1,5ºC. i augmentant

Crèdits

Edita: Falla Borrull-Socors

Preu de venda: 16 €.

Tirada: 150 exemplars

Impremta: DiseÑarte. Novabernia

Núm depòsit legal: V-424-2012

Publicació periòdica.

Tots els drets reservats

L’Associació Falla Borrull Socors està integrada dins de la federació de Falles I+E, en la federació de les Lletres Falleres i en l’Agrupació de falles del Botànic.

La nostra comissió ha sigut beneficiària de la subvenció atorgada per la Diputació

Provincial de València a les Falles 2023.

Les falles plantades el març de 2023 estan subvencionades per l’Ajuntament de València.

Este llibret ha participat en els premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info).

Este llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Borrull-Socors 2023

borrullsocors.org

L’escalfament global és el procés d’augment gradual de la temperatura de la Terra com a resultat de l’activitat humana. Malgrat que hi ha hagut altres períodes de canvi climàtic en la història de la Terra, no n’hi ha cap que haja estat tan ràpid com l’episodi actual.

Què fem ara? Exigir, córrer, reemplaçar, renunciar. Repensar i refer. Entendre que, si es canvia tot —i així és— no podem anar amb propostes

polítiques, socials i personals de joguet. Estimarnos tant el país per a ser capaços de canviar-lo. Dignificar-lo amb una transmutació real i no anar posposant la transició amb bones paraules. Donar contingut real a les proclames i no banalitzar-les. Ésser conscients del poder que tenim, però també del que ens pertany i ens han arrabassat. Preguntar-nos: i ara jo què faig?

Extret de: “I ara jo què faig? Com véncer la culpa climàtica i passar a l’acció”

Andreu Escrivà. Sembra Llibres, 2021

Barres de l’escalfament

Pau Sanchis

Per cada any hi ha una barra, Si aquell any ha fet prou fred,

és un quadre avantguardista

L’any passat va fer un récord el nostre sol plusmarquista, i hem tingut mosquits i mosques

Un roig sempre més encés, un vermell de calentura, un grana de foc roent, un colrat de pell madura.

Rubicund rostre turista, carmí de sang esclatant, escarlata cardenal, roig de flama que ens avisa.

Però vindrà la tempesta i serà descontrolada, un esclat, una tronada, un excés desfà la festa.

Si les mitjanes desbarren, si els rius tomben les columnes dels ponts que ens donen passatge, se’ns acaben les excuses.

No impressiona la desgràcia, l’huracà, el foc o el tornado, vista des d’una pantalla, però tenim por del temps.

Cada barra que enrogeix, és un avís, una alarma, un símbol que ens interpel·la, una alerta que ens reclama

gestos de supervivència, ganes de viure en el món, confiança en la presència d’un futur de més colors.

No un discurs catastrofista, sinó un clic del punt on som,

Saluda presidència

Sempre tens il·lusió de fer el saluda de la teua falla estimada, al llibret que estimes tant, que és una magnífica representació cultural i, feta en valencià. Poder dirigir-me a les persones properes, falleres, amigues, veïnes ha estat un privilegi que només està permès quan ostentes este càrrec. A més, si el missatge arribara als comerciants, als visitants i al ciutadans del món, aquesta beneïda il·lusió, esdevindrà un luxe!

Em toca saludar la nostra estimada barriada, en un moment especialment sensible amb la diversitat que es fa palés enguany especialment a la nostra comissió, però indubtablement està reflectit en el si de cadascuna de les comissions falleres de la ciutat. Salude amb orgull per poder compaginar història i futur i, avançar any rere any al capdavant de la comissió de BorrullSocors, que es consolida com a marca pròpia.

No he d’amagar la meua satisfacció perquè les actuals polítiques socials beneficien la ciutadania i per tant, les persones d’aquesta comissió. De la mateixa manera que els membres de la comissió, el veïnat i les amistats han de saber que aquesta entitat sempre ha posat en valor la nostra integració al barri, fent-les partícips de les nostres iniciatives socials, que són part d’eixe ADN borruler.

Sonarà tòpic, però no pot ser d’altra manera, reconéixer que el treball en equip és el que ens permet a les persones que estem al capdavant lluir-nos quan parlem amb la resta de presidents o presidentes i, en els moments de representació

entre entitats. També et permet convidar a gaudir de la teua falla o de les diferents activitats, sabent que darrere de tot sempre estarà present l’equip de Borrull-Socors. Sempre gràcies.

Si amb il·lusió he començat el saluda, amb més encara acabaré agraint a Raül que haja volgut representar, junt amb mi, la falla que tenim al cor, encara que ell siga de Múrcia. No tindre màxims representats infantils en un exercici et permet significar a cadascú dels xiquetes i xiquetes de la comissió, que en poc de temps escriviran este saluda.

Si escriure el saluda ens il·lusiona, poder plantar falla als nostres carrers és un privilegi complit cada exercici i, si és en la falla Borrull-Socors, encara es magnifica més quan entres al taller a laborar i a col·laborar per fer-la entre tots i totes; fer la teua falla. Enguany més conscienciats que mai amb el canvi climàtic i, de la mà de Dídac Ballester, Josep Martínez, Rosella Reig i Joventut pel Clima, traurem la nostra proposta artística, que encara que efímera, ens farà reflexionar i fer crítica de l’actualitat energètica, mediambiental i social.

Inesgotables gràcies també a cadascuna de les persones de la comissió, per donar-me l’oportunitat de representar-vos, pel vostre treball i per atrevirnos a innovar i aportar per construir la identitat borrulera. I més gràcies als col·laboradors que formen part d’este llibret, que amb la seua estima, el converteixen en el llibre que indultaré en les prestatgeries de la meua vida fallera.

Saluda del Faller Major

Falleres, fallers, amigues i amics de la comissió dels carrers Borrull-Socors:

S’acosta març, i un any més ens posarem les nostres millors gales per a oferir al barri i a València una falla compromesa amb els nostres valors, que sota el lema “1,5 °C… i augmentant” reflexionarà sobre el canvi climàtic i sobre el seu impacte.

Perquè la falla Borrull-Socors és una associació cultural centenària arrelada en el Botànic, compromesa socialment i mediambientalment, que contribueix a vertebrar el barri i mantindre viu el nostre patrimoni cultural. Com a faller major 2023, anime tot el veïnat a conéixer-nos i participar de la festa amb nosaltres, des de la defensa dels valors que ens caracteritzen al voltant dels quals articulem tot el nostre projecte com a comissió: la igualtat, la inclusió i la sostenibilitat social i mediambiental.

Aquest llibret és el millor reflex de la nostra manera d’entendre les falles. Esperem que el gaudiu i que les seues pàgines us aporten noves idees i visions que enriquisquen les festes falleres i la societat en el seu conjunt. En definitiva, que aquest llibret siga una invitació perquè compartim un mes de març il·lusionant, festiu i de comboi transformador.

Visquen les falles i visca la falla Borrull-Socors!

Ballar entre el foc

Pau Sanchis

A Raül.

I got the eye of the tiger, a fighter Dancing trough the fire perry

Vistos amb ulls de xiquet, els ninots d’aquella falla semblaven gegants, els quatre anys de mirada innocent varen saber que aquell món era el seu.

Quan el masclet fa tremolar la plaça, quan el fum dansa al ritme dels trabucs, batalla sinuosa, el cor xiquet sent la mateixa joia.

Perquè la idea sempre és la mateixa, ser el camí que porta a l’alegria, la primavera que allunya l’hivern

i obrir l’arca tancada de l’estiu, que encén la festa i fa niu en València. I ballar com un tigre dins del foc.

A Carmen

Com explicar-li a Carmen quin és, del foc, l’embruixament si només ella és “la flama a través del temps, la flama de tot un poble en moviment”?

Com dir-li com són les falles a la única dona que, com la nostra festa, es capaç d’ajuntar en si mateixa i alhora, la més avantatjosa organització i la més espontània distracció?

Carmen és un continu aprenentatge, una oportunitat constant, la que fa de la vida un feliç viatge que mai voldries oblidar.

Carmen és estar sempre presta

Carmen són dos bells ulls que

Carmen és el Socors a la meitat de la gesta.

Carmen és una aventurera sense igual.

Carmen és principi i final.

Vosaltres tretze veniu a donar-li sentit al foc, perquè sense vosaltres enguany no hi hauria primavera. Vosaltres, que teniu el dret a conquerir sempre i el deure de no rendir-vos mai.

Vosaltres, que arreplegueu, sense ser conscients d’això, el llegat de tantes i tantes dones que durant anys van ocupar eixos trons com a Falleres

Majors de València i Corts d’Honor, eixides de l’anonimat i convertides en institució.

Secretaria. Raül Puerta i Francisca Hipólito

Àrea econòmica. Juani Moya

Loteries. Rafa Molina i Fernando Vela

Àrea d’activitats. Cris Oliva

Àrea de comunicació. Carmen Marín

Àrea de protocol. Cris Martínez

Àrea de solidaritat i sensibilitat. Fer Serrano

Àrea de casal. Marcela Peiró i Lola Nieves

Àrea d’infantils i cultura. Vicky Garrigues

Llistat de persones falleres

Emma Belda García, Malena Blanco

Garrigues, Miquel Blanco Hipólito, Guillem

Calatayud Asensio, Alexandra Fernández

Silvestre,Martina Grezzi, Marina Pallardó Matias, Lucía Ramiro Matías, Pau Ramiro Matías.

Felipe Javier Acebron I Caballer, Felipe Acebron

Cano, Vega Aleo Navarro, Nina Almenar Pérez, Enrique Algarra Aleixandre, Mamen Asensio

Vañó, Lucas Barea Moya, Mara Blanco Garrigues, Julia Blanco Hipólito, David Briones Bas, Amparo

Caballer Ubeda, Isabel Calabuig Morante, Josep

Lluis Canales Alhambra, Miquel Canela Marqués, Manel Calatayud Ferre, Cristina Casto Rebollo, Nadina Cisa Ribas, Aura Csongradi García, Irene

Colilla Lacruz, David Collado Martínez, Àngels

Cuenca Adam, Ana Isabel De Gracia León, Jorge

De Torres García, Josep Delgado Molina, Blanca

Esteban Castelló, Candel Esteban Castelló, Borja

Estellés García, Francisco Fernández Mira, Ernesto

Ferragud De Diego, Angela Ferrando Ramada, Lorenzo Ferrer Agudo, Ljubica Gajevic, Alejandro

Gambin Vicente, Almudena García González, Mª

Cruz García Sanchís, Saray García Torres, Júlia

García Vilar, Amparo Garrigues Martínez, Victòria

Garrigues Martínez, Amparo Gómez Belloch, Encarna Gómez Belloch, Francisco Javier Gómez

Navarro, Nieves González García, Blanca González

Navarro, Giuseppe Grezzi, Francisca María Hipólito

Bonet, Gorka Insausti Marina, Sefa Jorge Jorge, Ana Juan Nicolás, Cristina Lagarde Caballero, Pablo Rov Lammertyn, Núria Latorre Gorrea, Manuel Latorre Gorrea, Carla López Barrafon, Elena Lozano Núñez, Núria Machí Llanes, Sara

Mansanet Royo, Marina Marín Latorre, Sebastián

Marín Martínez, Carmen Marín Peiró, Marina

Marín Peiró, Cristina Martínez Fernández, Jordi

Martínez Ventura, Juan Manuel Mateo Miquel, Noelia Matías Beltrán, Sergio Méndez Peris, Carlos Florencio Mendoza González, Arian Mehta, Rafael Molina Mira, Mar Molina Navarro, Daniel

Monteagudo García, Isabel Monzó Albert, Jose

Maria Moreno Castelló, Juani Moya Montañez,

Raúl Mota Lopez, Paz Muñoz Aparici, Marc

Mullor Franco, Charo Navarro Molina, Mª Del Mar

Navarro Molina, Patricia Nicolás González, Lola

Nieves Losa, Maria Ángeles Nieves Losa, Andrea

Oliva Nieves, Cristina Oliva Nieves, David Oliver

Huerta, Gonzalo Ortega Castillo, Alfons Enric Ortí

Marí, Encarna Ortín Gómez, Jose Peiró Galmes,

Jose Peiró Juan, Isabel Peiró Orozco, Marcela Peiró

Orozco, Robin Paulus Claude Penigaud, José Luis

Peralta López, Noelia Pérez González, Ezequiel

Pérez-Fuster Herrera, Rocio Perona Moya, Juan

Carlos Perona Rubio, Juan José Prósper Gómez,

Carla Prósper Soriano, Juan Bta. Prósper Lis, Raúl

Puerta Lorenzo, Alejandro Quintero Taberner,

Carla Ramiro Matías, Pascual Ramos Alapont, Jose

Vicente Ros Gamón, Jonatan Ruiz López, Sales

Salazar Martínez, César Sanchis Romero, Joan

Sellés, Fernando Serrano Pérez, Leopoldo Vicente

Soria Villegas, Pepa Soriano Gasent, Maria Pilar

Soriano Rodríguez, Andres Ten Navalón, Carolina

Tormo Monzó, Verónica Tormo Monzó, Maria

Torres Acacio, Toni Tovar Navarro, Francisco Jose

Valdivia Periañez, Fernando Vela Vela, Joan Vidal

Guerola, Adelin Vidal Vogt, Juan Manuel Viega

Correa, Javier Vilalta Ibáñez, Carolina Vilaplana

Verdú, Alba Vivó Martínez, Philip Wiedemann.

21:30 h Premis Manolo Latorre

10:30 h Visita a l’Observatori del canvi climàtic

12:00 h. Jornada Folklore i gènere

19:00 h Gala de l’Agrupació de falles del Botànic

10:00 h Esmorzar de la presidència

21:00 h Inauguració del parador

21:30 h Sopar del Faller Major i dels Fallers d’Honor

10:00 h Esmorzar de la pirotècnia

18:30 h Correfoc de la plantà

14 de març

10:00 h Esmorzar de les artistes fallers

18:00 h Inauguració del parador infantil

18:30 h Berenar

19:00 h Plantà de la falla infantil

15 de març

08:00 h Visita del jurat de la falla infantil

10:00 h Esmorzar de la indumentària

14:30 h Dinar

21:00 h Sopar de la plantà

16 de març

08:00 h Visita del jurat de la falla gran

10:00 h Esmorzar d’AMSTEL

14:30 h Dinar

16:00 h Premis falles infantils

21:00 h Sopar

23:00 h Actuació d’Isra Maldonado

17 de març

09:00 h Premis falles grans

10:00 h Esmorzar de la música

14:30 h Dinar

18:00 h Concurs de playbacks

21:00 h Sopar

23:00 h Actuació de Din Dong System

18 de març

10:00 h Esmorzar de la flor

14:30 h Dinar

21:00 h Sopar

19:30 h Ofrena

23:00 h Plan B

10:00 h Esmorzar del Faller Major

14:30 h Aperitiu i dinar de Sant Josep

La Capital Verda Europea del

2024 i les Falles

Sergi Campillo. Vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana. Ajuntament de València.

