cafèambllet · Edició 242 · Setembre

@_cafeambllet Setembre 2011 · nº242 · Any VI · La Selva i l’Alt Maresme · 686 991 137 · noupaper@gmail.com

Marxa de Torxes a Blanes PÀGINA 18

Montserrat Candini, Pepa Celaya i Alícia Sánchez-Camacho fan públic el seu patrimoni PÀGINES 12 i 12

“Quan una persona té un infart a Calella, se l’ha de derivar a un altre hospital que tingui unitat coronària. A partir d’ara aquest servei podria tenir demores importants. El cor, que és un múscul, pateix més temps i les seqüeles són greus i podrien quedar críticament irreversibles.

Dr. Pere Lanau, treballador del S.E.M. a Calella

“Les brusquesretallades actuals s’acompanyaran d’augment de la mortalitat. ” Andreu Porta-Sánchez Metge · Servei de Cardiologia de la Vall d’Hebron “Les retallades poden posar en perill la seguretat dels pacients” Comunicat dels 4 col·legis d’infermeria de Catalunya

“En casos d’accidents de trànsit, embòlia cerebral, descompensació diabètica, atac de cor, l’afectat no podrà ser atès de manera adequada. La salut al Vallès està sota risc· Comunicat de l’Associació de Facultatius de l’Hospital Mútua de Terrassa Planes 14, 15, 16 i 17 Editorial, plana 2

2

AGOST RE-TWEET

Tens Twitter? Segueix-nos!

Els 10 primers ‘followers’, estan convodats a un bon àpat!!!

@_cafeambllet

EDITORIAL

Secretisme intol·lerable al Departament de Salut Josep Trias, de la Regió Sanitària de Girona s’ha negat en repetides ocasions a donar la informació de quants pacients en estat crític han salvat la vida l’any passat als CAPs que ara tanquen. Què està amagant?

El govern de la Generalitat ha aprofitat els mesos d’estiu per aprofundir en els plans de retallada al sector de la sanitat pública, amb la intenció d’agafar la ciutadania distreta i desmobilitzada.

Així, mentre tots érem a la platja, des del Departament de Salut s’afanyaven a concretar tancaments i ‘reorganitzar’ els serveis.

Però si algú havia quedat ‘de guàrdia’, si algú preguntava sobre els detalls dels tancaments, l’opacitat i la manca de transparència era total i intol·lerable. I encara ho és.

Un exemple: des que el Departament va decidir els tancaments als serveis d’urgències nocturns de la zona de la Selva Interior, diverses associacions, moviments ciutadans i periodistes es van interessar per una dada clau a l’hora de poder valorar l’impacte dels canvis proposats pel Departament.

Així, si es tanquen 8 CAPs a la zona i es centralitzen els

serveis a Santa Coloma, per tal de valorar la decisió és imprescindible conèixer la feina que es feia fins ara en aquests centres que a partir d’ara estaran tancats. Quantes urgències s’atenen al CAP de Breda o Anglès entre les 12 de la nit i les 8 del matí? Quantes d’aquestes urgències eren vitals? Quants infarts i crisis asmàtiques s’atenen?... La única ‘explicació’ és que aquests centres estan ‘infrautilitzats’...

La pregunta, llavors, és: a partir de quin número de vides salvades és rendible un centre per al conseller Boi Ruiz?

Hi ha més. Tot i que des del Departament sempre s’ha insistit en que les desicions en aquest tema tan important serien fruit de la negociació i de l’avaluació de les necessitats concretes de cada territori, d’això res de res. El Departament tira pel dret i els ajuntaments s’asabenten per la premsa de com serà la sanitat al seu municipi en el futur. Un exemple: el passat

30 d’agost al matí ens vam posar en contacte amb l’alcalde de Breda, Jordi Iglesias (CiU) per demanar-li dades concretes sobre la tipologia d’assistències que feia el CAP de la seva població. El batlle va afirmar que ell no posseia aquesta dada i que, a més, ignorava la data exacta de tancament del servei. Dues hores més tard, el diari El Punt informava que aquesta data era el 12 de setembre. A correcuita, els ajuntaments de la zona van haver de penjar cartells informant a la població sobre el que cal fer ara en cas d’urgència nocturna.

Un tall de carreteres pel pas d’un correfoc s’avisa amb més temps.

Josep Trias, de la Regió Sanitària de Girona s’ha negat en repetides ocasions a donar la informació de quants pacients en estat crític han salvat la vida l’any passat als CAPs que ara tanquen. Què està amagant?

L’estudi d’audiències que mesura els consums de mitjans de comunicació a Cataluya confirma el cafèambllet com a líder i el situa com la publicació gratuïta més llegida de la província de Girona, un 49.000 lectors per edició.

Un lideratge que no és casual: cada mes posem al carrer més exemplars que cap altra publicació de la zona: 30.000 exemplars que són 30.000 oportunitats de posar-se en contacte amb els seus clients.

www.cafeambllet.com noupaper@gmail.com 972 160 747 686 99 11 37

AGOST

3

4

AGOST fotonotícia

7 anys de vehicles clàssics Després de mesos de trucades i reunions, al mes d’agost de 2005 Ramon Ramos Poveda veia acomplit el seu objectiu: fundar un club on compartir amb d’altres persones la seva passió pels cotxes clàssics. Avui, 7 anys després el club compta amb la participació de 25 coleccionistes i ja té un lloc destacat a l’espai lloretenc. Així, i durant els últims 7 anys, cada segon diumenge de mes es troben a Lloret un grup d’apassionats dels cotxes que –acompanyats per les seves màquines- atreuen els curiosos i els interessants en aquest món de ferros antics i elegants. El passat diumenge 7 de setembre 37 cotxes de diverses categories i tots molt ben conservats van trobar-se per celebrar l’aniversari del club. Els assistents van celebrar l’efemèride degustant coques, brindant amb cava i moscatell i, sobretot, parlant de la seva afició: els cotxes. fotonotícia

Un magnífic sofà grontxador!

El Grup de Vall el Vilar (Fundació Aspronis) va celebrar el passat 19 de juny un festival al teatre de Palafolls en benefici del centre Pinya de Rosa. Gràcies a les aportacions dels assistents es va poder comprar un sofà-gronxador i ara estem pendents de l’adquisició d’un gronxador adaptat per cadires de rodes. Grup de pares del centre Pinya de Rosa.

AGOST la selva

la selva

Deixaran de vendre megàfons i làsers a Lloret Membres de l’ajuntament es reuneixen amb representants de la comunitat índia de comerciants · Etiquetatge, venda d’alcohol, horaris comercials van ser alguns dels temes tractats en una reunió “molt positiva” L’alcalde, Romà Codina i Maseras, i el regidor de Comerç, Jordi Orobitg, s’han reunit recentment amb representants de la comunitat índia de comerciants de Lloret de Mar. Aquest col·lectiu, com és sabut, té un important pes en el comerç local.

L’objectiu de la reunió era conèixer de primera mà els interlocutors d’aquest col·lectiu, establir-hi un contacte directe i tractar diferents temes vinculats a la seva activitat comercial. En aquest sentit s’han tractat diferents aspectes referents al compliment de la normativa comercial (etiquetatge, venda d’alcohol, compliment d’horaris comercials i evitar certes pràctiques de venda, entre d’altres) i l’Ajuntament els va mostrar la seva preocu-

pació per les nombroses molèsties que ocasionen els megàfons i els punters làsers que venen en els seus establiments.

La reunió va ser valorada positivament per ambdues parts, i per part d’aquest col·lectiu de comerciants es va comprometre a, una vegada finalitzats els estocs de megàfons i punters làsers, deixar de vendre aquests articles, que provoquen importants molèsties a ciutadans i visitants. Per altra banda, l’Ajuntament va adquirir el compromís d’estudiar la revisió de l’horari comercial de cara a properes temporades turístiques. D’aquesta revisió se n’hauria de parlar també amb els presidents de les Associacions de Comerciants del Rieral i del nucli antic.

Càsting per a TV3 a Lloret El passat 7 de setembre va tenir lloc un càsting per triar figurant i actors amateirs per a la novel·la “La Riera” per a gravar seqüències al Casino de Lloret de Mar. Així doncs, atents a La Riera... veureu algun lloretenc!

Els ‘pequinaires’ la tornen a muntar El passat 3 de setembre l’Associació Gent de Barri de Pequín de Calella va organitzar la XXI Revetlla a la Plaça dels Pequinaires de Calella. A la festa hi va haver entrepans, pernil, coca i cava i l’actuació del grup musical Esquitx. Amb els ingressos obtinguts l’associació finança la cantada d’havaneres l’últim diumenge de juliol, el guarniment dels carrers del barri per Nadal i el manteniment del local social.

5 L’organització de Sa Costa Barrakes vol agraïr la col·laboració de les següents empreses, que han contribuït a que un any més, tinguem unes grans barrakes. Gràcies!

6

AGOST breus

Tornar al cole amb la Creu Roja La retrobada amb els amics, les aventures compartides durant les vacances i el repte de tornar a la rutina forma pert del record de tots els que fa temps que han abandonat les aules. Un record indestriable de l’olor de quaderns nous, motxilles lluents i llàpissos encara llargs.

Amb la intenció de que ningú en el futur recordi aquest dia com un dia de mancances i privacions, la Creu Roja de Blanes, Lloret i Tossa posa en marxa la campanya “Tornem al Cole” que té com a objectiu que tots els nens i nenes de les nostres escoles comencin el curs amb el seu material en perfectes condicions. Per això demana a tothom que pugui i vulgui participar que porti qualsevol material escolar: llibretes, llàpissos, bolis, carpetes, colors, gomes d’esborrar, maquinetes... Per entregar el material podeu adreçar-vos a les següents adreces: Blanes: oficina Creu Roja a c/ Francesc Macià 26. Horari de 9 a 14h. · Lloret de Mar: Centre Civic del Rieral a c/ Joan Fuster i Ortells 14. Horari de 9 a 13 i de 16 a 18,30h. · Tossa de mar: A Serveis Socials Avd. La Palma 10 ( Casa Zuguel).

Horari de 9 a 14h.

lloret

‘Llista negra’ per a empreses incumplidores L’Ajuntament de Lloret de Mar crearà un registre unificat per identificar les empreses que acumulen denúncies per males pràctiques i incompliment de les normatives · Es centralitzaran les vies d’entrada de denúncies i reclamacions atenent també les presentades pels ciutadans i empreses afectades La comissió tècnica formada per tècnics municipals dels serveis jurídics, departament d’activitats, Policia Local i Lloret Turisme, així com regidors de les àrees implicades, encarregada de presentar pla d’actuacions i mesures d’ordenació turística ha impulsat una nova iniciativa.

La acció consisteix en un registre que centralitzi les denúncies i reclamacions cursades pels diferents departaments municipals.

L’objectiu de la mesura és unificar la informació per

veure les zones i empreses que acumulen més incidències per així prioritzar l’activitat inspectora. La mesura busca també simplificar i agilitzar l’activitat inspectora i així millorar la tramitació de les sancions a les empreses que incompleixen les normatives. Aquest registre també inclourà tots els àmbits del sector turístic com són hotels, comerços, tour operadors, bar i restaurants i serveis complementaris.

Per altra banda per part de l’Ajuntament també és vol

fer partícips a la ciutadania de Lloret que fa poques setmanes va manifestar contundentment la seva postura de rebuig a aquests males pràctiques. En aquest sentit es milloraran els mitjans actuals perquè els ciutadans puguin fer arribar les seva aportacions i denúncies.

S’habilitarà una bústia de comunicats a la web www. lloret.cat que completarà elsactuals serveis de l’OIAC i web municipal que existeixen per comunicar-se amb l’ajuntament.

AGOST

7

8

AGOST pineda de mar

La Fundació Carreras recolza un curmetratge que es rodarà a Pineda de Mar “Daniel” explica la història d’un nen malalt de leucèmia i està dirigit per Xavi Rull Daniel és un nen de 10 anys que té leucèmia en fase terminal. Tot i que els metges li han augurat pocs dies de vida, ell segueix miraculosament viu. La seva mare, angioxada pel seu estat, es posa en contacte amb un metge per intetar esbrinar què li passa al seu fill, tot i que la resta de la família no sembla estar gaire d’acord. Aquesta història, tot i que podria ser perfectament veritat, és la que explicarà “Daniel”, un curtmetratge del novell director de cinema pinedenc Xavi Rull. Els propers dies 15 i 16 de setembre es rodarà a una casa particular de Pineda de Mar aquest treball que ha rebut el suport de la Fundació Carreras contra la leucèmia. Daniel és una producció de Noctambule Cinema.

Joan Valentí (Panlo) Actor actualment vinculat a

TV3 on interpreta un dels personatges de la Família del Super 3 al Canal Super3. També ha aparegut a sèries com “Temps de silenci” o “Majoria Absoluta”. A més, compta amb experiència al teatre, havent format part de la coneguda companyia “Els Comediants” i participat en la shakespeariana “Nits de Reis” al TNC. També ha participat en llargmetratges i compta amb experiència com a clown

Jaume de Sans

(metge) Actor veterà amb àmplia experiència al món del cinema. També és guionista, productor i director. Últimament ha centrat la seva carrera en la participació en una vintena de curtmetratges, a més, també compta amb experiència en televisió, on ha interpretat el personatge d’en Clua a la sèrie de TV3 “El cor de la Ciutat”

Victor Martínez (Daniel)

Actor precoç que vol dedicarse a la interpretació des de ben petit, ja que amb només dos anys va fer el seu primer anunci. Des de llavors compta amb molta experiència en publicitat, havent participat en anuncis de marques com Nestlé, la Creu Roja o Nesquick. També ha aparegut en catàlegs, ha participat en videoclips, en varis curmetratges i a un llargmetratge.

