Informe de conjuntura economia gironina. Primer semestre 2012

ECONOMIA GIRONINA INFORME DE CONJUNTURA PRIMER SEMESTRE DE 2012

Dra. Angels Xabadia Dr. Francisco José Callado Dra. Pilar Marqués Dra. M. Dolors Muñoz Dra. Natalia Utrero

Novembre de 2012

INDEX 1 2 3 4 5 6 6.1 6.2 6.3 6.4 6.5 6.6 7 8 9

Entorn global .............................................................................................................. 1 Població ....................................................................................................................... 4 Mercat laboral ............................................................................................................ 7 Comerç internacional ............................................................................................ 10 Empreses i locals ..................................................................................................... 12 Anàlisi sectorial ........................................................................................................ 14 Agricultura, ramaderia i pesca .................................................................................... 14 Construcció .................................................................................................................... 15 Turisme ........................................................................................................................... 17 Transports ...................................................................................................................... 20 Tecnologies de la informació i la comunicació ....................................................... 22 Sector financer ............................................................................................................... 23 Anàlisi comarcal ....................................................................................................... 26 Qüestionari de clima empresarial........................................................................ 32 Annex......................................................................................................................... 38

i

ÍNDEX DE TAULES Taula 1.

Moviments migratoris segons origen. ................................................................... 6 Taula 2.

Evolució de les taxes d’activitat, d’atur i d’ocupació ......................................... 7 Taula 3.

Afiliats a la seguretat social per règims ................................................................ 8 Taula 4.

Actius per grups d’edat ............................................................................................ 8 Taula 5.

Actius per sector ...................................................................................................... 9 Taula 6.

Ocupats per sector................................................................................................... 9 Taula 7.

Constitució i dissolució de societats mercantils .............................................. 13 Taula 8. Índex general del preu de l'habitatge. Base 2005 ............................................. 15 Taula 9.

Preus Habitatge ....................................................................................................... 16 Taula 10. Certificats de fi d’obra ........................................................................................... 16 Taula 11. Visats de direcció d’obra nova ............................................................................. 16 Taula 12. Estada mitjana en establiments turístics segons origen .................................. 18 Taula 13. Parc de vehicles per tipus...................................................................................... 20 Taula 14. Nombre de passatgers, operacions i mercaderies a l'aeroport de GironaCosta Brava ..................................................................................................................................... 21 Taula 15. Afiliacions a la seguretat social per sectors i comarques. Règim general i especial de la mineria i el carbó.................................................................................................. 28 Taula 16. Preus Habitatge lliure per municipis de més 25000 habitants ...................... 29 Taula 17. Nombre de taxacions habitatge lliure per municipis de més 25000 habitants ..................................................................................................................................... 29 Taula 18. Parc de vehicles per comarques .......................................................................... 30 Taula A.1. Emigració espanyola cap a l’estranger per edats .............................................. 38 Taula A.2. Atur registrat ........................................................................................................... 39 Taula A.3. Principals fluxos de comerç internacional ......................................................... 40 Taula A.4. Empreses i locals segons número d’assalariats ................................................. 41 Taula A.5. Empreses i locals segons forma jurídica ............................................................. 41 Taula A.6. Locals segons sector d’activitat econòmica ...................................................... 42 Taula A.7. Nombre de viatgers i de pernoctacions en establiments turístics segons origen ..................................................................................................................................... 43 Taula A.8. Mesures d’activitat turística .................................................................................. 44

ii

INDEX DE GRÀFICS Gràfic 1.

Gràfic 2.

Gràfic 3.

Gràfic 4.

Gràfic 5.

Gràfic 6.

Gràfic 7.

Gràfic 8.

Gràfic 9.

Gràfic 10.

Gràfic 11.

Gràfic 12.

Gràfic 13.

Gràfic 14.

Gràfic 15.

Gràfic 16.

Gràfic 17.

Gràfic 18.

Gràfic 19.

Gràfic 20.

Gràfic 21.

Gràfic 22.

Gràfic 23.

Gràfic 24.

Gràfic 25.

Gràfic 26.

Gràfic 27.

Gràfic 28.

Gràfic 29.

Gràfic 30.

Gràfic 31.

Gràfic 32.

Gràfic 33.

Gràfic 34.

Gràfic 35.

Gràfic 36.

Gràfic 37.

Taxa de creixement del PIB real............................................................................ 2 Taxa de variació de l’IPC ......................................................................................... 2 Taxa d’atur.................................................................................................................. 3 Població ....................................................................................................................... 4 Emigracions cap a l’estranger ................................................................................. 5 Variació del nombre d’afiliats a la seguretat social per sectors ...................... 8 Fluxos comercials .................................................................................................... 10 Evolució de les exportacions i importacions .................................................... 11 Variació de les exportacions i importacions per sectors............................... 11 Variació del nombre d’empreses (2012-2011) ................................................. 12 Variació del número de locals per tipus d’activitat (2012-2011) ................. 13 Valor de la producció agrícola i ramadera catalana......................................... 14 Valor de la pesca en els ports gironins .............................................................. 15 Nombre d’edificis d’obra nova segons destí ..................................................... 17 Viatgers i pernoctacions en establiments turístics .......................................... 18 Variació del nombre de viatgers per tipus d’establiment ............................... 19 Grau d’ocupació en establiments turístics ........................................................ 19 Personal empleat en establiments turístics ....................................................... 19 Matriculacions de vehicles ..................................................................................... 21 Moviment de mercaderies al Port de Palamós ................................................. 22 Equipaments TIC a l’habitatge .............................................................................. 22 Ús de les TIC ........................................................................................................... 23 Efectes comercials................................................................................................... 24 Import efectes comercials ..................................................................................... 24 Percentatge d’efectes impagats ............................................................................ 25 Variació de la població (2011-2010) ................................................................... 26 Variació en les afiliacions a la seguretat social per comarques (2011-2010) .. ..................................................................................................................................... 27 Tinença d’ordinador per comarques .................................................................. 30 Connexió a internet i banda ampla per comarques ........................................ 31 Distribució de la mostra per sectors.................................................................. 32 Distribució de la mostra per comarques ........................................................... 32 Distribució de la mostra per nombre de treballadors ................................... 33 Valoració de la marxa del negoci......................................................................... 33 Tendència de les variables durant l’últim any ................................................... 34 Previsió de les variables per l’any que ve........................................................... 35 factors que limiten la marxa del negoci o activitat .......................................... 35 Importància dels factors per la millora de la marxa del negoci .................... 37

iii

1 ENTORN GLOBAL Les previsions per al PIB real mundial pel 2012 són d’un creixement del 3,3%, una xifra menor que l’obtinguda en el 2011 (3,8%), però lluny de la contracció del 2009 (-0,60%).

Aquest augment ve explicat principalment per les dades d’economies emergents i en desenvolupament, que superen el menor creixement esperat de les economies avançades (5,3% davant de l’1,3 respectivament). A més, zones com ara Àsia i els països àrabs han continuat el seu fort creixement del 2011 i tenen molt bones expectatives per aquest any. Aquestes previsions positives per a l’economia coincideixen amb una inflació esperada menor que la del 2011 (1,9% davant del 2,7%).

Els Estats Units escapen a la tònica de les economies desenvolupades. S’espera un augment del PIB d’un 2,2% en el 2012, per sobre de l’1,8 del 2011. Aquest creixement superior es traduirà també en una renda per càpita més gran, passant d’un 1,1% al 2011 a una previsió de l’1,4 pel 2012 i en una millora de la taxa d’atur, doncs s’espera una taxa del 8,2%, 8 dècimes inferior a la de l’any anterior. Es preveu que la taxa d’inflació baixi i es situï en l’1,6%.

La caiguda de l’economia a la Unió Europea i a la Zona Euro és més preocupant. En quan al PIB el descens en el segon trimestre del 2012 ha estat del 0,32% i del 0,46% respectivament, dada que contrasta amb el creixement per les dues zones de l’1,7% del segon trimestre del 2011, més de dos punts percentuals de diferència. Amb aquestes previsions, les dades d’atur no són millors: s’ha produït un augment –situant-se en un 10,4% i un 11,3% respectivament– en el segon trimestre del 2012, comparat amb un 9,5% i 9,9% del mateix període al 2011. Les dades de creixement no són homogènies per a tots els països. D’una banda hi ha els països com Alemanya o Finlàndia que mantenen una dada positiva encara que menor que la del segon trimestre del 2011 (amb taxes de creixement respectives de l’1,04% i el 0,1%); i d’altra banda, països intervinguts econòmicament que han necessitat rescats financers, com Portugal, o que es troben en una difícil situació, com Itàlia, que han vist com augmentava la reducció del seu PIB fins a un 3,32%, i un 3,03% al segon trimestre del 2012 respectivament. La taxa de creixement de l’índex de preus al consum harmonitzat ha registrat una lleugera baixada, doncs la variació interanual de l’IPC a la Unió Europea ha estat d’2,5% al juny del 2012 respecte el 3,1% pel mateix període de l’any 2011.

1

Gràfic 1. Taxa de creixement del PIB real

Font: Eurostat, INE, Idescat

Espanya és una de les economies europees amb una situació econòmica més delicada, sense comptar els països intervinguts com Grècia i Portugal. El seu PIB s’ha reduït un 1,23% al segon trimestre del 2012 davant d’un petit creixement del 0,47% al 2011.

L’atur s’ha disparat per sobre de les dades de l’any 1997, situant-se en un 24,6% de la població activa, davant del 20,9% del 2011. La inflació encara continguda s’ha reduït a l’1,9% des del 3,2% del període anterior.

Gràfic 2. Taxa de variació de l’IPC

Font: Eurostat, INE, Idescat

2

A Catalunya l’economia no ha estat una excepció. Després de registrar un creixement interanual de l’1,1 per cent al segon trimestre del 2011, ha vist com el PIB es reduïa més de dos punts percentuals, registrant una taxa negativa de l’1,1% a mitjans de 2012.

A més a Catalunya la inflació es situa per sobre de la mitjana espanyola i europea.

Gràfic 3. Taxa d’atur

Font: Eurostat, INE, Idescat

Sense dubte, una de les principals preocupacions segueix essent el mercat de treball, la taxa d’atur a nivell català va augmentar prop de 4 punts percentuals respecte al 2011 arribant a un 22,12% a mitjans de 2012. Per sexes, és inferior entre les dones (21,12%) que entre els homes (22,99%). Per províncies, totes han augmentat la seva taxa d’atur.

Destaca l’increment de quasi un 50% de Lleida (18,67%), encara que aquesta continua essent la província amb l’indicador més baix. Girona juntament amb Tarragona són les dues províncies que presenten un menor augment, 19,24% i 16,95% respectivament.

Tanmateix, Girona es situa al segon trimestre com la província amb una taxa d’atur més elevada, un 25,78%, per sobre de la mitjana d’Espanya i Catalunya. No obstant això, l’atur gironí a l’últim trimestre s’ha reduït considerablement, fins a una taxa del 21,78%, fet que la torna a situar per sota de la mitjana catalana i espanyola.

