235

cafèambllet Febrer 2011 · nº 235 · Any VI · La Selva i l’Alt Maresme · 686 99 11 37 · noupaper@gmail.com

de, alcal stà r o y Sen ser m’e pot una que t alg n a g ama osa? c

Sr. Alcalde: volem un toro mecànic!

ESPORTS

Després de 8 anys i 30 milions, Blanes té Ciutat Esportiva

ESPORTS

Michael Parra: un blanenc que trenca rècords Pagina 22

Els alumnes de 5è i 6è de l’escola de Santa Cristina d’Aro ho van tenir clar: a la propera festa major havia d’haver un toro mecànic, i ho van aconseguir. Com ho van fer? No van haver de fer manifestacions pels carrers de la vila, ni van adreçar una carta suplicatòria a l’alcalde…res d’això. Van fer servir el seu dret a decidir sobre el destí d’una part dels diners del pressupost del seu

Pàgines 8 i 9

poble. Mentre tant, a la resta de Catalunya els ciutadans es preparen per rebre un allau de propostes dels molt aspirants a alcalde.

Unes propostes que, un cop passades les eleccions no podran ni controlar ni exigir que es compleixin. Mentre arreu la política tracta als ciutadans com a nens, a Santa Cristina d’Aro tracten els nens com ciutadans. És l’hora dels pressupostos participatius?

2

cafèambllet Febrer

TEATRE

Ramon Madaula i Laura Conejero tornen a l'escenari per interpretar 'Petis crims conjugals', d'Eric-Emmanuel Schmitt Després de l'èxit d''El Llibertí', d'Eric-Emmanuel Schmitt, Ramon Madaula i Laura Conejero tornen junts a l'escenari amb el thriller 'Petits crims conjugals', del mateix autor. És la història del Gilles i la Lisa, un matrimoni que porta 15 anys, s'estima i vol seguir endavant. Gilles, però, ha patit un misteriós accident i ha perdut la memòria. Madaula ha dit que ACN

Ramon Madaula i Laura Conejero en un moment de ‘Petits crims conjugals’

Blanes celebra el dissabte 26 de febrer La Botiga al Carrer L’Associació de Botiguers de Blanes Centre (ABBC) ha organitzat pel dissabte 26 de febrer una nova edició de La Botiga al Carrer. Durant tot el dia, els comerciants instal•laran les seves parades als carrers del centre de la localitat amb productes a molt bon preu.

Els clients podran gaudir d’un dia de compres a l’aire lliure mentre passegen pel centre urbà. Tindran l’oportunitat de comprar durant tota la jornada i aprofitar les grans rebaixes de tancament de temporada que han previst els comerciants. A més de la roba, que acostuma a ser un dels articles més venuts de La Botiga al Carrer, també es podran adquirir a molt bons preus: sabates i material esportiu, bijuteria i complements, perfums i parament de la llar, entre d’altres.

Les parades de La Botiga al Carrer de Blanes estaran localitzades, de 9 h del matí a 21 h del vespre, pels carrers del centre de Blanes: Ample, Raval, Mercaders, plaça Verge Maria i Muralla.

Eric-Emmanuel Schmitt va escriure 'Petits crims conjugals' quan tenia 40 anys. No la podia engendrar abans, perquè l'obra parlar de 'l'amor a llarg termini', ha dit l'autor, qui ha afegit que 'l'amor no existeix', sinó que són les persones 'les que han de fer que existeixi'.

Després de l'èxit aconseguit amb 'El Llibertí', del mateix autor, la parella d'actors Ramon Madaula i Laura Conejero tornen a pujar junts a l'escenari del Teatre Poliorama per interpretar aquest thriller sobre la vida conjugal.

'La veritat és que mai no he sabut si la vida conjugal és una comèdia, un drama o una tragèdia', ha dit l'autor que no sabia en quin gènere podria encabir aquesta història. Per això, va creure que 'valia la pena fer un thriller, perquè hi podem trobar tot el que hi ha a un matrimoni: expectatives, misteri, enigmes...'.

El director del muntatge, Xicu Masó, ha dit que ha tingut la sensació de tenir dues obres a les mans: per una part, l'anàlisi sobre la vida conjugal madura i, per l'altra, la intriga, el thriller.

I és que 'Petits crims conjugals' retrata la parella del Gilles i la Lisa, un matrimoni que porta 15 anys casats, s'estima i vol seguir junta. Però s'ha d'afrontar al misteriós accident que ha patit Gilles i la posterior

s'ha sentit identificat amb alguns elements de l'obra i Conejero ha dit que interpreta un personatge amb 'unes contradiccions enormes'. L'autor ha afirmat que per a ell 'l'amor no existeix', perquè són les persones 'les que han de fer que existeixi'. L'obra, dirigida per Xicu Masó, estarà al Teatre Poliorama del 16 de febrer al 24 de març.

pèrdua de memòria.

'La història d'amor hi és', ha dit el director, qui ha afegit que 'és com si posessis en una proveta dos elements que formen una parella coneguda químicament i els hi apliquessis un reactiu per veure que passa'.

L'actor Ramon Madaula, que va ser qui va proposar el muntatge, ha remarcat que l'obra parla 'molt bé d'una parella

L'obra parla molt bé d'una parella que funciona, que vol estar junta, però que porta 15 anys'. que funciona, que vol estar junta, però que porta 15 anys'.

Tant Madaula com Schmitt han coincidit en remarcar la manca d'històries d'amors llargs, ja que la majoria són sobre inicis o trencaments.

Madaula ha assegurat haver-se sentit molt identificat amb alguns elements de l'obra, i que per tant 'pot ser un element de reflexió que pot interessar molt a la gent'.

Madaula ha afegit que té la gran dificultat de l'obra és que 'estàs contínuament jugant amb la veritat i la mentida, i saber que ha de veure o no el

públic, és molt fàcil en cinema, però no tant en teatre perquè estàs en escena tota l'estona'. 'Has de mesurar-ho tot molt bé per no anticipar res i perquè no es precipiti el final', ha dit l'actor.

Al seu torn, Laura Conejero ha explicat que interpreta un personatge que entra a escena

amb una 'càrrega emocional enorme' tot i que el públic no ho endevina al primer moment i com a actriu ho ha de 'dosificar'.

A més, Conejero ha parlat de la Lisa com un personatge que té unes 'contradiccions enormes, riquíssim i amb moltíssima complexitat' i que ha pogut 'gaudir molt'.

cafèambllet Febrer

3

4 LLORET DE MAR

160.000 documents digitalitzats i llenya per escalfar-se Gràcies a la feina de les persones contractades a Lloret pel Pla d’Ocupació, destinat a persones a l’atur, l’Arxiu Municipal de Lloret ha pogut ampliar el seu fons de material digital amb 160.000 nous documents.

Amb un total de 69 persones contractades durant els últims 6 mesos, el Pla també ha permès portar a terme accions com la neteja del terrat del CEIP Àngels Alemany, el canvi de rajoles dels lavabos de la Llar d’Infants Lola Anglada o el repàs de pintura al mateix arxiu municipal.

Per la seva banda, un equip de neteja forestal s’ha encarregat de la poda i tala d’arbrat, gestió dels residus llenyosos per aprofitament energètic i manteniment de marges i vials a les urbanitzacions.

cafèambllet Febrer LLORET

Internet gratis per wi-fi Albano Dante Fachin/ACN

Amb un telèfon, amb ordinador portàtil o un IPad, els lloretencs que es vulguin connectar a Internet sense haver de pagar res només s’han d’apropar a qualsevol dels equipaments municipals que des de fa uns dies ofereixen connexió wi-fi gratuïta. Els centres cívics de Can Carbó, el Rieral, el Molí, Can Sabata o l’Antic Local de les Aigües, el Punt d’Informació Juvenil El Puntet de Fenals, la Massia de Can Saragossa o, properament, a la nova Casa de la Cultura de la Plaça Pere Torrent.

Wi-Fi: el ying yang del segle XXI o el Prozac tecnològic

La nova ‘plaça vermella’ Als mapes aquesta plaça rep el nom de Plaça de l’Antic Hospital però tothom la coneix com la Plaça Vermella en referencia al color del recobriment de cautxú que aquests dies està sent renovat. Les obres, que tenen un cost de 95.000 euros, permetran substituir el cautxú, millorar la zona de vianants i posar nous jocs infantils.

PALAFOLLS

La historia del wi-fi comença l’any 1999 de la ma de Nokia i Symbol Technologies amb el nom de WECA (Wireless Ethernet Compatibility Aliance). El WECA permet que aparells com telèfons, ordinadors o tablets es connectin a Internet sense necessitat de cables. L’any 2003, els seus impulsors van creure que calia posar un nom més atractiu a aquesta tecnologia i per això van contractar l’empresa Interbrand que va posar el nom (WIreless FIdelity) i va dissenyar el logotip que es pot veure als llocs que ofereixen aquest tipus de connexió, un logotip inspirat en el mil·lenari símbol del Ying Yang. L’empresa Interbrand ha creat noms tan famosos com ‘Prozac’ o ‘Compaq’.

Prepareu els trastos vells Ja hi ha data per a la propera edició del Palafolls Totcanvi, la fira d’intercanvi. L’event tindrà lloc el proper 27 de març de 9 a 14hs a la Plaça Fòrum Palatiolo. Les bases de participació es poden consultar a la plana web de l’ajuntament (www.palafolls.cat) a adreçantse a El Cafè de Palafolls. Una oportunitat per fer net d’aquells objectes que no utilitzem i que poden ser interessants per a algú.

cafèam bllet Febrer

5

6

cafèam bllet Febrer JU TJATS

Condem natelM osso d’Esquadra que am enaçava am b publicar fotos pujades de to

H ostalric vol revitalitzar la Torre dels Frares L’Ajuntament d’Hostalric ha aprovat el projecte per tal de crear una zona d’equipament culturals i lúdics a l’extrem est del centre històric de la vila, una zona que des de fa anys ‘ha caigut en recessió com a conseqüència de la tendència del creixement, que s’ha dirigit a la zona de la Conna’ El projecte preveu també la recuperació de l’espai de l’Ateneu d’Hostalric. Fer concerts, exposicions, jugar o passejar seran alguns dels usos que es donarà a la zona. Hi haurà quatre àrees diferenciades (esportiva, espectacles, bar i sales d’assaig) i les obres tindran un cost de 518.000 euros, finançats en part, pels fons de la Lleu de Barris.

Tratam ientos de nanokeratina A lisados definitivos Cam bios de look Planchas G H D D epilación Láser Extensiones

972 354 853 Hores convingudes www.perruqueriamargot.com o al Facebook!! c/ J. Tarradellas, 24 · Blanes

Eljutjatpenalnúm ero3deG ironahaabsoltl'agentdelsM ossosd'Esquadrajutjatpercorrupció de m enorsatravésd'Internet,però l'hacondem natperun delicte d'extorsió.Lasentència im posaal'agent,AntonioJaén,unapenad'un anyim igdepresóperhaverdem anat6.000euros aunadonaam b quivatenirrelacions.L'acusatvafer-licreureque,sinopagava,espublicarien fotografieson apareixianuaalaxarxa.Jaén,queté40anysiviu aBanyoles,s'enfrontavaauna condem naglobalde7anysperdem anarfotografiesifercom entarispujatsdetoam enorsam b quiconversavaam b elM essenger.Eljutjat,però,noconsideraqueaquestaactitud,totiser'reprovable',constitueixidelicte. síque condem naAntonio Jaén Finsitot,segonsrecullla senperhaverextorquituna dona. tència,l'agentva convèncerla L'acusatvaconèixerlavíctim a, víctim a que no denunciés el Elsfetsalsqualsfareferència que pateix un trastorn lím itde cas als M ossos d'E squadra, elcasesrem unten a l'hivern la personalitat,a travésde l'as- perquè sinó les fotografies del 2005. Aleshores, aquest sociació 'Psicojove'a finalsdel apareixerien aInternet.Lavíctim a va arribara pagar-li1.000 agentdelsM ossosd'Esquadra 2004. euros,però quan l'acusatli'n va presidial'associació'Psicojove', dem anar m és,la dona va exque oferia assessoram entpsi- Sexe a distància cològic alsnoisa travésd'In- Ellila dona van m antenirdi- plicarels fets a la seva m are i ternetitam béfeiaxerradesals verses trobades (tant virtuals lesdueselvan denunciar. instituts. com presencials)ivan arribara L a sentència conclou que Lasentènciaconsideraprovat tenirrelacions sexuals.E n al- aquests fets constitueixen un que,desprésd'unad'aquestes gunes ocasions, tam bé van delicte d'extorsió i,per això, xerrades,Jaén va xatejarper practicarsexe a distància m it- condem na Antonio Jaén a un M essengeram b quatreestudi- jançantlawebcam .Lasentèn- any im ig de presó.A l'hora de antsd'ESO de l'IES de Santa cia considera provat que, a dictar la pena, la m agistrada Colom adeFarners.D urantles principis de juliol del 2005, aplica al processat l'atenuant converses,l'agentvadem anar Jaén va dem anar6.000 eurosa de reparació deldany,perquè fotografiesalesm enorsielsva la dona fent-licreure que uns varetornaralavíctim alaquanfer com entaris pujats de to. hackershavien entratalseu or- titatque lihavia pagat.

