cafèambllet

PÀGINA 17

Manifest de Democràcia Real Ja!

Troba-ho a les planes 35, 36, 37 i 38

cafèambllet Abril 2011 · nº 237 · Any VI · La Selva i l’Alt Maresme · 686 99 11 37 · noupaper@gmail.com EDITORIAL

Qui decideix les retallades als hospitals de Blanes i Calella?

Si el govern de la Generalitat no les decisions que es prenen en la rectifica, el pressupost que rep la gestió de la Corporació les preCorporació de Salut Maresme i La nen els representants dels ciutaSelva per prestar els serveis sani- dans: els alcaldes de Lloret, taris a la població es veurà reduït Blanes, Calella i el representant en un 10%. Es a dir que aquesta de la Generalitat. És per això que corporació haurà de donar els des d'aquesta redacció ens hem mateixos serveis amb menys di- posat en contacte amb els alcalners. Això vol dir que alguna cosa des de Calella i Blanes per tal de s'haurà de retallar. Però per on re- saber quins criteris es farien sertallem? Qui decideix a Blanes i vir a l'hora d'afrontar la nova siCalella per on es tuació econòmica. passarà la estisores?

La nostra sorpresa Les decisions La resposta és preova ser que cap d'ells cupant. La Genera- s’estan prenent va voler explicar litat entrega uns d'esquenes a la cap d'aquestes dediners a la CSMS cisions i es van limiciutadania. per tal de prestar els tar a adreçar-nos a serveis, però és la l'equip gestor de l'Retallem per Corporació que dehospital. Per a que dalt o per baix? s'entengui el que cideix com els gasta. I qui és la vol dir això, és com Corporació? La CSMS és un orga- si li preguntéssim a un alcalde pel nisme que gestiona la major part criteri a l'hora de decidir quins dels serveis sanitaris a la nostra carrers s'asfaltaran i quins no i zona i on estan representats els l'alcalde ens digues que hem de ajuntaments de Lloret de Mar, de parlar amb l'empresa contracBlanes i Calella. També està re- tada per fer els treballs. presentat el Departament de Això no seria greu si no fos per Salut, qui és qui transfereix els di- dues coses molt preocupants. la ners públics i l'encarregat de con- primera, la manca de transparèntrolar com es gasten aquests cia en totes les decisions que es diners. Tots aquests estan repre- prenen per part de l'equip gestor. sentats en el Consell Rector qui La segona, els forts lligams que és, en teoria, controla tot el que fa uneixen als representants dels inl'equip gestor. Així, en principi, teressos dels ciutadans i l'equip Segueix a la plana 18

BLANES

L’ajuntament canvia l’ubicació de les Barrakes sense consultar l’organització P. 4 CALELLA

El Festimatge omple Calella de color P. 10

2

cafèambllet Abril COMUNICACIÓ

El Baròmetre de la Comunicació reafirma al cafèambllet com la revista mensual més llegida de la província de Girona Amb més lectors per edició que Muy Interesante i National Geographic, el cafèambllet també és la revista gratuïta més llegida de la província, independentment de la periodicitat Redacció

El passat dijous 31 de març el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, impulsat per la Generalitat de Catalunya, va fer públiques la primera onada de dades d’audiència dels mitjans al nostre país. Com ve succeïnt des de fa 3 anys, el cafèambllet es confirma com la revista mensual més llegida de la província de Girona -ja siguin gratuïtes o de pagament- i com el gratuït més llegit. A la comarca del Maresmes milloren les xifres de l’última onada, arribant a un total de 53.000 lectors per edició.

Amb 30.000 exemplars mensuals auditats per l’OJD, la revista cafèambllet és el periòdic gratuït amb més exemplars distribuït de la província de Girona

CatalunyaCaixa convida als seus clients a jugar amb els aliments dels més pobres Gràcies a productes financers como el Dipòsit 100% natural de Catalunya Caixa podem beneficiar-nos d’operaciones que consisteixen en comprar drets sobre el blat de moro, el café o el sucre que encara no han estat collits.

Amb sort (per als inversors) la necessitat i la pròpia di-

nàmica especulativa faran que els preus s’apujin prou com per donar-nos uns bons rendiments. Això si, deixant aquests productes alimentaris fora de l’abast de les famílias amb menys ingressos, que esperaran pacientement la nostra caritat en forma d’ajut humanitari d’emergència.

Albert Sales i Campos, professor de sociologia de la UPF i membre de Setem (www.setem.org)

Obra de l’artista britànic Banksy, de qui trobareu, al llarg d’aquesta edició, alguns dels seus dibuixos. Esperem que us agradin. www.banksy.co.uk

cafèambllet Abril

3

4

cafèambllet Abril BLANES

L’ajuntament de Blanes trasllada les Barrakes a la Ciutat Esportiva sense avisar als organitzadors Albano Dante Fachin

A poques setmanes de les eleccions municipals, qualsevol declaració, qualsevol detall, qualsevol decisió és interpretada en clau electoral. Però quan la decisió afecta a milers de persones d’un municipi, el tema pot convertir-se en l’eix d’una campanya electoral. La decisió del govern de Blanes de traslladar les Barrakes que des de fa 10 anys es celebren al camp de futbol -ubicat a la zona de Els Pins- es pot convertir en un dels punts més conflictius fins al 22 de maig. Sobretot tenint en compte l’enorme reacció en contra que ha aixecat la decisió.

Convivència Nocturna El divendres 8 d’abril Josep Trias l’alcalde Josep Trias va anunciar que l’edició de les Barrakes d’enguany -que coincideixen amb els dies de focs artificials a la ciutat- es celebrarien als terrenys de la recentment inaugurada Ciutat Esportiva. Segons Trias feia temps que “el govern ja contemplava aquesta possibilitat, i la posada en funcionament de l’equipament esportiu ha facilitat que finalment s’hagi trobat una òptima solució per acabar amb una problemàtica veïnal que s’arrossega des de fa molts anys” Per l’impacte que aquesta decisió pot tenir en la vida dels habitants del barri de Els Pins, no és d’estranyar que l’alcalde fes l’anunci acompanyat per la presidenta de l’Associació de Veïns de Els Pins, Rosa Carreras, qui ha qualificat la mesura de l’alcalde com “una de les més importants pel barri des de fa molt de temps”. Així, ha explicat que els veïns, hotels i un geriàtric proper a la zona, “per fi podran descansar durant els dies de la festa major sense les Barrakes”.

La resposta Que mai plou a gust de tothom és sabut, i aquest cas ho confirma. Minuts després de conèixer-se la notícia, Internet ja recollia el que a hores d’ara és una contundent oposició als plans del govern municipal. “Volem expressar el nostre descontent i malestar per la manera en que l’equip de govern ha obrat a l’hora de decidir unilateralment i sense tenir en compte les opinions entitats organitzadores i col·laboradores la ubicació de les Barrakes d’enguany” es podia llegir a la plana de Facebook dels organitzadors, a qui l’oportunitat electoral de la decisió no ha passat desapercebuda: “entenem que l’actual govern ens ha utilitzat com a instrument polític per guanyar-se el recolçament dels veïns de Els Pins” Les objeccions que posen els organitzadors són moltes: els problemes de transport que significarà que milers de persones s’hagin de traslladar a les afores de Blanes en uns dies tan conflictius des del punt de vista del trànsit com són els dies de focs artificials, la més que previsible caiguda de l’afluència i l’impacte que suposa per a l’organització -que porta tot l’any treballant - assabentar-se “per la premsa” a pocs mesos de celebrar-se l’esdeveniment. “Tota la feina feta durant aquests mesos no servirà per res” “Perquè els joves importem tan poc?” es pregunten per la seva banda les Joventuts Socialistes. “Feia temps -expliquen- que alguns veïns

dels Pins es queixaven dels sorolls que provoca qualsevol dels actes de Festa Major, inclòs les Barrakes. Som conscients d’aquest malestar, però no podem entendre la manera unilateral de fer d’aquest govern, el qual només ha tingut en consideració una de les part implicades, deixant als joves i els organitzadors sense cap tipus de veu” Al mateix comunicat plantejen les següents preguntes: “Algú ha pensat en que els dies de focs hi ha greus problemes de mobilitat? Que per accedir a la Ciutat Esportiva cal passar per una carretera que durant els dies de focs està col·lapsada? S’ha pensat que els joves també volem veure els focs? S’ha pensat en la Seguretat Viària de la gent que vagi amb vehicle propi o a peu? I els sorolls que implicarà pèls veïns de Mas Cremat i Ca la Guidó, tot i encarant els al-

taveus cap a Tordera?”

Per la seva banda, el militant d’ERC, Marc Puig fa les següents preguntes a un post al seu bloc: “Vosaltres us imagineu unes Festes del Tura, on els concerts i la festa no fossin al centre del poble i es fessin a la zona industrial d’Olot per tal de no molestar els veïns? O us imagineu que els San Fermín de Pamplona es realitzessin a un camp de futbol, així no tallarien el carrer als veïns? Us imagineu que la Patum de Berga deixes de fer-se a la Plaça, per fer-se en un descampat? Us imagineu unes Fires de Girona que enlloc de fer-se a la Devesa es fessin davant del Media Market? A que no us ho imagineu? Doncs jo tampoc m’imagino el Festival Sa Costa Barrakes ple de gent a la Ciutat Esportiva, perdoneu, però #alguhohaviadedir” Miki Corregidor, un dels im-

pulsors dela concerts que a finals dels 90 van ser la llavors de les Barrakes escrivia al seu bloc (mikycorregidor.wordpress.com): “Nuestro Nuestro “querido” Ayuntamiento, desde hace ya unos años, se han empeñado en que Blanes debe morir. Siempre pioneros, auténticos visionarios, han decidido ir un paso más allá que el resto. A todos nos suenan las ciudades-dormitorio, llamadas así porque sus habitantes trabajan fuera y sólo están allí para dormir. Pues en Blanes, hemos dado otra vuelta de tuerca y hemos inventado un nuevo concepto: la ciudadasilo. No hace falta que explique las razones para llamarla así, ¿verdad?: “No hagan ruido, no salgan que hace frío, un poquito de tele y prontito a la cama…” Ellos lo llaman “Pla de Convivència Nocturna”.

Aquestes són només algunes mostres de la impopularitat de la mesura adoptada pel govern entre alguns sectors que no han trigat ni 24 hores en respondre. Queden menys de 6 setmanes per a les eleccions. 6 setmanes on les Barrakes tindran un lloc destacat.

5

cafèambllet Abril

Li agradaria ser el primer en cuinar a

aquesta cuina?

Pisos nous en lloguer per

> 1 habitació completa > Bany complet > Cuina equipada amb tots els electrodomèstics (vitro, campana, forn, rentavaixelles, nevera, rentadora-assecadora).

Mobles de cuina de primera qualitat. > Menjador > Balcó

500€

Detalls amb importància Pisos totalment a estrenar amb: Terra porcelànic, mobles de qualitat mitjana-alta, finestres color xampany doble vidre i portes de faig). Calefacció i aire condicionat de baix consum, balcó o terrassa.

Pisos molt moderns amb possibilitat de ser amoblats o no.

Despeses de comunitat inclos A més, amb una excel·lent ubicació. 2ª línia de mar (c/ S’Auguer, 58 · Darrera l’Escola de la Vila) · També pàrquings i trasters de 9 m2, per 100 euros.

Contacte: Natàlia: 615 39 21 46 Propietat de Josep i Joan Alum Cristina

6

cafèambllet Abril MALGRAT

Malgrat, a Facebook i Twitter La Regidoria de Medi Ambient ha posat en marxa una plana a la xarxa social de Facebook.

L'objectiu d'aquesta iniciativa és obrir un nou canal de comunicació que permet mantenir un contacte directe, continu i bidireccional amb la ciutadania. Per la seva banda L'Ajuntament de Malgrat de Mar ha activat un compte de Twitter.

Els usuaris i usuàries d'aquesta xarxa social poden seguir la informació municipal a http://twitter.com/ajmalgrat. L'objectiu és potenciar els canals de comunicació amb la ciutadania i complementar els ja existents com la ràdio, el butlletí municipal, el web i les diferents planes de diverses regidories a Facebok. Per poder rebre els missatges, les persones receptores han de disposar d'un compte al Twitter.

Lloguer de locals a partir de 150m2 info@ immoblesrossell .com 689 88 64 42 Camí Ral Tordera

Quiromasaje Todo tipo de terapias para el dolor,ansiedad, Reiki, flores de Bach, masaje sensitivo personalizado.

Terapia ansiedad, primera visita gratuita.

Horas concertadas tel: 693671109.

Condemnat per matar i esquarterar una dona El veí de Blanes José Martín Caballero ha estat condemnat a deu anys i mig de presó per haver matat i esquarterar una dona l’any 2007. A més, Caballero haurà de pagar una indemnització de 186.000 als familiars de la víctima, que exercia la prostitució. Els fets van tenir lloc el 8 de maig quan Caballero va contractar els serveis de la víctima, qui un cop va ser al pis del condemnat va ser estrangulada i esquarterada. Les restes de la dona van ser trobats dies després a l’abocador de Lloret de Mar.

ARBÚCIES

Voluntaris condemnats El proper triatló Challenge Costa de Barcelona Maresme tindrà a la seva propera edició uns voluntaris molt especials. El Consell Comarcal del Maresme està negociant amb la Generalitat per a que els conductors

condemnats a fer tasques socials per infraccions de tràfic facin de ‘voluntaris’. A l’anterior edició els organitzador van tenir problemes per trobar prou voluntaris i per això han decidit recórrer a aquesta solució.

PxC arriba a l’Alt Maresme Els ciutadans de Calella, Pineda de Mar, Malgrat de Mar i Palafolls tindran a les properes eleccions municipals una nova opció: el partit ultradretà Plataforma per Catalunya, liderat per l’ex

membre de Fuerza Nueva, Josep Anglada . Els alcaldables són: Vicente Marchante (Calella), Juan Carlos Serrano (Pineda de Mar), David Comas (Malgrat) i Xavier Carbó (Palafolls).

Tens una idea, capgrós?

La Colla de Geganters i Grallers de Calella ha convocat un concurs per dissenyar el nou membre de la família de capgrossos de la ciutat. Pot participar qualsevol persona que tingui una bona idea i sàpiga dibuixar. Les pro-

postes es poden presentar fins al dia 31 d’agost i el 29 de setembre, en el marc de la Fira de Calella, s’anunciarà el guanyador, qui entre d’altres coses s’emportarà 200 euros de premi. Més informació: gegantscalella.bloc.cat

El Cotton Club no haurà de pagar El bar Cotton Club, ubicat a l’Avinguda Tarradelles del barri de els Pins, va rebre una multa de 12.000 euros arran d’una denúncia d’una veïna pel soroll emès pel bar. Els

propietaris, però, van presentar un recurs ja que la notificació de la sanció els hi va ser entregada fora del termini establert per llei i l’ajuntament ha hagut d’anular la multa.

Sisena edició dels Bolleré Per sisè any consecutiu l’Àrea d’Emancipació Juvenil de l’Ajuntament de Blanes convoca el Concurs de Relats Breus per a joves Bolleré.

El concurs consta de dues categories: Categoria A: per a joves entre 15 i 20 anys i Categoria B: per a joves de 21 a 29 anys. Els premis es composen de dotació econòmica

de 600 € per als guanyadors i de 300 € per als finalistes i de la publicació dels relats. La convocatòria d’enguany finalitza el 11 de maig. El lliurament dels premis es celebrarà el dia 17 de juny a les 20’30h al Casal de Joves Morralla, espai creatiu (Avinguda de l’Estació70,nau 4). Més informació a www.blanesjove.cat

Puntxant ous de gavians L’ajuntament de Blanes ha posat en marxa una campanya per controlar la població de gavians i garantir la higiene i la salubritat dels llocs on es concentren

aquests animals. Els ciutadans podran demanar la intervenció dels serveis municipals que procediran a puntxar els ous als diferents nius localitzats.

S’adorm amb l’olla al foc Un veí del barri de La Plantera de Blanes va provocar un petit incendi quan es va quedar adormit

mentre cuinava. Una veïna va alertar als bombers, que van haver d’atendre l’home per inhalació de gasos.

cafèambllet Abril

7

8

cafèambllet Abril PUBLIREPORTATGE

A partir del 2 de maig, un nou concepte de gimnàs obre a Blanes: Formes 30 ¡ Club Femení.

RedacciĂł

Pregunta: Perquè Ês un nou model de gimnàs femení?

Resposta: Doncs perquè Ês un espai pensat per a les nessesitats de les dones actuals, dones que som treballadores, esposes, mares, avies, estudiants‌ que sempre anem curtes de temps per dedicar-nos al nostre cos. A FORMES 30, amb mitja hora d’exercici n’hi ha prou per moldejar la figura, reactivar la circulació sanguínia, tonificar la musculatura i sentir-se molt millor.

P: Com s’aconsegeix això?

R: Doncs grà cies un nou sistema d’entrenament basat en un circuit que combina exercicis amb mà quines hidrà uliques i activitats aeròbiques dirigides (amb steps o altres elements). En tot moment,

Anna M. Maurí, responsable de Formes 30 el circuit està dirigit per monitores que sempre estan al teu costat per ensanyar-te, corretgir-te i animar-te a fer els exercicis d’una forma divertida perquè mai t’avorreixis.

P: Quan es pot començar?

Si voleu conèixer les instal¡lacions, les mà quines, el nostre equip‌ podeu venir a veure’ns el divendres 29 d’abril ja que farem una jornada de portes

obertes. FORMES 30 funcionarĂ a partir el dilluns 2 de maig i estarĂ obert de les 9 del matĂ­ fins a les 9 del vespre de dilluns a divendres.

Pots incorporar-te a les classes en qualsevol moment i a qualsevol hora, doncs el circuit no para mai.

MĂŠs fĂ cil impossible, no?

P: I qui pot fer-se socia del gimnĂ s?

R: Doncs qualsevol dona, des dels 16 anys en endavant, ja que cadascú pots fer les classes el seu ritme i segons les seves nessesitats. Les sessions van canviant per tonificar diferents parts del cos o concentrarse en diferetns objectius: cardiovascular, crema de greixos, etc‌ A mÊs del gimnà s, tambÊ hi ha un servei d’estètica, amb tractaments facials, corpo-

Ara ja no tens excusa per no cuidar-te‌ Vine a veure’ns i tot l’equip de FORMES 30 estarem encantades d’informar-te de tot el que vulguis saber.

Esper veure’t molt aviat.

Anna Mª Maurí rals, manicura, pedicura‌ i un servei de terapies manuals com ara quiromassatge, reflexologia podal, drenatge limfà tic, auriculopuntura i Reiki.

