Les plantes del nostre entorn

L’Ajuntament de Paiporta no es fa responsable de les afirmacions exposades en aquesta obra que responen únicament a l’opinió dels autors.

Aquesta obra ha estat guanyadora del 1r Premi d’Estudis Locals de Paiporta

1a edició: abril de 2019 © 2019, del text Simón Fos Martín i M. Ángeles Codoñer Santamans © 2019, de les fotografies, Emili Laguna Lumbreras (Allium ampeloprasum, A. blitum ssp. emarginatus, Anagallis arvensis ssp. arvensis, Atriplex prostrata, Bromus madritensis, B. unioloides, Carrichtera annua –general i detall–, Cerastium glomeratum, Chamaesyce maculata, Coronopus didymus, Filago congesta, Hirschfeldia incana, Hypericum perforatum, Laphangium luteoalbum, Mirabilis jalapa, Papaver argemone, P. pinnatifidum, Pennisetum clandestinum, Reseda phyteuma, Salvia verbenaca, Sanguisorba minor, Sedum sediforme, Spergularia rubra, Ulmus minor, Urospermum picroides, Veronica arvensis, Vitis riparia), Josep E. Oltra Benavent (Bituminaria bituminosa, Echium creticum, Silene diversifolia), Miguel A. Gómez Serrano (Euphorbia terracina, Ziziphus jujuba), Frederic Lapuente (Hirschfeldia incana, addicional), Toni Corbalán (Vistes aèries, pàgs. 14, 21, 40).

De la resta, Simón Fos Martín. © fotografia de la contraportada, M. José Andreu Huesa. © 2019 Edicions del Bullent, SL C/ de la Taronja, 16 • 46210 Picanya 961 590 883 www.bullent.net • info@bullent.net Assessorament lingüístic: Antonia Tàrraga Giménez, Àlvar Vanyó ISBN: 978-84-9904-223-7 Dipòsit legal: V-633-2019

La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, o la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec sense l’autorització escrita de l’editor, queden rigorosament prohibides i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.

A Ferran, per tot i per res, perquè així ho sentim.

Als amics i les amigues de l’Associació Cultural el Barranc, per la seua dedicació a promocionar la nostra cultura en qualsevol de les seues expressions i àmbit territorial, i sobretot, pel seu interès per descobrir i estimar el patrimoni botànic que habita el nostre entorn.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l’aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps.

Salvador ESPRIU La pell de brau (1960)

PRÒLEG

Conèixer i estimar Paiporta En un món cada vegada més intercomunicat, on els mitjans i les xarxes socials ens mostren a l’instant i de manera immediata realitats llunyanes, el nostre entorn queda cada vegada més enfosquit. I allò més proper, allò que podem tocar amb les mans, passejar, sentir en primera persona, és el que ens configura com a éssers humans únics, diferents. Aquesta realitat propera és, per a nosaltres, el nostre poble, allò que hem sigut i el que volem ser, la nostra forma d’habitar aquesta roca que solca l’espai donant voltes al sol.

Paiporta és el nostre lloc, i ens l’estimem. Pense que la millor manera d’aprendre a estimar alguna cosa és conèixer-la. I conèixer-la a fons, amb rigor i amb un grapat d’hores de treball al darrere. Amb eixa inspiració, des del govern de Paiporta teníem clar que calia una iniciativa com el Premi d’Estudis Locals, establert l’any passat, i que esperem que tinga una llarga trajectòria. Perquè pensem que conèixer aspectes interessants del nostre poble serà positiu per al nostre present, i també per al futur en comú.

Tenim un lloc magnífic per a viure, però, el coneixem bé? Sabem el que cal saber sobre aquests pocs quilòmetres quadrats que ocupem, sempre de manera temporal? Simón Fos i Àngels Codoñer ens proposen en aquesta obra un viatge per Les plantes del nostre entorn.

Flora silvestre de Paiporta. Un estudi rigorós i exhaustiu sobre la flora de Paiporta, que n’hi ha, i molta.

