Edició 243 (octubre) de la revista cafèambllet by Noupaper Editors S.L.

@_cafeambllet Octubre 2011 · nº243 · Any VI · La Selva i l’Alt Maresme · 686 991 137 · noupaper@gmail.com

Després de la indignació arriba l’acció Cinc persones ens expliquen la seva motivació a l’hora d’emprendre accions per millorar la nostra societat i oferir alternatives en temps de canvis · Pàgines 15 i 16

“No lluitar no és una opció. Com diu la frase: “si lluites pots perdre, si no lluites, estàs perdut”. Cal fer-ho pels nostres fills”

Mª Isabel Mendez, 48 anys, perruquera Plataforma Units Pel CAP · Breda

“És impressionant veure gent de totes les edats i cultures lluitant juntes per un món millor”

“És intol·lerable la indiferència i la prepotència del govern. Els ciutadans no han d’estar sotmesos als estats”

DJ Panko, 48 anys, músic

Sílvia Martínez, 47 anys, dibuixant

Porta la seva música als CAP · Riells i Viabrea

Membre del Moviment Ter-Brugent

“Cal treure’s de dintre el policia que tots portem. Cal perdre la por i deixar d’acceptar el que ens han venut”

“Els mitjans de masses amaguen i frenen els moviments socials. Cal anar més enllà de la xarxa”

Biel, 34 anys, mediador intercultural

Isabel S. Altet · escriptora i psicoterapeuta 54 anys · Membre d’ATTAC · St. Cugat

Membre Assemblea de Blanes Indignada

Editorial: On són els pares dels nens que emmalaltiran? /2 Tribuna: A La Selva Interior hem de triar, metges o càrrecs de confiança /17 Opinió: És el poble de Blanes qui ha de prendre la paraula /26 Opinió: La dramàtica situació de l’habitatge a Blanes / 26

OCTUBRE EDITORIAL

RE-TWEET Tens Twitter? Segueix-nos! Els 10 primers ‘followers’, estan convodats a un bon àpat!!!

@_cafeambllet

On són els pares dels nens que emmalaltiran? Mentre milers de ciutadans planten cara a les retallades sanitàries, uns altres no han donat senyals de vida. On són els pares dels nens que emmalaltiran per haver-se d’esperar 6 mesos per fer-se una biopsia a la Vall d’Hebrón? On són les famílies que es veuran obligades a vendre la seva casa i gastar-se tots els estalvis per salvar la vida d’un familiar amb una malaltia greu? On són els familiars dels que moriran de càncer esperant la seva operació? El fet de que milers de persones arreu del país s’hagin posat en marxa per defensar la seva sanitat, la seva educació i, en definitiva, els seus drets més elementals és una gran notícia. Per això hem volgut dedicar la nostra portada a aquesta gent que, a través de la seva acció, està treballant per un món més just per a tothom. Però la constatació de que hi ha milers de ciutadans plantant cara als atacs dels polítics i els bancs també ens deixa davant d’una altra realitat: milions de persones al nostre país han decidit quedar-se a casa. Mentre els polítics segueixen abaixant els impostos als rics, mentre els diners de la nostra sanitat se’n van a pagar els rescats milionaris de caixes arruïnades per personatges que, a sobre, cobren sous milionaris de per vida, mentre les grans fortunes d’aquest país evaeixen impostos a paradisos fiscals que servirien per pagar milions d’operacions, mestres, metges (42.000 milions l’any segons Hisenda)... mentre tot això passa, milions de persones han decidit quedar-se a casa i deixar via lliure als poderosos. Tothom és ben lliure de fer el que cregui més oportú, però és difícil no preguntar-se on són els milions que ja estan sentint a la seva pell les urpes de la injutícia i la violència exercida pels nostres governants. On són els pares dels nens que emmalaltiran per haver d’esperar 6 mesos per fer-se una biopsia, tal i com ha fet públic Damià Infante, responsable de gastroenterologia pediàtrica a l’àrea maternoinfantil de l’Hospital de Vall d’Hebron? On són els familiars dels malalts de càncer que moriran com a conseqüència de l’augment de les llistes d’espera a les intervencions oncològiques? Perque cal saber que, com recorda Jaume Torras, especialista de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital de Bellvitge “estem en un moment en què si no es es posen a disposició els llits i els quiròfans habituals, algun pacient podria perdre les possibilitats de curació o

l’oportunitat de viure més anys”. Cal sabertambé que segons els metges especialistes en aquestes malalties -els que cada dia treballen per salvar les vides dels malalts- el temps d’espera per operacions de càncer de fetge, de còlon, de pulmó i d’estòmac ha passat de 30 dies a 90. On són els familiars de les persones que moriran a la carretera després d’haver sobreviscut a un accident de tràfic perque l’ambulància no arriba? Cal recordar que els professionals dels serveis d’ambulàncies han alertat de que la reducció en el número d’ambulàncies a Catalunya farà que arribin entre 20 i 50 minuts més tard del que ho fèien fins ara. On són les famílies que per salvar la vida d’un fill emmalaltit es veuran obligades a vendre les seva casa i a gastar-se els estalvis de tota una vida per poder accedir a una operació a la medecina privada? On són els milers i milers de persones que encara que no morin, passaran 10 hores a les portes d’un servei d’urgències per ser atesos, o esperaran dia rera dia al passadís d’urgències a poder accedir a un llit d’hospital? On és tota aquesta gent?

“Ara programem biopsies infantils amb 6 mesos d’espera” Damià Infante, responsable de gastroenterologia pediàtrica de l’Hospital de Vall d’Hebrón. (El Periódico de Cataluny a, diumenge 9 d’octubre)

“Ara cal esperar 90 dies en comptes de 30 per operar un càncer” Jaume Torr

as, especialista de Cirurgia General i Digestiva. Hospital de Bellvitge. (Diari Ara, 24 de setembre)

Perquè tota aquesta gent que patirà, i molt, les de isions que estan prenent els nostres governants de la mà dels banquers i els poderosos, no lluita per la seva qualitat de vida? No lluiten perquè s’han rendit? No lluiten perquè ja els està bé? No lluiten perquè tenen mandra? No lluiten perquè no es poden creure la magnitud del perill que els amenaça? No lluiten perquè tots tenen comptes corrents amb molts i molts diners? Estan esperant que el proper president els arregli la vida? Sigui quina sigui la resposta, està clar que per evitar el patiment i la injustícia que suposen les polítiques dels nostres governs, l’única possibilitat es troba en la participació i l’organització ciutadana. Els que encara no han començat a lluitar pels seus drets, per la seva vida, han de saber que molta gent els està esperant amb els braços oberts. Els que ja estan plantant cara a la injustícia, han de mantenir-se ferms en la seva determinació. I tant uns com els altres han de tenir clara una cosa: totes les passes que el món ha donat cap a la justícia, la germandat i la igualtat han estat gràcies a que algunes persones han decidit lluitar. Avui la lluita és un deure moral.

OCTUBRE

OCTUBRE fotonotícia

‘Maria’ als hivernacles A més de unes sabrosísimes fruites i hortalisses, els hivernacles del Maresme poden donar aixopluc a varietats vegetals més lúdiques i menys ben vistes per les autoritats. La Unitat d’Anàlisi i Recerca (UAR) de la Policia Local en col.laboració amb la Unitat d’Investigació del Cos de Mossos d’Esquadra de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) d’Arenys de Mar han realitzat un operatiu per un delicte contra la salut pública de cultiu i tràfic de cànnabis en una zona agrícola del municipi de Pineda de Mar. El resultat ha estat un detingut i un imputat, els quals han passat a disposició judicial a Arenys de Mar. Com a resultat de l’operació, s’han decomissat 162,7 kg de plantes de marihuana de les quals es podien haver extret més de 21 kg de droga, amb un preu al mercat –segons la policia- d’uns 100.000 €

Santa Susanna no paga Tota les deixalles que recullen els camions de brossa de Santa Susanna acaben a les dependències de la Mancomunitat de l’Alt Maresme per a la Gestió de Residus. Una entitat on es gestionen els residus de Pineda, Malgrat de Mar i Santa Susanna. Però per poder deixar ‘el regalet’ cada municipi ha de pagar una quanti-

tat. Segons va denunciar la presidenta de l’ens, l’alcaldesa de Malgrat, Contxita Campoy, Santa Susanna fa un any que no paga i deu uns 600.000 euros. “No podem esperar més” ha dit Campoy. L’alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier ha admès la situació i ha explicat que està pendent d’un crèdit bancari.

fotonotícia

327.000 euros per a Just Marlès L’enrajolat de la lloretenca Avinguda Just Marlès, la més turística de la més turística de les ciutats, està molt malmès. Rajoles partides, forats omplenats amb ciment, taques inesborrables... Per això l’ajuntament de Lloret ha decidit invertir 327.000 euros per canviar l’enrajolat d’aques carrer tan important per al turísme de la població.

OCTUBRE calella

diarimaresme.com

Sis imputats per la mort d’un nadó a l’Hospital de Calella El jutje ha citat a declarar una ginecòloga, un cirurgià, un anestesista i una infermera El Jutjat d’Instrucció d’Arenys de Mar ha decidit imputar quatre metges i dues infermeres per la mort d’un nadó a l’Hospital de Calella. Els fets van tenir lloc la matinada del passat 16 d’agost quan, segons la denúncia de la família, el personal del centre hospitalari va fer cas omís a l’informe del ginecòleg de la gestant que recomanava un part per cesària. Segons va declarar el pare del nadó, les dues llevadores “pràcticament van obligar” a la seva dona a tenir un part natural. Finalment, hores més tard de l’ingrés, l’equip mèdic va decidir practicar una cesària d’urgència, però ja no van poder salvar el nadó. Imputacions Ara, segons avança l’ACN, el jutge ha citat a declarar una ginecòloga, un cirurgià, un anestesista, una llevadora i

L’Hospital de Calella

El far de Calella és un escenari cada dia més demandat

una infermera del centre hospitalari calellenc, així com un ginecòleg del CAP de Canet de Mar. En la majoria dels casos, a més d’una declaració jurada, el jutge els exigirà que certifiquin la homologació a l’Estat espanyol del seu corresponent títol, ja que es tracta de ciutadans estrangers. Els sis professionals sanitaris imputats per aquest cas hauran de declarar el pròxim 7 d’octubre. La denúncia de la família és per un presumpte cas d’homicidi professional imprudent.

375 euros per casar-se al far de Calella Si com molts diuen, el matrimoni és una aventura, casar-se a un far pot ser una bona idea. Dos mesos després de que el far de Calella s’hagi obert al públic, l’ajuntament ha aprovat una taxa per a les persones que vulguin fer servir aquest escenari per celebrar el seu casament. Així, qui vulgui anar més enllà del tìpic casament a l’ajuntament i fer servir el far i la seva espectacular

balconada al Mediterrani haurà de pagar 250 euros (si la cerimonia es celebra entre setmana) i 375 si es fa en cap de setmana o festius. Aquest és el preu de la primera hora i a partir d’aquí els nuvis hauran de pagar 30 o 45 euros extres per hora. Aquests preus, però, tenen una rebaixa de 120 euros si un dels nuvis està empadronat a Calella.

ERC de Breda i Hostalric fan una donació de la col·lecció Bernat Metge Les seccions locals d’ERC de Breda i Hostalric s’han subscrit conjuntament a la col·lecció Bernat Metge que ofereix el diari ARA. La col·lecció consta de més de mig centenar de llibres d’autors clàssics com Plató o Aristòtil. El diari ARA, a més, permet a totes les persones o entitats que s’adhereixin a la promoció enviar una segona col·lecció de llibres a l’escola o institut que desitgin. Així doncs, l’Institut d’Hostalric serà el centre educatiu que rebrà la col·lecció, mentre que els llibres

que rebi la secció local d’ERC-Breda aniran a parar a la biblioteca municipal. Amb aquesta acció, les dues seccions volen promoure la cultura de tal forma que tots els vilatans hi tinguin accés, un punt que ja figurava al seu programa electoral. En total, més de 1.200 persones s’han subscrit a la Bernat Metge. Cada llibre de la col·lecció conté una introducció acurada al text, l’escrit original (en llatí o grec), un apartat crític i una gran abundància de notes.

