9
788499 041575
És l’any 2879. Uns expedicionaris de la ciutat de Sudlàndia han trobat una jove inconscient i defallida en un bosc. Sembla diferent i no se sap qui és, ni d’on ve ni com hi ha arribat, i ella tampoc ho recorda. L’anomenen Estel. L’interés que suscita la seua arribada posarà en marxa un esforç col·lectiu per ajudar-la a integrar-se i a superar aquella amnèsia. La memòria individual d’Estel i la memòria col·lectiva de Sudlàndia –i d’altres ciutats de la Gran Terra– es recuperaran gairebé alhora. Això donarà pas a una situació extraordinària: el retrobament de dos móns. Carme Miquel naix a la Nucia (Marina Baixa), si bé la major part de la seua vida ha transcorregut a la ciutat de València, a la Marina Alta i a l’Horta Sud. Es defineix bàsicament com a mestra d’escola, professió que ha exercit durant vora quaranta anys, tot compaginant aquesta tasca amb la de l’escriptura. Ha publicat més de vint llibres de narrativa infantil, juvenil i d’adults, així com nombrosos textos divulgatius i articles de premsa.
57
Carme Miquel / Llum i Estel
ISBN 978-84-9904-157-5
Llum i estel Carme Miquel
Hi ha un quadern de Propostes didàctiques, referides a aquest llibre, que es distribueix gratuïtament als ensenyants que el sol·liciten. 1a edició: juny de 2014 © 2014 Carme Miquel Coberta de Miquel Mollà © 2014 Edicions del Bullent, SL De la Taronja, 16 - 46210 Picanya 961 590 883 info@bullent.net • www.bullent.net Disseny de la col·lecció: Miquel Mollà Maquetació: Núria Beneyto Assessorament lingüístic: Maria Guasp, Àlvar Vanyó Imprimeix: ISBN: 978-84-9904-157-5 Dipòsit legal: La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, comprenent-hi la reprografia i el tractament informàtic, o la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec sense l’autorització escrita de l’editor resten rigorosament prohibides i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.
1
Qui sóc?
ecessite recuperar la memòria. Ja fa quatre anys que em trobe ací, a la Gran Terra, a la ciutat de Sudlàndia situada en el terral que du per nom Terral Obert. Hi ha més ciutats en aquest terral, i també hi ha més terrals escampats per la Gran Terra, però jo no els conec. Jo només conec Sudlàndia des de fa quatre anys. Sí, el desig de recordar qui sóc m’acompanya cada moment. Sovint sent com una mena de núvol instal·lat en el cervell que oculta el meu passat i em causa molt de neguit. Fins ara he superat xocs emocionals, desconcert i pors. He aprés tot el que m’ha calgut per viure com una sudlandesa més, començant per parlar aquesta llengua, llegir i escriure-la. Però continue ignorant d’on sóc, d’on vinc, per què el meu aspecte 9
és diferent del de les joves sudlandeses i per què fa quatre anys que uns expedicionaris em van trobar defallida en un bosquet, el Bosc Petit, a molts dies de distància d’aquesta ciutat. No, no recorde quina és la meua identitat, tot i que en algun moment sí que em vénen a la memòria imatges imprecises d’episodis que possiblement vaig viure abans d’arribar a Sudlàndia. Però no acabe de lligar-los, no els reconec, no m’aporten res. Tampoc els meus ajudadors professionals, Xistou i Clara, els saben interpretar. Tots dos han estat al meu costat des que els expedicionaris que em van trobar en el Bosc Petit, em van dur a Sudlàndia i vaig ser ingressada a l’hospital. La Càmera de Decisions Compartides (CDC) que governa aquesta ciutat, degut als coneixements del comportament humà que tenen Xistou i Clara, els va encarregar que m’ajudaren a saber qui sóc i a desxifrar tot el món que m’havia envoltat abans d’haver arribat a Sudlàndia. Per la meua fesomia i per les proves que m’han fet, sembla que vaig arribar amb catorze anys. Així és que ara en tinc divuit. Però la meua fisiologia difereix un poc de la de les dones sudlandeses. I el meu aspecte físic és també diferent en 10
alguns trets. Sóc més alta, més prima, més blanca, amb un nas aplatat i els ulls blaus clars, extremadament allargats cap a les temples. Amb Xistou i Clara tinc sessions de record cada setmana. I durant aquests últims dies m’han passat documentació, informes que des de la premsa i des dels organismes que m’acolliren i m’estudiaven han aparegut al llarg de tots aquests anys des que vaig arribar. Volen veure si hi ha alguna pista que em faça vindre a la memòria quina és la meua identitat i la identitat del món d’on vinc. S’han fet moltes conjectures. Molts ciencescs procedents d’altres ciutats de terrals llunyans, han vingut a Sudlàndia per estudiar el meu cas. Però, de moment, no n’han descobert res. De vegades, jo voldria sentir-me com una sudlandesa més. Viure amb tranquil·litat i no haver d’esbrinar els meus desconeguts orígens, perquè la incògnita, la incertesa que sent, em rosega el cor com un petit corcó.
11