3

2 POBLACIÓ L’evolució de la població a la província ha donat un tomb des del 2010, frenant-se el creixement que havia experimentat en els darrers anys. Dos fets són els causants d’aquest canvi de rumb. En primer lloc, hi ha hagut un canvi en la tendència dels moviments migratoris per part d’estrangers, fins al punt en què la població estrangera l’any 2010 fins i tot va disminuir. Tant homes com dones semblen haver començat a tornar als seus països d’origen com a conseqüència de la crisi econòmica, encara que els homes marxen amb més intensitat. Les emigracions d’estrangers són de llarg les més elevades, per sobre de les d’espanyols. Tot i així al 2011 marxen menys que al 2010, fet que podria interpretar-se com que l’onada que s’havia iniciat a la primera part de la crisi ha començat a ralentir-se.

En segon lloc, ha començat a augmentar el nombre d’emigracions cap a l’estranger per part de nacionals, amb una tendència creixent any rere any. En aquest cas, homes i dones marxen de forma semblant. Com es pot observar a la Taula A1 de l’annex, l’any 2011 les emigracions de nacionals han augmentat un 31,63% respecte l’any anterior, si bé per trams d’edat, els que presenten un augment més important són els homes de 30 a 44 anys (77,42%) i les dones de més de 60 anys (89,29%).

Tot dos fets semblen relacionats amb la deterioració del mercat de treball, tant a les feines menys qualificades, que podrien haver estat realitzades per immigrants, com a les més qualificades, associades amb persones amb una major formació.

Gràfic 4. Població

Font: Idescat

4

Gràfic 5. Emigracions cap a l’estranger

Font:

Idescat

Quant a la migració interna del 2011, es pot veure que la situació depèn molt de l’origen dels immigrants. Els moviments dintre de la mateixa província han augmentat en un 1%. En canvi, els moviments dintre de Catalunya han disminuït. Hi ha menys arribades a la demarcació però també menys transferència a les altres províncies. Les emigracions a altres parts de l’Estat també han disminuït, tot i que el nombre d’immigrants de la resta d’Espanya encara augmenta per sobre del 3%. Finalment, amb referència als moviments cap o des de fora d’Espanya, els immigrants han augmentat només un 1,21%, menys que els immigrants procedents de la resta de l’Estat (espanyols o estrangers que ja residien a Espanya).

5

Taula 1.

Moviments migratoris segons origen.

2011

2010

Variaci贸

Mateixa prov铆ncia

21.400

21.188

1,00%

Catalunya immigracions emigracions saldo migratori

8.983 8.909 74

9.304 8.978 326

-3,45% -0,77% -77,30%

Resta d'Espanya immigracions emigracions saldo migratori

5.081 5.489 -408

4.930 5.705 -775

3,06% -3,79% -47,35%

12.592 10.213 2.379

12.441 11.428 1.013

1,21% -10,63% 134,85%

Fora d'Espanya immigracions emigracions saldo migratori Font: Idescat

6

3 MERCAT LABORAL Com s’ha comentat al primer apartat, un dels efectes més marcats de la crisi es pot veure al mercat laboral. A continuació es mostren les principals taxes pel període estudiat, calculades a partir del resultats de l’enquesta trimestral de població activa que realitza l’INE.1 La taxa d’atur va augmentar durant 4 trimestres consecutius, del segon trimestre de 2011 al primer de 2012, però ha disminuït durant els últims dos trimestres, a diferència de les províncies de Barcelona i Tarragona, on ha augmentat.

L’evolució gironina només és comparable a la de Lleida, si bé aquesta última província té una taxa d’atur molt menor (15,05% versus 21,87%).

Taula 2.

Evolució de les taxes d’activitat, d’atur i d’ocupació

Font: INE, EPA

El nombre d’afiliats a la seguretat social ha experimentat una baixada generalitzada en tots els sectors i en tots els règims, exceptuant el de la llar, fet que podria estar causat pel canvi legislatiu d’enguany. Només destaca el creixement del nombre d’autònoms dintre del sector industrial, que sembla suggerir una aposta per l’autoocupació dintre d’aquesta branca d’activitat.

1

Les dades presentades corresponen a la mitjana aritmètica dels dos trimestres corresponents

7

Gràfic 6. Variació del nombre d’afiliats a la seguretat social per sectors

Font: Departament d’Empresa i Ocupació

Taula 3.

Total General Autònoms Agrari Llar Mar

Font: Idescat

Afiliats a la seguretat social per règims 2012 2011 1r semestre 1r semestre 282.487 289.418 213.544 220.002 59.575 59.984 3.374 3.575 4.669 4.506 1.326 1.351

Variació interanual ‐2,39% ‐2,94% ‐0,68% ‐5,62% 3,61% ‐1,81%

Amb referència als actius, s’observa una reducció de la població activa més jove, que podria estar indicant l’ajornament de la incorporació al mercat de treball per part d’aquetss, els quals donades les circumstàncies negatives prefereixen millorar la seva formació. Aquestes dades també podrien estar relacionats amb els joves que han marxat per trobar una feina més adient a la seva formació. L’altre grup d’edat que es redueix és el col·lectiu de majors de 55 anys, possiblement per l’augment de les prejubilacions.

Taula 4.

Actius per grups d’edat

Total (milers) De 16 a 19 anys De 20 a 24 anys De 25 a 54 anys De 55 i més anys Font: INE, EPA

2012 2011 1r semestre 1r semestre 393,0 401,7 8,9 9,0 30,0 30,1 306,7 317,0 47,6 45,8

Variació interanual -2,18% -1,12% -0,50% -3,25% 3,82%

8

El sector més afectat per la crisi, com es pot veure tant a la xifra d’actius com d’ocupats, és el sector de la construcció. El sector serveis, en canvi, és el que suporta millor el cop, però tot i això el nombre d’ocupats en aquest sector ha disminuït un 3,44% en el primer semestre de l’any. Cal destacar que en el tercer trimestre d’enguany la categoria d’aturats que busquen el primer treball i aturats de llarga durada ha disminuït, situant-se a l’entorn de 48.000 persones (variació interanual de -2,82%), després del gran augment de l’últim semestre.

Taula 5.

Actius per sector

Total (milers) Agricultura Indústria Construcció Serveis Aturats que busquen el primer treball i aturats de llarga durada Font: INE, EPA

Taula 6.

Total (milers) Agricultura Indústria Construcció Serveis Font: INE, EPA

2012 2011 1r semestre 1r semestre 393,0 401,7 12,5 11,45 58,5 66,05 32,5 42,15 235,25 238,35 54,1

43,7

Variació interanual -2,18% 9,17% -11,43% -22,89% -1,30% 23,80%

Ocupats per sector 2012 1r semestre 290,6 9,5 53,8 26,5 200,9

2011 1r semestre 313,4 10,2 60,2 35 208

Variació interanual -7,29% -7,35% -10,63% -24,43% -3,44%

9

4 COMERÇ INTERNACIONAL Davant l’estancament de la demanda nacional, les empreses gironines continuen apostant per les exportacions com a motor per sortir de la crisi.

Gràfic 7. Fluxos comercials

Font: DATACOMEX

El sector més actiu en aquest sentit és el de la indústria agro-alimentària, amb un augment de les exportacions d’aliments i matèries primeres del 15 i 35% respectivament. Les importacions baixen en general excepte per les manufactures de consum i les matèries primeres. El productes energètics presenten una forta caiguda tant d’exportacions com importacions, fet que podria esta relacionat amb la caiguda de l’activitat i del preu del petroli.

L’augment de les exportacions, combinat amb la disminució generalitzada de les importacions, fa que el saldo de la balança comercial a la província millori considerablement.

10

Gràfic 8. Evolució de les exportacions i importacions

Font: DATACOMEX

Gràfic 9. Variació de les exportacions i importacions per sectors

Font: DATACOMEX

11

5 EMPRESES I LOCALS L’evolució del nombre d’empreses i establiments també posa en evidència com la crisi econòmica està colpejant les comarques gironines. Hi ha una caiguda global en el nombre d’empreses. Per nombre de treballadors, totes les categories presenten caigudes excepte per les que tenen entre 1 i 5 treballadors, que mostren un fort repunt. Una possible explicació d’aquest creixement podria ser que està recollint els canvis observats en les dues categories d’empreses més semblants: empreses sense treballadors, que hagin contractat algú o empreses d’entre 6 i 9 treballadors que hagin hagut de reduir plantilla.

Gràfic 10. Variació del nombre d’empreses (2012-2011)

Font: Idescat

Si observem el nombre de locals per tipus d’activitat es pot veure que els sectors més afectats són el sector financer com a conseqüència del procés de fusions d’entitats, la construcció, i el sector sanitari i d’educació, sectors especialment afectats per les retallades portades a terme des de l’administració pública. En canvi els sectors de l’aigua, comunicacions, artístic i immobiliari presenten una evolució positiva. Aquest augment del nombre de locals del sector immobiliari podria estar relacionat amb el fet que molts bancs i les caixes han desenvolupat entitats pròpies per posar a la venda els immobles que tenen en estoc.

12

Gràfic 11. Variació del número de locals per tipus d’activitat (2012-2011)

Font: Idescat

Quant a la constitució i dissolució de societats, s’ha produït un increment del nombre de constitucions malgrat la crisi, que és conseqüència de l’increment de les societats limitades (SL). També ha augmentat el nombre de dissolucions, en aquest cas liderat pel tancament de societats anònimes (SA) (37,14%), algunes de les quals s’han transformat en SL. Taula 7.

Constitució i dissolució de societats mercantils

Total de societats constituïdes SA SL altres Total de societats dissoltes SA SL altres Font: Idescat

2011 1351 3 1321 27

2010 1274 4 1224 46

595 48 445 102

570 35 440 95

variació 6,04% -25,00% 7,92% -41,30% 4,39% 37,14% 1,14% 7,37%

13

6 ANÀLISI SECTORIAL Aquest apartat analitza l’evolució dels principals sectors de l’economia catalana i gironina durant el darrer any.

6.1 Agricultura, ramaderia i pesca Els sectors agrícola i ramader sembla que suporten bé la crisi econòmica pel que fa als nivells de producció, com es pot veure al gràfic. L’últim any hi ha hagut increment del 0,5 % i del 12,2% de la producció respectivament. Aquesta evolució és força positiva si es compara amb la resta de sectors econòmics i també quan es compara amb l’evolució del sector agrícola i ramader al conjunt de l’Estat espanyol que presenta una lleugera caiguda pel mateix període (-0.7%).2 L’avançament de les dades pel 2012 per a Catalunya mostren una caiguda de l’1,1% mentre que al conjunt d’Espanya s’espera un increment del 2,5%, que fa pensar que el sector resistirà bastant bé la recaiguda de l’economia.3 Gràfic 12. Valor de la producció agrícola i ramadera catalana

Font: Departament d’agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural

En relació al sector pesquer, l’evolució també ha estat positiva mostrant un increment del valor de la pesca dels ports de la Generalitat del 8,27%. Els ports de les comarques gironines no han estat aliens a aquest augment, i tots excepte el port de Llançà

2

La variació interanual inclou també el sector pesquer.

3

Font Ministeri d’agricultura, alimentació i medi ambient. Boletín mensual de Estadística. Setembre 2012 i Idescat.

14

presenten increments del valor de venda a llotja, essent el creixement mitjà una mica inferior a la del conjunt dels ports catalans (7,11%).