L’estudi d’audiències que mesura els consums de mitjans de comunicació a Cataluya confirma el cafèambllet com a líder i el situa com la publicació gratuïta més llegida de la província de Girona, un 49.000 lectors per edició. Un lideratge que no és casual: cada mes posem al carrer més exemplars que cap altra publicació de la zona: 30.000 exemplars que són 30.000 oportunitats de posar-se en contacte amb els seus clients.

www.cafeambllet.com noupaper@gmail.com 972 160 747 686 99 11 37

VENTA DE TERRENO 3 PARCELAS JUNTAS EN VENTA. PRECIO INTERESANTE. URB. ‘ELS PINS’ LLORET DE MAR

972 378 334 · 671 99 37 99

OCTUBRE pineda

Centres Oberts: fent realitat la igualtat d’oportunitats El primer article de la declaració de la independència dels Estats Units escrita l’any 1776 diu: “Tots els homes neixen lliures i iguals”. Des de llavors, aquest clam ha estat present a les revolucions i constitucions de mig món, entre elles, l’espanyola de 1978 que també al seu article primer parla de la ‘igualtat com a valor superior’. Però el fet de sortir a les portades de les constitucions o ser la insígnia de molts països (Liberté, egalité, fraternité) no ha fet que la igualtat s’hagi convertit en una cosa normal a les nostres societats sinó que és un bé social pel qual encara cal lluitar. Els Centres Oberts de Pineda de Mar són avui un dels llocs on aquesta lluita està viva i on --per cert- s’estan obtenint bons resultats. Cada tarda a les 5, quan tots els nens surten d’escola, els dos Centres Oberts de Pineda -el Nus i La Baldufa- obren les seves portes. L’objectiu? Que cap nen quedi enrere, independentment d’on hagi nascut, del seu entorn familiar o econòmic. “La Convenció dels Drets dels Infants --explica Rosa Bartolí, de l’ajuntament de Pinedaobliga a posar a l’abast dels infants els estímuls, oportunitats i suports adults, amb independència de les condicions materials, de l’entorn o del grup familiar”. Seguint aquest mandat els Centres Oberts treballen per compensar les deficiències

socioeducatives dels infants en situacions precàries. Amb un total de 80 places, els centres de Pineda treballen en grups reduïts d’infants d’entre 4 i 12 anys per ajudar-los a desenvolupar la seva autonomia a través de l’adquisició d’hàbits com l’ordre, el civisme, l’alimentació i l’aprenentatge d’habilitats socials com el treball en equip, la cura dels petits, el diàleg, la resolució de conflictes i l’aprenentatge de drets i deures. Uns valors que, en un entorn ben estructurat, són assimilats al si de la família però que poden quedar descoberts en situacions de famílies amb problemes de cohesió social.

Per aquest motiu, el treball no es limita als nens sinó que els Centres Oberts ofereixen suport a les famílies i s’encoratja la seva participació activa en el procés d’integració dels nens. L’equip de professionals dels centres oberts està format per una directora i 8 educadors que treballen de manera coordinada amb els tutors de les escoles, els professionals dels serveis socials i altres professionals de la infància i la família. Un equip que, cada dia, de 5 a 8 treballa per a que el principi d’igualtat no sigui només una somni a les constitucions sinó que es converteixi en una realitat per

als que el dia de demà seran els homes i les dones de la nostra societat. Els Centre Oberts de Pineda són pioners en tot el territori de Catalunya. Es van crear fa més de vint anys, i en aquest període han evolucionat i crescut molt. En aquests moments són un dels serveis de referència, per la seva qualitat i expertesa. El seu funcionament està d’acord amb la normativa més recent (Llei de Serveis Socials de 2007, Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència...), que estableix l’obligatorietat dels municipis de més de 20.000 habitants de prestar els serveis de centres oberts.

Filmets per a la convivència Coneix vostè l’ansietat amb què s’espera un permís de residència? Sap el que sent una persona quan creua una frontera sense saber ben bé on va? Sap com pateixen els prejudicis els nens immigrants? Aquestes i moltes altres històries que tenen lloc cada dia al costat de casa nostra es podran veure reflectides als ‘filmets per la convivència’ que es projectaran el proper 20 d’octubre a la Sala Polivalent de la Biblioteca de Lloret. Els treballs ens arriben de la mà de cineastes d’arreu del món que participen a la secció “Per la convivència” del Festival Internacional de Filmets de Badalona. Uns treballs que, després de ser presentats al festival surten de gira per tot Catalunya / Dijous 20 d’octubre · 20h. ·Biblioteca de Lloret de Mar

OCTUBRE calella

lloret

El casino d’en Claudi a Lloret En Claudi Guitart, l’agressiu home de negocis de la sèrie de TV3 La Riera, ha inaugurat el seu projecte més desitjat: el Casino de Sant Climent. Un casino ple de luxe i glamour que promet ser escenari de molts esdeveniments a la trama de la sèrie. A la realitat, però, el casino no és el de Sant Climent sinó el de Lloret de Mar, on TV3 roda les escenes. lloret

Imatge de la nova bandera

La senyera d’un empresari anònim Des de l’any 2007 Calella arrossega un problema de bandera. Bandera espanyola al balcó de l’ajuntament si o no? Aquesta pregunta va desencadenar un conflicte polític que ara viu un altre capítol. Des de fa uns dies a la Plaça de l’Ajuntament oneja una senyera de 2 metres per

3 al capdamunt d’un màstil de 10 metres d’alçada. Segons va explicar l’alcaldessa, Montserrat Candini, el cost de l’estructura, del pal i de la mateixa bandera ha estat sufragat per un ‘empresari anònim’. Per a conèixer la historia sencera: http:// tinyurl.com/68qh3yq

Mafiós atrapat per la moto

100 95 75

El passat 17 de setembre la Policia Nacional va detenir Walter de Cataldis, un italià amb una ordre europea de detenció per tinença il·lícita d’armes. El detingut, que havia protagonitzat un tiroteig a ple carrer amb els Pascali, membres d’un clan rival, va fugir del país amb una moto l’any 2009. La policia italiana va donar les senyes del vehicle i, quan els agents espanyols van veure el vehicle aparcat davant la discoteca Londoner, només van haver d’esperar al seu amo i detenir-lo.

25 5 0

�a��

amb ��et oct11

martes, 11 de octubre de 2011 20:07:54

OCTUBRE blanes

fotonotícia

Quant costen els 32 consellers de La Selva?

Acord entre Lloret i Atrapalo.com Fins a final d’any els més de 4 milions d’usuaris registrats a Atrapalo. com, una de les principals agències de viatge en línia, podran veure la promoció de Lloret Turisme en aquest web a través de bàners publicitaris sobre gastronomia, patrimoni i turisme actiu de Lloret. Un cop els clients cliquen sobre aquests formats publicitaris enllacen amb el web de Lloret Turisme (http://www.lloretdemar.org) i altres pàgines del web d’Atrapalo.com que tenen establiments de Lloret adherits; un exemple seria la promoció de les Jornades Gastronòmiques de la Cuina del Peix de l’Art que redirigeix a la categoria de restau-

rants. Alguns establiments com l’Hotel Santa Marta ja hi han penjat el menú que ofereixen durant tot aquest mes d’octubre en el qual la gastronomia es centra en el peix i marisc de Lloret. Properament està previst també signar un acord pel qual es podrà iniciar la venda d’entrades en línia a equipaments com el Museu del Mar o els Jardins de Santa Clotilde. Aquesta iniciativa és fruit d’un acord que té per objectiu donar a conèixwer les activitats de Lloret de Mar fora de la temporada turística a través d’una plataforma de gran difusió com són les empreses de comerç electrònic.

Aquesta és la pregunta que la formació Ciutadans (C’s) ha volgut respondre, presentant un llistat de les retribucions que perceben els 32 consellers del Consell Comarcal de La Selva. Segons la formació, el president del Consell Comarcal i alcalde de Sant Hilari, Robert Fauria (CiU) percep un total de 58.569 euros anuals, mentre que el gerent de l’ens, Joan Burjachs (CiU) té un sou de 41.000 euros anuals. La formació recorda que cada conseller rep la seva retribució pública com a regidors als seus respectius municipis. Aquestes xifres són, segons C’s, un exemple de les despeses que caldria retallar abans de fer-ho en educació o sanitat. C’s recorda que a Catalunya hi ha 41 comarques amb un total de 1040 consellers comercals.

OCTUBRE malgrat de mar

‘Bobas’ a la platja de Malgrat Sense que ningú ho advertís, una tortuga boba va arribar a la platja de Malgrat de Mar, va fer un forat a la sorra i va dipositar desenes d’ous que pocs dies més tard han començat a eclosionar. Un fet que fins fa un segle era normal però la pressió humana havia fet que aquest tipus de tortuga abandonés la costa mediterrània espanyola refugiant-se al mediterrani

oriental. Però per raons que encara no es coneixen, una d’aquestes tortugues ha triat la platja de Malgrat per posar els ous. De moment han nascut 56 exemplars, que un cop trenquen la closca surten a la superfície de la sorra i es dirigeixen a l’aigua. Segons la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins això suposa “un fet insòlit”.

En perill... La tortuga que ha desovat a Malgrat se la coneix com a tortuga boba però té un nom una mica més elegant: caretta caretta. Segons l’escala de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura la tortuga caretta caretta es troba en una situació d’extinció que compromet la seva existència a nivell global. La tortuga boba es caracteritza pels seus hàbits solitaris i alimentació carnívora. A l’edat adulta aquestes tortugues poden arribar a pesar 110 quilos i medir més d’un metre. A.F.1-2Pag.Caf ambllet 29/9/11 13:34 Pagina 1 C

CY CMY

OCTUBRE

publicitat

OCTUBRE fotonotícia

districte1@calella.cat Horari d’atenció: de les 13.00 a les 14.00 h Telèfon: 93 766 30 30 (ext. 103)

districte2@calella.cat Horari d’atenció: de les 13.00 a les 14.00 h Telèfon: 93 766 30 30 (ext. 103)

Monòlegs, pantalla HD i bons preus!

districte3@calella.cat Horari d’atenció: de les 13.00 a les 14.00 h Telèfon: 93 766 30 30 (ext. 103)

districte5@calella.cat Horari d’atenció: de les 13.00 a les 14.00 h Telèfon: 93 766 30 30 (ext. 103)

districte4@calella.cat Horari d’atenció: de les 13.00 a les 14.00 h Telèfon: 93 766 30 30 (ext. 103)

districte6@calella.cat Telèfon: 93 766 30 30 (ext. 103)

districte1@calella.cat Horari d’atenció: de les 13.00 a les 14.00 h Telèfon: 93 766 30 30

Calella té ‘regidors de districte’ Amb la voluntat d’apropar-se al ciutadà i fer més directe i efectiva la comunicació amb l’administració, neix a Calella la figura del regidor de districte. Segons l’ajuntament “qualsevol ciutadà pot dirigir-se al seu regidor de districte per comunicar problemes i suggeriments”.

A la Taverna són conscients dels temps difícils pels quals estem passant i sense rebaixar la qualitat de tots els seus productes, han modificat els preus de la carta perquè siguin mes assequibles per a tothom... Aquest passat dissabte varen començar de nou amb les seves “Nits de Monòlegs”, que una vegada més varen omplir el local de somriures.. Tampoc hem d’oblidar que la Taverna és famosa pel seu ambient els dies de futbol!!! Tots els partits de la Lliga, Copa i Champions es veuen en pantalla HD ... De tots aquests esdeveniments, la direcció de la Taverna informa a través del facebook. Bona temporada per a tothom!!!

