cafèambllet 239 (juny)

Juny 2011 · nº239 · Any VI · La Selva i l’Alt Maresme · 686 991 137 · noupaper@gmail.com

Estàs indignat?

Que es noti!!!

Al balcó? Al cotxe? A la carpeta?

Si estàs indignat, retalla i engantxa

No ens miris, uneix-te!!!

Editorial · Pàgina 2

L’indignació s’escampa A Lloret, Blanes, Pineda, Breda, Tordera, Calella centenars de persones es reuneixen, parlen de política i aporten propostes Pàgina 15

De Bombay a BCN L’Acampada Mataró proposa emular la mítica marxa de Gandhi per assistir a la manifestació del 19J Pàgina 17

We are legion...

Missatge d’Anonymous als polítics espanyols · Pàgina 19

La Llei ‘òmnibus’ ‘És una entrega de la sanitat al sector privat’ Pàgina 20

Els rics i el deute públic Article de Vicenç Navarro Pàgina 22

2

JUNY 140

EDITORIAL

No ens miris... uneix-te Hi ha joves poc amics de la dutxa, hi ha senyores que es queixen, hi ha gent que ho sap tot i gent que no s’assabenta de res... però ens uneix la certesa de què un món més just és possible Qui són ‘els indignats’? Què volen ‘els indignats’?

Què estan fent ‘els indignats’? Qui s’hagi fet alguna d’aquestes preguntes, vol dir que no ha entès res sobre ‘els indignats’. En un país on hi ha 5 milions de persones sense feina, on els bancs rescatats amb diners del poble es reparteixen milions d’euros de guanys, en un país on empreses com Telefònica fan fora 7000 treballadors tot i guanyar 10.000 milions d’euros, en un país on els escàndols de corrupció política representen la desaparició de centenars de milions d’euros del poble, en un país on Millet està al carrer, en un país on els partits polítics paguen favors a empreses i bancs amb els que tenen deutes milionaris, en un país on els governs d’esquerres i dretes abaixen els impostos als rics i apugen els de les classes mitjanes i baixes, en un país on es tanquen quiròfans al mateix temps que suprimeixen impostos a les famílies més riques del país, en un país on es retallen les pensions i es segueixen destinant centenars de milions d’euros a construir avions de combat... Si algú que visqui en un país com aquest no és un de ‘els indignats’ només pot ser per tres raons: 1.- És un inconscient, 2.- És un dels que treu profit de la monumental estafa que estem vivint, 3.- No s’acaba de sentir ‘identificat’ amb ‘els indignats’. Aquest últim grup és el més interessant de tots perquè, justament, tots ‘els indignats’ en formen part.

Qualsevol persona que hagi assistit a una acampada, una assemblea o que simplement hagi vist per televisió un grup ‘d’indignats’ sap que allà hi ha molta gent amb la que, a banda d’un profund malestar per la situació en què vivim, ens uneix poques coses. Hi ha joves poc amics de la dutxa, hi ha senyores que no paren de queixar-se, hi ha gent que ho sap tot i gent que

no s’assabenta de res, hi ha comunistes, anarquistes, fatxes, independentistes, gent que sap parlar, gent que no en sap, gent que no ha donat un pal a l’aigua, gent que s’ha passat la vida treballant... en definitiva, qui hagi anat a una assemblea, a una mani, a una acampada el que ha trobat és gent amb una única cosa en comú: que està ‘indignada’ amb una sèrie d’injustícies que afecten tothom per igual. És cert que en un panorama tan heterogeni és molt difícil sentir-se identificat, és difícil posar-se a treballar colze a colze amb gent tan diferent a un mateix.

Tothom que hagi participat en una acampada, en una mani o en una assemblea, en algun moment ha pensat coses com: “què estic fent jo aquí, amb aquesta gent?”, “aquests estan una mica penjats” o “amb gent així no arribarem gaire lluny”. És normal. Però per superar aquests moments d’incertesa l’únic que cal fer és tornar a recordar què és allò que ens uneix, què és el que ens dóna forces. Ens uneix la convicció de què cal treballar fins l’esgotament per a poder viure en una democràcia que no estigui segrestada per partits polítics plens d’imputats a les seves files, ens uneix la convicció de què ningú pot morir sense atenció mèdica per no tenir prou diners, ens uneix la convicció de què és el poble qui decideix el seu futur i no els mercats financers, ens uneix la convicció de què ja està bé que mentre el poble s’estreny el cinturó, els rics segueixen enviant els seus diners a paradisos fiscals, ens uneix la convicció de què, si som capaços de passar per alt les nostres diferències i ens fixem en el que ens uneix, el nostre poder és enorme. Ens uneix la certesa de què un món més just és possible. No ens miris, uneix-te!

Et necessitem!

El Periódico: PSOE y PP se acusan de ser una amenaza para el futuro de la sociedad española: pues mira, los 2 tienen razón!

Yo creo que Rajoy ha desarrollado una increíble habilidad para dormir con los ojos abiertos. Y que se durmió en 1977.

El desalojo policial de la plaza Cataluña vulneró varios derechos fundamentales http://t. co/b7CvSul Abans que Queen composés “We are the champions” quina cançó es posava quan algú guanyava? “Hemos ganado la copa del meado”?

Podran acabar amb les seccions, amb el Palau, amb el Camp Nou, però sempre ens quedarà Youtube per recordar els èxits de Barça.

“Tenemos que crear pensamiento que nos haga dignos y libres. Los políticos vendrán después”

PERSONES Víctor Catalan Casas Militant d’EUiAICV, és el regidor més jove de Girona.

Quan li van demanar que omplenés el full de ‘declaració de patrimoni’ el va haver de deixar en Blanc.

Té 21 anys.

Lourdes Domènech La iniciativa d’aquesta professora de l’IES Serrallarga, ‘Callejeros literarios’ relacionada amb als carrers amb noms d’escriptors està tenint èxit arreu d’Espanya. Més informació a la pàgina 13.

Joan Melé És el director a Catalunya del Triodos Bank, un banc que garanteix als seus clients que els seus diners seràn invertits de manera totalment transparent i ètica. www.triodos.es

JUNY

3

4

JUNY santa coloma de f.

blanes

Editen una guia per fer turisme al centre

El nou pont entre Blanes i Malgrat, més a prop de ser realitat Qualsevol conductor que hagi passat pel pont que passa pel costat de la via del tren i uneix Blanes amb Malgrat sap que li cal una reforma. Amb només 4,5 metres d’amplada i un tràfic diari de més de 8000 vehicles aquest pont de la carretera GIP-683 és una ‘relíquia viària’ i la seva millora s’ha convertit en una reclamació històrica de la zona. Però aquestes coses requereixen temps i les passes que es donen per fer realitat l’obra són moltes. La bona notícia és que el passat 16 de

maig la Generalitat va fer públic l’acord de no-aplicació del tràmit d’’avaluació de l’impacte mediambiental del projecte, alhora que recull les mesures correctores de l’impacte de l’obra a una zona de la Xarxa Natura 2000.

Detalls de l’obra No es pot reformar. El pont que hi ha a l’actualitat presenta deficiències que obliguen a enderrocar-lo. Una d’elles és la llum que queda entre els diversos pilars sobre els que es recolça que,

segons les anàlisis i a causa de la seva proximitat amb el pont sobre el que passa el tren, no és la més adequada per a què el riu discorri amb normalitat. Una altra dada important. El pont passarà de tenir els 4,5 metres actuals a tenir-ne 9, amb la inclussió de voreres per al pas de vianants i bicicletes. El pont té una llargada total de 219 metres i tindrà 5 trams: 51 metres de llum en els 3 centrals i 33,15 en els dos trams tocants a les ribes.

Ara només cal saber quan començaran les obres.

Des de la Regidoria de Promoció Econòmica i Turisme de l’ajuntament de Santa Coloma de Farners s’ha editat una nova ruta en format tríptic per tal de promoure les visites turístiques al centre de la ciutat i al mateix temps ajudar a dinamitzar el comerç.

La ruta, que porta per títol “Descobreix-me”, inclou dotze punts destacats de Santa Coloma.

Tots aquests punts donen, de manera fresca i sintetitzada, algunes pinzellades d’història, tradicions, art, cultura, curiositats i personatges il•lustres, per tal que el turista conegui un xic més la nostra ciutat.De ben segur que tots aquells colomencs que s’engresquin a fer la ruta també hi trobaran detalls que desconeixien i que s’amaguen en els carrers per on passen cada dia

5

JUNY fotonotícia

maresme

Els voluntaris de les Agrupacions de Defensa Forestal van fer 12.159 hores de vigilància l’any passat · www.adfaltmaresme.es

Les ADF no es lliuren de les ‘tisorades’ · Diarimaresme.com La Federació d’Agrupacions Forestals del Maresme ha denunciat que enguany el 100% de les subvencions per l’adquisició de material han estat eliminades pel Govern d’Artur Mas, un retall que s’ha aplicat sense previ avís a les ADF, motiu pel qual, algunes d’elles s’han quedat sense poder reposar el material i els mitjans

necessaris per afrontar la temporada d’estiu, “ja que no hi ha capacitat econòmica per afrontar aquestes despeses”, segons han explicat en un comunicat.

Retallades “Les Agrupacions de Defensa Forestal, que apleguen més de 7.000 voluntaris i voluntàries a Catalunya, equipats amb material i vehicles per a la prevenció

i extinció dels incendis forestals, són una mostra de que les retallades que aplica l’administració no són només del 10%“, expliquen.

Pel que fa a les subvencions per manteniment, no han variat enguany, tan l’any 2009, com el 2010 i enguany, són de 1.600 euros per municipi per costos variables (assegurances, manteniment de vehicles, recanvis…)

i de 500 euros per municipi per adquisició d’equips individuals i materials fungibles.

De la mateixa manera, la Federació d’ADF ha reiterat que l’any passat es van estalviar 260.000 euros mitjançant la tasca dels voluntaris, que van fer 12.159 hores de vigilàngia per 20.469 quilòmetres de la comarca, en tasques de prevenció.

Sense excuses per no pagar No portat monedes a sobre ja no servirà d’excusa per no pagar la zona blava a Lloret de Mar. Des de la setmana passada les màquines expenedores de tiques d’aparcament també accepten tarjeta de crèdit...

6

JUNY fotonotícia

El diumenge 5 de juny a les 19 h, amb una sala plena de gom a gom, va tenir lloc al Teatre de Blanes la representació de BLUE NOTE.” EL MUSICAL” per part dels alumnes de Música de 4t d’ESO de l’IES S’Agulla, resultat del treball i esforç durant tot el curs lectiu en aquesta assignatura. L’acció transcorria en el mític pub Blue Note de New York, en el qual es desenvolupa una intensa trama d’amors, desamors i aventures entre els diferents personatges. L’actuació va incloure cançons en viu i elaborades coreografies, realitzades amb entusiasme i il·lusió pels joves artistes, la qual cosa va constituir un èxit absolut. L’espectacle va ser dirigit per Sergio Fidemraizer, professor de música de l’institut, i Cristina Pozo, cantant i realitzadora de musicals de gran èxit a la nostra vila (Cabaret, Eurovisión). L’acte va ser possible gràcies a la col.laboració de l’Ajuntament i l’AMPA del centre.

fotonotícia

Durant el transcurs de la Fira de l’Ajust de Breda es va escollir el pubillatge que representarà la vila durant el periòde 2011-2013. Pubilla: Berta Roca Busquets · Hereu: Marc Prat Vila · Pubilleta: Susanna Ortega Perarnau · Hereuet: Joel COdina Ribó.

JUNY

7

8

JUNY fotonotícia

blanes

finalista

guanyador

finalista

Nou logotip del CLJB

Algú s’ha equivocat o això és així?

Estació amb pocs trens i sense personal · El pas de la línia d’Alta Velocitat va obligar a enderrocar l’antiga estació de Riells i Viabrea - Breda. Adif, però, es va comprometre a fer una de nova. Poc abans de les eleccions municipals, els alcaldes de la zona inauguraven una estació impressionant: disseny modern, centenar de metres acristallats, ascensors amb pantalletes digitals, un vestíbul enorme i càmeres de vigilància d’última generació. Tot plegat ha costat gairebé 6 milions d’euros. L’altre cara de la moneda (dels bitllets) és que a aquesta estació noméss’hi aturen 12 trens per sentit cada dia (a Blanes en passen 34), les andanes no tenen ni un petit sostre per refugiar de la pluja o del sol als viatgers i, el més curiós, l’estació només està oberta 3 hores al dia... es veu que no hi ha diners per contractar algú.

El Consell Local de la Joventut de Blanes va iniciar al mes de febrer un concurs obert a tots els i les joves d’entre 14 i 35 anys per trobar la imatge identificativa de l’entitat, és a dir, el logotip.

El concurs es va presentar als instituts de Blanes per aconseguir la màxima difusió i participació i, de pas, per presentar i apropar el Consell a la joventut del municipi.

El divendres 28 de maig es va fer la presentació del logotip seleccionat, aprofitant la inauguració de la sala de baix de Morralla. El jurat, format pel dissenyador gràfic local, Pau Serra, per la tècnica de l’àrea de Joventut, Marina Càliz i pel president del CLJB, Andreu Ruiz; va haver de seleccionar el logotip guanyador i dos finalistes d’entre la vintena de logotips que s’havien presentat a concurs.

Finalment, el logotip guanyador va ser el de la blanenca Cristina Lloveras, una jove de 16 anys vinculada al món associatiu blanenc. Els dos finalistes van ser Juan Luis Ronco, de 29 anys i Antonio Puentes, de 35.

PROMOCIONS JUNY PER CADA TRACTAMENT FACIAL, REGAL DE ½ HORA DE MASSATGE PER CADA PEELING CORPORAL, REGAL D’UNA MANICURA PER CADA DEPILACIÓ SENCERA, REGAL D’UN BRONCEJAT DE CANYA DE SUCRE

30 MINUTS D’EXERCICI SÓN SUFICIENTS. Sense horaris fixes, amb entrenadores professionals, per a tots els nivells i exclusiu per a dones.

Carrer Jaume I, 30 (carrer de Correus) Premsa_PromocióJuny.indd 1

17300 Blanes

De dilluns a divendres de 9.00h a 21.00h -

972 352 191 06/06/11 16:23

JUNY

Els lloretencs ja poden consultar el seu historial mèdic per Internet Els lloretencs empadronats disposen d’un nou servei a partir d’aquest juny. Es tracta de la Carpeta Personal de Salut, un espai digital personal i intransferible, en un entorn tecnològic segur, on el Departament de Salut de la Generalitat, a través d’Internet, posa a disposició dels habitants les dades disponibles referents a la seva salut que siguin més rellevants, amb la finalitat de complir amb la idea que la informació mèdica és propietat del ciutadà i que aquest l’ha de tenir en tot moment al seu abast.

En concret, aquestes dades fan referència a tots els informes mèdics de què disposen els diferents serveis del sistema sanitari integral de utilizació pública de Catalunya (SISCAT) que han atès en algun moment el ciutadà: qui és el teu metge o metgessa, quin és el centre d’atenció primària on seràs

Lloret és el primer municipi de comarques gironines que ofereix aquest servei atès, els informes mèdics dels darrers anys, quina medicació estàs prenent, les vacunes que t’has posat, els informes d’urgències o d’hospitalització, entre d’altres. Progressivament s’aniran afegint altres informacions i s’hi podran trobar les radiografies o exploracions radiològiques (en informe i

imatge), les voluntats anticipades, etc.

Els avantatges que aporta la Carpeta Personal de Salut són, entre d’altres: Disposar de la informació mèdica personal, ordenada i classificada en un espai digital sense la necessitat d’haver de guardar informes i documents a la llar, tenir-la

accessible des de qualsevol lloc i en qualsevol moment, entrant senzillament a una pàgina web amb total seguretat i confidencialitat, poder facilitar aquesta informació a d’altres professionals.

A les dades s’hi accedeix a través dels següents llocs web: • Departament de Salut de la

Generalitat (www.gencat.cat/ salut/cps) • Corporació de Salut del Maresme i la Selva (www.salutms.cat).

• La web de l’Ajuntament de Lloret A les dades hi té accés solament el propi ciutadà mitjançant mecanismes de certificació oficial de la seva identitat i a través d’Internet.

Això sí, cal que estigui empadronat a Lloret. A més, per a preservar la confidencialitat i la seguretat de les dades i la informació personal, s’ha optat que, per a tenir accés a la Carpeta Personal de Salut, s’hagi de disposar d’un certificat digital oficial, com el DNI electrònic o l’idCAT que tenen, ja, altres aplicacions (relacions amb organismes oficials, Hisenda, etc).

El promotor del projecte és la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Salut, amb l’objectiu d’apropar la informació mèdica personal al propi ciutadà i afavorir la corresponsabilitazació i l’autogestió de en la cura de la seva salut. En

9 aquest sentit, el director dels Serveis Territorials de Salut a Girona, Joaquim Casanovas, afirma que “és un pas endavant, i que sigui Lloret el primer municipi gironí en disposar del servei és molt significatiu, ja que els lloretencs agrairan poder fer des de casa aquesta consulta ara que s’apropa temporada alta i aniran més enfeinats”.

