Calellaésmés 15 I 4t trimestre I 2015 Publicació Municipal

Page 1

15 | 4t TRIMESTRE | 2015

Plaça de l’Ajuntament, 9 | 08370 Calella

L’AJUNTAMENT

INFORMA

Pressupostos participatius 2015 pàg. 05

El cost de l’incivisme pàg. 04

calella és solidària pàg. 08

Programació de la sala mozart pàg. 11

Publicació trimestral de l’Ajuntament de Calella

01


02 No et perdis res del que passa a la teva ciutat p Mira la tele online

La nova Calella Televisió, ara a internet www.calellatv.cat

calellaésmés c Telèfons d’interès

http://www.calella.cat | calella@calella.cat | tel. 93 766 30 30 |

regidors

AJUNTAMENT 93 766 30 30 POLICIA LOCAL 93 766 59 20 MOSSOS D’ESQUADRA 93 741 89 85 (consultes) 088 (emergències)

Montserrat Candini i Puig

Alcaldia (CDC)

Núria Parella i Comes

1a Tinència d’Alcaldia (CDC)

GUÀRDIA CIVIL 93 769 05 91 BOMBERS (Pineda) 93 762 30 80 AMBULÀNCIES CALELLA/PINEDA 93 767 11 00 CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP) 93 766 59 50 HOSPITAL DE CALELLA 93 769 02 01

TANATORI MUNICIPAL 93 769 53 01

Tel. 93 766 30 30

Josep Torres i Lobato

www.radiocalella.cat

g Segueix-nos al facebook calellaésmés

u Segueix-nos al twiter @calellaésmés

m Rep la newsletter www.calella.cat

OMIC (Oficina Municipal d’informació al consumidor) 93 766 51 64 SERVEI MUNICIPAL D’ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC (SEMAP) 93 766 04 76

Jordi Sitjà i Roca

CORREUS 93 769 13 54 JUTJAT DE PAU 93 769 04 84

1. Àrea de Política d’Habitatge 2. Àrea d’Observatori de la ciutat joseptorres@calella.cat

3a Tinència d’Alcaldia (CDC) 1. Àrea d’Hisenda 2. Àrea de Recursos interns 3. Àrea de Territori 4. Àrea d’Obres Públiques jordisitja@calella.cat

REGISTRE DE LA PROPIETAT 93 792 08 82 ORGANISME AUTÒNOM DE GESTIÓ TRIBUTÀRIA 93 769 24 08

2a Tinència d’Alcaldia (PSC)

Tel. 93 766 30 30

DIPÒSIT MUNICIPAL DE VEHICLES 93 766 59 20

2 Escolta la ràdio 107.9fm

1. Àrea de Gestió Patrimonial 2. Àrea d’Educació 3. Àrea de Fires nuriaparella@calella.cat

CREU GROGA 93 766 20 30 OFICINA DE TURISME 93 769 05 59

1. Àrea d’Estratègia i Planificació de Ciutat 2. Àrea de Transparència i Bona Governança 3. Àrea de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme alcaldiaoberta@calella.cat

Per totes aquelles persones que vulguin traslladar-me qualsevol qüestió estic a la vostra disposició i m’ho podeu fer arribar a: alcaldiaoberta@calella.cat Jo personalment faré el seguiment i donaré resposta amb la màxima celeritat possible. Us demano la vostra col·laboració i implicació en benefici del conjunt de la nostra ciutat.

, REGIDORA DEL DISTRICTE 2 Districte que va de la Riera de Capaspre fins el carrer de Llobet i Guri; carretera N-II en amunt.

, REGIDOR DEL DISTRICTE 1 Districte comprès entre el carrer de Puig de Popa i la riera de Capaspre, carretera N-II en amunt; i carrer de Montserrat, entre la carretera N-II i la platja.

, REGIDOR DEL DISTRICTE 9 Districte comprès entre el carrer de Cervantes i el Rierany dels Frares; entre la carretera N-II i la platja.

Tel. 93 766 30 30

Albert Torrent i Vivancos

4a Tinència d’Alcaldia (CDC) 1. Àrea de Seguretat, Convivència i Mobilitat 2. Àrea de Serveis Públics alberttorrent@calella.cat

ESGLÉSIA PARROQUIAL 93 769 09 90

Tel. 93 766 30 30

, REGIDOR DEL DISTRICTE 3 Districte que va del carrer de Llobet i Guri, fins al carrer de Joan Corominas (a tocar del terme municipal de Pineda de Mar); carretera N-II en amunt.

DEIXALLERIA 93 766 21 87

L’AJUNTAMENT

INFORMA

GESTAIGUA: AT. CLIENT 902 250 070 AVERIES 900 304 070 GAS NATURAL 93 769 73 89

Xavier Arnijas i Tubert

BIBLIOTECA CAN SALVADOR DE LA PLAÇA 93 769 03 86

PAVELLÓ D’ESPORTS PARC DALMAU 93 769 44 00

1. Àrea de Ciutadania i Cultura 2. Àrea d’Esports 3. Àrea de Patrimoni Cultural xavierarnijas@calella.cat

, REGIDOR DEL DISTRICTE 4 Districte comprès entre el carrer de Montserrat i el carrer de Sant Isidre; entre la carretera N-II i la platja.

Tel. 93 766 30 30

MUSEU-ARXIU JOSEP MARIA CODINA BAGUÉ 93 769 51 02 CAMP DE FUTBOL “LA MUNTANYETA” 93 766 20 07

5a Tinència d’Alcaldia (CDC)

Lorena Sànchez i Ramírez

Regidora Adjunta a l’Alcaldia (CDC) 1. Àrea de Comunicació 2. Àrea de Noves Tecnologies comunicació@calella.cat

PISCINA MUNICIPAL 93 766 19 71

Tel. 93 766 30 30

, REGIDORA DEL DISTRICTE 6 Districte comprès entre el carrer de Creus i de Raval i el carrer de Sant Pere; entre la carretera N-II i la platja.

ESTACIÓ RENFE 902 320 320 AUTO-TAXI CALELLA 93 161 31 02 / 682 55 33 88 NOU TAXI CALELLA 93 769 36 08

Margarita Valls i Hernando

Regidora Adjunta a l’Alcaldia (CDC) 1. Àrea de Política Social 2. Àrea de Nova Ciutadania 3. Àrea de Salut

Autocars Calella 902 42 46 66

margaritavalls@calella.cat

GASOLINERA 93 769 10 97

Tel. 93 766 30 30

, REGIDORA DEL DISTRICTE 7 Districte comprès entre el carrer de Sant Pere i el carrer de la Indústria; entre la carretera N-II i la platja.

GESTVIA 93 766 41 90 15 | 4t trimestre | 2015 El “calellaésmés” és una publicació trimestral Edita: Ajuntament de Calella Coordinació i redacció: Regidoria de Comunicació Correcció lingüística: Antònia Nogueras Fotografies: Arxiu Municipal Disseny i maquetació: Carme Guri Impressió: Indugraf Offset SA Dipòsit legal: B.19666.2012

RÀDIO CALELLA TV 93 766 03 33 INSS 93 769 28 49

Cindy Rando i Radaelli

INEM (Pineda) 93 762 93 70

COL·LEGI LA MINERVA 93 769 16 67 COL·LEGI ESCOLA PIA (Jovara) 93 769 04 55 COL·LEGI ESCOLA PIA (Sant Pere) 93 766 06 71 ESCOLES FRETA 93 766 19 03 IES BISBE SIVILLA 93 766 12 01

1. Àrea de Joventut 2. Àrea de Solidaritat i Cooperació 3. Àrea d’Igualtat cindyrando@calella.cat

ESCOLA BRESSOL EL CARRILET 93 766 09 71 COL·LEGI DR. SALICRÚ 93 769 24 14

Regidora Adjunta a l’Alcaldia (PSC)

, REGIDORA DEL DISTRICTE 5 Districte comprès entre el carrer de Sant Isidre i el carrer de Creus i de Raval; entre la carretera N-II i la platja.

Tel. 93 766 30 30

Marc Buch i Rigola

Regidor Adjunt a l’Alcaldia i adjunt a l’Àrea de Joventut (CDC) 1. Àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Espais Naturals 2. Àrea de Participació marcbuch@calella.cat

, REGIDOR DEL DISTRICTE 8 Districte comprès entre el carrer de la Indústria i el carrer de Cervantes; entre la carretera N-II i la platja.

Tel. 93 766 30 30

HORARI D’ATENCIÓ A L’AJUNTAMENT: de 8.00 a 14.30 h. Plaça de l’Ajuntament.


03

15 | 4t TRIMESTRE | 2015

Plaça de l’Ajuntament, 9 | 08370 Calella

editorial

Fem balanç d’un 2015 ple de moments decisius per a la nostra ciutat

U

n any més, quasi sense adonar-nos-en, tornem a ser a les portes del Nadal.

L’arribada d’aquestes festes sol ser un d’aquells moments en què ens adonem de com passa de pressa el temps, i sol ser, també, el moment en què, davant del canvi d’any, les persones fem balanç de tot el que deixem enrere en un any que toca a la seva fi. Un any més, quasi sense adonar-nos-en, tornem a ser a les portes del Nadal. L’arribada d’aquestes festes sol ser un d’aquells moments en què ens adonem de com passa de pressa el temps, i sol ser, també, el moment en què, davant del canvi d’any, les persones fem balanç de tot el que deixem enrere en un any que toca a la seva fi. Fer aquest balanç a nivell de ciutat no ens pot portar a cap altra conclusió que no sigui positiva. L’any que ara s’acaba ha estat ple de moments decisius per a la nostra ciutat. No només ha estat l’any en què els calellencs hem escollit quin govern municipal volem per als pròxims quatre anys, sinó que ha estat l’any en què Calella ha fet importants passes per consolidar la seva voluntat de capitalitat. Hem pres el relleu a Barcelona com a Capital de la Sardana 2015, hem estat -un any més- seu dels Special Olympics, hem demostrat que seguim essent una ciutat amb una gran capacitat d’organització d’esdeveniments de gran format com la Volta Ciclista a Catalunya i de caire internacional com el festival Canta al Mar, les Jornades Internacionals Folklòriques i un Ironman que, per la pròxima edició, a l’octubre de 2016, ja ha esgotat el límit d’inscripcions possibles. Hem demostrat la nostra força com a destinació turística plantant cara a la incertesa d’una crisi global que es resisteix a abandonar-nos, i que, malauradament, a casa nostra representa un 15 % d’atur, però seguirem lluitant per combatre’l. Aquest 2015 hem fet també importants avenços en la millora d’infraestructures i serveis com la consolidació de l’empresa municipal Gestaigua, la millora de l’eficiència en l’enllumenat públic i les gestions destinades a millorar la col·laboració amb els municipis veïns per mancomunar serveis.

Montserrat Candini i Puig Alcaldessa de calella

Però el balanç d’un final d’any no pot ser un gest de punt i final ni de feina feta. Ha de ser la base sobre la qual seguim construint la nostra capitalitat i treballant per seguir avançant a bon ritme per no perdre un tren que ens ha de portar a tots a guanyar en benestar i progrés social. El 2016 truca a la porta. Aprenem dels errors, sentim-nos orgullosos dels encerts i seguim fent pinya perquè l’any que és a punt de començar sigui millor que el que deixem enrere. Que tingueu unes bones festes de Nadal i un pròsper 2016.