OCTUBRE

OCTUBRE fotonotícia

Un mes ocupant els CAP a La Selva Interior Després de mesos de rumors sobre el tancament de les urgències nocturnes als CAPs de La Selva Interior, el dia 5 de setembre es va conèixer la data en què es paralitzaria el servei: 12 de setembre. Així, a les 21 hores d’aquell dia, el metge i la infermera que havien treballat tot el dia es van disposar a, per primera vegada des de la seva inauguració a l’any 95, tancar els CAPs fins al matí següent, tot seguint instruccions del Departament de Salut. Però no ho van poder fer. En aquell moment, centenars de veïns es van congregar a les portes dels edificis i quan faltaven 5 minuts per l’hora de tancament, van entrar amb sacs de dormir, matalassos i el sopar en tuppers. Un mes més tard, 5 poblacions (Breda, Hostalric, Sant Hilari, Anglès i Arbúcies) han aturat el tancament i dia rera dia, a les 21 hores, quan en teoria els CAPs han de tancar, els veïns arriben per agafar el relleu i mantenir el CAP tota la nit obert. Fins les 8 del matí, quan tornen el metge i la infermera. “Una ocupació que reafirma un fet innegable: els CAPs no són de la Generalitat... són del poble!”

OCTUBRE

Manifestants de la comarca de La Selva esperant l’Artur Mas a Sant Hilari

Una reunió de l’assemblea del Moviment Ter-Brugent d’Anglès

La indignació deixa pas a l’acció Davant una situació política, economòcia i socialment complexa, cada dia més persones decideixen que han de ‘fer alguna cosa’ per protestar, per aportar alternatives i, en definitiva, per fer un món millor. Hem parlat amb 5 d’aquestes persones i els hem preguntat per les seves motivacions i conviccions. La Isabel , en Biel, el Panko, la Sílvia i la Maria Isabel no es coneixen de res, viuen a poblacions diferents i tenen opinions polítiques diferents en molts aspectes. Però tenen una cosa en comú: davant de la situació econòmica i social que estem vivint, han decidit passar a l’acció, alçar la seva veu i posar sobre la taula alternatives. Els hem preguntat què els ha mogut a actuar, quina és la seva motivació i quins són els seus objectius. Us convidem a conèixer a aquestes cinc persones que només són una petita mostra extreta dels milions de persones a tot el món que han decidit plantar cara a un sistema que cada dia mostra les seves deficiències amb major cruesa. “Dormiré tranquil·la” “Els amics em diuen que estic molt ‘guerrillera’.. però quina altra cosa es pot fer quan t’estan treient els drets més bàsics?” es pregunta Maria Isabel Méndez, qui ha vist com el seu poble, Breda, fa un mes es quedava sense servei d’urgències nocturn, obligant a la gent a desplaçar-se fins a Santa Coloma en cas de necessitar atenció. La seva vessant ‘guerrillera’ es demostra cada vespre, quan després de treballar tot el dia a

la seva perruqueria, es dirigeix a la Plaça de la Vila, davant l’ajuntament, per anar en manifestació (de vegades només som una desena) fins al CAP. Un centre que, des del passat 12 de setembre està ocupat pels veïns i que, tot i que sense metge, no tanca les seves portes. “S’està molt còmode a casa, amb la família, però és justament per la família pel que lluito. Cal pensar en els nostres fills, en la gent gran... avui ens treuen el metge, però si no lluitem demà què serà?” Així, com la resta de la cinquentena de bredencs que es turnen per dormir al CAP, per fer actes, xerrades, passis de pel·lícules, assemblees, la Isabel compagina la seva vida quotidiana amb la seva nova faceta d’activista. “L’única vegada que havia participat en una acció reinvindicativa abans d’això del CAP va ser per demanar l’horari continuat a l’Institut d’Hostalric.. i ho vam aconseguir” Aquesta victòria li serveix a Isabel per recordar una frase que està escrita a una pancarta a la façana del CAP: “Si lluites pots perdre, si no lluites estàs perdut” diu a l’hora que afirma que no lluitar no es una opció . “No sé si ho aconseguirem o no, però jo dormiré ben tranquila sabent que he fet tot el que estava a

les meves mans per evitar que tanquin el CAP” “Cal deixar enrera el policia que tenim dintre el cap” Tot i tenir alguns anys menys que la Isabel, en Biel ja té un llarg curriculum com a activista. Nascut a Barcelona als últims 15 anys ha participat a diversos moviment socials. A principis de juny la feina el va portar a viure a Blanes on treballa com a mediador intercultural i de seguida va contactar amb l’assemblea que, arrel del 15M, es va començar a reunir a la Plaça Espanya. “El 15M ha estat el llumí que ha encès el paller i ha tornat a fer de la participació un acte més visible i ha atret a gent que fins ara potser no s’havia implicat directament” Serveix o no serveix tota aquesta mobilització? En Biel ho té clar: “Els llibres d’història ho deixen clar: tot el que s’ha aconseguit en matèria de drets ha estat gràcies a la lluita de la gent... cap rei, cap règim poderós ha renunciat als seus privilegis per voluntat pròpia... la lluita social ha estat el motor de les millores i ara no és diferent” Però com lluitar? Com fer de la nostra societat un lloc més just? “Ara que hi ha hagut el

“Si serveix la lluita? Està clar que si. Tots els llibres d’història ho confirmen” (Biel) ··· “S’està molt còmode a casa, amb la família, però és justament per la família pel que lluito” (Maria Isabel) ··· “És impressionant veure gent de totes les edats, de diferents ideologies, lluitant juntes” (DJ Panko)

click de sortir al carrer, de fer coses, ara que molta gent s’està adonant que ens han enganyat, cal actuar” En el cas d’en Biel, l’acció es materialitza en dues propostes concretes, ‘pragmàtiques’ com les defineix ell: la posada en marxa d’una Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) a Blanes i la posada en marxa d’un ‘projecte postcapitalista’ a través de l’impuls de la Cooperativa Integral Catalana a la comarca de La Selva, una proposta que, de la mà de les Ecoxarxes proposen un model d’intercanvi de serveis i coneixements “amb la voluntat de recuperar la dimensió ètica i humana de les activitats econòmiques, una manera de fomentar l’economia local, el consum responsable i les relacions humanes sense la necessitat de fer servir l’euro”. En Biel és taxatiu: “Cal un decreixement actiu per a que tots poguem viure i ningú es vegi obligat a viure com un esclau per a que d’altres visquin luxosament” Pel que fa a la participació de la gent en Biel està content amb la gospira del 15M però creu que encara fa falta més implicació. “Ara hi ha gent que desperta, gent que surt de Matrix -referint-se a la pel·lícula dels germans Wachovsky- i s’anadona que moltes de

les coses que fins ara han estat una part central de les nostres vides són mentida. El sistema ha creat una il·lusió (la televisió, la feina, la hipoteca, la política) i ara aquesta il·lusió falla... però encara hi ha molta por... encara som tots molt innocents i tenim molta por... alguns, però, com per exemple els aturats condemnats al desnonament, es veuen obligats a acceptar que el que ens havien venut no era res més qua una il·lusió... a partir d’aquí, només queda agafar les regnes de la pròpia vida i deixar enrera el policia que tots tenim dintre el cap” “El meu gremi hauria de mullar-se una mica més” Fa dos anys que en Panko viu a Riells i Viabrea, lluny dels escenaris d’arreu del món que va recòrrer amb el seu antic grup, Ojos de Brujo. Un dia, un amic d’Arbúcies li va explicar que els veïns havien decidit ocupar el CAP de la població per evitar el seu tancament i que s’organitzaven xerrades, cinema a l’aire lliure i sopars populars. Panko va pensar que podia posar al servei de la (segueix a la plana 16)

OCTUBRE

La indignació deixa pas a l’acció (ve de la plana 15) causa la seva llarga experiència com a diskjòckey. Així, després d’algunes trucades telefòniques i alguns mails, la gira ja estava muntada: Arbúcies, Anglès, Hostalric, Breda... Dj Panko portaria la seva música, la música que ha anat coneguent i barrejant de tots els racons del món amb l’objectiu d’aportar el seu granet de sorra a les ocupacions. “A l’etapa amb Ojos de Brujo vam tenir l’oportunitat de posar la nostra música al servei de causes reivindicatives de tota mena, des de la denúncia del G-8 fins a les grans manifestacions contra la guerra d’Irak i Afganistan però potser per a un públic més concret que el que tenim als CAP”. La proposta de DJ Panko va arribar als CAPs quan aquests portaven uns 15 dies ocupats, quan l’esforç que suposa dormir a terra nit rera nit començava a fer-se sentir. Un esforç que, a moltes poblacions, no rep el recolzament ni tan sols de les forces polítiques que fa pocs dies, abans de les eleccions, s’omplien la boca amb la ‘participació ciutadana’ i que ara ignoren les relcamacions dels ciutadans més participatius. En aquest context, fins i tot les àvies que mai havien sentit parlar d’Ojos de Brujo ni de DJ Panko, van rebre la notícia de la seva proposta amb molta alegria. “És impressionant veure gent de totes les edats, de diferents classes socials, de diferents ideologies, lluitant juntes per una cosa tan important com la seva salut... espero que el meu granet de sorra ajudi a continuar amb aquesta lluita. L’art, la música ha de servir a les persones” afirma Panko. Durant la seva actuació a Sant Hilari el músic va poder veure les primeres conseqüencies de les retallades a les urgències nocturnes. “Va venir una mare amb el seu fill ferit a la cara a la que li havien dit al 112 que no hi havia ambulància disponible i que no li podien enviar el metge a casa seva. La noia no tenia cotxe i el metge més proper estava a Santa Coloma... no es pot evitar pensar que algun dia passarà una cosa molt greu”. Preguntant sobre el paper dels músics a les mobilitzacions Panko creu que ‘potser el meu gremi hauria de mullarse una mica més ja que és un

col·lectiu que també pateix les conseqüències de la crisi a la seva carn’. “Si no fes res, no seria jo” La Sílvia Martínez és membre del Moviment Ter-Brugent, que aplega assemblees d’Anglès i Amer i que estan lluitant per evitar el tancament del CAP de la zona. A la vegada és una de les impulsores de la Plataforma Units Pel CAP, que agrupa a les poblacions de La Selva Interior on s’ha tancat aquest servei durant les nits. “Als nostres pobles no hi ha tradició d’activisme i per això de vegades costa” I la Sílvia sap de què parla ja que aquesta no és la seva primera batalla. Abans de les ocupacions dels CAP havia participat en l’organització de les consultes sobiranistes, la qual cosa li va permetre veure la dificultat que de vegades comporta tirar endavant propostes de participació. “Hi ha molta gent a punt de fer el pas, d’implicar-se, però moltes vegades falta que algú faci el primer pas. La gent vol fer alguna cosa però no sap ben bé què ha de fer. Per una altra banda la desinformació a la que se’ns sotmet des dels mitjans de comunicació és enorme i molta gent no acaba de veure la veritable gravetat del que està passant. La gent encara confia massa en els governants, que des dels mitjans de comunicació no només desinformen sinó que demonitzen els moviments socials”. Què diu la Sílvia quan li diuen que la lluita no serveix per res? A l’igual que la Maria Isabel, la Sílvia no contempla l’opció de no fer res. “Si no fes res no seria jo, fer alguna cosa és una obligació interna. Certament, de vegades desespera veure com la desinformació fa que molta gent ni es plantegi defensar els seus drets, per això, davant de la desinformació, davant del pensament de que ‘res es pot canviar’ intento tenir a punt els arguments per desmuntar la mentida de que lluitar no serveix: en Martin Luther King i els drets dels negres i les sufragistes i el dret de vot de les dones són només dos exemples que cal tenir molt presents com a demostració de que l’única manera d’avançar és amb l’organització i la lluita constant” Pel que fa al 15M la Sílvia ho veu amb optimisme. “Él 15M, els indignats, les grans manifestacions són