E ntre d'altres,els va dirque dinadori,sino pagava,publi- La sentència no ésferm a i,en tenien els ulls 'm olt bonics', carien fotografiesa la xarxa on un term inide deu dies,espot que eren 'm oltguapes'o que ella apareixia fent postures presentar recurs davant podrien arribaraserm odels. sexualsexplícites. l'Audiència de G irona.

E ljutjat,però,no considera que aquesta actitud conLLO R ET stitueixi delicte, i per això absol l'agent de les quatre acusacions de corrupció de m enorsquepesaven sobreell.

Segons recull la m agistrada L a secció locald’IC V de L loret de M ar ha convocat un R osa Fernández a l'escrit,els concurs d’idees per triar l’eslògan electoral que la forcom entarisdelm osso són 'in- m ació farà servira la propera cam panya electoralpertriar elnou alcalde de L loret.L es bases,que es poden conadequats'durantunaconversa am b m enors ièticam ent're- sultar a icvlloreteuia.w ordpress.com , estableixen que l’eslògan ha de tenir un m àxim de 5 paraules ino haver provables',perònopunibles.

A m és,lasentènciatam bé in- estat utilitzat anteriorm ent per cap partit polític o em dica que no ha quedatprovat presa.L a data lím it per a la recepció de propostes és el quelaconductadel'agenthagi 22 de febrer i han de ser enviades al correu electrònic afectat'l'evolució o eldesen- icv_euia@ iservicesm ail.com sense adjuntarcap dada pervolupam entdelapersonalitat' sonal. E l 23 de febrer la com issió executiva local farà públic elseu veredicte iprem iarà alguanyador am b 50 delesestudiants.

Totiabsoldre'ldelsdelictesde euros. corrupció de m enors,eljutjat A CN

L’eslògan d’IC V

Lloguer de locals a partir de 150m 2 info@ immoblesrossell .com 689 88 64 42 Cam í Ral Tordera

cafèambllet Febrer

7

8

cafèambllet Febrer camí a l’any 1989, a la ciutat brasilera de Porto Alegre, quan, després de la victòria del Partit dels Treballadors. En un context de forts desigualtats socials i recursos limitats, el nou govern va veure’s obligat a establir prioritats. Per fer-ho es va recolzar en les propostes de la societat civil i els moviments socials. Mitjançant un sistema assembleari es va crear una estructura que permetés als ciutadans incidir en les decisions sobre la despesa municipals. A partir de llavors, la idea dels pressupostos participatius s’ha anat obrint pas, davant la resistència del poder polític establert, que moltes vegades veu en aquesta proposta una retallada al poder que històricament ha tingut.

Però el procés iniciat a Porto Alegre es va convertir en una referencia mundial i l’any 2008, més de 100 ciutats de l’Europa Occidental havien inclòs aquesta modalitat de gestió als seus òrgans de govern. A Catalunya, municipis com Arenys de Mar, Parets del Vallès, Sabadell, Terrassa o Torredembarra també han apostat pels pressupostos participatius. Entre aquests, Santa Cristina d’Aro és el més ambiciós i posa a disposició dels ciutadans gairebé el 60% del seu pressupost… inclús hi ha una partida gestionada pels alumnes de 5è i 6è de l’escola municipal.

“Senyor Alcalde: Volem un toro mecànic” Què fa més falta? Posar el parquet nou al pavelló municipal o contractar un ajudant de cuina per a l’escola municipal? Posem semàfors nous o reparem el quadre elèctric del local social? A la festa major, contractem llits elàstics o un toro mecànic? Es faci el que es faci, el que està clar és que la factura de tot el que fan els nostres ajuntaments la paguem els ciutadans.

E.M.T.

Però tot i ser els que paguem, els ciutadans tenim una capacitat molt limitada per prendre aquestes decisions. Tant limitades com anar a votar un cop cada qua-

tadans posaren a les seves mans.

Davant d’aquesta visió limitada de la democràcia, que fa del ciutadà un mer espectador de les decisions dels seus representants, cada cop són més les veus que reclamen una democràcia més participativa, on la veu del ciutadà

Davant d’aquesta visió limitada de la democràcia, que fa del ciutadà un mer espectador de les decisions dels seus representants, cada cop són més les veus que reclamen una democràcia més participativa. tre anys. Davant d’això, no hauria d’estranyar que elecció rere elecció, gairebé la meitat dels ciutadans decideixi no anar a votar.

Avui, quan falten poques setmanes per a les eleccions municipals, els partits ja han posat en marxa la seva maquinària electoral: butlletins informatius, xerrades, debats, presentació de llistes, blocs, perfils de Facebook… bàsicament, el que els aspirants a ser alcaldes han d’explicar és com es gastaran els diners que els ciu-

tingui el pes que es mereix.

Democratitzar la democràcia “Fer que la democràcia sigui realment el govern del poble és l’objectiu de l’ajuntament de Santa Cristina, tenim la voluntat de democratitzar la democràcia” explica a la plana web de l’ajuntament el regidor d’Hisenda, Participació Ciutadana i Joventut, Joan Bou i Geli. Així, Santa Cristina d’Aro és una de les 50 poblacions espanyoles que ofereixen als seus ciutadans la possibilitat de gestionar una part del

pressupost municipal.

De Porto Alegre al món.

El concepte de ‘pressupostos participatius’ inicia el seu

Participació i crisi econòmica Però es pot permetre un ajuntament portar a terme accions com aquesta en un context de crisi econòmica com l’actual, on els ajuntaments han vist caure els seus ingressos de forma espectacular? Mariona Ferrer recull al seu exhaustiu estudi sobre el tema “Les experiències de pressupostos participatius als municipis catalans” les paraules d’un responsable de participació municipal: “tota crisi és una oportunitat. Quan hi ha menys recursos encara hi ha més necessitat de prioritzar, i la priorització és més important que mai fer-la amb la ciutadania i amb més cura.

Així, la crisi pot ser una oportunitat pels pressupostos participatius”. L’èxit dels processos participatius –explica Ferrer- depenen so-

Pressupostos infantils “Les experiències de pressupostos infantils tenen diverses funcions: formar a futurs ciutadans participatius, recollir demandes des de la perspectiva dels infants i aconseguir que les famílies s’impliquin en el procés dirigit a la població adulta. La metodologia amb els infants a Santa Cristina, explica, després de tenir consens amb els Mestres, és realitzar sessions de debat i votacions de proposta a l’aula i recollir els resultats del debat en família a través del quadern escolar” L’alcalde de Figaró-Montmany, on també hi ha pressupostos participatius infantil, descriu l’experiència: “Això és molt bonic. Una de les experiències més clares és la de la participació dels infants al poble. Que ells sàpiguen que tenen 8000 euros per gastar-se, que facin propostes i que votin. De vegades veig actituds en els nens que no veig en els grans: de fer coses pel poble, que decidir entre tots és possible…i que això es doni de ben petit és molt important. És una experiència per gravar-la”

9

cafèambllet Febrer

vint del lideratge polític. En molts municipis entrevistats, tècnics i responsables reconeixen que el lideratge i el suport des d’alcaldia és una variable clau” Un camí llarg Posar en marxa un sistema de pressupostos participatius és un camí llarg i que requereix molta energia i diners. Però els resultats a les poblacions on s’han aplicat parlen per si mateixos. A Arenys de Mar, el primer pressupost participatiu a l’any 2007 va rebre 198 propostes. Al 2010, 673.

Un projecte de pressupost participatiu requereix repensar una gran part de les estructures dels òrgans de govern, un enorme treball

mobilització ciutadana i, sobretot una aposta decidida per part del poder polític per cedir una part del seu poder al poble que, al final, és qui paga la factura.

A Espanya i a Catalunya hi ha moltes organitzacions,

A Arenys de Mar, el primer pressupost participatiu a l’any 2007 va rebre 198 propostes.

Al 2010, 673. universitats i plataformes que treballen per informar, donar recolzament tècnic i de difusió a iniciatives d’aquest tipus. Ara està en mans dels

responsable polítics fer el pas i convidar als ciutadans a no ser simples espectadors d’una política local que amb prou feina aconsegueix engrescar a la meitat de la població. Aquestes properes setmanes, els partits competiran per fer les propostes més atractives, les promeses més agosarades i tenir els eslògans amb més ‘gantxo’ Seria molt interessant que entre totes aquestes propostes i promeses es pogués veure alguna intenció de donar als ciutadans una mica més de cabuda en les decisions importants de cada poble, alguna intenció que vagi més enllà de demanar el nostre vot i deixar-nos com simples espectador fins d’aquí a quatre anys.

Idees per a alcaldables Les experiències de pressupostos participatius en els municipis catalans

Polis, la ciutat participativa.

Participar en els municipis: qui, com i per què?

> Mariona Ferrer Fons analitza 11 municipis catalans on s’han posat en marxa experiències de pressupostos participatius.

D’Arenys de Mar a Santa Cristina d’Aro i de Figaró-Montmany fins a Sabadell.

> Reflexió sobre les bases de la participació i el que representa que la ciutadania es coresponsabilitzi de les decisions que es prenen.

> Mariona Ferrer. Fons Departament de Ciències

Barcelona. (Disponible a http://bit.ly/fwne7f)

Font, J, i I. Blanco. 2003. Diputació de Barcelona:

Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (Disponible a http://bit.ly/g47HSK)

Manual de metodologías participativas > Observatorio Internacional de Ciudadanía y Medio Ambiente. Un manual dissenyat per a que serveixi de guia als moviments socials interessats a aprofundir en el camí de la democràcia participativa. > (Red CIMAS) Varis autors. (Disponible a

Experiències de democràcia participativa local a Catalunya: un mapa analític > Estudi que detalla l’estat de la participació ciutadana a Catalunya: on es participa més, característiques dels processos i els seus actors.

Font, J. i C. Galais. 2009. Direcció General de Participació Ciutadana: Barcelona.

(Disponible a

http://bit.ly/hvs1wM)

http://bit.ly/eqIWVY)

Pressupostos participatius: per on comencem?

Tipologia y modelos de los presupuestos participativos en España

> “No hi ha receptes tancades ni fórmules màgiques” Aquest estudi analitza les diverses maneres d’aplicació dels pressupostos participatius.

> Estudi comparatiu entre els pressupostos participatius de les ciutats d’Albacete i Segovia on es vincula el procés a la transparència en la gestió municipal.

Blanco, I. I I.Lop. 2004, Fundació Jaume Bofill:

Ganuza, E. 2005. IESA Working Paper Series,

Barcelona (Disponible a http://bit.ly/hiCgtn)

IESANCSIC:

Córdoba.