Gràfic 13. Valor de la pesca en els ports gironins

Font: Ports de la Generalitat

6.2 Construcció El sector de la construcció presenta una desacceleració força intensa, com ha quedat palès als apartats anteriors. La caiguda de l’activitat i del nombre d’empreses i empleats ha vingut en paral·lel a una caiguda en el preu de l’habitatge, que s’ha intensificat durant els darrers mesos. Catalunya no ha estat diferent de la resta de l’Estat, i ha presentat una caiguda de quasi el 10%. Mirant les províncies individualment, les que pitjor evolució presenten són Barcelona i Tarragona i la millor és Lleida.

Taula 8.

Índex general del preu de l'habitatge. Base 2005

2012 1r Semestre Catalunya 100,5 Barcelona 99,2 106,1 Girona Lleida 108,4 Tarragona 97,9 Font: Ministeri de Foment

2011 1r Semestre 111,2 110,8 114,4 112,8 109,4

Variació interanual -9,6% -10,5% -7,3% -3,9% -10,5%

Si mirem l’evolució dels diferents tipus d’habitatges a la província de Girona, es pot observar que la caiguda dels preus de l’habitatge lliure ha estat intensa, mentre que els de l’habitatge protegit s’han mantingut.

15

Taula 9.

Preus Habitatge

Preus habitatge lliure (m2) Preus habitatge protegit (m2)4 Font: Ministeri de Foment

2012 1r semestre 1.742,0 1.191,1

2011 1r semestre 1.880,7 1.174,7

Variació interanual -7,38% 1,40%

Els certificats de fi d’obra tant d’edificis com d’habitatges s’han vist reduïts prop d’un 14% i un 23%. Els visats de direcció d’obra d’edificis unifamiliars també s’han vist reduïts, així com la superfície construïda. En canvi, s’observa un increment en el nombre de visats de direcció d’obra de pisos, però que no arriba a compensar la caiguda dels edificis unifamiliars, pel què el nombre d’edificis d’obra nova presenta una caiguda total de més del 2%.

Taula 10.

Certificats de fi d’obra

Nombre d'edificis Nombre d'habitatges Font: Ministeri de Foment

Taula 11.

2012 1r Semestre 1.166 1.527

2011 1r Semestre 1.350 1.974

Variació interanual -13,63% -22,64%

Visats de direcció d’obra nova

Nombre d'habitatges Unifamiliar Pis Ampliacions i reformes Superfície mitjana construïda Unifamiliar Pis Font: Ministeri de Foment

2012 1r Semestre 373 164 209

2011 1r Semestre 382 216 166

Variació interanual -2,36% -24,07% 25,90%

486

557

-12,75%

178,0 216,5 127,0

184,0 218,4 116,6

-3,26% -0,87% 8,92%

4

Les xifres de l’habitatge protegit corresponen al primer trimestre, doncs la manca de dades per al segon trimestre del 2012 impedeix calcular la xifra semestral corresponent.

16

Gràfic 14. Nombre d’edificis d’obra nova segons destí

Font: Ministeri de Foment

6.3 Turisme El sector turístic té una importància cabdal tant per a l’economia espanyola com la catalana, sent Catalunya el primer destí turístic de l’Estat per davant de les Illes Balears i Canàries. La reducció del consum intern provocat per la recessió econòmica sembla haver afectat també la demanda de productes turístics, fet que es pot constatar en la caiguda del nombre de turistes i pernoctacions a Espanya (1,26% i 1,33% respectivament). A Catalunya, en canvi, el nombre ha augmentat lleugerament (0,25% i 0,53%).

En el cas de la província de Girona, els turistes interns són els que han patit una major caiguda en el darrer semestre (-4,89%), per sobre del decrement dels turistes estrangers (-2,74%). No obstant això, els turistes espanyols tot i la reducció representen gairebé el 50% dels visitants de la província de Girona. Les pernoctacions també s’han reduït, però encara més intensament en el cas dels turistes espanyols: 10,03% respecte un 0,79% en el cas dels turistes estrangers. Aquest fet ve provocat perquè els turistes procedents de la resta de l’Estat han reduït la durada mitjana de l’estada mentre que els que provenen de l’estranger l’han augmentada.

17

Gràfic 15. Viatgers i pernoctacions en establiments turístics

Font: Idescat

Taula 12.

Estada mitjana en establiments turístics segons origen

Total Residents a Espanya Residents a l'estranger Font: Idescat

1r Semestre 2012

3,69 2,71 4,51

1r Semestre 2011

Variació interanual

3,70 2,87 4,42

‐0,43% ‐5,49% 2,01%

Per tipus d’establiment, el primer que s’observa és una caiguda del nombre d’establiments, del personal empleat i del grau d’ocupació dels mateixos. Aquesta caiguda ha estat generalitzada a Catalunya, encara que a la província de Girona aquesta davallada ha estat més intensa, especialment en els primers mesos del 2012, essent les províncies de Barcelona i Tarragona les que han aguantat millor5. A partir del mes d’abril, l’activitat s’ha recuperat una mica a les comarques gironines, fet que ha provocat que les xifres semestrals no siguin tant dolentes.

A banda de la caiguda de l’activitat hotelera, els càmpings i els apartaments turístics també han patit una davallada intensa en termes de nombre total de viatgers, provocada per la caiguda dels turistes espanyols no compensada per l’augment dels turistes estrangers. En canvi, el grau d’ocupació ha millorat una mica en aquests dos tipus d’establiments. Pel que fa al turisme rural, aquest presenta una evolució positiva gràcies a l’augment de turistes estrangers.

5

Dades de l’enquesta d’ocupació d’allotjaments turístics 2012 de l’INE.

18

Gràfic 16. Variació del nombre de viatgers per tipus d’establiment

Font: Idescat

Gràfic 17. Grau d’ocupació en establiments turístics

Font: Idescat

Gràfic 18. Personal empleat en establiments turístics

Font: Idescat

19

6.4 Transports Pel que fa al sector transports analitzarem el parc de vehicles, els moviments de passatgers i mercaderies de l’aeroport de referència de la demarcació i el trànsit de mercaderies dels principals ports.

En relació al parc de vehicles, cal destacar que la província de Girona presenta el parc de vehicles per 1.000 habitants més gran de les quatre províncies catalanes, superant els 800 vehicles per 1.000 habitants lluny dels 750 de Lleida o els 662 de Barcelona.6 Taula 13.

Parc de vehicles per tipus

Total Turismes Motocicletes Camions i furgonetes Tractors industrials Autobusos i altres Font: Idescat

2011 593.270 378.869 76.508 115.456 3.262 19.175

2010 589.389 376.670 74.552 115.836 3.347 18.984

Variació 0,66% 0,58% 2,62% -0,33% -2,54% 1,01%

Partint d’aquesta situació, el nombre de matriculacions s’ha reduït de forma important en els darrers anys. Les dades pel primer semestre de 2011 i 2012 indiquen una reducció generalitzada en la matriculació de vehicles de l’11% de mitjana. Aquesta dada, tot i ser negativa, és millor que la corresponent a l’Estat espanyol, el qual presenta una caiguda del 15,96%.

Per tipus de vehicle la més afectada és la venda de motocicletes, amb una reducció de més del 16%. Concretament en aquest cas, la situació a les comarques gironines és pitjor que a la mitjana estatal, on les matriculacions de motocicletes no s’han reduït tant (5 punts percentuals menys de reducció). Malgrat la caiguda en les matriculacions, el parc de vehicles ha continuat creixent per tots els tipus de vehicles, excepte pels tractors industrials, indicant un clar envelliment del parc mòbil a Girona. Aquest fet juntament amb la situació d’algunes infraestructures podria tenir efectes negatius per la sinistralitat en les carreteres.

6

Estadísticas e indicadores de la DGT.

20

Gràfic 19. Matriculacions de vehicles

Font: DGT

Respecte al principal aeroport de la demarcació, encara que és un dels pocs que tenen beneficis a nivell estatal, presenta una davallada de l’activitat que s’ha traduït en una caiguda en el nombre d’operacions, nombre de passatgers, així com de la quantitat de mercaderies transportades. Dels tres, la caiguda de les mercaderies ha estat la més intensa (77,3%). No obstant això, semblaria que és la caiguda de passatgers la que podria tenir més efectes sobre l’economia gironina, doncs les xifres del sector exterior indiquen que s’han buscat mitjans alternatius de transport, mentre que la caiguda de passatgers sí que pot haver afectat a la reducció en el nombre de turistes.

Taula 14.

Nombre de passatgers, operacions i mercaderies a l'aeroport de Girona-Costa Brava

Total Passatgers Total Operacions Total Mercaderies (kg) Font: AENA

2012 1r Semestre 1.224.942 12.991 13.036

2011 1r Semestre 1.537.641 14.739 57.373

Variació interanual -20,3% -11,9% -77,3%

Respecte als ports també s’observa una caiguda de l’activitat, tant en càrregues com en descàrregues, si bé hi ha hagut un augment de les càrregues nacionals i de les descàrregues provinents de la resta de la UE.

21

Gràfic 20. Moviment de mercaderies al Port de Palamós

Font: Ports de la Generalitat

6.5 Tecnologies de la informació i la comunicació Pel que es refereix a les tecnologies de la informació i la comunicació, aquestes presenten una evolució positiva, tant en nombre d’equipaments com en l’ús dels mateixos. Només cal destacar la disminució de l’ús d’internet, que podria haver-se reduït tal com ho ha fet el consum privat.

Gràfic 21. Equipaments TIC a l’habitatge

Font: Idescat

22

Gràfic 22. Ús de les TIC

Font: Idescat

6.6 Sector financer Els canvis produïts al sector financer durant els darrers anys com a conseqüència de la crisi financera i econòmica han tingut una traducció molt intensa al sistema financer espanyol amb la forta reducció del nombre d’entitats per les fusions i absorcions de caixes d’estalvi entre elles i posteriorment amb bancs.

L’impacte ha estat particularment significatiu al sistema financer català on la presència i funció de les caixes d’estalvi al territori era força important. A la província de Girona cal destacar sobretot l’absorció de la caixa principal, Caixa Girona, per part de La Caixa al segon semestre de 2010.

Tot plegat ha suposat una reducció molt important del nombre d’oficines (11,65%), passant de 738 el primer semestre de 2011 a 652 el mateix període de 2012. L’efecte que pot tenir aquesta reducció d’entitats i per tant la concentració de l’activitat financera sobre les petites i mitjanes empreses de la província, que normalment desenvolupen relacions de confiança amb les seves entitats financeres a través de la xarxa d’oficines, encara és incert.

Si observem els efectes comercials, finançament molt habitual en l’activitat econòmica del nostre país, es pot veure que el nombre d’efectes ha augmentat al primer semestre del 2012 respecte al primer semestre de l’any anterior. Aquest augment és degut sobretot a l’increment dels efectes lliurats pels bancs. Tanmateix, l’import dels mateixos s’ha reduït. Això vol dir que s’estan fent més operacions, però de menor 23

envergadura, el que podria estar relacionat amb la ralentització de l’economia. A més al darrer gràfic es pot observar que el percentatge d’efectes impagats es manté; aquest percentatge en bancs és inferior que a les caixes d’estalvi, si bé la diferència s’està reduint.

