mut

Bernat Bria Castelló

Carles Colomina Sanchis

Xènia Aguilar Alcañiz

Pau Aguilar Alcañiz

Aina Aguilar Alcañiz

Lucía Vicens Martínez de la Casa

Paül Vicens Martínez de la Casa

Maria Villalba Fuertes

Enric Villalba Fuertes

Lluis Rosell Montolio

Marc Rosell Montolio

Joana Mellado Sais

Carles Mellado Sais

Lucía Amargós Pastor

Àngel Amargós Pastor

Martina Lozano i Boïls

Sofía Boïls Santos

Lucas Boïls Santos

Judit Camarasa Cucarella

Belén Camarasa Cucarella

Eva Beltran Oliver

Fidel Beltran Oliver

Sara Oliver Alos

Marta Oliver Alos

Lara Oliver Rosell

Mar Oliver Rosell

Adrià Oliver Rosell

“Jo no sé molt bé el que és la fira del poble perquè l’última vegada que va vindre jo tenia 3 anyets, però sí que sé que m’agrada pujar a les atraccions amb el meu germanet Mauro”. Nicolás Amargós Almela

“M’agrada molt la fira i totes les llums de color, encara que ja fa molt de temps que no n’hi ha perquè ja no ve. També m’encanta pujar a les atraccions, sobretot al tren de la bruixa, passejar mentre escolte la música i em compren alguna coseta”. Mauro Amargós Almela

“Si t’agrada la festa i la diversió, la Festa de Sant Vicent la millor opció!” Pol Esteve Cléries

“Festa que fas amb familiars i amics, èxit garantit!” Marta Esteve Cléries

“La festa de Sant Vicent és una festa xulíííísima!” Judit Esteve Cléries

“Per a mi la fira es retrobar-te amb els teus amics amb il lusió, alegria on tot el poble està unit i sentir com els carrers fan olor de cotó, castanyes i xurros. Passejar per un lloc on tot és màgic”. Isabel Soriano Mut

“M’agrada San Vicent perquè faig amics, conec a més gent, fem moltes festes, ens quedem molt de temps, fem sopars, fem també dinars.... la fira perquè es molt divertida tots els xiquets volem pujar a totes les atraccions”. Alba Soriano Mut

“Jo no sé molt bé el que és la fira del poble perquè l’última vegada que va vindre jo tenia 3 anyets, però sí que sé que m’agrada pujar a les atraccions amb el meu germanet Mauro”. Nicolás Amargós Almela

“La fira es important per a els xiquets, perquè disfrutem de totes les atraccions. Ens convoiem amb els amics i ens ho passem tots junts molt bé”. Bernat Bria Castelló

“Aquest any no he pogut acudir tot el que m’haguera agradat, de totes maneres el poc que es hem pogut ajuntar ho hem passat molt be. Pense que és una festa molt bonica. Espere, el que poc que ens queda, poder gaudir intensament de tots els actes i quedar-me en un bon record d’aquest any tant trist que estem passant”. Carles Colomina Sanchis

“M’agrada la fira perquè la llum, la música les atraccions fan que el poble siga més bonic”. Xènia Aguilar Alcañiz

“M’agrada la fira perquè de xicotet sempre muntava en el “Saltamontes” amb mon pare. Ara que no vol pujar perquè es mareja, quan vaig amb els amics em dona bons records”. Pau Aguilar Alcañiz

“La festa de Sant Vicent és una festa xulíííísima!” Judit Esteve Cléries

“La fira és alegria, compartir una mesureta de creïlles amb les amigues, pujar a les atraccions i sentir noves sensacions. És festa, és llum música. Són paradetes amb llepolies, abrics jaquetes. És l’hivern al poble de Guadassuar”. Aina Aguilar Alcañiz

“Temps de fira, és temps de festa, de passar fred pel carrer i així tot continuar amb les mateixes ganes d’eixir a celebrar, compartir rialles, emocions i un que altre rotllet. Sentiments d’alegria i goig per veure un any més al nostre Sant Vicent a la Divina Aurora desfilar pels carrers de Guadassuar”. Lucía i Paül Vicens Martínez de la Casa

“Per a mi la fira es compartir diversió amb els amics i amigues, pujar a les atraccions menjar-me un cotó de sucre o una mesureta de xurrets”. Maria Villalba Fuertes

“Quedar amb els amics i gastar-nos el pressupost amb fitxes dels cotxes de xoc, per fer bones carreres”. Enric Villalba Fuertes

“Quan comença la fira, Guadassuar s’il lumina i la felicitat a tots arriba. Sempre quan ve el fred les atraccions i les paradetes són un punt d’encontre de famílies de tots els pobles del voltant”. Lluis i Marc Rosell Montolio

“El meu mes preferit és gener, perquè venen la Fira i els rotllets. Encara que faça fred, ho passem molt bé els xiquets”. Joana Mellado Sais

“Què encaixa millor en la definició de divertit, meravellós, ideal per als xiquets i ple de rotllets que la fira?” Carles Mellado Sais

“Fira, festa, diversió, il lusió,, que més es pot demanar? Ja tinc ganes de que siga gener, pujar a la fira i gaudir de la festa. Esperem que enguany siga el nostre any”. Lucía Amargós Pastor

“M’agrada molt la festa i la fira, ens divertim molt, fem dinars i mos ho passem molt be. Lo que mes m’agrada es la repartició de la carn, les carrosses, repartir joguines i després la fira. Ja estic desitjant que siga San Vicent”. Àngel Amargós Pastor

M’agrada la fira que arriba a gener i poder saludar a tota la gent.

M’agrada veure els cavallets pujant i baixant alegrant a la gent

Martina Lozano Boïls

Ai! Quina alegria!

Ja està ací la fira!

I l’anem a disfrutar per enguany l’any passat!

Sara i Marta Oliver Alos

“Ens agrada molt la festa, el comboi i passar-ho bé entre nous amics i amigues. També hem disfrutat amb tota la família. I per fi, farem festa i estarem tots contents. Visca Sant Vicent i la Fira!!!” Sofía i Lucas Boïls Santos

“Quan arriba la fira tot es un cúmul d’emocions, les llums, els olors, les paraetes, la gent...Tot ens recorda a aquesta festa que ens ha fet viure tants moments de felicitat amb familia i amics, per això es tant emocionant formar part d’aquesta”. Judit Belén Camarasa Cucarella

“Què Alegria tornar a vore les llums de la fira del meu poble!” Lara Oliver Rosell

Què guai! Aquest any anem a tornar a disfrutar de la “cavalgata” de la fira”. Mar Oliver Rosell

Família Villalba Fuertes

Família

de la

Família Rosell Montolio

Família Oliver

Ens presentem ací, disposats i disposades, a tornar al poble tot allò que ens ha donat.

Divendres 7

A les 18:00 h.

de gener

A la plaça de la Generalitat.

Macro discomòbil

Vos esperem a tota la joventut (i a les persones no tan joves també), per gaudir d’un “TARDEO” DE FESTA RESPONSABLE, amb sorpreses i regals. Espectacular!

Dissabte

A les 8:00 h.

8de gener

X CONCURS DE PINTURA RÀPIDA Vila de Guadassuar.

Recepció dels participants al Centre Cultural. L’acte es desenvoluparà al llarg de tot el matí pel nucli urbà i pel terme municipal.

A les 18:00 h.

LLIURAMENT DE PREMIS, a l’antic col·legi Balmes.

A les 19:00 h.

GRAN ESPECTACLE, a l’Auditori Municipal.

Els Festers de Sant Vicent i les Festeres de la Divina Aurora, vos conviden a gaudir d’un espectacle de cant amb unes veus úniques, amb cançons d’ara i de sempre. Vos esperem!

L’entrada serà gratuïta i dependrà de l’aforament i de la situació sanitària. En breu es publicarà el lloc i els horaris per recollir les entrades.

Per a poder accedir a l’auditori serà imprescindible l’entrada i presentar el certificat COVID digital de la UE.

Diumenge

9

A les 10:00 h.

de gener

II TORNEIG D’ESCACS DE FIRA DE GUADASSUAR.

En breu es publicarà el lloc i les dades per a la inscripció als canals oficials de l’Ajuntament de Guadassuar.

A les 11:00 h.

MATINAL DELS MÉS MENUTS.

A la Plaça de la Generalitat els Festers i les Festeres ofereixen als més menuts de la casa un matí ple de diversió i sorpreses. Hi haurà castells inflables, jocs , espectacle de circ, i més…

Dissabte

15de gener

A les 17:30 h.

Presentació dels festers de Sant Vicent i festeres de la Divina Aurora 2021

A l’antic col·legi Balmes, els festers i les festeres acompanyats dels seus familiars iniciaran la CERCAVILA que seguirà l’itinerari següent: Gran Via, Marqués de Sotelo, Venerable, Verge del Rosari, Sant Roc, Vicente Pellicer i Carrer Major. En arribar a la plaça major, gaudirem de l’actuació del ball del Bolero de Guadassuar.

Seguidament s’incorporaran a la comitiva les autoritats convidades i les locals, els festers i les festeres d’altres anys, així com les veïnes i veïns de Guadassuar que vulguen sumar-se. El recorregut serà: Carrer Major, Venerable, Marqués de Sotelo, Pare Efrén, per a acabar en la plaça de la Generalitat. La muixeranga “La Carabassota” de Guadassuar serà l’encarregada de tancar el recorregut. A continuació es procedirà a l’ENCESA DE LA FIRA I FESTES amb focs d’artifici

A les 18:45 h. (aprox.)

Eixida dels autobusos cap als Salons “Cotonera” d’Alzira on es realitzarà l’acte de la PRESENTACIÓ i el posterior SOPAR DE GALA.

A les 20:00 h.

ACTE DE PRESENTACIÓ DELS FESTERS DE SANT VICENT I DE LES FESTERES DE LA DIVINA AURORA 2021. Aquest acte serà retransmès en directe pel canals oficials de l’Ajuntament de Guadassuar.

En acabar la presentació tindrà lloc el SOPAR DE GALA amenitzat per l’orquestra Montesol. de gener

Celebració de la Vespra de Sant Antoni Abat i foguera solsticial d’hivern

A les 19:30 h.

Dijous

TRET D’INICI DE FESTES al caliu de la foguera, la música i els balls a càrrec d’Amics de les Danses, Bolero de Guadassuar i grup de músics i músiques de la Banda. de gener

A les 20:00 h.

Des del campanar, es realitzarà el tradicional VOLTEIG DE CAMPANES que anuncia el retorn de la festa grossa de la vila de Guadassuar.

FESTES

FESTES

2022 51 Toc del retorn

de generDivendres21

A les 8:00 h.

La repartició de la carn

LLANÇAMENT DE 16 SALVES, una per cadascun dels Festers de Sant Vicent Màrtir 2021 i les seues famílies.

A les 15:30 h.

