Festes MAJORS i
de MOROS i CRISTIANS La Pobla Llarga 2019
19 0 2 GA
B
AR L L LA
N
PO A L S
S
A
Si JOR
F
M S E T ES
d
RO O M e
STIA I R C i
L
LA L
ORS
AJ ES M
FEST
RO
MO i de
03
Institucions President de la Generalitat Valenciana · Alcaldessa de La Pobla Llarga · Regidor d’acció cultural i cultura festiva · Rector de Sant Pere Apòstol · Junta Central de Moros i Cristians · Pregonera de les Festes 2019
S
TIAN
RIS SiC
OB LA P
019
A2 ARG
sumari 09
22
34
Moros i Programa Apunts Cristians d’actes del nostre Capitania poble Cristiana 2019 -
Ardiacans · Tizona · Els Conqueridors · Cristians A Roll · Els Cids · Pirates Els Draaguts · Sultania Mora 2019 - Emirs Jenizaros · AlVandalus Nadims · Boqui-Molls
78
Guia comercial
Balbí-Josep Serena Pérez. Un clàssic de la historiografia poblatana • L’Escola pública a La Pobla Llarga. Apunts històrics. 1ª part: 1860-1920 • El llavador de la replaceta • Van poder evitar-se els successos? • Els successos de 1919 de La Pobla Llarga • Els successos tractats a Madrid • Aproximació a l’obra de Rafael Gil Cucó • Rafael Gil Cucó a Alzira • Guanyadors Microrelats 2019
Edita_ JUNTA CENTRAL DE MOROS I CRISTIANS Col·labora_ M. I. AJUNTAMENT DE LA POBLA LLARGA Dipòsit Legal_ V-3001-2017 Disseny i impressió_ BLAUVERD IMPRESSORS El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció i ús del valencià.
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
3
T
ornen com tots els anys les Festes Patronals dedicades a Sant Calixte. La Pobla Llarga viurà uns dies de festa gran, germanor i alegria compartida. És el moment de refer les tradicions en cada un dels actes que hi ha previstos i que convertiran cada racó de la Pobla Llarga en un lloc de trobada i encontre de grans i menuts, de la gent del poble, dels amics que vos visiten i de totes aquelles persones que s’hi acosten per conéixer les vostres festes. Les festes patronals són un punt d’infl xió. Són un moment de distensió i una bona oportunitat per a refl xionar i pensar en el present i el futur que compartim. Són també els dies en què tanquen un any d’esforços, de progressos, d’anhels que hem viscut amb veïns i veïnes. I és, finalme t quan obrim una nova etapa per a treballar units i amb la voluntat de millorar la nostra realitat més propera i quotidiana. Per això en les vostres festes patronals uniu tradició, cultura, innovació, orgull pel que hem fet junts i desig de construir una Pobla Llarga i una Comunitat Valenciana més fortes. I ho feu amb confiança i mostrant de manera natural capacitat de convivència i cohesió col·lectiva. La Pobla Llarga serà, durant les Festes Patronals de 2019, un lloc que emocionarà a tots els que el participen en les festes, siguen veïns o vinguen de fora. Vull fer arribar a les amigues i els amics de la Pobla Llarga el meu agraïment pel vostre treball i les ganes que heu demostrat de fer les coses bé i de fer unes festes de tots i per a tots. Vos manifeste la meua salutació més cordial i els meus millors desitjos, que faig extensius a tota la gent que compartirà amb vosaltres les festes patronals.
XIMO PUIG FERRER President de la Generalitat Valenciana
Estimats poblatans i poblatanes,
É
s per a mi un vertader plaer tornar a saludar-vos com a Alcaldessa de la Pobla Llarga i més encara si el motiu és la celebració de les nostres Festes Majors i de Moros i Cristians. Aquestes festes són el resultat d’un treball conjunt entre la Junta de Moros i Cristians, l’Ajuntament, diverses associacions i particulars que aporten el seu gra d’arena per fer la festa més gran. Amb molta estima s’han organitzat aquests actes per tal de que grans, adolescents i menuts ho passeu d’allò més bé durant aquests dies.
LA POBLA LLARGA 2019
Aquest any, seran unes festes més especial si cap, ja que durant el 2019 hem aconseguit el reconeixement de Festa d’Interès Turístic Local per part de Turisme Comunitat Valenciana, que a banda de donar-nos en títol, ens inclou en el registre especial de festes, itineraris, publicacions i obres audiovisuals d’interès turístic en la Comunitat Valenciana, posant a la Pobla Llarga i a les seues festes en el lloc que es mereixen. Per aquest motiu gaudirem totes i tots amb el reconeixent que actualment ostenta la nostra festa. Aprofi e l’ocasió, per agrair la participació de totes les persones que d’una forma o una altra, van col·laborar en l’elaboració del dossier presentat en Turisme Comunitat Valenciana, per la implicació, la participació i el compromís que han mostrat amb la festa i la nostra localitat.
4
NEUS GARRIGUES CALATAYUD Alcaldessa de La Pobla Llarga
Veïns i veïnes, poblatans i poblatanes, eixim al carrer, ballem, juguem, gaudim de la música, del color i de la nostra festa, compartim amb els que més estimem moments d’alegria i de diversió. Amb molta il·lusió, vos convide a participar d’aquestes festes, dels actes programats per a estos dies i sobretot conviure totes i tots amb harmonia i respecte, demostrat que les nostres Festes Major i de Moros i Cristians, és un dels millors retrats que ens define x com a poble i com a societat i ens ajuda a assenyalar la riquesa cultural que posseïm. Bones festes!
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
5
E
stimades veïnes i veïns, arribat el mes d’octubre, arriben també les Festes Majors i de Moros i Cristians.
Ha aplegat aquesta data tan assenyalada i que tant ens agrada, en la qual la gent ix de les seues cases animada per a celebrar i homenatjar la nostra festa, en què sentim els carrers vibrar amb la música i l’alegria de la gent que els ompli. Aquest any és el primer per a mi al capdavant d’aquest festeig, és un any especial i intens, amb molt de treball, dedicació i esforç, una continuïtat del treball fet per l’anterior regidora de festes Sònia Bellver. És per això que espere estar a l’altura, com ho ha estat ella, del nostre poble i la seua gent. Estem d’enhorabona, les nostres festes de Moros i Cristians han estat declarades Festa d’Interés Turístic Local. Per aquest motiu, hem de continuar treballant per engrandir-les i donar-les a conéixer. No vull deixar passar l’ocasió d’agrair l’ajuda concedida per totes les associacions que col·laboraran al llarg de les festes, sense aquestes no podríem gaudir de tots els esdeveniments de la forma en la qual ho podrem fer, ací està la vertadera essència de la festa. Diuen que els ulls són el refl x de l’ànima, doncs bé, jo vos diré que l’ambient d’un poble a les seues festes majors són el refl x de la tradició i l›esperit que aquest alberga. La nostra història és la història d›un poble valent, que ha sobreviscut 700 anys gràcies a l›esforç dels nostres avantpassats reivindicant la unió. Així que, eixiu al carrer, unim-nos i trobem-nos en cada activitat, en cada acte per a cridar que, som un poble en moviment.
JOSEP COPOVÍ i GARCÍA Regidor d’acció cultural i cultura festiva
V LA POBLA LLARGA 2019
inc d’un país llunyà i em trobe amb la Mare dels Desemparats i el seu empar em deté a pensar en les festes del patró del nostre poble, Pobla Llarga bendita. Dic el nostre poble perquè tractaré de compartir amb vosaltres el mateix amor que ens uneix al Nostre Senyor, a la seua Mare la Verge Puríssima i al patró del poble Sant Calixt.
6
JULIO CÉSAR PERICHE ZAPATA Rector de Sant Pere Apòstol
Ens encomanem a Sant Calixt per a que el nostre poble siga la melodia polifònica que plene els nostres cors en la unitat d’homes i dones de bona voluntat que busquen estimar a Déu amb el proïsme i amb ell arribar al Bé Comú que els homes necessiten per a seguir lloant al Déu de la misericòrdia i del perdó. Encomanem a les autoritats del nostre poble, Déu els beneïsca i als fidels difunts que ens acompanyen des de la glòria eterna que amb la seua tenacitat es van envellir cuidant de les tradicions del estimat poble de la Pobla Llarga. Beneïm i encomanem a tots els nostres veïns, a les mares de família i pares del poble per a que la Mare dels Desemparats i baix la custòdia de Sant Calixt cuiden i beneïsquen abundantment de cada un de vosaltres. Deu els beneïsca, la Mare de Déu vos ampare i Sant Calixt vos renove en cada una de les vostres activitats. Vostre en Crist, Julio César Periche Zapata.
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
7
A
l’inici de la tardor, un any més, arriben puntuals a La Pobla Llarga, les festes Patronals en Honor a Sant Calixt i de Moros i Cristians.
Nou comparses formen part de la nostra junta, sis del bàndol cristià i tres del bàndol moro. Es tracta de la més brillant herència de la convivència al llarg de diversos segles, entre dues cultures, representades per la mitja lluna i la creu: El Moros i Els Cristians. Tenim la capacitat de convertir la història en festa, una grandíssima festa que enguany amb tots vosaltres, celebrarem amb molt d’orgull la seua recent declaració de “Festa d’Interés Turístic Local”. L’Enhorabona a cadascuna de les comparses pel seu esforç, treball i dedicació. Volem felicitar molt especialment la comparsa Ardiacans per la seua capitania i com no, la sultania mora representada per la comparsa Emirs-Jenízaros. Volem donar les gràcies a l’Ajuntament pel suport i recolzament a l’hora d’organitzar cadascun dels nostres actes. Agraïment a totes les associacions que col·laboren amb nosaltres al llarg de tot l’any; i amb molta estima, agrair a tots els comerços que participen per poder dur a terme l’edició d’aquest llibre de festes. PIRATES DRAGUTS, CIDS, CRISTIANS A ROLL, CONQUERIDORS, TIZONA, ARDIACANS, BOQUI-MOLLS, AL-VANDALUS NADIMS, EMIRS-JENÍZAROS, que poc ens queda per omplir de llum, música, color i pólvora, els carrers dels nostre poble! Amb germanor, més junts que mai, continuarem engrandint la nostra festa, aquella que tant estimem, la que hem vist nàixer i créixer i aquella que volem transmetre als nostres fills Enguany gaudirem amb harmonia dels nostres dies, serem capaços de transmetre la nostra felicitat a tot un poble! Els Mo-
JUNTA CENTRAL de MOROS i CRISTIANS
de La Pobla Llarga ros i Cristians lluitem per continuar amb tot allò que hem aconseguit. El 12 d’octubre, data tan esperada per a nosaltres, eixirem al carrer i amb el millor somriure gaudirem del que més ens agrada. Poblatans i poblatanes, els Moros i Cristians estan més vius que mai!!! Us convidem a que participeu , isqueu al carrer i gaudiu amb salut de la nostra festa, la vostra! Bones festes a tots!!
DOLORS CARBONELL RODRÍGUEZ Pregonera de les Festes 2019
V LA POBLA LLARGA 2019
a nàixer a Els Poblets (Alacant), un poble de La Marina Alta.
8
Per la feina de son pare, encarregat del magatzem de taronges la FESA va viure a Gandia i després a Carcaixent. Des de ben jove ha mostrat inquietuds culturals i esportives: va ser membre del Cine Club i del grup d’espeleologia de Carcaixent als anys 80 i va formar part dels primers cursos de valencià del Carles Salvador a Carcaixent impartits per En Victor Oroval i Tomàs;
En 1989 formà el Club de Bàsquet de La Pobla Llarga amb l’ajuda de la regidoria d’esports sent el primer entrenador del club Paco Salom Salom (actual alcalde de Carcaixent) i després el veí del poble, José Ramón Navarro Torres. El club de bàsquet va arribar a tindre fins a quatre equips en diferents categories, una d’elles de xiques amb la col· laboració de Juan Carlos Laguia.
Durant quatre cursos coordinà la participació de l’escola “Dr. Sanchis Guarner” en els Jocs Esportius Escolars de la Generalitat Valenciana, sent campions de futbet escolar provincial en una de les edicions. Al curs 2003-2004 va formar al sí del col·legi públic “Dr. Sanchis Guarner” el cor “Veus de La Pobla” amb la col·laboració de l’AFA (Associació de Famílies d’Alumnes) i d’Hilari García Gazquez com a primer director del cor. El seu compromís amb la política s’inicià a Carcaixent amb el partit de la UPV (Unitat del Poble Valencià), després amb EUPV (Esquerra Unida del País Valencià) a Carcaixent i La Pobla Llarga en 1994. En la legislatura de 1995 fins a 1999 va ser regidora i 1er Tinent d’Alcalde per Esquerra Unida a l’Ajuntament de La Pobla Llarga fent-se càrrec de les regidories de Cultura, Festes, Esports i Hisenda. En la següent legislatura (1999-2003) torna a ser regidora i 1r Tinent d’Alcalde per Esquerra Unida repetint en les àrees de Cultura, Festes i Esports. És mestra de Pedagogia Terapèutica des de 1985. Viu a La Pobla Llarga i fa 32 anys que treballa a l’escola pública del poble, el col·legi “Dr. Sanchis Guarner” sent actualment directora d’aquest centre.
19 0 2 GA
AR L L LA
B
S
A
Si JOR
SM E T S E
RO O M e
PO A L S
IAN
ST i CRI
d
F
bàndol
CRISTIÀ
LA POBLA LLARGA 2019
CAPITANIA cristiana 2019
10
Ardiacans
É
s un orgull per a la Comparsa Ardiacans ostentar la Capitania Cristiana 2019 i junt a la Sultania de la comparsa Emirs-Jenízaros, als quals felicitem, volem continuar fent de La Pobla Llarga un referent a la comarca. Som molts els poblatans que vivim fora del poble i que trobem en les festes de moros i cristians el vincle amb La Pobla Llarga i la manera d'estar conectats amb el poble, així com també d'obrir les portes a gent d'altres localitats per formar part de la nostra festa. Volem agrair als membres de la comparsa el seu esforç i recolzament, i la seua estima. Sou l'emoció de les desfilades, les rialles i les complicitats, qui arrima el muscle per treballar i anar a una. Som una gran familia. A totes les persones que han format part dels Ardiacans dir-vos que aquesta és la vostra casa i que teniu les portes de la comparsa sempre oberta. Finalment, convidar-vos a gaudir d'aquestes festes de moros i cristians i que ens acompanyeu a les diferents comparses en cada acte. Josep Vallés Giménez Mela Casanova Plana
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
11
Ardiacans
12
Tizona
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
13
25 ANYS FENT COMPARSA
Enguany per a la nostra comparsa “ELS CONQUERIDORS” és un any molt especial, tots els anys no podem dir del nostre 25 aniversari. Recordem les primeres reunions d’amics l’any 1994 on decidim ser la segona Comparsa Cristiana a La Pobla Llarga a l’any 1995. La il·lusió ens marcava el camí, i les ganes que teniem aquella quadrilla d’amics ja era prou per a poder aconseguir-ho. Hem viscut moltes emocions, alegries, inquietuds, paciència, nerviosisme, esforç... però abans que res ací estem lluitant per la nostra comparsa, orgullosos com el primer dia. I el més important, disfrutant de tot el que ens aporta aquesta festa de MOROS I CRISTIANS. En estos moments som més que una quadrilla d’amics recordant històries i anècdotes passades on aflo en els nostres sentiments, ara som com una gran família que conviu en la mateixa casa en semana de festes, disfrutant de la música i pòlvora com a xiquets menuts, xicotets com els nostres fills que se án el futur de la nostra Comparsa Conqueridors. Són moltes les persones que han format part de la nostra comparsa d’una o altra manera i que ens han aportat el seu granet d’arena perqué hui puguem estar ací, tirant endavant i gaudint del que més ens agrada, LA FESTA, a tots ells GRÀCIES de tot cor. Continuarem disfrutant del que són hui les festes de moros i cristians de La Pobla Llarga i amb la mateixa il·lusió de sempre. Ací estarem... “FENT COMPARSA”
Els Conqueridors
LA POBLA LLARGA 2019
14
És un orgull per a nosaltres celebrar enguany el nostre 30 Aniversari com a primera comparsa cristiana, junt amb el recent reconeixement de “Festa d’Interés Turístic Local als Moros i Cristians de La Pobla Llarga”. Continuarem amb il·lusió, sentiment i dedicació, engrandint la nostra festa. Molts anys per als Moros i Cristians de La Pobla Llarga. XXX ANIVERSARI CRISTIANS A ROLL XXX ANYS DE CRISTIANS A LA POBLA LLARGA
Cristians a Roll
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
15
Els Cids
LA POBLA LLARGA 2019
16
Pirates Els Draguts
19 0 2 GA
AR L L LA
B
S
A
Si JOR
SM E T S E
RO O M e
PO A L S
IAN
ST i CRI
d
F
bà ndol
MORO
LA POBLA LLARGA 2019
SULTANIA Emirs Jenizaros mora 2019
18
Estimats veïns i veïnes de La Pobla Llarga,
ací un any més aquesta festa tan assenyalada per a nosaltres. En aquest any, els moros i cristians de la Pobla Llarga han sigut reconeguts com a Festa d’InJterésaquetenim Turístic Local i, a més, la nostra comparsa compleix 15 anys, és un honor per a nosaltres ser els Sultans i representar el bàndol moro.
Tant nosaltres, com la resta dels membres de la comparsa Emirs Jenízaros esperem estar a l’altura d’aquest càrrec, per il·lusió i ganes no serà.
Volem agrair a totes aquelles persones que, any rere any fan tot el possible perque aquesta festa vaja endavant i que, tant els que formem part dels moros i cristians com la resta del poble, puga gaudir d’ella amb tot el seu esplendor mitjançant la música, els tratges, les ambaixades, l’entrà i tots els altres actes que organitza la Junta Central de Moros i Cristians amb molta dedicació i esforç. Animem a tothom a eixir al carrer i a viure-ho amb nosaltres. Bones festes!
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
19
Emirs Jenizaros
LA POBLA LLARGA 2019
20
Al Vandalus Nadims
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
21
Boqui Molls
19 0 2 GA
B
AR L L LA
S
A
Si JOR
F
SM E T S E
d
RO O M e
ST i CRI
IAN
PO A L S
programació
d’
ACTES
L
LA L
NS
ES
FEST
Si
OR MAJ
OS
OR de M
STIA I R C i
OB LA P
019
A2 ARG
Inscripcions
DIA DEL MAJOR
Les inscripcions es realitzaran del 23 de setembre al 4 d’octubre. Lloc: Biblioteca Municipal. Preu: 3€.
ESPECTACLE MARIA JUAN & PEPA CASES
Les entrades podran ser adquirides des del 23 de setembre al 10 d’octubre. Lloc: Biblioteca Municipal. Donatiu 1€.
BERENARS INFANTILS
És necessària la inscripció per a tots els berenars. Les inscripcions es realitzaran del 23 de setembre a l’11 d’octubre. Lloc: Biblioteca Municipal. Preu: gratuït. Nota: si el teu fill o filla teix alguna al·lèrgia, ho podreu comunicar i li prepararem un berenar adequat.
TORNEIG OMEGA WORLD GAMES
Inscripcions a la Casa de la Joventut, pel correu cij@lapoblallarga.eso a través de la plataforma d’Omega World Games. Preu: gratuït.
PAELLES
LA POBLA LLARGA 2019
Les inscripcions es realitzaran del 23 de setembre al 3 d’octubre. Lloc: Biblioteca Municipal. Preu: 1€.
RUTA CULTURAL DIA 12
24
CAMPIONAT DE FUTBOLÍ
Les inscripcions es realitzaran, bé en recepció de l’Ajuntament o al telèfon 673 52 10 08. Lloc: Ajuntament. Preu: gratuït.
Les inscripcions es realitzaran fins el 12 d’octub e a la biblioteca o al K2. Preu: 20€ per parella.
CAMPIONAT DE DOMINÓ
Inscripcions fins el dia 5 al bar calde et. Preu: 8€ per persona.
PETITCHEF
Les inscripcions es realitzaran en la biblioteca des del 23 fins el 7 de setembre. Preu: gratuït.
programació
DIUMENGE 22 de SETEMBRE
d’
ACTES
12.00h Concert Banda Jove Unió Musical de Barxeta i Infantil de la Unió Musical de la Pobla Llarga. Lloc: Casa de la Joventut. Organitza: Unió Musical de la Pobla Llarga. Col·labora: Ajuntament de la Pobla Llarga.
D™OUS 26 de SETEMBRE
DIVENDRES 27 de SETEMBRE 22.30h Teatre “L’increïble assassinat d’Ausiàs March” de la companyia CRIT. Lloc: Casa de la Joventut. Preu: gratuït. Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.
DISSABTE 28 de SETEMBRE 16.00h XXXIII Volta a Peu de la Pobla Llarga. Preu: 2€ la inscripció. A banda eixe dia, podreu col·laborar amb l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC). Inscripcions: http://www.cronorunner.com/informacionEvento. php?edic=1340 Eixida i meta: Carrer Muntanya. Inclou: - Cronometratge dels amics de CRONORUNNER. - Gran organització amb la PENYA MOHICANS. - Recorregut atractiu semiurbà i rapidíssim. - Bossa del corredor. - Avituallaments amb beguda, fruita i dolços. - Col·laboració de l’AJUNTAMENT de la Pobla Llarga. - Servici massatges postmeta de la CLÍNICA ALEJANDRO SANZ SALUD INTEGRATIVA. Col·laboració de DECATHLON XATIVA i FAMILY CASH. 22.00h Concert Retrobem Chocolat de la Unió Musical de la Pobla Llarga. Lloc: Casa de la Joventut. Organitza: Unió Musical de la Pobla Llarga. Col·labora: Ajuntament de la Pobla Llarga.
DIUMENGE 29 de SETEMBRE 11:00 a 13:30 Repartiment del llibre de festes. Als següents llocs: Encreuament C/ Mestre Rodao i C/ Muntanya, C/ 9 d’Octubre (Institut), Glorieta i Pl. dels Furs, Pl. País Valencia. 14:30 Dinar de germanor dels moros i cristians. Al finalitzar el dina , discomòbil. Lloc: Parc Joan Fuster. Organitza: Junta Central de Moros i Cristians. Col·labora: Ajuntament de La Pobla Llarga
25 FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
19.30h Presentació llibre “Micalet Mas de la Llosa de Ranes”, de Manel Arcos. Lloc: Saló d’actes de la Casa de la Cultura.