VIST A: #calellaesmes Comparteix la teva Calella en imatges a la xarxa Us convidem a penjar les vostres fotos de Calella a Instagram amb el #calellaesmes, publicarem una selecció i així tothom podrà veure a través dels vostres ulls la nostra ciutat. Instagram és una aplicació mòbil gratuïta que permet als usuaris fer fotos, aplicar un filtre, i compartir-les ja sigui a la pròpia plataforma o a diverses xarxes socials.

@maduixots

@adengra

@ebp61

@evacasals82

@ivanlluis

@nanineta

@ricardvic

@socatalunya

@trabucairesdecalella


04

calellaésmés

http://www.calella.cat | calella@calella.cat | tel. 93 766 30 30 |

ciutadania L’AJUNTAMENT INFORMA

El preu de l’incivisme Reparacions a l’enllumenat públic 2015

L’incivisme el trobem massa sovint als nostres carrers; també és veritat que n’hi ha hagut sempre, malgrat que la memòria sovint ens idealitzi el passat. Haver de conviure amb els excrements i els pipins de gos a les voreres, la brutícia abandonada indegudament al costat dels contenidors, els grafits, el mobiliari urbà fet malbé o la falta de delicadesa d’algunes persones quan tracten amb els altres (els sorolls, els aparcaments incorrectes, la rudesa…) no ve gens de gust. I fins i tot debilita el sentiment de comunitat i la solidaritat col·lectiva, perquè proporciona l’excusa perfecta per relaxar-se; és a dir, “Si els altres no es comporten, per què ho haig de fer jo?” La qüestió de fons és: S’hi pot fer alguna cosa o és un mal inevitable? I val la pena escarrassar-s’hi? Ara bé, també podem concloure que l’incivisme crida més incivisme. Cal prestar-hi atenció, doncs, i alhora tenir la ciutat neta i endreçada —de manera que la deixadesa no convidi a embrutar-la i maltractar-la més. La prevenció i el càstig són estratègies centrals. Sempre que sigui possible, el càstig hauria d’anar destinat a canviar els comportaments incívics, i una bona manera de fer-ho és obligar a restituir el valor malmès: si algú ha fet una pintada en un lloc que no pertoca, que l’hagi d’esborrar; el propietari de gos que no hagi estat diligent recollint les deposicions de la seva mascota, que hagi de recórrer la ciutat a la recerca d’altres records canins; aquell que ha perjudicat els conciutadans d’alguna manera, que faci treballs voluntaris per a la comunitat o que es grati la butxaca. En la mesura que hi hagi una sanció social als mals comportaments, l’incivisme

caurà en picat. Això ens obliga a tots plegats a exercir una ciutadania responsable, consistent no només a actuar com cal sinó també a cridar l’atenció als veïns que no tinguin una conducta exemplar i a denunciar les infraccions que es produeixin. O ho fem entre tots o no ens en sortirem: no es pot posar un policia ni un agent cívic darrere cada ciutadà. Però la lluita contra l’incivisme també ha de tenir un fort component de prevenció: des de fer fàcil el compliment de les obligacions ciutadanes fins a l’educació cívica al si de les famílies i de les escoles, a més de facilitar serveis de mediació. Prèviament, però, hauríem d’acordar col·lectivament què entenem per incivisme, perquè no sempre és obvi. Personalment, prefereixo donar un abast limitat al terme i aplicar-hi sempre que es pugui el principi de prohibir només allò que molesta clarament un tercer o que perjudica a tothom. La llibertat d’expressió, la creativitat, la diversitat de maneres de viure haurien de veure’s sempre respectades. L’ordenança municipal de convivència ciutadana i via pública de Calella és una altra eina de la qual disposem, útil en la mesura que especifica drets i deures i aclareix les regles i les conseqüències d’incomplir-les. Caldrà que sigui actualitzada periòdicament, amb el màxim consens ciutadà i fent dels debats que tinguin lloc al seu voltant una oportunitat per consensuar els valors bàsics i per modelar una ciutat on tothom pugui sentir-se còmode. Civisme és aplicar el sentit comú i la sensibilitat a la relació entre les persones que han de conviure en un mateix espai. Ara bé, l’objectiu final hauria d’anar molt més enllà d’evitar les males conductes: hem d’estimular el civisme actiu, aquell que ajuda a fer millor la ciutat. |Albert Torrent i Vivancos 4a tinència d’alcaldia

4 0 , 8 6 8 . 13 os eur

Lavabos públics del passeig Manuel Puigvert 2015

* 380,32

(*) MÀ D’OBRA NO INCLOSA

euros

Robatoris del cablatge de llum de la Zona Esportiva La Muntanyeta 2015

0 7.579,4os eur

Grafits 2014

4 1.479,o4s eur


15 | 4t TRIMESTRE | 2015

Plaça de l’Ajuntament, 9 | 08370 Calella

05

L’AJUNTAMENT INFORMA El recompte de vots dels pressupostos participatius es va tancar amb un total de 1.530 vots per als projectes de planificació de ciutat i 1.552 vots per a inversions de millora d’instal·lacions esportives

La ciutadania decideix reformar la plaça Vicenç Ferrer i millorar la piscina i el pavelló municipal Recentment els calellencs hem pogut formar part del primer procés participatiu obert a tota la ciutadania, concretament per decidir quins projectes de ciutat i quines millores d’equipaments esportius crèiem que eren més necessaris. El resultat de les votacions era l’objectiu principal d’aquest procés participatiu, però també ho era demanar un grau d’implicació més gran a tots els ciutadans i aprendre tots junts què significa la participació per millorar dia a dia. La valoració que fem d’aquest procés participatiu és molt positiva, perquè els membres de l’Equip de Govern hem estat valents de tirar endavant una iniciativa totalment nova a Calella per demanar al ciutadà que prengués una decisió vinculant. I perquè més de mil cinc-cents calellencs hi han cregut i han volgut formar part d’aquest procés per decidir les nostres prioritats dins els projectes proposats. És important destacar que també hem posat a disposició de tots els calellencs una nova eina per poder donar la seva opinió i incrementar el grau d’implicació amb la ciutat. El fet de ser la primera experiència d’un procés participatiu d’aquesta magnitud a la nostra ciutat ens ha servit a tots per submergir-nos en una de les possibilitats de la participació ciutadana, de manera que puguem continuar aprenent i millorant dia a dia aquest camp tant ampli i necessari per al bon funcionament de la ciutat. |Marc Buch i Rigola Regidor Adjunt a l’Alcaldia i adjunt a l’Àrea de Joventut

Fet el recompte dels vots dels pressupostos participatius, en un acte obert al públic i supervisat per la secretària de l’Ajuntament de Calella, el resultat va ser el següent: Pel que fa als dos projectes de planificació de ciutat proposats per l’Equip de Govern per a la millora d’espais del municipi, dotats amb 100.000 € cadascun, va haver-hi un total de 1.530 vots, amb 10 vots nuls i 2 en blanc. Dels dos projectes proposats, la reforma i millora de la plaça Catalunya va obtenir 719 vots, i la reforma i millora de la plaça Vicenç Ferrer, 799 vots. La ciutadania, doncs, va decidir prioritzar la reforma d’aquesta segona plaça.

Pel que fa al pressupost participatiu per a inversions de millora en instal·lacions esportives municipals, van ser les entitats esportives de Calella les que van haver de presentar les propostes de millora, tenint en compte que la partida econòmica prevista per a aquests pressupostos participatius era de 80.000,00 €. Els diferents projectes van ser exposats per les entitats durant la celebració del Consell d’Esports i ja es va fer una primera votació entre les entitats assistents, que va determinar cinc candidatures de projectes d’inversió per a la millora d’equipaments esportius municipals. El total de vots va ser de 1.552, amb

17 vots nuls i 2 en blanc. Pel que fa als projectes presentats, el resultat va ser el següent: • Substitució del paviment de la sala gran de tennis taula, amb un pressupost de 39.930,00 €: 74 vots • Adequació dels vestidors de l’antic escorxador, amb un pressupost de 66.429,76 €: 187 vots • Marcatge de pistes i remodelació parcial dels vestidors d’atletisme, amb un pressupost de 35.356,61 €: 211 vots • Remarcatge de la pista del Pavelló Municipal d’Esports del Parc Dalmau i instal·lació d’un equip de megafonia, amb un pressupost de 35.211,00 €: 430 vots • Renovació de l’enllumenat de la piscina municipal Dorly Strobl, amb un pressupost de 26.063,45 €: 631 vots D’aquesta manera, com que el pressupost participatiu previst per a la millora d’equipaments esportius municipals era de 80.000,00 € i l’opció més votada, la renovació de l’enllumenat de la piscina municipal Dorly Strobl, no superava aquesta partida, també es podrà portar a ter-

me el projecte per tornar a marcar la pista del pavelló Municipal d’Esports del Parc Dalmau i dotar-lo d’un sistema de megafonia. Del 19 d’octubre al 6 de novembre van poder votar en aquests dos processos de participació ciutadana totes les persones majors de 16 anys empadronades a Calella a data 30 de setembre de 2015. I des del 15 d’octubre es va fer una campanya de comunicació per explicar a tota la ciutadania els detalls del procés participatiu. Després de quatre anys de fer pressupostos participatius de joventut, l’Ajuntament de Calella va decidir fomentar i incrementar la participació ciutadana en la presa de decisions municipals. En aquest sentit, en el pressupost municipal del 2015 es va comprometre una partida de 190.000 € per a pressupostos participatius, com una eina de participació i gestió que aporta més transparència i eficiència en la gestió municipal, millora la comunicació entre l’Administració i la ciutadania i legitima també el teixit associatiu i ciutadà. x

Els participants van poder defensar i debatre quines eren les propostes més interessants

Els joves de Calella decideixen com es distribuiran els 10.000€ del pressupost participatiu El dia 3 de desembre es va celebrar, al Centre d’Acció Jove, l’assemblea del pressupost participatiu de joventut. Vint-i-cinc joves entre 15 i 30 anys van decidir quines propostes d’activitats volen fer i com es distribuiran els 10.000 € del pressupost d’activitats. De les onze propostes presentades, només sis van poder ser defensades i sotmeses a votació, ja que els pro-

motors de les cinc restants no van acudir a l’assemblea. La priorització es va fer mitjançant una votació per consens (fent cinc grups diferents, cadascun dels quals havia de debatre i decidir a quines propostes donava els valors de 20, 15 i 10) i mitjançant una votació individual (en què cada jove havia de votar les tres propostes amb un valor de 4, 3 i 2 punts).