(Disponible

a

Senyor alcalde, que potser m’està amagant alguna cosa?

L’accés a la informació pública és un altre dels comptes pendents de molts ajuntaments. A la nostra zona tant ciutadans com polítics a l’oposició, es troben amb dificultats –o directament amb negatives- a l’hora d’accedir a dades que tot i pertànyer a tots, els nostres representats la fan seva.

De la mateixa manera que els pressupostos participatius volen ser una resposta per tal de donar més poder de decisió als ciutadans, cada cop més col·lectius veuen en l’accés lliure a la informació pública una manera de poder exercir els drets individuals i, a l’hora, enfortir un democràcia que, a hores d’ara, genera molts dubtes. I aquests dubtes i queixes no són només patrimoni de grups altermundistes ni antisistema. Des de dintre del mateix sistema les crítiques són constants. Hem preguntat a diferents polítics que exerceixen l’oposició a la nostra zona i el resultat ha estat preocupant: poca transparència, molta dificultat per accedir a

“Al nostre ajuntament n’hi ha milers d’instàncies dels ciutadans a les que mai s’ha respost ni es respondran, a l’espera de que el ciutadà s’esgoti i desisteixi” dades i poc respecte per la veu del ciutadà.

Veiem alguns exemples.

Jordi Orobig, del grup municipal d’ERC a Lloret de Mar és taxatiu: “El nostre ajuntament no és gens transparent. Si demanes informació no te la deneguen (això seria il·legal) però l’accés a la informació es converteix en una mena de joc del gat i la rata, en el que qui és més dèbil –l’oposició- té les de perdre” Marc Fuertes encara ho té més difícil. El seu grup (MILLOR) fa oposició sense representació al ple. “Fets com programar sense cap necessitat ni urgència plens municipals de 7,5h de durada per que ningú sigui capaç de veure’ls posant els punts més conflictius, ocults o amb interessos dubtosos a les 3 de la matinada i a on ens juguem 80 milions d’euros i requalificacions per tal d’evitar tenir audiència, (i això sense comptar amb el fet de fer-los enrevessats per esgotar i confondre als ciutadans...) ja demostren per si soles les lletges tècniques polítiques” “Al nostre ajuntament – continua Fuertes- n’hi ha milers d’instàncies dels ciutadans a les que mai

http://bit.ly/eJAYRo)

Guía Metodológica de los Presupuestos Participativos > Com es pot posar en marxa un procés de pressupostos participatius. Un detallat document elaborat pel col·lectiu Preparacción.

Francés, F. i A. Carrillo. 2008. Preparacción: Alicante. (Disponible a http://bit.ly/gD6zew)

Le resulta difícil dejar de fumar?

La solución definitiva llega cuando experimentamos que el “acto de no fumar” es más placentero que el “acto de fumar”. Desde ese momento fumar pierde todo sentido. ¿Cómo llegar ahí? Esa es la tarea de la TERAPIA PARA DEJAR DE FUMAR que pongo a su disposición a lo largo de 4 sesiones durante 1 mes.

JULIÁN HARO GONZÁLEZ · Dipl. en Terapia Breve Estratégica · Tel. 654 730 559

s’ha respost ni es respondran, a l’espera de que el ciutadà s’esgoti i desisteixi” Aquesta feblesa l’ha patit, segons explica la seva responsable Susanna Riera, Colomencs pel Canvi: “Fa dos anys hem demanat un informe del tècnic de medi ambient respecte el compliment de les normes dictades per l’ACA en una promoció urbanística a tocar de la riera. Encara no hem rebut resposta”.

Riera va més enllà i explica que fins i tot, l’ajuntament es nega a donar resposta al Síndic de Greuges, qui va actuar a instàncies de les queixes de l’oposició.

Josep Marigó del PSC de Blanes és molt clar: “Si per transparència entenem ‘donar documents i documentació sobre temes municipals que siguin d’interès per a la ciutadania, l’ajuntament de Blanes no és transparent, rotundament no” Marigó posa el següent exemple: “Hem volgut conèixer documentació sobre subvencions donades des de l’àrea d’esport o els informes del departament de serveis socials i encara no ens ho han proporcionat” També a Blanes l’ecosocialista Joan Salmerón és molt crític: “Portem 3 anys demanant resultats sobre el cost de l’hora gratuïta de pàrquing: cost? Surt a compte? Ningú ho sap, ells tenen les dades”. “Hem demanat còpies de les gravacions dels plens municipals -continua Salmerón- però no ens ho donen. Carles Gibert ens va dir que ‘ho demanaria per a ell i ja ens ho passaria’…com si ens fes un favor” A Malgrat de Mar, Neus Serra explica a mòde d’exemple del que ella considera ‘rigidesa a l’hora de facilitar informació’: “L’exemple més recent és el de la manca d’informació sobre la posada en funcionament de la nova línia 4 de bus. Vam demanar les dades i estudis efectuats amb caràcter previ. Ens van dir que cap problema, però tot i demanar-ho de forma reiterada no ens han lliurat cap document” No és d’estranyar que sent aquesta la situació, apel·lar a la participació ciutadana sigui una de les promeses estrelles dels candidats en aquestes properes eleccions municipals.

Josep Marigó veu en la creació del Consell de Barri una manera de permetre que siguin els ciutadans que marquin les prioritats en temes de via pública, paviments, parcs i jardins, “la qual cosa és una manera de participar en la gestió pressupostària”. Marigó, com tots els consultats també creu que crear canals aprofitant Internet “és una necessitat”.

10

cafèambllet Febrer LLORET DE MAR

MEDI

L’Alt Maresme ja no tira aigua bruta al mar La planta de pretractament d’aigües brutes processa diàriament entre 24.000 i 38.000 metres cúbics que arriben de Pineda, Calella, Santa Susanna, Palafolls i Malgrat de Mar Diari Maresme · Redacció

Les obres de renovació de la planta de pretractament d’aigües residuals de l’Alt Maresme ja estan en el seu tram final. El passat 27 de gener, la planta, que està situada al costat del cementiri municipal de Pineda de Mar, ja va començar a abocar aigua prèviament tractada al mar mitjançant les canonades submarines.

Aquesta notícia va ser confirmada en el darrer ple per la regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Pineda, Mònica Palacín (ERC), qui també va destacar que actualment ja es pot iniciar el pretractament de l’aigua “amb millors garanties” abans de la posada en funcionament de l’estació depuradora que s’està construint a l’antiga pedrera de Montpalau.

Segons les dades facilitades

per l’auditoria mediambiental de Pineda de Mar, a les instal·lacions hi arriben diàriament entre 24.000 i 38.000 metres cúbics d’aigües brutes, una xifra que varia segons l’estació de l’any. El nou edifici, que substitueix la planta de pretractament anterior i que disposa de millors mecanismes de depuració, rep les aigües residuals d’altres municipis a més de Pineda, que hi arriben des de Malgrat de Mar, Palafolls, Calella i Santa Susanna a través de diferents estacions de bombament.

D’altra banda, el consistori pinedenc ha avançat també que les obres de la depuradora estan “molt avançades“. Un cop estiguin enllestides, fonts municipals han assegurat que la planta de pretractament serà “una solució alternativa en cas que la depuradora pugui tenir problemes de funcionament algun dia”.

HOSTALRIC

Mor un veí d’Hostalric en un accident laboral Un treballador ha mort aquest dilluns a la tarda en una empresa de Vilallonga del Camp (Tarragonès) després de quedar atrapat accidentalment entre la màquina elevadora i el sostre de la nau on realitzava tasques de manteniment, segons han informat els Mossos d'Esquadra. La víctima, un home de 50 anys i veí d'Hostalric, es trobava a uns cinc metres del terra a sobre de l'elevador, que té els comandaments a la plataforma. Després de caure sobre els controls, la màquina s'hauria elevat fins al sostre i hauria atrapat el cos de la víctima. Els equips d'emergència no han pogut fer res per salvar la vida de l'home, un cop rescatat.

Al lloc de l'incident s'han desplaçat tres patrulles dels Mossos d'Esquadra, dues dotacions del Bombers de la Generalitat i efectius del Servei d'Emergències Mèdiques. Els Mossos d'Esquadra recopilen tota la informació possible per posar aquest fet en coneixement de l'Autoritat Judicial i del Departament de Treball.

La planta de pretractament · Aj. de Pineda

Actualment, les instal·lacions de la nova depuradora acullen gairebé tota la maquinària necessària per posar-se en marxa i el consistori preveu que siguin operatives “ben aviat“. Tot i això, encara l’ajuntament de Pineda no disposa d’una data concreta de l’inici de les seves funcions. L’alcalde de Pineda, Xavier Amor (PSC), ha avançat que es reunirà pròximament amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, per acabar de confirmar els terminis previstos per a la seva inauguració.

Tractament anti-alcohol en comptes de presó L'acusat d'intentar degollar un home amb un coll d'ampolla al bar Santa Ana de Lloret de Mar s'haurà de sotmetre a un tractament de deshabituació de l'alcohol.

El fiscal demanava que el condemnessin a 6 anys de presó per intent d'homicidi, però finalment ha arribat a un acord amb la defensa.

Han pactat una pena de 4 anys, que després han substituït pel tractament.

El cas es remunta al febrer del 2009. Jose Antonio Ruiz era al bar amb la seva dona, amb qui discutia. Un dels clients li va recriminar la seva actitud i es van començar a enganxar. Quan semblava que tot havia tornat a la calma, el condemnat va reaparèixer amb una ampolla a la mà i va agredir dos clients. Ruiz anava begut.

cafèambllet Febrer

11

12

cafèambllet Febrer SANTA COLOMA

L'Ajuntament de Santa Coloma de Farners aprofitarà el canvi de govern per demanar de nou rebre l'aigua del Pasteral L'Ajuntament de Santa Coloma de Farners demanarà a la Generalitat, aprofitant el canvi de govern, que es replantegi la solució d'abastament d'aigua potable al municipi des de la dessaladora de Blanes. El consistori intentarà així que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) es decanti per una connexió amb el Pasteral, que seria més 'coherent i lògica', ACN

Així, Solà confia que el canvi de govern a la Generalitat 'propiciï noves converses' i es pugui tornar a la proposta inicial que va presentar l'equip de govern en el seu moment i que era la connexió amb el Pasteral. D'aquesta manera, i segons va acordar el ple de dilluns passat, el consistori farà arribar a l'ACA la petició que es replantegi l'opció de Blanes.

El regidor de Medi Ambient, Josep Cullell, ha recordat en declaracions a l'ACN que quan l'ACA va optar per la dessaladora de Blanes, que havia d'abastir Maçanet, Vidreres, Sils i Santa Coloma, no els van deixar alternatives. 'Llavors no era ben vist continuar agafant aigua del Ter', ha explicat.

El projecte d'abastir-se de Blanes estava ara en fase d'exposició pública i, segons s'havia anunciat, entre el 2011 i el 2012 havia d'entrar en servei,

segons l'alcalde, Antoni Solà. L'ACA va incloure Santa Coloma en l'opció d'abastament d'aigua des de Blanes argumentant que era la millor solució per optimitzar recursos, una proposta que mai va satisfer l'equip de govern de l'Ajuntament, però que va acatar per garantir, en un futur, l'aigua a la població.

El consistori considera aquesta opció més 'coherent' que abastir-se de la dessaladora de Blanes

ha concretat el regidor. Cullell ha argumentat que el Pasteral és una millor opció per Santa Coloma, ja que passa a menys de dos quilòmetres del centre de la població, a part que seria 'més econòmic'. Tot i que no hi ha xifres per concretar quin seria l'estalvi, Cullell ha especificat que avui el preu de connectar-se amb Blanes és d'1,8 MEUR. El cost del projecte per abastir el municipi d'aigua potable va a càrrec, a parts iguals, de l'ajuntament i l'ACA.

