Els plats de fusta (Conte tradicional d’Armènia)
Q
uan l’avi ja era tan gran i estava tan feble que no podia viure sol, es va instal·lar a casa de la seva filla, que estava casada i tenia dos fills, un nen i una nena.
A l’hora de menjar, tenia el pols tan dèbil i li tremolaven tant les mans que cada dos per tres li queia el got a terra o tombava el plat sense voler i es feia miques. El gendre n’estava fart, el molestaven les petites trencadisses que feia l’avi en els àpats, així que un dia va portar a casa un joc de plats i un got de fusta per a l’avi. Així no trencaria més peces de la vaixella. L’avi va acceptar resignat els nous plats, trist de veure que havia de menjarhi cada dia i no en els mateixos que feien servir la filla, el gendre i els néts. Van passar uns dies i una tarda, en sortir al jardí, el matrimoni va veure que els fills petits eren en silenci en un racó, absorts en alguna tasca que semblava molt important. –Què feu, nens? Els dos es van girar cap als pares, somrients i orgullosos. –Estem fent uns plats de fusta... –... per a vosaltres dos. Els pares es van mirar astorats. –Per a nosaltres? –Sí, per quan sigueu grans com l’avi i les mans us tremolin... Des d’aquell dia l’avi va tornar a menjar en el plat de porcellana, com tota la família.