L’any 2024 serà un any molt especial per a València. Serem Capital Verda Europea, un guardó que atorga la Comissió Europea, que premia els esforços de les ciutats de la Unió per esdevindre exemples de ciutats sostenibles. València va presentar la seua candidatura al 2022 i a finals d’eixe any va ser seleccionada com a guanyadora. Un reconeixement molt especial que ens situa en la lliga de ciutats més avançades en matèria ambiental. A València no se li ha donat este distintiu per ser la ciutat verda perfecta sinó pels esforços passats, presents i futurs per a transitar la senda de la sostenibilitat.

Per a aconseguir-ho, hem sigut avaluats en 12 indicadors diferents (mobilitat sostenible, mitigació i adaptació al canvi climàtic, gestió de residus, infraestructura verda i biodiversitat, usos del sòl, gestió de l’aigua, governança...). A més, vam haver d’exposar davant el jurat el projecte de capitalitat per al 2024, on vam posar molt d’èmfasi en com la ciutadania ha lluitat per un medi ambient urbà saludable i per conservar els nostres espais naturals. Especialment destacables van ser les lluites de «El Saler per al Poble» i «El riu és nostre i el volem verd», que convertiren a la nostra ciutat en la que segurament va ser la primera ciutat de l’Estat a reivindicar durant els temps obscurs del franquisme una ciutat verda, una ciutat on

el medi ambient ocupara el centre. Eixe és el gran tresor de València, la mobilització veïnal. Sense ella, la nostra ciutat seria molt diferent. Perquè... vos imagineu com seria la nostra ciutat si en lloc d’un jardí tinguérem una autovia dins del vell llit del Túria? No cal ni dir que seria una València irreconeixible i sense dubte, molt, molt pitjor. Després d’eixos moviments en vingueren uns altres, com els «Salvem», que han lluitat per un model de ciutat amable, verd i sostenible. Som un vertader exemple de lluites ciutadanes.

Ara ens trobem immersos en la preparació de la capitalitat verda per a l’any que ve. I per això, el sector faller serà una peça clau, per ser el primer moviment associatiu del Cap i Casal. El nostre govern està fent esforços per premiar el camí de la sostenibilitat que ara ja un conjunt de comissions ha iniciat, com la vostra. Per això hem creat el premi per unes falles sostenibles, per primera volta en la història, on es valoren les pràctiques ambientals de les comissions. O també des de gestió de residus tornem a facilitar gots reutilitzables per a les festes, els contenidors de separació de residus i, també per primera volta, hem posat en marxa un complet programa d’educació ambiental en gestió de residus i neteja de l’espai urbà, i oferim cursos de formació a tot el col·lectiu faller.

Estic segur que la vostra comissió, que centra la falla en la lluita contra el canvi climàtic, serà una referència per a tot el món faller. I en això tindreu a l’Ajuntament de la vostra part.

I naturalment, sabem que comptarem amb vosaltres en l’any de la Capitalitat Verda Europea al 2024. Perquè sense les falles no podrem transitar cap a una ciutat verda. Que visca València i que visquen les Falles (sostenibles)!

Com està canviant el temps

El nostre amic Toni interpreta el canvi climàtic des dels refranys populars relacionats amb l’oratge, amb el seu característic punt àcid i recordant-nos que les falles han de ser crítica, han de ser sàtira.

Segurament en uns anys les dites populars referents a la climatologia deixaran de tindre sentit perquè senzillament els fenòmens atmosfèrics que ens inspiren els refranys ja no succeiran de la forma i en el moment que ara ho fan. En seran un altres o ni tan sols seran…

Els refranys, per a qui els ha estudiat, com Maria Conca, són expressions que:

- En molts casos venen de civilitzacions de l’antiguitat i han aplegat fins als nostres dies.

- Sintetitzen experiències comunes repetidament comprovades, en este cas, sobre el clima i l’oratge.

- Són ferramentes de comunicació encara vives i actuals. El sentit últim no és abstracte sinó que cal posar-lo en context i poden dir-se, per exemple, com a consell o amb to irònic o amenaçador.

També va adaptant-se a les èpoques. Per això, la tria que hem fet té valor perquè capgira o reforça el sentit literal o original a la vista dels efectes del canvi climàtic.

- Fa un sol que bada les pedres.

- Tota la calor no és febra.

- Quan no fa el seu temps, fa mal temps.

- Any de fred tardà, res no farà.

- Val més bona pluja que el palau del rei.

- Aigua pura i amb mesura.

- Aigua vaig esperar i tard vaig sembrar.

- Cada gota que plou té on caure.

- De poca pluja i molt de vent, tothom se’n ressent.

- A l’hivern, forner; i a l’estiu, taverner / A l’estiu, tavernera; a l’hivern, fornera.

- Ni hivern sense capa ni estiu sense carabassa.

- Com més fred és el gener, més suc en el taronger.

- Pel març, els ametllers en flor i el jovent en amor.

- Pel març, la verdor i per l’abril, la flor.

- A l’abril cada gota val per mil.

- De juliol sense calor, guardeu-me’n, Senyor.

- Cada cosa al seu temps i les figues a l’agost.

- Ni a l’agost caminar, ni al desembre navegar.

- Octubre eixut tot l’any put.

- Per l’octubre el temps renega.

- Pel desembre calor, porta mal pitjor.

- El desembre ben portat, o pluja o tempestat.

— Raül Puerta. Faller Major de Borrull Socors

Hola. Benvinguts i benvingudes tots i totes a aquest Club de les històries. El Club té un format que ja fa anys que duem a terme en la falla. En realitzem tres o quatre al llarg de l’any i venen a ser una espècie de col·loqui o taula redona, però en un ambient informal i participatiu per a abordar diferents temàtiques que de manera directa o indirecta tenen a veure amb la temàtica de la Falla,

En aquest cas, el Club de les històries on 1,5 graus i augmentant . Perquè pretén reflexionar, compartir i intercanviar opinions sobre el fenomen de canvi climàtic. Perquè aquest canvi climàtic serà el que articule el nostre projecte de falla durant tot l’any. A més, presentarem també els nostres esbossos, els nostres projectes de falla, que, com dic, estan relacionats amb el tema del canvi climàtic.

La Falla Borrull-Socors, per a qui no la conega, és una falla que ha fet, està fent, de fet, continua fent, perquè cal continuar treballant dia a dia, un esforç molt important per a ser més sostenible des del punt de vista social i econòmic, però sobretot mediambiental. I de fet, observareu que no utilitzem absolutament res d’un sol ús, reutilitzem tots els recipients; també en la setmana fallera, és a dir, quan som ací 150 persones. Jo crec que som de les poquíssimes falles que ho fan. Tenim el projecte de crear una espècie de segell de sostenibilitat mediambiental per a les Falles que fins i tot puguen

replicar i puguen utilitzar en altres parts.

Bé, només volia fer aquesta espècie d’introducció general i aprofite també per a explicar-vos que estem transmetent el Club de les històries en streaming i que després el contingut de tot el que digueu les persones ponents, l’utilitzarem per al llibret de les Falles d’aquest exercici. Cedisc la paraula a Francisca Hipólito, que és la persona fallera, que al costat de Sebas, ha coordinat tot aquest esdeveniment.

— Francisca Hipólito. Coordinadora del Club de les Històries

Bona nit! Estic molt contenta de com ha quedat aquest Club de les històries. La veritat és que em va fer amb molta il·lusió coordinar-lo amb Sebas, i portar ací algunes persones que jo crec que poden donar moltes claus d’això que estava dient Raül, ser una falla més sostenible, ja que vivim en una ciutat que volem que siga climàticament neutra en l’any 2030 i, crec que els fallers i les falleres podem demostrar que també som part d’aquesta ciutat i podem contribuir- hi. No m’enrotlle molt, perquè vull que vinga a l’escenari Victòria Pellicer, que és una molt bona amiga i, a més, és una activista per l’energia, en Som Energia i que segur que tot el que ens contarà serà superinteressant. Gràcies.

— Victòria Pellicer. Sòcia activista de Som Energia

Guauuu! Hola! Moltes gràcies per convidar-me. A mi Francisca m’ha embolicat per a vindre ací a la falla. Porte ací un escrit que vaig a guardar-me perquè crec que, a més, no farà falta, però si cal, ja el trauria. Mai he parlat així en aquest format i l’agraïsc de veritat. Em sembla un format molt divertit per a parlar sobre canvi climàtic, perquè

bo, jo he parlat sempre en aquests espais de La cooperativa Som Energia, a la qual pertany, treballa també en aquestes temàtiques i sempre ens hi sentim els mateixos, ens repetim i m’abelleix molt traure’ls d’allí i parlar-ho amb vosaltres, perquè crec que hem de començar a parlar en aquests casos, en tots els espais i en la falla per

Jo hui no venia tampoc amb grans xifres per a parlar del canvi climàtic, perquè crec que el canvi climàtic que és una evidència tan, tan clara, que no fa falta fer molta pedagogia per a explicar que existeix. Perquè la realitat ens està mostrant que existeix. Tenim constància. Estem veient com les temperatures estan canviant, ones de calor que no havien tingut mai. Un estiu com el que hem passat que no l’havíem passat mai i estem veient com els incendis cada vegada estan sent més devastadors. Això no passa per qualsevol cosa. Hem tingut també una pandèmia on s’ha propagat un virus d’una manera que tampoc mai esperàvem. Tampoc passa per casualitat. Tot això té a veure amb el canvi de temperatures del nostre planeta.

Tampoc venia amb xifres per a contar i explicar, sinó que volia trobar un territori de joc compartit i venia un poc a parlar del que fem. I ara què? És a dir, hi ha molta evidència, evidència científica, evidència real. La vivim, la sentim nosaltres. Hi ha una evidència, que hi ha un canvi climàtic i també que no existeixen suficients recursos energètics per a mantenir el nivell de vida que portem, el tipus de societat que tenim. Per tant, hem de transitar cap al que diem un nou ordre. Quin serà eixe nou ordre? És el que està per definir i és pel que m’agradaria hui obrir algunes reflexions.

Òbviament, no tinc la veritat, perquè no la tenim, però bé, crec que és un espai bonic per a veure algunes reflexions, portar algunes claus per a pensar com podria ser aquest nou ordre. Haureu sentit parlar de la paraula col·lapse que sona com a “puf”, no?, però parlem que vindrà col·lapse, que ve el col·lapse. Bé, doncs parlar-ne no fa por, jo no vinc amb un missatge negatiu ni molt menys, li deia a Francisca que hi ha missatges positius, que no ingenus. Perquè crec que parlar, centrar-nos sols en la gravetat del problema i parlar només de paraules i el col·lapse ens porta cap a imaginaris apocalíptics, de zombis i ens frena i ens fa por.

M’agradaria que isquérem d’ací i que pensàrem des d’altres llocs. Per tant, el col·lapse? Algunes indicacions. El col·lapse no és un futurible que vindrà. O siga, diguem-ne que el col·lapse està ja succeint. El que passa és que està succeint de distintes maneres i en distintes intensitats, segons en quins territoris: la crisi dels materials que estem experimentant; que et compres un cotxe i tarde molt a vindre és per una qüestió energètica i és part del que podria ser un col·lapse; el fet que no tinguem bròcolis encara, perquè fa moltíssima calor, és una part de com canviarà també l’agricultura i el model d’alimentació. El col·lapse no és un futurible. Què passarà? Està ja venint i hem de parlar-ne. I una de les qüestions que sí o sí passarà és que caldrà canviar el nostre patró de consum. O siga, hem de parlar-ne més, hem de decréixer en recursos, en consum i en energia. És a dir, gastar menys, que no vol dir decréixer i tornarnos-en a les cavernes, ni vol que de sobte haguem de passar fam. Sí, d’alguna manera, conforme estem, hem d’abaixar el consum de recursos, el consum d’energia i el consum de recursos.

Com ho fem? És el que no està escrit. És a dir, nosaltres parlem a vegades de dues coses, lo Lo impepinable, és que hem de decréixer i, ho acceptem o no, lo pepinable és on arribarem creixent. Hem d’arribar a un nou ordre, podem arribar per molts camins distints al mateix lloc. Això és el que no està escrit i, això és el que està fabulós, tindre més espai per començar a pensar-ho. I ací s’obrin un munt de possibilitats. Òbviament, no és una possibilitat, no val un model de consumir més, eixe no és el camí. Però bo, pot ser un escenari, com veiem en les sèries. Un escenari apocalíptic de fam, de por, no?; de conflictivitat molt gran. O un altre escenari on realment tinguem les necessitats satisfetes i ens organitzem d’una manera diferent de la d’ara, més col·lectiva, amb les persones en el centre, més sostenible, etcètera. D’ací a ací, hi ha molts grisos i no hi haurà un sol escenari i segons en lloc del món hi haurà dos escenaris o

Són algunes idees de com transitem perquè eixe escenari final no siga apocalíptic, de zombis, sinó que siga un escenari on tinguem les necessitats bàsiques satisfetes i on la vida estiga en el centre i siga sostenible amb els límits del planeta. Com hi transitem? Canviem aquells que consumim més d’una manera controlada? Perquè una de les causes, que em sembla superimportant també apuntar, és que el decreixement no ha de ser per a tots iguals. És a dir, hi haurà llocs del món que no hauran de decréixer per diferents situacions. Hi ha llocs del món que sí que hauran de fer-ho, classes de la població que sí, hi haurà classes de la població que % més ric del món produeix el % de les emissions. És a dir, no tenim la mateixa responsabilitat. I ací, en el nostre país, el 10 % més

ric produeix, consumeix i emet més de set vegades més que les persones més pobres. És a dir, tenim responsabilitats diferents. Vaja, això que quede clar: no és una recepta per a tots.

Aleshores, cal centrar-se en el com transitem. Algunes de les algunes claus, per si obren el debat o inspiren a la falla, que nosaltres solem classificar en tres estratègies. Perquè comencen les tres pel mateix nom i funciona:

Resistir. Reclamar. Reconfigurar.

Breument. Resistir, resistir al model d’ara, és a dir, no permetre que el model que tenim ara continua expandint-se. Resistir pot ser, posem per cas, deixar de gastar el meu cotxe individualment, decidir no agafar el cotxe i decidir utilitzar el transport públic. És a dir, contrarestar, contraposant les accions que ens està portant el model actual o, deixar de menjar carn, deixe d’anar en avió, reciclar. Són infinites coses de les quals moltes supose que ja les feu ací. Però també amb polítiques dirigides a resistir: canvis de tarifació, uns preus d’impostos que desincentiven el desenvolupament de combustibles fòssils, per exemple. Resistint també en el discurs, és a dir, als discursos que ens venen el negacionisme. I sabeu que lamentablement estem en un moment en què estan creixent els discursos d’odi, “sálvese quien pueda”. També cal resistir els discursos des de posicionaments col·lectius. Vosaltres ho esteu fent, ara i ací, en eixe espai.