<5 56< *65*,7;, +, .045Âą: ( )3(5,:

405<;: +Âť,?,9*0*0 :Ă&#x201D;5 :<-0*0,5;: 6HQVH KRUDULV Ă°[HV DPE HQWUHQDGRUHV SURIHVVLRQDOV SHU D WRWV HOV QLYHOOV L H[FOXVLX SHU D GRQHV 9LQH D FRQĂ&#x2018;L[HU QRV HO GLYHQGUHV GâDEULO -RUQDGD GH SRUWHV REHUWHV

&DUUHU -DXPH , FDUUHU GH &RUUHXV

%ODQHV

'H GLOOXQV D GLYHQGUHV GH K D K

10

cafèambllet Abril CALELLA

Festimatge: quan la xarcuteria i l’òptica del poble es converteixen en una galeria d’art Fins al dia 1 de maig Calella es converteix en galería i sala de projecció · El Festimatge és l’únic festival de tota Espanya que reuneix fotografia i cinema en la mateixa proposta Redacció

No cal anar al museu, ni a una sala de la biblioteca, ni a un pavelló poliesportiu. Fins al dia 1 de maig tot Calella és una exposició de fotografia. Des de fa sis anys, Calella es converteix cada mes d’abril, gràcies al Festimatge, en la ciutat destí pels amants de la fotografia i el cinema. Calella ha esdevingut un referent pel món de la imatge i cada any consolida aquest paper de ciutat compromesa amb el seu Festival més important. No en va, tot el poble participa i posa a disposició d’exposicions i passes de films i curtmetratges tot tipus d’espais: museus, hotels, restaurants, associacions, botigues, biblioteques, edificis púbics... El Festimatge ofereix als visitants una oferta variada i amb un alt valor qualitatiu: Premis Goya i Gaudí de cinema, com “La Bruxa” i ”Les Bessones del carrer de Ponent”, respectivament; exposicions fotogràfiques de primera línia com la de Jean Clemmer, amic de Dalí a qui dedicà part de la seva obra, la qual podrem

gaudir a Calella; i altres propostes com l’homenatge al fotògraf català Eugeni Forcano.

Els tres certàmens que integren el Festimatge: XXXV Certamen de Fotografia Trofeu Torretes, XXXVIII Trobada Internacional de Cinema 9,5 i XVII Trofeu Torretes de Curtmetratges s’esforcen cada edició per oferir una oferta innovadora amb una millor qualitat, capaç de satisfer a tot tipus de públics.

El Trofeu Torretes de curtmetratges rep cada any films que es presenten i guanyen premis tan importants com els Goya o els Gaudí i enguany podem gaudir de dos films que han estat premiats en aquests en les categories d’animació, “La Bruxa” de Pedro Solís García i ”Les Bessones del carrer de Ponent” de Marc Riba i Anna Solanas, guanyadors d’un Goya i un Gaudí, respectivament.

Entre les propostes fotogrà-

SELVA

LLORET

Teatre i alimentació ecològica a les escoles El Consell Comarcal de la Selva ha endegat, de nou, una campanya informativa per fomentar l’alimentació ecològica als menjadors escolars i, entre les seves principals actuacions, s’inclou la realització d’una obra de teatre a les escoles. Aquesta representació teatral, que continua aquest curs 2010-2011, té com a eix principal l’alimentació ecològica i s’adreça majoritàriament al cicle mitjà de primària. La campanya complementa i difon una mesura que es va implantant gradualment als centres educatius des de febrer de 2010.

Redacció

La iniciativa, impulsada pel Consell Comarcal de la Selva i l’empresa adjudicatària de la gestió del servei de menjadors Scolarest, consisteix en la introducció d’aliments procedents de l’agricultura ecològica als menjadors dels centres educatius d’infantil, primària i secundària. El projecte té tres objectius principals: donar a conèixer les característiques i la regulació dels aliments ecològics, potenciar la produc-

fiques, Hélène Clemmer-Heidsieck, neboda de Jean Clemmer, apassionada de la seva obra i que es dedica a donar conèixer el treball de l’artista, porta a Calella l’obra de Clemmer, “Metamorphoses” molt vinculada a Dalí, amb qui els uní una forta amistat fins a la mort del pintor. Entre les 29 propostes fotogràfiques presentades hi haurà exposicions de Dominique Henri Loof, Toni Garriga, Manolo Cinti, Xavier Ortega, Iñaki San Martín, Quim Fàbregas, Josep Maria Colomer, Dafne Villalba... o projectes conjunts com Acció Solidària Sense Fronteres, Acció Fotogràfica Ripollet, Agrupación Fotográfica de la Rioja o la Federazione Italiana Associazioni Fotografiche, entre d’altres.

ció ecològica local i contribuir a la protecció del medi ambient.

Fins a finals del mes de febrer s’han representat un total de 28 funcions de l’obra de teatre -dues per escola-, que han comptat amb la participació de 14 centres educatius i a les quals han assistit gairebé 1.400 alumnes. Els centres participants durant el curs 2009/10 van ser: el CEIP Jacint Verdaguer, de Sils; el CEIP Montseny, de Breda; el CEIP Pompeu Fabra, de Lloret de Mar; el CEIP Quatre Vents, de

Blanes, i el CEIP la Benaula, de Caldes de Malavella. Els centres que hi participen durant aquest curs són: el CEIP Sant Iscle i el CEIP Salvador Espriu, de Vidreres; el CEIP Josep Madrenys, de Vilobí d’Onyar; el CEIP Sant Jordi, de Bonmatí; el CEIP Pinya de Rosa i el CEIP Joaquim Ruyra, de Blanes; el CEIP Verge dels Socors, d’Hostalric; el CEIP Dr. Carulla, d'Arbúcies; el CEIP Àngels Alemanys i el CEIP Boris, de Lloret de Mar, i el CEIP de Maçanet de la Selva.

1 menú, 1 euro contra el cáncer Catalunya Contra el Càncer Girona ha signat un conveni de col·laboració amb l’Associació de Bars i Restaurants de Lloret de Mar i el Gremi d’Hostaleria del municipi amb motiu de les XI Jornades Gastronòmiques de l’arròs de l’art. El conveni estipula que l’Associació de Bars i Restaurants de Lloret de Mar i el Gremi d’Hostaleria es comprometen a participar en la campanya del menú de les XI Jornades Gastronòmiques de l’Arròs de l’Art donant 1€ per cada menú a l’AECCCatalunya Contra el Càncer. Els diners recaptats es destinaran a la investigació del càncer.

De l’1 al 31 del mes de maig, el Gremi d’Hostaleria i l’Associació de Bars i Restaurants de Lloret de Mar, conjuntament amb Lloret Turisme i l’Ajuntament de Lloret de Mar, organitzaran les XI Jornades Gastronòmiques de l’Arròs de l’Art, que enguany compten amb la participació de 30 dels restaurants i hotels més prestigiosos del municipi.

11

cafèambllet Abril

PUBLIREPORTATGE

“La crisi obliga al sector de la construcció a innovar, a buscar solucions mitjançant l’aplicació de noves tecnologies” El Grupo Masarei, amb una llarga trajectòria al món de la construcció tradicional de cases, ofereix noves solucions gràcies a la innovació en materials i sistemes d’edificació · La construcció amb panells modulars de poliestirè expandit complementa l’oferta del Grup Masarei, amb més de 20 anys d’experiència al sector de la construcció tradicional.

Redacció

Poliestirè ondulat, acer galvanitzat, connectors electrosoldats, microformigó, morter acrílic... des de fa un temps, a les oficines del Grup Masarei, els noms d’aquests materials de construcció conviuen amb les tradicionals totxanes i el morter de tota la vida. Després d’haver construït cases ‘de totxos’ arreu de Catalunya durant els últims 20 anys, el grup afegeix a la seva cartera una opció fruit de la investigació i l’aplicació de la tecnologia de materials més recent: la construcció de cases amb panells modulars de poliestirè ondulat. “Més que de cases prefabricades explica Juan Roldán, responsable de nous sistemes del Grup Masarei- hauríem de

parlar de cases semi-prefabricades. Els panells venen preparats de fàbrica i al lloc on hi haurà la casa es fa el muntatge...però es fa a sobre uns fonaments de formigó i acer, com els de tota la vida”

Obra tradicional o prefabricada?

“Cada opció té els seus avatatges, per això oferim als nostres clients el ‘totxo’ de tota la vida i els panells de poliestirè’ Així, segons Roldán, l’opció de les cases semi-prefabricades ofereix les mateixes prestacions que l’obra tradicional a

Ràpida, econòmica i durable. Aquestes són alguns dels avantatges que ofereix la construcció amb panells modulars de poliestirè

l’hora que aprofita els avantatges que ofereix fer una part important de les obres a una fàbrica: eficàcia, reducció de costos en transports de material i sobre tot, rapidesa. “En 4 mesos tenim llesta per entrar a viure una casa de dues habitacions” explica satisfet, Roldán.

Si li preguntem quina és la millor opció, la totxana de tota la vida o el sistema de construcció amb panells, Roldán ho té clar: “depèn, cada sistema ofereix una sèrie d’avantatges propis. Per això, al Grup Masarei, a banda d’oferir aquest nou sistema, continuem fent les cases de tota la vida, així podem aconsellar el millor en cada cas i fer una casa a bon preu als nostres clients, siguin quines siguin les seves preferències”.

12

cafèambllet Abril

BLANES

SELVA

Blanes acollirà el 2012 el Campionat Europeu de Patinatge El municipi de Blanes acollirà l’any vinent el Campionat d’Europa de Patinatge Artístic, una de les cites més importants del món en aquesta modalitat esportiva.

Redacció

Val a dir que Blanes compta amb un equip de patinatge artístic que ha representat el municipi en diverses ocasions al campionat europeu.

Enguany, l’espectacle del Patinatge Artístic Blanes Fundació ja ha guanyat per segona vegada l’estatal dins de la modalitat de grups show reduïts.

Com ja va succeir l’any passat, aquest 2011 ja ha aconseguit revalidar els tres primers títols disputats: campionat de Girona, Catalunya i Espanya, aquest darrer celebrar el mes de març.

El proper objectiu serà doncs, precisament, el campionat d’Europa que es disputarà el proper mes de maig a Porto, Portugal. L’any passat el conjunt blanenc va obtenir la medalla de bronze al Campionat Mundial en

quedar classificat a la tercera plaça.

Si els resultats acompanyen l’equip blanenc, el següent objectiu serà participar al Mundial de Brasília d’aquest 2011.

Amb la celebració del Campionat Europeu de Patinatge el 2012, tal i com ha explicat l’alcalde de Blanes, Josep Trias, es vol potenciar i dinamitzar l’activitat esportiva en aquestes instal·lacions. En aquest sentit, ha afegit que des del govern de Blanes s’està treballant amb aquest objectiu, no tan sols a nivell esportiu, sinó també a nivell turístic.

Cal recordar que el potencial de la Ciutat Esportiva de Blanes, amb els seus equipaments i la seva ubicació geogràfica, la converteixen en un excel·lent atractiu per a tour operadors que vulguin organitzar al municipi es-

Setmana Santa al Castell de Montsoriu

(d’esquerra a dreta): la presidenta del Patinatge Artístic Blanes Fundació, Aurora Castilla; el president de la Federació Espanyola de Patinatge, Carmelo Paniagua, l’alcalde de Blanes, Josep Trias, i Francesc Jansa, president del Comitè de Patinatge Artístic, en el moment de la signatura del conveni de col·laboració

tades esportives.

El nou equipament ja va allotjar durant el mes de març la final de la Copa del Rei d’hoquei sobre patins, amb un molt bon resultat de públic i ressò arreu de l’estat espanyol.

D’altra banda, l’ajuntament continua treballant en la organització de nous esdeveni-

ments esportius de caire nacional i estatal, com serà el cas durant la propera setmana santa del Trofeu Mediterrani d’handbol. En aquest sentit, en el lloc web d’Eurosporting, empresa que organitza aquesta competició, es destaquen les condicions que té el complex blanenc.

L’Ajuntament de Blanes ha signat un conveni de col·laboració amb la Federació Espanyola de Patinatge per a la organització del Campionat Europeu del 2012.

Més de dues mil persones ja han visitat el castell de Montsoriu, el castell gòtic més rellevant de Catalunya, amb només un mes i mig des de la seva obertura al públic, el passat 29 de gener. El castell està obert al públic els dissabtes i diumenges. El nombre de visites ja ha superat les expectatives proposades pels membres del Patronat des de la seva obertura. Durant les primeres setmanes de funcionament, s’han dedicat uns dies especials per als municipis representats al Patronat del Castell de Montsoriu (Breda, Arbúcies, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu). Des de Breda s’ha generat un gran interès, que s’ha traduït en una gran resposta per part dels vilatans. El municipi pretén ser porta d’entrada a tots aquells visitants que s’hi acostin des de les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. En aquest sentit, la nova estació de Renfe de Breda ha de ser cabdal per millorar els accessos a la població.

Les visites amb guia acompanyant es duen a terme des del Museu Etnològic del Montseny La Gabella d’Arbúcies i permeten fer un recorregut d’una hora i mitja per tot el recinte. El castell obrirà les portes al públic per Setmana Santa del 22 al 25 d’abril.

13

cafèambllet Abril TURISME

El Chilipoker arriba entra a Espanya per Lloret

Una terrassa al centre de Lloret

Més terrasses per fer front a la llei antitabac L’ajuntament de Lloret ampliarà l’autorització de terrasses a la via pública · El Gremi d’Hostaleria i l’Associació de Bar i Restaurants satisfets amb la mesura Ara que comença el bon temps, les terrasses suposen un gran atractiu per vilatans i turistes, i són una gran font d’ingressos pel sector de la restauració de Lloret, un dels sectors econòmics més importants del municipi.

Aquest sector, però, és un

dels més afectats per la crisi econòmica global i, enguany, segons s’afirma des del Gremi d’Hostaleria i l’Associació de Bars i Restaurants de Lloret, la situació s’ha agreujat degut a l’entrada en vigor de la nova llei del tabac, que els ha suposat una

“davallada de clients” en no permetre’s fumar en el seus establiments. És per això que, arran de la petició del Gremi d’Hostaleria i de l’Associació de Bars i Restaurants, l’equip de govern ampliarà l’autorització de terrasses a la via pública per

ajudar els negocis que hi ha en carrers on fins ara no es permetia instal·lar-hi terrassa.

Cal afegir que, per raons de caire comercial, d’afluència de visitants o de trànsit, hi ha una sèrie de carrers als quals no es permetrà aquesta ocupació.

Entre els dies 1 i 3 d’abril Lloret va acullir unes 500 persones, dels quals els 90% d’origen estranger, per participar en la primera etapa del Deep Stack Open Chilipoker. En paraules de Gianfranco Acordato, director del Gran Casino Costa Brava “El gra èxit de participants fa que ja no només parlem de joc i poker sinó d’un important atractiu turístic. En total aquest torneig suposa per Lloret

més de 2.000 nits d’hotel, 12.000 dinars; ja sigui en esmorzars, dinars i sopars així com un augment en les ventes comercials i de transport” I afegeix: “Aquests esdeveniments internacionals són accions que concreten el nostre pla estratègic i ens permeten posicionar-nos a Lloret i la Costa Brava com un operador turístic capaç de generar una nova demanda: el turisme del joc”

14

cafèambllet Abril

15

cafèambllet Abril

OPINIÓ I LLETRES

Comunicat del Cineclub Adler Aquest dissabte l'Ajuntament de Lloret de Mar inaugurarà el Teatre de Lloret, equipament cultural llargament esperat a la nostra vila. El motiu d’aquest comunicat és denunciar que, malgrat el que l’Ajuntament ha repetit una i altra vegada durant aquests darrers anys, el nou teatre municipal no comptarà amb cap projector de cinema, motiu pel qual des del Cineclub Adler lamentem havervos de comunicar que no podrem projectar-hi pel·lícules.

Ras i curt: l’esperat Teatre de Lloret s’inaugurarà sense estar equipat amb un projector de cinema, ja sigui digital o analògic.

Tenint en compte que l’antic teatre sí comptava amb un projector de cinema analògic, resulta incomprensible que el nou s’inauguri sense projector. Que un equipament cultural d'aquestes característiques no compti amb cap projector de cinema és del tot ridícul, oimés si tenim en compte que des de l’enderroc de l’antic teatre el projector analògic que fins llavors havíem fet servir resta abandonat en un magatzem municipal. Si bé podem entendre que de moment no sigui possible adquirir un projector de cinema digital, resulta del tot inadmissible que des de la Regidoria de Promoció Cultural se'ns digui que no hi ha cap voluntat d'instal·lar al nou teatre el projector analògic que ja tenim.

Per més inri, cal recordar que ara fa un any aquest mateix Ajuntament aprovava un significatiu increment pressupostari de les obres de construcció del teatre a fi i efecte

Centres Auto Equip Busca pel seu centre de Santa Susanna

MECÀNICS D’AUTOMOCIÓ Interessats enviar curriculum vitae a: rrhh@autoequip.es O truqueu al tel.

93.753.70.17

d’esmenar el greu error de projectar i construir un teatre sense cabina de projeccions.

Un any després, el que en el seu moment es va dir que es feia per satisfer les demandes de la nostra entitat es revela un engany en tota regla; la cabina és ben buida i des de la Regidoria de Promoció Cultural se’ns diu que no hi ha ni diners per instal·lar-hi un projector de cinema digital ni voluntat d’acomodar-hi el projector analògic que ja tenim.

Volem deixar clar que amb aquesta actitud la Regidoria de Promoció Cultural no fa res més que excloure el cineclub del nou teatre, deixant en evidència la pretesa ver-

satilitat de l’esperat equipament cultural que, paradoxalment, esdevé un autèntic pas enrere en relació a l’equipament que teníem abans. És per això que des del Cineclub Adler fem palès el nostre enuig i exigim a la Regidoria de Promoció Cultural que instal·li al Teatre de Lloret un projector de cinema, ja sigui digital o analògic, que faci d’aquest equipament el referent cultural que Lloret es mereix.

Atentament, La junta del Cineclub Adler de Lloret de Mar · Lloret de Mar, 18 de març de 2011

“En situacions com la present no pot existir espai per a la ressignació o l’apatia” Stèphane Hessel autor del best seller Indigneu-vos

Indignaos se ha convertido en un top ventas, todo un best seller escrito por un ex combatiente de la resistencia francesa y diplomático: Stéphane Hessel. El autor es un ciudadano, judío, nacido en Alemania y nacionalizado como ciudadano francés posteriormente, una persona que ha vivido incluso el horror de un campo de concentración y que publica este alegato de movilización destinado a la juventud, instándoles a abandonar la indiferencia en estos tiempos adversos.

'En situaciones como la presente, no debe existir espacio para la resignación o la apatía' afirma. Hessel recuerda los tiempos en que formó parte de la Resistencia, en que la indignación frente a los nazis fue la causa que impulsó hacia la victoria y el motor de la reconstrucción posterior siguiendo la inspiración proporcionada por el Consejo de la Resistencia.

Hessel diagnostica también la situación actual: La situación actual es causa de la dictadura de los mercados, la ausencia de regulación de los sistemas de financiación ha convertido al mundo en un lugar muy injusto, con el consentimiento de los políticos u la omisión de cumplir su obligación convirtiéndose en unas marionetas a voluntad de los mercados en vez de luchar por conseguir una sociedad basada en valores.

A Espanya aquest llibre va estar prologat per l’escriptor José Luís Sampedro qui, a la vegada, ha fet una mena de ‘segona part’ de l’Indigneu-vos: Reacciona. El llibre (editorial Destino) recull articles del mateix Sampedro com i de persones com Ángels Martínez i Castells, Rosa María Artal, Ignacio Escolar, Baltazar Garzón o Federico Mayor Zaragoza.