Els resultats de les votacions van ser els següents: • Movem-nos, joves les torretes: 179 punts • Marató cinematogràfica: No presentada • Saturday nights: No presentada • Calella lipdub: 91 punts • Torneig futbol-7 gratis: No presentada • Donar feina als joves: No presentada • Emancipació juvenil: No presentada • Calella Soul Pícnic: 150 punts • Encalçota’t a Calella: 111 punts • Pintura Solidària: 181 punts • Hip Hop Warriors: 189 punts A partir d’aquest punt, els promotors de les propostes seleccionades hauran de revisar els seus projectes i ajustar la memòria econòmica per estudiar si les altres iniciatives entren dins del pressupost i, per tant, si es poden desenvolupar al llarg de l’any. x


06

calellaésmés

http://www.calella.cat | calella@calella.cat | tel. 93 766 30 30 |

ciutadania L’AJUNTAMENT INFORMA

Tres-centes cinquanta persones participen a la Festa del Voluntariat que es va celebrar al Museu del Turisme El divendres 4 de desembre, a les 20.00, el Museu del Turisme situat a la Fàbrica Llobet-Guri va obrir les portes abans de la seva inauguració oficial, excepcionalment i de manera especial, per celebrar la Festa del Voluntariat. Organitzada per l’Ajuntament per quart any consecutiu, aques-

ta festa ret homenatge a tots els que, d’una manera o altra, fan taques de voluntariat al llarg de l’any. Enguany tres-cents cinquanta voluntaris van participar en aquesta festa, dedicada a les persones solidàries i compromeses amb la comunitat que se senten impli-

cades amb Calella i la seva gent i que d’una manera altruista actuen a favor dels altres. La festa va estar amenitzada per la música del grup Ishanlulu, amb Lourdes Bartrolí (piano) i Isha Béjar (veu). Calella és rica en voluntaris. I per aquest motiu, com a mostra d’agraïment a tots els que participen sense esperar res a canvi en qualsevol de les activitats que es fan al municipi, ja sigui en l’àmbit social, cultural o esportiu, se’ls homenatja amb una festa de reconeixement. Va ser una festa senzilla però sincera, durant la qual l’alcaldessa Montserrat Candini va donar les gràcies a tots els voluntaris perquè fan de Calella un exemple de generositat i compromís. x

L’Ajuntament de Calella, la Generalitat de Catalunya i l’Associació Calella Centre Comercial mantenen el compromís d’impulsar el centre comercial de la ciutat

Signat un conveni per a la La Grossa, convidada dinamització del centre especial a l’encesa de llums de Nadal 2015 comercial de Calella

El dia 4 de desembre es va donar el tret de sortida a la campanya de Nadal 2015 de Calella. A les 17.30, a la plaça de l’Ajuntament, va començar la Festa de la Llum, un espectacle de màgia infantil que va donar pas a l’encesa oficial dels llums de Nadal. L’encesa va anar a càrrec de l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, i

la Grossa de Cap d’Any, que va visitar Calella per tercer any consecutiu i va repartir la sort per tota la ciutat passejant pel Centre Comercial. Seguidament, a la plaça de l’Església es va inaugurar la Fira de Nadal, que donava el tret de sortida a la campanya de Nadal 2015. x

L’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, el director general de Comerç, Josep Maria Recasens, i el president de l’Associació Calella Centre Comercial, Xavier Nogué, van signar la continuïtat del conveni per impulsar el centre comercial de la ciutat generant sinergies comercials que s’adeqüin a les necessitats actuals dels consumidors. L’Ajuntament de Calella reitera el seu suport al sector comercial per seguir treballant intensament per a la consolidació del centre comercial a cel obert. En aquest sentit, l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, va manifestar que “per a Calella el centre comercial és molt important i per això són tan necessàries aquestes dinàmiques de col·laboració amb el Govern de Catalunya que donen un impuls al centre comercial de la nostra ciutat, ja que això li permetrà tenir tots els instruments i garanties per no quedar-se enrere”. Així mateix, l’Associació Calella Centre Comercial porta a terme aquest projecte amb una clara vocació integradora. El seu president, Xavier Nogué, va agrair tant a la Generalitat de Catalunya com a l’Ajuntament

de Calella el seu suport i ajut per dinamitzar el centre comercial de la ciutat, “encara més en aquests moments que són difícils econòmicament”.De la seva banda, el director general de Comerç, Josep Maria Recasens, va explicar que una de les prioritats del Departament d’Empresa i Ocupació és donar suport als ajuntaments i les associacions de comerciants de Catalunya per a la consolidació dels centres comercials a cel obert de Catalunya (CCCO). Segons va dir, “la signatura del conveni formalitza aquest suport perquè els comerciants facin de Calella una destinació comercial atractiva, cadascú en el seu establiment però també treballant conjuntament en tot el centre co-

mercial de la ciutat“. El Departament d’Empresa i Ocupació, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), aporta al projecte de centre comercial a cel obert de Calella una subvenció de 9.000 € com a part del programa de dinamització de zones d’alta concentració comercial del Pla d’incentius de comerç, serveis, artesania i moda per al 2015. El pla d’actuació per impulsar el centre comercial a cel obert (gestionat per l’Associació de Comerciants Calella Centre Comercial) preveu iniciatives com el punt de llibre, la campanya de setembre, la campanya de Nadal, la campanya La Botiga al Carrer i accions d’animació al carrer. El pla també inclou accions de comunicació. x


15 | 4t TRIMESTRE | 2015

Plaça de l’Ajuntament, 9 | 08370 Calella

07

L’AJUNTAMENT INFORMA En els darrers acords el Govern va incloure l’adjudicació de la construcció de la nova escola Salicrú a Infraestructures.cat

La Generalitat ja ha encarregat l’obra per construir la nova escola Salicrú

Per als joves prendre la decisió de marxar de casa i començar la seva vida de forma autònoma no és gens fàcil, actualment. Fer el pas i emancipar-se en aquests temps és una decisió molt complicada, i és per aquest motiu que des de l’Ajuntament es vol donar una petita empenta a aquells joves que s’arrisquen i s’atreveixen a dur a terme aquesta aventura per tal d’iniciar una nova etapa de la seva vida de manera independent. Des de l’Ajuntament i la Regidoria de Joventut creiem fermament que és necessari poder motivar els joves perquè puguin engegar el seu projecte de vida per ells mateixos, i és per això que considerem molt important donar-los un petit impuls per mitjà d’una subvenció. Aquest és el segon any que es convoca la subvenció, que ha tingut molt bona acollida entre la joventut. Tant és així que l’any vinent també es tornarà a convocar, per poder mantenir la il·lusió de col·laborar amb els joves i, sobretot, per animar-los a fer aquest pas tan important i transcendental. A més, esperem que en la propera convocatòria puguem tenir molt més d’èxit que en l’anterior, fet que remarcaria la importància d’aquesta mesura. En aquesta convocatòria del 2015 han estat tretze les subvencions atorgades, cada una amb un import de 500 euros, de manera que la quantitat total destinada a les subvencions és de 6.500 euros. |Cindy Rando i Radaelli Regidora Adjunta a l’Alcaldia

La construcció de la nova escola Salicrú a la Fàbrica Llobet-Guri, que s’inclou en l’apartat de rehabilitació amb un pressupost de 5,25 milions d’euros, ha estat adjudicada en els darrers acords de Govern de la Generalitat a Infraestructures.cat, tal com va confirmar la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, a l’Ajuntament de Calella. El dia 5 de febrer es va presentar el projecte bàsic de l’escola Salicrú, segons el qual s’ubicarà per complet a la planta baixa de la Fàbrica Llobet-Guri. En la pre-

sentació del projecte es va destacar el gran valor arquitectònic de l’edifici i l’objectiu de fer-lo ressaltar i adaptar-lo a les necessitats i requisits d’una escola. D’aquesta manera, aprofitant l’alçada de les naus, s’han dissenyat uns finestrals enormes per on podrà entrar la llum a les aules i als passadissos. D’altra banda, l’entrada principal al centre serà pel carrer de Sant Pere, per evitar que l’accés es faci des de la carretera i aconseguir que l’entrada sigui tranquil·la i segura. Després de la presentació del projecte bàsic i un cop finalitzat el projecte executiu, la Generalitat ja ha adjudicat la construcció de la nova escola. Per tant, d’aquí a uns mesos començaran les obres, amb l’objectiu que el nou centre educatiu obri les portes el curs 2016-17. x

L’alcaldessa de Calella destaca el treball en xarxa que es fa entre ciutadania i policia. En un any 350 persones i comerços s’han donat d’alta del sistema d’avís per sms i 215 del botó vermell.

Jordi Jané, conseller d’Interior, presideix la festa de la Policia Local de Calella La celebració de la festa de la Policia Local de Calella va ser presidida pel conseller d’Interior de la Generalitat, Jordi Jané, i per l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini. El conseller es va desplaçar a la comissaria de la Policia Local de Calella, on, després de saludar l’alcaldessa de la ciutat i la resta d’autoritats, va signar el Llibre d’Honor de l’Ajuntament de Calella. Seguidament, es va traslladar a la Sala Polivalent de la Fàbrica Llobet-Guri, on es va celebrar l’acte institucional en el qual es van lliurar les distincions de mèrit. Pel que fa a aquestes distincions, a més de les atorgades als agents, caporals, sergents i al subinspector de la Policia Local, també se’n van lliurar a alguns ciutadans per haver col·laborat en algun mo-

ment amb la policia, demostrant la seva voluntat de servei a la societat. Alguns dels distingits són el responsable de la guingueta, el responsable de manteniment de l’Hotel Bernat II, l’Àrea de Política Social de l’Ajuntament i el jutge de Pau. Durant l’acte, l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, va felicitar totes les persones distingides i va destacar que “Calella és una ciutat tensionada, en el sentit que és un municipi amb moltes càrregues de treball, amb molta feina a fer i molt ben feta, per la qual cosa és important celebrar aquesta festa de la Policia Local, ja que cal valorar la feina ben feta”. Candini va afegir que “s’ha de destacar el treball en xarxa que fan a Calella la Policia Local i la ciutadania per

mitjà del sistema d’avisos de missatges de text, al qual en un any s’han donat d’alta 350 persones o comerços, i per mitjà del botó vermell, al qual s’han donat d’alta 215 persones”. Finalment, l’alcaldessa Montserrat Candini va destacar que “16.689 actuacions policials en un any a Calella són moltes” i va agrari a tota la policia tanta feina ben feta. També el conseller d’Interior, Jordi Jané, en el seu parlament va destacar que “a Calella la Policia

Local fa molt bona feina en l’àmbit de la seguretat”, ja que les dades són molt bones i la resposta de la policia és eficient. I va afegir que “Calella és un municipi gran, que supera els 18.000 habitants, però que a més té gairebé 2 milions de pernoctacions l’any, és a dir que és una ciutat acollidora, en la qual la seguretat està garantida gràcies a una estreta col·laboració entre els diferents cossos de seguretat, que és essencial per a la protecció de la ciutadania”. x

Tretze joves de Calella reben una subvenció de 500 € L’Ajuntament de Calella destina una partida total de 6.500 € a subvencionar habitatges de lloguer a joves