“Potser el meu gremi hauria de mullar-se una mica més” (Dj Panko ··· “La gent encara confia massa en els governants, que des dels mitjans de comunicació no només desinformen sinó que demonitzen els moviments socials” (Sílvia) ··· “Twitter és brutal, millor que Facebook i tot, la xarxa té una potència extraordinària... però per a que la informació arribi a tot arreu cal sortir de la xarxa, cal estar al carrer, al boca orella” (Isabel)

El llit d’un ocupant del CAP de Sant Hilari

el símptoma de que estem al final d’una època, de que moltes de les coses que hem viscut fins ara ja no funcionen i que cal lluitar per trobar alternatives. Cada pas que es fa és un pas cap a una nova societat. El 15M és una resposta que havia d’arribar davant la intol·lerable indiferència, la xuleria i la prepotència dels governs en front dels ciutadans. Cal actuar urgent en contra d’això, cal que els ciutadans recobrin el poder davant els estats” “Twitter és brutal, però cal anar al carrer” La seva salut no li permet participar a les assemblees i manifestacions que tenen lloc arreu del país. Però això no vol dir que no pugui participar molt activament en reinvindicacions socials. “Internet és una

eina magnífica per ‘pescar’ i per difondre infornamació, per incentivar la reflexió i anar més enllà de les mentides que expliquen els mitjans de comuniació, que amaguen i frenen els moviments socials” Isabel recorda el breu temps en que va veure en el PSC un lloc adequat per lluitar pel progrés social. “Quan veia com discutien per coses secundàries, quan veia l’estructura jerárquica i personalista i l’ànim d’anar escalant posicions dintre el partit, vaig veure que aquell no era ni el lloc ni la manera i ho vaig abandonar ràpid”. La Isabel, que ha col·laborat amb Greenpeace, actualment és membre de l’organització ATTAC, dedicada a promoure la ‘justícia econòmica global’. Des del seu bloc, agora25siglos. blogspot.com, Isabel comparteix informació sobre economia, sobre retallades socials, sobre política i sobre tot allò que permeti entendre millor la situació econòmica i social en la que ens trobem. “Una informació que, normalment, els mitjans de comunicació de masses amaguen o tergiversen”. Un tipus d’informació com la que dona el catedràtic d’economia Vicenç Navarro -també membre d’ATTACque fins i tot ha de barallar-se per fer-se un lloc als mitjans de comunicació públics (recordeu l’incident del professor Navarro amb Manel Fuentes a Catalunya Ràdio?). Tot i aquest marcat perfil d’activista virtual, la Isabel té clara una cosa: “Twitter és brutal, millor que Facebook i tot, la xarxa té una potència extraordinària... però per a que la informació arribi a tot arreu cal sortir de la xarxa, cal estar al carrer, al boca orella, cal que la informació arribi a aquells que no es conecten, que fins ara no han tingut la necessitat de buscar una mica més enllà del menú informatiu que ens ofereixen. Intento compartir la feina que fa gent com Noam Chomsky, Naomi Klein, Bernie Sanders, amb la gent que m’envolta’. Isabel, que es reconeix com a ‘indignada’, creu que estem en un temps de canvi, però “és un canvi que no serà ràpid, és un canvi que caldrà treballar-lo molt i caldrà treballar molt... no ens podem quedar amb els braços plegats, ens hi estem jugant molt, hi podem perdre molt. Cal plantar cara”

OCTUBRE

A La Selva Interior hem de triar: metges i infermeres o càrrecs de confiança TRIBUNA · Per Plataforma Units Pel CAP Aquest migdia ha tingut lloc a la seu del Departament de Salut a Girona una reunió entre representants de diferents assemblees de La Selva Interior, agrupades a la plataforma Units Pel Cap i el delegat Josep Trias i Figueres. Una reunió que –recordem- és fruit del compromís que Artur Mas va adquirir amb els manifestants que el van rebre a la seva visita de la setmana passa a Sant Hilari Sacalm, una de les poblacions afectades pel tancament de les urgències nocturnes, juntament amb poblacions com Hostalric, Breda, Anglès, Sils, Vidreres… Opacitat intolerable El dia abans de la reunió la Plataforma Units Pel Cap va fer arribar al senyor Trias una sèries de preguntes (que adjuntem com a document) per tal de facilitar la reunió i permetre al seu equip a recollir les

dades que es demanaven. Entre aquestes preguntes destaquen: “Dades d’atenció d’urgències del tram 21h fins 8h (nit) desglossats per cada un dels CAP’s que s’han tancat a la Selva Interior i els que es pretenen tancar a la Selva marítima, així com les mateixes dades del CAP de Sta.Coloma” Tot i que durant les 3 hores que va durar la reunió aquesta pregunta va ser formulada fins a vuit vegades, tant Josep Trias com el seu equip es van negar a donar aquestes dades. Primer van dir que aquestes dades no estaven en poder del Departament sinó que estaven en poder de les empreses proveïdores i no eren competència del Departament de Salut. Així, vam demanar si, llavors, el Departament de Salut havia pres la decisió de tancar els CAPs de la Selva Interior sense saber aquestes dades. Finalment Josep Trias va reconèixer que

si que estaven al seu poder, però que no les donaria ja que “vosaltres no les sabríeu interpretar” referint-se als representants d’Units Pel Cap, entre els qual no hi havia cap metge. Tot i això vam dir que el lliure accés a aquestes dades permetria als ciutadans i als molts metges que critiquen la manera en com s’estan fent les retallades poder tenir dades concretes. Finalment, per reforçar la seva negativa a dir, per exemple, quants infartats de miocardi havien estat atesos als CAPs que ara tanquen, va dir que aquestes dades eren ‘banals’ Sobre el metge destinat a la Selva Interior: On tindrà la seva base? De quin mitjà de desplaçament disposa? Qui activa el seu servei? Aquesta pregunta ve motivada pel rocambolesc sistema que s’ha implementat a Arbúcies, on el metge i la infermera dormen a un barracó mentre

El Departament de Salut es nega sistemàticament a respondre, per exemple, quants atacs de cor o embòlies (patologies a les quals una intervenció ràpida és vital) s’atenien anualment als CAPs que ara es tanquen. Per què no ensenyen les dades? el CAP està tancat i on, en comptes de poder fer servir el vehicle que té el CAP han de trucar un taxista que els porti allà on hi hagi la urgència (per cert, el taxista s’allotja a l’Hotel Agudes de la població, amb les despeses pagades per l’IAS, gestor del CAP). Quan van preguntar sobre aquest fet, Josep Trias va dir que això era “una decisió de l’IAS i que a ells no els pertoca valorar-la” Cal dir que aquest dispositiu és sensiblement més car que l’anterior. (Aquesta història l’ha recollit fa pocs dies el Diputat Joan Boada al seu bloc) Però l’opacitat no acaba aquí. La major part de les preguntes que vam enviar al Josep Trias no va ser respostes durant la reunió i ens va assegurar que moltes de les respostes corresponien a les empreses proveïdores. Una d’elles (l’IAS) ja es va negar en el seu moment a donar dades tan importants com “quants atacs de cor o embòlies” (que requereixen un tractament urgent) s’han atès als CAPS que ara es tanquen. Així, ni el Departament ni l’IAS donen aquestes dades’ Perquè amaguen aquesta informació?

Si de veritat els CAPs que tanquen ara no atenien a ningú que necessités atenció urgent, perquè no ensenyen les dades? Dades econòmiques D’entre les dades econòmiques que vam demanar sobresurt una molt concreta que fins ara no s’havia fet pública. Quants diners s’estalvien tancant tots els CAPs de La Selva Interior? En aquest cas la resposta ha estat clara i ràpida: 1 milió d’euros anuals….. Si, heu llegit bé… deixaran 40.000 persones sense assistència sanitària nocturna, tanquen CAPs i fan fora metges i infermeres per estalviar 1 milió d’euros l’any. No podem evitar, davant aquesta dada pensar en els 917.000 euros que la Diputació de Girona gasta anualment en pagar el sou de 23 càrrecs de confiança. La xifra d’estalvi d’1 milió d’euros ens confirma el que ja sabíem i que molta gent fa temps que avisa: “no és una qüestió de diners, volen trencar el sistema públic” Davant d’aquesta reflexió Josep Trias ha dit que a ell no l’interessava això”, que no era el seu departament i que “el món és així” i que ell “havia

de reordenar” i no arreglar el món. Creiem que davant aquesta dada (1 milió d’euros) el poble s’ha de preguntar si prefereix tenir els seus CAPs oberts cada nit o prefereix que amb aquests diners (que també surten dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya) pagar el sou a 23 polítics que: > No han estat escollits per ningú. > No han passat cap tipus d’oposició per accedir a la feina. > Ni tenen cap titulació específica. No podem acceptar de cap manera que es posi en perill la vida de milers de persones a la nostra comarca per estalviar un milió d’euros mentres a pocs metres de l’oficina del Departament de Salut els partits polítics es reparteixen aquesta mateixa quantitat anomenant personal a dit No ho tolerarem, informarem, denunciarem i lluitarem, ocupant els CAPs, informant als nostres veïns i fent totes les accions que aturin aquest atac als drets fonamentals de tots

OCTUBRE

CARTES

Fira medieval

Animals com a diversió a Lloret Tristament, aquest any tornarem a veure com l’ajuntament de Lloret continua fomentant l’explotació i el maltractament animal amb l’organització de la fira medieval del proper mes de novembre. Ovelles i cabres amuntegades en un minúscul espai tancat durant tot el cap de setmana, ponis i burros tractats com a objectes sotmesos als capricis de la gent, o aus rapinyaires lligades de les potes i obligades a passar gana i a estar tancades en l’obscuritat per a què obeeixin durant el seu entrenament. Espectacles convertits en vergonya, on la gent que la visita, sobretot els nens i nenes, aprèn a infravalorar i a menysprear la vida i el patiment de la resta d’animals. Divertir-nos i entretenir-nos fent ús dels animals s’allunya

molt de la dignitat i el respecte envers aquests. Per descomptat que tenim dret a divertirnos i a passar-ho bé, però no quan per a això fem ús d’altres en contra de la seva voluntat, provocant-los dolor, estrès, angoixa i, per tant, patiment físic í psíquic. Aquestes activitats constitueixen una falta d’ètica total en el tracte dels humans envers els més dèbils. No existeix cap justificació per sotmetre els animals a l’abús a què s’exposen en innombrables formes d’oci, malgrat que aquestes comptin amb el beneplàcit de les autoritats de torn. Una vegada més, veiem que allò que és legal no necessàriament és just. Joan Carles Lozano Muñoz Lloret de Mar

Especial Puente de Diciembre

VETE DE MINI VACAS

Desconecta con las mejores ofertas y destinos. Alojamiento y Desayuno

5 Días / 4 Noches LONDRES H. Wedgewood Tur 575 € ROMA H. Doria *** 460 € PRAGA H. Olympik Tristar *** 579 € BRUSELAS H. Ibis Ste-Catherine *** 509 € BUDAPEST H. Ibis Aero *** 643 € ESTAMBUL H. Fuar *** 531 € 4 Días / 3 Noches H. Hibiscus ** PARIS

TÚNEZ

% o. t D 5

ticipad

n Venta a

365 €

Media Pensión

5 Días / 4 Noches H. Marina Palace ****

591 €

INFORMACIÓN Y RESERVA: C/ Vicenç Bou, 3 -17310 - Lloret de Mar- 972 37 40 42 C/ Hospital, 29 -17300- Blanes - 972 35 90 63 Salidas en avión desde Barcelona. Precios por persona en habitación doble y régimen indicado válidos para determinadas salidas del Puente de Diciembre, consulte fechas exactas. Gastos de gestión por reserva no incluidos: 10€. 5% adicional para reservas efectuadas hasta el 31 octubre.

902 108 108 / viajesiberia.com

BAL-001-MM

EUROPA

ás...