Bé, hi ha estratègies més que tenen més a veure amb frenar, amb la segona R, que era en el Reclamar, com reclamar el control públic d’aquells serveis que garanteixen les necessitats bàsiques. És a dir, nosaltres no estem fent de serveis públics: la sanitat i l’educació, sí que cal garantir-les,

com necessitats bàsiques per a tots. Òbviament que això no està garantit. Hi ha altres serveis, a altres necessitats, el dret a l’habitatge, el dret a l’alimentació, el dret a la salut, que no estan tampoc garantits. Podem posar en marxa iniciatives per reclamar que aquestes necessitats bàsiques puguen estar garantides per a tots i per a totes, per a evitar el “sálvese quien pueda”. No? Per exemple, nosaltres. Jo que vinc de l’àmbit de l’energia: una iniciativa de reclamar, per exemple, un control públic de l’energia o una comercialitzadora municipal, o una manera de què un mínim d’energia puga estar garantit per a totes les llars, independentment de si pots pagar o no. Això és un estat legítim, reclamar. Bé, n’hi ha moltes més, però

I la tercera, que era la de Reestructurar, busca crear les alternatives. Crear xicotetes maquetes, projectes on la vida siga d’altra manera. Projectes que puguen inspirar eixe ordre, nou ordre més sostenible i, que puguem veure que això és de veres. Diguem que la gent ha de canviar els valors per a fer les coses diferents. Jo pense que és un poc al revés, la gent participa de coses diferents i a partir d’això canviant els valors. Per tant, hem de crear eixos espais en què puguem participar. Per exemple, una falla, si es comporta de manera diferent, provant unes coses diferents, pot inspirar perquè eixa «maqueta» escale i ho facen altres falles.

Torne al meu terreny, perquè vinc de l’àmbit de l’energia, de les comunitats energètiques. No sé si algú està vinculat o participa en alguna comunitat energètica, però és bastant transgressora mirant d’on venim. Som com models on créixer. Imagineu una instal·lació fotovoltaica on tot el que produeix alimenta a la comunitat que es crea, més enllà de la

teua placa, que t’alimenta a tu: a un grup de gent que s’ha organitzat en comunitat, que prenen les decisions conjuntament, que poden decidir tarifes justes o tarifes segons de les necessitats de cadascú. Es poden crear eixes distintes alternatives, i formar part d’eixa tercera línia d’estratègies, que ens poden inspirar, que són necessàries també per a construir el camí que no ens porte a l’apocalipsi zombi sinó a un nou ordre més sostenible. Són idees que deixe ací perquè espere que puguen obrir el debat. Ja no receptes, perquè no existeixen, però sí línies i reflexions. Estaré encantada de compartirles i veure com es resolen. Gràcies.

— Francisca Hipólito

Moltes gràcies, Vicky! Bé, esperem que us haja agradat totes les propostes que ens ha llançat i crec que sí, que com a comunitat podem agafar aquestes idees i posar-les en marxa. Som un col·lectiu bastant combatiu i ens ho plantejarem, encara que semble difícil.

La següent persona que vull presentar és, vine cap ací... José Manuel, president de València per l’aire. És una organització que estudia com està l’aire de la nostra ciutat i, em semblava que era una gran oportunitat perquè des de les Falles coneixem quin és l’aire que respirem. Perquè som responsables d’una part important de les emissions que es fan en aquesta ciutat, en una determinada part de l’any. I crec que no s’ha de tindre por a parlar de certes coses i de conéixer-les. I després, probablement podrem encetar mesures per a millorar. Li done la paraula i espere que us agrade. Gràcies.

plataforma València per l’aire i responsable de medi ambient de CAVE-COVA (Confederació d’associacions de veïns de la Comunitat Valenciana)

No teniu por vosaltres? Jo estic acollonat. És la primera vegada que em trobe parlant de la qualitat de l’aire en una falla. Espere que no siga l’última,

Em digueren que Pilar Soriano estava en la falla i, que parlaríeu del canvi climàtic. Així que, si heu de matar algú, primer que siga a Pilar, que va ser la que va aconseguir el contenidor marró, i a Alejandro que té el marró ara del canvi climàtic... jo a la cua de tots tres, primer van ells.

Bo, mai havia estat en aquest tipus de sarau, però em van convèncer d’una manera molt fàcil: si una falla parla d’aquests temes, és una invitació molt potent. Pera començar sí que m’agradaria saber, si penseu que teniu algun impacte com a falla en el vostre entorn, en el barri, de tipus ambiental. Quin és el vostre impacte ambiental? Qualitat de l’aire? Soroll? Heu valorat, si en teniu i ho he

En segon lloc, en temes de qualitat de l’aire, nosaltres sí que ens vàrem atrevir a mesurar-la. Una qüestió molt, molt curiosa és que no hi ha estudis de quin és l’impacte de les falles en qualitat de l’aire. És molt curiós. Vicky, tu en coneixes? No? Alejandro, n’hi ha? No. És que sou intocables! No sé, però si hi ha oportunitats per a parlar de canvi climàtic, encantat, perquè són un punyeter cavall de Troia. És clar que vosaltres teniu més oportunitats de transformació social del que

Es cert que voleu fer una falla? El primer, això de ser coherents està molt fantàstic, els gots, generar residus. Tot això és necessari perquè

— José Manuel Felisi. Coordinador de la

una bona part del discurs és que s’ha de ser molt coherent. I una vegada som coherents i som un cavall de Troia, què més podeu fer? Per ací van la meua proposta i les meues diapositives. Després voldria escoltar-vos.

Pense, i és una reflexió personal, que es poden canviar les coses per consciència o per obligació. L’obligació és la via directa. Alejandro, apunta amb una pistola, canvia la llei i decreixerem. I ens posem tots la mascareta del canvi climàtic, seria una opció per fer-ho d’un dia per a un altre. Una altra, que podeu fer com a falla, podeu abordar amb Alejandro, el regidor, és mossegar la consciència.

El tema del Faller Major és molt bèstia, és trencador. Si vosaltres ho feu en aquesta història. Podia fer una falla una provocació molt gran cap a la conscienciació, no? I tenim un monument que estarà exposat, és a dir, com a falla. Què podeu fer, més enllà de ser coherents, davant d’un problema d’energia i canvi climàtic.? Crec que teniu una potència molt bèstia. I si voleu raonar i reaccionar com a falla, podeu fer una provocació molt directa, a favor del moviment de decréixer.

Els que han estudiat l’impacte sobre l’aire, professors de la Universitat Politècnica, diuen és un problema energètic i està molt vinculat al conjunt de la mobilitat de la ciutat, però també al vostre consum energètic humà, com a falla. Us ensenye dues diapositives.

La primera. Mireu, aquesta és la qualitat de l’aire de València. Aquesta l’hem mesurada nosaltres, en una resolució de 300 punts i, al final ací es veu realment on estan les barres. Realment és roïna la qualitat de l’aire de la ciutat de València?

Una vegada més, si sabem que la mala qualitat de l’aire és pels cotxes, que el gros ve de la mobilitat,

donem-li el pes a les dades i mirem quin és el pes

Mireu, eixa setmana és la mitjana de les setmanes falleres. Aquesta setmana és la prèvia i aquesta la posterior. I tenim uns valors, una qualitat de l’aire en partícules. És a dir, l’impacte no són els monuments, és tot el que ocorre en una ciutat, especialment la mobilitat, i un poc la pólvora. I això es queda. Després del dia 20. El 21 encara queden restes de la pólvora, que respirem els Estem parlant amb dades de la setmana fallera, estaríem parlant de 10/11. Hem agafat un històric de deu anys, per mirar l’impacte de les falles. La pregunta d’abans era per què no s’ha mesurat? És a dir, sou intocables? Cal aprofitar que sou intocables per a parlar de qualitat de l’aire, amb tota la valentia que podem permetre. Una provocació, o una idea, si pot passar, és el decreixement, que té a veure amb el racionament (això ja s’ho va inventar Franco, era el càstig perfecte). Clar, ara mateix, el racionament, seria que us diguérem no, és que, com a fallers heu de menjar menys i no poden tirar tots els petards que vulgueu. Imagineu que hauríeu de racionar els vostres recursos i si estaríeu disposats a fer-ho. Això seria una bona provocació. Estem disposats a racionar amb els seus recursos? I així

Doncs has deixat moltes preguntes en l’aire i... I vull presentar a l’últim grup del Club de les històries, que ens mostrarà quines són les nostres propostes de monument faller per enguany. La part del disseny i la conceptualització de la falla física, podrà respondre un poc a tot el que s’està dient,

no? Tenim una oportunitat, fer que aquesta reflexió que fem ací en el club, s’estenga en la ciutat o en el veïnat, contribuir a fer que es parle d’aquests temes. I vull presentar-vos a Dídac Ballester i Josep Martínez, que són els dissenyadors de la falla, els creadors de la falla, i amb ells també pujarà a l’escenari, Sara Méndez, de Joventut pel Clima.

—

Dídac Ballester. Dissenyador. Josep

Martínez. Editorial Pruna Llibres.

En primer lloc, cal dir que ja fa mesos que com a equip pensàrem que havíem de buscar que la societat civil i, sobretot els joves, ens assessoraren. La gent de Joventut pel Clima és joveníssima però molt bona.

El punt de partida era val, farem una proposta de falla per transformar la falla, però volem que siga col·lectiva. Sí, volem que la proposta siga col·lectiva, volem implicar a la gent del casal, a la gent del barri, a la societat també en el procés del disseny. I per això us presentem a Sara.

— Sara Méndez. Joventut pel Clima

Bo, explicaré de forma molt resumida qui som. Som la representació a València de Fridays for Future que us sonarà, espere que sí. Un moviment juvenil ecologista que va nàixer a Suècia de la mà de Greta Thrunberg i es va començar a manifestar al Parlament d’Estocolm. L’inici va ser que cada divendres es feia una reunió en les escoles de Primària. I, aquesta concentració s’anà estenent a altres grups de joves, que van acabar reunint-se davant del Parlament. Després es va anar estenent al llarg del planeta. Ací a València, som bastant joves, d’entre 16 i 26 anys, i mantenim un discurs més global i un més enfocat a nivell estatal. Per

exemple, aquesta tardor estem actuant amb el lema , és a dir, que estem lluitant perquè es desmantelle la indústria fòssil, també des d’una

I a nivell local estem en contra de la bogeria de l’ampliació del port de València i col·laborem amb altres associacions. La nostra funció principal és l’educació ambiental, l’educació en ecologisme. Després la conscienciació i després, sí que incidim bastant en plantejar-nos noves vies, sobretot a partir del decreixement, com ha dit Vicky; i tenim en compte la justícia climàtica també. La nostra funció principal és eixa, conscienciar la població, ser un referent per a les persones joves que vulguen unir-se al moviment, i també pressionar la classe política perquè els partits es posen les piles.

— Dídac Ballester i Josep Martínez

Fa ja temps parlava amb Sebas de la possibilitat de dissenyar una falla. I li vaig dir de broma, jo la faig si l’any que ve no teniu Fallera Major sinó Faller Major. I clar... ara ens toca dissenyar la falla.

Bé, posats en farina vam fer un grup de whatsapp, després ja no s’utilitza, però el primer missatge que va enviar Josep és un text, que és molt bonic i que d’alguna manera, sintetitza bastant el tipus de falla. El llegiré tal qual el vaig rebre.

I Josep diu: «bon dia, primers apunts de la falla que voldria, una falla, sobretot de cartó i fusta, una falla amb colors vius, que no siga una falla avorrida, una falla per a grans i menuts». Ací hi ha un concepte que és molt bonic, que és pensar la falla, en conjunt, no falla gran i falla infantil, sinó una on podem participar tots en cadascuna de les peces dels dos monuments. Bé, va ser un punt de reflexió i, d’alguna manera jo notava que el que estava

descrivint era una falla que fora propera i del barri, i això m’agradava.

Una falla que es poguera transitar i travessar. I també que no fora només una falla que la fiques en un pedestal i és intocable, una obra d’art. A mi és que eixes falles no ens interessen. No, ens interessa més una falla que puguem tocar, que caminem per dins, que podem modificar. També vam pensar que la falla que es poguera completar. D’ací sorgeix alguna part del monument infantil, en què estem treballant i que ara us contaré. I després una cosa molt bonica que va dir que volia que fora una falla que parlara de temes importants, amb valors sensibles i que parle de l’alegria, de la mort, de la pau i de la solidaritat.

Podem passar a veure les diapositives, que mostren com hem avançat, una vegada vam decidir que un dels més rellevants que hi ha, és el tema del canvi climàtic i tota la problemàtica que comporta. A més a més, és un tema que afecta a tota la societat, a tots els nivells: econòmic, social, mediambiental, ètic... A partir d’ací, quan ja centrem el tema, sí que vam fer una xicoteta recerca.

Hi ha tres artistes que ens servien un poc per a focalitzar, en l’àmbit gràfic, en l’àmbit visual, quin tipus de falla volíem.

Esta és una instal·lació de Doris Salcedo. És una instal·lació molt gran, molt poètica, que parla de molts conflictes sense parlar de cap en concret; i és un tema que ens interessa d’alguna manera: insinuar coses sense acabar de dir-les. Jo crec que en aquest cas, per exemple, en l’àmbit gràfic, a nosaltres ens interessen aquest tipus d’imatges perquè són molt potents, són poètiques.

Després hi ha un altre artista que és Olafur Eliasson, que va fer una instal·lació per a una

cimera del clima i, senzillament, va agarrar trossos d’una glacera que es va desprendre de Groenlàndia i els va posar davant d’on tenia lloc la trobada.

És una instal·lació també molt potent, amb una crítica molt clara, molt directa i que crec que és molt propera a la gent. La tercera artista és Jenny Holzer, que ens interessa molt, perquè utilitza el tema dels textos com a element gràfic.

Jo vinc del disseny gràfic, dissenye llibres. I el concepte de treballar la paraula m’agrada. Crec que és important utilitzar-la com a un element important de la falla. Per això, volíem donar un poc la volta als cartellets que tenen totes les falles, on es descriuen les escenes. Hi ha un aspecte, a partir d’aquest artista que sí que ens interessava molt: ficar els cartellets en un primer pla i fer-los servir com a element gràfic real de la falla.

I ara ensenyarem un poc la idea de falla.

Al final ens hem quedat en una proposta que en realitat ve de la ciència, però que conté una part

L’any 2018 Ed Hawkins, professor de la Universitat de Reading i membre de l’IPCC (Grup Intergovernamental d’experts sobre el Canvi Climàtic) publicava en el seu compte de twitter uns gràfics amb el hashtag #warmingstripes (ratlles de l’escalfament) que mostraven l’evolució de la temperatura anual en diverses ciutats entre 1850-2017

Usava una escala graduada de colors que anava del blau al roig, en què evidenciava que els anys més càlids es concentren en el tram final.

