BIM 85 Camarles

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL

CAMARLES I LLIGALLOS Núm. 85 · 2022

camarles.cat

ÍNDEX AJUNTAMENT

DE CAMARLES

Edita Ajuntament de Camarles

EDITORIAL................................................................................................................................ 3 NOTÍCIES DE L’AJUNTAMENT 25N DIA INETRNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA

Dipòsit legal T-1637-01

VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES.................................................................................. 4

President Ramon Brull Melich

CAMARLES PREMIA L’ESFORÇ DELS MILLORS

Direcció, redacció i coordinació Montse Bonet Caudet

LA MARATÓ DE TV3........................................................................................................ 7

Informació i fotografies Ajuntament de Camarles J. Francisco Ferrando Rodríguez Disseny i impressió Impremta Querol, SL Col·laboradors: Escola Sant Àngel AFA Escola Sant Àngel Grup Verd l’Omeda Penya Taurina Balcó del Delta i Mai Acabem Fundació Noelia C.F. Camarles Mn. Eduard Càritas Parroquial Camarles Josep MAria Mola Marisa Clua Gaya Simón Jordi Casanova Agustí Casanova J. Agustí Martí Pons

FESTES DE LA SEGREGACIÓ DE CAMARLES............................................................. 5 ESPORTISTES EN LA GALA DE L’ESPORT 2021........................................................... 6 ELS ALCALDES DEL DELTA RECLAMEN AL PARLAMENT DE CATALUNYA ACTUACIONS URGENTS PER PRESERVAR L’ESPAI .................................................. 8 EL PATGE I ELS REIS MAGS............................................................................................ 9 SITUACIÓ D’INCIVISME INJUSTIFICABLE I INSOSTENIBLE AL MUNICIPI ....... 11 FINALITZA LA INSTAL·LACIÓ DELS QUINZE FANALS SOLARS.............................. 12 NETEJA DELS BARRANCS............................................................................................ 12 ACCIONS DE MILLORA DEL MUNICIPI ...................................................................... 13 PROBLEMÀTICA AMB L’IMMOBLE OCUPAT PELS COLOMS................................. 14 TRACTAMENT PER AL CONTROL DE LA PROCESSIONÀRIA.................................. 15 QUATRE DETINGUTS PER UNA PLANTACIÓ DE MARIHUANA INTERIOR .......... 15 CAMARLES, ENTRE ELS MUNICIPIS QUE MÉS HAN INVERTIT EN CULTURA L’ANY 2021 ......................................................... 16 NOTÍCIES ENTITATS FEM CAMÍ....................................................................................................................... 20 L’ESCOLA CAP A LA NORMALITAT ............................................................................ 23 EL GRUP VERD L’OMEDA A LES ESCOLES................................................................ 24

Participa: Tots els comerços i serveis que s’anuncien en aquest butlletí d’informació municipal de Camarles. www.camarles.cat

ACTES TAURINS A LA SEGREGACIÓ 2021................................................................ 25 L’ALEVÍ DEL CF CAMARLES I ADRIÀ FERRÉ PREMIATS A LA V GALA SOLIDÀRIA DE L’FCF......................................................... 26 FUNDACIÓ NOELIA APORTA UN TOTAL DE 190.148€ A LA INVESTIGACIÓ DE LA DISTRÒFIA MUSCULAR PER DÈFICIT DE COL·LAGEN VI.................................................................................... 27 L’ORATORIA DE CAMARLES........................................................................................ 28 CÀRITAS........................................................................................................................... 29 FARMÀCIES 2022.................................................................................................................. 30 NOTÍCIES COL·LABORADORS A L’AMIC AGUSTÍ FORTUÑO CHALÉ........................................................................... 33 LA PAUMERA DEL MAS................................................................................................ 34 MI PUNTO DE VISTA...................................................................................................... 35

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL

CAMARLES I LLIGALLOS

2

LA FESTA MAJOR........................................................................................................... 35 43 ANIVERSARI DE LA SEGREGACIÓ DE CAMARLES.............................................. 37 CLARA I L‘ESTORNELL CAP D‘ESTOL.....................................................................38-39

EDITORIAL

J

a pareix que està millorant la situació de la Pandèmia, de manera que es poden anar relaxant les mesures preses per la COVID19.

Esperem i desitgem que pugui reprendre les activitats del nostre poble, en tota la normalitat possible.