L
LA L
NS
ORS
AJ ES M
FEST
i
OS
OR de M
STIA I R C i
OB LA P
019
A2 ARG
D™OUS 3d’OCTUBRE 17.30h V Edició Petit Chef de la mà de Mario Padial. Per a totes les edats. Places limitades. És necessària la inscripció. Lloc: Obrador de Mario Padial.
DIVENDRES 4 d’OCTUBRE 17.00h Berenar infantil: trena amb batut de xocolate. Per als berenars és necessària la inscripció. Lloc: Plaça del Mercat. Col·labora: Confraria Verge dels Desemparats. Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.
LA POBLA LLARGA 2019
17.30h Parc Infantil. Lloc: Plaça del Mercat. Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.
26
01.00h Correfocs “Els socarrats: colla de dimonis de Campanar”. Itinerari: Parc Joan Fuster, C/ Sant Calixt, C/Major, Plaça País Valencià. Organitza: Ajuntament de la Pobla Llarga. Recomanacions per a tot aquell que desitge entrar dins del correfoc: - No porteu roba de teixit sintètic, ni altres elements inflamables - La roba ha de ser de cotó. - Cal portar barret o gorra amb visera. També ulleres per a protegir els ulls. - Porteu botes o sabates tancades. - Si eixiu a ballar amb els dimonis, feu-ho al costat, tractant de no destorbar el seu ritme i el seu moviment i seguiu-los en el seu ball. Tingueu en compte que balleu amb foc. - Les persones no pertanyents a la colla no poden encendre coets, ni eixides, ni cap altre producte pirotècnic. Patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga. Fotografies ealitzades per Juan Antonio Cloquell Cuñat. 00.45h Nit d’Albades a càrrec del “Cant Valencià del Puig de Santa Maria”. Lloc d’eixida: Plaça País Valencià. Patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.
DISSABTE 5 d’OCTUBRE 09.00h Campionat de Dominó. Lloc: Bar Calderet. IX RUTA DE LA TAPA La Pobla Llarga estrena la IX Ruta de la Tapa, des del dia 5 fins el 12 d’octubre.Diversos establiments hostalers i amb diferents tapes ens faran gaudir de la qualitat i varietat de la nostra oferta gastronòmica local.
programació
ACTES
A partir de 2.50€, es podrà tastar una tapa i beguda (cervesa, canya o copa de vi). Es sortejaran 3 premis per als restauradors que resulten escollits per la tapa que més agrade als “taperos”, un sopar per a dos persones per als participants en la ruta i un premi de qualitat escollit per cuiners professionals de la localitat. Establiments col·laboradors: Bar Jubilats, Tropical, Ateneu Comercial, Asador de l’Horta, Cantonet, Calderet. Aquest any els horaris de la tapa seran: - Bar Tropical de 12h a 14h. - Cafeteria el Cantonet de 12h a 14h. - Bar Jubilats de 12h a 14h. - Bar Ateneu Comercial de 12h a 14h i de 19h a 21h. - Bar Calderet de 12h a 14h. - Restaurant Asador de l’Horta de 12h a 14h. A partir de les 12.00h “VIII Festa de les Paelles”. Lloc: Parc Joan Fuster. Bases de la festa: 1. Per a les inscripcions mirar el full d’inscripcions. 2. Preu: 1€ per participant. 3. Les persones que no estiguen inscrites en les paelles i acudisquen eixe dia, no tindran dret a reservar lloc al Parc Joan Fuster. 4. Places limitades. 5. A partir de les 12h es podrà començar a fer la paella. 6. Cada participant, portarà el necessari per a fer la paella (calder, ferros, arròs, carn, etc.) 7. L’Ajuntament facilitarà l’arena, llenya, taules i cadires que estarà repartit a l’hora de com ençar a fer la paella en la parcel·la que s’assignarà a cada participant que figu e al full d’inscripció. 8. La participació suposa l’acceptació d’aquestes bases. Queda totalment prohibit endur-se les taules i cadires fora del recinte del parc, així com fer la paella dins del parc. Organitza i patrocina: Ajuntament de la PoblaLlarga. 13.00h Xaranga “la Gramola” pel recinte de les paelles. Organitza i patrocina: Ajuntament de la PoblaLlarga. 14.00h Concurs de paelles i de samarretes. Normes dels concursos: - La tasta de la paella per al concurs, així com la inscripció al concurs de samarretes, es realitzarà de 14h a 15h. - Per a poder participar en el concurs és imprescindible estar inscrits a la festa de les paelles. - El nombre mínim de participants serà de 6. - Hi haurà premis per al primer, segon i tercer classific ts de cada categoria, que seran elegits pel jurat. - Els premis seran lots de productes de comerços locals. - Es pot participant en un concurs i no en l’altre. 17.30h Orquestra “Mónaco”. Lloc: Parc Joan Fuster. Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.
27 FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
d’
L
LA L
NS
ORS
AJ ES M
FEST
i
OS
OR de M
STIA I R C i
OB LA P
019
A2 ARG
DIUMENGE 6 d’OCTUBRE 09.00h VI Marxa cicloturística de la Pobla Llarga. Recorregut 110 km. Pujada a la presa de Tous, port de Navarrés i Ermita de Santa Ana. Eixida i arribada: Plaça del País Valencià. Organitza: Club Ciclista de la Pobla Llarga. Patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga. 09.30h Campionat de Truc. Lloc: Bar Secundino. Preu: 10€ per persona. La inscripció inclou esmorzar i dinar (no inclou beguda). És necessària la inscripció per poder participar. Mínim 10 parelles per realitzar el campionat. El premi en metàl·lic dependrà de la gent inscrita. Organitza: Associació de Truc de la Pobla Llarga i Ajuntament de la Pobla Llarga. De 10.00h a 20.00h Torneig Omega World Games. Torneig League Of Legends (8 equips de 5 persones) • Torneig de Fifa i Fortnite • Torneig de Mario Kart i smash bross • Diferents experiències de realitat virtual • Batalles de Just Dance i de Guitar Hero. Lloc: Casa de la Joventut. Inscripcions a la Casa de la Joventut, pel correu cij@lapoblallarga.es o a través de la plataforma d’Omega World Games. Preu: gratuït.
LA POBLA LLARGA 2019
17.30h Berenar per a tots els xiquets i xiquetes: xocolate i coca. Per als berenars és necessària la inscripció. Lloc: Plaça del Mercat. Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga. Col·labora: Associació Ames de Casa Tyrius de la Pobla Llarga.
28
18.00h CAVALCADA de disfresses infantils amb la xaranga “la Gramola”. Lloc d’eixida: Plaça del Mercat. Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga. 19.00h Exposició de Marià Mosquera. Presentarà Javier Basterra Molina. Lloc: Sala d’exposicions de la Casa de la Cultura.
DILLUNS 7 d’OCTUBRE Des del 7 d’octubre fins el 14 d’octubre: apertu a de la col·lecció museística de la Pobla Llarga de 18h a 21h. 17.30h Berenar infantil: sandvitx i suc. Per als berenars és necessària la inscripció. Lloc: Plaça de la Sarguera. Col·labora: Associació Espanyola Contra el Càncer. Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga. 18.00h Activitats al Barranc. Lloc: Barranc de Barxeta. Organitza: Ajuntament de la Pobla Llarga i Fundació Limne.
programació
d’
ACTES
DIMARTS 8 d’OCTUBRE 17.30h Fruiti Berenar. Per als berenars és necessària la inscripció. Lloc: Glorieta. Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.
DIA DEL MAJOR 19.30h Sainet valencià. A continuació acte “Dia internacional del Major”. Reconeixement públic a les persones que han tingut rellevància per assentar la societat de la Pobla Llarga. Lloc: Casa de la Cultura. Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga. 20.00h Festa Mora Organitza: Junta Central de Moros i Cristians 21.30h Sopar del Major Inclou: picadeta, entrepà i café. Preu: 3€. Lloc: Casa de la Joventut. Es necessària la inscripció. Veure fulls d’inscripcions. Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga Col·labora: Associació Meu Xape. A continuació actuació de Manu Rodríguez, Carlos Luna i Lucia Molina. 22.00h Sopar de Germanor de Moros i Cristians. Lloc: Local Polifuncional Organitza: Junta Central de Moros i Cristians 00.00h Discomòbil Organitza: Junta Central de Moros i Cristians
DIMECRES 9 d’OCTUBRE 09.00h Popular Volta Cicloturística. Lloc d’eixida: CEIP Sanchis Guarner, on s’entregaran els tiquets per a la rifa d’una bicicleta. Ruta Rural al voltant del terme de la Pobla Llarga. Tot aquell que no complisca les normes i el trajecte, no el cobrirà el segur. És obligatori portar casc de protecció. S’esmorzarà al poliesportiu municipal, on hi hauran refrescs i aigua per a tots els assistents. Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga. Si les condicions meteorològiques foren adverses, s’avisarà de la suspensió de l’activitat 15 minuts abans de la seua eixida. 10.00h-14.00h. Parc Infantil a la Plaça del País Valencià. Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.
29 FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
18.00h Activitats infantils per al foment del reciclatge i bones pràctiques socialment responsables. Lloc: Glorieta. Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.
L
LA L
NS
ORS
AJ ES M
FEST
i
OS
OR de M
STIA I R C i
OB LA P
019
A2 ARG
13:00h Disparà de les comparses de Moros i Cristians Itinerari: c/ Major, Plaça País Valencià, c/ Muntanya i c/ Sant Calixt. Organitza: Junta Central de Moros i Cristians. Patrocina: Ajuntament de La Pobla Llarga 13.00h II Gran Globotà per commemorar el dia de les valencianes i els valencians. Els xiquets i xiquetes podran col·laborar en el muntatge de més de 5.000 globus acompanyats per monitors amb animació. Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga. 19.00h Acte Institucional en homenatge al Rei Jaume I i obertura oficial de estes Majors 2019. Lloc: Plaça País Valencià. Parlament de l’Alcaldessa, Neus Garrigues Calatayud. Presentació dels Capitans i Sultans per a l’any 2019. Parlament de la Pregonera de Festes 2019: Dolors Carbonell Rodríguez. A la finalització dels parlame ts es realitzarà una cercavila fins el C/ Jaume I, on es col·locarà la tradicional corona de llorer per part de la pregonera 2019 i l’Alcaldessa. Seguidament els veïns i veïnes del carrer organitzaran un vi d’honor per a tots els ciutadans. Per finalitzar ontinuarem la cercavila fins al C/ Sa t Calixt on els capitans i sultans de 2019 faran homenatge al nostre Patró. Amb la muixeranga de Xàtiva la Socarrà, acompanyats per la Colla de Dolçainers i Tabaleters la Socarrà de Xàtiva.
LA POBLA LLARGA 2019
D™OUS 10 d’OCTUBRE
30
17.30h Fruiti Berenar. Per als berenars és necessària la inscripció. Lloc: Parc de l’Escoleta Infantil el Castell. Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga. 18.00h Activitats infantils per al foment del reciclatge i bones pràctiques socialment responsables. Lloc: Glorieta. Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga. 22.30h Espectacle de Maria Juan i Pepa Cases. Lloc: Casa de la Joventut. Donatiu: 1€. Les entrades es podran adquirir a la Biblioteca Municipal. Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.
DIVENDRES 11 d’OCTUBRE 08.30h Campionat de Petanca. Lloc: Parc Joan Fuster. Organitza: Club de petanca de la Pobla Llarga. Patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.
programació
d’
ACTES
16.00h-18.00h Concurs de Rebosteria Sant Calixt 2019. Lloc: Recinte baix escoleta infantil. 18.00h Presentació i degustació pel jurat de tots els plats presentats.
19.30h Entrega de premis del concurs de rebosteria. · PRIMER PREMI: Salat - 120€ · SEGON PREMI: Salat - 80€ · TERCER PREMI: Salat - 50€ · PREMI PRESENTACIÓ: Salat - 35€ Lloc: Recinte baix escoleta infantil. Organitza: Ames de Casa Tyrius. Patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.
Dolç - 120€ Dolç - 80€ Dolç - 50€ Dolç - 35€
20.00h Ambaixada mora i a continuació entrada falsa per a tots els xiquets/es del poble, amb obsequis per a tots ells. Lloc: Plaça País Valencià. Organitza: Junta Central de Moros i Cristians 00.00h Nit de Tribut als grups en valencià de la Bèstia Espectacles: Obrint Pas, la Gossa Sorda, Aspencat, Txarango, etc. A continuació discomòbil. Lloc: carrer 9 d’octubre. Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.
DISSABTE 12 d’OCTUBRE 09.00h Esmorzar i entrega de premis del Campionat de Petanca. Lloc: Asador de l’Horta. 11.00h Ruta Cultural: “Els Successos de 1919 i els seus protagonistes. In memoriam”. Recorregut urbà de la manifestació de 1919, amb l’exposició dels fets. Quins van ser els seus protagonistes i com eren les diferències socials aleshores. Finalitzarà sobre les 13.00h davant de l’Ajuntament amb un xicotet homenatge. A càrrec de: Joan Català, cronista oficial de la obla Llarga. Lloc d’eixida: Cementeri de la Pobla Llarga a les 11.00 h. Inscripció: Aconsellable, bé en recepció de l’Ajuntament o al telèfon 673 52 10 08. 18.00h Entrada de Bandes des del C/ Vall fins al C/ Sant Calixt. Cal xt. 19.00h Entrada de Moros i Cristians. Amb el següent itinerari: Sant Calixt – Avinguda l’Estació – Major – Plaça País Valencià – C/ Vall. Els tiquets de les cadires, repartides al llarg de tot el recorregut, per a l’Entrada de Moros i Cristians es podran adquirir a la Casa de la Dona des del Dimarts 1 fins el d vendres 4 d’octubre de 17:30 h a 20:00 h. També hi haurà venda de cadires el mateix dia
31 FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
19:00 Disparà de les comparses moros i cristianes anunciant l’abaixada mora per els carrer del poble. Organitza: Junta Central de Moros i Cristians Patrocina: Ajuntament de La Pobla Llarga
L
LA L
NS
ORS
AJ ES M
FEST
i
OS
OR de M
STIA I R C i
OB LA P
019
A2 ARG
de l’entrada a partir de les 17:30 al voltant de tot el recorregut. Es prega que no deixen jugar als xiquets/es dins del recorregut de la desfilada i evitar vitar creuar el carrers una vegada iniciada l’entrada. 00.30h Orquestra “La Pato”. Lloc: carrer 9 d’octubre. Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.
DIUMENGE 13 d’OCTUBRE 10.30h – 13.30h Homenatge a esportistes de la Pobla Llarga. Lloc: Plaça del Mercat. Organitza: Jose Luis Zamora. Col·labora: Ajuntament de la Pobla Llarga. 12.00h Disparà de les comparses de moros i cristians anunciant l’abaixada cristiana per els carrer del poble. Organitza: Junta Central de Moros i Cristians Patrocina: Ajuntament de La Pobla Llarga. 13.00h Ambaixada cristiana i a continuació entrada falsa per a tot el poble. Lloc: Plaça País Valencià. Organitza: Junta Central de Moros i Cristians. 17.00h Festa Cristiana. Organitza: Junta Central de Moros i Cristians.
LA POBLA LLARGA 2019
23.30h Cercavila de disfresses. Des de la plaça del País Valencià fins al pa c Joan Fuster acompanyats per la xaranga la Gramola.
32
00.30h “La Hornet Covers” grup musical que versiona cançons del pop/rock nacional e internacional de tots els temps. Lloc: Parc Joan Fuster. Organitza i patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga.
DILLUNS 14 d’OCTUBRE 12.00h Missa Major cantada en honor al nostre patró Sant Calixt. A càrrec de l’Agrupació Coral de “Veus la Pobla”. Patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga. 13.30h Disparà de les comparses de moros i cristians. Itinerari: c/ Sant Calixt, c/ Muntanya, Plaça País Valencià, c/ Major. Organitza: Junta Central de Moros i Cristians. Patrocina: Ajuntament de La Pobla Llarga 20.00h Processó en honor al nostre Patró Sant Calixt. Itinerari: Plaça País Valencià – C/Muntanya – Sant Calixt – Avinguda Estació – C/Major – Plaça País Valencià. Patrocina: Ajuntament de la Pobla Llarga. En finalitzar la p ocessó i per posar fi a les fes es 2019, Espectacle de Focs a la Glorieta a càrrec de PirotècniaValenciana.
programació
d’
ACTES
DISSABTE 19 d’OCTUBRE
DIVENDRES 25 d’OCTUBRE 22.30h Teatre “Cal porgar a totó” de la companyia Grup de Teatre Àgora. Lloc: Casa de la Cultura. Preu: gratuït.
Wiki Loves Folk és un concurs fotogràfic de fes es d’interés turístic, com la nostra, obert a tot el món. El folklore és una part del coneixement que recull i difon Viquipèdia. Participant al Wiki Loves Folk ajudaràs a millorar els continguts de Viquipèdia, així com ajudar a formar el nostre arxiu fotogràfic
33 FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
16.00h Campionat de Futbolí. Lloc: K2. Preu: 20€ per parella. És necessària la inscripció per poder participar. El nombre mínim d’equips inscrits per a la realització del campionat, és de 6. Hi haurà entrega de premis en finalitzar el orneig. Organitza: K2. Col·labora: Ajuntament de la Pobla Llarga.
19 0 2 GA
B
AR L L LA
S
A
Si JOR
F
SM E T S E
d
RO O M e
ST i CRI
IAN
PO A L S
APUNTS del nostre poble
BALBÍ-JOSEP SERENA PÉREZ Un clàssic de la historiografia pobla ana Per FERRAN PASTOR I BELDA
LA POBLA LLARGA 2019
H
em quedat al Casino de la Plaça per a fer l’entrevista, és una vesprada calorosa de juliol i ens refugiem al mig de la sala. No puc evitar recordar que no fa tants anys, durant els mesos de la taronja, aquest Casino i la plaça eren cada nit el cor social del poble. Jo li tinc un afecte particular perquè en els anys d'estudiant, barat a una quota de soci, llegia la premsa cada dia. N o és extrany que l’entrevistat haja triat aquest lloc. Pocs escenaris com aquest representen la continuïtat de la societat civil poblatana que tan bé coneix Balbino: cronista, caçador des que era ben jove, soci del mateix Casino... Però per a mi sempre serà l’historiador que durant aquells anys de l’adolescència i joventut, m’explicava en els seus escrits que tota la història acadèmica i llunyana dels llibres escolars (feudalisme, bandolers, història agrària...) es concretava de moltes maneres en els carrers i el terme que xafava cada dia.
36
1. ELS ORÍGENS D’UNA PASSIÓ. -Balbí, de quina manera comença el teu interés per la història del poble?. Vaig començar de ben jovenet, cap als 14-15 anys. M’agradava llegir els articles que publicava Eduard Soler i Estruch, el primer cronista de la Pobla, sobre temes locals en el llibret de festes de la Mare de Déu. En recorde algun com el de la Batalla de La Pobla Llarga o el de la taronja. Ell em va donar classe en els Frares de Carcaixent i també anava a visitar-lo a sa casa per ampliar coneixements de la història del poble. Estem parlant de finals dels anys 60. Afegiria la lectura de la “Historia de Villanueva de Castellón” de José Martí Soro que em va impactar per la gran quantitat d’informació que conté. Pensa que la meua família materna és de Castelló i a casa teníem amistat amb l’autor. A continuació va vindre l’etapa de la revista Terra Nostra, emblema d’una joventut inquieta i il·lustrada que va marcar tota una època. Esta joventut, dins dels límits d’aquell temps, vam fer un important treball de divulgació de la nostra cultura sense defugir tractar els problemes locals d’aquells anys. I arribem a 1972 que és quan Josep Lluís Navarro i tu publiqueu els “Apuntes Históricos de la Pobla Llarga”. Si, érem amics i amb aquella audàcia de la joventut decidírem fer una síntesi de tots els materials de geografia i història que havíem recopilat sobre el poble. A l’educació primària o al batxillerat d’aquell temps no es tocava la història valenciana ni tampoc la local: ni als Frares Franciscans de Carcaixent ni als Salesians de València, on també vaig estudiar. Pensàvem que un llibre com aquest podria ser útil als estudiants i a qualsevol que s’interesara pel poble. És el moment de dir que el rector d'aquell temps N'Emilio Machí ens va deixar diners per a poder pagar l'edició, i una vegada venuda li'ls tornàrem. Un dels materials fonamentals que teníem a mà va ser una xicoteta monografiaque el secretari de l’Ajuntament, Emilio Cremades, va realizar per adjuntar-la a un estudi sobre planifi ació del poble, una espècie de pla quinquenal. També consultàrem els arxius del poble i el del Regne de València. Fins i tot anàrem a la casa de Carlos Sarthou, l’erudit i cronista de Xàtiva, que ja era major, a consultar-li diversos temes.
• Balbí-Josep Serena Pérez
Sí, els “Apuntes” van representar una fita perquè a més de lligar la informació publicada sobre La Pobla toquen temes poc o gens explorats de la història local en aquells anys com ara el patrimoni artístic del temple parroquial, aspectes de la història agrària com l’arròs, i episodis com els Succesos de 1919 o la Guerra d’Espanya
Ara, amb la distància generacional amb que ho observe, pense que aquesta recuperació de la història poblatana i valenciana que van impulsar Balbí i la seua generació de Terra Nostra (Josep Lluís Navarro, Emili Gascó...) també va ser la seua incorporació al corrent de recuperació de llarga durada de la cultura valenciana que va iniciar la Renaixença a finals del segle XIX. Els intel·lectuals com Soler i Estruch o Carles Sarthou, hereus d'aquest corrent, el van saber encomanar als lletraferits més jóvens. Cal dir també que Balbí ha redactat un text bàsic d'història sobre Bicorb que ha publicat l’Ajuntament d'aquest poble “Apuntes históricos de la Villa de Bicorp” (1999) i del qual ha estat nomenat Cronista Oficial. Té a veure amb lligams de la seua família amb aquesta localitat. Per a evitar un malentés diré que els Serenes poblatans, tan implicats en la nostra vida social i política, no provenen de la Canal de Navarrés venen de Carlet.