16

cafèambllet Abril

LA CARTA

Blanes TV (II) En el número anterior de la edición en papel de Café&Llet apareció publicada una carta con el título de TVBlanes-Blanestv. En ella quería expresar mi descontento con el Ajuntament de Blanes así como con aquellos responsables encargados de iniciar la ya anunciada Blanes.tv, el nuevo canal informativo de televisión local por Internet. Pues bien, el pasado 24 de marzo, cuatro meses después de la fecha anunciada inicialmente, el al-

calde de Blanes, Josep Trias, y el regidor de Mitjans de Comunicació, Joaquim Torrecillas, informaban en una rueda de prensa la puesta en marcha de los dos portales Web para televisión y radio locales: Blanes.tv y radioblanes.cat.

Dos portales webs sencillos pero prácticos, el contenido es de muy fácil acceso y la información que hay es igualmente sencilla de encontrar, cosa que es de agradecer.

Esta carta no pretende ser

una corrección o disculpa de la anterior, si no más bien un complemento. Es evidente que los ciudadanos de Blanes debemos felicitarnos por disponer de un canal de información local que nos ayude a no-estar-tandesinformados; pero no por ello debemos dejarnos deslumbrar, pues “no es oro…”

En primer lugar. El Ajuntament de Blanes ha contratado para el diseño y mantenimiento de las pági-

Sólo cobramos si usted cobra!

nas webs de Blanes.tv y radioblanes.cat a una empresa que no es del poble, práctica bastante habitual y, en la mayoría de ocasiones, innecesaria. El Ajuntament debería tener la obligación de tener como primera opción a las empresas de Blanes, o de pueblos cercanos, para cualquier tipo de servicio que requiera, y sólo en aquellos casos en que la oferta no sea cercana o proporcional, entonces ampliar el radio de opciones (me gustaría que me corrigiesen si en este caso se llevo a cabo la primera opción).

En segundo lugar. Desconozco cual es el presupuesto real que se destina para este servicio Web, pero de entrada me parece un tanto osado que en tiempos de crisis se utilicen dos portales diferenciados para dos medios que forman parte de

una misma empresa, si eso conlleva un gasto doble para el cliente, es decir, para Blanes.

Y por último. “Cuando no se tiene nada, cualquier cosa es buena y más si es nueva”.

Pues bien, la nueva Web de Blanes.tv, aún siendo “buena” porque hasta ahora no teníamos “nada”, es de una calidad bastante deficiente. Tanto la definición (compresión) de los videos como el sonido de los mismos son mejorables, y no debería ser una labor complicada para una empresa que se dedica a la gestión y diseño de este tipo de contenidos.

En estas últimas semanas en Blanes se han inaugurado muchas cosas nuevas: Ciutat Esportiva, Blanes.tv – Radioblanes.cat, Morralla Espai Creatiu, asfalto nuevo en algunas calles, etc. El hecho de inaugurar y llevar a cabo ac-

ciones populares a pocas semanas de la campaña electoral para las elecciones municipales es una práctica habitual en la clase política (y no es exclusiva de los políticos locales). Con ello pretenden hacer olvidar a los electores todo aquello que no han hecho bien, o lo que simplemente no han hecho.

Pero si hay algo en lo que se diferencia el actual gobierno de Blanes de otros, es que cada una de las inauguraciones que se han hecho en estas últimas semanas están todas sin acabar, y eso si que es más difícil de “esconder”.

Por eso espero que el brillo de todas estas “cosas nuevas” no impidan a los ciudadanos de Blanes, y usuarios de los nuevos servicios, ver todo aquello que falta, que no es poco.

Hugo J. Martínez

PUBLIREPORTATGE

El mític Sant Jordi torna a les nits de Blanes L’interiorisme del local és obra de l’estudi Roigdisseny · La il·luminació ha estat realitzada amb Policris, el material de la famós Lampada del Casino Costa Brava de Lloret · També Policris és protagonista de la Sala QU que properament inaugurarà la Disco QK de Santa Susanna Redacció

L’estudi d’interiorisme Roigdisseny en col·laboració amb Masfred de Blanes, han desenvolupat el projecte de renovació integral del conegut Sant Jordi, bar de copes de tota la vida, situat a Els Pins davant del mar.

Al local si accedeix des del Passeig Sabanell, a traves de la terrassa al aire lliure, adaptada.

Al interior, trobem una espectacular barra a tres cares.

Amb un fals sostre de Policris (el vidre orgànic de la famosa Lampada del Casino Costa Brava de Lloret).

Dividit en tres zones, hom es pot acomodar en seients de disseny, envoltats d’una il·luminació suau però espectacular, en base a Leds i mini-lassers, que crea una atmosfera força especial.

Aquí, en Josep Mª Roig de Roigdisseny, ha comptat amb la col·laboració de Víctor So, qui també s’ha fet carreg del so, a traves d’una coqueta cabina de d.j. feta

enterament amb Policris.

La Silvia i el seu fill, en Pau us esperen amb els braços oberts. Per cert, en Xavier Martinez, de Splendor Policris, ens informa que prop-

erament s’inaugurara la “Sala QU”, dins la Discoteca “QK” de Santa Susanna, amb una autentica explosió de Policris. Us tindrem informats.

17

cafèambllet Abril LLIBRES

Els ‘puntasos’ del Puntet En Carles Carbonell, educador social, treballa al departament de joventut de l’ajuntament de Lloret de Mar des de 1992, un any després que es creés el Departament.

Des de ben jove, la seva tasca ha girat en torn a l’animació sòciocultural. Primer des de l’esplai, on ha estat 17 anys fent tasques de monitor i director, i després, professionalment com a tècnic de joventut.

La seva tasca educativa i com a tècnic de joventut es desenvolupa sempre a EL PUNTET, un equipament juvenil amb format de Casal de Joves amb 15 anys de vida, tot i que en feia 3 més que funcionava com a Punt d’informació juvenil. Des de fa 3 anys, coordina, a més, El Puntet de Fenals, una extensió del primer en un barri de fort creixement de Lloret de Mar. Fruit d’aquesta experiència professional, ha sortit aquest divertit llibre EP JOVE! HISTÒRIES D’EL PUNTET, un recull de les anècdotes més divertides que han succeït en el tracte directe amb els joves durant aquests 18 anys. Però a part de les històries dels joves, també es reflexa com és la vida del dia a dia en un centre juvenil d’aquestes característiques, les activitats i serveis que s’hi duen a term per dinamitzar a la població juvenil, i la tasca educativa de les persones que estan al capdavant de l’equipament amb l’animació sòciocultural com a metodologia de treball. En definitiva, un llibre divertit, de bon llegir, que alhora descriu per dins un equipament educatiu juvenil i el paper important que l’Educador Social hi té.

Una història Tots els nens i nenes frisen quan arriben les festes de Nadal, sobretot pel fet de fer cagar el tió i per l’arribada dels Reis Mags. Com és sabut, Ses Majestats de l’Orient arriben cada any a casa nostra la nit del 5 de gener. I cada poble els reb de forma diferent. A Lloret, un munt de nois i noies els acompanyen amb unes banderes i es vesteixen i maquillen com Sa Majestat a la que acompanyen. A més, per facilitar-los la feina, a El Puntet els preparem les bosses de caramels, regalèssia i confits que després donaran a la mainada. I els nois i noies que volen acompanyar als Reis a la Cavalcada s’han d’inscriure prèviament al Puntet. Nosaltres intentem engrescar a la majoria de joves que així viuen la festa des de l’altre costat i comencen a veure que participar de les coses és molt gratificant. I aquesta època de l’any està farcida de joves que ens ajuden a preparar la festa, però també n’hi ha que sembla que baixin d’Arbeca (amb tots els respectes per la gent d’Arbeca, però la dita és així).

Així, es succeeixen situacions com les següents: - company, t’agradaria fer de patge a la cavalcada dels Reis?

- Ostres! I tant! Quin dia? ( Pallús! Quan feies la carta tu? Per l’Agost?)

- Bones... em vull inscriure com a patge del rei marró.

- El marró?

- Sí home, amb en Càsper!

(En Càsper era un fantasma, i blanc... No voldràs dir en Gaspar?)

Manifest Democràcia Real Ja! Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.

Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors.

Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.

Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent: > Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones. > Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç. > El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat. > La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse. > La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços. > Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món. > Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abs-

tracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim. > Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.

Jo puc canviar-ho.

Jo puc ajudar.

Sé que junts podrem.

Surt amb nosaltres. És el teu dret.

18

cafèambllet Abril

OPINIÓ I LLETRES

ESPECIAL SANITAT PÚBLICA

Qui decideix les retallades als hospitals de Blanes i Calella? interessos dels ciutadans i l'equip gestor dels diners públics.

Manca de transparència. És veritat que la Corporació presenta tota una sèrie de papers, auditories i balanços al Govern de la Generalitat, tal i com marca la llei. Però també és veritat que el ciutadà té un accés gairebé impossible a aquestes dades. Hem preguntat als alcaldes de Blanes i Calella -aquest últim el que té major representació al Consell Rector- sobre diferents despeses de la Corporació. Per exemple: quants diners paga la Corporació a la patronal hospitalària CHC -un ens que té la seva seu a un palau a Pedralbes i que desplega 'solucions de gestió sanitària arreu del mon- però no hem obtingut resposta.

Tampoc hem obtingut resposta sobre el cost dels molts informes que la Corporació contracta a aquesta mateixa patronal ni tampoc del contingut d'aquests informes. De la mateixa manera, no hem obtingut resposta sobre els diferents serveis que contracta la Corporació al CHC ni el seu cost. Hem volgut saber quin percentatge del pressupost que gestiona la Corporació es destina a contractacions 'sense publicitat', es a dir, despeses que no cal justificar i per a les que no es necessita concurs públic...

Segons els alcaldes i els gestors de la Corporació, no estan obligats a fer públiques aquestes dades.

Potser no ho estan des d'un punt de vista legal, però tenint en compte que ens trobem en un escenari on milers de persones veuran com els serveis que paguen es restringiran sensiblement, seria un detall i una mostra de compromís amb la ciutadania que responguin amb claredat a totes les preguntes que tinguin a

veure amb la gestió dels diners dels ciutadans... Encara que no estiguin obligats per llei.

La segona qüestió que no convida gaire a creure que els interessos dels ciutadans estan ben representats és la intensa relació entre els membres del Consell Rector (qui ha de controlar la despesa i decidir les retallades) i l'equip gestor, que en teoria està sota

sanovas Lax, setmanes abans de ser anomenat per aquest lloc de feina, era un dels alts càrrecs de l'equip gestor de la Corporació. És a dir que qui controla l'equip gestor de que facin be la seva feina era fins fa uns dies, part d'aquest equip gestor. Tornant a l'exemple de l'asfaltat dels carrers és com si el que fa uns dies era director de l'empresa que fa l'asfaltat fos qui controlés

Quants diners paga la Corporació a la patronal hospitalària CHC (un ens que té la seva seu a un palau a Sant Gervasi i que desplega 'solucions de gestió sanitària’ arreu del mon- però no hem obtingut resposta.

Tampoc hem obtingut resposta sobre el cost dels molts informes que la Corporació contracta a aquesta mateixa patronal ni tampoc del contingut d'aquests informes.

Qui decideix si s'han de tancar els quiròfans per la tarda o, en comptes d'això s'han de retalla un 25% els sous dels directius, que en molts casos superen els 80.000 euros anuals? les ordres del Consell Rector. El primer exemple d'aquestes relacions estretes és el del gerent de la Regió Sanitària de Girona, Joaquim Casanovas Lax. L'ens que Casanovas Lax dirigeix té entre d'altres funcions, controlar que l'equip gestor de la Corporació compleixi amb el que està establert al contracte entre la Generalitat i la Corporació i sobre la qualitat dels serveis que presta. Però resulta que Ca-

que l'empresa fa bé els treballs. Tampoc convida a confiar en com s'aplicaran les retallades el fet que dos dels tres alcaldes que representen als ciutadans hagin treballat durant anys per al mateix equip gestor. Xavier Crespo, alcalde de Lloret, va haver de deixar la seva feina de directiu ala Corporació per fer-se càrrec de l'alcaldia i, com a representant de l'ajuntament de Lloret, ocupar un lloc al Consell Rector que

controla l'equip gestor. El cas de Josep Trias és similar. Quan va assumir l'alcaldia, Trias es va apujar el sou un 20% dient que 'al sector privat cobrava més'. Aquest 'sector privat' al que va fer referència no és un altre que l'equip gestor de la Corporació, on també desenvolupa un important càrrec -directora d'infermeria- la seva dona Lourdes Munné.

En aquest punt cal dir que aquestes estretes relacions entre els representats dels ciutadans i l'equip que ara mateix està decidint on s'apliquen les estisores no són en absolut il·legals ni contradiuen cap llei d'incompatibilitat.

Però en un escenari on milers de ciutadans veuran com se'ls retallen serveis als que per llei tenen dret i que han pagat amb els seus diners, seria bo que fessin esforços extres per respondre a les preguntes i inquietuds d'aquests ciutadans.

En comptes d'això, la resposta d'aquests representants del poble ha estat el silenci.

I no només no responen als mitjans de comunicació. Els sindicats que representen als treballadors també es queixen d'aquesta manca de transparència. L'excusa que donen és que estan treballant per veure quins són els serveis que retallaran i que encara no ho saben. Però no haurien d'estar aquests sindicats representats a la taula on es decideixen aquestes retallades? No haurien d'estar informats els ciutadans de les diferents opcions que hi ha per fer front a les retallades? Sembla que no. Mentre tothom sap que es retallaran serveis, les decisions les estan prenent d'esquenes a la ciutadania que paga la factura i que veurà els seus drets retallats.

Qui decideix si s'han de tancar els quiròfans per la tarda o, en comptes d'això s'han de retalla un 25% els sous dels directius, que en molts casos superen els 80.000 euros anuals? Qui decideix si es fan fora treballadors que cobren 900 euros al mes o es renegocien els contractes amb diverses empreses privades que presten serveis a la Corporació? Haurem de tancar llits als hospitals o haurem de deixar d'encarregar informes de,s quals és impossible conèixer el preu i els continguts?

La pregunta, en definitiva és: estem assumint tots per igual aquestes retallades o seran els usuaris i els treballadors els que hauran de carregar amb tot el seu pes? Retallem per dalt o retallem per baix?

Sigui com sigui, l'hermetisme demostrat pels nostres representants i la manca de voluntat de donar explicacions més enllà del que estan obligats deixen al ciutadà amb la impressió de que els seus interessos estan al final de les prioritats. Si en aquests temps tan difícils els nostres representant volen que confiem en ells, han de fer un esforç que vagi molt més enllà del que estan obligats. Una altra cosa significaria que ens demanen 'confiança cega'. Davant la greu situació que afrontem com a societat,la 'confiança cega' no té cabuda

19

cafèambllet Abril

OPINIÓ I LLETRES

ESPECIAL SANITAT PÚBLICA

Tens una tarja com aquesta?

Aquest article t’interessa El procés de privatització de la sanitat a Catalunya Els retocs de les esquerres al model sanitari català Ramon Serna · Sindicat CATAC -CTS 1.Referències històriques En certs àmbits del nacionalisme català, és motiu d'orgull la tradició mutualista i, en general, la il·lusió de tenir una sanitat d'alt nivell tot i la manca d'inversió de la Seguretat Social en centres propis a Catalunya. El 1981, moment de les transferències, només un 10% dels hospitals amb un 27% dels llits eren de l'INSALUD, mentre la resta era concertat, gairebé exactament la proporció inversa a la de la resta de l'estat. Era cert que sortia més econòmic a curt termini continuar concertant en comptes de construir nous centres i de pas s'evitava provocar «la ruïna» d'institucions i empreses existents. Però, com veurem, això només era una excusa per experimentar noves formes de gestió. L'objectiu de la Llei General de Sanitat de 1986, que era que als serveis de salut de les diferents comunitats autònomes s'integressin tots els centres i serveis que donessin un servei sanitari

públic, no era compartit pel «pujolisme» que, aquell mateix any, va començar a constituir consorcis amb voluntat de futur i «cedir-los» la gestió dels hospitals que es construïen amb fons de la Generalitat. Consorcis (vuit entre 1986 i 1992) que, pel fet d'integrar fundacions de caràcter religiós, mútues, caixes d'estalvis i governs locals en mans d'altres forces polítiques, i per tant repartir el pastís de la gestió, consolidaven les “relacions de confiança i de poder” de les que ens parla Raquel Gallego com a essència del mercat relacional en què es va convertir el nostre «model» sanitari. També es va potenciar llavors la direcció directa de la sanitat per part de societats anònimes municipals. Així es va donar la gestió de l'Hospital de Móra d'Ebre a l'Ajuntament de Reus, distant 70 km, el qual va constituir a l'efecte una empresa que seria un dels pilars de SAGESSA, grup sanitari i social que controla les nostres

terres del sud. L'actual president del Parlament, Ernest Benach, d'ERC, va presidir diverses empreses del grup quan formava part del govern municipal, de manera que no és d'estranyar la defensa majoritària del model dins d'aquest partit. L'any anterior a aquella llei, Catalunya ja havia fet el seu pla de reconversió hospitalària, o almenys la part que li van permetre les mobilitzacions de rebuig, i havia constituït la XHUP, Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública. I el 1990 es va aprovar, per unanimitat de totes les forces parlamentàries, la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) que, contradient la general de Sanitat (total, era la d'Ernest Lluch), consolidava el sistema de provisió mixta reservant per al «Servei Català de la Salut» (SCS o CatSalut) la compra i el suposat control dels serveis i deixant en mans dels proveïdors la gestió sense cap risc, aspecte aquest destacat en un

llibre que va causar gran enrenou l'any 1997. Aquesta separació de funcions entre compra i provisió de serveis ha estat posada en dubte, amb ànim de consumar-la, per la UCH, patronal de gestors privats en gran part concertats, perquè el SCS és jutge i part. Efectivament, el SCS participa majoritàriament en gairebé tots els consorcis. Per a nosaltres aquesta falsa separació simplement delata el responsable real de tota l'activitat sanitària i posa en evidència la inutilitat d'uns intermediaris que, a sobre de sortir beneficiats, critiquen perquè mai tenen prou.

Catalunya va escollir doncs, amb un consens polític difícilment igualable, un model amb «una orientació sensiblement enfocada al reforçament del àmbit privat». Els polítics s'asseguraven així llocs de treball davant els canvis previsibles en el poder, jubilacions daurades en fundacions o el seu pas a empreses privades amb més possibilitats de negociar amb els diners públics.La fase intensiva de constitució de consorcis va ser seguida per la de les empreses públiques (nou entre 1991 i 1995). Els Bancs de sang, el transport sanitari urgent, el diagnòstic per la imatge, els Serveis dependents de les diputacions... van passar a ser gestionats totalment o parcialment per empreses que rebien al 100% diners públics però que es regien pel dret privat. El personal estatutari, o funcionari, que volia continuar en aquests serveis s’havia de laboralitzar, amb una reserva de 3 anys de la seva plaça d'origen. Aquesta fase ha culminat tardanament amb la transformació de l'Institut Català de la Salut (ICS, fill català de l'INSALUD) en empresa pública, per llei de 30 de juliol del 2007 aprovada per unanimitat al Parlament. Però podem estar tranquils: CCOO, UGT i el Sindicat de Metges seuen al seu Consell d'Administració.

