224

35.000EXEMPLARS Any 2008 controlat per PGD · 2009 Pendent de control LA MÀXIMA GARANTIA PER ALS NOSTRES ANUNCIANTS

5

ANYS

224 Publicació membre

Publicació controlada

Líders d’audiència a la zona

Fotos de Santi Fernández Di Carlo Central - Terrassa · c/Holanda, 5 · Tel. 93 785 28 29

Desde 102.000€

Desde 105.000€

ACABADOS DE

1ª CALIDAD

DISEÑO PERSONALIZADO

PRESUPUESTOS AL INSTANTE TRÁMITES ADMINISTRATIVOS

TODO PARA QUE LA CRISIS NO SEA UN PROBLEMA A LA HORA DE DISFRUTAR DE SU VIVIENDA

CONSTRUIMOS EN TODA CATALUÑA

Desde 98.000€

EMPRESA LÍDER EN CONSTRUCCIÓN DE CASA DE OBRA TRADICIONAL · NOS ENCARGAMOS DE TODO · LE CONSEGUIMOS SU FINANCIACIÓN

www.grupomasarei.com

2 Frases

Futuro El futuro tiene muchos nombres. Para los débiles es lo inalcanzable.

Para los temerosos, lo desconocido.

Para los valientes es la oportunidad. Victor Hugo (18021885) Novelista francés.

Cristina ha guanyat un sopar a la Pizzeria La Clàssic de Malgrat de Mar

Flor Sanabria ha guanyat un jersei marca La Martina de la botiga Clamm46?? de Blanes

DONA’T D’ALTA!!!

Dóna’t d’alta a la nostra web (www.cafeambllet.com) per rebre el cafèambllet en paper electrònic cada setmana. Entre els que ho facin abans del 20 de març sortejarem els següents regals: Les guanyadores del mes passat

El futuro pertenece a quienes creen en la belleza de sus sueños. Eleanor Roosevelt (1884-1962) Defensora de los derechos sociales y diplomática Los hombres y pueblos en decadencia viven acordándose de dónde vienen; los hombres geniales y pueblos fuertes sólo necesitan saber a dónde van.

José Ingenieros (18771925) Filósofo y psicólogo argentino.

Sólo cerrando las puertas detrás de uno se abren ventanas hacia el porvenir. Françoise Sagan (1935-2004) Escritora francesa.

Si se me diera la oportunidad de hacer un regalo a la siguiente generación, sería la capacidad de reírse cada cual de sí mismo. Charles M. Schulz (1922-2000) Dibujante estadounidense.

Sorteig de dos menús degustació a la Fonda Montseny de Breda Sorteig d’un ibèric de qualitat suprema amb uns dos anys de curació. Origen Guijuelo (Salamanca)

Dr. José Luis Gonzales Chantiri

972 362 562

Farmàcies de guàrdia Blanes: Març: 10> Turon · 11> Morell · 12> Cots · 13> Grima · 14> Adell · 15> Adell · 16> Pujol · 17> Oms · 18> Bartrina · 19> Sureda · 20> Altimir · 21> Turon · 22> Morell · 23> Cots · 24> Grima · 25> Adell · 26> Adell · 27> Pujol · 28> Oms · 29> Falguera · 30> Sureda · 31> Pujol · Abril: 1> Turon · 2> Morell · 3> Cots · 4> Grima · 5> Adell · 6> Adell · 7> Pujol · 8> Oms · 9> Bartrina · 10> Sureda · 11> Altimir

Blanes Adreces i telèfons Blanes Grima: c/ Giralda3 · 972 33 70 10 Adell: c/ Muralla, 31 · 972 33 04 91 Cots: Av. Los Pavos, 30 · 972 35 11 50 Altimir: Av. Madrid, 17 · 972 33 44 03 Morell: Catalunya 10 · 972 33 74 45 Pujol: N. S. del Vila 6 · 972 33 04 65 Sureda: Pg. de Dintre, 3 · 972 33 00 69 Oms: c/ Nou 8 · 972 35 24 59 Turon: Ca la Guidó, s/n · 972 33 47 01 Bartrina: Av. Joan C I, 4 · 972 33 19 78

Lloret: Març: 1> M. Tallada · 2> X. Borras · 3> A. Martínez · 4> Perpinyà · 5> C. Cabañas · 6> Mazó · 7> Mª Cabañas · 8> J. Martínez · 9> Fàbregas · 10> E. Tallada · 11> Basté · 12> Peya · 13> M. Tallada · 14> X. Borras · 15> A. Martínez · 16> Perpinyà · 17> C. Cabañas · 18> Mazó · 19> Mª Cabañas · 20> J. Martínez · 21> Fàbregas · 22> E. Tallada · 23> Basté · 24> Peya · 25> M. Tallada · 26> X. Borras · 27> A. Martínez · 28> Perpinyà · 29>

Lloret de Mar Adreces i telèfons · Lloret de Mar M. Tallada. Just i Marlés,5 · 972 372 868 Mazó. Venècia, 75 · 972 366 155 C.Cabañas. Amèrica, 27 · 972 365 798 Perpinyà. J.B. Lambert, 34 · 972 365 877 J.Martínez. Passapera, 9 · 972 346 187 X.Borràs. MªCapmany 24· 972 377 403 M. Cabañas. Just i Marlés 66 · 972 365 796 A. Martínez. Sant Pere, 6 · 972 364 379 Fàbregas. Av. Vidreres, 123 · 972 362 206 E. Tallada. Av. Catalunya · 972 369 303 Peya. Sant Pere, 76 · 972 367 960 M. Basté, Camí de l’Àngel, 22 · 972 371 075

Per a conèixer les farmàcies de guàrdia d’altres poblacions pot consultar el web www.cofgi.com

3

xx

Aposta pel ‘turisme 2.0’ Preveuen rebre 1.200.000 visites i 3.600 reserves en el que resta d’any El Patronat de Turisme de Girona ha fet un pas més per acostar els futurs viatjants als hotels de la Costa Brava i el Pirineu gironí, i ha incorporat una central de reserves hoteleres en línia que permetrà ofertar més de 400 hotels.

Per a dur a terme la nova activitat, el Patronat s’ha afiliat al motor de reserves Booking.com, escollit d’entre deu propostes, per una qüestió de senzillesa i comoditat. Tal i com destaca la directora del patronat, Dolors Batallé, ha primat aquesta opció ‘per la seva manera de gestionar les reserves en línia’, ‘per la llista d’establiments que tenien contractats’ i perquè ‘a través del seu

funcionament el Patronat pot tenir informació específica de com van les reserves’. A aquesta acció anirà lligada amb reunions periòdiques abans que comenci la temporada estiuenca per tal que els empresaris coneguin la nova eina.

Segons dades estimades, el Patronat preveu que al llarg d'un any hi hagi 1.200.000 milió visites i 3.600 reserves, cosa que suposaria 1.100.000 milions d'euros de volum de negoci, una 'xifra gens menyspreable', segons ha afirmat el president del Patronat, Enric Vilert.

Actualment, els 413 establiments hotelers de les comarques

gironines representen el 50% de la totalitat dels hotels que hi ha a la demarcació, tot i que segons Batallé, la xifra és major si es té en compte el nombre d’habitacions. A més, segons ha explicat la directora, aquesta iniciativa és només ‘el principi’, i en poc temps preveuen incorporar al portal una central de reserves d’apartaments turístics, una altra de turisme rural, de restauració, i un altre exclusiu sobre activitats.

El Patronat també es troba en una fase de potenciació del que s’anomenen accions 2.0; és a dir, augmentar la presència en xarxes socials com Facebook, Twitter, Flickr o Youtube.

Arriba el Barça Tours Campions 2009 > El bus de les 6 copes del Barça, a la Plaça Sant Pere El bus del Barça Tour Campions 2009 serà aquest proper divendres 12 de març a Lloret. El bus estarà situat a la plaça Pere Torrent de 10 a 14 h. L'exposició està integrada en un autobús especial, amb un espai interior de 45 m2, que ha estat modificat i guarnit per a l'ocasió amb colors i elements blaugranes. Els visitants po-

dran contemplar i fotografiarse amb les sis copes aconseguides per l'equip de futbol, que es trobaran exposades dins del Bus Campions 2009.

També podran rememorar aquest fantàstic any amb les millors imatges, vídeos i sons; i els 110 anys d'història del club representats per la imatge més emblemàtica de cada any.

4 Demanen la nulitat de les proves La defensa de l’acusat d’esquarterar una dona a Blanes afirma que les proves no són vàlides ‘perquè l’acusat no hi va ser present’ en el moment de la troballa del cos La jove prostituta, que tenia 28 anys, va desaparèixer la matinada del 8 de maig del 2007. La noia va explicar a les seves companyes que anava a casa d'un client habitual, que vivia a Blanes i a partir d'aleshores no es va saber res més d'ella. Arran de la denúncia interposada per les seves amigues, els mossos van detenir aquest jove, a qui consideraven sospitós, i el jutge va empresonar-lo per homicidi.

Mentrestant, els mossos continuaven buscant el cadàver i van decidir portar la investigació fins a l'abocador de Lloret de Mar. Després d'uns dies de recerca, la tarda de l'1 de juny del 2007, els agents van trobar el cos de la noia repartit en dues bosses d'escombraries. La víctima havia estat esquarterada després de morir, i l'assassí havia llançat el seu cos al contenidor.

El fiscal i l'acusació particular

consideren que aquest jove –que des d'aleshores està empresonatva asfixiar la víctima arran d'una discussió. Després, es va desfer del cadàver posant-lo en bosses d'escombraries i llençant-lo en un contenidor de Blanes. Les dues parts demanen que se'l condemni a dotze anys de presó, acusat

d'homicidi i de profanació de cadàver. Es preveu que el cas arribi a judici aquesta primavera a l'Audiència de Girona. Aquest matí, però, durant una vista prèvia, la defensa (que sempre ha mantingut que el seu client és innocent) ha demanat la nul·litat de les proves. Segons sosté, el pro-

cediment no va ser l'adequat, perquè en el moment en què es va descobrir el cadàver a l'abocador el seu client no hi va ser present. A més, la defensa també demana que no es tinguin en compte com a prova unes factures, que també es van trobar entre les escombraries, i que els mossos van recollir com a prova incriminatòria. Tant el fiscal com l'acusació particular, però, han rebutjat la tesi de la defensa. Les dues parts sostenen que, com que el cas es trobava en secret de sumari, no era necessari que l'acusat estigués present a l'abocador. 'No hi ha obligació que l'imputat estigui present si la instrucció és secreta', ha sostingut el ministeri fiscal. Per això, tant el ministeri públic com l'acusació particular s'han oposat a què es declari la nul·litat d'aquests vestigis i proves recollides a l'abocador de Lloret de Mar.

Breus Logotip a punt Blanes. L’entitat ‘Estimem les Ermites’ ja té logotip. Simbolitza una capella, i està dissenyat per l’arquitecte blanenc Llorenç Serra Ruhí.

Millores a la GI-552

Aposta pels càmpings

Arbúcies. La Generalitat ha iniciat les obres de millora en un tram de la carretera GI-552, al seu pas per Arbúcies i Breda.

Les obres comportaran talls intermitents del trànsit de vehicles en horari diürn.

Blanes. El Patronat Municipal de Turisme ha assistit a la fira Vakantiebeurs, la més important d’Holanda. La fira, especialitzada en càmpings, ha comptat amb 120.000 visitants.

Robatori frustat

Un premi de por

Calella. La Policia de Calella ha detingut un jove quan intentava robar a l’interior d’un vehicle. En el moment de la detenció el jove, que ja havia intentat forçar diversos automòbils, tenia mig cos dins del vehicle. Segons la versió dels agents, el jove va amenaçarlos de mort.

Lloret de Mar. El curtmetratge Die Scheider Krankheit, sota la direcció de Javier Chillon, ha obtingut el primer premi del Festerror 2010. El documental, guardonat amb 500 euros, narra les conseqüències nefastes de la descoberta d’un virus mortal a l’antiga Unió Soviètica.

5

Hollywood vs. una empresa de Lloret Elisabet Parera.- Es dedicaven a vendre rèpliques de les estatuetes dels Oscar com article de regal, però la broma els ha sortit cara. I és que l’empresa de Lloret de Mar Distriferia S.A. ha estat condemnada a indemnitzar amb 5.800 euros a Hollywood en concepte de danys patrimonials.

El cas té l’origen el 2003, quan l’empresa lloretenca va ser acusada per Hollywood de vendre il·legalment rèpliques de plàstic de les estatuetes dels Oscar a un mòdic preu. L’Acadèmia de les

Arts i les Ciències cinematogràfiques, que va crear els Oscars l’any 1928, va denunciar el cas davant el Jutjat Mercantil Número 1 de Girona al considerar que l’empresa havia vulnerat la propietat intel·lectual i havia desprestigiat els guardons. Els denunciants, a més, van assegurar que durant el 2003 Distriferia S.A. havia venut 7.200 estatuetes entre Catalunya i Alemanya, i van reclamar 34.800 euros per haver vulnerat la propietat intel·lectual, per la mala qualitat del

producte i per danys morals.

Concretament, demanaven quatre euros d’indemnització per cadascuna de les reproduccions venudes. Però Distriferia, que va assegurar que la quantitat venuda no sobrepassava dels 1.400 exemplars, finalment va ser condemnada llavors a pagar 2.800 per vulneració de la propietat intel·lectual.

No contenta amb la sentència, l’acadèmia nord-americana va presentar un recurs davant l’Audiència provincial, del qual ara s’ha emès nova sentència.

És per això que, a part dels 2.800 euros, Distriferia haurà de pagar 3.000 euros més en conceptes de danys morals, per distribuir les estatuetes sense permís. I és que segons la sentència, l’empresa lloretenca s’ha lucrat venent rèpliques del guardó com article de broma.

A l’hora de fixar la indemnització, l’Audiència ha pres com a referent el número d’estatuetes que finalment es van distribuir –conclou que són unes 1.400-, i el seu valor econòmic al mercat. En aquest

punt, el tribunal ressalta que les imitacions tenien un valor pràcticament ‘nul’ perquès estaven fetes de plàstic. Els propietaris dels drets de les estatuetes mantenen que ‘l’ínfima qualitat’ de les estatuetes ha deteriorat ‘l’excel·lència dels Oscars’. I és que les autèntiques estatuetes, fabricades a Chicago, estant fabricades amb un aliatge d’0r de 24 quirats, plata i coure. La sentència no és ferma i es pot recórrer amb la interposició d’un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.

Xoc mortal entre un tren i un cotxe entre Blanes i Malgrat

Acusat de violació a un menor a Sant Hilari

Un mort i un ferit greu és el balanç final de l'accident del passat dijous 4 a la nit al Maresme. Es desconeix, però, si la víctima mortal ha perdut la vida en el moment del sinistre o després. Quant al ferit, està ingressat a l'hospital Germans Trias i Pujol. Els fets han tingut lloc cap a les nou de la nit, quan un tren de la línia 1 de Rodalies ha envestit al vehicle al pas a nivell conegut com el Molí Vell, al municipi de Malgrat de Mar. Pel que fa a la cinquantena de passatgers del comboi, n'han sortit il·lesos i han continuat el trajecte amb busos.

D'altra banda, Protecció Civil ha activat el Procicat per a emergències en el transport de viatgers per ferrocarril arran de l'accident.

L'Audiència de Girona ha jutjat aquest dilluns l'encarregat del centre esportiu de Sant Hilari Sacalm per violar un menor durant els partits. L'acusat, que s'enfronta a una pena de 22 anys de presó, ha negat els càrrecs davant el tribunal. L'home ha explicat que ni tan sols coneixia el nen que l'havia denunciat, i que tampoc podia abandonar el lloc de

Marina López/ ACN.- El Gran Casino Costa Brava veurà finalment la llum a l'estiu. El grup que el gestiona, la corpo-

ració CONEI, preveu obrir-ne les portes al juny i fer la inauguració oficial el 16 de juliol.

El nou edifici ha costat 50 MEUR (el doble del previst inicialment) i s'està construint al costat de l'Hotel Guitart Monterrey. El nou casino incorpora, a banda d'una immensa sala de jocs, un Palau de Congressos, un restaurant, una Sala Polivalent i sales d’exposicions permanents. Hi treballaran 250 persones, un centenar de les quals provenen de l'Escola de Crupiers (situada al mateix hotel) i uns vuitanta són antics treballadors del Casino actual –del grup Peralada- que haurà de tancar un cop s'obri el nou casino.

L'edifici es reparteix en cinc plantes, de les quals tres són subterrànies i amb capacitat per a 500 vehicles. Un aparcament que, segons els impulsors, serà també molt útil per a la ciutat perquè, a tocar del casino, s'està també fent el nou

Teatre de Lloret. A la primera planta hi ha una immensa sala de jocs que inclou les últimes novetats del sector a nivell mundial. Hi haurà 150 màquines recreatives, ruleta electrònica, taules de BlackJack, taules de Mini Punt Blanc, ruletes americanes, ruletes franceses i taules de Pòquer. Concebut no exclusivament com a un espai de joc, a la planta superior s'hi ubica un Palau de Congressos amb capacitat per a un miler de persones i també una Sala Polivalent de 300 metres quadrats pensada per acollir exposicions d'art durant tot l'any i també reunions i d'altres esdeveniments culturals.

A banda d'aquests serveis, també s'hi ha previst un es a un restaurant de primer nivell. El xef encarregat de l'oferta gastronòmica és Ramon Freixa, del Restaurant Ramon Freixa de Madrid guardonat amb una estrella Michelin.

feina mentre els jugadors estaven al camp perquè era ell qui s'encarregava d'anotar els gols al marcador. Per la seva banda, la suposada víctima – un menor d'origen magribí- ha ratificat els abusos. Tant el nen com el seu germà, que va ser qui va presentar denúncia, han insistit que les violacions es feien durant els partits.

ACN

Es suïcida un noi condemnat per violació La condemna era per violació.

El noi de 24 anys que va ser trobat sense vida el passat diumenge 28 de febrer a casa seva a Breda havia de passar 10 anys a la presó per un delicte de violació. La víctima, una prostituta que treballava a la carretera entre Hostalric i Breda va ser

robada i agredida sexualment pel condemnat i un acompanyant (condemnat a quatre anys de pressó). El noi, però, tenia altres comptes pendents amb la justícia, i no va ingressar immediatament a la presó.

Va ser en aquest intèrval entre la condemna i l’ingrés a presó quan es va suïcidar.

Breus Concert maratonià Arbúcies. Durant dues hores i mitja, el cantautor Nicaragüenc Carlos Mejía Godoy i los de Palacagüina van oferir el passat 19 de febrer un concert on Mejía va repassar els quaranta anys de carrera. Degut a l’èxit d’assistència, algunes persones van haver de quedar-se fora.

Inendi a Blanes Blanes. Una dona va haver de ser atesa per una ambulància després de patir un atac d’ansietat provocat per un incendi a casa seva. Els fets van ocórrer el passat 19 de febrer a un quart de quatre de la tarda al carrer Mallorca, i no es van haver de lamentar més danys personals.

Nova parada Calella. Des del 2 de març els usuaris del servei d’autobús entre Calella i Pineda de Mar tindran una nova parada. Concretament, aquesta es realitzarà en el lateral de la N-II a la cruïlla amb el carrer Colom, i substitueix a la parada que hi havia a la Plaça Espanya.

c/ Raval, 25 1º 3ª Blanes · 972 333 990

ACUPUNTURA Dolores, lumbago, ciática, tendinits, artrosis, migraña, ansiedad, nerviosismo, vértigo, dejar de fumar...

HORARIO: Lunes: 16 a 20hMartes y Viernes: 10 a 13h / 16 a 20h

ADELGAZAR

MASAJE

18 euros cada sesión con auriculoterapia, sin pasar hambre, sin medicamento.

Dolores, contractura muscular, relajación... (quiromasaje y Shiatsu)

www.centromao.com · párking una hora gratis

6 Breda es planta davant Educació Els pares del CEIP Montseny no van portar els seus fills a l’escola Després de set anys, els pares dels alumnes de quart de l’Escola Montseny no van poder més: “el dilluns 24 els nostres fills no aniran a l’escola”. La raó, les constants agressions físiques i verbals d’un dels nens cap als seus companys.

Els problemes van començar tot just quan el nen agressor va entrar a l’escola a P3. Des de llavors, els conflictes han estat innumerables i molts dels seus companys van necessitar assitència mèdica i odontològica a causa dels cops rebuts.

Durant tot aquest temps els pares van demanar que es solucionés el problema, van enviar cartes al Departament d’Educació i van demanar entrevistes amb els seus responsables. Però no van obtenir resposta. O més ben dit, respostes poc adequades. Una Andreu Otero Delegat del Departament d’Educació

“Si els pares volen fer una vaga, que la facin, jo resistiré”

mare va relatar en una carta les agressions de les quals era objecte el seu fill i va posar en coneixement del Departament el fet de que el seu fills estava en tractament per superar la por d’anar a escola. Al cap de dues setmanes, davant la manca de resposta, els pares es van posar en contacte amb Josep Chumilla, subinspector del Departament a la zona de La Selva, el qual va contestar: “no tenim cap obligació de contestar aquestes cartes”.

Cansats, el dia 18 de febrer els pares van enviar una nota de premsa als mitjans de comunicació on feien publica la seva intenció de no portar els seus fills a

El CEIP Montseny de Breda

classe el dilluns 22 si no se’ls donava una solució. Mitjans de la zona es van fer ressò de la mesura de força. Així, cedint davant la pressió mediàtica,Andreu Otero, delegat a Girona d’Educació va acceptar rebre els pares al seu despatx de Girona.

La reunió El primer que es van trobar els quatre pares que van anar en representació de tots els afectats era la petició dels noms dels seus quatre fills. Amb quin motiu? No se sap. La resta de la reunió no va anar gaire millor. Otero va reprendre als pares per haver-se dirigit als mitjans de comunicació, a la qual cosa li van contestar que feia molt de temps que intentaven obtenir resposta sense èxit, tal i com ho demostraven les diverses cartes enviades al Departament, unes cartes que tenen una data de registre que confirma la versió dels pares. Finalment, Otero va deixar anar la seva proposta: s’augmentaria l’horari d’una vetlladora per tal d’assegurar que el nen estigués acompanyat durant totes les hores a l’escola. Els pares, però, van demanar què passaria si aquesta persona –com ja havia ocorregutdemanés una baixa o una reduc-

ció de jornada, i la resposta va ser que no hi hauria substitució.

També van demanar si aquesta mesura es mantindria de cara al proper curs, a la qual cosa Otero va contestar que tampoc es podia garantir que l’atenció continués el proper curs. Davant d’aquestes respostes els pares van dir que les veien insuficients. En aquell moment, el subinspector Josep Chumilla, també present a la reunió, va dir que “això no es solucionava ni posant tres mestres darrera el nen”. Així doncs, per als pares va quedar clar que els mateixos que oferien una solució sabien que aquesta no era tal. La reunió va acabar quan Otero va dir que els alumnes de l’escola Montseny eren uns “privilegiats” i que “a d’altres llocs estan pitjor”. “Si voleu fer una vaga, jo resistiré”, va concloure. Aquell mateix divendres a la nit, en una reunió multitudinària, els pares van decidir portar endavant la seva protesta i no portar els nens a l’escola el dilluns.

