DESEMBRADA És llei de quietud i res s'escolta, ni tan sols un cant. Les roderes, sobre el terra dels camins són seques, terrossades i mig gelades. Les roques dels vorells sagnen llapons i el rellent se'm fica ben a dins. El bosc és un palau de silenci encatifat de fulles seques i molsa. El dia és més i més curt, talment com la llum quan s'escola d'una llàntia, perdent-se en l'emboirada de la fosca que s'acosta per moments. El vent s'ha retirat d'aquest llostre salicall, color pastel a les quatre setmanes d'Advent que preludien el Nadal mentre revenen les deus i tempira a les obagues més calimes Els bolets són secs o ja podrits. les fulles dels freixes, grogues daurades les del castanyer, roig violaci les de l'alzina, rica paleta d'un foc-follet vegetal envides traïda pels punts vermells del grèvol encipient, les secallones gardanes o les cireretes d'arboç madures Natura alentida i llosca, només amplificada en la gèlida remor de les veus de tots els torrents, salmodiant.
El xiscle ferest de l'òliba esquerda la quietud del ranvespre i retallada sobre el blanc de la lluna