L’Ajuntament de Calella va engegar per segon any consecutiu aquest tràmit de sol·licitud de subvenció per a lloguer jove. Hi podien accedir els joves que haguessin contractat el lloguer de l’habitatge entre l’ 1 de novembre de 2014 i el 31 d’octubre de 2015, per un import superior a 150 € mensuals i amb un màxim de 500. Altres requisits per poder sol·licitar l’ajut eren tenir entre 18 i 35 anys; no tenir cap altra propietat, excepte que s’estigués en procés d’execució hipotecària o judicial per motiu de separació o divorci, i tenir un arrelament acreditat a Calella, per la qual cosa se’ls demanaven un mínim de sis dels últims deu anys d’empadronament a la ciutat. En principi l’Ajuntament de Calella destinava una partida de 6.000 €, prevista en el pressupost 2015,

per subvencionar part del lloguer de pisos a joves del municipi. Aquesta iniciativa preveia un màxim de 500 euros per pis i un total de dotze habitatges. Però, tot i que a les bases s’establia que si hi havia més de dotze sol·licituds es procediria a fer un sorteig, en haver-n’hi tretze que complien tots els requisits l’Equip de Govern va considerar oportú ampliar la partida a 6.500 €. D’aquesta manera, excepcionalment, es permetia que tots els joves que havien presentat la sol·licitud poguessin gaudir de la subvenció, igual que es va fer l’any passat quan es va donar la subvenció a les quinze sol·licituds admeses. Aquesta iniciativa respon a la voluntat de l’Equip de Govern d’ajudar a pagar l’habitatge al col·lectiu de joves per acompanyar-los en el procés d’emancipació. x


08

calellaésmés

http://www.calella.cat | calella@calella.cat | tel. 93 766 30 30 |

ciutadania L’AJUNTAMENT INFORMA Calella un any més demostra la seva solidaritat amb la Marató de TV3, enguany dedicada a la diabetis i l’obesitat

Calella recapta 15.578,21 € per a la Marató

22.000 kg d’aliments es van recollir a Calella durant el Gran Recapte i quasi 400 persones van participat en el tast solidari “Vi per Vida” per la recerca sobre la metàstasi

Calella més solidària: el Gran Recapte i el tast ‘Vi per Vida’

La feina dels voluntaris de les entitats que formen Calella per la Marató i la participació solidària de tots els ciutadans de Calella va permetre arribar a la xifra de 15.578,21 euros de recaptació per a la Marató de TV3, aquest any dedicada a la recerca científica sobre la diabetis i l’obesitat. Des de la primera quinzena de novembre s’han fet diverses activitats organitzades per entitats solidàries de la ciutat i coordinades per la regidora adjunta a l’Alcaldia i responsable de l’Àrea de Política Social, Margarita Valls. Són moltes les activitats que es van portar a terme, com ara la Marató de Tallers a la Biblioteca Municipal Can Salvador de la Plaça, el playback de l’Espai Caixa, la festa dels anys 60 i 80, la Marató Country, la conferència sobre les malalties de la diabetis i l’obesitat, l’esmorzar i el berenar solidari, la representació de l’obra Boscos endins, activitats per a la mainada, ball de bastons, venda de rebosteria casolana, el sopar de la Marató, la cercavila dels Geganters i Grallers de Calella, par-

tits de futbol, el concert Acoretempo i encara altres actes que se celebraran i que faran incrementar la quantitat recaptada. Cal destacar que el jugador del Memphis Grizzlies, Marc Gasol, va donar a Calella per la Marató unes vambes signades i que es

van sortejar en el decurs del sopar per la Marató. L’alcaldessa Montserrat Candini va agrair l’esforç solidari de tots els calellencs amb la Marató. La fortalesa, la cohesió i la solidaritat d’una societat es posen a prova en moments i esdeveniments com aquest. x

El 25 de novembre es va commemorar el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones El Gran Recapte El Gran Recapte solidari del Banc d’Aliments d’enguany va recollir 22.000 kg d’aliments, 10.000 més que l’any passat, quan se’n van recollir 12.000. Tot aquest menjar es quedarà a Calella per continuar ajudant les 344 famílies que reben suport alimentari per mitjà de Càritas. En aquesta campanya organitzada per Càritas, amb la col· laboració de l’Ajuntament, hi van participar vuit establiments de Calella: Mercadona, Bonpreu, Spar, Caprabo (av. Turisme), Caprabo (c. Sant Joan), Dia (c. Sant Pere), Dia (c. Sant Jaume) i Àrea de Guissona.

Vi per Vida El dissabte 28 de novembre, a la Fàbrica Llobet-Guri de Calella, va tenir lloc la segona edició del tast

de vins solidari Vi per Vida, en què van participar 370 persones. Els participants van poder assaborir 6 vins de diferents DO catalanes: Alella, Montsant, Priorat, Catalunya i Empordà. L’acte el va presentar la periodista Elisabet Carnicé i el guiatge dels vins va anar a càrrec de Xavi Ayala. Els estudiants dels cicles de grau mitjà i superior d’Hoteleria i Indústries Alimentàries de l’Institut Bisbe Sivilla de Calella es van cuidar de l’atenció al públic i de servir els vins. Els fons recollits a les campanyes Vi per Vida van destinats a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), que té un programa específic de recerca sobre metàstasis, causants del 90% de les morts per càncer, i que desenvolupa prop de 50 projectes en aquesta àrea. x

Calella reivindica la igualtat entre gèneres amb actes durant tot el mes de novembre

Durant el novembre Calella va commemorar el mes de les dones amb diversos actes i xerrades. Així, el dimarts 10 de novembre, a les 19.00 h, a l’Ajuntament Vell, va tenir lloc la presentació del programa Créixer a càrrec de Puri Jiménez, impulsat per la Promoció de la Dona Treballadora i l’Ajuntament. El dimarts 17 de novembre, a les 10.00 h, a les dependències de la Policia Local, es van fer unes jornades pràctiques sobre autoprotecció per a dones, a càrrec d’agents de la Policia Local. El dimecres 18 de novembre, l’Escola Freta, l’Escola Pia i l’Institut Bisbe Sivilla van pintar un

llaç contra la violència de gènere. I el divendres 20 de novembre, a les 10.00 h, a les dependències de la Policia Local, es van repetir les jornades pràctiques d’autoprotecció per a dones. Finalment, el 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, a les 18.00 h, el far de Calella es va il·luminar de color lila. A les 19.00 h, a la plaça de l’Església, va tenir lloc la lectura del Manifest Institucional del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones i, a continuació, es va fer un enlairament de globus en homenatge a les do-

nes mortes a causa de la violència de gènere. A més, durant tot el novembres, a la planta baixa de la Fàbrica Llobet-Guri, es va poder accedir a les classes obertes de tots els tallers que fa l’Associació de Dones de Calella: taller de restauració de mobles, ioga, gimnàstica i randes de coixí. També es va difondre entre els alumnes d’ESO dels tres centres d’educació secundària de Calella el material informatiu Estimar no fa mal. El telèfon d’atenció en casos de violència masclista és el 900 900 120. x


15 | 4t TRIMESTRE | 2015

Plaça de l’Ajuntament, 9 | 08370 Calella

09

L’AJUNTAMENT INFORMA Calella rep aquest reconeixement com a bon exemple que l’esport és una eina de salut, cohesió social, educació i respecte, valors promoguts per l’associació ACES

Montserrat Candini recull a Brussel·les la distinció de Calella Vila Europea de l’Esport 2016 L’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, el tinent d’Alcaldia responsable de l’Àrea d’Esports, Xavier Arnijas, i el tècnic de l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Calella, Joan Ferrer, van recollir a la seu del Parlament Europeu el reconeixement de Calella Vila Europea de l’Esport 2016, en l’acte solemne que es fa cada any a Brussel·les per concedir aquesta distinció. El dia 12 de novembre

ACES Europe va comunicar a l’alcaldessa Montserrat Candini que Calella havia estat una de les ciutats escollides com a Vila Europea de l’Esport 2016, reconeixement que es concedeix a ciutats de menys de 25.000 habitants. Aquesta distinció dóna valor a les polítiques esportives de la ciutat i permet crear xarxa amb les associacions esportives més importants d’Europa facilitant-los l’accés a projectes interessants. ACES Europe, des de la seva fundació el 1999, busca promocionar l’esport entre tots els ciutadans de la Unió Europea, especialment entre els infants, la gent gran i les persones amb discapacitats. Amb aquest objectiu, ACES Europe de-

mana a les ciutats nominades que compleixin cinc requisits: gaudir de l’exercici físic, tenir voluntat per assolir els objectius proposats, enfortir el sentiment de pertinença a la comunitat, aprendre del joc net i millorar la salut. Aquest any 2015 Banyoles ha estat una de les ciutats que ha ostentat el títol de Vila Europea de l’Esport. En el moment de recollir el guardó, l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, va manifestar que era “un gran honor i un orgull per a la ciutat de Calella haver rebut aquesta distinció, que permetrà internacionalitzar més la nostra ciutat, situada només a 40 km de Barcelona, que és la capital d’una nació com és Catalunya”. També va afegir que “les ciutats han de ser espais de fraternitat, esforç i perseverança, valors essencials que aporta especialment l’esport”. x

L’exhauriment de les inscripcions deu mesos abans de la prova situa Cale- El dissabte 17 d’octubre i el diumenge 18 prop de cinccents esportistes amb discapacitat intel·lectual es lla com una de les ciutats de referència per als triatletes de tot el món

L’Ironman de Calella, exemple de turisme familiar al Congrés Internacional de Turisme El 12 de novembre es va celebrar el Congrés Internacional de Turisme Familiar a Port Aventura, amb l’objectiu de crear un espai de debat i reflexió sobre present i futur del turisme familiar a Catalunya. L’Ajuntament de Calella, de la mà del tinent d’Alcaldia Xavier Arnijas, responsable de les àrees d’Esports, Patrimoni Cultural i Ciutadania, hi va presentar el cas pràctic “Ironman Calella-Barcelona”, en el marc de la taula rodona Turismo familiar & activo. Durant la presentació, Arnijas va destacar en primer lloc la sincronització entre les diferents parts que participen en la coordinació de la prova esportiva, un triangle que integra administració pública (Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Consell Comarcal del Maresme), les àrees d’Esports, Turisme i Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Calella i la col·laboració inestimable de totes aquelles persones voluntàries que donen suport a la prova. Xavier Arnijas va concloure la presentació de Calella incidint en el valor d’una prova esportiva d’aquesta magnitud per a una ciutat com la nostra, ja que aporta un perfil tipus de turista amb un nivell econòmic mtjà-alt i amb bona predisposició per fer despesa en el lloc de destinació fora de temporada alta. En aquest congrés hi van participar cinquanta ponents vinguts d’arreu del món, entre els quals destaquen, per la seva trajectòria professional en el món del turisme, Paul Rolls, director general

van reunir a Calella per disputar els Campionats de Catalunya de petanca, atletisme i handbol.