Gràfic 23. Efectes comercials

Font: INE

Gràfic 24. Import efectes comercials

Font: INE

24

Gràfic 25. Percentatge d’efectes impagats

Font: INE

25

7 ANÀLISI COMARCAL En aquest apartat s’analitza la situació de les diferents comarques gironines en el darrer període. A mesura que la disponibilitat d’informació ho permeti es realitzarà la mateixa anàlisi que la desenvolupada a nivell provincial als apartats anteriors.

En primer lloc s’analitza com ha canviat la població. De les vuit comarques gironines només dues han perdut població, la resta ha vist incrementada la seva població en major o menor mesura. Destaca el Pla de l’Estany amb el major increment, seguit de la Cerdanya. Si es desagrega l’anàlisi per nacionalitat: espanyols i estrangers, les conclusions són força interessants. La població immigrant baixa en quatre comarques: Alt i Baix Empordà, Cerdanya i Selva i augmenta a les altres quatre, per tant, semblaria que com a conseqüència de la crisi l’arribada d’immigrants s’ha aturat o inclús ha començat a disminuir en alguns casos.

Gràfic 26. Variació de la població (2011-2010)

Font: Idescat

Les dades d’afiliació a la seguretat social per comarques confirmen les de Catalunya i província de Girona: l’afiliació ha baixat en totes les comarques, a excepció de casos puntuals, com el nombre d’autònoms al Gironès i les afiliacions del règim general en el Ripollès.

26

Gràfic 27. Variació en les afiliacions a la seguretat social per comarques (2011-2010)

Font: Idescat

Si s’estudia l’evolució dels principals sectors econòmics, tots excepte l’agricultura presenten disminucions importants en l’afiliació a la seguretat social. Com s’havia comentat a l’apartat sectorial, l’agricultura és un sector que sembla haver aguantat millor la crisi. Tret del Baix Empordà, amb una forta reducció del nombre d’afiliats (17,09%), la resta de comarques presenten petites caigudes o inclús increments en el nombre d’afiliats. En aquest sentit destaca el Ripollès amb un increment del 37,93% i l’Alt Empordà amb una pujada del 12%.

La indústria també mostra caigudes generalitzades en totes les comarques. En aquest sentit la comarca amb major reducció és la Cerdanya. El Ripollès, en canvi, presenta un petit increment el 0,97%.

El sector de la construcció és el que pitjors xifres presenta, doncs totes les comarques evidencien caigudes del nombre d’afiliats que superen el 9,5%. Novament el Baix Empordà presenta la caiguda més forta i el Ripollès la més petita.

Per últim, en el sector serveis també s’observa una caiguda generalitzada entre el 2 i el 3% del nombre d’afiliats. En aquest cas, la Cerdanya és la que presenta un major retrocés i l’Alt Empordà la que menys. Per tant, el Ripollès seria la comarca on millor comportament han tingut els sectors d’agricultura, indústria, construcció i serveis, encara que la caiguda en construcció no és compensada pels bons resultats a la resta de sectors. A l’altra banda, el Baix Empordà ha tingut disminucions importants del nombre d’afiliats en agricultura i construcció (la segona més forta, superior al 20%) i caigudes majors que la mitjana en els sectors indústria i serveis.

27

Taula 15.

Afiliacions a la seguretat social per sectors i comarques. Règim general i especial de la mineria i el carbó 2011

2010

Agricultura Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva

140 165 15 105 296 250 40 246

125 199 15 108 297 255 29 244

12,00% -17,09% 0,00% -2,78% -0,34% -1,96% 37,93% 0,82%

Indústria Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva

4.071 3.399 158 7.418 8.630 3.178 2.480 12.931

4.179 3.533 171 7.532 8.808 3.275 2.456 12.968

-2,58% -3,79% -7,60% -1,51% -2,02% -2,96% 0.97% -0,29%

Construcció Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva

2.684 3.521 524 1.097 4.292 799 539 2.921

3.232 4.441 612 1.272 5.465 932 598 3.574

-16,96% -20,72% -14,38% -13,76% -21,46% -14,27% -9,86% -18,27%

22.026 18.070 3.440 8.007 65.763 4.214 4.373 20.328

22.503 18.758 3.635 8.248 67.410 4.313 4.213 21.006

-2,12% -3,67% -5,36% -2,92% -2,44% -2,30% 3,79% -3,23%

Serveis Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva Font: Idescat

Variació

Com hem comentat amb anterioritat, el sector de la construcció ha estat el més afectat per la crisi. L’esclat de la bombolla immobiliària ha afectat els empleats però també els preus dels pisos i les operacions de compra-venda d’habitatges. Els preus dels habitatges s’han reduït de manera general, però si mirem l’evolució dels preus dels municipis amb més de 25.000 habitants hi ha diferències significatives. Així, Girona 28

encapçala la baixada del preu dels habitatges lliures amb una caiguda del 12,14%. Li segueix de prop Salt amb una disminució de prop del 10%, en canvi, Lloret de Mar encara presenta increments en el preu de l’habitatge, on el fet que hi pugui haver una certa demanda de segones residencies sembla reduir l’efecte negatiu de l’esclat de la bombolla.

Amb relació al nombre de taxacions, que pot donar una mida de les operacions de compra i venda d’habitatges, es pot observar com hi ha una caiguda generalitzada excepte en el cas de Lloret de Mar, on s’incrementen en un 16,47% i d’Olot on augmenten més d’un 45%. A la part més negativa hi trobem altra vegada Girona i Salt.

Aquest resultats contrasten una mica amb la visió que en les capitals de província els preus s’estan mantenint més que en els pobles més petits.

Taula 16.

Preus Habitatge lliure per municipis de més 25000 habitants

2012 1r semestre Blanes 1.756 Figueres 1.401 1.824 Girona Lloret de Mar 2.055 Olot 1.562 Salt 1.257 Font: Ministeri de Foment

2011 1r semestre 1.925 1.531 2.076 2.007 1.661 1.397

Variació interanual -8,78% -8,51% -12,14% 2,42% -6,00% -9,97%

Taula 17.

Nombre de taxacions habitatge lliure per municipis de més 25000 habitants 2012 1r semestre Blanes 152 Figueres 211 222 Girona Lloret de Mar 198 Olot 253 Salt 127 Font: Ministeri de Foment

2011 1r semestre 158 229 276 170 174 157

Variació interanual -3,80% -7,86% -19,57% 16,47% 45,40% -19,11%

A continuació es pot observar com el parc de vehicles ha augmentat en totes les comarques quant a cotxes i motocicletes, però ha disminuït majoritàriament el nombre de camions, furgonetes, tractors, autobusos i altres.

29

Taula 18.

Parc de vehicles per comarques

Cotxes i motocicletes Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva

2011

2010

Variació

87.285 86.848 10.794 33.761 106.267 18.390 15.814 98.417

86.496 86.205 10.645 33.428 105.473 18.152 15.774 97.149

0,91% 0,75% 1,40% 1,00% 0,75% 1,31% 0,25% 1,31%

27.895 25.595 5.272 11.788 29.134 6.175 5.998 27.183

27.977 25.770 5.238 11.685 29.348 6.184 6.007 27.105

-0,29% -0,68% 0,65% 0,88% -0,73% -0,15% -0,15% 0,29%

Camions, furgonetes, tractors, autobusos i altres Alt Empordà Baix Empordà Cerdanya Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva Font: Idescat

Finalment, en relació a les noves tecnologies la situació de totes les comarques ha millorat als darrers anys, tant en nombre d’ordinadors com en connexió a internet i banda ampla. Destaca sobretot l’avançament de la Cerdanya que estava a nivells molt inferiors a la resta i s’apropa molt a la mitjana provincial.

Gràfic 28. Tinença d’ordinador per comarques

Font: Idescat

30

Gràfic 29. Connexió a internet i banda ampla per comarques

Font:

Idescat

31

9 ANNEX Taula A.1.

Emigració espanyola cap a l’estranger per edats

Total fins a 14 anys 15 a 29 anys 30 a 44 anys 45 a 59 anys 60 anys i més No hi consta

Homes fins a 14 anys 15 a 29 anys 30 a 44 anys 45 a 59 anys 60 anys i més No hi consta

Dones fins a 14 anys 15 a 29 anys 30 a 44 anys 45 a 59 anys 60 anys i més No hi consta

2011 928 213 189 120 176 139 91

484 108 91 55 93 86 51

444 105 98 65 83 53 40

2010 Variació 705 31,63% 185 15,14% 146 29,45% 80 50,00% 121 45,45% 94 47,87% 79 15,19%

379 27,70% 100 8,00% 68 33,82% 31 77,42% 67 38,81% 66 30,30% 47 8,51%

326 36,20% 85 23,53% 78 25,64% 49 32,65% 54 53,70% 28 89,29% 32 25,00%

38

Taula A.2.

Atur registrat 2012 1r semestre

2011 1r semestre

Variaci贸 interanual

Total

58.046

55.460

4,66%

Edat Menors de 20 anys De 20 a 24 anys De 25 a 54 anys De 55 a 64 anys

1.199 3.834 43.409 9.603

1.350 4.117 41.552 8.440

-11,19% -6,87% 4,47% 13,78%

Sexe Home Dona

31.355 26.692

29.931 25.530

4,76% 4,55%

Sector Agricultura Ind煤stria Construcci贸 Serveis Sense ocupaci贸 anterior

1.608 7.322 11.246 34.641 3.230

1.464 7.481 11.185 32.270 3.061

9,80% -2,12% 0,55% 7,35% 5,52%

Nacionalitat Espanyola Estrangera

40.656 17.390

38.239 17.221

6,32% 0,98%

39

Taula A.3.

Principals fluxos de comerç internacional Variació interanual

Total exportacions (milers) Aliments Productes energètics Matèries primeres Semimanufactures Béns d'equipament Sector de l'automòbil Béns de consum durador Manufactures de consum Altres mercaderies

1r Semestre 2012 2.146.980 885.609 6.051 76.438 520.988 346.188 99.309 28.668 171.118 12.613

1r Semestre 2011 2.068.640 769.184 13.832 56.304 512.952 357.002 115.478 29.449 195.813 18.626

Total importacions (milers) Aliments Productes energètics Matèries primeres Semimanufactures Béns d'equipament Sector de l'automòbil Béns de consum durador Manufactures de consum Altres mercaderies

1.017.147 236.604 2.637 37.329 416.315 121.492 41.405 23.488 124.657 13.219

1.143.102 251.750 19.356 36.066 438.358 178.455 48.127 35.174 121.526 14.290

-11,02% -6,02% -86,37% 3,50% -5,03% -31,92% -13,97% -33,22% 2,58% -7,49%

Saldo global (milers) Aliments Productes energètics Matèries primeres Semimanufactures Béns d'equipament Sector de l'automòbil Béns de consum durador Manufactures de consum Altres mercaderies

1.129.833 649.005 3.413 39.109 104.673 224.695 57.904 5.180 46.461 -607

925.538 517.434 -5.523 20.239 74.594 178.547 67.350 -5.725 74.287 4.336

22,07% 25,43% -161,80% 93,24% 40,33% 25,85% -14,03% -190,47% -37,46% -113,99%

Cobertura global Aliments Productes energètics Matèries primeres Semimanufactures Béns d'equipament Sector de l'automòbil Béns de consum durador Manufactures de consum Altres mercaderies Font: DATACOMEX

211,08 374,30 229,42 204,77 125,14 284,95 239,85 122,05 137,27 95,41

180,97 305,54 71,46 156,12 117,02 200,05 239,94 83,72 161,13 130,34

16,64% 22,51% 221,03% 31,16% 6,94% 42,44% -0,04% 45,78% -14,81% -26,80%

3,79% 15,14% -56,26% 35,76% 1,57% -3,03% -14,00% -2,65% -12,61% -32,28%

40

Taula A.4.