LA REPARTICIÓ DE LA CARN

Concentració dels balls, festers i festeres, autoritats, músics i poble en general a la Plaça de la Constitució per donar començament a la tradicional cavalcada de la Repartició de la Carn. Des de la Plaça de la Constitució continuarà pels carrers Joan XXIII, Vicente Pellicer, Mestre Serrano, Plaça de la Generalitat, Pare Efren, Marqués de Sotelo, Crist de la Penya, Algemesí, Mestre Giner, Sant Josep, Placeta de les Monges, Mare de Déu de la Misericòrdia, Placeta del Mercat, Alzira, Quevedo, Pare Vicent, Colom, Dos de Maig, Major, acabant a la Plaça Major.

La repartició l’obrirà el Ball de Gegants i Cabuts de Guadassuar, amb les dolçaines i tabals de la Colla d’ADiT, seguits del Ball del Bolero de Guadassuar, i de la Muixeranga la Carabassota.

A continuació, desfilaran les carrosses dels xiquets i xiquetes, la carrossa de les mares i sogres dels festers, i la carrossa de les Festeres de la Divina Aurora 2022, seguides pels carros amb els dolços i les begudes típiques de la repartició.

Durant tot el recorregut, els Festers i els acompanyants obsequiaran al poble amb els típics i tradicionals dolços -rotllets- i mistela.

Tancaran el seguici les autoritats civils i eclesiàstiques, així com totes les persones del poble en general que ho desitgen, acompanyats de la Banda Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar, rememorant un any més aquest acte centenari.

En acabar la repartició i des de la balconada de l’Ajuntament, els pregoners de la Fira 2022, una representació dels Festers de Sant Roc 2020-2021 i de les Festeres de l’Assumpció de 2020-2021, inauguraran oficialment el Porrat de Sant Vicent de 2022.

Tot seguit, es ballarà al mig de la Placa Major, “El Bolero de Guadassuar” i tancarà l’acte la Muixeranga “La Carabassota” amb una de les seues figures més espectaculars.

Dissabte 22

de gener

Al trencar el dia VOLTEIG GENERAL DE CAMPANES.

A les 8:00 h.

LLANÇAMENT DE 16 SALVES, una per cadascun dels Festers de Sant Vicent Màrtir 2021 i les seues famílies.

A les 9:30 h.

CERCAVILA a càrrec de la Banda Unió Musical Santa Cecilia de Guadassuar.

A les 11:30 h.

CONCENTRACIÓ DELS FESTERS I FESTERES a la Plaça de la Constitució. Eixirà en comitiva pel carrer Joan XXIII, carrer Mestre Cuevas i carrer Major fins l’església parroquial, acompanyats de la Banda Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar.

A les 12:00 h.

MISSA MAJOR en honor al patró de la vila i titular de la parròquia, Sant Vicent Màrtir, cantada per la Coral Mestre Llorenç Ruiz, que interpretarà, entre altres, els GOJOS DE SANT VICENT MÀRTIR.

En acabar, els festers i les festeres, encapçalaran la comitiva acompanyats per la Banda de Música, cap a la Gran Via on es realitzarà la tradicional MASCLETADA.

A les 19:30 h.

EIXIDA DELS FESTERS I DE LES FESTERES des de la Plaça de la Llibertat encapçalant la comitiva pels carrers, Ramón y Cajal, Quevedo, Verge del Carme fins a l’església per assistir a la processó, acompanyats per la Banda Unió Musical Santa Cecília.

A les 20:00 h.

SOLEMNE PROCESSÓ en honor al patró Sant Vicent Màrtir, que transcorrerà pels carrers de volta general. Obrirà la processó la Creu renaixentista de la parròquia acompanyada pels dolçainers i tabaleters de la colla ADiT. A continuació aniran els fidels del poble, festers de Sant Vicent Màrtir d’altres anys, familiars dels festers 2021, festers de Sant Vicent Màrtir i festeres de la Divina Aurora 2021, el clergat i tancant la processó les autoritats municipals i Banda Unió Musical Santa Cecilia de Guadassuar. Tot seguit, a l’interior de l’Església es cantaran els GOJOS A SANT VICENT MÀRTIR.

Per a finalitzar el dia, els Festers i les Festeres es dirigiran en cercavila, junt a les autoritats, totes les persones assistents a la processó i amb l’acompanyament de la Banda Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar a la zona de l’Alter on es dispararà el tradicional CASTELL DE FOCS D’ARTIFICI.

FESTES

FESTES

Festivitat de Sant Vicent Màrtir

de generDiumenge23

A les 06:30 h.

Despertà i Rosari de l’Aurora

Des de la Plaça Major inici de la DESPERTÀ DE L’AURORA, seguint l’itinerari de costum. Els fidels, Festers i Festeres de Sant Vicent Màrtir i la Divina Aurora 2020, estaran acompanyats per la Banda Unió Musical Santa Cecilia de Guadassuar.

Finalitzada la Despertà, començarà des de l’església el ROSARI DE L’AURORA amb la imatge de la Mare de Déu de la Divina Aurora que recorrerà l’itinerari de costum. Es cantaran les SALVES I AVE MARIA tradicionals del nostre poble.

En acabar el Rosari, es dispararan 16 SALVES, una per cadascuna de les Festeres de la Divina Aurora 2021.

Tot seguit i acompanyats pels músics, ens dirigirem a la Sala Cotonera de Guadassuar, on les festeres de la Divina Aurora 2021 convidaran als assistents a la tradicional “XOCOLATADA”. Les cuineres seran les festeres de la Divina Aurora del 1997.

A les 18:30 h.

CONCENTRACIÓ DELS FESTERS I FESTERES a la plaça Lluis Vives, per eixir en comitiva pel carrer Algemesí, carrer Ermita i carrer Major fins a l’esglèsia. Seguidament tindrà lloc la MISSA EN HONOR A LA MARE DE DÉU DE LA DIVINA AURORA, cantada per la Coral Musikus, a l’església de Sant Vicent Màrtir.

En acabar la missa, SOLEMNE PROCESSÓ de la Mare de Déu de la Divina Aurora que discorrerà per l’itinerari dels carrers de volta. La imatge serà portada pels festers de Sant Vicent i festeres de la Divina Aurora 2023 i anirà acompanyada per la colla de Dolçaina i Tabal d”ADlT, fidels del poble, festeres de la Divina Aurora d’altres anys, festers de Sant Vicent Màrtir 2020, familiars dels festers 2021, festers i festeres de Sant Vicent Màrtir i la Divina Aurora 2021. Tancaran la processó el clero, les autoritats municipals i la Banda Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar.

Finalitzada la processó, es ballarà el BOLERO DE L’AURORA davant la imatge a càrrec d’“El Bolero de Guadassuar”.

Tot seguit es dispararà un CASTELL DE FOCS D’ARTIFICI des del Ravalet, mentre entra la imatge de la Mare de Déu de la Divina Aurora en l’església i sona el volteig de campanes. Una vegada dins l’església, es cantaran les SALVES I GOJOS a la Mare de Déu de la Divina Aurora.

Dissabte 29

de gener

A les 10:00 h.

Esmorzar popular

A la plaça de la Generalitat Valenciana, els Festers de Sant Vicent Màrtir i les Festeres de la Divina Aurora 2021, oferiran a tota la població de Guadassuar un ESMORZAR POPULAR. Aquest acte estarà amenitzat per l’orquestra Ñ, que tocarà per als assistent temes del pop-rock espanyol, música en directe per passar un matí festiu entre amics i en família.

Vos esperem a tots i a totes.

Diumenge30

de gener

A les 17:00 h.

III Concert de Fira i Festes

A l’Església Parroquial de Sant Vicent Màrtir tindrà lloc el “III CONCERT DE FIRA I FESTES, GUADASSUAR 2022”.

El concert estarà ofert a càrrec de l’Orfeó MUSIKUS de Guadassuar que en aquesta ocasió especial porta com convidats al grup de cantaires del Cor de Veus Blanques del Conservatori “Calasancio” de música i dansa de la ciutat de Castelló.

Al Concert podran escoltar les interpretacions d’obres de compositors com Tomas Luis de Victoria, Lajos Bardos, Nicola Kedrov, Ola Gjeilo, Gabriel Faure, Camille SaintSaëns, entre altres. Una ocasió perfecta per a gaudir de la musica coral al més alt nivell.

Organitza: Orfeó Musikus de Guadassuar.

Patrocina: Regidoria de Cultura, Joventut i Turisme, Ajuntament de Guadassuar COOPELEC, Coop. Valenciana.

Col·labora: Festers i Festeres de Sant Vicent Màrtir i la Divina Aurora 2021-22

Parròquia de Sant Vicent Màrtir de Guadassuar Instrumentomania SP Disseny M&M events

J. Enric Mut Ruiz Cronista Oficial de Guadassuar

De pandèmies, mal oratge i festes

Molta gent es pregunta quan no hi hagué Fira i la veritat és que no ho podem saber exactament, però sí es pot dir que van ser molt escasses les ocasions en què no es va celebrar el Porrat i la Fira. Evidentment en temps de guerra, com en la guerra del Francés o en els anys 1937, 1938 i 1939, quan no hi hagué cap festa tadicional; tampoc en temps de grans calamitats, provocades per les invasions colèriques o per inundacions, etc.

Més habitual era el trasllat de la Fira als primers dies de febrer a causa del mal oratge, pluges o nevades... Els camins i els carrers del poble eren de terra i en estos casos eren intransitables, per la qual cosa calia suspendre la festa.

Existia el costum d’inserir anuncis als periòdics els dies 19, 20 o 21 de gener anunciant la suspen sió de la Fira i la celebració a principis de febrer. Els habitants del pobles veïns, que solien concór rer a la fira habitualment, coneixien la dinàmica habitual i estaven pendents de les noves dates.

Per exemple, l’any 1885 es van produir grans nevades i l’Ajuntament, presidit per Domingo Asen si, acordà traslladar la Fira al dia 1 i 2 de febrer, d’acord amb els firers, per tal de salvaguardar els recursos invertits en la part comercial de la Fira:

“Que en atención al mal tiempo que hace por consecuencia de las nieves, no permite lle varse á efecto el Porrat que de inmemorial se viene llevando á efecto en el día de hoy, y que por tanto se le habían presentado los feriantes pidiendo se aplace para verificar dicho Porrat en el día más próximo que el Ayuntamiento creyese justo, por consecuencia de ser este el último de los que se celebran y tienen numerosos recursos invertidos en géneros, los que perderían á no ser bien acogida esta justa reclamación; el Ayuntamiento, después de haber quedado enterado de cuanto se deja relacionado por el Señor Alcalde Presidente, acordó: Que se prorroga el Porrat indicado para celebrarse el día primero de Febrero próximo, y si el tiempo lo permite y los feriantes así lo desean, se continua también el día dos, lo cual se hará saber á los pueblos circunvecinos é interesados por atento oficio dirigido á los Alcal des, y asimismo en uno ó dos periódicos de la capital, para conocimiento de las personas que pudiera interesarles”. (AMG. Llibre d’Actes, sig. 04/14, 1883-1887)

Tant la celebració com la suspensió es publicaven en la premsa, com l’anunci següent de la cele bració de la populosa Fira de 1882:

El Universo, 18 de gener de 1882

La Correspondencia de Valencia: diario de noticias: eco imparcial de la opinión y de la prensa, 20 de gener de 1908

El Pueblo: diario republicano de Valencia, 21 de gener

Més greus van ser els casos d’invasions colèriques que va patir el poble, amb gran mortalitat in closa, però que no sempre van afectar a la Fira, per ser hivern, sinó més bé a les Danses, pròpies de l’estiu, època de màxima expansió dels contagis. En algun cas sospitem que sí va afectar a les festes de Sant Vicent, però no podem precisar-ho per falta de documentació.

