DAMAJANES
14 artistes ge enerren peces a partir r de rreceptacles t de vidre
ric Bardera Barder ) Pere Bellés ) Enric ) Mònica Campdepadrós n Casadevall ade ) Elena ) Núria Duran Xavierr Escribà b ) Elena Font Rodà )X ) Ramón Fort ) Jordi Gispert ) Luis Izquierdo-Mosso ) Juliette Murphy ) Esther Pi ) Sebi Subirós ) Lola Ventós
del 2 d’abril al 28 de maig de 2016
DAMAJANES > 2
El vi bé necessita un recipient que el contingui. A Cellers d’en Guilla elaboren un vi dolç, el Sol i Serena de Damigiana, que roman 2 anys com a mínim a sol i serena dins de garrafes de vidre. Com a tribut al contenidor que posibilita l’alquímia d’aquest vi, el fil conductor de l’exposició és l’objecte en sí mateix, la Damajana. Cada artista genera una obra interpretant-lo i intervenint-lo des de posicionaments i tècniques dispars: visions poètiques, científiques, conceptuals, matèriques, paisatgístiques… confluint en la revelació d’una unitat múltiple i inabastable.
Mònica Campdepadrós, Comissaria.
Entre el contingut i el continent hi ha sempre un diàleg callat que de vegades trenca la seva sigil·losa complicitat i se´ns ofereix gràcies a una picada d´ull etimològica. Tines, garrafes, botes, porrons. De fusta, de pell, de vidre, de fang: una àmfora, un recipient que te dues nanses i que també és anàfor “sense llum, opac”... Calia protegir el contingut de la llum transformadora, del canvi incontrolat que, per contra, desafia un altra continent de nom aristocràtic i quixotesc, la damajana. A sol i serena, desafiant, no, anant a l’encontre de la metamorfosi màgica. Transparent, generosa, el·líptica per curvilínia amb efectes retroactius, també s´ofereix a que d´altres llums i contrastos s´afegeixin a la orgiàstica i pornogràfica entrega. La damajana, prenyada, acull les forces de la natura per bressolar i educar el seu nadó, alhora que estira la seva clara dermis per a que l´art treballi la seva personalitat, com si el vidre fos fang o ferro fos....
DAMAJANES > 4
UN PRINCIPI DEL TOT... L’ATZAR CONTRA EL DESTÍ
JO SÓC EL DESTÍ, UNA ESCRIPTURA QUE BROLLA SENSE FI DE LA PLOMA D´UN CREADOR QUE NO ÉS AMO DE LA SEVA OBRA.
JO SÓC L´ATZAR, UN VENT LLIURE I SALVATGE QUE SOLCA LES VIDES COM PENTINA EL MAR, NO DEIXANT PETJA NI ESTELA. I tu que hi tens a dir?
JO SOC LA VOLUNTAT QUE ES DESPERTA AMB LA PASSIÓ, AMB LA IL·LUSIÓ, AMB LA RAUXA I EL DESIG. “Tal vez la poesía o la literatura sean una mariposa que, posándose en la cabeza, me vuelva tanto más ridículo cuanto mayor sea su propia belleza. (…) Y así, contempladores por igual de las montañas y de las estatuas, disfrutando los días como libros, soñándolo todo, sobre todo para transformarlo en nuestra íntima sustancia, haremos también descripciones y análisis que, una vez hechos, pasarán a ser cosas ajenas de las que podremos disfrutar como si vinieran con la tarde.”
I VOSALTRES DOS QUE EN DIEU???
QUE QUE OMPLIREM OMPLIREM UNA UNA DAMAJANA DAMAJANA DE DE TEXTOS... TEXTOS...
1. Jacques le Fataliste: “Chaque balle qui part d´un fusil a son adresse” -Què estàs dient? -Allò que va escriure en Diderot... -Qui? -El gran Denis, que mai s’equivoca! -Doncs, torna-m’ho a dir que ho entengui... -Com s’havien trobat? -Per atzar, com tothom. -Com es deien? -Que us importa? -D’on venien? -De l’indret més pròxim. -A on anaven? -Es que sabem a on anem? -Què es deien? -L´amo no deia res; i en Jacques deia que el seu capità deia que tot allò que ens passa de bo o de dolent estava ja escrit allà dalt.