'Boom' mediàtic La notícia, que fins llavors havia captat l’atenció de mitjans locals, es va convertir en un focus d’atenció estatal i desenes de ràdios, periòdics i televisions es van in-

teressar per la mesura adoptada.

El dilluns al matí, a la porta del Centre Cívic de Breda on els pares van portar els nens, unitats mòbils d'Antena 3, Telecinco i Televisión Española van fer conexions en directe des del lloc i prop de 30 periodistes hi van treballar fins al migdia. Malgrat això, els pares no van rebre cap trucada per part del Departament.

Però va ocórrer un fet inesperat.

Al telèfon de l’AMPA, al correu electrònic i al grup de Facebook creat pels pares, van arribar els missatges de persones d’arreu de Catalunya que manifestaven que a les seves escoles tenien situacions similars i que l’actuació del Departament havia estat similar a la que denunciaven els pares de Breda. El dilluns a la nit els pares es van tornar a reunir i van acordar no allargar la mesura per tal de no perjudicar els nens. El senyor Otero ha “resistit” la vaga, com va dir a la reunió, però els pares no han llançat la tovallola.

Després d’haver comprovat que no estaven sols a les seves reinvindicacions, han decidit crear la Plataforma Breda per tal d’unirse amb tots els centres que es trobin en la mateix situació i junts, fer força. Resisitirà el senyor Otero?

Anar al cole en taxi (amb diners públics) Una de les principals reinvindicacions dels pares de Breda és que casos com el que els afecta es tractin d’una manera global i que s’estableixi un protocol d’actuació. Actualment, davant d’un conflicte d’aquesta mena, el Departament improvisa mesures responent a les pressions que rep en cada cas per part de pares, ajuntaments o altres institucions.

Així, mentre en alguns casos l’excusa és que no hi ha recursos i deixen a les escoles enfrontarse davant el problema sense mitjans, a d’altres casos es posen solucions amb un cost desorbitat.

Segons el portaveu de CCOO a Girona, Víctor Sánchez, a les comarques gironines hi ha un cas que s’ha solucionat canviant l’alumne conflictiu de centre. El

que es curiós és que el nou centre està a 25 quilòmetres de la casa del nen i el trajecte el fa cada dia, anada i tornada, en un taxi pagat pel Departament. “El Departament – diu Víctor Sánchez- pratica una política de tapar forats, de La dada

Un nen va en taxi cada dia a l’escola concertada que està a 25 quilòmetres de casa seva

solucions provisionals i contradictòries que, al no estar basades en una política unitària i coherent, creen greuges comparatius”.

“Coses de nens” La “Plataforma Breda • Les agressions no són coses de nens” té com a objectiu unir a tots els centres, professors, pares, professionals i alumnes que pateixen el problema de les agressions escolars per tal de obrir un debat públic sobre el tema. Tot i que hi ha diversos professionals que treballen per trobar mecanismes per atacar aquest problema, l’administració no les aplica. Un cop

aconseguida aquesta unió la Plataforma estudiarà la manera de fer pressió per tal d’obtenir una resposta per part de les autoritats i no descarta fer una acció com la que va tenir lloc a Breda, a tot Cataluya.

Segons la Plataforma “fa anys els maltractaments a les dones eren ‘coses de parella’ i ara la situació ha canviat. Ara toca que les agressions a les escoles deixin de ser “coses de nens”.

L’excusa de la crisi Certament les administracions tenen problemes de diners. La crisis econòmica ha fet que els ingressos fiscals hagin baixat.

Però “la manca de diners no pot ser excusa per no tractar el tema de les agressions a les escoles". De fet, des de CCOO informen que les agressions i els problemes de conducta són

Perquè anunciar-se al cafèambllet? > Perque amb 35.000 exemplars auditats per OJD el cafèambllet és la

> Perque la nostra xarxa de distribució de més de 6.000 punts garan-

publicació amb més tirada de la zona

titza que el seu anunci arribi a tots els racons de La Selva i l’Alt Maresme.

> Perque segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura impulsat per la Generalitat de Catalunya el cafèambllet és el mitjà de comunica-

> Per rendibilitat: anunciar-se al cafèambllet surt a compte.

ció amb més audiència de la zona. Amb més de 45.000 lectors, anunciar-

Treballem amb els nostres proveïdors per poder oferir els

se al cafèambllet és garantia d’arribar als seus clients.

millors preus de publicitat.

una de les principals queixes dels mestres i una de les principals causes de baixes laborals. Tenint en compte això, si es dediquessin recursos a solucionar aquests problemes i els docents poguessin fer la seva feina en condicions, el número de baixes cauria, amb el conseqüent estalvi econòmic.

7 Arbúcies: un hotel il·legal segueix en peu El TSJC va ordenar la seva demolició el setembre en un termini màxim de quatre mesos, però la sentència encara no s'ha executat

L’hotel peendent de demolició Foto: canyamarsveins.blogspot.com

Els Mossos enxampen lladres Els Mossos d’Esquadra han detingut cinc individus d’entre 24 i 34 anys acusats de cometre una seixantena de robatoris en diverses ciutats de Catalunya.

Els detinguts, tots ells de nacionalitat espanyola, van arribar a cometre fins a nou robatoris en una sola nit, i estan acusats de cometre 60 robatoris amb força a establiments comercials, robatoris amb violència i intimidació i associació il·lícita. Durant la detenció, el passat 17 de febrer, es van incautar diversos objectes el valor dels quals oscil·laria al voltant dels 300.000 euros.

Els lladres es dedicaven a robar diversos vehicles de tallers de Barcelona, i posteriorment els utilitzaven per encastar-los en els aparadors o portes dels establiments on volien cometre el robatori. Els vehicles, posteriorment, els venien sencers o en peces. Els detinguts utilitzaven també el modus operandi del tall de persiana i forçament de pany.

La banda actuava en zones de Girona i Barcelona, entre les quals es troben Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Vidreres, Santa Coloma de Farners, i Mollet del Vallès.

Robatori a Lloret D’altra banda, la Policia Local de Lloret, va detenir el 19 de febrer, tres homes d’entre 22 i 27 de nacionalitat romanesa que pretenien entrar a un bar foradant la paret de la casa del costat, que estava deshabitada. En aquest cas, un veí va alertar la policia després d’escoltar sorolls a la casa.

A l’observar la presència policial els homes van intentar fugir, però gràcies a la col·laboració ciutadana se’ls va aconseguir localitzar.

L’operació, que es va iniciar el passat novembre, ha permès detenir els individus de manera simultània. Posteriorment, els Mossos d’Esquadra han realitzat diverses entrades i perquisicions a les localitats de Badalona i Lloret de Mar, on es troben dos dels domicilis dels autors on amagaven bona part dels vehicles i objectes sostrets. Entre els objectes recuperats es troben tres vehicles, una motocicleta, un xassís de turisme i un altre de motocicleta, una dotzena de claus de vehicles de gamma alta, televisors, objectes electrònics, monedes, caixes enregistradores, calaixos de portamonedes de màquines escurabutxaques, una pistola de boles, una escopeta de balins i una caixa forta.

El Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona ha decretat presó per a tres dels cinc detinguts, acusats de tinença il·lícita.

667 72 30 61 Reformas, construcciones, rehabilitación, obra nueva, mantenimiento industrial y todo tipo de trabajos de albañileria.

Jordi Santos Experiencia, calidad, buen precio y máxima seriedad.

Presupuestos ajustados y sin compromiso

Elisabet Parera.- L'antiga masia de Sant Climent, a les faldes del Montseny, havia de ser una zona de cria de faisans quan l'empresa Baden Grup va demanar permís a l'Ajuntament però ara, dotze anys després, no queda ni rastre de la masia. En el seu lloc s'aixeca un hotel rural compost de quatre edificis de 3.400 metres quadrats que és gairebé a punt per obrir les portes al públic.

No ho farà si s'executa la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el passat setembre va ordenar no només "l'íntegra demolició de tot el construït" sinó també "la restauració de la realitat física anterior" i "el tancament, clausura i precinte". I és que segons assenyala la sentència, l'hotel s'ha aixecat "sobre sòl no urbanitzable d'especial construcció".

Els primers passos Per veure quina ha estat l'evolució cal remuntar-se al 1998, quan l'empresa Baden Grup va interessar-se en la masia de Sant Climent, situada a la urbanització Fogueres de Montsoriu, i posteriorment va comprar el solar. Baden Grup va demanar una autorització a l'Ajuntament d'Arbúcies per dedicar la zona a la cria de faisans, i va rebre el vist-i-plau amb la condició de no alterar l'estructura original de la masia, llavors en runes. Però l'any següent no quedava res de l'antiga masia, i el juny de l'any 2000 el llavors alcalde Jaume Soler (CUPA) va ordenar a Baden Grup a rehabilitar Sant Climent, i va obrir-li un expedient sancionador. Acte seguir, va emetre un informe del qual se'n derivava que les obres eren "il·legals i il·legal-

itzables", però 37 dies després el consistori va canviar d'opinió sense que ningú recurrís, i l'empresa va seguir amb les obres.

Canvi de plans El 2002 apareix en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya una sol·licitud d'autorització per a rehabilitar la masia de Sant Climent amb l'objectiu de "destinar-la a la hostatgeria". Dos anys després, no només l'Ajuntament dóna el vist-i-plau, sinó que la Diputació de Girona i el Departament de Medi Ambient se'n fan ressò. El 12 de juliol del mateix any s'emet l'edicte pel qual "es fa públic l'acord de declaració d'impacte ambiental del projecte de canvi d'ús de la Masia de Sant Climent". Del mateix edicte se'n deriva la intenció de construir-hi una depuradora, una piscina, i adaptar-hi un pàrquing entre d'altres.

De la granja de faisans va passar-se a l'hotel rural, i va arribar a oïdes dels veïns de Fogueres de Montsoriu, que van portar el cas als tribunals per por a patir les molèsties dels camions de les escombraries i la resta de serveis necessaris per abastir l'hotel.

Ordenen la demolició La sentència del TSJC del setembre del 2009, a banda de considerar "inassumible" l'actuació de l'Ajuntament, va donar un termini de quatre mesos perquè el consistori assumís la demolició si els propietaris no ho feien. Però el passat desembre el propietari de Baden Grup, Francisco Badia, ja va anunciar que esgotaria la via judicial i arribaria al Tribunal Constitucional

TREBALL Abrimos procés de selecció > Persones d’entre 18 a 35 anys, aprox. > Sense experiència, disponibilitat completa > DNI espanyol > Incorporació immediata > Excel·lent pla d’incentius Contactar amb sr. Pedro: 605 875 551

667 72 30 61

si calgués. El 29 de gener d'aquest any un auto els ha deixat sense raó, i acte seguit l'empresa ha recorregut assegurant que la construcció, situada al Parc Natural del Montseny, és legal i que, en cas que els obliguin a enderrocar l'hotel, demanarà les indemnitzaciones oportunes. El propietari del grup ha afegit, a més, que "tot s'ha fet amb els permisos i les llicències oportunes", i ha assegurat que si el tribunal no els dóna la raó exigiran "la restitució patrimonial i els perjudicis a qui toqui", en una clara referència a l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat si fos necessari. En aquest sentit, la professora de Dret Gemma Geis, en la tesi doctoral L'execució de sentències urbanístiques, lamenta que "per a demolir una edificació, el demandant ha de demanar que s'executi la sentència, però molts cops es pacta per tal d'evitar l'enderroc".

Per altra banda, la sentència no deixa lloc als dubtes: "resulta a aquestes altures d'una eviència abrumadora que no ens trobem en forma alguna en presència d'unes obres de conservacióm millora i rehabilitació d'una masia, sinó davant d'unes construccions d'obra completament nova". I construir de nou és que l'Ajuntament, precisament, va prohibir fa ara una dècada. El màxim responsable de l'Ajuntament en aquell període, Jaume Soler, ha afirmat en declaracions a El País, que l'empresa no ha tingut cap vinculació amb el consistori que ell va dirigir, però tal i com el rotatiu afirma, Baden Grup va patrocinar les festes municipals durant dos anys seguits, així com el concurs d'estores de flors naturals del 2008.

Immobles Rosell

Lloguer de locals comercials a partir de 150 m2.

Situats al Camí Ral.

Telèfon: 689886442 mail: info@immoblesrossell.com

8 Mort a Tordera

Els terrenys del futur tanatori municipal, sobre la comissaria dels Mossos d'Esquadra.

Els fets han tingut lloc al carrer Baix de la Riera, davant la discoteca St. Trop' Foto: Marina López

Apunyalament davant el St. Trop’ de Lloret Un jove ha resultat ferit per un apunyalament davant la discoteca St. Trop' de Lloret de Mar. Ahir, a quarts de cinc de la matinada hi va haver una picabaralla entre dos grups de joves al carrer Baix de la Riera de la població, a les portes del local d'oci nocturn. Com a resultat de la baralla, un jove d'uns 20 anys i nacionalitat espanyola, va rebre ferides d'arma blanca.

Com a resultat de l'agressió, el jove va ser atès a l'hospital comarcal de la Selva, a Blanes, i després el van traslladar a l'hospital Josep Trueta de Girona. Encara està ingressat tot i que no es tem per la seva vida. L'agressor encara no ha estat detingut.

L'agressió va tenir lloc cap a quarts de cinc de la matinada al carrer Baix de la Riera. Segons ha informat la regidora de Seguretat de Lloret de Mar, Mariàngels de la Torre, la víctima és un jove de 22 anys de nacionalitat espanyola. L'agressió, que va tenir lloc a les portes de la discoteca St.Trop', va ser conseqüència d'una picabaralla entre la víctima i un altre jove.

L'agressor es va treure una navalla d'entre la roba i li va enfonsar a la zona lumbar. A conseqüència de la ganivetada, la víctima va haver de ser traslladada d'urgència a l'Hospital Comarcal de la Selva. Des d'aquí, se'l va derivar a l'Hospital Josep Trueta de Girona. Segons han informat fonts del centre sanitari, el jove es troba ingressat a planta i no es tem per la seva vida.

La regidora ha informat que els Mossos d'Esquadra treballen per localitzar l'agressor, que després de l'agressió va fugir. De moment, encara no ha estat detingut.

Des de la Federació de Locals d'Oci Nocturn, la Fecasarm, s'està estudiant el cas i no es descarta comparèixer com a acusació popular a la causa. L'advocat de l'entitat, Joaquim Boadas, ha dit que fets com el de Lloret 'malmeten la imatge del sector, i a la propera junta de la Fecasarm es decidiran les accions a emprendre'.

D'altra banda, Boadas també ha indicat que el Jutjat d'Instrucció Número 8 de Figueres ha acceptat que l'entitat comparegui com

a acusació popular en l'apunyalament mortal que va tenir lloc a finals de desembre a l'exterior de la discoteca Defi Night de la Jonquera (Alt Empordà), on va morir un jove de 29 anys.

Més agressions a la zona nocturna L'11 de novembre l'Audiència de Girona va condemnar a dos anys La dada

La Fecasarm estudia presentar-se com a acusació particular ja que malmet la imatge del sector de presó Abdelghafour Loihmi, l'autor d'un altre apunyalament a les portes d'una discoteca de la població. L'home va participar en una baralla tumultuària a l'interior de la discoteca Tropics de Lloret i va clavar dues vegades un ganivet de deu centímetres de fulla a la víctima. Com a resultat de l'atac, van haver d'intervenir al jove d'urgència i va estar ingressat a l'hospital. També el van condemnar a pagar 5.832,01 euros per les lesions que va patir la víctima i les seqüeles de l'apunyalament. En el judici, la Fecasarm exercia d'acusació popular i va reclamar 2.500 euros d'indemnització pels danys causats al sector de l'oci nocturn. La sentència, però, va desestimar aquest punt i va considerar que no hi havia proves que avalessin que la discoteca i el sector haguessin resultat perjudicats.

El tanatori serà de tots > Pineda aposta per la titularitat municipal per al tanatori L'Ajuntament de Pineda de Mar (Maresme) ja ha desencallat la polèmica sobre el futur tanatori del municipi. Finalment no es donarà cap llicència directa a cap de les dues empreses privades que ho havien sol·licitat –Cabré Junqueras i Serveis Funeraris del Maresme–, sinó que es promourà un tanatori municipal i es convocarà un concurs públic per externalitzarne la gestió. Tot apunta que les dues empreses interessades en el tanatori es presentaran al concurs, però és Cabré Junqueras la que parteix amb cert avantatge. L'empresa és propietària d'uns terrenys a Pineda de Mar que es podrien incloure en l'oferta. A més, el solar és a pocs metres del lloc on l'Ajuntament vol aixecar el tanatori municipal.

L'Ajuntament de Pineda de Mar ha descartat les ofertes dels dos operadors privats que volien construir un tanatori al municipi i, finalment, es convocarà un concurs públic per adjudicar la construcció i la gestió d'un tanatori de titularitat municipal. L'alcalde pinedenc, Xavier Amor, creu que d'aquesta manera l'Ajuntament podrà controlar millor tant el projecte com la política de preus.

El fet que l'adjudicació del servei no sigui directe, a través de l'atorgament de la corresponent llicència, no treu que la convocatòria del concurs ja parteixi amb un favorit clar. Cabré Junqueras, una de les empreses interessades, és propietària d'uns terrenys a tocar de la ubicació del futur tanatori que es podrien incloure en l'oferta com a moneda de canvi.

L'alcalde de Pineda de Mar,

Nou insti, però sense batxillerat a Pineda El Govern ha anunciat una inversió de 125,3 milions d'euros per a nous centres educatius. Un dels beneficiats serà l'IES Pineda, a Pineda de Mar (Maresme), que canviarà les antigues instal·lacions de la plaça Orient per un edifici de nova construcció. El projecte té un pressupost de 5,3 milions d'euros i l'equipament tindrà capacitat per a 360

alumnes de secundària. El que no es contempla és que els alumnes puguin cursar-hi el Batxillerat, tal i com reclamen les associacions de pares i el mateix Ajuntament.

Actualment, els nois de l'IES Pineda que completen l'educació obligatòria han d'anar a fer el Batxillerat en algun dels altres dos instituts del municipi, l'IES Coromines o l'IES Euclides.

Xavier Amor, assegura que la transparència del procés serà total. També reconeix, però, que hi haurà un apartat 'important' en el concurs que serà el de 'millores'. 'No sé si moltes empreses proposaran a l'Ajuntament un terrenys pel mateix valor que té el de Cabré Junqueras', reflexiona l'alcalde.

El tanatori s'ubicarà en un solar municipal de 1.300 metres quadrats, darrera la comissaria dels Mossos d'Esquadra. El desnivell de la parcel·la permetrà a l'operador projectar un edifici amb dues plantes semisoterrades d'aparcament i una planta baixa amb els serveis funeraris. L'Ajuntament vol que hi hagi unes cinc sales de vetlla i una sala de cerimònies. S'ha descartat la possibilitat de fer-hi un crematori. La voluntat inicial de l'Ajuntament era situar el tanatori al constat de l'actual cementiri. Tot i això, aquesta possibilitat s'ha hagut de descartar perquè els terrenys estan protegits per la Llei de costes.

Montsoriu: un castell sense antena

Silueta del Castell de Montsoriu Foto: Horrapics

La comissió de Patrimoni de Girona ha tombat la petició d'instal·lar una antena Wimax al castell de Montsoriu. El director territorial de Cultura, Miquel Sitjar, ha explicat que és una instal·lació 'necessària' per convertir el castell en patrimoni visitable, però afirma que la proposta de l'Ajuntament d'Arbúcies (la Selva) no pot tirar endavant

La persona que els equips d'emergència han trobat morta aquest dimarts al migdia a Tordera és un home de 45 anys, que ha aparegut envoltat de neu i sense signes de violència, segons han apuntat els Mossos d'Esquadra. Entre aquest dimarts i dimecres se li practicarà l'autòpsia, que haurà d'aclarir si es tracta d'una mort natural, com així sembla, ja que la víctima estava rodejada de neu en un camí entre dues urbanitzacions als afores de la localitat del Maresme i no presentava cap signe de violència.

Segons ha apuntat el secretari general d'Interior, Joan Boada, 'dóna la sensació' que la mort de l'home 'no té res a veure amb el temporal' i sembla, ha puntualitzat, que 'ha caigut sobre la neu'.

Llum verda al POUM de Blanes El director general d'Urbanisme de Girona, Pere Solà, ha donat llum verda al POUM de Blanes.

Solà ha ressaltat que el POUM opti per recuperar espais lliures i zones verdes perquè actualment la població n'està mancada. 'Recupera turons i espais verds i millora la qualitat ambiental i paisatgística', ha assegurat Solà.

El POUM de Blanes preveu construir 5.000 nous habitatges dels quals uns 2.000 ja estan actualment en construcció.

Solà ha destacat que Blanes es reconverteix i passa de ser una població industrial a posar èmfasi en els usos turístics. El POUM preveu una zona per a usos hotelers, mante els espais de càmping, construeix l'illa de Blanes pensada per a activitats culturals i hotels, i posa sobre la taula la ciutat esportiva. Els nous espais verds protegits se sumen als que actualment ja tenen protecció com Pinya de Rosa, el delta del Tordera i Els Pins.

perquè no d'adiu amb l'entorn.

'Instal·lar una antena en un castell està pràcticament prohibit', ha explicat Sitjar. El govern local i els tècnics del Departament estudiaran la possibilitat de construir l'antena en un lloc pròxim per donar cobertura de mòbil i Internet al castell. 'El projecte no compleix els requisits d'impacte visual', conclou Sitjar.

9 Absolts els acusats per l’explosió de Vidreres Quatre treballadors de la pirotècnia Brau de Vidreres es trobaven descarregant material pirotècnic a la nau III quan una explosió va acabar amb les seves vides.

Tot i que els fets van passar el 3 de juny de 1993 no ha estat fins ara quan el cas ha arribat en mans de l’Audiència de Girona, i ha assegut a la banqueta dels acusats un total de nou imputats.

Entre ells es trobaven els dos propietaris de la pirotècnia, Rafael Brau i Maria Rosa Estrada, així com varis repre-

VAMMA es submergeix El Voluntariat de l’Alt Maresme de Medi Ambient (VAMMA) ja ha realitzat les primeres immersions periòdiques del 2010 davant el litoral de la Selva i el Maresme. Amb l’objectiu de fer un seguiment de l’estat i evolució de la recuperació del fons marí, els voluntaris s’han submergit en fondàries compreses

La dada

“Les quatre víctimes havien rebut ‘advertències’ sobre els riscos de la manipulació” sentants de les empreses distribuïdores del material, el Guàrdia Civil que vigilava les instal·lacions i els encarregats del personal entre d’altres. Tots ells s’enfrontaven a una pena de cinc anys de presó i a abonar una indemnització de 900.000 euros després que l’acusació particular atribuís el sinistre al fet que s’havien trobat materials pirotècnics prohibits a la zona, que l’empresa no havia format convenientment el personal en risc d’explosius, i que no tenia els permisos en regla.