Després l’etiqueta es va estendre a ciutats i amb dades de d’AEMET van aparéixer barres a València i en moltes ciutats i molts períodes.

Hawkins va aconseguir amb els seus gràfics donar visibilitat d’una manera molt bèstia al

problema del canvi climàtic. I ens semblava interessant mostrar unes gràfiques que alhora són poètiques.

I vam començar a parlar de la viabilitat de la falla, veure possibilitats, a dibuixar, a fer ratlles i ves passant imatges, més, més, passant... a la següent.

Volem dissenyar una falla que parlarà, una falla no serà un cúmul de ninots; seguirà una estructura i la mateixa estructura contarà coses. Això sí, volem un gràfic que travesse el carrer de banda a banda, que es puga passejar i que d’alguna manera mostre, en 3D, el concepte.

Si partim de la fi que el món actual que hem construït, la idea que llancem per a la falla infantil, veurem com podem encaixar-la en la realitat, és que inicialment fora un muntó de material reciclat (fusta, paper), i la mateixa setmana que ja estiga muntada, amb tallers amb els xiquets i les xiquetes, cadascun dissenye la seua casa, la seua ciutat nova i que això acabe sent la falla infantil. Ningú sap on arribarem. Li volem donar protagonisme a la gent jove, que capgiren el desastre que els deixem, que plantegen utopies i imaginen altres tipus de ciutat, altres tipus d’espais on conviure.

Dins d’aquest concepte hi havia una cosa que ens volíem proposar i que la llancem hui: si els problemes estan en la falla gran i el futur i l’important realment és la falla infantil, ja que us heu llançat a tindre Faller Major, us proposem la possibilitat que la primera falla que es creme siga la gran i després, cremem la falla infantil i amb això superem l’ansietat climàtica i construïm.

Sara, Josep per les vostres idees segur que ací en la falla ja comencem a maquinar com això ho farem realitat i segur que serà diferent com els últims anys

I ja per acabar la darrera intervenció, vull passar-li la paraula a Alejandro Ramón. És el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Energètica i com ja s’han posat damunt de la taula algunes precisions, ací en la falla també inclou algunes coses que ens inquieten i crec que tenim el poder polític per a canviar-les, així què, benvingut.

— Francisca Hipólito

Bé, no és increïble, quasi res, no? Això és molt engrescador. Jo crec. Bo, moltes gràcies. Dídac,

Gràcies, que guapo està tot això. Bo, bona nit a tots i a totes, és un plaer poder estar ací amb vosaltres parlant de canvi climàtic, perquè pense que les falles teniu un paper molt important en la dinamització de la ciutat, en la dinamització cultural. Però també teniu un paper rellevant, en la lluita contra el canvi climàtic. La falla, segons hem vist i, m’ha encantat, porta el títol , en referència a la pujada de la temperatura i pense que és fàcil parlar-ne a València perquè estem a 25 d’octubre i fa massa calor. Hem patit un estiu molt carregós. De fet, a València en estiu cada vegada hi ha més nits tropicals, on la temperatura mínima no baixa de 20 graus a la nit. Ja es comença a parlar de nits tòrrides, que són aquelles en les quals la temperatura mínima no baixa de 25 graus. I fins i tot, en alguns punts del sud d’Espanya s’està començant a parlar de nits roents, que són aquelles en les que la temperatura mínima no baixa dels 30 graus. Per tant, estem en uns escenaris amb un clima cada vegada més extrem i això ens afecta en el nostre dia a dia i les setmanes de calor comporten

un augment de problemes de salut, malalties i defuncions.

També afecta l’agricultura, en el temps que estem i no hi ha cols i encara hi ha molts camps d’arròs per segar. Jo me’n recorde que el meu iaio i la meua iaia deien que a finals d’agost els camps d’arròs de l’Albufera estaven tot segats. Això vol dir que s’arreplegava al setembre. Els cicles agrícoles estan canviant per complet. I dius, en València encara tenim sort perquè arreplegarem tard, però l’arreplegarem, però és que si anem a zones d’Extremadura o d’Andalusia comprovem que s’ha plantat un 70 % menys d’arròs per falta de recursos hídrics.

Aquest és un poquet el context i, després si comencem a parlar d’aquestes polítiques o les iniciatives que estem fent des de l’Ajuntament de València, m’agradaria començar parlant del Rèquiem, del Rèquiem in Power, el projecte que resulta de la fusió de les meues competències. Tinc dues competències, emergència climàtica i l’alcalde va dir... i cementeris. Curiosament, vam trobar la sinergia i un dia, de visita al cementeri, vam dir: perquè si hi ha tanta coberta disponible no l’aprofitem per a instal·lar plaques solars? Perquè no fiquem ací, no sé, 1000, 2000, 3000 plaques solars i hi fem una planta fotovoltaica? Ací no es queixarà ningú, a ningú li molestarà tindre plaques solars. De fet, es van reunir amb l’arquebisbe Cañizares i va dir molt bé, molt bé cal apostar per l’estalvi energètic i tirarem avant. Ara tenim un projecte que és la base de la instal·lació de 100.000 plaques fotovoltaiques en els cementeris de la ciutat de València. A Campanar, Benimàmet, Cabanyal, El Grau i la secció dènou del general. El que volem és generar energia renovable per a l’Ajuntament, però també estem buscant

fórmules perquè aquesta energia renovable puga ser emprada per la ciutadania, de la mateixa manera que Valenbisi ha propiciat que la ciutadania puga tindre accés a bicis, que mitjançant algun tipus de lloguer es tinga accés a aquestes plaques solars. A més de la ubicació curiosa serà la planta fotovoltaica urbana única més gran de tot l’Estat espanyol. Evidentment, anem a Castella la Manxa, a la Meseta i als grans espais oberts hi trobem plantes fotovoltaiques potser de 50 o 80 megavats però tindre una planta com la que tindrem nosaltres de 2,7 megavats dins de la ciutat és molt complicat. Per tant, l’èxit és haver trobat aquest espai d’oportunitat dins de la ciutat. Com més prop està el punt de generació del punt de consum, més eficient és i menys energia es perd.

També tenim altres iniciatives, com l’Oficina d’energia. Som la ciutat que va obrir-ne una, al barri d’Aiora. N’obrirem dos o tres més. El que hi fem és assessorar a qualsevol veí que tinga algun dubte de tipus energètic: quines subvencions hi ha i quins tràmits cal fer per a muntar una instal·lació fotovoltaica; o com fer-ho en una finca. També tracten temes de pobresa energètica. I últimament, com era d’esperar, el servei més exitós és el de l’anàlisi de la factura de la llum. La gent ens porta la factura i els tècnics fan una anàlisi gratuïta i et diuen perquè estàs pagant eixa barbaritat i de quina manera pots estalviar en consum, però també en euros. Al final, després d’eixos anàlisis, estem ajudant a estalviar uns 220 euros per família i any en la factura de la llum i uns 120 euros en la factura

I dit això, crec que ara cal parlar d’uns premis que estem treballant des de la regidoria que es diuen Premis falles neutres i sostenibles. El que

busquem és començar a treballar la consciència ètica dins del món faller. D’alguna manera es premiarà la substitució del suro blanc o dels derivats del petroli per matèries d’una economia circular o subproductes de l’agricultura, com la palla de l’arròs. La palla es pot ficar i potser pot fer-se escultura, sense necessitat de convertir-se en pasta. I de fet al Japó fan el festival WARA, d’escultures que aprofiten la sega de l’arròs.

També premiarem les xarrades que es facen com a espai destinat a activitats de formació, activitats lúdiques que parlen sobre l’emergència energètica, sobre canvi climàtic. I premiarem la mesura que faça la pròpia falla de la seua impremta de carboni. Premiarem primer, la mesura, posteriorment la mesura i la disminució i en acabat la mesura, la disminució i la compensació de la petjada de carboni. Per tant, seran uns premis que inviten a les falles a presentar-se durant diversos anys, el primer any sabrem la petjada de carboni, pel que fa a consum de llum del casal, emissions que té la falla quan es crema i transport en autobús...

En segon any, també quina reducció hem fet i si l’ha compensada perquè hem anat a la Serra de Mariola, hem plantat 300 pins autòctons i això té una compensació de tantes tones de CO2 . D’ací a poc aprovarem les bases en la Junta de Govern local i estaran a disposició de les comissions perquè pugueu veure-les i presentar-se. L’any passat vaig passar a veure el vostre monument, eren uns mistos de fusta. I per al premi heu sentit que es valora l’ús de cartó, fusta... I ara, esteu fent aquesta xarrada... crec que el premi us interessa especialment. He de dir que entre el món faller també tinc altra esperança que hi haja oportunitat de crear comunitats energètiques per a l’autoconsum. Al

remat, les úniques restriccions per crear-les són que genere 500 quilovats de potència i que el punt on estan les plaques no pot situar-se a més d’un quilòmetre del teu consum. Per tant, comunitats organitzades com són les falles són punts on poden nàixer iniciatives comunitàries.

I bé, eixes són les iniciatives que portem a terme des de l’Ajuntament de València. Si esteu interessats a aprofundir en alguna de les polítiques que hem comentat, ara amb una cervesa ho xarrem.

Gràcies. Bo, doncs amb aquesta última xarrada hem acabat el Club i podem obrir un torn de paraules, de dubtes o de sensacions, o d’idees. Crec que és important que participem, o siga que si algú té alguna cosa a dir, que alce la mà. Manolo, vinga

M’agrada pujar i dir coses. Per exemple, nosaltres a casa i ací a la falla reciclem. Això no ho fa molta gent i és supersenzill.

I respecte a palla de l’arròs en la falla. El problema que tenim ara els artistes és que una maquineta en 3D fabrica les planxes i els artistes fallers no són ni escatadors, ni pintors, perquè realment hi ha un que dissenya i fa les coses.

Aleshores si volem que les falles es transformen amb aquests materials haurien de transformar tots els tallers, haurien de, quasi eliminar els artistes fallers, que ja han patit prou. No vull dir que estic a favor del suro perquè em pareix horrorós i quan es crema és pitjor encara. Gràcies a tots.

— Ljubica Gajevic

Respecte a tot el que ha dit Manolo (perdó, no m’atrevisc a parlar valencià), jo crec que cada professió va evolucionant o va canviant. Quan vaig començar la carrera d’arquitectura encara dibuixàvem a mà i després començàrem amb els ordinadors. Crec que les tecnologies també permeten als artistes que s’expressen d’una altra forma. D’altra banda, si no invertim tant en el material, podem invertir més en l’artista. Els artistes també han d’evolucionar, poden treballar més els models 3D.

Jo, l’altre dia li ho vaig dir a Raül: estava a casa pensant perquè la falla ha de ser tan gran, perquè no podem fer una falla xicoteta, que es puga veure a simple vista, captar tots els detalls? Una màquina 3D ara pot imprimir el que vulgues en miniatura. Per què no farem una falla xicoteta, que tindria molta menys petjada climàtica. Per exemple, és una idea que em sembla interessant. Si no ens plantegem canvis, no evolucionarem.

— Francisca Hipólito

Alguna aportació més? Sí, Joan? Molt bé...

— Joan Vidal

A mi el que em preocupa d’aquesta qüestió quan es planteja és que no hi ha un punt de vista positiu. I la idea de col·lapse sabeu que fa molta por. L’any passat, es va fer un estudi entre els joves de 15 països i el 75 % patia que es va anomenar ecoansietat, així que acaben tirant la tovallola. És a dir, ja sabem que no tenim futur i, per tant, perquè preocupar-se pel canvi climàtic. Pense que des de les Falles, que és un espai d’optimisme i de festa, s’ha de projectar la positivitat sobretot amb la gent jove. I m’agrada molt la idea de la falla infantil, que

siga com un futur possible, no una utopia que al final hauria de ser possible, perquè em preocupa molt transmeten la idea d’apocalipsi o de col·lapse.

Bé, una cosa que m’agrada molt és la idea de primer actuar i a partir de l’actuació canviar, canviar la manera de veure les coses. Jo crec que això s’ha de potenciar. Sovint intentem canviar la manera de pensar i no acaba de funcionar molt bé. Crec que pot funcionar millor actuar, llançar-se i

Sí Alejandro, si vols... clar

Si doneu un micro a un polític... ja sabeu. Per contestar el comentari de la palla d’arròs del company, que estava dient que els artistes han de reestructurar-se. Nosaltres vàrem anar a la universitat a conéixer com era eixa tecnologia amb una impressora 3D, que en comptes d’imprimir en plàstic imprimia una pasteta que estava feta amb palla. El problema que m’explicaren és que els artistes fallers dels últims anys han invertit en màquines enormes per a tallar suro i ara no val, ara et compres la de la pasta d’arròs. Això, mentre els materials pugen, estem en crisi i hem de fer un sobreesforç. Potser no fa falta fer una pasta potser, simplement, agafem els subproductes de l’agricultura i els fiquem a la falla. És a dir, no fa falta transformar tant ni produir més.

I després un apunt, no vull ser catastrofista perquè estem parlant molt del col·lapse. Estic esperant el col·lapse, a veure si arriba de colp (faig broma), perquè el problema també és el model de societat que tenim. Potser el col·lapse vinga per l’absència de gasolina per anar al Carrefour a comprar quan pots anar caminant al mercat que tens al costat i en una bosseta; és més humà i més amable. Otornar a estar en contacte amb la terra, en compte de buscar-ho tot en els supermercats. Potser no és tot tan negatiu. Gràcies als llibres d’Andreu allò que veig més clar és que un canvi de model global. No parlem de si energia elèctrica, energia nuclear o el que vinga, el problema és el model capitalista de desenvolupament. Estic d’acord amb la frase que diu que el capitalisme és una fina equació, que tendeix a l’infinit en un món finit.

— Francisca Hipólito

Mentre arriben el col·lapse i el canvi climàtic intentarem millorar les nostres vides. Passet a passet, i si no arribem a l’hecatombe, millor.

Tinc centenars d’apuntadors, m’encanta. Em passa com en el treball, posaré una etiqueta

#HomesQueMExpliquenCoses

El sopar està preparat, però encara podem fer uns apunts més. Cristina…

— Cristina Oliva

Jo només volia dir que m’ha agradat molt aquest Club. El que m’ha agradat més, és veure ací a Sara, no sabia que venia i em fa molta il·lusió que participe en el projecte Joventut pel Clima. Heu de fer força i aportar noves idees per a contrarestar el col·lapse de què parlem.

I ara el nostre Faller Major també vol aportar, Raül!!

