ABORDATGE TERAPEUTIC EN PACIENTS TEA (Antònia Gomila)
El TEA és un trastorn permanent (es manifesta tots els dies i al llarg de tota la vida). Compromet la qualitat de vida de les persones i de la seva família, dificulta l’aprenentatge, l’adaptació al medi, provoca incertesa sobre si podran desenvolupar una vida plena i productiva. Concepte de “salut mental”: benestar en el qual l’individu és conscient de les seves capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida i pot treballar de forma productiva. L’objectiu terapèutic no ha de ser curar o eliminar tots els símptomes, sinó aconseguir que la persona sigui capaç d’afrontar tensions, adaptar-se al seu entorn, tenir relacions socials i laborals... És a dir, afavorir la major qualitat de vida possible a través del benestar i el desenvolupament personal.
Els objectius de la intervenció han de ser: -
promoure i desenvolupar les funcions alterades i disminuir les anomalies emocionals o de conducta
-
desenvolupar la socialització
-
millorar la comunicació
-
canalitzar les rutines
-
donar eines per comprendre l’entorn
-
desenvolupar l’autoconcepte
-
disminuir les dificultats interpersonals
-
potenciar el desenvolupament
-
reduir la comorbiditat
La família és una peça clau en el procés terapèutic. Àrees d’intervenció: -
regulació de la conducta disruptiva i desadaptativa
-
HS habilitats de comunicació
-
aprenentatge en el context de l’escola
-
tractament de trastorns psiquiàtrics i alteracions psicològiques comòrbides
-
habilitats d’autonomia personal i independència
Estratègies d’intervenció: -
Ús de suports visuals
-
Procurar un ambient estable i predictible, evitant canvis inesperats
-
Assegurar pautes d’aprenentatge sense error
-
Descompondre les tasques en passes més petites
-
Oferir oportunitats d’eleccions
-
Ajudar a organitzar el temps lliure, evitant la inactivitat o la dedicació excessiva als seus interessos especials
-
ensenyar de manera explícita habilitats i competències que no solen requerir un ensenyament estructurat
-
Prioritzar objectius relacionats amb els trets nuclears del TEA
-
Incloure els temes d’interès per a motivar l’aprenentatge de nous continguts
-
Parar atenció als indicadors emocionals, intentant prevenir possibles alteracions en l’estat d’ànim.
-
Evitar la crítica i el càstig, i substituir-los per reforç positiu.
-
Una vegada establertes les rutines i assolit un cert avanç, cal entrenar la flexibilitat mitjançant exposicions graduals a canvis imprevistos.
Tractaments: -
No tenen evidència de que funcionen i no estan recomanats els següents tractaments: Doman-Delecat (fisioteràpia), lents d’Irien, comunicació facilitada, teràpia psicodinàmica, secretina, teràpia antimicòtica, tractament amb quelants, immunoteràpia, teràpia sacrocraneal, teràpies assistides amb animals.
-
Els tractaments amb evidència i que se recomanen: les intervencions conductuals, la intervenció farmacològica amb Risperidona.
-
Tractaments amb evidència dèbil i només recomanats en estudis experimentals: integració auditiva, integració sensorial, psicoteràpies expressives, vitamines i suplements dietètics, dietes sense gluten/caseïna.
-
Tractaments amb evidència dèbil, però recomanats: promoció de competències socials, SAC, sistema TEACCH, teràpia cognitiu-conductual, ISRS en adults amb TEA, estimulants en TEA+TDAH.
Problemes que presenten i en els quals se pot intervenir: -
Problemes d’atenció
-
Torpor motriu
-
Dificultats de comunicació
-
Inflexibilitat i interessos especials (entrenament en presa de decisions i estratègies de solució de problemes)
-
Funció executiva: planificació i organització, seqüenciar les activitats
-
Dificultats de relació social: rol-playing, ensenyament explícit del codi de conducta social, resolució de conflictes i habilitats per fer amics.
-
Dificultats d’empatia: activitat explícites d’inferència mentalista. Identificar estats emocionals i sentiments, escenificar, anticipar el comportament en funció de l’estat emocional, descriure els estats emocionals i les situacions que els poden produir.
S’empren termòmetres (que són molt visuals) per ensenyar-los a entendre que les emocions tenen gradacions (perquè generalment quan senten una emoció la senten amb molta intensitat).