Y adem

Com cada any, Lloret de Mar també celebrarà aquest novembre la Fira Medieval. Aquesta fira ens transporta a una època en la que el pa encara es feia a la llenya, amb una massa treballada sense presses i lliure de conservants i altres mandangues. A mesura que avancem pels carrers podem observar demostracions d’antics oficis, a més de poder degustar diversos plats, dolços i salats i disfrutar dels productes artesanals de les paradetes. Aquesta part és la millor comparada amb la presència de burros que obliguen a passejar nens petits i no tan petits

i que passen la nit lligats a una barana al ras; o que tenen rapinyaires lligats per les potes i exposats com si fossin trofeus; o animals de granja, incloent cabrits, en estables minúsculs també dormint al ras. Personalment, crec que seria molt més útil treure més profit de les demostracions d’antics oficis, de les paradetes i del menjar que no pas d’uns animals que serveixen de floreres pel nostre gaudi. Susanna Cassà Gómez Lloret de Mar

OCTUBRE

pineda de mar

Gravats en època de pantalles tàctils A la època de les pantalles tàctils, quan sentim parlar de ‘gravats’ inevitablement pensem en temps remots. Si en sabem una mica sobre el tema probablement ens vinguin al cap ‘Els desastres de la guerra’ de Goya i, si en sabem una mica més, potser pensem en la xilografia, la tècnica de gravat més antiga. Però el gravat és una cosa totalment viva. Els 650 artistes d’arreu del món que cada any envien

els seus treballs al Mini Print Internacional de Cadaqués confirmen que el gravat i l’estampació són un fet 100% actual. Pineda de Mar, juntament amb Bages (Frància), Wingfiels (Regne Unit), és una de les tres ciutats on es poden veure els 6 treballs guanyadors d’aquest certàmen que enguany celebra el seu 31è aniversari. El Mini Print, organitzat pel Taller Galeria Fort de Cadaqués vol amb

aquestes exposicions itinerants fer arribar al major número d’espectadors el més innovador de l’art del gravat. Un luxe que està a l’abast de tots els que s’apropin a la Fundació Tharrats d’Art Gràfic de Pineda. Del 7 d’octubre al 6 de novembre a la Sala d’Exposicions Municipal (Pl. Catalunya, 1) · Dijous i divendres de 18 a 21h. Dissabtes i festius de 12 a 14 i de 18 a 21h · 937 671 560

OCTUBRE

Humor

Mots encreuats

amb @vanid_oso

Per Pau Vidal · ACPG HORITZONTALS: 1. És com... com aturada: odiosa com ella sola. Al fons a la dreta / 2. Prou viu per anar d’esquena?: no, fill del llatí que ve de l’est. Parent de l’antílop que sembla un os / 3. Nou buida. Tros de corda per menar la muntura. Doble desvocalitzat / 4. Impacientat per vestir-se de grifó. Orgullosament ferida / 5. I aquest també, però més aviat danyat. Comportament propi dels anarquistes / 6. Decantat sense vi. Un plus de fusta o de ferro per a la classe / 7. Estimulant visió frontal que fa venir ganes de competir a Oxford. Enmig del gual / 8. Paisatge tan erm que s’entristeix sol. Dels desorganitzats / 9. Una i altra i. Col·leccionista de segells bàrbars?: no, càntir gros. Quart de gram / 10. Un jaç que pot menar a la tautologia. Surti a dinar al prat / 11. Fa cap a l’escola. Del cos que corre per l’espai amb aspecte d’elefant. Endreça cabells al cul del tamboret / 12. Avís d’inici de jornada. M’instal·laré de cara a ponent / 13. Contrets a la salsa. I aquesta, que també ho sembla, té forma de gos. VERTICALS: 1. Clavo xurriacades pels cingles. És a les teques com a la visió la divisió / 2. Oda inacabada. Capacitat

Tragèdia al centre comercial de Lepe: marxa el llum i tres clients queden atrapats a les escales mecàniques. Paso de ir más al gimnasio. Voy a dejar las pesas y voy a echarme una novia de Zaragoza... más vale maña que fuerza. - Hola, em dic Gontzal, que és ‘Gonzalo’ - Jo em dic Andoni, que és ‘Antonio’ - Jo em dic Ander, que és ‘Andrés’ - Jo em dic Domingo, que és ‘festiu’ - Pot anar el meu fill a jugar amb el teu aquesta tarda? - I tant!... tant m’és picar un nen que dos! - Un jardí sense flors és com el Mar Mediterrani sense pilotes de Nivea Tinc por de trepitjar una banda sonora a l’autopista i que l’SGAE em cobri... El Rei s’ha fet científic i ha descobert una nova fòrmula: Nitrato de treballar Els treballadors juguen a futbol, els gerents juguen a tennis i els directors juguen a golf. Quant més alt és el teu càrrec, més petites són les teves pilotes... Tuit: “Estar en classe amb el mòbil sense que el professor s’assab - Hola arroz! - Arroz? - Ups, perdona, es mi mala costumbre de decir las palabras al revés - “Senyor taxista, puc deixar-li 4 birres i un entrepà al seient del davant” Em va contestar que si i així va ser com vaig vomitar al taxi. La meva dona no és una d’aquelles que un dia diu una cosa i un altre diu una altra... ella sempre diu que té 25 anys.

Sudokus

La vida és això que passa mentre posen un anunci de Casa Tarradellas. “Pinto cases a domicili” Sergio Ramos, quan va a jugar contra l’Sporting de Xixón, es posa un condó per no agafar el ‘sidra’ El meu somni és anar a un manicomi... m’han dit que allà la gent fa l’amor com bojos!

CLASSES Llicenciat en Filologia Hispànica amb experiència docent dóna classes de castellà, català i anglès per als nivells d’ESO, Batxillerat i MM.PP. Telèfon de contacte: 660340333.

Solucions

d’acceleració del motor a la segona part. A l’agulla i al paller / 3. Hermanos que ensenyen els secrets de la navegació. Edicte arbitrari que el caucasià porta a dintre / 4. Senyal que la caiguda ha estat sobre tou. De l’animal nascut en plena canícula / 5. A la punta de la llengua. És com la naftalina però té el seu què. Cada matí s’alça com aquí / 6. Ostra manipulada per fer-ne cansalada. Lloriguera reservada a infiltrats / 7. Símptomes d’analèpsia. Llibre de salms que

es llegeix de cap per avall. La fi del fil / 8. Acull ocell i identifica persones. Caps de corda al fons de les antostes / 9. El mig de la meitat. Sembla estupefaent però és digne de fe. Abracen la Remei / 10. Endreço sense deixar de dir el que s’ha de fer. Brillant com un ocell de cantata / 11. Tan incomprensible que sembla que amagui el cap. Aconsegueix escuar la reixa / 12. Com a fruit és explosiu. Dispositiu perquè l’avió no es congeli quan s’enlaira.

OCTUBRE

Diari d’abord · Reflexions d’un jove blanenc · www.victor-catalan.blogspot.com

La dramàtica situació de l’habitatge a Blanes. A Blanes, una cinquantena de persones dormen al carrer, mentre tenim 3000 habitatges buits i 6000 pendents de construir Sovint les dades acaben mostrant les vergonyes o els defectes d’una societat. A Blanes, no ens escapem de la realitat social del país no ja d’aquesta crisi, sinó dels últims anys. El sistema és capaç d’arribar a produir situacions tant ridícules com la següent. A la nostra vila, el parc d’habitatges està format per un voltant d’uns 30.000 habitants. Parem-nos aquí: 30.000 habitatges? Si, tenim 40.000 habitants i més de 30.000 habitatges, doncs, tenint en compte que de mitjana podem encabir uns 3 habitants per habitatge, arribem a la conclusió fent una ràpida multiplicació, que a Blanes tenim capacitat per allotjar 100.000 persones. -Però, no havíem dit que érem 40.000 habitants? Si, i com pot ser això? -Aquí ve la gràcia. D’aquests més de 30.000 habitatges, només un 48% són habitatges principals. Per tant,

els 40.000 blanencs vivim en menys de la meitat dels habitatges construïts a Blanes! Tot seguit, els nostres intrigats lectors es preguntaran. I el 52% restant? La resta dels habitatges estan destinats a segones i terceres residències, és a dir, per a persones que venen el cap de setmana o l’estiu, per tant, podem dir que els caps de setmana i l’estiu Blanes dobla la seva població. Si bé aquest és un fenomen que pot arribar a ser compartit, hi ha una última dada que pot donar algun que altre calfred. I és que, d’aquests 30.000 habitatges, hi ha un 10% , és a dir més de 3.000 habitatges, que estan buits o no són ocupats en tot l’any. I d’on surten? Són bàsicament el romanent d’habitatges fruïts de l’especulació que no s’han acabat de vendre mai. Ràpidament, vostè, àvid lector, veurà ràpidament com amb 3000 habitatges buits, tindríem

la capacitat d’allotjar ràpidament a gairebé 10.000 persones més (arribant als 50.000 habitants). Per tant, l’àvid lector, pensarà: “coi, doncs no ens caldran construir habitatges fins d’aquí molts anys!”. Doncs s’equivoca àvid lector. Vaja, vostè, o certs polítics de la nostra vila, els quals han aprovat un POUM (Pla Ordenació Urbana Municipal) que preveu construir quasi 2.000 habitatges més, que se sumen als 4.000 que estan actualment previstos de construir als nous barris de Valldoligt o Costa Brava (paralitzats des de fa prop de 4 anys ja). Facin números senyors! 3000 habitatges buits, més 6.000 pendents de construir... fan 9000 habitatges més, amb capacitat per 25.000 habitants més! Així doncs, deu haver-hi una gran demanda –deu pensar l’àvid lector. Doncs cer-

“És el poble de Blanes qui ha de prendre la paraula” Comunicat de la CUP de Blanes arran de la notícia apareguda en diferents mitjans de comunicació referent a que un grup d’empresaris de Blanes i Barcelona estan disposats a invertir uns cinc milions d’euros per construir un complex de multi-sala de cinema i un aparcament en els terrenys de l’Illa de Blanes. Des de la CUP considerem que un tema com el projecte de l’Illa de Blanes és d’interès general per a la població i que, per aquest motiu, s’ha de garantir la màxima transparència, informació i sobretot participació en el projecte, circumstàncies que fins a l’actualitat no han existit en cap dels projectes que han sortit a la llum pública, fet que ha comportat en molts casos que s’hagin gastat grans quantitats de diners en projectes faraònics que han anat quedant a l’oblit. En aquest sentit creiem que un projecte d’aquesta importància ha de servir d’element cohesionador de la societat blanenca, a través del debat i les propostes que puguin presentar entitats, associacions, col·lectius i persones a títol individual per tal de construir entre totes i tots un Blanes per viure-hi i treballar-hi. Per aquest motiu, des de la CUPplantegem

la necessitat que el futur de l’Illa de Blanes sigui decidit pels mateixos blanencs i blanenques a través d’una consulta popular, en la qual cadascú pugui triar el projecte que cregui més adient i adequat a la realitat i les necessitats del nostre municipi. Per part nostra, entenem que l’Illa de Blanes s’hauria de convertir en el gran pulmó del municipi que permetés definitivament implementar el model de parcs, jardins i zones verdes connectades entre sí que planteja el nou POUM. Des de la CUP creiem amb fermesa amb la idea de fer de l’Illa un “jardí de la mediterrània”, amb amfiteatres a l’aire lliure com espai de dinamització social i cultural i, al mateix temps, com a complex per actuacions, conferències, fires i trobades. Però que, finalment, qui ha de prendre la paraula és el poble en tot el seu conjunt.

tament. La crisi fa que molta gent que necessita un pis no se’l pugui comprar, i en els pitjors casos, cada cop més gent és desnonada (feta fora de casa seva) per no poder pagar la hipoteca, i a més, amb deutes. Tant és així, que el sistema actual ha creat una situació tant paranoica com que, tenint 3000 habitatges buits, tenim, a Blanes, més d’una cinquantena de persones sense sostre. I està en vies de solució? Al contrari. L’anterior govern de la Generalitat va crear el “lloguer forçós”, un sistema pel qual els habitatges buits serien forçats a transformar-se en lloguer públic avalat per la Generalitat, i que l’actual govern de ciu s’ha carregat amb la Llei Òmnibus. Per tant, no és que cada cop més gent es declara anti-sistema. Sinó que cada cop més, el sistema és anti-persones.

