MÒNICA CAMPDEPADRÓS
ART WORKS EXHIBITION 2020
CAT Una òrbita és una línia més o menys circular que delimita un espai concret, al voltant d’un ens gravitacional, on passen coses i es creen mons. Les obres d’Òrbites, fan referència a el cosmos i els seus moviments i fenòmens macro i a la idea d’òrbita com un recorregut vital circular que l’ésser humà transita, embastant mons personals que giren al voltant d’entitats i eixos que són els nostres pensaments, sentiments i emocions. El treball te dos punts de partida principals: l’art com a un dels possibles canals de comprensió de la ciència, el funcionament de la vida i la nostra relació amb l’univers, el cosmos i els seus moviments i fenòmens. L’altre, és un qüestionament continu sobre l’existència humana i les relacions entre éssers i entorn. També hi ha reflexions sobre el propi acte creatiu i el sentit de la creació plàstica. Aquestes inquietuds em treballen a nivell conscient i subconscient, i ja en el taller, es on van configurant les peces. Moltes obres estan conformades –en part o totalment– de material de rebuig o reaprofitat del meu propi taller. Tant perquè em preocupa el malbaratament dels recursos del nostre planeta, com per reflexionar sobre la tasca de l’artista plàstic, que va generant obres que van ‘omplint el mon’ i ocupant espais on són visibles i ‘útils’, com incerts espais d’acumulació i espera. Mònica Campdepadrós
ESP Una òrbita es una línia más o menos circular que delimita un espacio concreto, alrededor de un ente gravitacional, donde pasan cosasy se crean mundos. Las obras de Òrbites, hacen referencia al cosmos y sus movimentos y fenómenos macro y a la idea de órbita com un recorrido vital circular que el ser humano transita, hilvanando mundos personales que giran alrededor de entidades y ejes que son els nuestros pensamientos, sentimientos y emociones. El trabajo tiene dos puntos de partida principales: el arte como un posible canal de comprensión de la ciencia, el funcionamento de la vida y nuestra relación con el universo, el cosmos y sus movimentos y fenómenos. El otro, es un cuestionamento contínuo sobre la existencia humana y las relaciones entre seres y entorno. También hay reflexiones sobre el propio acto creativo y el sentido de la creación plástica. Estas inquietudes me trebajan a nivel consciente i subconsciente, y ya en el taller, es donde van configurando las piezas. Muchas obras estan conformadas –en parte o totalmente– de material de deshecho o reaprovechado de mi propio taller. Tanto porque me preocupa el derroche de los recursos de nuestro planeta, como para reflexionar sobre la tarea del artista plástico, que va generando obras que van ‘llenando el mundo’ y ocupando espacios donde son visibles y ‘útiles’, como incertos espacios de acumulación y espera. Mònica Campdepadrós
CAT
Entendre una mica millor el món, aprofundir en l’autoconeixement, explorar les possibilitats expressives de cada material utilitzat. Aquests són, sens cap mena de dubte, tres dels principals objectius que persegueix l’obra de Mònica Campdepadrós. Inquieta, extremadament perfeccionista, aquesta artista tendeix a sorprendre’ns e n cada una de les seves propostes amb unes obres en les quals es fa difícil posar etiquetes que especifiquin a quin dels gèneres artístics tradicionals corresponen. Amiga de treballar per projectes, Campdepadrós entén la creació com recerca i li agrada dur al límit l’expressivitat dels diversos materials i objectes amb els quals treballa. Materials i objectes que, sovint provenen del reciclatge i que ella sotmet a una reinterpretació formal i funcional absolutament heterodoxa. Moguda per aquesta devoció per reinventar el valor funcional originari de materials i elements reciclats, Campdepadrós traspua una necessitat ineludible de conceptualitzar l’objectiu perseguit en cada cas i aquest fet provoca que moltes de les seves propostes cristal·litzin en forma d’accions artístiques amb una alta càrrega escènica o en autèntiques instal·lacions.