Cal aclarir que aquí no ha estat necessària la laboralització del personal. Laboralitzar de cop a gairebé 40.000 persones hagués entorpit l'objectiu principal que no és altre que fer permeable la institució a noves formes privades de gestió amb els corresponents beneficis... privats.

L'ànim de lucre El cop de gràcia a la unificació dels serveis sanitaris que va

donar la reforma de la LOSC de l'any 1995 amb l'acceptació de l'ànim de lucre en la gestió de la sanitat pública. Aprovada per tot el parlament excepte per ICV, als dos anys trobaria ressò a nivell estatal en aprovar-se la Llei 15/97, també amb el vot socialista. És llavors quan el govern convergent comença a impulsar iniciatives d'innegable privatització de l'atenció primària com les que, malintencionadament, es diuen Entitats de Base Associativa (EBA), en teoria consti-

Els polítics s’asseguraven així llocs de treball davant els canvis previsibles al poder, jubilacions daurades en fundacions tuïdes pels i les professionals d'un Equip d'Atenció Primària (EAP) per gestionar un Àrea Bàsica de Salut (ABS), amb una població d'entre 5 i 40.000 habitants segons les zones. En realitat era una part minoritària dels Equips d'Atenció Primària la qual, amb el suport de l'Administració i dels col·legis de metges, creava una Societat Limitada que passava a contractar a la resta de l'equip, posant tots els mitjans al seu abast perquè es traslladés el personal estatutari o funcionari que tenia plaça allà. El seu caràcter cooperatiu queda també en dubte si contemplem tres de les EBAs de Barcelona ciutat: una gestiona dues ABS i altres dues tenen un mateix administrador. Els beneficis de l'Administració a aquestes noves formes de gestió han arribat al desvergonyiment de seleccionar els pacients, modificant l'àmbit territorial d'alguna d'elles, passant a una altra àrea la zona amb població de menys poder adquisitiu, la que amb tota seguretat no sabria valorar serveis addicionals com l'acupuntura o les flors de Bach .

Amb l'arribada del Govern Tripartit, es van deixar de constituir EBAs. L'ICS, amb la suposada llibertat de gestió que li dóna el fet de ser empresa pública, està iniciant experiències «d'autogestió» en el

seu propi si, es podria pensar que per evitar la proliferació de més EBAs. En total hi ha actualment a Catalunya unes 365 ABS, de les quals 79 són gestionades per fórmules diferents a l'ICS. Les famoses EBAs, en realitat només són 10 que gestionen 12 ABS. Les altres 67 són gestionades: 23 per consorcis, 18 per fundacions, 14 per instituts o societats anònimes creades per ajuntaments, set per empreses públiques de la Generalitat i sis per la Mútua de Terrassa.

Mentre s'escriu això, 150 metges han demanat a la consellera que es torni a obrir la veda de les EBAs i ja se sent que la pròxima toca a Igualada.

Conscients que el personal facultatiu d'atenció primària que defensa la sanitat pública és superior en nombre als que es consideren elit amb dret a negociar amb la salut, anem a demanar signatures perquè mai es pot dir que són els metges en general els que reclamen aquest tipus d'experiments. El fet d'haver precedit a la resta de l'Estat tant en la legislació com en la posada en pràctica de models privatitzadors tan diversos, coincidint amb el cansament de tants anys d'un govern de dretes, ha proporcionat a Catalunya la sensació d'immunitat davant les fórmules privatitzadores del PP. I així, tot i les advertències del nostre company del CAPS Albert Ferrís el març de 2005, ha passat desapercebuda l'adjudicació de l'Hospital Comarcal del Baix Llobregat a l'aliança empresarial formada per La Caixa, Aigües de Barcelona, ACSA, TEYCO i EMTE segons el «model anglès».Que la quantitat de serveis objecte d'arrendament, a 30 anys, no arribi als nivells de Madrid, no invalida que Güemes pugui escudar-se en què els socialistes estan fent el mateix que ell, ni disculpa la maniobra d'ocultació a Catalunya. Així cal considerar vergonyoses les paraules de Carme Figueres, llavors consellera del Govern Maragall, donant tots els detalls, excepte els del mecanisme de finançament, del «primer hospital que construeix el Govern catalanista i d'esquerres de la Generalitat».

I no és l'últim. El govern català ha aprovat almenys dos convenis «de col·laboració» amb el totpoderós Consorci Hospitalari de Catalunya que han acabat donant-li (2008) una

20

cafèambllet Març

ESPECIAL SANITAT PÚBLICA

OPINIÓ I LLETRES

“La subcontractació és una peça bàsica del model”

A principis de 2003, un informe d'ERC revelava que 46 organismes autònoms i empreses públiques van arribar a pagar a càrrecs de la Generalitat un total de 1.400.000 euros l'any 2001 en concepte de dietes i assistència a reunions ··· Són una forma de comprar silencis a les persones que teòricament ens han de representar i exigir un control avui inexistent

concessió administrativa per a la construcció d'un gran complex assistencial en les antigues Cotxeres de Borbó. De fet, el Consorci ja havia contractat assessorament per treure a concurs el projecte l'any 2004, anticipant-se a tot tipus d'acords, fet que ens parla del seu poder que més endavant comentem.3.

El neoliberalisme en la sanitat i el negacionisme de la privatització Com veiem, Catalunya no és aliena al procés general de neoliberalisme. Al contrari, compta amb penosos líders ideològics que contribueixen a difondre la doctrina amb cites molt clares com «en sanitat, no tothom té les mateixes necessitats». És allò de que la gent de classe alta té la pell més fina. Per tant, cal obstaculitzar l'abús dels plebeus mitjançant copagaments, mesura que es podria complementar amb la que el 1993 va proposar el conseller Trias: que els socis de les mútues, a les quals a Catalunya està afiliat més del 20% de la població, deixin de cotitzar a la Seguretat Social perquè aquesta, amb menys fons, es converteixi en la beneficència dels pobres. El 1991, Vicenç Navarro va elaborar una resposta irada a l'Informe Abril Martorell que propugnava el copagament. Però ni les valoracions d'aquest estudiós que els socialistes utilitzen com a reclam ni les recomanacions de la Comissió d'Experts, constituïda per informar sobre el finançament de la sanitat, que no ho recomanava tot i el gran pes que hi tenien els interessos privats, frenen a la il· lustríssima Marina Geli que segueix insistint en el problema del finançament i incitant les rocambolesques i discriminatòries propostes de copagament de les patronals. A Itàlia va ser un govern de centre-esquerra el que ho va instaurar i ella no vol ser menys. CiU portava més de 10 anys intentant la conversió de l'ICS en empresa pública, cosa que per a ella, acompanyada per un suposat govern d'esquerres, ha estat bufar i fer ampolles. És allò que l'esquerra fa el que no s'atreveix a fer la dreta. De fet, el copagament es va estenent tímidament. S'ha passat de la ja llunyana abolició de determinats serveis hotelers en els hospitals (aigua embotellada, televisió col.lectiva ...) a haver de trucar a un 902 per concertar visita amb el teu metge de família, ara que les tarifes planes s'han estès, i contribuir així al pagament de l'empresa encarregada del servei. Es paga el preu públic marcat per la ortopantografía que et demana el dentista, pel simple informe mèdic no oficial que necessita un nen per fer una activitat esportiva, una àvia per anar a un balneari o un ciutadà per presentar-se a bomber voluntari. La subcontractació és una peça bàsica del model. Per subcontractar els serveis auxiliars es van emprar arguments puerils, com dir que "Nosaltres" (un nosaltres que són ells, els gestors, però on ens volen incloure als sanitaris en general per fer-nos còmplices) només entenem de sanitat, del «nucli dur del negoci», i que són les empreses d'hostaleria les que s’han d'encarregar de la cura hotelers... Aquesta teoria, acompanyada d'un pressupost baix del que l'em-

presa subcontractada ha d'obtenir beneficis, només dóna per subcontractar, a través d'ETT, a personal inexpert, i per comprar productes de cuina o de neteja de baixa qualitat. A més, es van començar a crear empreses expressament per ser contractades, sense cap experiència prèvia, tal com també denunciàvem en el nostre estudi de 1997. Estesa als serveis sanitaris en un marc d'estímul de la competència, i al marge d'anècdotes com la contractació d'una ambulància sense els deguts permisos o la d'un metge que no tenia el títol de metge però sí el de lladre, ha portat a problemes més greus. Amb l'objectiu d'acaparar activitat o demostrar un poder resolutiu que no correspon, gestors de l'entitat adjudicatària han actuat temeràriament, prenent mesures que alentien el trasllat de pacients als hospitals de referència i perseguit fins l'extermini, amb clars exemples de mobbing, al personal responsable que es resis-

Destaquen els pagaments injustificats a la UTE formada per la multinacional argentina IHSA i l’empresa ‘Consultoria i Gestió’, del CHC

tia. També, gestors de l'ICS amb interessos en una altra adjudicatària, a més de dedicar a aquesta el temps que els pagava l'ICS, empraven les mil i una argúcies per afavorir, entre altres, citar els pacients gratuïtament a l'empresa subcontractada «per no haver de esperar a les cues de l'ICS ». Et feien saltar la doble llista d'espera gratis.

Després pagava el CatSalut.

A la recerca del 'pelotazo' L'últim escàndol va saltar a finals del 2008, quan el CatSalut va adjudicar 129 dels 211 milions d'euros destinats a oxigenoteràpia ambulatòria a Oximeplus, a un preu sensiblement superior a altres oferents que ja havien estat contractats prèviament i no havien rebut queixes. Una empresa amb seu a Jaén, que, a més de no tenir experiència, acumulava pèrdues de gestió, però que curiosament té com a apoderat a Salvador Doy, que havía estat gerent de l'ICS i després subdirector del CatSalut, aspecte aquest no destacat pels mitjans d'informació generals. Finalment Oximeplus va renunciar a part dels lots adjudicats. A algú se li havia anat la mà. Tot i que sovint no transcendeixin, a Catalunya hi ha múltiples casos d'aquest fenomen, conegut com de la «porta giratòria». Així, entra en aquesta lògica del sistema que MGO, filial d'Agrupació Mútua (presidida i descapitalitzada pel mateix Millet del Palau de la Música), rebi adjudicacions per fer revisions mèdiques als Mossos d'Esquadra tot i, o precisament per, tenir com a membre del seu Consell Assessor a Xavier Pomés, que havia estat «conseller» primer del Departament de Salut i després del de Governació, del qual depenen els Mossos.

Tampoc sembla motiu d'escàndol que Ramon Bagó, que primer havia estat director general de Turisme i després gran magnat del Grup Shers (hostaleria i turisme), hagi estat al capdavant del Consorci Hospitalari de Catalunya des de la seva creació fins a la seva jubilació, l'any passat. Pel que fa a projectes faraònics de la iniciativa privada que s'han hagut de salvar amb fons públics, cal citar el de l'Hospital Oncològic, iniciativa fracassada de l'Associació Espanyola contra el Càncer que seguirem pagant durant 30 anys per mantenir un actual hospital «Duran i Reynals» absolutament infrautilitzat, i l'Hospital General de Catalunya, projecte d'un grup de personalitats lligades a la naixent «Convergència Democràtica de Catalunya» (partit de Pujol, el majoritari dels dos que componen CiU), que va ser inaugurat l'any 1983 com símbol de la societat civil catalana i de la seva «projecció cap a Europa». Va fer que quedessin en res les Aportacions dels 76.000 socis que va aconseguir i el 1993 va presentar la seva primera suspensió de pagaments. Amb avals de la Generalitat que mai va tornar i amb sucoses adjudicacions de serveis sanitaris, va ser comprat per una filial d'IDC, principal proveïdor global d'intel·ligència de mercat segons pròpia definició, que el 1998 s'integrava a Capio, multinacional que avui manté les adjudicacions sense formar part de la XHUP. Molta mentalitat faraònica hi ha també en els projectes de convertir Catalunya en un clúster de salut i és d'esperar que el govern deixi d'alimentar projectes que fomenten el turisme sanitari com a objecte de negoci. Altres exemples serien l'escàndol Roma, el 1995, quan Jaume Roma va dimitir del seu càrrec de Conseller d'Obres Públiques per la seva relació amb una empresa que rebia adjudicacions del SCS del qual havia estat director general, o els continus fraus de les mútues, per exemple, el de L'Aliança, intervinguda el 2002 per doble facturació i altres irregularitats, i el més recent de la Mútua Universal acusada per la Fiscalia Anticorrupció d'estafar a la Seguretat Social 219 milions d'euros entre 1990 i 2007.Pel que fa a les noves formes de gestió, si ja l'informe de fiscalització de Logaritme, l'empresa creada per l'ICS per portar la seva logística, denunciava un total de 22 irregularitats, la recent fiscalització de SEMSA, empresa pública del transport sanitari urgent, detalla 32 «incorreccions».

Entre elles, destaquen els pagaments injustificats a la UTE formada per la multinacional argentina IHSA i l'empresa «Consultoria i Gestió» del CHC (Consorci Hospitalari de Catalunya) ja que ens dóna idea, per una banda, del reial paper evangelitzador del Consorci en Iberoamèrica, i per una altra que ni la cobdícia ni la incompetència d'aquestes empreses mixtes tenen límit.

La crida a la iniciativa privada. La crida efectuada pel govern a la implicació del sector privat i de les caixes d'estalvi en particular per la insuficiència de recursos de la sanitat oficialitza la simbiosi entre els

21

cafèambllet Abril

ESPECIAL SANITAT PÚBLICA

OPINIÓ I LLETRES poders públics i els fàctics. La «col·laboració» (el govern «d'esquerres» ha emfatitzat aquest terme en detriment de la competència, encara que la diferència no es visualitzi) de La Caixa en el finançament de la sanitat es produeix, com la d'altres entitats financeres o empresarials, en múltiples àmbits. I no és una col·laboració gratuïta. No cal posar en dubte la transparència de les adjudicacions de contractes per a assenyalar la casualitat que es demani específicament la col·laboració a una entitat que resulta ser l'adjudicatària de la gestió del Pla de Pensions dels empleats públics de la Generalitat, en el qual, amb l'adhesió d'altres administracions i empreses públiques, ja entren anualment més de 30 milions d'euros a Catalunya i, a 30 de juny de 2009, presenta uns drets consolidats de 145 milions d'euros. I si parlem de simbiosi és per posar un ex-

emple que ens orienta sobre els circuits d'aquest tipus de col·laboracions: arriba el canvi polític i amb ell s'introdueixen nous càrrecs de confiança que, en alguns casos, responen a necessitats reals. Posem per cas que un nou delegat territorial confia en una persona concreta per elaborar un pla d'immigració i salut. Fa tan bé l'esquema i la seva aplicació que el pla es pren com a referent per al Pla Director d'Immigració del Departament de Salut per a Catalunya.És llavors quan arriba la Caixa amb diners o, el que és el mateix, amb poder de decisió. En el marc del corresponent conveni de «col·laboració», presenta un projecte de finançament d'un curs de formació de mediadors culturals en el qual la remuneració a les dues persones responsables és totalment desproporcionada amb les irrisòries quantitats destinades a les necessitats formatives del

curs. La nostra persona, membre del comitè pedagògic i de l'equip del Pla, critica el projecte i rebutja la remuneració que se li assigna al·legant que el seu treball en el desenvolupament del programa ja ve remunerada amb el seu càrrec.

Automàticament, i coincidint amb la dimissió d'aquell delegat territorial, es veu apartat primer de les seves funcions d'assessor del Pla i del curs i finalment substituït en la seva pròpia regió sanitària per la seva adjunta, casualment la dona d'un secretari general, casualment d'ICV. A principis de 2003, un informe d'ERC revelava que 46 organismes autònoms i empreses públiques van arribar a pagar a càrrecs de la Generalitat un total de 1.400.000 euros l'any 2001 en concepte de dietes i assistència a reunions. Malauradament, pagament desproporcionats d'aquest tipus, que almenys deixen contents els

estómacs, també són una forma de comprar silencis a les persones que teòricament ens han de representar i exigir un control avui inexistent.

Els 37 Governs Territorials de Salut (GTS) L’”Informe sobre Bon Govern i Transparència Administrativa" que va encarregar el nou govern d'esquerres de la Generalitat, recomanava, al juliol de 2005, «l'adopció d'un criteri dràsticament restrictiu a l'hora de constituir noves empreses i consorcis públics, evitant la proliferació d'unes i altres, la burla del control administratiu que facilita el "maquillatge" comptable-financer i provoca que es dilueixin en ell les responsabilitats polítiques».

Però el març de 2006 sortia el Decret que regula la creació dels nous consorcis de «Governs Territorials de Salut», nous àmbits de govern descentralitzat de la sanitat, que

finalment seran 37 i dels quals, l'octubre de 2009, ja estan constituïts 31. Tot i ser creats teòricament per afavorir la participació en les decisions, neixen amb un Consell Rector on la participació de cada ajuntament és ínfima i han de tenir una Comissió de Coordinació d'Entitats Proveïdores en què aquestes es repartiran ordenadament el pastís pressupostari que doni al GTS el sistema capitatiu. Finalment, el Consell de Salut, com veurem, recollirà una participació inútil si no posem remei.El recent Pla d'Innovació de l'Atenció Primària introdueix en els GTS els Consells sanitaris locals, formats per professionals. Una imprevisió del decret? Doncs com tantes. Davant l'estupefacció dels / les treballadors socials, tampoc està prevista la participació de cap òrgan del Departament de Benestar Social, quan està definit que els

GTS decidiran en temes d'atenció social.Els GTS, que tampoc coincideixen amb cap de les divisions territorials administratives actualment existents a Catalunya, es publiciten en el moment en què es constitueixen, però després passen a l'ombra i és dificilíssim fer el seu seguiment (encara que en aquestes estem).Així, una altra de les constants del model és l'opacitat informativa, ara augmentada en la mesura que el CatSalut fa abandó en els proveïdors i en els ens locals d'aspectes tan bàsics com la informació, també, perquè, com ens ha ensenyat Raquel Gallego, en el model català, una cosa és el que legislen i una altra el que diuen que han legislat i una altra el que fan, abans i després de legislar.El govern, o qui mani, descentralitza però no perd el control.