DAMAJANES > 6
I JO HI POSO DINS LA DAMAJANA “Les impressions pures” 2. Noces, d´Albert Camus: “Després d´algunes passes, les absentes se´ns enganxen a la gola. El seu polsim gris cobreix les ruïnes que s´estenen fins l´horitzó. La seva essència fermenta sota la calor i des de la terra fins el sol puja arreu del planeta un generós alcohol que fa trontollar el cel. Anem a l´encontre de l´amor i del desig. No busquem lliçons, ni a l´amarga filosofia que es demana a la grandiloqüència. A part del sol, dels petons i dels perfums salvatges, tot ens sembla fútil” I JO HI FICO “La carnalitat de l´Art” 3. La vida secreta d’en Salvador Dalí:. “He dicho con frecuencia que los órganos más filosóficos del hombre son sus mandíbulas. ¿Qué existe, en verdad, más filosófico que el momento en que se sorbe lentamente el tuétano de un hueso, vigorosamente aplastado en el destructor abrazo final de los molares, lo que te da derecho a creer que tienes indiscutible dominio de la situación? Porque es en el supremo momento en que se llega a la medula de algo, cuando se descubre el sabor mismo de la verdad, la desnuda y tierna verdad que emerge del pozo del hueso firmemente cogido entre los dientes.” I JO HI AFEGEIXO “La reflexió del vi” 4. L´Allegria de Giuseppe Ungaretti: “Des d´aquell estany ens sotja un ull d´estrelles i filtra la glaçada benedicció en aquest aquari
de somnàmbul enuig” “ Qui m´acompanyarà pels camps? el sol es va sembrant en diamants de gotetes d´aigua per l´herba flexuosa. Resto dòcil a la inclinació de l´univers serè. Les serralades es dilaten fetes glops d´ombra lila i voguen amb el cel. Dalt la volta lleu l´encant s´ha esmicolat. I caic en mi. I m´emmurrio en un niu meu.” I JO L´OMPLO “De gust” 5. Els fruits saborosos de Josep Carner. “¡Malenconia al fi de la diada i cremadissa d’ales dels instants! Treni garlandes amb els pàmpols blans I rigui dalt dels carros la gentada. No em plau corona de tot vent joguina,
DAMAJANES > 8
sinó deixar, per a no nats humans, un poc de sol de mos amors llunyans, clos al celler, colgat en teranyina.” I JO L´INJECTO “L´alenada etèria de la combustió” 6. Sobre el vi i el haixix d´en Charles Baudelaire. “El vi s´assembla a les persones: no sabrem mai fins a quin punt se´l pot apreciar o menysprear, estimar-lo o odiar-lo, ni de quantes accions sublims o fites monstruoses n´és capaç. No siguem dons més cruels envers ell que cap a nosaltres mateixos i tractem-lo com un igual. A vegades em sembla escoltar al vi dir: -“humanitat, estimada meva, vull empènyer cap a tu, malgrat la meva presó de vidre i els meus panys de suro, un cant ple de fraternitat, de joia, de llum i d´esperança. No sóc gens ingrat i sé que et dec la vida. Sé allò que t´ha costat de treball i de sol sobre les teves costelles. M´has donat la vida i te´n rescabalaré. Et pagaré generosament el meu deute perquè sento un plaer extraordinari quan caic al fons d´una gola trasbalsada per la feina. El pit d´una persona és una estada que m´agrada molt més que aquelles caves melancòliques. És en una tomba joiosa on acompleixo el meu destí amb entusiasme. A l´estómac de qui treballa faig un bon terrabastall i des d´allà per unes escales invisibles pujo al seu cervell per executar una dansa suprema. Cauré en el fons del teu pit com una ambrosia vegetal. Seré la grana que fertilitza el solc cavat amb dolor. La nostra íntima reunió crearà poesia. Tots dos en farem un Déu, dibuixarem acrobàcies fins l´infinit, com els ocells, les papallones, els fills de les verges, els perfums i totes les coses amb ales.”