Empreses i locals segons número d’assalariats 2012 (1 de gener)

2011 (1 de gener)

Variació interanual

Total empreses Sense assalariats D'1 a 5 assalariats De 6 a 9 assalariats De 10 a 49 assalariats De 50 a 199 assalariats De 200 o més

57.971 29.671 22.864 2.702 2.380 298 56

58.052 30.681 21.735 2.714 2.555 310 57

-0,14% -3,29% 5,19% -0,44% -6,85% -3,87% -1,75%

Total locals Sense assalariats D'1 a 5 assalariats De 6 a 9 assalariats De 10 a 49 assalariats De 50 a 199 assalariats De 200 o més Font: Idescat, dades del registre mercantil central

66.274 33.864 26.075 3.149 2.777 355 54

66.313 34.330 25.254 3.269 3.036 369 55

-0,06% -1,36% 3,25% -3,67% -8,53% -3,79% -1,82%

Taula A.5.

Empreses i locals segons forma jurídica

Total empreses Societats anònimes Societats de responsabilitat limitada Societats col·lectives i comanditàries Comunitats de béns Societats cooperatives Associacions i altres Organismes autònoms i altres Persones físiques

2012 (1 de gener) 57.971 2.005 20.955 2 1.850 182 5.396 99 27.482

Total locals Societats anònimes Societats de responsabilitat limitada Societats col·lectives i comanditàries Comunitats de béns Societats cooperatives Associacions i altres Organismes autònoms i altres Persones físiques Font: Idescat, dades del registre mercantil central

66.274 4.373 26.427 5 1.880 245 6.041 141 27.162

2011 (1 de gener) 58.052 1.991 20.785 2 1.790 184 5.281 98 27.921 66.313 4.417 26.054 5 1.826 250 6.057 138 27.566

Variació interanual -0,14% 0,70% 0,82% 0,00% 3,35% -1,09% 2,18% 1,02% -1,57% -0,06% -1,00% 1,43% 0,00% 2,96% -2,00% -0,26% 2,17% -1,47%

41

Taula A.6.

Locals segons sector d’activitat econòmica

Total locals Indústries extractives Indústria de l'alimentació Indústria manufacturera excepte alimentació Subm. d'electricitat, gas, vapor i aire condicionat Subm. d'aigua, sanejament, gestió de residus Construcció Comerç i reparació de vehicles Transport i emmagatzematge Hostaleria Informació i comunicacions Activitats financeres i d'assegurances Activitats immobiliàries Activitats professionals, científiques i tècniques Activitats administratives i serveis auxiliars Educació Activitats sanitàries i de serveis socials Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment Altres serveis Font: Idescat, dades del registre mercantil central

2012 (1 de gener) 66.274 68 607 3.477 132 184 11.521 16.880 3.021 6.478 824 1.950 3.886 5.503 3.517 1.199 2.383 1.555 3.089

2011 (1 de gener) 66.313 68 601 3.555 129 178 11.789 16.759 2.975 6.303 788 2.083 3.677 5.599 3.501 1.234 2.493 1.472 3.109

Variació interanual -0,06% 0,00% 1,00% -2,19% 2,33% 3,37% -2,27% 0,72% 1,55% 2,78% 4,57% -6,39% 5,68% -1,71% 0,46% -2,84% -4,41% 5,64% -0,64%

42

Taula A.7. Nombre de viatgers i de pernoctacions en establiments turístics segons origen

Nombre de viatgers Hotels Càmpings Apartaments turístics Turisme rural

1r Semestre 2012

1r Semestre 2011

Variació interanual

1.296.977 279.423 89.916 53.771

1.363.718 302.548 94.119 53.597

-4,89% -7,64% -4,47% 0,32%

Nombre de viatgers, espanyols Hotels Càmpings Apartaments turístics Turisme rural

612.087 173.712 38.476 50.143

626.176 199.582 45.202 50.332

-2,25% -12,96% -14,88% -0,38%

Nombre de viatgers, estrangers Hotels Càmpings Apartaments turístics Turisme rural

684.890 105.711 51.440 3.628

737.542 102.966 48.917 3.265

-7,14% 2,67% 5,16% 11,12%

Nombre de Pernoctacions Hotels Càmpings Apartaments turístics Turisme rural

3.718.430 1.540.129 508.233 116.807

4.046.301 1.615.848 558.113 132.350

-8,10% -4,69% -8,94% -11,74%

Nombre de Pernoctacions, espanyols Hotels Càmpings Apartaments turístics Turisme rural

1.270.818 738.375 181.935 105.505

1.482.646 813.572 204.145 111.678

-14,29% -9,24% -10,88% -5,53%

2.447.612 801.754 326.298 11.302

2.563.655 802.276 353.968 11.572

-4,53% -0,07% -7,82% -2,33%

Nombre de Pernoctacions, estrangers Hotels Càmpings Apartaments turístics Turisme rural Font: INE

43

Taula A.8.

Mesures d’activitat turística 1r Semestre 2012

Número d'establiments oberts Hotels Càmpings Apartaments turístics Turisme rural

1r Semestre 2011

Variació interanual

500 65 4.338 4.573

518 66 4.419 4.538

-3,47% -1,52% -1,83% 0,77%

Places estimades Hotels Càmpings Apartaments turístics Turisme rural

48.546 21.105 20.324 554

49.133 21.521 20.824 549

-1,19% -1,93% -2,40% 0,91%

Grau d'ocupació Hotels Càmpings Apartaments turístics Turisme rural

36,82% 28,38% 18,02% 13,83%

39,86% 25,30% 17,26% 14,69%

-7,63% 12,17% 4,40% -5,85%

Grau d'ocupació en fi de setmana Hotels Apartaments turístics Turisme rural

45,78% 20,52% 32,67%

48,34% 20,04% 33,12%

-5,30% 2,40% -1,36%

5.001 784 506 756

5.317 724 551 769

-5,94% 8,29% -8,17% -1,69%

Personal empleat Hotels Càmpings Apartaments turístics Turisme rural Font: INE

44

8 QÜESTIONARI DE CLIMA EMPRESARIAL A continuació es presenta l’anàlisi de resultats d’una enquesta administrada per la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Girona sobre diverses bases de dades empresarials de les comarques gironines que engloben unes 2.500 empreses. Del total de les enquestes enviades, s’han rebut 159 qüestionaris vàlids, xifra que representa una taxa de resposta d’aproximadament el 6,5%. En les enquestes administrades per correu no és estrany trobar taxes de resposta inferiors al 10%, però en tot cas aquest fet s’ha de tenir en compte per a una correcta interpretació dels resultats.

8.1 Anàlisi Quantitativa A continuació es pot veure la distribució de la mostra per sectors, comarques i nombre de treballadors. Com es pot observar, la mostra engloba empreses de tots els sectors i comarques de Girona. Quan al nombre de treballadors veiem que la majoria d’empreses són petites i mitjanes.

Gràfic 30. Distribució de la mostra per sectors

Gràfic 31. Distribució de la mostra per comarques

Gràfic 32. Distribució de la mostra per nombre de treballadors

Preguntats per la marxa del negoci, la majoria dels enquestats manifesta que l’evolució ha estat favorable (44,2%) tot i que la diferència amb els que declaren una evolució desfavorable no és gaire gran. A més, cal destacar que més del 20% afirmen que l’evolució ha estat normal.

Gràfic 33. Valoració de la marxa del negoci

També s’ha preguntat pel finançament, específicament, per la concessió o denegació de crèdits per al negoci. Cal destacar que un 30% de les empreses de la mostra no han demanat cap crèdit i vora un 15% han contestat N/S. Respecte els que sí n’han demanat, al 37% se’ls ha denegat el finançament, per bé que finalment l’han pogut aconseguir el 77,5% de les empreses que han demanat un crèdit (en una o altra entitat bancària).

Respecte als terminis de cobrament i pagament, les empreses declaren en general pagar més aviat del que cobren (un 35,7% cobren a menys de 30 dies versus el 44,9% que paga a menys de 30 dies). Cal destacar el 7% de les empreses que triga més de 4 mesos a cobrar dels seus clients.

Conjuntament, se’ls ha preguntat quina ha estat la tendència de l’últim any de les principals xifres del negoci: facturació, nombre de persones ocupades, inversión realitzada, nivell de preus i exportacions. En general la majoria reconeix que les xifres han baixat respecte de l’any anterior, a excepció de les exportacions que han augmentat. En particular, el 48% dels enquestats reconeixen que la facturació va disminuir.

Respecte de les persones ocupades, la inversió i els preus prop del 40% afirma que les s’han reduït però també al voltant de 40% declara que aquestes variables s’han mantingut, per tant podria entendre’s que l’evolució d’aquestes variables no ha estat tan negativa com per la facturació. Com hem suggerit abans, les exportacions són les que millor evolució presenten de totes les variables incloses en l’enquesta, ja que el

53% dels enquestats afirmen que han millorat. Cal tenir en compte, però, que només el 30% de les empreses de la mostra manifesten exportar part dels seus productes.

Malgrat la tendència general, cal destacar que al voltant d’una cinquena part dels enquestats està declarant una evolució favorable de totes les variables per les que s’ha preguntat.

Gràfic 34. Tendència de les variables durant l’últim any

Amb referència a la previsió de les variables, dos fets són destacables. D’una banda, el percentatge de les empreses que responen que disminuiran és més petit del que reconeix que han disminuït enguany. D’altra banda, el percentatge dels que consideren que les xifres milloraran també és més petit que els que reconeixien que havien millorat aquest any. Per tant, tot plegat podria estar indicant que de cares al 2013 hi ha expectatives positives de superació de les dificultats, però els que les han patit en menor mesura no pensen que la seva situació canviarà molt respecte a aquest any.

Gràfic 35. Previsió de les variables per l’any que ve

Una de les preguntes de l’enquesta demanava els factors que pensen que limiten la marxa del negoci i la seva importància. Els enquestats pensen que la debilitat de la demanda és el factor més important, doncs quasi un 45% li dóna la máxima importància, seguit de la desconfiança política (26,5%), dificultat de finançament i augment de la competència (18 i 17% respectivament). Per contra, l’absència d’equipament i la mancança de mà d’obra adequada són considerats els factors menys importants (47,2% i 41,4% dels enquestats responen 1, menys important). En aquest sentit, destaca també el percentatge d’empreses que creuen que el finançament no és un problema important (resposta 1-menys important, 23,9%), el qual és més gran que els que el consideren un problema que limita la marxa del negoci (resposta 5-més important, 18%)

Gràfic 36. factors que limiten la marxa del negoci o activitat

A banda de les respostes tancades, les persones enquestades han enumerat altres factors que debiliten la marxa del negoci. Un aspecte important és la pressió fiscal i administrativa, amb frases com: “la inseguretat jurídica i fiscal”; “els entrebancs burocràtics”; “excessiva burocràcia sense finalitats ni resultats pràctics tangibles” o “tràmits amb l'Administració per permisos, taxes”. També s’explicita l’estat de les infraestructures: “Infraestructures: el coi de N-II tal i com està ens fa molt mal”; “L'estat de les infraestructures és dolentíssim”.