Sap perfectament que ni són els gerents ni els alcaldes els

22

cafèambllet Març

OPINIÓ I LLETRES

ESPECIAL SANITAT PÚBLICA que dirigeixen la sanitat encara que li agradi donar aquesta imatge de participació. El model es mou en aquesta contradicció interna. Però, qui mana en realitat? Constituït formalment el 1983 (funciona des de 1979) com a emblema de la participació dels poders locals en la gestió de la sanitat, el Consorci Hospitalari de Catalunya, conglomerat d'hospitals consorciats i dels ajuntaments que hi participen, es va anar convertint en un grup empresarial que, a més d'exportar models de privatització a Amèrica Llatina (com hem vist abans), està governant la sanitat de Catalunya des de l'ombra. Si el seu gerent, també socialista, era l'alternativa a Marina Geli, el temps està demostrant el que ja ens temíem, que en realitat és el Consorci el que governa. No només perquè la Geli es va envoltar a la Conselleria d'homes del CHC sinó perquè tots els estudis en què es basa el procés de constitució dels GTS els ha fet i els segueix fent el CHC. Va ser, per exemple, el CHC i no la Conselleria el que va pactar amb les dues representants dels ajuntaments, de l'Associació Catalana de Municipis, dominada pel PSC i de la Federació de Municipis de Catalunya, tendència CiU, les regles de distribució dels vots dels ajuntaments en els consells rectors dels GTS. El mite de la participació Dues constants del model han influït en el fet que no hi hagi hagut una resposta ciutadana a un procés tan perjudicial per a la salut.

D'una banda el negacionisme de la privatització practicat tant per la dreta convergent com per «l'esquerra», el manteniment pueril que, pel fet de ser finançada amb diners públics i ser controlada pels poders públics, una empresa s'ha de considerar pública, en paral·lel a la percepció per part de la població d'una atenció similar amb independència de l'entitat gestora i sense massa elements per comparar. D'altra banda, factors com la automoderació de les ambicions (encara que no sigui aquesta una característica fàcil de veure en l'actual consellera),

No tot són retallades: apujen un 20% el sou a una càrrec de confiança de sanitat El passat dia 16 de febrer el diari Ara es feia ressò d’una informació publicada al DOGC: al mateix temps que parlava de la necessitat de fer retallades “per salvar el sistema públic de sanitat” el conseller de sanitat Boi Ruiz apujava el sou de la Sílvia Cordomí. La noia, fins al moment havia estat “responsable ‘d’estratègia” del Departament de Salut”. Boi Ruiz va signar el seu cessament el mateix dia que va signar la seva contractació com a “responsable d’estratègia”.

Quina és la diferència? Doncs que ara, en comptes de cobrar 48.000 euros anuals cobrarà 57.000. la lentitud en l'aplicació dels canvis, els molts entreteniments palatins plens d'opacitat. Però entrem en aquest altre mite del model, el de la participació. Ja hem vist que la dels ajuntaments ve a ser purament presencial, i pel que fa a la ciutadana, si ja desconfiàvem de la participació dels dos grans sindicats, que res aporten perquè res informen de la seva presència en gran quantitat de consells de govern, d'administració i de participació i res combaten, ara hem de desconfiar també de la selecció que el govern està fent d'altres «actors socials», pels exemples que tenim. Els estudis per escollir les associacions més representatives en deu d'aquests governs, que ens van costar 100.000 euros, estan amagats per la tendenciositat de les seves conclusions. Més barats, encara que tampoc confiem en veure el seu resultat, s'han adjudicat recentment els estudis per a altres 14 governs. Però més barat i democràtic seria que deixessin a la població organitzar-se com les AMPA de les escoles i que les reunions dels consells rectors dels òrgans que anomenen públics fossin realment públiques, com a Noruega, com en els nostres ajuntaments. Mentrestant, l'ICS ha designat per a representar als usuaris a Albert Jovell, president del Fòrum Espanyol de Pacients (i del català, i l'europeu), de la Fundació Biblioteca Josep Laporte i del muntatge que representa la Universitat dels Pacients. Cal llegir a Miguel Jara per tenir una idea de la forta mediatització que les transnacionals farmacèu-

tiques exerceixen sobre aquest fòrum i sobre moltes de les associacions de pacients que s'acullen en aquest. Per descomptat, no hi ha com «treballar» amb la benedicció del sistema.Igualment ha estat plenament integrada pel sistema la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat, que mai ha comptat amb afluència de socis però

sí amb suculentes subvencions. El març d'aquest any, va organitzar una taula rodona on es van poder sentir les veus del sistema mentre es tallaven les intervencions del públic detractor. Mentrestant, el paper representatiu reconegut oficialment a les associacions de veïns que es reuneixen a la Plataforma en

Defensa de la Sanitat Pública, en la qual a més participen regularment el sindicat CATAC-CTS, la ACDSP, ATTAC i membres del CAPS i adicionalment altres entitats, l'única que donava respostes col·lectives puntuals, és mínim. No obstant això, estan sorgint importants iniciatives que auguren que, així com un dia la població de Cerdanyola va aconseguir paralitzar la privatització de la seva ABS, ara aconseguirà, amb les poblacions veines, l'hospital que fa temps que esperen. Iniciatives com la legislativa popular que ha aconseguit comprometre al Parlament en la posada en marxa d'unitats d'atenció a la Fatiga Crònica i la Fibromiàlgia, com la plataforma «Dret i Defensa dels Serveis Públics» que, amb el lema «Serveis públics, beneficis privats », està organitzant actes de conscienciació i com« DEMPEUS per la sanitat pública ».

Ens falta unir forces i llançarnos a l'atac. Motius, n'hi ha.

Podem concloure que els canvis realitzats per «l'esquerra»

en el model sanitari català, lluny de frenar el procés de privatització, estan implementant fórmules neoliberals que «la dreta» no s'havia atrevit a posar en pràctica, afavorint l'obtenció de beneficis privats amb diners públics. La connivència de les autoritats públiques, i la renúncia als principis (si alguna vegada els van tenir), s'explica perquè surten personalment beneficiades en formar part de les xarxes creades de càrrecs i privilegis públic-privats. Tot això sense que es demostri una major eficiència o rendibilitat del servei i amb una crida enganyosa a la participació, en tant que només es dóna veu als que no ataquin el model. Seguirem denunciant les irregularitats i corrupcions que caracteritzen aquesta forma de gestió partidista-privada en un terreny tan important per a la vida i la justícia social com és la sanitat. A les nostres mans està agruparnos per donar les respostes contundents que es necessiten

No al desmantellament de la sanitat pública Els sindicats sotasignants, com a representants del personal de la sanitat pública catalana, denunciem el procés de desmantellament d'aquesta sanitat iniciat per l'actual govern sense altre objectiu que incrementar a marxes gegantines el fins ara lent procés de privatització de la sanitat.

Amb crisi o sense crisi, la disminució prevista del pressupost sanitari és totalment injustificada perquè Catalunya dista molt de dedicar a la sanitat el percentatge que li correspon pel seu nivell de desenvolupament en relació a la mitjana de la UE-15.

La diferència que ens separa de l'Europa del nostre nivell econòmic és força superior al 10% que es pretén reduir del pressupost sanitari, i va en augment perquè, per molt que hagi crescut la despesa sanitària pública durant l'anterior govern,

aquest creixement ha estat inferior al de la mitjana europea.

Per molt que calguin retalls del pressupostaris, aquests no s'han de produir en la sanitat sinó en altres partides.

Seria acceptable, i fins i tot necessària al marge de l'anomenada crisi, una reducció de despeses sumptuoses i innecessàries, així com de la farmacèutica, però en cap cas en l'atenció sanitària, encara insuficient, que es dóna a la població. Ni poden augmentar les llistes d'espera, ni es poden disminuir serveis.

Altres percentatges ens separen encara de la UE15: El de població ocupada en el sector sanitari català i la pressió fiscal, tots dos inferiors amb molt al de la UE-15. És inadmissible que es pretenguin reduir, tant un com l'altre, encara més.

Igualment és inadmissi-

ble l'engany al qual s'està sotmetent l'opinió pública. Ni es pot declarar que una retallada del calat previst no afectarà l'atenció sanitària ni els llocs de treball, ni es pot signar al Parlament una moció i després fer el contrari, ni es poden donar sorpreses postelectorals sobre temes més que previsibles. A part de ser immoral, ningú no creu que la sanitat pública es salva desmuntant-la ni que acomiadant personal es crea ocupació.

Tampoc no escapen a ningú les veritables causes de l'estisorada. Les pretensions del conseller i dels assessors del Govern i del Departament de Salut, a la vista de múltiples declaracions i dels interessos privats representats en els diferents consells assessors, van en el sentit d'afavorir la sanitat privada, les mútues i les multinacionals de la

salut, d'incrementar la mal anomenada col·laboració pública privada, en realitat un simple procés de vampirització, de desmuntar l'Institut Català de la Salut tant per retrotreure les condicions laborals de la XHUP a les anteriors al mai assolit procés d'equiparació com per donar a ambdós una major permeabilitat a la introducció d'interessos privats.

Per tot això, EXIGIM: Que es retiri l'anomenat Pla de Xoc exposat, sense cap rigorositat, a l'opinió pública i que no només es mantingui sinó que s'incrementi el pressupost del Departament de Salut per a l'any 2011.

Metges de Catalunya CCOO · SATSE · UGT · CATAC. Us cridem a participar en la Concentració, 14 d’abril a les 18 h. a la Pça Sant Jaume de Barcelona

23

cafèambllet Abril

Tordera es prepara per a la Fira del Ram Tot i la conjuntura econòmica, la Fira Mercat del Ram es consolida en temps de crisi com l´aparador per a les petites i mitjanes empreses que aprofiten el certamen per promocionar i ampliar les seves oportunitats de mercat a través de la publicitat i l´organització de mostres i tallers per als visitants. Aquest fet, a més, permet garantir la qualitat de l´exposició i de l´oferta lúdica en un certamen que un any més s´organitza sota els criteris d´austeritat i contenció econòmica.

E.P.

La Fira Mercat del Ram comptarà amb més d´un centenar d´expositors vinguts de tots els sectors de mercat. Com els últims anys, el recinte firal també acollirà un espai per a l´artesania i per la Mostra d´associacionisme Local, on les entitats de Tordera donen a conèixer la seva tasca a través dels seus estands i amb l´organització dels actes diversos.

Algunes de les activitats d´enguany passaran per l´organització d´un concurs de fotografia, un concurs de pintura ràpida, passejades amb cavall, l´exposició de

Una imatge de la Fira de l’any passat

motos clàssiques, una gimcana de medi ambient, tallers de neules i de xocolata, una desfilada canina o jocs inflables. A més, coincidint amb la proximitat de Sant Jordi, la Fira també acollirà activitats de caràcter literari, com l´hora del conte o el taller de conta-contes.

Les activitats són gratuïtes i estan organitzades per les entitats i pels mateixos expositors que promouen els seus productes amb demostracions i tallers.

L'horari d'obertura de la Fira

Mercat del Ram serà divendres de 17.30 h a 21 h i el cap de setmana de 10 h a 21 h. Com cada any, l'accés a la Fira serà gratuït. La inauguració del certamen d´enguany serà a càrrec del conseller d´agricultura,ramaderia, pesca, alimentació i medi natural, Josep M. Pelegrí. L´actualitat d´aquesta edició de la Fira Mercat del Ram podeu consultar el web www.tordera.cat, el bloc de la Fira i també es pot seguir a través de les xarxes socialstwitter i facebook.

24

cafèambllet Abril

cafèambllet Abril

25

26

cafèambllet Abril

Tothom d’acord per requalificar el turisme ‘madur’ Els ajuntaments de la Selva Marítima: Lloret, Blanes i Tossa, han fet un pas endavant i han signat l’acord per sol·licitar conjuntament a la Direcció General de Turisme la realització d’un pla de requalificació integral de destinacions madures impulsat per la Secretaria General de Turisme del Govern espanyol.

Prèviament, el passat mes de novembre, l’Ajuntament de Lloret ja va signar un protocol de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, entre l’alcalde Xavier Crespo i, en el seu dia, conseller Josep Huguet, per impulsar la inclusió de Lloret de Mar, la Costa Brava Sud i Catalunya en un dels plans de requalificació de destinacions turístiques madures d’Espanya.

Durant la recent visita del conseller d’Empresa i Ocupació, el Sr. Francesc Xavier

L’objectiu és modernitzar i garantir el futur de la Costa Brava com a destinació turística Mena; i la directora General de Turisme, Sra. Marian Muro, al municipi de Lloret de Mar, també se’ls va exposar l’avançat estat del projecte i les motivacions i necessitats de la zona per obtenir l’esmentat pla.

Amb la signatura d’aquest acord els tres ajuntaments formalitzen la voluntat davant la Generalitat perquè doni suport a la seva candidatura davant la Secretaria General de Turisme del govern estatal.

Els plans de requalificació són un potent instrument de transformació que persegueix la consecució de tres objectius operatius: En primer lloc, generar un potent efecte de demostració mitjançant projectes de reconversió o modernització integral de destinacions madures amb projecció internacional, amb el propòsit d’assolir el major impacte possible i consolidar un model turístic de futur.

En segon lloc, impulsar programes d’actuacions especials sobre àrees o problemàtiques específiques de destinacions turístiques madures que repercuteixin en la millora del seu binomi competitivitat-sostenibilitat. I en tercer lloc, impulsar models de reforma i rehabilitació de l’oferta turística, tant de l’allotjament com a complement, en aplicació de les directrius d’especialització i diferenciació.

A Espanya hi ha actualment quatre plans en procés: Platja de Palma, Costa del Sol, San Bartolomé de Tirajana i Puerto de la Cruz.

A Catalunya, malgrat ser la primera destinació turística d’Espanya, encara no hi ha cap destinació amb un pla de reconversió. Amb aquest acord, la Costa Brava Sud formalitza la seva voluntat de ser la primera destinació de Catalunya a dur-lo a terme

Primera visita i pressupost sense compromís

elplaerdelmóndelmenjar mercats · taules · cuines

cuinal i n g us

Suplement gastronòmic de La Selva i l’Alt Maresme · Març 2011

ACTIVITATS

XI Jornades Gastronòmiques de l’Arròs Homenatge a l’Arròs de l’Art de Lloret Va ser cap al gener o febrer de 1970 que les xarxes hi van ser tirades per última vevgada.

En la professió de la pesca, l’Art, és un sistema que consisteix a llançar, des de petites barques de rem, unes xarxes a pocs metres de la platja que, desprès d’un temps prudencial, es recullen a mà des de terra. En certes èpoques, l’art era un dels pocs mitjans de subsistència amb què es comptava. I un dels llocs on s’ha practicat la tècnica de l’art amb més excel·lència és a Lloret de Mar, a les platges de Canyelles i de Lloret.

A Lloret, l'art d'arrossegament fou, des del temps més remot, tota una institució d'un alt contingut social i benèfic. Va ajudar al sosteniment de centenars de famílies durant centenars d'anys. La tirada a l’art és un dels més clars símbols del Lloret d’abans quan quasi tothom era pobre. Tothom podia participar-hi: homes i dones. A ningú no li demanaven qui era ni d'on venia. Si agafaven peix, la part del vell era igual que la del menut; la part de l'home igual que la de la dona. Hi havia l’esperança de recollir un grapat de peix i de guanyar uns cèntims. Era, també, una prova de solidaritat. En cap altra platja catalana

Cuiners participants a l’anterior edició

aquest ormeig no va prendre tanta volada. A Lloret van arribar a córrer set arts alhora.

Va ser precisament cap al gener o febrer de 1970 que les xarxes hi van ser tirades per última vegada segons aquesta tècnica ancestral. Alguns dels pescadors que van fer l’art en dècades passades ens en parlen amb sentiment d’enyorança per un món mariner que gairebé s’ha perdut del tot. Ens comenten les seves vivències d’aquest sistema rude, curiós, laboriós i, alhora, tan satisfactori.

La profussa i saborosa aforística amb què l'art va enriquir la llengua ja diu la repercussió que va tenir en l'ànima popular. Tota la vida hem sentit: “qui té un art, té una heretat”; “hi ha més gent que a l'art”; “a l'art tothom hi té part”; “qui l'ha calat (l'art) que el tiri”.

Acabada la tirada a l’art, un dels pescadors cuinava a la platja mateix, per a tots els qui en volien, un arròs olímpic.

Un arròs de l'art a Canyelles era un menjar digne dels déus que un no oblidava mai més. Heus aquí un arròs poc conegut però amb sòlides arrels marineres.

L’arròs de l’art s’elaborava després d’un procés de selecció dels peixos capturats -en general diminuts, tot i que també hi havia alguna peça de més grandària-. Quatre rocs, sempre els mateixos, feien de fogó. Per fer foc i mantenir-lo, cremaven brucs i ceps, troncs de ginestera i d’argelaga. Era la llenya millor perquè no feia fum ni volves; també, si era ben seca, alguna branca d’alzina o de pi del bosc que tenien a tocar.

A Lloret de Mar l’arròs és, des de fa centenars d’anys, l’ingredient principal de gran varietat de plats, i recordar

aquesta recepta de l’arròs de l’art suposa tot un homenatge al llegat d’una tradició culinària ancestral i molt arrelada. El nostre afany principal és, doncs, recuperar i divulgar aquest plat. No resulta gens sobrer, per tant, que els que treballem en la restauració el recuperem i el divulguem amb vista a les futures generacions.

I Festival de Cervesa Artesana de Blanes

28

cafèambllet Abril PER FRANCESC MURGADES

Gràcies, Josefina

Obert cada dia

M’envia un “mail” la Josefina Piquet. L’han trucat per anar al “Banda ampla” i vol contrastar amb mi les seves sàvies opinions.

Ho vareu poder sentir només començar el programa. La seva defensa que, l’estalvi energètic, també passa per la cuina. Perquè, quan surt el tema en algun debat o conversa, tothom parla del pilot del televisor, de la bombeta del passadís que els nens deixen oberta o de la calefacció excessiva.

Però molt poca gent parla de les nevera massa buida, de la possibilitat de fer un quilo de sofregit d’una tirada o de la cocció més ràpida de la vaporera i el microones. I això, no ens enganyem, també és estalvi energètic. I molt més important del que ens pensem.

No serè jo qui tregui mèrit a

les bombetes de baix consum o qui critiqui les plaques solars, però estic completament d’acord amb la Josefina quan em comenta el desconeixement que tenim del forn de la cuina en comparació amb el televisor de la sala o l’ordinador del

Josefina em comenta el desconeixement que tenim del forn en comparació amb el televisor despatx. Triar una temperatura de cocció o una altra, una o altra forma de tallar i disposar els productes o una recepta determinada pot suposar, a la llarga, canvis importants en el rebut de la llum. Tots tenim clar que la tarifa nocturna es pot aplicar a la rentadora, però, quants l’apliquem al forn elèctric? Tots estem convençuts

que la dutxa gasta menys aigua que la banyera, però pocs coem les verdures a la vaporera en comptes de posar-les en aigua a l’olla.

Una aigua que cal escalfar i que, com que n’hi ha més quantitat, tarda més en arrencar el bull. Tots sabem que si ens arrambem, conservem millor l’escalfor, però pocs pensen que el fred es conserva igual i que, per tant, els productes del congelador o la nevera reunits gasten menys energia per mantenirse freds que els escampats.

Per això, quan algú, com en aquest cas va fer la Josefina, ens obre els ulls sobre aquestes coses, es mereix un monument. O, si més no, que els que escrivim de cuina sense entrar en excelsituds esnobs, divulguem les seves idees fins on ens sigui possible.

elplaerdelmóndelmenjar

Tots els menús de l’Arròs de l’Art!!!