Cristina Rodriguez

(Marta) · Compta amb experiència teatral però la seva carrera es centra especialment al món de l’audiovisual, havent participat recentment en molt curtmetratges en 35mm i 16mm, vinculats a l’escola ESCAC, entre els que destaca “Yo Elefante” de Pablo Larcuen.

També té experiència al medi televisiu havent aparegut a sèries com “La Baronesa” de Telecinco i “El Barco” d’Antena 3

Victor Albero (Marc) Tret d’un anunci quan era petit, aquest actor de Premià de Mar no té més experiència al món del cinema. Tot i així, l’equip de Daniel s’enorgulleix de comptar amb ell i descobrir-lo, esperant que l’experiència només sigui un punt de partida d’una profitosa carrera.

10

AGOST lloret

Un dels Hotels Evenia, premiat per Trip Advisor L’Hotel Evenia Rocafort –que pertany a la cadena d’hotels originària de Lloret de Mar- ha rebut el Certificat d’Excel·lent per l’any 2011 per part de TripAdvisor for Business. A través d’una carta, la presidenta d’un dels portals més importants de viatges del món, Christine Petersen, ha notificat que l’Evenia Rocafort és mereixedor d’aquest certificat ja que ha aconseguit una valoració de 4 sobre 5 estrelles per part dels usuaris de l’establiment hoteler.

La representant d’aquest portal d’Internet ha assegurat que ha de ser un motiu ‘d’orgull’ ja que és fruït de les bones puntuacions que ha obtingut l’hotel de

forma continuada per part dels seus usuaris de TripAdvisor. A partir d’ara, els hostes que s’allotgin a l’hotel Evenia Rocafort, podran veure el certificat a la porta d’entrada per fer-los saber que compta amb una de les recomanacions més importants i efectives: la dels propis clients.

Els representants d’Evenia Hotels s’han mostrat agraïts pel guardó i han assegurat que la seva intenció és seguir treballant per aconseguir la satisfacció dels clients. Evenia Rocafort és un petit hotel situat en una zona estratègica de Barcelona amb un tracte personalitzat per tal d’oferir un allotjament de qualitat al centre de la Ciutat Comtal.

lloret

Menys pressupost, la mateixa festa El castell de focs, seguit per multitud de persones des de la platja i el Passeig Marítim, ha estat l’acte de cloenda de la Festa Major a Pineda.

Una festa amb menys pressupost, però no amb menys participació; l’alt grau d’implicació de les Entitats del municipi han estat un element clau.

La Festa Major d’enguany de Pineda va començar amb la repicada de campanes i encesa del campanar i la posterior lectura del pregó, a càrrec de Ràdio Pineda amb motiu del 30è aniversari de l’emissora mu-

nicipal.

Durant aquests dies ha hagut activitats per a totes les edats, gustos i interessos, una setantena de propostes on el denominador comú ha estat l’activa participació de les entitats i la gran assistència de públic. Escenaris a les places d’Espanya, del Mar, Pubilla, Mèlies i Sant Pere Pescador, la platja dels Pescadors, la platja dels Pins i el pati de Can Comas

han fet possible que la festa fos present a tot el municipi: Balls populars, xeringada, escuma, gegants, castellers, concerts, festa jove, cursa de burros, cursa de trastos, esports, guarniment del carrer Major (el món de les lletres), invasió turca (la novetat d’enguany), correfoc, homenatges a les peixateres, sardinada, havaneres, puntes de coixí, dibuix, teatre, vermut solidari...

Com a convidats institucionals varem comptar amb la presència de la Ministra Carme Chacón, que va assistir al concert de l’Orquestra Malavella, el diumenge 28 i el dilluns, 29, de l’Alcaldessa de Sant Pol de Mar, Montserrat Garrido, que va assistir a l’Ofici al Sant Patró i va ballar el Contrapàs de Pineda a la plaça Catalunya.

Precios por habitación para el año 2011.

Contratación mínima por SEMANAS: Para o dos personas: 110 euros por semana (IVA no ilncluido) Servicios que ofrece el hostal a sus clientes: Baño con agua caliente en todas la habitaciones.

Sabanas y toallas limpias semanalmente. Entrada y salida las 24 horas del dia con total dicreción. Cafeteria en el mismo edificio. WI-FI gratuito las 24hs.

Situado a cinco minutos de la playa y del puerto. Parada de autobuses: estación de tren, centros comerciales, zonas lúdicas.

Ideal para pasar una buena temporada a muy buen precio.

AGOST

11

12

AGOST

917.000 euros anuals per a ‘càrrecs de confiança’ PSC, CiU i ERC anomenen 23 ‘assessors’ de la Diputació de Girona · Per accedir a aquests càrrecs (amb sous d’entre 25.000 i 60.000€) només cal comptar amb la ‘confiança’ del partit. · Albano Dante Fachin La notícia la publicava el Diari de Girona el passat 26 d’agost: la Diputació de Girona tindrà 23 ‘assessors’ anomenats a dit pels partits amb un cost per als pressupostos públics de 917.000 anuals.

Aquests ‘càrrecs de confiança’ són designats pels tres partits que tenen representació a la Diputació (PSC, CiU i ERC)

47.000 euros per l’Àfrica Ajudar econòmicament a un dels continents més afectats per la pobresa extrema sempre està bé. Però els 46.755,38 euros que destinarà el Dipsalut cada any no són per l’Àfrica de la fam, les guerres i la injustícia.

Són per a Àfrica Masó i Sumsí, regidora de CIU a l’Ajuntament de Sant Gregori (3.200 habitants). El seu càrrec és un nomenament ‘a dit’… no hi ha oposicions ni titulació mínima exigida. L’única condició és tenir la ‘confiança’ dels que creen el càrrec al Dipsalut. La seva funció serà la de

i l’únic requisit que ha de complir és el de ser ‘de confiança’ d’algun partit. Així, aquests 23 gironins accedeixen a uns llocs de feina amb sous d’entre 25.000 i 60.000 euros sense necessitat de passar cap oposició, ni ser elegits a les urnes, ni tenir cap titulació ni tan sols, haver passat cap exàmen psicotècnic. A aquest gairebé milió d’euros que cobraran els

“secretària de presidència” del Dipsalut. Això no va passar en plena bonança econòmica. Aquest càrrec es va anomenar el 22 de juliol de 2011.

Cal dir en defensa de l’anomenament que Àfrica Masó i Sumsí ja té experiència en càrrecs polítics posats a dit: al 2007 va ser “assessora de la Diputació” amb un sou de 35.000 euros.

L’any 2003 l’Àfrica va tenir una feina guanyada sense oposicions i sense ser triada per votació: “Auxiliar del grup de CiU a la Diputació de Girona. Sou: 1200 euros x 12 pagues ·

‘assessors’ cal sumar-hi els sous dels càrrecs electes i dels càrrecs de confiança d’institucions com el Dipsalut (veure requadre).

Cal dir, però, que a l’apartat dels `càrrecs de confiança’ també ha arribat l’austeritat: l’any passat, en comptes de 917.000 euros, la factura va ser de 1,5 milions.

Els patrimonis dels senadors ja són públics La plana web del Senat és va col·lapsar pocs minuts després de que passessin a ser de domini públic els béns patrimonials de ‘sus señorías’.

Fins ara, les dades disponibles eren les dels sous que percebien per la seva pertinença a la cambra però no els seus béns i ingressos.

A la nostra zona han estat 3 persones les que han fet públiques aquestes dades: la senadora Pepa Celaya (PSC), la senadora Montserrat Candini (CiU) i la senadora Alicia Sánchez-Camacho. (veure quadres a la plana següent) A la demarcació de Girona també han fet públics els seus béns altres senadors i diputats. Un exemple és el de Rosa Núria Aleixandre (CiU) que ha declarat 57.000 euros en comptes corrents, 2 cases i un cotxe de la marca Jaguar S Tipe. També a les comarques gironines el senador Miquel Bofill Abelló (ERC) ha declarat 66.000 euros a comptes corrents, 14.000 euros en bons de la Generalitat i 16.000 en fons d’inversió, així com dues vivendes i 3 terrenys forestals.

Qui vulgui consultar més dades sobre els patrimonis dels seus representants a les cambres (Senat o Congrés) ho pot fer a www.senado.es o a www.congreso.es

AGOST

* Només s’inclou el sou base més els complements per ser de fora de Madrid. No s’inclouen les compensacions que en cada cas puguin tenir les senadores com a membres de comissió, portaveus, etc. ** A la declaració presentada al Senat, Sánchez-Camacho no havia inclòs el seu patrimoni immobiliari a causa d’un ‘error’. La senadora blanenca presentarà aquesta informació la propera setmana.

13

14

AGOST

“Quanta gent morirà per culpa de les retallades?”

Mentre el govern intenta traslladar el missatge de que el servei sanitari no s’està veient afectat, creixen les veus en la direcció contrària Metges, infermeres, tècnics i sindicats adverteixen: les retallades a sanitat tindran un impacte important a la salut dels ciutadans.

Com no pot ser d’una altra manera, el Govern de la Generalitat intenta treure ferro a les conseqüències de les retallades que està portant a terme a la sanitat pública catalana: “Les urgències estan garantides”, “la qualitat de l’atenció no es veurà afectada en cap cas”, “només es tracta d’una reordenació dels recursos”, “només hauran d’esperar els que tinguin patologies no greus”... El passat 9 de setembre la Generalitat va anar un pas més enllà i va fer públic un comunicat on “es valora molt positivament la posada en marxa del nou model d’atenció sanitària urgent”...

Però aquesta només és la versió del govern. Al carrer, als despatxos mèdics, a les empreses i a les universitats la sensació és molt diferent. El passat 8 d’abril Metges de Catalunya (MC) –el sindicat que representa a la major part dels metges al nostre país- feia una afirmació contundent: “El conseller Boi Ruiz està jugant brut i està amagant les conseqüències reals del pla de xoc que està portant a terme”.

I no són els únics que veuen amb preocupació la situació.

Ictus: Quan més ràpid, menys morts “Denunciem que ara mateix, a l’Hospital de Bellvitge, no s’està complint el “Codi Ictus” explica en un comunicat el sindicat CGT d’aquest

gran hospital de Barcelona.

El “Codi Ictus” és un protocol d’actuació que permet tractar els infarts cerebrals amb rapidesa. “Ara mateix –continua el comunicat- l’atenció d’aquests tipus d’infart està veient enderrerida la seva atenció en un mínim de 12 hores (...) ja que dels 6 centres on es concentrava el Codi Ictus abans de les retallades, ara només en queden 2 i un és Bellvitge on les nostres unitats de Neurologia i Neurocirurgia han estat retallades en un 33%”.

Una dada preocupant si tenim en compte les paraules del doctor Álvarez Sabin, de la Sociedad Española de Neurologia: la intervenció ràpida en casos d’ictus “suposa salvar la vida de més de 6000 malalts dels 38.000 que cada any moren a Espanya” i recorda que “la sanitat espanyola disposa de 25 o 30 unitats d’ictus de les 95 o 100 que hauria de tenir”... i això ho va dir abans dels tancaments a causa de les retallades. “Estan jugant amb la vida de les persones” afirmen des de Bellvitge.

Politraumatismes greus: de 10 a 6 centres Els politraumatismes greus –molt comuns en accidents de trànsit- fins ara eren atesos a 10 centres mentre que ara només 6 hospitals es podran fer càrrec, segons el sindicat

de l’Hospital de Bellvitge, “un dels Hospitals en els quals es va a concentrar l’atenció a aquesta especialitat i on la unitat de Traumatologia ha estat retallada des del passat 23 de Maig en un 50%.

A menys intervencions...

La doctora Eulàlia Escolà, delegada de Metges de Catalunya a l’Hospital Moisès Broggi explica que “s’han suspès 40 intervencions quirúrgiques programades al mes de juny per manca d’anestesistes” i va denunciar que aquesta retallada “ha traspassat les línies vermelles de la qualitat assistencial”. El diari El País el passat 13 de juny posava xifres a l’impacte de les retallades a les llistes d’espera: “els pacients que esperen per ser intervinguts hauran d’esperar vuit mesos de mitjana per entrar en un quiròfan, el 50% més que l’any 2010”.

Una situació que preocupa al doctor Antoni Barbarà, de la Plataforma Dempeus per la Sanitat Pública. “Boi Ruiz parla del ‘petit sacrifici’ d’allargar una mica més les llistes d’espera, però les patologies no es poden aturar durant aquesta espera ja que la patologia fa el seu curs, el malat es va degradant sistemàticament, fins i tot fins la mort”. A més, i pel que fa a la ‘sostenibilitat’ del sistema Barbarà apunta: “És vella la dita de ‘pagar car el pernil

“Les brusques retallades actuals s’acompanyaran d’augment de la mortalitat” Andreu Porta, metge de la Vall d’Hebron

“Boi Ruiz parla del ‘petit sacrifici’ d’allargar una mica més les llistes d’espera, però les patologies no es poden aturar durant aquesta espera ja que la patologia fa el seu curs” Antoni Barbarà, metge

“Ens tracten com a ciutadans de tercera, volen retallar i després privatitzar en favor d’un pocs” Pere Garriga, alcalde d’Arbúcies

barat’ i en aquest cas es pot aplicar perfectament: quan més tard es faci una actuació, la intervenció serà més difícil, més complicada, més insegura i més cara”.