Potser quan pensen en Paiporta, les generacions més joves, tindran en ment allò més proper: els carrers, l’estació del metro, els llocs on han compartit vivències amb amigues, amics i familiars. Però Paiporta és molt més que ciment, formigó i asfalt. Paiporta és horta, és el barranc, és una passejada pels camins i les cases senyorials o una ruta en bici cap a qualsevol dels pobles veïns.

I amb aquesta primera obra guanyadora del Premi d’Estudis Locals us volem mostrar tot açò i posar-ho en valor.

Espere de tot cor que ho gaudiu molt.

Isabel Martín Gómez Alcaldessa de Paiporta 5

AGRAÏMENTS

Aquest llibre que tens a les mans ha sigut possible gràcies a la iniciativa, l’esforç, el suport i la col·laboració de moltes persones que mereixen el nostre sincer agraïment.

Abans de tot, volem encomiar més que agrair, la iniciativa de l’Ajuntament de Paiporta per promoure un premi d’estudis locals per a fomentar el coneixement del patrimoni cultural del nostre poble en qualsevol de les seues expressions. Tant de bo aquesta iniciativa tinga la merescuda continuïtat per aprofundir en el coneixement i, sobretot, en la divulgació de la nostra geografia, la nostra història, la nostra gent, etc. En la primera convocatòria, ha sigut seleccionat aquest estudi de la biodiversitat botànica local i l’elaboració de la guia il·lustrada que ara tens a les mans. Amb aquestes línies volem expressar el nostre agraïment per una confiança que esperem haver satisfet. No volem tancar la referència a l’Ajuntament sense nomenar expressament Guillem Montoro i Irene Moreno, de la Regidoria de Transparència, Modernització i Participació Ciutadana, per la seua implicació que ha fet possible convertir el nostre treball en una realitat editorial, i Antonia Tárraga, de l’Agència de Promoció del Valencià (AVIVA), per l’acurada revisió lingüística del manuscrit. En aquest aspecte, també volem agraïr a Alba Michelena la revisió del projecte original i la seua diligència per atendre totes les nostres consultes.

Aquest treball també ens ha servit per portar a la memòria les caminades per l’Horta que hem compartit amb el nostre fill, Ferran, des de ben menut. Aquest territori ens va oferir un espai per aprendre, per descobrir, per gaudir, per compartir. Un fum d’anècdotes, converses i records que afegeixen una especial satisfacció per tot el que hem compartit en aquest entorn. Moltíssimes gràcies per la teua participació, la teua ajuda i la teua acceptació. També hem d’agrair als nebots i nebodes que varen agafar el teu relleu en aquestes passejades quan les teues preferències canviaren la teua manera de gaudir aquest entorn.

No podem oblidar els amics i companys que han atès els nostres dubtes botànics, per confirmar la identitat de les plantes, per facilitar-nos informació i per oferir i donar la seua inestimable i constant ajuda. Entre tots ells, volem expressar el nostre agraïment particular a Xuso Riera (Jardí Botànic de la Universitat de València) per la revisió i conservació del material en l’herbari VAL, a Nuria Fabuel i Elena Rodríguez (Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana-Ceteck) per la recopilació i gestió de tota la informació acumulada en aquesta base de dades pública. També volem mostrar la nostra gratitud a Fede Lapuente, Toni Corbalán, Josep E. Oltra i Miguel Ángel Gómez, perquè sense les fotografies que ens han cedit amablement no haguera sigut possible il·lustrar satisfactòriament tot aquest treball, 7

ni la biodiversitat florística ni la descripció del territori. En aquest sentit, volem destacar especialment la contribució fotogràfica d’Emili Laguna, que, a més a més, ens ha aportat informació valuosíssima per incrementar el catàleg florístic i per millorar la qualitat dels continguts descriptius.