OCTUBRE

Tardor - hivern al Teatre de Blanes

Pep Cruz, Josep Maria Pou, Benet i Jornet, Xavier Albertí, Carles Canut, Victòria Pagès, El Mirall.... aquests són alguns dels noms propis que passaren per l’escenari del Teatre de Blanes des d’ara fins a final d’any. Una programació per a tots els públics i per a tots els gustos teatrals.

Un inspector de policia es presenta al domicili de la família Birling, interromp el sopar amb què celebren el prometatge de Sheila i indaga la implicació dels comensals en el suïcidi d’una noia. L’obra, un prodigi de construcció formal, desplega una trama que progressa com un aparell de rellotgeria. L’ús habilíssim del suspens, però, no eclipsa en cap cas el missatge: tots formem part del mateix organisme i som responsables d’allò que li passa a la resta de la gent.

Qui més qui menys té algun problema amb el seu físic que li agradaria canviar. El nostre món ens ha abocat a una preocupació excessiva per la nostra aparença física. En Pep va ser un dels top models masculins més famós, més guapo i ben pagat del món. Però a en Pep aquestavida el va abocar a la infelicitat més absoluta. Però en Pep ha tronat el seu camí a la felicitat. I és aquí per comartir amb tots nosaltres els seus secrets. Això és Top Model.

Dues dones que ballen explica la relació gairebé accidental de dues dones d’edats diferents, entre la maduresa i la vellesa. Una relació que evoluvionarà i conclourà de manera inesperada. Però és això només? A voltes cabudes, a voltes irritants, a voltes ridícules, a voltes estúpides, potser podrem arribar a sentir certa pietat inútil per aquests personatges mig trencats que decideixen ballar, no al ritme que els marca el seu entorn sinó al ritme que escullen elles.

Cantate Barcelona és un Festival Coral Internacional que té lloc cada octubre a Barcelona. Els “Concerts d’Amistat” es fan a diverses poblacions on un cor local acull alguns dels participants al Festival.

Per la diada de Santa Cecília (patrona dels músics) celebrem la Festa de la Música. Com cada any, la Banda i Cobla del Col·legi Santa Maria de Blanes i col·laboradors, celebra aquest dia fent un memorable concerts en el seu honor

Des de l’any 1929 a Blanes no poden faltar mai els tradicionals Pastorets de Pere Puig i Llensa, un clàssic nadalenc que ha divertit i emocionat diferents generacions de blanencs.

Pedra de tartera va suposar el debut literari de Maria BArbal i ben aviat es va convertir en un text clàssic i un autèntic fenomen editorial. El llibre és el relat en primera persona de la vida de Conxa, que va des de començament de segle fins la dècada de 1960. Un relat magnífic sobre la supervivència i el desarrelament. Víctima passiva del seu temps, Conxa representa totes aquelles dones que la vida les va obligar a callar, des de la República a la Dictadura.

Malson of a bitch és l’espectacle que El Mirall ha realitzat amb motiu del seu 25è aniversari i que va ser estrenada a la inauguració del FITAG. Malson és una comèdia sobre la tragèdia d’haver de muntar un espectacle teatral. Malson és la història de l’angioxa d’un actor a qui l’atzar i la mala fortuna li ho dona tot ell no vol res. Malson és un ensurt terrible abans de començar la funció. Malson és la conxorxa de Shakespeare i els seus personatges en contra de l’actor...

OCTUBRE blanes

Aula Blanes enceta nova temporada Aquesta segon any pretén una programació més diversa amb un total de nou conferències, una cada mes, que aniran de l’octubre del 2011 al juny del 2012. L’èxit del primer cicle ha impulsat als promotors de l’Aula Blanes a ampliar les temàtiques de divulgació i es programaran xerrades sobre biologia, filosofia, història, física, sociologia, música, matemàtica i medicina. Els ponents són experts de primer nivell dedicat professionalment a la investigació i la docència de cadascuna de les disciplines, alguns d’ells

prou coneguts pel públic com Salvador Macip, Anton Aubanell o Daniel Martin. També hi ha novetats en l’àmbit virtual, doncs s’han afegit més continguts al web, s’ha obert un compte twitter i s’emetran les conferències en directe i quedaran a disposició del públic en streaming. Força novetats en una ambiciosa segona temporada. L’associació ha decidit obrir un compte corrent per a recollir fons i poder sufragar les activitats d’aquest any, totes les persones que desitgin col·laborar i donar suport a aquest projecte poden

Taxonomia, amb Daniel Martin El proper 25 d’octubre a les 20.00 h. a la Sala Roberto Bolaño de la biblioteca comarcal de Blanes tindrà lloc la conferència inaugural a càrrec del Dr. Daniel Martin Sintes, director del CEAB, sota el títol “Taxònoms: Investigadors de la biodiversitat marina”. Daniel Martin va donar la conferència de biologia marina del darrer any amb molt èxit i en aquesta ocasió ens parlarà de la biodiversistat, centrant-se en la taxonomia. Es tracta d’una branca de les ciències naturals dedicada a conèixer els diferents elements que donen lloc a la diversitat de la natura. Aquests elements, normalment coneguts com a espècies, són les pece fonamentals que constitueixen el llibre de la vida, sense les quals

seria impossible esbrinar com funciona el nostre mon. Tot i això, la taxonomia és, ara per ara, una disciplina relativament poc reconeguda per la comunitat científica, malgrat que a dia d’avui hi ha encara moltíssimes coses per descobrir. En la xerrada hi haurà un recull d’algunes de les descobertes més interessats que s’han dut a terme des del CEAB, un centre de recerca on, malgrat les adversitats, persisteix un reduït nucli de taxònoms irreductibles dedicats a estudiar el fons del mar. Aquest primer trimestre es completa amb una conferència, al novembre, sobre filosofia i ciutadania a càrrec de la Dra. Carla Carreras i una al desembre on l’egiptòleg Felip Masó parlarà de la història i la Bí-

TAMBÉ ENS TROBAREU A STA. COLOMA DE FARNERS

OCTUBRE

OCTUBRE fotonotícia

publicitat

Ekipat Street: la nova botiga de moda esportiva de Blanes

Michael bi-campió: quan les motos es queden petites Tot i que Michael és un noi més aviat menudet, les motos de carrera de 50cc comencen a quedar-li petites. El blanenc Michael Parra va començar a córrer a la categoria Promovelocitat Trofeu RACC l’any 2009. Aquella primera temporada Michael va finalitzar-la dalt el podi, aconseguint un tercer lloc al campionat molt important, ja que estava competint amb pilots que portaven vàries temporades a la categoria. El segon any, amb unes

quantes lliçons apreses Michael es va proclamar Campió de Catalunya. El passat 1 d’octubre, i per coronar la seva tercera temporada, Michael es va proclamar bi-campió de la categoria amb uns registres que han deixat bocabadats a tothom: 6 carreres disputades, 6 guanyades, 12 mànigues de classificació, 12 victòries i el màxim número de punts obtinguts... què serà el següent? Molts comencen a veure una nova estrella sobre dues rodes!

Després de 25 anys a Malgrat de Mar, la firma arriba al centre de Blanes Durant 25 anys la botiga de roba esportiva Ekipat ha estat un referent a l’Alt Maresme pel que fa a preus, qualitat i varietat de productes. Ara, amb l’obertura de la seva nova botiga a Blanes, Ekipat Street vol donar servei als molts clients que fins ara es desplaçaven a Malgrat per aprofitar les seves ofertes. Des de Reebok, Nike i Converse fins als clàssics com Lacoste, Ekipat aproparà a Blanes les col·leccions més modernes en roba esportiva. El nou local està al carrer Raval 25 de Blanes.

OCTUBRE

OCTUBRE fotonotícia

Una carrera en terres de l’Ebre amb sabor blanenc Qualsevol blanenc que acostumi a passejar a la vora del mar al vespre, segurament haurà vist en Joan Morillo entrenar. Ell és una de les moltes persones que cada dia fan servir el passeig de mar com a pista d’entrenament a la vora del Mediterrani. Doncs bé, a en Joan Morillo també li agrada córrer a la vora del riu, de l’Ebre, més concretament, on per motius familiars es desplaça amb freqüència. Així, amb prou experiència en córrer a la vora del mar i a la vora del riu, Joan ho va tenir clar: què millor que córrer a tots dos llocs alhora, allà on el riu es troba amb el mar. D’aquesta inquietut neix la Delta Run, una cursa de resistència de 98 quilòmetres que té com a principal escenari un dels parcs naturals més fascinants de Cata-

lunya: el Delta de l’Ebre. La cursa tindrà lloc els dies 21 i 22 d’abril i és la primera que es porta a terme a aquest lloc tan especial. L’esdeveniment compta amb la participació dels ajuntaments d’Amposta, Deltebre, Miravet, Mora d’Ebre i Tortosa, així com de la Secretaria General de l’Esport, entre d’altres. La web de l’esdeveniment -on es poden veure fotografies d’aquest paratge natural i tota la informació sobre la cursa- és deltarun.es. Si us agrada córrer, l’esport, el mar i el riu, no us podeu perdre aquesta cursa que, pensant en els que no aguantem 988 quilòmetres, té una ruta ‘més assequible’. Queda dit: deltarun.es

Hamburgueseria Gourmet

Sis tipus de carn diferents · 100% Natural Dos variants de peix fresc VEDELLA · BOU · POLLASTRE · XAI LLETÓ · POLTRE · PORC TONYINA VERMELLA · SALMÓ

‘Steak hambuguer’ al plat Producció 100% artesanal

GRAN FORMAT: hamburguesa a la perdra de 500gr i 1kg. CARTA DE VINS I VINS A COPES

AMANIDES · PASTA ARTESANAL · OUS TRENCATS · BROXETA CRUIXENT AMB REDUCCIÓ DE PEDRO XIMENEZ · PERNILS · HUMUS · GUACAMOLE · BRAVAS · BRANDADA DE BACALLÀ I UNS POSTRES DELICIOSOS Facebook: divuit trenta-quatre

OCTUBRE

Cicle Internacional de Concerts Acústics a Lloret El cantautor africà Kodjo Senyo, l’escriptora i artista multidisciplinar Eli Gras i la cantautora de Buenos Aires Liza Casullo encapçalen el cicle internacional de concerts acústics “A Cau d’Orella” de Lloret de Mar · L’espai d’art-bar-restaurant Gurugú acull la proposta del 4 de novembre al 23 de desembre de 2011. Del 4 de novembre al 23 de desembre de 2011 Lloret de Mar i en concret el seu nou bar-restaurant i espai d’art GURUGÚ, acull el primer cicle de concerts acústics de la vila: una iniciativa ideada per la nova productora lloretenca “El increíble hombre bala”. Aquesta nova proposta neix amb la voluntat d’omplir el buit cultural que deixa la manca d’oferta musical a la vila de Lloret i amb l’objectiu d’introduïr Lloret de Mar un cop més dins el circuit de directes de Catalunya. El bar Gurugú (c/Josep Tarradellas 1) es convertirà en l’escenari del cicle de concerts tots els divendres de novembre i desembre de 2011. Tanmateix, a falta de la presentació oficial del cartell final i donada

la quantitat de propostes rebudes per la productora, no es descarta que el cicle també es complementi amb actuacions els dissabtes i diumenges. Tots els concerts seràn gratuïts i començaran a les 22:30. El line-up final es presentarà el proper dissabte 26 d’octubre en una petita festa presentació al Gurugú i es penjarà al mateix temps a la seva web gurugu.cat. De totes maneres, l’organització del cicle ja ha avançat alguns dels artistes que formaran part del mateix: Kodjo Senyo, el cantautor Togolés presentarà per primer cop a Lloret la seva barreja de música tradicional africana amb blues i jazz. La cantautora folkie Liza Casullo (Buenos Aires) farà una aturada a Lloret dins la seva gira estatal

i Eli Gras, l’escriptora i artista multidisciplinar barcelonina aprofitarà la seva actuació al Gurugú per presentar la seva proposta de música experimental i, per la seva banda, la formació barcelonina de rock progressiu Tears in Rain es reinventarà adaptant el seu repertori al format acústic.