El metge resident Andreu Porta-Sánchez, del Serveis de Cardiologia de la Vall d’Hebron, ho plasmava en una carta enviada a El Periódico de Catalunya: “Les brusques retallades actuals s’acompanyaran d’augment de la mortalitat” referintse a la reducció del 50% del servei de cirurgia cardíaca al seu centre, fins ara una referència a nivell estatal.

“D’intervenir uns 10 malalts per setmana –explica el doctor Porta-Sánchez- es passarà a intervenir-ne 4. “Es tracta –explica Porta Sánchez- de malalts amb estenosi aòrtica severa simptomàtica, malalts amb malaltia coronària severa i angina refractària, unes dolències que si no es tracten no derivaran només en un augment de les consultes d’urgències, ja saturades, sinó que es pot manifestar en forma d’edema pulmonar brusc o infart de miocardi, patologies amb una mortalitat pre-hospitalària de prop d’un 25%.

Marina Saavedra, de CCOO de l’Hospital de Calella assegura que “des de que han començat les retallades el termini per intervenir malalties oncològiques ha augmen-

tat en dos mesos encara que s’hauria d’intervenir en un mes com a màxim” I en cas d’urgència?

Els serveis d’urgències també estan experimentant grans canvis com a conseqüència de les retallades pressupostàries. Arreu de Catalunya es succeeixen tancaments de Centres d’Atenció Primària (CAP), sobretot en horari nocturn. A la comarca de La Selva els tancaments de CAPS estan sent massius. El passat dia 12 de setembre s’han tancat les urgències nocturnes de Breda, Hostalric, Sant Hilari, Arbúcies i Anglès. La recomanació que es fa des del Departament de Salut per als ciutadans d’aquesta zona és la de trucar al 112, on un operador podrà “resoldre les consultes mèdiques dels usuaris durant la nit o activar els diferents protocols” com per exemple la visita a domicili o un transport sanitari. Però aquesta solució no ha estat ben rebuda a la comarca de La Selva. A l’editorial del diari El País titulada “Las urgències son vida o muerte” l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga és contundent: “Diuen que és un radi de 30 minuts. I no ho és, primer perquè estem a una zona amb unes condicions climàtiques adverses a l’hivern. Les carreteres acaben glaçades i és complicat fer aquest recorregut en mitja

AGOST hora”, una situació que també pot aplicar-se a poblacions com Sant Hilari o Breda. Garriga afegeix: “Ens tracten com a ciutadans de tercera, volen retallar i després privatitzar en favor d’un pocs (...)

Diuen que no hi ha tantes urgències... i què passa amb els trenta casos que tenim i que són qüestió de vida o mort?” es pregunta l’alcalde.

A això cal sumar els tancaments recentment anunciants dels CAPs de Tossa, Lloret i Blanes. A aquests pobles, a més de l’opció de trucar al 112, els ciutadans que tinguin una urgència poden anar a les urgències de l’Hospital de Blanes, la qual cosa preocupa a l’alcalde Josep Marigó ja que “les urgències de l’hospital de Blanes ja estan prou saturades”. Una saturació a la que s’ha de sumar el tancament per les nits del CAP de Lloret de Mar, on cada estiu s’atenen, a més de les urgències de la població estable, les dels milers de turistes que estiuegen a la població.

Però les retallades no només afecten als CAPs. Segons explica a CatalunyaPress Marina Saavedra, delegada de CCOO a l’Hospital de Calella, les urgències “s’han col·lapsat molts dies, ja que és una zona on hi ha molta població de la tercera edat amb malalties cròniques que acudeix amb assiduïtat”. La infermera Ana Caro –a l’atur des del mes de març- explica que la seva plaça a les urgències de l’Hospital de Vall d’Hebron “ha estat suprimida i al meu lloc no hi treballa ningú”. Caro es pregunta “què passarà si arriba un infart i no es pot admetre per manca de llits?”

Menys ambulàncies...

El Departament de Salut intenta tranquil·litzar als ciutadans que perden els serveis d’urgències nocturns assegurant que en cas de necessitat el 112 podrà activar serveis d’ambulància per tal d’atendre les necessitats que es puguin presentar durant la nit. Però les tisores de les retallades també han arribat al servei d’ambulàncies. “Quan una persona té un infart en una situació com Calella –explica Pere Lanau, treballador del SEM- se l’ha de derivar a un altre hospital que tingui unitat coronària i ara el servei de transport tindrà una demora important i el cor patirà més i les seqüeles seran més greus o irreversibles”.

Segons els sindicats del sector del transport sanitari la reducció pressupostària farà que a Girona hi hagi 96 hores menys de serveis al dia, al Vallès Oriental (Granollers i Sant Celoni) 40 hores i al Maresme 55 hores menys al dia d’ambulàncies. Segons els sindicats “ens trobem davant un deteriorament real que posa en risc la salut de la població” i remarquen que estan “defensant els drets dels treballadors però també el dret dels usuaris a la salut i a la vida” El cas que Amadeu Olivart va explicar a una carta publicada a El Periódico de Catalunya el passat 16 de juliol exposa de manera gràfica les advertències del sector de les ambulàncies. En ple districte de Les Corts, a les 12:15 del migdia “un grup d’amics vam trobar un home estirat a terra inconscient (...) Un de nosaltres va trucar al 112 i aquí va començar el calvari: la noia que va atendre la trucada ens va passar amb un metge i aquest va començar a fer-li preguntes (...) El temps passava i no apareixia cap ambulància... 25 minuts més tard va arribar la primera unitat” La pregunta és, doncs: si l’ambulància va trigar 25 minuts a arribar a un lloc cèntric i ben comunicat com les Corts en un cas d’extrema gravetat, què es pot esperar a un petit poble de comarques com La Selva o Camprodon?

Partint de la base de que el temps de reacció de les ambulàncies sempre ha estat un tema de queixa, l’afirmació que fan els treballadors del transport sanitari ens planteja una situació bastant pitjor que l’actual: “La reducció en el número d’ambulàncies pot suposar increments en el temps d’espera actual d’entre 20 i 50 minuts”. Amb dades com aquesta, les paraules de Miquel Tomàs, metge del Vehicle d’Intervenció Ràpida de Palma de Mallorca són preocupants: “En un cas d’emergència greu, els primers instants són vitals... cal pensar que la diferència entre la vida i la mort és qüestió de minuts, de vegades de segons” Qui avisa no és traïdor La llista dels dispositius sanitaris que es veuran afectats per les retallades és gairebé interminable i encara no està tancada. Però els avisos que arriben des de diversos punts del sistema ja no deixen lloc

al dubte: contràriament al que reconeix el govern, la qualitat d’assistència es veurà afectada. Mentre el govern limita la situació a un conflicte laboral, les implicacions sanitàries seran importants, atenent al que diuen els experts.

L’Associació Professional de Facultatius de l’Hospital de Mútua Terrassa ho tenen clar: “S’anul·laran visites i tractaments amb els especialistes de reumatologia, endocrinologia i rehabilitació.. els polítics ens prometen que es garanteix la qualitat assistencial, però qui pot creure això?” i afirmen: “En casos d’accident de trànsit, embòlia cerebral, descompensació diabètica, atac de cor l’afectat no serà atès de manera adequada... la salut del Vallès està sota risc” conclouen.

Els Metges de la Divisió Hospitalària de l’ICS i facultatius de l’Hospital Germans Trias i Pujol adverteixen: “La justícia, l’equitat i l’atenció als malalts surten malparats” i afegeixen que “ni com a professionals de la sanitat ni com ciutadans de Catalunya podem consentir aquestes brutals retallades quan es malbaraten recursos en altres àmbits” Les seccions sindicals del Transport Sanitari adverteixen: “les persones que necessitin un transport sanitari

urgent es veuran afectades per l’augment del temps de resposta de les ambulàncies – que podria ser elevat- posant en risc la seva salut” El metge Andreu Porta-Sánchez insisteix: en els casos de malalties cardíaques les retallades suposaran dilacions en els tractaments, creant “situacions clíniques no reversibles i la manca d’un abordatge precoç comportarà ‘morbimortalitat’ Els quatre col·legis d’infermeria de Catalunya són taxatius: “Les retallades pressupostàries aplicades per la Generalitat en sanitat poden posar en perill la seguretat dels pacients –van indicar–. El personal d’infermeria no pot mantenir la qualitat de l’assistència que ofereixen als ciutadans” a l’hora que recorden que als centres catalans hi ha actualment 5,2 infermeres per cada mil habitants, mentre que la mitjana europea és de 8,4.

Pere Lanau, treballador del SEM de Calella denúncia que “hi ha la voluntat a nivell directiu de la Corporació de Salut Maresme i La Selva perquè desapareixi el nostre servei… la població quedaria totalment desatesa en quant a emergències” a la zona compresa entre Tordera i Arenys de Mar. El portaveu de Metges de

Catalunya a l’Hospital Josep Trueta, el doctor Josep Vilaplana va criticar fa pocs dies “la supressió unilateral de les guàrdies d’oftalmologia i otorinolaringologia, la qual cosa comportarà una clara baixada de la qualitat assistencial” Aquesta supressió obligaria a traslladar les urgències en aquestes àrees a Barcelona, cosa que, tenint en compte com està el panorama del transport sanitari, podria ser bastant complicat. Vilaplana conclou: “les retallades posen en perill la salut dels ciutadans” El doctor Antoni Barbarà afirma que el tancament de quiròfans “es podrà comptabilitzar de forma certa i dolorosa en retards, esperes, malaltia, patiment i, fins i tot, casos de mort evitable”.

El jesuïta Jesús Renau afirma: “Retallar el sistema de sanitat pública és mantenir més gent en la malaltia, fer més dura la seva vida, allargar les esperes inacabables, reduir el temps per ser ben ateses, produir un cansament que pot produir baixades psíquiques. Els sectors que tenen recursos i poden cercar altres alternatives de salut ja se’n sortiran, però els pobres no”.

Toca reaccionar Certament, la resposta a la pregunta ‘Quantes persones moriran per les retallades’ té difícil resposta, però les evidències són prou fortes com

15 per obligar als polítics que les estan posant en marxa a canviar de rumb i a plantejar-se altres mesures.

Com interpretar aquest allau de crítiques i advertències, si no? Que s’amaga darrera d’un canvi tan profund del sistema sanitari públic com el que signifiquen les retallades? Només de sentir parlar de ‘morts’ com a conseqüència de les retallades els polítics es tapen les orelles i diuen “demagògia”! Si atenem, però, a les advertències de metges i treballadors sanitaris, si mirem estadístiques, temps de reacció i diagrames organitzatius, és difícil negar que les retallades tindran conseqüències greus a la salut de la gent, tan greus com la irreversibilitat de la mort per manca d’assistència sanitària adequada. Davant d’aquesta situació és pertinent recordar el que l’economista Àngels Martínez Castells escriu al llibre Reacciona, del qual és co-autora: “Un petit número d’institucions financeres i corporacions multinacionals manipulen el mercat i determinen el nivell de vida i la supervivència de milions de persones a tot el món (…)

Les directrius neoliberals que donen cobertura política a la conjuntura econòmica de crisis (…) signifiquen retrocessos gairebé centenaris als drets socials (…) Toca reaccionar”

16

AGOST blanes

On són els polítics?

En molts casos, la resposta de la política municipal ha estat gairebé inaudible, tot i l’enorme preocupació dels ciutadans ·ADF/ Fa tres mesos els carrers dels nostres pobles estaven plens de banderoles, les bústies de casa nostra plenes de butlletins polítics i Facebook i Twitter eren terreny polític de primer ordre. Partits de tots colors convidaven a la “participació ciutadana” Només tres mesos després, però, les banderoles han desaparegut, els butlletins han deixat d’arribar a casa i els perfils a les xarxes socials estan sense actualitzar, justament quan la ciutadania està més preocupada i mobilitzada en contra de les retallades.

Així, ens trobem casos com els de Blanes o Lloret, on la truita s’ha girat i les plataformes ciutadanes són les que demanen als seus representants municipals que participin, que es pronunciïn i que surtin en defensa dels ciutadans dels municipis als que, en teoria, representen.

Blanes: on és l’alcalde?

La Plataforma Ciutadana de Blanes (PCB) va fer pública una carta dirigida a l’acalde de la població on feien palesa la seva preocupació per “la manca de resposta en defensa dels ciutadans per part de les institucions públiques, com l’Ajuntament de Blanes que vostè comanda”. “Considerem inacceptable -continuen- la passivitat amb què l’equip de govern socialista, escollit lliurement pel la ciutadania blanenca,

actua davant aquestes retallades, i la no participació en la manifestació a la qual ens vam adherir com a Plataforma Ciutadana de Blanes. Considerem que és un menyspreu a la voluntat del poble” A la carta la PCB fa un resum del que significaran les retallades per als ciutadans blanencs. “S’augmenten els temps d’espera de les proves mèdiques, s’incrementa la llista d’espera quirúrgica (...)” Es pregunta també “com es preveu que la gent gran, les persones amb problemes de mobilitat es desplacin fins l’Hospital?