SELVA

Alcaldes de La Selva: ‘L’AP 7 ha de ser gratuïta mentres la NII no estigui acabada Albano Dante Fachin/ACN

Lladres d’estancs detinguts a Lloret 15 estancs robats en poc més de 6 mesos arreu de Catalunya. Un fet inusual que no podia ser fruit de la casualitat: algú s’estava especialitzant en aquest tipus de robatori. A principis de gener els Mossos d’Esquadra van veure els fruits de les seves investigacions a Lloret de Mar: 8 detinguts, 200.000 euros en tabac i tot el material necessari per obrir un estanc…quan està tancat: dues tisores per tallar xapa metàl·lica, quatre tornavisos, un parell de punxons, unes tenalles, una llanterna, una serra radial i una cisalla. Els estancs afectats, estan situats a Fogars de la Selva (Selva), Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), Riudarenes (Selva), Caldes de Malavella (Selva), Riells i Viabrea (Selva), Bordils (Gironès), Sils (Selva), Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà), Verges (Baix Empordà), Seva (Osona), Balenyà (Osona), Sant Cebrià de Vallalta (Maresme) i Vila-rodona (Alt Camp).

Els alcaldes de la comarca de la Selva han aprovat aquest dijous una moció on demanen a Foment la gratuïtat del tram de Maçanet de la Selva fins a Sarrià de Ter de l'AP-7 mentre les obres de la N-II no finalitzin, una demanda que ja li van fer arribar fa uns mesos.

Consideren que seria 'just' per 'minimitzar' el trànsit que hi ha actualment i millorar la seguretat, segons ha explicat el president del Consell Comarcal de la Selva, Jordi Gironès.

L'acord també insta al Ministeri de Foment a donar prioritat a les obres, aturades des de fa dos anys.

Els alcaldes de la Selva estan 'preocupats' per la situació en

què es troba la N-II i alerten de la falta de seguretat d'alguns punts d'aquesta via. Davant aquest fet i les repercussions econòmiques que comporta l'aturada de les obres, han tornat a reclamar a Foment que doni prioritat a aquest tram per tal que es pugui acabar el més aviat possible. Mentrestant, però, demanen també que el tram de l'AP-7 que va des de Maçanet

de la Selva fins a Sarrià de Ter sigui gratuït. 'Seria just almenys per minimitzar el trànsit que hi ha i millorar la seguretat', ha assenyalat el president del consell comarcal de la Selva, Jordi Gironès.

Els ajuntaments faran arribar la petició a Foment i no descarten organitzar un acte públic per expressar la seva preocupació davant aquestes obres.

Sólo cobramos si usted cobra!

14

cafèambllet Febrer BLANES

La pista blava de la ciutat esportiva de Blanes, de 1.044 metres quadrats.

Blanes vol allargar la temporada turística amb la inauguració de la ciutat esportiva Blanes intentarà desestacionalitzar el turisme amb la inauguració, el pròxim 20 de febrer, de la ciutat esportiva. Així ho ha explicat l'alcalde, Josep Trias, que ha incidit en captar els esportistes dels països nòrdics, perquè puguin practicar al municipi les activitats que no poden desenvolupar als seus llocs d'origen determinades èpoques de l'any. Allargar la temporada turística i a la vegada també beneficiar les entitats esportives locals, perquè puguin 'demostrar el seu potencial'. Aquest cap de setmana se celebraran unes jornades de portes obertes per poder ensenyar finalment al públic aquestes instal·lacions, nou anys després que s'iniciés el projecte.

Albano Dante Fachin/ACN

'Són unes instal·lacions prou importants al país per ser considerades de les millors'. Així ha qualificat Trias la ciutat esportiva, que després d'anys d'obres i retards en els terminis, finalment podrà obrir de manera oficial les portes, tot i que ja funciona a mig gas de fa uns mesos. L'alcalde ha demanat la col·laboració del món empresarial per treure rendiment de la ciutat esportiva, argumentant que l'administració ja ha invertit en instal·lacions públiques, i ara són les companyies turístiques les que han de col·laborar per fer de Blanes 'un destí turístic i esportiu'.

També, Trias ha insistit que caldrà aprofitar aquest equipa-

ment per captar esportistes nòrdics, fins i tot els que siguin d'elit. En aquest sentit, el consistori està mantenint contacte amb entitats turístiques i esportives del països nòrdics, França i Gran Bretanya per tal que puguin venir a fer estades al nou equipament. D'aquesta manera, Blanes vol desestacionalitzar el turisme i aprofitar la distinció de turisme familiar i esportiu que té per atraure aquest tipus de públic.

Les instal·lacions també estan a punt per rebre la primera competició important a finals de febrer. La ciutat esportiva acollirà del 24 al 27 de febrer la copa de Rei d'Hoquei patins.

Aquest ha estat un dels projectes més grans que ha impulsat la població i el projecte

En una segona fase està previst que es construeixi una piscina i el camp de futbol.

sprés. Ara, passats més de vuit anys, finalment l'equipament està a punt. La ciutat esportiva té una superfícies d'uns 7.000 metres quadrats, quatre pistes i una capacitat per acollir més de 4.000 espectadors. D'altra banda, en una segona fase està previst que es construeixi una piscina i el camp de futbol. La ciutat podrà acollir esports com bàsquet, futbol sala, handbol, gimnàstica rítmica, tennis, boxa o patinatge artístic, entre d'altres. També s'hi faran concerts, festivals teatrals, congressos o fires de comerç, segons ha avançat el consistori.

s'ha allargat durant més de vuit anys. El cost de l'equipament, que aspira a ser un referent per clubs esportius del país però també de l'estranger, ha superat els 30 MEUR. Els tràmits per adquirir els terrenys van començar al 2002 i les obres es van iniciar poc de-

A la ciutat esportiva amb bus D'altra banda, Blanes amplia el servei d'autobús amb motiu de la posada en marxa oficial de la ciutat esportiva. Així, l'Ajuntament posarà en funcionament a partir del 13 de febrer, coincidint amb les jornades de portes obertes, l'ampliació de la línia 9 fins a les noves instal·lacions, ja que ara només arribava a Mas Cremat. Els autobusos circularan diàriament cada 25 minuts i el cap de setmana, cada 50.

Primera visita i pressupost sense compromís

elplaerdelmóndelmenjar mercats · taules · cuines

cuinal i n g us

Suplement gastronòmic de La Selva i l’Alt Maresme · Febrer 2011

RESTAURADORS

Domus Sent Soví o la gastronomia més enllà de Ferran Adrià El passat de 24 de gener l’ajuntament d’Hostalric va adjudicar el projecte d’obra, del Domus Sent Soví, un projecte que cada cop està més a prop de ser una realitat.

El Llibre de Sent Soví és el text culinari i gastronòmic més antic en llengua catalana del que es té notícia. Escrit l’any 1324 amb el títol “Llibre de totes maneres de potatges de menjar” el llibre no va ser publicat fins l’any 1952, quan es va convertir en un referent i en la peça fundacional de la tradició gastronòmica en llengua catalana.

Avui, en un moment en que la cuina catalana és sinònim d’avantguarda i modernitat, el Llibre de Sent Soví dona nom a una de les propostes gastronòmiques que estàn donant més que parlar –amb permís de la Fundació Ferrán Adrià, es clar: el Centre d’Interpretació de l’Alimentació de Catalunya Domus Sent Soví, un espai que, ubicat a Hostalric, es fixa com a objectiu “fomentar l’interes i el coneixement del patrimoni gastronòmic català” El projecte està en marxa

El passat 24 de gener, l’ajuntament d’Hostalric va adjudicar a tres empreses –dues d’Hostalric i una de Riudellots- el projecte d’obres, mobiliari i cuina, per un valor de 500.000 euros. Unes obres que convertiran l’edifici de Can Llensa, una antiga fàbrica de suro en un referent internacional de la cuina catalana.

“A la Domus tractarem el fet gastronòmic des del punt de vista del Producte, centrant-nos en la gran varietat de productes autòctons que proporcionen a la gastronomia catalana la seva personalitat pròpia i diferenciada” Primeres accions La Domus Sent Soví, l’Ajuntament d’Hostalric i el Consell Comarcal de la Selva han iniciat una campanya per identificar i mobilitzar els productors i el·laboradors de productes agroalimentaris de la comarca de la Selva.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és poder disposar d’un recull dels productors i elaboradors agroalimentaris de la comarca, per tal de poder treballar de forma conjunta en la posada en valor d’aquests productes, el manteniment dels llocs de treball generats per aquestes activitats, i en el posicionament d’Hostalric com a municipi de referència en l’àmbit de l’alimentació i la gastronomia.

Per fer-ho, durant els propers mesos, es contactarà amb els diferents productors i elaboradors de la comarca per conèixer el tipus de productes que ofereixen, i s’anirà configurant una guia amb el recull dels productes agroalimentaris del territori.

A continuació, s’organitzarà una campanya de promoció dels productes locals, i la creació una xarxa de comercialització de productes agroalimentaris de proximitat des de la Domus Sent Soví.

Si sou productors i voleu més informació, podeu consultar el bloc domussentsovi.blogspot.com o trucar al telèfon

Plaça Catalunya, 13 · 17300 · Blanes

La Burlamacca, o com l´hoquei ens va portar les ‘millors pizzes del món’ El protagonista d'aquesta història culinària és, en comptes d'un cuiner, un esportista.

La carrera esportiva de Marcelo Uribe, jugador d'hoquei sobre patins, va tenir com a protagonista Itàlia. Durant sis anys les pistes italianes el van acollir com a jugador, a la vegada que els seus restaurants l'acollien per gaudir de la seva altra passió: la gastronomia. A Prato, una ciutat de la Toscana italiana, Marcelo va conèixer “il Grandissimo Don Chisciotte”, el pare de les pizzeries Burlamacca, una cadena de

restaurants italians amb 11 locals repartits per tot Itàlia. “Des de que la vaig provar vaig tenir clar que la pizza de la Burlamacca era la millor del món i vaig decidir que quan tornés a Blanes, la portaria amb mi”. Dit i fet, el passat desembre va obrir a la Plaça Catalunya Burlamacca Blanes.

Amb productes italians, pizzaiolo italià i una decoració genuïnament italiana, La Burlamacca ofereix la garantia d'una cadena de restaurants italians...que triomfa a Itàlia!

La vera pizza napoletana Cucina italiana d’alta qualità

Plaça Catalunya, 13 · 17300 · BLANES

elplaerdelmóndelmenjar

c uin a lin gus RESTAURADORS

De Tagamanent a Hong Kong per explicar la cuina catalana 'Va ser casualitat. La passada tardor sabia que l'Annie Leong, una periodista especialitzada en gastronomia i viatges, havia de venir i la vaig trobar collint bolets. Li vaig dir que allò seria el seu sopar i, veient el resultat, va obrir els ulls', recorda Brunés en declaracions a l'ACN. I afegeix: 'Va veure que la cuina catalana és una gran desconeguda pels xinesos i em va proposar anar-hi.

Quan va marxar, ja ho teníem tot lligat'.

Brunés, que fa 18 anys que té el negoci i en fa 30 que cuina, viatjarà el prò-

xim mes de març a Hong Kong per enregistrar cinc receptes per Sing Tao News, propietat de l'empresa de mitjans de comunicació Sing Tao News Corporation Limited, que està adreçada a la població xinesa.

'Ho valoro molt positivament perquè seré la representant de la cuina catalana però també perquè hi va l'interès del meu negoci', reconeix.