Per al desplegament en el territori, la Generalitat ha demanat la col·laboració d’Ajuntaments i de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva. La directora gerent de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, Núria Constans, explica que “tots els professionals de la Corporació s’han posat a disposició del servei” i destaca que “aviat s’afegiran noves dades al servei, com les llistes d’espera”. Per la seva part, l’alcalde de Lloret, Xavier Crespo, ha assegurat sentirse “molt satisfet perquè Lloret sigui el primer municipi de Girona en tenir un nou servei que beneficia directament a tantes persones”.

10

JUNY Formes 30 ja està inaugurat!

El passat 29 d’abril va tenir lloc la festa d’inauguració del nou gimnàs blanenc Formes 30. Aquest gimnàs, exclusiu per a públic femení està ubicat al carrer Jaume I, 30. El seu telèfon és el 972 352 191. Enhorabona per la iniciativa!

lloret

Lloret de Mar a la setmana europea dels cementiris Els passats 4 i 5 de juny Lloret de Mar es va afegir a la Setmana Europea dels Cementiris i va organitzar visites guiades al Cementiri Modernista de la vila. El Cementiri Modernista és una mostra de l’època dels indians i d’un moment en el qual volien crear uns panteons que fossin reflex del seu poder econòmic en vida.

En paraules d’Anna Fuentes, Directora de Patrimoni Cultural “Aquest cap de setmana va ser una bona oportunitat per introduir-se en l’art funerari del segle XX amb obres creades per arquitectes i escultors de renom com Josep

Puig i Cadafalch, Antoni M. Gallissà i Soqué, Lluís Llimona, Vicenç Artigas i Albertí, Bonaventura Conill i Montobbio, Ismael Smith, Eusebi Arnau, entre d’altres”. A banda de fer un recorregut pels magnífics panteons també es van explicaran detalls interessants de la simbologia funerària.

El Cementiri Modernista forma part del projecte Museu Obert de Lloret, que inclou els elements patrimonials del municipi, i es va museïtzar el passat 2007 amb l’objectiu de poder oferir informació sobre els diferents panteons i els seus arquitectes.

Panteons i hipogeus

Mausoleo Artigas - Cabañas · A. Álvarez

Al cementiri de Lloret, bona part de l’espai està dedicat als grans panteons i als hipogeus, sepultures en terra amb una decoració escultural a sobre.

A partir d’una passeig central on s’ubiquen les tombres principals, la part dreta està dedicada a nínxols, i la part esquerra està constituïda per hipogeus i petits mausoleus d’estètica neogòtica i adossats entre si. L’aspecte exterior recorda a construccions similars de l’època amb una tanca de reixa majestuosa, tot i les dimensions reduïdes de la població en aquells anys.

Com passa amb altres municipis de la costa catalana, com Arenys de Mar o Canet de Mar va ser construït en un moment d’esplendor del modernisme que coincideix amb el retorn de molts indians als seves viles d’origen.

Aquests, rics i amb ganes de perpetuar la seva memòria, van encarregar els seus panteons i mausoleus als millors artistes de l’època.

12

JUNY cartes dels lectors

Consecuencias de la crisis inmobiliaria En la calle Vila de Lloret nº 48 tenemos desde hace unos tres años una obra abandonada por la crisis inmobiliaria. Según tenemos entendido los vecinos, la empresa constructora quebró y ahora la obra pertenece a una entidad bancaria que se quedó con el terreno por la falta de pagos de la empresa constructora.

El solar se ha convertido en un vertedero, ya que la gente tira basuras e incluso ya están creciendo hierbas y se está llenando de palomas y de otro tipo de pájaros carroñeros. También dentro ha dormido gente sin techo. Los vecinos que lindan con el solar tienen filtraciones en sus viviendas debido a que en su día la constructora les rompió los tabiques pluviales que aislan de humedades de las casas para la construcción de la obra. Ahora se han quedado sin aislamiento y han llevado a cabo sus pertinentes denuncias.

También más de una persona se ha caído en la acera porque está la acera rota y con pegotes de hormigón incrustado. Por otra parte, la imagen que nos da a las casas colindantes no son de mucho agrado. Por tanto queremos que los políticos o quien tenga la responsabilidad de que estas cosas no ocurran en los barrios de Blanes tomen cartas en el asunto y arreglen estos problemas que sufrimos diferentes vecinos de algunos barrios.

Juan A. Gala Blanes

Blanes TV (III

Al llarg d’aquestes últimes setmanes en què ha tingut lloc la campanya electoral a Blanes, els mitjans de comunicació municipal han realitzat un ampli treball de cobertura i difusió: han donat veu a tots els grups polítics que es presentaven, amb les mateixes condicions de temps i espai; han organitzant un debat electoral amb tots els caps de llista de les diferents candidatures; cada dia es publicaven diverses notícies sobre els actes de campanya; han fet el seguiment en directe del recompte de vots durant el diumenge 22-M; i finalment, un interessant debat que va tenir lloc el dia 23, amb representants dels quatre partits polítics que han obtingut representació al ple municipal.

Però, tot i que hem pogut estar informats de tot el que passava en l’àmbit polític al llarg d’aquest mes, val a dir que hi ha hagut algunes mancances destacables (i segueixen havent-n’hi) al portal web de televisió.

El web de blanes.tv no permet la inserció de comentaris a les notícies publicades, per tant, no es permet la participació directa. Contràriament, la major part de portals de notícies que trobem a Internet tenen la possibilitat de

comentar i opinar sobre la informació que es dóna, creant així dinàmiques de participació ciutadana que tant agraden als polítics actuals.

L’altre aspecte significatiu d’aquestes últimes setmanes és el fet que, fora de les notícies de caire polític, només n’hi ha quatre de publicades que no ho són: tres d’esportives i una de referent a la Fira Birrasana. Per últim, des del passat diumenge que es varen celebrar les eleccions, el portal només acull una notícia nova. (tancament de redacció a 27 de maig) Aquest any, la participació a les eleccions municipals del 22-M ha estat d’un 50,85% a Blanes, és a dir, gairebé la meitat de la població amb dret a vot s’ha abstingut, o potser és que “passen de la política i dels polítics”. Davant d’aquestes xifres, que rebel·len clarament una tendència o actitud dels ciutadans del nostre poble, crec que la televisió pública hauria de reflectir els interessos del públic a qui es dirigeix (que som també qui la paguem), i veient els resultats de participació en aquestes eleccions, crec que la política no hauria de tenir un lloc tan destacat en els mitjans de comunicació de Blanes.

Hugo Martínez Blanes

Homenatge a l’Agustí Rusca

Quan obrim un diari el trobem ple de notícies on es parla de delinqüents amb els seus respectius delictes i també trobem homenatges a famosos actors, directors, escriptors, cuiners...

Però jo em pregunto: I aquests agents de la policia que han investigat delictes, ordenat el tràfic i manifestacions, que han detingut aquells pressumptes delinqüents que no ens agradaria trobar pel carrer... no es mereixen un homenatge?

Avui dia un Mosso d’Esquadra o un Policia Municipal és vist com un nino que posa multes o com un enemic. Però jo sé molt bé que darrere la majoria d’aquests agents hi ha una vida entregada a qui els necessita i molts estan fets d’una pasta molt especial.

El proper 20 de maig el meu pare farà 80 anys, i durant 30 anys de la seva vida va ser policia municipal de Malgrat de Mar. Una cosa de la qual la seva família està molt orgullosa. I per això volem fer-li, amb molt d’amor, un petit però càlid homenatge. Per agrair-li tots els esforços que ha fet per ajudar a la tranquilitat dels malgratencs, per les vides que ha salvat, per les baralles que ha dissolt, pel consol que ha donat a dones maltractades, pels focs que ha hagut d’apagar quan a Malgrat no havia bombers...

Tothom que coneix el meu pare sap les grans meravelles que ha fet, l’extraordinari, fort i valent que és. Per a nosaltres, les seves filles, sempre serà el nostre heroi. El millor Sr. Rusca.

Mònica Rusca

JUNY

13

‘Callejeros literarios’, la literatura als carrers El proyecte Callejeros literarios és una proposta educativa que consisteix a crear un mapa de les localitats amb els carrers o indrets amb noms d’autors. Es tracta d’una iniciativa que ha promogut conjuntament un grup de professors blocaires de diferents indrets d’Espanya (Castelló de la Plana, Bilbao, Sevilla i Blanes), que ja compten amb experiència en l’organització de treballs col·laboratius a la Xarxa. El projecte té una pàgina web que conté tota la informació (bases de participació, tutorials...) i on estan indexats els treballs dels centres participants (https://sites. google.com/site/callejerosliterarios/).

Al voltant de 90 alumnes de 1r, 2n i 4t d’ESO de l’INS Serrallarga de Blanes han participat en el projecte des de les matèries de Castellà, de Català i d’Educació Visual i Plàstica.

Tot i que no té un carrer amb el seu nom, l’escriptor xilè Roberto Bolaño està present al carrerer literari Cartell a un carrer de Castelló de la Plana A Blanes, hi ha 28 carrers amb noms de literats catalans i 7, amb representants de la literatura hispànica. Els alumnes han investigat la vida dels autors, i n’han llegit, recitat i enregistrat alguns textos.

El centre ha comptat amb la col·laboració de l’Oficina de Turisme, que els ha facilitat

plànols de la localitat, i amb la visita al centre del director de l’Arxiu Municipal, Antoni Reyes. Els alumnes de 4t d’ESO el van entrevistar per saber qui posa nom als carrers de Blanes, quins canvis han patit els noms al llarg dels anys o per què Roberto Bolaño encara no té un carrer al seu nom.

Tots els treballs realitzats (mapa interactiu, gravacions, recorregut literari....) es poden visitar al web (https:// sites.google.com/site/callejerosliterariosblanes/).

El projecte es va iniciar el passat 22 de febrer i finalitza el dia 1 de juny, però els promotors no descarten que

continuï el cus vinent, atès que centres d’arreu han manifestat el seu interès per participar-hi. Tanmateix, sí que segueix obert a la participació un àlbum compartit amb imatges de plaques de carrers i indrets de tota Espanya, amb noms d’autors i personatges literaris. Actualment, hi ha més de 300 fo-

tografies de diferents pobles i ciutats de les províncies de Córdoba, Sevilla, Burgos, León, Vizcaya, Castelló de la Plana, València...

Per col·laborar-hi, es poden enviar les imatges al compte de correu callejarios@gmail. com. També es pot seguir el dia a dia a través de Twitter, amb el hastag #callejarios.

14

JUNY

Arguments i respostes sobre les retallades sanitàries de CiU Per Toni Barberà El que està passant aquests dies és massa important per a un marc de presentació formal. Tothom sap de què parlo: les retallades / tisorades / destralades del neo-govern neoliberal de CiU a Catalunya, en sospitosa sintonia amb les polítiques claudicants i igualment neoliberals del govern pseudo-socialista a Madrid.

La situació mereix molts tipus d’anàlisi i de reflexions.

El que ens estem jugant no és un simple pla d’ajust. No és una qüestió d’estalvi, o una fase de contenció i austeritat, ni tan sols d’un període de vaques magres, que cal acceptar de forma resignada i submisa. És un veritable canvi de model social. Un canvi de paradigma, un atac en tota regla al que coneixíem com estat del benestar (el “medi estar” dèiem alguns), un des-

ballestament de l’estat social. És l’entronització del Déu Mercat per sobre de qualsevol altra consideració, dret o valor. I els grans conformadors / deformadors d’opinió ho expliquen de manera sibil.lina i perversa amb una capacitat de penetració esfereïdora. També les respostes emergeixen cada dia amb més determinació i nitidesa. Vegem un repàs dels debats sobre els conceptes en joc i les intoxicacions mediàtiques que fan circular els mitjans del sistema, i algunes respostes que cal contraposar Aquests són els temes: 1. Economia. Els governs liberals abunden amb insistència: el Sistema és insostenible, ineficient, car ... Sí? Aquesta és una primera mentida! El més cert és que amb un sistema escassament finançat obtenim uns resultats (mesurats en salut)

de reconeguda qualitat. Vol dir que una pobra i insuficient inversió genera grans beneficis socials, i això és justament: Eficiència.

Espanya està en els països de cua, any rere any, pel que fa a percentatge d’inversió en sanitat respecte al PIB, en re-

lació a la UE-15. Però és que Catalunya és per darrere de la mitjana d’Espanya! . No vull fer aquí un còctel de xifres ja que el que m’interessa és el concepte, però vegem quatre números-inevitables! que desmunten aquesta premissa de “insostenibilitat i despesa

excessiva”: Espanya és dels països d’Europa que menys “gasta” en sanitat, i encara només el 71% del global és públic. En els últims 10 anys el creixement de la despesa ha estat del 4’1% en l’àrea OCDE, per tan sols 2’7% a Espanya. A Catalunya, que ocupa el lloc 14 de les CCAA pel que fa a inversió pressupostària en salut, estem retrocedint cada dia: Aquest 2011 serà com a molt 1207 € per habitant / any, el mateix que es va gastar el 2007 quan va esclatar la crisi. En farmàcia la despesa és realment escandalós, vorejant el 25% del total, i seguim, malgrat ajustos publicats, a 3 punts per sobre de la despesa europea. Paradoxalment, i és més que un exemple il.lustratiu, Catalunya renuncia a sumarse a altres 7 comunitats que mancomunen compres de vacunes i estalvien així 100 M. d’euros. Definitivament cal va abordar Definitivament cal abordar des de la “radicalitat”, l’arrel de l’autèntic despropòsit, de la baixa despesa i de com

incrementar els ingressos. És a dir, més inversió social i reforma d’impostos amb una fiscalitat progressiva i re equilibradora. (Mai eliminant impostos com el residual de successions, ni rebaixant l’IRPF dels trams més alts, ni desgravant mutualitats privades ...)

2. ¿Dret a la salut o mercat de la sanitat “. Aquesta és la disjuntiva inevitable i real.

Cal optar, social i políticament per una o altra prioritat. No es poden defensar al mateix temps dos interessos contraposats, o com diríem en accepció bíblica, “servir dos Senyors”. O estat social, o indústria medicosanitària?

Evident que les dues realitats existeixen i són ineludibles però cal definir quina és prevalent per a les administracions públiques, i actuar en conseqüència. Quan s’ajuntin els dos caràcters serà el públic, sistemàticament, el que sortirà perdent. Un altre element és una anàlisi del que s’entén com pròpiament “públic”, però la seva complexitat posposa aquest debat aquí.

Hamburgueseria Gourmet

Sis tipus de carn diferents · 100% Natural Dos variants de peix frec VEDELLA · BOU · POLLASTRE · XAI LLETÓ · POLTRE · PORC TONYINA VERMELLA · SALMÓ

‘Steak hambuguer’ al plat Producció 100% artesanal

GRAN FORMAT: hamburguesa a la perdra de 500gr i 1kg.

CARTA DE VINS I VINS A COPES

AMANIDES · PASTA ARTESANAL · OUS TRENCATS · BROXETA CRUIXENT AMB REDUCCIÓ DE PEDRO XIMENEZ · PERNILS · HUMUS · GUACAMOLE · BRAVAS · BRANDADA DE BACALLÀ I UNS POSTRES DELICIOSOS Facebook: divuit trenta-quatre

15

JUNY

especial moviment 15M

Indignats a Pineda de Mar

L’Alt Maresme i La Selva, indignats

La Plaça de la Vila de Breda minuts abans de la primera assemblea

“Estan parlant, fill, estan parlant” Mentre les grans acampades de Barcelona i Madrid comencen a ‘recollir els trastets’ multitud de persones s’apleguen als pobles i barris amb l’objectiu de parlar de la seva indignació i d’articular respostes i propostes des del món local. El cas de Breda és un exemple prou il·lustratiu del que està passant a les places de tot el país i que demostra que el ‘moviment 15M’ és molt profund i va molt més enllà de les acampades · Per Albano Dante Fachin “Sóm només 40 persones, però en termes percentuals és com si a Barcelona se n’ajuntessin 20.000” diu mig en broma, mig de debò, un noi de poc més de 30 anys que el dimecres passat va respondre a la convocatòria de ‘els indignats’ de Breda. En un poble de poc més de 3000 habitants, amb dues pancartes, una a la plaça de l’ajuntament, una altra a la porta de l’única escola, van ser suficients per a que la flama del moviment 15M s’encengués. La consigna escrita a la pancarta era senzilla: “A Breda també estem indignats. Ho xerrem el dimecres a les 20 hores a la Plaça

de la Vila”. Així, pocs minuts després de les vuit de la tarda, mentre l’alcalde de Breda -que renova mandat- sortia per la porta de l’ajuntament, l’1% de la població del municipi es reunia a xerrar. El grup era heterogeni: una parella de jubilats -que al principi no se sabia si estaven a la plaça rutinàriament o havien respost a la convocatòria, un noi d’uns 25 anys amb el seu fill -la dona estava comprant-, un senyor d’uns 60 que -després ho va explicar- havia estat regidor en un ajuntament... així fins arribar als 40 assitents. ‘Qui ha penjat les pancartes?’ es preguntaven alguns mentre començaven a explicar-se els

uns als altres els motius que els havien portat a respondre a elles. Als pocs minuts van aparèixer, amb un parell de cadires i quatre papers un noi i una noia de poc més de 20 anys, els autors de les pancartes. A partir d’aquí, de manera natural, ordenada i senzilla, 40 persones que en molts casos no es coneixien o es coneixen de vista, es van posar a parlar de política, a explicar els motius de la seva indignació. “Ja està bé de què ens robin i de mirarho per la TV”, “Hem de convertir-nos en un contrapoder a l’ajuntament, en una eina de fiscalització constant”, “Encara no som conscients de l’enorme poder que tenim”, “Hem de

coordinar-nos amb altres pobles”, “Si l’Estat no fa res contra els bancs, demanem a l’alcalde que apugi les contribucions municipals a les oficines de La Caixa”, “Informem-nos de quantes famílies del poble estan en risc de ser desnonades i plantem-nos al seu costat”, “Cal treballar per convidar la gent a que vingui, a que es movilitzi... ens hi estem jugant molt” Dues hores més tard, el que ja era la ‘Breda Revolution’ a Facebook estava en marxa. Just quan tocaven les campanes un nen d’un 10 anys que passava per la plaça li pregunta al seu pare: “Què estan fent, papa?”.