La formació de rock progressiu Tears in the Rain reinventarà el seu repertori al format acústic

OCTUBRE

Hostalric

Més de deu mil persones han passat per la fira Gastroart La fira Gastroart d’Hostalric va tancar la seva tercera edició ja pensant en la de l’any que ve, i sobretot amb la satisfacció d’haver aconseguit atreure l’interès de més de deu mil persones, que entre dissabte i diumenge van visitar Gastroart. Alguns dels factors que expliquen aquest èxit de convocatòria són, entre d’altres, el bon temps i el fet que Gastroart no ha coincidit amb cap fira pròxima. L’organització de la fira destaca que la gent d’Hostalric s’ha implicat més que mai en tots els vessants de Gastroart, i celebra que les diverses activitats que s’han organitzat -tastos, maridat-

ges, exposicions...- hagin rebut una càlida acollida per part dels visitants. Gràcies a això la fira ha contribuït a consolidar Hostalric en el mapa dels amants de la gastronomia. El paper que juga Hostalric com a ciutat capdavantera es reforçarà amb la Domus Sent Soví, un centre que quan estigui enllestit fomentar l’interès i el coneixement pel patrimoni gastronòmic del país com a element d’identitat. És per això que les activitats que proposava Gastroart anaven en la línia de donar a conèixer la gastronomia del país i donar suport als productes de proximitat.

Una imatge de la Fira Gastroart

OCTUBRE

selva

“Catalunya über alles” El primer vers de la primera estrofa de l’himne alemany diu “Deutschland Über Alles”, (Alemanya per sobre de tots) i ha estat fortament associada a l’època nazi. Ramon Térmens juga amb aquesta frase per titular la seva pel·lícula on retrata una Catalunya racista que, malgrat no agradi, existeix · Dada curiosa: ‘Catalunya Über Alles’ és la primera pel·lícula que s’ha rodat mai en català i en mandinga · 4 blanencs han participat a la pel·lícula.

La trama de “Catalunya über alles!” la componen tres històries que comparteixen personatges i un mateix espai: un poble de l’interior de Catalunya. L’època és l’actual. La primera història tracta d’un ex presidiari que després de complir una condemna de 19 anys per violació, torna a casa per reintegrar-se. A través dels seus ulls observem

la nova realitat del poble: el mercat setmanal ple d’immigrants i el discurs d’un polític que carrega contra aquesta nova realitat. Aviat totes les mirades i prejudicis cauran sobre ell. La segona història tracta d’un immigrant subsaharià afectat per la crisi. Necessita una feina, qualsevol, per poder mantenir a

la seva família. Troba l’oportunitat en una empresa del “cobrador del frac”, on els seus treballadors ja no vesteixen de frac, sinó que porten el vestit típic català (faixa, espardenyes i barretina). La seva primera missió serà perseguir al polític morós que vol expulsar als immigrants del poble. A la tercera història ens trobem amb una fa-

mília adinerada que torna al seu xalet abans de temps. Un lladre d’origen albanokosovar està robant en el seu interior. L’amo de la casa i el delinqüent comencen una baralla que acaba amb la mort de l’assaltant. L’últim tret és a boca de canó. A partir d’aquest moment, l’empresari es troba al mig d’un circ mediàtic: justicier social o assassí.

Marta Sibina i Camps

Et dutxes o no? (ve de contraportada) al mateix temps que els qui ho decideixen segueixen viatjant en primera i desplaçant-se en limousine. #vahomeva Tu, que et penses que amb tu no va la cosa, et faré un parell de preguntes. Si respons només a una d’elles negativament, ets un indignat. El que et passa és que no t’havies parat a pensar-ho. Penses que ‘indignats’ són uns que no tenen res a veure amb tu, un altre tribu urbana més... 1. Et sembla bé que mentre tu pagues puntualment tots els teus impostos a Espanya hi hagi un frau fiscal superior a 42.000 milions d’euros i PP i PSOE s’han negat a combatre’l? 2. Estàs d’acord en haver signat una hipoteca amb clàusul·les il·legals i ara està visquent escanyat per pagarla? 3. Veus amb bons ulls que les possibilitats de trobar feina entre els joves siguin cada dia més difícils i que la taxa d’atur entre ells sigui de més d’un 40%? 4. És agradable caminar cap a la privatització de la sanitat i que hagis de dedicar un sou a pagar la quota per sanitat privada de la teva família (4 persones)? 5. Estàs d’acord en què els polítics no s’abaixin el sou i visquin com reis inclús un cop han deixat d’exercir? etc La llista és llarga, infinita. Tu sabràs perquè encara dius que amb tu no va la cosa. Però no t’adormis més temps. Desperta! Sino, serà massa tard! El 15 d’octubre surt al carrer! Digues PROU! Un altre món és possible!

La crítica ha dit... “Catalunya über alles! Polèmica assegurada” Elsingulardigital.cat “Tres històries universals d’intolerància explicades a través de la Catalunya rural” · El Mundo “Catalunya Über Alles alerta del triomf de la intolerància” · Público “Ramon Térmens sap de què parla. Ho fa amb una pel.lícula ben narrada i amb bones interpretracions” · Diari Avui “Un exemple de cinema directe i urgent” Diari Ara

Albert Arribas, director artístic

David Arribas en una escena del film

La connexió blanenca Una vegada, en un moment d’eufòria per la pàtria petita, un blanenc va dir un dia: “Si alguna cosa val la pena és que algú de Blanes hi ha posat mà”. Potser és exagerat, potser és directament mentida, però el que és cert és que en el cas de ‘Catalunya Über Alles’ la mà blanenca està plenament present. Per fer realitat ‘Catalunya Über Alles’ ha calgut, entre d’altres coses, la feina de quatre veïns de Blanes. El primer és Albert Arribas. Amb una ja llarga trajectòria com a pintor aquest blanenc ha estat l’encarregat de la direcció artística de ‘Catalunya Über Alles’. Un encàrrec que li va arribar després de la seva participació en llargmetratges com Res Pública, Una habitación muy iluminada, Ceci nes’t pas unne pomme o La Ratjada, El barón contra los demonios.

L’altre blanenc ficat al mig del rodatge és David Arribas qui ha fet, per una banda, de Director de Càsting, i per un altre un personatge en el qual molta gent es podrà veure reflectida: “jove a l’atur’. Com a actor David ha participat a produccions com Uruguay, El Cor de la ciutat, La que se avecina, La Ratjada, L’ombre d’un crime o Haz conmigo lo que quieras. Per la seva banda Albert Navarro s’ha encarregat de la il·luminació de la pel·lícula. Per últim, Sergi Romero, un jove actor blanenc de 14 anys és, a la ficció, el fill dels personatges encarnats per Joel Joan i Belén Fabra, coneguda pel seu paper a la sèrie Gran Reserva. La crítica ha elogiat molt Catalunya Über Alles. Tindrà alguna cosa a veure aquesta ‘connexió blanenca’? Segur que si.

cuinalingus elplaerdelmĂłndelmenjar

Suplement gastronĂ˛mic de La Selva i lâ&#x20AC;&#x2122;Alt Maresme Âˇ Octubre 2011

Nou anys de Cuina del Peix de lâ&#x20AC;&#x2122;Art a Lloret El passat 30 de setembre en el GRAN CASINO COSTA BRAVA, va tenir lloc la presentaciĂł les IX Jornades GastronĂ˛miques de la Cuina del Peix de lâ&#x20AC;&#x2122;Art, que de lâ&#x20AC;&#x2122;1 al 31 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre de 2011, organitzen lâ&#x20AC;&#x2122;AssociaciĂł de Bars i Restaurants de Lloret, el Gremi dâ&#x20AC;&#x2122;Hostaleria de Lloret i Lloret Turisme. Lloret de Mar cada cop es mĂŠs conegut com un municipi turĂstic que va mĂŠs enllĂ del sol i la platja, i mĂŠs enllĂ del oci nocturn, doncs la nostra vila ofereix un ampli ventall de possibilitats esportives -amb totes les seves variants-, culturals, dâ&#x20AC;&#x2122;oci i dâ&#x20AC;&#x2122;activitats de tota mena al llarg de tot lâ&#x20AC;&#x2122;any i, com ho demostren aquestes jornades, dâ&#x20AC;&#x2122;una gran i variada oferta gastronĂ˛mica. Com a recordatori dels inicis lâ&#x20AC;&#x2122;AssociaciĂł, durant la presentaciĂł es va comentar que les Jornades GastronĂ˛miques de lâ&#x20AC;&#x2122;ArrĂ˛s a lâ&#x20AC;&#x2122;abril o maig i aquestes de la cuina del peix de lâ&#x20AC;&#x2122;art a lâ&#x20AC;&#x2122;octubre, es van constituir, en primer lloc, amb la finalitat de potenciar la gastronomia i la imatge gastronĂ˛mica de Lloret; i en segon lloc, â&#x20AC;&#x153;per promocionar els nostres establiments de restauraciĂł i els hotels agremiatsâ&#x20AC;? que hi participen, i tanmateix, per les dates en que es fan, les jornades ens serveixen per ajudar a la desestacionalitzaciĂł, ĂŠs a dir, ens ajuden a allargar la temporada. â&#x20AC;&#x153;Com sia que Lloret de Mar ha estat una vila de pescadors -expliquen els organitzadors- i que tenim una tradicional forma de pescar coneguda com â&#x20AC;&#x153;La tirada a lâ&#x20AC;&#x2122;artâ&#x20AC;?, es va decidir anomenar a aquestes Jornades GastronĂ˛miques : â&#x20AC;&#x153;La Cuina del Peix de lâ&#x20AC;&#x2122;Art de Lloret de Marâ&#x20AC;?.