La cuinera ha destacat que amb els seus plats pretén 'que tinguin una idea de la cuina catalana i alguns dels seus punts bàsics, com el

Ànec amb peres, truita de patates, truita de verdures, paella de mar i muntanya, bacallà amb espinacs i cigrons, pa amb tomàquet, crema catalana i romesco. Són els plats que la cuinera i propietària del restaurant i casa de turisme El Folló de Tagamanent (Vallès Oriental), Mercè Brunés, cuinarà a Hong Kong per donar a conèixer la gastronomia catalana convidada per una periodista local. Brunés ha explicat a l'ACN que 'és un honor' representar l'alimentació catalana però s'ha mostrat decebuda perquè no li permetin cuinar una de les seves especialitats: el pa.

sofregit, la picada, la samfaina o el pa amb tomàquet'. Així, explica, 'sabran què han de menjar quan vinguin a Catalunya i que estem a pocs quilòmetres de Barcelona'.jejeje Pel que fa a la cuina de Hong Kong, ha explicat que, tot i la presència de la continental, es pot afirmar que és totalment xinesa: 'No sé si trobaré bon pa. De moment, el pernil i la llonganissa m'ho enduré d'aquí i ja m'han dit que l'oli que tenen és excel·lent'.

Brunés, però, lamenta que no li deixin cuinar pa, que és una de les seves especialitats. De fet, El Folló fa el primer dis-

sabte del mes de juliol, l'anomenada Festa del Pa amb cuiners com Xavier Barriga, Xavier Puigdelloses, Josep Pasqual i Albert Iglesias.

Experiència internacional

No és la primera vegada que Brunés exposa la seva experiència amb els fogons amb mitjans de comunicació internacionals. La BBC, de la mà del conegut Rick Stein, ja va enregistrar Brunés

cuinant ànec amb peres per una sèrie sobre racons més amagats que s'emetrà els pròxims mesos. La cuinera, a més, va fer classes de cuina a Londres i parla anglès perfectament.

21

cafèambllet Febrer

‘Poques coses són tan gratificants com fer que algú es senti millor.

Per això ens fascina la nostra feina’

Carme Aragonés, directora de Croal Salut

Àngela patia dolors a les cames i les cervicals. A la nostra Unitat del Dolor vam treballar per alleugerir aquests dolors fent que Àngela, a l’igual que moltes altres persones, pogués gaudir d’una millor qualitat de vida.

Ricard patia una artrosi de genoll. Gràcies al tractament amb ozó, la seva mobilitat ha millorat i el dolor ha gairebé desaparegut. L’ozó, un gas que es troba a l’atmosfera de forma natural, està indicat per a tot tipus d’úlcera de difícil cicatrització, fibromiàlgies, patologies reumàtiques, hèrnies discals, herpes, túnels carpians o artrosis de turmell.

Carles tenia una hèrnia discal. Gràcies a la discoliosi percutània la seva qualitat de vida va millorar molt.

Aquesta tècnica, que es practica amb anestèsia local i sedació, té un periòde de convalescència i rehabilitació molt curt i permet una ràpida incorporació al treball.

Els factors de creixement van ajudar la Raquel a recuperar-se ràpidament d’una fractura de tíbia.

Aquesta tècnica permet tractar patologies degeneratives, tendinitis i ruptures musculars entre d’altres.

La Rosa tenia els forats de les orelles esquinçades. A la nostra Unitat de Medicina i Cirurgia Estètica, Plàstica i Reparadora vam solucionar aquest petit problema de manera ràpida, senzilla i còmode. En aquest sentit, són moltes les persones que senten el desig de corregir aquelles qüestions corporals i facials, que amb mètodes senzills queden resolts i amb preus molt assequibles.

Des de la Intralipoteràpia, una opció no quirúrgica en el tractament de l’adipositat localitzada, fins al lifting facial localitzat sense passar pel quiròfan.

A Croal pots venir per treure't unes verrugues al moment fins a arreglar-te els forats de les orelles esquinçats...

Glòria no estava grassa, però feia temps que estava guanyant quilos. El nostre equip de tres dietistes, dos metges i un endocrí va trobar un pla totalment personalitzat i controlat per a que la Glòria no continués pujant de pes.

En Lluís es va fer mal al maluc jugant a futbol. La nostra unitat especialitzada en Medecina de l’Esport va fer el seguiment de la seva lesió i el va ajudar a recuperar la millor forma per poder seguir gaudint sense dolors de la seva gran passió: el futbol

www.croalsalut.com / 93 762 90 25

22

cafèambllet Febrer BLANES

Michael Parra: ‘primus inter pares’ del motociclisme català A l’antiga Grècia, a l’imperi romà o a l’Edat Mitjana, una figura de la vida política va destacar: el ‘primus inter pares’, un líder que sobre el paper comparteix les mateixes atribucions que la resta, a la pràctica és qui porta la veu cantant. Als seus 8 anys i havent trencat una pila de rècords, al blanenc Michael Parra ja ningú li discuteix el seu lideratge.

ADF

Mentre el Barça trenca rècords setmana si setmana també, un esportista blanenc trenca amb totes les marques establertes fins ara en el món del motociclisme. Ell és Michael Parra, qui als seus 8 anys és el pilot més jove en aconseguir consecutivament el Campionat Promovelocitat 50cc., el Campionat de l’Open Racc 50cc, el Campionat de la Copa Superkids i el Campionat de Supermotard.

Però per a que els que no estiguin al dia en el món del motociclisme, i per que pugin entendre la veritable magnitud de les fites acon-

seguides per Michael podem dir, per exemple, que Dorna, l’empresa que organitza entre d’altres, el Campionat de Moto GP, ha assenyalat aquests campionats com ‘la pedrera del motociclisme mundial’.

Així doncs, es podria dir que ara mateix el blanenc Michael Parra és el ‘millor dels millors’.

Aquest 2011 serà per a Michael un any important.

Juntament amb els mecànics de l’equip Pio Motorsport, Michael participa activament en el procés de disseny de les motos i motors Metrakit. Michael será el pilot de proves d’aquestes màquines que després faran servir tots els

LLORET

Lloret, seu olímpica Lloret acollirà les cinc primeres edicions del Senior Sport Meeting, que espera reunir a la seva primera edició uns 1.000 sèniors de tot Europa. La signatura ha comptat amb la presència de Valero Rivera, entrenador de la selecció nacional d’handbol i President del Comitè Organitzador. Valero Rivera ha destacat “tenir a Lloret de Mar com a seu de l’esdeveniment ja significa un èxit assegurat, tant per l’aposta decidida de l’Ajuntament de Lloret de Mar, encapçalada pel seu alcalde, Xavier Crespo, per potenciar el turisme esportiu; com per les seves excel·lents infraestructures esportives i d’allotjament.”

Del 10 al 14 d’octubre, Lloret de Mar acollirà el Senior Sport Meeting, unes olimpíades destinades a majors de 50 anys procedents de Catalunya i altres parts d’Europa. És tracta de la primera edició d’aquest campionat poliesportiu en el qual els sèniors participaran de forma individual, de forma competitiva o participativa.

pilots de Metrakit.

Uns èxits i reptes que Michael encara amb la companyia del seu pare, Manolo, que sempre té paraules d’agraïment per als esponsors de la meteòrica carrera de Michael. “El recolzament de l’ajuntament de Blanes, de Bartec, de la Marisqueria La Escórpora… és molt important per poder continuar endavant i per a que Michael pugui continuar fent el que més li agrada: anar en moto” Des del cafèambllet encoratgem Michael a continuar amb aquests bons resultats i, sobretot, a passar-ho molt bé amb la seva moto. Sort, campió!

Michael Parra recollint un premi amb un dels seus ídols, Jorge Lorenzo

cafèambllet Febrer PUBLIREPORTATGE

Fa tres anys que gaudim d’una salut molt animal Si de vegades les nostres mascotes ens miren com a persones, de vegades necessitem atenció sanitària igual que una persona · Fa tres anys, la veterinària Mireia Balliu va apostar per la tecnologia d’última generació destinada als animals · Avui, el Centre Clínic Veterinari Mireia Balliu celebra el seu tercer aniversari convertit en un centre veterinari de referència a tota la comarca.

ADF

Potser pel nom no l’identifiqueu, però segur que l’heu vist: en Paco és un dels tres gossos de la Mireia Balliu (els altres són Gilda i Pepa) i és el protagonista gràfic de la clínica de la seva mestressa: en Paco surt a les targes de la clínica, als anuncis en premsa i a les enormes fotos que decoren les instal·lacions de la clínica.. per dintre i per fora.

Fa tres anys, la veterinària blanenca Mireia Balliu va obrir la seva clínica amb la intenció de poder atendre les mascotes de la gent com a ella li agradaria que atenguessin al Paco. Per això, a banda dels coneixements veterinaris, la Mireia va apostar per equipar la seva clínica amb la tecnologia més moderna en els diversos camps

de l’atenció sanitària als animals. Així, a les seves instal·lacions una mascota por ser operada amb la seguretat que dona tenir a tocar del

quiròfan un laboratori totalment equipat per poder fer diverses proves en menys de 10 minuts, o la sala de diagnòstic per la imatge on poder fer radiografies, ecografies o endoscòpies.

Avui, després de tres anys de camí fet la Mireia està molt satisfeta: “La veritat és que estem molt satisfets. La gran inversió que hem fet per poder oferir els tractaments amb les màximes mesures de seguretat ens ha donat molt bons resultats amb els animals, i els seus amos ho saben valorar. Avui en dia tenim clients d’arreu, sobretot de les comarques de La Selva i l’Alt Maresme”.

Centre Clínic Veterinari Mireia Balliu Av. Jaume I, 48 · 17300 · Blanes · 972 330 943 URGÈNCIES 24H: 663 944 551

Un laboratori d’última generació

Diagnòstic per la imatge La sala de diagnòstic per la imatge ens permet fer les proves necessàries per diagnosticar amb la màxima rapidesa qualsevol dolència de les mascotes...

Raixos X Raixos X amb contrast Ecografies Eco-càrdios Endoscòpies

URGÈNCIES 24H 663 944 551

El nostre laboratori està equipat amb els últims avenços en medicina veterinària. A dia d’avui som capaços de realitzar tota mena de proves en temps que oscil·len entre 5 i 10 minuts, amb la tranquil·litat i facilitat que això suposa a l’hora d’atendre als nostres pacients.

Hemogrames Bioquímiques Urianàlisis Citologies Medició electrolit Gasometries Coprològics

Especialitats Medicina Interna · Oftalmologia · Traumatologia · Cirurgia · Etologia · Anàlisis Clínics · Hospitalització · UCI

P

Únic centre de Blanes amb pàrquing propi just al costat de la clínica. Per a que no hagis de carregar amb la teva mascota!

Formació continuada En aquests tres anys, tant la Mireia com el seu equip han apostat per la formació continuada, per estar al dia de les últimes novetats en tot el referent a la sanitat animal. A banda d’això, alguns dels casos tractats a la clínica han estat presentats a diversos congressos veterinaris degut a la seva singularitat o dificultats presentades.

Quiròfan i UCI El nostre quiròfan està equipat amb la última tecnologia de la medicina veterinària: multiparamètrics, respiració mecànica, bisturí elèctric, etc. Al nostre quiròfan cada dia practiquem cirurgies de tot tipus. Des de les coses més senzilles fins a grans intervencions. Per a aquestes últimes disposem d’una UCI on podem controlar el procés post operatori al màxima les 24 hores. L’augment de la casuística del centre i la gran quantitat de cirurgies delicades ens va impulsar a posar en marxa aquest equipament, on els animals estan monitoritzats constantment.

Desfilada canina, l’ànima de la clínica Des de fa tres anys, des de la clínica impulsem la “Desfilada Solidària Canina”, un esdeveniment que ha ajudat a que 250 animals abandonats trobessin una llar.

Perruqueria canina i felina

24

cafèambllet Febrer

PUBLIREPORTTAGE

Ciutat Esportiva de Blanes, una història que es repeteix S’inaugura la Ciutat Esportiva sense cap pla de dinamització ni de gestió que la faci sostenible econòmicament i un veritable revulsiu local. abans de les eleccions municipals i després d’haver anunciat aquest tipus d’acte en vàries ocasions, l’última va ser al març de 2010, tot apunta a que es tracta d’una estratègia per aconseguir treure rèdit electoral, tal i com va fer en Ramon Ramos l’abril de 2003, poc abans de les eleccions, quan va organitzar a corre-cuita una macro-festa per posar la primera pedra.