«Òrbites» és el seu darrer treball, un conjunt de peces tridimensionals presentades verticalment sobre el mur i que tenen en la geometria el motor de tota la sèrie. Geometria centrada en aquesta ocasió en les formes circulars, en les composicions concèntriques i radials. Servint-se de la fusta de pollancre subtilment tenyida, aplicant principis geomètrics altament expressius i deixant-se guiar per una gran coherència conceptual, els seus «cercles», les seves «òrbites», els seus «paisatges poètics» esdevenen un exemple difícilment superable de subtilesa i pulcritud, un joc paradoxal de quietud i dinamisme, un conjunt d’obres que com diu la mateixa artista «van omplint el món i ocupant espais on són visibles i útils, com incerts espais d’acumulació i espera». Una proposta que si bé parteix del concepte d’òrbita (una línia més o menys circular que delimita un espai concret, al voltant d’un ens gravitacional, on passen coses i es creen mons) no es resigna a explorar els límits conceptuals estrictament geomètrics d’aquest concepte sinó que assumeix tot el valor polisèmic que arrossega i ens acaba oferint un conjunt d’obres carregades de lirisme i d’ironia, que ens emocionen i ens interroguen a parts iguals. Enric Tubert Canada, historiador de l’Art, 08/2020
ESP
ÓRBITAS Entender algo mejor el mundo, profundizar en el autoconocimiento, explorar las posibilidades expresivas de cada material utilizado. Estos son, sin lugar a dudas, tres de los principales objetivos que persigue la obra de Mònica Campdepadrós. Inquieta, extremadamente perfeccionista, esta artista tiende a sorprendernos en cada una de sus propuestas con unas obras a las que resulta difícil poner etiquetas que especifiquen en cuál de los géneros artísticos tradicionales encajarían. Amante del trabajo por proyectos, Campdepadrós entiende la creación como búsqueda y le gusta llevar al límite la expresividad de los diversos materiales y objetos con los que trabaja. Materiales y objetos que, a menudo provienen del reciclaje y que ella somete a una reinterpretación formal y funcional absolutamente heterodoxa. Movida per esta devoción por reinventar el valor funcional originario de materiales i elementos reciclados, Campdepadrós desprende una necesidad ineludible de conceptualizar el objetivo perseguido en cada caso, hecho que provoca que muchas de sus propuestas cristalicen en forma de acciones artísticas con una alta carga escénica o en auténticas instalaciones.
“Órbitas” es el título de su último trabajo, un conjunto de obras tridimensionales presentadas verticalmente sobre el muro y que tienen en la geometría el motor de toda la serie. U na geometría que en esta ocasión se centra en las formas circulares, en las composiciones concéntricas y de estructura radial. Utilizando la madera de chopo sutilmente teñida, aplicando principios geométricos altamente expresivos y dejándose guiar por una gran coherencia conceptual, sus “círculos”, sus “órbitas”, sus “paisajes poéticos” actúan como un ejemplo difícilmente superable de sutileza y pulcritud, un juego paradójico de quietud y dinamismo, un conjunto de obras que, como dice la propia artista ”van llenando el mundo y ocupando espacios donde son visibles y útiles, como espacios inciertos de acumulación y espera”. Una propuesta que, si bien es cierto que toma como punto de partida del concepto de “órbita” (una línea más o menos circular que delimita un espacio concreto, alrededor de un ente gravitacional, donde ocurren cosas y se crean mundos) no se resigna a explorar los límites conceptuales estrictamente geométricos de este concepto sino que asume todo el valor polisémico que conlleva y acaba ofreciéndonos un conjunto de piezas cargadas de lirismo y de ironía, que nos emocionan y nos interrogan por igual. Enric Tubert Canada, historiador del Arte, , 08/2020
FR
ORBITES Comprendre un peu mieux le monde, approfondir dans la connaissance de soi-même, explorer les possibilités expressives de chaque matériel utilisé. Ce sont, sans aucun doute, trois des principaux objectifs que poursuit l’œuvre de Mònica Campdepadrós. Inquiète, extrêmement perfectionniste, cette artiste tend à nous surprendre dans chacune de ses propositions avec des œuvres auxquelles il est difficile de mettre des étiquètes qui spécifient le genre artistique traditionnel qui leur correspond. Amie du travail par projets, Campdepadrós envisage la création comme une recherche et elle aime amener jusqu’à la limite l’expressivité des matériaux et des objets avec lesquels elle travaille. Matériaux et objets qui proviennent, souvent, du recyclage et qu’elle soumet à une réinterprétation formelle et fonctionnelle absolument hétérodoxe. Motivée par cette dévotion à réinventer la valeur fonctionnelle originale des matériaux et éléments recyclés, Campdepadrós exhale un besoin inéluctable de conceptualiser l’objectif poursuivi dans chaque cas, ce qui provoque que beaucoup d e ses propositions cristallisent sous la forme d’actions artistiques à haute charge scénique ou dans d’authentiques installations.