“Estan parlant, fill, estan parlant”

A Blanes, a Lloret, a Malgrat, a Pineda, a Calella, a Tordera. Sense cap altra coordinació que uns quants grups de Facebook, algun blog i alguns comptes de Twitter, als pobles de la nostra zona han nascut assemblees i acampades disposades a afegir-se a la mobilització ciutadana que des del 15 de maig ha près els carrers de tot el país. Per tal de poder seguir les diferents convocatòries i activitats a cada població, us oferim un recull dels diferents canals de comunicació que estan en marxa a cada poble.

Lloret de Mar El grup de Facebook ‘Democràcia Real Ja Lloret de Mar’ recull fotografies de les concentracions a la Plaça Pere Torrent així com informació sobre la convocatòria de la plataforma per a manifestar-se el proper dia 19 de juny” Blanes ‘Democràcia Real Ja Blanes’ a Facebook recull les convocatòries per a manifestacions a la Plaça Espanya així com convocatòries d’assemblees’ Malgrat de Mar Sota el lema “Malgrat s’indigna” a Facebook. E-mail: indignatsmalgrat@hotmail.com. També disposen d’un bloc: indignatsmalgrat.blogspot.com. A Twitter: #acampadamalgrat Pineda de Mar A Facebook: ‘Pineda Indignats’. Blog: acampadapinedademar.wordpress.com. A Twitter: #acampadapineda Calella A Facebook: ‘Calella Indignada! Pagina Oficial’. Blog: calellaindignada.blogspot.com. Twitter: calellaindignada

Convocatòria de Democràcia Real Ja per al 19 de juny Després de l’èxit de la convocatòria del 15 de maig i de les posteriors acampades i concentracions en places de tot l’Estat, el Moviment 15M no pot parar, no podem conformar sent encara mercaderia en mans de polítics i banquers. La nostra lluita continua. Treballadors / es, aturats / es, estudiants, joves, jubilats / es, hipotecats / es ... no volem romandre impassibles davant tots els atacs i retallades que seguiran aplicant-se,

aquest cop des d’Europa. La convocatòria arriba a una setmana de la signatura del Pacte de l’euro, acord que suposarà l’empobriment de la societat europea en benefici de la banca i grans empreses, amb augments en l’edat de jubilació, privatització del sector públic i retallades de drets a treballadors , entre altres mesures.

Cal mobilitzar-se i aturar aquest acord.

Mantenim les idees que ens van

portar al carrer el 15 de maig, però aquesta vegada donant més èmfasi a la lluita contra les reformes laborals i les pensions, lleis injustes com les actuals llei electoral i hipotecària, així com a altres reivindicacions on les marxes no hagin estat convocades per Democràcia real JA. L’afartament de la població és més que evident.

Sabem que ens prendrà molt esforç aquesta lluita: no podrem arreglar en un any el que s’ha gestat en tants,

però no desistirem.

La Plataforma fa una crida a unir-se a totes les convocatòries planejades per a aquest dia, algunes convocades per la mateixa plataforma i altres, com a Barcelona, ​​per la Acampada de Plaça Catalunya a Madrid per les Assemblees de Treballadors de Pobles i Barris de Madrid. L’hora d’inici pot canviar depenent de la localitat, estigueu atents Animem als grups i acampades in-

ternacionals a reprendre les mobilitzacions de la setmana del 15M i organitzar concentracions o marxes en les seves respectives ciutats el 19 de juny. S’ha encès la flama del canvi, però encara no ha canviat: continuem sent mercaderia en mans de polítics i banquers. Per això, us convoquem de nou a seguir reclamant els nostres drets!

El 19 de juny tornarem a prendre els carrers!

16

JUNY propostes

Què vol aquesta gent?

Una de les primeres crítiques que se li va fer al moviment 15M -sobretot des d’estaments polítics i periodístics- va ser una suposada manca de concreció a les seves propostes. Però dos mesos abans de les primeres movilitzacions, el manifest ja recollia una bateria de propostes que lluny de ser ‘vagues’ o ‘utòpiques’, com molts les van qualificar, algunes d’elles fa anys que s’apliquen a alguns paísos del nostre entorn i d’altres coincideixen amb suggerències d’experts del món acadèmic.

Eliminació dels privilegis de la classe política Control estricte de l’absentisme dels càrrecs electes als seus llocs de treball. Sancions específiques per abandonament del lloc de treball.

Supressió dels privilegis al pagament d’impostos, els anys de cotització i la quantitat de les pensions. Equiparació del salari dels representants electes al salari medi espanyol més les dietes necessàries indispensables per a l’exercici de les seves funcions Eliminació de la inmunitat associada al càrrec. Imprescriptibilitat dels delictes de corrupció Publicació obligatòria del patrimoni de tots els càrrecs públics Reducció dels càrrecs de lliure designació Fiscalitat Augment del tipus impositiu a les grans fortunes i entitats bancàries.

El.liminació de les SICAV Recuperació de l’Impost sobre el Patrimoni Control real i efectiu del frau fiscal i de la fugida de capitals a paradisos fiscals.

Promoció a nivell internacional de l’adopció d’una taxa a les transaccions internacionals (Tasa Tobin)

xos recursos.

Que es permeti la dació en pagament de les vivendes per a cancel.lar les hipoteques.

Contra l’atur Repartiment de la feina, fomentant reduccions de jornada i la conciliació laboral fins acabar amb l’atur estructural (es a dir que l’atur baixi per sota del 5%) Jubilació als 65 anys i cap augment a l’edat de jubilació fins acabar amb l’atur juvenil.

Bonificacions per a aquelles empreses amb menys d’un 10% de contractació temporal.

Seguretat a la feina: impossibilitat d’acomiadaments col. lectius o per causes objectives a les grans empreses mentre hi hagi beneficis. Fiscalització a les grans empreses per a asegurar que no cobreixen amb treballadors temporals llocs de feina que podrien ser fixes.

Restabliment del subsidi de 426 euros per a tot els aturats de llarga duració.

Serveis públics de qualitat Supressió de despeses inútils a les Administracions Públiques i establiment d’un control independentment de pressupostos i despeses.

Contractació de personal sanitari fins a acabar amb les llistes d’espera.

Contractació de professorat per a garantir la ratio d’alumnes per aula, els grups de desdoblament i els grups de recolzament.

Reducció del cost de matrícula en tota l’educació universitària, equiparant el preu dels postgraus als dels graus.

Financiació pública de la investigació per a garantir la seva independència.

Transport públic barat, de qualitat i ecològicament sostenible: restabliment dels trens que s’estan sustituïnt per l’AVE amb els preus originaris. Abaratiment dels abonaments del transport, restricció del tràfic rodat privat al centre de les ciutats i construcció de carrils bici.

Recursos socials locals: aplicació efectiva de la Llei de la Dependència, xarxes de cuidadors locals municipals,

Dret a la vivenda Expropiació per part de l’Estat de les vivendes construïdes en stock que no s’hagin venut per a col.locar-les al mercat en règim de lloguer protegit Ajudes al lloguer per a joves i totes aquelles persones de bai-

servei locals de mediació i tutelatge.

Llibertats ciutadanes > No al control d’Internet.

Abolició de la Llei Sinde > Protecció de la llibertat d’informació i del periodisme d’investigació > Referèndums obligatoris i vinculants per a les qüestions de gran rellevància que modifiquen les condicions de vida dels ciutadans. > Referèndums obligatoris per a tota introducció de mesures dictades des de la Unió Europea.

Modificació de la Llei Electoral per a garantir un sistema autenticament representatiu i proporcional que no discrimini a cap força política ni voluntad social, on el vot en blanc i el vot nul també tinguin la seva representació al legislatiu.

Independèwncia del Poder Judicial: reforma de la figura del Ministeri Fiscal per a garantir la seva independència.

No al nombrament de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del POder Judicial per part del Poder Executiu.

Establiment de mecanismes efectius que garanteixin la democràcia interna als partits polítics.

JUNY

17

propostes

Mahatma Gandhi camí de l’Oceà Índic per reclamar el dret de poder agafar sal · wikipedia

De Bombay a Barcelona: Acampada Mataró proposa imitar la ‘Marxa de la Sal’ de Gandhi La Marxa de la Sal de Gandhi va ser un desafiament no violent contra l’opressió de l’Imperi Anglès sobre l’Índia · L’Acampada Mataró proposa anar caminant des del Maresme fins a Barcelona per arribar a la gran manifestació del dia 19 de juny.

L’objectiu no era senzill: Gandhi es proposava amb ‘la marxa de la sal’ doblegar l’Imperi Britànic. I ho va aconseguir.

80 anys més tard, l’Acampada Mataró proposa rememorar aquesta marxa a peu per arribar a Barcelona el dia 19 de juny, quan tindrà lloc la manifestació convocada per la plataforma Democracia Real Ya. Una manifestació que es preveu multitudinària i que ja va convocar milers de persones als carrers de tot Espanya el dia 15 de maig. “Volem recordar aquest episodi històric

que va demostrar que la unió de les persones, amb determinació i pacíficament, poden aconseguir grans objectius” explica un dels acampats de Mataró.

La marxa de la sal El 12 de març de 1930, Mahatma Gandhi emprèn la manifestació coneguda com Marxa de la Sal amb la intenció d’aconseguir la independència de l’Índia, dominada llavors per l’Imperi Britànic.

En els anys precedents, Gandhi havia multiplicat les ma-

nifestacions no violentes i les vagues de fam per obtenir per a l’Imperi de les Índies un estatut d’autonomia anàleg al concedit a les colònies de població majoritàriament europea com Canadà i Austràlia.

En no aconseguir resultats, certs membres del seu partit, el Partit del Congrés Nacional Indi, s’impacienten i amenacen amb desencadenar una guerra oberta, amb una sèrie de revoltes armades a favor de la independència.

Gandhi, per no ser desbordat, adverteix al virrei de l’Índia

que la seva pròxima campanya de desobediència civil tindrà com a objectiu la independència. Així doncs deixa la seva ashram a prop de Ahmedabad, al nord-oest del país, acompanyat d’algunes desenes de deixebles i d’un seguici de periodistes. Després d’un recorregut a peu de 300 quilòmetres, arriba el 6 d’abril de 1930 a la costa de l’Oceà Índic.

Avança dins l’aigua i recull en les seves mans una mica de sal. Per aquest gest irrisori i altament simbòlic, Gandhi encoratja als seus compatriotes a

violar el monopoli del govern britànic sobre la distribució de sal. En l’època colonial, la producció de sal a l’Índia constituïa un monopoli regit pel govern de Gran Bretanya, el qual a més establia un impost addicional sobre la sal consumida. A causa de l’escassetat de mecanismes de refrigeració entre la població índia, la sal era un producte de elevadíssima demanda per conservar la carn i altres aliments, per la qual cosa el seu consum era de primera necessitat per a la població. Les mateixes lleis britàniques prohibien també severament que la població índia fabriqués sal de forma autònoma, utilitzant qualsevol tipus de procediment.

Molts companys de Gandhi, així com les autoritats colonials britàniques, no van prendre seriosament l’anomenat de Gandhi per boicotejar el monopoli britànic sobre la sal, però Gandhi considerava necessari que la protesta a favor de la independència es dirigís primerament contra un fet o situació que perjudiqués directament a tota la població de l’Índia, siguin hindús o musulmans, i de qualsevol casta, sent que les característiques econòmiques de la sal (producte de necessitat bàsica, impossible de substituir, i gravat per un impost que elevava artificialment el seu preu) feia que un “boicot contra la sal” és més popular que una protesta contra lleis abstractes d’autodeterminació política. El fet que la població més pobre de l’Índia patís les conseqüències de l’impost britànic li donava un caràcter més legítim i massiu a la protesta. A la platja, milers de simpatitzants, imiten Gandhi i recullen aigua salada en recipients. El seu exemple és seguit per tot el país. De Karachi a Bombai als Indis s’evaporen l’aigua i recullen la sal a plena llum del dia, desa-

fiant als britànics. Aquests últims omplen les seves presons amb 60.000 lladres de sal.

Els indis, fidels a les recomanacions de Gandhi, no es resisteixen als arrestos violents de la policia colonial.

El mateix Gandhi és detingut i passa nou mesos a la presó.

Finalment, el virrei reconeix la seva impotència per a imposar la llei britànica, llevat que s’utilitzés àmpliament una repressió violenta, amb el risc que aquesta reacció tragués als britànics tot crèdit davant els indis, incloses les elits. Cedint a les peticions de Gandhi, el virrei allibera a tots els presoners i pressionat per les circumstàncies reconeix als indis el dret a recollir ells mateixos la sal.

Tot i que no va significar que la Gran Bretanya acceptés una major autonomia política per a la Índia, sí que va deixar clarament exposat que el govern colonial britànic depenia del consentiment de l’opinió pública de l’Índia, el que força els britànics a evitar una confrontació violenta contra Gandhi i seus seguidors. Al llarg de la marxa, Gandhi i els seus seguidors entonen a manera d’himne el mantra Raghupati.

Invitació a l’Alt Maresme L’objectiu inicial és que la marxa surti de Mataró, però tenint en compte que a l’Alt Maresme hi ha acampades i assemblees a Calella, Pineda, Malgrat i Tordera, des de Mataró conviden a iniciar la marxa des d’aquests punts i, al pas per Mataró, aquests s’unirien.

La idea és caminar tot el dia 18, parant a dinar a l’Acampada Premià fins Badalona, fer nit a l’acampada d’aquesta ciutat i entrar a Barcelona pel matí, amb la intenció d’unir-se a la manifestació el 19 de juny, que s’inicia a les 19 hores.

18

JUNY internet

Manifest del Rossio

El passat 23 de maig, a la plaça del Rossio de Lisboa, una assemblea aprovava el següent manifest.

Atención: nos están ocultando esto:

Els manifestants, reunits a la Plaça del Rossio (Lisboa), conscients que aquesta és una acció en marxa i resistència, acorden declarar el següent: Nosaltres ciutadans i ciutadanes, dones i homes, treballadors i treballadores, migrants, estudiants, persones aturades, reformades, unides per la indignació davant la situació política i social sufocant que ens neguem a acceptar com a inevitable, ocupem els nostres carrers. Ens vam ajuntar la mateixa manera que aquells que en el món lluiten avui pels seus drets enfront de l’opressió constant del sistema econòmic-financer vigent. De Reykjavík al Caire, de Wisconsin a Madrid, una onada popular escombra el món. Sobre ella, el silenci i la desinformació de la comunicació social, que no qüestiona les injustícies permanents en tots els països, però només proclama com inevitables l’austeritat, la fi dels drets, el funeral de la democràcia. La democràcia real no existirà mentre el món sigui administrat per una dictadura financera. El rescat signat a la nostra costa amb l’FMI i la Unió Europea va segrestar la democràcia i les nostres vides.

Els països en els quals l’FMI intervé en

tot el món pateixen una caiguda brutal de l’esperança mitjana de vida. L’FMI ​​mata!

Només podem rebutjar-lo. Rebutgem que ens retallin els salaris, pensions i ajuda social, mentre els culpables d’aquesta crisi són salvats i recapitalitzats. Per què hem d’optar viure entre l’atur i la precarietat? Per què que volen treure’ns els serveis públics, robant, mitjançant les privatitzacions, el que paguem tota una vida? Responem que no. Defensem la retirada del pla de la Troika. Seguint l’exemple d’altres països del món, com Islàndia, no acceptarem hipotecar el nostre present i el futur per un deute que no és nostra.