Bé, volia agrair al regidor la referència a que en aquesta mena d’ambient està bé convertir-nos en una falla socialment i mediambientalment sostenible, està bé, però també cal tindre en compte, per exemple, que el fet de tindre tots els atuells reutilitzables ens ha fet invertir molts diners. Això és bo, perquè premiar a les falles, a les associacions que es gasten recursos en aquesta mena de coses és molt important. I s’hauria de

I una novetat que també que posarem en marxa, i ho explique per a guanyar el premi, és que enguany hem muntat un projecte de pressupostos participatius en la falla per a posar en marxa un projecte encara més sostenible. El pròxim dissabte, els fallers i falleres de la falla decidiran en què volen gastar una determinada partida del pressupost per a fer que la falla siga encara més sostenible.

Continuar treballant i llaurant. Sí, aquest pressupost participatiu ha sigut possible gràcies a la presidència del gran Sebas Marín, un aplaudiment, per favor. Gràcies.

I bé, no sé si algú més vol dir alguna cosa: què heu sentit, que us ha aparegut? Tenim un exercici llarg i tenim molt de temps per a reflexionar i fer, eh. Algú s’anima? No, que tenim ja el sopar... Ah, Sara.

M’agradaria fer com una xicoteta reflexió sobre això del catastrofisme. És una opinió personal, però

crec que també és necessari considerar que el canvi climàtic és un problema i que hi ha molta gent a qui li genera una mica d’ecoansietat. Quan parlem de canvi de model, d’utopia o de crear noves vies s’ha de ser conscient del problema, veure el risc de prop, saber que se’ns arrabassaran els privilegis, perquè realment es necessita aquest canvi. Igual en el seu cercle sí que és més obvi; veiem els problemes i ens centrem més en una visió optimista i positiva de crear coses, però hi ha altres cercles on la gent no està tan conscienciada i només veu la part més catastrofista.

— Francisca Hipólito

I amb aquestes paraules de Sara tanquem el Club. Tanquem i a sopar. Gràcies a Vicki i Manuel, gràcies a Sara, a Josep, a Dídac, Alejandro, gràcies a vosaltres i, a totes i a tots per vindre, per estar ací una nit parlant de coses que normalment no es parlen dins d’una falla. Us convide a fer que totes les nostres decisions compten, que segur que podem fer ficar el nostre granet d’arena per a millorar la nostra petjada de carboni. Dissabte més. I bona nit.

Hola, bona vesprada, Bo, estem ací altra vegada en la falla Borrull- Socors, i emetent en directe pel

Benvingudes i benvinguts a aquesta segona edició del Club de les Històries. Recordeu que el Club de les Històries és aquesta fita que tenim tots els exercicis fallers per a reflexionar sobre temes que envoltem el lema de la falla i que ens pertoca com a

Enguany el lema de la falla és 1,5 graus i . Volem fer un monument faller que reflexionen sobre el canvi climàtic i per què estan passant les coses que estan succeint: les temperatures extremes, la contaminació. I d’aquest canvi que jo crec que ja notem ara mateix. Enguany ja hem fet una sessió, o siga aquesta és la segona cita del Club i, volíem que girara entorn de la nostra petjada de carboni i respecte a l’alimentació en totes les falles. Som un col·lectiu a qui ens agrada molt quedar per dinar, per sopar i per beure cervesa. I és fabulós saber per què eixes accions de cada dia i que en el col·lectiu faller són molt nombroses, tenen també un impacte. I com a fallers i falleres que estem conscienciades pel canvi climàtic, també podem fer la nostra xicoteta acció per a reduir la petjada de carboni i l’impacte en el clima. Ja no m’enrotlle més. Les primeres persones

Podem fer alguna cosa per evitar que la temperatura continue augmentat?

que vindran a l’escenari són Victoria Muñoz i Cecilia Cretaenguer d’AMAE (Associació de dones per l’agricultura i l’ecologia), d’ací de València, i venen a parlar-nos de la tasca que fan superxula en Espigoladors. Elles us contaran, perquè no sé si ho sabeu, que el 14 % de la producció d’aliments en el món es malgasta abans del procés de venda o de producció, o siga, ni tan sols en el moment de ja d’estar en les llars. I això també ocorre ací, quan tenim l’horta al costat. Gràcies.

— Victoria Muñoz i Cecilia Cretaenguer d’AMAE

Bé, hola. Nosaltres som d’AMAE i som, Victoria i Cecilia. Venim a donar a conèixer el que fem i les necessitats que hem vist al llarg de les nostres actuacions.

Quan començàrem no teníem ni idea de la situació. Una de les nostres activitats va ser fomentar el reciclatge de Mercavalencia, parar el desaprofitament de fruites i verdures que es rebutja simplement per estètica. És a dir, simplement perquè per grandària, maduració, el producte té un punt que no interessa per al consum. Nosaltres no teníem ni idea en absolut que això passava. Ho vam veure i vam dir. Ostres és important, cal fer alguna cosa. Vam muntar el nostre xicotet equip i ens vam organitzar per què també participaren diferents col·lectius.

El que fèiem és preguntar per tots els estands, per tots els llocs de fruites i verdures i els déiem: hui teniu alguna cosa per a reciclar? perquè som col·lectiu que després ho donarem a famílies que estan en situació de vulnerabilitat i així li donem una mica d’eixida a tot eixe aliment. Crec que amb aquesta quantitat de fruites i

verdures, potser exagere un poc, però podem proveir a la gran majoria de famílies de València que estan en situació d’exclusió social. Després ja vam fer una mica més de xarxa i ja ens ajuntem amb Aprofita València, que no sé si la coneixeu,+ impulsada pel Consell Alimentari. Van vindre també Espigoladors de Catalunya i ens van instruir una mica. Les espigolades, que ara s’han perdut en la cultura valenciana, eren típiques de tota la vida de l’Horta de València; fins i tot entre els agricultors hi havia com uns codis, com un llenguatge. Per exemple, l’agricultor posava una barra com un pal, que significava: pots entrar i agafar el que ja no vull. Llavors vam fer una mica de retorn a aquella cultura valenciana de les espigolades. Hem fet diferents activitats amb Espigoladors i després amb Aprofita València. L’any passat vam estar recol·lectant a València, crec que era en Terra i xufa, vam fer una espigolada on recol·lectàrem uns 3.000 quilos de carabassa que anava al rebuig perquè simplement no hi havia venda i necessitava començar la nova collita.

També som com les intermediàries, per dirho així, amb diferents entitats que treballen amb famílies en situació de vulnerabilitat.

Per exemple, hem estat també en el Cabanyal o amb Malilla Solidària i Amics del Carrer, una associació del Cabanyal que dona menjar a més de 700 persones. No podem canviar el món, perquè és clar que no canviarem el món però sí canviar la nostra xicoteta realitat.

Jo volia afegir una coseta (soc italiana llavors aviseu si dic alguna cosa que no enteneu). Vaig començar el reciclatge en Mercavalencia amb un altre col·lectiu així, més anàrquic, més antiinstitucional i autogestionat i de veritat,

impacta fortament el malbaratament, encara que també estem acostumats a casa o si hem treballat en hostaleria. Tots som conscient del desaprofitament d’aliments que ocorre cada dia en la nostra societat, però impacta arribar a Mercavalència i veure palets sencers de menjar tirats; moltes vegades quasi que no rebuscàvem. Bé, sí que hi ha també molt de menjar podrit, però realment la majoria del menjar que es tira és pel seu aspecte, és estètica. Abans d’acabar volíem dir que crear espais com aquests en els quals parlem entre totes i ens relacionem i intercanviem idees és superimportant, perquè cal començar a veure les coses i cal començar xicotets granets d’arena, crear debats i preguntar-nos també nosaltres mateixes, a les nostres cases primer, què és el que fem. I què és el que volem fer amb salsa de tomaca que llancem o qualsevol altra cosa, la pell de les creïlles. Tot es pot aprofitar. I estem en un moment social bastant delicat. Llavors crec que les eines ens venen bé a totes i cal saber aprofitar-les individualment i, millor encara, col·lectivament

— Públic

Vosaltres no produïu?

— Cecilia

Nosaltres no produïm. El nostre objectiu fonamental és anar en contra de l’aprofitament, és intentar crear espais i vincles i fer xarxa entre totes les entitats i ajuntar-nos per a poder també fer, per exemple, un llistat de productors. Intentem mobilitzar i que els productors d’ací de València més pròxims compten amb nosaltres per a... mira, em sobraran no sé quants

quilos de tal, veniu-vos-en amb els vostres voluntaris i m’ho recolliu. I allà que anem!

Molt bé. Doncs després de parlar de les fruites i verdures haurem de parlar de la carn i, per això tenim al nostre faller, Cèsar, que pertany al grup local de Greenpeace València.

— Cèsar Sanchis, Greenpeace València

Bona nit a tots! Bé, ja em coneixeu la majoria, soc Cèsar, soc coordinador de voluntariat del grup de València i un dels temes relacionats amb el canvi climàtic que ara estem treballant amb una campanya és el tema de la ramaderia industrial. Veurem que està molt connectat en molts altres aspectes que treballa Greenpeace, com l’ús de l’aigua i del territori.

Fins ara en Greenpeace era un tema un poc tabú. Però després dels últims informes ens hem atrevit a tractar-lo i vaig a pegar-vos la tabarra. Esteu preparats? El que més m’agrada de Greenpeace és que som un poc la mosca collonera. Però no a ficar-me en emocions, ni coses d’eixe estil, parlaré amb dades reals i xifres que ens ajudaran a entendre un poc el problema. La ramaderia industrial no és aliena al sistema econòmic en què vivim. La base és produir molt, produir ràpidament i produir barat. D’acord?. Com qualsevol empresa, indústria vol produir molt, maximitzar els beneficis i obtindre un bon rendiment. La ramaderia industrial intensiva no està diferenciada del sistema actual econòmic, en forma part i, per tant, té els mateixos objectius. Després de veure les dades, més que de ramaderia, parlaria d’indústria, d’indústria ramadera.

Les dades són prou alarmants perquè en els últims anys està creixent molt la producció d’aquest tipus de ramaderia i eixe creixement de la producció també va associat una emissió de gasos d’efecte hivernacle que altres indústries estaven baixant. Però clar, si per un lloc, per una banda, baixem, però per l’altra augmentem, doncs ens quedem un igual, i per això estem en alerta en Greenpeace.

El primer problema que planteja la ramaderia industrial és el problema de la contaminació de l’aigua. Al final, els purins, els excrements dels animals, són uns residus que es generen en una gran quantitat en macrogranges, que són l’exponent més important de l’àmbit industrial. Eixos residus van a parar a diferents aqüífers i més aqüífers i també en aigües superficials. I això està degradant molt el territori, en localitats que estan properes a eixes macrogranges no tenen aigua potable, necessiten tractament.

Bé, és una situació complicada de provar amb xifres que donen suport a aquesta informació.

Després està el tema del canvi climàtic, no directament l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, sinó que aquesta ramaderia és una ramaderia sense terra. Actualment, fins fa poc, teníem la ramaderia extensiva, en què els animals pastaven, utilitzaven la terra, menjaven de l’entorn, fins i tot ajudaven a netejar boscos. Ara no. Ara estem en una situació en què és una ramaderia que no té terra i, per tant, hem de prendre territori. Veurem unes xifres superalarmants, ja que el 80 % del territori destinat a agricultura s’utilitza per a generar pinsos que serviran d’aliment als animals.

Després també en tenim el tema del transport que es fa servir per a eixos pinsos transgènics, que

són pinsos basats en soja, blat o altres cereals que al final produeixen una desertització. El tema de la soja és molt preocupant perquè és un tipus de plantació agressiva en la terra; per exemple, els boscos de l’Amazones en els últims trenta anys han disminuït un 30 o 40% a causa d’aquest cultiu.

Una altra qüestió que per a mi és greu, és el patiment animal. Serem clars, tenim animals, éssers vius, que són mamífers, que tenen el sistema nerviós central, com nosaltres, i que estan amuntegats. Greenpeace té vídeos, on podeu veure en quines condicions estan aquests animals. I al final són fàbriques on els animals simplement són una matèria primera, que s’utilitza per a un procés productiu. Són número i no hi ha més. Després hi ha, associat a eixa falta de llibertat, el maltractament dels animals amb l’ús intensiu d’antibiòtics.

Per últim, em centraré en el binomi entre economia i medi ambient. Les macrogranges són un tipus de fàbriques que no aconsegueixen retenir a la gent i a la població rural. Es tracta de fàbriques d’empreses superindustrialitzades, molt mecanitzades, que incorporen molta tecnologia i potser una macrogranja amb 25 treballadors en té suficient. Per això, per part de Greenpeace tenim molt clar que estem en contra completament de la ramaderia industrial. Estem a favor d’una ramaderia ecològica extensiva, que pot ser viable encara que fem un esforç en la reducció del consum de productes d’origen animal. Greenpeace no es posiciona clarament en contra del consum de carn, però n’estem a favor d’una disminució del consum. Ara veurem xifres de consum i compararem.

Per exemple, la campanya Menys és més, sobre com reduir la producció i el consum

de carn i làctics per a una vida i un planeta més saludable. No vos angoixaré amb moltes dades. Anirem ràpidament i amb dades que ens criden l’atenció. I si algú té qualsevol dubte, qualsevol qüestió, parem i discutim.

El que tenim clar és que Espanya és un dels majors productors de carn de porcí. La carn de vaca està baixant. Ara hi ha una prevista una sèrie de macrogranges de boví contra les quals també estem lluitant. En global, el problema que tenim ací és que som els quarts productors en l’àmbit europeu de porcí i que molt eixa carn l’exportem i, però és clar, produïm en aquest territori.

Això és un gràfic un poc difícil d’explicar. Resumint, podríem dir que si seguim amb la utilització de recursos actuals, i tenint en compte el creixement demogràfic de molts països com Índia, el sud-est asiàtic, en vint anys necessitarem quatre planetes com aquest. El sistema econòmic no és limitat, sempre pot tenir benefici, però els recursos sí que són limitats.

D’acord, que suposaria consumir i produir menys aliments d’origen animal? Doncs ja directament això millora el clima, perquè actualment el 24% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle són originades per l’agricultura i el 14% per la ramaderia. I altra dada rellevant és que el 52% de les emissions del 2050 seran originades pel sector agrícola. Estem treballant molt sobre l’energia, però aquest tema és rellevant. Les dades així ho diuen, per això si es reduïra un 50% del consum i la producció d’energia animal, en particular en empreses de la carn i lactis abaixarien un 64% les emissions. Estem segurs que seria una primera fase. Després tenim el tema de la biodiversitat. S’està utilitzant tant de territori per a produir pinso que

el 80% del territori destinat a l’agricultura és per a produir pinsos. Això té un cost. Al final estem provocant una extinció massiva. Al final no hi ha territori, no hi ha lloc. És, com dic jo, que al final no hi haurà cap tros de terra que no estiga escripturat.