Calella acull 3 campionats de Catalunya per a persones amb discapacitat

de Turisme de París, Justin Reid, cap de vendes de Trip Advisor per Europa, Orient Mitjà i Àfrica, i Morten Moller, director de Legoland (Dinamarca). En total, uns cinc-cents professionals del món del turisme i l’oci van participar en aquesta trobada, que va tractar del turisme familiar al món, de la gestió integral d’una destinació turística i de la demanda turística i els nous canals d’informació del sector, entre d’altres. L’èxit de l’Ironman a Calella situa la nostra ciutat com a referent per als triatletes de tot el món. És la primera vegada en la història de les triatlons que deu mesos abans de la prova esportiva s’esgoten les inscripcions permeses per a l’esdeveniment, 2.700 en

aquest cas, fet que situa Calella com una ciutat de referència internacional en el món de l’Ironman. Aquesta circumstància tan inusual es deu a una molt bona organització, reconeguda pels responsables internacionals d’Ironman, i a la valoració molt positiva que tant els triatletes com les seves famílies fan d’altres aspectes, com ara la col·laboració, l’acollida i les facilitats i els serveis que posen a la seva disposició tant l’Ajuntament de Calella com tots els empresaris i els veïns del municipi. La percepció de sentir-se com a casa, els serveis, el clima i la ubicació estratègica de la ciutat són els principals aspectes que han portat Calella a situar-se en el mapa mundial de l’Ironman. x

Pràcticament un any després dels Jocs Special Olympics Barcelona-Calella 2014, Calella va tornar a viure l’esperit dels Jocs, amb l’ambient de l’esport, les emocions i l’amistat. Més de cent voluntaris de Calella van ajudar a tirar endavant aquest triple campionat de Catalunya, organitzat per la Federació ACELL amb la col· laboració de Special Olympics Catalunya i l’Ajuntament de Calella. Una altra activitat esportiva paral·lela a les tres competicions van ser dos partits d’exhibició de futbol 7 de l’Associació de Discapacitats de l’Alt Maresme (ADIAM) que van disputar equips de la Federació ACELL, per tal de fomentar l’esport entre les persones amb discapacitats. Aquesta activitat es va fer al camp de futbol de la Zona Esportiva de la Muntanyeta. Prop de vuitanta jugadors d’handbol de tot Catalunya, van jugar segons el seu nivell aquest gran campionat. Marga Frade, seleccionadora catalana d’handbol, es va emocionar molt perquè aquest va ser el primer retrobament amb tots els jugadors que havien competit en els Jocs Mundials Special

Olympics de Los Angeles aquest estiu, on van aconseguir una quarta posició molt merescuda. La petanca va ser una de les disciplines esportives que més atletes va aportar. Van venir doscents quaranta esportistes de tot Catalunya i Andorra, que durant tot el dia van jugar amb les seves tripletes. L’atletisme va contribuir amb cent setanta esportistes també d’arreu de les terres catalanes i Andorra, que van buscar una medalla a Calella. Els atletes, distribuïts en diferents nivells, van competir en curses de diferents distàncies i estils, tir de pes i salt de longitud. La cerimònia de cloenda dels Campionats de Catalunya per a Persones amb Discapacitat de petanca, atletisme i handbol es va celebrar el diumenge 18 d’octubre a la Zona Esportiva de la Muntanyeta de Calella. I, com sempre, va estar plena d’emocions i sentiments. Calella i els seus veïns porten inscrit en el seu ADN la solidaritat, el voluntariat i la passió per l’esport, unes característiques que es van concentrar durant aquest cap de setmana. x


10

calellaésmés

http://www.calella.cat | calella@calella.cat | tel. 93 766 30 30 |

ciutadania L’AJUNTAMENT INFORMA

En l’acte de comiat, celebrat en una reformada Sala Mozart, es va presentar el calendari d’activitats 2016 i es va nomenar Figueres Capital de la Sardana 2017

Calella s’acomiada de la Capital de la Sardana El divendres 20 de novembre, a les set del vespre, a la Sala Mozart de Calella, es va nomenar la Capital de la Sardana 2017. En l’acte de comiat de Calella 2015 es van lliurar els premis d’aquest any i es va presentar el programa d’activitats de Mollerussa, Capital de la Sardana 2016. L’esdeveniment va començar presentant el calendari de Mollerussa 2016 i, seguidament, es va donar a conèixer que Figueres serà la Capital de la Sardana 2017. A continuació hi va haver una peça musical a càrrec de la cobla Capital de la Sardana, dirigida per Francesc Cassú, titular de la cobla La Principal de la Bisbal. Seguidament, es va far el lliurament dels premis d’aquest any.

Tot i que els guanyadors ja s’havien anunciat al mes de març, va ser en aquest acte que l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, i el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Joaquim Rucabado, van entregar

els guardons als premiats. Finalment, hi va haver una nova intervenció musical de la cobla. La Comissió Capital de la Sardana, integrada per la Confederació Sardanista de Catalunya, la Unió de Colles Sardanistes de Catalu-

nya i l’Obra del Ballet Popular, és l’encarregada d’atorgar els premis Capital de la Sardana, segons les categories establertes. Aquests premis, que es basen en els mèrits i els esforços desenvolupats, es consensuen entre tots els integrants del projecte. La comissió recopila les diverses propostes i les analitza i debat per escollir els guardonats. Les categories dels premis s’han dividit en dos sectors: premis i medalles. Els premis són a la dedicació, la continuïtat, la promoció i difusió, els mitjans audiovisuals i les iniciatives renovadores; les medalles són al mèrit sardanista, el mèrit musical i el mèrit de la dansa catalana. Entre els guanyadors trobem l’Aplec del

Mercat de Vic, pels seus 75 anys, el periodista Josep M. Casasús i Guri, pels seus articles divulgatius, i el bloguer Felip Vallejo i Pellicer, pel seu blog www.sardanaesportiva.cat, entre molts d’altres. x

Dos dies seguits de microobres de teatre, gratuïtes, en sis dels espais més emblemàtics de la El festival es consolida com un esdeveniment de referènciutat, en alguns dels quals el públic havia d’esperar el torn següent per poder accedir-hi. cia nacional en els gèneres del rock clàssic i el hard-rock

La tercera edició del Èxit del primer Festival de Calella Rockfest porta Microteatre celebrat a Calella més d’un miler i mig de visitants a la ciutat

Les samarretes negres, color preferit dels seguidors del rock més clàssic, van omplir la ciutat de Calella el dissabte 10 d’octubre i e diumenge 11, amb l’assistència d’un miler i mig de persones a les dues jornades del Calella Rockfest, que arribava a la tercera edició. Prop de mil sis-centes persones van assistir durant tot el cap de setmana als concerts de llegendes del rock com ara Glenn Hughes (Deep Purple, Black Sabbath...), The Quireboys, Dan Baird i Junkyard. El moment àlgid del festival es va produir durant el concert de Glenn Hughes, quan un miler de persones van gaudir d’un repàs als temes clàssics dels quaranta-cinc anys de carrera musical del cantant i baixista anglès. Amb la tercera edició, el Calella Rockfest es va con-

solidar com un esdeveniment de referència nacional en els gèneres del rock clàssic i el hard-rock. L’organització del festival va gestionar directament 358 pernoctacions en hotels de tres i quatre estrelles, doblant les pernoctacions registrades en l’edició anterior. Si bé l’afluència majoritària és de públic català, també s’ha de destacar que van venir visitants de països co m ara la Gran Bretanya, Irlanda, França i Suïssa, a més de nombrós públic provinent de tota la península ibèrica. El seguiment de la premsa també va doblar l’edició anterior, amb l’acreditació de trenta-nou mitjans de comunicació, entre d’altres dos diaris d’àmbit nacional i set revistes d’àmbit estatal especialitzades en el gènere musical, a més de molts webs especialitzats. x

Calella va celebrar per primera vegada un Festival de Microteatre, que durant el 7 i el 8 de novembre va reunir dotze companyies a la ciutat per representar dotze microobres. Així, cada dia es van representar sis obres de manera simultània a sis espais de la ciutat. Les sessions eren contínues: les obres es feien cada hora, amb una última funció a les 20.00 en el cas de les obres que començaven a les 17.00 i a les 20.30 en el cas de les que començaven a les 17.30. Aquest nou format teatral va agradar tant al pú-

blic que l’èxit del primer dia del Festival es va escampar per Calella, i això va suposar que el segon dia, en determinats horaris i per a determinades obres, els espais estiguessin tan plens que el púbic s’havia d’esperar fins a la propera hora per poder entrar, un cop buidat l’aforament permès. El microteatre és un concepte de format teatral d’obres de quinze minuts, representades en espais petits i per a menys de trenta espectadors, tot i que tenen les característiques pròpies de les obres de teatre tradicionals. Es tracta

de captar l’essència d’un tema i expressar-lo amb pocs actors i en un període curt de temps. El microteatre va sorgir l’any 2009 a ciutats com ara Barcelona, València, Màlaga, Sevilla, Almeria, Madrid, Buenos Aires, Ciutat de Mèxic, Veracruz, Miami, Sant José i Londres, on ja fa anys que es porten a terme festivals amb una gran acollida de públic. Calella és la primera vegada que acull un Festival de Microteatre, però amb el gran èxit que ha tingut ja es planteja com una nova oferta cultural de la ciutat. x


15 | 4t TRIMESTRE | 2015

Plaça de l’Ajuntament, 9 | 08370 Calella

11

L’AJUNTAMENT INFORMA

PROGRAMACIÓ A LA SALA MOZART 2016 GENER, FEBRER i MARÇ DISSABTE 9 DE GENER 22.00 h Le Croupier presenta el concertespectacle Esperança Dinamita, amb Mont Plans i Aina Sánchez. Entrada: 12 € Venda anticipada* a la taquilla de la Sala Mozart, a partir de l’1 de gener. DIVENDRES 15 DE GENER 22.00 h Après minuit - Cece Giannoti presenta el concert Déjà Voodoo. Entrada: 8 € Venda anticipada* a la taquilla de la Sala Mozart, a partir del 8 de gener. DISSABTE 23 DE GENER 22.00 h Mònica Green presenta el concert Project Soul. Entrada: 12 € Venda anticipada* a la taquilla de la Sala Mozart, a partir del 15 de gener.

*

DISSABTE 30 DE GENER 22.00 h Homenatge als 50 anys de carrera de Lucky Guri. Entrada: 8 € Venda anticipada* a la taquilla de la Sala Mozart, a partir del 22 de gener. DISSABTE 20 DE FEBRER 22.00 h Cicle de Cambra amb Blooming Duo. Esther Pinyol (arpa) i Ferran Carceller (marimba). Entrada: 7 € Venda anticipada* a la taquilla de la Sala Mozart, a partir del 12 de febrer. DISSABTE 27 DE FEBRER 22.00 h Cicle de Cambra amb el Trio Montmartre. Bernat Castillejo (flauta travessera), Núria Moreno (oboè) i Nora Girbau (piano). Entrada: 7 € Venda anticipada a la taquilla de la Sala Mozart, a partir del 19 de febrer.

DISSABTE 5 DE MARÇ 22.00 h Cicle de Cambra amb Michael Andreas Haeringer (piano). Entrada: 7 € Venda anticipada a la taquilla de la Sala Mozart, a partir del 26 de febrer. DISSABTE 12 DE MARÇ 22.00 h Cicle de Cambra amb Classic meets Jazz. Claudi Arimany (flauta), Eduard Sànchez (flauta), Santi Escura (piano), Manuel Vega (contrabaix) i Antoni Gadea (bateria). Entrada: 10 € Venda anticipada* a la taquilla de la Sala Mozart, a partir del 4 de març. DISSABTE 19 DE MARÇ 22.00 h Cicle de Cambra amb l’Orquestra de Cambra Harmonia. Albert Deprius (director). Entrada: 10 € Venda anticipada* a la taquilla de la Sala Mozart, a partir de l’11 de març.