2. UN COL·LECCIONISTA SINGULAR. Però no t’has limitat a investigar i publicar, també col·lecciones objectes, documents... He procurat que no es perden les coses que tenen un interés etnogràfic o històric. Destacaré per exemple una peça, que pesa una lliura valenciana i té gravat l’escut de la Ciutat de Xàtiva. S’usava per a pesar en una balança que estava en la casa que feia les funcions de Pòsit del senyor de la Pobla. Es a dir la casa on el representant del senyor guardava el que pertocava a la senyoria quan es feien les particions de les collites en aquella etapa de domini senyorial-feudal. També són interessants unes peces ceràmiques que formaven part del disseny original de l'altar de l'església del segle XVIII, estes peces van ser substituïdes per lloses de marbre en els anys 50. La col·lecció inclou la màquina de cine que tenien en el pati del rector i que potser era la mateixa que projectava durant les sessions de cine al Casino Conservador en els anys 20 i 30. I ara et diré com descobrírem un antic cementeri musulmà. Un dia Joan Català i jo estàvem a La Torrica i ens acostàrem a l’Hort d’Ibáñez de Lara, hui Hort de Ferrero, on suposàvem que estaria la torre que li dóna el nom a la partida. Allí, en un marge del camí seccionat per les obres vaig vore un crani humà, recolzat en una pedra. El crani mirava cap a l’est, cap a La Meca. Havíem trobat el lloc on soterraven els morts de l’Alqueria musulmana de les Cases d’Esbrí. Per cert em cal dir també que
• Peces ceràmiques del primitiu altar de l’església del segle XVIII
37 FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
al poble. Tot amb les limitacions d’aquells anys (franquisme, manca d'estudis sobre tema local) i la joventut dels autors. Altres novetats que aportaven els “Apuntes” va ser un resum d’informació geogràfica i la cronologia de l’arribada de serveis públics al poble: tranvia, llum elèctrica, aigües potables, servei telefònic, correus, telègrafs, escorxador... De fet durant molts anys ha estat l’únic text de geografia i història del poble a l’abast dels estudiants. Jo mateix recorde quan en segon de • Apuntes históricos de batxillerat (1980), aquest llibret La Pobla Llarga. 1972 va ser l’únic material que vàrem trobar un grup d’estudiants poblatans: Fernando Tudela, Joan Carles Úbeda i un servidor per a fer el treball de tema local que ens havia manat la professora de geografia de l’instit t de Carcaixent.
ven que només amb veritables millores per a les famílies treballadores es podria aminorar el conflic e social.
LA POBLA LLARGA 2019
• Pes de lliura valenciana per al seu ús en la balança de la casa-pòsit del senyor de la Pobla. Carrer Vall nº5.
38
tinc restes de ceràmica musulmana que vaig arreplegar quan varen fer les obres per a fer l'Escoleta Municipal. Per a mi és una prova que ja hi havia alguna construcció musulmana en este lloc quan Pere d'Esplugues va manar fer la casa-fortifi ada de la que ha quedat el nom “El Castell”. Amb l'aprovació del rector N'Emilio Machí vaig integrar i organitzar estes restes ceràmiques i altres objectes artístics com el reliquiari en una col·lecció museística o xicotet museu dins de l'església. La col·lecció es va mantindre durant uns anys. Respecte a documents, a més d’algunes coses menors en tinc un molt interessant que m’ha arribat per via familiar, es tracta d’un permís del senyor de La Pobla per a que un avanpassat meu poguera vendre unes terres. Al document consten les càrregues feudals que soportaven els poblatans (huitena part de la collita de cereal, diners per tindre moreres...). També té un gran valor sentimental per a mi els estatuts de la societat “La Fraternidad” fundada per un grup de propietaris, entre els quals el meu avi, que fundada 3 mesos abans dels terribles succesos de 1919 no degué tindre prou temps d'aconseguir les importants millores que buscava per als treballadors ja que els fundadors pensa-
Cal dir que aquesta afició a col·leccionar objectes o documentació d’interés local ha benefici t particularment la informació sobre els anys de la República i la Guerra. Ja ho vaig constatar el 2016 amb motiu de l’exposició sobre aquest tema. Balbí hi va col·laborar aportant una col·lecció completa de tot el paper- moneda que va imprimir l’Ajuntament, un exemplar dels “Estatutos de la Casa de la Democracia de Puebla Larga” que era la seu del Partido de Unión Republicana Autonomista que va fundar Blasco Ibañez (situada en l’actual carnisseria de Bautista Tormo). També ha recuperat per al poble una còpia del document amb la llista de tots els afili ts de l’agrupació poblatana del PSOE el 1930 i fins i tot un casc usat per un soldat poblatà durant el conflic e que segurament serà l’únic que ens queda a La Pobla. A més a més va esser coautor del treball “Geografia Urbana de la Pobla Llarga durant la República i la Guerra d’Espanya “que exposàrem Balbí i el qui signa durant la XVII Assemblea d’Història de la Ribera celebrada a La Pobla el novembre de 2016. Aquest estudi ha estat la base documental de les rutes realitzades sobre aquest tema. Com a nota curiosa diré que la ONCE es va interessar per aquesta ruta i el 2017 la va incloure en la programació cultural per als seus afili ts de les comarques centrals. Acabaré aquest apartat esmentat l’article que va publicar Balbí en el programa de festes de sant Calixt de 2013 sobre les colònies escolars a la Pobla en temps de guerra; “Els dibuixos dels xiquets de la guerra en la Pobla Llarga”, on ens informa dels dibuixos dels xiquets evacuats del front que es varen refugiar al poble. Diré de pas que l’únic documental, amb col·loqui-debat inclòs, que conec sobre el tema “La Guerra Dibujada” també l’ha dirigit una poblatana; Amanda Gascó i Richart, que també participa en el col·loqui. Es va emetre en RTVE en la sèrie “El laberinto Español” i encara es pot veure a la xarxa. 3. L’ERUDIT INCANSABLE. Tornem als treballs publicats. Els qui hem seguit els teus escrits ens hem adonat que tens una particular devoció pel fundador del poble, Pere d’Esplugues, per què? Es ben clar, sense la seua obra, no existiria ni la Pobla ni tal vegada nosatros. Es deu considerar el nostre pare primigeni. Quan més coneixem d'ell, més deguem apreciar-lo donada la seua obra sempre orientada a fer el bé als més necessitats. Aquesta justificació explica la insistència de Balbí per a que el fundador tingués la seua escultura feta pel seu amic, l’escultor i pintor poblatà Pepe Barrachina. Encara afegiré el text següent procedent de l’article “Les cases i els carrers de La Pobla” (1988): “Qui llegeixca el seu testament (es refereix a Pere d’Esplugues) podrá comprendre, com em passà a mi el dia que el vaig trobar al nostre arxiu parroquial fa alguns anys, la gran
generositat que el primer Senyor de la Pobla va saber sentir cap al poble que ell mateix va crear”. Aquest “descubriment” que va fer Balbino del testament em porta a recordar els aspectes poblatans que han vist la llum gràcies al seu treball d’erudit. Com que no toca exposar-los tots, he fet la selecció següent: La correcció de l’escut municipal, fruit de la combinació de l’erudició sobre el tema amb una constant persuasió a les autoritats municipals. Atés que el 1989 ja va explicar (i va insistir el 1992 i el 2003) que l’heràldica dels Esplugues que figu ava a l’escut anterior era la d’una rama d’aquest llinatge diferent a la de La Pobla. Argument que va reblar perquè va trobar l’escut dels Esplugues poblatans quasi disimulat en el reliquiari de 1648 custodiat en el temple parroquial.
-
Traure de l’oblit al nostre cap de roders Jeroni Lloret, que tanta anomenada va tindre en el món dels bandolers del segle XVII i un bon exponent de l'època de l' expulsió dels moriscos (1609) i de la producció i comerç de la seda.
-
Balbí és l’autor de la biografia d’Enrique Lassala Izquierdo, un personatge huitcentista com l’anomena a l’article. Però per a la meua família poblatana sempre serà “l’amo de l’hort”. De l’Hort de l’Enguerí, on s'instal·laren d'hortolans els meus besavis materns a finals del segle XIX; una parella jove procedent de Moixent (Vicent Belda Ureña) i de Navalón (Teresa Piqueras Navalón). Enrique Lassala, un magistrat valencià de la Belle Époque, escriptor, gran bibliòfil i aficion t a la fotografia tenia una immensa biblioteca en la casa de l’Hort que ens ha il·lustrat als fills, néts i besnéts dels hor olans.
En aquest punt també pertoca recordar la participació de Balbí amb altres jóvens de l'època en la confecció de “L'Escarabat, Revista Satírica i Poblatana”(1979-1980) on va divulgar textos antics sobre la Pobla en la secció “Gent que n'ha parlat de La Pobla” amb el seudònim “Balbo”. La secció ja tenia com a logotip l'escut dels Esplugues nostres amb les nou flo s de Lis. Hi va transcriure escrits com el de Pascual Madoz, de mitjans del segle XIX, a més de redactar articles propis com “La Serratella” (1979). Em cal dir ara, com a comprador i lector que vaig ser d'aquesta revista quan tenia 15 o 16 anys, amb quin interés i emoció llegia cada número d'aquell mirador de la vida social i política poblatana. En reconeixement de tots els mèrits historiogràfics esmentats, el 1994 i per unanimitat de la Corporació Municipal, l'alcalde Manolo Bellver va nomenar Balbino Cronista Oficial de La Pobla Llarga. Encara podria afegir altres serveis de Balbí a la nostra memòria collectiva com ara la seua implicació en la celebració dels 700 anys de la fundació del poble, però aquest paper es faria ja massa llarg. Així, enguany que fa 25 anys del càrrec de cronista i a uns mesos de fer mig segle d'aquell primer escrit sobre les ermites de la Pobla (1970), vull cloure aquesta visió panoràmica de la seua
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
-
39
• Projector de cinema del Pati del Rector. Probablement el mateix del Casino Conservador
obra adjuntant una relació dels seus articles i treballs. És la millor demostració de la infal·lible constància que l'ha convertit en un clàssic de la historiografia pobl tana. 1. Coautor amb Josep Lluís Navarro i Sanchis de “Apuntes históricos de la Pobla llarga” (1972). 2. Els orígens de la Pobla Llarga i el fundador Pere d’Esplugues: - “Mossén Pere Esplugues i La Pobla llarga”, (Mare de Déu, 1973) - “Sobre els orígens de La Pobla Llarga”, (sant Calixt, 1997). - “L’origen del nostre poble”, (sant Calixt, 2004). - “Els antics pobladors de l’Alqueria de Torre Formosa (La Pobla Llarga)”, (sant Calixt, 2005). - “Origens de La Pobla Llarga”, (sant Calixt, 2007). - “Pere d’Esplugues”, (sant Calixt, 2017). 3. Història urbana i del terme municipal: - “La Serratella”. (L’Escarabat. Revista satírica i poblatana, número 3. 1979). - “Parlant de termes”, (sant Calixt, 1987). - “Les cases i els carrers de La Pobla”,
-
-
(sant Calixt, 1988). “Les veredes”, (sant Calixt, 2008). “Endevinant el possible origen del nom del Pont de l’Ase”, (Sant Calixt. 2018). Coautor amb Ferran Pastor Belda: “Geografia urbana de la Pobla Llarga durant la República i la Guerra d’Espanya”. Estudis sobre la història, la geografia i el patrimoni de la Ribera del Xúquer. Actes de la XVII Assemblea d’Història de La Ribera. La Pobla Llarga, novembre de 2016. Edició a cura de Joan Català i Cebrià.
LA POBLA LLARGA 2019
4. Biografies i semblan es: - “Eleuteri Alexandre Giménez: records d'un heroi oblidat”, (sant Calixt, 2010). - “Estruch en la memòria”, (sant Calixt, 2014). - “Un important i desconegut personatge huitcentista,” (Sobre Enrique Lassala Izquierdo, sant Calixt, 2015).
40
5. Aspectes religiosos: - “Recuperant les nostres tradicions: els oblidats gojos de sant Calixt”, (sant Calixt, 2012). - “Los párrocos de la Pobla Llarga.”, (Mare de Déu, 1978). - “I pareix que va ser ahir”, (sobre la Verge dels Desemparats. Mare de Déu, 1998). 6. Patrimoni històric, artístic, tradicions i heràldica del poble: - “Ermitas de Puebla Larga”, (“Aleluya” 1970. Parròquia sant Pere Apòstol, La Pobla Llarga) - “El Castell”, (Mare de Déu, 1976). - “Heràldica municipal”, (sant Calixt, 1989, 1992 i 2003). - “La subhasta”, (sant Calixt, 1990). - “Informe sobre el templo parroquial de La Pobla Llarga”. 1991. Ajuntament de La Pobla Llarga. - “Breu història del temple parroquial”, (Mare de Déu, 1992).
• Permís del senyor de La Pobla Llarga per a poder efectuar una venda i on s’especifiquen l s càrregues feudals. 1799
-
“Un tresor oblidat”, (sant Calixt, 1994).
“Informe sobre l’edifici anomenat “El Castell” de la Pobla llarga”, (sant Calixt,1997). “El Pascual Flores”, (sant Calixt, 2001).
“Tresors poblatans”, (sobre el Crist Gòtic. Sant Calixt, 2006). “Records d’un tranvía”, (sant Calixt, 2011).
7. Història social i política. -
“Parlem de bandolers”, (sant Calixt, 1990)
“Altres conseqüències de la Guerra de Succesió: La usurpació del senyoriu de La Pobla Llarga”, (sant Calixt, 2009). “Els dibuixos dels xiquets de la guerra en la Pobla Llarga”, (sant Calixt, 2013). “La Pobla Llarga i el terç de voluntaris realistes de la Sèquia d'Ènova.”, (sant Calixt, 2016).
La Pobla Llarga-València, agost de 2019.
L’ESCOLA PÚBLICA A LA POBLA LLARGA Apunts històrics. 1ª part: 1860-1920 Per V. BELDA, G. PALAU, V. ROIG, J. R. TORRES
L’
Ajuntament de La Pobla Llarga s’ha adherit aquest any, 2019, al pla “EDIFICANT” de la Generalitat Valenciana a través de la Conselleria d’Educació, cosa que suposa l’edificació d’un nou centre públic a la nostra localitat. Aquesta construcció no és sinó el resultat d’una reivindicació històrica de la població. Podríem pensar que les escoles sempre han existit i que els menuts han rebut l’ensenyament i l’educació adients des de ben antic. Però si mirem la història veurem que no sempre ha estat així. Fins els segle XIX, sols les persones de classe alta podien donar estudis superiors als seus fills, però la resta de la població ho tenia prou més complicat, per això moltes persones eren analfabetes. Pel que fa al nostre poble, és molt important recordar les famílies, els/les mestres i les diferents corporacions municipals que al llarg del temps s’han preocupat per l’educació i han lluitat per la millora de les condicions escolars de l’alumnat del nostre poble. El segle XVIII marca un canvi substancial en l’educació. Els tres grans principis de la Il·lustració eren la Raó, el Progrés i la Utilitat. Però sense l’educació seria impossible que els ciutadans assoliren aquests objectius. Per això, a fi d’aconseguir la igualtat social calia millorar el sistema educatiu. Així doncs, a la Constitució de 1812, queda establert a l’article 366 que a tots els pobles els calia tenir escoles de Primeres Lletres. Al nostre poble tenim coneixement de l’existència d’escoles abans de 1863.
En la segona meitat del XIX y primeres dècades del XX es posà de manifest, per part de la societat i de les institucions de l’estat, la importància d’una renovació de l’escola, sobretot en les primeres etapes, i de la bona formació que havia de tenir el professorat. En 1857 es publica la Ley de Bases i el seu complement la Ley de Instrucción Pública, més conegudes ambdues sota el nom de la “Ley Moyano” en referència al nom del ministre que la va impulsar. Aquesta llei regirà l’educació a l’estat espanyol fins al 1970 en el que es promulgarà la Ley General de Educación. La Pobla Llarga de mitjan del segle XIX compta, segons el diccionari de P. Madoz1, amb 625 veïns i 140 cases; una d’elles és l’escola de xiquets on n’assisteixen 30 i que està dotada amb 1.200 reials; una altra la de xiquetes, on n’assisteixen 40, dotada amb la meitat de pressupost, o siga 600 reials. En compliment de la Ley de Bases, que deia que els pertocava als ajuntaments fer-se càrrec de la primera ensenyança2, al 1863 va haver-hi un intercanvi de correspondència entre els mestres, la Junta Local de Primera Ensenyança, l’Ajuntament de la Pobla Llarga i la Governació de València, per ser conscients de les deficiències que patien els locals on estaven les escoles “...los locales que ocupan las escuelas de niños y niñas de este pueblo se encuentran a mi parecer en estado peliDiccionario geográfi o-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Pascual Madoz.
1
Article 1 punt 5 de la Ley de Bases de 17 de juliol de 1857.
2
• Escola a un hort, 1873. Proporcionada per Joan Català.
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
41
groso... es mi obligación llamar la atención de usted y la Junta que preside, para que se sirvan proporcionar locales que ofrezcan las seguridades que sean necesarias”. Com que Governació no disposa d’un Pla de Millores, deixa en mans de l’Ajuntament suplir allò que considerara oportú. Això si, a càrrec del pressupost municipal anual, per la qual cosa sols es pogué realitzar una neteja. L’any següent, Governació demanà a la Corporació que realitzara un projecte per a la construcció d’un nou centre, però aquest es presenta fora de termini i queda tot en l’aire.
L’any 1900, dels 2.157 habitants de La Pobla, sols 622 sabien llegir i escriure3. La majoria de la població era molt pobra i, així i tot, les famílies es preocupaven per millorar la situació dels seus fills i filles. Com que l’educació era obligatòria però no es comptava amb suficie ts recursos per escolaritzar a tota la població, es van crear escoles on els mestres, bé directament en sa casa o recorrent els horts amb bicicleta, ensenyaven de lletra a qui ho necessitava, fora quina fora la seua edat. Les escoles infantils tampoc existien: fins ben entrat el segle XX hi havia escoles de “cagons” on, en cases particulars, les dones recollien xiquetes i xiquets menuts perquè les mares pogueren anar a treballar als magatzems. 3
Anotacions per al 700 aniversari. J. Lluís Navarro Sanchis.
LA POBLA LLARGA 2019
Al 1864 la població és de 994 ànimes. En una visita d’inspecció de 17 de maig, consta que... “el edifi io está situado al este de la población, céntrico, pequeño, insalubre, en estado ruinoso y de antigua planta”. Tal com estan els edificis, les fortes pluges del 4 de novembre de 1864 a tota la Ribera, la famosa “riuada de Sant Carles”, fan que part del sostre s’enfonse, havent de recloure’s l’alumnat en una part apuntalada de l’aula.
Suposem que entre 1864 i 1881 es porta endavant el projecte de construcció. La població, en sols 17 anys, ha augmentat fins als 1564 habitants: o siga, més de 570 veïns i veïnes. No oblidem que estem en plena expansió del comerç de la taronja i el nostre poble gaudeix d’una situació excepcional perquè s’hi creen més de 20 magatzems. Quan el 17 de novembre d’eixe any l’inspector fa la seua visita, felicita a tots per les bones circumstancies que tenen els locals de les escoles... “de nueva planta y de buenas condiciones, así como los muebles y demás materiales que son nuevos y ordenados y según las normas pedagógicas”.
42
• El mestre Ramón Llucián Daroca, 1873. Proporcionada per Joan Català.
Quedaven per endreçar els voltants de l’escola i, els veïns del carrer Estació (hui Muntanya) en novembre de 1903, demanen que es tanque el carreró existent entre l’escola i la casa de Constantina Pastor, per ser un lloc on es dipositen deixalles. Tanmateix, els pous cecs utilitzats per l’alumnat tenen eixida a la sèquia que corre pel costat més estret i presenta un aspecte antihigiènic. Per això, es tornen a fer obres , concretament per a “... ahondar los pozos, y hacer que no haya peligro para los niños...” Funcionaven també altres escoles nocturnes que depenien de l’Ajuntament. En gener de 1906 s’aprova la instal·lació de llum elèctrica a l’escola nocturna de San Pedro. En 1912, degut als “atacs” vandàlics d’alguns individus, s’han de reposar els vidres de les finest es de l’escola que donen al carrer davanter.
Any rere any, l’Ajuntament procura, dins de les seues possibilitats, atendre que estiguen garantides unes mínimes condicions per la tasca educativa. En setembre de 1914, la Junta Local es reuneix per donar lectura a la circular del Governador Civil: ”... siendo excesivo el número, tanto de niños como de niñas que asisten a las escuelas, que los locales solamente son sufi ientes para setenta alumnos, solicitar del Estado, la creación de dos escuelas: una para niños, y otra para niñas, cuyos locales proporcionará el Ayuntamiento”. Es respon al Governador que el municipi no disposa de diners per fer front a tan gran despesa. El nomenament, al setembre de 1919, de D. Carlos Rodao Hernández com a mestre de la Pobla Llarga, suposa un canvi, no sols en l’ensenyament, sinó també en les reclamacions per millorar les construccions escolars. Seguidor del moviment estatal del magisteri públic i de l’Associació de Mestres Públics de València, s’adona molt prompte de l’estat deficie t en el que es troba l’edifici i demana que s’adeqüe a les noves tendències que consideraven les escoles graduades com un instrument de regeneracionisme pedagògic. Fins aleshores, a les aules l’alumnat no estava dividit en diferents graus, ja que l’Ensenyança Primària estava dividida en dos nivells, Elemental i Superior, en funció de les capacitats de l’alumnat i no sols de l’edat. A més, el pas d’Escola Unitària a Graduada precisava l’adequació de l’edifici, la qual cosa permetria realitzar les obres necessàries.
• Vista exterior de l’Escola Nacional de La Pobla Llarga, cap el 1920. Arxiu general i fotogràfic de la Diputa ió de València. AGDF. Col·lecció Urbanisme i Edifi is Públics de la província de València, Nº 7192.
Tot i les múltiples intervencions del mestre en la Junta, no arribaven les reformes desitjades. Així que, aprofitant la seua columna setmanal de Las Provincias “Notas rodadas” va publicar el següent poema que, amb molta ironia, comentava la problemàtica i que reproduïm a continuació:
43 FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
Segons el llibre d’actes de les sessions de l’Ajuntament, en setembre de 1902, es planteja de nou la necessitat de fer obres en l’edifici. Quinze dies després es presenta a la Corporació un pressupost de 500 pessetes: queda aprovat començar les obres fent primerament els sostres, més tard els locals i finalme t les reparacions menors. Les reparacions deixaren l’edifici en tan bona aparença que, en octubre de 1903, la Sociedad de Seguros “La Estrella” de Cartagena, assegura les escoles en 7.500 pts. cadascuna.