A banda dels actes electoralistes, en aquests moments, el que més ens preocupa no és la utilització partidista que CIU està fent d’aquest projecte, pagat amb els impostos de tots els

PSC Blanes

A partir del proper dia 11 de febrer l’equip de govern (CiU, PDB, ERC i PP) portarà a terme diverses sessions de portes obertes de la Ciutat Esportiva de Blanes i el dia 20 està prevista la seva inauguració oficial. Des del PSC de Blanes, ens alegrem que després de més d’un any d’haver-se finalitzat les obres per fi es faci el pas cap a la utilització d’aquesta magnífica instal·lació.

Ara bé, tal i com es realitzarà aquesta inauguració, sospitosament poc temps

La Ciutat Esportiva

Participació ciutadana, una necessitat ineludible ment consultat, o potser manipulat.

En el món actual, en una societat heterogènia, amb crisi econòmica, social i de valors, i amb un desprestigi creixent de la política, la participació ciutadana no pot ser un lema o un caramel de campanya

Pots consultar l’Informe sobre la despesa militar espanyola a: http://www.centredelas.org/attachments/654_Informe7_cat.pdf

A Blanes, estem tan endarrerits en participació ciutadana que per a molts significa relacions amb les associacions de veïns, o consells municipals merament informatius. En la present legislatura, ni això existeix. Des del PSC reivindiquem que la participació ciutadana és molt més, i que a més és l’única via.

La participació ciutadana implica que el ciutadà té una part activa, no passiva, en la presa de decisions; no només rep informació, o és mera-

La participació ciutadana implica que el ciutadà té una part activa, no passiva, en la presa de decisions electoral. És una eina bàsica per a la regeneració política i per a una gestió pública eficient.

D’una banda, el desgast de la democràcia representativa exigeix canvis. No pot ser que l’única opció que tenen els ciutadans per incidir en la gestió pública, en la decisió dels serveis que se’ls ofereix amb els seus diners, sigui votant cada quatre anys i que

ciutadans, sinó que es comenci a utilitzar aquesta magnífica instal.lació sense que l’equip de govern hagi valorat, dissenyat i aprovat cap Pla de Dinamització de la Ciutat Esportiva ni cap Reglament de Funcionament per tal de fer possible rendibilitzar-la esportiva i econòmicament de manera que aporti al poble de Blanes el màxim benefici possible.

La Ciutat Esportiva és una oportunitat de primera magnitud si se sap planificar adequadament, si la promocionem i l’organitzem de manera que les entitats esportives puguin fer les seves activitats però, alhora, que és puguin programar d’altres esdeveniments de caràcter lúdic, social o econòmic que aportin benefici a l’ajuntament pel lloguer de l’espai i benefici al conjunt de la població per la presència de visitants i usuaris d’aquests esdeveniments.

Per Lourdes Fàbrega això doni carta blanca i xec en blanc a uns escollits, que a més poden no representar la majoria de la ciutadania.

D’altra banda, la complexitat de la societat fa inadequades les polítiques dissenyades des

No pot ser que l’única opció que tenen els ciutadans per incidir en la gestió pública, sigui votant cada quatre anys i que això doni carta blanca i xec en blanc a uns escollits del despatx. És essencial el contacte amb la ciutadania: cal escoltar opinions i propostes de tots els àmbits, de totes les sensibilitats, per governar amb criteri i eficiència.

Per a això, cal que la ciutada-

nia tingui una informació adequada, plural i complerta. És a dir, cal que entre l’administració pública i els ciutadans hi hagi bons canals d’informació i comunicació (bidireccionalitat). És necessària transparència i bona gestió per generar confiança. Així doncs, cal també reestructurar la gestió pública perquè recuperi el seu objectiu fonamental, que és servir al ciutadà. I el ciutadà té necessitats plurals que concorden poc amb l’estructura encarcarada i obsoleta de l’Ajuntament de Blanes.

Alguns diuen que la participació dificulta la presa de decisions. Fals. Cal fer-ho bé i convençuts. Tot canvi, a més, exigeix un temps d’adaptació i aprenentatge. Però, malgrat l’esforç, és enormement gratificant i engrescadora. És la il·lusió, la idea de renovació, de treball en grup, d’implicació, de construcció conjunta del futur...

La participació ciutadana és un objectiu i alhora una manera de treballar en democràcia. És l’única possibilitat d’avenç.

25

cafèambllet Febrer

‘Blanes Decideix no farà campanya ni pel Si ni pel NO” Pregunta: Com va començar la idea de crear Blanes Decideix?

Resposta: Tot va començar el dia 13 de setembre de 2009, quan es va celebrar la primer consulta sobre la independència a Arenys de Munt. Arrel d’aquesta iniciativa, la Casa del Poble va entrar una moció a l’Ajuntament per donar suport a la organització d’una consulta a la nostra vila i va ser aprovada.

P: I els primers contactes?

R: Diverses entitats i associa-

cions locals, així com persones a títol individual vàrem començar a reunir-nos a principis de 2010, i el 24 d’abril vàrem començar a fer assemblees periòdiques cada setmana. En aquell moment no comptàvem encara amb prou suport econòmic i de voluntariat com per tirar endavant amb la consulta, de manera que vàrem treballar durant l'estiu per donar-nos a conèixer a través de parades informatives, edició de samarretes,

pàgina web, etc. El 24 de setembre vàrem realitzar una assemblea oberta a tot el poble en la que un cop avaluada l’evolució de l’entitat i el creixement que havia tingut durant l’estiu es va decidir tirar endavant i es va proposar la data del 10 d’abril de 2011 per fer la consulta.

P: A nivell nacional ja han votat més de 600.000 persones.

R: Sí, la consulta sobre la independència ja s’ha organitzat en més de 530 municipis, on la població amb dret a vot superava els tres milions i mig de persones. Més de 600.000 persones ja han exercit el dret a vot, decantant-se clarament en un 92’7% a favor del Sí.

P: Amb quin suport econòmic i humà compteu ara?

R: Ara mateix l’entitat la formen uns 130 voluntaris, 13 entitats i associacions locals. Ens hem organitzat en comissions i comptem amb augmentar el nombre de voluntaris per poder afrontar amb més suports la jornada de la consulta.

Pel que fa l’economia de l’entitat, tenim diverses fonts d’ingressos, com per exemple l’edició de samarretes, quines populars, loteria de Nadal i un compte obert per a donacions (0081 0120 38 0001199926 de Banc de Sabadell).

P: I aquest passat dissabte 29 de gener vàreu fer la presentació pública.

R: Sí, va ser una jornada festiva, en la qual els nostres objectius eren d’una banda donar-nos a conèixer oficialment i de primera mà als ciutadans de Blanes i, d’altra banda, iniciar la campanya del vot anticipat. Gràcies a l’esforç de molts voluntaris, la jornada va poder comptar amb una cercavila pels carrers del centre, conta-contes, xocolatada i jocs per a la mainada, sardanes, cinc concerts i un acte central a la Casa del Poble amb parlaments de Joaquim Torrecillas

(regidor d’urbanisme), Marc Pérez (periodista), Tomàs Bedós (president de Blanes Decideix) i Lluís Ginestà i Jaume Soler (membres de la Coordinadora Comarcal i Nacional per a la Consulta sobre la Independència).

P: Quina importància té per a la consulta comptar amb un alt percentatge de vot anticipat?

R: D’entrada és una eina que tenim per poder optimitzar els nostres recursos humans, ja que el fet de no comptar amb el suport de l’administració implica que l’adquisició de sobres i paperetes, l’organització de les meses i col·legis electorals i el cost que suposa fer publicitat de la jornada, ho ha d’assumir Blanes Decideix.

P: Com funciona el vot anticipat i qui pot votar?

R: Per al vot anticipat és necessària, igual que pel dia de la consulta, la constitució d’una mesa electoral, constituïda per un president, un secretari i, si s’escau, un vocal. L’acta d’obertura i de tancament l’ha de signar un membre de la Junta Electoral que, a més, serà qui s’encarregarà de la custòdia de l’urna amb els vots. A la consulta sobre la independència, hi poden votar totes les

persones empadronades a Blanes i que siguin majors de 16 anys. Tan sols és necessari que presentin el DNI, document d’estrangeria, o un certificat d’empadronament a Blanes en cas que el DNI no ho especifiqui.

P: Teniu ja alguna previsió del nombre de col·legis electorals que hi haurà el 10 d'abril?

R: De moment tenim capacitat per poder comptar amb 5 o 6 col·legis. Esperem que el nombre de voluntaris vagi augmentant de cara al dia de la consulta i poder arribar a més barris.

P: Per acabar, quin missatge voldríeu transmetre als nostres lectors per a que vagin a votar?

R: Com ja hem comentat, Blanes Decideix no farà campanya ni pel Sí ni pel No, ja que el més important és que el dia 10 d’abril, per primera vegada, els ciutadans de Blanes podran decidir, lliure i democràticament, si volen que “la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea”. Ens agradaria que la gent aprofités aquesta oportunitat i expressés a les urnes cap on vol que vagi Catalunya.

26

cafèambllet Febrer

Estira i arronsa entre C’s i EUiA a Blanes Les seccions locals de Blanes de C’s i EUiA protagonitzen un xoc dialèctic al voltant del sistema d’immersió lingüística · A continuació us oferim els textos d’ambdós grups

Nota de premsa feta pública per la secció de C’s de Blanes el dia 2 de febrer

“C’s acusa a EUiA de Blanes de colpistes i holligans” L’Agrupació local de Ciutadans (C’s) va interpel·lar el passat dilluns a EUiA que va presentar una moció en contra de la Sentencia del Tribunal

Suprem que sentenciava que el castellà també ha de ser llengua vehicular en l’ensenyament.

El portaveu de C’s a Blanes, Sergio Atalaya, va criticar durament la moció de EUiA “no és ètic que actueu com a colpistes del sistema establert, com holligans incitant a la societat civil a que no compleixin les sentencies judicials”.

Atalaya, va acusar a EUiA “d’utilitzar l’educació per a con-

Per a qui són els ajuts socials?

Només el 3% dels ciutadans estrangers que viuen a Pineda reben ajuts socials Xavier Amor, alcalde de Pineda de Mar

Les llegendes urbanes són aquelles històries inventades que, després de molt temps repetint-les, la gent que les escolta acaba pensant que són certes. La política no està exempta de certes llegendes urbanes, de grans mentides, sempre malintencionades i sense fonament.

Una de les llegendes urbanes que s´escolten amb més freqüència als municipis, a tots els municipis, sigui quin sigui el partit polític que els governa, és aquella que diu “els ajuts de benestar social sempre van a parar als immigrants”.

Veritat o mentida?

Veiem el cas de Pineda.

Podem utilitzar arguments polítics i ètics apel.lant als valors de la solidaritat i la cohesió social. Podem utilitzar arguments tècnics, enumerant els barems que s’utilitzen per atorgar els ajuts. Però segurament el millor argument, en un sentit o altre, són les xifres d’ajuts efectivament atorgats

struir el seu projecte polític” i “de voler una educació homogeneïtzada, dogmàtica i adoctrinada”. “Des de C’s volem una educació de qualitat i eficient, on l’excel·lència i l’esforç sigui l’eix principal del nostre ensenyament. Volem una educació trilingüe, la mateixa educació que volen els nostre representants polítics pels seus fills. Com justifiqueu aquesta defensa aferrissada d’aquest model educatiu, mentre els nostres representants polítics porten als seus fills a escoles privades on s’aplica un model trilingüe, exactament el mateix model que defensa C’s?”

Finalment, el portaveu de C’s a Blanes, va preguntar “si d’aquí dos mesos diran el mateix o aniran a determinats barris de Blanes a demanar el vot en castellà dient totalment el contrari”.