Rebutgem acceptar el robatori d’horitzons per al nostre futur. Pretenem assumir el control de les nostres vides i intervenir efectivament en tots els processos de la vida política, social i econòmica. Estem fent-ho avui a les assemblees populars reunides. Apel.lem a totes les persones a què s’ajuntin, als carrers, a les places, a cada cantonada, sota l’ombra de cada estàtua, perquè, unides i units, puguem canviar d’una vegada les regles viciades d’aquest joc. Això és només l’inici.

Els carrers són nostres.

Pues resulta que Grecia está en las ultimas. Bueno, en realidad lleva ya bastante tiempo en las últimas.

Pero eso parece que a los medios españoles no les interesa mucho, si bien es verdad que de vez en cuando sale alguna noticia, no ha tenido el seguimiento que se merece un país saqueado y en la ruina. Eso si, nos han dejado bien claro que se trata de un “rescate”, pero a ver hasta cuando van a estar pagando los griegos las consecuencias…

Con insistencia seguisteis las revueltas árabes, porque os interesaba, revueltas, muertos tirado en la calle, gente desarmada siendo disparada por policías, el pueblo pidiendo democracia arriesgando sus vidas, claro, eso vende. Lo seguisteis porque era noticia, tenía su morbo, pero sobre todo porque pensasteis que eso ocurría lejos, que no nos afectaba.

Pero Grecia, no interesa, porque son como nosotros, europeos, gente que vivía bien pero… oh, ya no.

Disturbios, revueltas, habéis teni-

do hasta muertos (varios), os han regalado hasta fotos de policías ardiendo, con lo que eso os gusta.

Vamos, si ha habido varias manifestaciones de más de 200.000 personas y casi no nos hemos enterado. Pero esas cosas no se cuentan, lo importante es que la gente no se de cuenta de que nos puede tocar a nosotros, y no se mueva.

Pero lo de antes de ayer ya fue vergonzoso. Teníais la noticia para abrir titulares con cortinilla de estrellas, fotos a cuatro columnas y opiniones de opinólogos por doquier. Miles de personas (entre 50.000 y 200.000) tras varios días consecutivos de manifestaciones de las que poco hemos sabido, y después de varias horas de protestas en Atenas, encerraron, sitiaron a sus dirigentes, en lo que podía ser una bonita metáfora de la rebelión.

Los tuvieron ahí, encerrados en el parlamento durante varias horas, obligándoles a salir por la puerta de atrás, escoltados y acojonados.

Notición del año, tenía visuliza-

dos hasta los titulares, corrí hasta los periódicos, pero nada. Si acaso alguna pequeña referencia en público, rtve o Europapress al día siguiente. Y a mi que no me jodan, si me están un mes dando hasta los detalles del hilo utilizado para el vestido de la boda real de Inglaterra, que no me digan que esto no es noticia, que esto no interesa, que esto yo que sé. Esto sencillamente es manipulación. Y miedo.

Y es muy triste que teniendo unos medios que se autoproclaman adalides de la democracia y la libertad, me tenga que enterar de estas cosas por pequeños blogs españoles o que tenga que andar traduciendo medios y blogs griegos para enterarme de que ocurre.

Igual lo que pasa es que yo no sé diferenciar lo que es una noticia de lo que es noticia, pero…

Publicat el 2 de juny al blog www.perdidoseneldesierto.com

JUNY

19

internet

Missatge d’Anonymous a la classe política espanyola Creieu que enganyaríeu tothom tot el temps. Sembla que no heu entès res. Els vostres continus esforços per impedir la llibertat d’expressió i la creixent onada d’indignació contra el seu sistema corrupte resulten completament inútils.

Quant més complaents es tornen cap a la plutocràcia i a les seves absurdes exigències, més exposats quedeu davant l’opinió pública. Quant més pagui el poble per l’avarícia d’una petita èlit d’intocables, més òbvia es mostrarà la vostra incapacitat per liderar el canvi que s’us exigeix.

Quanta més força utilitzin contra persones pacífiques i desarmades, més deslegitimeu la vostra autoritat. Per cada desinformació corporativa que vosaltres o els vostres socis capitalistes emeteu o publiqueu, creixen centenars de canals ciutadans per assegurar que la veritat sigui escoltada. El poble

ha evolucionat. Ara som una xarxa distribuïda que combina les seves connexions socials amb la tecnologia, compartint informació com una consciència global. Els vostres intents per dividir-nos i alienar-nos ja no seran efectius mai més. Al contrari. Aquests intents revelen la seva estratègia de desgast a la vista de tots.

Passades les eleccions del 22M, els partits majoritària abandonen el seu somriure forçat i continuen barallant-se per seure a la dreta de l’economia.

El seu únic Déu. La decadent monarquia parlamentària espanyola, incapaç tan sols de comprendre l’anhel de la multitud desperta no pot fer una altra cosa que desprestigiar un moviment que no comprèn, que no pot combatre i que no pot silenciar ni aturar. Les seves incoherents etiquetes, que només volen sembrar una discòrdia que els afavoreixi,

són un insult a la intel·ligència dels seus governats. La lluita del poble continua endavant i el missatge segueix superant qualsevol obstacle. Per si mateix, aquesta revolució és una mostra patent de la immaduresa d’una classe política que viu de les seves pròpies lluites intestines, que no ens representa ni treballa per nosaltres.

Malgrat les mentides publica-

«Anonymous és la primera super-consciència basada en Internet. Anonymous és un grup, en el sentit de què una esbart d’aus és un grup. Per què saps que són un grup? Perquè viatjen en la mateixa direcció. En un moment donat, més aus podrien unir-se, anar-se’n i o canviar completament de rumb». Landers, Chris, Baltimore City Paper, 2 d’abril de 2008

des i l’adhesió a les acampades de grups o persones infiltrades amb actituds que poguessin perjudicar la imatge de la rebel·lió ciutadana, ningú ha deixat de moure’s. Sorpresa: no necessitem formar part de cap comissió. Els canvis exigits pel poble: democràcia participativa, reforma de la llei electoral, separació de poders real, absoluta transparència política i

fiscal, férri control sobre bancs i corporacions. Tot i ser només un començament, aquests canvis són molt millors que qualsevol de les reformes amb les que el poder econòmic de facto sotmet el país.

Mentre vosaltres esteu combatent al poble sobirà com si fos l’enemic, llaços humans i digitals es creen al llarg del país i del món, en una sinergia amb voluntat de canvi pacífic. L’heterogeneïtat, espontaneïtat, capacitat i preparació popular supera exponencialment qualsevol recurs, material o humà que poguéssiu fer servir contra ella. Qualsevol intent per combatre-la serà inútil. Potser el poble es quedi acampat, potser se’n va a casa i es converteix en una guerrilla pacífica invisible. Les acampades són només un símbol. En realitat estem a tot arreu.

Esteu perseguint a aquells dels quals depeneu: eduquem

els vostres fills, preparem els vostres menjars, recollim la vostra brossa, connectem les vostres trucades, conduïm les vostres ambulàncies i, fins i tot, us protegim mentre dormiu. Així que, començarem escombrant a casa: avui serà a Espanya, demà el món, potser demà passat sigui el món. Si vosaltres no escolteu el clam de la gent i us comporteu en conseqüència, hauríeu de pensar durant uns segons: el poble és ara conscient del seu poder i sap que és capaç de fer molt millor la feina que fins avui us hem encomanat. Recordin: el canvi està succeint i tindrà lloc amb o sense vosaltres. La gent no hauria de tenir por del govern. El govern hauria de tenir por de la seva gent.

Nosaltres som el poble. Nosaltres som el sistema. Som anònims. Som legió. No oblidem. No perdonem. Espereunos.

20

JUNY opinió

La Llei

omnibus

d’entrega de la sanitat al sector privat

L’economista i fundadora de la plataforma Dempeus per la Sanitat, Àngels Martínez Castells analitza la ja coneguda com ‘llei òmnibus’

Convergència i Unió no ha ensenyat, dissimuladament, la pota de llop per sota la porta per veure si segueix enganyar a la parròquia. Amb la “llei òmnibus” esbotza la porta de la sanitat pública per entregar-la, sense condicions, a la iniciativa privada.

Els costos socials d’aquesta operació privatitzadora importen poc a CiU. S’han apuntat a la mercantilització econòmica més perjudicial per a la salut i la convivència de les persones. El benefici dels seus amics propietaris de mútues i hospitals privats s’anteposen a les necessitats de la mejoria de les persones. Ja sabiem per a qui governava CiU. El que estan demostrant ara és la forma barroera –i molt perillosa– de fer-ho. Amb tanta il.lusió (diuen) com manca d’escrúpols.

Els seus intents de demolició d’allò que és public no sols tindran repercusió en salut i convivència: es tradueixen en manca de qualitat democràtica i una xenofòbia imperdonables.

Ho hem llegit a Vilaweb: El govern ha presentat l’avantprojecte de Llei de simplificació administrativa de la Generalitat, l’anomenada ‘llei òmnibus’, que té el propòsit d’aprimar la legislació, facilitar la competitivitat i fer l’administració més àgil i eficient. Però el text ha rebut crítiques. L’àmbit de la sanitat i dels serveis socials és un dels més afectats: un examen de l’articulat del text revela la voluntat de simplificar estructures i de fer més fàcil la penetració del sector privat.

La gran majoria de modificacions de lleis en l’àmbit sociosanitari van orientades a eliminar la feixuguesa en el redactat i a fer més simples les estructures d’alguns organismes. Ara, en la sanitat hi ha alguns canvis importants que són els que han generat més polèmica.

Canvis a la llei de l’Institut Ca-

talà de la Salut Un d’aquests articles és el que preveu la cessió d’instal· lacions de l’Institut Català de la Salut a empreses privades.

Per això, el govern vol modificar l’apartat 2 de l’article 15 de la llei 8/2007 de 30 de juliol, de l’Institut Català de la Salut.

D’aquest redactat: ‘Les instal· lacions dels centres i els serveis de l’Institut Català de la Salut no es poden utilitzar per

a prestar-hi assistència sanitària privada de cap mena, sinó que s’han de dedicar a les activitats d’interès públic pròpies de l’Institut, amb un ús intensiu i eficient’ es passa a aquest: ‘Les instal·lacions dels centres i els serveis de l’Institut Català de la Salut, per raó d’interès públic declarat per acord del Consell d’Administració, es podran utilitzar per a prestar-hi assistència sanitària no finançada amb càrrec a fons públics’.

En la llei de L’ICS també s’hi vol fer una modificació per tal que el consell d’adminis-

tració només hagi de donar el vist-i-plau a aquells convenis o acords amb altres entitats que tinguin un valor superior al milió d’euros; fins ara ho ha de fer en molts més: en aquells que tenen un valor superior a noranta mil euros.

Mig any d’empadronament per a l’assistència sanitària En l’àmbit sanitari també hi ha una altra de les mesures

controvertides d’aquest text: El govern vol demanar un mínim de sis mesos d’empadronament en qualsevol municipi català per tenir dret de cobertura pública a càrrec del Servei Català de Salut. Així es proposa de modificar la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 2 de la llei 21/2010, de 7 de juliol, d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut.

L’actual norma sanitària, aprovada el 2010, assenyala com a titulars del dret a aquesta assistència sanitària pública ‘les persones empadronades en

qualsevol municipi de Catalunya que acreditin que no tenen accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec d’una altra entitat diferent del Servei Català de la Salut’.

Reestructuració de l’ordenació sanitària La ‘llei òmnibus’ també preveu una reestructuració de la gestió de les regions sanitàries. En

aquest sentit hi ha una modificació a fons de la llei 15/1990 de 9 de juliol d’ordenació sanitària de Catalunya: - S’hi modifica l’apartat 1 de l’article 13, sobre la composició del consell de direcció del servei català de la salut, augmentant de disset a vint-i-un el nombre de vocals.

- Es modifica l’apartat 1 de l’article 30, de tal manera que augmenta en dos membres el Consell de Salut.

- Es modifica també l’apartat 1 de l’article 34, relatiu a la composició del Consell de Direcció, que és l’òrgan de

govern del sector sanitari. El conseller passa a tenir més capacitat de decisió sobre la composició d’aquest Consell i a poder influir més la direcció dels sectors sanitaris, segons la modificació de l’apartat 3 de l’article 37.

- Les organitzacions empresarials i les corporacions professionals sanitàries passen a tenir representació en el consell de participació del sector sanitari amb la modificació de l’apartat 1 de l’article 39.

- Es modifica la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 50, sobre els béns i drets que s’adscriuen al Servei Català de la Salut. Al redactat: ‘Tots els béns i els drets dels consorcis, les societats, incloses les mercantils de capital majoritàriament públic, i les fundacions públiques, que siguin adscrits d’acord amb els terminis establerts a la Llei’, s’hi afegeix: ‘… sens perjudici que el seu ús i gestió s’encomani a un tercer’.

- S’afegeix una disposició addicional, la dissetena, per a a creació de comissions específiques que abordar temes específics.

Canvis a la llei de serveis socials En l’àmbit del benestar social també s’inclouen canvis importants, sobretot a la llei 12/2007 d’11 d’octubre de serveis socials, facilitant la participació de les entitats privades i limitant el paper dels ens locals.

- Es modifica l’apartat 4 de l’article 25, sobre la revisió de la cartera de serveis socials, prescindint de la decisió dels ens locals i del Consell de Coordinació de Benestar Social.

- Es modifica l’apartat 2 de l’article 37, sobre l’elaboració del pla estratègic de serveis socials. Es prescindeix novament del Consell de Coordinació de Benestar Social.

- Es modifica l’article 40, sobre l’òrgan de coordinació

dels serveis socials, que deixa de ser el Consell de Coordinació de Benestar Social i passa a ser el Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials.

- S’afegeix a l’apartat 2 de l’article 50 la nova competència del Consell General de Serveis Socials, de coordinació de polítiques de serveis socials.

- Es modifiquen els apartats 1, 2 i 3 de l’article 70, de tal manera que es faciliten les condicions perquè una entitat d’iniciativa privada pugui formar part de la xarxa de serveis socials d’atenció pública.

Modificació de la llei de polítiques de joventut A la llei 33/2010, de l’1 d’octubre, de polítiques de joventut també hi ha canvis importants, sobretot pel suport que es compromet a donar-hi la Generalitat.

- Es modifiquen les lletres e) i f) de l’article 9, relatiu a les funcions del departament competent en matèria de joventut, deixant de fer obligatòria la regulació dels equipaments i serveis adreçats als joves.

- Se suprimeix l’apartat 3 de l’article 27, que fixava en un màxim de cinc anys la vigència del mapa general d’instruments d’execució, amb què es concreta el desplegament del pla nacional del joventut.

- Es modifica l’apartat 3 de l’article 33, sobre la definició d’equipaments juvenils.

- Es modifica l’article 34, sobre el cens d’equipaments i serveis juvenils.

- Es modifica l’apartat 1 de l’article 35, sobre el suport públic als serveis de joventut, eliminant la referència al suport econòmic.

- Es modifica l’article 41, de tal manera que el registre d’entitats juvenils es passa a dir Cens d’Entitats Juvenils.

21

JUNY impost de successions

Arguments a favor de l’impost de sucessions Manifest de la Plataforma per a una Fiscalitat Justa · www.fiscalitatjusta.cat

La nostra plataforma vol posar en coneixement els següents arguments en contra de l’eliminació de l’impost de successions: 1.- Eliminar l’impost de successions és premiar al 6% de la població que pertany a les capes socials més privilegiades..

Perquè és intolerable que en plena campanya de retallades socials, els més beneficiats per la crisi en surtin beneficiats. A Catalunya, abans de la forta retallada feta pel Govern tripartit (2010), l’habitatge habitual i els negocis familiars ja no havien de pagar aquest impost. Després de la retallada, només l’han de pagar un 6% de les persones que reben herències. Es tracta d’ herències molt elevades corresponents a grans fortunes.

Que persones que reben herències superiors al milió d’euros, en el cas dels conjugues, o de 750.000 euros per a cada un dels fills deixin de tri-

butar, és injust en termes socials i un autèntic despropòsit en l’actual situació de crisi i de disminució dels ingressos fiscals per la que travessa el país.

2. Eliminar l’impost de successions és fer més regressiva la fiscalitat: no està pagant més qui més té Amb l’eliminació de l’Impost del Patrimoni per part del Govern espanyol al 2008 es va començar una carrera de regals fiscals a la classe privilegiada, el Govern de la Generalitat d’abans i el de ara han continuat amb les retallades de l’Impost de Successions.

Després de les dues retallades (juny del 2010 i abril del 2011), la recaptació de l’impost de successions quedarà en 156 milions d’euros, mentre que sense reformes els ingressos anuals haurien estat de 900 milions d’euros, regalant 744 milions d’euros a les rendes altes.

3. Eliminar l’impost de successions

és augmentar la bretxa social posant en perill la cohesió ciutadana És inadmissible que el Govern de la Generalitat vulgui gairebé eliminar aquest impost quan a la vegada diu que no hi han diners i s’han de retallar la sanitat i l’educació públiques.