Altres aspectes que repercuteixen en el negoci són l’augment de preu de les matèries primeres, dels costos energètics i de transport: “Reducció del marge degut a l'increment de la matèria primera (globalització del mercat) i la dificultat de repercussió al client”; “puges costos elèctrics”; “Preu del transport”; l’economia submergida: “Competència submergida en diner negre”; “competència deslleial (economia submergida)”; “Dins el meu camp, no es controlen, les fires i els mercats, que es fan al carrer ajudats pels Ajuntaments, sense controlar si la gent expositora estan legals o no, i els que les munten no tenen papers, després no pots competir en preus, els que som legals i tenim botigues obertes” i la morositat “Els possibles impagaments dels nostres clients”.

Finalment, també s’assenyala la falta d’ajuts per part de l’administració: “Manca

d'aportacions públiques per inversió. Mal clima econòmic i polític”; “Falta de suport de l'administració” i la mala imatge cap a l’exterior: “La imatge d'Espanya és molt dolenta. És un fre a l’exportació. Ens hem de vendre com a empresa de Barcelona (tot i no serho) i catalana per tal que els nous clients ens vegin amb més bons ulls.”

Tocant als factors necessaris per millorar la marxa del negoci, l’accés a nous mercats i l’eficiència en costos seguit de la innovació de producte serien els tres factors més destacats pel 34%, 32% i 27% dels enquestats. Juntament amb la millora o nous serveis pel consumidor també són considerats com a factor important (prop d’un 40% dels enquestats li dóna una importància 4). De fet, tots els ítems són considerats rellevants per a millorar el negoci en major o menor mida, no hi ha cap factor que sigui assenyalat com a insignificant per un elevat percentatge d’enquestats.

Gràfic 37. Importància dels factors per la millora de la marxa del negoci

A banda de les respostes tancades els enquestats han assenyalat altres aspectes necessaris per a la millora de la conjuntura. Aquests són l’accés al finançament, la qualitat del producte, la difusió i utilització de les noves tecnologies, la disminució de la pressió fiscal, l’augment de la flexibilitat laboral, la disminució dels costos dels serveis energètics i la recerca i el desenvolupament, entre altres.

Anàlisi qualitativa En els qüestionaris hi havia tres preguntes obertes, que feien referència a diversos aspectes que assenyalem a continuació, amb l’anàlisi del discurs de cada una d’elles.

Dificultats a l’hora de trobar personal adequat En l’enquesta es va preguntar quines són les dificultats més importants amb les que es troben els empresaris a l’hora de trobar personal adequat, amb la finalitat de conèixer quin tipus de personal i quines aptituds i habilitats valoren les empreses del nostre territori.

El primer que es pot observar és que alguns dels enquestats assenyalen no necessitar personal, o bé no s’ho poden permetre: “en els temps que corren no em puc permetre contractar a ningú, ja que no hi ha guanys suficients per poder contractar-lo...”

Això es dóna sobretot en el comerç, més si tenim en compte que algunes d’aquestes petites empreses estan situades en zones turístiques, pel que potser només poden contractar algú de forma temporal, i en els mesos d’estiu.

En alguns sectors en què no es necessiten perfils concrets, assenyalen que és més fàcil trobar personal. “Nosaltres no trobem dificultats per trobar personal, no és necessari personal molt qualificat”; “No creiem que sigui un factor clau i no tenim dificultats importants”. Veiem doncs, que no sempre hi ha dificultats per trobar personal, per tant, les respostes varien força depenent de les necessitats i del sector.

Una vegada feta l’anàlisi de les respostes, podem agrupar les dificultats en tres ítems: 1. Disponibilitat i Formació Els aspectes més esmentats en aquest apartat són elements que fan referència a la disponibilitat geogràfica (mobilitat) i horària, i a aspectes relacionats amb la formació.

Les qüestions que fan referència a disponibilitat, sigui geogràfica o bé horària, són assenyalades com a problemàtiques. En les respostes es constata clarament la poca disponibilitat als desplaçaments, sigui per tasques de la pròpia empresa, sigui per canvis de residència en el cas de trobar una feina en una empresa fora del lloc habitual.

Aquesta manca de mobilitat geogràfica fa que en alguns sectors sigui difícil la fidelització dels bons professionals, donat que en condicions normals del mercat de treball, si els surt feina en una altra empresa més a prop del domicili, aquests canvien de feina i d’empresa.

D’altra banda, la manca de disponibilitat horària, és també un element que dificulta tenir personal competent i preparat, sobretot en el sectors lligats al turisme, hostaleria, comerç, serveis, etc: “Sacrifici horari i entendre que els diners dels sous no surten de les pedres”. Els establiments que pateixen aquestes dificultats són majoritàriament petits, però també ho citen alguns de no tan petits.

En el sector del turisme, la “manca de possibilitat d’oferir feina tot l’any, atesa l’estacionalitat del sector” és un tema que ha sorgit en les respostes a aquesta pregunta i també en la pregunta 14 en referència al mercat de treball, i on es fa una anàlisi més completa, pel que fa a les feines temporals quan hi ha concentració de feina en uns pocs mesos i els contractes han de ser de curta durada o com a molt de mig any.

Pel que fa als elements deficitaris en la formació, diverses respostes de les enquestes ens mostren el problema que suposa trobar gent preparada amb bons coneixements d’idiomes, avui en dia element bàsic i d’importància cabdal per les empreses. Una de

les frases extretes del discurs assenyala: “És complicat trobar llicenciats en traducció i interpretació qualificats i amb experiència fora de l’àrea d’influència de Barcelona, i dins la comarca ... n’hi ha, però pocs.”

També hi ha qui diu clarament que “el personal amb bons coneixements i experiència té unes aspiracions econòmiques molt elevades que a l’empresa privada avui en dia no ens ho podem permetre i la gent no n’és conscient”. Aquest és un argument reiterat per bona part dels enquestats que necessiten contractar personal.

D’altra banda, també manifesten repetidament els aspectes de poca formació pràctica, que el cost i temps de formar operaris és elevat, i no es pot preveure un retorn de la inversió en formació a la pròpia empresa, la manca de formació en aspectes concrets per algunes tasques, la manca d’experiència, la manca de coneixement de noves tecnologies. Algunes frases il·lustratives d’aquestes preocupacions són: “El nostre entorn és de poca població i això dificulta trobar personal amb qualificacions específiques”; “hi ha molts candidats però poc adequats (manca de formació específica, poca disponibilitat horària, en general, poca flexibilitat.....).

Les comarques més allunyades es troben amb una manca de determinats centres de formació, com ara escoles de negoci, i això ha dificultat trobar personal qualificat, tot i que amb la conjuntura actual això està canviant: “s’està reduint la dificultat per a trobar personal qualificat, cosa que fins fa uns pocs mesos, encara era de gran dificultat, ens trobem lluny de les escoles de negocis i de formació en general i trobar personal qualificat havia estat un problema però la tendència està canviant.”

De fet, hi ha empresaris que manifesten que hi ha molta mà d’obra qualificada, i que per tant no tenen problemes a l’hora de poder contractar. Això pot variar en funció del sector i de les necessitats de l’empresa.

2. Estacionalitat del negoci i factors de l’entorn Les empreses que estan en el sector turisme, hotels, restaurants, comerços, empreses de serveis, tenen unes condicions que poden variar segons les èpoques i que fan que no hi hagi una continuïtat per poder tenir la plantilla completa al llarg de l’any. Això i el fet que el treball més intens sigui en dies de festa, com ara períodes de vacances, caps de setmana, festius, etc. i que els horaris siguin llargs, fa que aquest tipus d’empreses es trobi amb dificultats per poder tenir professionals competents i disposats a assumir aquestes condicions.

Algunes de les frases extretes de l’anàlisi del discurs són força descriptives de les situacions en què es poden trobar: “El bon professional, té feina tot l’any”; “Per temporades de 5 a 7 mesos has de contractar el que pots”; “És una feina bàsicament de cap de setmana i la gent, tot i haver-hi molta necessitat laboral, no vol treballar ni caps de setmana ni moltes hores”.

També hi ha qui assenyala viure en una comarca en recessió i que és poc atractiva per a la vida diària, i que això és un problema a l’hora de poder tenir personal qualificat, i en alguns casos, tenir personal contractat, doncs diuen que “sovint els llocs especialitzats s’han de buscar fora de la comarca”.

3. Actituds de les persones envers la feina Pel que fa a les actituds de les persones a la feina hem detectat, en diferents tipus d’afirmacions, que hi ha una manca de gent amb ganes de treballar, manca de compromís, d’integrar-se en la cultura de l’empresa. Frases com “falta cultura de l’esforç”; “costa trobar gent que s’impliqui...”; s’han trobat en diversos qüestionaris.

En resum, si hem de sintetitzar les respostes d’aquesta pregunta diríem que, els trets bàsics a tenir en compte segons els empresaris enquestats són que:

− cal fomentar el coneixement d’idiomes, considerat molt important, així com la mobilitat, tant geogràfica com horària (sobretot en el sector turístic) − cal fomentar els valors de l’esforç, implicació, responsabilitat, flexibilitat i respecte. − la formació professional, sigui més adequada a les necessitats empresarials i que hi hagi possibilitats de formació continuada. − que els treballadors tinguin un coneixement clar de la situació real de les empreses a l’hora d’exigir.

Actuacions necessàries a nivell institucional En una altra pregunta es demanaven les actuacions que s’haurien de fer a nivell institucional per afavorir l’escenari empresarial actual. L’anàlisi de les respostes s’ha dividit en diversos apartats per concretar-ne millor el sentit.

1. Infraestructures És un dels grans temes i surt també com a causant de problemes en el bon funcionament de les empreses pel que fa a la logística, i en la pèssima imatge que es dóna als estrangers que ens visiten. En totes les preguntes obertes en què els empresaris poden expressar la seva opinió, el tema de la manca i deficiència de les infraestructures hi és present: “Millorar les infraestructures i millora tècnica i econòmica de l’accés a Internet”.

La situació de la NII és un tema recurrent i que preocupa molt a tots els empresaris gironins. A banda, també s’esmenta en alguns dels casos la necessitat de millores en l’aeroport, ports, ferrocarril, etc. per tal que les comunicacions siguin eficients, així com el corredor mediterrani, donada la seva importància pel desenvolupament del teixit empresarial.

2. Morositat La morositat és un tema repetit i que preocupa molt, doncs els enquestats apunten que la llei de morositat no es compleix, i això va en detriment que les empreses puguin pagar als seus proveïdors, i així es forma una cadena de morositat successiva. La majoria de les respostes en referència amb la morositat, van en el sentit de reclamar que les administracions paguin el que deuen, en el terminis fixats, fent alguna referència explícita a que no saben quan podran cobrar.