ENTRADES NUMERADES: Venda anticipada a la taquilla de la Sala Mozart (Església, 91), a partir del cap de setmana anterior a l’actuació, els divendres, dissabtes i diumenges de 18.00 a 20.00 h, i també dues hores abans de l’actuació, sempre que no s’hagin exhaurit.

Informació detallada de les actuacions a: www.calella.cat

La gran afluència de gent va fer que s’hagués d’ampliar l’obertura a un segon dia, tot i no estar previst

1.600 persones van visitar la Sala Mozart durant la jornada de portes obertes

Foto: Tino Valduvieco

El dissabte 17 d’octubre es va fer una jornada de portes obertes al Teatre Sala Mozart des de les 17.00 fins a les 21.00, a la qual van assistir prop de mil sis-centes persones que volien veure com havia quedat la remodelació d’aquest equipament cultural de Calella, amb més de cent vint anys d’història. La remodelació de la Sala Mozart ha estat possible gràcies al conveni que va signar l’Ajuntament de Calella amb els propietaris de Can Salom per adequar i posar al dia aquest centre cultural de mostra i creació, d’acord amb les necessitats actuals però sense fer-li perdre l’essència. Les obres s’han fet sobretot a la zona de l’escenari, que ha crescut de set metres i mig a deu de boca i també ha augmentat de fondària, i en la il·luminació i la tecnologia, per poder acollir produccions més grans. També s’han fet altres actuacions per modernitzar i posar al dia diferents parts del teatre i el cinema sense variar-ne

l’estructura principal, evitant les barreres arquitectòniques i adequant el conjunt a les normes de seguretat. La jornada de portes obertes es va amenitzar amb actuacions musicals, completades amb una exposició sobre la història de la Sala Mozart que s’hi deixarà de manera permanent perquè tothom la pugui visitar. L’edifici va ser inaugurat el 1894 amb una sarsuela, i de cinema se n’hi fa des del 1904. Per l’escenari i el terra de fusta

originaris de l’època han passat cantants i personalitats de gran renom social i cultural del país. A més, la sala va viure l’esclat de la Guerra Civil i la confiscació dels republicans; les golfes van servir d’amagatall i la resistència franquista hi va fer actes clandestins. Tot plegat demostra que Can Salom sempre ha estat obert a totes i cadascuna de les ideologies i a totes les entitats de Calella; és, per tant, molt més que un equipament cultural de la ciutat. x


12

calellaésmés

http://www.calella.cat | calella@calella.cat | tel. 93 766 30 30 |

“ L’Esplai de la gent EL POLS DE LA CIUTAT

gran de calella

Entrevista a Francesc Montero de Bran, President de l’Espai Caixa El nom de Francesc Montero apareix vinculat a un important nombre d’entitats locals: Calella Marxa, Museu-Arxiu, Club de Futbol Calella, Associació Sant Quirze, Gent del Barri de Pequín… En Montero ja fa un temps que va deixar de treballar, però s’ha arribat a jubilar?

Afortunadament crec que no. I ara tinc quasi més feina que abans. Sempre he sigut una persona molt activa i he estat en diferents entitats ajudant tant com podia. Per exemple, en el club futbol Calella he sigut jugador, entrenador, president, secretari tècnic i delegat. Poques persones en una entitat han arribat a tenir tants de càrrecs! A Calella Marxa, per exemple, els dimecres em faig càrrec de les caminades i, dins les meves possibilitats, fem uns quants exercicis de gimnàstica.

En els últims anys has estat implicat, d’una manera molt especial, en l’Esplai de la Gent Gran de Calella, una activitat que t’ha fet mereixedor del Premi Ciutat de Calella. Què hi fas, a l’Esplai? A l’Esplai en aquest moment estic de president. Tenim una gran junta, que ha fet que de 250 socis haguem passat a 900. Fem moltes activitats, amb professors o amb voluntaris. També festes i, sobretot, moltes excursions. Jo mateix quedo parat que la gent de certa edat viatgi tant. A més de tot això i d’agrair a tota la junta i als voluntaris la seva gran aportació, també he d’agrair als socis la seva confiança i el gran ambient que es respira a l’Esplai. Som gent d’una certa edat, però crec que el cor encara el tenim jove.

Com vas assimilar l’atorgament del Premi Ciutat de Calella?

tant, coneixes bé com és la tasca de governar. Què els diries a aquells que afirmen Em va agafar per sorpresa. No que des dels governs en tenia ni idea. Anys enrere l’havia guanyat Calella Marxa, no es fa prou per però sincerament no crec que jo atendre les persones fos la persona idònia per rebre grans? Ho comparteiaquesta distinció. A Calella xes? tenim gent que són més mereixedors d’aquest atorgament. No obstant, com és lògic, vull donar les gràcies a tots els calellencs per haver-me fet gaudir d’uns moments inoblidables.

La teva “hiperactivitat” et va portar, ara fa uns anys, a ser regidor de l’A juntament de Calella. Per

Jo sempre comento que tota persona, per jutjar, ha d’haver passat per la persona jutjada. Vull dir que cada persona ha d’haver tingut un negoci i haver sigut alcalde o regidor. Amb això vull dir que des de fora les coses es veuen d’una manera però que, des de dins, són d’una altra. Moltes de les idees que portes al cap, després s’enfonsen perquè no tens

prou elements per portar-les a terme. Sobre les persones grans, jo crec que hi ha hagut un gran canvi i que en aquests moments són molt ben ateses i des de tots els àmbits es preocupen de solucionar tots els problemes que puguin tenir. En aquests moments no ho comparteixo.

Hi ha estesa la creença que a les persones grans els és difícil entendre el discurs dels polítics. Tu que has tractat tant amb els avis, creus que els arriben polèmiques com la que va generar la suspensió del

Decret de pobresa energètica, destinat, en bona part, a protegir les persones grans amb pensions baixes?

És relatiu, depèn també dels interessos i la formació de la gent. És important també que el discurs polític pugui arribar a la gent i no s’emeti en un llenguatge que no arribi ni a la gent gran ni a la gent jove. Personalment, crec que aquest decret de pobresa energètica hauria de tenir un abast universal i ser per a catalans, espanyols, etc. El govern de Rajoy s’ha escudat en la discriminació positiva cap als catalans per tombar-lo.

Moltes persones es miren amb cert respecte el canvi que suposa passar d’allò que en diuen població activa a la jubilació. És evident que en Francesc Montero coneix la fórmula per fer aquesta transició amb èxit. Quin consell donaries a aquells que veuen que aviat deixaran de treballar?

Sense cap mena de dubte passar d’allò que en diuen població activa a la jubilació a molta gent li crea un trauma. El més important és no deixar-se anar i tenir obligacions. Crear-se una agenda d’activitats diàries i acomplir-les. Moltes de les il·lusions que teníem quan treballàvem i no les vam poder fer, ara tenim temps per fer-les. Hem d’estar actius i no quedar-nos al sofà veient la tele: llegir, caminar, jugar, ballar, etc. I, si no, veniu a l’Esplai i us ensenyarem com podeu estar actius. b


Plaça de l’Ajuntament, 9 | 08370 Calella

15 | 4t TRIMESTRE | 2015

13

sabies que...

Els dies 26 i 27 de setembre es va disputar a Calella la primera fase del campionat Open Catalunya de Tennis Taula

En la quarta edició de Canta el Mar hi van participar més de 1.600 cantaires de 50 corals, procedents de 23 països

En cas de necessitar el servei d’atenció sanitària domiciliària nocturna, cal trucar al telèfon 112

L’Ajuntament de Calella ha posat en marxa un any més el programa ‘Esport i Salut’. Les activitats, que es fan tres dies a la setmana, aquest any incorporen S’ha arranjat el les bitlles catalanes els Sota el títol “Noves 2.600 atletes de 60 paviment de la plaça divendres. Totes aquelles professions i països diferents van de l’Església que hi ha persones interessades professionals participar a l’Ironman just davant l’entrada de a participar-hi poden reciclats”, el 3 Barcelona, que es va l’església, un lloc molt adreçar-se els dilluns d’octubre, a la Sala retransmetre en directe transitat que necessitava feiners, a les 9.30, al Polivalent de la Fàbrica a tot el món i va situar aquesta actuació perquè Parc Dalmau, davant Llobet-Guri, es va Calella i el territori en era molt irregular i del Pavelló Municipal celebrar la 9a edició de l’aparador internacional podia provocar caigudes d’Esports, o bé poden la Llopasfera del triatló als vianants trucar al telèfon 93 766 30 30 (ext. 231). La inscripció és gratuïta El 3 d’octubre, a la Hi ha disponible al web Calella va ser la capella de Sant Quirze de l’Ajuntament una primera ciutat de i Santa Julita al matí i butlleta d’inscripció revistes de Catalunya a l’església de l’Escola per a les persones que amb una carpa d’IQUIOSC. Pia al vespre, es va vulguin ajudar els cat ubicada a la plaça celebrar la festa del 30è refugiats sirians. de l’Església, amb tota aniversari de la Coral Qui no disposi d’una l’oferta de revistes i Laetare de Calella, a connexió a internet premsa en català, del 27 la qual es van convidar també es podrà inscriure al 29 de novembre tots els cantaires que presencialment al han format part de la Centre d’Acció Jove situat coral en un moment o a la Fàbrica Llobet-Guri altre d’aquests trenta anys Ara fa un any 229 persones van participar en la vuitena Marató de donació de sang de Calella i 21 persones que no havien donat mai sang van començar a fer-ho en aquesta marató

sabies quE...