4. Eliminar l’impost de successions és renunciar oberta i escandalosament a uns ingressos del tot necessaris 1.450 milions d’euros. Aquesta és la xifra de la discòrdia territorial que està suposant el Fons de Competitivitat. Doncs bé, no és coherent renunciar a més de 100 milions d’ingressos anuals de l’actual Impost de Successions.

5. Eliminar l’Impost de Successions és renunciar a l’autonomia fiscal catalana L’impost de Successions està cedit a les Comunitats Autònomes, per això no té cap mena de sentit parlar

revista d’opinió

Germà Bel a La Vanguardia sobre l’impost de successions

El mèrit preval sobre l’origen El catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona, Germà Bel s’ha posicionat reiteradament, des de la seva columna a La Vanguardia contra la supressió de l’impost de successions. Al seu article ‘Successions i compromisos’ Germà Bel aclara un interessants: 1.- L’empresa familiar fa anys que està exempta de pagar aquest impost.

Així, la justificació de què ‘si hem de pagar aquest impost, hem de tancar i deixar fora els treballadors’ queda sense efecte. Bel també fa una anàlisi sobre la manera en què el govern d’Artur Mas justifica la supressió (‘era un compromís electoral): “El Govern està incomplint altres promeses, com la de ‘garantir el manteniment en termes reals dels recursos econòmics destinats al sistema sanitari’” “Poden vulnerar-se unes promeses i mantenir-se unes altres? Significa això que el compromís amb els pocs centenrs de famílies encara subjectes a l’impost té un rang superior al compromís amb els milions de catalans que fan servir el sistema sanitari? es pregunta Germà Bel. “Considero -explica l’economista- que el de successions és un impost propi de societats on el mèrit preval sobre l’origen y el dinamisme sobre les dinasties”

de discriminacions.

Catalunya té la capacitat de fixar els seus propis trams en molts impostos, de decidir de forma autònoma la nostra política fiscal. Però no volem que aquest dret es faci servir per anar eliminant impostos. Per això volem l’autonomia fiscal?

Per això la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària reclamem: Que no només no s’ha d’eliminar l’impost de Successions sinó que s’hauria d’aplicar una moratòria en la reforma feta pel Govern anterior fins que s’hagi superat la situació de crisi i desocupació.

La Plataforma “Per una fiscalitat justa, ambiental i solidària” demana al Govern que reconsideri aquesta decisió i crida a la ciutadania a mobilitzar-se en contra de la rebaixa fiscal als rics, a oposar-se a les retallades socials i a defensar l’estat del benestar.

22

JUNY Per Vicenç Navarro · Consejo Científico de ATTAC · www.attac.es

Los ricos y la deuda pública Los ricos son muy pocos en cualquier país, pero tienen un enorme poder. Y un indicador de este poder es lo que está pasando con la deuda pública tanto en EEUU como en la Unión Europea, incluyendo España. Su influencia sobre el Estado de tales países implica que sus impuestos han ido descendiendo durante los últimos 30 años (en España durante los últimos 15) de una manera muy notable, haciéndose cada vez más ricos. Esta gran reducción de ingresos a los estados ha significado que estos han tenido que endeudarse, pidiendo préstamos a los bancos donde los ricos depositan e invierten su dinero. O sea que los ricos, en lugar de pagar al Estado (en impuestos), le prestan el dinero que han ahorrado al evitar pagar impuestos al Estado, el cual les tiene que pagar unos intereses. El sistema es perfecto para los ricos (y para los bancos donde los ricos depositan su dinero), transfiriendo así una gran cantidad de fondos del sector público a los ricos y a sus bancos.

Veamos los datos, comenzando por EEUU. Según Robert Reich, que fue ministro de Trabajo y Asuntos Sociales del Gobierno de Clinton, el tipo máximo de gravamen de los ricos (el 1% de la población con mayor renta) de EEUU era, desde el fin de la Segunda Gue-

rra Mundial, hasta 1980, casi un 70%. O sea, por cada dólar que ingresaba la gente más rica, tenía que pagar 70 centavos al Estado en impuestos.

En aquellos tiempos incluso presidentes republicanos como Dwight Eisenhower creían que no era bueno para la sociedad que hubiera desigualdades extremas. Esta creencia respondía a la fuerza que tenían las izquierdas que configuraban la cultura política dominante durante el período 1950-1980. Ni que decir tiene que los ricos intentaban escabullirse de pagar ese 70%. De ahí que, a base de deducciones y otras medidas, este 70% bajaba al 50%. Por otra parte, el impuesto sobre el rendimiento del capital era del 35%.

Todo esto cambió con el presidente Reagan, que inició la revolución reaccionaria neoliberal. Tal presidente bajó los impuestos de los ricos de una manera muy notable (aunque subió los impuestos de todos los demás; en realidad fue el presidente que más subió los impuestos en tiempos de paz en EEUU). Se inició así toda una serie de políticas que han llevado a una situación en la que los ricos pagan ahora sólo un 36% al Estado. Del 50% al 36% durante el periodo 19802011. Y los impuestos sobre el rendimiento del capital bajaron del 35% al 15%. Tales

“Hay otro mundo en la barriga de este y lo reconozco en las acampadas” “He estado en la Acampada de la Puerta del Sol y ahora en la de Barcelona y reencuentro la misma energía de dignidad y el mismo entusiasmo.

Entusiasmo es una vitamina E, ‘e’ de entusiasmo que viene de una palabrita griega que se las trae, que significa ‘tener los dioses adentro’. Y cada vez que me encuentro que los dioses están adentro de una persona o de muchas, de las montañas, de los ríos… Pues eso es lo que me espera para convencerme de que vivir merece la pena.

Estoy muy contento de estar acá porque esto es el testimonio de que vivir merece la pena. Y que vivir está mu-

ventajas fiscales alcanzaron tal nivel que, en 2010, 18.000 familias ricas no pagaron ningún impuesto. En realidad, las 400 familias más ricas de EEUU han pagado únicamente el 18% de sus ingresos en impuestos al Estado federal. Como consecuencia de estas políticas, el 1% de renta superior que en los años setenta ingresaba el 9% de toda la renta nacional, en 2010, ingresó nada menos que un 20% de la renta nacional.

Tal concentración de las rentas crea un enorme problema económico: la falta de deman-

cho más allá de las pequeñeces de la realidad política, de que si se gana o se pierde, y de la realidad personal, de que puedas ganar o perder en tu vida.

Pero eso importa poco en relación con ese mundo posible, asegura el autor uruguayo. Éste es un mundo más bien infame, no es muy alentador el mundo en el que hemos nacido, pero hay otro mundo en la barriga de este mundo esperando. Es un mundo diferente y de parición difícil, no es fácil que nazca, pero sí es seguro que está latiendo en este mundo. Y yo lo reconozco en estas acampadas. Y algunos me preguntan: ‘bueno, ¿pero qué va a pasar?’

Yo simplemente conozco lo que nace de mi propia experiencia y digo: ‘bueno, nada, no sé que va a pasar y tampoco me importa mucho. Me importa lo que está pasando. Me importa el tiempo que es y lo que ese tiempo que es anuncia sobre un posible tiempo que será. Pero qué será al final no sé.

da que estimule la economía y cree empleo. Los ricos tienen tanto dinero que, cuando consiguen más dinero, en lugar de aumentar su consumo, lo invierten, a fin de acumular más y más dinero, creando un problema grave. En momentos de recesión, se necesita que la gente consuma para que crezca la demanda. Pero si el 20% de la renta nacional la tiene el 1% de la población que (en términos proporcionales) consume menos, se crea un gran vacío en la demanda.

Y esto es lo que está ocurrien-

Es como si cuando cuando me enamoro, cuando siento que vivo y no me importa morir en ese momento mágico me preguntara… El amor es como esto, es infinito mientras dura, y lo importante es que sea infinito mientras dura: no hay plantearse todo como si una estuviera en el balance de un banco. A ver: saldo, probabilidades… Y a mí qué mierda me importa lo que nos espera.

Esos tecnócratas de cuarta que son unos ignorantes, que no saben un carajo de nada y cobran unos sueldos inmensos… Y en cada crisis que ellos desatan terminan aumentando su fortuna porque son finalmente recompensados por esas hazañas que consisten en haber arruinado el mundo. Ése es un mundo al revés, que recompensa a sus arruinadores. Ni un sólo preso hay en Wall Street que provocaron esta crisis del planeta entero. Y en cambio hay miles de presos por haber consumido marihuana o haber roba-

do en EEUU, en la UE y también en España. Es más, como no hay mucha demanda en la llamada economía productiva, donde se producen bienes y servicios (resultado del descenso de las rentas del trabajo como porcentaje de la renta nacional) los ricos no invierten en actividades y áreas productivas sino en actividades más rentables, que son las especulativas, creando las burbujas que nos conducen a los desastres que conocemos. La burbuja inmobiliaria es un ejemplo. Pero, ahora que la burbuja ha explotado, los ricos, a través de los bancos, compran deuda pública, es decir, bonos del Estado.

Y, a través de las agencias evaluadoras de los bonos, como Moody’s, Standard & Poors y otros (que son instrumentos de la banca), crean una percepción de alto riesgo, a fin de que los estados tengan que pagarles elevados intereses.

Los bancos españoles poseen el 52% de la deuda española.

Reciben préstamos de dinero del Banco Central Europeo a intereses muy bajos (1%), y con este dinero compran bonos públicos del Estado español que les dan una rentabilidad de un 6%. Es difícil diseñar un sistema que sea más favorable para los ricos y para sus bancos. Y mientras se hacen superricos, piden a la ciudadanía que se apriete el cinturón bajo la excu-

do una gallina. Es el mundo al revés, es un mundo de mierda, pero no es el único posible.

Y cada vez que me asomo a estas concentraciones lindísimas, de gente joven… Pienso, no, hay otro mundo que nos espera y son los jóvenes los que los llevan adelante, esos jóvenes despreciados por las elecciones regidas por el interés de los partidos políticos donde los jóvenes no votan.

Yo vengo ahora de América del Sur. Los jóvenes chilenos, dos millones, no votaron. Ni sé cuántos en España.

Pero dentro de esos 10 millones que no votaron, debe haber unos cuantos jóvenes que no votaron y no lo hicieron porque no creen en esta democracia manipulada, secuestrada por los banqueros, por los artistas de circo, que ofrecen una pirueta diferente cada día.

Había un viejo político en Uruguay, murió hace muchos años, que no era revolucionario ni nada, era del siste-

sa de que “no hay alternativa”.

Y los mayores medios le dicen a la población que la “presión de los mercados financieros” (la frase más utilizada en la cultura dominante del país) obliga al Estado español a seguir políticas públicas enormemente impopulares, presentándolas como necesarias e inevitables.

Pero esta presión, en el caso español, deriva primordialmente de los bancos y de los ricos españoles, que causaron la crisis (sus especulaciones en el mercado inmobiliarios), y ahora se están beneficiando de tales políticas, exigiendo dinero al Estado (con intereses elevados de los bonos) para prestarles su dinero, el mismo dinero que consiguieron pagando menos impuestos.

Es obvio que hay alternativas.

De este análisis se deduce que la mejor manera de evitar el endeudamiento del Estado no es bajando el gasto público (muy bajo en el caso español), sino subiendo los impuestos de los ricos y superricos a los niveles del periodo anterior (y en el caso español a niveles homologables a los países nórdicos). Un trabajador de la manuf actura paga ya el 78% de lo que paga su homólogo en Suecia. Un rico (el 1% de renta superior) paga en impuestos un 20% de lo que paga su homólogo en Suecia.

Y así nos va

ma, pero era un hombre que conocía de la vida mucho más que otros. Y cuando le ofrecían un candidato para el Senado decía: ‘no, no, no porque ese es un redondo’. Redondo son los que quedan redondos de tanto darse vueltas. Y la verdad es que en la política actual hay muchos políticos redondos. ¿Y los jóvenes tienen la culpa de no creer en los redondos? ¿O son los redondos los que tienen la culpa de que no les crean?

Los intelectuales son los que divorcian la cabeza del cuerpo. Yo soy una cabeza, un cuerpo, un sexo, una barriga… Ya lo decía Goya: ‘cuidado con los que sólamente razonan’. Hay que razonar y seguir. Y cuando la razón se divorcia del corazón te convido para el terror. Yo creo en esa fusión contradictora pero necesaria entre lo que se siente y lo que se piensa.”

Eduardo Galeano Escritor uruguayo

JUNY fotonotícia

Buy Catalunya 2011 Meetings El Lloret Convention Bureau estarà present demà al “Buy Catalunya 2011 Meetings, Incentives and esdeveniments” que organitza el Catalunya Convention Bureau a Barcelona. El Buy Catalunya és una jornada en què es conviden els principals organitzadors d’aquest àmbit amb l’objectiu de mostrar i comercialitzar

l’oferta d’espais, allotjaments i serveis professionals especialitzats en l’organització de reunions, congressos, convencions, viatges d’incentius i esdeveniments. El format és tipus workshop, és a dir, mitjançant entrevistes prèviament concertades entre professionals del sector turístic i empreses seleccionades.

27

Per altra banda, ahir en el marc d’aquesta iniciativa promocional, el Lloret Convention Bureau també va participar en un famtrip (viatge de familiarització) previ que va portar al municipi un total de 20 representats de les principals empreses d’aquest sector a fi que coneguessin de primera mà l’oferta de Lloret de Mar

El Centre Cultural Els Forns de Breda va inaugurar el dissabte 4 de juny a les 12 h, la “21a edició del Taller de pintura Glòria Busquets” i que aplega a una seixantena d’obres de dibuix i pintura realitzats pels alumnes de l’estudi.

L’exposició aplega diverses temàtiques, a l’edició d’enguany s’ha posat especial èmfasi als treballs que s’han realitzat en relació a l’estructura dels rostres a través de diferents autoretrats. L’edat dels alumnes va dels sis anys als seixanta i està obert a tothom que vulgui aprendre a pintar i a dibuixar sense límit d’edat. Les tècniques aplicades són el carbonet, l’oli, l’aquarel•la o les ceres. L’exposició “Taller de pintura Glòria Busquets” es pot visitar fins el 26 de juny en horaris de cap de setmana.

Associació Naturista Portal de Salut Blanes · Tots els dimarts de 16:00 a 20:00, Intercanvi Terapèutic, si saps alguna teràpia natural o massatge i el vols practicar, vine a compartir coneixements amb nosaltres. Rep una teràpia o massatge i dóna un a canvi. (Reiki, Reflexologia podal, Quiromassatje, tècnica metamòrfica, shiatsu, etc..)GRATUÏT · Tots els Dijous i divendres de 10:30 a 11:30, Meditació Dinàmica. GRATUÏT. · Divendres 10, a les 20:00.

Xerrada de Feng Shui. GRATUÏT · Dissabte 11, TALLER DE EFT-TAPPING. De 11:00 a 13:00 i de 16:00 a 20:00. El Tapping és una tècnica de desbloqueig energèticoemocional fàcil i ràpida d’aprendre que t’ajudarà a aconseguir més pau interior. · Diumenge 12, TALLER DE MINERALS. De 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 20:00. Preu socis:

110€, preu no socis: 120€.

Indicacions de 42 minerals diferents, meditació amb 14 quars diferents, minerals per protecció, per l’ambient, neteja i càrrega, elixirs de gemmes, etc. Entrega de dossier a color, 9 minerals de color i 1 quars i diploma. · Dimarts 14, de 19:00 a 21:00.

TALLER PRÀCTIC DE MEDITACIÓ NEMBUTSU a càrrec de HIDEO ASAI (monjo budista). Preu : 4€. · Divendres 17, a les 19:00 PROJECCIÓ DE LA PEL·LÍCULA “UNCLE BOONMEE, “Recuerda sus vidas pasadas”. Una pel.lícula extraordinàriament bella que ens ensenyarà a veure la vida amb uns altres ulls.

GRATUÏT. · Dissabte 18 , TALLER DE FENG SHUI. de 16:00 a 20:00. Preu socis: 50€, preu no socis: 60€. Què és el Feng shui, aplicacions pràctiques,

el Qi, el ying i el yang, normes per aplicar-lo a casa teva,etc. Taller complet per armonitzar casa teva. · Divendres 24, SORTIDA A L’SPA (Camping la Masia).

A partir de les 19:00 al local de l’associació. Vine a gaudir d’una tarda de relax sol, amb amics o la família. Preu Socis: 7€. Preu no socis:9€. · Dimecres 29, de 18:00 a 20:00. TALLER DE REMEIS CASOLANS AYURVÈDICS. Preu socis: 15 €, preu no socis: 20€. Apendrem a fer remeis casolans per les dolències més comunes, introducció a l’ayurveda, determinació de la nostra constitució ayurvèdica i demostració pàctica dels remeis.

PER MÉS INFORMACIÓ ENS TROBAREU AL C/ ALBERES, 49. LOC2. BLANES I TRUCANT AL 972.333.979.