A continuació es mostren algunes de les frases extretes de l’anàlisi del discurs: “Que l’administració compleixi i faci complir la llei de morositat”; “ Que l’estat pagui les subvencions que encara deu i que no donin diners als bancs, ja que són els que ens estan arruïnant. Haurien d’apostar més pels empresaris”; “Assegurar que aquelles persones que deixen als proveïdors sense cobrar les factures, no puguin tornar a obrir mai més un altre negoci amb un altre nom o NIF”; “Castigar severament els impagats (legislació més contundent)”; “fer alguna llei que tingui eficàcia per actuar amb els morosos”: “Assegurar el cobrament de les factures, començant per l’administració i poder perseguir als que no paguen”.

També es reclamen canvis en les formes de pagaments i en les sancions per incompliment, “que es pagui i es cobri com a màxim en 30 dies, (res d’allargar fins a 3

o 6 mesos)”; “Devolució de pagarés amb penes més dures com a França i a la resta d’Europa”.

Així mateix, manifesten impotència davant la morositat: “Quan no es cobra, no sabem on anar”, i el malestar assenyalat a vegades és intens: “Penalitzar, si cal, amb presó o prendre molt seriosament la morositat, ja que és una lacra per les empreses i les persones”.

3. Finançament A banda de la morositat, el finançament és també una de les qüestions recurrents en les respostes. Reclamen que es faciliti l’accés al crèdit: “més facilitats de finançament”, “facilitat de crèdit a qui realment ho necessita i té empresa viable”, “millora decidida en la inversió a empreses”; “fer fluir el crèdit a les empreses”; “Subvencions i crèdits (COPCA)”; entre altres. Seguint en la mateixa línia, veiem que es demana la possibilitat de crèdits a baix interès per fomentar l’emprenedoria: “....nous empresaris que moltes vegades no s’atreveixen, doncs han de sucumbir a les exigències inassolibles de finançament.”

Es sol·licita que a nivell institucional s’ajudi a facilitar el pagament d’impostos a les empreses i nous emprenedors i s’obri l’accés a crèdit. Una frase que ens sembla molt il·lustrativa és la següent: “No demanar interessos molt alts per finançar-me i no haver d’avalar personalment amb els nostres actius per demandes de menys de 10.000€”.

4. Alleugeriment de les càrregues impositives i ajuts a la inversió Els enquestats pensen que a nivell institucional seria bo que l’administració fomentés la inversió i la innovació de manera pràctica (deduccions directes), i que s’oferissin més ajudes per a la recerca. Algunes frases ho expliciten de manera directa “Ajudes a inversions”; “fomentar polítiques de creixement i inversió, frenar les retallades que a la vegada frenen el consum”; “Mesures que afavoreixin la inversió i creació de llocs de treball (fiscals, laboral, burocràtiques, econòmiques, etc.)”; “Ajudes a la innovació, incentius a projectes investigació: Fomentar l’excel·lència (qualitat )” Una altra de les accions que creuen que s’haurien de fer és subvencionar quotes a la seguretat social: “Abaixar les cotitzacions de la SS de l’empresari autònom en funció dels ingressos reals d’explotació. En quant a les cotitzacions al Règim General, aplicar uns barems de reducció en funció del personal empleat, per tal de redistribuir la carga social vers el benefici real”; “Baixar impostos empresarials i SS dels treballadors”.

El tema de la reducció d’impostos també és recorrent: “No “apretar” tant amb impostos les petites i mitjanes empreses...”; “No apujar impostos”; “Abaixar els impostos, simplificar i unificar els costos de contractació de personal”; “Abaixar els impostos sobre el consum justament per afavorir-lo (contràriament al que s’ha fet)”; “Impostos escalonats d’acord al volum de negoci, extensions, al principi amb un fix establert, igual en la contractació de personal, per permetre arrencar i arribar a generar volum que permeti assumir amb normalitat els impostos i càrregues sobre un negoci”.

Finalment, l’IVA també surt en les respostes: “Pagar l’IVA quan es cobri, no quan es generi”; “Es insostenible a llarg termini haver d’abonar l’IVA de les factures no cobrades”; “Crear un compte pont d’IVA creditor per aquelles factures de les quals no s’ha pogut cobrar a la data de la declaració trimestral, tot i permetent pagar-ho quan efectivament es cobri dels clients.”

Pel que fa als autònoms, que en aquests moments ho tenen complicat, hi ha una petició explícita i amb diferents aspectes: “Redissenyar pagaments a compte abaixant la taxa del 20% del IRPF (model 130) en funció de la tresoreria disponible.”

En definitiva, abaratir, potenciar i incentivar el crèdit en sectors amb possibilitats d’èxit, donar accés al finançament i no posar tantes traves burocràtiques es repeteixen en totes les respostes als qüestionaris.

5. Simplificació de la burocràcia i més eficiència en l’administració pública Existeix un clamor popular demanant l’agilització dels tràmits burocràtics, menys normatives, més clares i fàcils d’aplicar, reduint tràmits administratius que en alguns casos es repeteixen. Aquí en tenim exemples: “facilitar o aprimar certes normatives”; “Simplificació de la burocràcia i dels tràmits a fer”; “Alleugerir tanta paperassa institucional”.

Es demana a l’Administració que la presa de decisions es faci amb criteris que responguin a eficiència: “Que les Administracions es posin les piles. Menys funcionaris”; “Política eficient, no vol dir molts governants” i que s’adeqüin les lleis que no es corresponen amb la realitat.

Un altre dels temes que ha sortit en les respostes, és la necessitat que l’Administració estigui al costat de les petites i mitjanes empreses del nostre territori: “Ajudar i afavorir més la continuïtat de les empreses privades, ja que són aquestes les que mantenen el país. Fins que no es posin al costat de l’empresari no ens en sortirem. Administració més eficaç i que ajudi més a les empreses. Ningú vetlla per com ajudar a l’empresari, només hi ha controls i sancions per part de l’administració.

En el cas de procés concursal, es manifesta que caldria “Eliminar als administradors judicials, que no ajuden a les empreses en concurs a tirar endavant sinó tot el contrari.

Buscar una altra solució, posar algú que realment ajudi a recuperar l’empresa i no a enfonsar-la”.

També i en aquest camp demanen reducció o eliminació de despeses públiques que consideren exagerades, algunes frases que il·lustren el que acabem d’assenyalar: “Aprimar la despesa pública”; “Aplicar una bona política de retallades de tota la despesa pública no vinculada als serveis bàsics”; “Reduir els serveis públics als imprescindibles pel l’estat del benestar: Ensenyament i Beques; Sanitat i Pensions; Justícia, Policia i Transport Públic”.

Com a final d’aquest subapartat volem presentar dues cites en les quals es donen idees per a la millora de la situació: “Sinergies entre diferents institucions, coordinar la promoció per ser més efectius, revisar els impostos que hem de pagar i retallar sí, però en tot allò que no afecti al desenvolupament sostenible i que no minvi la capacitat de consum dels ciutadans. Hem de seguir invertint en promoció, desenvolupament i comerç”. “Més controls i posteriors sancions a les activitats il·lícites”.

6. Mercat de treball Dins d’aquest punt recollim les respostes que fan referència al mercat laboral i a la necessitat d’una millor formació i actitud, doncs es parla de manca d’operaris amb bons coneixements i també de la conscienciació de la gent per treballar més i ser més proactius.

En primer lloc la legislació laboral és un dels temes que els amoïna: demanen més flexibilitat i ajudes en la contractació de personal. D’altra banda i com ja hem dit, les cotitzacions també són un tema preocupant, sobretot per les petites empreses que veuen com en aquesta època disminueixen els seus ingressos.

Algunes de les frases extretes de les respostes ens mostren aquesta preocupació: “Flexibilitzar la contractació del personal. Bonificació per la contractació de personal temporal”; “Rebaixar cotitzacions, facilitar acomiadaments, desincentivar als aturats, que sovint no busquen feina fins esgotar la prestació.”

Pel que fa a la formació, es manifesta que hi ha una manca de connexió entre les necessitats empresarials i la formació rebuda. També es demana afavorir la contractació de personal en pràctiques, o bé ajudes per poder formar operaris a les pròpies empreses.

Un element que també s’observa és la necessitat de revisió de les prestacions d’atur, ja que a vegades poden haver-hi situacions en què no hi ha voluntat de treballar fins que no s’esgota la prestació. “Sobretot treure gent de l’atur amb una feina per fer-los consumidors i per això també cal que hi hagi un marc laboral nou adaptat als nous temps”.

Finalment, creiem important ressaltar un sentiment que hem trobat al llarg de l’anàlisi del discurs, i és que cal sensibilitzar a les persones treballadores de la necessitar de ser productius per poder recuperar l’economia.

7. Suport específic a les Pimes El teixit empresarial de les nostres comarques està format bàsicament per petites i mitjanes empreses que moltes vegades difereixen en necessitats de les grans. Recollim aquí el que han respost a les enquestes, com a necessitats: Incentius fiscals, reducció d’impostos, reducció de tràmits burocràtics, simplificació en l’aplicació de normes i lleis, etc.

Per fer-ho, presentem una mostra de frases extretes de les respostes al qüestionari: “Més ajut a les empreses joves que tenen ganes de treballar i tirar endavant el negoci i que es troben amb dificultats per fer-ho”; “donar més ajudes a les petites empreses”; “S’ha de donar suport a les Pimes, facilitats i no entrebancs. Rebaixar o reduir impostos a Pimes”; Altres aspectes que demanen són, per exemple: “Finançar a les empreses amb projectes viables”; “Recolzar a les empreses catalanes per mantenir i millorar la quota de mercat interior (Cultura de producte català)”. El sector agrícola i ramader també reclama suport per part de l’administració: “Defensar amb més força als productors del nostre país Els enquestats valoren que hi hagi programes de formació per a les empreses petites i mitjanes: “Fomentar encara més els programes de formació tipus 360º (gairebé fer-los obligatoris)”.

Finalment, també fan autocrítica: “Cal un canvi de mentalitat de la petita empresa, que creu que les coses es solucionaran soles quan passi la crisi, probablement la crisi continua perquè estem esperant”.

8. Mesures per fomentar la competitivitat i l’exportació L’exportació és un aspecte que es considera cabdal per a les Pimes de les nostres comarques, ja que és on poden desenvolupar-se més i tenir més oportunitats de negoci.

Es sol·liciten més facilitats a l’exportació, com per exemple la difusió de la informació sobre les subvencions a les que poden accedir: “Facilitar la informació de subvencions de la CEE que s’estan perdent per falta d’informació”. A vegades la demanda de recolzament és més explícita: “Ajudar a les empreses a exportar i obrir nous mercats”; “Incentivar a l’empresari a ser més competitiu per poder produir, créixer i exportar els seus producte”.

Un dels altres elements que s’ha exposat com a positiu per les empreses enquestades, seria afavorir la creació d’agrupacions empresarials per poder fer front als aspectes de competitivitat europeus, és en aquest sentit que se’ns diu: “Afavorir la creació de noves empreses amb la fusió dels petits establiments actuals... Únicament així podrem ser suficientment competitius tant dins del propi territori com a la UE”.

Finalment, també indiquen que s’hauria de pressionar a les empreses proveïdores d’energia per tal de que no incrementessin els costos energètics, doncs aquest és un factor clau per a la competitivitat empresarial.