Des de 1970, el planeta ha perdut una meitat de la seua vida silvestre. Podem preveure l’extinció de fins a un 20 i un 40% per al 2060 d’aus i mamífers de mitjà i gran i gran grandària. Però ha triplicat el nombre d’animals per a la producció d’aliments. Es calcula que més o menys el 80% de la desforestació es por atribuir a eixa causa. La ramaderia utilitza el 26% de la superfície terrestre i es calcula que entre 1960 i 2011 el 75% dels canvis de l’ús del sòl han sigut per a usos ramaders.

I tenim el tema de la contaminació de l’aigua que havíem comentat adés. Una dels principals responsables de contaminació de les aigües són els purins, que al final generen algues que acaben degradant la vida en eixos ecosistemes, com en el cas del Mar Menor. El nombre de zones mortes també ha augmentat el 75% i la ramaderia consumeix el 29% de l’aigua dolça del planeta. I d’eixa el 98% s’utilitza per a produir pinso. Això mentre cada vegada plou menys i els recursos hídrics són escassos.

Bé, i hauríem de valorar si triar un tipus de dieta que podríem dir vegetariana, vegana o mediterrània (sempre que el consum de carn siga més excepcional) pot contribuir sempre a reduir eixa escalada hídrica i altres problemes derivats.

En pla egoista, pensant en la nostra espècie, com humans, hi ha estudis que parlen de com un consum excessiu de carn roja o processada, accelera o contribuïx a una sèrie de càncers, obesitat, diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars.

Fins i tot, en la gent que fa un consum molt elevat de carn. L’aparició del coronavirus, tot i que no està clar, també hi ha indicis que pot provindre de la ramaderia industrial. No estem en contra del consum de carn, sinó que estem a favor d’un consum moderat. De canviar d’hàbits. El que ens diu l’OMS que seria recomanable, és consumir uns 300 grams per setmana, el que cap en la palma de la mà. Això són 54 grams per dia als homes i 41 grams a les dones. Ara estem en 257 grams per dia i persona de mitjana. Tot té unes conseqüències, però ací hem parlat de la vessant del consum i, per tant, el vessant de la producció. I si a Espanya aconseguim baixar de consum, però seguim produint per a exportar, a nivell mundial poc canviarem. Perquè Espanya és el quart país on més ha augmentat l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. On està el metà, que és el 60,8%, l’òxid nitrós, que és 51%, que provenen de l’agricultura, els pesticides, etcètera. I la ramaderia va consumir 48.000 milions de metres cúbics d’aigua. I tornem a eixa dada: el 98 % correspon a producció d’aliments. Parlem d’un sector que està prou amagat, però que està tenint molta repercussió en la vida de la gent, en el canvi climàtic. En tot.

Dades oficials: un 10 % dels aqüífers catalans estan ja contaminats per nitrats. De fet, la Unió Europea va obrir un expedient sancionador a Espanya pel tema dels aqüífers. I al final acabà sancionant-nos i és una multa que es van pagar totes les persones contribuents. Un altre tema important és l’ús excessiu d’antibiòtics. Espanya és el líder, en el Mundial no ens va anar molt bé, però pel que fa e és Itàlia, que usa 230 mg per quilogram de carn. Espanya

n’usa 330 més. Al final assenyalem polítiques amagades, no les que venen de la indústria, que és si hi ha un animal malalt no l’aïlle, els tracte a tots per igual. Cada vegada se n’usen més i els bacteris es van fent cada vegada més resistents. És una problemàtica sanitària mundial i es calcula que en el 2050 hi haurà més morts pel tema de la resistència als bacteris que pel mateix càncer.

Però una pregunta, a Espanya s’utilitzen més antibiòtics que als països europeus perquè produïm més carn o perquè tenim més ramat?

Tenim molta producció, som els quarts mundialment i ja veurem ara el tema del porcí.

Existeix una correlació real entre la producció i el consum de carn i tots els antibiòtics?

Sí, perquè com més producció de carn, més animals i, més probabilitats que emmalaltisquen i, per tant, de tractar-los (i sense aïllar-los). Bé nosaltres mateix abusem dels antibiòtics en general, la sanitat abusa dels antibiòtics, etcètera. Ja hem arribat a un punt en què és un problema.

Estem parlant de xifres, que trau l’OMS o el Ministeri de Transició Ecològica i amb suport científic. Sí que és veritat que si entrem al detall caldria fer denúncies, i veure que no hi ha molta inspecció. Cada granja, com funciona, etcètera.

Però en principi són dades en fidedignes.

Continuant amb la informació que tenim

a Espanya, 9,4 milions d’hectàrees de terres s’utilitzen al conreu per alimentar a la ramaderia. El 61,5% de la producció es queda ací i la resta s’importa. De l’Argentina la soja. Tota eixa matèria primera que es fa servir com a aliment, com a pinso per als animals s’importa. Al final també és una dada significativa que ens ajuda a veure, doncs, la grandària del problema i, és que el 45 % de la superfície agrícola total d’Andalusia, Castella la Manxa, Comunitat Valenciana, La Rioja es dedica a alimentar el ramat. És molt de territori.

Som el quart productor mundial després de Xina, Estats Units i Alemanya. Se sacrifiquen 47 milions d’animals. Perquè ens fem una idea del que suposa introduir un tipus de macrogranja que genera 380.000 tones de purins a l’any, això equival al que produeix tota la població de Madrid sencera.

Aleshores, quines són les propostes des de Greenpeace? La reducció de consum de carn i lactis. La idea és reduir-lo un 50% per al 2050, sobre 16 quilos de carn persona, any.

Després seria acabar amb tota la ramaderia industrial, si pot ser que tot això vaja lligat a la potenciació de la ramaderia ecològica. Si som més conscients i consumim menys carn, aleshores podríem dir que l’economia seria suficient per a escala de consum de carn, etc.

— Cristina

Les campanyes de Greenpeace van dirigides a les persones individuals, a institucions? Com funcionen?

Cèsar

Entrem per molts vessants. Per una banda, tenim el tema de conscienciar a la gent

directament, pressionar a empreses, pressionar indústries, incidència política, pressionar els polítics. Manifestacions, xarrades. És a dir, toquem diferents àmbits. El que passa és que jo sempre pense que els canvis és complicats que vinguen des de les institucions, des de dalt. Jo pense que els canvis sempre venen des de baix. Som poca gent però intentem fer incidència política i també diferents campanyes en alguna empresa molt coneguda.

Cèsar, moltes gràcies. Crec que ara tots podrem fer un poc una reflexió al voltant d’aquest tema ja treballàrem en un taller participatiu d’intentar reduir el consum de carn en el casal i us recordareu que la mida és la palma de la mà. Cadascú que es mira la seua mà i qui la tinga més gran, podrà menjar més car.

I bo, després, després d’aquestes dos vessants, l’agricultura i la ramaderia, vull presentar Antonio Monge, que ve de Heineken Espanya. Se’m va ocórrer que seria molt enriquidor escoltar també eixa part. Ell és el responsable del medi ambient de Heineken i bé, com és el nostre proveïdor de cerveses oficials, doncs també està molt bé saber que hi ha empreses que tenen un compromís amb el medi ambient i que volen treballar d’una manera diferent.

— Antonio Monge. Heineken

Em sent un poc estrany ací. Però el primer que vull fer és donar-vos l’enhorabona per la iniciativa; quan Manuel m’ho va comentar, de seguida, no dubtí a dir que sí a acostar-me a la falla i parlar dels compromisos que estem assumint últimament, per

a reduir l’impacte que tenim en el medi ambient. Heineken compta amb quatre centres de producció a Espanya: un a Sevilla, el més gran, i un altre a Jaén, el més menut. També hi ha a Madrid i València, que són fàbriques de grandària similar.

Ací a València, perquè conegueu un poc com funciona una fàbrica, diré que la podem dividir en quatre departaments: la part on fem la cervesa i on s’emmagatzema en cellers. Tenim la part de l’envasament, on s’embotella la cervesa, la part de logística, la distribució i després la d’utilitats i serveis, que és on es transforma tota l’energia per a tots els processos productius. També comptem amb planta de tractament d’aigua residual.

Llavors, l’impacte que tenim en l’entorn a escala ambiental és important, encara que complim amb controls de l’Administració molt potents. El que és la part de sostenibilitat està en el “top one” de prioritats. Ja no és una qüestió econòmica, és una qüestió de responsabilitat corporativa. La principal energia que utilitzem és energia tèrmica en forma de vapor. Actualment estem consumint també gas natural, un combustible que té unes certes emissions, i quant a energia elèctrica, sí que podem dir que hui dia en tot el centre de producció compten amb energia zero per cent d’emissions, és a dir, és energia neta de plantes fotovoltaiques.

L’estratègia és que abans de 2030 tots els centres de producció puguen disposar d’energia neta, zero emissions. Per a això, a la fàbrica de València, s’ha projectat per a l’any que ve una planta termosolar. Estem parlant de 6.000 metres quadrats d’extensió, per a comptar amb panells solars per a aprofitar l’energia del sol i produir aigua calenta que al seu torn generarà vapor. I el vapor l’utilitzem principalment per a agafar el most.

Pel que fa a l’ús d’aigua, tenint en compte que Espanya és una zona d’estrès hídric, feia uns 15 o 20 anys consumíem de l’ordre de 7 o 8 litres d’aigua per litre de cervesa produïda. Per a l’any que ve estem apuntant a indicadors de 3 litres d’aigua per litre produït.

Hem desenvolupat en la zona de València, el projecte Canyar: l’abocament d’aigua residual el fem al Barranc del Pollastre, on després passa a una depuradora. S’ha treballat un projecte perquè siguem capaços de retornar al medi, per llit natural, el volum que fem en cervesa.

També comptem amb sistema de gestió ambiental. Estem, certificats per AENOR. I no ens limitem únicament al que ens demanen en la normativa, que al final ens exigeix complir amb una autorització ambiental integrada que no és més que un marc que recull les condicions en les quals podem explotar la nostra instal·lació. Complim amb tot, i per a nosaltres és bàsic i anem a més. No sé si altres indústries són capaces de desenvolupar la seua producció . Eixa seria la utopia.

A més, hui és un dia que crec que estem d’enhorabona. A Califòrnia s’ha desenvolupat un experiment a través del qual per fusió nuclear es podrà aconseguir energia inesgotable i realment neta. No ho veurem potser fins a les pròximes dècades, però ja és una grandíssima notícia.

Has dit que us exigeixen informes de l’administració per normativa, però els clients també us els exigeixen?

El client no ens exigeix. No és una exigència que tinguem contacte amb el client. Sí que cert pel fet d’estar certificats per AENOR, tant en qualitat com en medi ambient, ja és un segell que reflecteix que les coses es fan sota un marc normatiu. A escala de procés productiu, el procés és molt simple, és a dir, es rep la matèria primera, la deixem macerar, es necessita aigua. Es genera el most, es cou el most, després es refreda, es manté en cellers; utilitzem el vapor, com deia, per a coure el most i el fred es produeix a través d’una sèrie de compressors que transformen l’energia elèctrica en energia frigorífica. I en acabat s’envasa. A part dels projectes que he comentat, estem immersos en projectes bastant ambiciosos per a millorar l’eficiència. D’una banda, estaria aconseguir fonts d’energia renovables, d’una altra banda, produir cervesa bona amb la menor energia possible. Treballen les dues línies. El CO2 és una matèria primera més, que s’utilitza en la fase de filtració i d’embotellament perquè no s’oxide la cervesa. En la fase de fermentació es genera aquest CO2 . Quan la cervesa entra en contacte amb el llevat, s’allibera CO2 i, amb les plantes de recuperació de CO2 el que fem és recuperar el CO2 , fem una fase de llavat, li llevem l’olor. El CO2 és un gas inodor, però en vindre de la fermentació arrossega molts aromes. Li llevem aquesta olor, ho fem per a després distribuir-lo. Nosaltres som autosuficients quant al CO2 i no en comprem. Així doncs, tot el que es genera en el tractament en acabant es reutilitza per a filtrar i per a envasar.

acabat el Club de les històries de hui, perquè teníem també la visita d’un regidor i un altre alt càrrec de l’Ajuntament, però ho han vingut.

Ara començaríem un poc el torn de preguntes, o de reflexions o de comentaris. De fet, en el xat del canal de YouTube, on s’estava tot fent en directe, Miquel Canela, des d’Holanda, ens diu: Recomane fer campanyes de reutilització de sobrant pel que fa a comunitat. Hi ha fons de la Unió Europea per a promoure tota mena d’usos, com l’anunciat per Victòria i Cecilia. Després, sobre el consum de carn, a escala individual podem col·laborar per a reduir el calfament global menjant-ne menys. El consum actual de carn és clarament excessiu i poc saludable. Bé, doncs bé, moltes gràcies per estar des d’Holanda.

I així obrim el torn de paraules. Si hi ha algú que vol preguntar als intervinents, si vol comentar, queixar-se...

D’acord, bé, si ningú no vol dir res, done de nou les gràcies a Victoria, Cecilia, Càsar i Antonio, gràcies per vindre. Gràcies per deixar-vos embolicar en aquest club i gràcies als assistentes i assistentes. Les nostres magnífiques casaleres, Lola i Marcela, ens han preparat una picadeta perquè no ens n’anem amb l’estómac buit.

— Francisca Hipólito Bo, amb la intervenció d’Antonio hauríem

— Francisca Hipólito

Bona vesprada, una altra vegada en el Club de les històries. Aquesta serà la darrera edició d’enguany. Farem una miqueta de memòria. Recordeu que començàrem el club, amb Dídac i amb Josep, que ens parlaren del lema de la falla d’enguany, que és 1,5 graus i augmentant, i iniciàrem un exercici reflexionant sobre què passa en aquesta ciutat al voltant del canvi climàtic i els desafiaments que tenim com a falla. Parlàrem de qualitat de l’aire. Parlàrem de l’energia i del malbaratament alimentari. Vingueren els savis de Heineken que ens proveïxen de cervesa per a dirnos què estan fent, en un repensament de la seua producció per a ser més sostenibles. Hem fet una reflexió i també estem intentant en eixes xicotetes passes que donem cada vegada ser més eficients i impedir que la nostra petjada de carboni siga pitjor. Ara, per exemple, tenim la font, ja no comprem ampolles de plàstic i bevem aigua de l’aixeta.