« Orbites », c’est son dernier travail, un ensemble de pièces tridimensionnelles présentées verticalement sur le mur, et qui a la géométrie comme moteur de toute la série. Géométrie centrée, en l’occurrence, sur les formes circulaires, dans des compositions concentriques et radiales. En se servant du bois de peuplier subtilement teinté, en appliquant des principes géométriques hautement expressifs et en se laissant guider par une grande cohérence conceptuelle, ses « cercles », ses « orbites », ses « paysages poétiques » deviennent un exemple difficilement surmontable de subtilité et de propreté, un jeu paradoxal de quiétude et dynamisme, un ensemble d’œuvres qui, comme l’artiste le dit « sont en train de remplir le monde et d’occuper des espaces où elles sont visibles et utiles, tels des espaces incertains de accumulation et d’attente ». Une proposition qui, malgré partir du concept d’orbite (une ligne plus ou moins circulaire qui délimite un espace concret, autour d’un ens gravitationnel, où arrivent des choses et des mondes sont créés) elle ne se résigne pas à explorer les limites conceptuelles strictement géométriques associées à ce concept. Tout au contraire, elle assume toute la valeur polysémique qu’elle détient et qui finit par nous offrir un ensemble d’œuvres chargées de lyrisme et d’ironie, qui nous émeuvent et nous interrogent à parts égalent. Enric Tubert Canada, historien de l’Art, 08/2020
OBRES
OBRAS
OEUVRES
WORKS
FORAT BLANC Fusta de pollancre i pintura acrílica Obra per penjar 90 cm Ø la base 2020
BATEC Fusta de pollancre i pintura acrílica Obra per penjar 90 cm Ø 2020
ANELLS Fusta de pollancre i pintura acrílica Obra per penjar 60 Ø x 12 cm 2020
ÒRBITES Fusta de pollancre i pintura acrílica Obra per penjar 63 x 55 x 5 cm 2020
CERCLES Bastidors amb teles, fusta i pintura acrílica Obra per penjar 47,5 x 43 x 6 cm 2020
BOLA METAFÍSICA (MOVIMENT EN EL PLA 1) Fusta de pollancre, pintura acrílica i daurat Obra per penjar 34,5 x 34 x 2 cm 2020
DE NOU Fusta sobre bastidor amb tela recuperada i pintura acrílica Obra per penjar 56 x 82 x 9,5 cm 2019
PAUSA PARADOXAL Teles amb bastidors recuperades, pintura acrílica i plaques metàl·liques Obra per penjar 67,5 x 56 x 5,5 cm 2020
PAISATGE POÈTIC 1 Bastidor, gorgònia, fusta i pintura 20,5 Ø x 2 cm 2019
PAISATGE POÈTIC 2 Bastidor, gorgònia, fusta i pintura 30,5 Ø x 2 cm 2019
PAISATGE POÈTIC 3 Bastidor, gorgònia, fusta i pintura 40,5 Ø x 2 cm 2019
https://www.emporda.info/cultura/2020/08/04/campdepadros-orbita-entorn-lart-lexistencia/471867.html https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1832543-campdepadros-inaugura-a-albanya.html https://www.bonart.cat/actual/monica-campdepadros-presenta-orbites/
©Mò nica Cam pd pepad ró s
CONTACT monica@artcampdepadros.com 00 +34 651 04 52 48 www.artcampdepadros.com design: Magnètic Studi monica@magneticstudi.com