Però la sentència ha desestimat aquesta tesis, i conclou que cap dels acusats és responsable de la mort dels quatre treballadors, motiu pel qual han quedat absolts. La sentència, a més, afegeix que la pirotècnia Brau es dedicava a ‘emmagatzemar’ petards i no a fabricar-los, i que

entre els 3 i els 18 metres.

Gràcies a les immersions, afirma el president del VAMMA, Joan Basart, s’ha pogut observar colonització vegetal i animal com ara algues, crustacis, bivalves i gasteròpodes marins entre d’altres, ‘que estan creant un inici d’ecosistema fràgil i inestable’.

Vigilància a les places per a minusvàlids Lloret respon a les queixes dels usuaris

el magatzem on es va originar l’explosió comptava amb tots els permisos corresponents. La màxima ressalta, també, que les quatre víctimes havien rebut ‘advertències’ sobre els riscos que comportava manipular explosius, al torn que ha assenyalat que no es pot determinar quina va ser la causa de l’explosió; ni si els materials ‘que contenien una mescla de clorat i alumini, prohibida pel ministeri’ van ser els que van explotar o si pel contrari van ser d’altres que sí complien amb la legislació.

Després de les queixes que algunes persones minusvàlides han fet arribar a l’Ajuntament, aquest ha engegat una campatractació de serveis dels pressu- nya per tal de sensibilitzar la postats per l’exercici 2009″. Com ciutadania i evitar l’ús indegut a conseqüència, afegeixen, de les places per a minusvàlids. “aquestes despeses s’han Per una banda, la campanya d’aplicar al pressupost vigent consistirà en conscienciar la 2010″. Els convergents recorden població explicant, a través de que en l’últim ple municipal, cel- vivències i experiències en ebrat el passat 25 de febrer, es va primera persona, els problemes aprovar amb el vot favorable de que tenen els minusvàlids per l’equip de govern (PSC i ERC) – poder aparcar a Lloret. I hi haurà amb el vot en contra de la resta una segona fase que consistirà de partits polítics – una proposta en intensificar els controls polirelativa al reconeixement cials a les places reservades al d’obligacions i pagaments pendents de l’any 2009 de prop de 323.000 euros, amb càrrec al pressupost del 2010. Aquesta despesa per a la realització de compres i serveis “sense la corresponent partida pressupostària de 2009″, apunten fonts de CDC, “eliminarà tot excedent de tresoreria al finalitzar l’exercici”. A més, apunten que durant l’any passat “no es van recaptar els diners previstos a través dels impostos, capital que anava destinat a finançar les despeses pressupostades” motiu per al qual, asseguren, “s’ha entrat en una clara situació de dèficit a l’Ajuntament de Pineda de Mar”.

CDC: Dèficit a Pineda www.diarimaresme.com Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) de Pineda de Mar ha denunciat el que consideren un ‘forat’ de l’estat de comptes del consistori pinedenc, governat pel PSC i ERC. Segons els convergents, “aquest ‘forat financer’ desestabilitzarà encara més la fràgil situació de l’Ajuntament”. Concretament, per a CDC a Pineda, el consistori “ha entrat en números vermells al realitzar més compres i con-

¡ATENCIÓN COMUNIDADES!

ALFAPINT2010

Empresa constructora con más de 25 ańos de experiencia ofrece servicios para rehabilitación integral de edificios, terrados en varios tipos, cambio de bajantes, pintado de patios de luces, escaleras, estucados de varios tipos y revestimientos

Tramitamos ayudas de la Generalitat Servicio de arquitecto y aparejador Damos garantia de todos nuestros trabajos >Sr. Manel: 610 77 04 08 · c/ Enrique Granados, 31 · Santa Coloma > Sr. Jordi: 610 720 812 · c/ Frederic Sole Pitarra, 7 · Malgrat de Mar

col·lectiu per tal de comprovar qui les utilitza.Actualment hi ha 130 places reservades a persones minusvàlides a Lloret de Mar, i l’Ajuntament per ara descarta afegir-ne més considerant que ‘aquesta xifra ofereix una bona cobertura a la població sempre i quan s’utilitzin de manera correcta’. I és que, en aquest sentit, el consistori aclareix que la campanya no només s’adreça a la població en general, sinó també a ‘aquelles famílies que disposen d’una targeta de minusvàlid però l’usen de manera incorrecta’.

10

11

12

13

c/ Sant Jaume, 20-34 路 08370 路 Calella (Bcn) 路 Tel. 93 769 00 01 路 www.silencespa.com

14 Terrenys que haurien de ser requalificats per ampliar el polígon i que obliguen a fer la variant més llarga, més cara, amb més emissió de CO2 i amb major impacte ambiental

Aquesta és la superfícies que actualment està disponible al polígon de Santa Coloma. A dia d’avui només un 25% de la superfície està ocupada

més contaminant i que genererà més despesa als usuaris. Per què?

Tindrà alguna cosa a veure el fet que qui pagara tota la factura és el ciutadà? A veure si trobem una explicació.

Per tal de fer la variant que descongestionarà el tràfic pel mig del casc urbà, el Departament d’Obres Públiques de la Generalitat (DTOP) ha proposat tres projectes alternatius. Un d’ells, l’Alternativa 3, ha estat triat com el més adequat per part d’aquest La dada

L’Alternativa 3 suposarà que anualment els usuaris hagin de gastar 400.000 euros extra en combustible

Per facilitar la comprensió dels espais hem fet servir una icona que tothom coneix: el Camp Nou. La zona de l’actual polígon que encara està disponible per construir naus podria labergar 8 ‘campsnous’ (amb les grades i accessos). Tot i aquesta disponibilitat de terreny, les autoritats han triat l’alternativa sis milions més cara per una requalificació i ampliació del sòl industrial. En aquesta nova superfície cabrien 9 ‘campsnous’. En total, les previsions de necessitat de sòl industrial per part de l’ajuntament donarien per construir 17 estadis com el del Barça, amb grades i accessos inclosos.

Santa Coloma aposta per la variant més cara, que més bosc destrueix i que emet més CO2

organisme i l’ajuntament de Santa Coloma. Llegint els informes que el propi DTOP ha fet sobre les tres alternatives veiem que l’Alternativa 3 és gairebé sis milions d’euros més cara que l’Alternativa 2. Però no només això. A l’estudi d’impacte ambiental elaborat per la Generalitat es pot veure com l’Alternativa 3

suposa una superfície desforestada que duplica la que suposa l’Alternativa 2. Per últim, el fet de que l’Alternativa 3 sigui més d’un quilòmetre més llarga suposarà que anualment els usuaris hauran de gastar 400.000 euros extra en combustible i generaran 1.500 tones de CO2 més que si s’optés per l’Alternativa 2. Sembla mentida, però totes aquestes dades no són de cap grup ecologista radical ni aportades per un veí víctima d’expropiació. Estan recollides pel mateix DTOP. Tot i això, les administracions opten per l’Alternativa 3.

Buscant una resposta Davant d’aquestes dades es fa necessària una explicació. El regidor d’urbanisme de Santa Coloma defensa l’Alternativa 3 ja que “permet el futur desenvolupament d’un polígon industrial a Santa Coloma” ja que el traçat d’aquesta opció passa més lluny del casc urbà. Però si mirem l’actual Polígon Industrial de Santa Coloma trobem que aquest no està ocupat ni en un 25% i només un 10% està construït.

A l’al·legació feta per un grup de veïns, l’explicació d’un futur polígon industrial no els convenç: “l’expansió del polígon industrial respon més a un desig que a una necessitat real”.

L’Aternativa 3 és sis milions més cara i emetrà 1.500 tones de CO2 extra anuals Imaginem que hem de fer obres a casa i tenim tres pressupostos. El primer és el més econòmic, el que suposa menys temps d’execució, menys obres i el que tindrà menys costos de manteniment en un futur. El més car, per contra, obligarà a fer més obres, més temps d’execusió i el que obligarà a fer despeses més grans en manteniment. Tots dos resolen el problema per igual.

Quin pressupost triarieu? Bé, davant d’un panorama com aquest, el Departament d’Obres Públiques i l’Ajuntament de Santa Coloma ha triat per fer la nova variant l’opció més cara,

A Riudarenes no ho veuen clar Alternativa 1

Alternativa 2

Alternativa 3

Cost econòmic

19.649.942€

18.492.807€

24.457.985€

Superficie forestal afectada

72.288 m2

45.823 m2

93.215 m2

Expropiacions

709.036€

646.655€

857.120€

Kg CO2 diàries

17.620

16.625

20781

Benzina necessaria anual

2.022.466

1.908.265

2.385.331

L’Alternativa 3 és la que ocupa més territori de la població L’ajuntament de Riudarenes ja s’ha posicionat clarament en contra de l’Alternativa 3.

Segons l’alcalde de la població, Narcís Colomé, la proposta defensada pel DTOP i l’ajuntament de Santa Coloma ocupa més de 50.000 metres quadrats del terme municipal de Riudarenes. L’alcalde ha explicat que, a més, diversos veïns de la població

estudien presentar al·legacions i fer movilitzacions en contra de l’Alternativa 3. El regidor d’urbanisme de Santa Coloma, Josep Cullell, ha dit a declaracions al Diari de Girona que "fins ara ignoraven l’oposició de Riudarenes” i recorda que l’última paraula sobre quina alternativa es tirarà endavant la té Carreteres.

15

16 Breus Els Dofins arriben sobre rodes Pineda de Mar. Un miler de Harley Davidson van concentrar-se el passat diumenge en la 14ena Trobada ‘Dofins’ que durant tot un cap de setmana omple l’Alt Maresme de les motos més espectaculars. Es tracta de la trobada més consolidada de tot el Maresme.

Obres en marxa

Canvi de mans

Pineda de Mar. L’empresa Cots i Claret serà l’encarregada de posar punt i final a les obres de la nova biblioteca municipal.

Els treballs, pendents des de l’octubre del 2008, tindran un cost d’un milió i mig d’euros.

Tossa de Mar. Durant els propers sis mesos, l’empresa Sorea s’encarregarà de la gestió de la piscina coberta del municipi. Així ho ha anunciat l’Ajuntament després d’extingir ‘de bona voluntat’ el contracte amb Llop Equipaments Esportius SL

Dubtes al passeig Lloret de Mar. El passeig de mar de Lloret passarà a ser d’un sol sentit de circulació, però no tothom hi està d’acord. La formació d’ICV-EUiA ha manifestat les ‘serioses dubtes’ de la iniciativa, i ha afegit que ‘suposarà un col·lapse per als carrers de l’entorn del passeig’. D’altra banda, els ecologistes s’han mostrat en desacord amb la idea d’eliminar les places d’aparcament existent, ‘tal i com pretén fer l’equip de govern CiU-PP’.

C’s demana Mossos Selva. A Tossa, Lloret i Blanes falten Mossos. Així ho ha afirmat la formació política de Ciutadans, que ha assegurat que la Generalitat té ‘abandonada la Selva Litoral pel que fa a la presència de Mossos d’Esquadra’. C’s, d’altra banda, assegura que ‘aquest estiu hi ha hagut 75 Mossos menys que fa dos anys i que a vegades hi ha un sol vehicle per a tres poblacions’.

Discrepàncies envers el Carmen’s Cafe Oposició i veïns denuncien que l’establiment funciona com a pub nocturn sense llicència ‘Gaudeix de les nostres nits musicals, un pub diferent per a les nits de Lloret’. És la descripció que oferia Carmen’s Cafè als usuaris de la seva Web fa escassament una setmana. El problema està en què, segons denuncien veïns i oposició, l’establiment té llicència de restaurant però no de bar nocturn. De ser així, el local estaria incomplint la normativa. És per això que l’oposició, a excepció d’ERC, acusa el govern de tenir un tracte de favor envers la propietària. I és que consideren que el fet que sigui germana de la cantant Nina ha estat suficient per permetre-li realitzar l’activitat de pub sense la llicència oportuna. El local, que ara es defineix a Internet com ‘un bar de dia acollidor i un ambient de nit diferent’, ha estat denunciat en diverses ocasions

pels veïns que resideixen en el bloc on es troba ubicat. ‘Si el bar fos d’una altra persona, ja estaria tancat’, sentencia el portaveu d’ICV, Antoni Garcia.

La primera denúncia que els veïns van fer data del 12 de desembre del 2008. Des de llavors s’han presentat altres

denúncies degut al soroll de la música, però asseguren que el bar ha seguit oferint el servei de pub. En aquest sentit, el regidor del PSC, Joan Carles Amaya, ha recordat que la seva formació porta temps reclamant l’elaboració d’un mapa acústic per evitar casos ‘precisament’, com el del Car-

men’s Cafè.

L’equip de govern s’ha pronunciat al respecte, i el regidor d’Activitats, el convergent Francesc Oliva, en declaracions al Diari de Girona, ha afirmat que ‘a finals de gener’ es va advertir la propietària de que ‘no pot tenir música a la nit’. La presidenta de la comunitat ha culpat l’Ajuntament d’aquesta situació, considerant que ‘la tolerància municipal’ provoca que s’infringeixi la llei de política d’espectacles de la Generalitat. És per això que reclama una indemnització ‘des del 12 de setembre de 2008 i fins que acabin els sorolls’. I és que es queixa que els veïns de l’edifici de San Marcos no poden descansar degut a l’enrenou de la música. Per altra banda, anuncien la intenció d’acudir a la Generalitat si l’Ajuntament no posa fi a la situació.

17 “Ara necessitem el recolzament dels nostres lectors i de les associacions” > Albano Dante Fachin, director de cafèambllet

Pregunta: El cafèambllet ha notat la crisi?

Resposta: Bé, en primer lloc, ens agrada més parlar de ‘canvi de cicle econòmic’. Creiem que ajuda a fer front als nous reptes amb més claredat. Dit això, la resposta és clara: sí. La inversió publicitària ha patit un descens molt important i aquesta és la nostra principal font de finançament.

P: Quina ha estat la conseqüència d’aquesta baixada?

R: El més evident ha estat el canvi de periodicitat. Passar de ser el primer setmanari gratuït

l’interior de la comarca de La Selva. També hem negociat amb els nostres proveïdors per obtenir millors condicions i poder oferir millors preus als nostres clients, que tot i que disposin de menys pressupost, continuen tenint la necessitat d’anunciar-se i de comunicar-se amb els seus clients.

P: Ara, però, anuncieu que el cafèambllet torna a ser setmanal.

Com és això?

R: Durant aquest any en què hem sortit un cop al mes, no hem deixat de donar voltes a la manera d’informar setmanal-

Les edicions en paper permeten donar a la realitat un ordre que de vegades es perd a les edicions digitals. Per això ara rescatem la idea del paper electrònic

de la història de la zona a tenir una periodicitat mensual va ser una de les decisions més difícils que vam haver de prendre. La gent estava acostumada a tenir el seu cafèambllet el divendres i de cop... només un cafèambllet al mes.

P: Abans parlava de ‘fer front als nous reptes’. Què heu fet per adaptar-vos a la nova situació econòmica?

R: Quan l’entorn canvia les empreses també ho han de fer. Després de decidir que ja que no podíem sortir cada setmana vam pensar ‘si només ens han de llegir un cop al mes, millor que ens llegeixi més gent’. I llavors vam apujar la tirada de 20.000 exemplars als 35.000 actuals i vam ampliar la zona de cobertura a

ment als nostres lectors. Tot i que tenim una web on els continguts es poden actualitzar diàriament, això no ens feia sentir satisfets. És un avantatge la immediatesa de la web, però limita la possiblitat d’oferir al lector un recorregut; ‘un passeig’ per les notícies pensat i reflexionat. En aquest sentit Internet no ha donat una resposta. Les edicions en paper permeten donar a la realitat un ordre que de vegades es perd a les edicions digitals. Per això ara rescatem una idea que ens sedueix molt: la versió en paper electrònic del cafèambllet i combinar-ho amb la nostra edició mensual en paper, que seguirà sortint al carrer com fins ara.

P: Què és exactament el ‘paper electrònic’?

R: Bé, el nom de ‘paper electrònic’ l’hem inventat nosaltres, però es basa en una tecnologia que ja porta uns anys disponible.

Segurament tothom ha consultat un catàleg d’un súper o d’una botiga d’electrodomèstics on es poden anar passant els fulls amb el ratolí com si fos una publicació de paper tradicional.

P: Té raó en això de que no és gaire nova l’aplicació. De fet ja hi ha moltes revistes que es poden consultar en aquest format...

R: Justament això és el que ens ha impulsat a reprendre aquest projecte. És veritat que moltes revistes pengen la seva edició en paper en aquest format. Però això comporta un problema: quan es dissenya un producte per a ser llegit en paper es fa d’una manera que després a la pantalla de l’ordinador no funciona perque la lletra és molt petita o la informació està atapeïda. Per una altra banda aquestes edicions no aprofiten l’enorme potencial informatiu i publicitari que té aquest sistema.

P: Llavors, que trobarà el lector d’aquest ‘paper electrònic?

R: Trobarà, com sempre, reflexada l’actualitat de la zona, però amb l’afegit que, a diferència de l’edició en paper, aqui hi cabrà tot. Per exemple, al paper podem dir que s’ha fet un concert, però al paper electrònic podrem anar a veure un vídeo del concert. Això ja es fa a qualsevol web, però una altra cosa que ens permet el paper electrònic és ordenar la informació

amb criteris periodístics ‘tradicionals’. Creiem en les portades, en les ‘pàgines tres’ i en les moltes estratègies periodístiques que s’han desenvolupat als mitjans escrits durant 150 anys. Internet ens ha fet creure que s’havia de trencar radicalment amb el passat i presentar la informació d’una manera radicalment diferent. Nosaltres creiem que hem d’aprofitar els enormes avantatges que ofereix Internet des del punt de vista de la distribució però sense renunciar al plaer de girar una plana per veure que ens trobarem a la

Fem una crida: ‘si ets un dels que rep el cafèambllet al teu correu, reenvia’l als teus amics’

següent.

P: Això sembla anar en contra del que s’està fent arreu del món en matèria de comunicació...

R: Potser sí, tot i que comença a haver mitjans -molt pocs- que aposten per aquesta manera d’enfocar la informació a Internet. Així, tot i ser veritat que sembla que els tirs no van per aquí, confiem en aquesta aposta.

Qui ha dit que un mitjà local no pot revolucionar el món de la comunicació?

P: Com es distribuirà aquesta nova versió?

R: Durant aquest anys milers de persones s’han donat d’alta a la nostra web per rebre les notícies que es van publicant. Així, aquestes persones rebran al seu correu electrònic el link que les portarà a l’edició en paper electrònic, la qual cosa vol dir que no li omplenarem el correu. De totes maneres, no totes les persones que llegeixen el cafèambllet en paper estan donades d’alta a la nostra web. Per això fem una crida: ‘si ets un dels que rep el cafèambllet al teu correu, reenvia’l als teus amics’.

P: I creieu que els lectors us faran cas? Us faran aquest favor?

R: Creiem que sí. El cafèambllet és un projecte empresarial privat però no podem oblidar que dóna un servei públic. A les nostres planes els lectors han pogut donar a conèixer la seva opinió lliurement, han pogut

publicar anuncis per a vendre coses, han trobat feina, les associacions han pogut donar a conèixer les seves activitats, i sempre de manera gratuïta. Per això, si ens ajuden a fer arribar el cafèambllet en paper electrònic el més lluny possible també estaran assegurant-se de que sempre tindran a mà aquesta eina per informar i informarse. Creiem que el fet de que hi hagi un mitjà que arribi a molta gent és un benefici per a tothom, no només per a nosaltres. A canvi de fer-nos aquest favor, nosaltres ens comprometem a oferir un producte útil, independent i, sobretot, obert a tothom que es vulgui adreçar als seus conciutadans, tal i com s’ha fet fins ara. Per això, creiem que els lectors, clubs i associacions que aprecien i es beneficien de que el cafèambllet existeixi, ens faran aquest favor. A més a més, fer-ho no els costarà ni un euro!

P: I pel que fa a l’edició en paper, hi ha alguna novetat?

R: Bé, sempre estem buscant la manera de fer un producte útil i atractiu. De moment estem molt contents amb les dades del Baròmetre de la Comunicació impulsat per la Generalitat: la nostra edició en paper és la publicació mensual més llegida de la província de Girona i el gratuït mensual més llegit de Catalunya. Això ens fa molt contents i ens obliga a continuar millorant.

“Amb Facebook i un banner no n’hi ha prou” A nivell publicitari Internet ha demostrat ser una eina molt efectiva. De totes maneres, a nivell de publicitat local, Internet no acaba de funcionar.

Això es deu a que en moltes ocasions no hi ha suports digitals locals capaços d’atraure una quantitat significativa de clients potencials de la zona. Per una altra banda fins ara la comercialització de publicitat on-line a nivell local es limitava a oferir els tradicionals banners que potser sí funcionen en campanyes massives a escala nacional, però amb una repercussió molt pobre a nivell local. En vistes d’això han estat moltes les empreses que han optat per limitar la seva presència a Internet a la seva plana web o han intentat moure la seva informació a través de xarxes socials com Facebook.

Aquesta última opció ha donat millors resultats que els banners dels que parlàvem abans però tot i així, els usuaris d’aquestes xarxes cada cop es mostren menys sensibles als continguts publicitaris. És molt fàcil fer-se amic d’un grup o una empresa però la saturació de missatges fa que moltes vegades la relació entre l’empresa i

el client no passi del click ‘Acceptar com a amic’.

Tenint en compte tot això, hem vist en el paper electrònic una manera eficaç de posar en contacte als empresaris locals amb els seus clients d’una manera efectiva i mesurable. Com? El primer pas és oferir als nostres lectors uns continguts interessants. Tenint en compte l’acceptació que té el cafèambllet en paper, creiem que estem en condicions de fer-ho. El següent pas és fer que el missatge publicitari sigui prou visible. El paper electrònic permet anar més enllà del banner de tres centímetres i ofereix la posibilitat de dissenyar anuncis de la mida de mitja pantalla d’ordinador. Amb un espai d’aquestes característiques i si la proposta és bona, és molt més fàcil generar un interès real per part del lector. La qualitat d’imatge, les possibilitats d’enllaçar a d’altres continguts (fotos, vídeos, mapes, etc) i la possibilitat de saber amb exactitud la quantitat de persones que han vist aquest anunci fan del ‘paper electrònic’una eina publicitària de futur.

18 Opinió&lletres Cartes al director Taxa per utilització de vorera En el Ple de l'Ajuntament de Blanes del 22 de febrer una vegada més els polítics no varen dir la veritat i han enganyat al poble, i el que pretenen és enfrontar els que pagaven la taxa i els que no, i això no es així.