Ja estem sortint de l’hivern. Comencem a veure activitat pels arrossars, per començar una nova temporada del conreu de l’arròs. Com a població del Delta de l’Ebre que som, aquest any esperem poder tornar a la normalitat i poder tornar a cel·lebrar les ja tradicionals festes de la plantada i de la sega.

Ja que molts també tenim terra de secà, amb oliveres i garrofers, esperem que plogue, ens aniria molt bé una mica d’aigua i amb el desig de poder tornar, poc a poc, a reemprendre totes les activitats previstes, que ens fa molta falta a tothom.

Esperem que aquesta guerra de Rusia contra Ucraïna, arribe pronte a la seva fi i que es pugui portar a terme la resolució dels conflictes amb les pertinents accions diplomàtiques i que no arribe a afectar a altres països.

Només em queda donar les gràcies a totes les persones que fan possible que aquesta revista vagi endavant.

Montse Bonet Caudet Directora BIM

3

notícies de l’Ajuntament

25N DIA INETRNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES Montserrat Bonet | Regidoria Benestar Social

E

l 25 de novembre a les 19:00h, davant de l’Ajuntament, es va realitzar la lectura del manifest pel Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones.

Des de l’Ajuntament de Camarles es va convocar a veïnes i veïns del nostre municipi a participar de l’acte de lectura del manifest, el qual va ser llegit la primera meitat pel representant de l’Ajuntament,

4

Joaquim Mauri Ferré, i la segona meitat per la representant de l’associació de dones, Yolanda Guillem Clua.

A l’acte van assistir una seixantena de persones, les quals després de la lectura del manifest van estar invitades a entrar a l’Ajuntament i deixar la seva petjada lila en un tauler com a motiu de suport a l’eliminació d’aquesta violència envers les dones.

El dissabte 27 de novembre, seguint amb les activitats organitzades amb motiu del 25N, a les 12:00h. Es va realitzar una classe de zumba gratuïta, per a totes les edats a càrrec de Cos Actiu a la plaça del mercat i amb la col·laboració del Bar Musical Soterrani.

FESTES DE LA

Segregació de Camarles

D

el 4 al 8 de desembre de 2021, es van celebrar les festes de la segregació del nostre poble de Camarles, festes molt esperades per tots.

L’Ajuntament de Camarles, establiments i entitats locals, van organitzar diferents activitats per a totes les edats.

Aquestes festes van començar el

Montserrat Bonet | Regidoria Cultura

4 de desembre amb MDT RADIO Live Festival, organitzat pel Bar Musical Soterrani.

El 5 pel matí vam començar el dia amb els bous, amb el primer i últim bou capllaçat de la temporada, amb motiu del COVID i van finalitzar el 7 amb el bou embolat i per la nit, l’esperada festa dels quintos al pavelló.

El 6 pel matí es van realitzar activitats per la Marató de TV3 pel matí al pavelló municipal d’esports (Pinta cares, jocs, manualitats, bous de carretó i xocolatada solidària a càrrec dels quintos) i per la tarda es va organitzar la Gala de l’Esport 2021 al Casal Camarlenc.

El 7 de desembre, amb la celebració del 43 aniversari de la segregació, a part dels actes ja tradicionals, com la Missa cantada a càrrec de la Coral Sant Jaume Apòstol i el concert recital, l’Ajuntament va fer un reconeixement a les persones que van fer possible la Segregació de Camarles, al Centre d’Interpretació de l’Arròs “La Torra”.

Aquesta celebració tan important per a la gent del nostre poble, va finalitzar el 8 de desembre amb el XXIII Mercat de Nadal amb la visita del Pare Noel per als més petits.

5

CAMARLES PREMIA L’ESFORÇ DELS MILLORS ESPORTISTES EN LA GALA DE L’ESPORT 2021

L

a regidoria d’esports de l’Ajuntament va lliurar els reconeixements a l’Esport de Camarles i Lligallos 2021 durant la gala que va tenir lloc al Casal Camarlenc el dilluns 6 de desembre de 2021. Els guardons reconeixen anualment esportistes, persones i entitats que hagin destacat durant la temporada esportiva. L’acte va estar presidit per l’alcalde i regidor d’esports, Ramon Brull, i altres regidors del consistori, representants d’entitats esportives, esportistes, familiars i el públic que va voler assistir.

Seguidament, la relació de guardonats i amb la modalitat esportiva que practiquen cada esportista.

