JOIERIA RECREATIVA La nostra actual cultura, immersa en un progrés voraginós, tendeix a sotmetre’ns a la tirania de la màquina, s’han capgirat papers i valors i de no posar-hi remei, haurem perdut moltes coses que abans, donaven sentit a la civilitat. Els diners, a la recerca d’un profit immediat, rosseguen els nostres cossos i retallen el nostre cel. L’embrutiment és general, per tan, passa desapercebut, mal de molts, consol de pocs i ara, l’home és una peça més en l’engranatge, i l’oci, és denigrat i mal vist, disposem només del temps just per a recuperar forces i tornem-hi a ser, que no ha estat res, en un seguit de casa al treball i del treball a casa anorreant. El soroll d’aquestes apressades passes i la fressa dels rellotges, no mostren no, el sentit real de la nostra vida. Oi...? Abans que res, aquesta pretesa lluita d’alliberació personal, a voltes, tan sols cara la galeria, crec que ha de passar primer per una revolta ben familiar i propera, front totes les coses quotidianes, tan aparentment nímies i insignificants i hem de ser conscients també, de tenir al damunt, la grapa de tot un sistema absurd, muntat pel capital, per tal d’ofegar, controlar i
explotar-nos, solament en profit d’uns quants privilegiats, els quals, sense manies, fan servir el poder en exclusiva, raó de més, perquè amb renovades forces de fallença, hàgim de reeixir en la intenta de crear i legitimar el que a cada moment, sigui precís per contrarestar-ho i invalidar aquesta injusta pretensió de domini. Hem de procurar-nos doncs, de prou recursos per a no decaure davant les escomeses d’aquesta supina vulgaritat consumista i gregària que aïlla i aniquila la migrada autonomia personal que creiem tenir. Davant el dictat del gust, els diferents dissenys dels especialistes, els estudis de mercat dels fabricants, davant els motlles i les cadenes seriades de la producció, hem de demanar la marca de la mà de l’home i esforçar-nos per entendre aquell llenguatge subsidiari del treball artesà, molt més gratificant i que antany, fou veritable vehicle de sentiments i expressivitat i....., siguem nosaltres mateixos si convé, els artífexs d’allò que ens ha de ser més propi. Ja en aquesta tessitura no em privaré de reivindicar la superació de vells esquemes i costums i si convé, de defensar la informalitat, ja que, la fantasia no ha de tenir límits marcats. Gent del poble, tots, tothom!, enfrontats a un sistema que no suporta i àdhuc escarneix, la diferència i ens vol, iguals i previsibles, cal potenciar el que ens és privatiu i peculiar, aspecte, criteri i opinió. Cal una cultura alternativa i brandar-la sempre com a bandera. Per a mostrar públicament, la nostra dissidència, també podem recórrer a l’abillament del cos i de la llar amb vestits, objectes i guarniments fets per nosaltres mateixos i així tindrem la seguretat de no trair-nos en el reforçament de la individualitat creadora. Aprofitem la conjuntura i expressem alhora, la condició i l’ocasió, que