La PCB també fa esment al tema del trasllat del servei de ginecologia i obstetrícia a l’hospital de Calella i recorden que “no hi ha mitjans de transport adequats i per als que van en cotxe cal recordar que el pàrquing de l’Hospital de Calella és de pagament” Josep Marigó, però, va rebutjar aquestes crítiques i va afirmar al diari El Punt Avui que “la qualitat dels serveis hauria de ser la mateixa” i que “les parteres estaran més ben ateses a Calella” On és l’alcalde de Lloret?

La Plataforma de LLoret Anti-retallades Sanitàries van emetre un comunicat per manifestar que “en aquest conflicte no ens sentim representats ni defensats per l’equip de govern de la

nostra població, en especial pel nostre alcalde Romà Codina (CiU). Després d’haver demanat públicament i en privat al senyor Codina que es pronunciés públicament (...) el nostre alcalde ha refusat defensar-nos”. Però també n’hi va haver per a l’oposició: “Manifestem la nostra decepció amb totes les formacions polítiques que encara no s’han pronunciat sobre aquest tema” i recorden que a d’altres poblacions com Sant Cugat, Ripoll, Hostalric i Vidreres diversos alcaldes “independentment del seu color polític” s’han pronunciat en contra de les retallades” A la Selva Interior, també El Moviment Ter Brugent, nascut a la zona d’Anglès i Amer, va adreçar-se als alcaldes de la zona representats al Consell Comarcal que “més enllà de la moció signada contra aquestes retallades (...) caldria alguna altre acció dels consistoris.

Valorem com a insuficient el cop de porta del Departament com a explicació de la vostra manca d’acció” Com a contrapunt d’aquesta situació, destaca l’anunci fet pel grup d’ERC d’Hostalric, que el dia 11 de setembre va confirmar que participaria en el tancament a l’interior del CAP de la població.

AGOST

17

“S’està posant en perill la Sanitat de les lanostres comarques i família reial implicada en el cas palma arena per tant la salut de molts habitants” TRIBUNA · Per Plataforma Ciutadana de Blanes Què és la Plataforma d’Usuaris?

Les associacions de veïns de Blanes van constituir a principis d’estiu una plataforma per a defensar la Sanitat .

A les primeres reunions la plataforma va decidir, que en vistes dels temps que corrien havia de ser una plataforma en defensa dels serveis bàsics, principalment sanitat i ensenyament, però sense perdre de vista altres possibles retallades.

Qui la forma?

Encara que principalment està composada per associacions veïnals de Blanes, a aquesta associació es pot incorporar qualsevol altra entitat de la pròpia localitat o d’altres localitats colindants que creguin que han de participar en la defensa dels serveis bàsics.

Com funciona?

La plataforma funciona a través

d’assemblees que es vénen realitzant tots els dimarts a les 7 de la tarda a diferents locals de les pròpies associacions, les mateixes assemblees van anomenar diferents portaveus.

Primeres accions La primera acció important de la plataforma d’usuaris, va ser participar en la manifestació convocada pel comitè d’empresa de l’Hospital de Blanes, ABS Lloret i Tossa el dia 13 d’agost i que va comptar amb una participació aproximada de 3000 persones.

La segona acció va ser promoure i afegir-se a una convocatòria sorgida a Internet de mobilitzacions i talls de carretera, que a Blanes, la plataforma d’usuaris, es va encarregar d’organitzar i mobilitzar la població el passat dia 3 de setembre.

La plataforma ha fet diferents escrits per a demanar tant a l’Ajuntament

de Blanes, com a la Direcció de la Corporació per intentar evitar o minimitzar les retallades actuals.

Seguim treballant S’ha de dir, que l’alcalde de Blanes va proposar a la plataforma participar a la comissió de seguiment creada per l’ajuntament , fet que la plataforma ha acceptat de bon grat, i per tant resta a l’espera de que aquesta, proposta sigui aprovada al proper ple.

La plataforma vol fer un esforç per convidar a unir-se a les Associacions de Pares entenent que l’ensenyament també patirà retallades a partir de setembre.

La plataforma està treballant per a fer una assemblea informativa a la població per tal d’explicar l’impacte de les retallades i possibles alternatives.

Les reivindicacions més immedia-

tes de la plataforma en aquest moment són: 1. Evitar que les parteres de Blanes, Lloret i Tossa hagin de tenir els seus fills a Calella 2. Recuperar el transport sanitari (ambulàncies) existent a Blanes abans de les retallades.

3. Evitar el tancament dels CAPs en horari nocturn.

4. Evitar deixar de tenir pediatre d’urgència a l’Hospital Comarcal durant el dia.

5. Evitar deixar de tenir ginecologia, traumatologia i cirurgia de guàrdia a urgències.

L’impacte d’aquestes mesures anomenades reorganització pel Departament de Treball no deixa de ser una altra cosa, que retallades sanitàries amb un seguit de conseqüències negatives pels als usuaris: 1. Deficiència en l’assistència, per

saturació dels serveis i manca d’especialistes: pediatria, ginecologia, llevadores, cirurgia i traumatologia.

2. Retard en el temps d’atenció en casos d’urgències.

3. Allargament de les llistes d’espera en la programació de proves complementàries.

4. Augment de llistes d’espera a quiròfan.

5. Augment d’hores d’espera al servei d’urgències de L’Hospital Comarcal de Blanes.

6. Més dificultats pels usuaris de rebre una assistència especialitzada.

Per tot això la plataforma creu que s’està posant en perill la Sanitat de les nostres comarques i per tant la salut de molts habitants.

Espai cedit: http://sanidad.democraciarealya.es/

18

AGOST

Actes de la Diada Nacional de Catalunya la família reial implicada en de Blanes per la Independència TRIBUNA · Per Tomàs Llorens Després de la constitució el mes de juliol de Blanes per la Independència (BxI), assemblea territorial de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), aquesta nova entitat blanenca es va presentar en societat el passat divendres 9 de setembre a la Casa del Poble, davant d’unes cent persones. Els convidats a l’acte foren Jaume Soler, membre del secretariat nacional de l’ANC, i en Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia a la Universitat de Girona i membre del Consell Permanent de l’ANC, la presència del qual aixecà molta expectació entre els assistents. En primer lloc, Tomàs Llorens, portaveu de BxI, explicà com havia nascut aquesta assemblea, formada en bona part per gent de Blanes Decideix, que va organitzar la consulta sobre la independència a Blanes el passat 10 d’abril i destacant la total transversalitat de la proposta que vol englobar tots els independentistes siguin quines siguin les seves idees, per això, una de les bases és la no participació en cap tipus d’eleccions polítiques de qualsevol nivell (ni l’ANC, ni BxI). En Jaume

Soler va dir que l’ANC és una assemblea unitària del poble català que es considera hereva, quaranta anys després, de l’Assemblea de Catalunya, i que vol portar el nostre país a la independència. És per això que els objectius principals, tant de l’ANC com de BxI, són treballar per a conscienciar i convèncer la societat blanenca i catalana de la necessitat d’un estat independent per

poder fer front amb més garanties als reptes socials, econòmics i culturals dels ciutadans de Catalunya, i alhora, treballar per definir el full de ruta d’aquest futur estat.

Finalment, Josep Maria Terricabras va donar, en una llarga intervenció, els seus arguments –econòmics, socials i culturals- a favor de la independència de Catalunya, en un discurs ple d’emoció i llargament

Especial Crucero con Viajes Iberia y Salida 15 de noviembre

Incluye autobús Lloret / Blanes al Puerto y regreso Perfumes del Mediterráneo

Itinerario

COSTA CONCORDIA

Día Itinerario Llegada Salida 1º Barcelona embarque 20.00 2º Palma de Mallorca 08.00 3º Palma de Mallorca - 01.00 4º La Valletta (Malta) 12.00 19.00 5º Palermo (Italia) 08.00 17.00 6º Civitavecchia / Roma 08.00 19.00 7º Savona (Italia) 08.00 17.00 8º Barcelona 13.30 -

8 días

Salidas desde Barcelona

PENSIÓN COMPLETA

Camarote Interior Camarote Exterior Camarote con Balcón

550€ 650€ 750€

Tasas incluidas

BAL - 001 -MM

Información y reserva:

Lloret de Mar: C/ Vicenç Bou, 3 · Tfno. 972 37 40 42 Blanes: C/ Hospital, 29 · Tfno. 972 35 90 63

Salida en autocar desde Lloret de Mar / Blanes al puerto de Barcelona y viceversa. Precios finales por persona, incluyen gastos de gestión y tasas de embarque, en camarote doble escogido y régimen de pensión completa, válido para la salida publicada. No indicado en nuestros precios las propinas por persona (Pago a bordo).

902 108 108

viajesiberia.com

aplaudit per les persones assistents.

Dissabte a la nit, Blanes per la Independència va prendre el relleu d’Acció Cultural es Viver, que fins l’any passat havia organitzat la Marxa de Torxes per la Independència.

La Marxa, a la qual hi van assistir més de 250 persones, sortí de davant de l’Ajuntament a les onze de la nit.

Després d’un recorregut pel centre de la vila la Marxa arribà al monument a Lluís Companys, on hi havia desplegada una estelada gegant. Allí es va fer una ofrena floral de diverses entitats (Acció Cultural es Viver, Blanes Decideix, Casa del Poble, Colla Sardanista Sa Palomera, CUP de Blanes, Esquerra Republicana de Catalunya de Blanes, Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya de Blanes, Joventut Nacionalista de Catalunya de Blanes, Manaies de Blanes, Òmnium Cultural, Penya Barcelonista de Blanes, Reagrupament de Blanes i Solidaritat Catalana per la Independència) a la memòria del president Companys i es va llegir el manifest de la Marxa de Torxes.

Després la Marxa va continuar fins a Sa Palomera, on es va hissar la ban-

dera estelada i es va cantar l’himne nacional, Els Segadors.

Els organitzadors de l’acte han destacat que consideren un gran èxit la gran afluència de públic en els dos actes, demostrant així la necessitat de la constitució de BxI per seguir treballant per la independència del nostre país a Blanes.

Per a més informació, Blanes per la Independència és al facebook i al twitter i s’hi pot contactar a través del correu blanesperlaindependencia@gmail.com Per a més informació de l’Assemblea Nacional Catalana es pot consultar el web www.assemblea.cat

AGOST

23 PUBLICITAT

Conferencia pública y gratuita de Sanergía ‘La Conexión’ El domingo 25 de septiembre en el Hotel NH Ciutat de Mataró Camí Ral, 648 · Mataró · De 10 a 13 · A cargo de Manuel ¿Qué es Sanergía? Sanergía es la energía generada por nuevas frecuencias que aparecieron en el Universo a partir del 1989. Desde entonces un gran número de personas generaron gran capacidad de sanar y canalizar información de una manera sorprendente. De ahí viene la fusión de las palabras Sanación y Energía. A la vez Salud y Energía.

Sanergía equilibra cualquier alteración de la salud; es compatible con TODO y nunca perjudicó o dañó a nadie. El sistema auto curativo se pone en marcha des de la primera sesión actuando para siempre. Más consciente, más intuitivo, más consciente de ello. ¿Qué es La Conexión Sanergética?

La Conexión Sanergética es la conexión y sintonización permanente con el campo etérico del planeta. En el “Campo” reside la Mente, tu inteligencia oculta, tu intuición. El combinar terapia vibracional, PNL, positivismo, metafísica, física quántica y ley de la atracción crea un despertar. Todos los conectados afirman haber aumentado, rápida y espectacularmente, sus poderes intuitivos y autosanadores, viviendo en un estado de tranquilidad y serenidad debido a la sintonía del cuerpo, mente, alma y espíritu con la Energía Universal (vibración 17.6) La Conexión Sanergética se hace en dos días

consecutivos, no hay contacto físico, solo movimientos de energía. Se hace una sola vez en la vida. El tomar esta iniciativa te permite avanzar por este camino mucho más equilibradamente.

Puesto que a medida que te sintonizas con estas nuevas frecuencias, te vas abriendo a una nueva dimensión. ¿Quién soy? ¿De donde vengo y donde voy? ¿Qué hago aquí? ¿Por qué estoy tan inquieto? ¿Están conectados los bebés y los animales? ¿Por qué se salvaron los animales durante el Tsunami? ¿Por qué los peces giran todos a la vez?

Las Conferencias de Manuel Pecero son de las más divertidas. Algunos las comparan con monólogos cómicos. Pero sus revelaciones os dejarán sin palabras. Ya durante sus Conferencias inicia a todos en estas energías tan tangibles.

Mis conferencias son amenas y sencillas, uso diapositivas, imágenes, se puede ver como las energías se mueven durante una sesión, hago experimentos allí mismo, con todo el público..

Si no está acostumbrado a trabajar con energías, es realmente revelador; no se lo pierda. Le prometo que mis conferencias no son aburridas, al contrario, no verá pasar el tiempo.

SOY SANERGISTA. OBTENGO EL 100% DE BUENOS RESULTADOS”

24

AGOST

Frases

Mots encreuats

La história

Per Pau Vidal · ACPG HORITZONTALS: 1. Eliminació massiva executada fora de termini. Sí, que no és poc / 2.