L’any 1865 va ser molt nefast per al nostre poble per la invasió del còlera morbo asiàtic. A Gua dassuar, segons escriu Agustí Roig en l’article Cólera 1865 (Feria y Fiesta Guadasuar. Programa Oficial 1966), hi hagué epidèmies de còlera en els anys 1834, 1854, 1855 i 1865, i també en 1885 i 1890. La de 1865 començà el 15 d’agost i finalitzà el dia 2 de novembre, amb un total d’unes 108 defuncions. Per no espantar els veïns es van suspendre els tocs de morts i els soterrars es feien per la nit, sense clero ni familiars. Un carro recollia els difunts a “horas cautas”. Tant el metge com el retor van caure malats, i un alumne de 6é de medicina, Nemesio Peris Ortells, va realitzar un tre ball admirable. Quan acabà, en acció de gràcies es cantà un Te Deum i es va celebrar, aleshores, una festa al Crist i a la Mare de Déu de la Misericòrdia.

Pel que fa al còlera de 1885, l’any 1884 les autoritats provincials ja alertaven l’Ajuntament de Gua dassuar d’un pròxim atac del còlera i difonien el protocol a seguir, que aplicat a Guadassuar ens recorda moltes coses del present. Ací reproduïm l’acord de l’Ajuntament: “…acordaron como medida de higiene y preventivas á los casos que por la invasión de la enfermedad cólera morbo asiático podrían presentarse en esta localidad y su término, las prevenciones siguientes:

Primero: Solicitar del Ayuntamiento y Junta Municipal de Asociados (= grans propietaris, terratinents) la creación de fondos necesarios para atender á los gastos de primera necesi dad, caso de que se presente en dicha Villa y su término algún síntoma de enfermedad sospechosa en que fuera necesaria la inversión de los mismos.

Segundo: El establecimiento de dos puntos fuera de la población y á la distancia conve niente de dos lazaretos (= hospitalets tancats), uno limpio y otro sucio (= per a sans i per a infectats), para atención á las circunstancias de la localidad; se elija para el primero el edifi

Exemple de suspensió del Porrat i de la Fira serien els anuncis de 1908:

cio Teular, propiedad de Don Vicente Tortosa Perales, distante de esta localidad un kilóme tro, poco más o menos, y para el segundo el edificio del Cano, propiedad de la comunidad de regantes de la Real del Júcar, distante kilómetro y medio, poco más o menos, también del casco de esta Villa.

Tercero: La adquisición de desinfectantes, mobiliario y personal necesario para ambos lazaretos.

Cuarto: La adquisición de medios de subsistencia para las personas necesitadas, tanto del casco de la población cuanto de las que existiesen en los lazaretos de procedencia sospechosa que por si no pudieren sufragar los gastos de su cuenta, siéndolo de los fon dos creados para calamidades, y si por circunstancias especiales el Ayuntamiento y Junta Municipal carecieran de recursos en su presupuesto para atender á este servicio, se ponga en conocimiento de la autoridad superior de la provincia, reclamando al propio tiempo el auxilio de fondos de calamidades de la indicada provincia.

Quinta: Que con la urgencia del caso y atendidas las circunstancias de la circular indicada, se establezca en esta Villa el acordonamiento personal y de mercancías (=confinament) al objeto de impedir la entrada dentro de la misma, siempre que no se presente patente limpia (= certificat sanitat) del punto donde vengan dirigidas, y de carecer de este legal re quisito tanto el transeúnte como las mercancías, primero, por los dependientes del cordón se llevará a efecto la espulsión del término de la persona ó mercancías, y, segundo, en caso de resistencia se conducirá al lazareto donde quedará sujeto á tres días de cuarentena, y

Sexta: Que por las comisiones de salubridad pública se ejerza la mayor vigilancia en el casco y limpieza tanto interior como esterior y en la de los mercados y demás artículos de consumo, corrigiéndose las faltas que se observen, castigando a los desobedientes con las multas establecidas”. (AMG. Llibre d’Actes, sig. 04/14, 1883-1887)

José Marqués Oliver, en les seues Gacetillas desde el año 1868 en adelante o sucesos del tiempo discurriente, ens ha deixat un comentari en plena epidèmia: “En el año 1885 invadió el cólera en la provincia de Valencia, y en 22 de Junio del mismo año, se efectuó una procesión, la que se sacó la imagen de Nra. Señor de la Misericordia, desde la Yglesia hasta la Ermita, y de allá volvió la procesión, conduciendo las imágenes de N. S. de Misericordia, Sn. Roque y el SSmo. Cristo de la Peña, dirigiéndose de nuevo á la parroquia, cantando las Letanías mayores, rogando á Dios por la salud de esta villa pues estava invadida del cólera, como los demás pueblos de este cicumvecinos. Guadasuar 22 Junio de 1885”.

En la sessió del 25 d’octubre de 1885, sent alcalde Joaquín Castells Barberá, el secretari dona compte de les despeses presentades pel mestre Llorenç Ruiz Osca, un dels encarregats d’organit zar els tres dies de festa per la fi de l’epidèmia (dies 1, 2 i 3 de setembre) “en acción de gracias á la desaparición de la calamidad ó enfermedad del cólera morbo”, amb els diners aportats volun tàriament pel veïnat. Segurament un dia es cantaria un Te Deum i es faria una gran processó, però i els altres dos? Dissortadament no ho podem saber i no consta en cap lloc.

I en la sessió del 8 de novembre d’aquell any 1885, prenen una decisió molt simbòlica de cara a la població, amb efectes catàrtics o purificadors:

“También se acordó que, habiendo terminado hace algún tiempo la Epidemia Colérica, y a fin de evitar todo contagio que por su vista ó escrúpulo puede causar al público, se prenda fuego á la Camilla que se construyó nueva para la conducción de cadáveres, muertos por dicha epidemia, de sus casas al cementerio.” (AMG. Llibre d’Actes, sig. 04/14, 1883-1887)

Però també ens consta que en aquells anys ja es vacunaven, la llàstima és que no sabem de què. Un informe recull els vacunats entre el 24 de desembre de 1886 i el 3 de març de 1892: 47 persones, des d’un mes a 56 anys. (AMG. Libro Beneficencia y Sanidad 1861-1907, sig. 05/058:

Relación donde constan anotados los nombres y apellidos de los vecinos y domiciliados a quien por el facultativo de esta Villa D. Francisco Pelluch Pous, se procede a la vacunación por accuerdo del Ayuntamiento y Junta de Sanidad).

Però, malgrat totes les adversitats, Guadassuar sempre ha recuperat la calma i la gent ha tin gut ganes de celebrar festes, en especial esta tan tradicional i centenària com és el Porrat i la Fira de Sant Vicent. Com a exemple de les ganes de tornar a fer festa, tenim estos versets anònims del Programa de la Festa de Sant Vicent de 1940 , la primera en celebrar-se des prés d’acabada la guerra.

Decimetes del Programa de la Fira de 1940

Després de tres anys de guerra,

Als forasters advertim molts en ganes de casar-se, en la qüestió de menjar que aprofiten l’ocasió que es duguen pa, que les xulles de lo que vullguen comprar-se. enguany no els han de faltar. En la fira trobareu tot lo que vos faça falta:

Que ganes teníem tots cernedores, la tauleta, de vore junta la gent mig almud, sedàs i safa; passejant per la fira, rall, llanterna, les tenalles, rient-se, mostrant les dents, ferros, paleta i graelles, comprant torrons, avellanes, llandes de torrar cacau, disfrutant tots de calent. el caldero i les paelles. Fa dos anys hasta ploràrem Feu-li també part a l’home, treballant en l’almasent! que no siga tot per a ella; compreu-li l’aixà, el llegó, i una bonica corbella.

Joan B. Boïls

Absències i presències de Guadassuar en fonts de música tradicional

Més que comprovada està la riquesa que hem tingut la sort de conservar a Guadassuar en quan a la música de tradició oral es refereix. Les característiques del poble sobretot al llarg de la segona meitat del segle XX, que és quan este patrimoni més ha patit, han tingut molt a vore. També el fet que els habitants, generalment de manera inconscient, han continuat fent ús d’ell de manera natural, sense intenció d’alterar-lo, modificar-lo ni fer com fan altres pobles perquè és més modern, més actual, més original... Per tant músiques, cançons, i també llegendes, re lats... han perviscut lligades a l’activitat, a les festes, al dia a dia del poble.

Ja de manera general, si mirem enrere, s’ha prestat atenció a la música de tradició oral bé per afirmació dels trets propis d’un territori –en la línia dels nacionalismes del segle XIX– o per consciència de que este repertori està desapa reixent. Així, per tal de conservar eixe llegat hi havia dos opcions: transcriure o gravar.

Cançoners

Lògicament, quan la música no era possible o no era fàcil gravar-la, s’escrivia. Això, com sa bem, comporta en este repertori una fixació, tractant-se com es tracta d’un tipus de música variable en molts dels seus aspectes –no és una partitura escrita que no pots modificar–. Ahí ra dica gran part del seu valor, en eixa variabilitat. Per eixa raó, en quan esta música d’ús oral es

passa al paper i es creen cançoners, el que te nim en realitat és la percepció del transcriptor de la interpretació d’una determinada persona o grup. Molt recomanable és l’article al Cançoner de Guadassuar que va fer Jordi Reig en en carregar-li una introducció per al mateix.

Per citar alguns exemples rellevants, José In zenga, compositor de sarsueles que desenvo lupa la seua carrera a la segona meitat segle XIX s’interessa per la música tradicional i prova d’això són diverses publicacions entre les que destaca Cantos y bailes populares de España (1888) on inclou díhuit melodies valencianes –La mogiganga, Danza de Bocayrente...–. In zenga transcriu la música que recull amb acom panyament de piano. Açò suposa que a més de fixar els signes musicals fixa una estructura, una harmonia... fins el punt de semblar quasi una composició. (Arribat ací, molts lectors que hagen estudiat música als anys huitanta estaran pensant en El trípili, Aldapeko, Molondrón... Las canciones del pueblo español, quan cantar cançons tradicionals de memòria era necessari per a examinar-te de música al conservatori).