També volem fer una menció especial a Maria José Andreu per les seues observacions i consultes sobre les plantes que anava observant com rareses en les seues passejades amb Bombó. A més a més, d’ella és la nostra fotografia de la contraportada. Fem extensiu el nostre agraïment a tots els amics que han contribuït amb el seu ànim i la seua confiança a enaltir la voluntat necessària per completar aquest estudi i aquesta obra.

No podem acabar aquestes línies sense agrair als companys del tennis: Igor, Víctor, Alberto, Fernando, Jose, Ismael i Borja, por cobrir la prolongada absència i anhelar el desitjat retorn a la pista.

Finalment, i amb la voluntat de no oblidar a ningú, volem fer patent el nostre agraïment general a totes les persones que a ben segur també s’ho mereixen, però que no hem sabut recollir nominalment en els anteriors paràgrafs. Uns i altres han contribuït d’una o altra manera a fer possible que aquesta guia per a conèixer les Plantes del Nostre Entorn, per identificar la Flora Silvestre de Paiporta, estiga a l’abast de qualsevol persona interessada, dels aficionats a la botànica, dels mestres i professors, dels excursionistes o dels curiosos. A la fi, ells són els que ens permetran assolir el nostre principal objectiu i els principals destinataris d’aquest llibre. Ací només oferim una eina per a apropar-se al patrimoni botànic que atresora el nostre municipi i la comarca de l’Horta en general. Estem convençuts que el coneixement de la natura que ens envolta diàriament, del seus protagonistes i dels seus valors ecològics, històrics i culturals, és l’únic camí per estimar-los i defensar-los. Encara que s’oblida massa sovint, aquest és el patrimoni més valuós que tenim, perquè és el que finalment ha de garantir la nostra qualitat de vida.

Simón Fos Martín M. Ángeles Codoñer Santamans

8

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ .................................................................................11 Antecedents i objectius .............................................................15 Situació geogràfica .................................................................. 17 DESCRIPCIÓ DEL TERRITORI ............................................................... 21 Relleu, litologia i sòls .............................................................. 23 Caracterització climàtica i bioclimàtica ........................................ 26 Tipificació biogeogràfica ........................................................... 31 Vegetació potencial ................................................................. 32 Aprofitament del territori .......................................................... 34 DESCRIPCIÓ DELS HÀBITATS .............................................................. 37 Els conreus ..............................................................................42 Els ambients urbans ................................................................. 46 El Barranc .............................................................................. 50 FLORA SILVESTRE DE PAIPORTA ......................................................... 55 Criteris de redacció i guia de consulta ......................................... 57 Fitxes botàniques .................................................................... 58 CATÀLEG FLORÍSTIC DEL MUNICIPI DE PAIPORTA ................................. 169 GLOSSARI, DEFINICIOS I ACRÒNIMS ................................................. 181 REFERENCIES BIBLIOGRÀFIQUES ....................................................... 189 LECTURES RECOMANADES I HERBARIS VIRTUALS ................................. 181 ÍNDEX DE NOMS CIENTÍFICS ............................................................ 193 ÍNDEX DE NOMS COMUNS EN VALENCIÀ .............................................. 197 ÍNDEX DE NOMS COMUNS EN CASTELLÀ .............................................. 203 9

LES PLANTES DEL NOSTRE ENTORN. FLORA SILVESTRE DE PAIPORTA

Oenothera rosea Onotera rosada (val.); onagra rosada (cas.).

Herba erecta, ramificada des de la base, amb fulles lanceolades i irregularment dentades.

Flors rosades o purpúries i fruit en càpsula amb forma de maça (més estret cap a la base), solcat per 4 ales estretes.

Aquesta planta, originària del continent americà, creix normalment en sòls alterats i humits. Probablement per aquesta raó, la seua presència està restringida a diversos punts del llit del Barranc.

Herba perenne; exòtica; 2-5 dm; maig-set.; RR.

Olea europaea Olivera (per a referir-se a la subespècie cultivada), ullastre (a la silvestre)(val.); olivo (cultivat), acebuche (silvestre)(cas.).