Profilàctic de gos. Tresor públic en mans de l’operari / 3. Aquí al cor de la nació. No pot provocar malentesos. Punt de fusió de fluids / 4. Barca que duu passatgers de caràcter explosiu.

Rim que no rima / 5. Cansat de provocar llàstima. Rendició incondicional al món de l’edició / 6. Heus-la aquí. Setrill antic per posar-hi el vinagre / 7. Síndrome cerebral causada per la falta de pitrera. Burla per incitar a acabar d’una vegada els Evangelis / 8. Trucs a cops de puny. Posar de cara però d’esquena / 9. El capciró del dit. Aprofiti material de rebuig del tricicle. Diu que no té cap / 10. Fan angúnia, de tan odiosos com són. Sistema de numeració del 0 al 7 / 11. Dels sons a la sienesa. Flirtejar amb els caps per aclarir les coses. Cul de cafè / 12. Si va a estudi és gràcies a sant Josep de Calassanç. Sorprenentment dur / 13. Envolten colls de dames girades. Funesta, com la troballa d’una mà boja.

Si uno no sabe historia, no sabe nada: es como ser una hoja y no saber que forma parte del árbol.

Michael Crichton El primer humano que insultó a su enemigo en vez de tirarle una piedra fue el fundador de la civilización. Sigmund Freud No hay rey que no haya tenido un esclavo entre sus antepasados, ni esclavo que no haya tenido un rey entre los suyos.

Hellen Keller La historia jamás parece historia cuando la estamos viviendo.

John Gardner Los seres humanos hacen su propia historia, aunque bajo circunstancias influidas por el pasado.

Karl Marx Se dice que el tiempo cambia las cosas, pero en realidad es uno el que tiene que cambiarlas.

Andy Warhol No debemos usar el pasado como muletas, sino como peldaños de una escalera.

Jorge Malaspina

VERTICALS: 1. Lletra principal del tema. Prou greixoses per ocultar els rosadells / 2. Unitat mínima de xocolata suïssa. Com

Si algo nos enseñó el siglo XX, es a ser cautos con la palabra ‘imposible’.

Charles Platt Lo que uno cuenta acerca de su pasado le va dando forma a su futuro.

Eric Ransdell Algunas personas figuran en los titulares de la prensa, pero son otras las que escriben la historia. Philip Elmer-De Witt A veces sentimos que lo que hacemos es tan solo una gota en el mar, pero el mar sería menos si le faltara una gota Madre Teresa de Calcuta Hay dos situaciones que producen historias interesantes: cuando una persona extraordinaria vive en circunstancias ordinarias, y cuando una persona ordinaria interviene en hechos extraordinarios.

Madre Jelen Prejean Cualquier cambio, por bueno que sea, cuenta inicialmente con pocos amigos que no comprenden bien los enormes beneficios eventuales y con muchos enemigos que defienden el ‘status quo’ Peter Senge

CLASSES Llicenciat en Filologia Hispànica amb experiència docent dóna classes de castellà, català i anglès per als nivells d’ESO, Batxillerat i MM.PP. Telèfon de contacte: 660340333.

Sudokus Solucions

que no és saludable porta a la insatisfacció / 3. Barrina grossa i d’aspecte força tribal. Faig anar el tornavís com una serp / 4. Marges d’error. Van fer del dret una cosa consuetudinària.

Obres laiques / 5. Et cargoles amb la senyora de la Rambla Catalunya. Grèvol benefactor tant pel cos com pel coll / 6. Xavalla deconstruïda. Submissió a les lleis d’Al·là / 7. Pot donar un indici. El bon escalador n’ha de tenir com a mínim un. Si no estigués entre l’equipatge po-

dria ser pia / 8. Suau tempesta a l’americana. És a la lògic com el bistec a la vegetariana / 9.

Origen dels iroquesos. Confederació de devots de l’espatlla.

En edat tercera / 10. Mineral cristal·litzat en (ridícula) forma d’agulla. El pare Simpson, camí del cel / 11. Metall que no mor.

Ciutadans en funcions militars.

Sempre al mig del carrer / 12.

Base de la dieta de Ciceró. Salzereda abundant per la zona del pantà.

AGOST

TAMBÉ ENS TROBAREU A STA. COLOMA DE FARNERS

25

26

AGOST

COMUNICAT ATTAC ESPANYA

Els mercats contra els ciutadans europeus, evitem el desatre!

Cal que la societat uneixi les seves forces en una resitència activa per impedir el deteriorament i la privatització dels serveis públics · L’aplicació dels plans d’austerirtat acabarà definitivament amb la democràcia Els recents esdeveniments econòmics i financers estan posant de manifest que les polítiques neoliberals aplicades pels governs europeus no només no estan contribuint a sortir de la crisi sinó que, per contra, estan aguditzant les condicions crítiques en les quals es troba l’economia en el seu conjunt i, molt especialment, les classes populars i les petites i mitjanes empreses creadores d’ocupació.

Des d’ATTAC venim insistint des de fa anys en què tals mesures, empaquetades avui en els anomenats plans d’ajust estructural i que ja van demostrar ser un fracàs en els anys vuitanta i noranta a Amèrica Llatina, han de ser àmplia i contundentment rebutjades. Considerem que és urgent canviar el rumb de la política econòmica dels governs europeus, i entenem que per a això és imprescindible així mateix que la ciutadania sigui coneixedora de les alternatives existents.

Amb aquestes últimes sobre la taula, la pressió social ha de ser l’instrument amb el qual aconseguir el canvi que necessitem com a societat. És molt probable que davant les polítiques globals guiades pels mercats, les de caràcter superficial preses pels governs siguin innòcues i la recessió s’obri de nou, aquesta vegada amb més força i es produeixi si no es canvia el rumb, una depressió econòmica i social de conseqüències impredictibles. Per poder reconduir la situació i salvar l’economia del desastre, ATTAC proposa adoptar mesures contundents per regular i controlar els mercats financers, aquestes mesures urgents són: 1. Resistència activa ciutadana davant els plans d’ajust i defensa a ultrança dels serveis públics.

Els plans d’ajust neoliberal han de ser considerats en els seus veritables termes: el resultat d’un xantatge que les grans empreses i la banca privada estan emprant per ampliar les seves ja enormes quotes de poder. En efecte, els plans d’ajust tenen lloc en un context de dominació política i econòmica dels anomenats mercats financers, que han gestionat la política econòmica dels governs en el seu benefici propi i a esquena d’una societat a la qual se li han arrabassat els seus drets democràtics més fonamentals.

Però a més, l’aplicació de tals mesures d’inspiració neoliberal comportarà un empitjorament molt acusat de la prestació pública de serveis essencials com la sanitat, l’educació, els serveis socials a les famílies, els subministraments i el transport. El mateix succeirà amb els subsidis i pensions públiques. D’aquesta forma s’aprofundeix en un camí que porta al domini de l’esfera privada també en aquests sectors, amb conseqüències dramàtiques per a la majoria de la ciutadania que des d’aquest moment disposaran de pitjors serveis públics i a preus més alts, o bé hauran d’accedir a aquests serveis públics pagant en ser privatitzats. És el camí de l’empobriment social per la via de la destrucció dels pilars restants del ja insuficientment des-

envolupat Estat del Benestar. Per això nosaltres demanem a la societat que una les seves forces en una resistència activa davant els plans d’ajust i que es posin totes les forces possibles a impedir el procés neoliberal de deterioració i privatització dels serveis públics.

2. Auditoria del deute públic de tots els estats europeus.

El creixent pes del deute públic està provocant un llast financer en els comptes públics.

L’aplicació dels plans d’ajust que exigeixen la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, per aconseguir el mite de l’estabilitat pressupostària, deteriora el creixement econòmic i dificulta la recaptació de diners per part dels estats. Aquests es veuen obligats a endeutar-se contínuament als mercats financers. Però aquest endeutament comporta assumir càrregues de deute cada vegada majors i para la devolució del qual cal tornar a endeutarse, en un procés viciós que portarà necessàriament a un estat d’ajust neoliberal permanent, que és el que es persegueix amb aquestes polítiques.

A més, aquest procés s’accelera a causa dels atacs especulatius que es produeixen cada dia als mercats de deute i que tenen com a conseqüència més immediata l’encariment del finançament dels estats, és a dir, el creixement del pagament dels interessos per part dels estats. No obstant això, molta d’aquest deute contret pels estats respon a contractes establerts amb la gran banca que ha rebut al seu torn els diners en millors condicions. És a dir, gran part dels diners que els bancs utilitzen per comprar el deute dels estats, obtenint substanciosos beneficis, és diners públics que el banc central europeu va prestar anteriorment als bancs a interès bajísimo del 1%.

Després d’haver-se fet càrrec els estats el deute privat via bancària, convertint aquesta en deute de tota la ciutadania en el seu conjunt, la crítica situació de les arques públiques hipoteca el futur d’aquesta i futures generacions i exigeix que s’estableixi una auditoria independent que determini quin tipus de contractes són il·legítims i per tant han de ser impagats o reestructurats.

Amb tal procés s’aconseguirà reduir la càrrega del deute i desactivar de forma simultània el xantatge dels mercats.

3. Regulació del sistema financer europeu i imposició d’un Impost a les Transaccions Financeres No és possible acabar amb els processos especulatius si no s’atallen des de l’arrel, per la qual cosa una mesura fonamental és regular fortament la banca i les operacions financeres. És necessari prohibir pràctiques especulatives com les operacions al descobert, així com també és necessari prohibir els productes i vehicles financers més propensos a l’especulació com els Credit Default Swap (CDS) o Hedge Founds. Per desincentivar l’especulació i incrementar la recaptació fiscal és necessari també establir un nou impost a les

8

propostes per salva l’economia del desastre

1

Resistència activa de la ciutadania davant els plans d’ajust

2

Auditoria del deute públic

3

Regulació del sistema financer i creació d’un impost sobre transaccions financeres

4

Creació d’una agència pública de qualificació

5

Harmonització fiscal d’Europa

6

Eliminar els paradisos fiscals

7

Creació d’una banca pública

8

Nou estatut del Banc Central Europeu

transaccions financeres que dissuadeixi tot tipus de transaccions financeres que especulen en el curt termini, que són les responsables de la crisi actual i que per cada euro que circula actualment en l’economia real, ho facin més de 60 euros en l’economia virtual, havent convertit el Món globalitzat en un casino financer. Les finances han d’estar al servei de l’economia productiva, i això requereix restringir tota possibilitat que puguin funcionar de forma relativament autònoma i descontrolada, enriquint a unes minories a costa de les majories i provocant greus crisis a tot el món.

4. Creació d’una agència pública de qualificació. És també necessari defensar-se de l’omnímodo poder de les agències de qualificació crediticia privades, regulant i restringint el seu accés a la qualificació dels mercats de deute públic i creant

una agència de qualificació alternativa de naturalesa pública. Només així serà possible permetre que els mercats financers compleixin la seva funció essencial, impedint que empreses privades, aliades dels grans grups financers, com les agències de rating puguin determinar les polítiques dels estats en moure el mercat amb la facilitat, poc rigor i arbitrarietat amb el qual ho vénen fent.

5. Promoure l’harmonització fiscal d’Europa.

Cal incrementar el pressupost de la Unió Europea i democratitzar les seves institucions fins que siguin plenament legítimes i estiguin subordinades als desitjos de la ciutadania, això ens portaria a llarg termini a la necessària refundació de l’actual Europa neoliberal, en els seus tractats, i la la obertura d’un període constituent autènticament democràtic.

Amb això present, de moment cal pressionar perquè s’estableixi un sistema fiscal progressiu que permeti la transferència de rendes des dels molt rics cap a les classes populars dels diferents països membres, per a això és necessari recuperar l’impost del patrimoni, successions i donacions i altres impostos que graven la riquesa, pujar els tipus impositius de les classes més acomodades, incloure nous trams en els impostos de la renda i de societat, pujar els tipus impositius al capital i prohibir les transaccions financeres amb els paradisos fiscals. En definitiva, cal promoure una Unió Europea que es defineixi com un espai d’autosuficiència fiscal i financera amb plena capacitat per imposar controls de capitals i que prohiba la competència fiscal entre països, alguna cosa que només s’aconseguirà amb l’harmonització i justícia fiscal i la prohibició de transaccions amb paradisos fiscals.

6. És urgent abolir, d’entrada, els paradisos fiscals en l’entorn europeu A Europa, fins i tot en el si de la UE, existeixen diversos estats i territoris que són de facto centres offshore extraterritorials o paradisos fiscals. És palès que aquests constitueixen una poderosa eina dels poders financers globals en honor del domini absolut de l’economia i això soscava contínuament el poder de decisió dels governs i la democràcia.

Les autoritats Europees han d’actuar per acabar amb el secret bancari que distingeix a aquests territoris, que fa practicamente impossible la persecució del frau, corrupció i del delicte fiscal i financer.

Per mitjà dels paradisos fiscals el poder financer disposa de dues armes de destrucció financera i fiscal massives que utilitza impunement en el seu benefici: L’opacitat que impedeix el control de l’evasió, frau i delinqüència fiscal i financera, així com la competència i el dúmping fiscal que aquests territoris promouen amb la seva existència i que fan competir a la baixa als Estats per atreure capitals i

AGOST evitar que emigrin.