Restaurant Amèrica Av. d’Amèrica, 32 (Fenals) Tel. 972 36 64 17

- Benvinguda amb l'art del gintònic · Degustació de les nostres tapes: Mediterràniament · Arròs de l'art · Caneló de pa de mel amb formatge Boursault i sorbet de menta · Pa, aigües minerals, vins de Castell de Peralada i cafè · 32 euros, IVA inclòs.

cafè · 35 euros, IVA inclòs. (mínim 2 persones)

Restaurant Cal Sogre · Hotel Maria del Mar

Av. de la Vila de Blanes, 8 Tel. 972 37 29 04

C. de Ponent, 11 · Tel. 972 37 17 04

- Aperitiu de la casa · Sopa de peix · Arròs de l’art · Postres per escollir de la carta · Pa, aigües minerals, vins de Castell de Peralada i cafè · 26,50 euros, IVA inclòs.

Restaurant Athene Pizzeria Di Napoli Pg. de Camprodon i Arrieta, 38 Tel. 972 36 44 75

Restaurant Cala Canyelles

Restaurant Autèntic C. de l’Havana, 11 (Fenals) Tel. 972 37 09 21

- Aperitiu de la casa: caramel de botifarra de ceba; torradeta de formatge cabrales amb codony; pernil Ibèric; copa de cava ·Timbal d’enciams variats amb llagostins, xampinyons, espàrrecs i civada fregida · Arròs de l’art · Coulant de xocolata amb taronja confitada amb brandi · Pa, aigües minerals, vi blanc o rosat o cava de Castell de Peralada · 35euros, IVA inclòs.

Restaurant Barca d’Or · Rigat Park Hotel Av. d’Amèrica, 1 (Fenals) Tel. 972 36 52 00

- Aperitiu de benvinguda · Amanida primavera amb formatge de cabra, espàrrecs i carxofa confitada · Arròs de l’art · Parfait de figues amb brandi · Pa, aigües minerals, cava brut Rosat de Peralada i

- Copa de cava de benvinguda · Aperitiu de la casa · Mar i muntanya de rotlle de peu de porc crocant sobre carpaccio de pop, tallarines de calamar i llagostí saltat · Arròs de l’art · Carpaccio de pinya amb crema catalana, gelat i fruites vermelles · Pa, aigües minerals, vins de Castell de Peralada, cafè i petit-fours · 32,50 euros, IVA inclòs.

Restaurant El Toro

- Pica-pica: carpaccio de bacallà; garotes gratinades; broqueta de marisc · Sorbet de llimona perfumat amb menta · Arròs de l’art · Crep de crema amb gelat de mascarpone i fruits del bosc · Pa, aigües minerals i vi de Castell de Peralada · 30euros, IVA inclòs.

- Copa de cava de benvinguda · Entrants: marinat de fulls de salmó salvatge amb làmines de formatge fumat; encenalls d’ibèric amb perles de meló; torradetes amb escalivada amb anxoves; mossets de gambes gratinades amb melmelada de ceba gratinada; vaixell de botifarra de perol amb ou de guatlla; farcit de bolets glacejat amb tres formatges coronat amb caviar vermell · Arròs de l’art · Crep gelada amb xocolata fosa o pinya natural amb crema catalana · Pa, aigües minerals i vins de Castell de Peralada · 27euros, IVA inclòs.

cui nalin gu s

Platja de Canyelles, 2 Tel. 972 37 12 01

- Copa de cava i aperitiu de benvinguda · Carpaccio de bacallà amb favetes de temporada · Arròs de l’art · Milfulls de pinya amb gelat de fruites de bosc · Pa, aigües minerals, vi Blanc de Blancs de Castell de Peralada i cafè· 32euros, IVA inclòs.

Restaurant El Trull Cala de Canyelles, s/n Tel. 972 36 49 28

- Copa de cava de benvinguda · Carpaccio de pop amb vinagreta de fruita tropical i tàrtar de peixos · Coca de pasta de full amb formatge fresc i amanida de primavera · Arròs de l’art ·Bescuit progrés amb pinya caramel·litzada i gelat de coco · Pa, aigües minerals i vi Blanc de Blancs o 3 Finques negre de Castell de Peralada 32,50 euros, IVA inclòs.

de l’art · Gelat de nata i nous amb coulis de xocolata calenta · Pa, aigües minerals, vi Blanc de Blancs o Rosat de Castell de Peralada i cafè · 33,50 euros, IVA inclòs.

Rest. Freu · Hotel Guitart Monterrey Carretera de Tossa, s/n Tel. 972 36 93 26

- Còctel Negroni amb anxova embolicada en guinda · Escopinyes amb albariño, algues i fonoll · Pop a la planxa amb lletons glacejats, carxofa i suc del rostit · Crema d’espàrrecs blancs de Navarra amb ravioli de cabra de mar i cansalada viada ibèrica · Arròs de l’art · Crema gelada de recuit, maduixes, maduixetes, mel i nous caramel·litzades · Pa, aigües minerals, vi Blanc Chardonay 2009, vi negre 3 Fincas 2007 de Castell de Peralada, cafè i petitfours · 55 euros, IVA inclòs.

Rest. Il Pomodoro Pg. de Sa Caleta, 26 Tel. 972 36 92 03

- Copa de cava de benvinguda · Assortiment de mousse d’escórpora i pastís d’escalivada · Arròs de l’art · Panacotta amb fruites del bosc · Pa, aigües minerals, vins o cava de Castell de Peralada i cafè 36,50 euros, IVA inclòs. (mínim 2 persones)

Restaurant El Túnel Restaurant Can Bolet C. de Sant Mateu,12 Tel. 972 37 12 37

C. de Narcís Fors, 34 Tel. 972 36 43 65

Restaurant Can Terradas

- Tapeta i copa de cava · Amanida de maduixa, formatge de cabra i torradetes · Full de calçots amb romesco i crema de brie · Arròs de l’art · Milfulls de xocolata i nata amb vainilla · Pa, aigües minerals i vi Blanc Chardonnay 2009 de Peralada · 32euros, IVA inclòs. (mínim 2 persones)

Plaça d’Espanya, 7 Tel. 972 36 97 95

Restaurant ElVentall

- Amanida del mar amb escopinyes i oli de garota · Arròs de l’art · Sorbet de cava amb maduixetes · Pa, aigües minerals i cava Brut Reserva de Castell de Peralada · 30 euros, IVA inclòs. (mínim 2 persones)

- Cabdells de Tudela amb anxoves de l’Escala amb salsa vinagreta · Arròs de l’art · Sorbet de gerds · Pa, aigües minerals, vi blanc, rosat o negre de Castell de Peralada i cafè · 30 euros, IVA inclòs.

Restaurant El Jardín C. del capità Conill i Sala, 22 · Tel. 972 36 66 82

- Amanida de luxe · Arròs de l’art · Cassoleta de fruites amb gelat de pinya · Pa, aigües minerals, vi Garnatxa blanc o 3 Finques negre de Castell de Peralada i cafè · 28,90 euros, IVA inclòs.

Rest. El Racó de Fenals C. del Pla de Fenals, 3 (Fenals) · Tel. 972 36 94 39

Ctra. de Blanes a Lloret, s/n Tel. 972 33 29 81

- Copa de cava i aperitiu de benvinguda · Amanida tèbia de lloms de verat amb escalivada i coca de pa de vidre · Crema de pèsols amb ou potxat i trufat i encenalls de foie · Arròs de l’art · Coulant fred d’arròs amb llet amb gelat de canyella · Pa, aigües minerals i vi Blanc de Blancs o 3 Finques negre de Castell de Peralada · 32,50 euros, IVA inclòs.

Rest. Fenals Internacional C.de Domènech Carles,s/n (Fenals) · Tel. 972 36 69 23

- Copa de cava. Tapa de foie amb ceba · Timbal de bacallà i salmó amb amanida de l’horta a la vinagreta de gerds · Arròs

Rest. L’Arrosseria de Fenals C. de les Antilles, 5 (Fenals) Tel. 972 36 12 64

- Copa de cava de benvinguda Capdevila Pujol Brut Natural · Encenalls de foie amb confitura de ceba tendra · Calamars amb tempura · Garota farcida i gratinada · Arròs de l'art · Formatge de drap amb gelatina de mel i nous garapinyades · Pa, aigües minerals, vi Blanc de Blancs de Castell de Perelada i cafè ·32,40 euros, IVA inclòs.

Rest. L’Estelat · Hotel Roger de Flor Palace C. del Turó de l’Estelat, s/n Tel. 972 36 48 00

- Copa de cava de benvinguda Peralada Brut i aperitiu de la casa · Amanida tèbia de bacallà i poma rostida amb vinagreta de mel i llima · Arròs de l’art · Carpaccio de pinya amb rom amb pinyons caramel·litzats i gelat de mantecado · Pa, aigües minerals i vi Blanc de Blancs o 3 Finques negre de Castell de Peralada · 36,50 euros, IVA inclòs.

Rest. La Buena Mesa C. de Narcís Macià, 11 (Fenals) Tel. 972 36 51 27

- Copa de cava Brut de Pera-

lada i aperitius de la casa · Pebrots del piquillo farcits de marisc · Arròs de l'art · Pannacota amb fruites vermelles · Pa, aigües minerals, vi Blanc de Blancs o Rosat de Castell de Peralada i cafè · 31 euros, IVA inclòs.

Restaurant La Lonja C. de Sant Cristòfol, 2 Tel. 972 36 74 99

- Copa de cava de benvinguda de Castell de Peralada - Pica-pica de l’art: gambetes de Blanes; sonsos; calamarsets; escopinyes i musclos al vapor · Arròs de l’art · Postres per escollir entre sis varietats · Pa, aigües minerals i vi Blanc Pescador de Castell de Peralada · 32,90 euros, IVA inclòs.

Rest. La Mar Blanca Pg. de Camprodon i Arrieta, 22 Tel. 972 37 08 33

- Copa de cava de benvinguda i aperitiu de la casa · Tataki de tonyina amb arròs salvatge i mongeta tendra · Amanida de formatge Tou de Til·lers, gerds, ruca i nous · Arròs de l’art · Mousse de iogurt amb musli i fruites vermelles · Pa, aigües minerals, vins de Castell de Peralada i cafè · 32 euros, IVA inclòs.

Rest. Las Regiones Av. de les Regions, 12 Tel. 972 36 20 90

Copa de cava de benvinguda · Amanida de llagostins amb foie, mango i fruits secs al Pedro Ximénez 1 Sorbet de mandarina · Arròs de l’art · Mousse de llima-llimona amb cobertura de limoncello · Pa, aigües minerals, vi i cava de Castell de Peralada i cafè · 28 euros, IVA inclòs.

Rest. La TerrassaVives

Restaurant Mas Romeu Av. de Mas Romeu, 2 Tel. 972 36 79 63

- Copa de cava de benvinguda i aperitiu de la casa · Amanida de favetes amb llesca de foie a la sal i codonyat · Arròs de l’art · Coulant de xocolata amb gelat de mango i maduixes · Pa, aigües minerals i vins de Castell de Peralada 32,50euros, IVA inclòs.

Rest. Pez Colorao C. de Joan Durall, 5 Tel. 972 37 19 25

- Aperitiu. Meze meze de: suquet de seitons amb alls tendres de l'avi Rafi; mandonguilles de sèpia amb picada de xocolata i ametlles picades; daus de morena adobada amb salsa romesco; garota gratinada amb llagosta al forn de llenya · Arros de l'art · Pastís Tatin amb gelat de vainilla de vici o fondue de fruites · Pa, aigües minerals, vi Blanc de Blancs i cava Brut Reserva de Castell de Peralada · 35 euros, IVA inclòs.

Hotel Santa Marta Platja de Sta. Cristina, s/n Tel. 972 36 49 04

- Copa de cava de benvinguda i els nostres aperitius - Terrina de fetge d'ànec amb figues i melmelada de tomàquet · Arròs de l'art · Mousse de tres xocolates amb fruita vermella i sorbet de taronja · Petits-fours · Pa, aigües minerals, vi Blanc de Blancs o 3 Finques negre, cava Brut Nature de Castell de Peralada i cafè · 45 euros, IVA inclòs.

Restaurant Seven · Gran Casino Costa Brava Av. de la Vila de Tossa, 27-43 Tel. 972 36 11 66

Rest. Marsol · Hotel Marsol

> Copa de cava de benvinguda i aperitiu Gran Casino Costa Brava · Amanida de bacallà confitat amb carxofes i bolets de primavera, amenitzat amb una suau vinagreta de tomàquet dolç · Arròs de l’art · Bavaresa de cafè i xocolata amb una finíssima teula d’arròs · Pa, aigües minerals, vins de Castell de Peralada, cafè i dolçaines 25 euros, IVA inclòs.

Pg. de Jacint Verdaguer, 7 Tel. 972 36 57 54

Restaurant Xaloc

Pg. de Jacint Verdaguer, 23 Tel. 972 37 27 94

- Copa de benvinguda · Torradetes amb brandada de bacallà i escalivada · Arròs de l'art · Milfulls de crema · Pa, aigües minerals, vins de Castell de Peralada i cafè · 32 euros, IVA inclòs.

- Copa de cava i aperitiu de la casa · Carxofes farcides de marisc i gratinades amb sidra · Arròs de l’art · Canelons de mango farcits de praliné d’ametlles sobre mar de maduixes i salsa de vainilla · Pa, aigües minerals i vi Blanc de Blancs de Castell de Peralada · 29 euros, IVA inclòs.

C. de Ramon Casas, 2 (Fenals) Tel. 972 36 80 03

- Copa de cava i aperitiu de benvinguda · Milfulles de taronja amb bacallà fumat · Arròs de l’art · Tiramisú amb maduixes laminades amb Baileys · Pa, aigües minerals, vins de Castell de Peralada, cafè i xopet · 26 euros, IVA inclòs.

elplaerdelm贸ndelmenjar

c u in a lin gus

elplaerdelmóndelmenjar

cu in a lin gus PUBLICITAT

Bionade: una beguda refrescant feta com si fós una cervesa Vet aquí una vegada…Probablement, la història de Bionade podria començar com un conte... “Vet aquí una vegada...”, malgrat ser verídic. Per això mateix aquesta història sí que té un moment clau per al seu inici. Fou a mitjans dels anys 80 quan el cerveser Dieter Leipold reflexionava sobre el futur. La idea de partida era que devia ser possible fer una beguda refrescant de la mateixa manera que s’elabora una cervesa. Totes les begudes tenen un origen natural... excepte els refrescos, que són una barreja industrial d’aigua, aromes i molt de sucre.

Trobà bactèries que, a través de la fermentació transformen el sucre no en alcohol, com és habitual, sinó en àcid glucònic: fet que els científics no creien possible fins aleshores. Aquell fou l’inici.

Bionade fou el primer refresc produït per fermentació, però sense alcohol. ràcies a l’àcid glucònic, la beguda natural conté menys de la meitat del sucre que s’afegeix als refrescos tradicionals. Leipold li afegí àcid carbònic, sucs i aromes naturals.

Un refresc de culte Avui dia, Bionade és el refresc “de culte” que es beu a tota Alemanya i com a refresc ja ocupa el tercer lloc entre les begudes sense alcohol més venudes a Alemanya.

Quina és la fórmula? A més de l’àcid glucònic i la malta, Bionade es compon sobretot dels ingredients que es troben a la mel.

La mel és l’únic producte natural amb sucre que no produeix alcohol ni es fa malbé. Aquest fet és gràcies al gluconat, un component essencial de l’àcid glucònic i

del mineral que les abelles produeixen.

Entre els dos ingredients importants addicionals de Bionade, s’inclouen el calci i el magnesi, que fan la beguda molt saludable.L’àcid glucònic, segons les regulacions alemanyes de seguretat alimentària, es classifica com aliment.

Es tracta d’un àcid orgànic molt dèbil, es digereix i influeix considerablement a la desintoxicació del cos humà.Quan està combinat amb els minerals, l’àcid glucònic forma el gluconat mineral, que és fàcilment reabsorbit pel cos humà i no irrita l’estómac. El gluconat té una altra qualitat molt positiva: intensifica la dolçor del

sucre. La concentració del sucre amb la presència de gluconats li dóna un valor edulcorant major. Aquest fet permet utilitzar menys sucre en Bionade i que tingui el sabor d’una beguda ensucrada.

Amb un contingut de sucre del 4 % i és, per tant, isotònic respecte al contingut de carbohidrats de la sang. No conté colorants, estabilitzadors ni aromes artificials. La “beguda màgica” pot transformar-se aviat en estrella mundial.

Una recepta original elaborada a partir de la fermentació de matèries primeres naturals.La fórmula de l’èxit és senzilla: “Bionade. El Canvi Refrescant!”

32

cafèambllet Març DEL 4 AL 27 D'ABRIL Exposició : "SENSE PARAULES" Al vestíbul de la Biblioteca Horari: de dilluns a divendres de 10.00 a 13.00 i 16.00 a 20.30 h dissabtes de 10.00 a 14.00 h

Biblioteca de Tordera La Biblioteca de Tordera t'informa de les activitats programades durant el mes d'abril.

Activitats familiars Entrega de premis del Concurs de Sant Jordi, categoria infantil i Concurs de punts de llibre.

Dimarts, 12 d'abril a les 19.00 h.

Hora del conte "La llegenda de Sant Jordi", a càrrec de la Cia. d'espectacles infantils Magarrufa.

La gata sobre la taulada de zinc Un fresc sobre les relacions humanes, la mentida, la desintegració de la parella i el desmembrament d’una família. Un retrat dels problemes que tenim per afrontar i dir la veritat amb les persones que tenim més a prop. WHY IS SO HARD TO TALK ? diu Tennessee Williams en boca d’un dels personatges.

L’obra és un espectacle d’esgotament psíquic i emocional per als actors. Molt lluny ens queda la pel·lícula de Richard Brooks i molt a prop el món de Williams. I situat als 50...ara? Welcome to the couple hell and the family jungle!

29 d’abril · 22h 6€/21€ Teatre de Blanes Text original: Tennesse Williams – Adaptació lliure i direcció: Àlex Rigola – Intèrprets: Chantal Aimée, Muntsa Alcañiz, Andreu Benito, Joan Carreras, Ester Cort, Santi Ricart, Raffel Plana – Traducció: Joan Sellent – Escenografia: Max Glaenzel – Vestuari: Berta Riera i Georgina Viñolo – Caracterització: Ignasi Ruiz – Il·luminació: Xavier Clot (a.a.i.) – So: Igor Pinto – Ajudant de direcció: Georgina Oliva –Ajudant d’escenografia: Àngela Ribera – Preparació física: Ferran Carvajal – Alumne en pràctiques de direcció de l’institut del Teatre de la Diputació de Barcelona: Josep Sala – Construcció d’escenografia: Tallers d’escenografia Jordi Castells i equip del Teatre Lliure – Coproducció: Teatre Lliure i Centro Dramático Nacional.

Dissabte, 16 d'abril a les 11.00 h.

Lloc: Carpa del Parc Prudenci Bertrana, s'inclou dins les activitats de la Fira Mercat del Ram. En cas de pluja, l'activitat es farà a la biblioteca.

Per a nens i nenes a partir de 4 anys.

Activitats per a adults Presentació del llibre "Dones invisibles: 50 retrats de dones que han canviat la història sense que la història ho reconegui", de M. Lluïsa Latorre.