LA POBLA LLARGA 2019
44
El Cuartel y la Escuela se encontraban tan viejos en un pueblo, que las gentes, con justicia y razón, siempre esperaban llegasen las reformas convenientes. Arreglar uno y otro era preciso; Así el pueblo esperaba que lo hiciese el nuevo Ayuntamiento y éste quiso que aquello, de una vez, se resolviese. Entonces empezaron cabildeos, ideas, presupuestos, reuniones, proyectos, conferencias, visiteos, y se oyeron distintas opiniones. ¿Cómo se resolvió lo que comento y comentaba el pueblo con pasión? Arreglando el Cuartel en el momento y.… ¡quedó la escuela para otra ocasión! Refiriéndo e a esto cierto amigo, amante de su pueblo y su cultura, díjome un día: “Escucha lo que te digo: Eso es un mal que nunca tuvo cura, y hasta que los maestros lleven sable, al hombro un máuser y en los pies espuelas..., es inútil que el pueblo pida y hable; siempre serán cual son nuestras Escuelas”.
• Foto escolar amb Carlos Rodao. Proporcionada per Teresa Barrachina
Equip d’investigació: Vicent Belda, Guadalupe Palau, Vicenta Roig, Josep Ramon Torres Fons consultades: • Arxiu històric del CEIP Sanchis Guarner • Arxiu municipal de La Pobla Llarga • Arxiu general i fotogràfic de la Diputa ió de la València • Arxiu històric de la Universitat de València • Josep Lluís Navarro - La Pobla Llarga, Introducció a la seua Història La Pobla Llarga 2003 • Josep Lluís Navarro. - La Pobla Llarga, Anotacions per al 700 aniversari - La Pobla Llarga 2017 • Agulló Díaz, M. del Carmen / Mayordomo Pérez, Alejandro: La renovació pedagògica al País Valencià Universitat de València 2004 Agraïm així mateix a Teresa Barrachina i Joan Català per les seues fotografi s.
EL LLAVADOR DE LA REPLACETA Per JOSEFA PUJANTE
l llavador de la replaceta ben bé podríem comparar-lo amb un confessionari perquè entre peça i peça que llavàvem anàvem contant el nostre calvari.
S’omplia el llavador de dones a les 12 del matí. quan els xiquets passaven de l’escola esperaven en la barana a mirar com se n’anava el “barquet” de paper que acabaven de tirar.
Que si hem discutit amb l’home que si hui plou i no portarà el jornal i tantes i tantes coses que feia sentir-nos mal.
Després de 50 anys donant tan bon servici vingueren les llavadores «la Jata, les de turbina i per últim l’automàtica” i el llavador anava morint-se.
Però que bonic era veure córrer l’aigua se n’anava bruta i tornava neta a casa dins de la gaveta.
Pobre llavador, què farem d’ell? Un carrer vaja què si, l’aigua corre per davall i el soroll se sent però no es poden tirar els “barquets” de paper.
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
E
45
¿VAN PODER EVITAR-SE ELS SUCCESSOS? Per BALBÍ-JOSEP SERENA
A
quest any en el qual es compleix el centenari dels lamentables esdeveniments que van ocasionar sis morts i una important quantitat de ferits en la nostra població, és molt interessant incorporar a la investigació -que la mayoria de companys interessats en la història de la nostra població fará- i que estic segur ens descobrirà facetes desconegudes per a la mayoria dels actuals poblatans. Molta gent coneix a l’actual ferreteria Alberola com “La Societat” sense saber el motiu d’aquest nom, doncs bé l’origen del mateix és La Societat Patronal-Obrera “La Fraternidad” de la Pobla Llarga. Aquesta entitat es va constituir a pricipis de 1919, el mateix any dels Successos, i els seus estatuts van ser aprovats pel Governador Civil el dia 16 de març del mateix any. Així pues tènia 3 mesos quan va arribar el fatídic 8 de juny de 1919. En aquesta epoca era el seu President En Juan Bta. Miñana y Secretari En Eduardo Cortés
• Títol de Soci Patró.
Lamentablement fins al moment desconeixem molt sobre ella, i hem de basar-nos quasi exclusivament en els seus estatuts o reglament.
LA POBLA LLARGA 2019
Indubtablement la seua existència obedia a la inquietud d’alguns propietaris per millorar les conciones dels assalariats que eren realment crítiques tant en la nostra població com en totes les de la comarca. El que la economia local depenguera quasi exclusivament de la producció agrària i especialment la dels cítrics, va conduir al fet que quan les condicions per a la taronja principalment en els mercats europeus, eren favorables, els aturats al nostre poble eren escassos, la terra precisava de molta mà d’obra perquè es treballava exhaustivament, ni habia que cavar la terra, podar els arbres, envelar els camps per a madurar el fruit, abonar, polveritzar, llaurar, regar, etc, etc. D’altra banda, les dones treballaven en els nombrosos magatzems de confecció de fruita amb els que els ingressos familiars solian ser suficie ts per a portar una vida, encara que això si, austera. És per això que alguns arrendaven terres o les poseian per herència i això comportava una bona ajuda a la seua economia.
46
• Reglament de 1919.
Però ocurrien períodes en els quals bé per falta de la demanda habitual dels mercats europeus, bé -com va ocórrer en diverses ocasions- per la falta de vagons de ferrocarril que era el unic mitjà per a exportar el fruit en el termini més breu
No obstant això és molt desconeguda la llabor que vènia preparant la denominada Societat Patronal-Obrera “La Fraternitat” de la Pobla Llarga. Constituïda a principis de 1919, els seus estatuts s’aproven el 16 de març d’aquest any i és curiós la quantitat d’objectius que es van fi ar per a millorar les condicions salarials i prestacions de la classe treballadora i que veurem més a baix. En el preambul del Reglament es diu: “Para evitar pues cuanto
antes el que se pongan frente a frente el capital y el trabajo, así como para que desaparezca el egoismo desmedido de la burguesia y el bajo rencor de la plebe, hay que extirpar lo que tiene de malo la sociedad dentro del elemento patronal y del obrero”. Existien socis Patrons i socis Obrers, els primers poseian terres que els permitien viure amb com minim certa folgança i no feien treballs fisic sinó que contractaven als seus treballadors. Habien Patrons de 1a, 2a i 3a classe segons la quantitat de terres que poseien. Pagaven una quota d’entrada de 30 o més pessetes els de 1a, 20 o més ptes els de 2a, i 10 o més ptes els de 3a. A part abonaven una quota mensual de 6, 4 i 1 ptes, segons la seua classe. I NO tenien cap dret en la Societat mes que utilizar el local social com els demés socis. A més tenien l’obligació de contractar unicament als obrers socis sempre que hagueren d’ells sense treball. Beneficis per als Obre s: - JORN ALS ASSEGURATS.- Com acabem de dir, els socis Patrons estaven obligats a contractar als socis Obrers i als seus fills major de 12 anys i que no tingueren jornal, era una espècie de rotació perquè els jornals cas de no haver-hi per a tots, es repartiren ecuánimament. - BAIXA.- En cas de malaltia, jornal diari de no menys de 2 pts i 1 real més per cada fill i els Patrons contractaran als seus fills en edat de treballar amb preferència sobre els altres socis Obrers. - MEDICAMEN TS.- Pagament de totes les medicines durant 60 dies i el 50% la resta de dies fins a la seua alta pel metge. - DEFUN CIÓ.- Pagament de totes les despeses d’enterrament a partir dels dos anys d’associat.
• La Societat en els anys 50 del pasat segle.
- PEN SIÓ DE JUBILACIÓ.- Contractació en l’Institut Nacional de Previsió
47 FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
possible, perquè del contari arribava a la seua destinació en males condicions, la qual cosa podia ocasionar enormes pèrdues per als exportadors. Amb això es paralitzava una part important de l’activitat comercial en la localitat, els magatzems tancaven, els camps es mantenien amb les labors mínimes i una gran part dels treballadors quedaven parats sense rebre cap ajuda de ningú, sense atur ni auxili que els permetera menjar si no més de una vegada al dia, i tot acabava en una enorme desesperació de les famílies afectades que va ser el verdader detonant dels successos.
mitjançant conveni d’assegurances collectives de Pensió vitalícia. - EN SEN YAMEN T.- Gratuïta para els fills fins als 12 anys i nocturna per als majors de 12 anys i facilitant-los a tots tot el material escolar necessari. Existiria un local social amb sala d’actes i escola de primer ensenyament amb tots els materials necessaris, a més amb biblioteca. El local seria destinat a la cultura i ensenyament dels socis i contractació diària del treball.
LA POBLA LLARGA 2019
El local provisional serà la casa núm. 10 del carrer Nou (actual ferreteria Alberola). Que era propietat de la Societat.
48
Dit això i donada l’absència de documentació sobre aquest tema, hui no podem dir si la Societat va aconseguir algun dels seus objectius, és possible que els mateixos successos van truncar tot això. La societat va continuar com a societat de consum sota la denominació de “El Compañerismo” i segurament va actuar també com a economat dels socis fins que el local i existències del carrer Nou van ser venudes el 20 de febrer de 1947 a En José Margarit Benavent, casat amb N a Carmen Alberola donades les pèrdues que anaven acumulantse anualment. Són tan importants les millores que els socis Obrers hagueren aconseguit d’haver arribat a bon port les finalit ts proposades per la Fraternitat que dubte que alguna societat semblant que poguera existir en altres poblacions i molt més importants que la nostra hagueren tingut propostes semblants. El que si queda demostrat amb La Fraternitat és que no tots els propietaris del nostre poble eren igual. Uns sol pensaven a enriquir-se encara més a costa de la misèria de la classes humils i uns altres, conscients de la injusta desigualtat existent, van voler cedir part dels seus beneficis en favor d’aqueixos mateixos treballadors. I per això de-
gueren produir-se enfrontaments entre els propietaris perquè quedava clar que els grans terratinents com Pascual Flores que a més era diputat per la Dreta Autònoma Valenciana, no anaven a permetre que els seus assalariats ingressaren en la nova Societat que tants drets els oferia, llevat que els elevaren i no poc els seus jornals, cosa que no estaven disposats a permetre, per tant els Patrons que van fundar La Fraternitat, de sobte es van convertir en els enemics de la classe caciquil i estos intentarien per tots els mitjans fer-los la vida impossible i així aconseguir destruir aquesta Societat. En fi no va ser el que degué ser però no per això deixa de ser un esforç important que desgraciadament va arribar tard i no va poder evitar l’inevitable. La Pobla Llarga, agost de 2019. Balbí-Josep Serena. Cronista Oficial de La obla Llarga i de la Vila de Bicorb.
ELS SUCCESSOS DE 1919 de La Pobla Llarga Per Joan Català i Cebrià, cronista ofi ial FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
49
INTRODUCCIÓ El dia 8 de juliol de 1919, enguany fa cent anys, va haver a la Pobla Llarga una protesta ciutadana que va acabar amb sis morts i unes cinquanta persones ferides per armes de foc. Durant molts dies la Pobla va ser la trista protagonista de les portades en la premsa estatal i valenciana d’uns fets deplorables que arribaren a presentar-se al Congrés dels Diputats de Madrid, encara que sense cap fruit. Uns incidents que volem exposar i analitzar de forma molt resumida (per falta d’espai) en este article, el qual s’ha documentat a partir de la tradició oral poblatana, d’informacions de Ximo Vidal Martínez, d’investigacions pròpies i, sobretot, dels dos llibres de Josep Lluís N avarro i Sanchis sobre la història de la Pobla, on trobareu, extensament ampliats, molts detalls al respecte. ANTECEDENTS A principis del segle XX se consolida en tot el món el moviment obrer front als abusos del capital. La Primera Guerra Mundial provoca en 1917 els primers bloquejos comercials de les exportacions citrícoles valencianes i una pujada de preus inassumible per als treballadors. S’aguditza la misèria preexistent, i açò comporta continus malestars, vagues, disturbis i una nefasta radicalització de postures. Creix la propaganda sindicalista i anarquista. Damunt, les collites de taronja i arròs dels últims anys són desastroses (les primeres emigracions a França foren producte d’esta època). En 1918 se crea a la Pobla la “Sociedad de Trabajadores del Campo”, ubicada a la placeta de la Verge núm. 5 (casa Bella?), que en pocs mesos ja tenia més de 700 afili ts, la qual volia repartir solidàriament l’escàs treball disponible front a la rotunda oposició dels cacics i terratinents locals que, poc acostumats a ser replicats, reaccionen contractant gent forastera. Els jornalers se creixen i protesten enèrgicament, i les autoritats se senten incapaces de controlar la situació i sol·liciten més guàrdies civils i un caporal més expeditiu: arriba a la Pobla el caporal Tomás Sanz Allueva, acreditat especialista en aplacar els ànims obrers. A partir d’ací la situació encara s’agreuja més: qualsevol manifestació pública (general o individual) és refrenada; els patrons col·loquen infilt ats entre els sindicalistes, i s’entra en una espiral sense fi de burles i provocacions. A més a més, per a acabar d’escalfar l’ambient, se divulguen amenaces personals inventades i se monten acusacions fictícies entre les dos parts. Un context idoni per a esclatar en qualsevol moment.
ELS FETS Els fets van ser recollits per totes les publicacions de l’època. Les conservadores, abrumadorament majoritàries, van coincidir en culpabilitzar els manifestants, tot i que donant versions molt diferents que confundixen al lector. Sols el diari El Pueblo (pràcticament l’únic que hi havia d’esquerres) els va defensar i va donar una versió totalment contrària. És a dir, disposem d’unes informacions tan contradictòries que ens impossibiliten un aclariment real, per la qual cosa oferirem tot seguit un xicotet resum, tot sabent que mai serà exacte del tot: Diumenge 6 de juliol per la nit: El caporal Sanz apalissa greument un jornaler per desorde públic. Dimarts 8 pel matí: una comissió de companys denuncia este fet desmesurat i demana un càstic per a l’autor davant el jutge municipal, el qual els exigix la petició per escrit, tot sabent que eren pràcti-
cament analfabets. Dimarts 8, de 10 a 11 de la nit: La Societat de Treballadors adés citada, d’altres agrupacions socials i molta gent solidària, indignats pel poc de cas mostrat, acorden acudir en massa (de 500 a 600 persones, segons les fonts) a la plaça a reclamar justícia. Autoritats i patrons, que ja s’ho esperaven, els aguarden a l’ajuntament i al Casino Conservador (c/ Vall 2), on són acorralats i intimidats colèricament pels manifestants. Es presenta el caporal Sanz amb quatre guàrdies. Una de les versions que va publicar la premsa conservadora (n’hi hagueren moltes més diferents) diu que un manifestant, en la fragor de la revolta, li posà una pistola al pit al caporal (mai se va trobar cap pistola) i un guàrdia li salvà la vida tot trencant-li el braç amb una culatada de fusell. La situació es descontrola i els guàrdies, desbordats, reben ordres de disparar sobre la gent que, desesperada, intenta fugir el més ràpid possible. Resultat: unes 20 persones ferides greus, altres 20 més amb ferides més lleus, altra gent ferida que no va donar part per por a represàlies i, allò més trist: sis manifestants morts. LA POBLA LLARGA 2019
LA PART OBRERA
50
Des de la implantació del taronger a la mitjania del segle XIX la població poblatana s’havia multiplicat quasi per 10. Era gent humil, jornalera (tot i que alguns ja havien aconseguit un xicotet bancal) que s’havien instal·lat on els solars eren més barats, lluny del centre, als voltants de la placeta de la Verge. I així va nàixer una altra Pobla i van aparéixer els carrers Carta Pobla, Santa Anna, el Teular, Mitjagalta, Ribera Alta, Ardiaca Esplugues, Canonge Fogués i Fayos, una zona que era com un altre poble, amb casetes baix teulada o simples barraques, en clamorós contrast amb les opulentes mansions que estaven edificant-se aleshores els terratinents al centre de la Pobla. La majoria d’ells vestien apedaçats, i eren analfabets i submisos, però la persistent misèria dels últims
anys combinada amb els nous vents sindicals afavoriren un ràpid i atrevit esperit d’insurrecció. Els poblatans morts van ser:
• Vicente Martínez Rovira “el Blanco” (1891), una de les sis víctimes en 1919, amb la seua dona Mª Teresa Prats Llinares (1894) i la seua filla aria (1917-2002), que es va casar amb Ricardo Tormo Gomar, de la Pobla del Duc.
• Tres germans de Vicente Martínez Rovira “el Blanco”: - Batiste (1893-1958), iaio dels Martínez Gomis i Martínez Artés. - Salvador (1896-1949), pare de Teresa Martínez Chuliá. - Maria (1905-1983), iaia dels Gomar Miñana.
- Calixto García García, 55 anys, casat, sense fills. Són nétes del germà José Ramón (1873-1956) “el Solo”: Margarita García Micó José Tudela Lechago; i Elena Negre García Filiberto Varela. - Manuel Moncho Sanchis, 50 anys, casat, amb dos fills. Són néts seus José Moncho García (1949-2016) i les seues germanes, Fina i Herminia. - Antonio García Ferrer, 37 anys, casat, amb tres fills. Són néts seus Juan Antonio García Tello “el Pau” Mª Amparo Benavent Fliguete; i també el germans Rosita, Manolo i Juan Antonio Pla García. - Miguel Tormo Sanpascasio, àlies “Barraca”, 29 anys, fadrí. Era neboda seua Maruja Tormo García (1938-2010) Juan Casanova Bordería. - Vicente Martínez Rovira, 28 anys, casat, amb una filla: Maria Martínez Prats (1917-2002) Ricardo Tormo Gomar (la Pobla del Duc 1917), amb 3 néts: Ricardo, Maruja i Moisés Tormo Martínez. Vicente també conserva encara una neboda: Teresa Martínez Chuliá, filla de Sal ador “el Blanco”.
Com seguint una fulla de ruta ja planificada, al dia següent fou clausurada, per orde de les autoritats, la Societat de Treballadors i foren empresonats 47 obrers acusats de disturbis contra l’orde públic. Pràcticament tots ells van resultar ser dirigents i activistes sindicalistes.
• 8- José Ramón García García “el Solo” (1873-1956). 9- Rafael Tormo Sanpascasio “Barraca” (1908-1938), germans de víctimes. 10- José Ramón Villaplana Oliver (1900-1919), l’única víctima que conserva tomba en el cementeri.
LA PART CONSERVADORA Incloïa als grans terratinents i cacics; als mitjans propietaris, comerciants i industrials; als aspirants a pujar d’escalafó social; als procuradors de terres i, també, a molts treballadors afins a este entorn. Però tots els fils els menejaven els primers, els més poderosos, els quals monopolitzaven tots els càrrecs públics i se caracteritzaven, sobretot, per conservar acèrrimament la rància mentalitat del servilisme incondicional lligat a una pobresa sempiterna. Seria ara massa extens oferir el llistat complet de tots els poblatans que ocuparen càrrecs municipals al voltant d’eixa època, per això ens veiem obligats a fer una selecció dels més destacats, tot sabent que hi falten altres molts que també estaven relacionats en major o menor mesura, una selecció que dividirem en tres sèries:
1ª/1er. Adreça: Vall 12. Luzgarda Miñana Pérez (1853-1916), nínxol 98, sec 1ª/1er. Antecedents: Pares i sogres els majors terratinents locals. Descendents: 3 filles: 1ª. Carmen Serra Miñana (1877-1935), nínxol 238, sec. 1ª/1er Pascual Flores Benavent, diputat (Atzeneta 1872-Paterna 1936); 2ª. Luzgarda Serra Miñana (1891) José Bas Ochoa, militar (Canals 1890); 3ª. Maria Serra Miñana (1894) Juan Torralba López, metge (Xelva 1890-Paterna 1936). -Federico Serra Bataller (1871-1934). Alcalde 1904-1905 i 1907-1908; jutge 1924-1930; esposa confiscada 1936. Terratinent. Nínxol 243, sec. 1ª/ 1er. Adreça: Major 2. Constantina Merí Copoví (1887-1964), nínxol 88, sec 4ª/1er. Antecedents: Pares destacats terratinents de la Pobla i Albaida. Descendents: 3 néts: Federico Serra Frontera i els seus germans Pascual i Inmaculada. -Antonio Miñana Bolinches (1863-1929). Alcalde 1910 i 1912; confisc ts els successors en 1936. Terratinent. Nínxol 188, sec. 1ª/1er. Adreça: Vall 4. Loreto Serena Albelda (1861-1938), nínxol 253, sec. 1ª/1er.
• J. Ramón Serra Cucó
• Federico Serra Bataler
• Eduardo Miñana Andreu?
• Balbino Serena Ramón
- 1ª SÈRIE. Dins de la primera sèrie de grans terratinents i cacics poblatans sobreïxen per damunt de tots (després de l’abolició del senyoriu feudal) dos famílies de casta i nivell consolidat: els Miñana, i els Cucó, als quals se van afegir cinc prósperes famílies més: els Serra, els Serena, els Victoria, els Bolinches i els Ramón, totes amb un objectiu primordial: emparentar-se amb altres famílies de posicions similars, per a conservar i incrementar (sempre que fóra possible) el seu patrimoni. En esta primera sèrie destacaríem a: - José Ramón Serra Cucó (1838-1921). Jutge municipal 19001905; confiscades filles en 1936. Terratinent. N ínxol 134, sec.
51 FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
- José Ramón Villaplana Oliver, 19 anys, fadrí. Va tardar 10 dies en morir, i és l’únic dels sis que conserva tomba al cementeri (nínxol 120, sec. 1ª/1er). Amb 3 nebots: Vicente Villaplana Hernández (1926-2008) Albertina Talens Llinares (1931-2012); Ramón Villaplana Hernández (1929-2019) Emilia Salom Hermano (1933-2017); i Consuelo Villaplana Hernández.
Antecedents: Pares i sogres els majors terratinents poblatans. Descendents: 3 néts: 1er. Antonio Miñana Doménech, advocat (Rafelguaraf 1919-València) & Isabel Uberos Peris (València); 2on. Víctor Miñana Laliga, farmacèutic Mª Luisa García Hidalgo (Màlaga); 3er. Rafael Miñana Laliga, endodoncista (1935-Madrid 2019) Julia Gómez Gómez (Madrid). - Juan Bta. Miñana Bolinches (18691939). Alcalde 1906; regidor 1904, 1909 i 1924; jutge 1916-1919; confisc t 1936. Terratinent. Nínxol 284, sec. 1ª/1er. Adreça: Vall 5. Elena Albelda Bolinches (1871-1950), cosina germana seua. Antecedents: Pares i sogres els majors terratinents de la Pobla i Sant Joanet. Descendents: 3 néts: 1er. Vicente Miñana Serena, metge, nínxol 39, sec. 5ª/1er (1937-1996) María Aragón Caro (19382017); 2ª. Elena Miñana Serena, mestra (1941-2019) Francisco Ferrús Beneyto (Carcaixent 1935-2012); 3er. Juan Bta. Miñana Serena, farmacèutic (1945-Alginet 2019) Emilia Serrano Mira.