La impunitat i el buit legal en què operen aquests territoris fan que la banca i grans empreses obrin sucursals i filials bancàries en ells i que es constitueixin grans fons com els hedge founds que han estat els majors responsables de la crisi financera actual en operar especulativament des dels paradisos fiscals als mercats globals, constituint tot això una base segura del que es ve denominant banca en l’ombra.

Aquests territoris són els responsables del gran frau fiscal de les grans empreses. En concret les companyies multinacionals per mitjà de mecanismes com la transferència de preus i uns altres deriven els guanys cap a aquests territoris on no existeix fiscalitat. Cal fer pagar a les corporacions pels beneficis que obtenen en cada estat, però l’existència dels paradisos fiscals ho fa impossible.

7. Creació d’una banca pública ètica a partir de les caixes d’estalvi La banca privada comercial, es confon cada vegada més i actua com a banca financera i ha perdut gran part de la seva funció inicial d’intermediació entre l’estalvi i els projectes econòmics territorials. No està complint amb la seva comesa de finançar l’activitat productiva, copejant molt durament a les petites i mitges empreses i d’aquesta forma a l’ocupació (les petites i mitges empreses creen entorn del 70% de l’ocupació a Espanya). Per tant, és urgent reaccionar i constituir una banca pública a partir de la reestructuració de les caixes d’estalvi. Aquesta banca pública ha de tenir un objectiu essencial que no serà un altre que contribuir en el desenvolupament d’un nou model productiu, per a això haurà de proporcionar línies de crèdits especials als sectors tals com les energies reno-

vables i les noves tecnologies. La banca pública ha d’estar baix control polític però subordinada a uns objectius concrets de promoció del desenvolupament i la creació d’ocupació, sempre des d’una perspectiva ètica i de respecte al medi ambient.

8. Nou estatut del Banc Central Europeu El Banc Central Europeu ha de deixar de preocupar-se únicament per la inflació i ha de definir com a objectiu prioritari la creació d’ocupació.

A més, ha de deixar de ser independent del poder polític i haurà de rendir comptes davant les legítimes institucions de la Unió Europea. Amb una adequada coordinació salarial de la Unió Europea, en la qual es permeti als salaris recuperar el terreny perdut en els últims trenta anys, també ha de contribuir a resoldre els profunds desequilibris comercials existents avui dia en la Unió Europea. El Banc Central Europeu haurà

27

de tenir, a més, la potestat d’emetre títols de deute públic europeus amb els quals poder finançar als països membres en dificultats.

Sabem en ATTAC que aquestes mesures no suposen necessàriament per si mateixes un paradís social, però des de fa bastants anys venim avisant de la seva necessitat per combatre l’avarícia i la dictadura dels mercats financers sobre la nostra economia i la nostra societat. L’aplicació dels plans d’ajust acabarà definitivament amb la democràcia i asseurà les bases de la depressió, la inseguretat i els moviments europeus cap a la xenofòbia i els totalitarismes. És imprescindible canviar el rumb de les polítiques neoliberals que ens han portat fins a aquí i orientar de nou el rumb d’Europa i el Món cap a les polítiques de caràcter social i del bé viure. Per a això cal començar per aquí i la ciutadania ha d’aixecar-se per exigir-ho.

El dia que va morir la classe mitjana Quan van començar els Estats Units a anar cap avall? · En un país on 50 milions de persones no tenen accés a una sanitat de qualitat, on els sous dels treballadors porten 30 anys caient, el cineasta Michael Moore es pregunta: “Tots ens hem donat per vençuts?”

De tant en tant, algú menor de 30 em pregunta, “Quan va començar tot això, cúando van començar els Estats Units a rodar costa avall?”

Han sentit parlar d’un moment en què la gent que treballava podia tenir una família, enviar als seus fills a la universitat amb els ingressos només un dels pares (i que la universitat en estats com Califòrnia i Nova York era gairebé gratuïta). Que qualsevol que volgués un treball decent pagar podia aconseguir un. Que la gent només treballava cinc dies a la setmana, vuit hores al dia, i tenia el cap de setmana lliure i vacances pagades cada estiu. Que la majoria de treballadors i treballadores estaven sindicats, des d’empaquetadores dels supermercats fins al pintor que ens endreçava la casa, i això significava que per “humil” que fos el seu treball tenien la garantia de rebre pensió, a recivir augments de vegada eb quan, a tenir un segur de malaltia i al fet que algú donés la cara per vostè si era tractat de manera injusta.

Els joves han sentit parlar d’aquest temps mític – però no va ser un mite, va ser real. I quan em pregunten, “Quan va començar la fi de tot estol”, els contesto: ”Es va acabar en aquest dia: el 5 d’agost de 1981.”

A partir d’aquesta data, fa 30 anys, les grans empreses i la dreta van decidir ”anar a per ells” – i veure si realment podien destruir la classe mitjana per poder enriquir-se molt més. I ho van aconseguir. El 5 d’agost de 1981, el president Ronald Reagan va acomiadar a tots els membres del sindicat de controladors de tràfic aeri (PATCO) que havien desafiat l’ordre de tornar al treball i va declarar el seu sindicat il·legal. Havien estat en vaga dos dies.

Va ser un pas audaç i temerari. Ningú ho havia intentat abans. I el que ho feia encara més audaç era que la PATCO havia estat un dels tres sindicats que havia recolzat a Reagan per a la presidència. Els treballadors de tot el país es van commocionar pel fort impacte de la mesura: . Si feia això amb la gent que estava amb ell, que faria amb els quals no li havien recolzat?

Reagan havia rebut el suport de Wall Street en la seva carrera cap a la Casa Blanca els quals, al costat de l’ala dreta del cristianosmo: volien reestructurar els EUA i fer retrocedir la marea que el president Franklin D. Roosevelt va començar – una marea que tenia la intenció de millorar la vida per al treballador mitjà. Als rics no els agradava pagar millors salaris i cotitzar per a les prestacions socials, odiaven pagar impostos i menyspreaven als sindicats. Els cristians dretans no suportaven tot el que sonava a socialisme o les mesures d’ajuda a les minories o les dones.

Reagan va prometre posar fi a tot això. I quan els controladors aeris es van declarar en vaga, va aprofitar el moment. Es va lliurar de tots i cadascun últim d’ells, va prohibir el seu sindicat i va enviar un missatge clar i fort: Havia acabat el temps en què totes les persones podien aspirar a una vida confortable de classe mitjana. A partir d’ara, als Estats Units, les coses són així: Els super-rics ho seran més, molt més, i la resta lluitarà per les engrunes que queden.

Tothom ha de treballar! Mamà, papà, els fills adolescent, tots. Papà, a més, tindrà una segona ocupació. Els nens hauran de tenir la clau de la casa perquè els pares potser només arriben a temps per ficar-los en el llit….

50 milions de persones es quedaran sense segur de malaltia. I el missatge per les mútuas de la sanitat va ser donar-los màniga ampla per decidir a qui volien atendre, i a qui no.

Els sindicats són el mal! No s’ha de pertànyer a cap sindicat! I tampoc necessita un advocat! A callar la boca i tornar al treball! I no, no es pot anar quan hagi acabat la seva jornada, encara hi ha treball que fer en l’empresa… els seus fills ja es faran el seu sopar.

Vols anar a la universitat? No hi ha problema – només has de signar aquí i tindràs deutes amb el

banc els propers 20 anys.

Què és “un augment”? Torna al treball i calla!

I així va ser. Però Reagan no podria haver-hi assolit tot això per si només en 1981. Va rebre la gran ajuda de l’AFL-CIO. En efecte, la major organització sindical dels Estats Units els va dir als seus membres que no respectessin els piquets de vaga dels controladors aeris i tornessin al treball.

I ho van fer. Els sindicats de pilots, d’hostesses, de conductors, de manipuladors d’equipatge, van trencar la vaga. Ningú va respectar els piquets i van seguir volant.

Reagan i Wall Street no podien creure el que veien els seus ulls. Centenars de milers de persones treballadores i membres del sindicat estaven d’acord amb que s’acomiadés a altres membres del sindicat. Les empreses americanes van rebre el seu regal de Nadal en ple mes d’agost..

I aquest va ser el principi de la fi. Reagan i els republicans van saber llavors que podien sortir-se amb la seva – i ho van fer. Van reduir els impostos als rics. Es va fer més difícil muntar un sindicat en una empresa on no ho hi hagués. Van eliminar mesures de seguretat en el treball. Van fer cas omís de les lleis de monopoli i van permetre a milers d’empreses afusionarse o ser comprades per tancar-les. Les corporacions van congelar els salaris i van amenaçar amb “deslocalizarse” a l’estranger si els treballadors no acceptaven salaris més baixos i menys beneficis socials. I quan els treballadors van acceptar treballar per menys, de res els va servir: igualment van traslladar els llocs de treball a l’estranger.

I a cada pas que es donava, la majoria dels nordamericans semblaven estar d’acord. Va haver-hi poca oposició o resistència. Les “masses” no es van aixecar per protegir les seves ocupacions, les seves llars, les seves escoles (que havien estat les millors del món). Van acceptar la seva destinació. Sovint m’he preguntat quin hagués passat si tothom hagués secundat la vaga en 1981. Què

hagués passat si tots els sindicats li haguessin dit a Reagan, “Retorna als controladors els seus llocs de treball o deixem aïllat aquest país”. Tots sabem el que hagués succeït, que l’elit empresarial i el seu cadell Reagan haguessin hagut de cedir.

Però no ho van fer. I així, a poc a poc, peça a peça, en els següents 30 anys, els que van posseir el poder van destruir la classe mitjana dels Estats Units i, al seu torn, van arruïnar el futur dels joves. Els salaris han romàs estancats des de fa 30 anys. N’hi ha prou amb fer un cop d’ull a les estadístiques i es pot veure que el que estem sofrint ara va tenir el seu inici en 1981 (aquí hi ha una petita escena per il·lustrar-ho, a partir de la meva última pel·lícula).

Tot va començar un 5 d’agost de fa 30 anys. Un dels dies més foscos de la història americana. I deixem que se’ns succeís. Sí, ells tenien els diners i els mitjans de comunicació, i la policia. No obstant això, nosaltres érem 200 milions. S’ha preguntat què succeiria si aquests 200 milions de persones volguessin realment tenir de nou un país, una vida, un treball, caps de setmana i temps lliure per passar amb els seus fills, com tenien abans?

Tots ens hem donat per vençuts? A què estem esperant? Oblidin-se del 20% d’apoto del Tea Party: nosaltres som l’altre 80%! El declivi només acabarà quan ho exigim. I no serà mitjançant signatures online o enviant un tweet. Anem a haver d’apagar el televisor i l’ordinador i els jocs de video i sortir als carrers (com han fet a Wisconsin). (…) Quan prou significa PROU? El somni de la classe mitjana no reapareixerà per art de màgia. El pla de Wall Street és clar: Els Estats Units són una nació de rics i de persones que no tenen gens. Està vostè d’acord amb això? Per què no es pren avui una pausa i pensa en els petits passos que pot fer per canviar les coses al seu barri, en la seva empresa, a la seva escola? Hi ha algun dia millor per començar que avui mateix?

28

AGOST

AGOST

29

30

AGOST

publicitat

Ha arribat el moment de tornar a posar-nos en forma!

L’estiu ja és a punt d’acabar, les vacances ja han quedat enrere i molt aviat començarà el nou curs escolar (per a tots). Per tant, ja ha arribat el moment de tornar a posar-nos en forma!

Gelats, cerveses, cava, dinars i sopars amb amics i família...Uf! I ara què?

Com podem cremar tots aquest excessos?

Doncs la millor manera de fer-ho és venint al gimnàs.

A Formes30’ t’ho posem fàcil: som al mig del poble, tenim un horari molt ampli i amb el nostre innovador sistema, que combina màquines hidràuliques amb exercicis, pots aconseguir excel·lents resultats molt fàcilment. Amb mitja hora diària en el nostre circuit és suficient però això no vol dir que no puguis estar-ti tot el temps que vulguis.

Les nostres classes són divertides i

variades: steps, aerodance, aerobox, streching, G.A.C. Pilates, etc. i dirigides per monitores molt preparades.

En el nostre centre, per tal de posart’ho encara més fàcil, també tenim servei d’estètica on podràs depilarte amb cera vegetal, freda o calenta, fer-te la manicura i la pedicura, així com tractaments facials i corporals.

També podràs gaudir de teràpies manuals, massatge terapèutic, reflexologia, drenatge limfàtic, auriculopuntura i Reiki.

A Formes30’ pensem en tu i és per això que volem que ens vinguis a conèixer. T’oferim la possibilitat de fer una classe de prova, totalment gratuïta. Segur que t’agradarà!

Formes30’ Club Femení, es un espai per la dona i fet per dones, per tant sabem el que tu necessites.

T’esperem!

AGOST

31

32

AGOST fotonotícia

fotonotícia

Calella, capital de triatló

Michael Parra, a punt per ser bi-campió de Catalunya

Calella s’està convertint en una ciutat important dintre el món del triatló. A banda de les competicions que tenen lloc a la població, també acull destacats noms d’aquest esport. Així, el campió del món de triatló, Javier Gómez Noya, ha tornat a triar Calella per a preparar l’última prova del mundial de triatló que es disputarà a Pequín.