A les nostres terres, el Cancionero de la Provincia de Valencia editat per la Institució Alfons el Mag nànim el 1981 es presenta com a un esplèndid compendi de quasi mil pàgines. Apareix com a autor Salvador Seguí però va ser un treball col lectiu, distribuint-se les diferents comarques per tal de pentinar-les gravant i després transcrivint.

L’encarregada de la nostra comarca va ser Ma ría Teresa Oller, professora del Conservatori de València, com Salvador Seguí. A Guadassuar ho va tindre molt fàcil no sent necessari ni pregun tar ni gravar res. Agustí Roig tenia la feina feta pel seu compte i li va facilitar nombrós material ja transcrit. Eixa és la raó de la presència tan abundant de Guadassuar al llibre.

Estes melodies cedides juntament amb moltes altres que havia anat recollint i transcrivint el nostre cronista es convertiria en el Cançoner de Guadassuar, una joia del nostre poble, editada també per la Institució Alfons el Magnànim de manera pòstuma el 2013, set anys després de la desaparició de l’autor, superada una escru polosa i laboriosa revisió i correcció a càrrec de J. Enric Mut i jo mateixa per no trobar-se aquell completament acabat.

Com veiem, Inzenga, Seguí, Oller, Roig... sem pre són visions des de l’àmbit de la música cul ta, és a dir, unes músiques amb uns paràmetres totalment diferents, tractades des d’una òptica que no és exactament l’adient. Per això les agi tades polèmiques fa uns pocs anys a les nostres terres sorgides al recer de la possible inclusió de la música de tradició oral en els conservatoris.

Arxius sonors

Major valor tenen les gravacions en el terreny que ens ocupa, que si bé són fotografies d’un moment interpretatiu d’una persona en con cret, no és un producte tan rígid, tan tancat, com una transcripció.

A principis del segle XX són conegudes per exemple les gravacions de camp –i estudi– que van realitzar al seu territori Béla Bartók o Zoltán Kodaly i que utilitzaren per a les seues composi cions. Del segon ens sonarà també el seu mèto de pedagògic basat precisament en les cançons tradicionals hongareses el qual va ser adaptat al repertori valencià per Diego Ramón en els ini cis de la introducció de l’assignatura de música a primària. Menys conegudes són les gravacions portades a terme per l’alemany Kurt Schindler qui enregistrà a la península a finals dels anys vint i inicis dels trenta al voltant d’un miler de melodies.

Pel seu volum destaca l’arxiu sonor de Joaquín Díaz, dipositat a Urueña, en la fundació que porta el seu nom, amb una quantitat ingent

de materials de l’àmbit castellà. També, Alan Lomax, etnomusicòleg nord-americà, viatjà als anys cinquanta per diverses regions –a l’estil dels il·lustrats, del botànic Cavanilles o el músic Burney–. Passà per València i més prop del nos tre poble va fer parada a Tavernes de la Valldig na i a Castelló, a la nostra comarca.

En quan a la música específicament valencia na tenim dos grans reculls. D’una banda, amb una clara visió del que suposa este repertori, la Fonoteca de Materials de la Conselleria de Cultura, iniciada el 1985 per Vicent Torrent i que consta de trenta volums, gravacions que van acompanyades de rigorosos estudis que augmenten el seu valor i interès (per exemple el de les nostres Danses o els dedicats al cant valencià d’estil, als cants de l’aurora...).

En dos dels volums trobem Guadassuar. El 27 està dedicat a les Danses (1998), encara que hi ha material alié, com el Bolero de Guadassuar o l’al tre Bolero amb les instrumentacions conservades originalment. Als volums 28-30 dedicats als Cants de l’Aurora (2001) tenim la Despertà i una salve. D’altra banda està l’arxiu sonor de Fermín Par do. Són les gravacions realitzades per tal de confeccionar el Cancionero de la Provincia de Valencia més altres que va portar a terme posteriorment. L’origen i el per què de la col lecció ens la relatava el mateix Fermín Pardo. Mentre que María Teresa Oller gravava allà on anava –deia–, transcrivia i tornava a gravar da munt la mateixa cinta de casset borrant el que hi havia ja gravat, jo les anava guardant totes. I el per què Guadassuar no apareix per cap cinta també ens ho deixà clar: no em tocava a mi eixa comarca. La va fer María Teresa Oller. Sí que és cert que en les gravacions de Fermín posteriors al Cancionero sí que hi ha alguns pobles de la Ribera però no Guadassuar, on ja estava tot fet per Agustí Roig. La digitalització dels 367 cas sets va assegurar la pervivència d’este tresor. Per cert, una curiositat. Si bé el nostre poble no està en cap de tots eixos enregistraments, trobem un document de so molt interessant. A Montesa escoltem uns misteris del rosari can tats com a música tradicional –que encara es canten actualment per Nadal–, però que és en realitat una composició del mestre Cuevas que ha passat a formar part del llegat de la tradició oral d’eixe poble de la Costera.

Reutilització

La conservació d’estes músiques siga en forma de partitura o de re gistre sonor ha permés que es puguen difondre, i a la fi, que siguen matèria prima per a realitzar tot tipus de creacions musicals, tant dins l’àmbit de la música culta com tradicional o folklòrica, jazz, pop, etc.

Són abundants els exemples de l’ús de la música tradicional com a em brió per a elaborar música culta. Des de Falla, Albéniz, abans Barbieri –amb la sorprenent semblança en la sarsuela Los diamantes de la coro na d’un bolero vocal al nostre bolero gran–... a autors tan llunyans com els rusos de finals del segle XIX (Glinka, Rimski-Korsakov –que beu del treball d’Inzenga–...), passant pels compositors valencians que escri uen per a banda: Blanes, Cervera, Talens, Blanquer, el mateix Paco Za carés... O el mestre Cuevas, que inclou unes seguidilles en un villancet de 1825 escrit a la catedral de Toledo –Oh que gozo–, el Poutpurri de aires nacionales per a banda de Llorenç Ruiz de 1887 –jota aragonesa, malagueñas, gallegada–, o les melodies del nostre poble utilitzades per a les composicions de José Cleries –Melodías de Guadasuar– o Virgilio Beltrán, sense anar més lluny en Guadasuarense

A les repropostes dins el terreny de la música tradicional i referit al que tenim més pròxim, al que té relació amb el nostre poble, veiem que les versions del Bolero de Guadassuar es multipliquen. A les ja conegu des, enumerades i comentades en diversos articles com este podem afegir últimament el de Capella de Ministrers cantat per Apa i Èlia Ca sanova amb lletres del poeta Marc Granell, el de l’alcudià Christian Penalba, o les no editades en disc d’Eduard Navarro i Robert Cases amb bandúrria i arpa, els jazzístics de Sandra Boïls amb arranjament de Manuel Hamerlinck o la interpretada pel grup Xaloq a Rotterdam esta mateixa tardor.

Alguns fragments de les nostres Danses són utilitzats també a pobles que estan reintroduint dansaes. Altres músiques tradicionals de Gua dassuar han sigut usades recentment per exemple pel grup Sis veus al seu disc Els dies i les dones (2018) o per Urbàlia Rurana al llibre-CD Pastorets i pastoretes (2019) editat a només uns metres del nostre ter me per Bromera.

Menció a banda mereix el disc El robatori del terme publicat el 2017 per l’Associació Amics de les Danses, dedicat íntegrament a Guadas suar, on es mesclen cançons que queden en persones majors, cançons conegudes interpretades per joves amb oïda educada musicalment i reutilitzacions d’eixes melodies transformades per a ser ballades.

I un últim exemple, molt recent, la versió històrica que fa La Dispersio ne al seu últim disc L’Alquimista, una versió amb guitarra barroca de la música conservada com a l’Eixida en les Danses –una xàquera del segle XVII reconstruïda ací amb l’assessorament de Carles Pitarch– planteja da com què faria un músic d’eixe temps que escolta esta la melodia.

El fet –i la conclusió– és que a dia de hui Guadassuar és referència, mentre altres pobles ens miren per vore què farien en el passat al seu poble paregut al que tenim ací o què poden agafar del nostre tresor per a exhibir-ho al seu. Sense dubte Guadassuar ocupa un lloc destacat en riquesa d’eixe tipus de patrimoni.

Orfeó Musikus Guadassuar

Des de que Guadassuar es poble han canviat moltes coses i altres han desaparegut amb el pas del temps. Però la Fira i Festes de San Vicent con tinúa any rere any celebrant-se en honor al Nostre Patró. Aquesta festa, la nostra festa, aconsegueix reunir a famílies, amics, coneguts i forasters fent que Guadassuar brille amb llum pròpia.

L’Orfeó Musikus vol també fer disfrutar d’estos dies als distints actes que es duen a terme. Pre sentació, cavalgada amb repartició del típics rollets, dolços, carcanyols, mistela, confeti, tras tets per als més menuts, balls populars i tants i tants actes que omplin de color i festa els nos tres carrers. Quina alegría es respira i es veu per tot arreu mirant com disfruten els xiquets i com estàn de pagats els pares, mares o iaios i iaies.

Al igual que la Festa del nostre Patró San Vi cent, la música pren vida cada any i nosaltres aportem la nostra pedreta a fer la festa més gran. Enguany farem la III edició del concert de Fira i Festes de Guadassuar on farem un

concert amb grans sorpreses, que de segur no passaràn sense remor per a ningú de vosaltres.

Des de l’any 2017 Musikus som una gran família que uneix la passió per cantar que intenta trans metre el calor i la sensibilitat de la música, i ara també amb la creació de la nostra orquestra Mu sikus Ensemble amb qui recentment oferirem un emotiu concert de Pasqua. D’aquesta manera no em parat de portar el nom del nostre poble per tot el nostre territori valencià. Incomptables pobles com l’Alcúdia, Corbera, Cullera, Quart de Poblet, Gandia, Ontinyent, Biar, Bocairent, Valèn cia, Banyeres de Mariola… Tots ells, entre d’altres, han sigut testimoni del treball que fem sota les mans del nostre mestre José Luis Castell Sabater.

Amb nostre més sincer agraïment als Festers de San Vicent i Festeres de la Divina Aurora per demanar-nos escriure estes línies, vos desitgem que disfruteu de unes meravelloses Festes de San Vicent i de la Divina Aurora a tot el poble de Guadassuar.

Fes una foto al codi QR que apareix en cada imatge i trobaràs la sol·lució.

Els gegants i cabuts van a la Fira, un llibre il.lustrat

Durant les visites realitzades pels Gegants i cabuts de Guadassuar a les escoles del poble es va anar filant una història per a oferir-la al públic més jove.

Este relat tenia tots els elements necessaris per a convertir-se en llegenda: la seua acció no trans corre en un temps definit, apareix el rei fundacional i mític Jaume I, els personatges es perden entre la realitat de les terres que xafen i la màgia de la seua mateixa existència… Contant-la a l’alumnat que visitàvem ens adonàvem de com l’acollien i s’anava modificant als seus gus tos, mentre l’auditori s’endinsava en la història de Guadassuar i el seu patrimoni arquitectònic i festiu.