TAMBÉ AL www.portaldesalutblanes.com.

Per propera obertura al setembre Interessats d’un CENTRE D’ESTUDIS a Blanes trucar al es necessitenm professors titulats 972 333 559 per impartir classes de 666 674 389 LLENGÜES EXTRANGERES o enviar CV a I TÈCNIQUES D’ESTUDI info@ceaf.cat (LLETRES I CIÈNCIES)

28

JUNY calella

L’autor de la crònica, Roger Olivet · nadapedaleacorre.com

Crònica de primera mà: en Roger Olivet va participar al Half Challenge de Calella i ha fet una crònica molt interesant, fins i tot per a aquells no gaire esportistes. Roger pertany al grup NadaPedaleaCorre.com, un grup d’amics esportistes format per: Pol Olivet, Alexis Piquer, Marc Muntanya, Jaume Muntane, Xavi Susan, Santi Pozo i Nacho de Bufalà.

Si voleu llegir més coses d’aquest grup, podeu visitar la seva web.

“Quina gran sensació quan comences a passar gent amb ‘bicis’ que valen 5 vegades més que la teva” 1.9 km nedant, 90 en bicicleta i 21 km a peu. Aquest era, sense dubte, el repte esportiu de l’any. Des que ens va picar la “vespa” del Triatló (perquè no es pot dir que fos una mosca), teníem en ment aquesta prova. Havíem fet els deures, i com sol passar, si estudies aproves. Aquesta vegada, fins i tot, amb nota. Us deixo amb la meva crònica de la cursa. 5:30 del matí de diumenge. A aquestes hores al Raval, només hi ha prostitutes, borratxos, ‘cervezabieramigos’ i polis, però ni rastre dels triatletes.

06:15 Arribem a Calella.

Aquí si que hi ha ‘un ou’ d’esportistes, tots amb cara de concentrats ultimen els darrers retocs a les ‘superbicis’ (després vaig saber que ‘la mitjana’ del preu de les bicis aquestes era 3.500 euros...no words) · 07:30 Tanquen els boxes, Xavi i jo ens posem el vestit i els nervis comencen a florir. La sorra de la platja aquesta gelada, i la gent comença a escalfar fent llargs al mar. S’ha d’estar sonat per ‘malgastar’ energia, tenint per davant una prova d’aquesta envergadura... a més, l’aigua estava massa fresqueta! · 08:00 Donen la sortida dels ‘pros’. Cal veure com salten a l’aigua. Semblen Flipper i els pingüins de l’anunci de Mixta. Al cap d’uns minuts ja s’ha estirat el grup, però tots ells neden molt ràpid. · 08:40 Donen la nostra sortida. Si senyors i senyores, 40 minuts més tard, que només han servit per acollonir a tope! Pito i tots a l’aigua.

M’havien explicat que els primers metres d’un Triatló, són un no parar de rebre i de do-

nar òsties, però fins que no ho vius no t’ho imagines. En la meva vida m’havien castigat tant! Només dir que fins passats 10 minuts bons, no vaig començar a nedar amb una mica de facilitat. 09:15 Surto de l’aigua. La natació s’ha fet molt curta, i al final em sentia molt còmode. Toca la primera transició, tot va tal com ho havia mentalitzat un milió de vegades. Només un petit error, estic tan atavalat que enlloc de rentar-me els peus amb aigua, ho faig amb Acuarius. Per la resta tot va segons el previst, i el vestit surt fàcilment · 09:18 Començo a pedalar. Decideixo no fixar-me en els quilòmetres recorreguts ni en el crono. La meva intenció era mantenir una mitjana de 30 per hora, però aviat m’adono que si ‘apreto’ una miqueta més, puc millorarla. Al final va sortir de 37,92 quilòmetres per hora! Aquí va venir la major sorpresa del dia. Fins i tot millor que els resultats. Només començar l’etapa de bici, sento una veu femenina que crida el meu nom: “Roger!”. Era Anna, que sense previ avís va venir a animar. I ho va fer genial! Moltes gràcies! La segona millor sensació del dia és la de repassarte a gent que porten bicicletes que costen 5 vegades més que la teva i que et miren amb cara de “serà c***” Com si per més carboni que portin a sobre, no puguin fer res per atrapar-me! · 11:40 Acabo la bici amb bones sensacions (i el genoll que m’havia donat algun toc d’avís els dies previs, aguantant perfectament) · 11:42 Comença el meu suposat ‘punt fort’: la cursa a peu. Sort que eren 21 km

perquè fins al quilòmetre 5 no vaig notar els peus, els genolls ni les cames. Tenia la sensació de ser Roboccop. Tant és així que m’aturo a fer uns estiraments (alguna cosa ja habitual en les meves carreres, però que m’està donant molt bons resultats). A poc a poc començo a gaudir, ja avançar amb un aire insultant a més gent! (molts d’ells són els que havien sortit entre les 08:10 i la meva sortida de les 08:40.

Quin goig, estic corrent a bon ritme, no tinc cap sensació de buit ni de defalliment i ja queda molt poc per acabar. Si , s’ha de reconèixer que quan faig ‘coses d’aquestes’ penso en el que em falta per acabar: ‘tres cançons més (encara que no portés MP3 per estar prohibit), 5 minuts més, la distància d’Altafulla a Tarragona, el tros del DIR al parc Cervantes · 13:15 Arribo a la meta (1 hora i 38 minuts després de començar a córrer), sentint-me molt feliç per haver realitzat aquesta proesa, i pensant que podia haver continuat. Veig l’IronMan a l’horitzó. Arribo el 16 del meu grup d’edat (de 51) i 167 de la general (de 749). Ni en els meus millors somnis hagués imaginat aquest debut!

Temps Total 04:39:29 (0:33:25 natació - 2:22:14 bicicleta 01:38:33 cursa a peu) Felicitats Xavi per haver acabat en un temps excel lent (5:15:36), i haver fet fins i tot ‘farra’ a Canaletes. Una abraçada a Pol, que va estar present en el meu cap durant gran part del recorregut (cuida aquest genoll que el necessitem a ple rendiment a Frankfurt 2012) i gràcies a Álex per haver-nos ensenyat el camí.

29

JUNY fotonotícia

L’Aula de Gimnàstica del Casal de Jubilats de Breda va participar a la VIII Trobada de Gimnàstica de la Gent Gran a Riudellots de la Selva. Les participants bredenques són: Carmen Campeny, Cipri Delgado, Conchi Zambrano, Enriqueta Casanova, Flori Sánchez,Isabel Román, Isabel Mª Rosado, Roser López, Pilar de las Heras, Rosa Pla, i la monitora Amalia Casadevall. Al final de l’acte varen ser obsequiades amb un record de la Trobada.

blanes

Michael Parra a la primera carrera de la temporada

Michael Parra comença la temporada al més alt del podi El 21 de maig, al circuit d’Alcarràs (Lleida), Michael Parra va arribar a la línia de meta molt abans que el segon classificat. Així, el jove pilot blanenc ha iniciat la temporada 2011 de la Copa Promovelocitat 50cc de la mateixa manera que va acabar el 2010: al més alt del podi. Michael va aconseguir la ‘pole’ i va encapçalar la carrera de principi a fi. El segon classificat, Sergio Garcia Dols

va arribar a acabar la carrera 16 segons més tard i els 4 últims classificats (d’un grup de 14) van arribat una volta més tard.

I és que –segons ens explica el pare del pilot, Manuel Parra“la moto de Michael arriba als 160 kilòmetres per hora”.

Properes carreres La temporada 2011, que ha començat aquest 21 de maig, consta de 7 carreres i finalitza

el 29 de d’octubre. A la propera carrera –el 18 de juliolMichael corre ‘a casa’ ja que el circui de Vic és el més proper a Blanes de tota la temporada.

La resta de carreres són a Mora d’Ebre, Alcarràs, i Zuera. Si voleu seguir la classificació de Michael Parra podeu consultar la web del corredor, michaelparra.com- i la de la Federació Catalana de Motociclisme, fcm.cat

30

JUNY pineda de mar

Premi Jaume Ciurana per al Cau de Pineda La Generalitat de Catalunya ha lliurat el segon premi Jaume Ciurana a l’Agrupament Escolta i Guia Montpalau de Pineda per la seva defensa del medi natural.

Aquest guardó de nivell nacional reconeix la tasca del Cau de Pineda en favor del medi natural i, més concretament, s’ha premiat la senyalització del Camí Vell del Montpalau i la redescoberta de la masia del bandoler pinedenc Pau Gibert.

El Conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries, va fer el lliurament del premi al Palau de la Generalitat, dilluns passat a la tarda. El projecte que ara ha premiat la Generalitat, valora sobretot la tasca i el compromís dels propis joves i el fet que el projecte fos liderat en la seva totalitat per ells mateixos. En paraules del jurat, “es reconeix la tasca i trajectòria del Cau de Pineda en favor del civisme de joves i adolescents que els ajuda

El projecte premiat és una ruta que neix al Molí de Can Marquès i puja fins el Turó de Montpalau a estimar l’espai que els envolta“.

El grup de Pioners i Caravel. les, que són joves d’entre 14 i 16 anys, va recollir el premi al Palau en un acte amb la resta de premiats, on també hi era present el Comissari Internacional d’Escoltisme de la Fundació Josep Sans, i l’Associació Mossèn

Oferta especial creuer en grup Creuer per les Illes Gregues i Turquia. 24 d’0ctubre de 2011.

Grand Cellebration: Atenes, Creta, Santorini, Mikonos, Rodas, Esmirna i Istambul.

Sortirem de Breda tots junts cap a l’aeroport de Barcelona i d’allà agafarem l’avió cap a Atenes. Un cop a Atenes, ens portaran a bord del Grand Cellebration.

No t’ho pensis i apunta-t’hi!! La ruta és meravellosa i el vaixell un dels millors que navega pel nostre estimat Mediterrani.

Per ser un grup ens fan un preu especial!

Això és tot el que està inclòs en el preu, no t’has de preocupar de res: *Sortida de Breda en autocar fins a l’aeroport de Barcelona. *Avió fins a Atenes. Trasllat des de l’aeroport d’Atenes fins a bord del Grand Cellebration. *Creuer de 8 dies per les Illes Gregues i Turquia en règim de pensió completa, en camarot interiorper 2 persones. *Begudes incloses en els àpats (aigua, vins D.O., cervesa o refrescos, en quantitat ilimitada). *Dia de tornada amb trasllat des del Grand Cellebration a l’aeroport d’Istambul. *Vol de tornada a Barcelona. *Trasllat des de l’aeroport de Barcelona a Breda en autocar. *Assegurança de viatge.

El preu final és de 890 € per persona.

Places molt limitades. Reserves fins el 6 de juliol.

Maria: 972 87 10 22 · Engràcia 972 87 08 99 (Viajes Iberia GC-BAL001)

Batlle. És el segon cop que l’Agrupament escolta pinedenc rep aquest guardó en els darrers tres anys, ja que l’any 2009 ja va rebre el primer premi per la construcció del Pont de fusta de la Font del Ferro, a Sant Pere de Riu.

El projecte ara premiat és una ruta que neix al Molí de Can Marquès i puja fins el Turó de Montpalau. Passa pel Bagueny de Can Carreras, Sant Andreu, i baixa fins a Cal Ros on aquest any, el mateix grup de joves ha arranjat la passera de la Riera.

JUNY

31

32

JUNY

“L’escriptor no és només el que explica una història, sinó que crea tot un món” Ramon Solsona (Barcelona, 1950) és llicenciat en Filologia Romànica Hispànica a la Universitat de Barcelona. Durant vint anys exerceix com a professor de secundària. Des de 1992, però, es dedica professionalment a la literatura. Ha col·laborat assíduament als mitjans de comunicació. Actualment participa al programa de ràdio El món a Rac 1, fent l’espai “La paraula del dia”. L’última novel·la que ha publicat és L’home de la maleta, guanyadora del Premi Sant Jordi 2010. Textos i fotos: Mònica Puntí Bru

Pregunta: Com seria un dia a la vida professional de Ramon Solsona?

Resposta: Jo estic molt condicionat per l’espai de ràdio que tinc cada dia que és “La paraula del dia” a RAC 1. Són 5 o 10 minuts de ràdio, però em comporta moltes hores perquè m’ho preparo com si fos una conferència. Per tant, he de buscar informació per aportar i mirar que sigui amè. Després faig les diferents col·laboracions amb premsa a l’Avui i a La Vanguardia i, a més, estic estudiant alemany.

Si tinc temps, faig alguna cosa de creació literària, però normalment això ho faig quan tinc més temps, per tal de tenir més energia mental. Entremig sempre van sorgint coses.

P: Ets bastant polivalent i has fet guionatge en sèries com ara Agència de viatges (1993) i Estació d’enllaç (1996). Ets veus tornant a fer guions?

R: Sí, per què no. El que passa que en aquests moments no és on tinc el cap més posat. Estic més posat en la divulgació del llenguatge i, per tant, o una cosa o l’altra. Fer guions per televisió forma part, una mica, de la feina de l’escriptor d’avui en dia. Ho havia fet molts anys i si convé ho tornaria a fer.

P: Com comentes, ara estàs immers en la divulgació del llenguatge. Hi tens certa tirada en la divulgació ja que havies

estat professor de secundària.

R: Sí, segurament em ve d’aquí. Això, però, vaig trigar una mica en descobrir-ho.

Penso que està vinculat tant a la meva vocació docent, perquè m’agrada explicar-me, ser pedagògic i entendre les coses, però també perquè la feina de l’escriptor és estar empaitant les paraules tot el dia. Les dues coses expliquen aquesta dedicació a la divulgació del llenguatge.

P: Amb aquesta novel·la L’home de la maleta, has donat força feina als correctors perquè utilitzes un llenguatge català molt quotidià.

R: Sí, segurament. Crec que la correctora que es va mirar la novel·la, primer es va espantar una mica, però després parlant amb ella ho va entendre.

L’ús del llenguatge quotidià no és una postura gratuïta, sinó que és del tot justificada. La correctora ho va entendre tant que, fins i tot, em va arribar a suggerir alguna incorrecció.

Això no és habitual.

P: Com vas trobar aquest llenguatge?

R: Jo buscava un llenguatge viu i expressiu, especialment el que jo he conegut dels meus pares, els meus avis i el meu entorn. Del meu barri, de Gràcia, de Barcelona. És un llenguatge encara molt viu en generacions més grans. Són una franja d’edat que pràcti-

cament no va tenir escolarització en català i que va tenir molt poca o gens de televisió, ràdio i premsa en català, però que tenien un llenguatge molt influït per un entorn castellà.

Era un llenguatge molt contaminat. Paral·lelament era una llengua rica, genuïna, expressiva i plena d’una fraseologia pròpia del català. Són tresors lingüístics, enciclopèdies del català.

P: Tant amb aquesta novel·la com amb novel·les anteriors et posen l’etiqueta de ser costumista. T’hi sents còmode amb aquesta etiqueta?

R: Amb etiquetes cap. Tots tenim tendència a posar-ne, però no ens agrada que ens en posin. M’és igual. Quan vaig escriure el llibre de relats Cementiri de butxaca, algunes de les històries de quotidianes no en tenen res, o a la novel·la Línia blava hi havia bastant excepcionalitat. No m’importa gens. A mi el que m’interessa és crear bones històries i bons personatges.

P: En aquesta novel·la hi ha un personatge molt definit, el protagonista, i una sèrie de personatges més secundaris.

R: Sí, és així. L’escriptor no és només el que explica una història, sinó que crea tot un món. En aquest cas, hi ha un personatge principal que ho explica tot en primera persona. Volia que fos un perso-

natge atractiu, encara que ell es defineix com un qualsevol, que fa un elogi de la rutina, però literàriament havia de ser atractiu. A través d’ell hi ha dos grups de personatges, l’un és la família i l’altre els amics que pràcticament són una família paral·lela. Aquests altres personatges estan descrits per ell, per tant, et fas una idea sempre des del seu punt de vista.

P: Un dels objectius de la novel·la era parlar dels models de família.

R: Sí. M’interessava que fos un personatge amb dèficits familiars, amb necessitats familiars perquè s’ha quedat sol.

No vol estar sol. Es fa la idea i la il·lusió d’anar un mes a casa de cada una de les seves filles. Això és molt postís. Tal com ho fa ell ja es veu que hi haurà problemes. Té tres filles, cada una d’elles té una manera de fer pròpia, diferent de les altres. Pot representar, cada una d’elles, un model de família, però clar que n’hi ha molts més, hi ha tants models com famílies reals. El que no entén és que tot hagi canviat tant que no trobi el que realment busca i és que estiguin per ell.

Aquesta incomprensió respecte el model de família, volia tractar-lo no per a treure’n cap conclusió, sinó per mostrar la situació. Ell es troba desbordat per la família.

P: Un altre dels trets que va sortint a les teves novel·les és el pas del temps. Per què aquest tema?

R: És un tema que em surt.