Després de l’aturada estiuenca, torna Promovelocitat RACC 50, la categoria on el blanenc Michael Parra s’està fent un nom al món del motociclisme. Després d’haver-se proclamat campió de Catalunya en aquesta modalitat, el proper 17 de setembre Michael pot revalidar la seva posició com a campió de Catalunya a la carrera que es celebrarà al Circuit de Vic. “Seria fantàstic -explica Manolo, el pare de Michael- que es proclamés campió a Vic perquè és el circuit més proper a

casa on corre... i guanyar a casa seria molt bonic”. Així, si Michael guanya les dues mànigues es convertiria en bi-campió de Catalunya. Tenint en compte que a l’última carrera el pilot blanenc va treure un avantatge de 24 segons al segon classificat, el bi-campionat és més que una possibilitat. De no aconseguir-se la victòria, Michael encara té dues oportunitats: les carreres de Zuera (Saragossa) i Mora d’Ebre (Tarragona)

Hamburgueseria Gourmet

Sis tipus de carn diferents · 100% Natural Dos variants de peix fresc VEDELLA · BOU · POLLASTRE · XAI LLETÓ · POLTRE · PORC TONYINA VERMELLA · SALMÓ

‘Steak hambuguer’ al plat Producció 100% artesanal

GRAN FORMAT: hamburguesa a la perdra de 500gr i 1kg.

CARTA DE VINS I VINS A COPES

AMANIDES · PASTA ARTESANAL · OUS TRENCATS · BROXETA CRUIXENT AMB REDUCCIÓ DE PEDRO XIMENEZ · PERNILS · HUMUS · GUACAMOLE · BRAVAS · BRANDADA DE BACALLÀ I UNS POSTRES DELICIOSOS Facebook: divuit trenta-quatre

AGOST fotonotícia

Adalt esquerra Laura Arrojo (2a entrenadora), Nerea Fernández, Anna Mainegre, Irene Betriu, Alba Segura, Ariadna Sala, Anna Lara, Isaac Moya (1r entrenador).

Abaix esquerra Júlia Gómez, Maria Ramos, Irene Soto, Yolanda Mata, Maria Ferrer.

El Boet Mataró femení-maresme, campió Brillant debut de l’equip en la seva primera temporada, que ha aprofitat aquests dies per fer l’stage de pretemporada a terres osonenques i alhora competir en la 27a edició del torneig de Bàsquet Unnim, aconseguint finalitzar invicte i guanyar-lo en la categoria femenina Cadet A. Els equips rivals han estat E.B. Femení Osona, Escola Sant Gervasi, C.B. Roda, U.E. Gaudí i C.B. Nou Esplugues, tots els equips s’han hagut d’enfrontar entre ells en forma de lliga, i el Boet Mataró-Femení Maresme ha guanyat tots els partits realitzant al llarg del torneig un total de 221 punts a favor i 146 en contra. L’equip ha respost molt positivament en aquest

inici de temporada, on la prioritat de l’equip tècnic era la de fer proves amb les posicions de les jugadores, assajar jugades preparades, i conjuntar l’equip. L’equip està composat amb 4 jugadores que l’any passat jugaven al Cadet 96 del club, 4 jugadores del C.B. Mollet, 1 jugadora de l’U.E. Mataró, 1 jugadora del Femení Sant Adrià i 1 jugadora del C.B.F. Cerdanyola. El club Femení Maresme es va fundar la temporada passada amb 1 equip Cadet (96), i aquest any ha incrementat el nombre d’equips amb un altra Cadet (96-97), 1 Infantil i 1 Pre-mini, així mateix, s’ha signat recentment un acord de vinculació amb el club Boet Mataró.

Especial Crucero con Viajes Iberia y Salida 15 de noviembre

Incluye autobús Lloret / Blanes al Puerto y regreso Perfumes del Mediterráneo

Itinerario

COSTA CONCORDIA

Día Itinerario Llegada Salida 1º Barcelona embarque 20.00 2º Palma de Mallorca 08.00 3º Palma de Mallorca - 01.00 4º La Valletta (Malta) 12.00 19.00 5º Palermo (Italia) 08.00 17.00 6º Civitavecchia / Roma 08.00 19.00 7º Savona (Italia) 08.00 17.00 8º Barcelona 13.30 -

8 días

Salidas desde Barcelona

PENSIÓN COMPLETA

Camarote Interior Camarote Exterior Camarote con Balcón

550€ 650€ 750€

Tasas incluidas

BAL - 001 -MM

Información y reserva:

Lloret de Mar: C/ Vicenç Bou, 3 · Tfno. 972 37 40 42 Blanes: C/ Hospital, 29 · Tfno. 972 35 90 63

Salida en autocar desde Lloret de Mar / Blanes al puerto de Barcelona y viceversa. Precios finales por persona, incluyen gastos de gestión y tasas de embarque, en camarote doble escogido y régimen de pensión completa, válido para la salida publicada. No indicado en nuestros precios las propinas por persona (Pago a bordo).

902 108 108

viajesiberia.com

MASSATGE TERAPÈUTIC. Un massatge relaxant i desintoxicant allibera el cos i la ment.

Drenatge limfàtic i Reflexologia podal. A partir de 20 €.

També a domicili només Blanes. 609975233 “

33 S’ha acabat la festa

(ve de contraportada) anirem a esprémer perquè cadascú s’espavili com millor li vingui. S’ha acabat també la festa de la democràcia. D’ ella només en queda el sublim goig de dipositar el vot cada quatre anys, abocat legal i mediàticament al bipartidisme.

Perquè la majoria parlamentària permet reformar la Constitució en un temps rècord, a mitjes entre dos partits. I per consagrar que els polítics espanyols no decideixen res que no hagin ordenat prèviament els mercats i el seu portaveu en aquesta Europa nostra que és la UE neoliberal. Mediocre festa, i a sobre som convidats de pedra. S’ha acabat la festa també de rebel·lar-se sense permís, com explicava El Roto els dies del 15M. “Els enfants de la patrie” de fet van posar una instància al Rei Lluís XVI a veure si podien fer la revolució. Apallissa en nom de la moralitat Cameron a la Gran Bretanya, i a Madrid si s’escau, i més que n’hi haurà perquè no hi ha res millor que la violència per a la resolució de conflictes.

S’ha acabat la festa per a qui engoleix que això és cert i, espantat en la seva mediocritat, acusa de demagògia a qui els situa a la finestra de si mateix. Ja ho deia Chomsky, l’especialitat del poder, del mediàtic també perquè ve a ser el mateix, és fer sentir a la societat que és culpable dels mals que l’afligeixen. S’ha acabat la festa.

Recollim els estris que això no és per a nosaltres.

34

AGOST LLIBRES

YES WE CAMP

“Este libro no ha sido decidido en asamblea. No se ha refrendado su contenido, ni la elección de autores ha sido participativa. No es un libro horizontal, ni todos los que en él escriben han estado quizá acampados en ninguna plaza.

Pero nace de nuestras mejores ideas para contribuir a lo que ha conseguido y está por conseguir el movimiento de concienciación ciudadana que es el 15-M. Es un libro plural, y esa pluralidad y naturalidad organizativa sí son espejo de lo que queremos difundir. Como dibujantes y escritores, sentimos que teníamos una responsabilidad y una oportunidad únicas para participar más allá de levantar las manos en una asamblea (que en sí es todo un gesto).

Todos los que hablamos en estas páginas lo hemos hecho sin ánimo de lucro, por el afán de contagio de las ideas del 15-M. Esperamos que lleguen muy lejos, y que todos disfrutemos de la transformación social que suponen. Al fin y al cabo se trata de hacer un mundo mejor, y en eso estamos todos de acuerdo”.

Participen (entre d’altres): Vicenç Navarro, Àngels Martínez Castells, Íñigo Sáenz de Ugarte, Eduard Punset, Federico Mayor Zaragoza...

--------------------------------------------Autors: Varis Editorial: Dibbuks Format: 128p. color · Tapa tova Preu: 9,5€

ESPECTACLES

L’actor, poeta i dramaturg blanenc, Danilo Faccelli, torna a Girona després d’una llarga estada a terres granadines amb una nova proposta: El Recital, un espectacle d’humor i poesia. Sinopsis: Danilo ha de recitar públicament els poemes d’un prestigiós autor granadí, però afectat per un esdeveniment determinant de la seva vida conjugal, oblida l’objectiu inicial i acaba relatant, amb humor i tendresa, les desventures de les seva relació de parella.

------------------------------------------------Divendres 16: Bosc de Can Ginebreda, ctra Gi-524, km 25,5 (Banyoles Santa Pau) · 21:30hs · Reserves: 65401 03 05.

Dissabte 17: Restaurant “Càmping La Masia” c/ Colón, 44 · Blanes · 22:30

Del creador de ‘Dos Capullos’, ‘La Vuelta de los capullos’ i ‘La Revuelta de los Capullos, arriba... ‘El Recital’

35

AGOST selva

Els noms dels futbolistes, els malnoms i els arbres del Montseny Imagineu una reunió on universitaris i investigadors d’arreu del món es troben per parlar dels noms dels jugadors de fútbol, la manera en que ‘batejem’ als nostres veïns a Catalunya o dels noms dels arbres del Montseny. Difícil, no? Doncs bé, aquesta reunió exiteix i va tenir lloc a Barcelona a principis d’aquest mes: la 24ª Edició del Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques de Barcelona · Albano Dante Fachin Pozzi Pibe de Oro, Batigol, Ibra...

La llista de sobrenoms de futbolistes és gairebé infinita i l’investigador italià Francesco Bianco n’ha analitzat una bona part i en presenta les seves conclusions al Congrés d’Onomastica de Barcelona en un treball titulat “Els sobrenoms dels futbolistes a Itàlia”. Aquest és un dels treballs que es presentaran a aquest congrés que té com a tema general “Els noms en la vida quotidiana”, on participaran 600 professionals i acàdèmics de més de 50 països.

Els malnoms Escurçatites, despenjafigues, torra naps, pixa polit... aquests són només alguns dels milers de malnoms recollits per Pasqual

Tirach, qui presenta també el seu treball al congrés, amb el títol “L’ús quotidià dels malnoms: funcions en la societat”. “L’atribució de malnoms en els pobles –explica Tirach- és una activitat que pot semblar sense interès, fins i tot, de mal gust. Per la seva banda, el lingüista hi sap trobar una riquesa lexical, sintàctica i dialectal” Lingüistes al Montseny Però no només les persones tenen nom.

Animals, plantes i objectes també ofereixen un enorme ventall de varietats onomàstiques. Les especials característiques del massís del Montseny ha fet que allà es trobi una riquesa de noms que l’investigador Josep Maria Panareda ha recollit i estudiat.

El massís del Montseny (1.700 m), situat en la part septentrional de la serralada prelitoral catalana, conté una gran riquesa de paisatges vegetals, derivats de la diversitat topogràfi ca, geològica, litològica i climàtica. Hi ha des d’alzinars i suredes, típicament mediterranis, fins a fagedes i avetoses, de caràcter atlàntic. L’activitat humana ha fet que aquesta diversitat vegetal fos molt més gran, amb extensos matollars i clapes de pastures. A més a més, cal tenir present els ambients derivats de la presència de l’aigua i dels afloraments rocosos. Tot plegat ha donat lloc a una gran varietat paisatgística i a activitats molts diferenciades per l’aprofi tament dels recursos naturals. La toponímia és molt rica i sovint definidora d’un relleu,

d’un punt d’aigua, d’una comunitat vegetal o d’una activitat. El treball de Panareda porta per títol “Aproximació a la fitotoponimia del massís del Montseny”. El treball fonamental es basa en la consulta de mapes. Destaquen els mapes geològics de Jaume Almera a escala 1:40.000 (1913, 1915), el mapa editat pel Centre Excursionista de Catalunya (1924), els mapes excursionistes de l’editorial Alpina, el primer dels quals és del 1947, i altres mapes excursionistes Per als interessats en conèixer més en profunditat aquest congrés de toponimia i onomàstica podeu consultar el web: http:// barcelona.onomastica.cat/

tribuna

L’austeritat i el compromís amb els drets socials “Les rebaixes de sous i la reducció de les despesa a les institucions haurien d’anar en consonància amb la realitat del poble treballador.” · “Mentre hi hagi privilegis i nòmines desorbitades en les nostres institucions aquesta austeritat respondrà únicament i exclusiva als interessos d’uns pocs, del sistema capitalista i de la banca.”

Davant la crisi del sistema els dirigents polítics demanen una austeritat que en cap cas ajudarà als ciutadans si no va acompanyada d’un canvi de prioritats. I el més greu és que s’emmascara sota un vel de suposada bona voluntat, com ara la rebaixa de sous a la diputació de Girona, on el president rep 79000 euros bruts anuals, argumentant que el càrrec sortint en cobrava 98000. O reduint la retribució als grups municipals a l’ajuntament de Blanes a 1000 euros mensuals, tot dient que fins ara cobraven més. Això no és excusa. Les rebaixes de sous i la reducció de les despesa a les institucions haurien d’anar en consonància amb la realitat del poble treballador. Potser

no és suficient rebaixar retribucions, sous o el nombre de càrrecs de confiança si això no es tradueix en garantir, per exemple, una sanitat i un ensenyament públic de qualitat. Potser enlloc de reduir el nombre de cotxes oficials aquests s’haurien de suprimir, almenys fins que els drets bàsics estiguin garantits per a tothom. Es qüestió de prioritats, i aquí si que hi poden intervenir els partits. Perque austeritat no vol dir precarietat i retallades socials tal i com ens volen fer creure. Mentre hi hagi privilegis i nòmines desorbitades en les nostres institucions aquesta austeritat respondrà únicament i exclusiva als interessos d’uns pocs, del sistema capitalista i de

Frederic Tort · Membre de la CUP de Blanes la banca. Es a dir, dels responsables d’una crisi de la qual el poble treballador n’és la víctima. L’austeritat hauria d’anar lligada a un compromís social clar. I això és només una qüestió de prioritats, de voler garantir els drets bàsics com a pilars de la societat.