La primera cosa que haurien d’haver explicat és que aquesta Taxa, fins l'any 2005 segons la Llei, es produïa per un acte voluntari i això vol dir que ho havies de sol·licitar, però quant l'Ajuntament veia que una persona entrava un vehicle a un lloc on no hi havia gual, d’una manera solapada l'obligava a sol·licitar-ho, i si feia recurs l'Ajuntament el rebutjava i s’iniciava un procés judicial que l'Ajuntament anava impugnant i normalment el contribuent es cansava i pagava, però si era un col·lectiu com una A.A.V.V. no ho feia perquè sabia que tenia les de perdre.

Varen passar els anys i al 2005, el polítics que treballen tant pel poble a Madrid varen modificar la Llei i afegiren la paraula “podran” i amb aquest canvi diferents ajuntaments han anat adaptant les ordenances per poder cobrar aquesta taxa, encara que no es faci la sol·licitud; el de Blanes ho va fer en una comissió de Govern del mes de novembre del 2009. A partir d’aquest fet van enviar liquidacions amb efecte retroactiu des de l'any 2007 a qualsevol lloc que segons ells podia entrar-hi un vehicle, sense comprovar si era veritat o no (hi ha llocs que encara que darrera la persiana hi hagi un descampat també l'han rebut). Però el mes greu de tot és que als anys 2007 i 2008 els han aplicat la tarifa de”guals” i al 2009 la "d'entrades de vehicles a través de les voreres” que seria l’adequada per tenir l'ordenança adaptada correctament.

En el Ple es varen sentir paraules com “greuge comparatiu” i “discriminació” pronunciat pel regidor d'hi-

senda, “engaño” pel regidor del PP o “igualtat” i “les Lleis son per tots iguals” per la regidora d’ ERC, fent referència, com ha fet aquest dies TV Blanes, al barri de Mas Cremat. Això no es just i el poble de Blanes ha de saber que els veïns d’aquest barri, quan es varen fer les obres de remodelació, van pagar el 90% de l'obra i per tant la vorera ja la van pagar. Altres veïns, com per exemple els de l'avinguda de Joaquim Ruyra, han pagat el 18%, els del carrer San Bonos el 0% i els de l'avinguda Jaume I, també el 0%. La meva pregunta és: per què a Blanes hi ha veïns que paguen un 0 o un 18% i d’altres el 90%? Qui enganya, fa greuges comparatius, discriminació o les Lleis no son per tots iguals? Els veïns de Mas Cremat creuen que l'Ajuntament.

Francisco Pumarola Nonell Blanes

S’escolta al poble?

Tal i com ha informat la premsa aquests dies, la Plataforma Dret a Viure acaba de presentar més d’un milió de firmes al Congrés dels Diputats en contra de la nova llei de l’avortament lliure, d’entre les quals unes 40.000 són catalanes.

Sumant a això totes les manifestacions en favor de la vida que hi ha hagut des del dia que la ministra d’Igualtat va presentar la llei, i la nombrosa assistència que han tingut (sobretot la del passat 17 d’octubre) i la del diumenge 7 de març que s’està difonent moltíssim, em pregunto: Si el govern no escolta aquest clam, què està disposat a escoltar?

Senyors governants, en democràcia s’escolta el poble, pesi el que pesi.

Joan Gubert Ros Blanes

Si sou servits

Francesc Murgadas

Josep Marigó i Costa

Guals, demagògia i mentida En el passat Ple de febrer a Blanes i a proposta del PSC es va debatre el procediment de regularització dels guals de Blanes. El govern municipal ha enviat una liquidació a molts veïns i veïnes de Blanes cobrant-los uns suposats guals dels anys 2007, 2008 i 2009 sense cap mena d’informació acompanyatòria. El PSC defensa que abans de fer una liquidació com aquesta cal que l’Ajuntament informi al ciutadà i que aquest tingui el període de temps que la llei dóna per regularitzar la seva situació, si és el cas.

En el debat del Ple sobre la moció presentada pel PSC, l’Equip de Govern enlloc de valorar la conveniència d’informar al ciutadà abans d’emetre qualsevol tipus de liquidació tributària, com defensava la proposta del PSC, va desviar el tema amb l’acusació cap a la meva persona sobre el gual comunitari d’on visc, difonent públicament unes dades que no només són meves sinó de la comunitat de veïns.

El tema és, segons el Sr. Anselm Ramos, el Sr. Joan Burjachs i en declaracions posteriors pel mateix Sr. Trias, que jo dec el gual del l’any 2006 i del 2007.

Rés més fals que aquesta afirmació perquè la meva família i jo utilitzem un gual comunitari, estem al corrent de pagament amb la comunitat i aquesta ho està amb l’Ajuntament. Aquest gual comunitari es va demanar immediatament després que els propietaris ens constituíssim com a comunitat i va ser el mateix Govern Municipal actual qui el va autoritzar i qui en cap moment va reclamar anys anteriors.

Ara bé, potser sí que caldria que es comprovés si tots els membres del Govern Municipal estan al corrent de les seves

obligacions tributàries i dels guals en particular, abans de fer acusacions falses, amb l’únic interès d’utilitzar dades confidencials per a ús partidista i polític.

Per altra banda, considero que el que està passant a Blanes és molt greu i afecta a un dret fon-

Quines garanties tenen els ciutadans de Blanes de que les seves dades personals no seran utilitzades pels membres del Govern Municipal per fer-ne ús i abús?

amental dels ciutadans que és la preservació de les seves dades personals. Perquè, quina garantia tenen els ciutadans de Blanes de que les seves dades personals no seran utilitzades pels membres del Govern Municipal per fer-ne ús i abús? No només han accedit a dades meves per a fer-ne un ús polític, sinó que han fet públics uns noms i unes dades d’altres que estan protegides per la llei.

Quines garanties hi ha a l’Ajuntament de Blanes de que les dades de tots i cadascú dels ciutadans estan realment protegides? Com s’explica que un regidor de govern pugui accedir a dades personals de ciutadans i ciutadanes i de comunitats de veïns, les pugui difondre indiscriminadament i que ningú, dels qui tenen la responsabilitat de protegir-les, li digui res?

Vull recordar que tant el Sr. Anselm Ramos, regidor de l’Ajuntament de Blanes i persona sense cap escrúpol, com altres persones del mateix govern del Sr. Trias, són gestors administratius i immobiliaris i que, si han utilitzat dades meves i de la comunitat on visc, també podrien accedir a dades de qualsevol persona en benefici propi. I això pot ser un fet molt greu i alhora impossible de demostrar.

Però el problema persisteix i va més enllà. En el seu afany recaptatori l’equip de Govern actual intenta maquillar una pèssima gestió econòmica escurant les butxaques dels ciutadans; i ho fa, sense donar cap opció als blanencs de poder complir amb els seus deures amb la informació i amb el temps adequat.

Una vegada més, és demostra que al Govern actual l'importen molt poc els ciutadans.

Josep Marigó i Costa és portaveu del PSC a l’Ajuntament de Blanes

La batalla del nitrògen No s’ha esbombat massa. Potser perquè a casa nostra, tot i les reticències lògiques d’alguns xefs, la cuina batejada com a tecnoemocional -quan és estrictament sensorial- de les esferificacions, els aditius i les coccions sense foc que exemplifica Ferran Adrià, té els mitjans de comunicació a favor.

Amagar l’ou, negar l’evidència, mai ha sigut una bona tàctica de combat. Per això penso que hauríem de saber, sense posar-nos nerviosos o eufòrics segons el nostre bàndol, que Itàlia acaba de prohibir, per decret, l’ús del nitrogen líquid a les cuines. Condemnant doncs a la il•legalitat el mètode cada cop més emprat en l’alta restauració de “cuinar” als 195 graus sota zero que el nitrogen líquid proporciona.

Potser no caldria ser tan radical, però els italians saben que la seva no és una cuina tecnològicament innovadora i que la seva força es basa en la tradició i la qualitat del producte més que en la tecnologia. Potser per això, perquè tenen les coses clares, han aconseguit que el seu Parmesà sigui sinònim de formatge per la pasta i la ruca una herba que ha d’estar present en qualsevol amanida que es vulgui original. I, de retruc, que quan mengem un carpaccio o un tiramisú tinguem clar que al seu darrera hi ha la tradició culinària italiana. La reflexió és clara. La guerra que s’està lluitant és el de la tradició contra la modernor.

Dels plats fets a la cuina contra els plats fets al laboratori. A la instal•lació industrial. Amb totes les implicacions econòmiques i socials que això arrossega. Les batalles sovintejaran cada cop més. Amb acusacions de riscos per la salut o d’immobilisme, segons el bàndol que les comenci i el sector que les recolzi. I nosaltres al bell mig dels mastegots.

Angoixats cada cop que ens mengem una croqueta líquida o avergonyits cada cop que demanem un cap i pota. O, el que encara és més greu, ignorants cada cop que comprem un plat precuinat. No podríem fer les batalles una mica més pedagògiques i la guerra una mica menys bruta?

19 Opinió&lletres Hitòries de Catalunya Enric Dotras i Ruscalleda

Turisme i Internet, un nexe necessari El turisme és canviant, i més encara en aquests darrers anys. Canvis estructurals que s’han produït no tan sols en la manera d’estructurar el producte turístic, sinó en la forma en què l’empresari necessita comercialitzar-lo.

Hem passat d’estar en un mercat d’oferta, a un mercat clarament de demanda on el principal actor és el client. A més aquest disposa cada dia de múltiples mitjans d’informació on conèixer la destinació i l’experiència que vol viure.

Els empresaris i les destinacions, hem de saber actuar adequadament a cada pas del procés de compra. Tant en la inspiració, en la planificació, així com en el propi fet de comprar, i no menys important en la fidelització del nostre client.Els touroperadors –generalistes i especialitzats- continuen sent necessaris en la nostra destinació, però cada cop més s’adapten en les mesures de flexibilitat i operativitat que exigeix el mercat.

A més, les tecnlogies han su-

posat una gran revolució pel nostre mercat, primer Internet i la necessitat de posicionarnos, tant les empreses com el destí, i ara les xarxes socials, que esdevenen un motor important i rellevant que no podem deixar passar per avançar en la notorietat de la nostra destinació, alhora que guanyem rellevància i comu-

Els empresaris i les destinacions hem de saber actuar a cada pas del procés de compra

niquem els nostres valors intrínsecs de marca i territori.

Ara l’empresari demana un pas més. És necessari que s’actuï i s’ajudi a l’empresari a obrir nous canals de comercialització. En aquest sentit, trobo d’especial interès la iniciativa del Patronat de Turisme Costa Brava Girona d’oferir al sector una central de reserves. Aquest pas, és un

pas lògic i necessari pel sector, i que ha de contribuir a tancar el cicle de compra del nostre client i aportar un canal de comercialització indispensable per l’empresariat gironí.

No es tant sols tenir web, ni fins i tot posicionar-se, ara cal rendibilitzar les visites a www.costabrava.org. En l’actual conjuntura econòmica, no tinguem cap dubte que aquesta és l’estratègia a seguir.

Les marques turístiques Costa Brava i Pirineu de Girona han endegat accions a les xarxes socials amb un èxit considerable, i que estan transmetent aquells valors que ens poden ajudar a posicionar en el mercats emissors.

Es just, doncs, felicitar una iniciativa com aquesta, i engrescar a l’empresari gironí a formar-ne part i crear una imatge conjunt i potent de la nostra destinació.

Enric Dotras i Ruscalleda és president del Gremi d’Hostaleria de Lloret de Mar

Primers auxilis infantils Espai Familiar t'ofereix, pel mes de març, un taller de Primers Auxilis Infantils. Es durà a terme els dies 22 i 24 de març, d'11.30 a 13.00h al Casal Cívic de Can Borell, a Blanes.

Amb aquest taller aprendrem a saber com atendre de manera immediata i segura els nostres fills en cas d'accidents domèstics i/o quotidians fortuïts. Parlarem de ferides lleus com talls, cops, caigudes, possibles lesions, cremades, etc.; i també aprendrem a actuar davant de símptomes de possibles malalties: febre, diarrea, etc. Aprendrem com hem d'actuar en cada situació, què cal fer i què no cal fer, on hem

d'acudir i quan, a qui hem d'avisar en cas necessari, etc.

Mayte Olmo, diplomada en infermeria amb l'especialitat d'obstetrícia i ginecologia, ens oferirà aquest taller.

Mayte Olmo ha treballat a unitats de pediatria, traumatologia, psiquiatria, cirurgia, medicina interna, ginecologia i obstetrícia, urgències, reanimació post-quirúrgica, i cirurgia sense ingrés.

Té, a més, formació en emergències extrahospitalàries, reanimació neonatal avançada, naixement i salut, reanimació cardiopulmonar pediàtrica neonatal avançada, i en cures intensives, entre d'altres. Actualment és llevadora a

sala de parts i atenció primària, i llevadora d'acompanyament durant el procés de dilatació, part i post-part a casa. També és assessora de lactància materna. Si vols més informació sobre la nostra Associació, pots trucar al 696966363, pots entrar al nostre blog http://espaifamiliarblanes.blogspot.co m/ o pots enviar-nos un mail a espaifamiliar@hotmail.es.

Aprofitem per recordar-te que cada dilluns i dimecres t'oferim un espai de criança on compartir dubtes, pors, experiències, alegries i estones amb altres mares i pares; també al Casal Cívic de Can Borell, d'11.30 a 13.00h. Aquest és un espai gratuït.

Vida de lingüista Pau Vidal

Em convida en Pere Mas a la ràdio per a una entrevista de les que en diuen “de personatge”: vol dir que parlareu de tu, sense que calgui cap excusa (haver tret un llibre o ser notícia per qualsevol altre motiu: d’aquestes se’n diu “d’actualitat”). Quasi sempre que vaig als mitjans em sotmeten a la mateixa prova: endevinar definicions de crucigrama, com una venjança per la tortura que jo infligeixo als qui resolen els meus (parèntesi: encara no hem trobat un mot per definir els aficionats a aquest joc. Solucionadors?

Resolutors?

Crucimaníacs?). Solen ser senzilles (“Presentador emergent de nom convergent”, deia una. Una pista: fa un programa molt confús a Catalunya Ràdio), però de vegades hi ha guionistes mal xinats que me’n posen de meves, per veure si recordo la solució.

Nota per a guionistes mal xinats: tingueu pietat, per favor, penseu que jo preparo els mots encreuats amb tres o quatre setmanes d’antelació, i a seixanta definicions per cruci, no sempre me’n recordo de totes. Gràcies.

Però en aquesta entrevista em van sorprendre amb un repte inèdit: “Has trobat cap anagrama del teu nom?”, no referint-se a PAU, que fóra molt senzill (pua, upa), sinó al nom i cognom: PAU VIDAL. I em vaig quedar bloquejat, perquè no, no se m’havia acudit mai. Com pot ser? Jo que em passo la vida remenant lletres, i ves per on això no se m’havia acudit mai. Per sort, en Pipo, un dels membres del programa, em va donar un cop de mà amb un LUPA DIVA un poc surreal però molt suggerent, i tot seguit en Bati, guionista i crac verbívor, ho va rematar amb aquesta perla: VIA DUPLA. Oi que fa goig? Gràcies, Batista, el conservaré sempre.

Sortint de l’estudi, em vaig recordar d’una anècdota molt semblant d’anys enrere que em va omplir de confiança en el futur.

Aquella vegada era una tele local, concretament Televisió de Gavà, i el repte que em va plantejar el presentador va ser l’anagrama d’una paraula tan bàsica per a un filòleg com PARAULA. I aquí sí que n’havia buscat, però vaig haver de confessar que no, no n’havia trobat cap. I ves per on, acabada l’entrevista se m’a-

costa el tècnic de so i amb aquella carona de nen entremaliat que sol fer el verbívor quan té una troballa, em deixa anar: “LA PAÜRA!”. La paüra? Consulta ràpida al diccionari, i sí: paüra és un sinònim vàlid de por. No és un

anagrama directe perquè no consta d’un sol mot sinó de dos, però no em negareu que és preciós.

Amb aquests verbívors amagats pel món, com voleu que no ens esperi un futur esplendorós?

Hitòries de Catalunya

Oriol Junqueras

La batalla de Cefis Ja feia vuit anys que aquestes tropes catalanes passejaven per terres gregues. Al seu pas, havien destruït diversos exèrcits enemics, havien assaltat molts castells i havien saquejat tot el que havien pogut. Tot i que, en els darrers temps, havien estat al servei de Gautier V, duc francès d’Atenes, a l’hora de passar comptes pels serveis prestats, el duc va contractar un nou exèrcit

El 13 de març de 1311, atrapats entre el riu Cefis i el llac Copais, els almogàvers esperen la càrrega de la cavalleria pesada francesa

per tal d’eliminar-los i estalviarse les pagues endarrerides. En aquestes noves circumstàncies, els catalans tan sols comptaven amb l’aliança d’algunes unitats turcoples, és a dir, mercenaris turcs convertits al cristianisme.

Malauradament, però, en veure la superioritat de les tropes franceses i gregues, aquests turcoples van fugir del camp de batalla i es van situar en una posició més segura des d’on observar la probable derrota catalana. Inspirats en els seus orígens de pagesos i de pastors, o bé seguint

l’exemple d’allò que molts segles enrere havien fet els atenencs als no gaire llunyans camps de Marató, els almogàvers van començar a llaurar la terra i a fer petites preses al riu per desviar l’aigua cap als camps llaurats. De fet, atès que els francesos disposaven d’una temible cavalleria pesada, calia sembrar d’obstacles l’escenari de la batalla.

I, efectivament, quan van carregar contra les línies d’infanteria, els cavallers francesos i els seus cavalls van quedar empantanegats al fang, incapaços d’aixecar-se del terra, a causa del pes de les armadures. La resta va ser una veritable carnisseria. La infanteria lleugera almogàver va matar un per un els seus enemics indefensos, mentre la cavalleria catalana i els turcoples –que, en observar l’inesperat gir de la batalla, havien decidit incorporar-se al combat– es van llençar a la persecució de la infanteria enemiga en retirada.

El resultat de la batalla va ser tan decisiu que els catalans es van apropiar del ducat d’Atenes i el van posar sota la sobirania del rei català de Sicília. De tal manera que, durant diverses dècades, sobre l’Acròpoli d’Atenes, hi van onejar les quatre barres de la Casa de Barcelona i els quatre quadrants de Sicília (amb dues quadribarrades catalanes i dues àguiles bicèfales alemanyes).

Sens dubte, en ocasions, la determinació, la disciplina i el coneixement són decisius. Esperem que també ho siguin en el nostre futur.

20 Breus

Neix el Banc del Temps a Blanes

Pont entre continents Palafolls. Catalunya i Amèrica del Nord estan ara una mica més a prop. I és que la Biblioteca Enric Miralles ha presentat un cicle de videoconferències sota el títol Arquitectura Catalana Global que es centrarà en els dos indrets. L’arquitecte Oriol Bohigas ha estat l’encarregat d’encetar el cicle, que forma part del curs de doctorat de la Universitat d’Indiana.

Morralla, premiat Blanes. L’Associació Batibull de Girona ha rebut un dels cinc premis d’Educació en el Lleure pel projecte ‘Morralla Espai Creatiu’. La Fundació Lluís Carulla, encarregada de lliurar els premis, considera que el centre ‘promou la participació dels joves de Blanes’ oferint tallers de formació, un escenari dedicat als grups de música més joves del municipi, així com cursos de breakdance, interpretació, malabars, dansa del ventre, pintura i bateria, entre d’altres.

La idea ha sorgit arrel d’un grup amb presència al ‘Facebook’ · Elisabet Parera Imagina que tens un talonari amb un fons infinit per poder pagar a gent que et presta uns serveis que tu mateix no saps fer o, simplement, no et ve de gust dedicar-li hores. I que en aquest cas no hauries de pagar amb diners, sinó amb temps.

Aquesta és l’aposta del Banc del Temps, un servei en creixement continu que ara arriba a Blanes de la mà de Josep Valls i que neix lligat a Internet gràcies a la pàgina de Facebook ‘Banc del Temps a Blanes i zona’.

El funcionament és tant senzill com atractiu. Un grup de persones, motivades per intercanviar temps i tasques amb la intenció de resoldre necessitats

Federico Garcia Lorca

Bernarda Alba imposa el seu autoritarisme a Pineda Imatge aèria d’arxiu de les obres del Granrava / Foto: ACN

de la vida diària, formen part d’aquest Banc que pot oferir tot el que un necessita gràcies a un servei d’intercanvi.

50 anys de fotografia Blanes. Ara fa 50 anys naixia l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica (AFIC) de Blanes.

L’entitat ha decidit celebrar-ho amb una exposició ‘dels tres fotògrafs més influents dels darrers anys a Catalunya i a la resta de l’Estat’. És per això que des del 5 de març i fins el 4 d’abril, la Casa Saladrigues acollirà les mostres de Gabriel Brau, Miguel Parreño i Sergio Tello.

Conte finalista Blanes. L’escriptor blanenc Joan Adell ha resultat finalista del premi ‘Vent del Port 2009’ de Lleida, amb el conte Regressió. Els premis es van lliurar el passat 21 de febrer a l’Ajuntament de Tremp, i el relat del blanenc es troba editat en el volum La darrera carta i altres narracions, de Pagès Editors..

El Pont abans i després de la reconstrucció

El Pont de Fusta, reconstruït

‘El Follet valent’ Pineda de Mar. Un miler d’escolars de Pineda participaran, el 27 de març, a la VI Cantata Escolar que organitza l’Ajuntament. Els infants, des de 1r a 6è de primària, interpretaran la Cantata El follet valent. La cantada serà el divendres a les 11h al pavelló de carrer Barcelona, i l’acte serà obert al públic.

L'Agrupament Escolta i Guia Montpalau de Pineda ha reparat el Pont de Fusta de la Font del Ferro que va ser destruït a finals de gener en un acte de vandalisme. Fins fa poques setmanes, les pluges havien impedit que el Cau pinedenc el pogués reparar amb nou material, però ara ja l'han pogut reconstruir. L'Agrupament pinedenc ha manifestat

també que espera que a partir d'ara el pont "es pugui conservar" i, en aquest sentit, ha demanat que "entre tots ho fem possible".

El Pont de Fusta, guardonat amb el Primer Premi Jaume Ciurana 2009, és molt utilitzat per excursionistes i ciclistes, i a més preserva l'arcada romana de la Font del Ferro, on s'ha tallat el pas per evitar la seva degradació.

Aquest intercanvi consisteix, com explica el seu creador a Blanes, en ‘oferir un nombre determinat d’hores mensuals realitzant una activitat a favor d’un altre soci i a la vegada demanar el mateix nombre d’hores per a un servei que es necessiti’.