14

calellaésmés

http://www.calella.cat | calella@calella.cat | tel. 93 766 30 30 |

la veu dels partits polítics AL CONSISTORI CALELLENC Bruguera, 114 | 08370 Calella

Sant Josep, 10 | 08370 Calella

www.candinixcalella.cat

www.esquerra.cat/calella

calella@ciu.info

calella@esquerra.org

Jovara, 103, local 1. 08370 Calella

twitter: @montsecandini

Whatsapp: 654 534 143

Tel. 937 662 123

facebook: montserratcandini

facebook.com/esquerra.calella

calella@socialistes.cat

Tornem a Madrid. Allà on tantes vegades hem estat decisius i hem mostrat la nostra predisposició a donar estabilitat en els moments que ha calgut fer pinya per al bé comú. Ningú ens podrà acusar de falta de compromís, però ha arribat l’hora de posar les cartes damunt de la taula i acabar una partida que ja no ens porta enlloc. Convergència Democràtica de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament ens hem presentat en aquestes eleccions amb el nom de Democràcia i Llibertat. Només dues paraules han estat suficients per resumir l’essència del procés que el poble de Catalunya va començar l’any 2010 i que ens ha portat fins aquí. Democràticament expressem el nostre desig de llibertat. Hem unit esforços i persones per treballar junts per a un mateix projecte: un Estat independent per a Catalunya. Anem a Madrid a defensar el mandat que els ciutadans ens van expressar a les urnes en les eleccions del 27 de setembre. La consulta del 9N semblava impossible. Ens van posar tants bastons a les rodes com van poder. Ha costat la imputació del president de Catalunya i dues conselleres, però les urnes hi van ser. El 27 de setembre pocs creien possible la unitat dels moviments sobiranistes catalans, i ho vam fer. El nostre Parlament té una majoria sobiranista indiscutible. Catalunya ha dit Sí a iniciar un procés cap a la independència, perquè Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa. No ha estat un camí fàcil, però si hem arribat fins aquí és perquè hem fet les coses bé. I, si seguim fent les coses bé, ho farem possible. Anem a Madrid a explicar a l’Espanya immobilista que converteix la Constitució en la gàbia de la democràcia que no hi ha tornada enrere. A recordar que el nostre projecte no va contra ningú i que volem acabar aquest procés —si pot ser— de manera pactada i dialogada, malgrat que fins avui totes les accions del govern de Catalunya hagin acabat suspeses per un altament polititzat Tribunal Constitucional. A Catalunya es dóna la veu als ciutadans a través del seu vot, mentre que a Madrid pretenen guanyar als tribunals el que no poden guanyar a les urnes. Democràcia i Llibertat ha d’esdevenir un nou espai de centre des d’on puguem treballar per eixamplar la base del sobiranisme, amb l’objectiu de fer possible la independència. Volem sumar les sensibilitats liberal, socialdemòcrata i socialcristiana. Volem que Democràcia i Llibertat sigui un espai de gent moderada que desitja seguir avançant sent extremament competitius. Un nou partit per a un nou país, capaç de convertir-se en l’Holanda o la Dinamarca del sud d’Europa, amb nivells de creixement molt elevats, alta equitat social i una gran capacitat de generar consensos. Els catalans ho hem demostrat: tot és possible. Només depèn de tu. CDC Calella us desitja unes bones festes i un pròsper 2016.

b

El model de platja que s’albira Aquest mes de desembre ha culminat l’obertura de sobres dels concursos de les noves guinguetes de la platja de Calella (constructors i guinguetaires). A falta de completar els tràmits administratius finals, sembla clar que el model de guinguetes i platja canviarà substancialment a partir de la propera temporada. L’entrada de la indústria hotelera en concursos anteriors sembla que culminarà aquesta vegada amb l’adjudicació de quasi totes les guinguetes amb interès i la desaparició de les guinguetes que tenien menys atractiu econòmic. Això no és fruit del mercat sinó que és fruit de com ha actuat el mercat davant del model proposat per l’actual equip de govern. Pensem que un model més heterogeni de negoci era possible. El model presentat de guinguetes grans amb un cost elevat ja va fer desistir a la majoria de guinguetaires actuals de presentar oferta, i tampoc va saber seduir l’entrada d’empresaris del sector de la restauració. L’anàlisi de les ofertes presentades pels concursants mostra que competien dos negocis diferenciats: l’hoteler i el guinguetaire tradicional. L’industrial hoteler veu en les guinguetes una opció interessant de mantenir el client en les seves instal·lacions durant més temps i guanyar un espai sens dubte atractiu a la platja de Calella. Ara caldrà veure com s’articula aquest model de guinguetes. Si més no s’albira complicat ja que tradicionalment a Calella els negocis no han sabut combinar el turista estranger amb el turista de proximitat i amb el veí de Calella i rodalies. Per tant, si aquesta tònica es manté a les guinguetes, el turista de proximitat però sobretot el veí de Callella tindrà una oferta molt limitada a la platja de Calella. També estarem expectants a veure com conviuen els interessos dels propietaris de les noves guinguetes i els dels veïns i usuaris autòctons de la platja. Ja hem viscut èpoques negres en aquest àmbit i desitgem que no tornin. El pressupost municipal del 2016 El proper mes de gener s’aprovarà el pressupost de l’Ajuntament de Calella per l’any 2016. Des del grup municipal d’Esquerra Republicana ja hem demanat al govern municipal poder participar de forma activa en els treballs previs a la seva aprovació, almenys pel que fa a posar sobre la taula prioritats, punts de vista sobre el model de ciutat present i de futur. I ho farem. Què ens agradaria que inclogués el pressupost de l’any 2016 per a la nostra ciutat? · Propostes il·lusionants i transformadores. Necessitem fugir del “qui dia passa, any empeny”, i tenim ganes que es tractin a fons grans temes de ciutat, tot esperant que el govern de CiU i PSC inclogui propostes en el pressupost del 2016 que apuntin aquesta actitud. La gent d’ERC fem política per transformar, per provocar el canvi, conscients que la nostra ciutat, ni les necessitats laborals, econòmiques, familiars, dels joves, ja no és la de fa 20 anys. I el pressupost del 2016 ha d’exemplificar aquesta actitud. · Propostes que responguin a una planificació, i no a la improvisació. Per això demanem al govern municipal que elabori un pla de mandat: objectius, accions i calendari d’actuacions pels propers quatre anys (detall de què es farà cada any). L’acord de govern entre CiU i el PSC és un document de màxims, que no calendaritza, ni concreta, ni prioritza. Abans de posar sobre paper les inversions que es volen fer per l’any vinent (les prioritats), hem de tenir clares quines mancances tenim (en tots els àmbits), quins serveis necessitem (en tots els àmbits), i quins usos donem als equipaments que ja tenim. La planificació no només és necessària per invertir i gastar millor i de forma més eficient els recursos públics gestionats per l’Ajuntament sinó que fa possible donar a conèixer a la ciutadania què vol fer el govern, amb antelació, i obrir a la seva consideració aquestes prioritats fixades. · Proposarem actuacions econòmiques, socials i de millora de la transparència i de la participació ciutadana. Actuacions concretes, que es podran executar ja des del moment en què s’aprovi el pressupost. I en la línia de fer suport a les persones aturades de llarga durada, a les persones emprenedores, i propostes que incloguin la totalitat de sectors econòmics que conviuen a la nostra ciutat. El 20D, defensem el teu vot La gent d’ERC volem demanar-vos el vostre suport, i d’aquesta manera el 20D omplir les urnes d’esperança i de República. Som la dignitat i la defensa del mandat del 27 de setembre. Els independentistes hem de tornar a guanyar les eleccions. Anem a explicar que a Catalunya ja hem decidit, perquè som i serem sobirans. Som República!

b

UNA CIUTAT SOLIDÀRIA I PARTICIPATIVA El teixit associatiu de la nostra ciutat és ample i ferm. Durant tot l’any les diverses entitats que el composen despleguen les seves activitats sense descans. Però allò que les defineix no és només aquesta força estructural que permet la presència contínua en la ciutat, sinó la seva participació en els diferents esdeveniments solidaris que es fan. Des de les activitats de la Marató i la col·laboració desinteressada en el pessebre vivent, l’home dels nassos, el cagatió popular i la cavalcada dels reis d’aquests dies a altres activitats solidàries com el vi per vida que hem celebrat no fa gaire. Aquesta actitud col·lectiva diu molt del tarannà del nostre municipi. Som gent solidària i ens agrada participar en tota aquesta munió d’activitats que mes a mes es munten a Calella. Per això no ens pot estranyar l’èxit de participació aconseguit en els pressupostos participatius que aquest any, a nivell general, ha encetat el govern municipal (CDC i PSC). Més de 1500 calellencs i calellenques van considerar que era oportú i necessari anar a votar les propostes de les entitats esportives participants i dels dos projectes de ciutat que es varen oferir a la població. El resultat tothom el sap. Tres projectes es tiraran endavant, perquè aquesta ha estat la decisió dels votants. Però més enllà d’aquest resultat final, des de l’agrupació del PSC de Calella ens agradaria remarcar la importància d’implicar tothom en un procés obert per tal de decidir amb el vot directe de la ciutadania allò que considerava que era el més necessari per Calella. Pensem que aquest és un camí valuós per fer política i que ens hem de refermar en aquests instruments de participació directa, amb els nostres error i els nostres encerts. Hem de millorar i continuar el camí de la participació ciutadana. Calella ho espera. Molt Bon Nadal! Analitzem l’eslògan “SOM LA SOLUCIÓ” Davant l’existència de conflictes socials, disposem de diferents vies per tractar-les: la cooperació amistosa, la fidelitat familiar o la transacció mercantil. No obstant això, donada la ineficàcia d’aquestes possibilitats per regular els conflictes, confiem a la política la sufocació de la tensió social. En aquest sentit, passem a usar el terme “política” com a gestió del conflicte social, és a dir, com una pràctica col·lectiva, que els membres de la comunitat duen a terme, la finalitat de la qual és regular els conflictes entre grups. Ara bé, la diferència entre la política i altres vies de regularització del conflicte rau en que la primera, resol els conflictes mitjançant una decisió que obliga -exercint la força, si és necessari- a tots els membres de la comunitat. Tot indica que les diferències socials, que sovint es converteixen en desigualtats, originen els conflictes. La situació asimètrica en què es presenten els individus i grups, fruit de la distribució de recursos i oportunitats (generant desigualtat), provoca tal desequilibri que acaba generant una diversitat de reaccions. És per això que els que es troben en una situació més avantatjosa, s’esforcen per assegurar-la i mantenir-la; i els que se senten perjudicats, desitgen millorar les seves expectatives. D’aquí la tensió que està present en les nostres societats, i que la política es veu obligada a gestionar, reequilibrant les posicions i procurant preservar una relativa cohesió social. En aquest sentit, els socialistes ens presentem com la força política que a part de gestionar els conflictes, volem oferir una sortida satisfactòria per a tots els implicats en la competició. És per això, que som la única força política que pot exclamar ben alt que “SOM LA SOLUCIÓ”. Soufian Laroussi. Secretari d’Organització. PSC Calella