A poquet a poquet i amb poquets diners anem fent coses. I hui, per a tancar, crec que tanquem en un fermall d’or amb Andreu Escrivà, que és ambientòleg i l’autor del llibre que va inspirar a Dídac per al concepte de la falla, el lema de la falla i el concepte. I bé, a banda d’un bon amic, és una persona que en sap molt, molt del canvi climàtic i que sap com contar-nos-el d’una manera molt propera. Si no us heu llegit el llibre I ara jo què faig? us recomane que ho feu. És breu i ens dona moltes

idees de com en el nostre temps, en el nostre dia a dia, podem millorar i com replantejar-nos com a ciutadans i ciutadanes el canvi climàtic. I bé, és un plaer presentar-lo, el teniu ací i ja li done la paraula. Estic al·lucinat en este rotllo monologuista, en comptes del whisky porte botella d’aigua de l’aixeta,

No, no us convé. Gràcies, Francisca per la presentació. Gràcies a vosaltres per convidar-me. No sé si he de dir Excel·lentíssim, que està ací Sergi Campillo, que és vicealcalde i responsable de l’àrea d’Ecologia Urbana. El primer que vull dir és que és molt fabulós veure que una falla s’implica fins a aquest punt. Vaig mirar el rellotge i ficaréme el cronòmetre perquè abans he dit que potser parlava més de quinze minuts i s’han espantat.

Hi ha una cosa que és que moltes de les vegades, quan parlem de medi ambient, de canvi climàtic, de sostenibilitat, parlem d’accions individuals o accions, diguem molt compartimentades que tenen una quantificació molt clara. I això està bé saberho perquè per a disminuir la petjada de carboni, cada gra compta i tot el que puguem fer és poc, tota pedra fa paret com diguem a València. Està bé crear una sèrie d’elements que ens fan lluitar contra el canvi climàtic, que van molt més enllà del que seria, diríem, l’acció compartimentada individual de reducció d’emissions. Quines són, estes coses? Al final el compartit en ajuntar-se en el llibre. Apareixen en el llibre, que és meu!

I ara jo què faig?: Com véncer la culpa climàtica i passar a l’acció

Però em venc fatal, perquè el llibre es diu I ara jo el faig, i faig un espòiler: no cal que el compreu, al final del llibre hi ha el llistat. El que faig és d’alguna forma, reconéixer que el títol és enganyós. És enganyós, per què la pregunta no és i ara jo que faig, sinó ara jo, ara nosaltres què fem?

Perdoneu-me la veu, però porte parlant tot el dia, però sense parar i ja comence a tindre la veu prou cascaeta.

La qüestió fonamental és que al final, les accions transformadores contra el canvi climàtic són col·lectives, són col·lectives en un plànol diríem d’edifici on vivim, de barri, evidentment d’ajuntament i també, per descomptat, d’elements d’associacionisme com les falles, no? Jo crec que ací tenim un potencial enorme per a transmetre, per a parlar de què és el que ens preocupa i com li fem front. Fins i tot, en la nostra casa, és segur que si nosaltres compartim receptes o trucs de vestimenta o escoltes aquest ha fet una excursió a tal lloc o hi ha una oferta en el lloc per a comprar, no sé què. Ostres! Parlem també d’aquestes coses que fem nosaltres en casa, diríem per ser ambientalment més responsables.

I després hi ha una altra cosa que jo crec que és fonamental, que és quan m’ho va dir Francisca em va sorprendre per a bé, que és utilitzar l’art. Al final l’art com a instrument de sensibilització enfront del canvi climàtic té un cert recorregut, però no tant. Quan vaig començar el meu primer llibre sobre el tema, escrit en el 2016 i vaig haver de buscar a fons exemples d’art que parlaven de canvi climàtic no hi havia tants com ara, que vaig a pel segon i afortunadament, hi ha molts més: exposicions sobre canvi climàtic, de fotografia, escultures, s’han fet fins i tot obres de música a Islàndia

amb una glacera que ha desaparegut. Estem ja en un moment en el qual l’art comença a entendre aquest moment d’emergència climàtica i comença també a explicar-lo. També hi ha poesia del canvi climàtic, que es diu Playfair. Ficció climàtica. Un poc com la ficció de ciència-ficció. Així doncs, vivim en un món on el canvi climàtic té un paper predominant i ja comença a ser part de l’imaginari. Moltes d’elles són molt apocalíptiques, sobretot en el terreny del futur, però el cas és que els temes climàtics i atmosfèrics comencen a estar presents. No sé si està passant alguna cosa. És de veres que no sempre això és positiu ni sempre se sent de la millor forma. Però crec que hi ha una vessant que és molt important, que és que les persones reben informació més enllà dels canals establerts de forma acadèmica. També vinc del món acadèmic, del món de la universitat, com de laboratoris en els quals es fa molt bon treball, molt bona recerca, molt necessària, però de vegades costa acostar-ho a la societat. Costa divulgar, sobretot perquè a vegades no tenim ferramentes, no tenim incentius. No se sap molt bé com fer-ho. No hi ha espais amables com aquest. Això és una cosa excepcional, encara que cada vegada menys. Però tu no pots anar a parlar de canvi climàtic a qualsevol lloc, et tiren tomaques. Estàs amargant-li la vesprada a algú. És molt difícil que la gent lliurement decidisca vindre a escoltar-te, parlar de què si el món s’acaba, que si haurem de menjar malament i deixar el cotxe o passar la nit amb ciris. Comencen a haver-hi aquests espais. Jo crec que és molt important, sobretot que es veja que aquests espais no només tenen cabuda per a transmetre informació, diguem de lliçó magistral Si un senyor ho explica tot, jo li he de fer cas i ja està. I crec que en eixe sentit una

falla, i vosaltres ho sabeu millor que jo, és molt transversal. Esteu en contacte contínuament i després teniu una capacitat d’arribar a la gent del barri, no només la gent que esteu ací.

He vist l’esborrany de la falla, està molt bonic: per una part interactiva, per una altra part, perquè gràficament és molt interessant traslladar les barres de l’escalfament a les tres dimensions. Sobretot perquè això ajuda a reflexionar més enllà de les dades científiques implacables.

Us fique un exemple de per què és tan important eixa gràfica de les barres de l’escalfament i perquè ens pot ajudar a transmetre la importància del canvi climàtic i de lluitar contra el canvi climàtic.

Jo ara mateixa no, perquè estic d’excedència, però jo treballe en una fundació de l’Ajuntament de València. Clima i Energia, que es gestiona a un centre d’educació ambiental al Cabanyal. És obert i gratuït i molt vistós, es diu l’Observatori del Canvi Climàtic i us convide a totes i a tots a visitar-lo qualsevol dia. I té ara mateix a la façana les barres de l’escalfament perquè es varen ficar fa un parell d’anys, perquè pensàvem que era un reclam immillorable. I quan estàvem emprenent tota aquesta remodelació de l’espai, perquè l’espai es va inaugurar ja fa deu anys, s’han hagut de fer canvis perquè al final el canvi climàtic es va avançant i cal adaptar-se a les troballes científiques. Van contractar els serveis d’una empresa de gràfics perquè ens fera un parell de vídeos d’animació i jo em vaig tirar unes quantes setmanes explicant a aquesta empresa quin és el problema del canvi climàtic, en quin punt estàvem, que volíem transmetre, com havien de ser els dibuixos, etcètera, i ells anaven fent coses millor o pitjor. Arriba un dia que el dic, no mira és que ficarem,

perquè us feu la idea del que vull, aquesta gràfica a la façana, aquesta infografia i, em diuen hòstia, això?. Mira, això són les temperatures d’hivern des de 1850 fins a 2020. I diuen hòstia, estem tan malament?. I dius: porte dos mesos explicant el canvi climàtic i no ho has entés res. I de sobte veus eixa gràfica i ho has entés en 10 segons. O jo m’ho explique molt mal o la gràfica és molt bona o les dues coses. Jo mal, mal del tot, no m’explique, però sobretot és que la gràfica és molt bona.

La prova d’això és que l’altre dia tenia una xarrada a una escola de disseny i la veritat és que està molt bé perquè es va explicar la gràfica i es va veure tots els usos d’aquesta gràfica que hi havia. No sé si ho sabeu, s’han dissenyat tasses i corbates, mascaretes, vins, paraigües... amb les barres de l’escalfament. I crec que és molt bo popularitzar un símbol, perquè fins ara el símbol del canvi climàtic havia estat un os polar i si al final haguéreu ficat un os polar, haguera estat molt bé. De fet, hi ha hagut ossos polars en falles en altres anys, (falla de l’Ajuntament 2020) però crec que cal passar pàgina i s’ha d’arribar a un símbol distint. I crec que aquest, primer és molt cridaner i després ajuda a transmetre informació científica. I això per a mi és molt important. Pots veure un os polar o altres coses, un samaruc o el que siga i fa falta interpretar-ho més, però si tu veus això tal com ho planteu vosaltres, em fa la impressió que la gent ho captarà molt ràpidament i crec que ací tenim eixa oportunitat. No sé què anirà als cartellets, però eixes píndoles d’informació sobre el canvi climàtic el que permeten és obrir una porta i anar introduint coneixements. Hem tingut un debat últimament, sobre art i canvi climàtic, amb el tema dels museus.

Supose que haureu vist tota aquesta qüestió, jo he d’admetre que encara no ho tinc clar del tot. D’acord? Que jo parle des del dubte i des del qüestionament. El que sí que tinc clar és que les accions en els museus el que ens donen és l’oportunitat, és de parlar-ne. És a dir, a mi el fet que hi haja hagut gent que s’ha pegat en quadre o que haja tirat un poc de sopa sobre el vidre, no sobre del quadre. El que em permet és que n’hi ha de moltes persones que coneguen què està passant, d’alguna cosa, que hi ha gent implicada fins a eixe punt que se la vol jugar perquè no serà agradable fer-ho. Vull dir, els activistes que fan això no ho fan per a divertir-se. Una altra cosa siga que ens parega millor o pitjor, però no ho fan per a divertir-se i a mi el que em permet és la possibilitat de parlar-ne amb gent que fins eixe moment no sabia que el canvi climàtic era tan greu com per aquestes persones.

Una falla crec que pot aconseguir un efecte similar. Evidentment, per altres vies. Et plante això al carrer, t’obligue a vore-ho i et done elements per a la reflexió. Al remat, també és un poc el que volia fer amb el llibre.

Disculpeu una miqueta de correu brossa i de publicitat, és un llibre més o menys esperançat sobre canvi climàtic, explicant quin és el problema, què és el que podem fer, perquè no estem fent res, etcètera. Després, a partir del 2017 vindran més problemes. Comence a fer moltes presentacions arreu del País Valencià, en distints pobles i ciutats, que és una de les millors coses que m’ha passat. Està molt que ho diga, també perquè el gasto de gasolina pareix que l’he anat compensant en plantes com són els Picos de Europa. Alguna setmana en particular va ser una bogeria. Estiguí a Cabanes, a Altea, a Vilafranca, a Quart de Poblet

i em falta un poble que no recorde quin és.

I clar, és molt diferent parlar a Altea del canvi climàtic on viuen del turisme, que parlar-ne a Vilafranca, on viuen del ramat. I quan allí els dius que això de menjar carn... i et miren així, i és de veres, no pots dir-ho en un lloc on hi ha un caçador que s’alçà i quasi tenim un encontre, però al final t’ajuda molt. I sobretot jo el que vaig aconseguir és gràcies a la generositat de la gent que venia a les xarrades i que em feia preguntes destil·lar una I ara jo que faig és la pregunta més repetida perquè a l’Encara no és tard, el primer llibre que vaig fer, un poc d’explicar on estem, s el que passa, la gent em deia: d’acord, tenim eixe problema, però que faig, jo que puc fer?

I llavors, ací vaig començar a reflexionar una mica. En 2019, després el llibre es va editar en setembre del 20, havia de editar-se en abril del 20, però va passar la pandèmia, com tots sabeu i es va retardar una mica. De fet, el llibre no ha perdut vigència en l’actualitat, malauradament, perquè tant de bo haguérem solucionat moltes coses en aquest temps. I jo tractava de respondre a les preguntes. És a dir, primer estem començant de parlar d’emergència climàtica. Estem en emergència climàtica? Realment sí o no? I per què? I per què no es fa res? I qui té la culpa? Parle del periodisme. Parle de les excuses personals que tenim per a fer o no fem. I després parle de la part més difícil que és. I ara què podem fer?

Què podem fer en l’àmbit individual i què podem fer en l’àmbit col·lectiu? Perquè costa tant activar-nos i perquè, de vegades l’objectiu d’actuar contra el canvi climàtic no és tan fàcil com semblaria? I hi ha una cosa que és molt paradoxa, que no és el fet de desitjar que ens quedem per

sota d’un grau i mig, com el lema de la falla, sinó que no ens agrada cap de les ferramentes que tenim per a quedar-nos sota un grau i mig. És a dir, no ens agrada limitar l’energia, no ens agrada limitar la dieta, no ens agrada deixar de viatjar, no ens agrada... Normal, vull dir, no diem que som persones roïnes, però+ el problema està en el fet que hi ha una sèrie de ferramentes per arribar a un objectiu desitjable i que eixes ferramentes són indesitjables. I de fet, ací està el gran drama de totes les cimeres, del clima, de totes les grans qüestions a l’hora de pactar i de fer legislació climàtica. Sergi també sap millor que jo que hi ha. Hi ha qui està molt clara la finalitat. Però, com arribarà-hi? Hi ha moltíssimes barreres, no? I jo, el que tractava en el llibre és d’anar amb les ferramentes individuals per a tractar d’actuar conforme millor poguérem i conforme els nostres ideals i els nostres valors. Perquè al final és una qüestió d’identitat. Apuntava algunes coses. Per exemple, tindre més temps. Hi ha temps ara, per estar ací hui totes i tots i fer-nos una cervesa. Però per a sentir parlar de canvi climàtic, ja és una cosa una miqueta difícil traure temps. Per a militar falta temps, per a dedicar-se a la política falta temps, per a dedicar-se a l’associació de veïns del barri fa falta temps, per a dedicar-se a fer esport... Necessitem més temps perquè tenim una de les batalles grans que podem i que podem donar. I després necessitem una altra forma d’imaginar el futur.

I crec que hi ha un punt necessari de reivindicar les utopies. Per què? Perquè crec que hi havia una qüestió fonamental. Parle en el llibre de pensar una altra vegada la utopia, d’oblidar-nos de les distopies, oblidar-nos, de tractar de superar eixe present pòstum del qual parla la filosofia

Marina Garcés i, de no pensar que el futur és un lloc horrible al qual no volem anar. I per això el que cal fer és recuperar les utopies i recuperar la sensació que el futur pot tornar a anar lligat al progrés. No? I moltes vegades jo m’he adonat que això em passa i ho he vist en el llibre. M’he adonat que es queda massa abstracte. D’acord? Queda molt, molt Míster Wonderful i no recuperem les utopies i tornem a ser molt felices i tal, i els nostres somnis. I això és molt difícil de vendre. És de veres. Però crec que cal recuperar les utopies a llarg termini, les utopies grans, col·lectives. I també cal que ens fixem en utopies a prop, de tocar a casa. Per què? Perquè jo no soc d’ací, d’ací, soc de Campanar i el Jardí Botànic ha estat sempre el meu imaginari de passeig amb els meus pares. Doncs, perviu gràcies a Salvem el Botànic, que es va dissoldre en 2012. També hi havia una amenaça constant de fons el riu del Túria i un poble que va dir no; i en el parc del Saler, i crec que ens hem de començar a fixar-nos en espais bonics, en espais guanyats, en espais que hem recuperat. En l’actualitat, ocorre amb la creació de més zones de vianants i la recuperació de l’espai públic. M’encanta. També ha ocorregut a Barcelona o les superilles també ha funcionat molt bé. Hi ha tingut crítiques, algunes molt interessades, però la gent està encantada amb disposar de més terreny i de més metres a vora de la seua casa, no?