Els 21 de la cuina del peix Aquesta iniciativa gastronĂ˛mica compta amb la participaciĂł de 21 dels mĂŠs destacats Restaurants i Hotels de Lloret de Mar:

AmĂ¨rica Âˇ AutĂ¨ntic Âˇ Barca dâ&#x20AC;&#x2122;Or (Rigat Park Hotel) Âˇ Cala Canyelles Âˇ Can Bolet Âˇ El RacĂł de Fenals Âˇ El Toro Âˇ El Trull Âˇ El TĂşnel Âˇ El Ventall Âˇ Fenals Internacional Âˇ Freu (Hotel Guitart Monterrey) Âˇ Galicia Mar Âˇ La Cuuina dâ&#x20AC;&#x2122;en Pedro Âˇ La Mar Blanca Âˇ La Terrassa Vives Âˇ ;arsol (Hotel Marsol) Âˇ Mas Romeu Âˇ Hotel Santa Marta Âˇ Seven (Gran Casino Costa Brava Âˇ Xaloc

Weleda celebra 90 anys de cosmĂ¨tica natural i orgĂ nica Weleda ĂŠs, des de fa 9 dĂ¨cades, pionera en el seu respecte per la natura, perquĂ¨ mĂŠs enllĂ de la salut i la cosmĂ¨tica hi ha lâ&#x20AC;&#x2122;ĂŠsser humĂ Fa 90 anys comenĂ§ava la histĂ˛ria de WELEDA. Corria el mes dâ&#x20AC;&#x2122;agost de 1921 quan el seu creador, el reconegut filĂ˛sof i escriptor austrĂac Dr Rudolf Steiner al costat de la doctora Ita Wegman laven a SuĂŻssa un petit laboratori farmacĂ¨utic per a la creaciĂł de medicaments antroposĂ˛fica i cosmĂ¨tics autĂ¨nticament naturals. Una veritable histĂ˛ria de qualitat, filosofia i respecte al medi ambient per a una companyia que el 2011 celebra a mĂŠs de 50 paĂŻsos i 5 continents seu 90 aniversari en harmonia amb lâ&#x20AC;&#x2122;ĂŠsser humĂ i la natura. GrĂ cies a la seva capacitat de combinar els seus coneixements sobre les plantes i lâ&#x20AC;&#x2122;ĂŠsser humĂ i al seu expert coneixement farmacĂ¨utic, WELEDA elabora cosmĂ¨tics i medicaments dâ&#x20AC;&#x2122;alta eficĂ cia, que satisfan les necessitats individuals, aporten benestar i afavoreixen lâ&#x20AC;&#x2122;equilibri de cos i ment. Roses i Granades de Turquia, Iris dâ&#x20AC;&#x2122;ItĂ lia, Argan del Marroc, SĂ¨sam de MĂ¨xic, Llimones dâ&#x20AC;&#x2122;Argentina i ItĂ lia sĂłn nomĂŠs alguns exemples dels cultius biodinĂ mics que WELEDA recolza en el mĂłn, amb la biodiversitat com a compromĂs, donant suport a projectes de cultiu biolĂ˛gic, social i mediambientalment sostenibles. WELEDA utilitza prop de 1.000 matĂ¨ries primeres naturals diferents per als seus productes. Per a lâ&#x20AC;&#x2122;elaboraciĂł dels cosmĂ¨tics i

medicaments nomĂŠs sâ&#x20AC;&#x2122;empren les mĂŠs selectes matĂ¨ries primeres naturals, la majoria procedents de cultius biolĂ˛gics, biodinĂ mics i de collita silvestre controlada. La companyia supervisa amb molta cura cada procĂŠs, des del cultiu fins a la collita i la formulaciĂł. NomĂŠs utilitza el millor, renunciant a tot tipus de conservants, colorants o perfums sintĂ¨tics, per oferir una excel.lent qualitat.

Â? Â&#x201E; Â&#x2020; Â&#x201E;

Â&#x2026;

Â&#x201E; Â&#x20AC;

Â&#x201A; Â&#x20AC; Â&#x192;

cuinalingus elplaerdelmĂłndelmenjar

Si sou serveits Âˇ Francesc Murgadas

AgredolĂ§ Potser per aixĂ˛, segons els experts, ĂŠs un dels sabors predilectes de la nostra cuina. PerquĂ¨ en combina una de freda i una de calenta, una de bona i una de dolenta, una de dolĂ§a i una dâ&#x20AC;&#x2122;amargant. El famĂłs i mai prou criticat camĂ del mig que permet fer la piu-piu perĂ˛ mai acaba donant satisfacciĂł plena. Ă&#x2030;s la sensaciĂł que mâ&#x20AC;&#x2122;ha quedat a la boca i al cervell quan he llegit que aquella facultat de ciĂ¨ncies gastronĂ˛miques que es preparava al PaĂs Basc ja ĂŠs una realitat. Batejada com Basque Culinary Center i inaugurada per les primeres autoritats del estat, va reunir, sense fissures, tota la galĂ xia de grans cuiners bascos i ha pogut seleccionar els seus primers 56 alumnes dâ&#x20AC;&#x2122;entre un total de 320 aspirants dâ&#x20AC;&#x2122;arreu del mĂłn. Homologada ja pel Pla Bolonya i, per tant, plenament operativa, aquesta instituciĂł porta camĂ de convertir-se en un referent mundial. Per tant, sabor dolĂ§ pel moment que passa la gastronomia en general. PerĂ˛ contrapunt amarg quan, mirant cap

a casa, mâ&#x20AC;&#x2122;adono que els nostres grans cuiners, dels que tan orgullosos estem, tambĂŠ hi seran estrelles, cert, perĂ˛ estrelles convidades a un centre que no dubta amb etiquetar-se com a basc. I mentrestant, aquĂ, ens conformem amb una mĂŠs antiga perĂ˛ molt poc operativa cĂ tedra Sent SovĂ a la Universitat de Barcelona. De tota manera, no sĂŠ de que mâ&#x20AC;&#x2122;estranyo. Els nostres eminents gastrĂ˛noms encara viuen del Sent SovĂ, el llibre de Coch, La Teca i lâ&#x20AC;&#x2122;autoproclamat prestigi mundial del llibre â&#x20AC;&#x153;Cuina Catalanaâ&#x20AC;?, escrit pel crĂtic gastronĂ˛mic nord-americĂ Colman Andrews, en clau clarament empordanesa. No endebades ĂŠs la comarca que declara admirar. Un autor no massa prolĂfic â&#x20AC;&#x201C;el seu camp son les revistes- que amb posterioritat ha publicat un llibre de cuina irlandesa, un altre de cuina alacantina, un menys gastronĂ˛mic de lloa de Ses Illes i dos â&#x20AC;&#x201C;si, si, dos- sobre la cuina del seu admirat Ferran AdriĂ . El darrer una biografia del cuiner publicada fa just un parell de mesos. Per tant, sabor agre per la nostra cuina dita catalana.

Â Â? Â&#x201E; Â&#x2020; Â&#x201E;

Â&#x2026;

Â&#x201E; Â&#x20AC;

Â&#x201A;

Â&#x20AC; Â&#x192;

Â&#x201A; Â&#x20AC; ÂÂÂ

Â&#x201E; Â&#x2021;

Â&#x201A;

Â&#x2C6;

Â&#x2030; Â

Â&#x201E;

Â&#x2021; Â&#x201E; Â&#x201E; Â?Â?Â?Â?

Â Â?Â

El Basque Culinary Center

â&#x20AC;&#x153;No sĂŠ de que mâ&#x20AC;&#x2122;estranyo. Els nostres eminents gastrĂ˛noms encara viuen del Sent SovĂ, el llibre de Coch, La Teca i lâ&#x20AC;&#x2122;autoproclamat prestigi mundial del llibre â&#x20AC;&#x153;Cuina Catalanaâ&#x20AC;?

cuinalingus

elplaerdelmóndelmenjar

Llengua de vedella guisada amb pèsols Ingredients: 1 - Llengua de vedella · 200 g - Pèsols bullits un tros - Cansalada tallada a tires · 1 - Ceba 2 - Pastanagues · 3 grans - All ·Manat d’herbes (marduix i sajolida) 1 got - Vi ranci Llard · Sal · Pebre · Aigua Preparació: Escaldeu la llengua i peleu-la. Salpebreu-la i sofregiu-la a poc a poc en una cassola amb llard i cansalada. Afegiu-hi la ceba, les pastanagues i el manat d’herbes ,i quan estiguin rosses, feu la reducció del vi i afegiu-hi aigua. Deixeu-ho coure fins que la llengua estigui tendra. Talleu-la, poseu-la en una cassola amb la salsa colada per sobre i els pèsols, i deixeu-ho bullir uns minuts. Variacions: S’hi pot afegir una picada. Es pot acompanyar de cebetes, de llegums, de salsa de tomàquet, etc.

Llenguado a la nyoca Ingredients: 4 - Llenguados un grapat - Pinyons, panses i ametlles Farina Sal Oli Preparació: Fregiu els llenguados salats i enfarinats, i reserveu-los. En el mateix oli sofregiu els fruits secs un moment. Quan comencin a enrossirse poseu-los sobre els llenguados.

cuinalingus elplaerdelmóndelmenjar

XVIII Jornades Gastronòmiques de Tardor de Pineda La nova Associació de Restauradors de Pineda de Mar ha organitzat una nova edició, i ja en van 18, de les Jornades Gastronòmiques de Tardor. Aquesta cita culinària de Pineda de Mar es portarà a terme de l’1 al 14 de novembre i hi participen un total de 10 restaurants del municipi. Es tracta de l’Axis, Tradescantia, Can Josep, la Cantonada, Can Formiga, Massamare, Mas Pi, Can Gil, Diagonal i Pepet. La jornada compta amb la col·laboració de l’Ajuntament pinedenc. Plats calents per combatre el fred, en què els bolets, les castanyes i els fruits secs donen un toc de tardor al paladar. Cuina casolana, passant per sandvitxos o cuina de disseny. De l’1 al 14 de novembre els restaurants de la Nova Associació de Restauradors de Pineda oferiran les

XVIII Jornades Gastronòmiques de Tardor amb més de 50 plats diferents que van dels 5 als 18 euros. Per tal de dinamitzar les jornades els organitzadors han proposat un concurs fotogràfic al voltant de la tardor i la gastronomia. El primer premi tindrà un sopar gratuït a qualsevol restaurant del municipi i el segon un lot de vins i caves. També s’ha programat una exposició de quadres de tardor a la Cafeteria Ikebo i una de llibres de cuina de tardor a la biblioteca Manuel Serra i Moret. En aquest mateix sentit, i per conèixer els bolets, fruits i arbres del Parc del Montnegre, s’han organitzat unes sortides pel parc cada tercer diumenge de mes. Cal destacar la col·laboració amb l’activitat Somriure per la Pau que també es porta a terme a Pineda de Mar del 4 al 18 de novembre.

MASSATGE TERAPÈUTIC.

Un massatge relaxant i desintoxicant allibera el cos i la ment. Drenatge limfàtic i Reflexologia podal. A partir de 20 €. També a domicili només Blanes. 609975233 “

Marta Sibina i Camps

Et dutxes o no? Em pensava que això ja ho havíem deixat enrera i que ja quedava prou clar. Però l’altre dia vaig haver de tornar-m’ho a escoltar i, la veritat, vaig preferir no respondre. Sempre aprofito cada situació, cada conversa, per fer campanya per defensar els nostres drets. Per fer una crida general a la lluita, a dir PROU. Però davant d’una frase com ‘és que hi ha indignats que no es dutxen i que ho embruten tot’ em vaig quedar, un cop més, per uns instants, vençuda. Perquè la revolució té això. Sempre estàs amb tota la metxa, tot el dia fent i desfent, buscant, investigant, publicant a les xarxes socials, fent campanya de mails entre els contactes. Sempre pensant que ja s’acosta el dia que el canvi es produirà, que junts vencerem. Sempre amb l’optimisme a flor de pell i sempre caminant, cridant i enlairant una pancarta que destapi un pensament sincer i profund en defensa dels drets de tots. Però la revolució també té dies que amb quatre paraules que et diu un company de feina n’hi ha prou perquè, si aquell dia no t’has pres el suc de taronja que et vitamina de cap a peus, et deixi abatut una estona. Abatut, si abatut. Davant de preguntes com: ‘però realment, què demana la gent?’ ‘exactament, de què s’indignen?’ ‘tu creus que serveix d’alguna cosa ocupar el CAP?’ ‘no creus que és inútil fer res, si igualment els polítics fan el que volen?’. Ja sé que les coses no canvien d’un dia per l’altre però deixeu-me indignar amb la gent que encara no diu que està indignada. Perquè, tots estem indignats. Tots menys els que remenen el cistell de les cireres, és clar. Tots menys els corruptes que s’inflen les butxaques a base de mentir i de quedar-se els nostres diners per als seus privilegis i retallant tots els nostres drets. Tots menys aquesta púrria, estem indignats. Hi encara t’has d’escoltar que ‘si, allò dels indignats... el 15M... si, les acampades...els indignats’. Com que allò dels indignats? Ara resulta que molesten més les pixarades als arbustos de la Plaça Catalunya que no pas que el banc ens sangonegi, ens apuji il·legalment la hipoteca i ens deixi sense sanitat pública la meitat del dia, al mateix temps que retalla en educació i (segueix a la plana 35)

OCTUBRE