M’agrada tractar el pas del temps com a misteri. No tant com a tragèdia, sinó perquè no sabem què passarà d’aquí a un temps, ni què serà de nosaltres, ni de les persones del nostre entorn, ni cap on anirà el món. Són coses que les portes dins i en aquesta novel·la hi és.

P: Quan escrius, sols tenir bastant en compte l’estructura de la novel·la, és així?

R: Sí, m’agrada buscar una estructura adequada a cada novel·la. Treballo bastant l’estructura, l’estratègia narrativa i el to. Sempre m’ho plantejo en funció de la història que vull explicar. Penso en la millor manera d’explicar la història que tinc entre mans.

Per exemple, ja fa temps que tinc una novel·la pensada al cap, però només sé la història i l’àmbit. Sé coses i cada vegada en sé més, però sóc incapaç d’escriure una sola línia si no tinc resoltes totes aquestes qüestions.

P: En aquesta novel·la has incorporat molt la música. Com ho vas fer?

R: Sí, exactament. Volia que la música hi fos incorporada, perquè el personatge principal era músic d’una època molt

concreta. En aquesta època, hi havia una música popular que era de mambos, boleros i txa-txa-txa. Era un músic de sales de ball, festes majors, envelats, de cabarets... La música ha anat evolucionat i ell ha començat a quedar-se enrere.

Per ell té un significat, però, a més, la música té una dimensió col·lectiva. No hi ha societat sense música. Tothom necessita música i té la música de la seva vida. Aquesta dimensió col·lectiva la volia remarcar i, per això, la música està incorporada. Hi ha moments en la novel·la que hi ha lletres de cançons que li serveixen tant pel protagonista per expressar els seus sentiments com perquè connecten amb sentiments col·lectius.

P: En la novel·la hi ha un equilibri entre la ironia i el sarcasme i un punt de tristesa. Com es troba aquest equilibri?

R: La veritat és que no ho sé massa. En cap moment volia que el personatge fos tràgic.

Algunes de les coses que li passen són profundes, però no volia que li dominés un to de dramatisme. Hi ha una mica de tot. És una persona que rondina, va a la seva, té una certa alegria de viure, té ironia a l’hora d’explicar, té sentiments... Volia que tingués una mica de tot, que, de fet, és com som tots. Tenim moments d’alegria, d’altres de tristesa.

34

JUNY

Professionals

Classificats Vendo comerdor, libreria de 3 metres, buen estado, precio a convenir. 93 797 15 34 · 634 688 406 Piso primera linea de mar, alquiler con opción a compra.

80 mts, 3 habitaciones, reformado, ascensor, piscina y parque infantil. Sin muebles.

664 676 040 · 666 71 73 66 Sr. Aranda Quisiera encontrar mujeres que deseen relaciones esporádicas, para pasarselo bien. Tengo 45 años, me llamo Antonio.

Me da igual edad de la mujer.

682 168 871 Llamar de lunes a viernes.

Hombre con ganas de trabajar se ofrece para culaquier trabajo serio: distribución de publicidad, limpieza de obras, casas.

Con carnet de conducir, disponilidad inmediata. 633 429 179 zona blanes y alrededores.

Señor de 52 años busca mujer de hasta 55 que le guste pasear, leer y con una gran paz interior. La Selva. 660 35 29 86 Caballero Persa de mediana edad desearía relacionarse con

señoritas para practicar el español. A su vez, él estaría dispuesto a enseñarles inglés. 627 860 766 Se vende, furgoneta Primastar (Nissan) con A.A. y en muy buen estado mecánico. Seis (6) plazas mas espacio/zona para carga, 196.000 Km. por el precio de 2.800,00 € y disposición inmediata. Para mas información : Laura Albiac - T: 660 99 50 54, e-mail: lauraalbiac@hotmail.com Ofrezco por cierre de tienda, ambientadores para negocios sin utilizar. Viene en garrafa de 5 litros. Aromas diversos y de calidad. Duran 24 horas.

Ricard 607 87 11 37 Compro cotxes d’scalextric, encara que siguin vells, que no funcionin i/o estiguin espatllats o els hi faltin peces,també lots i col.lecions senceres, interessats contactar amb el 606918617., o enviar email a cccslot@telefonica.net, Carles.

Amigos singles Solas i solos, el mejor grupo del Maresme y la Costa Brava nos reunimos todos los viernes en el bar musical ‘’Jamaica’’ de Blanes para bailar y divertirnos como el que más.

Coordinadores y animadores especializados Reservas e informes al 651 621 821 Raul Andres 600 345 092 Pedro www.pubjamaica.es /www.solosisolas. blogspot.com ‘’JAMAICA’’ Rambla Joaquim Ruyra 5 Blanes pubjamaica@ gmail.com

36

JUNY

37

JUNY arbúcies

Quatre alumnes de l’institut d’Arbúcies, guardonats als Premis Baldiri Reixac

CRUCERO ESPECIAL PUENTE DEL PILAR

Las Maravillas de la Península Ibérica MSC Orchestra Salida 6 de Octubre · 9 días/ 8 noches

Pensión completa

DESDE

530€

Itinerario: Barcelona, Génova, Málaga, Cádiz, Lisboa (Portugal), Gilbraltar, Alicante y Barcelona.

Traslado en autocar desde Lloret de Mar y Blanes hasta puerto y viceversa

Información y reserva: BAL - 001 -MM

Quatre alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Montsoriu, d’Arbúcies, a la comarca de la Selva, han estat guardonats amb un dels XXXIII Premis Baldiri Reixac, en la categoria d’alumnes, dotada amb 700 euros. El jurat ha reconegut la qualitat del treball titulat “Elaboració d’un mètode per a la construcció d’instruments musicals de percussió determinada a partir de materials reciclats” signat per Assane Diao, Martí Amargant, Martina Bonet i Nil Carbó.

La consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, lliurarà els premis a les escoles i als mestres i professors a les set d’aquesta tarda al palau de Pedralbes de Barcelona. Pel que fa als alumnes guardonats, el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, presidirà l’acte de lliurament diumenge vinent, 5 de juny, al Casal de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà).

En aquesta XXXIII edició hi ha catorze premis destinats a les escoles, amb una dotació de 3.300 euros cadascun.

Pel que fa als mestres i professors, hi ha un premi de 3.000 euros per a una experiència didàctica i la seva aplicació. També s’han concedit dos accèssits de 1.500 euros per a un estudi, assaig o recerca pedagògics. En la modalitat d’alumnes, s’han atorgat setanta premis a treballs escolars, dotats amb 700 euros cadascun, i dos premis més de 2.000 euros cadascun a experiències que fomentin la comunicació en català entre l’alumnat.

Els Premis Baldiri Reixac estan destinats a l’estímul i el reconeixement de l’escola catalana i de qualitat i són dotats per la Fundació Lluís Carulla amb les aportacions voluntàries dels receptors del llibre-nadala que la Fundació tramet cada any a persones interessades per la cultura catalana. La dotació total de l’edició d’enguany és de 111.200 euros i l’`àmbit d’actuació són els països de parla catalana. L’organització dels premis compta amb la col·laboració tècnica d’Òmnium Cultural.

El jurat estava format per Carme Alcoverro, Carles Armengol, Rosa Boixaderas, Alba Espot, Margarida Falgàs, Marcel Fité, Josep Gonzàlez-Agàpito, Isidre Moreso i Irene Seira.

Lloret de Mar: C/ Vicenç Bou, 3 · Tfno. 972 37 40 42 Blanes: C/ Hospital, 29 · Tfno. 972 35 90 63

Precio por persona, incluye tasas de embarque, en camarote doble interior y régimen de pensión completa, válido para la salida publicada. No indicado en nuestros precios las propinas por persona (Pago a bordo) y Gastos de Gestión: 10€ por reserva

902 108 108

viajesiberia.com

38

JUNY fotonotícia

Durant el passat mes de maig Lloret de Mar ha estat seu d’unes jornades formatives de salvament i socorrisme orientades a intercanviar coneixements i tècniques de treball de cara a l’imminent temporada d’estiu. Aquestes jornades, organitzades per l’empresa Proactiva Serveis Aquàtics S.L. han constat d’un bloc teòric i un pràctic. L’empresa presta serveis de socorrisme a les platges de Lloret de Mar, Malgrat de Mar, Sant Antoni de Calonge, Badalona, Sitges, Castelldefels, Vilanova i Eivissa entre d’altres

fotonotícia

Un lector, Manel Trumpet, ens envia per correu electrònic aquesta foto amb el títol “Peazo de obra!”

JUNY palafolls

Andrea Motis

Cicle de Jazz de Palafolls Al Casal de la Dona a les 22h · (A partir de les 20:30h, menú especial) Més informació: www.palafolls.cat / 937 620 611 Judit Neddermann amb 2.5.6 2.5.6 és un projecte que neix la tardor del 2008 de la mà de Judit Neddermann (veu), Ignasi Cussó (guitarra) i Isaac Coll (baix). Es nodreix del jazz, de la bossanova i del soul; unificant els tres estils amb el so de les tretze úniques cordes que caracteritzen el grup (2 vocals, 5 de baix i 6 de guitarra).

Tot comença amb l’actuació que fa el grup al Cicle de Jazz de Vilassar de Mar. Des de llavors han fet bolos per diverses poblacions, entre elles Agramunt, Bellpuig, Badalona, Mataró ( Cicle “Nits de Jazz” del Big Sam Haller Jazz Quartet), Premià de Dalt (IV Nit de Poesia), Barcelona Fliz (Festival de Jazz de Flix), etc. Judit Neddermann, veu · Ignasi Cussó, guitarra · Isaac Coll, baix Divendres 10 de juny www.myspace.com/256trio Névoa + Vicenç Solsona Una veu, una guitarra i una consigna: gaudir. La Névoa és una apassionada

del fado i enVicenç Solsona és un granconeixedor de la música llatina i del jazz. I ara s’han regalat aquest espai on abordar un repertori sense limitacions d’estils o gèneres i on totes les peces han de tenir en comú que els agradin a tots dos. Fado, bolero, bossanova, copla, en anglès, italià, portuguès, català o castellà, tots els vehicles són acceptats per fer arribar la bellesa i el sentiment a qui els escolta. Névoa, veu · Vicenç Solsona, guitarra Divendres 17 de juny http://www.myspace.com/nevoafado http://www.myspace.com/vicensolsona Andrea Motis & Joan Chamorro & Josep Traver Divendres 24 de juny Andrea Motis forma part, des de fa 3 anys, de la Sant andreu Jazz Band (joves músics d’entre 8 i 18 anys), dirigida per Joan Chamorro. SAJB és la Big Band més jove d’Europa i ha estat considerada la millor proposta de jazz l’any 2009.

Trompetista com a primer instrument, és també molt bona saxofonista alt i soprano. Va començar a cantar a principis del 2009 i va ser en aquesta època que va començar a col.laborar amb Joan Chamorro (reconegut saxofonista i pedagog). Des de llavors han realitzat més de 40 concerts en festivals de Jazz tan importants com el de Barcelona, Terrassa, Girona, Tarragona, Sant Pol de Mar, Arenys de Mar i un llarg etc.

L’Andrea aporta una nova manera de cantar, sensible, amb amb un tibre de veu molt característic i madur per la seva edat, i en el qual no podem deixar de sentir la seva condició d’instrumentista.

Al 4DJazz ens interpretarà clàssics del jazz acompanyada de Joan Chamorro i Josep Traver. Un concert que farà les delícies dels amants del jazz. Andrea Motis, veu · Joan Chamorro, contrabaix ·Josep Traver, guitarra

39

40

JUNY música

Shady Costumers: nou disc de Hellbilly Club seu 7è disc: Shady Costumers. El treball s’ha enregistrat als Raw Studios i a Dr. Twang Studios entre els anys 2010 i 2011. El disc, amb 13 cançons pròpies i una -Hong Kong Garden- de la mítica formació Siouxie & The Banshees, ha comptat amb la col·laboració de Mae Kurtz i Martin Degville. La banda, nascuda l’any 95 a Blanes, està formada actualment per Santi Lluch (guitarra i veu), David Lluch (contrabaix) i David Raya (bateria).

La propera oportunitat de veure els Hellbilly Club en concert serà al Psychobilly Meeting de Pineda de Mar.

Després de més de 15 anys de carrera musical, el grup blanenc Hellbilly Club treu al carrer el

Si voleu fer un tast de la música d’aquesta ja indispensable banda de l’escena musical de la nostra zona, www.myspace.com/hellbillyclubhome

1-MMXX / 2-Shady Customers / 3-Fight / 4-I Don’t Wanna Be Like You / 5-Ciudad Dolor / 6-I Can Read Your Mind / 7-Mistery Coalville / 8-God Of The Warriors / 9-Quiet Man / 10-Hong Kong Garden / 11-You’re Haunting Me / 12-Where Are The Cats? / 13-Night Rider 14-Psychophonies

Giramaresme GiraMaresme és un concurs de música que organitzen els Ajuntaments de Sant Pol de Mar, Calella, Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Tordera, Palafolls, Santa Susanna, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Arenys de Mar i Arenys de Munt. És obert a totes les propostes musicals del moment i pretén donar una empenta als grups novells per tal de donar-se a conèixer arreu de la comarca. Després d’un intens calendari de concerts, on han participat

Takikardia Takikardia neix a principis del 2007, format per Enric (veu), Titus (guitarra i veu) Peixus (guitarra i coros), Marc (bateria ) i Juan Diego (baix). A principis del 2009 enregistra la primera maquetah a Salver Studios de Balaguer a les mans de Jordi Salvadó. A mitjans del 2009 en Juan Diego decideix plegar i s’ incorpora l’Edu Rose. Als

inicis del 2010 es fan alguns canvis a la formació cosa que repercuteix a l’estil. Entren a formar part l’Arnau (Trombó) i en Sergi (Trompeta) que formen la secció de vents. Al llarg del 2009/2010 Takikardia comparteix escenaris amb diferents grups com EUKZ, Boikot, Reincidentes o Segismundo Toxicómano entre d’altres.

JUNY

41

música

Gran final a Calella 30 grups maresmencs arriba la gran final on es coneixerà el nom del grup guanyador, que tindrà com a premi una gira remunerada amb 4000 euros per vuit poblacions del Maresme. El proper 11 de juny tindrà lloc al Passeig Manel Puigvert de Calella el concert final de l’edició 2011 de concurs Giramaresme, on el públic assitent decidirà el guanyador. Els quatre finalistes són: Takikardia, Born54, Momen & La Banda Tarumba i Lád Cúig.

Momen i la Banda Tarumba

Lád Cúig Born54 Born54 és un grup format per 5 memebres provinents de tres localitats diferents: Cabrera de Mar, Buenos Aires i Barcelona. Combinen una llarga llista d’instruments

diversos per produir un estil variat que combina influències de rock, folk, reggae, indie i pop de vàries èpoques, creant així les seves pròpies cançons.

Lád Cúig es va crear el maig de l’any 2005, quan un grup d’amics aficionats a la música decideix participar en la celebració del Dia Internacional de la Música, que se celebra cada any a Arenys de Munt. Els components del grup eren molt joves, d’edats compreses entre els vuit i els dotze anys, i la instrumentació que presentaven

era l’acordió, la bateria, el contrabaix, la percussió, el saxo i el teclat. L’experiència va ser molt gratificant i van decidir seguir treballant com a grup instrumental Al final de l’any 2006, influenciats per la música de Luar na Lubre, Mägo de Oz i Celtas Cortos, van definir quin seria el seu estil musical: la música celta.

Momen és un cantautor de flamenc carrer. Acompanyat dels músics: César Recio (guitarra), Sergio Verjano (percussió), Ricardo buah (graffiti), Iván Gràcia (baix) Dani Tavares (bateria), Juanjo Jiménez (piano), formen La Banda Turumba. El 2009 moment & la banda Tarumba es consoliden com a grup arribant a ser un dels grups més actius de l’underground del Maresme compartint l’escenari amb grups com D’Callaos, la rumba, Los Im-

pagaos, La Troba Kung Fu, etc. . i tancant l’any amb més de 20 concerts i amb molt bona acceptació per part del públic i les sales que cada vegada són més. El 2010 és un dels grups seleccionats per la Casa de la Música per a la producció i enregistrament d’una maqueta, utilitzant aquestes hores per enregistrar el que serà el nostre primer treball anomenat ‘Voy a cantarle al mundo’ i tancant l’any amb més actuacions que l’any anterior.

42

JUNY fotonotícia

literatura

Adell participa al llibre d’humor negre ‘El telèfon negre’

Un tinent de l’exèrcit napoleònic francès que busca un

tresor a Lleida, un nen inexpressiu que no respon a cap estímul, una funerària que ofereix un servei de telefonia per a ‘cadàvers’ que retornen a la vida dins la tomba, uns estudiants d’anatomia que fan bromes amb els cossos que disseccionen, una minyona exorcitzada, una criatura monstruosa tancada en l’habitació d’una pensió, un home amb una duplicació peniana, una parella que demana un crèdit per comprar un panteó…

Els relats del llibre ‘El telèfon negre’ posen de manifest que amb sentit de l’humor, es pot fer front a alguns

dels nostres fantasmes i de les nostres pors. O senzillament es riuen de manera desinhibida de temes considerats tabú i ens recorden que ara i sempre els éssers humans necessitem l’humor per a sobreviure.