Vet aquí allò que canta el vi en el seu llenguatge misteriós. Desgràcia a aquell que, el cor egoista i tancat al dolor dels seus germans, no hagi escoltat mai aquesta cançó!! I TOT FILTRAT PER LES HORES... 7. Le temps ce grand sculpteur de Marguerite Yourcenar. “Quan una estàtua està totalment acabada, la seva vida, en certa manera, comença. Ja ha superat la primera etapa que, amb la cura de l’escultor, l’ha portat del bloc de pedra a la forma humana. Una segona etapa, al llarg dels segles, a través de les alternatives d’adoració, d’admiració, d’amor, de menyspreu o d’indiferència, per graus successius d’erosió i d’usura, la portarà poc a poc a l’estat mineral informe d’on l’havia extret el seu escultor. (...) Algunes modificacions en les escultures son sublims. A la bellesa que li ha donat un cervell humà; una època, un determinat tipus de societat hi afegeixen una vellesa involuntària, associada a l’atzar de la història, fruit dels efectes de causes naturals i del temps... Estàtues tant ben trencades que de les restes en neix una nova obra.
Maria Rovira, periodista i filòloga i Agustí García, historiador i filòleg. Tots dos seduïts per l’acte creador que flueix al voltant d’un vi, especialment, de la paraula alliberada i alliberadora.
DAMAJANES > 10
obres
ENRIC BARDERA Cumulus capti Tècnica mixta (cotó i suro) 34 ø x 52 cm alçada 2016
www.enricbardera.com
DAMAJANES > 12
PERE BELLÉS EE3 PDV DLF Restes de poda policromades en damajana de 64L 33 ø x 60 cm alçada 2016
www.perebelles.com
DAMAJANES > 14
MÒNICA CAMPDEPADRÓS Dama vestida Tècnica mixta amb feltre natural i pintura acrílica 34 ø x 95 cm alçada 2016
www.campdepadros.eu
DAMAJANES > 16
ELENA CASADEVALL Terra àurea Instal·lació 200 x 150 cm 2016
www.elenacasadevall.com
DAMAJANES > 18
NÚRIA DURÁN Conversa Teixits cosits i tractats amb tècniques pictòriques mixtes 2016
www.nuriaduran.com
DAMAJANES > 20
XAVIER ESCRIBĂ€ Damajana vessada Acrylic on glass 47 x 90 x 90 cm 2016
www.xavierescriba.com
DAMAJANES > 22
ELENA FONT RODÀ S/T Vidre i plàstic 33 ø x 62 cm alçada 2016
DAMAJANES > 24
RAMÓN FORT ...i a la fi, el tresor Tècnica mixta 85 x 70 x 138 cm alçada 2016
www.ramonfort.com
DAMAJANES > 26
JORDI GISPERT Pòsit Tècnica mixta 34 ø x 56 cm alçada 2016
www.jordigispert.com
DAMAJANES > 28
LUIS IZQUIERDO-MOSSO barcaDoble Fusta i plàstic: 8,5 x 6,6 x 2,3 cm en dajamana de vidre: 36 ø x 45 cm alçada amb 15 litres de vi 2016
eccemomo.blogspot.com
DAMAJANES > 30
JULIETTE MURPHY El turó Tècnica mixta 30 ø x 45 cm alçada 2016
www.juliette-murphy.com
DAMAJANES > 32
ESTHER PI Corpus Vidre, coure i sal Mida variable 2016
estherpigomez.blogspot.com
DAMAJANES > 34
SEBI SUBIRÓS Aire Globus 30 ø x 47 cm alçada 2016
sebisubiros.blogspot.com
DAMAJANES > 36
LOLA VENTÓS Tinc un record Tinc un somni Je me souviens J‘ai un rève I have a memory I have a dream BOTA: tècnica mixta amb guix, cola vinílica i òxid CEP I FIGURA: filferro i òxid TERRA: tela metal.lica, òxid i pa d’or 2016
DAMAJANES > 38
www.campdepadro s.eu