Tot i que pot semblar una idea novedosa, les experiències d’intercanvis de temps, feines i serveis fa alguns anys que ja es desenvolupen a diferents indrets del món. Canadà, Nova Zelanda, Austràlia, El Regne Unit, Itàlia i Argentina són alguns dels països que han començat a donar més importància als valors humans i a l’intercanvi de temps, que als diners com a valor de pagament. A hores d’ara, són més de 300 bancs de temps els que hi ha repartits arreu del món.

Bancs que ajuden a gent que necessita un determinat servei i que té alguna cosa per oferir, creant un vincle que va més enllà dels freds intercanvis que suposen els diners. Des de classes d’anglès o informàtica, a un tall de cabells, una sessió de planxar roba, o simplement d’acompanyament per anar al cinema o donar classes particulars. Tot allò que un necessiti pot trobar-ho al Banc del Temps; un banc que, quant més gran sigui, més tindrà per oferir.

I és per això que, arrel del grup ‘Banc del Temps a Blanes i zona’, el seu fundador, Josep Valls, anima a totes aquelles persones que creguin en els valors humans, a unir-se a una iniciativa que, en aquests temps més que mai, pot crear llaços entre persones, i solucionar una necessitat que, sens dubte,existeix. El grup, que a hores d’ara consta de 55 membres, està en creixement continu, i celebrarà la primera reunió el 19 de març a les 19h al Centre Cívic de Can Borell de Blanes.

L’obra de Federico García Lorca arriba al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar amb sis representacions durant el mes de març

Elisabet Parera.- Per a molts és el drama més perfecte de tot l’estat espanyol contemporani; per a d’altres, la viva imatge de la realitat del moment. Però en allò que ningú discrepa és en que Federico García Lorca és el poeta espanyol més llegit de tots els temps. És per això que el Centre Cultural i Recreatiu (CCR) de Pineda de Mar ha decidit rescatar l’obra pòstuma de l’autor i traslladar als nostres dies una realitat oblidada en

L’obra, escrita per Lorca l’any 1936 no va ser estrenada a Espanya fins 1964.

Ara, a Pineda.

espai i temps, però present en les pàgines d’un drama únic. Es tracta de La Casa de Bernarda Alba, l’última de les tragèdies rurals que escriure Lorca el mateix any en què va ser assassinat, el 1936.

L’acció de l’obra, que es caracteritza per prescindir dels personatges masculins, transcorre en un espai tancat d’Andalusia: la casa de Bernarda Alba. És allà on les protagonistes viuen un món de dol, de silenci i d’opressió que elles mateixes defineixen com ‘un infern, un convent, una presó’. A la casa de Bernarda Alba, sense anar més lluny, es respira la mort.

La figura de Bernarda Alba és potser una de les més recordades de les obres de Federico García Lorca. En el drama, la dona exerceix una vigilància tirànica sobre les seves filles,

que viuen com presoneres a casa de la mare. L’obra reflecteix, en definitiva, els sentiments oposats que donen origen a un món de falses aparences, odis i enveges.

Les classes socials, el paper de la dona en l’Espanya rural de l’època, la societat opressiva, la tradició, la falsa moral, l’enveja, la gelosia, les mentides, l’amor, el silenci... La Casa de Bernarda Alba és un cúmul de sensacions que culminen en un clima de gran opressió i desig de llibertat que el lector i, en aquest cas espectador, sap apreciar.

Tot i que Lorca va escriure-la el 1936, no va ser fins 28 anys després, el 1964, quan es va estrenar a Espanya. I ara, tots aquells que ho desitgin podran reviure aquest moment al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de la mà ‘d’actrius veteranes de la casa i actrius provinents de l’Escola de Teatre’ que porten posant ‘fil a l’agulla’ des de l’agost passat. Les representacions es duran a terme els dies 14, 21 i 28 de març a les 18h; i els dies 20 i 27 del mateix mes a les 22h al CCR. Des de l’organització, confessen que l’escenografia és moderna, austera, i sense cap concessió al folklorisme o a l’estètica complicada. I és que han volgut apostar pels personatges, intentant que l’acció que es desenvolupa ‘sigui el més important’. I després de donar les gràcies a tots aquells que han col·laborat perquè el muntatge ‘pugui veure la llum damunt el nostre escenari’, tots ho tenen clar: ‘esperem que la Casa de Bernarda Alba acabi atrapant-vos a tots vosaltres... igual que ens ha atrapat a nosaltres mateixes’.

21

22 L’Arxiu edita el dotzè numero de Blanda La revista homenatja la figura de l’escriptor Vicenç Coma i Soley, autor d’Els quatre corders, amb un treball de recerca que inclou fotografies inèdites El nou número de la revista anual Blanda, que edita l’Arxiu municipal de Blanes, ja ha vist la llum. I com suggereix el director de l’Arxiu, Antoni Reyes i Valent, l’ideal és anar-la descobrint ‘sense prejudicis ni presses’. I és que el dotzè número de la publicació és ampli i divers.

Respecte a anteriors edicions, el nou número de Blanda inclou una novetat: una secció titulada ‘biografies’ que servirà per donar cabuda a trajectòries personals que hagin enriquit d’alguna manera el teixit social de la vila. Al seu torn, incorpora una nova temàtica de la mà d’Andreu Verdugo amb un treball titular Records d’un porter del CD Blanes en el 25è aniversari de l’ascens del Club a Tercera Divisió.

En quant a la resta de la publicació, es manté l’ordre habitual

La portada de la Revista Blanda

amb recerques i articles que posen a l’abast del lector aspectes de la vila i dels seus habitants que fins ara no havien estat tractats en profun-

ditat. Les dues novetats editorials de l’any corren de la mà de l’editor i escriptor Santiago Gorgas, que parla del llibre de poemes de Sònia Jug; i el psiquiatre Joan Creixell, que es centra en el llibre de Joan Adell Més enllà del Simulacre.

Però no es pot mencionar la nova edició de la revista Blanda sense fer referència abans a l’homenatge de la figura de l’escriptor Vicenç Coma i Soley, autor d’Els quadre corders, que inclou fotografies inèdites.

Al seu torn, cal destacar els treballs que es troben en aquest nou número, de la mà de diversos autors que enriqueixen els coneixements històrics de la vila amb les seves aportacions. És el cas de Juli Baca i les seves experiències a la SAFA de la postguerra; o Joan Baltrons amb les notes d’un lli-

Imatges de l’Issui Lounge Club

Blanes: Obre l’Issui Lounge Club El grup empresarial Issui aposta per l’oci nocturn de qualitat La cita era el 20 de febrer. Aquella nit obria les seves portes per primera vegada l’Issui Lounge Club, una discoteca de disseny únic, molt en la línia del glamour de les instal·lacions de l’Spa Issui, del mateix grup empresarial. Qui conegui les instal·lacions d’aquest gimnàs amb una exclusiva zona d’aigües, es pot fer una idea del que trobarà a a l’Issui Lounge Club.

“La idea de posar en marxa aquest club -expliquen des de la direcció- neix de la voluntat d’estendre l’ambient social del gimnàs a la nit”.

La idea és que els usuaris de les instal·lacions d’aquest complex esportiu -i els seus amics i

coneguts- tinguin un lloc exclusiu, sense aglomeracions on poder escoltar la música que demanen els clients.

Des de l’any 2009, quan el grup d’empreses va canviar de gerents, la idea és oferir oci en els seus més diversos aspectes sense la necessitat de sortir de la ciutat.

Així, l’oferta d’spa -que fins i tot obre els diumenges de 10 del matí a 9 de la nit- ara es veu ampliada a una part fonamental del temps lliure: la nit.

Així -segons expliquen els seus responsable- l’estrena del local va ser un èxit total i va comptar amb la presència de molts dels socis del gimnàs així com de persones atretes per aquesta inno-

vadora proposta. Una proposta que, des del punt de vista empresarial té un significat molt clar: l’aposta per dinamitzar l’oci, la salut i la vida social de Blanes.

“Estem molt agraïts a tots aquells que valoren la nostra proposta i comparteixen amb nosaltres la visió de que Blanes tingui un lloc divertit i còmode on poder relacionar-se” afirma la gent d’Issui.

L’Issui Lounge Club obre les seves portes tots els divendres i dissabtes de 00:00 a 6:00 · c/ Cristòfol Colom · Els Pins

natge arrelat a Blanes que recorda que fins i tot els de tota la vida també van ser, un dia, nouvinguts. Josep Bota-Gibert, ‘un dels grans referents intel·lectuals de la vila’ segons el director de l’arxiu, forma part de la dotzena edició de Blanda amb l’article La llengua del primer franquisme, 1941; i Gabriel Martín Roig contribueix a la publicació amb una recerca centrada en l’obra dels Illas, una nissaga d’escultors amb obra a Blanes, Lloret i Palamós. La professora Maria Àngela Sagrera, el filòleg Pep Vila, el conegut Salvador Gutiérrez fent referència als ponts construïts entre Ardales i Blanes, i la blanenca Fina Cañas, també han col·laborat amb els seus respectius articles en la nova edició de una Blanda que no deixarà ningú indiferent.

23

24

25

26

27 Biblioteca Comarcal: Han arribat llibres nous!

Cada mes, la Biblioteca de Blanes porta les últimes novetats en literatura infantil i juvenil. Fes una ullada als llibres que tot just acaben d’arribar! Bona lectura!

Primers lectors

M’agrada llegir

Novel·la juvenil

(de 4 a 6)

(de 7 a 11 anys)

(de 12 a 14 anys)

Les Aventures de Tom Sawyer, Rosa Maya Històries del billabong, J. V. Marshall Ulls de neu, Jackie Morris Jo vull una mascota!, Lucia Serrano En Jaumet busca escola, Carles Sala Paraules sonores, Anna Gasol El Diari d'en Marcel, Gabriel Comes Els Eriçons i la terra fosca, J. Delgado Manual per combatre dracs mortífers, C. Cowell En Jim Botó i en Lluc el maquinista, Michael Ende En Jim Botó i els tretze salvatges, Michael Ende El Destí i altres contes dels Balcans Els Crims del lleó impossible, Xavier Bertran El Cavaller de tinta, Cristina Caballero Durango, Durango, Juan Kruz Igerabide Indústries Gon, Fernando Lalana Miquel Strogoff, J.M. Pérez Suso Espada, Istambul i el cavallet d’or, F. X. Fdez.

Deu coses que odio de mi, R. Abdel-Fattah Les Bicicletes de l'Havana, J. Benavente OK, señor Foster, Eliacer Cansino Màgia d'una nit d'estiu, Maite Carranza Airman, una traïció convertida en llegenda, Eoin Colfer Les Grans aventures d'en Charlie i el senyor Willy Wonka, Roald Dahl Partida subhastada, Antoni Farriols Lo único que queda es el amor, A. Fernández Greta i Òliba, cuidadores de gossos, Cornelia Funke El Llibre del cementiri, Neil Gaiman Un Estiu a Tacugama, Pilar Garriga La Ciutat invisible, M.G. Harris Amnesia, Fernando Lalana Cielo abajo, Fernando Marías El Pont trencat, Philip Pullman Poe, Jordi Sierra i Fabra

No sé on tinc el cap, d’André Bouchard Mama, porta'm amb tu si us plau!, Jane Cabrera Els Cavallets del vent, A.C. De Boel L'Arca de Noè, Lluís Farré Petons per a cada moment, A. Guillopé El Porquet, Arnold Lobel Les Meves històries perdudes, Xan López Poti-poti al país dels cangurs, Martine Perrin El Retall, S. Servant Un Gran somni, Felipe Ugalde Wangari i els arbres de la pau, J. Winter Set ratolins cecs, Ed Young Vols ser el meu germà gran?, Carl Norac Tapallunes, Eric Puybaret Vull cireres, Gemma Mulet Les Figures del pessebre, Estel Baldó

28 Nèixer al natural: moda o tendència?

Portar un fill al món representa un procés de canvis tan físics com emocionals. La dona ja se sent mare quan comença el període de gestació, aquesta ja es prepara pel més gran i vital esdeveniment: el part. Desconcertant i temut per moltes, mentre que per d’altres és el moment més especial i esperat des del principi de l’embaràs. · Anna Bellorbí · Pauta Mèdia És evident que amb la millora dels nivells de salut de la població lligats a un augment dels nivells socioeconòmic i educatiu del país, les dones demanen més qualitat d’atenció al part i una atenció més personalitzada que tingui en compte la privacitat i superi la medicalització creixent d’un procés que, de lluny de ser patològic, hauria de ser natural i joiós. Per això, el part natural es presenta, no com una alternativa, sinó com una opció viable i saludable tant per la mare com pel nadó.

A la majoria dels hospitals de l’Estat, pràctiques com el rasurat, l’ènema, la monitorització constant, l’oxitocina (hormona que estimula les con-

tracció), l’episiotomia i la peridural, és a dir l’anestèsia de mig en avall, són habituals. Inclòs quan aquestes no són necessàries i que, a més, poden

ser contraproduents per a la dona. Un exemple n’és l’exercici de l’episiotomia, que consisteix en fer un tall per augmentar l’obertura vaginal i

prevenir possibles estrips. Per a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquesta pràctica és estrictament necessària només en el 20% dels parts.

Tot i això, a l’Estat Espanyol el 90% de les parteres se’ls hi practica. “Amb tantes proves i control hem passat de veure l’embaràs com algo fisiològic a veure-ho com un risc, com un procés patològic. El 85-90% del parts van bé. Ens podem quedar amb aquesta xifra o amb el 5% de risc”, apunta Pepi Dominguez, llevadora de la secció de Part Natural del ClínicMaternitat de Barcelona i sòcia de TitaniaTascó, associació que des de fa més de 20 anys assisteix el part a casa.

Un de cada quatre nens a l’Estat Espanyol neix per cesària.

Aquesta xifra ha alarmat a l’OMS i al Ministeri de Sanitat , ja que la dada aconsellada per l’organització se situa al voltant del 15%.

L’objectiu, per tant, és viure el part amb la màxima llibertat possible, però, també amb seguretat perinatal, és a dir amb el control correcte del procés de l’embaràs i el naixement del nen. Aquest tipus de parts requereixen uns equipaments específics. Enlloc de les

tradicionals sales de dilatació, de part i els quiròfans, necessiten una única sala, àmplia i diàfana, en la qual la gestant pot estar-hi còmode durant les hores que calgui. En aquestes sales també hi pot haver una banyera, on l’embarassada pot submergir-se en aigua calenta, que relaxa i ajuda a gestionar el dolor de les contraccions.

Moda o tendència?

La demanda de parts no medicalitzats creix any rere any, encara que no hi ha dades oficials, a Catalunya existeixen 42 maternitats, dues de les quals ja han començat a adaptar les seves instal·lacions segons del Departament de Salut.

En la maternitat de l’hospital Clínic, centre de referència del part natural, es realitzen uns 4.000 parts a l’any, un mitjana d’11 al dia, dels quals, el 22% són cesàries, i el 10% sense cap tipus d’analgèsic, per tant, naturals. Aquesta maternitat està realitzant una sèrie d’obres per a generalitzar un model: el part natural hospitalari, consensuat amb pacients i professionals.

29

“Una estrella Michelin no canvia gaire les coses a casa” El Restaurant gironí El Celler de Can Roca va assolir el passat mes de novembre la tercera estrella Michelin, el màxim distintiu d'aquesta guia gastronòmica de referència. Enguany, l'establiment dels tres germans Roca - Joan, Josep i Jordi -, que s'encarreguen respectivament dels plats, vins (sommelier) i postres - ocupa la cinquena posició mundial, segons la llista de la revista britànica Restaurant Magazine.

Pregunta: Com vàreu acollir la notícia de la concessió de la tercera estrella Michelin?

Resposta: La vam acollir amb molta alegria. És un fet importantíssim per a qualsevol restaurant i a nivell professional per a qualsevol cuiner. Però el més important per a nosaltres ha estat la gran quantitat de mostres d'afecte que hem rebut de l'entorn més proper i també llunyà arrel

una reserva al Celler de Can Roca?

R: Els caps de setmana sí, perquè és quan tothom de per aquí a prop té la possibilitat de venir, però entre setmana continua sent possible.

R: Precisament, l'any 2007 us vàreu traslladar a l'actual edifici, més modern i dissenyat específicament per al restaurant. Com valoreu, tres anys després,

Cadascun de nosaltres ha anat assumint un paper molt diferenciat però alhora molt integrat

d'aquest esdeveniment; i sobretot la satisfacció en veure que molta gent vinculada al sector han estat també contents i han participat d'aquesta alegria.

P: Ha canviat en algun aspecte el funcionament del vostre establiment o tot segueix en la mateixa línia?

R: Tot segueix en la mateixa línia. Això no canvia masses coses a la Casa i, de fet, aquest és l'objectiu. En realitat, el que pretenem és que aquest reconeixement no canviï masses coses. Sí que notem algun fluxe de clients que no ens coneixien i venen encuriosits, però la Casa segueix fent el seu camí.

P: Després d'aquest nou reconeixement és fa més difícil fer

aquest canvi d'ubicació.

Estem molt contents! Per nosaltres ha estat un punt d'inflexió importantíssim perquè ha representat tenir un espai ideal, adequat, on ens hem pogut desenvolupar amb molta més llibertat, més tranquil·litat; i on hem pogut complir una mica els objectius que ens havíem marcat, en quant a tot allò que volíem fer des del punt de vista gastronòmic. L'espai que tenim, tant a la sala, com a la cuina, com a la bodega, ens ha permès desenvolupar-nos amb molta més eficàcia.

P: Com definiu el vostre estil de cuina?

R: És difícil definir aquesta cuina amb poques paraules. És una cuina complexa perquè el

seu procés creatiu depèn de tres móns amb la complicitat que representem els tres germans: el món dolç, el món salat i el món líquid. Aquests tres móns s'interrelacionen i configuren una proposta gastronòmica que té molt a veure amb aquesta complicitat. També té a veure amb la tradició, amb la cuina de la memòria, amb la cuina de la recerca i la investigació, amb un compromís per una cuina avantguardista, però sempre cercant l'equilibri.

P: Creieu que el fet que cada germà s'hagi especialitzat en un aspecte gastronòmic és una de les claus del vostre èxit?

R: Segurament és una de les claus. El Celler de Can Roca s'entén per la vessant del nostre treball conjunt perquè ens hem entès molt bé, sobretot amb el tipus de restaurant que volem, com el pensem i com l'executem. Cadascun de nosaltres ha anat assumint un paper molt diferenciat però alhora molt integrat i, també, cadascun en el seu àmbit ha tingut la possibilitat de créixer professionalment i de posar en comú tot aquest esforç per arribar al punt on hem arribat.

P: En l'aspecte creatiu, com us ve la inspiració per elaborar un determinat plat o postres?

R: És fàcil i s'assembla molt a processos creatius d'altres àmbits. Nosaltres, en aquest sentit, treballem conjuntament les

idees, fem com unes sessions de brainstorming i, a partir d'aquí, les anem desenvolupant. En Jordi és el que s'encarrega una mica de desenvolupar l'aspecte tècnic de totes aquestes idees i finalment les consensuem i, a mida que es van provant, anem tancant aquestes propostes.

P: La vostra bodega acull 1.600 referències i unes 40.000 ampolles. Com heu aconseguit un celler tan impressionant, considerat un dels més importants a nivell mundial?

Sí, segurament és un dels més importants, no tant per la quantitat d'ampolles, sinó també per la seva qualitat i per la tria que se n'ha fet. Això és el resultat de tots aquests 23 anys de treball i recerca en la direcció de tenir una bodega realment única. Segurament és molt personalitzada en el treball que ha fet en Josep perquè, a banda del seu contingut, també hi ha una part important de la seva manera d'entendre el vi, on hi ha representades zones vinícoles en forma d'imatges, de música i de tactes, en una experiència sensorial.

P. Com es pot simultanejar la sempre difícil i complexa combinació entre món creatiu i productiu?

R. Nosaltres hem integrat aquesta manera de fer en el nostre tarannà habitual. El que sí que fem és treballar molt i passar moltes hores en el restaurant.

Si nosaltres aconseguim amb tota aquesta presència que la gent tingui ganes de cuinar pels seus, cuinar a casa, fer de la cuina una activitat quotidiana normal i que també es pot anar als restaurants a viure experiències, jo crec que tot això és sempre molt positiu

Treballem 15 o 16 hores diàries i això ens permet poder anar fent tot això alhora. És a dir, funcionar i alhora rumiar, amb un esperit inconformista per anar replantejant les coses i mirar de buscar-ne noves lectures.

P: Per què creus que la cuina catalana està vivint aquest moment màgic a nivell mundial?

R: Segurament les raons són moltes. S'ha produït un fenomen molt relacionat amb la nostra història i la nostra tradició. Catalunya ha estat un país d'una gran riquesa cultural gastronòmica perquè és un territori on han passat i han deixat pòsit moltes civilitzacions.

Això ha fet que fes d'esponja i que s'hagi articulat una gran cuina tradicional.

P: . Després, jo crec que hi ha una figura important, relacionat amb tot això, que és la de Ferran Adrià que ha fet de punta de llança de tot aquest moviment, que després s'ha anat articulant i ha anat prenent força amb més gent. D'alguna manera, ara s'ha entès i s'ha vist que a darrera de tot això hi podria haver una lectura creativa de la cuina; tot això, junt a que aquest territori també ha sofert una revolució social, cultural, econòmica i, per tant, també gastronòmica.

P: En un altre aspecte ben diferent, però també molt important, quin paper juguen les escoles d'hostaleria professionalment parlant?

R. El paper de les escoles d'hostaleria és importantíssim per entendre també aquesta evolució i la professionalització que ha representat. Les escoles a Catalunya tenen tot just 40 anys, precisament la més antiga és la de Girona; i aquest paper ha estat vital per entendre aquesta evolució i per estructurar-la.

P: També heu publicat diversos llibres. Com valores la vostra incursió en el món editorial. Hi ha algun llibre del que n'estiguis especialment satisfet?

R. Hi ha un llibre que ha escrit en Jaume Coll que es titula "El Celler de Can Roca. Una simfonia fantàstica" que explica d'una manera molt entenedora, i amb una literatura molt clara i franca, la nostra història i la nostra evolució. Penso que és el llibre més interessat que s'ha escrit sobre el Celler.

P. La cuina ha anat agafant protagonisme als mitjans de comunicació fins ocupar un lloc força destacat. Com valores la presència de la gastronomia en els mitjans?

R: Crec que la seva presència és important sobretot tenint en compte que la gastronomia és un fet cultural, i també una manera d'apropar-la al gran públic per fer que la gent prengui consciència que amb això pot disfrutar i que s'hi pot engrescar. Si nosaltres aconseguim amb tota aquesta presència que la gent tingui ganes de cuinar pels seus, cuinar a casa, fer de la cuina una activitat quotidiana normal i que també es pot anar als restaurants a viure experiències, jo crec que tot això és sempre molt positiu.

P: Per acabar, després de les tres estrelles Michelin, quins són els vostres propers objectius, prioritats o il·lusions?