El llibre és un recull dels relats que van quedar finalistes al Certàmen d’Humor Negre de la Universitat de Lleida i Humoràlia els anys 2005 i 2007. Entre aquests relats trobem un de l’escriptor blanenc Joan Adell. El llibre, editat per l’Editorial Milenio té 320 pàgines i es pot trobar a les llibreries.

A la mateixa cambra on l’avi agonitza, la mare li diu al seu fill: “no quedis amb ningú per aquest cap de setmana. El metge ha dit que no passarà de dissabte”. Procedent del llit de l’avi, a tots dos els arriba una veu, tremolosa però molt clara: “miraré de no morir-me fins dilluns”.

L’Institut Català del Sól, que depèn de la Generalitat, ha fet arribar una carta a l’Ajuntament en la que reconeix “manca de manteniment, perill i inestabilitat” en alguns trams de la muralla de Tossa, que està protegida en qualitat de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Per aquest motiu l’INCASOL solicitarà l’anomenament d’un tècnic per redactar el projecte de restauració d’urgència.

JUNY

43

44

Frases El que no quiere razonar es un fanático; el que no sabe razonar es un necio; el que no se atreve a razonar es un esclavo.

William Drumond Cuando no se conoce personalmente a individuos de otros grupos étnicos, religiosos o culturales, es muy fácil creer cosas horribles de ellos y tenerles miedo.

Michael Levine No se puede razonar con los fanáticos. Hay que ser más fuerte que ellos.

Alain

Un paso más allá del entusiasmo, y se cae en el fanatismo; otro paso más, y se llega a la locura.

Jean B. F. Descuret Del fanatismo a la barbarie sólo media un paso.

Denis Diderot

El mártir espera la muerte; el fanático corre a buscarla.

Denis Diderot Lo malo de los fanáticos es que toman una idea y la convierten en un ideal.

Máximo

El fanatismo consiste en redoblar el esfuerzo, después de haber olvidado el fin.

George Santayana

JUNY

Mots encreuats Per Pau Vidal · ACPG HORITZONTALS: 1. No són amorosos, però si no tampoc el pagarien. Óssa químicament manipulada / 2. La més bleda de la mar.

Tron per al reietó de casa / 3. Presenta la renúncia.

L’anguniosa situació del tret del mallorquí. Pronom xinesc / 4. Idolatris en Martin l’escriptor. Embruta dins de la xemeneia / 5. Per sobre de sota. La Bernhardt i la Montiel, totes dolces / 6. Trobà una zona als EUA per amagar-se. O llebre o conill, en versió enciclopèdica / 7. Fumador entès com a mamífer. Les tres bessones argentines / 8.

Ni mitja cerilla. Atenuar els efectes de l’amor per un camió. Líder en servei / 9.

Descendents del cabdill Agar. La decadència del radiocasset / 10. Estafador de carrer a la manera d’en Torrent. Incursió musulmana per fer algaravia / 11.

Empat. No claveu la tabarra amb sardines i anxoves, no; fregueu la seda. Apaguen els fars / 12. Imitador del bon descarregador. No s’han mogut d’allà on són / 13. Sud-nord-americans

Sudokus Solucions

amb pantalons. Faci un senyal mentre atia el cavall.

VERTICALS: 1. Marca el ritme de la samba a Maracanà. Tarifa d’artista per clavar un bolet a la veïna / 2. Arbre de poca ombra.

Matalàs sense marca. Menys que menys / 3. Torna a viure, i ens ho diu. Corrent elèctric gairebé menstrual / 4. O en Ramon el d’esports o una de grassa. Tumor vegetal a la mà d’en Carulla / 5. Si l’assassí tingués cor fóra així. La mare de totes les llimes. Al cul del món / 6. I ara al centre. Ha baixat de la paret a la butxaca passant per

la taula. Si fallen ells, doncs altres / 7. Ni gaire diligent ni gaire sorneguer. Una persona a la persiana?: no, una iraniana / 8. Molla capaç de fer un bot fins al complex vacacional. Un bàltic de fulletó / 9.

Col·locar en la cursa de la vida.

Gimnastes amb ínfules de transcendència / 10. Il·limitadament bons. Ell i dos més manaven a Negrepont. Versió Quimèrica / 11.

Camp de concentració de salzes.

Queda bé a les muntures de qualsevol lloc / 12. Sobrenom. El que no tenia cor ja és aquí.

cuinalingus elplaerdelmóndelmenjar

Suplement gastronòmic de La Selva i l’Alt Maresme · Juny 2011 Entrevista de Ramon Texidó · www.diarimaresme.com

‘El menjar saludable també pot ser molt bo’

Aquest mes de maig ha nascut un canal de comunicació digital amb l’objectiu de divulgar una nova cultura alimentària. Es tracta de etselquemenges.cat una nova revista digital que va dirigida íntegrament a la gent a qui els agrada menjar bé, bo i saludable. Parlem amb els directors de la revista, Adam Martín i Núria Coll, per a que ens expliquin el seu nou projecte

Pregunta: Que us va impulsar a crear la revista digital?

Resposta: Des de fa anys tots dos llegim i ens hem anat interessant per la nutrició i la seva relació amb la salut. Als programes de ràdio i televisió on hem treballat sempre hem mirat de divulgar alguns continguts que hi estiguessin relacionats, en la mesura que podíem, fins que vam decidir cobrir aquest buit informatiu que hi ha amb la creació de la revista digital. És un moment en què creiem que estan evolucionant molt les tendències dels consumidors. Cada vegada hi ha més consum de productes ecològics, creix l’interès per cuidar-se i vigilar molt l’alimentació, cada cop s’obren més dietètiques i a les grans superfícies les prestatgeries s’omplen de productes bons i sans, aptes per celíacs, ecològics, etc. El moviment slow food i el km0 també responen a aquest esperit per donar més importància al tipus d’aliments que ingerim, la procedència i la seva cocció, que és vital per a la absorció correcta del que mengem.

P: D’alguna manera feu bo l’antic proverbi anglès que diu que ‘som el que mengem?

R: Sí. Justament podem anar ben lluny a buscar les evidències que som el que mengem.

Hipòcrates deia: ‘que el teu aliment sigui la teva medicina’. I per explicar-ho unim tradició, ciència i sentit comú. La cuina dels llegums i de menjar poca carn ja la practicaven les nostres àvies i bèsavies. Avui l’hem perdut perquè la indústria alimentària ha convertit el aliments en productes processats que tempten els nostres paladars, que s’han acostumat a la sal excessiva, el sucre, les aromes artificials o els potenciadors del sabor que porten els productes i que són tan nocius per la salut. Amb tot, la ciència avala aquest corrent.

P: Amb quins criteris científics baseu la vostra tasca?

R: Per nosaltres és fonamental que la revista tingui una sòlida base científica i per això col·laboren amb nosaltres alguns dels especialistes més prestigiosos en les seves especialitats, com el Drs. Jorge Pérez-Calvo Soler o Joan Vidal-Jové o la bioquímica Olga Cuevas.

Són persones molt rigoroses, que han arribat a conclusions revolucionàries sobre alimentació basant-se en l’estudi constant des d’una perspectiva integradora i en la pràctica del dia amb els pacients durant molts anys.

P: Creieu que en termes generals, hauríem de fer un canvi radical en la nostra alimentació?

R: Depèn. Hi ha gent que menja força bé, i és gent que utilitza el sentit comú.

Tothom sap que és millor menjar peix que carn que les fruites seques són bones, que cuinar al vapor és més sa que fregir, que s’han de menjar verdures… Nosaltres sumarem informació rigorosa a aquest sentit comú que ja tenim, perquè els lectors es trobin més bé i alhora gaudeixin del menjar. El menjar saludable també pot ser molt bo!

P: En què consisteix la col·laboració de reconeguts cuiners com Ferran Adrià, Carme Ruscalleda i Joan Roca, entre d’altres?

R: Han estat molt generosos, perquè realment són gent conscient que és important divulgar una forma de menjar més saludable, que ens regali els sentits, però que també respecti el nostre organisme. Ens regalen algunes de les seves grans receptes per mirar de desmuntar d’una vegada per totes aquell tòpic que diu que el menjar saludable no és bo. Si ho volem, podem menjar plats amb estrella sense haver de patir.

II Campanya gastronòmica Els Fideus a la Cassola Durant tot el mes de juny, 20 restaurants de Tossa, que formen part del col·lectiu que potencia LA CUINA TRADICIONAL TOSSENCA, participaran a la 2ª edició de la campanya gastronòmica dels FIDEUS A LA CASSOLA, un plat que des de sempre ha estat present a les nostres llars.

Els restaurants que s’han adherit a la campanya inclouran en les seves cartes diferents maneres de cuinar els fideus, mitjançant l’ús d’ingredients ben diversos. Algunes de les opcions que s’oferiran són, entre d’altres: fideus a la cassola amb llobregant; fideus a la cassola amb sèpia, cloïsses i gambes; fideus amb carn; cassola de fideus amb rap i marisc; cassola de fideus negres; fideus a l’aroma de carbó; fideus amb escórpora i pèsols; fideus negres a la cassola amb sèpia, llagostins i musclos o fideus amb vegetals de temporada.

Els restaurants que participen en aquesta 2ª

edició dels FIDEUS A LA CASSOLA a Tossa són: Can Carlus, Can Pini, Capri, Castell Vell, Club Aire Libre, Cuina de l’Avia, El Petit de Can Carlus, El Portal, L’Ajustada, La Cuina de Can Simon, Madrugada, Marítim, Minerva, Nàutic Can Pini, Sa Muralla, Sa Proa, Santa Marta, Túrsia, Víctor i Victoria.

Més informació: Oficina de Turisme - Tel. 972 340 108 - www.infotossa.com

cuinalingus elplaerdelmóndelmenjar

publicitat

Biokanne: el ‘mosto’ de pa que ‘cuida per dins’ Sípia a la bruta Ingredients: 1 1/4 kg - Sípia 1 kg - Patates esbocinades 2 - Tomàquets madurs partits per la meitat 1 Ceba tallada a trossos grans 3 grans All tallat a làmines 1 fulla - Llorer - 1/2 got - Vi blanc - Julivert - Oli - Sal - Aigua Preparació: Netegeu la sípia i talleu-la a trossos. En una cassola amb oli poseu-hi tots els ingredients en cru, excepte les patates.

Saleu-ho i afegiu-hi aigua, que no arribi a cobrir-ho. Deixeu-ho coure i quan la sípia sigui tendra afegiu-hi les patates i deixeu-ho al foc fins que les patates estiguin cuites. i mitja de xocolata amb la resta d’ingredients.

Olives fregides Ingredients: Olives negres, sal gruixuda Oli Preparació: Saleu-les i fregiu-les en una paella tapada, fins que deixin anar una mica del seu oli. Mengeu-les preferentment calentes.

Variacions: En lloc de fregir-les es poden coure a la cendra (vegeu Olives cendroses) i després posar-los la sal.

Kanne és un aliment d’àcid làctic i lactobacterias de pa fermentat. Els productes Kanne s’obtenen per la fermentació làctica de pa biològic de blat, civada i sègol amb aigua pura de font. La beguda Kanne Brottrunk -beguda única de pa fermentat- és rica en àcid làctic, lactobacterias vives (5 milions per ml.), minerals, vitamines del grup B, oligoelements i enzims.

El Kanne > Millora la digestió. > Regenera la flora intestinal. > Estimula el metabolisme. > Desintoxica i neteja l’organisme. > Prevé estats carencials. > Per a esportistes i esforços intel.lectuals. >Millora la qualitat de vida de

la gent gran. > Protegeix i cuida la pell. > Per a sentir-se bé i en forma.

Contingut del Kanne Les lactobacterias tenen un paper important en diverses parts i funcions del cos com la flora intestinal, la digestió, la protecció de la pell i de les mucoses, etc. L’àcid làctic és un desinfectant natural, biològic, tant en el cos com fora d’ell. També és una font d’energia per als músculs de l’esquelet i especialment del cor. Així mateix, l’àcid làctic intervé en diverses funcions del metabòlits

cuinalingus elplaerdelmóndelmenjar

publicitat

Nou Restaurant Buffet Rodizio Papalus: Benvinguda de Simón Calderón Pérez · Cheff Mi nombre es Simón Calderón Pérez y soy el Cheff del Restaurante Rodizio Papalus.

Quiero darles la bienvenida a una nueva manera de entender el mundo de la restauración.

Empezaremos por explicar brevemente la historia de cómo comenzó el hoy denominado rodizio brasileño de carnes en espada ahora ya extendido por todo el mundo’ Cómo empresa creimos que en la comarca sería conveniente un lugar donde se mezclara el placer de la buena mesa con nuestro buffet tanto frio como caliente. En este exquisito buffet tenemos la gran suerte de poder disfrutar de platos que habitualmente se encuentran en las cartas de cualquier gran restaurante. Por ejemplo, po-

demos ofrecerles carpaccio de ternera, salmón marinado en nuestras instalaciones… La sorpresa o variante comparándolo con otros restaurantes es que en Rodizio Papalus todo está a la vista y no existe limitación de comer un único plato.

Pueden degustarse todos los platos!

En la parte caliente del buffet podemos encontrar productos de proximidad que nos ofrece nuestro entorno. La lonja de Blanes, a tan solo 5 km, nos permite que nuestros clientes puedan disfrutar de nuestra sabrosa receta de erizos rellenos, unas almejas en salsa verde y un sinfín de productos de alta calidad. La cantidad, al igual que en el buffet frio, es ilimitada y esta expuesta para su

disfrute.

Segundo plato. Un surtido de las mejores carnes que nos ofrecen distintas zonas del país, llegando la variedad hasta 10 o 15 carnes: chuletones de Girona, cochinillor de Segovia…

Y como opción para los clientes que no sean excesivamente amantes de la carne les ofrecemos entre una amplia variedad de platos de pescado perfectamente elaborados.

Para terminar una buena comida sin duda les tenemos preparado un buen postre. Esta parte la cuidamos y mimamos al máximo al igual que el resto de elaboraciones pues toda la pastelería y postres están elaborados por nosotros en nuestra sección de pastelería.

Con toda sinceridad, pienso

que estos serían argumentos suficientes para que visitaran Rodizio Papalus pero, la verdad, no haría justicia si no comentara que tenemos unas zonas ajardinadas en las cuales se encuentra nuestra piscina privada para los clientes del restaurante y una zona adaptada donde

los má pequeños disponen de juegos y de una monitora que los supervisa, en todo momento, mientras los padres disfrutan de nuestra gastronomía.

Les esperámos! Deseo que se animen a visitarnos para disfrutar de Rozio Papalus.

www.cafeambllet.com Francesc Murgades

Us ho devia En el darrer bitllet us parlava dels cuiners de demà i us prometia la meva reflexió sobre els futurs cambrers, maîtres, caps de sala, o com vulgueu dir-los, que s’estan formant a les nostres escoles. Ells també participaven en el setè concurs de joves cuiners i cambrers que la revista Cuina organitzà junt amb el departament d’Ensenyament de la Generalitat.

I el cert és que, mentre en el capítol de la cuina, com ja vaig comentar, es notava un gran desfici per tot el que suposés creativitat, en detriment de les coses bàsiques com el punt de cocció o l’equilibri d’ingredients, en l’apartat del servei, es feia evident que fa temps que no ha crescut res de nou sota del sol. Que seguim ancorats en el plantejament decimonònic i servil que té el màxim exponent en la prohibició dels cambrers britànics de parlar amb els comensals durant el banquet i que obliga a un i altre a conèixer el llenguatge no verbal. Allò de posar els coberts junts o de tocar la copa amb el ganivet.

Potser per això, a les escoles actuals es segueix ensenyant als futurs cambrers a parar la taula, a transportar bé els plats i, per culpa dels deliris de cuiners i cellerers, a donar explicacions dels plats presentats o dels vins que criden l’atenció del client a mesura que ressegueix encuriosit el missal que els llista. Explicacions que, lògicament, no solen anar més enllà de la nota de tast de la contraetiqueta.

Però no els culpo a ells. Si a més de “transportistes de plats” han de ser simples “explicadors de plats i vins”, és perquè l’egocentrisme dels cuiners no els deixa espai per respirar. Fins i tot els steaks tàrtars o les crepes, fins ara patrimoni i orgull del maitre que ho preparava davant del client, surten ara acabats de la cuina.

Tot el poder pel soviet!!

Així, difícilment tindrem vocacions. Parleu amb les escoles i us explicaran com els cursos de cambrer es nodreixen de l’excés d’aspirants a cuiner. Ho tinc molt clar. O els busquem noves tasques o, agradi o no, el futur és dels robots.