LA POBLA LLARGA 2019
- Eduardo Miñana Andreu (1864-València 1936), “el Tio Potrero”. Alcalde
52
• José Ramón Bellver
• Ramón Victoria Bolinches
• Eduardo Serena Albelda
• Eusebio Victoria Bolinches
1912-1913; jutge 1920; líder dretes 1923-1930; confisc ts successors 1936. Terratinent, tractant. Adreça: Vall 8. Fadrí, cosí germà dels Miñana Bolinches. Antecedents: Pares terratinents notables de la Pobla i Manuel. Descendents: 2 nebodes de València: Josefina Pont Juan Vicente Alarcón Sánchez; i Milagro Pont Juan Emilio Abellá Verdú, odontòleg. - Balbino Serena Ramón (1872-1933). Regidor 1909 i 1924; confiscada esposa 1936. Terratinent i exportador. Nínxol 223, sec. 1ª/1er. Adreces: Major 19 i Estació 34-36. N ieves Victoria Bolinches (1887-1950), nínxol 223, sec. 1ª/1er. Antecedents: Pares grans terratinents poblatans. Germà Telesforo Serena Ramón (1870-1923), regidor 1906. Germanastre Nemesio Serena Albelda (1863-1909), alcalde 1903. Sogres grans terratinents de la Llosa i la Pobla. Descendents: 7 néts: Balbino Serena Pérez i els seus germans Rafael i Nieves; i Guillermo Serena Hostalet i els seus germans Vicente, Ana Mª i Mª Nieves. - Andrónico Cucó Barrachina (1850-1932). Jutge 1920-1921 (abans de 1900 va ser alcalde i jutge). Llaurador. Nínxol 220, sec. 1ª/1er. Adreça: N ou 17. Teodora Serena Albelda (18531928), nínxol 83, sec. 1ª/1er. Antecedents: Pares i sogres destacats terratinents de la Pobla. Descendents: un besnét: Alfons Cucó Giner, senador socialista (València 1941-2002). - José Ramón Bellver (1859-1942) àlies “Corna”. Alcalde 19241927; regidor 1904-1909; confisc t 1936. Llaurador. Adreça: Major 5. 1ª Adela Serena Albelda (1864); i 2ª Brígida Serena Albelda (1874-1945). Antecedents: Pares notables propietaris. Pare alcalde 1870. Sogres destacats terratinents de Carcaixent i la Pobla. Descendents: 5 néts (entre d’altres): 1ª. Adela Carbonell Ramón (1909-1969), nínxol 102, sec. 4ª/1er Carlos Moscardó España (Oliva-la Pobla 1982); 2ª. Concha Carbonell Ramón (1913-2007), nínxol 97, sec. 4ª/1er Vicente Miñana Albelda (1906-1939); 3ª. Maruja Carbonell Ramón, Nou 7; 4rt. Casto Ramón Roselló (1938-1988) María Sanz Fillol (1939-2014); i 5ª. Adela Ramón Roselló. - Eduardo Serena Albelda (1867-1952), “el Tio Purets”. Regidor 1924; confisc t 1936. Exportador. N ínxol 3, sec. 3ª/1er. Adreça: Sant Vicent 19. 1ª Filomena Serena Lluch (1870-1909), nínxol 48 sec 1ª/1er. 2ª Asunción Bellver Oltra (Quatretonda 18851971), nínxol 169, sec. 3ª/1er. Antecedents: Pares destacats terratinents. Pare alcalde 1872. Germà Juan (1859-1915), fadrí, jutge 1914. Primers sogres destacats terratinents de la Pobla i Sant Joanet. Descendents: 4 néts (entre d’altres): 1ª. Filomena González Serena José Gil Cucó; 2on. Eduardo Serena Burguete (19282003); 3ª. Elena Miñana Serena, mestra (1941-2019) Francisco Ferrús Beneyto (1935-2012); 4rt. Juan Bta. Miñana Serena, farmacèutic (1945-Alginet 2019) Emilia Serrano Mira. - Ramón Victoria Bolinches (1883-1962). Regidor 1923-1930 i 1939; confisc t 1936. Exportador, titular del Cine Victoria. Nínxol 22, sec. 2ª/1er. Adreça: Sant Vicent 23. Loreto Doménech
Andreu (Rafelguaraf 1889-1957), nínxol 22, sec. 2ª/1er. Antecedents: Pares destacats terratinents de la Llosa i la Pobla. Sogres grans terratinents de Rafelguaraf. Descendents: 1 filla: Loreto Victoria Doménech (1918-1994) Salvador Tudó Marrades (1918-1999), alcalde 1965-1979.
- Damián Serena Barrachina (1897-1966). Regidor dretes 1931. Llaurador. Nínxol 38, sec. 5ª/1er. Adreces: Nou 13 i Ramón y Cajal 21. Vicenta Pla Úbeda (1900-1981), nínxol 38, sec. 5ª/1er. Antecedents: Pares destacats terratinents de la Pobla. Pare Damián Serena Albelda (1855-1919) regidor en 1909. Descendents: 3 fills: 1ª. Teresa Serena Pla Salvador Benavent Calatayud (1926-2006); 2on. Damián Serena Pla (1934-2018) Francisca Bertomeu Casanova; 3er. Francisco Serena Pla (1936-1985) Teresa Tello Navarro. - 2ª SÈRIE. Després trobem una segona sèrie de noves incorporacions familiars (que van emparentar amb els terratinents) com a grans dominadors de l’escenari econòmic i polític poblatà, entre els quals cal ressaltar quatre figu es molt rellevants: - Pascual Flores Benavent (Atzeneta 1872-Paterna 1936). Alcalde 1909; diputat provincial; filla confiscada en 1936. Terratinent, comerciant, armador. Adreça: Vall 25 Carmen Serra Miñana (1877-1935), nínxol 238, sec. 1ª/1er. Antecedents: Pares benestants i sogres principals terratinents de la Pobla. Descendents: 2 fills: 1er. Pascual Flores Serra (la Pobla 1898-Portitxol de Tavernes 1936) Dolores Izquierdo de Diego (València 1912); 2ª. Carmen Flores Serra (1903) Ricardo Reig Reig, metge, (Xàtiva 1897-València 1962). - Salvador Llorca Cucó (1869-Paterna 1936), àlies “Paraeta”. Alcalde 1906-1907, 1910-1911, 1915-1916 i 1920; regidor 1919; jutge 1922-1923 i 1931; confisc ts successors 1936. Comerciant de guanos, soci de Francisco Roig Cogollos “el Tio Canó” (Carcaixent 1859-1939) i del seu cunyat José Mellado Peris (València 1871-1938). Adreça: Vall 19-21. Consuelo Tudela Cucó (Carcaixent 1873-1939), nínxol 14, sec. 1ª/ 1er. Antecedents: Mare xicoteta propietària de la Pobla. Sogres notables propietaris de Carcaixent i la Pobla. Descendents: 2 filles: 1ª. Consuelo Llorca Tudela (1900-1958), nínxol 128, sec. 3ª/1er Juan Bta. Miñana Albelda (1894-1948), nínxol 84, sec. 1ª/1er alcalde 1939, sense fills; 2ª. Am-
53
• Pascual Flores Benavent
• Salvador Llorca Cucó
• Juan Bta. Carbonell Llorca
• José Carbonell Llorca
paro Llorca Tudela (1911-1996), nínxol 217, sec. 2ª/2on Juan Bta. Llorca Pastor (1914-1975), sense fills - Juan Bta. Carbonell Llorca (18871961). Alcalde 1916, 1917 i 1931; regidor 1919; jutge 1931; vicepresident Federació Exportadors; fugit i confisc t 1936. Exportador i destacat propietari (titular de 18 cases a la Pobla en 1936). N ínxol 304, sec. 1ª/1er. Adreça: N ou 7. Adela Ramón Serena (1885-1941), nínxol 304, sec. 1ª/1er. Antecedents: Pare procurador del Baró i regidor 1909. Sogres terratinents destacats de la Pobla. Descendents: (entre d’altres) 1 filla: Maruja Carbonell Ramón; i 3 néts: 1ª. Adela Moscardó Carbonell (1935-València 2015) Vicente Serrat Roca; 2on. Carlos Moscardó Carbonell (1939-1998) Carmen Navarro Torres; 3ª. Concha Luján Carbonell Josep Lluís Albiñana Olmos, 1er president de la Generalitat Valenciana. - José Carbonell Llorca (1891). Alcalde dretes 1931; fugit i confisc t 1936. Exportador. Agent Nacional d’Investigació i Informació. President de l’Ateneu Co-
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
- Eusebio Victoria Bolinches (1887-1939). Regidor 1919; alcalde 1930; confisc t 1936. Llaurador. Nínxol 22 sec 1ª/1er. Adreça: Vall 17. Mercedes Fayos Martínez (Carcaixent 1887-1966), nínxol 63, sec. 4ª/1er. Antecedents: Pares grans terratinents de la Llosa i la Pobla. Sogres llauradors notables de Carcaixent. Descendents: 7 néts: 1ª. Teresa Victoria Giner Jorge Barber Bosch (1948-1998); 2ª., 3ª. i 4ª. Mercedes, Amparo i Mª Antonia Pérez Victoria, dermatòloga Carles Martínez Artés; 5é. Juan Ventura Victoria, catedràtic Organització Empreses Universitat Oviedo (1954-2017); 6ª. Mª Antonia Ventura Victoria, pediatra; i 7ª. Margarita Rosa Ventura Victoria, radiòloga.
(1870). Antecedents: Pares i sogres xicotets llauradors poblatans. Descendents: Sense fills, sols 1 nebot de la dona: José Casells Calatayud (1908-1976), confisc t 1936, nínxol 87, sec. 2ª/2on Dolores Escrihuela Martí, “la Tia Lola” (Tavernes 1910-2004), nínxol 92, sec. 2ª/2on.
• Paulino Ferri Estarelles
• Arcadio Casells Ferrer
• Manuel Giner Cucó
• Francisco Casells Giménez
LA POBLA LLARGA 2019
mercial de la Pobla en 1965. Adreça: Nou 17. Teresa Vercher San Basilio (1893). Antecedents: Sogre xicotet llaurador de la Pobla. Descendents: Desconeguts.
54
- 3ª SÈRIE. I per últim també trobem una tercera sèrie d’industrials, comerciants, procuradors de terres, etc., tots aspirants a pujar de grau social, entre els quals sols destacarem a: - Ezequiel Burguete Botella (1873). Alcalde 1914, 1919 i 1920-1922. Constructor i industrial: va montar a la Pobla un forn d’algeps i la fàbrica de conserves “El Globo”. Adreces: Major 24 (Casa Cultura) i Nou 3. Ana Mª Durà Martínez (1875). Antecedents: Pare fuster de València i jutge 1897-1899 i 1905. Mare de família botiguera. Sogres xicotets propietaris de la Pobla. Descendents: 4 néts: Ana Mª Serena Burguete i els seus germans Eduardo (1928/2003), Margarita i Filomena. - Arturo Llucián Giménez (1869-Paterna 1936). Alcalde 1918-1919; esposa confiscada 936. Llaurador. Adreça: Muntanya 17. Candelaria Casells Giménez
- Eduardo Dasí Giménez (1868-port de Càrcer 1936). Alcalde 1922; jutge 1912-1915; confiscada l’esposa 1936. Llaurador, procurador del Baró. Adreces: Major 8 i Sant Vicent 5. Concepción Martínez Ferri (1869). Antecedents: Pares xicotets propietaris de l’Énova i la Pobla. Sogre fuster. Descendents: Desconeguts. Era cosí germà de l’alcalde de 1919 Arturo Llucián Giménez. - Paulino Ferri Estarelles (1862-1944). Regidor 1923-1930. Llaurador. Nínxol 204, sec. 1ª/1er. Adreces: Vall 76 i Nou 14. Vicenta Calatayud Benavent (Carcaixent 1866-1934), nínxol 204, sec. 1ª/1er. Antecedents: Pares jornalers. Sogres incipients llauradors de Carcaixent. Cunyat de Vicente Calatayud Benavent (Carcaixent 1880-1964), regidor 1939 i exportador. Descendents: 3 fills: 1er. Paulino Ferri Calatayud (1892-1936), víctima 1936 Consuelo Juan Tortosa (1905-1973) > Consuelo Ferri Juan, estanquera; 2on. Vicente Ferri Calatayud (1893-1949), regidor 1939, carter i músic Vicenta Salom Roig (1897-1990); 3er. Emilio Ferri Calatayud (1899-1936), rector, víctima 1936. - Manuel Giner Cucó (1876-1958). Regidor 1923-1930. Fabricant de carros. Nínxol 133, sec. 3ª/1er. Adreces: Major 18-1º i ctra. Carcaixent s/n 1ª Consuelo Roca Quixal (Cogullada 1878). 2ª Nieves Gascó Serradell (1873-1939), nínxol 85, sec. 1ª/1er. Antecedents: Pares propietaris mitjans. Pare alcalde 1873-1878. Segon sogre xicotet comerciant. Descendents: 6 néts: 1ª. María Giner Vayá (1932-2018) José Calatayud Talens (1928-2008); 2on. Juan Giner Vayá, industrial; 3er. Francisco Salom Giner, botiguer (1929-2006) Enriqueta Simarro Pons (Carcaixent 1935-2009); 4rt. Daniel Benavent Giner, fontaner (1937-2016) Leonor Pérez Bolinches; 5é. Francisco Giner Serena Carmen Calatayud Ferrandis; 6é. Manuel Giner Serena, fuster Cidia Llamas. - Arcadio Casells Ferrer (1877-1973). Regidor 1924; confisc t 1936. Obrer. Nínxol 122 sec 3ª/1er. Adreça: Vall 88. Joaquina Ortolá Esparza (1878-1957), nínxol 117, sec. 3ª/1er. Antecedents: Pare xicotet comerciant. Sogres xicotets propietaris. Descendents: 2 fills: 1er. Arcadio Casells Ortolá, oficinista (1914-1936), víctima 1936; 2ª. Rosa Casells Ortolá, funcionària ajuntament (19192018) Baldomero García Ibáñez, secretari ajuntament (19092002), sense fills - Francisco Sebastiá Ferrer (1876-1942). Regidor 1924. Llaurador. Nínxol 121, sec. 1ª/1er. Adreça: Vall 16. Dolores Chornet Ferrando (1881-1925), nínxol 121, sec. 1ª/1er. Antecedents: Pares xicotets llauradors de Ròtova i la Pobla. El germà Vicente, “el Tomaquero” (1869-1925) era exportador. Sogre xicotet propietari de la
- Salvador Canet Sebastiá (1881-port de Càrcer 1936). Alcalde de dretes 1931-1933; confiscada esposa 1936. Propietari destacat. Adreça: Vall 1. María Sancho Serrano (Simat Valldigna 1893). Antecedents: Pare droguer, propietari mitjà de Carcaixent i jutge 1912. Mare xicoteta propietària, germana dels “Tomaqueros”. Descendents: un fill, sense més notícies - Domingo Tudó Barrachina (1895-terme de Corbera 1936). Regidor dretes 1931; esposa confiscada 1936. Llaurador mitjà. Adreces: Nou 39 i Colón 12. Concha Mellado Ripoll (València 1898-1989), nínxol 140, sec 3ª/3er. Antecedents: Pares destacats llauradors de Carcaixent i la Pobla. Nebot de Domingo Tudó Pérez, àlies “Cando” (1871-1925), regidor 1904 i 1906. Sogre comerciant de guanos, soci de Salvador Llorca Cucó (1869-Paterna 1936) i de Francisco Roig Cogollos “el Tio Canó” (Carcaixent 1859-1939). Descendents: 5 nétes: les germanes Mª Fernanda i Desamparados Tudó Pla; i les germanes Concha, Reyes i Pilar Murgui Tudó. - Francisco Casells Giménez (1877-1951). Regidor dretes 1931; confisc t 1936. Llaurador. N ínxol 123, sec 1ª/1er. Adreça: Major 18. Consuelo Calatayud Pardo (Bèlgida 1880-1964), nínxol 123, sec. 1ª/1er. Antecedents: Pares xicotets llauradors de la Pobla. Descendents: un fill: José Casells Calatayud (1908-1976), confi cat 1936, llaurador, nínxol 87, sec. 2ª/2on. Dolores Escrihuela Martí, “la Tia Lola de l’hort” (Tavernes 1910-2004).
1. Duració dels tirs: Ente una i tres hores, segons la font. Van haver 6 morts i més de 50 ferits. Sols amb uns tirs a l’aire la gent haguera fugit horroritzada, la plaça i els carrers adjacents se poden desallotjar en poc de temps ¿Era precís disparar durant almenys una hora? Al cap d’uns moments no haguera quedat ningú, ¿per què se van prolongar tant els tirs sobre la gent? 2. Possible tinença d’armes dels obrers: Segons la majoria de la premsa els obrers portaven armes i dispararen continuadament sobre els agents de seguretat. Potser portaren alguna arma, però ¿com és que cap guàrdia va resultar ferit per bala? A més, al final de l’investigació oficial mai va constar que els manifestants dugueren armes. 3. Munició apareguda: Els guàrdies utilitzaven els fusells Màuser, però sols va haver un mort per bala de Màuser. ¿Quines municions van matar als altres cinc? No consta quina bala va matar a José Ramón Villaplana, però està documentat que els quatre restants moriren per dos bales de revòlver, una bala de pistola automàtica i una perdigonada d’escopeta. I dels 50 ferits tan sols un va ser per bala de Màuser, la resta per altres municions diverses, ¿qui va disparar tant sobre la multitud? 4. Accés a les armes de foc: No es pot descartar que algun obrer portara una arma, però en 1919 ¿qui eren els que
DETALLS I INTERROGANTS DELS FETS És d’imaginar que les autoritats estarien molt terroritzades per la forta hostilitat de la multitud en aquells moments, però caldria plantejar-se (tot vulnerant un poc l’independència valorativa que se li demana a un historiador) certs interrogants sobre alguns detalls que ocurriren durant els fets:
55 FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
Pobla. Descendents: 2 fills: 1er. Francisco Sebastiá Chornet (1902), enginyer de camins, republicà, fugit 1939 a Cuba i Brasil; 2ª. Dolores Sebastià Chornet (1904-1989), “la Tia Xorneta”, fadrina.
majorment se permetien el luxe de ser aficion ts a la cacera o posseir estes sofisticades armes adés citades 5. Simultaneïtat del foc: Segons el diari El Pueblo al mateix temps que la guàrdia civil va iniciar el foc, començaren a eixir tirs de molts balcons i finest es. L’altra part ho va negar, però, aleshores ¿d’on van eixir tantes bales que no eren de Màuser?, però sobretot ¿com se van posar d’acord els possibles francotiradors per a començar a disparar simultàniament sense haver-ho acordat prèviament?
6. Procedència del foc: Els obrers van dir al diari El Pueblo que no podien precisar tots els llocs des d’on havien disparat contra ells, perquè havien sigut molts (era de nit i la il·luminació elèctrica aleshores era ínfim ), però sí que donaven com a certs els 6 llocs següents: el Casino Conservador (carrer Vall 2), la casa abadia, la botiga de Cayetano Micó (carrer Nou 6 o antiga farmàcia), la casa de Batiste Carbonell (carrer Nou 7), la casa natal dels Llorca (carrer Nou 15, ara herboristeria Emma), la casa? d’Eduardo Cortés, el secretari de l’ajuntament, i des del molí de la Replaceta (aleshores d’un tal Salvador Ribes). ¿Podrien ser acusacions falses per rancors personals? No cal descartar res. Estos acusats ho van negar al·legant que estaven retinguts al Casino Conservador. Evidentment ells no podien ser, però ¿i les seues cases, no quedaran sempre en sospita? 7. Possibles morts selectives: Autoritats i premsa sols lamentaren la mort del jove de 19 anys José Ramón Villaplana (que no estava afili t a cap societat obrera), del qual van dir que era de conducta irreprotxable. Dels altres cinc digueren que eren sindicalistes incansables de pèssims antecedents, ¿estaven dient que s’ho mereixien?, ¿per què van morir els sindicalistes més notables? 8. Rapidesa de les detencions: L’endemà de bon matí la Guàrdia Civil ja tenia un llistat de 47 persones que va empresonar i no els va deixar assistir als soterraments dels companys morts, llistat on hi havien noms que ni tan sols havien estat en la manifestació, ¿no és molt sospitós que se confeccionara un llistat tan llarg en un espai de temps tan curt i tan rebolicat?, ¿no resulta curiós que tots els detinguts van ser els sindicalistes més actius de la Societat de Treballadors del Camp?
LA POBLA LLARGA 2019
DESPRÉS DELS FETS
56
El Consistori en ple i el diputat provincial Pascual Flores Benavent (†1936) de seguida van sol·licitar l’aprovació d’un nou Quarter amb més guàrdies (en 1919 estava en l’antic bar de Les Paxangues). La Corporació estava formada aleshores per l’alcalde Arturo Llucián Giménez (†1936), pel jutge municipal Juan Bta. Miñana Bolinches (†1939) i 6 regidors: Ezequiel Burguete Botella (que fou alcalde després en el mateix any), Salvador Llorca Cucó (†1936), Juan Bta. Carbonell Llorca (†1961), Eusebio Victoria Bolinches (†1939), Bautista Bolinches Oliver (†1920) i Pascual Sanchis Pastor (†1937), este últim substituït 6 dies després per Salvador Dasí Talens (†?), els quals van proposar, per al caporal Tomás Sanz i per als quatre guàrdies que reprimiren la manifestació, la concessió d’una condecoració meritòria, que prompte va ser aprovada per la Benemèrita. Les autoritats locals i persones acusades directament pels obrers mai van ser investigades, ni per possibles tirs ni per un hipotètic complot previ. La justícia va dictaminar que els únics culpables de les morts van ser els propis manifestants, per greu agressió a l’autoritat.