9. Actuacions per generar confiança En aquest aspecte, algunes de les frases extretes de les respostes assenyalen que és important ser més positius, que es generi clima de confiança per tirar endavant, des d’evitar o castigar la corrupció, la reducció del dèficit amb actuacions clares, fins a la racionalització de la despesa pública.

En aquest sentit recollim algunes d’aquestes frases: “Acabar amb la corrupció tant a nivell públic com privat i que tots per igual siguin responsables civil i penalment”; “Generar clima de confiança que reactivi el mercat interior”; Generar confiança en el consumidor final. Canvi de xip col·lectiu, cal inspirar confiança i demostrar gestió”; “crear un clima empresarial que permeti mantenir i recuperar el talent”; “Fer complir lleis als que han malversat diners públics”.

Es demana que hi hagi més transparència i objectivitat en la concessió de subvencions o crèdits: “Els crèdits ICO per poder afavorir l’escenari empresarial, haurien de ser gestionats per unes societats o àmbits empresarials independents, i no pels bancs que segueixen el seus criteris.”

Hi ha algun suggeriment que demostra les ganes d’ajudar i col·laborar per ajudar al nostre país: “Treballar una hora gratis cada dia (Els que tenim la sort de tenir feina) ingressant-ho a una hisenda pública catalana per pal·liar les despeses de tirar el país endavant”.

10. Valoració de la feina ben feta El reconeixement a la feina ben feta sol ser un element motivador, que no costa diners i és molt efectiu. En aquest aspecte i en l’anàlisi de les respostes podem dir que seria un element engrescador, i que les empreses que el rebessin afrontarien amb més ànims les situacions complexes. Algunes de les frases extretes ens ho demostren: “Potser una política de premi o reconeixement a qui fa les coses bé, segurament aportaria a l’establiment un cert retorn a l’esforç realitzat i animaria al que no ho fa, a fer-ho”; “Valorar molt més els establiments que compleixen totes les normatives, ja que un se sent estúpid després d’haver invertit un munt de diners en adequar instal·lacions, tenir tots els certificats (medi ambient, bombers, piscines, legionel.la, etc..) i veu que els seus veïns que no compleixen cap dels requisits obligatoris, no tenen cap mena de problema”.

Avantatges i inconvenients d’un estat propi, per a l’economia catalana Per tal conèixer l’opinió de les persones enquestades sobre l’Estat propi, se’ls pregunta pels avantatges o inconvenients creuen que aquest suposaria per a l’economia catalana, des del punt de vista de la seva experiència com empresaris/empresàries.

Les respostes obtingudes s’han classificat en dos apartats bàsics: avantatges i inconvenients, recollint al final altres comentaris fets en resposta a la mateixa pregunta, però que no fan referència explícita als apartats anteriors.

1. Avantatges En les respostes hi ha una majoria d’arguments que afavoreixen la possibilitat d’un estat propi, i els enquestats en general hi veuen més avantatges que inconvenients. Algunes de les frases que il·lustren aquesta afirmació, les tenim a continuació: “tot serien

avantatges, molts i bons, sense cap mena de dubte”; “Només hi veig avantatges, doncs per exemple un estat propi ens permetria tenir una legislació més moderna i adient a les necessitats del teixit empresarial català i ajustat a l’estructura econòmica de Catalunya”; “Tot són avantatges a mig/llarg termini...”

Cal remarcar que la proximitat dels poders públics s’intueix que pot ser molt positiva, doncs estan més propers a la realitat empresarial catalana, i la capacitat de reacció pot ser molt més ràpida davant dels problemes a solucionar. Per això diuen que un dels grans avantatges seria poder tenir legislació pròpia, com s’assenyala en aquestes frases: “Una oportunitat i un repte de fer una gestió pròpia, eficient en infraestructures estratègiques i recursos disponibles”; “El gran gruix d'ajudes estatals van més orientats a grans empreses i la realitat de Catalunya és d'un gran volum de Pimes”. “A llarg termini suposaria avantatges perquè el model productiu català és diferent a l'espanyol (tenim a proporció moltes petites empreses) i el Govern podria fer actuacions més especifiques per afavorir-les”. “La millora de la balança fiscal permetria una reducció a mig termini de la pressió fiscal sobre l'empresa i treballadors, augment del suport del govern a través d'entitats com acció o les cambres Catalanes, en formació a empreses i treballadors”.

Relacionat amb la proximitat de les institucions, un altre dels principals avantatges indicats és la capacitat de gestionar els nostres propis impostos, reinvertint-los en l’Estat Català: “reinvertir a casa nostra els recursos que generem”; “Una economia més fluida i àgil”; "Llibertat de decisió a l'hora de prendre decisions, tant comercials com financeres”; “Capacitat per decidir nosaltres mateixos”; “...poder decidir com i on invertir la nostra riquesa en benefici del país, i el control de les nostres infraestructures (aeroports, ports, transport, hospitals, etc.)”.

L’esperit treballador i emprenedor dels catalans es manifesta en altres de les respostes, essent un element important a l’hora que l’economia es pugui dinamitzar més ràpidament i sense traves. En aquestes respostes generalment hi ha un fort sentiment diferencial, com es pot observar en les frases següents: “A nivell macroeconòmic indubtablement un país petit i emprenedor com Catalunya tindria una gran agilitat econòmica i guanyaria en dinamisme”; “En alguns sectors (crec que el meu seria un), el fet de ser empresa catalana seria un factor positiu en el nostre mercat davant empreses multinacionals”; “Imatge de marca nacional. La creació d'una marca 'made in catalonia' seria segur molt ben rebuda.”; “....Evidentment perdrem clients d'Espanya però Catalunya estarà de moda a Europa i s'obren nous mercats del tot interesants pels qui ho sàpiguen aprofitar”; Les possibilitats de duresa a curt termini es veuen com avantatges a llarg termini, algunes de les frases extretes ens ho il·lustren: “En un principi seria dur però només caldria pocs mesos perquè la roda comencés a funcionar”.

En síntesi, els principals avantatges que hi veuen les empreses són l’oportunitat de fer correccions a les estructures administratives públiques, que consideren deficients; poder gestionar els recursos generats de manera més eficient; la capacitat de poder accedir als interlocutors de manera molt més directa i propera, i que alhora aquests puguin tenir comunicació directa amb altres estaments a nivell europeu. Amb tot el que exposem, i amb les frases il·lustratives de les afirmacions fetes, veiem com la possibilitat de l’Estat propi és vist de manera positiva per una gran majoria dels enquestats, els quals consideren que és una oportunitat, si es fan accions per millorar la complicada situació econòmica actual.

2. Inconvenients L’inconvenient més recurrent és el temor a una possible pèrdua de mercat dels productes catalans. Així, les empreses que tenen interessos comercials amb la resta

d’Espanya hi veuen algun inconvenient més marcat. A continuació citem textualment alguna de les frases que ens poden ajudar a comprendre millor el sentiments manifestats: “que baixi la demanda espanyola”; “Indubtablement de moment encara hi ha un important flux comercial envers Espanya (especialment en béns de consum) que es podria veure afectat a curt termini, que no és negligible, per més que sigui un mal necessari”; “Possibles dificultats amb els clients de la resta d’Espanya"; D’altra banda, hi ha respostes que demostren reticències, doncs la incertesa sobre què pot passar, quines serien les passes a seguir, procediments, etc. els crea un respecte.

Aquí tenim algunes frases que podem aclarir el que estem dient: “Un període transitori duríssim”; "Es difícil d’imaginar, tant mateix un 60% de les nostres vendes són a l’Estat Espanyol i estem intentant reduir aquest percentatge, per l’any actual”; “Depenem de molts permisos i autoritzacions, a nivell de Madrid...”; “A curt termini una situació d'inestabilitat i d'incertesa donada la novetat que representa una situació com aquesta. En aquest sentit, la possibilitat de sortir de la Unió Europea es veu com un inconvenient molt gran: “Tenim moltes incerteses i la primera es si estarem dins l’Eurozona, si l’euro serà la nostra moneda”; “No ser a la UE, ni a l’euro”.

En general, però, els enquestats creuen que els inconvenients es generen més a curt termini, però a llarg termini el balanç pot ser positiu: “A curt termini, seria conflictiu, millor arribar a un pacte fiscal favorable per als interessos de Catalunya i de les seves empreses, però a la llarga, totalment necessari, assolir l’estat propi”.

Podem resumir els inconvenients en la creença de possibles conseqüències a curt termini sobre les vendes. En la majoria de casos, els enquestats pensen que a llarg això canviaria. A banda, en quasi totes les respostes que parlen d’inconvenients hi ha matisacions, algunes donades pel desconeixement, la incertesa, la por i la manca d’explicacions clares sobre el que pot passar i els procediments a seguir.

3. Altres respostes Recollim en aquest subapartat aquelles manifestacions que no expliciten avantatges i/o inconvenients però que assenyalen interès pel tema. Una minoria dels enquestats manifesten no tenir-ne idea, però en la majoria de casos han expressat la seva opinió.

En alguns casos es manifesta desconeixement: “No estic qualificat per contestar aquesta pregunta, però de ben segur hi haurien més inconvenients que avantatges”; No ho sé, però estic segur que amb el temps hi sortirem guanyant tots”; “Ho desconec, però haurem d’afrontar el que vingui”.

En altres confiança i esperança: “Els empresaris haurem de fer el cor fort i estar amb el país. I confiar en la nostra pròpia habilitat i en la dels polítics.”; "Catalunya segur que no aniria pitjor del que va actualment”; "Estem acostumats a lluitar i ho seguirem fent.”; “Tret de les dificultats inicials, cal tenir en compte que el nostre país té una vocació i un historial de comerç transfronterer llegendaris. A més, Catalunya gaudeix de les estructures empresarials, universitàries, de persones i de la capacitat tecnològica entre altres, suficients per crear i exportar productes d’alt valor afegit. Donat que actualment el producte interior brut del nostre país representa el 18% del total d'Espanya, estic convençut que aquesta capacitat de crear riquesa junt amb uns polítics eficients amb la administració dels recursos propis ens podrien garantir a mig / llarg termini la autosuficiència com a Estat independent”.

En definitiva, bona part de les persones enquestades creu que els resultats dependran molt de com es porti el procés a terme: “Els avantatges i/o inconvenients dependran a llarg termini de la racionalitat dels polítics”.

Com podem apreciar, malgrat les complexes circumstàncies, veiem que per part de les persones enquestades hi ha un sentiment de fer les coses ben fetes i gestionar bé els

recursos. No sembla que els agradin les confrontacions, però volen que es lluiti pel que creuen just i assenyat. En general s’observa una actitud positiva de cara a un estat propi: es reconeixen les dificultats a curt termini, però es creu que a mig i llarg termini pot ser molt positiu per a les empreses gironines enquestades, que majoritàriament són petites i mitjanes i que pateixen la situació econòmica complicada, però que demostren tenir moltes ganes de tirar endavant.

Les seves respostes són molt clares quant al que volen per un estat propi, i estan disposades a lluitar si veuen que les coses es plantegen de forma transparent i clara. Així ho manifesten en els seus comentaris la majoria de les empreses gironines, de diversos sectors, petites i mitjanes empreses que són la base del teixit empresarial de les nostres comarques.