R: No ens en hem marcat mai cap. Sempre hem intentat seguir fent el que fèiem amb ganes i amb il·lusió, disfrutant d'això el dia a dia. Per tant, continuarem fent-t'ho. És veritat que hem assolit tots els objectius que poden haver-hi, però el que ens queda és seguir fent això, gaudir-ne i seguir treballant com ho hem fet fins ara.

30 Agenda Arbúcies

> 12 de març. Cinefòrum. Hollywood contra Franco, d’Oriol Porta. A les 22h, al teatre del Centre. > 12 de març. Taller de mones de pasqua. Places limitades i inscripció prèvia. A les 21h, al CEIP Dr. Carulla.

Preu: 6 euros socis, i 12 euros no socis. > 12 de març. Sortida del tram Arbúcies – Seva del Ral·li Costa Brava Històric. A les 13.20h. Lloc: Mossèn Anton Serres (Alçada Can Sitra). > 14 de març. Cloenda – tertúlia de l’exposició Dones grans, grans dones. A les 11.30h, al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella. > 14 de març. Primera jornada de formació de la 26a Brigada Arbúcies – Palacagüina. A les 11h, a la plaça de la Vila. > 14 de març. 4a Duatló Popular. La cursa sénior consta de 5 km (corrent) – 15 km (bicicleta) i 2,5 km (córrer).

Al final de la cursa hi haurà botifarrada i un record per als participants.

Preu: 7 euros el mateix dia de la prova o 5 fins el dia 12 de març. A les 9.15h, a la zona esportiva de Can Pons. > 22 de març. Quarta reunió del procés participatiu del carrer Francesc Camprodon. A les 21h, a la llar de jubilats.

Blanes > Del 5 de març al 4 d’abril. Exposició 50 aniversari AFIC. A Casa Saladrigas. > 12 de març. Conferència El voluntari davant del procés d’envelliment i canvis de la persona, a càrrec d’Esther Celda, i emmarcada dins el programa ‘Ser gran en dignitat’, organitzat per Càritas. A les 15.30h al Teatre d’Els Pins.

> 14 de març. Jocs esportius escolars de Catalunya. Categories PreBenjamí, fase comarcal. De 9 a 13h, al pavelló 2.

Teatre. Representació d’Oliver Twist. A les 17.30h, al Teatre de Blanes. > Del 26 de febrer al 18 de març.

Exposició de pintura de Josefina Ripoll. A la Galeria d’Art L’Arcada. > Del 5 de març al 4 d’abril. Exposició Fotogràfica. 50 anys AFIC. A Casa Saladrigas.

Calella > 2 d’abril. XVIII Bunyolada Popular organitzada per l’Associació Gent del Barri de Pequín. A les 16h, a la Plaça Espanya. > 12 de març. Mostra de Jazz del Maresme i la Selva, dins l’11è Cicle Cafè-Jazz de Calella. A les 22h a El Pla dels Encants. > 14 de març. Veredicte i proclamació dels guanyadors dels XXVIII Jocs Florals de Calella. A les 12h, a la Sala Mozart. > 14 de març. Dins la programació del XXXVI Concurs de Teatre Amateur, premi Ciutat de Calella, representació de l’obra En la fosca ardent, d’Antoni Buero Vallejo. A les 18.15h, al Teatre Orfeó Calellenc. > 18 de març. The Reggae Soldiers en acústic. A les 22h, al Pla dels Encants. > 19 de març. Concert de Joan Chamorro Old and New, dins l’11è CafèJazz a Calella. A les 22h, a la Sala Mozart. > Dissabte 20. Flamenc – fusió amb Bailaor. Pedro Salazar, Joaquin Silva, Pep Romaguera i Juan Heredia. A les 22.30h, al Pla dels Encants. > 21 de març. Dins la programació del XXXVI Concurs de Teatre Amateur, premi Ciutat de Calella, representació de l’obra Besos, de Carles Alberola i Roberto García. A les 18.15h, al Teatre Orfeó Calellenc. > 21 de març. Música de Cambra i Rumba. Zyryab. A les 19h, al Pla dels

Encants. > 22 de març. Tastets literaris. Les dones de Jaume I, de Maria Carme Roca. A les 19h, a la biblioteca Can Salvador de la Plaça. > 25 de març. Presentació del llibre Hombre y mujer en el camino de encuentro, a càrrec de Joan Sánchez . A les 19h a la Biblioteca Can Salvador de la Plaça. > 25 de març. Xerrada-taller Eficiència energètica a càrrec de Míriam Romero, geògrafa ambiental. A les 19h, a la Sala d’actes de l’Ajuntament Vell. > 26 de març. Concert amb Rai Ferrer, Andreu Zaragoza, Gabriel Amargant i Ramón Ángel Rey, dins l’11è Cafè-Jazz a Calella. A les 22h, a La Gàbia. Entrada gratuïta. > 27 de març. L’hora del conte. El mag Tomàs i els tres dimonis presenten La Blancaneus i els sets nans i Els quaranta lladres, a càrrec de Mercè Llobet. A les 11.30h, a la Biblioteca Can Salvador de la Plaça. > 27 de març. Música africana. A les 22.30h al Pla dels Encants. > 28 de març. Benedicció de palmes i palmons. A les 12h, a la Plaça de l’Església. > 28 de març. Dins la programació del XXXVI Concurs de Teatre Amateur, Premi Ciutat de Calella, representació de l’obra Políticament incorrecte, de Ray Cooney. A les 18.15h, al Teatre Orfeó Calellenc.

Lloret de Mar > 12 de març. Teatre. Representació d’El bon malalt. A les 21h al Casal de l’Obrera. > 13 de març. Sopar de germanor en motiu de l’aniversari Penya Blanc-iBlava. A les 21h, al restaurant El Trull. > 13 de març. El racó dels contes.

Capses i capsetes amb historietes. A les 11.30h a la Biblioteca Municipal. > 13 de març. Marxa nòrdica. A les 9h, a les pistes d’atletisme. > 13 de març. Hoquei. Partit entre el Club Hoquei Lloret i el Roncato

Patí Vic. A les 19.30h, al Pavelló d’Esports. > 14 de març. Trobada de vehicles clàssics. De 9 a 14h, a la plaça Pere Torrent. > 14 de març. Teatre a l’Espai XXS. L’avi Ramon. A les 17.30h, al Casal de l’Obrera. > 14 de març. Fira – Mercat de brocanters, col·leccionistes i artesans. De 9 a 14h, a la plaça Pere Torrent. > 18 de març. Xerrada – col·loqui sobre nutrició, a càrrec de Maria Lluisa Padilla. A les 20h al bar El Romaní. > 19 de març. Conferència Ramon Martí Alsina i el gran dia de Girona.

A les 20h a la Sala d’actes del Club Marina Casinet. > 19 de març. Teatre a l’Espai XXS, amb la representació de Las Gallegas. A les 21h, al Casal de l’Obrera. > 20 de març. El racó dels contes, amb Contes d’en Pepito Gota. A les 11.30h a la biblioteca municipal. > 20 de març. Fira de productes artesans amb productes de la província de Girona. De 10 a 21h, a la Plaça de la Vila. > 20 de març. Marxa nòrdica d’una hora de durada per entorns lloretencs.

A les 9h a la pista d’atletisme. > 20 de març. Concert de música coral a càrrec del cor de la Universitat de Knox, Chicago. A les 21h, a l’església Sant Romà. > 21 de març. Fase comarcal de judo dels llocs esportius escolars de Catalunya i jornada territorial de promoció. A les 9h, a les pistes de petanca de Can Sabata.

> 21 de març. Cine a l’Espai XXS. Monstres contra alienígenes. A les 17.30h, al Casal de l’Obrera. > 22 de març. Volta ciclista a Catalunya. Contrarrellotge individual amb sortida a l’avinguda de Fenals i arribada al passeig marítim.

> 25 de març. 10è torneig internacional de centres escolars europeus.

A les 9h, al camp de futbol d’El Molí. > 26 de març. Teatre XXS: El rei Lear. A les 21h, al Casal de l’Obrera. > 27 de març. El racó dels contes, amb Contes d’Andersen. A les 11.30h, a la biblioteca Municipal. > 27 de març. Marxa nòrdica d’una hora per entorns lloretencs. A les 9h, a les pistes d’atletisme. > 27 de març. Hoquei. Partit entre el Club hoquei Lloret i el Quevert. A les 19.30h, al Pavelló d’Esports. > 28 de març. Repartiment de llor per a la benedicció del diumenge de Rams. A les 11h, a la Plaça de l’Església. > 29 de març. Concert orquestra jove de la Selva i orquestra alemanya. A les 19.30 a l’Església de Sant Romà.

> Del 26 de febrer al 22 de març.

Exposició d’olis d’Helena Barreda.

De 10 a 14h i de 16 a 20h, dissabtes de 10 a 13h, i diumenges i festius tancat. A l’Espai Marina. > De l’11 al 14 de març. VII Rally Costa Brava Històric. Al Passeig Marítim. > Del 15 al 19 de març. Fase estatal del campionat de Catalunya Universitari. Al camp de futbol El Molí. > Del 22 de març al 30 d’abril.

Concentració de clubs europeus per Stage d’Atletisme. A les pistes d’atletisme. > 24 i 25 de març. 10è torneig internacional de centres escolars europeus. Al Pavelló d’esports El Molí. > 27 i 28 de març. 1a Copa d’Espanya de la II Lliga de Caiac de Mar. La Fórmula 1 del Caiac de Mar vindrà a competir en un circuit de 15km que tindrà lloc al llarg de tota la

Necrològiques Blanes: Hortensia Martín Naranjo, 90 (12/02) · Rosa Oliver Roca, 83 (13-02) · Paquita Gibernau Bussot, 79 (19/02) · Aurora Dorado Lozano 78 (19/02) · Francisca Molina Soler, 88 (20/02) · Antonio Estévez , 84 (22/02) · Celestino Batista Mora, 77 (26/02) · Arturo Gundriz Suazo, 82 (27/02) · Carmen Blázquez Parreño, 83 (03/03) · Paco Velasco Estudillo, 43 (04/03). · Lloret de Mar: Miquel Vigatà Simó , 99 (08/02) · Enric Sugrañes Rodríguez, 60 (08/02) · Enric Fuentefría Arnikas, 73 (17/02) · Delfí Tibau Ruscalleda, 61 (20/02) · Juan José Collado Robles, 82 (23/02) · Maria Dolors Codina Puig, 80 (24/02). Arbúcies: Carme Portell Domènech, 95 (13/02) · Joan Corbera Prat, 85 (20/02) · Jordi Sais Juncà, 82 (23/02) · Maria Monforte Bel, 88 (01/03). Breda: Carmen Fàbregas Camps, 90 (09/02) · Mercè Timonet Pimàs, 85 (14/02) · Rosita Freixas Verdaguer, 77 (23/02) · Francisco Javier Rodríguez Altamira, 24 (02/03). Sant Hilari Sacalm: José Manuel Santiago Sánchez, 78 ( 11/02) · Joaquim Garolera Garolera, 78 (16/02) · Gertrudis Toro Luque, 81 (21/02) · Pepa Sánchez Jurado, 70 (23/02) · Jaume Palomeras Seguí, 78 (28/02) Santa Coloma de Farners: Mercedes Yeste Milán, 91 (10/02) · Emília Bosch i Cubias, 87 (14/02) · María Luz Rodríguez Vázquez, 77 (15/02) · Quimeta Esgleas Romaguera, 81 (16/08) · Jesusa Agraz Asensio, 86 (16/02) · Narcís Massó Busquets, 96 (20/02) · Joan Planiol Sauguí, 80 (21/02) · Antonio Ramón Pérez, 95 (22/02) · Pilar Juhé Vilaró, 90 (22/02) · Rita Ventura Taberner (25/02) · Àngela Bernatallada Mato, 84 /01/03) · Paquita Bofill Alsina, 92 (03/03). Vidreres: Leopoldo Mercado Bosque, 65 ( 18/02) Sils: Consol Faro Sala, 90 (08/02) · Antionio Roig Prades, 63 (13/02) · Ramon Gómez López, 78 (24/02) · Cecília Sais Planet, 89 (25/02). Tossa de Mar: Joan Bosch Masgrau, 86 (10/02) · Victòria Solà Bancels, 95 (10/02) · Maria Felicitas Crespo Portal, 83 (22/02) · Gaspar Samada Garriga, 69 (23/02). Calella: Maria Rosa Solà Prats, 86 (10/02) · José Rodrí-

guez Aguilar, 58 (10/02) · Marcelina Cruces Martín, 94 (10/02) ·Lola Vilallonga Dalmau, 107 (11/02) · Elisa Pérez Pérez, 99 (14/02) · Roser Martí Duch (17/02) · Mará Isabel Santiñá Montoro, 43 (19/02) · Jacint Torné Palomares, 88 (19/02) · Juliana de Paz Luis, 90 (19/02) · Maria Mollfulleda Pujol, 72 (20/02) · Hortensia Cacho Vicente, 88 (20/02) · José Cruz Martínez, 74 (20/02) · Francesc Clos Sirés, 85 (23/02) · Joan Bachs Serra, 96 (23/02) · Juan Caballero Pagán, 86 (25/02) · Juan Soler Carpi, 79 (02/03) · Antoni Serra Nogué, 67 (03/03). Malgrat de Mar: Dolores López García, 82 (07/02) · Josefa Gisbert Nicolás (08/02) · Juan Palomo Santana, 77 (09/02) · Rosa Llorente Rodríguez, 78 (14/02) · Anton Fontrodona Montals, 77 (16/02) · Maria Dolores Montals Treserras, 52 (16/02) · Rosario Páez Morillo, 86 (17/02) · Aurora Dorado Lozano, 78 (19/02) · Gaudencio Miguel Martínez, 87 (20/02) · Alejandro Lasheras Giraldos, 76 (27/02) · Llorenç Egea Esteve, 58 (04/03) Palafolls: Leocricia Ruiz Martínez, 95 (08/02) · Trinidad Peña Sánchez, 81 (09/02) · Maria Turon Tresserras, 98 (13/02) · Tomás García Camino, 87 (24/02) · Josep Perpiñà Tomàs, 87 (25/02). Pineda de Mar: Antonio Montoya Ortega, 72 (08/02) · Francisca Espinar Ortega, 75 (08/02) · Margarita Salazar Rodríguez, 69 (09/02) · Francesc Parra Pérez, 75 (12/02) · Joan Maresma Hervàs, 46 (17/02) · José Ruiz López, 63 (18/02) · Montserrat Vilaró Salichs, 93 (22/02) · Rosa Dueñas Gutiérrez, 79 (24/02) · Carmen Pérez González, 61 (26/02) · Manuel García Troncho, 87 (27/02) · María Gil Pérez, 74 (27/02) · Juan Lupiañez Castillo, 61 (01/03) · José Antonio Romero Aguilera, 89 (01/03) · Josefa Almirón Torres, 63 (04/03). Tordera: Josep Brou Fors, 73 (08/02) · María Brígida Herman López, 79 (24/02) · Vicente Perramón Mayoral, 82 (26/02) · Antonia Jiménez Amaya, 84 (26/02) · Rosa Abril Ballestero, 75 (01/03) · Joaquim Xamaní Salarich, 80 (02/03).

31 Agenda costa. A la platja de Lloret. > Del 27 i 29 de març. Torneig d’Ultimate & Freestyle. A les 9h a la platja de Lloret. > Del 28 al 30 de març. Torneig d’handbol ‘International Lloret Cup 2010’. Al pavelló d’Esports El Molí, i al Pavelló Municipal. > 29 i 30 de març. Torneig de furbol outgoing. Al camp de futbol municipal. > Del 30 de març al 4 d’abril.

XXXII Edició Trofeo San Jaime. Al camp de futbol municipal. > Del 31 de març al 3 d’abril. MIC 2010. Mediterranean International Cup. Al camp de futbol municipal.

Jornades de la Cuina de l’Arròs, on diversos restaurants ofereixen menús dedicats a l’arròs.

Malgrat de Mar > 12 de març. Els contes dels divendres. A les 18h, a la biblioteca La Cooperativa.

> 12 de març. Tarda de Play i manualitats. A les 17h, al Centre Cívic Immaculada. > 12 de març. Sessió de cinema. A les 22.30h, al Centre Cultural. > 13 de març. Sessió d’espectacle teatral. Les Cunyades.A les 22h, al Centre Cultural. > 14 de març. Tardes de Berenar amb l’Associació d’Immigrants. Vine a conèixer la cuina gambiana. A les 17h, al Centre Cívic. > 14 de març. Espectacle de pallassos, Barrabum. A les 18h a la Sala del Centre Cultural. > 19 de març. Els contes dels divendres. A les 18h, a la sala de la Biblioteca La Cooperativa. > 19 de març. Tarda de Play i manualitats. A les 17h, al Centre Cívic Immaculada. > 20 de març. Torneig de Play Station 3 Pro Evolution Soccer 2010. A les 10h al Centre Cívic Immaculada. > 21 de marc. Concurs de Teatre Vicenç Bayarri i Miralles. A les 18h, al Centre Cultural. > 24 de març. Tardes de Salut. Diabetes, a càrrec de la Dra. Montserrat Tejedor i l’infermera Cecília González. A les 16h al Centre Cultura. > 24 de març. Tertúlies literàries amb el llibre Hertaràs la Rambla, d’Alfred Bosch. A les 19h, a la Sala del a Biblioteca La Cooperativa. > 25 de març. Tertúlies literàries amb el llibre Hertaràs la Rambla, d’Alfred Bosch. A les 19h, a la Sala del a Biblioteca La Cooperativa. > 26 de març. Tarda de Play i manualitats. A les 17h, al Centre Cívic Immaculada.

> 26 de març. L’hora del conte. El profesor Ta-tatxan i els seus invents llunàtic. A les 18h, a la Sala de la Biblioteca La Cooperativa. > 26 de març. Sessió de cinema. A les 22h, al Centre Cultural. > 27 de març. Taller de jardineria.

Vine a construir l’hortet urbà del Centre Cívic de la Immaculada. A les 17h al Centre Cívic Immaculada > 29 de març. Xerrada-taller Eficiència energètica a casa. A les 20h al Centre Cultural.

Palafolls > 12 de març. Torneig de futbol sala. Al Kasal del centre. > 13 de març. Sessió de pòquer. Al Kasal del centre. > 14 de març. Excursió des de Fontmartina fins al Turó de l’Home i les Agudes. Sortida a les 8h des de l’aparcament de l’escola Les Ferreries.

S’anirà a un ritme tranquil per a gaudir del paisatge. > 14 de març. Passejada ‘Descobrim Hortsavinyà’. Sortida a les 9h des de l’antiga escola de sant Genís. Despaçament amb cotxe al parc natural i caminada de set quilòmetres. > 14 de març. Vine a plantar un arbre. A les 10h al polígon industrial Riera Jordà, al costat de la carretera d’accés a la Costa Brava. > 21 de març. Excursió a l’estany de Sils. Sortida a les 9.30h de la Plaça Joaquim Ruyra. > 21 de març. Bateig dels gegantons de la Colla Gegantera de palafolls. A les 11.30h, concentració i exposició dels gegants i gegantons a l’edifici de l’Escola de Música i Dansa de Palafolls – MID. A les 12h, cercavila pel centre del poble. Sortida de la Plaça Fòrum Palatiolo i arribada davant el Palauet. > 21 de març. Dia mundial de la poesia. A les 12h, en un turó del poble, l’artista Perejaume llegirà algunes Pagèsiques i un grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’IES Palafolls llegiran poesia cívica i vital de Joan Maragall. > 21 de març. Exhibició de patinatge. A les 18h, al Palauet. > 21 de març. Mostra de teatre. A les 18h, al Teatre amb l’obra Hay qye deshacer la casa, a càrrec de l’Inestable Ceretana de Teatre. El retrobament de dues germanes mostra la misèria dels anys 50 i 60. El preu de l’entrada és de 5 euros. Menors de 12 anys acompanyats, entrada gratuïta. > 22 de març. Xerrada I aleshores vaig explotar! L’educació emocional dins la família. A les 20h, a l’edifici de l’Escola Municipal de Música i Dansa de Palafolls. Adreçat a pares i mares de totes les edats. > 25 de març. Cicle de converses Arquitectura catalana global. A les 20h a la Biblioteca Enric Miralles.

Tercera videoconferència entre la

Universitat d’Indiana i Palafolls a càrrec de Joan Roca i Albert. > 27 de març. Contes a la biblioteca.

A les 12h, a la Biblioteca Enric Miralles. > 27 de març. Taller de circ. Al Kasal del Centre. Més informació al PIJ. > 27 de març. Sortida al Teatre Comptal de Barcelona. Sortida a les 20h des de la Plaça Vall d’Az per anar a veure La doble vida d’en John, amb Joan Pere i Lloll Bertran. Autocar gratuït. Preu: 25-29 euros. Inscripcions a l’edifici de l’Escola de Música i Dansa de Palafolls. > 27 de març. Balls de saló. A les 22.30h al Teatre. > 28 de març. IV Fira d’Intercanvi i oportunitats. De 10 a 14h a la Plaça Fòrum Palatiolo. Inscripcions a El Cafè de Palafolls. > Del 2 al 30 de març. Exposició al MID. Records del passat, amb fotografies de Júlia Hernandez. > Del 3 al 28 de març. Exposició a la Biblioteca Enric Miralles. A pencar! El món del treball als llibres infantils i juvemils.

Pineda de Mar > 12 de març. Converses en anglès.

Cada divendres de les 18.15h a les 20.15h a la Biblioteca Serra i Moret.

Es requereix nivell mig-alt. > 12 de març. Grup de conversa en anglès per a persones no natives.

Cada divendres les 19h, a la biblioteca de Poblenou. > 12 de març. Xerrada sobre la cura i la salut de l’infant. A les 15.30h, a la Llar d’infants Bressol de Mar. > 12 de març. Cinema. Xtrems, d’abel Folks. A les 21h, a l’auditori de Can Comas. Preu: 3 euros. > 14 de març. Calçotada popular. A les 11h, a la plaça de les Mèlies. > 15 de març. Lectures compartides.

Activitat per a nens i nenes de 5 a 7 anys, en la qual llegiran plegats un conte. Cada dilluns de les 17.30 a les 18h a la biblioteca Serra i Moret. Cal inscripció prèvia. > 17 de març. Lectures compartides.

Activitats per a nens i nenes de 8 a 10 anys en la qual llegiran plegats un conte. Cada dimecres de 17.30h a 18h a la biblioteca Serra i Moret. Cal inscripció prèvia. > 18 de març. Xerrades per a mares i pares. Educació dels valors, respecte i tolerància. Tinc un company amb minusvalidesa. A les 20.30h a l’escola Montpalau. > 26 de març. VI Cantada Escolar. A les 11h, al pavelló del Carrer Barcelona. > 31 de març. Trobada del Club de lectura, dirigit per l’escriptor i filòleg Toni Sana. Es comentarà La tragèdia de cal Pere Llarg, d’Eduard Girbal Jaume. A les 20.30h, a la biblioteca Serra i Moret.