Així que la llegenda va anar fent-se més coneguda i quan va aparèixer el primer material de difusió (samarretes, carassetes i cartells) vam pensar que calia publicar un llibre que la fixara per escrit i que, a més a més, anara il·lustrat amb les figures i amb els indrets del nostre poble on transcorre la història.

Les il·lustracions es van encomanar a l’artista plàstica Mai Hidalgo, que treballa versàtilment entre els formats més tradicionals i els més actuals, tenint sempre cura de tot allò relacionat amb les textures i el seu reflex imprés.

El fet que les imatges anaren a càrrec d’una artista plàstica va tindre per objectiu donar unes ver sions estèticament riques de les figures i del patrimoni natural i arquitectònic que apareix al llibre.

Ara, anys després d’encetar-lo, presentem el fruit d’eixe treball: El Gegants i Cabuts van a la fira, un llibre il·lustrat. Segurament, la gent més jove de la casa ja coneixen la història i vos la podran contar, però si teniu gust podeu gaudir-la també en aquesta publicació que ve a enriquir el fons bibliogràfic de Guadassuar.

Al final del llibre es troba l’enllaç per a escoltar la cançó que canten a les alqueries, però també vos la cantaran els centenars de xiquetes i xiquets que la coneixen des d’aquell dia en què els cabuts van arribar a la seua escola.

Amics de les Danses de Guadassuar

Junta Central de Germandats i Confraries de Guadassuar

JCGCG

La Setmana Santa a Guadassuar, des de fa uns anys, està prenent impuls i ha tornat al lloc que mai hauria d’haver abandonat. I ho fa com una de les celebracions amb més força i rellevància de la nos tra població tant en nombre de participants a les processons i els esdeveniments relacionats directa ment o indirectament, com en nombre d’especta dors, locals i forasters, que venen a gaudir-ne.

L’any 2019, a causa de les pluges continuades que sofrírem al llarg de la setmana, les con fraries no poguérem portar a terme totes les nostres eixides processionals, amb la qual cosa quedaren incompletes les commemoracions.

L’any 2020 la pandèmia ens obligà a cancel·lar tots els actes programats i no poguérem assis tir, degut al confinament, ni tan sols a les misses i als oficis de la nostra Parròquia. L’any 2021, quan semblava que la situació havia millorat un poc, la Junta Central de Germandats i Confrari es considerà la possibilitat, després de dos anys en blanc, de participar d’una manera o altra en les celebracions de la Setmana Santa de Gua dassuar. Així, reunits de manera extraordinària el regidor de Cultura, Joventut i Turisme de

l’Ajuntament de Guadassuar, el rector de la par ròquia de Sant Vicent Màrtir i el president de la JCGCG i l’Arquebisbat de València, seguint les recomanacions de la Conselleria de Sanitat Uni versal i Salut Pública de la G.V., exploràrem la manera més adient per a dur a terme les dites celebracions. Acordàrem per unanimitat SUS PENDRE tots els esdeveniments i processons que tingueren lloc als carrers o als edificis pú blics de la nostra població i sols MANTINDRE els actes que anaven a realitzar-se a l’interior de l’església Parroquial de Sant Vicent Màrtir per tant de celebrar-hi, de manera testimonial, la Setmana Santa. Amb aquestes decisions man tindrem la flama viva de la festa i continuarem engrandint-la tot preservant i sustentant amb consideració els nostres hàbits i costums: trets que fan que la Setmana Santa de Guadassuar siga tan única i excepcional.

Les sis confraries i els seus confrares, malgrat els entrebancs econòmics que comporta la pan dèmia, continuen les tasques de restauració i preservació dels nostres Passos Processionals, considerats per experts en la matèria com uns

dels millors conjunts escultòrics de temàtica religiosa en fusta de la Diòcesi de València. És la manera que tenen totes elles i ells de mos trar-nos l’estima i admiració que senten pel seu patrimoni per tal de poder tornar a gaudir-ne; per a tornar a desfilar pels carrers de la nostra població resplendint amb tota la seua grandesa. El “cens confrare” mostra que som, sens dub te, una de les celebracions de la nostra po blació amb major nombre de participants. Tota aquesta activitat la desenrotllem portant amb orgull com a estandards la perseverança i l’apassionament mostrades any rere any cap a tot allò que representem. D’aquesta manera contribuïm a la transmissió dels valors de ger manor i concòrdia, motors i artífexs del renai xement de la SetmanaSanta de Guadassuar.

Sembla que aquest “malson” està cedint i que enguany tornarem a processonar pels carres de Guadassuar amb els nostres passos, les nostres vestes, les nostres bandes, el nostre fervor... amb més ganes que mai si és possible. Per tot açò, la JCGCG creu que ha arribat el moment de com pletar els actes que conformen la Setmana Santa de Guadassuar. La prioritat és que les sis confrari es gaudisquen del seu moment de prominència, tant en el llibre com en els esdeveniments i les processons dissenyades, amb la ferma intenció que els nostres conciutadans i totes aquelles i aquells que ens visiten gaudisquen de la Setma na Santa que ens mereixem amb l’únic desig que enguany, per fi, ho puguem fer realitat.

I tot açò és possible no sols gràcies al treball de les confraries i dels confrares, sinó també als atorgaments per part del nostre Ajuntament. Volem agrair a la corporació municipal, encap çalada per l’alcalde, Salvador Montañana Sanz;

i, de manera destacada, al regidor de Cultura, Joventut i Turisme, Ferran Barberà Cabrera, la seua complaença i bons propòsits mostrats du rant aquests anys de cooperació. Cal, a més, re conéixer-los tot el suport rebut en tot allò que els hem proposat, sempre disposats a ajudar-nos a renovar i actualitzar la nostra Setmana Santa. I, per descomptat, hem de donar les gràcies al nostre consiliari i rector de la parròquia de Sant Vicent Màrtir, Juan Sivera Henarejos, pels seus suggeriments, recomanacions i inacabable paci ència: ell ha sigut peça clau en aquestes aspira cions, manifestant en tot moment les ganes de col·laborar amb nosaltres en la confecció d’una Setmana Santa digna de Guadassuar. Per últim, no volem oblidar-nos de fer menció de les em preses i particulars que de manera altruista sem pre han col·laborat amb nosaltres, ja que sense

el vostre suport seria força complicat dur a terme una celebració d’aquestes característiques. Vos agraïm que ens feu costat amb les vostres valuo ses i necessàries aportacions econòmiques.

Si tots els adés esmentats continuem remant en la mateixa direcció, i els anys de treball així ho certifiquen,més prompte que tard aconse guirem els objectius que ens hem marcat en la Junta Central de Germandats i Confraries per tal de mantindre i reforçar aquesta celebració al llarg del temps. La unió fa la força i entre totes i tots «confraries; confrares; Església; institucions públiques, privades i particulars; i veïns i veïnes de Guadassuar» segur que ho aconseguirem. El món al llarg de la història ha eixit enfortit da vant moments d’entrebancs i caresties. Cal que ens encoratgem i recobrem la jovialitat de viu re i celebrar com es mereix tot allò que ens fa ser millors com a éssers humans i ciutadans del món, perquè es l’única manera d’aconseguir un futur millor per a totes i tots.

I ja per finalitzar, volem agrair de bestreta als Festers i Festeres de Sant Vicent Màrtir i la Di vina Aurora de 2021-22 l’oportunitat que ens han brindat en deixar-nos aquests fulls del seu llibre de festes. Per a nosaltres, com a repre sentants de les sis confraries i dels confrares de què formen part, ha sigut un honor i un plaer haver col·laborat amb vosaltres en la celebració de les nostres Festes Patronals en honor a Sant Vicent Màrtir, una de les festes amb més arre lament entre els veïns i veïnes de Guadassuar, i en la nostra estimada i enyorada Fira del Porrat.

Particularment, ens sap mal no haver pogut compartit la vostra “entrada oficial” com a fes ters i festeres el Diumenge de Rams, que sens dubte vos mereixíeu; un tret, entre molts altres, típics de la Setmana Santa de Guadassuar. Un dia gran de festa i germanor en què festers i confraries compartim l’inici de les nostres ce lebracions de manera oficiosa. Amb tot, estem plenament convençuts que aquests dos anys d’espera que heu hagut de suportar amb ab negació i enteresa es veuran totalment recom pensats en l’esperada Fira de 2022. Perquè som del parer que els veïns i veïnes de Gua dassuar sabran com recompensar aquest esforç i sofriment que heu patit en veure que passa ven els dies, les setmanes, el mesos, fins i tot els anys... sense veure la meta, aquell dia en què la nostra població es tornara a omplir de paradetes, firaires, música, pólvora i gent per tot arreu gaudint de la nostra Repartició de la Carn, dels esmorzars del dia de Sant Vicent o de la despertà de la Divina Aurora, entre d’al tres. Però totes les coses bones es fan esperar i estem segurs que ens haureu preparat unes ce lebracions de la Fira de 2022 difícils d’oblidar, ja no sols per les ganes que totes i tots tenim de recuperar la nostra idiosincràsia com a poble, sinó també per les ganes que tenim de festejar que aquest malson haja deixat de ser realitat. Així que en nom de les sis Juntes, les confra ries i els confrares sols ens queda desitjar tant als Festers i Festeres de Sant Vicent Màrtir i la Divina Aurora de 2022, com a tots els veïns i veïnes de Guadassuar: una bona i memorable Fira del Porrat de 2022 i cridem tots a una veu:

VISCA SANT VICENT MÀRTIR! VISCA LA DIVINA AURORA!

VISCA LA FIRA DE GUADASSUAR!

Noves maneres de comunicar-se

Estàvem preparats per al que hem hagut de passar els últims temps?

La resposta a aquesta pregunta, mirant cap en rere, podria ser que ningú s’esperava aquesta catàstrofe a escala mundial i, per tant, ni els mit jans materials ni humans estaven preparats.

A part del tema sanitari, hem hagut de fer front a altre problema i és la impossibilitat de contac te físic amb altres éssers humans. Aquesta nova situació va obligar a les persones a tancar-se en casa amb el seu grup reduït de convivents per a intentar aïllar el virus i que no s’estenguera tan ràpidament. Ha sigut en aquest moment quan ens hem adonat que les relacions humanes de contacte físic i de comunicació amb altres són fonamentals per a les persones. Almenys ho ne cessitem per a mantindre l’ànim i l’esperit alt.

Però hi ha hagut un element que ha sigut fona mental per a la connexió amb els altres grups hu mans. La comunicació amb les conegudes com a noves tecnologies. I aquestes, encara que no estaven assolides completament en la societat en el moment d’esclatar la pandèmia, han aca bat arribant a cada racó on ha sigut possible. El naixement d’Internet, que ja té més de 50 anys, i l’ús dels dispositius mòbils han sigut l’inici de dues revolucions que han vingut per a canvi ar el món. Als anys 90 van començar a vendre’s massivament telèfons mòbils que servien per a parlar i enviar missatges curts, encara que no es tiguérem a casa. Però va ser en aquest segle XXI quan van aparéixer els primers dispositius mò bils anomenats «intel·ligents», perquè combinen les qualitats d’un telèfon, la potència d’un ordi nador i la possibilitat de comunicar-se per Inter net en el palmell de la mà. L’última revolució va començar l’any 2007, on aquests dispositius afe gien funcionalitats que els apropaven al públic

més general, per les facilitats d’ús i la possibilitat d’instal·lar aplicacions molt diverses.