Carta de Víctor Catalan Casas, d’ICV Blanes

En resposta al comunicat de Sergio Altaya (C’s Blanes) Estimat, querido, dear Sergio Atalaya: Voldria respondre't a les dures paraules que has fet públiques i que, aún no siendo tuyas sino que, probablemente, algún ser superior (llámese Rivera) te haya dicho que las digas. I find it ironic that people who learned 30 years ago in an educational system so different from today, then make comments about how it works.

En un comunicat, dieu que esteu en contra de la moció d'ICV-EUiA Blanes presentada el darrer ple rebutjant la sentència del tribunal suprem

per l’Ajuntament.

Durant 2010, l’Ajuntament de Pineda de Mar, a través de la Regidoria de Benestar Social, va atorgar, en concepte d’ajuts a persones, un total de 192.000 €, dels quals 153.000 € van ser ciutadans espanyols i 39.000 € per a ciutadans estrangers.

Dit d’altra manera, a Pineda de Mar el 79’6% dels ajuts socials són per a ciutadans espanyols, i només el 20’4% per a estrangers.

Només el 3% dels ciutadans estrangers que viuen a Pineda reben ajuts socials.

Fi del debat.

Si després d’aquesta evidència encara hi ha qui continua creient en llegendes urbanes, no podem perdre més temps en debat estèrils sobre falses conspiracions.

Si després d’aquesta evidència voleu ajudar a acabar amb la llegenda urbana, feu conèixer aquesta informació als que coneixeu i, sobretot, contesteu amb aquest argument a aquells que us tornin a dir que els ajuts són per als immigrants.

dictada contra el sistema d'immersió lingüística de Catalunya, titllant-los de "colpistes i 'holligans'" (per cert, ben escrit, hooligans. En el títol d'un comunicat parlant del sistema educatiu... ja podríeu haver afinat!).

Anem a pams: dius que "actueu com a colpistes...incitant a la societat civil a que no compleixin les sentencies judicials". Certament, quan veus tribunals constitucionals els membres dels quals són nomenats a dit per dos únics partits, ens venen unes ganes irrefutables de saltar-nos els dictàmens. Nosaltres, i uns quants milions de catalans més.

Que s'acusa ICV-EUiA "de voler una educació homogeneïtzada, dogmàtica i adoctrinada”... Parlant del sistema educatiu, agafa un llibre d'història del "Imperio Ezpañó", ves al capítol "Educación Nacional años 39-75", i trobaràs la definició d'educació homogeneïtzada, dogmàtica i adoctrinada. El que s'ha de sentir!

Ha, i també comentaves que voleu una educació trilingüe i bla bla bla... que maco eh? què facil és parlar sense haver de

ció a i c n a n Fi sense sos interes Av. Montseny, 21 · Barri Sant Pere Tordera · 08490 · 689 61 60 31 · Fax: 93 764 53 12 www.papistordera.es · info@papistordera.es Horari: de dilluns a dissabte de 9:30 a 13 i de 17 a 20:30hs Diumenges: de 10 a 13hs

5%

de descompte en vals regal per les teves properes compres

passar-hi, sense ser professor ni alumne...

Dear Sergio, JO, sóc net d'avis andalusos, fill de pares blanencs, i la meva família és castellanoparlant. GRÀCIES a que hi ha un sistema educatiu d'immersió lingüística, jo he tingut la oportunitat d’aprendre i dominar una segona llengua, el català i, després de conèixer les dues, d'escollir quina vull fer-me meva i amb quina vull educar un dia els meus fills. Al pati de les escoles es parla en castellà, la tele, dels 100 canals que tenim ara ni un 10% són en català; el cine, ni un 10% és en català; la

Per cert, ben escrit, és ‘hooligans’.

En el títol d'un comunicat parlant del sistema educatiu... ja podríeu haver afinat!). · Parlant del sistema educatiu, agafa un llibre d'història del "Imperio Ezpañó", ves al capítol "Educación Nacional años 39-75" música, ni un 10% és en català, i a casa, parlem en castellà.

Com vols que aprengui el català si no és a l'escola?

Estic fart de sentir tonteries com la de que als coles es persegueix el castellà, que es castiguen els nens que el parlen, o tonteries vàries. Al Batxillerat ja fins i tot només tenim dues hores de català, dues de castellà, i 3 d'anglès.

Què més vols?

Trobo lamentable que t'esforcis més per desmuntar un sistema que ha donat resultats i que està cohesionant la societat (com no com el del país basc on al segregar l'educació per llengües, han partit per dos la societat) i, en canvi, no he vist ni un sol esforç, ni una sola carta, ni un sol escrit teu criticant que el nostre nivell d'anglès és pèssim, raquític, inútil i totalment lamentable, i més tenint en compte que segurament en el nostre futur laboral no parlarem ni català ni castellà, sinó anglàs, alemany, el xinès o el francès en un país ben lluny de casa nostra.

27

cafèambllet Febrer BLANES

PROPERES CONFERÈNCIES

Aula Blanes comença amb bon peu Èxit de participació a la primera conferència organitzada per Aula Blanes, un projecte que treballa per apropar la ciència als ciutadans

Albano Dante Fachin/ACN

Més de 60 persones van omplir la sala Roberto Bolaño de la Biblioteca de Blanes per assistir a la primera conferència organitzada pel col·lectiu que ha posat en marxa Aula de Blanes, “una iniciativa per a la divulgació del coneixement”, segons expliquen els seus impulsors. La idea és acostar el

saber al ciutadà, “un saber habitualment localitzat en el món acadèmic i que convertit en coneixement, poc sovint actualitza el contacte amb la societat” segons es pot llegir a la plana web del projecte, aulablanes.cat. Un projecte que el passat 26 de gener es va estrenar amb la conferència sobre biologia marina impartida per Daniel Martín, doctor en ciències biològiques, investigador de ecologia aquàtica i director del Centre d’Estudis Avançats de Blanes.

Geometria amb bombolles de sabó La propera cita amb el coneixement és amb l’Antón Aubanell, llicenciat en matemàtiques, professor de la Facultat de Matemàtiques de la UB i professor a l’IES Sa Palomera. Però no és un professor qualsevol. Aubanell desenvolupa un paper molt actiu com a divulgador de les matemàtiques i es membre del Centre de Recursos per Ensenyar i Aprendre Matemàtiques. La seva passió per trobar les maneres més creatives a l’hora d’acostar aquesta ciència que tants mals de cap ha creat als estudiants de totes les èpoques, ha portat a Aubanell a crear diverses eines per acostar les matemàtiques al públic. Una d’aquestes eines són les sempre atractives bombolles de sabó. Unes bombolles que serveixen a Aubanell per explicar conceptes geomètrics i matemàtics a l’hora que extreu totes les possibilitats estètiques de l’aigua amb sabó. (22 de febrer a les 20h a la Biblioteca de Blanes). Per fer un tastet abans de la conferència podeu consultar el bloc del químic blanenc Pep Químic, qui fa una crònica molt inspirada de la feina d’Aubanell. Pepquimic.wordpress.com

La Química de la Immortalitat La tercera entrega d’aquestes xerrades està protagonitzada pel blanenc Salvador Masip, qui oferirà la conferència La Química de la Immortalitat. Macip que ha publicat tant llibres de divulgació científica com novel·les, és doctor en Medicina per la UB, investigador en oncologia i envelliment cel·lular. Ha passat 9 anys treballant a l’Hospital Mount Sinai de Nova York i actualment és professor i investigador a la Universitat de Leicester (Regne Unit). El 27 d’abril a les 20h a la Biblioteca de Blanes.

28

cafèambllet Febrer

Donem feina a patronista, modista de la zona de La Selva. Incorporació immediata.

972 84 03 60

feina ALQUILER Alquiler de un piso en Lloret de Mar, zona Fenals. Una habitación, amueblado, jardín y piscina comunitària.

Trato directo con el propietario.

677 457 269

OPORTUNIDAD Se traspasa rostiseria/tienda de comestibles en el centro de Blanes,en perfecto estado,como nueva! Asador de pollos,mesa de trabajo,camara de refrigeración,nevera expositora,freidora doble,picadora de carne,congelador,horno de pan,cocina,utensilios de cocina... Instalación de luz nueva,recién pintada,extractor y motor nuevos.Muy bien situada!!! Telefonos de contacto:

695 595 211 616 649 749

Auxiliar de enfermeria de geriatria se ofrece para cuidar personas mayores.

Tengo experiencia y titulación demostrables en pacientes cono Alzheimer y demencias.

Zona de La Selva i Alt Maresme. Coche propio y disponibilidad. Encarna. 677 536 640 Treballa des de casa. Telf. 931000209.

Tècnic rellotger diplomat, amb 46 anys d'experiència demostrable zona l'Alt Maresme. Rellotgeria moderna i antiga.

Rellotges industrials, de paret, de sala, gran rellotgeria. Pressupost sense compromís.

658 939 919 Tarotista y vidente busca trabajo en gabinete. Diez años de experiencia demostrable, máxima seriedad. Disponibilidad de horario. Idiomes. catalán y castellano. Zona Maresme y La Selva.

648158839.

Chico busca faena como chofer particular , seguridad Privada con titulación , funciones domesticas , buena presencia , educación y seriedad tel 644480311 S’ofereix persona de manteniment i reparacions de tot tipus, per treballs a particulars i comunitats. Preus econòmics i amb total disponibilitat. Dani: 628 487 193 / 609 729 845 Señora búlgara se ofrece para limpieza por horas de pisos, casas, escaleras o como costurera con mucha experiencia. Zona Lloret. 697728543

Especialista de masaje deportivo. Con experiencia. Precio negociable, llamar al 677 089 074. Blanes.

Se ofrece para limpieza de hogar por horas, limpieza de ventanas, cuidado de personas mayores y niños.Zona Lloret de Mar y Blanes. Responsable, activo. Tel: 677 089 074. Blanes.

Se precisa técnico para realizar instalaciones y mantenimiento de sistemas de seguridad a media jornada inicialmente. Se requiere experiencia demostrable en el sector. Interesados, enviar currículum a zonazero@zonazerosistemes.com Avon cosmetics busca vendedoras y lideres de ventas. 661 436 791 Buscamos chico o chica para departamento comercial inmobiliario, con experiencia en el sector. BUenas condiciones económicas. Sonia: 625 024118 Buscamos persona con conocimientos de diseño gráfico. Sonia: 625024118 ·

amistat Busco noia per amistat, al voltant de 33a. catalana, comprensiva, amb bon aspecte físic i que visqui amb els pares.

Josep TL- 606895646

LLOGUER D’UN PIS

Noia jove, catalana, s’ofereix per neteja de pisos, cases i oficines. Amb experiència.

630 85 18 63

Señora de Pineda de mediana edad: me gustaria conocer señoras para hacer un pequeño grupito de buenas amigas, para salir y divertirnos. ¡¡¡Que ya nos toca!!! 610070243

Lloguer d’un pis a Blanes, zona Els Pins, una habitació, moblat, jardí i piscina comunitària.

Tracte directe amb el propietari.

Tel: 677 457 269

Necesita una persona que le ayude con las faenas del hogar? O cuidar una persona mayor? Se ofrece chica de confianza y de buenas referencias. 658 980590

Señora independiente de Lloret, me gustaria conocer señor educado para bonita amistad o lo que surja.

682813591

Busco trabajo como manipuladora , ayudante de cocina , limpieza deportales y oficinas Maria 670493145

Chico 40 años, gay, rapado, majo, sano busca amigos gays hasta 55 años, formales, sin pluma, estilo bear, para amistad, cine, viajar, caminar.

Abtenerse casados, bisex, drogatas, Escribe confoto a: etc. jsfernandez@gmail.com

Nutricionista se ofrece a horas en centros de bellezas, para farmacias, peluquerías, centros deportivos, herboristerias, particulares....tlf 689 639 487

professionals

coses Vendo antena parabolica de 80cm, nueva. Estoy en Calella. 20 euros. 660 69 88 41.