> 20 i 27 de març. Teatre. La Casa de Bernarda Alba. A les 22h, al Centre Cultural i Recreatiu. Obra representada en castellà. No recomanada a menors de 13 anys.

> 14, 21 i 28 de març. Teatre. La Casa de Bernarda Alba. A les 18h, al Centre Cultural i Recreatiu. Obra representada en castellà. No recomanada a menors de 13 anys.

Sant Hilari Sacalm > 13 de març. Sopar ball amb l’actuació d’Aurora. A les 21h al restaurant Els Cortals. > 13 de març. Taller Dones i salut: Espais de participació, amb la col·laboració de l’Institut Català de la Dona. > 20 de març. Sopar ball amb l’actuació de Xus. A les 21h al restaurant Els Cortals. > 27 de març. Sopar ball amb l’actuació de Josep Maria i Iolanda. A les 21h, al restaurant Els Cortals.

> 13 de març. Berenar ball. A les 17.20h, a la Sala Cultural La Laguna. > 20 de març. Concert de l’escola de música Vidreres-Sils. A les 12h a la sala cultural la Laguna. > 21 de març. Ofrenes a Vallcanera: Sardanes amb la flama de Farners. A les 17h, a l’església parroquial. > 26 de març. Ofrenes a Vallcanera: Sardanes amb la cobla de Farners. A les 18h a l’església parroquial. > 27 de març. Berenar ball.A les 17.30h, a la sala cultural la Laguna.

Tordera > 12 de març. Trivialjoves, Sex o no sex. De 17 a 20h, al Casal de Joves.

Activitat gratuïta. > 13 de març. Titelles a càrrec del Mag Tomàs i els dos domonis. A les 11h, a la biblioteca Municipal. > 20 de març. Segon aniversari del Casal de Joves. Botifarrada popular i concert amb grups dels Casal. A les 22h, al Casal dels Joves. Preu de la botifarrada: 4 euros. > 27 de març. Concert. A les 23h, a la Gresca, Casal dels Joves. > 6 d’abril. Club de Lectura. La connexió Ballarosa, de saul Bellow. A les 19.30h, a la Biblioteca.

Santa Susanna Vidreres > 13 de març. Ball. A les 21h, a la Masia de Can Ratés. > 14 de març. Sardanes a càrrec de la Cobla lluro. A les 18.30h, al pavelló. > 14 de març. Recollida solidària d’aliments i productes d’higiene personal. A les 14h, a l’Espai Jove La Barraka. Hi haurà vermut popular a càrrec de Càritas. > 19 de març. Espectacle de titelles.

A les 16h, al local Social. Adreçat als alumnes de P4 de santa Susanna. > 20 de març. Torneig esportiu de diferents esports: skate, mountain bike, ping-pong i petanca. A l’espai Jove La Barraka. > 20 de març. 5è aniversari de l’Associació d’Amics de la Sardana de Santa Susanna. A es 14h, al Restaurant Ca la Cèlia, a Malgrat de Mar. Inscripcions: abans del 14 de març a Enric Viusà, al tel. 93 767 71 10. > 20 de març. Concert d’òpera. A les 21.30h, a l’església parroquial. Preu: 6 euros. > 21 de març. Mitja Marató del Maresme, amb una distància de 21.097 quilòmetres en un circuit pla. Sortida a les 9.30h de l’Avinguda Hispanitat, Poblenou. Cal inscripció previa. > 21 de març. Sardanes a càrrec de la cobla Selvamar. A les 18.30h, al pavelló. > 11 d’abril. Sardanes a càrrec de l’Aplec de Gràcia. A les 18.30h, al pavelló.

Sils

> 14 de març. XVIII Motocross de Vidreres. A les 9h al Circuit del Carbonet. > 14 de març. Campionat de Catalunya (puntuable): F2A, F2B, F2C. Lliga Catalana: F2F (normativa FAI).

A partir de les 10h, al circuit d’aeromodelisme. > 14 de març. Ball amb l’actuació de Vicky i Marc. A les 17.30h a la Casa del Jubilat. > 14 de març. Espectacle Via làctea, amb El cau de l’unicorn. A les 17.30h, al Teatre Casino.

> 19 de març. Cinefòrum. La comunidad, d’Alex de la Iglesia. A les 21.30h, al Teatre Casino la Unió. > 21 de març. Teatre. Joan sense por.

A les 18h a La Societat. > 25 de març. Contes infantils: Contes de pessigolles, estimades i moltes abraçades. A les 18h, a la Biblioteca Joan Rigau i Sala. > 31 de març. Club de lectura. A les 21.30h a la Biblitoeca Joan Rigau i Sala.

32 “De molta petita ja anava per casa meva amb els cassets simulant que feia cròniques” Núria Solé és periodista i actualment presenta el Telenotícies migdia a TV3, juntament amb Carles Prats. A més, és subdirectora i presentadora de la segona temporada del programa del canal 33 (S)avis, programa d’entrevistes en profunditat amb avis i savis que han tingut un paper clau en la història recent. Ha estat presentadora del Canal 3/24 i de l’informatiu juvenil Info-K. · Text: Mònica Puntí Brun · Fotos: TV3 Pregunta: Sovint diuen que la carrera de periodisme és vocacional. De ben petita ja volies ser periodista?

Resposta: Sí, de molt petita.

Recordo que anava per casa meva amb els cassets simulant que feia cròniques. Des de sempre he tingut molt clar que volia ser periodista.

P: Vas començar a treballar de periodista durant la carrera a diversos mitjans locals de Barcelona i Tarragona. Què et van ensenyar aquestes primeres feines?

R: Jo vaig estar a la Cadena Ser de Tarragona. No diria que m’ho va ensenyar tot, però gairebé. En els mitjans locals, com que tenen una infraestructura menor, has de fer de tot: has de fer la producció, has de trucar, has d’entrevistar, has d’editar, has d’anar a les rodes de premsa... Això t’ensenya molt. T’ensenya tota la cadena informativa i, per tant, és una cosa que jo sempre recomano als estudiants de periodisme que vagin als mitjans locals i petits que és on més s’aprén.

P: Les pràctiques de la carrera ja les vas fer a TV3. Va ser aquí on vas veure cap on aniria la teva carrera professional?

R: No exactament. La televisió sempre ha estat un mitjà que m’ha agradat, però preferia la ràdio. De fet, vaig fer les pràctiques a TV3, als matinals, em va agradar, però després vaig tornar a la Cadena Ser on ja hi estava fent pràctiques. A la Ser m’hi vaig quedar tres anys més. Va ser més tard que em van trucar de TV3 i vaig decidir venir.

P: L’any 2001 vas començar a presentar l’Info K. Van ser els inicis d’aquest programa. Què en recordes d’aquesta etapa?

R: L’Info K va ser una de les millors experiències aquí a TV3 perquè pocs periodistes tenen l’oportunitat de treballar amb i per a nens. No només s’hi expliquen notícies més lights, més adequades als nens, sinó que també teníem l’immens repte d’explicar qüestions més complexes com ara la guerra de l’Iraq o el conflicte entre israelians i palestins. Això t’obligava a

i grans professionals. Ara dit així sembla que sigui un tòpic, però és veritat. El Xavi em va ajudar moltíssim perquè va ser la meva primera parella en els meus inicis en el Telenotícies. Va ser un molt bon company, que em va donar sempre molt bons consells.

Un professional molt ràpid que em va ensenyar molt bones tècniques per tenir agilitat abans i durant el TN. Sempre tinc bones paraules per ell perquè va ser un honor poder compartir amb ell gairebé tres anys. El Carles és una persona molt professional que, com a mi, li agrada que tot estigui molt ben escrit, que no hi

scobir aquell petit racó del país, Anantapur. Va ser un honor i una satisfacció haver conegut a Vicenç Ferrer i haver compartit no només els moments d’enregistraments, sinó també els que no es van gravar. Vam tenir moments molt interessants en què vaig poder descobrir i acostar-me a una persona amb un immens carisma, una persona molt sàvia que feia reflexions molt profundes. Increïble!

P: En aquesta temporada, sou dues presentadores i tu estàs com a subdirectora del programa. Actualment ja teniu totes les entrevistes grabades. Hi ha alguna

Tal com raja

saber ben bé del que estaves parlant per adequar-ho al teu públic i que s’entengués. Ara quan redacto notícies pels adults sovint intento recordar les tècniques que utilitzàvem amb l’Info-K i que ens permetien que les notícies s’entenguessin bé.

P: Després de l’Info K, vas inaugurar el Canal 3/24 l’any 2003.

De fet, vas ser la primera presentadora en començar la roda informativa del canal.

R: Sí, exacte. Va ser un dia de molts nervis, no vaig dormir a la nit, pensava que quan presentés no em sortiria la veu. Vaig tenir la sort de formar part, de la mateixa manera que a l’Info-K, d’un projecte que naixia en aquell moment. El 3/24 em va donar hores de vol i em va permetre afrontar moltes situacions

diferents. Hi ha rodes informatives més tranquil•les, però d’altres en què has d’improvisar perquè hi ha notícies d’última hora en què tens poca informació, has de connectar amb l’exterior, etc. Aquests moments es viuen de manera molt intensa al 3/24 i et permeten aprendre molt.

P: Quina és la rutina de la presentadora del TN Migdia?

R: Ens incorporem a les 8 del matí i ens posem una mica al dia mirant els diaris, les agendes informatives, les previsions, les agències, etc. Fem una primera reunió amb tots els caps de secció on dibuixem el que serà el TN migdia, deixant al marge les notí-

cies de darrera hora que són imprevisibles. Abans de les 11, ja estic maquillada i pentinada perquè a aquesta hora fem la segona reunió on l’escaleta del TN, el que seria l’esquelet, ja està més o menys determinada. A partir d’aquí tota la redacció ja es posa a elaborar els continguts.

Redactem les presentacions que farem a plató, pactem el directes amb els corresponsals, etc.

P: El 2006 entres ja al Telenotícies Migdia de TV3 fent parella amb Xavi Coral i fins avui has tingut dues parelles, la segona és en Carles Prats. Què has aprés al costat d’aquests dos periodistes?

Els dos són fantàstics companys

La dada

“Va ser un honor i una satisfacció haver conegut a Vicenç Ferrer” “El 3/24 em va donar hores de vol i em va permetre afrontar moltes situacions diferents” “El Xavi Coral i el Carles Prats són fantàstics companys i grans professionals”

Lloc i data de naixement: Tarragona, 11 d’abril de 1977 Un grup de música: No tinc un grup de música concret, però m’agrada molt la cançó “My way” de Frank Sinatra Una pel·lícula: Cirano de Bergerac Un llibre: Qualsevol de la Mercè Rodoreda Plat que cuines millor: Cuino molt malament, però la truita de patates no em surt malament Una mania: Sóc molt perfeccionista, m’agrada controlar-ho tot Una qualitat: Crec que sóc bastant treballadora On t’agradaria anar de viatge? A tot arreu.

Gràcies als meus pares amb qui he viatjat molt, m’agrada molt viatjar i sempre que puc ho faig. Potser Àfrica que és el lloc que menys conec Tens fama de ser molt... Pesada, quan se’m posa una ceba al cap... (riu)

hagi cap error, que no hi hagi cap paraula que es pugui malinterpretar, ser molt curosos amb la informació. També és un fantàstic company amb qui hi ha molta química.

P: Ja per últim m’agradaria parlar del programa (S)Avis. La teva relació amb el programa va començar a la primera temporada quan vas entrevistar a Vicenç Ferrer. Què en recordes d’aquesta entrevista?

R: La recordo com un moment molt especial, no només el moment de l’entrevista, sinó l’experiència en general. Jo no havia estat mai a l’Índia, m’agrada viatjar i va ser fantàstic poder de-

entrevista a la qual tens especial estima?

R: Amb tots vaig descobrir i aprendre moltíssim, d’ells com a persones i també de les seves professions i els seus àmbits.

Recordo amb especial estima el Dr. Badia i Margarit ja que va ser la primera que vaig fer i la primera que es va emetre. Amb ell, de seguida, ens vam entendre molt bé. Però de tots en guardo un molt bon record: la de Serra Ramoneda va ser molt interessant, la d’Ana Maria Matute va ser la descoberta d’un personatge que és polièdric, sorprenent...

Amb tots vam tenir grans moments i va ser molt interessant.

34

35

36

37 “Vancouver ha estat la conseqüència d’un treball fet durant quatre anys”

“Som pilots de velocitat i sabem el que hem de fer a cada corba” > Ander MIrambell, pilot d’skeleton Després de la seva participació a les olimpíades de Vancouver 2010, l’esportista de Skeleton Ander Mirambell (Calella, 1983) ens explica de primera mà la seva experiència olímpica, on ha fet història en ser el primer esportista estatal en participar en aquesta modalitat d’uns Jocs Olímpics d’hivern. Mirambell va acabar classificat en 24ª posició, a només 5 dècimes del Top20.

Pregunta: Ara, amb la tranquil·litat d’haver assolit la fita que et vas marcar fa quatre anys, com valores la teva experiència olímpica?

Resposta: Estic molt content per les sensacions i especialment per petits detalls durant la competició. He millorat baixada a baixada i he creuat els 140 km/h.

P: Malauradament, també va quedar palès el risc d’aquesta modalitat esportiva a causa d’un fatal accident. Com vàreu superar emocional i esportivament aquest sotrac?

R: Va ser molt dur i a vegades no es supera del tot. Sempre que baixi per aquest circuit tindré les imatges del company de Geòrgia. Però la vida continua i com a esportista, un cop et lligues el casc saps que hi ha un risc. Mai d’aquest nivell, però som pilots de velocitat i sabem el què hem de fer en cada corba.

P: Com has dit, el darrer dia vas superar els 140 Km/h, una velocitat que has qualificat d’històrica.

R: Sí, no tindré masses oportunitats de poder-ho fer en el futur.

El segon circuit més ràpid és el de Saint Moritz i la meva marca personal es 133 km/h, així que vaig aprofitar l’oportunitat de

formar part del grup selecte dels 140 km/h.

P: Com veus el futur de l’skeleton i dels esports d’hivern en general al nostre país? Què creus que caldria potenciar?

R: Hem d’agafar el model del Gran Bretanya (GBR); ells no tenen pista i han guanyat una medalla. Tenen una bona infrastructura i cada any hi ha deu nous atletes practicant l’esport.

Però tot depèn de les institucions i el plantejament que tinguin de futur sobre l’Skeleton.

P: Quina és la teva opinió sobre la possibilitat que Barcelona torni a ser olímpica, aquesta vegada d’uns Jocs d’Hivern?

R: És difícil, però Barcelona té suficient nom per poder-ho fer.

Necessiten un projecte competitiu i que lluitin fort per aconseguir-ho. No serà gens fàcil.

Ara bé, crec que també hem d’estar preparats per poder tenir un equip nacional d’esports d’hivern a l’alçada de la situació.

No m’imagino tenir els Jocs de Barcelona i només 18 atletes, dels quals només vàrem entrar de forma directa.

P: Mirant enrere, que et va impulsar ara fa quatre anys a plantejar-te participar als Jocs

Olímpics de Vancouver i concretament en la modalitat de Skeleton?

R: La il·lusió de provar un nou esport que combinava la velocitat de sortida, una cosa que era positiva ja que venia de l’atletisme, i la sensació de pilotar. És un dels pocs esports del món que tenen aquestes dues possibilitats, com el bobsleigh.

P: Ha estat clau la implicació del teu equip, el Club d’Atletisme Calella?

R: Sí, de fet van ser els primers en ajudar-me en aquest camí.

Em van pagar la fitxa de la Federació Catalana, ho continuen fent i m’han ajudat a buscar sponsors. Els estius m’han permès entrenar i obrir-me les pistes en diumenge!

P: Precisament, Calella et va oferir un acte d’homenatge per agrair-te la teva implicació amb la ciutat.

R: Va ser un moment especial en aquest camí. M’agradaria que no es quedés en un acte, per a mi seria un orgull ser la imatge esportiva de Calella. No només un orgull, sinó una gran responsabilitat de portar el nom de Calella de forma oficial per arreu del món.

P: Malgrat tot, el camí olímpic

ha estat dur. Entre d’altres circumstàncies vas patir dues lesions i alguna intervenció quirúrgica. Què et va ajudar a superar els moments difícils?

R: Creure en que aquelles situacions em farien més fort. Que si una desgràcia d’aquell tipus m’havia passat era per a créixer com a persona i aprendre de les desgràcies per ser millor dins la pista. El recolzament de la família, la gent que aprecio, els amics del Club Atletisme Calella…, em van ajudar molt.

P: També es va evidenciar la teva progressió, especialment en els darrers mesos. On creus que ha estat la clau d’aquesta progressió?

R: La confiança i relaxar-me. La millora de la sortida encara ho ha de ser més i el nou trineu. Tot i així esperava una mica més d’aquesta última temporada,

però diferents problemes en les diferents copes no m’han permès rendir al màxim nivell.

P: I a la fi, què ha estat el millor d’aquests quatre anys?

R: El dia a dia, el creixement com a persona i la lluita per progressar dins i fora de la pista.

Vancouver ha estat la conseqüència d’un treball fet durant quatre anys. Seria injust quedarme només amb l’experiència dels Jocs.

P: Sens dubte, un sorprenent aliat i company de viatge ha estat el teu web.

R: Ha estat la forma d’explicar a la família i amics que estava viu; més econòmic que les trucades, i al final s’ha convertit en una pàgina molt important. En altres paraules, el meu diari o el meu amic de viatge. Algú a qui li explicava les meves sensacions, vivències i resultats.

P: Actualment, és suficient el suport dels sponsors o són imprescindibles els ajuts públics?

R: El tema sponsors és complicat. Jo crec que hauria de ser 85%-90% d’ajuts públics i la resta sponsors. És un esport olímpic i es necessita d’una infrastructura per a treure atletes i això només es pot fer a partir de les institucions.

P: I, ara, la teva mirada s’enfoca cap als propers Jocs Olímpics de Socchi 2014. Com et planteges aquesta nova etapa?

R: Ara vénen els mesos claus.

Toca lluitar per aconseguir les eines per poder estar més amunt.

No vull estar els pròxims anys navegant entre el 27 i el 23 a la Copa del Món. Toca el moment d’exigir resultats, però només es pot fer si tens les eines per treballar com un professional: Una beca en condicions, que el preparadors tinguin un reconeixement econòmic, un entrenador propi de gel, bon material,… un projecte amb cap i peus. Sense això, serà complicat tenir una etapa competitiva i arribar a Socchi a competir per fer un bon resultat.

38 Breus

Breus

Miguel Molina, nou pilot d’Audi El pilot lloretenc és canvia de competició i passa a lluitar pel campionat DTM que ‘és un dels més durs del món’

Cursa per al Mundial Lloret de Mar. L’atleta Eva Arias, del Valencia Terra i Mar, ha aconseguit la marca que li dóna el passi al Campionat del Món en Pista Coberta, que es celebrarà entre el 12 i el 14 de març a Qatar. La lloretenca ha parat el cronòmetre en 04:14.65.

Rècord i podi Calella. L’esportista calellenc Max Pi va obtenir la tercera posició del podi en el Gran Premi de Marxa Atlètica de Catalunya, disputat a Granollers.

Amb un temps de 17’47”, Max Pi ha establert un nou rècord de 3 quilòmetres marxa per al Club Atletisme Calella.

Elisabet Parera.- Fins ara només a competit al volant de Fórmules, però a Miguel Molina li arriba un nou repte. I és que el lloretenc és el nou pilot oficial d’Audi Sport Team Abt Sportsline per a la temporada 2010 del DTM. Després d’assegurar que no l’obsessionava ‘provar un volant de Fórmula 1’, el pilot s’ha convertit, amb només 21 anys, en el benjamí de l’equip oficial d’Audi després de deixar la millor impressió d’entre tots els candidats. ‘Per a mi és un somni fet realitat’, afirma Molina.

Segons el director d’Audi Motorsport, Dr. Wolfgang Ullrich, ‘Miguel no és només un jove encantador, sinó que a més és molt ràpid’, motiu pel qual Ullrich ha decidit incorporar-lo a les seves files al volant d’un A4. Ullrich afirma que ‘fa dos anys ja era molt ràpid en unes

Miguel Molina

proves que fa fer amb l’Audi A4 DTM, però amb 18 anys vam pensar que era una mica aviat perquè s’incorporés al

DTM’.

Molina sap que està en un dels campionats més durs del món, però també que està en un dels

equips més competitius. I és que Audi és el primer fabricant en la història en guanyar tres vegades consecutives el DTM. ‘Pilotar per a Audi és simplement fantàstic’, afirma Molina. ‘És una marca fantàstica amb cotxes magnífics, i ho donaré tot per fer realitat les expectatives que han posat en mi’.

De moment, la temporada és pràcticament a punt de començar, i la seva primera sortida a pista serà en els tests oficials que es celebraran a Valencia de 24 al 27 de març, un mes abans de la primera cursa de l’any, que es disputarà a Hockenheimring el proper 25 d’abril. Amb una mitjana de 27.5 anys, la plantilla d’Audi es converteix en la més jove de l’equip en el DTM. I Miguel Molina, que ha ajudat a establir la marca, està disposat a seguir demostrant el seu potencial més que mai.

Victòria de Zurita Blanes. El blanenc Francesc Zurita ha resultat el guanyador de la categoria junior de la cursa social celebrada el 15 de febrer a Segorbe, Castelló, on van participar-hi un total de 196 ciclistes. La propera cita serà el 7 de març a Astúries, on iniciarà la temporada oficial.

Suport al hòquei Lloret de Mar. El municipi ha rebut la insígnia d’or i brillants per la llarga vinculació que té Lloret amb l’hoquei. El guardó va ser lliurat per la Federació espanyola de Patinatge el passat 28 de febrer, coincidint amb la final de la Copa del Rei d’Hoquei Patins al Pavelló Poliesportiu.

39

40

41

Els membres de la comissió del Ranxo afegint les patates a l'escudella.

El ‘Ranxo’ desafia la pluja Vidreres reparteix 3.000 racions del tradicional Ranxo de Carnestoltes Un dimarts de carnaval més, les olles del Ranxo han començat a bullir a les sis del matí tot desafiant la pluja. Com mana la tradició, els membres de la comissió del Ranxo han començat a preparar les 27 olles d'aquesta escudella –que porta patata, mongeta, arròs, botifarra i carn, entre d'altresamb una capacitat de 100 litres cadascuna. A les dues del migdia, després que la representació institucional fes el tradicional tastet, els veïns han començat a omplir les olles per dur-se el Ranxo o a casa o bé als restaurants que avui serveixen gratuïtament aquest plat a tots els veïns. Es desconeix quan va començar aquesta tradició que des de fa dècades celebra aquesta població de la Selva.