Una altra revolució, que ha estat unida a l’evolu ció d’Internet i dels telèfons mòbils, ha sigut l’ús de xarxes socials, una nova manera de comuni car-se massivament.Aquestes xarxes han passat d’enviar missatges curts en «xats» a poder publi car fotos, so, vídeos, etc. I ja en els últims temps han afegit la possibilitat de vídeo-telefonades en línia, gràcies també a l’increment de la capacitat d’enviar i rebre dades d’Internet.

Durant els últims anys les vídeo-conferències han anat consolidant-se amb diferents aplica cions i han estat usades en diferents àmbits: personal, educatiu, sanitari, empresarial, etc. Arribant a ser la manera més econòmica de comunicar-se per a tots. S’han reduït un gran nombre de reunions presencials entre empre ses fent viatges llargs que de vegades costava més en temps i diners el desplaçament que el dedicat a la reunió física. I han afegit la possibi litat de compartir la pantalla, el que ha fet que puga ser emprat el dispositiu (ordinador o mò bil) com a pissarra virtual. També, la gent que vivia, treballava o estudiava lluny de casa hi ha hagut possibilitat de vores i xarrar amb els seus. Però arribaren els dies inicials de la pandèmia en els quals no podíem més que veure al veí del costat o d’enfront en els balcons. O en els llocs habilitats per a comprar productes i serveis es sencials, sector sanitari, seguretat ciutadana, agricultura, bancs, etc. sempre amb l’ús de la mascareta i evitant el contacte físic. Ha sigut el moment on hem ficat a prova l’essència de les relacions humanes, i on almenys les noves tec nologies han permet que moltes persones ha

gen pogut comunicar-se amb familiars i amics que vivien a uns metres o lluny. També alguns treballs han pogut dur-se a terme amb tele-tre ball, una paraula que ha vingut per a quedar-se en moltes empreses. Sense oblidar-nos de les classes virtuals on els alumnes han pogut veure als seus companys i mestres, no perdent el curs complet. També els majors que estaven a les residències podien comunicar-se també amb cridades i podien veure virtualment als seus mitjançant aquestes noves tecnologies.

També ens hem adonat que les noves tecno logies no poden substituir en tots els casos les

relacions personals que ja teníem. Les persones necessitem la comunicació física en la qual em prem altres registres que es perden en les con nexions virtuals. Hem de tindre en compte que l’ús excessiu d’aquests mitjans de comunicació nous pot fer que ens afecte psicològicament i no siga massa bo per a la salut.

Però estarem d’acord que si aquesta nova situ ació ens haguera enxampat fa 50 anys algunes relacions personals, empresarials, sanitàries i educatives hagueren sigut impossible de mantin dre’s. Ens haguérem pegat a la ràdio i televisió per a informar-nos i els que tingueren telèfon a

casa hagueren sigut els únics que podien comu nicar-se amb els seus i altres com metges, profes sors, etc. Hi haguera hagut una diferència social més gran en la manera en què cadascú hauria fet front a aquesta situació durant tant de temps.

Nosaltres, en els dos anys com a festers que hem hagut d’estar, no hem tingut altre remei que reunir-nos virtualment. Cada setmana que dàvem per a xarrar, veure com estàvem, inter canviar informació sobre la situació i pensar què podríem fer per a la festa. L’any 2021 vam pre parar tot el que volíem fer amb aquestes reuni ons, distribuint la feina i enviant-nos informació

fent grups de treball. Però malgrat tot no va po der ser. Ara volem aprofitar per a reunir-nos en persona, amb les famílies i compartir-ho amb el poble sempre que puguem.

Esperem que tot el que haja passat haja servit per a reflexionar sobre les relacions humanes, com ens necessitem i estem interconnectats tots. Hem de treballar per a millorar aquestes relacions sempre que puguem. No esperem el fet que hàgem de tindre altra situació compli cada per a quedar i dir-li al familiar, amic, com pany, etc. el que calga per a fer més forta la nostra relació.

Enric Camarasa Pastor

El pi redó

Guadassuar té un monument que és a la vegada majestuós i discret. Estic parlant del pi redó, eixe arbre que dibuixa la línia del paisatge del nostre terme, i que ho ha fet al llarg dels anys.

És silenciós, de vegades es torna invisible, la seua silueta ens passa desapercebuda, però ha estat referent de moltes generacions: quan tor nem de viatge i veiem de lluny el pi redó, ja sa bem que estem a casa.

Antigament, quan la gent quedava per a fer ter túlia i amb una encaixada de mans és tancava un tracte, l’ombra d’un arbre era un bon lloc per a fer-ho. Potser els arbres foren el que hui en dia són les xarxes socials, i han sigut testimoni de molts esdeveniments. Tenim l’exemple de l’ar bre europeu de l’any 2021: la carrasca de Lecina (Aragó): Aquest arbre apareix a l’escut d’Aragó. Les carrasques eren considerades sagrades i per això als seus peus es prenien importants decisi ons i grans celebracions.

El pi redó és un exemplar únic, doncs està aïllat d’altres pinars. No és fàcil trobar un pi d’aques tes característiques aïllat. Sempre ha estat situat al costat d’una de les nòries o sènies, ara des aparegudes, dins del camp del voltant, que ha facilitat la seua conservació. Aquesta zona era considerada com un alter. Es creu que en aques ta zona, era un lloc boscós, del qual hui només ens queda este exemplar. (1)

Al llarg dels anys a la gent de Guadassuar li ha agradat reunir-se al voltant del pi redó, abans soliem visitar-lo més que hui en dia. Segur que hi haurà estat l’ombra de molts llauradors per a fer un descans i pegar un mos enmig de la jornada al camp. S’ha fet gran per la gran companyia que li hem fet anys rere anys. La seua figura de mostra orgull d’haver sigut lloc d’encontre. Qui sap si en el nostre pi redó s’ha pres alguna decisió rellevant, i qui sap quant secrets guardarà dins seu.

Quan érem uns xiquets, a la nostra generació ens agradava molt anar amb la bici cleta pel terme. Un dels llocs preferits, en acabar l’estiu, era anar al pi redó a fer pi nyons per a menjar-nos-els, berenar a la seua ombra i passar allí la vesprada. També recorde anar amb la catequesi a visitar-lo, dies de pasqua a menjar-nos la mona. Hui en dia, els nostres i fills i filles només el visiten si nosaltres els acompanyem, i sempre aprofitem aquesta visita per contar-los les batalletes que allí hem viscut.

El pi redó, junt a altres arbres del nostre poble, són elements culturals i paisatgístics característic de Guadassuar, que tenen un gran valor històric. El pi redó s’ha convertit en un símbol del nostre poble, donant-li nom a associacions i utilitzant la seua imat ge com a referent del nostre poble(2). Cal que el conservem i el fem més visible per a que continue fent-nos companyia. Potser no arribe a ser arbre monumental europeu, però serà per sempre l’arbre monumental de Guadassuar.

(1)(2) Extret de l’article d’Enric Mut :”Informe sobre la conveniència de la declaració de “Pi redó” de Guadassuar com a arbre monumental de la Comunitat Valenciana”

El que hauria pogut ser i no va estar Crònica d’un ressorgiment anunciat ANÈCDOTES

El dia que ens anaven a tancar a casa per als quinze primers dies no pensàvem mai que a hores d’ara conti nuaríem essent els Festers de Sant Vicent.

A mesura que anava passant el temps i tots els terminis s’allargaven semblava que el mal son anava a ser per petu, no s’arribava a vore mai el final de la corba, com en una espiral de pujades i baixades, d’incidències acu mulades, de mesures prolongades, de mort i desànim, de tristesa i resignació...

Però bé, tot pareix haver-se estabilitzat, ara és l’hora de tornar a engegar el botó de la il·lusió, de menuts i de grans, de tot allò que ens fa ser poble, de tornar a viure les nostres festes i tradicions.

Aleshores per tots els actes que no hem pogut organit zar, per totes les anècdotes que no hem pogut viure, els amic i amigues, festers i festeres, d’altres anys, ens han compartit les seues, les més especials, eixos moments que tenen gravats a foc al seu cor fester i, que passe el que passe, mai oblidaran. Uns ens les han escrit i altres ens les han contat per que nosaltres els posarem veu.

Sant Vicent de 2008

De fetes còmiques i divertides en tenim moltes, i segur que si férem memòria n’oblidaríem algunes. Però posats a contar, i sense dir noms, l’escapada de cap de setmana que vam fer a La Rioja Alabesa fou d’antologia.

La ruta dels elefants a banda, en el famós carrer Laurel, la nit de divendres; tot el dia de dissabte el vam dedicar a visitar tres cellers de vi als pobles de Laguardia, Haro i Elciego. En el primer tot molt bé, de matí, amb algun àpat per acompanyar els vins tastats. Bones explicacions dels vins, la seua elabo ració, el cementeri i altres coses. En el segon celler tastem vins, i més explicacions, i després hi vam dinar. Ben dinats, això sí, però ben regat novament amb criances i reserves. De vesprada al tercer celler, al poble d’Elciego, els tastavins ja portàvem mig llegó, i va ser d’una gran comicitat que en la visita guiada, les explicacions quasi que les féiem alguns de nosaltres, doctes ja en la matèria.

Els festers de Sant Vicent de 2008 vos desitgen una bona Fira i festes de 2022.

Salutacions

Sant Vicent de 2012

S´arrimava el dia de l´esmorzar popular i estàvem repassant el que ens feia falta, quan dos festers comentem: «Hem de fer el millor “cremaet” per als que vinguen a gaudir de l´esmorzar». I allà que comencen. Feren un perolet, no era prou fer la pro va en un got, no, com hi havia que fer prou quantitat usaven perolets, i tots deien: - Xe què bo!.

Ells, els especialistes, es miraren i digueren: - NO! Altres pro vatures, 2, 3, 4, 5, 6 . La resta de festers ja començaven a estar nerviosets, no sé si per sentir-se “betatesters” dels cafeters, o per la cafeïna dels “cremaets”. En el 7 eixiren al carrer, calia respirar aire fresc. Estàvem de xarreta i de sobte vam vore ei xir fum. Tots corrent cap a la cuina, el líquid s´havia consumit i s´havia cremat el fons del perol.

Algú va comentar que estava molt bo el darrer que havia provat, però els alquimistes es mantenien erra que erra. En cara no és l´adequat. 8, 9. La gent abandonava perquè no podia més, però ells continuaren pensant que no eixia el producte esperat. 10 i 11, quasi no quedava ningú que vol guera ni una gota més i, finalment en el perol 12, s´obtingué la formula magistral. Quin descans de tot el món. Tant per als «druides experimentals», com per als voluntariosos pro vadors del beuratge.