b


la veu dels partits polítics AL CONSISTORI CALELLENC cupcalella@gmail.com

Anselm Clavé, 105-107, bxs | 08370 Calella

www.facebook.com/cupcalella

popularscalella@gmail.com

Sant Joan, 116 | 08370 Calella

www.youtube.com/cupcalella

twitter: @popularscalella

Tel. 649 890 124

twitter.com/cupcalella

facebook: Partit Popular Calella

calella@iniciativa.cat

Des de la CUP de Calella continuem treballant sense descans i amb una assemblea renovada d’ençà que a les últimes eleccions vam aconseguir representació al consistori. Actualment estem centrant part dels nostres esforços a aprendre a desenvolupar-nos dins l’organigrama de treball que implica el propi Ajuntament, descobrint dia a dia les dinàmiques de treball que hi ha, així com descobrint els mecanismes que fan de la gestió municipal una feina complexa i apassionant, real i desconeguda. Som conscients però, que la clau de volta per a transformar l’actual model social i avançar cap a la plena independència del nostre país és una constant mobilització popular i treball al carrer. Dins el treball institucional destaquem: 1.- Mocions: durant els anteriors plenaris hem portat (juntament amb les companyes d’iniciativa) una moció de la plataforma “Salvem el Litoral”. Es demanen mesures concretes per una gestió més sostenible del nostre litoral. També hem presentat una altra en defensa dels drets i de l’acolliment de les persones refugiades, juntament amb la resta de grups del ple. En aquest camp, tenim vàries mocions pendent de presentar referent a diferents temes; participació ciutadana, joventut, drets socials, mobilitat, habitatge, educació, etc.. Però abans de començar a tirar endavant tot un seguit de propostes que, sota el nostre punt de vista, poden contribuir en la millora d’alguns aspectes rellevants, ens volem assegurar dels mecanismes de seguiment i fiscalitzadors dels que disposem i podem assumir. Conscients de les nostres mancances i també de les nostres virtuts, treballem amb energia i determinació per tirar endavant una feina constructiva, constructora i renovada dins l’ajuntament. 2.- Guinguetes: Ara fa uns mesos, ( just iniciar legislatura) l’equip de govern i concretament l’Àrea de Serveis Públics, ens va proposar (a tota l’oposició) una mena de participació en el procés de licitació de les noves guinguetes que el govern tenia previst instaurar a la platja, nosaltres encantats hi vam accedir. Ràpidament ens vam adonar ( juntament amb la resta de grups de l’oposició) que a priori allò semblava fet a mida perquè hotelers i grans empreses entressin a la platja amb tromba i s’apropiessin de gairebé totes les guinguetes. Actualment estem a les acaballes d’aquest procés de licitació i , desgraciadament, el temps ens està donant la raò. Ús mantindrem informades al respecte. 3.- Participació ciutadana: tot i que veiem amb bons ulls les passes fetes per l’equip de govern en matèria de participació, constatem que, com és natural ja que l’experiència en aquest camp és limitada, hi ha diguem que “poca tolerància a la crítica” per part de l’equip de govern en general i de la regidoria de participació en particular. Nosaltres creiem que la participació s’ha de crear des d’una base de construcció col·lectiva i mai han d’esdevenir un tema de competència entre entitats. S’haurien de tractar temes genèrics que ens afecten a totes, com podria ser una consulta sobre el Museu del Turisme, canviar el format del plenari per tal de fer-lo més obert a la ciutadania i entitats, organitzar la ciutadania per tal que sigui la gent que pugui prendre les decisions que més els afecten, etc. Som conscients que en aquest camp hi ha molt de camí per recórrer i estem engrescats a recorre’l plegats. Molts i continus són els nostres oferiments a l’equip de govern per tal de tenir un paper més actiu en aquest repte. De moment tot són bones paraules però només paraules al cap i a la fi, esperem poder dir-ne alguna cosa més imminentment. Durant els següents mesos establirem, d’acord amb els nostres principis, un format d’assemblees obertes i treball al carrer per obrir la nostra tasca a la ciutadania i fer-ne partícip a tothom a qui interessi ús animem a totes i tots a participar-hi. També ús recordem que per qualsevol dubte o aclariment estem a la vostra disposició. Ens trobareu a cupcalella@gmail.com i la sala de regidors de l’ajuntament de Calella tots els dimecres de 17:00 a 20:00 (recomanem que concerteu cita prèvia via e-mail) Des de la candidatura d’unitat popular de Calella ús desitgem BONES FESTES!

b

15

15 | 4t TRIMESTRE | 2015

Plaça de l’Ajuntament, 9 | 08370 Calella

LES NOVES GUINGUETES DE CALELLA

POBRES PER ELECCIÓ

Quan el Govern de la ciutat de Calella format per CDC i PSC ens van dir que volien tirar endavant les noves guinguetes de la platja de Calella, nosaltres els hi vam dir que endavant. El problema va ser que tot es feia molt ràpid i crec que sense garanties suficients de que tot funcionaria bé.

La veritat existeix i està a l’abast de la nostra curiositat, del nostre inconformisme. De totes maneres, en la pràctica política no és estrany que des del poder s’intenti substituir per una mentida acceptable, sobre tot quan la veritat és incòmoda o quan des de sempre s’ha defensat una ficció agradable.

Per començar no vam poder participar en el disseny de les guinguetes, simplement ens van presentar el projecte bàsic i ens van dir que s’havia d’aprovar o no es podria tirar endavant. Si bé crèiem que era molt millorable, per responsabilitat vam votar-hi a favor, amb l’esperança de poder fer aportacions més endavant.

Molts calellencs creuen que viuen en una ciutat pròspera, dinàmica, sense mes problemes que els derivats de la crisi. Realment al nostre passat recent trobem motius per sustentar aquesta autocomplaença però, avui dia, dissortadament, vivim de ple en un conformisme que ens paralitza.

Només començar la nova legislatura ens vam començar a reunir per a la realització dels dos plecs de condicions; el primer corresponent a la construcció i el segon respecte a l’explotació de les guinguetes.

Com deia Einstein és mes fàcil desintegrar un àtom que un prejudici, però ho intentarem. I, per fer-ho, ho sentim, tenim unes quantes males notícies per donar-vos: les famílies de Calella son de les mes pobres de Catalunya. Si considerem els 210 municipis de mes de 5000 habitants Calella ocupa el lloc 198 per renda familiar i liderem el Maresme per la cua. Les pensions son les mes baixes de la comarca i, en promig, un 80% de la pensió mitjana del pais; i és així perquè es generen en els sectors turístic i en el comerç, amb treball estacional, sovint en negre i amb sous baixos. A mes, la nostra renda està especialment mal distribuïda. Així, la renda de que disposa el 4,5% dels calellencs mes rics és la mateixa que la que es reparteixen el 45% mes pobre.

En realitat pràcticament només vam poder parlar de la licitació de l’explotació de les guinguetes i tota l’oposició vam estar d’acord que tot es feia amb molta pressa i sense garanties que sortís bé. Almenys en tres ocasions els hi vaig demanar d’endarrerir el procés un any. La idea era prorrogar les actuals guinguetes una temporada més, parlar-ho tot amb més temps, amb més consens, tant en el projecte com en els Plecs de condicions, amb una adjudicació pel mes d’Abril, maig o juny de 2016, i a més, que donés temps a trobar el finançament per part dels explotadors per a pagar al contractista i començar les obres al Novembre amb tranquil·litat per poder obrir a la primavera del 2017. No obstant, l’equip de govern ho volia tirar endavant de totes totes, i així ho va fer. L’oposició i el partit popular al capdavant, vam fer moltíssimes aportacions per tal de millorar el plec de condicions, però no va haver-hi prou temps ja que ens vam quedar amb molts dubtes. El plec de construcció pràcticament no hi vam poder fer-hi res. Finalment, el resultat de les licitacions no ha estat gens satisfactori. Per a la construcció es van presentar 12 empreses, i el nivell d’aquestes, en general, és bastant decepcionant. En els aspectes tècnics i de millora, va destacar una per sobre de les demés, quasi amb una puntuació molt per sobre de les demés. Les altres empreses es van deixar o van interpretar erròniament coses del projecte que eren bàsiques, i això no s’entén per part d’unes empreses constructores, algunes d’elles de cert nivell. En quant a l’explotació de les guinguetes s’han presentat 13 ofertes, quatre són d’actuals guinguetaires i la resta, són hotelers, amb recursos molt més importants que les persones que fins ara explotaven les guinguetes. Això no és, de cap de les maneres, el que volia el PP de Calella, i a més possiblement de les 10 guinguetes ofertes, únicament 6 o màxim 7 d’elles s’ompliran. Entre 2 i 3 d’elles seran de persones físiques que ja exploten guinguetes i els demés són hotelers. En cap cas dic que els hotelers no puguin participar en l’explotació de les guinguetes, però sí que voldríem majoritàriament unes guinguetes per a tots els clients i no per els clients dels hotelers amb preus especials per a aquests. Per altra banda el fet que de 10 guinguetes únicament s’omplin 6 o 7 no em sembla gens satisfactori. I ara falta veure si aquestes es podran finançar i construir amb el temps suficient per a que la propera primavera Calella gaudeixi d’aquestes guinguetes. DESITJO QUE HO ACONSEGUIM!! Una salutació molt cordial per a tots els guinguetaires que han fet de la platja el seu mitjà de vida i que alguns d’ells l’han perdut per que tot s’havia de fer molt i molt i molttttt ràpid. Josep Maria Pérez Basart. Regidor i president local del PP de Calella, enginyer i arquitecte tècnic.

b

D’altra banda la nostra producció baixa: des de l’any 2000 s’han perdut uns 4000 llits d’hotel i la nostra oferta turística només competeix en preu i resisteix per les desgràcies dels països competidors i, si passegem per la ciutat veurem les seves mancances, des de l’abandó de bona part del Passeig de Mar fins a la dificultat de passejar amb comoditat per quasi totes les voreres de Calella. Tot això ens diu que la nostra ciutat necessita més recursos per REDISTRIBUIR LA RIQUESSA D’UNA FORMA JUSTA i per INVERTIR EN EL CANVI DE MODEL PRODUCTIU. La pregunta és si tenim accés a aquests recursos i la resposta és que si, que hi ha diners i, el que és millor, que està en les nostres mans aconseguir-los. L’Ajuntament ingressa uns 18 milions d’euros per prestar els seus serveis i per fer inversions. El gruix ve de l’Estat, de la Generalitat i dels impostos propis, com ara l’Impost de Bens Immobles (IBI) que ve a ser d’uns 6 milions. El volum d’aquest impost, tot i que està regulat per llei, ho decideix cada Ajuntament. A Calella i, des de fa molts anys, tenim un IBI inadequat. Si fos com a la mitjana dels municipis del Maresme, l’Ajuntament disposaria cada any de 4 milions més. Penseu qué s’hauria pogut fer des de fa molts anys amb aquesta quantitat extra de diners: assegurar una bona cobertura vital als mes desafavorits, invertir mes en educació, salut, esport, reduir el deute, adequar els carrers per passejar i per acollir noves activitats, solucionar l’abandó del Passeig de Mar i posar la façana marítima en condicions d’aportar beneficis a la comunitat, promoure el canvi de model econòmic pujant el valor de la nostra oferta turística i afavorint l’aparició d’activitats econòmiques creatives i innovadores,.... No proposem pujar l’IBI d’un any per altre de 6 a 10 milions d’euros però si iniciar una pujada progressiva que ens permeti, aviat, disposar dels recursos que necessitem. Un IBI com el que tenim, beneficia als hotelers, als comerciants i a aquells que tenen propietats importants. No està justificat espantar els ciutadans dient que la pujada de l’IBI perjudica els propietaris modestos: si es fa bé, aquestes famílies rebran compensacions ja sigui per la via de la gratuïtat dels serveis que rebran o, directament per no pagar l’impost si les condicions ho aconsellen. L’exemple de l’avi que te una propietat gran i una pensió petita i que no podria pagar un IBI més alt no té sentit amb una política de compensacions justa. D’altra banda els empresaris turístics i de comerç s’han d’acostumar a treballar amb una estructura d’impostos raonables, com passa a l’Europa més avançada. Pagar impostos baixos no estimula la qualitat ni la creativitat en els negocis i, a Calella, volem activitats econòmiques imaginatives. Una estratègia d’impostos baixa, com fa la Montserrat Candini, nomes beneficia els més rics i és una gravíssima limitació per a la millora de la vida de tots nosaltres. Pot ser ha arribat el moment de que nosaltres, els calellencs, fem autocrítica i pensem que també som responsables dels fracassos dels governs que hem triat. Confessar-nos insatisfets ens posarà en el camí de millorar les coses.

b


Vols anunciar-te a la contraportada del Calellaésmés? Envia un correu a comunicacio@calella.cat i te n’informarem Publicació trimestral de l’Ajuntament de Calella


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.