La presentació anirà a càrrec d'Isabel Monsó, editora del llibre i de la pròpia autora.

Dimecres, 13 d'abril a les 19.30 h Contes per a adults "La força de la voluntat i altres contes de Quim Monzó", a càrrec d'Assumpta Mercader.

Dijous, 14 d'abril a les 19.30 h Exposició Novetats literàries de Sant Jordi. Mostra de les últimes adquisicions fetes per la biblioteca. Del 11 al 26 d'abril Matins: dijous, divendres i dissabte de 10.00 a 13.00h · Tardes: de dilluns a divendres de 16.00 a 20.30 h Exposició Pintures participants en el Concurs de pintura ràpida que es celebrarà el 16 d'abril. Organitza: Ajuntament de Tordera / Escola Brianxa · Del 16 al 30 d'abril Matins: dijous, divendres i dissabte de 10.00 a 13.00 h · Tardes: de dilluns a divendres de 16.00 a 20.30 h Club de Lectura / Presentació de llibre 'Els jugadors de whist', de Vicenç Pagès En aquesta ocasió ens visitarà en Vicenç Pagès i podrem comentar el llibre amb ell mateix.

El conductor del Club de Lectura és l'escriptor Toni Sala, autor de llibres com Goril·la blanc, Quatre dies a l'Àfrica i Rodalies.

Els exemplars ja es poden recollir a la Biblioteca per tal de poder fer la lectura durant el mes d'abril. Animeu-vos a venir!

Dimarts, 3 de maig a les 19.30 h T'hi esperem!

cafèambllet Abril

33

34

cafèambllet Abril

La casa sota terra Diumenge 8 de maig 18hs · Teatre de Blanes 8€/6€ CIA. EGOS TEATRE Aventures, humor, números musicals, ball, suspens i un ritme trepidant. Aquests són els trumfos de La casa sota la sorra, un espectacle juvenil i per a adults basat en el llibre homònim de Joaquim Carbó, a càrrec de la jove i sorprenent companyia Egos Teatre, renovadora del panorama del teatre musical del nostre país, i amb un perfil més proper a les companyies britàniques del gènere que a les catalanes que les han precedit.

Egos, que van ser capaços de captivar el públic amb Ruddigore o La nissaga maleïda i amb el familiar En Joan sense por, fan una versió molt lliure de l'obra en què Carbó relata les aventures del barceloní Pere Vidal a Egipte i a Sudan, la lluita que lliura contra el Senyor Ti i la seva organització criminal. La música està inspirada sobretot en el jazz de la primera meitat del segle xx, i el text de la peça, que parodia les pel•lícules d'aventures, conté referents cinematogràfics i televisius propis de la generació dels artistes. Una peça de teatre musical fresca, desvergonyida i divertida, sens dubte, una feliç troballa.

ESPECTACLE RECOMANAT A PARTIR DE 8 ANYS Text i lletres de les cançons: Sans i Rubèn Montañá Música: Francesc Mora Direcció musical: Francesc Mora Direcció escènica i coreografia: Joan Maria Segura i Bernadas Intèrprets: Anna Alborch, Lali Camps, Rubèn Montañá, Albert Mora, Francesc Mora (piano), Toni Sans i Maria

39

cafèambllet Abril

ACUDITS

MOTS ENCREUATS

FRASES

PER PAU VIDAL

EDAD Arriba una noia esbelta, amb els pits enormes, amb unes bones cuixes, amb unes curves d’infart en un bar.

Un noi, amb els ulls com taronges, li pregunta: - Escolti, senyoreta, vostè es diu Google?

- No, per què?

- Perquè té tot el que busco. ···· Un d’Eugenio: Saven aquell que diu que és un senyor que veu un anunci al diari que diu: “Senyora ensenya el búlgar” L’home i va anar, i era un idioma !!

L’acudit d’en Gras

HORITZONTALS: 1. Ganes de jugar amb la canalla a jocs poc edificants. Escassa atenció / 2. Serp amb estudis.Anuncia que els déus podrien portar el còlera / 3. Col isolada. Portàtil fogó molt del gust del rector. Indicis d’aluminosi a Andalusia / 4.

Rimes sense cap ni peus. De l’afecció urinària que descompon el retauler / 5. D’un color morat que atemoreix el senyor Prat. La carn així té mala cura / 6. Vulnerable a les indiscrecions. Una de dues / 7.

De gran serà alt i fort com un pi. Autopista de sang oxigenada / 8. Vi en pastilles. Condició capil•lar inherent a l’escandinavor en general / 9. Limiten la llibertat. Enfonsi a les profunditats d’Abissínia. A l’ànima del beat / 10. Himne religiós dedicat a la noia de la ziutat dels zants. Que conté tions?: no, sofre / 11. Para la mà. Creo estoc per a exportar a l’Amèrica Llatina. Principi d’axonometria, el que mata l’anglosaxó / 12. Nucli del turmell. Suculent, salivós / 13. Obert com el nexe entre en Desclot i en Delclòs. Plantació a Getsemaní.

/ 6. El que faltava. Drama musical amb espai propi. Una droga a l’origen de l’epopeia / 7. És a la lona com al corn la corneta. Òndia, el sostre en molt mal estat! / 8. Enfadat per formar part del miratge.

Amb un poc d’aigua serà una bona bassa / 9. L’àvia abstèmia. Aparició que no arriba a explosió. Indica que el lloc cau més amunt / 10. Dues façanes gairebé a tocar. Americans armats a les eliminatòries / 11. Baixada per la neu sense esquís. Com un tresor de greixor, aquesta peça heràldica / 12. Racó reservat a gates sobreescalfades.

Aproximació als extrems estat-unidencs.

La televisió és l'espill on es reflectix la derrota de tot el nostre sistema cultural.

Federico Fellini (1920-1993) Director de cine italià.

Trobe la televisió molt educativa. Cada vegada que algú l'encén, em retire a una altra habitació i llig un llibre.

Groucho Marx (1890-1977) Actor nordamericà.

La televisió és meravellosa. No sols ens produïx mal de cap, sinó que a més en la seua publicitat trobem les pastilles que ens l'alleujaran.

Bette Davis (1908-1989) Actriu nordamericana.

VERTICALS: 1. Pop amb tants estudis com la serp. Jove prou fort i sa per dormir a la palla / 2.

Creença en l’ascensió. La seva paradoxa és que amb el temps ha passat de moda. Ni mitja merda / 3. De la manera que és, ningú el veu ni millor ni pitjor. Et canses molt, per sortir de les Oluges / 4.

Interior de còdol. Ramet de poetes simultanis. Tots els dàlmates menys un / 5. Imaginat com un sentit representat. Fa referència a un ban d’allò més trivial

Hui no eixir en televisió és un signe d'elegància.

Umberto Eco (1932-?) Escriptor italià.

Internet és positiu perquè ens unix, ens connecta. Inclús a les persones majors.

L'estar connectat ens prolonga la vida i no sols afig anys a la vida, sinó vida als anys.

Luis Rojas Marcos Psiquiatra espanyol.

El periòdic és una botiga en què es venen al públic les paraules del mateix color que les vol.

Honoré de Balzac (1799-1850) Escriptor francés.

L'alternança fecunda el sòl de la democràcia.

Winston Churchill (1874-1965) Político británic.

SUDOKUS

Fugiu del país on un només exercix tots els poders: és un país d'esclaus.

Simón Bolívar (1783-1830) Militar i polític sudamericà d'orige veneçolà.

Hi ha dues maneres de difondre la llum: ser la llàntia que l'emet, o l'espill que la reflexa.

Lin Yutang (1895-1976) Escriptor i filòleg xinés.

SOLUCIONS

Aquells que mai es retracten de les seues opinions s'amen a ells mateixos més que a la veritat.

Joseph Joubert (1754-1824) Moralista francés.

Els diners de vegades resulten massa cars.

Ralph Waldo Emerson (1803-1882) Poeta i pensador nord-americà.

La riquesa és com l'aigua salada, com més es beu, més set produïx.

Arthur Schopenhauer (1788-1860) Filòsof alemany.

Els diners no donen la felicitat, però procuren una sensació semblant.

Oscar Wilde (1854-1900) Dramaturg i novelista irlandés.

L

40

cafèambllet Abril

A la imatge l’alcalde, Josep Trias, i el jove blanenc, Michael Parra, acompanyats dels pares del nen i de Joaquim Torrecillas, tinent d’alcalde de l’àrea de Govern Municipal.

Foto: Joaquim Robert

Reconeixement per en Michael Parra L’alcalde de Blanes, Josep Trias, va premiar ahir els triomfs aconseguits per Michael Parra, de 9 anys, amb l’entrega d’una distinció de l’Ajuntament de la vila. Aquest tipus de guardons, en aquest cas una reproducció del medalló dels Vescomtes de Cabrera, s’entrega a persones o clubs de la vila que amb la seva tasca hagin aconseguit triomfs esportius destacables i que alhora, amb el

seu treball i esforç, hagin promocionat la localitat i l’esport en general. Parra, a banda de guanyar el Campionat de Velocitat de Catalunya i l’Open RACC, també es va imposar a les competicions Super Kid de Catalunya i Super Motard de Catalunya. L’alcalde, Josep Trias, va estar reunit amb el jove blanenc i el va encoratjar per continuar amb aquesta brillant trajectòria.

‘Fem dissabte’ recull 940 kg de residus a la riera L'objectiu de l'acció, impulsada pel projecte Rius, és reivindicar uns espais fluvials nets i ben conservats i consisteix en una neteja col·lectiva de diferents trams de riu de Catalunya i té com a objectiu retirar de la zona la brossa que hi ha tant

dins de la llera del riu com a la zona de ribera. Per tant, amb aquesta acció també és vol conscienciar a la població de la necessitat de mantenir els nostres entorns fluvials nets i conservats.

A Santa Coloma, amb la col·laboració

de la regidoria de Medi Ambient i l'Agrupació de Defensa Forestal Farners-Argimont-Sils es van reunir 11 voluntaris i es va netejar el marge esquerre de la riera entre el pavelló dels Saioners i els pous municipals d'abastament d’aigua

Tratamientos de nanokeratina Alisados definitivos Cambios de look

972 354 853

Planchas GHD Depilación Láser Extensiones

Hores convingudes www.perruqueriamargot.com o al Facebook!! c/ J. Tarradellas, 24 · Blanes

41

cafèambllet Febrer LITERATURA

Veredicte del Concurs de Fotografia CURT-CAT GIF 2011 de Blanes

2n Premi per a Aitor Roger i Delgado de Blanes

Joan Adell recollint el premi

El blanenc Joan Adell guanya el premi “Ciutat de Sagunt” “Tres estrelles Michelin” ha estat l’obra premiada Exposició de fotografies seleccionades del 16 al 24 d'abril Les imatges es poden veure a http://gif.blanes.cat

En les nostres estades a Anglaterra oferim els següents cursos, però podem dissenyar un curs d'anglès individualitzat si el curs que es desitja no és al llistat.

Anglès General Anglès per a Negocis Curs de 4 dies d'Anglès Intensiu Anglès per a exàmens Anglès Acadèmic Anglès per a professors Anglès Plus Cursos d'Anglès per a Joves (10 - 17 anys)

Es podria dir que ja no és notícia que Joan Adell gianyi un premi literari. L’escriptor i fermacèutic blanenc no para de sumar obres i premis a la seva carrera literària. Lúltim, el ‘Ciutat de Sagunt’ de poesia. Álvarez per l'obra "Tres Estrelles Michelin", una confluència de sentiments entre els quals destaca la nostàlgia, els somnis, l'amor i el desamor, la crítica social i el dolor de les absències. Els premis literaris "Ciutat de Sagunt", organitzats pel Gabinet de Promoció del València de l'Ajuntament de Sagunt, han rebut enguany 63 obres de tota l'àrea lingüística. Han optat al VIII Certamen de Teatre "Pepe Alba" un total de 12 obres; per al XII Certamen de Narrativa s'han presentat 23 originals, i en el XIII Certamen "Jaume Bru i Vidal" de poesia competien 28 obres. El jurat de poesia estava format pels poetes Begonya Mezquita, Antoni Ferrer i Manuel Bellver; el de narrativa pels tres escriptors premiats en les ultimes convocatòries (Enric Lluch, Manel Joan Arinyó i Teresa Broseta). Per la seua banda, el de teatre estava compost pels professionals de teatre Lola López, María Jesús Suárez i Antoni Ruiz.

El guanyador de l’edició d’enguany a l’apartat de narrativa ha estat Màrius Moeno, nascut a Berga l’any 1964 , per "La mort, a l'ombra del bibliotecari", que narra la situació en què es veu embolicat Artemi Boix, un bibliotecari local, quan troba mort Antoni Maria Clotet, un jove del poble en estranyes circumstàncies.

El guardonat amb el premi de teatre ha sigut Orland Verdú Jover, per la seua obra Diàlegs de Dalt i de Baix, un teatre filosòfic i crític que explora alguns dels esdeveniments històrics i humans com: la guerra, l'amor, la llibertat i el destí. Es tracta d'una obra inspirada en els diàlegs platònics.

42

cafèambllet Abril

feina Noia de 26 anys, amb experiencia, molt responsable, busca feina de cangur, amb referències. 972 98 72 80 Chico responsable con furgoneta se ofrece para hacer todo tipo de transportes y pequeñas mudanzas,muebles,electrodomesticos,etc.. tel.693701776 Chica auxiliar de geriatria con titulación y practicas, se ofrece para residencias, centro de dia y casas particulares, con experiencia de años. Soy una persona limpia, trabajadora y muy humana. Para cualquier cosa. 634284031.

Socorrista acuatico y vigilante nocturno. se ofrece para hoteles, camping y demas. con idiomas , catalan, español, italiano, frances, y nociones de aleman e ingles con experiencia. muchas gracias. telefono de contacto 634873447 Hombre de 49 años, en perfectas condiciones fisicas. Se oferece como vigilante nocturno o diurno o para cualquier otro trabajo similar. Para hoteles, campings, etc.

Tengo 4 idiomas y experiencia en el cargo.

T. 664676040 ZONA DE LA SELVA. Auxiliar de enfermeria de geriatria se ofrece para cuidar personas mayores.

Tengo experiencia y titulación demostrables en pacientes cono Alzheimer y demencias.

Zona de La Selva i Alt Maresme. Coche propio y disponibilidad. Encarna. 677 536 640 Tècnic rellotger diplomat, amb 46 anys d'experiència demostrable zona l'Alt Maresme. Rellotgeria moderna i antiga.

Rellotges industrials, de paret, de sala, gran rellotgeria. Pressupost sense compromís.

658 939 919 Tarotista y vidente busca trabajo en gabinete. Diez años de experiencia demostrable, máxima seriedad. Disponibilidad de horario. Idiomes. catalán y castellano. Zona Maresme y La Selva.

648158839.

Chico busca faena como chofer particular , seguridad Privada con titulación , funciones domesticas , buena presencia , educación y seriedad tel 644480311

amistat Em dic Edu, tinc 38 anys, per relacions esporàdiques amb nois. Trucar o enviar SMS al 664 638 407. Zona Girona i província.

Chico se ofrece para trabajar en tareas domésticas, con hombres o hombres mayores. Muy económico.

664 638 407 (Girona y alrededores) Señora de Blanes, me gustaria conocer señora entre 56 y 67 años, de buenos principios, buena gente, para salir, ir de excursiones y tener una buena amistad sana. A ser posible, de Blanes. 658 95 71 99.

Noi de Blanes, simpàtic, sà, extrovertit, sense càrregues, amb bon aspecte i complexió normal, coneixeria noia similar entre 30-36 anys per amistad o el que sorgeixi. Josep TL- 606895646 Busco noia per amistat, al voltant de 33a. catalana, comprensiva, amb bon aspecte físic i que visqui amb els pares.

Josep TL- 606895646 Señora de Pineda de mediana edad: me gustaria conocer señoras para hacer un pequeño grupito de buenas amigas, para salir y divertirnos. ¡¡¡Que ya nos toca!!! 610070243 Señora independiente de Lloret, me gustaria conocer señor educado para bonita amistad o lo que surja.

682813591 Chico 40 años, gay, rapado, majo, sano busca amigos gays hasta 55 años, formales, sin pluma, estilo bear, para amistad, cine, viajar, caminar.

Abtenerse casados, bisex, drogatas, etc.

Escribe confoto a: jsfernandez@gmail.com Noi de 26 anys desitjaria conèxer noies d’esdat similar per a amistat. 626 21 88 63 Soy hombre de 53 años y muy vital.

1,85m, delgado, cariñosos, educado.

Vivo solo y deseo encontrar chica rusa de 45 a 53 años educada y cariñosa.

Preguntar por Carlos. 676 716 337

professionals

divers Ganas de aprender alemán? Llama a tu profesora nativa: 669-56-57-47 Text,per comprar:Tebeos antics,comics de Superherois,Manga,Llibres,albums de cromos,calendaris de butxaca,Playmobil,Airgam Boys i joguina en general,tel.630930616 Se traspasa una tienda de regalos en Pineda de Mar por enfermedad.

TEL.937627439 LLAMAR EN HORARIO COMERCIAL. Sieres terapeuta masages,reflexoterapia,reiki....y necesitas un sitio donde ejercer teng un espacio para ti. 931879085 · 685469945 Busco persona per a compartir pis a Sils. Preferiblement no fumadora. 647 288 003 · Montse Realizo reformas en general para particulares o empresas ,realizotrabajos de albañileria , fontaneria , electricidad , presupuesto sincompromiso Juan 664707403 CLASSES PARTICULARS DE MATEMÀTIQUES i ciències naturals.

Professor amb experiència docent (Llicenciat en Biologia) dona classes de Primària i E.S.O. a Santa Coloma de Farners. Interessats truqueu al 972 178 188 Doy clases de INGLES particulares en grupo (máx.5 pers.) Económicas.

Tengo experiencia y diploma y muchos años en Inglaterra. Consultadme sin compromiso por email (lidianl2008@yahoo.es T'ensenyo a iniciarte a INTERNET, per a gent gran o no tan gran que vulgui saber els bàsics, correu, navegar per la xarxa, A domicili. 615659162 Busco socio/a para montar una discoteca en Blanes (años 80). Tengo casi todo. Me falta salón, sala o local habilitado o capital mínimo para terminar de montarlo. Andrés: 93 761 42 98 ·

TAROT El TAROT respon als teus dubtes.

El TAROT no marca només avisa.

Rebo personalment.

10€ la consulta.

Per concertar hora : 609 97 52 33 De 9 a 22 h.

Blanes. SOL-

clases LES MATES SÓN FÀCILS!!!

Tens problemes amb les matemàtiques? T'explico les mates d'ESO i Batxillert per a que les entenguis i, fins i tot, t'ho passis bé durant el procés. De moment, compartiré un secret amb tu: les mates són fàcils!!! 669 359754

Graba aquest telèfon al mòbil!!!

Servei tècnic de reparació d’ordinadors a domicili Solucionem tot tipus de problemes al seu PC. No es cobra desplaçament. Bon preu.

637 212 952 · Jesús

Busques feina?