FONTS DE LES IMATGES Cinc anys després, el 29 de juny de 1924 (festa de Sant Pere) el nou Quarter (finanç t solament amb capital poblatà, del propi ajuntament i d’alguns particulars), ja estava acabat a l’actual Casa de Cultura, i va ser donat al Cos de la Guàrdia Civil. La Corporació municipal, que ja havia canviat en 1923 arran del colp d’estat de Primo de Rivera, la formaven: l’alcalde José Ramón Bellver (†1942), el jutge municipal Federico Serra Bataller (†1934) i 8 regidors: Juan Bta. Miñana Bolinches (†1939), Balbino Serena Ramón (†1933), Eduardo Serena Albelda (†1952), Constantino Talens Cucó (1900-1927), Joaquín Canet Ortega (†1929), Francisco Sebastiá Ferrer (†1942), José Mª Burguete Pla (†1968) i Arcadio Casells Ferrer (†1973). Durant la Guerra Civil de 1936-1939 van morir 16 poblatans del bàndol nacional, i és curiós observar que els 5 primers morts havien tingut notables implicacions polítiques en els Successos de 1919 (sols havien passat 17 anys). Estes 5 persones van ser: el rector Vicente Rubiols (†05 d’agost de 1936), Eduardo Miñana Andreu (†26 agost), Salvador Llorca Cucó i Arturo Llucián Giménez (†7 setembre) i Pascual Flores Benavent (†8 setembre). De cap de les maneres estem dient que la venjança és sufic ent motiu per a assasinar, però en el context de barbàrie que s’estava vivint als inicis de la guerra, és prou evident que en
• Després dels successos de 1919 les autoritats locals decidiren construir i donar a la Benemèrita este quarter, acabat em 1924 (ara Casa de Cultura) que, al ser més gran que l’anterior, podia albergar més guàrdies
-Imatge 1: Cessió del M. I. Ajuntament de la Pobla Llarga. Autor: Xavier Soro. -Imatges 2, 3 i 4: Cessió de Xelo Prats Lorente. -Imatge 5: Cessió de Rosita Martínez Artés. -Imagte 6: Cessió de Teresa Martínez Chuliá. -Imatges 7, 12, 15, 16, 17, 23, 24, 25 i 26: Cementeri local de la Pobla Llarga. -Imatge 8: Cessió de Margarita García Micó. -Imatge 9: Cessió de Rafael Casanova Tormo. -Imatge 10: Cessió de Consuelo Villaplana Hernández, a través de Ximo Vidal Martínez. -Imatge 11: Cessió de la família Torralba Rull. -Imatge 13: Revista Unión Patriótica, núm 75, 01-11-1929, pàg. 91. -Imatges 14 i 15: Centre d’Imatge del Museu d’Etnologia de València, colleció Factícia. Autor: Vicente Barberá Macip (1870-1935). -Imatge 18: Cessió de Mª Antònia Pérez Victoria. -Imatge 19: Revista La Semana Gráfi a, región de Levante, Año VII, núm. 259, 2706-1931, pàg. 17. -Imatge 20: Cessió de Trini Llorca Vallés. -Imatge 21: Revista Horizontes, núm. 2, octubre 1933, València. Cessió de Ferran Pastor Belda. -Imatges 27, 28, 29, 30 i 31: Arxiu propi. -Imatge 32: Cessió de Josep Lluís N avarro i Sanchis.
57 FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
estes morts va haver una relació molt directa amb els amargs Successos de 1919, que encara hui la gent major els transmet com una cruenta matança on hagueren pogut morir moltes persones més, perquè no cal oblidar els 50 ferits que van salvar la vida de miracle i tota la gent que, per sort, va eixir il·lesa d’aquella salvatge emboscada.
ELS SUCCESSOS TRACTATS A MADRID Per XIMO VIDAL MARTÍNEZ
E
LA POBLA LLARGA 2019
l segle XX començà a Espanya amb una monarquia lliberal no democràtica basada en l’alternança de dos partits polítics: el conservador d’Antonio Cánovas del Castillo (Málaga 1828 - Santa Águeda 1897) i el lliberal de Práxedes Mateo Sagasta y Escolar (Torreceilla de Cameros 1825 - Madrid 1903). Alfonso XIII (Madrid 1886 – Roma 1941) va jurar la Constitució de 1876 el 17 de maig de 1902 donant inici al seu regnat fins 1923. El Rei va compartir el poder legislatiu amb unes Corts bicamerals i es varen celebrar un total de nou eleccions generals durant aquestos vint-i-un anys: 1903, 1905, 1907, 1910, 1914, 1916, 1918, 1919 i 1920.
58
Dos crisis importants es van produir durant el regnat d’Alfonso XIII que varen evidenciar certa descomposició del sistema polític. La primera en 1909 on el descontent del poble per la guerra del Marroc va provocar revoltes sent les més greus a Barcelona i conegudes com la Setmana Tràgica.1 La segona en 1917 any molt conflictiu tant a Espanya com a la resta del món, on els salaris
El cap de la Guàrdia Civil de la Pobla Llarga aquella nit del 8 de juliol de 1919, Tomás Sanz Allueva (Blesa 1884 - ?) va entrar a formar part de la Guàrdia Civil el 7 de maig de 1909 arribant fins a Alferes en gener de 1936. La seua primera destinació va ser en la comandància de Terol, destinant-lo al poble de Monroyo, però al poc de temps va ser traslladat a Barcelona pels sucesos sediciosos de Cataluña, en los que formó parte para reprimir-los (Setmana Tràgica del 26 de juliol fins al 2 d’agost de 1909). Açò és el que va deixar per escrit el director general de la Guàrdia Civil on també senyala que va tindre molt bon comportament.
1
que es pagaven als treballadors eren molt baixos i els preus de tot cada vegada més alts. A la Pobla Llarga la falta de vagons per donar eixida a la taronja va provocar una situació desesperant entre els jornalers.2 L’1 de juny de 1919, enmig d’aquesta crisi econòmica i política, van haver eleccions generals. Varen ser elegits un total de quatre-cents nou diputats al Congrés, sent la força política més votada el Partit Conservador dirigit per Antonio Maura Montaner (Palma de Mallorca 1853 – Torrelodones 1925) que va ser el president del Consell de Ministres fins el 20 de juliol de 1919. El Partit Socialista Obrer Espanyol, el Partit d’Unió Republicana Autonomista i la Federació Republicana es varen presentar junts en una Conjunció republicana-socialista aconseguint un total de quinze escons dels quals sis corresponien als socialistes agafant l’acta de diputat: Julián Besteiro Fernández (Madrid 1870 – Carmona 1940); Pablo Iglesias Posse (El Ferrol 1850 – Madrid 1925); Teodomiro Menéndez Fernández (Oviedo 1879 – Madrid 1978); Indalecio Prieto Tudero (Oviedo 1883 – Mèxic 1962); Fernando de los Ríos Urruti (Ronda 1879 – Nova York 1949); Andrés Saborit Colomer (Alcalá de Henares 1889 – València 1980). Els socialistes es varen constituir com a grup minoritari en la Cambra anomenant a Iglesias com a president, a Besteiro com a vicepresident i com a secretari a Saborit. Els Successos comunicats oficialment a
adrid
La primera comunicació oficial sobre els fets de la nit del dimarts 8 de juliol de 1919 va ser un telegrama d’un capità de la Guàrdia Civil al governador civil (Rafael Durán) de València.3 Segons Las Provincias del dijous 10 de juliol, aquest primer te-
Recomanem la lectura de l’article de Ferran Pastor i Belda: 1917 Vaga general a la Pobla Llarga, publicat en el Serratella núm. 6 de la Pobla Llarga d’octubre de 1985 per saber més.
2
Alterado orden público en Puebla Larga, y habiendo llegado a mi noticia que la fuerza del puesto había sido agredida, y que ésta hubo de repeler la agresión haciendo uso de las armas, me he personado en este pueblo, donde se halla el jefe de la línea, restableciendo el orden y deteniendo a los autores. Hay muertos y heridos. Daré más detalles una vez se haya restablecido el orden. Concentro los puestos de Alberique, Villanueva de Castellón, Manuel y Carcagente. Instruyo diligencias.
3
Primer jefe comandancia Guardia civil infantería, señor Borrué eixia en el primer tren cap a la Pobla per a informar-se personalment dels fets i daré cuenta a V.E. del resultado de su información.
Però no va ser l’única comunicació que va rebre el governador a les hores dels Successos. L’alcalde de la Pobla Arturo Llucián Giménez (la Pobla Llarga 1869 – Paterna 1936)5 i després las autoridades y fuerzas vivas de Puebla Larga6 li varen enviar també sengles telegrames. I un tinent coronel de la Guàrdia Civil que va acudir a la Pobla para practicar una visita de inspección con motivo de los sucesos ocurridos anoche li va cridar per telèfon.7
Amb aquesta informació oficial que havia sigut comunicada al govern espanyol, el subsecretari de la governació i diputat maurista Joaquin de Montes y Jovellar (Madrid 1879 - Paracuellos del Jarama 1936) va transmetre a tota la premsa nacional, la nit del 9 de juliol, la versió oficia del que havia succeït a la Pobla Llarga.8
Tota aquesta informació oficial li la va comunicar el governador al ministre de la governació Antonio Goicoechea Cosculluela (Barcelona 1876 - Madrid 1953) i a més a més li va enviar un telegrama propi, el governador al ministre, on l’informava que el he de añadir que en los sucesos desarrollados en ésta existen tres muertos y cinco heridos (uno de éstos ha fallecido ya), graves. El orden ha quedado restablecido completamente”.
A les 10:30 h del matí del 10 de juliol, es va reunir el Consell de Ministres al Palau Reial presidint-lo el Rei Alfonso XIII. El president del Govern va pronunciar
4
Hallándose alterado completamente el orden público en esta localidad, por una imponente manifestación de alborotadores que se han congregado en masa en la plaza, frente a la casa capitular, serían sobre las 23 horas de ayer, en actitud amenazadora, y con el fin de restablecer el orden, he requerido el auxilio de la fuerza de la Guardia civil, y al presentarse ésta en dicha plaza, ha sido recibida a tiros y pedradas, y por ello dicha fuerza tuvo que repeler la agresión, haciendo uso de las armas, habiéndose detenido a los presuntos autores. Hay muertos y heridos.
5
La totalidad de las autoridades y fuerzas vivas lamentan doloridas los sucesos luctuosos ocurridos en las últimas horas de anoche por la tumultuaria manifestación, habiéndose evitado una verdadera hecatombe por el exquisito tacto y singular prudencia del comandante del puesto de la Guardia Civil. El estado social de este pueblo exige imperiosamente aumento de número de Guardia Civil, si se quiere asegurar el orden. Rogámosle acuerdo dicho necesario aumento. Aquest telegrama va ser signat pels que varen ser qualific ts com a fuerzas vivas: Llucián, alcalde; Juan Bta. Miñana Bolinches (la Pobla Llarga 1869 - 1939) jutge municipal; Vicente Rubiols Castelló (Gandia 1874 – Torre d’Espioca 1936) rector; Pascual Flores Benavent (Atzeneta 1872 – Paterna 1936) diputat provincial; Salvador Llorca Cucó (la Pobla Llarga 1869 – Paterna 1936) regidor; Pascual Sanchis Pastor (la Pobla Llarga 1864 – 1937) regidor; Bautista Bolinches Oliver (Carcaixent 1867 – la Pobla Llarga 1920) regidor; Ezequiel Burguete Botella (la Pobla Llarga 1873 - ?) regidor; Juan Bta. Carbonell Llorca (la Pobla Llarga 1887 - 1961) regidor; Eusebio Victoria Bolinches ( la Pobla Llarga 1887 – 1939) regidor. 6
el cabo de la benemérita estuvo a punto de ser víctima de los revoltosos. Al tener noticia de los hechos se dirigió completamente solo a la plaza del pueblo, y apenas se presentó, un individuo le colocó una pistola en el pecho. Por fortuna no le alcanzó el disparo, pues desvió el arma un guardia civil que había llegado con toda celeridad al tener noticia en el cuartel de que era peligroso que fuera el cabo sin acompañamiento de la demás fuerza.
7
A las once de la noche del día 8, numerosos grupos de obreros, en actitud tumultuaria, y con armas, ocuparon la plaza del pueblo y sitiaron el Ayuntamiento. Oportunamente se presentó la Benemérita, que intimó a los grupos para que se disolvieran, y lejos de ello, un obrero hizo un disparo sobre el comandante del puesto, casi apoyándole la pistola en el pecho, no hiriéndole por la rápida intervención de uno de los guardias, que desvió el arma. A este disparo siguieron otros muchos, viéndose la fuerza materialmente envuelta por los revoltosos. Entonces el cabo, con gran serenidad, mandó cargar y hacer fuego, viéndose obligado a repetir la descarga para lograr que huyeran los amotinados. Despejada la plaza, la fuerza ocupó el Ayuntamiento, y aun volvieron los revoltosos a presentarse, haciendo nuevos disparos. Dos horas después de estos sucesos, reforzado el puesto de la Guardia Civil con fuerzas de Villanueva de Castellón y Alberique, con el jefe de la línea, y de los puestos de Manuel, Carcagente y Alzira, con el capitán de la compañía, se restableció materialmente la normalidad, manteniéndose la debida vigilancia. En la plaza quedaron muertos tres amotinados y gravemente herido otro, sabiéndose por noticias posteriores la existencia de cinco heridos más, de los cuales fallecieron dos. Intervino el juez de instrucción en el levantamiento de los cadáveres, y en la agresión a la fuerza se ha nombrado instructor al capitán de la quinta compañía. El teniente coronel de la Benemérita telegrafía afirmando que la fuerza cumplió con su deber. Por orden del juez instructor militar ha sido clausurada la Sociedad Trabajadores del Campo.
8
59 FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
legrama va ser enviat cap a les cinc del matí del dimecres 9 de juliol però podria haver sigut un poc abans ja que en la pàgina tres del diari La Correspondencia de Valencia del 9 de juliol transcriu ja aquest telegrama i un altre posterior del mateix capità que comença dient: “Confirmando mi elegrama de anoche ...4
l’acostumat discurs sobre política exterior i interior deteniéndose principalmente en los sucesos ocurridos en Puebla Larga.9 Maura, al rebre als periodistes després del Consell va comentar que las noticias son tranquilizadoras y únicamente hay una desagradable, de que ustedes ya tendrán conocimiento por la referencia que dio anoche el subsecretari Montes. En aquell precís moment, el diputat provincial poblatà Flores que segons la premsa havia sigut testimoni presencial dels fets, estava a València on s’havia desplaçat per a explicar de viva veu al governador el que havia succeït.10
Hi ha una curiositat de la que Joan Català ens va informar en un article publicat en el programa de festes de 2009 (La casa de Ramón Prats, els comptes de Torrefiel i la monarquia espanyola) i és que Alfonso XIII tenia sang dels Puigmoltó que van ser propietaris de la casa del carrer Vall núm. 10. Voldria aquell matí Alfonso XIII saber de primera mà que havia passat en el poble lligat a ells?.
9
Los sindicalistas, sigilosamente, se reunieron en la plaza y calles inmediatas, hasta después de las once de la noche, hora en que termina el servicio telegráfi o y telefónico, y silenciosamente, se dirigieron a la casa ayuntamiento con el propósito de asaltarla, mientras que otros grupos buscaban al alcalde, al juez municipal y al cabo-comandante del puesto de la Guardia civil. Este dispuso inmediatamente la salida de los cuatro guardias de que consta el puesto, y se dirigieron a la plaza, donde uno de los sindicalistas hizo un disparo de pistola, casi a quemarropa, al cabo, que afortunadamente resultó ileso; pero uno de los guardias hico fuego contra el agresor, matándolo. La Guardia civil se cobijó en los quicios de las puertas de las casas de la plaza, y los sindicalistas se tiroteaban desde las bocacalles, explicando esto por qué los muertos y heridos no lo son de balas de Maússer. La benemérita hizo varias descargas al aire, y los que ocupaban las bocacalles huyeron. El propósito de los revoltosos de dejar a la escasa fuerza de la guardia civil aislada, por no poderse comunicar por telégrafo ni teléfono con los puestos inmediatos, no lo consiguieron porque funcionaron los teléfonos particulares. El tiroteo duró varias horas, hasta que llegaron los refuerzos de los puestos limítrofes. La tranquilidad hoy es completa; pero el elemento sindicalista está haciendo grandes trabajos de propaganda entre los obreros del campo.
Però el ministre de la governació va rebre la nit del 10 de juliol un telegrama que segur no se l’esperava. El diputat republicà i director del diari El Pueblo, Felix Azzati Descalci (Cádiz 1874 – València 1929) li va comunicar que els Sucesos Puebla Larga son obra del caciquismo. Ni hay provocación de republicanos ni amenazas del obrerismo local.11 Aquesta informació diferia i molt de la que fins aquell moment li havien fet arribar al ministre des de la Pobla. Debat sobre els Successos al Congrés dels Diputats El divendres 11 de juliol de 1919 hi havia sessió en el Congrés dels Diputats. Els periodistes varen observar que els diputats Iglesias, Besteiro, Prieto i Saborit estaven reunits de matí en el saló que hi havia per a periodistes i cap a ells varen anar. Els diputats els varen dir que estaven canviant impressions sobre els Successos de la Pobla Llarga12 i que convenien en fer alguna pregunta relacionada amb aquestos fets al Govern en la sessió de vesprada ja que como ustedes pueden colegir [..] no va a pasar esto inadvertido para nosotros, tratándose de cuestiones en las que han intervenido los obreros, y siendo estos agredidos por la Guardia civil, de cuya agresión han resultado varios muertos y bastantes heridos.13
LA POBLA LLARGA 2019
10
60
Para pedir justicia contra quienes habían apaleado al vecino José Codina una numerosa manifestación de hombres, mujeres, niños fue al Ayuntamiento. Una comisión destacóse visitar alcalde. Este llamó al cabo de la guardia civil y cuando la fuerza acudió, sin mediar intimación ni provocación alguna, produjéronse terribles sucesos que han causado tremenda consternación. Es público que las descargas partían de ventanas y balcones casas vecinas. Aparte número de víctimas, continúa encarcelándose a los trabajadores mientras se deja en libertad a quienes creyéndose ante revolución social cazaron al pueblo a escopetazos. Opinión pide depuren hechos y se castigue a los culpables.
11
És evident que els diputats socialistes eren conscients de que a la Pobla Llarga havia succeït alguna cosa. La informació els havia pogut arribar per fonts periodístiques però també per un telegrama com va informar El Tiempo el 11 de juliol: “Los socialistas han telegrafiado a Pablo Iglesias culpando de todo lo ocurrido a la guardia civil”.
12
El total de morts varen ser sis. La mateixa nit del 8 de juliol varen quedar morts en la plaça Manuel Moncho Sanchis de cinquanta anys, Calixto García García de cinquanta-cinc anys, i Miguel Tormo Sanpascasio de vint-i-nou anys. Els tres foren catalogats per alguns diaris “de los más significados sindicalistas”. Varen morir a les hores degut a les ferides Antonio García Ferrer de trenta-set anys i Vicente Martínez Rovira de vint-i-huit anys, segons també alguns diaris “significados sindicalistas”. José Ramón Villaplana Oliver de dènou anys va morir el 18 de juliol per la greu ferida que tenia per arma de foc la nit del 8 de juliol. Per saber més sobre els ferits poden llegir la pàgina 297 del llibre de Josep Lluís Navarro i Sanchis: La Pobla Llarga Anotacions per al 700 aniversari.
13
El president interí del Congrés dels Diputats, Juan Armada Losada, Marqués de Figueroa (Madrid 1861 - Torre de Figueroa 1932) va obrir la sessió de les Corts a les 15:40 minuts. Es va llegir, rectifica i aprovar l’acta de la sessió anterior, passant a continuació a demanar la paraula el Diputat Manuel Brocas Gómez (Madrid 1864 1934) per a protestar sobre una afirmació que va fer el dia anterior el Ministre de la Governació rectifica t aquest l’afirmació feta al no ser exacta. A continuació es va donar com assabentat el Congrés de les comunicacions i telegrames dirigits al president i va demanar la paraula el diputat Indalecio Prieto sol·licitant la lectura de l’article 16 del reglament de la Cambra, llegit pel secretari, el diputat Federico Loygorri Vives Baró de Benidoleig (València 1881 – Madrid 1947): “Hasta la constitución definit va del Congreso, éste no se ocupará de otra cosa más que del examen de actas y de las comunicaciones del Gobierno y del otro Cuerpo Colegislador, a no ser que ocurriera algún incidente extraordinario, pero nunca de proyectos ni de proposiciones de ley.” L’inici de la legislatura 1919-1920 va començar el 24 de juny de 1919. Com va senyalar el diputat Prieto en agafar la paraula, ja havien sigut varies les vegades que s’havia recorregut a aquest article en el poc de temps d’activitat parlamentària i que havia sigut objecte de diverses interpretacions. La Junta de Diputats no podia tractar res més que les comunicacions del Govern i sobre algun assumpte si era qualific t d’extraordinari, per aquest motiu, Prieto, li preguntava a la Presidència si considerava los sucesos sangrientos
El diputat socialista va continuar el seu parlament i li va reprotxar al Govern que no haguera notific t aquestos fets, almenys per obligació moral, a la Junta de Diputats. Prieto va insistir que davant el mutisme del Govern i entenent ells que els fets eren extraordinaris valia la pena que deliberemos sobre ellos, i a més a més, després de les manifestacions que el Ministre de la Governació havia fet dos dies abans, allí mateix en el Congrés, després d’escoltar al diputat Pablo Iglesias sobre la denúncia que va fer en cuanto a la conducta de algunos individuos de la Guardia civil.14 Prieto va dir que l’afirmació del Ministre sobre que els maltractes de la El 9 de juliol, Pablo Iglesias, va fer la seua última intervenció en el Congrés dels Diputats. El fundador del PSOE estava ja prou mal de salut però va intervindre per última vegada en el Congrés i va deixar constància de les coaccions per part de l’alcalde i jutge municipal de Lucena cap a xicotets industrials i comerciants per a que votaren candidatures monàrquiques i no les liberals o socialistes. El 29 de maig de 1919, en plena campanya electoral, es va decretar l’estat de guerra en la província de Córdoba, enviant el Govern a l’exèrcit i forces de la Guàrdia Civil emparant-se en què hi havia un conflic e social entre patrons i obrers. Aquests efectius varen maltractar, colpejar i capturar a molts seguidors de les candidatures dels treballadors i republicans. La intervenció de Iglesias en el Congrés aquell 9 de juliol va ser llarga i la resposta del Ministre Goicoechea va estar encaminada en la defensa de la Guàrdia Civil com la única garantía de las vidas y haciendas de los ciudadanos en el campo, i qualifica t les denúncies de maltractes una pura novela.
14
61 FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
y luctuosos desarrollados en Puebla Larga un assumpte extraordinari. Va deixar clar que per a ells sí i que encara que la màxima autoritat en la Cambra era la del President, el diputat Indalecio Prieto va manifestar que cuando han coincidido diversas fracciones en la apreciación de un hecho como extraordinario, ha sometido [li diu al President] a la consideración de la Cámara si podía ser tratado.