Aquest símbol de la Mediterrània és ben conegut per tothom, es reconeix, fins i tot, en etapes molt inicials del seu desenvolupament, amb només alguna branca coberta per fulles joves.

Les cultivades (subsp. europaea) són originàries de la Mediterrània oriental, des d’on van ser distribuïdes pels fenicis a tota la resta de la conca.

Actualment, es cultiva i naturalitza en tots els territoris del planeta amb clima mediterrani.

L’ullastre (subsp. sylvestris) és l’olivera autòctona. Un arbust d’aspecte molt semblant, però amb fulles i fruits més menuts, habitual en les màquies i garrigues de les muntanyes litorals i sublitorals, perquè és molt sensible a les gelades. L’olivera cultivada s’ha seleccionat per a suportar millor les baixes temperatures i estendre els seus cultius per zones més elevades.

A l’àrea d’estudi, els exemplars pertanyen a la subespècie cultivada, assilvestrats a partir de llavors dispersades pels ocells.

El seu caràcter místic i simbòlic, les seues virtuts alimentàries i curatives i, per descomptat, econòmiques, dóna per escriure un extens monogràfic perquè l’olivera ha tingut un paper importantíssim en la cultura i l’economia del nostre territori. Les olives són molt apreciades en la nostra gastronomia i l’oli d’oliva és, probablement, l’element més valorat de la cuina casolana i, per extensió, de l’anomenada cuina mediterrània. A més a més, proporciona un dels remeis més eficaços contra la hipertensió.

Arbre perennifoli; exòtic; 1-15 m d’alçària; floració d’abril a juny; C. 125

Ononis spinosa Gavó espinós (cal.); gatuña, hierba toro (cas.).

Mata postrada laxa i espinosa, sovint llenyosa en la base. Fulles superiors simples, la resta normalment trifoliades i piloses, amb pèls glandulífers abundants. Flors papilionàcies solitàries de color rosat.

Els exemplars identificats pertanyen a la subespècie australis, caracteritzada pel port més prostrat i la pubescència allargada.

Aquest endemisme ibero-magrebí sols s’ha trobat en el camí de Catarroja i als talussos dels descampat entre els col·legis de l’Horta i el Jaume.

Matoll perenne; autòcton; 1-6 dm; maig-ag.; RR.

Onopordum macracanthum Card d’ase, card del dimoni, cardot, card macracant (val.); cardo de burro, cardo borriquero, cardo del demonio (cas.).

Planta bianual robusta i elevada, amb tiges nombroses i ramificades des de la base, cobertes d’una borra densa que li dóna una coloració grisenca o blanquinosa; a més, estan recorregudes verticalment per unes ales espinoses bastant amples. Fulles grans, irregularment lobulades i espinoses. Flors de color púrpura, en grans capítols terminals, recoberts de bràctees amb espines fortes i corbades cap a fora; les superiors són erectes i de color purpuri.

Planta de distribució iberonord-africana, tot i que la subespècie representada en el territori (subsp. micropterum) és endèmica de la part oriental de la península Ibèrica (endemisme iberollevantí). No obstant això, les últimes revisions taxonòmiques no la reconeixen com un taxon independent.

Molt comuna i evident als solars, descampats, erms i camps abandonats del terme.

Les espines de les ales i les fulles compliquen la seua manipulació, però salvant les dificultats, el costumari popular l’ha fet servir com a antisèptic, per a desinfectar la pell o per a tractar la dermatosi. A més a més, les llavors proporcionen un oli gras que pot utilitzar-se per a cuinar. Les fulles pelades són comestibles i les arrels poden menjar-se com si foren carlotes. D’altra banda, les tiges seques s’han emprat, elles soles o combinades amb altres espècies, en la creació de centres decoratius de flor seca, especialment en zones rurals.

Herba bianual; autòctona; 4-14 dm de grandària; floració d’abril a juny; CC. 126