Busques treballadors? www.artcatalunya.es Un servei gratuït per a empreses i treballadors

cafèambllet Abril

43

44

cafèambllet Abril

ENTREVISTA

R: Molt bé, francament. Ja és la tercera vegada que faig una minigira per algunes capitals espanyoles- Bilbao,València, Sevilla i Madrid- i tant l'experiència com l'acollida dels mitjans de comunicació sempre ha estat i és molt bona. És un bon començament perquè la traducció al castellà comenci amb bon peu.

P: L’Arqueòleg ha estat 10 setmanes com a número 1 en

vendes. Es deu sentir molt satisfet...

R: Molt i, de fet, hi ha moltes vegades que encara no m'ho crec. Hi arribes gràcies als lectors i als llibreters però el que costa és mantenir-se entre els més venuts i, sobretot, ara abans de Sant Jordi que l'allau de novetats és brutal. Però és un repte i no m'espanta. La clau és fer territori i trepitjar quantes més llibreries millor. És la manera d'arribar al lector.

P: La venjança del bandoler, El pont dels jueus, ara L'arqueòleg ... Els seus llibres tenen sovint una base històrica, a partir de la qual es recreen històries emocionants, d'intrigues... Són relats molt visuals que parteixen de fets o personatges localitzats a Catalunya, però que a la vegada són històries universals.

El proper pas seria una adaptació al cinema? Li agradaria?

R: Mooolt! Però pensa que les adaptacions, tant per la televisió o pel cinema, sempre és un procés molt lent igual que les traduccions. I també hi ha un percentatge de sort que no s'ha d'oblidar mai. Ara com ara hi ha unes quantes productores que s'estan llegint L'Arqueòleg i d'aquí que arribi a la pantalla han de passar moltes coses però de moment aquest és el primer pas... Creuarem els dits!

P: Respecte de la relació amb el lector, sabem que en Martí Gironell cuida molt aquest feedback, a través dels clubs de lectura, presentacions

arreu de la geografia catalana i més enllà... Una doble pregunta: primer, si no existeix una mica de por escenica d' "enfrontar-se" cara cara amb el lector? i segona, a banda de la promoció, quines coses positives i negatives en treu, d'aquest contacte?

R: De por escènica cap ni una. M'agrada i m'ho passo bé en les presentacions, signatures, clubs de lectura.

Això de venir del ram de la comunicació et facilita molt les coses! I et destacaria només inputs positius perquè les poques negatives que hi ha que és el fet d'anar amunt i avall o trobar-te amb algun personatge una mica especial queda compensat per tot el que m'emporto. Poder parlar cara a cara amb el teu lector és impagable!

P: El lector de Martí Gironell, és un lector fidel?

R: Crec que sí. Pensa que en les presentacions que faig d'aquest novel.la se m'acosten moltes persones que o bé em porten els anteriors llibres per signar o et diuen que ja s'havien llegit El pont dels jueus i La venjança del bandoler. I són aquests que amb L’Arqueòleg a les mans ja llegit et diuen: "què i el pròxim per quan?!!”

P: Quins són els propers projectes?

R: N'hi ha una colla i no tots són de tall històric. De moment però, dormen dins la carpeta d'idees perquè, per sort, estic molt enfeinat amb la promoció de L'Arqueòleg, tant en l'edició catalana com en la castellana.

gres com a bons, lleials i generosos, en contraposició als blancs, més roïns, dominants i venjatius. Però també és veritat que, en un fragment de la novel·la, irrompen els membres del KKK amb set de justícia, enfrontats a l’ocupació militar ianqui i al pillatge de negres i blancs socialment exclosos que s’han vist afavorits per la mateixa ocupació. I precisament en un dels passatges del llibre, Mitchell també revela la doble moral de la societat del nord, que, tot i lluitar per abolir l’esclavitud, tracta les persones negres amb menyspreu i crueltat, i mostra un racisme molt més epidèrmic del que podria semblar.

Allò que el vent s’endugué, doncs, és una novel·la en què Margaret Mitchell refle-

xiona sobre la supremacia blanca en la societat sudista prebèl·ica, analitza la posterior pèrdua d’aquests privilegis racials, i no s’estalvia crítiques a l’entorn en què va créixer, una societat marcada pel dogmatisme, la

cega obcecació i la incapacitat evolutiva dels seus pobladors davant les fites que els nous temps els imposaven. Uns prejudicis racials que rares vegades l’ésser humà ha pogut o es podrà treure mai de sobre.

“L’Arqueòleg és un no parar d’aventures” Martí Gironell (Besalú, 1971) està de promoció per tota Catalunya per presentar la seva darrera creació, L’Arqueòleg (Columna), una novel·la d’aventures, protagonitza pel monjo Bonaventura Ubach i ambientada a començaments del segle XX, en terres com Egipte, Mesopotàmia i Babilònia. Ha estat durant deu setmanes número 1 en vendes i recentment ha estat publicada al castellà, amb el títol El Arqueólogo (Editorial Suma de Letras).

Maribel Margaix Tot Granollers

Pregunta: Què trobarà el lector a L'Arqueòleg?

Resposta: És un llibre d'aventures per Egipte, Jordània, Palestina, Síria, Mesopotàmia i Babilònia protagonitzat per un home que va ser un avançat a la seva època. Un monjo de Montserrat, que és real, va existir, Bonaventura Ubach i que a principis del segle XX emprèn un viatge per aquests països amb l'objectiu d'aplegar quants més objectes millors per crear el Museu de l'Orient Bíblic.

Això el que li suposa és un no parar d'aventures perquè s'haurà d'enfrontar a tota mena de perills i entrebancs per aconseguir el seu objectiu.

P: Com va ensopegar amb la figura del monjo Ubach i la seva història?

R: El vaig descobrir per casualitat llegint un reportatge sobre la restauració de la mòmia egípcia que hi ha a Montserrat. En un racó del reportatge s'hi incloïa una foto en blanc i negre d'un

Martí Gironell monjo i al peu de foto s'hi llegia "Bonaventura Ubach, l'artífex de portar d'Egipte aquest mòmia i altres tresors de l'Orient Bíblic". I vaig pensar, darrere d'aquest home hi ha d'haver una gran història, una vida de pel.lícula i no em vaig equivocar.

P: A on es separa realitat i ficció?

R: De les novel.les que he

escrit crec que aquesta és la que té més percentatge de realitat que no pas de ficció.

Tot i això, l'Arqueòleg és una novel.la que recrea les aventures d'aquest monjo amb un esperit Indiana Jones amb unes quantes llicències literàries.

P: Està en plena promoció del llibre i recentment s’ha desplaçat a Madrid, com ha anat?

Allò que el vent s’endugué Oriol Jonqueras i Vies L’any 1936, Margaret Mitchell va publicar l’exitosa novel·la Allò que el vent s’endugué. Amb un milió d’exemplars venuts, va rebre el premi Pulitzer un any després, i va arribar al cim de la fama gràcies a la versió cinematogràfica, l’any 1939. Es va consagrar, així, com una de les obres mestres de la història del cinema.

El discurs narratiu de la novel·la de la infantesa de Mitchell demostra que l’autora va créixer tot escoltant la gent gran del seu entorn, la majoria, blancs sudistes que havien viscut la guerra de Secessió nord-americana

(1861-1865) i la seva reconstrucció. Per això la visió que n’aporta reflecteix l’entorn dels vençuts, que van lluitar contra el nord per preservar l’esclavitud i que van viure l’amarga derrota com un daltabaix que els va desfer el sistema de valors per sempre. En aquest sentit, es po-

L’autora no por eludir cert maniqueisme en caracteritzar els personatges negres i els blancs

dria parlar del sud prebèl·lic com una comunitat feliç que va ser destruïda per l’agressió del nord. Una regió que defensava una societat esclavista, gairebé idíl·lica, en què les relacions amo-esclau estaven humanitzades i es basaven en un tracte d’igual a igual i en una jurisprudència amb garanties.

Mitchell, una dona blanca del sud dels Estats Units, va viure un dels moments més durs de l’exclusió racial i l’apogeu del segon Ku Klux Klan (1915-1924). Tanmateix, l’autora no pot eludir cert maniqueisme en caracteritzar els personatges ne-

45

cafèambllet Abril ENTITATS

Treballar normalitza i integra Per Eudald Bonfill · Equip d’Inserció Laboral de la Comunitat Terapèutica del Maresme

A Palafolls, d’una manera desapercebuda però incisiva ja fa anys que un equip multidisciplinar treballa per a la inserció laboral de persones amb trastorn mental: l’Equip d’Inserció Laboral (EIL) de la Comunitat Terapèutica del Maresme, Serveis Salut Mental S.C.C.L. (CTM). Es tracta d’una aposta des de l’entitat, avalada per l’experiència des de l’any 1995, i amb el recolzament del gir que prenen les politiques actives d’ocupació. Inicialment es va partir d’un equip engrescat amb la idea d’oferir igualtat d’oportunitats en el mercat de treball ordinari, tot i l’estigmatització existent envers el col·lectiu, i de la demanda de les pròpies persones usuàries del servei. Els resultats del primer any van ser esperançadors, ja que 9 de les 17 insercions van ser a empresa ordinària. Però la majoria

d’aquestes no es van mantenir en el temps. Així es que des d’aquell primer programa redirigit a la inserció a l’empresa ordinària fins a l’actualitat, l’Equip d’Inserció Laboral s’ha constituït com un equip específic aprenent de l’experiència i els resultats del programa redirigit a la inserció a l’empresa ordinària fins a l’actualitat, primant l’atenció personalitzada mitjançant els itineraris individualitzats.

L’EIL, avalat per més de 30 anys d’experiència en el treball per a aquest col·lectiu des dels diferents dispositius de la CTM, som coneixedors de les necessitats específiques del col·lectiu i per això apostem per dur accions encarades a la inserció laboral d’aquest col·lectiu a les empreses ordinàries, ja que hem anat veient amb l’experiència que amb un bon suport laboral al darrere, la persona pot rendir

molt eficaçment a l’empresa.

Des del nostre servei oferim un anàlisis dels llocs de treball susceptibles de ser ocupats pels candidats de la nostra borsa de treball, una selecció

Intentem trencar tòpics, molts cops creats pels rumors o el cinema del candidat adequat mitjançant l’anàlisi de les seves capacitats, coneixements, habilitats i aptituds, un suport in situ en el lloc de treball per facilitar l’adaptació del trebal-

lador a l’empresa i posteriorment fer el seguiment tant amb el treballador com amb l’empresa, i assessorament als encarregats.

La nostra tasca de suport a l’empresa ens ensenya, cada dia més, que les empreses col·laboradores queden satisfetes amb el nostre servei, donant-se compte que les dificultats reals del treballador es poden reconduir amb el suport. A més a més, aquesta feina de sensibilització social ens ajuda a trencar amb estigmes sobre el col·lectiu, i trencar tòpics molts cops creats pels rumors o l’empresa cinematogràfica.

Treballar normalitza. I treballar en un entorn normalitzat afavoreix la integració social i laboral de les persones amb malaltia mental. Les empreses han de pensar en el desenvolupament propi, des de la productivitat i la competitivi-

tat, necessiten treballadors capacitats per a dur a terme la feina concreta. Des d’aquesta perspectiva poden contemplar la contractació de persones amb un perfil laboral que s’ajusti a les necessitats del lloc de feina. Les empreses es poden beneficiar de bonificacions en la contractació de persones amb certificat de discapacitat i del suport que els oferim l’Equip d’Inserció Laboral (des de l’anàlisi i descripció dels llocs de treball, la selecció de candidats, l’assessorament als supervisors/encarregats, fins a l’acompanyament i seguiment de la inserció) per tal de garantir la satisfacció tan de l’empresa com del treballador.

Què s’entén per una empresa socialment responsable?

-que serveix a la societat amb productes útils i en condicions justes; -que crea riquesa de la manera més eficaç possible; -que respecta els drets humans amb unes condicions de treball dignes que afavoreixen la seguretat i salut laboral i el desenvolupament humà i professional dels treballadors; -que procura la continuïtat de l’empresa i si és possible,

aconsegueix un creixement raonable; -que respecta el medi ambient; -que compleixi amb rigor les lleis, reglaments, normes i costums, respectant els legítims contractes i compromisos adquirits; -que procura la distribució equitativa de la riquesa generada.

Com poden col·laborar amb el servei d’inserció laboral?

-Valorar a aquestes persones en els processos de selecció propis.

-Afavorir la contractació si el perfil de la persona s’ajusta a les necessitats de l’empresa.

-Acollint persones amb pràctiques laborals (mitjançant conveni de pràctiques) -Contractar a les persones que han realitzat pràctiques laborals de manera satisfactòria i si l’empresa ha de cobrir un lloc de treball.

-Donar a conèixer l’experiència de l’empresa, si ja hi col·labora.

Si alguna empresa està interessada, només ha de posar-se en contacte amb nosaltres i un tècnic del servei es posarà en contacte per assessorar l’empresa.

46

cafèambllet Abril

PINEDA

‘Poques coses són tan gratificants com fer que algú es senti millor.

Per això ens fascina la nostra feina’

Carme Aragonés, directora de Croal Salut

Àngela patia dolors a les cames i les cervicals. A la nostra Unitat del Dolor vam treballar per alleugerir aquests dolors fent que Àngela, a l’igual que moltes altres persones, pogués gaudir d’una millor qualitat de vida.

“Piles i súties” Dani Rangil presentarà a Pineda en primíca el tercer volum del Recull de cultura oral del Montnegre, amb el títol “Piles i súties” Redacció

És la tercera part després dels exitosos llibres “Històries i llegendes de l’any vuit” i de “Vògits, modolons i desfedors”. El nou llibre es divideix en dos blocs, Foc i Aire i repassa la vida al Montnegre del segle XX dels carboners, els miners, o de la caçera i la vida al bosc.

També repassa la vida al Montnegre del jovent, els casaments, l’escola, la salut, la mort i els enterraments.

També l’arribada de la ràdio i de la televisió, els primers

turistes, o l’anomeat “estraperlo”, entre altres aspectes ben curiosos.

El llibre s’ha fet gràcies al recull de 140 testimonis entrevistats per Dani Rangil al llarg de 18 anys. Són entrevistes gravades i transcrites per l’autor. El llibre té 400 pàgines i també mostra fotografies antigues del Montnegre. La presentació del llibre anirà a càrrec de Dani Rangil, i es farà divendres 15 d’abril a 2/4 de 9 del vespre a Can Comas.

L’acte està organitzat per l’Agrupament Escolta i Guia Montpalau de Pineda

Ricard patia una artrosi de genoll. Gràcies al tractament amb ozó, la seva mobilitat ha millorat i el dolor ha gairebé desaparegut. L’ozó, un gas que es troba a l’atmosfera de forma natural, està indicat per a tot tipus d’úlcera de difícil cicatrització, fibromiàlgies, patologies reumàtiques, hèrnies discals, herpes, túnels carpians o artrosis de turmell.

Carles tenia una hèrnia discal. Gràcies a la discoliosi percutània la seva qualitat de vida va millorar molt.

Aquesta tècnica, que es practica amb anestèsia local i sedació, té un periòde de convalescència i rehabilitació molt curt i permet una ràpida incorporació al treball.

Els factors de creixement van ajudar la Raquel a recuperar-se ràpidament d’una fractura de tíbia.

Aquesta tècnica permet tractar patologies degeneratives, tendinitis i ruptures musculars entre d’altres.

La Rosa tenia els forats de les orelles esquinçades. A la nostra Unitat de Medicina i Cirurgia Estètica, Plàstica i Reparadora vam solucionar aquest petit problema de manera ràpida, senzilla i còmode. En aquest sentit, són moltes les persones que senten el desig de corregir aquelles qüestions corporals i facials, que amb mètodes senzills queden resolts i amb preus molt assequibles.

Des de la Intralipoteràpia, una opció no quirúrgica en el tractament de l’adipositat localitzada, fins al lifting facial localitzat sense passar pel quiròfan.

A Croal pots venir per treure't unes verrugues al moment fins a arreglar-te els forats de les orelles esquinçats...

Glòria no estava grassa, però feia temps que estava guanyant quilos. El nostre equip de tres dietistes, dos metges i un endocrí va trobar un pla totalment personalitzat i controlat per a que la Glòria no continués pujant de pes.

En Lluís es va fer mal al maluc jugant a futbol. La nostra unitat especialitzada en Medecina de l’Esport va fer el seguiment de la seva lesió i el va ajudar a recuperar la millor forma per poder seguir gaudint sense dolors de la seva gran passió: el futbol

www.croalsalut.com / 93 762 90 25

cafèambllet Abril

47

D. COMERCIAL: Una publicació de Manoli Tena Tena Noupapereditors S.L. IMPRESSIÓ :

FRANCESC MURGADAS

Seguretat alimentària No tinc intenció de crear alarmisme al voltant dels aliments, tot i les noticies que arriben des del Japó protagonitzades per verdures, peixos i altres ingredients que acaben a taula. Tampoc pel fet que la UE hagi rebutjat indicar, específicament a la carn, si hi ha algun antecedent de manipulació genètica en el filet que posem a la planxa. Però si que voldria aixecar la veu, modesta i espero que gens ofensiva, sobre la presa de pèl que suposa el tema de la traçabilitat i el discurs de les administracions sobre la nostra seguretat a taula. Per posar un exemple clàssic –anava a posar antetraçabilitat per similitud amb antediluvià, però segueixo en la moderació- de solució fàcil, com és que les administracions no van acceptar (o accepten, que

I si posem una petita figura de gel per controlar les cadenes de fred? mai és tard per rectificar) la proposta d’acompanyar els congelats amb una petita figura de gel ficada en una bosseta de plàstic?

Era un intent de garantir al consumidor que la cadena del fred no havia estat trencada perquè, en cas d’haver-ho estat, la figura de gel fosa no podria recuperar la forma. Potser aleshores jo m’hauria menjat més tranquil el gelat que l’altre dia vaig treure del congelador. Perquè, la galeta congelada del gelat s’estova? Oi que no? Doncs si el meu tenia una galeta que semblava xiclet, per alguna cosa deuria ser, no?

No serè jo qui, arran de tot el que ha passat al Japó, reclami comptadors Geiger al costat dels lectors de barres que ens donen el preu dels productes (que pel mateix preu ens podrien informar d’aquella traçabilitat que tantes boques omple i crítiques fa callar). Tampoc un servei gratuït de CSI Las Vegas que em diagnostiqui si aquella carn és o no de vedella autòctona. Ni tan sols un polígraf al que endollar el venedor que ens jura que aquelles gambes son de Palamós. Però si crec que, entre tots, podríem reclamar dels responsables de la seguretat alimentària, alguna cosa més que promeses de compliment impossible o apel•lacions a una confiança cega que, no ens enganyem, fa aigües per tot arreu.

DIRECTOR ALBANO Dante Fachin 30.000 exemplars mensuals controlats per Introl S.A i certificats amb el segell

Heraldo de Aragón DISTRIBUÏT A:

La Selva i Alt Maresme

Amb el suport de

Líders d’audiència a la zona segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura

686 99 11 37 972 160 747

n o u p a p e r @ g m a i l . c o m / w w w. c a f e a m b l l e t . c o m