Guàrdia Civil eren invencions xocaven con la realidad tristísima y sangrienta de lo ocurrido en Puebla Larga, donde la Guardia civil, sin ningún toque de atención previo y el elemento patronal de la población, al unísono con la Guardia civil, han disparado sobre las masas populares15, inermes e indefensas, y han causado el número de víctimas que la Prensa relata.
Com van començar els Successos encara feia l’assumpte més extraordinari i greu per a Prieto, porque un individuo canta una copla16, la Guardia civil le detiene, le apalea; el pueblo quiere protestar y va a demandar justicia al juez; el juez le desatiende; van a demandar justicia ante el alcalde y, cuando está pendiente la reclamación ante la Autoridad popular, llegan la Guardia civil y los patronos del pueblo y, a mansalva, hieren a la gente. Amb el que havia passat a la Pobla, era evident una política de repressió del Govern portada a cap pels elements subalterns, segons Prieto. Una política insensata i en el cas de la Pobla Llarga sense justificació ja que no hi havia res que reprimir ja que cap desordre havia ocorregut.
Tota la premsa nacional del dia 10 de juliol va reproduir la informació que des de les autoritats havien facilitat. Sols el Diario de Alicante deixava veure que no tots podien estar d’acord amb eixes versions oficials: “la censura contra las autoridades son generales. La indignación es enorme por no haber motivo para la trágica intervención de la guardia civil”. El Pueblo també va manifestar que no hemos de recoger las versiones propaladas, por lo mismo que carecen de la autenticidad necesaria para formular comentarios, que realmente serían juicios prematuros: un redactor [Oscar Esplá com veurem en la nota a peu de pàgina 21] de EL PUEBLO marchó ayer tarde a Puebla Larga, para informarse sobre el terreno respecto a los orígenes de los hechos acaecidos y desarrollo de los mismo. […] mañana podremos publicar una información fidedigna de cuanto haya pasado en Puebla Larga. I per últim El Socialista del que parlem en l’últim apartat d’aquest article. És el dia 11 quan El Pueblo, en primera plana i a sis columnes, fa capgirar tot el que s’havia dit sobre els fets i acusa a los caciques de Puebla Larga d’assassinar als obrers inermes. En aquest article s’assenyalen les cases des d’on es disparava als poblatans i poblatanes que estaven a la plaça: “De la de don Vicente Rubiols, cura párroco de Puebla Larga [...] De la casa de Bautista Carbonell […] De la casa de un pariente del cacique Llorca. Del molino Ribes, en la plaza de Canalejas. De la tienda de comestibles de Cayetano Micó. De la casa de Cortés, secretario del Ayuntamiento. Y de otras muchas casas y de un círculo”. Recomanem la lectura del capítol Els fets de l’any 1919 al llibre de Josep Lluís Navarro i Sanchis (Anotacions ...) que recull tota la informació publicada per El Pueblo i altres que completen i fan d’aquest article sens dubte el millor sobre els Successos.
Amb la pregunta al president de la Cambra per part del diputat Prieto de si podia examinar la Junta de Diputats els fets de la Pobla i si podien demanar amb caràcter urgent una Comissió parlamentària que es desplaçara fins la Pobla Llarga per a comprovar la realidad de estas informaciones que manan sangre va finalizar la seua prime a intervenció.
LA POBLA LLARGA 2019
15
62
El Senyor President va respondre a Prieto manifestant que aquest article 16 servia per a que davant casos extraordinaris el Congrés fora sabedor dels fets però no era possible que la Cambra dels Diputats tal i conforme es trobava, encara no constituïda, aquilate responsabilidades y exija someter al trato que haya menester a un Gobierno. Per al President, el diputat Prieto havia fet ús de l’article 16 com es podia i no sols havia preguntat a la Presidència si podia dirigir-se al Govern sino que ha dirigido el ruego, la excitación y los comentarios, y ellos constan, així que calia anar ja a un altre assumpte però de seguida varen demanar la paraula tant el Ministre de la Governació com el propi Indalecio Prieto, parlant primer el Ministre, per a segons ell restablecer la verdad de los hechos, involuntariamente, o por virtud de equivocados informes, alterada por S.S. [Prieto]. El ministre va dir que segons les dades oficials podia assegurar que els Successos de la Pobla Llarga, encara que lamentables, no eren previsibles i no es varen poder evitar. Segons les comunicacions oficials que deia tenia, va ser la Guàrdia Civil qui va ser agredida hasta el punto de dispararse sobre el comandante del puesto a boca de jarro por uno de los amotinados. Així que la Guàrdia Civil no va tenir més remei que disparar i el Govern lamentava les cinc morts i els 20 ferits algunos de los cuales se han curado en sus casas. Va dir que estava a la espera de rebre més informes però estava tranquil ja que todas las fuerzas vivas de la población, el alcalde, el cura párroco, el juez municipal, los diputados provinciales havien mostrat mitjançant un telegraJosé Codina Vallés (la Pobla Llarga 1889 – Catarroja 1979) que va ser titlat d’anarquista per algun diari i que la Guàrdia Civil negava fins i tot que fora castigat abans dels Successos com queda escrit en El Correo Español del dissabte 12 de juliol de 1919.
16
En finalitzar el ministre, el president li va donar la paraula a Prieto para rectifi ar. Indalecio Prieto va manifestar la seua disconformitat amb el criteri de la Presidència, insistint que els Successos sí tenien un suficie t caràcter extraordinari per a que en Junta de Diputats es plantejara un debat, però que si la Presidència no ho estimava així, doncs no anava a insistir, sobre todo en momentos de apasionamientos en esta Cámara, en que se nos pudiera acusar de encender las pasiones, aunque tampoco es papel nuestro, como comprenderá S.S. apagarlas. A continuació es va dirigir al ministre dient-li que ell no podia distingir quines eren les forces vives i les mortes en un poble. Si per al ministre les forces vives eren les que havia dit, les altres forces viven ya al otro lado de la vida. Prieto va continuar dient que el problema en la Pobla Llarga no era un altre que la constitució d’una societat de llauradors17, seguint orientacions socialistes, i que naturalment les que el ministre deia com forces vives de la Pobla s’havien col·locat enfront de la societat, oposant-se a ella. Que un individu va ser detingut per cantar una copla i que un diari de signifi ado matiz gubernamental havia escrit que la Guàrdia Civil el va portar al quarter i li va imposar un correctiu, i les funcions de la Guàrdia Civil i les d’un tribunal de justícia estan clares, així doncs ¿qué clase de correctivo se puede imponer a un ciudadano en el cuartel?. El correctiu varen ser colps, maltractes 17 La societat Trabajadores del Campo es va constituir legalment l’11 de desembre de 1918, entregant els estatuts pels que anava a regir-se uns dies abans (el 3). La seua finalit t era la defensa de los intereses de los asociados i la seu social la tenia en la llavors plaça de Canalejas, 5 (actualment plaça de la Verge). El primer president de la societat va ser Francisco Martínez Sanchis. La societat va ser clausurada per ordre del jutge instructor militar a les hores dels Successos. El 30 de març de 1920 el diputat Saborit va fer un prec al ministre de la governació sobre el tancament del Centro obrero de Puebla Larga: “Está todavía el caso de Puebla Larga, en Valencia, aquella ciudad valenciana que no dio lugar a los sucesos, que fueron provocados también por los caciques, en que tuvo que poner el Poder público en libertad a todos los obreros, en que hay denuncias concretas contra los caciques de aquella ciudad, algunos de ellos autores de los disparos y no la fuerza pública. No hay medidas contra ellos; no hay castigo. Pero el Centro obrero está cerrado, que es lo que querían los caciques. Están cerrados en otros muchos sitios y están todos sin funcionar en otras partes. Su señoría tiene poder, no puede escudarse en la libertad de los gobernadores civiles, para evitar eso, y debe evitarlo. Cuando un ciudadano de la clase obrera falte, S. S. hará bien en castigar por medio de los órganos que tiene el Gobierno; pero cuando sea capricho de los caciques y arbitrariedad de los caciques, S. S. no tiene derecho a escudarse en órdenes de los gobernadores y de los alcaldes, que deben ser subordinados suyos”. Aquest prec es va quedar sense resposta a la Cambra dels Diputats.
i aquest fet va ser el que va portar als poblatans a protestar davant les autoritats i que sense fer cap acte hostil per part dels que prostestaven se les hirió y se les mató, y que tras de esto viene el reguero enorme de las prisiones18 y persecuciones. Prieto va dir que sols per ser afili t a la societat ja era motiu per a ser tancat i que demanaven al Govern que fera tot el possible per a fer justícia antes de que mañana, pasado, o cuando sea, si se encuentran desamparadas de justicia [la població de la Pobla Llarga] y ante la realidad tangible de los atropellos y de la matanza [...] aquellas masas se entreguen a violencias que solo son disculpables cuando no se hace justicia. El ministre va demanar la paraula i li la va donar el president, senyalant que discrepaven Prieto i ell ja que su señoría habla principalmente de la preparación de los sucesos y yo de los sucesos mismos. Va dir que no tenia informació d’abans dels fets així que no podia donar-li la raó i tampoc llevar-li-la, i que tinguera la seguretat de que todo se esclarecerá y se hará justicia. Per finalitzar va dir que l’agressió a la Guàrdia Civil va ser de repent i totalment inesperada per això es justific va la utilització de les armes per part d’ells. Segons les autòpsies, va dir el ministre, confirm va el que estava dient ja que sols dos ferits van ser per bala de màuser (l’arma reglamentaria de la Guàrdia Civil) i la resta per escopeta de perdigons i per pistola browning. Segons informes fidedignes que deia tenir, durant una hora varen La Guàrdia Civil va començar a detenir a la gent obrera, a la relacionada en sindicats o en partits d’esquerres fins un total de 46 que primer foren empresonades al quarter de la Pobla i després varen ser conduïdes fins Alberic la matinada del dia 10. A la pàgina 300 i 301 de l’últim llibre sobre la història de la Pobla Llarga de Josep Lluís Navarro i Sanchis (Anotacions per al 700 aniversari) poden llegir el llistat de tots els empresonats.
18
63 FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
ma la seua gratitud per la bona actuació del comandant de la Guàrdia Civil ja que per a ells havia evitat mayor y más grave desarrollo durant aquella nit.
estar els treballadors disparant a la Guàrdia Civil19 fins que varen arribar forces auxiliars dels pobles del voltant.
LA POBLA LLARGA 2019
Segona referència als Successos en el Congrés dels Diputats
64
La proposta feta pel Diputat Indalecio Prieto, la de crear una comissió parlamentaria i traslladar-se fins a la Pobla Llarga per a saber de primera mà el que havia passat no va tenir èxit al Congrés però si entre els socialistes i la UGT. El 16 de juliol, huit dies després dels Successos, la comissió executiva de la UGT va decidir enviar un representant fins a la Pobla Llarga per a saber la veritat dels fets i mostrar la solidaritat de la UGT amb els obrers. La persona designada va ser el diputat socialista Fernando de los Ríos que va arribar a la Pobla el dijous 17 de juliol representant també al partit socialista. Tenia que investigar la verdad de los hechos que han motivado en aquel pueblecito los sucesos sangrientos. Aprofita t el seu viatge fins la Ribera va fer conferències de propaganda socialista a la Pobla Llarga, Alzira i Carcaixent. El dilluns 21 de juliol ja es trobava a Madrid, ja havia tornat de la Pobla Llarga, i va dir a la premsa que tenia el propòsit de parlar en el Congrés sobre estos tristes hechos, que por unos días tuvieron consternada a España entera. I així ho va fer, set mesos després. El dimarts 10 de febrer de 1920, el diputat Ríos va presentar una proposició no de llei en el Congrés amb el següent títol: “Bases para la solución de los conflic os sociales pendientes”. Sobre la durada del tiroteig i el total de tirs que es varen disparar no hi ha cap data en tota la premsa que coincidisca. Podem llegir que va durar una hora, en altres llocs diuen que dos i el diputat Flores va dir que fins a tres. El Pueblo deixa escrit que es varen disparar 1.500 tirs de ellos 300 de maüsser y el resto de armas cortas y escopetas, que eran disparadas desde las casas.
19
El president del Congrés, que en aquella data era José Sánchez Guerra y Martínez (Cabra 1859 – Madrid 1935) li va donar la paraula i va pronunciar un discurs llarg sobre el problema social existent a Espanya, censurant els serveis de l’Estat expresión inequívoca de una falta de orientación en la solución de problemas que afectan al bienestar y organización de la clase obrera. Per a Ríos no es devia menysprear el treball dels sindicats i menys perseguir-los, relatant abusos de les autoritats que s’estaven produint en Granada, etc. i va dir: “he ido a Puebla Larga este verano. He visto hombres muertos por la Guardia civil, que no habían hecho absolutamente nada, y que no solamente habían sido asesinados por ella”. En eixe moment a la Cambra es varen escoltar protestes per part d’altres diputats i el president va agafar la paraula per a dir que no podia admetre el que havia escoltat i que sent cert que el Parlament podia fiscali zar el treball dels funcionaris i de totes les institucions hay que guardarles aquellos respetos a que tienen derecho todas las colectividades, y mucho más esa colectividad, que es honor de España, y que presta grandísimos servicios al orden público y al orden social arrancant l’aplaudiment de tots aquells diputats que havien protestat abans. El diputat Ríos va manifestar que amb els fets que es coneixen es podia jutjar l’acte i qualificar-l , i que no era la primera vegada que fets així es qualific ven com ell ho havia fet. El president li va replicar que era il·lícit qualificar-los d’assassinat. Que els ciutadans tenien el dret a que se respete su honor, y sólo los Tribunales pueden imputar delitos. Ríos va manifestar que la seua qualificació era una presumpció de dret en vista a les dades i testimonis que ell tenia. El president li va dir que no podia ser mai una presumpció la imputació d’un delicte que además constituye una injuria, que hasta ahora es completamente infundada. El diputat Ríos va tornar a agafar la paraula per a dir que no solament es tractaven de fets d’esta naturalesa realitzats per la Guàrdia civil, sino que en este pueblo los somatenes, que yo creo […] son un motivo de deshonor para la vida civil española […]; los somatenes llevaron a cabo de igual suerte actos de tal naturaleza que determinaron la muerte de algunas personas, personas que para nada ni en ningún momento habían realizado actos que pudieran justifi ar los que allí se cometieron con ellos. Ríos va continuar la seua exposició denunciant que al veure fets com els de la Pobla llevados a cabo por agentes del Poder público i que han quedat totalment impunes, no podia consentir que ningú protestara davant afirmacions com les fetes per ell en nom del Dret, ja que el Dret per a Rios signific va universalitat en l’obligació i ¿qué institución hay aquí que viva dentro de un régimen de Derecho?. Davant els actes de l’autoritat, l’espanyol es trobava totalment desemparat no com en altres països, per exemple Itàlia que exime de toda culpa a aquel que se revuelve contra la autoridad cuando la autoridad se ha salido del ámbito que le está previamente determinado en la ley o com en Alemanya que en 1910 hi va haver una revolució en un barri de Berlin i un tribunal va eximir de tota culpa als presumptes culpables porque al agredir
Article del diputat Iglesias Pablo Iglesias, després de fundar el PSOE i la UGT, va posar en marxa la publicació del diari El Socialista amb un primer i principal propòsit com va deixar escrit ell: “procurar la organización de la clase trabajadora en un partido político distinto y opuesto a todos los de la burguesía, desde el más retrógrado hasta el más avanzado”. Aquest diari va publicar un primer article el 10 de juliol de 1919 en primera plana sobre els Successos titulat: “La Tragedia de Puebla Larga”. La informació eixia des de València a la redacció del diari en Madrid. Advertien que el que publicaven eren dades que fugien de les oficials per considerar que desfigu aven els fets reals. L’inici d’aquest primer article va ser: “Los atropellos, las vejaciones, los tormentos, los fusilamientos incluso de pobres por la guardia civil son para los jaques del maurismo puras fantasías, novelerías intranscendentes, que inventan las izquierdas para desacreditar al Gobierno. Cuando se les reprocha sus crímenes se encogen de hombros diciendo que son puras fantasías … Pero mientras, la lista de obreros organizados muertos villanamente aumenta sin cesar. Lo de Puebla Larga es sencillamente horrible, y no puede haber versión oficial, por amañada y mentirosa que sea, capaz de borrar este hecho fundamental: han muerto cinco obreros en la refriega, si es que la hubo, y ni un solo guardia está herido. Si ha habido unas horas de tiroteo habrá sido porque la guardia civil disparó sin cesar durante todo ese tiempo. Pensar que pueda hacerse creer que una multitud armada y furiosa que inicia el asalto de un edificio público no puede producir ni un mal arañazo a un guardia es pueril, y ello evidencia de qué suerte han sido ejecutados los infelices obreros de Puebla Larga”. Varen continuar publicant articles sobre els Successos els dies 11, 13, 15, i 16 de juliol de 1919 fins que el diumenge 20 de juliol de 1919, Pablo Iglesias, va escriure un article publicat en primera plana titulat: “El caso de Puebla Larga”. Aquest article comença parlant de la intervenció del diputat Indalecio Prieto en el Congrés el 11 de juliol fent un resum del que Prieto
va exposar al Congrés20 i la resposta del ministre de la governació, Goicoechea21, afirma t posteriorment que ara que havien passat ja nou dies des d’aquesta intervenció al Congrés es podia veure ja qui tenia raó i començà a fer-se preguntes i intentar respondre-les: “Los detenidos […] fueron 46. ¿Qué les ha pasado […]? Que el día 14, a las seis y media de la tarde, por considerarlos inocentes, los puso en libertad el juez militar. ¿Les hubiera acontecido eso si a alguno de ellos se les hubiese cogido con armas? ¿Quién agredió a la guardia civil si todos los presos han sido puestos en libertad? ¿No se ve claro ahora que eso fue una invención, y que lo dicho por Prieto reviste caracteres verídicos? Y si los obreros no agredieron a nadie, ¿por qué hizo fuego sobre ellos la guardia civil? ¿Por qué dispararon contra dichos trabajadores los burgueses desde balcones y ventanas? ¿Se tendió una celada a los obreros? ¿Fue un acto espontáneo de la barbarie? Mas sea lo uno o sea lo otro, ¿cómo es que el lugar de la cárcel que han dejado los inocentes no lo ocupan los culpables? ¿Es posible que se pueda arrebatar la vida a varios ciudadanos honrados y herir a más de veinte sin que los que tal hagan visiten siquiera una prisión? ¿Por qué la diligencia que se mostró en llevar a la cárcel a 46 inocentes que no hicieron más que pedir justicia para un compañero atropellado Que por haber cantado una copla un individuo de dicho pueblo la guardia civil le había detenido y apaleado. Que contra ese apaleamiento se había pedido justicia al juez y este no había hecho caso. Que luego se pidió al alcalde, y cuando se estaba esperando la respuesta, la guardia civil, sin dar ningún toque de atención, disparó sobre los obreros, haciendo lo mismo elementos patronales de la población, que ocasionaron varios muertos y bastante heridos.
20
el hecho sangriento se produjo por haber agredido los obreros a la guardia civil, y que las autopsias comprobaban que sólo dos heridos lo fueron de bala de mauser, y el resto, unos de escopeta de perdigones, otros de pistola browning.
21
65 FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
a la autoridad estimaba […] que lo habían hecho en legítima defensa. Ací en Espanya denunciava Ríos que mai s’entenia legítima defensa si enfront estava l’autoritat i calia tenir sempre clar que la autoridad está al servicio de la ley, pero no la ley al servicio de la autoridad; y entre nosotros, la autoridad está sobre la ley. Ríos va continuar parlant de la situació dels jornalers en Andalusia, etc. però ja no va fer cap referència més als Successos.
no se ha mostrado en echar mano a los culpables? ¡Ah! Se trata indudablemente de personas adineradas, y por eso la justicia, infl xible para los pobres, es fl xible, muy fl xible para con ellas”. A continuació Iglesias afirma en l’article que encara que el ministre va dir en el Congrés que s’havia fet l’autòpsia als morts no era cert i no es varen fer22. Per a finalitza , Pablo Iglesias diu en l’article que els criminals que varen fer aquesta tamaña sangrienta jornada viuran en completa llibertat i fins i tot emparats per les autoritats mentre los
muertos al cementerio23; las pobres viudas24 a llorarlos; los heridos, unos a quedar inútiles y todos a sufrir los consiguientes dolores i remata dient que encara que al final així quede aquest tema dels Successos de la Pobla Llarga, les protestes de la classe treballadora commouran a tota la gent honrada i hagan nacer en ellas un odio mortal contra cuando contribuye a mantener el régimen burgués, y principalmente contra la mal llamada Justicia.
Bibliografi NAVARRO i SANCHIS, Josep Lluís: La Pobla Llarga Anotacions per al 700 aniversari. Ajuntament de la Pobla Llarga, 2017. PASTOR i BELDA, Ferran: 1917 Vaga general a la Pobla Llarga. Serratella Butlletí d’informació municipal núm. 6 la Pobla Llarga, octubre 1985 CATALÀ i CEBRIÀ, Joan: La Casa de Ramón Prats, Els Comtes de Torrefiel i la onarquia Espanyola. Programa de festes de Sant Calixt la Pobla Llarga, octubre 2009. Legislatura 1919-1920. Diari de Sessions
Cal dir que hem contactat amb la Universitat de València, amb la Conselleria de Justícia, amb el Col·legi Oficial de Metges de València per si ens podien ajudar a trobar els documents on es recolliren les autòpsies però no s’ha trobat res. Si ens van informar des del Col·legi Oficial de Metges dels tres facultatius que van estar els dies dels Successos ací a la Pobla: José Devis Rodríguez metge forense; Lorenzo Santamaria Barraquet metge titular de la Pobla Llarga des de 1899 fins que va morir el 16 de juliol de 1921; Emilio Comedador García metge titular interí de la Pobla Llarga des de juliol de 1919 fins octubre de 1919. També hi ha que deixar constància que el periodista Carlos Esplá Rizo (Alacant 1895 – Mèxic 1971) periodista i polític que va arribar a ser ministre de Propaganda quan el Govern Republicà al front Francisco Largo Caballero (Madrid 1869 – Paris 1946) estava a València, signava un article en el diari El Luchador del 18 de juliol de 1922 on deia que: “algunos cadáveres tenían tiros de perdigones por la cara y de máuser por la espalda. El médico que certifi ó las autopsias abandonó poco tiempo después Puebla Larga”. Aquest periodista va ser el corresponsal enviat per El Pueblo per a cobrir els Successos a peu de carrer.