Això no soluciona el canvi climàtic, ni soluciona la crisi ambiental, però a més, són xicotetes utopies reals que creixen en aquests intersticis del sistema que poden donar peu a què ens animem. No hem de ser perfectes, no hem de fer-ho tot Una cosa i en això sí que ho vull acabar. És una cosa que em fa bastant de ràbia, sobretot perquè

la culpa la tenim nosaltres, els que hem comunicat això del canvi climàtic. Em fa prou ràbia que la gent no assumisca que pot no ser un treballador perfecte o que a la universitat, l’escola, l’institut o on siga, no traga matrícules d’honor o que cometa errades com a parella. A vegades faig coses que no toca o m’oblide d’algú o hi ha qui està fent dieta se la salta un poc... però no, en el canvi climàtic o ho fas tot bé o ja no val per a res. No perdona, anem a pams. No s’hi val carregar-se tot el pes del món en els nostres muscles. Eixa barrera de la perfecció és el que ens evita moltes vegades actuar i per actuar. Al final del llibre el que teniu és una mena de decàleg. Però em va eixir molt llarg. Són 33 accions o 33 propostes, propostes molt lliures i la major part d’elles van d’associar-se, de donar suport a un mitjà de comunicació, de parlar amb els teus veïns, d’exigir en l’àmbit polític implicar-se a escala política o d’arreglar espais comuns o de fer coses en l’espai personal o provocar canvis i transformacions en el món del treball. En l’ambient laboral en els quals llocs on més por fan els canvis. Jo per sort estic en un lloc en el qual es poden se’n poden suggerir i són benvingudes, siguen factibles o no, però hi ha molta gent que pot ni pel que fa als horaris. Imagina’t respecte del clima. Estic molt content de les repercussions que ha tingut el llibre i de les reflexions que ha provocat. Sempre ha mantingut un to proper, faig propostes somrient, sense alliçonar. Des de València, sense emigrar a Madrid, com molta gent em proposava, afortunadament he tocat alguna tecla que m’ha permès gaudir d’uns mesos d’excedència i poder dedicar temps a xerrar i escriure del canvi. És un honor i n’estic molt satisfet a nivell personal. Gràcies!

Moltes gràcies Andreu, però som nosaltres, els que hem de llegir el teu llibre i quan la falla plasme algunes de les coses que proposes, ja et convidarem perquè hi vingues. I després d’Andreu, doncs tinc el plaer de presentar Sergi Campillo, què és regidor de l’Ajuntament de València i responsable de l’Àrea d’Ecologia Urbana i una de les persones que ha estat impulsant que esta ciutat que siga capital verda, que tinga un entorn millor. Crec que pot donar-nos una bona visió de ciutat on estem i de cap a on podem anar. Benvingut.

Sostenibilitat, igualtat i símbols

Josep Delgado de Molina i Martínez

La sostenibilitat no és un assumpte nou. La qüestió va irrompre en el debat públic, de manera tímida, en 1987, quan es va publicar el famós Informe Brundtland, en el qual s’alertava que el creixement econòmic sols seria sostenible si era “capaç de satisfer les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions per a satisfer-ne les pròpies”.

Més de 35 anys després, el significat de la sostenibilitat ha experimentat una transformació radical. I això és la novetat. Ja al setembre de 2015, quan les Nacions Unides van adoptar els ODS, ho van fer sobre la premissa que el desenvolupament sostenible descansa sobre tres pilars: la sostenibilitat ambiental, la sostenibilitat econòmica i la sostenibilitat social.

I què suposa això de la sostenibilitat social? Doncs que la cosa ja no va, només, d’experts climàtics, ambientalistes, algun economista conscienciat i organitzacions no governamentals. Tampoc va, únicament, de creixement econòmic i de recursos naturals. Va de tot això travessat pels principis de la inclusió, la participació i la igualtat. I des d’aquest nou significat, el tema de la sostenibilitat desborda hui l’agenda pública, sent, probablement, un dels factors més presents en el discurs polític a escala global.

Ara bé, aquesta resignificació de la sostenibilitat no s’explica sense el paper que ha

jugat la societat civil, eixa amalgama de persones, associacions i col·lectius, sabedors que tota . Una paret, la de la sostenibilitat, que enguany és el tema central sobre el qual la comissió Borrull-Socors ha articulat l’exercici

1,5 °C, i augmentant

Les falles, com a element fonamental de la societat civil valenciana, no podien quedar-se al marge d’aquest moviment. Des de fa anys, nombroses falles de tot el país han apostat per la utilització de materials reciclables, per impulsar activitats solidàries i inclusives, i en definitiva per minimitzar l’impacte negatiu que generen en el seu entorn.

Per a la comissió Borrull-Socors, aquest exercici no és un punt de partida, sinó una etapa més en un llarg camí en una falla que fa molts anys que reflexiona sobre l’impacte de les seues activitats i que està convençuda que la sostenibilitat i la festa estan destinats a entendre’s, des de molts punts de vista.

És per això que les nostres activitats al casal són de residu zero (no es genera fem de materials d’un sol ús com palletes, plats i coberts de plàstic); plantem falles amb materials no contaminants, i organitzem activitats de sensibilització obertes al barri i a la ciutat. I enguany, amb el nostre Faller Major, hem aplicat uns estatuts que tenen per objecte no sols que qualsevol persona puga participar en la festa des de la posició que desitge, sinó també resignificar els símbols de la tradició en pro de la igualtat i la inclusió permetent que, en definitiva, els símbols siguen sostenibles en el temps. Perquè, més enllà de l’estrictament ambiental o econòmic, la sostenibilitat també passa per repensar i adaptar uns símbols que

s’estaven quedant arrere. Perquè adaptar els símbols fallers al signe dels temps és la millor forma, i l’única sostenible, d’estimar les falles. Hui parlar de Borrull-Socors, un any més, és parlar d’una comissió xicoteta que escriu la sostenibilitat de les falles en majúscules.

Falles en l’era del canvi climàtic

Sebas Marín.

«Cada nit de Sant Josep som indulgents amb el fum negre d’olor irrespirable que provoca la combustió de les falles. L’emoció de veure com cau el ninot central, que alguns conservem des de ben menuts, ha passat a la història perquè el suro blanc es desfà com un llamp amb la primera carícia de les flames». Així començava, ja pel 2007, Maria Josep Picó, periodista de Levante, un article que Falles en l’era del canvi climàtic.

Perquè la combustió de poliespan, pintures, dissolvents, fusta i cartró, entre altres productes, genera autèntics núvols tòxics que, com resulten tan efímers, tots acceptem en benefici de les possibilitats artístiques del monument i mal menor de la festa. Malgrat aquestes emissions de diòxid de carboni, a més de partícules, generades durant la cremà ningú mai ha plantejat la possibilitat de limitar l’ús de productes contaminants i afavorir, alhora, un ambient més saludable.

Potser ja és l’hora de tindre en compte que davant els informes sobre l’escalfament global i canvi climàtic, les falles, per la seua

pròpia idiosincràsia, no podem quedar-nos al marge d’aquesta responsabilitat social, ja que constituïm un gran aparador des d’on podem difondre els valors ambientals.

L’Ajuntament de València enguany planteja reflexions al respecte en forma de premis, com no podia ser d’altra manera en la competència

entre comissions. També la Diputació de València va llançar la proposta de començar a analitzar els efectes ambientals de les falles i, fins i tot, fomentar que les comissions apliquen sistemes de gestió ambiental com ara l’ISO 14001 per garantir el seu respecte a l’entorn.

A més de fer diagnòstics també cal ser valents en la regulació del sector productiu faller; Junta Central Fallera coorganitza amb l’Ajuntament aquestos premis a les comissions més sostenibles, sense oblidar que el 78% dels valencians considerem que ha de donar-se prioritat a la protecció del medi ambient encara que implique una reducció del creixement econòmic.

Com comente a la publicació de Falles de La Ser d’enguany en l’article titulat Entre la World Design Capital (capitalitat del Disseny) i European Green Capital (capitalitat Verda), el 2023 està de trànsit entre la Capitalitat Mundial del Disseny (WDC) que València va ostentar en 2022 i la Capital Verda Europea (EGC) que capitanejarà en 2024. Dues fites que situen València especialment i les falles concretament en el mapa de les tendències mundials.

Des de fa més de vint anys els premis de falles innovadores i experimentals que organitza l’Ajuntament de València incorpora junt amb la innovació de les obres d’art que es planten al carrer, la utilització de materials sostenibles com a valors d’aquestos tipus de projectes. Enguany amb el premi Falles Neutres i Sostenibles es dona suport, no només a la utilització d’eixos materials sinó a l’impuls cap a unes falles que redueixen la petjada de carboni, tant en els projectes d’art plantats al carrer com en la vida diària del casal.

Però hi ha esperança, les noves generacions porten un xip on la consciència ambiental i social és una alarma que ressona constantment. I és que tot es redueix a la consciència.

L’articulació col·lectiva de la por converteix l’ansietat individual en paràlisi col·lectiva, i, en el cas de la crisi climàtica, aquest és el camí més ràpid i segur cap al desastre. Associar-se i organitzar-se permet convertir la por en acció política. Potser l’actitud més perillosa és el fatalisme climàtic; per molt difícil que siga la situació, el més lúcid sempre és intentar-ho.

Sembla força paradoxal donar per perduda la lluita quan encara no s’ha intentat res, però el fatalisme climàtic és una actitud més estesa del que sembla i, és al si de la mateixa joventut on més estesa està la idea del fatalisme i que, per tant, “per què actuar si ja està perdut”.

No, no està perdut. Recuperant la frase mítica d’Algarra, artista faller que va faltar a principi de l’exercici, “Sempre falla”, però enguany més que mai, “sostenible”.

Valencians en peu…

diu, Valencia es un jardí, [diu, València és un jardí,]

[de comissió tan fallera]

tan sansera i formal (Bis)

el ser sempre la primera.

[fa falla que és admirada]

i com sempre en harmonia

[i com sempre en harmonia]

[un any més està plantà]

está plantá... está plantá

[esta plantà... esta plantà]

Entre estámpits de carcases

[Entre estampits de carcasses]

Sant Chusep dona les grasies

[Sant Josep dona les gràcies]

a Valencia i Comissió.

[a València i comissió.]

¡Comissió!

[Comissió!]

dels carrers Borrull Socós

[dels carrers Borrull Socors]

¡Comissió!

[Comissió!]

dels carrers Borrull Socós

[dels carrers Borrull Socors]

Festa valenciana

[Festa valenciana]

festa nacional

[festa nacional]

festa de les falles

[festa de les falles]

festa inmortal

[festa immortal]

Lletra: Miguel V. Sarrión López

Música: Mestre José Esteve Albelda

(La lletra és transcripció literal de documentació que obra en el nostre arxiu).

Volem agrair al director Rafa Vizcaíno (premi Larorre 2019), l’adaptació al segle XXI i l’enregistrament de l’himne en format digital.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingueu.

Ja en el taller i en el camp remoregen

càntics d’amor, himnes de pau!

Pas a la Regió que avança en marxa triomfal!

i és la veu de l’aigua càntic d’alegria acordat al ritme de guitarra mora...

Paladins de l’Art t’ofrenen

ses victòries gegantines;

i als teus peus, Sultana, tons un tapís de murta i de roses fi nes.

Brindes fruites daurades

els paradisos de les riberes;

i en potentíssim vibrant ressò,

canten les glòries de la Regió. Valencians, en peu alcem-se.

la llum salude d’un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya,

tots a una veu, germans, vingueu.

Ja en el taller i en el camp remoregen

càntics d’amor, himnes de pau!

Flamege en l’aire nostra Senyera!

Glòria a la Pàtria!

Visca València!

Visca!

Visca!!

Visca!!!

Agraïments

Dídac Ballester: Disseny i maquetació

Sebas Marín: Coordinació

Col·laboracions: Ortifus, Francisca Hipólito, Josep de Molina, Victòria Pellicer, José Manuel

Felisi, Dídac Ballester, Josep Martínez, Rosella Reig, Joventut pel Clima, Sara

Méndez, Alejandro Ramón, Victoria Muñoz, Cecilia Cretaenguer, Cèsar Sanchis, Antonio

Monge, Andreu Escrivà i Sergi Campillo

Ajudants: Fotògraf José Atienza, Monfort i

Bonell, Andrea Oliva, Restaurant La Fòrcola, Flors Lliso, Café La Placita, Fruiteria Olmos, La Bien Pagà, Espolín, Transportes La Paz,

EcoGes, Riu Rau, Impremta Bernés, Carns

Selectes Navarro, Llibreria Soriano, Fruiteria

i alimentació Zaman, Artesania Llobe, Pescateria Germans Perona, Caixa Popular, Taller de tapisseria Grimalt, Carpe Diem

Bar Cafeteria, Juliana Restautant Bar, PMC, Consum, Cotolinos, DiseÑarte, Restaurant

Mercat de Rojas, Arròs La Fallera i AMSTEL

Subvencions: Ajuntament de València

i Diputació de València

Barres de l’escalfament. Pau Sanchis (pàg. 11)

Esbòs (pàg. 15)

Saluda de la presidència. Sebas Marín (pàg. 17)

Saluda del Faller Major. Raül Puerta (pàg. 19)

Ballar entre el foc. Pau Sanchis (pàg. 21)

A Carmen. Jaume Bronchud (pàg. 22)

Equip directiu (pàg. 25)

Llistat de persones falleres (pàg. 27)

Pla d’activitats (pàg. 31)

La Capital Verda Europea del 2024 i les Falles. Sergi Campillo (pàg. 35)

Com està canviant el temps. Ortifus (pàg. 37)

Un Club amb molts graus (pàg. 47)

Podem fer alguna cosa per a evitar que la temperatura continue augmentant? (pàg. 73)

I ara jo què faig?: Com véncer la culpa climàtica i passar a l’acció. Andreu Escrivà (pàg. 90)

Sostenibilitat, igualtat i símbols. Josep Delgado de Molina (pàg. 102)

Conclusions del taller participatiu “Les teues decisions compten”. Francisca Hipólito (105)

Falles en l’era del canvi climàtic. Sebas Marín (115)

Valencians en peu... (pàg. 119)

Els nostres col·laboradors… (pàg. 123)

Agraïments (pàg. 156)