Nº 205
Del 6 al 12 de març de 2009
Elisabet Parera i Campins
Gràcies a tots stic cansada de sentir parlar de la crisi. No és la primera i no serà l’última, però tot i així cada dia és protagonista dels mitjans de comunicació, de les converses de la gent i de tot el que ens envolta. Sí, potser l’economia està en crisi però nosaltres com a persones no ho estem. I és ara quan ens hem d’adonar que la nostra vida no seria igual sense la gent que tenim al costat. Per això i, simplement perquè em ve de gust, us vull donar les gràcies. Sí... Gràcies a la meva mare per la paciència que té cada dia. Per tots els detalls, els bons moments... i per cuidar-me tant bé. Gràcies al meu pare pels bons consells i aquells dinars tant agradables. Gràcies al meu germà per ensenyar-me que la infantesa no hi entén d’edats. A la meva àvia, entre d’altres moltes coses, per fer-me una bufanda preciosa. I a la resta de la família, per estimar-me tal com sóc. Gràcies a la meva parella per estar sempre al meu costat; per fer-me riure, per compartir amb mi la seva vida, per ser com és... i pels viatges que, lluny de ser importants pel lloc, ho són per la companyia. Gràcies als meus jefes per donarme l’oportunitat de fer el que més m’agrada: escriure. I per ensenyarme que els valors són més importants que l’experiència. Gràcies per tractar-me tant bé, per fer-me millor persona, i per recordar-me que els dec un sopar! Gràcies als meus amics per ensenyar-me que la tristesa es fa petita quan tens amb qui compartir-la. I que els riures es multipliquen quan
E
estem junts. Gràcies per estar al meu costat, per les tardes al Novo, per les vegades que em demanen que escrigui sobre l’amistat, i per saber que són per sempre. Gràcies a la noia de la panaderia que em posa les palmeres ben torrades; i al professor de l’autoescola, que em repeteix deu mil vegades el mateix amb un somriure a la boca. Gràcies a la noia de l’agència per trobar-me els millors viatges sense perdre la paciència, i a la cambrera de la cafeteria de cada dia que no necessita preguntar-me què vull. Gràcies al noi que a la discoteca em serveix els cubates ben carregadets, i al Facebook per fer que trobi companys de classe amb els que havia perdut la relació. Gràcies als que ja no hi són però que un dia van alegrar-me els dies. I al meu avi per les seves sàvies lliçons, i per fer que el recordi sempre amb un somriure als llavis. Gràcies al meu gos per llepar-me la cara quan estic dormida i m’obligui a vèncer la mandra de cada matí. I al noi que em ven els rascas tot i que no em doni el premi gros (ja arribarà). Gràcies a les cançons que em fan recordar èpoques passades, a les que em fan plorar, i a les que em fan saltar d’alegria. Gràcies a Malú per descobrir-me el significat de la música. I gràcies a tots vosaltres per dedicar cinc minuts de la vostra vida a llegir un article que, si més no, us ha fet oblidar la crisi per uns instants. Sí, és cert que la situació és més dolenta que bona. Però tenim dues opcions: lamentar-nos per l’època que ens ha tocat viure, o sentir-nos feliços per la gent que hem tingut la sort de conèixer.
XTREM RUNNING COSTA BRAVA Estàs preparat per a conèixer la vessant més BRAVA de la costa? Pàgina 24
Opel Corsa 1.7 DTI Diesel· 69.000km · 4.500€
Peugeot 206 D Diesel · 2.900€
VW Polo 1.4 · 75CV Gasolina · 4.500€
Seat Ibiza 1.4 · Gasolina 1.650€
KIA Shuma 1.5 72.000km · 2.200€
Audi A6 Avant 2.5 TDI Quattro · 7.900€ Acabado S-LINE
Ctra. Accès Costa Brava km 1,2 Palafolls · 93 765 28 18