Colecció de 60 rellotges de butxaca, tots a corda i amb cadena. els venc per unitat (50 euros c/u) o per lots (40 euros c/u). Preguntar per Joan Parareda Marquès. 662 96 77 59 Compraria la mountainbike que no utilitzes de segona mà tel: 690 845 549 Vendo aparato TDT semi nou. 20 euros. 630851863 Venc aparells d’estètica practicament nous, un vapor (ozono) i l’altre alta freqüència de la marca Germaine de Capuccini i la lampara. Tot per 200 euros.

972 84 03 60 Vendo aparatos d'estètica seminuevos , camilla 2 cuerpos, tamburete, lupa, vapor de ozono , precio según cantidad llu0015 @gmail.com tel.972844202 Vendo taladro de 2 baterias 14'4 v marca Makita ,lijadora mod plancha marca Bosch ,2 fresadoras una marca Legna y Elu ,y una lijadora de banda

divers Sieres terapeuta masages,reflexoterapia,reiki....y necesitas un sitio donde ejercer teng un espacio para ti. 931879085 · 685469945 Busco persona per a compartir pis a Sils. Preferiblement no fumadora. 647 288 003 · Montse Realizo reformas en general para particulares o empresas ,realizotrabajos de albañileria , fontaneria , electricidad , presupuesto sincompromiso Juan 664707403

TAROT El TAROT respon als teus dubtes.

El TAROT no marca només avisa.

Rebo personalment.

10€ la consulta.

Per concertar hora : 609 97 52 33 De 9 a 22 h.

Blanes. SOL-

clases LES MATES SÓN FÀCILS!!!

Tens problemes amb les matemàtiques? T'explico les mates d'ESO i Batxillert per a que les entenguis i, fins i tot, t'ho passis bé durant el procés. De moment, compartiré un secret amb tu: les mates són fàcils!!! 669 359754

Graba aquest telèfon al mòbil!!!

Servei tècnic de reparació d’ordinadors a domicili Solucionem tot tipus de problemes al seu PC. No es cobra desplaçament. Bon preu.

637 212 952 · Jesús

Busques feina?

Busques treballadors? www.artcatalunya.es Un servei gratuït per a empreses i treballadors

cafèambllet Febrer

29

30

cafèambllet Febrer

Montsoriu, una fortalesa per descobrir Després de la seva restauració, el castell obre les portes al públic a partir del primer cap de setmana de febrer Albano Dante Fachin/ACN

Montsoriu, “un dels castells més bells e més nobles del món...”.

Enfilat a més de 600 metres d’alçada, el castell de Montsoriu és, segons el cronista medieval Bernat Desclot “un dels més bells e dels més nobles del món...”. Una afirmació que a partir d’ara podrem comprovar in situ, per molt que l’aspecte de la fortalesa no sigui exactament el mateix que el 1285, quan Desclot

feia aquesta afirmació.

El castell obre les portes al públic, que el podrà visitar en grup i acompanyat d’un guia a partir del primer cap de setmana de febrer.

Demà dissabte tindrà lloc l’acte d’inauguració de la restauració de la fortalesa; un acte que estarà presidit pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, acompanyat pel secretari general del departament, Xavier Solà; el director general del Patrimoni Cultural, Joan Pluma; i diferents repre-

Foto aèries: Antoni Sibina

Les llegendes del Castell de Montsoriu Tribut de vassallatge Un minyó, vassall del senyor de Montsoriu, va casar-se amb una de les noies més precioses de la rodalia. Per satisfer el vell tribut de vassallatge, celebrades les noces, el nuvi va presentar la núvia al senyor. En clarejar, el nuvi va fer via al castell per recuperar la seva esposa. Els guàrdies del castell reberen el minyó amb mals termes, li digueren que el senyor encara no s’havia llevat i que hi tornés l’endemà. Amb males raons el feren esperar tres dies. El dia que feia quatre, el jove, encès d’ira, pujà al castell disposat al que calgués. En caure el pont, el mateix senyor es presentà al portal i li lliurà la seva esposa amb paraules burletes i escarnidores. El jove es tragué la daga i travessà el cor del senyor de Montsoriu sense que els seus servents ho poguessin evitar. Mentre al castell regnava la major confusió, els nuvis van fugir muntanya avall. En arribar al poble tothom els esperava dis-

posats a tirar-se al carrer en defensa de la raó del jove matrimoni. I diu la llegenda que d’aquell moviment de poble va néixer la guerra dels remences, en què els vassalls van alçar-se contra el poder abusiu dels nobles i senyors.

Un peix fresc que va fer fugir els invasors Una vegada el rei moro assetjava el castell de Montsoriu, pensant que el senyor del castell i els seus servents es rendirien davant la presència del seu exèrcit. Així passaren un dia, dos, quinze i un mes, fins que un dia el senyor del castell de Montsoriu el va convidar a dinar a dalt del castell. Entre els plats que li serviren en el convit hi havia peix fresc de la riera. El peix era pescat i pujat al castell a través d’un túnel subterrani. El cabdill moro en veure tal prodigi desistí de l‘atac i se’n tornà al seu país.

A ritme de regató (ve de la contraportada) deixeu-me que m’autociti. El RODALMOT passat acabava així: “El caixabanc, que no és la competència de Bancaixa sinó un banc en què el seient és la tapa d’una caixa o de dos caixons”. L’article parlava de

la conversió obligatòria de caixes en bancs i jo suggeria aquest nom, que ves per on ha fet fortuna. Amb un K final, això sí, no fos cas que els clients madrilenys del senyor Fainé se li enfadessin. M’hi jugaria un pèsol que l’autor

de la reconversió nominal no es va prendre la molèstia de consultar el diccionari, i per això li regalo aquest eslògan per a la campanya que faran: “Caixabanc. On estaran millor els calerons que sota el cul?”

sentants de les administracions locals així com membres del patronat gestor del castell.

Un cop obert al públic, es preveu que visitin Montsoriu unes 500 persones cada cap de setmana, que descobriran la seva història de la mà d’una quinzena de guies formats pel Museu Etnològic del Montseny la Gabella.

31

cafèambllet Febrer

PUBLIREPORTATGE

És una sala de concerts? És una discoteca? És un teatre?...

No!

És Hotel Cochambre Music Room!!!

Les nits tornen a ser divertides...

La mare d’en Benito Inglada li ho va dir ben clar: “Fill, si no vols treballar, posa’t a cantar, que si l’Enrique Iglesias ho fa, tu també pots” Benito va fer cas del consell de la seva mare i va fundar la ja mítica banda Hotel Cochambre, on ell és el showman, el frontman…i fins i tot, el cantant… · Ara,però, fa una passa més: ‘Si la gent es diverteix mirant el Tour per la tele, jo també puc fer que es diverteixin!’. Dit i fet: el proper 25 de febrero s’inaugura a Mataró ‘Hotel Cochambre Music Room’ ADF

Tot ha canviat: han canviat els nostres ordinadors, els nostres telèfons i, fins i tot ha canviat – per obra i gràcia de Facebookla manera en què ens comuniquem amb els nostres amics.

Llavors, si tot això ha canviat, perquè no havia de canviar la manera en que gaudim d’una nit de festa? L’Hotel Cochambre Music Room obre les seves portes sota una frase que promet: ‘Les nits tornen a ser divertides’.

Després de 10 anys triomfant

sobre els escenaris, Hotel Cochambre Music Room (HCMR) ha desenvolupat un concepte que revolucionarà la manera d’entendre una nit de festa. ‘Serà una sala amb un concepte diferent –explica el

“Convertirem cada nit en un espectácle diferent, un lloc on fins i tots els porters són entranyables... ;-) · Cambrers, porters, dj... tots es converteixen en actors que interactúen amb el públic amb un tracte proper i divertit... tot combinat amb la potència de la música en directe!

carismàtic Benito Ingladamai vist abans i que convertirà les nits de Mataró en un referent de l’oci nocturn català’ Així, l’HCMR pretén convertir cada nit en un espectacle diferent, on els cambrers, porters, dj i la resta del personal no només són això, sinó que es converteixen en actors que interactúen amb el públic amb un tracte proper i divertit.

Una sala amb una programació de música en directe, amb bandes de versions d’alt

nivell i regentada pel propi cantant de la banda, Benito Inglada, que a la vegada exerceix de mestre de cerimònies, impregna a la sala amb tot el seu carisma. Shows improvisats, performances divertides i espectacles que sorprendran a tot aquell que s’atreveixi a entrar en aquest hotel tan particular.

Una sala plena de màgia, amb un escenari, so i il·luminació que envoltarà el públic i que farà sentir l’artista còmode, en un espai diàfan i amb una visibilitat perfecta. És una sala de concerts? És una discoteca? És una teatre?

Difícil d’explicar… simplement és l’Hotel Cochambre en estat pur i farà les delícies dels milers de seguidors que té el grup i de tots aquells que quedaran sorpreses al entrar en aquest món…

PAU VIDAL

A ritme de regató En coses de llengua, el costum hi fa molt. Ja ho he dit altres vegades: és l’efecte bústia, que ma tieta la primera vegada que li van explicar que ho havia de dir per comptes de bussón se’n donava vergonya, i ara mira. Als correctors dels mitjans els passa molt: els redactors se’ls esveren perquè els fan dir esvoranc per comptes de forat, i al cap de dos telenotícies ja sembla que ho hagin dit tota la vida. Quan m’hi dedicava, em va quedar clavada l’espina del tafurer, que seria la manera correcta de dir triler en català (o encara millor tafur. Heu llegit La mirada del tafur, de Ferran Torrent?). Però no me’n vaig sortir i els enganyabadocs de la Rambla continuen sonant bàrbarament entrilerats. Per sort, llavors de l’enfonsament del

“Caixabanc.

On estaran millor els calerons que sota el cul?”

Prestige ja no hi treballava, perquè tot i que fuel és el nom de la matèria que transportava, quan esdevé, en contacte amb el mar, una massa apegalosa que taca canvia de nom per dir-se pegunta. Que ve de pega, naturalment. El chapapote castellà en català es diu pegunta. Si ho escric una vegada més ja veureu com us semblarà ben normal.

Tot plegat ve a tomb perquè un atzar m’ha dut a descobrir, amagat entre un regatista i el regel, un simpàtic regató, que no és la versió catalana d’aquest gènere musical llatinoamericà sinó la “persona que revèn quincalla per fires i carrers”. Prové de regatar o regatejar, que és la base del seu guany. Penseu-hi un moment.

Qui ven quincalla i en general objectes de baix preu o de segona mà pels carrers? Doncs aquests extracomunitaris que, per falta d’un nom específic, els diaris anomenen ‘venedors del top manta’ o, si ho han de reduir per exigències d’espai, ‘top mantes’. Ni vós ni jo l’hem sentit mai, és veritat, i amb aquest so tan sonor, regató, ens fa més gràcia que altra cosa (té femení, que encara sona més arrodonit: regatona). Però recordeu per un moment l’esvoranc del Carmel i, amb el cor a la mà, contesteu: segur que continuaríeu rient la tercera vegada que ho sentíssiu dir al 3/24? Excepcionalment, (continúa a la plana 30)

D. COMERCIAL: Una publicació de Manoli Tena Tena Noupapereditors S.L. IMPRESSIÓ :

DIRECTOR ALBANO Dante Fachin

Heraldo de Aragón DISTRIBUÏT A:

La Selva i Alt Maresme

Publicació membre de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta

30.000 exemplars Líders d’audiència a la zona mensuals controlats segons el Baròmetre de la Comunicació per Introl S.A i certifi- i la Cultura cats amb el segell

686 99 11 37 972 160 747

n o u p a p e r @ g m a i l . c o m / w w w. c a f e a m b l l e t . c o m