- 09-07-1919. núm. 9 (de 227 a 264) - 11-07-1919. núm. 11 (de 301 a 336) - 10-02-1920. núm. 66 (de 2369 a 2399) - 30-03-1920. núm. 98 (de 5543 a 5598)
LA POBLA LLARGA 2019
22
66
La Acción [Madrid] any IV núm. 1.223 (10 de juliol de 1919) Diario de Alicante [Alacant] any XIII núm. 3.627 (10 de juliol de 1929) El Debate [Madrid] any IX núm. 3.091 (10 de juliol de 1919) La Correspondencia de España [Madrid] any LXX núm. 22.427 (10 de juliol de 1919) La Correspondencia de Valencia [València]
La premsa va publicar el dia 10 de juliol el soterrament de les víctimes al cementiri municipal de la Pobla Llarga però hui les tombes dels cinc morts la nit del 8 de juliol i el 9 estan sense localitzar. Sols la de José Ramón Villaplana Oliver està fàcilment localitzable (nínxol 115 del sector 1). Baix de la làpida actual està l’original on es podia llegir: 19 años tenía / cuando la vida perdí / en una muerte triste y villana / que pide clemencia al cielo
23
Dels sis morts, quatre eren casats (Manuel Moncho Sanchis casat amb Adelaida Solves Valiente de Sant Joanet, varen tenir dos fills; Calixto García García casat amb Maria Teresa Benavent Llinares, no varen tenir fills; Antonio García Ferrer casat amb Rosa Vayá Abril, amb tres fills; Vicente Martínez Rovira casat amb Maria Teresa Prats Llinares, varen tenir una fill ).
24
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
67
• Quadre del pintor Antonio Fillol Granell (València 1870 – Castellnovo 1930) principal representant del realisme social i que amb aquest quadre pintat en 1904 i titulat Después de la Refriega (també La semilla o El hijo de la revolución) podem veure els moments posteriors a una protesta obrera al carrer Colón, cantó de Russafa, amb el mateix final que a la obla Llarga aquell dimarts 8 de juliol de 1919.
- any XLII núm. 17.835 (9 de juliol de 1919) - any XLII núm. 17.836 (10 de juliol de 1919)
El Noticiero Gaditano [Cádiz] any II núm. 86 (10 de febrer de 1920)
El Diario Palentino [Palencia] any XXXVII núm. 10.956 (10 de juliol de 1919)
El Luchador [Alacant] any X núm. 2.596 (18 de juliol de 1922)
El Socialista [Madrid]
http://recursostic.educacion.es consulta feta en agost de 2019
- any XXXIV núm. 3.622 (10 de juliol de 1919) - any XXXIV núm. 3.632 (20 de juliol de 1919) El Tiempo [Murcia] any XII núm. 3.791 (11 de juliol de 1919) El Fígaro [Madrid] any II núm. 329 ( 12 de juliol de 1919) El Correo Español [Madrid] any XXXII núm. 9.459 (12 de juliol de 1919) El Día [Madrid] - segona època núm. 14.119 (16 de juliol de 1919) - segona època núm. 14.120 (17 de juliol de 1919) - segona època núm. 14.124 (21 de juliol de 1919) El Pueblo [València] - any XXVI núm. 9.921 (11 de juliol de 1919) - any XXVI núm. 9.939 (29 de juliol de 1919)
http://www.congreso.es consulta feta en agost de 2019 https://www.fpabloiglesias.es consulta feta en agost de 2019 http://www.elsocialista.es consulta feta en agost de 2019 Arxiu General del Ministeri de l’Interior. Expedient de Tomás Sanz Allueva. Arxiu Municipal de la Pobla Llarga - Padró d’habitants 1895-1915 sign. 3.2.1. - Padró d’habitants 1915-1919 sign. 3.2.2.
APROXIMACIÓ A L’OBRA DE Rafael Gil Cucó Per XIMO VIDAL MARTÍNEZ
A
quest any 2019 commemorem el primer centenari del naixement del poblatà Rafael Gil Cucó. Pintor vocacional, va rebre una primera formació a Carcaixent (a l’escola d’arts i oficis) ingressant en l’Escola de Sant Carles a València on va obtenir el títol de professor de pintura. Rafael va pintar retrats, bodegons, i paisatges dins d’un estil impressionista. Coneixia profundament les tècniques pictòriques, dominava el dibuix i en la seua obra s’aprecia l’atracció que tenia per l’ordre. Però sens dubte és conegut internacionalment per la seua pintura sobre porcellana. Hui es poden trobar obres d’ell en col·leccions per diversos països europeus.
El colp d’estat de Franco, juliol de 1936, inicia la guerra d’Espanya i Rafael s’allista de forma voluntària en l’exercit republicà formant part dels batallons de motoristes d’enllaç. En finali zar la guerra es tancat en diversos camps de concentració franquistes: Madrid (el que estava situat en el grup escolar Miguel de Unamuno); Reus; Girona (no sabem si el de Figueres o Puigcerdà). El seu pare també es empresonat fet que comporta que la família al complet visca en la penúria. Per poder ingressar alguns diners Rafael pinta el que els poblatans li demanen: còpies de quadres famosos de temàtica religiosa, que segur l’ajudaria a entendre tècniques i processos de la pintura; retrats, emprant carbó o guix sobre paper, de veïnes i veïns de la Pobla i alguns ja difunts per a portar fins al Cementiri Municipal el dia de Tos Sants pels familiars (pot ser la còpia que feia Rafael era més econòmica que fer-ne una fotogràfic ). Pinta també alguns paisatges, horts del nostre terme, en oli sobre fusta. És en aquesta primera etapa quan exposa per primera vegada ací a la Pobla Llarga en 1940 junt a Eduard Soler i Estruch.
LA POBLA LLARGA 2019
Primera etapa
68
Rafael naix en la mateixa casa del carrer N ou (la número 22 en 1919) on 12 anys abans havia mort el pintor José Estruch Martínez. Cap membre de la seua família havia pintat mai i en canvi a ell li naix dedicar-se a aquest art. Aquesta vocació fa que Eduard Soler i Estruch, biògraf i amic de Rafael, insinue que un microbi roder d’Estruch li va transmetre aquesta afici . Les eixides professionals que a casa li proposen no li fan molt d’entusiasme (obrer com son pare o botiguer com sa mare) així doncs es matricula a l’escola d’arts i oficis de Carcaixent per estudiar pintura i fer de la seua vocació la seua professió. Allí coneix a Antonia Fornés Ivars, de Dènia, la que serà la seua dona molts anys després i una de les millors pintores que van estudiar en Sant Carles segons el professor Felipe María Garín Ortiz de Taranco.
Dibuix a llapis sobre paper signat per Rafael el 16 de desembre de 1939. Es tracta d’una còpia d’algun quadre sobre El Bon Pastor. La paràbola de l’ovella perduda és la base d’aquesta imatge. Rafael va fer aquest dibuix per a ser rifat entre els poblatans i poder guanyar uns pocs diners. El dibuix el va conservar la família ja que el número de la rifa que va eixir agraciat no havia sigut venut.
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
69
Amparo Pons. Carbó sobre paper de 1939 o 1940. Amparo era la mare del cunyat de Rafael i li van encomanar aquest retrat que portava la família al Cementiri, a la tomba d’Amparo. El realisme, la perfecció de detalls en el rostre, fan veure la facilitat que tenia Rafael per al retrat. Horts. Oli sobre fusta. Paisatge habitual al nostre terme municipal. Segona etapa
Balbino Martínez. Carbó sobre paper. Aquest poblatà era qui gestionava la fonda situada dalt del Casino de la plaça anomenada Pensión España. Era molt bon cuiner i hui encara hi ha poblatana que recorda el pastís de castanyes que feia. Cal apreciar la proporcionalitat del retratat, el realisme i detalls del vestit.
Finalitzada la guerra i després del seu pas pels camps de concentració franquistes, comença el servei militar obligatori per a Rafael en Alcoi. Allí pinta uns murals humorístics en la paret del menjador del quarter i un retrat a la dona del capità. El capità aprecia el potencial de Rafael i el destina a València per a que puga estudiar. Entra en l’Escola de Sant Carles i comença la carrera de Belles Arts. Els seus professors: Tuset, Sánchez Yago, Garin i Furió. Continua pintant retrats i còpies religioses per encàrrec per poder costejar-se els estudis. Una marca de taronges li encomana dibuixos per a la seua publicitat i els realitza. El primer any de carrera obté dos premis (en pintura i en dibuix) que li ajuden també econòmicament però
ha de demanar més ajudes, en concret beques. L’ajuntament de la Pobla Llarga li atorga una. El 20 d’abril de 1949 contrau matrimoni amb Antonia en Carcaixent. Les places de professors de pintura en aquests anys son donades a seminaristes i falangistes i Rafael i Antonia no tenen més remei que exiliar-se a Buenos Aires aquell 1949 per intentar viure com a pintors.
LA POBLA LLARGA 2019
Còpia del quadre de Tiziano Entierro de Cristo. Oli sobre llenç. Signat per Rafael el 25 de març de 1941. Va ser el seu regal de boda per a la seua germana Amalia. Resulta curiós el marc d’art decó que li van posar a esta copia d’un obra de 1559 amb l’objectiu de que fera joc amb el mobiliari de la casa. L’obra original està al Museu del Prado.
Bodegons pintats cap a 1945. Amb la decisió presa de marxar cap a Argentina, Rafael comença a visitar les cases dels poblatans més rics, carregat dels seus quadres, per intentar vendre’ls i poder així tenir els diners suficie ts per als passatges.
Paisatge. Quadre signat per Rafael en 1945 on ens mostra una platja entre la Safor i la Marina Alta amb tot tipus de detalls reals.
70
Còpia del quadre de Guido Reni El Apòstol Santiago el Mayor. Oli sobre llenç. Signat per Rafael el 18 de juliol de 1941. El quadre original està al Museu del Prado.
Teresa Serena Pla. N ascuda en 1931 és la fillola de la germana de Rafael. El retrat va ser pintat en l’estudi que tenia el pintor i està signat el 2 de setembre de 1947.
Tercera etapa
Còpia de l’estampeta de Sant Rafael que el pintor Estruch va portar de Paris a la Pobla Llarga. Oli sobre llenç. Signat per Rafael en 1949 amb aquesta frase: “a mi querida Madre”. Rafael va voler deixar-li a sa mare un record d’ell pintant aquest quadre abans de l’exili.
Carrer Major. Oli sobre llenç. Cal dir que la font que apareix al mig de la Glorieta no existia en 1949, any en que va signar el quadre Rafael. L’ajuntament li va atorgar una beca per poder estudiar a València i com agraïment va pintar aquest quadre donant-lo a la Pobla Llarga. Aquest quadre està al despatx de l’alcaldessa.
71 FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
Còpia del quadre de Rafael Romano Giulio Sagrada Familia del roble. Oli sobre llenç. Si veuen l’original que està al Museu del Prado podran comprovar que aquest quadre el va deixar Rafael inacabat.
En 1949, ell i Antonia, marxen a Buenos Aires. A la maleta col·loca les estampetes de Sants que el pintor Estruch va portar de Paris per si li podien servir per a fer còpies. Una vegada allí visita a antiquaris per a mostrar el que pot pintar i comencen a encomanar-li paisatges, bodegons i reproduccions sobre porcellana. Antonia té nocions de com fer-ho ja que abans de l’exili havia treballat a Manises en una empresa de ceràmica. Comença Rafael a pintar escenes amb personatges flamencs trets de pintures de Brouwer o Teniers, així com reproduccions com la Venus consolando el amor de Boucher. El que comença sent un treball per a sobreviure acaba donant-li prestigi, de fet hui es considerat com un dels millors pintors sobre porcellana del món i es poden trobar obres d’ell en col·leccions de diversos països europeus.
per segona vegada a la Pobla Llarga. En aquesta data va ser el Cronista José Huget el comissari de l’exposició i va comentar l’alegria i l’emoció de tot el poble per recuperar a un dels seus fills més il·lustres. En aquesta exposició va estar present Rafael. En abril de 1990 a Alzira es realitza la primera mostra de pintura sobre porcellana d’ell. És en aquesta dècada de 1990 quan Antonia i Rafael decideixen quedar-se i viure entre la Safor i la Marina Alta. En Alzira pinta diversos plafons. Rafael mor pintant el 17 de febrer de 2003 en 84 anys. L’església de la Sagrada Família de Gandia li va encomanar un Via crucis que es va quedar inacabat.
LA POBLA LLARGA 2019
Pintures inspirades en quadres dels pintors belgues Adriaen Brouwer i de David Teniers “El Joven” on es veuen a camperols jugant a cartes, alguns d’ells dins d’una taverna, representant escenes quotidianes dels treballadors.
José Estruch. Sobre una de les fotografies existents del pintor Estruch, Rafael va pintar aquest retrato d’ell en 1990 i que ha sigut donat per la família a l’ajuntament de la Pobla Llarga i hui es pot contemplar en la Biblioteca Municipal.
Còpia del quadre de Chardin L’enfant au toton (el xiquet de la trompa). Auguste-Gabriel, el fill més xicotet del joier Charles Godefroy, es troba embovat mirant una trompa com roda.
72
Última etapa 16 anys després d’eixir de la Pobla cap a Amèrica Rafael torna a Espanya amb el vaixell faller. Rafael i Antonia encapçalen en 1965 una delegació de compatriotes que representaven la Casa de València en Buenos Aires i estan en València capital vivint les falles d’aquell any. A partir de 1965 les anades i tornades de Buenos Aires a Espanya son freqüents. En 1981 exposa
Còpia del quadre de Joaquín Sorolla Escena valenciana amb una xicoteta variació (Rafael va incloure una guitarra més en detriment d’una pandereta en la part inferior dreta de la pintura). El propi Museu Sorolla saben de l’existència d’aquesta porcellana i la reconeixen com a molt bonica.
BIBLIOGRAFIA Blasco Gil, Norbert: Artistes valencians a Amèrica: llibre festes Sant Calixt, 1990.
Blasco Gil, Norbert: Rafael Gil Cucó: llibre festes Sant Calixt, 2000. Blasco Gil, N orbert: Apunts històrics. Retrats del pintor Gil Cucó: llibre festes Sant Calixt, 2001. Actual plaça País Valencià pintada per Rafael en 1990. Refl xa com era la nostra plaça en aquells anys. Rafael va ser un molt bon pintor d’ofi i, que mai va tenir pretensions de ser un artista de Vanguardia com ens diu el seu nebot Norbert Blasco. El seu art es delicat i decoratiu, on pots apreciar el seu coneixement profund de les tècniques pictòriques, domini del dibuix i una forta atracció per l’ordre, com li correspon a un artista academicista.
Castelló Barea, Fàtima: Itinerari cultural Sant Calixt 2009. Presència poblatana a Alzira. Pastor i Belda, Ferran: Eduard Soler i Estruch. Primer cronista ofi ial de la Pobla Llarga: llibre de festes Sant Calixt, 2016. Levante [València] El genio de Gil Cucó cien años después (13 d’abril de 2019) Entrevista agost 2019 a Nobert Blasco Gil nebot de Rafael Gil Cucó.
Quadres a l’altar de la Parròquia de la Sagrada Família al carrer Tirso de Molina de Gandia. Rafael va començar i acabar la seua vida artística pintant temes religiosos.
73 FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
Agramunt Lacruz, Francisco: Un arte valenciano en América (Exiliados y emigrados): Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana, 1992.
RAFAEL GIL CUCÓ a Alzira Per AGUSTÍ FERRER CLARI Director del MUMA
Enguany es celebra el centenari del naixement de Rafael Gil Cucó; motiu pel qual, el seu nebot N orbert Blasco Gil em demana que escriga unes línies relacionant les obres que Rafael va fer en Alzira. Les podem apreciar en diferents llocs de la localitat, meritòries tant per l’autoria com pel seu valor artístic i documental, ja que en alguns casos, són restitucions de la peça original desapareguda i gràcies a ell podem gaudir-les.
LA POBLA LLARGA 2019
PLAFÓ CERÀMIC A LA CAPELLA DE LA MURTA
74
En la Capella de la Mare de Déu de la Murta, situada en el Paratge N atural Municipal, junt a les ruïnes del monestir, en l’interior del jardí romàntic de la Casa Pairal trobem una de les seues obres. En l’any 1995 es va rehabilitar dita Capella i per a facilitar l’accés dels visitants es va obrir una porta en la tapia del jardí que dona a les ruïnes. En el frontal de l’altar es va afegir un plafó ceràmic policromat, compost per nou taulells quadrats emmarcats per un llistó verd formant un requadre. Al seu centre, rodejat per profusa decoració vegetal reomplint els angles, un cercle amb motius heràldics vinculats a la història del monestir. Dalt i al mig trobem l’escut municipal flanque at pels escuts de l’ordre jerònima: baix, el capel cardenalici i, entre els bordons, la figu a del lleó; a l’altra banda, l’escut del llinatge dels Vich, protectors dels monestir. Per baix, tancant l’espai l’anagrama marià “AM” (Ave Maria).
VIACRUCIS DE LA DOLOROSA
PLAFÓ DE SANT JOSEP En l’atzucac de la Vila, hui nomenat carrer Gaspar Dies, hi havia un plafó ceràmic dedicat a Sant Josep que als anys 70-80 va desaparèixer. En l’any 2001 es va encomanar a Rafael que fera una rèplica per a exposar-la en el Museu. En l’any 2009 quan l’Ajuntament adquirí la casa d’Alós, ens vam trobar amb la sorpresa que en l’interior hi havia dos plafons ceràmics: un dedicat a Santa Caterina, i un altre a Sant Josep, tractant-se este últim del plafó desaparegut. Es pot contemplar exposat en la segona planta del MUMA junt a altres plafons ceràmics.
75 FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
En el carrer Salvador Peris, obert a la Plaça de la Malva, hi havia un plafó ceràmic policromat de quatre taulells corresponent a un viacrucis. Es tractava del número 13 i representava a la Dolorosa amb Jesús jacent al braç. L’original va desaparèixer a la dècada dels 80 i Rafael es va encarregar de fer la rèplica que ara es pot observar en el mateix lloc.
PLAFÓ CERÀMIC DE SANT JOSEP I SANT CRISTÒFOL A LA CASA DEL EMPEÑO, ACTUAL MUMA Presidint la façana de l’antiga Casa del Empeño, al carrer Sant Roc, 16, també coneguda com a Casa del Carbó, i en l’actualitat seu del Museu Municipal d’Alzira (MUMA), trobem, enmig dels dos grans finest als, que donen al balcó corregut, un plafó ceràmic devocional dedicat a Sant Josep i Sant Cristòfol. El que ara es contempla és la rèplica feta per Rafael ja que l’original va desaparèixer, al tindre la façana un bastidor reforçant l’estructura de l’immoble durant varis anys. Aprofita t dit bastidor, treparen pel mateix i furtaren el plafó. En el mural ceràmic apaïsat apareixen representats, a l’esquerra, Sant Josep amb el Jesuset al braç i, a la dreta, Sant Cristòfol amb el Jesuset al muscle.
LA POBLA LLARGA 2019
Es tracta d’una magnífica reproducció de gran qualitat artística que, com en el cas de la Dolorosa i de Sant Josep, Rafael va poder representar a partir d’unes fotografies.
76
MICRORELATS
Guanyadors 2019
ALZHEIMER
Em desperte i mire al meu voltant, no se on estic. La estància em resulta coneguda. Si, es ma casa, la ´de sempre, però està canviada. Es respira un ambient diferent al que recorde, pareix coberta per un tel blanc i difús. L’aroma no és alegre, no com abans. Està carregat, gris i trist. Veig unes figu es, em parlen i em miren, amb estima. Mare, eres tu? N o et puc reconèixer. No entenc res, no em puc moure; sent impotència i plore. Mare, perfavor! Algú s’acosta, em besa la galta amb dolçor i ho sent molt agradable, familiar. No eres tu mare? Estic esgotada, em costa mantenir-me desperta. Aquestes persones em donen tranquil·litat i pau, puc tancar els ulls i descansar. Potser demà em puga alçar i puga eixir a jugar al pati, amb la figue a, i berenar pa amb xocolate, veritat mare? Fins demà.
MEMFIS.
LA VIDA EN TEMPS D’INSTAGRAM
Quan l’amistat es mesura pels “me gusta”, l’amor val si consta en una xarxa social, vivim connectats a una pantalla i mirem a través d’una retina digital totes les coses que ens passen, hem entrat en un estat de letargia constant. Morim per capturar moments, sense adonar-nos que no els gaudim, que mai, mai, és igual que la primera vegada que ho vius, quan ens sorprenen de veritat, i de seguida volem repetir-ho per poder fer-li una foto i que ho vegen tots, però, vos assegure que de sobte un dia pares, veus que les setmanes passen molt de presa, i t’entra l’angoixa perquè veus que no era broma allò que sempre t’havien dit de menuda “quan menys t’adones xiqueta t’haurà passat mitja vida”. És cert, i fa por, molta por. La vida no va de capturar moments, obriu els ulls perquè va de viure-la. LA LLAR.
Eixa mirada. Eixa valentia. Ell ho era tot, i tot li van llevar.
Ell no tenia res a veure amb guerres, però el van introduir a la força. Com a tots. Ací es feia el que ells volien. De sobte un dia, agafen totes les poques esperances que li quedàven. S’agafa de l’ànima del seu company, els dos apretant mans, esperant que passara tot tan ràpid com puguera. Tanquen els ulls. L’única imatge que li pot vindre al cap és la del primer dia que va veure a Maria, la seua dona. Eixe va ser el seu últim pensament. Dotze tirs que acaben amb molt més que dotze vides. Que no parem de remoure la memòria, dius? Serà que encara cou. Però no patiu, encara quedem alguns que sabem recordar a les persones emportades a colp de fusil. La nostra mirada. La nostra valentia. Ells ho eren tot, i tot ens han llevat. FELICIA GARCIA.
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
3. 1. 2. 1941
77
19 0 2 GA
AR L L LA
B
S
Si JOR
A
SM E T S E
RO O M e
PO A L S
IAN
ST i CRI
d
F
guia
COMERCIAL
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
79
80
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
81
82
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
83
El Cantonet
Carrer Sant Pere, 10 • TEL 669 019 387 • 46670 LA POBLA LLARGA
84
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
85
86
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
87
88
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
89
90
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
91
92
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
93
94
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
95
96
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
97
98
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
99
100
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
101
102
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
103
LA POBLA LLARGA 2019
www.construccionescsg.com
104
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
105
106
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
107
108
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
109
110
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
111
112
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
113
114
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
115
116
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
117
118
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
119
120
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
121
122
LA POBLA LLARGA 2019
FESTES MAJORS i de MOROS i CRISTIANS
123
124
LA POBLA LLARGA 2019