Sant Vicent de 2016

Fer la festa de Sant Vicent va ser un honor i una experiència irrepetible i inoblidable.

Per a cadascuna de les quintes, la seua és la millor festa i totes, sempre, intenten innovar amb alguna cosa especial. Nosaltres tinguérem la sort de celebrar l’efemèride dels 300 anys del primer escrit documentat que fa referència als Fes ters, cosa que aprofitàrem per a fer una exposició al Centre Cultural, en la qual es van poder vore tots els programes de festes dels quals tenia constància l’Ajuntament, l’escrit dels 300 anys i alguns vestits i bandes d’algunes regines de la fira.

També férem partícips les nostres mares (de festers i festeres), per un costat, i totes les anteriors regines de la Fira que van voler participar, per un altre. Vam posar a la seua disposició una carrossa per a la Repartició de la Carn. Ens alegrà molt vore com les carrosses de les mares van tindre continuïtat en anys posteriors.

És sabut que hi ha molta feina que fer durant tot l’any, però també molts combois, festetes i dies de molta diversió, com el dia en què guanyàrem el Concurs de Paelles que organitzà la Falla La Barraca.

Desitgem que vaja aclarint-se el panorama per a que tant els festers i festeres com tot el poble tornen a gaudir d’una festa i una Fira com Déu mana.

VISCA SANT VICENT I VISCA LA DIVINA AURORA!

Sant Vicent de 2017

Els festers del 2017, ens contaren, que les pluges els aiguaren la festa de manera literal.

El dia de la repartició, després de sonar el despertador, en obrir els ulls i mirar per la finestra, una sensació d’angoixa i desesperació va envair el cos dels festers i de les festeres del 2017, estava plovent com si no hi haguera un demà. En mirar tots i totes l’oratge en el mòbil se n’adonaren que la reparti ció no seria possible, marcava aigua tot el dia.

Tristor i desesperació s’uniren, tant de treball durant tot l’any, tantes discussions, d’entrebancs, d’esforç i a la fi tot preparat per als grans dies, per a no poder fer res de res.

Passà el dia de la repartició, totes les famílies al cau, intentant riure per no plorar,...

Arribà el dia de Sant Vicent, tota la roba preparada per enga lanar-se i gaudir del dia gran i després del dinar, aigua per a tots, tristor per a uns quants,...

Ja de vesprada, tots canviats de robes, al cau, un fester començà i tots el seguiren. Va traure sacs de joguets, pilotetes, balons, pitos, caramels,... i els llançà als xiquets i a les xiquetes, a les do nes i als festers. Tot va anar per l’aire, la pluja es convertí en una cavalcada improvisada, amb rialles i crits, balonades, caramela des i confeti per tot arreu. Durant uns minuts els van fer gaudir d’un sentiment alegre, el qual a hores d’ara perdura i esborra tot rastre de tristor de la seua memòria dels dies grans de la festa.

Així doncs, en són un digne exemple de la frase “al mal temps bona cara”.

De part dels Festers de Sant Vicent del 2017, BONES FESTES A TOT EL POBLE DE GUADASSUAR!

Sant Vicent de 2018

Cal dir que eren tants i tant ben avinguts, que sols vore’ls pel carrer ja alegraven els dies de la festa. Ens han relatat un dels aconteixements més rellevants de la festa de Sant Vicent que mai s’oblidarà. Ben segur que tots i totes ho recordareu, l’arriba da al poble de Guadassuar de la relíquia del braç de Sant Vicent.

Tot començà en un sopar de reunió, un fester va anticipar, sense dir el què, ni com, ni quan, que estava preparant un fet gran per al poble, que quan ho tinguera tot lligat ho diria.

Tots espectants, tots inquiets, intentaren traure-li més infor mació però aquesta persona, cauta i sensata per naturalesa no va soltar paraula.

Bé, quan tot estava més o menys oblidat presentà als festers l’arribada de la relíquia a Gua dassuar junt a la imatge de Sant Vicent Màrtir de la Catedral de València, seria portada el dia 17 de desembre de 2017.

Aleshores, entre gojos i també, com persones responsables que són, preocupacions, plante jaren un acte on tot el poble estaria convidat a vore la relíquia del braç del seu sant patró. Així doncs, intentaren assegurar l’acte, però no hi havia possibilitat de fer-ho, d’aquesta peça de valor incalculable ninguna asseguradora en volia fer-se càrrec.

Arribat el dia quatre festers recolliren de la catedral el braç i la imatge, els acomodaren en el maleter del cotxe i cap al poble. En arribar a l’ermita, escoltats per la policia local i, amb tot el poble ja reunit, expectant, partícip d’un fet tan important, vam vore baixar una urna de vidre, amb detalls daurats que irradiava una lluentor màgica, com sagrada. Tothom passava en filera a observar la meravellosa relíquia del nostre patró. Un fet emocionant, que lluny de donar fàstic ens deixà a tots i a totes meravellats.

Ens contaren que després tenien dinar i aleshores, com coneixien el “percal”, pensaren que si no el tornaven abans de dinar, eixe dia no ho farien, per tant braç i imatge al maleter i cap a la catedral, pel camí hi havia qui resava, qui suava com un pollastre en rostidora i qui no parava de riure dels altres tractant-los d’exagerats.

Tirant d’arxiu, cal dir, que la darrera vegada que havia vingut el braç de Sant Vicent al Poble de Guadassuar va ser en l’any de 1971, any que van nàixer la quinta dels Festers de Sant Vicent que el tornaren a portar. Potser coincidència o fet diví, cadascú i cadascuna que extraga les seues pròpies conclusions.

Sant Vicent de 2019

Segons conten les males llengües tot en ells va estar una anèc dota. La gent en trobar-se’ls pel carrer, entrant a la carnisseria, a la botiga, a qualsevol bar,… hi pensaven: - A vore quina fan ara! Era pensat i fet. És clar, en un grup tan ben avingut i tan fester, el que no pensa un, ho pensa l’altre i damunt les festeres de la Divina Aurora sempre els feien costat, no s’esglaiaven de res. Els festers i les festeres lluny de fugir de la faena no se’n perdien cap, per què sabien que després sempre hi havia comboi, el que començava com a una faena es convertia en una festa improvisa da on ballava i cantava fins i tot el veïnat.

Conten que un dia, després de dinar, les festeres assegudes totes juntes fent el barret de rigor, van veure eixir els seus companys de manera molt sospitosa.

- Ens veiem en ma casa d’ací un quart d’hora!

- Sshhiii! No digueu res! Tots seriosos! – Va dir l’organitzador de la malifeta.

- Ieh! A la de tres! Tres! – Va dir el fester més perillós (no direm qui és, a vore si en la foto el reconegueu). Aleshores, en filera i en el més rigorós silenci eixiren del cau fester. Des de dins les dones escolta ven com anaven tancant-se les portes de diversos cotxes.

- Dotze portes he comptat jo.- Va dir la dona del perillós.

- Si en mitja hora no estan ací, això és que se n’han anat al bingo, que vos jugueu?

Als 25 minuts elles, curades d’espant, gairebé s’havien oblidat dels homes, quan de sobte escol taren una música a tota pastilla que venia d’un cotxe del carrer, era la cançó “Ma Baker” de Boney M. En dirigir la vista cap a la porta del cau començà el festival. Entraren tots els festers vestits amb “look” dels anys huitanta, amb pantalons de campana, perruques negres, rosses i alguna que al tra roja, camisses vistoses, ulleres de sol exagerades, ... una autèntica festa “disco” improvisada, movent els braços drets amb el dits índex apuntant al cel al ritme de la música, obrint i tancant les cames, cadascú gaudint del moment a al seua manera. Les dones s’aixecaren de les cadires i els seguiren els balls, després xiquetes, xiquets, tots i totes a una.

Ho van passar tan bé, que decidiren organitzar una festa “disco” ben preparada, la qual com podeu imaginar fou apoteòsica, com tot el que feren aquestes persones durant el seu any de festers.

Sant Vicent de 2020

Era un dia especial i meravellós per a nosaltres, 6 autocars i molts cotxes particulars anàvem cap València a fer el Camí de Sant Vicent, molts mesos de preparació de rutes primer els Festers i després amb les famílies i la guia per preparar una eixida de més de 350 persones.

A les 06:30 del matí arrancarem cap a València 5 cotxes i 1 camió per portar tot el necessari que havíem preparat per desdejunar i esmorzar en València i deixar la primera parada a punt per a quan aplegaren tots els caminants.

Cap a les 09:15 tots els caminants amb els seus guies i grups comencen la caminata i és hora de desmuntar i canviar de lloc a preparar l’esmorzar programat per a les 11:00.

Somiant amb l’entrepà de calamars i la cervesa que anava a menjar i POOOF, “mi gozo en un pozo”.

El telèfon d’un dels que ja estem a la Plaça de la Mare de Déu sona i ens diuen:

- Torneu els cotxes cap ací que el camió no arranca.

Pensarem que era de conya, ja que portem tot el matí de ria lles i gaudint de tot el que estàvem vivint.

- Que no és conya! Vingueu i empentem el camió a vore si arranca.

Els 4 cotxes que ja els teníem a l’aparcament van eixir el més ràpid possible cap a la primera parada.

En aplegar tot era fer càbales.

Un deia:

- Empentem el camió a veure què passa.

Estàvem tots empentant un camió carregat de menjar i el ca mió ni moviment.

Pararem fins a un taxi per veure si es podia tirar una maneta.

Mentrestant els festers no tenien ni idea i tocarem a Javi, perquè vingués a veure què fèiem. Ja va sortir la idea de tornar a Guadassuar a per 2 furgonetes i en els cotxes anar portant el que poguérem.

En una d’aquestes un d’ells va veure una tenda de Xinesos oberta i se’n va anar corrent veu re si tenien unes pinces i quan torna, amb un altre cotxe, arrancarem el camió a la primera. Sense pensar un minut tots cap al Plaça de l’Arquebisbat.

A l’hora prevista tot estava al lloc que li corresponia i els festers ni ens adonarem de res del que havia passat fins que a l’hora de dinar ens contaren el succeït.

La festa no és soles dels festers, és de tots els que formen aquesta gran família que és Sant Vicent. Familiars, Amics, amigues i arrimats, els quals sempre els tenim al nostre costat.

Que gaudiu de la festa el millor possible i aprofiteu aquests dies que són meravellosos per viure’ls amb família i amics

Festers de 2021. A foc!!!

Lamentablement no hem tingut oportunitat d’ajuntar-nos molt, per tot el que ja en sabeu. Aquest estiu, les incidències acumu lades baixes ens permeteren passar el dia en un parc aquàtic a la ciutat de Cullera.

Fins ací tot perfecte, il·lusió, alegria, ganes de passar-ho bé, entusiasme controlat, ... sentiments i emocions que tots i totes haureu viscut com nosaltres quan començava a vores la llum a la fi del túnel.