Quan les classes dirigents dictaminen que i en quina mesura es retalla en el fons estant decidint entre continuar agreujant la situació actual, es a dir “tot per a uns pocs” o bé canviar de xip, i “fer-ho tot per a tots”.

La política i els partits haurien d’esdevenir l’eina per construir un model econòmic i social just, i no pas un espai des d’on gestionar les injustícies del sistema actual. És qüestió de prioritats.

cuinalingus elplaerdelmóndelmenjar

Suplement gastronòmic de La Selva i l’Alt Maresme · Agost 2011 Llibres Autor : Jaume Fabregas Editor : Cossetania Llengua : Català Llançament : 2004 Format: De cartró Número de pàgines : 357

Dalícies!

En ocasió de l’Any Dalí, però amb la voluntat de no ser un producte de temporada, sorgeix un llibre que investiga en les arrels de la cuina surrealista, però d’una forma totalment assequible, partint de la cuina popular. Es tracta de plats que es poden fer i que són exquisits, basats en les combinacions més insòlites (mar i muntanya, mar i terra, dolç i salat, etc.) i, tanmateix, tradicionals. Són propis del país de Dalí (Costa Brava), però també d’altres indrets del món que ell coneixia.

Jaume Fàbrega, en la doble condició de crític d’art i escriptor gastronòmic, nascut a la mateixa terra que Dalí, va tenir diversos contactes i converses amb el geni, que fructifiquen en aquest llibre únic i molt ben documentat.

‘Aromes’ crea el gin-tònic BLANES - COSTA BRAVA El bar Aromes, ubicat al carrer Ample de Blanes incorpora a la seva extensa carta de gin tònics una nova entrada: el Gin Tònic Blanes-Costa Brava.

“Es tracta, expliquen els seus creadors, d’un gin tònic on es poden trobar tres elements totalment lligats a Blanes: el Jardí Botànic ‘Mar i Murtra’ (gràcies a una flor d’hibiscus

a la copa), la roca de Sa Palomera (de la mà d’una deliciosa escuma de llima) i, finalment, els focs artificials, que són la posada en escena de la preparació del combinat”.

Com sol succeïr en aquests casos, els responsables de la creació han comunicat a l’ajuntament la fòrmula, per tal de que aigui un patrimoni de la vila.

cuinalingus elplaerdelmóndelmenjar

Associació Catalana de Premsa Gratuïta

Un toc d’alerta!

Amb l’arribada del mes de setembre, els hongaresos, que tampoc la bitllen econòmicament parlant, veuran entrar en vigor la que s’ha anomenat “taxa de l’hamburguesa” tot i que, a l’hora de la veritat, el que castiga l’impost (entre 5 i 90 cèntims segons el producte) és el menjar escombraria i les begudes refrescants que no tenen la fruita com element principal.

Específicament, tots els que tinguin una quantitat excessiva de sal, sucre, hidrats de carboni o cafeïna.

La mesura es justifica pel increment de malalties cardiovasculars i obesitat detectat per les autoritats i el cost que això té per la sanitat pública. Però no cal ser gaire espavilat per adonar-se dels molts milions euros que pot suposar per la caixa de l’estat hongarès. I del càstig que suposa pels ciutadans i industrials del sector alimentari del país. Més que res perquè la llei fixa que, si el producte és nacional, l’haurà de pagar, d’entrada, el fabricant. I si prové de l’estranger, serà el concessionari qui haurà d’afluixar

la mosca abans de repercutir-ho en el preu al client.

Cert que els legisladors han tingut el detall de no incloure a la llista de preparats, per exemple, les típiques salses de la cuina hongaresa, potents i especiades elles. I establir certes rebaixes pel petit comerç. Tampoc es tractava d’esvalotar el galliner.

Però ja se sap que passa.

Quan comences i veus que l’invent funciona i totes et ponen, qui fuig de la temptació de collar un pèl més i relaxa la pressió?. Qui no pensa en exportar la troballa a altres productes.

Perquè la carn també duu purines, la llet calci i els espinacs ferro, no? Per tant, perquè no recaptar uns centimets d’euro més d’aquests productes?

A mi, el que em fa més por, haig de reconèixer que és la tendència dels nostre governs a imitar models d’èxit vinguts de fora. Fa uns anys, varen copiar el model divulgatiu de la cultura nòrdica d’explicar els hàbits alimentaris. Ara, podrien emmirallar-se amb aquesta

Hola, me llamo Paolo y me he perdido en el barrio de Sant Pere de Tordera el 27 de junio de 2011. Mi dueño me recogió de la calle cuando tenia 2 meses.

Me ha tratado como un ser que quiere a otro, con dulzura y cariño. He estado en casa como un rey. Por la noche me gustaba quedarme dormido apoyando mi cabezita sobre su hombro y yo me sentía feliz, seguro y protegido. Un día vi una puerta abierta y como a los gatos nos gusta curiosear, salí y ahora no sé volver. Por eso mi dueño pide a la persona que me haya visto y que me tenga en su casa cuidándome o dándome de comer, que lo llame al 651 80 12 81.

Ofrecemos gratificación!

Mi dueño Ismael es con quien yo quiero estar. He sido muy feliz con él. Yo conozco a mi dueño y sé que él llamaria en un caso así, porque él es animalista y ya ha recogido varios animalitos que se habían perdido y los ha devuelto a su dueño. Confiamos en su buen corazón.

Gracias!

cuinalingus

elplaerdelmóndelmenjar

La Cuina del Cim i Tomba envaeix Tossa La campanya gastronòmica de La Cuina del Cim i tomba torna a celebrar-se a Tossa durant el mes de setembre. De l’1 al 30 de setembre, diversos restaurants de la vila ofereixen un menú especial amb un primer plat, el cim i tomba de segon plat, i un postre · VIII Campanya Gastronòmica La Cuina del Cim i tomba Cal dir que hi ha diferents variants del cim i tomba i que cada establiment el cuina a la seva manera, per la qual cosa hom pot degustar el mateix plat a diferents establiments i trobar-hi variacions significatives, a quina més agradable al paladar.

Durant la campanya d’enguany s’obsequiarà cada persona que consumeixi el menú del cim i tomba amb una entrada gratuïta que podrà utilitzar pel accedir al Museu o al Far de Tossa, indrets que recullen una mostra important del nostre patrimoni històric i cultural.

L’origen del cim i tomba es troba profundament arrelat a la tradició marinera de Tossa. Abans, quan anar a pescar significava estar fora de casa moltes hores, en sortir a pescar a la vela o a rem, els pescadors s’emportaven a la barca un fogó, un xic de carbó, un morter i una olla de ferro. En un cistell també hi carregaven patates, cebes, alls, tomates i pebrots, així com oli i espècies (sal, pebre, safrà, etc.). Quan arribava l’hora de dinar, dins l’olla hi posaven la ceba i les patates a rodelles, el pebrot i la tomata

trinxats i uns grans d’alls. S’hi afegia el peix de rebuig de la pescada, aquell que sortia tarat o tocat i que sabien no podrien vendre (bastina, lluerna, aranya, rata, rap, gat, etc...), tiraven un bon raig d’oli, ho cobrien d’aigua i ho deixaven coure a foc ràpid. Mentre, agafaven un morter i hi feien un allioli negat ben abundant, que posaven per sobre del peix quan aquest ja era cuit, deixant-ho bullir tot junt de 2 a 5 minuts més.

Tot seguit ho enretiraven del foc i ho tenien llest per menjar. Era un plat de peix i vegetals molt primari, però molt suculent.

Els restaurants que participen a la campanya 2011 i que ofereixen el menú de La Cuina del Cim i tomba són: Can Carlus, Can Pini, Capri, Castell Vell, Cuina de l’Àvia, El Petit de Can Carlus, El Portal, Madrugada, Minerva, Nàutic Can Pini, Sa Proa, Santa Marta, Túrsia, Víctor i Victòria.

Més informació: Oficina de Turisme de Tossa de Mar Tel. 972 34 01 08 www.infotossa.com

cuinalingus elplaerdelmóndelmenjar

Llebre amb xocolata

Llengua de vedella guisada amb pèsols Ingredients: 1 - Llengua de vedella · 200 g - Pèsols bullits un tros - Cansalada tallada a tires · 1 - Ceba 2 - Pastanagues · 3 grans - All ·Manat d’herbes (marduix i sajolida) 1 got - Vi ranci Llard · Sal · Pebre · Aigua Preparació: Escaldeu la llengua i peleu-la. Salpebreu-la i sofregiu-la a poc a poc en una cassola amb llard i cansalada. Afegiu-hi la ceba, les pastanagues i el manat d’herbes ,i quan estiguin rosses, feu la reducció del vi i afegiu-hi aigua.

Deixeu-ho coure fins que la llengua estigui tendra.

Talleu-la, poseu-la en una cassola amb la salsa colada per sobre i els pèsols, i deixeu-ho bullir uns minuts. Variacions: S’hi pot afegir una picada. Es pot acompanyar de cebetes, de llegums, de salsa de tomàquet, etc.

Llenguado a la nyoca Ingredients: 4 - Llenguados un grapat - Pinyons, panses i ametlles Farina Sal Oli Preparació: Fregiu els llenguados salats i enfarinats, i reserveu-los. En el mateix oli sofregiu els fruits secs un moment. Quan comencin a enrossirse poseu-los sobre els llenguados.

Ingredients: 1 - Llebre 3/4 l - Vi negre 2 - Cebes 2 - Pastanagues 2 - Porros 1 branca - Api 2 llesques - Cansalada fresca Llorer, timó, sajolida i orenga Ginebrons Pebre negre en gra Farina Oli Sal Per fer la picada: - 2 grans d’all Julivert 40 g - Xocolata negra o a la pedra 20 g - Ametlles 1 llesqueta - Pa fregit 40 g - Xocolata negra o a la pedra (per la picada) Poseu a marinar la llebre trossejada amb les verdures, les espècies i el vi com a mínim 24 hores. Coleu la carn i les verdures i reserveu el vi de la marinada. Saleu, enfarineu i fregiu els trossos de llebre. En el mateix oli sofregiu la cansalada i després les verdures, afegiu-hi els trossos de carn i mulleu-ho amb el vi de la marinada i aigua si cal.

Tapeu-ho i deixeu-ho coure unes 2 hores, fins que la llebre estigui tova. Poseu la llebre en una cassola i afegiu-hi la salsa colada. Rectifiqueu-ho de sal i afegiu-hi la picada deixatada amb una mica del caldo de la cocció. Deixeu-ho al foc uns 15 minuts més.

Variacions: També es pot fer amb conill de bosc. S’hi poden posar cebetes de platillo.

Rosa Maria Artal www.attac.es

S’ha acabat la festa He tornat a escoltar la frase altra vegada aquest matí, gairebé en somnis, en la veu de Francisco Granados, un senyor que mana molt al PP de Madrid.

Guarnida a més amb detalls de com a tal hora “tancar la barra per a les copes”, textualment. Es dirigia als sindicats i professors de Madrid que volen preservar l’educació, aquest bé superflu, la manca del qual permet comptar amb ciutadans sense criteri. El mateix Granados-que gaudeix aquests dies de gran eloqüència-, va amenaçar ahir amb crear una policia autonòmica a Madrid a veure si es torna a aquest “Estat de Dret” tan preciós que tenim i s’acaba amb l’autèntica xacra que patim: “ el 15-M ha degenerat en un moviment radical i antisistema d’esquerres, que la delegada, el Ministeri i el PSOE han deixat créixer de manera premeditada “. S’ha acabat la festa. Cada cop que escolto la paraula s’agiten perillosament els meus sucs gàstrics. La festa és perenne i les copes de xampany francès per als privilegiats del sistema. La població de milionaris ha crescut des que es va desencadenar la crisi un 8,3%, i igualment la suma dels seus ingressos. Són ara 10,9 milions de persones que acumulen una riquesa disponible de 42.7 bilions de dòlars, amb un creixement anual de 9,7 per cent.

Superior al que tenien el 2007.

En el mateix període han perdut la feina 27.600.000 de persones que passen a engrossir la intolerable xifra de 205 milions de desocupats. En les dades conflueixen Merryll LynchCapgemini i l’Organització Internacional del Treball (OIT).

Però no, aquests últims no estan convidats a cap gresca. Segueix la festa per als que no paguen impostos. Per als que els evadeixen a paradisos fiscals, fan trampes legals, i compten amb el favor dels governants.

Aquests que a Espanya, durant els governs d’Aznar i Zapatero, van veure com se’ls van rebaixar el que tenen a bé declarar un 38%, mentre només els disminuïen en poc més d’un 2% a les classes mitjanes. S’ha acabat la festa en canvi per a l’educació i la sanitat públiques, la de qualsevol servei públic.

Veniu al casino, aposteu, jugueu, que la festa només és per a qui pugui pagar-la, amb els privilegis que precedeixen. I els (segueix a la plana 33)