Tania Tapia El secret d'un bon Ranxo és, segons ha explicat el ranxer major, Enric Llinàs, fer un bon sofregit i deixar-ho bullir amb paciència. Per això, els ranxers comencen a les sis del matí les preparacions per elaborar l'escudella.Abans del dia assenyalat, la comissió passa per les cases demanant als veïns col·laboració, ja sigui perquè els donin alguns dels ingredients que porta l'escudella o bé perquè col·laborin econòmicament o comprant participacions per una rifa que organitzen.

El Ranxo d'enguany s'ha fet amb 125 quilos de patates, 160 de mongetes, 135 quilos de carn i 135 quilos d'arròs. En total, els organitzadors preparen 27 peroles de caldo que, un cop cuinat, se servirà als veïns de Vidreres i també aquells que han vingut de les rodalies. A banda del ranxo, aquest dimarts també s'ha fet una desfilada de carrosses de carnaval i s'han ballat sardanes.

El dimarts de Carnaval és un dels dies festius més arrelats a Vidreres. La tradició del Ranxo es remunta dècades endarrere però ni els mateixos organitzadors en

coneixen ni l'origen ni quan va començar. Així ho ha reconegut el ranxer major, Enric Llinàs, que ha relatat que hi ha versions que atribueixen aquesta tradició a la voluntat 'd'entrar en quaresma ben tip', però d'altres versions parlen d'una tradició pensada per donar de menjar als més pobres del municipi.

La pluja ha fet que aquest any vingui menys gent a Vidreres, segons ha reconegut l'organització. No obstant això, les cues a les dues del migdia eren llargues per aconseguir omplir l'olla del típic Ranxo de Vidreres.

Fa cinc anys el cafèambllet es va convertir en el primer gratuït setmanal de la zona. Durant quatre anys cada setmana ens vam adreçar als nostres lectors per portar notícies, entreteniment i serveis. L’arribada del nou cicle econòmic , però, va fer que mantenir una estructura de setmanari fos impossible. Ara, després d’un any sortint mensualment, tornem a la setmanalitat. Com ho farem? Com fins ara, els 35.000 exemplars de la nostra edició en paper es seguiran repartint a la comarca de La Selva i l’Alt Maresme. Però des del proper 19 de març, cada divendres enviarem a les bústies electròniques dels nostres lectors les notícies més destacades de la zona. Amb un format especialment dissenyat per poder ser llegit amb tota comoditat a les pantalles dels ordinadors, el cafèambllet us mantindrà informats de tot el que passa a la zona. Si voleu rebre’l només heu d’anar al nostre web i donar-vos d’alta a la llista de distribució. Si us agrada el cafèambllet en paper que teniu a les mans, el que rebreu a les vostres búsites us encantarà. Així, a partir del 19 de març, el cafèambllet estarà a la vostra bústia. Cada setmana.

Japoneses amb joies de Santa Coloma de Farners · Marina López/ACN Botigues pròpies, representants a diversos països europeus, un centre comercial i de disseny a Santa Coloma de Farners i un taller de fabricació a Osor. Amb 27 anys d'experiència a l'esquena, l'empresa de joiera d'arrel familiar Joid'art busca obrir nous mercats i fer arribar els seus dissenys i els complements prêt-à-porter a nous horitzons. L'objectiu per a aquest any és establir-se als mercats japonès, rus, dels Estats Units i italià però sense obrir cap botiga pròpia en aquests països.

El gerent de Joid'art, Jaume Julià, admet que no és fàcil establir-se en un nou mercat. Fins ara, ja han fet incursions en els mercats on volen guanyar pes

enguany, però per aconseguir ser una marca de joieria de referència en aquests països cal 'trobar la millor manera per arribar als mercats'. 'A Itàlia és com anar a vendre bacallà a Escòcia, no trobes canal de distribució', ha explicat Julià. Tot i això, estan buscant la manera d'arribar a les italianes perquè estan convençuts que 'per sintonia, per ser mediterranis com nosaltres i per gust, les joies de Joid'art hi poden encaixar molt bé'.

Una altra de les fites importants és entrar amb força al Japó. Julià ha afirmat que el principal escull és que no serveix la fórmula del representant, sinó que han de contactar amb una importadora que vengui als distribuïdors i,

d'aquí, arribar a les empreses minoristes. 'Al Japó protegeixen molt el seu mercat i busquen que totes les importacions siguin molt cares', ha explicat el gerent de l'empresa.

Malgrat aquest panorama que fa 'complicat' arribar a establir-se en aquests mercats, Jaume Julià ha exposat que venen amb èxit a altres països europeus com Portugal, Bèlgica, Àustria, Hongria, França i Irlanda a través d'una xarxa de representants. 'A partir d'aquí, propectarem al Japó, a Estats Units i a on sigui', ha afirma el gerent que afegeix que tot això ho faran sense obrir cap més botiga. 'De moment, ens volem mantenir amb les quinze que tenim i fer-les més fortes', conclou Julià.

Res és gratis en aquesta vida. Tot té un preu i, si algú ve i et diu que té un regalet, malfia't. Des de fa cinc anys us hem estat ‘regalant’ el cafèambllet. Ara ens hauràs de pagar. Però com?

Tranquils, no demanem diners.

Per fer arribar aquesta edició electrònica a la màxima quantitat de gent possible farem servir Internet i la nostra base de dades de milers de persones que s’han donat d’alta a la nostra llista de distribució.

Però amb això no n’hi ha prou. És aquí on necessitem el vostre ajut.

Cada setmana us farem arribar l’edició electrònica del cafèambllet i us demanem que quan ho rebeu ho envieu a les persones que creieu que els pugui interessar.

D’aquesta manera propagarem les notícies més interessants de la setmana i també ajudarem aquella associació que

ha organitzat un acte, a aquella persona que busca feina, a aquella associació que busca una llar per a un gatet i a qualsevol persona que es vol posar en contacte amb la societat per tal de fer alguna cosa per millorar el món on vivim.

Per la nostra part ens comprometem a treballar per a que la nostra feina continuï millorant la societat: donant servei, donant veu a tothom, promovent la vida cultural i associativa de la nostra zona. Ens comprometem a mantenir els ulls ben oberts, a mirar la realitat i intentar explicar-la sense prejudicis, a mantenir les nostres planes obertes a les persones que tinguin alguna cosa a dir.

Dóna’t d’alta a la nostra web i rep el cafèambllet cada setmana www.cafeambllet.com

42 Un filòsof francès i un eurodiputat suec, al Parlament per parlar de ‘toros’

El filòsof francès pro taurí Francis Wolff i l'eurodiputat antitaurí Carl Schlyter són dos dels 30 experts que compareixeran el dimecres i el dijous vinent a la sala de grups del Parlament de Catalunya, en relació amb la proposició de llei per prohibir les curses de toros a Catalunya. L'ACN ha entrevistat aquests dos experts, que mostren dues visions ben

diferents sobre les curses de braus. Wolff destaca que a la Catalunya del Nord els toros representen una 'resistència a París en nom de la identitat catalana'. D'altra banda, Schlyter reivindica que les tradicions s'han de modernitzar i posa com a exemple l'antic costum suec de matar una persona i penjar-la d'un arbre a l'hivern.

'A Suècia teníem la tradició de matar una persona a l'hivern i l'hem eliminada!'

El catedràtic de Filosofia Francis Wolff al seu despatx de la Universitat de la Sorbona. Foto: Jordi Font

'A la Catalunya del Nord, la corrida és un símbol de la resistència catalana davant de París ' · Jordi Font/ París Pregunta: Què va pensar quan es va assabentar que el Parlament volia prohibir les curses de braus?

Resposta: Em va sorprendre molt. Sobretot perquè sorgeix d'un debat que no existeix a França. Entre els francesos hi ha una minoria que van a les corrides, una minoria que s'hi oposa i una majoria molt indiferent, sobretot al nord, on ningú ho coneix. És clar que existeix el debat entre la gent que pensa que és una tradició barbar i els que en són entusiastes, però mai hi ha hagut un gran moviment per la prohibició de les corrides.Ara bé, no hi ha els jocs polítics de dreta, esquerra, nacionalista o no, que es donen a Catalunya.

P: Creu que darrera d'aquesta iniciativa hi ha raons eminentment polítiques?

R: Sí, en gran part és una decisió que s'inscriu en el marc polític, sobre les relacions entre Catalunya i Espanya, sobre la identitat, conceptes prou complicats i que no vull entrar a jutjar.

Però el que vull dir és que a França no hi ha aquests clixés que l'amant de toros ha de ser necessàriament conservador, molt lligat al passat, i els que hi estan en contra han de ser progressistes i moderns. Els ajuntaments de França on es celebren curses de braus són tan de dretes com d'esquerres...fins i tot comunistes!

P: I com s'expliquen aquestes diferències entre França i

Catalunya?

R: A Catalunya hi ha una mala imatge de les corrides per culpa de la utilització que en va fer el règim franquista. I per això sempre s'ha associat a una societat rural i conservadora. Això ha acomplexat a les elits intel·lectuals catalanes, que han volgut passar pàgina de l'anomenada 'fiesta nacional' i convertir-se en els més europeus de tot Europa. Penso que la societat catalana, en la construcció de la seva identitat, ha volgut fet aquest canvi massa de pressa, renunciant a una tradició més propera, mediterrània podríem dir, com és la cursa de braus, per associar-se amb cultures dels cosins europeus més llunyans.

P: Al sud de França també volen passar pàgina de les corrides?

R: No, més aviat al contrari. Al sud de França, i també a la Catalunya Nord, és un espectacle cada cop més viu i que ha guanyat públic en quantitat i qualitat en els últims 25 anys. El que és més interessant és que a la Catalunya Nord s'aposta per les corrides per les mateixes raons que Catalunya sosté per prohibirles.ACatalunya hi ha la idea, que no discuteixo, que la corrida està imposada pel centralisme espanyol, però a la Catalunya del Nord es veu com un acte de resistència al centralisme francès que s'ha de fer en nom de la identitat catalana i de la identitat taurina.

P: Els braus representen la identitat catalana?

· Raquel Correa / Brussel·les Pregunta: Per què està en contra de les curses de braus?

Resposta: És molt dolorós pels braus i és un dolor que pot ser evitat i hauria de ser evitat. No tenim cap raó per fer mal als animals i causar-los patiment només per plaer. No es correspon amb l'ètica moderna.

P: Les curses de braus són una tradició i un entreteniment, però a la vegada comporten un maltractament als animals. On acaba una cosa i comença l'altra? Quin ha de prevaldre?

R: Causar dolor en humans o animals només per plaer no és un valor moral a què jo vulgui donar suport. Moltes tradicions eren vàlides en una època en què la moral era diferent i causar patiment no estava mal vist. Però en la societat moderna hem d'evitar el dolor a humans i animals sempre que puguem. Hi ha moltes maneres de passar-ho bé sense fer mal als animals. A Suècia, teníem una tradició hivernal de matar una persona i penjar-la d'un arbre per tenir bona sort. Però hem eliminat aquesta tradició! De fet, hi ha moltes tradicions arreu on se sacrificaven animals en maneres doloroses i les hem eliminades. I és que hauríem d'abandonar una tradició si causa dolor als animals només pel nostre plaer. I si volem passar-nos-ho bé amb animals, fem-ho d'una manera que

L'eurodiputat dels Verds-Aliança Lliure Europea Carl Schlyter.

Crec que si algú té la idea de fer mal a animals i fer-los patir severament només per obtenir-ne plaer hauria de plantejar-se: És normal això en una Espanya moderna? no els produeixi un dolor intens.

P: Creu que era necessari tenir un debat públic a Catalunya sobre les curses de braus?

R: Crec que està molt bé parlarne. A vegades la gent diu 'és una tradició' i no se'n parla més. I hi estic d'acord: és una antiga tradició -encara que no ho ha estat sempre ni a tota la Península- i,

El que és més interessant és que a la Catalunya Nord s'aposta per les corrides per les mateixes raons que Catalunya sosté per prohibir-les.

R: Sí.. En determinades viles de la Catalunya Nord posen Els Segadors i La Santa Espina en la sortida dels toros, com símbol del nacionalisme català. Cada poble construeix la seva identitat com a resistència a una altra identitat dominant. El que domina a Catalunya és un desig d'emancipar-se del centralisme espanyol, el mateix que passa a la Catalunya Nord, que fan servir

els toros. És paradoxal, però és així.

P: A part del debat identitari, també hi ha qui creu que és una crueltat cap a l'animal?

R: No pas més cruel que el que es fa a un escorxador. A més, el comportament del toro mostra que combat conforme a la seva natura, ataca amb naturalitat. Si el toro respon als atacs, això demostra que no ho percep com

tot i així, ara ens hauríem de preguntar, 'i aquesta antiga tradició és bona o dolenta?'. A Suècia teníem l'antiga tradició de pensar que l'homosexualitat és una malaltia. I avui dia ningú pensa això a Suècia; tothom considera que és un comportament sexual completament normal. Algunes tradicions i punts de vista de la

un patiment, sinó com una cosa que l'incita a l'atac. És tot el contrari d'un animal que pateix, que sempre fuig. El brau està dotat d'aquesta naturalitat, que és la bravura, i que es conserva gràcies a una criança en un entorn salvatge.

P: Així que no creu tampoc que hi hagi cap raó ecologista per prohibir la cursa de braus?

R: No. Penso que els ecologistes haurien d'estar a favor de les corrides. El toro de combat és una varietat única cuidada en un entorn salvatge, que viu quatre anys lliure abans de morir a l'arena. La corrida fa un favor a l'ecologisme. Penso que a més que les curses de braus tenen uns valors i una bondat intrínseca com ex-

nostra societat necessiten modernització, i les curses de braus en són un exemple. Si penso en Barcelona, penso en l'arquitectura de Gaudí, el edificis bonics, una cultura moderna.

Crec que promocionar Barcelona com un centre de curses de braus és molt inadequat. Barcelona té moltes altres coses a oferir per cridar l'atenció dels turistes i per donar una bona imatge de la ciutat.

P: Creu que caldria estendre aquesta prohibició a la resta de l'estat?

R: Crec que si algú té la idea de fer mal a animals i fer-los patir severament només per obtenirne plaer hauria de plantejar-se: És normal això en una Espanya moderna? És normal això en una Catalunya moderna? I jo crec que la resposta és no. És una tradició que podem canviar.

P: Quina creu que és la imatge que es té a la resta d'Europa de les curses de braus?

R: Les curses de braus obtenen subvencions de la Unió Europea i això és terrible tenint en compte que la gran majoria d'europeus hi està en contra. Hi ha d'haver un canvi ràpid a nivell europeu i, a banda, Espanya haurà de decidir què fer internament amb les curses de braus...

Però jo espero que la visió que Espanya vulgui exportar no sigui la de fer patir animals.

altació d'humanitat que s'han de preservar.

P: Els antitaurins sostenen que és un espectacle bàrbar i molt desigual.

R: És certament un combat desigual, però lleial. El dret de matar l'animal se'l guanya el torero posant en perill la vida. La moral no és qui guanya, això és la moral esportiva, que en aquest cas seria barbar. Seria com un circ romà si un dia guanyés el toro i al següent el torero. Però tenint en compte que la finalitat és la mort necessària de l'animal, que serà menjat igualment, la moralitat està fonamentada en el respecte i la posada en perill de la vida del torero.

43 Màxim

Part meteorològic (personal) Foto del nen abans de marar a Mèxic amb la família

Final del ‘malson’ mexicà per a en Pau i la seva família Torna a casa un nen de Riells i Viabrea que estava retingut per la família materna a Mèxic El 'malson' va començar l'octubre del 2007 quan el matrimoni format per Rafael Uriol i Clàudia Pérez van decidir viatjar amb el seu fill Pau a Mèxic, a visitar la família d'ella. Durant el viatge, la mare es va trobar malament i l'empitjorament del seu estat va fer que els metges desaconsellessin que viatgés de nou a Catalunya. Llavors, la mare i el nen es van quedar a Mèxic però Uriol va haver de tornar per reincorporar-se a la feina.

Al llarg d'aquest temps, mantenia contacte telefònic diari amb la seva dona i el seu fill i enviava diners per pagar el tractament mèdic de Clàudia Pérez i el manteniment de la família a Mèxic.

De sobte, però, l'abril del 2008 no es va poder posar en contacte ni amb la seva dona ni amb la família materna. Rafael Uriol va viatjar fins a Mèxic però es va trobar amb la casa dels pares de la seva dona buida i ni rastre del seu fill. A més, es va assabentar allà que la seva dona havia mort com a resultat de la malaltia.

El pare va decidir tornar a Catalunya on va interposar una

denúncia i va fer una sol·licitud de restitució al Ministeri de Justícia. Quan la policia mexicana va localitzar el nen, Uriol va tornar a viatjar fins a Mèxic però en Pau estava en un centre de menors retingut fins que hi hagués una resolució judicial. Durant aquest temps el jutge ha atorgat la custòdia provisional al pare però no podia tornar a Riells i Viabrea perquè els avis materns han interposat recursos per impedir-ho.

Finalment, Rafael Uriol va decidir agafar un avió i tornar a casa amb en Pau. 'Des d'aquí farà el que hagi de fer', ha explicat l'oncle d'en Pau que exposa que continuaran el procés judicial perquè els avis materns no puguin denunciar Rafael Uriol per segrest.

'Se sentia acorralat i ja no veia cap sortida', ha relatat.

La família d'en Pau ha agraït tant a l'Ajuntament de Riells i Viabrea com al poble, a Sant Celoni, als veïns, a Correus i a tothom que s'ha mobilitzat la implicació amb el cas de l'infant. 'Ho celebrarem el dissabte de Carnaval, durant la celebració farem una festa a en Pau', ha conclòs l'oncle.

Cau aigua neu a la costa. Últims dies de fred, esperem, d'un hivern força sever. Surto a passejar ben abrigat aprop del mar. M 'han encarregat un part meteorològic per aquest diari.

Del cel a la terra passen tantes coses en aquests moment que no se per on començar. Un vent terrible arriba des de totes les direccions i fan que el folcs de neus em piquin amb força a la cara. No importa, tinc el cap cobert amb una gorra de llana negra i les mans i els peus ben protegits amb guants i mitjons.

Aquí no qualla, però passen cotxes amb una bona capa de neu. A Tordera segur, potser a Sant Iscle. Aquí, prop del mar, esdevé un temporal fantàstic.

Tinc el vidre de les ulleres ple de gotes d’aigua. És un moment meravellós. El mar és increïble.

Si hom té paciència es pot

deixar hipnotitzar per les enormes onades verdes i marrons d'un dia cop aquest. Exhuberants i contundents des de terra, terribles i amenaçadores des del mar. La flota de Blanes l'han portat, per precaució, a Arenys. Sant Esteve, Sant Esteve.

Pels carrers corren adolescents camí de casa després de l'escola, eufòrics per la novetat de la neu que cau amb insistència. Aquesta tarda no hi haurà classes. El que sigui per trencar la rutina.

No, són joves, per ells no hi ha rutina. Poc passat i molt present.

Només present. Botiguers enfadats es queixen del mal temps mentre abaixen les persianes dels seus comerços. Crisis, mal temps, tot és el mateix per algun d'ells. Carrers mullats calaixos eixuts. Avui no es fia demà tot el dia. Penso en dividir els meus

Potser seria millor preguntar si hi ha algú que no hagi fet fotos! Sigui com sigui, convidem als nostres lectors a enviar-nos les seves fotos per tal de poder crear un album complet de les millors imatges de la nevada a la nostra zona. Un album que us farem arribar gratuïtament. Entre les persones que ens enviïn les seves imatges sortejarem una entrada per a dues persones a l’SPA Issui de Blanes. Si voleu participar, envieu-nos les vostres fotos a noupaper@gmail.com Les magnífiques piscines d’Issui us estan esperant per treure-us el fred hivernal!!!

Una noia a la platja de Calella

conciutadans en dos grans grups, un que es queixa i badalla i deixa passar el temps tot mirant les gotes d'aigua que corren per el vidre de la finestra i un altre que es meravella de les coses que passen i que continuaran passant molts anys després de que tots nosaltres haurem desaparegut del planeta terra i surten al carrer amb por de perdre un instant únic i mer-

avellós. Torno a casa content i satisfet i preparo el dinar.

Amanida, arròs, una mica de tall. Tant de bo qualli aquesta tarda i es molestin els avorrits i els vius facin una bona batalla de boles de neu a la plaça de l'església mentre un nen petit vestit com un esquimal tracta d'esbrinar quina cosa tan estranya i freda cau del cel fins a les seves mans.

Una publicació de Noupapereditors S.L. DIRECTOR ALBANO Dante Fachin

FOTOGRAFIA: Noupapereditors S.L., MorgueFile IMPRESSIÓ: Heraldo de Aragón DISTRIBUÏT A: La Selva i Alt Maresme

Publicació membre de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta

30.000 exemplars mensuals controlats per Introl S.A i certificats amb el segell

Líders d’audiència a la zona segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura

c/ Antoni Viladomat, 1 17400 BREDA Ap. Correus: nº 30 17300 BLANES Dipòsit Legal: GI-107-2005 Publicitat i contacte: 650 10 41 60

n o u p a p e r @ g m a i l . c o m / w w w. c a f e a m b l l e t . c o m

Mirador

Albano Dante Fachin

Un altre inútil al servei del poble El títol d’aquest article pot semblar una mica fort. Però ho és?

L’Enciclopèdia Catalana diu: “Inútil: dit de la persona que no serveix per a una cosa determinada o per a res”. La protesta portada a terme pels pares del CEIP Montseny de Breda és conseqüència directa de la inutilitat d’una persona (i d’un sistema) per fer una cosa determinada.

Davant un problema tan greu com la imposibilitat d’establir un

En comptes de treballar es dediquen a intentar salvar el seu lloc de treball i a tenir la mínima quantitat de problemes possible

marc escolar que garanteixi la seguretat i el benestar dels alumnes, les persones encarregades de fer-ho possible no són capaces de donar resposta. En comptes d’això es dediquen a intentar salvar el seu lloc de feina i a tenir la mínima quantitat de problemes possibles. És útil una persona (i un sistema) que davant els problemes dels ciutadans es limita a dir que “hi ha gent que està pitjor que vosaltres” a uns pares que han vist com els seus fills han patit agressions i han hagut de rebre atenció mèdica i psicològica? És útil una persona (i un sistema) que tot i saber que hi ha un problema no fa res i es limita a reaccionar quan els mitjans de comunicació truquen a la seva porta?

Andreu Otero, delegat del Departament d’Educació a la província de Girona, ha dit als pares que ell “resistirà” qualsevol vaga. És aquesta la resposta adequada d’un polític que cobra el seu sou gràcies als impostos que tots paguem? Lamentablement, l’actitud personal d’aquest servidor públic és el reflex de tot un sistema que funciona a base de pressions, d’interessos i que sembla que el benestar dels ciutadans és l’últim a tenir en compte. Així ens trobem davant un altre inútil al servei del poble.

686 99 11 37 663 05 16 10