Doncs bé, després de passar el matí entre cues i escabussons, anarem a dinar. En el café, un dels festers, jo mateix, vaig prepa rar el mòbil per a fer una foto “selfie” que recordara el moment.

Atenció tots i totes! Fotooo!- Vaig dir. Darrere de la piscina d’ones ix fum!- Va dir una festera amb bona vista.

Estaran cremant la palla de l’arròs- Aclarí un fester no massa ficat a l’agricultura de marjal.

“Habemus Papam!”- va dir el menys religiós de la quadrilla.

Aleshores, davall del la casa blanca del cim que hi ha en mig de la marjal arrossera de Cullera, que conté el museu de l’ar ròs, un tímid fum blanc començava a agafar més i més volum cada vegada, fins que les flames sobrepassaren la paret del parc aquàtic.

No acabarem ni de fer la foto, mentre uns corríem en la recer ca del nostres fills i filles altres recollien totes les pertinences escampades pels dos palquets que havíem llogat per a dinar.

Entre crits, carreres, i molta tensió reunirem tot el grup i eixi rem del parc que estava essent evacuat.

El que ens faltava per al duro! – Va dir un fester emprenyat.

Tot és culpa de que quasi ens va caure Sant Vicent a la proces só. – Va dir un altre rient.

Riu-te, riu-te, però alguna missa o res hem de fer, estem gafats!

Aleshores una escena dantesca, amb fum blanc per tot arreu, quatre dotacions de bombers, cinc cotxes de policia local i dos de Guardia Civil, amb les sirenes en marxa, tots corrents alterats, xiquets plorant, cotxes abandonant l’aparcament per tots els costats amb xiulades estridents, amb conductors i con ductores renegant-se uns als altres, i en mig de tot, la colla de famílies festeres de Carabassolandia city, tots agrupats, obser vant-ho tot i rient de tot, resignats i resignades a trobar el got

mig ple, asseguts i assegudes a un costat de les escales d’accés al parc, com espectadors d’una pel·lícula apocalíptica.

On anem a berenar?- Va dir el que portava les neveres i els dolços.

Voleu que anem a la platja i passem la vesprada?

Dit i fet, cotxes carregats i tots cap a Cullera.

En arribar, tot perfecte, una mica marejada la mar però bé.

Ja estem tots i totes, fem el cafè?

Vinga va!

No portàvem ni 10 minuts a la platja quan el socorrista començà a xiular. Bandera roja tots i totes fora de l’aigua.

La vesprada finalitzà rient-nos de la nostra mala sort, que a hores d’ara sembla haver canviat,... (Portem fetes quatre misses i dos rosaris).

Agraïm profundament les aportacions dels altres festers i festeres que sempre que ens hem trobat ens han animat a seguir endavant.

Visca Sant Vicent i la Divina Aurora i el poble de Guadassuar.

2 ANYS de TREBALL

i Poca Festa

La nostra festa va començar en ge ner del 2020, com totes, amb il·lusió, alegria, emoció i moltes ganes de treballar i passar-ho bé. Assistírem i gaudírem de tots els actes als que ens convidaren. I forem orgullosos repre sentants de la Festa de Sant Vicent 2021. Processons, sopars i dinars.

El dia 7 de març, acudirem al sopar organitzat per l’AECC de Guadassuar, i no erem conscients encara del que anava a passar pocs dies després.

Arribà la pandèmia. La Covid ens va obligar a parar, a quedar-nos en casa, però no guardàrem les ganes de festa en un racó. Tot el contrari!

Aprofitàrem per a fer més festa. Per a passar-ho bé, que és el que més ens agrada!

Ballàrem les danses als balcons, a les terrases. Paperets, música i color ompliren les nostres cases, i el po ble sencer. Un dia inoblidable, se gur, per a tots!

També férem el Diumenge de Rams, des de casa, clar. Però amb la matei xa il·lusió. Confeccionàrem palmes caseres de paper i cartró.i ens ves tirem per a la ocasió!

Durant aquest període no hagueren sopars, ni dinars, ni festa però si reu nions per a vore com es podia avan çar, com podiem plantejar la Festa de l’any 2021, que era la nostra.

Poc a poc les mesures anaven canvi ant. Poguérem eixir de casa, però amb

precaució. Ens començàrem a juntar, seguint les normes de cada moment.

Però la Covid és imprevisible, i quan pensàvem que sí, era que no. I arribà el moment de la Festa i únicament po guerem participar en els poquets actes religiosos que la situació va permetre.

I vam repetir, perquè ganes en te nim moltes. Seriem els festers de Sant Vicent Màrtir i les festeres de la Divina Aurora del 2022.

I reprenguèrem l’activitat festera: Diumenge de Rams, enguany si, tin guérem palmes.

Participàrem i animàrem a la volta a peu. Vam acompanyar les nostres quin tes, les Festeres de la Misericòrdia, en el seu dia. Un any després.

Fins i tot, en novembre prepàrem un espectacle amb el monologuista Óscar Tramoyeres. I ens vam riure a la gana!!

I ací estem. Rematant dos anys de Festa que no esperavem. Que, encara que ha segut un temps difícil i retador, ens ha permés fer una festa diferent. Que hem gaudit: hem fet esmorzars, dinars, sopars i excursions.

Ens hem adaptat i hem fet una festa diferent a la esperada quan aquell dia de Gener, fa quasi dos anys, de cidirem viure la Festa de Sant Vicent de la Roda i la Divina Aurora.

Aquest resum fotogràfic il·lustra d’alguna manera la Nostra Festa.

Visca Sant Vicent i la Divina Aurora!!!

Sant Vicent

Esmorzar popular

Presentació de la falla

Acompanyarem a les festeres de la Misericòrdia

Associació

Danses als balcons

Diumenge de rams

Missa Sant Vicent

Missa Aurora

Aurora

Diumenge de rams

Misericòrdia

Dinar Misericòrdia

Animació

Sant Valentí

Dinar a Catadau

Excursió a Navalón

Ayora

Fabricació de Rotllets 2021

Fabricació de Rotllets 2021

AGRAÏMENTS

Els festers de Sant Vicent Màrtir i les Festeres de la Divina Aurora 2021, volem agrair a totes les persones, entitats, empreses i organismes que amb la seua col·laboració fan possible aquesta festa.

AGUAFA AGUCOS

ASSOCIACIÓ CONTRA EL CÀNCER DE GUADASSUAR AECC

ASSOCIACIÔ DE JUBILATS I PENSIONISTES DE GUADASSUAR COLLA DE TABALS I DOLÇAINA D’ADiT

AMICS DE LES DANSES BOLERO DE GUADASSUAR MUIXERANGA LA CARABASSOTA

GRUP DE DANSES BOLERO DE GUADASSUAR UNIÓ MUSICAL SANTA CECÍLIA DE GUADASSUAR

VOLUNTARIS I FAMILIARS QUE COL·LABORAREN EN L’ELABORACIÓ DELS ROTLLETS

EMPRESES I COMERÇOS LOCALS I FORANES ENTRE FOGONS

FORN DE SANT ROC - RAFA I ENCAR GRANNY - VICENT GRAU

TRACTORISTES DE LA REPARTICIÓ DE LA CARN (GUADACOOP)

COL·LABORADORS LITERARIS D’AQUEST PROGRAMA

FESTERES DE LA MISERICÒRDIA 2020

FESTERES DE LA MISERICÒRDIA 2021

FESTERES DE L’ASSUMPCIÓ 2020

FESTERS SANT ROC 2020

FESTERS DEL CRIST 2020

FALLA LA BARRACA

FESTERS DE SANT VICENT MÀRTIR 1996

FESTERS DE SANT VICENT MÀRTIR 1997

FESTERS DE SANT VICENT MÀRTIR 2008

FESTERS DE SANT VICENT MÀRTIR 2016

FESTERS DE SANT VICENT MÀRTIR 2017

FESTERS DE SANT VICENT MÀRTIR 2018

FESTERS DE SANT VICENT MÀRTIR 2019

FESTERS DE SANT VICENT MÀRTIR 2020

FESTERS DE SANT VICENT MÀRTIR 2023

FESTERES DE LA DIVINA AURORA 1997

AJUNTAMENT DE GUADASSUAR REGIDORIA DE FESTES I GOVERN OBERT PARRÒQUIA DE GUADASSUAR

I en especial a totes les nostres famílies, amics i coneguts, que ens han ajudat en tots els actes.

A tots i totes, moltes gràcies. Esperem gaudiu tant com nosaltres de la Festa d’aquest any 2022.

Pol. Ind. - C/ de la Costera, 4 46740 CARCAIXENT (València) Tel. 96 243 15 12 - Fax 96 246 10 12

En Lasermanufacturing ahora también corte por láser de tubo

Seguimos apostando por la última tecnología en corte y mecanizado. Pídanos más información sobre nuestro nuevo servicio.

Ceràmica Jornet ha complit més de cent cinc anys fabricant rajoles a Guadassuar, és el rajolar en funcionament més an tic de la Comunitat Valenciana.

Seguint una tradició valenciana ha volgut reflectir en un mu ral de taulellets on es representa la forma antiga de treballar el fang, i la seua evolució. A la part central es reprodueix una escena real de la fàbrica on el tio Vicent “Alegries”, esta fabricant les rajoles manualment amb ajuda d’un motlle de fusta.

L’ofici de rajoler és molt antic, i el primer forn els germans Jornet van construir en 1.912 per fabricar rajoles, en poc es diferenciava dels primers forns que s’utilitzaven a mesopota mia al 7.500 a.C. Era una fabrica totalment artesanal, on les rajoles i teules es feien manualment amb l’ajut d’un motle, s’assecaven al sol i es coïen a un forn morú. Les argiles i el material cuit es traslladaven amb carro, i no va ser fins als anys 40 quan, gràcies a l’electricitat, es va incorporar ma quinària al procés de producció. Als anys 60 un nou i més gran forn “Hoffman” i la incorporació de maquinària i alguns automatismes permeteren incrementar de forma notable la producció. En 1.989 va ser construïda una moderna planta, amb forn túnel, totalment automatitzada, que va ser va ser renovada i actualitzada en l’any 2000.

La direcció de Ceràmica Jornet vol donar les gràcies a totes aquelles persones i institucions que han col·laborat i col·la boren en aquest rajolar de tradició centenària siga a davant.

Ceràmica Jornet: més de cent anys fabricant rajoles a Guadassuar

Cerámica Jornet - Anys 1960

Rajolar - Anys 1950 Vicent “Alegries”

MAQUINARIA PARA FABRICACION DE ETIQUETAS AUTOADHESIVAS.

MAQUINARIA PARA LA MANIPULACION DEL PAPEL EN EL SECTOR DOMESTICO Y DE HOSTELERIA.

Email: famapel@famapel.com www.famapel.com

Email: teyman@teyman.com www.teyman.com

ALUMINIOS INTERCOR

No tenim la publicitat

COLABORADOR