L’Alexander i els lladres (Conte tradicional de Rússia)
l valent Alexander travessava el bosc sumit en els seus pensaments. Anava tan distret que, per no prestar atenció al camí, va acabar totalment perdut. Com que ja començava a fer-se de nit, l’Alexander va decidir fer nit en un molí abandonat que va trobar prop d’allà. Però, en plena nit, un soroll de passos el va despertar. D’un salt, l’Alexander es va incorporar i es va poder amagar rere uns sacs just en el moment en què tres homes entraven al molí. Des d’allà, va sentir la conversa dels desconeguts. Pel que sembla, eren tres lladres que es volien repartir el botí dels últims robatoris. —Escolteu-me bé —va exclamar el que semblava el cap del grup—, el que farem és amagar el botí darrere d’aquells sacs. Quan la policia deixi de buscar-nos, tornarem per recuperar-lo. L’Alexander es va posar a tremolar: els lladres eren a punt de descobrir-lo. Però aleshores, el nostre heroi va tenir una idea brillant. Amb la veu més greu que va poder fer, va començar a cridar: —Agafeu-los, nois! Andrei, vine amb mi! Valery, tu vigila la part del darrere! Dimitri, treu l’espasa! Vinga, no pot escapar ningú! Per sort, l’engany va funcionar: els tres lladres van arrencar a córrer sense mirar enrere i van oblidar el botí en el molí. Així, el valent Alexander va poder tornar a casa el matí següent i convertit en un home ric.