6

Ramon Brull | Regidoria Esports

Ferran Navarro Estorach - Boccia Cristian Marro Bellot - Carreres Obstacles OCB Patufets C.F. Camarles - Fútbol Aleví “A” FF Terres de l’Ebre - Fútbol Cadet “A” FF Terres de l’Ebre - Fútbol Juvenil “A” FF Terres de l’Ebre - Fútbol Cadet Juvenil Femení FF Terres de l’Ebre - Fútbol Arantxa Salvadó Verges - Ciclisme Paula Aliau Martí - Twirling Maria Campanals Buera - Twirling Roger Espuny Esteve - Twirling Penya Barcelonista dels Lligallos GP Motor - Futbol Sala Lara Llambrich Ferré - Running Alba Pujol Cid - Patinatge Roger Franch Monteverde - Karate David Nicolas Malureanu - Karate Joel Mauri Salaet - Karate Pau Miguel Brunet - Karate Dennis Dobre Guasp - Karate Joan Espuny Bertomeu - Karate Societat de Caçadors “La Boquera” - Reconeixement 75 anys

LA MARATÓ DE TV3

U

Montserrat Bonet | Regidoria Cultura

n total de 612,10 euros van ser recaptar en les diferents activitats que es van organitzar per part de l’Ajuntament, l’IES Camarles i la Llar d’infants municipal per a la Marató de TV3 d’aquest any, que estava dedicat a les malalties mentals.

L’IES Camarles va organitzar una xocolatada solidària. La Llar d’infants lo Racó del Petit, amb la col·laboració de les famílies, van recaptar un total de 60 euros amb els detalls que havien fet les nenes i nens de la Llar amb l’ajuda de les seves professores.

Des de l’Ajuntament, es van organitzar dos activitats diferents, per recaptar diners per aquesta causa tan important, com és la Marató de TV3. La primera va ser les activitats que es van dur a terme al pavelló per a les nenes i nens amb la col·laboració de la Penya Taurina que van fer el bou en carretó i dels quintos amb la seva xocolatada solidaria per als assistents, entre altres activitats. La segona va ser la caminada solidària que va tenir lloc el dissabte 18 de desembre, en la que van col·laborar, lo Mercadet, Germans Marín, Bar Musical Soterrani, Cafès & Pizza, Casal dels Lligallos i l’associació de veïns Sant Joan Baptista.

7

ELS ALCALDES DEL DELTA RECLAMEN AL PARLAMENT DE CATALUNYA ACTUACIONS URGENTS PER PRESERVAR Ramon Brull | Alcaldia L’ESPAI

L

’alcalde Ramon Brull juntament amb els 7 alcaldes dels municipis del Delta de l’Ebre van assistir al Parlament de Catalunya per reclamar un consens entre les diferents administracions i la materialització urgent d’inversions per preservar la integritat de

Ctra. De la Granadella, s/n 43894 Camarles Tel. 654 606 966

l’espai davant l’amenaça que pugui acabar submergit en bona part sota el mar en poques dècades. Ho han fet durant les compareixences de la segona sessió de la Comissió d’Estudi sobre la Protecció del Delta, on han exposat els problemes del territori i s’han alineat amb les

cialatorra@gmail.com | www.camarles.cat

8

propostes tècniques de la Taula de Consens. Els alcaldes han demanat als representants dels grups parlamentaris que intercedeixin davant del govern espanyol perquè modifiqui el Pla de Protecció del Delta de l’Ebre incorporant les demandes del territori i actuï de forma imminent.

E

EL PATGE I ELS REIS MAGS Montserrat Bonet | Regidoria Cultura

l 2 de gener ens va visitar el patge per poder recollir les cartes de les nenes i nens del nostre municipi. Va recórrer els carrers tant de Camarles com dels

Lligallos amb un carro estirat per un cavall i anava parant per poder agafar les cartes. A més a més, als Lligallos va ser acompanyat pels batullenks.

Posteriorment, el 5 de gener van arribar a la nostra població sas Majestats, els Reis Mags d’Orient (Melcior, Gaspar i Baltasar), per portar tots els regals demanats pels més petits de la casa. Però, abans, es va passejar amb una carreta per tota la població, essent acompanyats a Camarles pels

Superherois i als Lligallos pels batullenks, per poder saludar a les nenes i nens i, també, perquè se’ls hi entregués la clau del poble per poder deixar els regals a totes les cases. També van voler passar per l’església Sant Joan Baptista dels Lligallos i l’església Sant Jaume

Apòstol de Camarles per adorar el nen Jesús.

Agrair de part dels reis mags el bon comportament dels nens amb aquests moments tant confusos que s’estan vivint en la pandèmia i el bé que van respectar les normes de seguretat.

9

RETRANSMISSIONS DEL PLE MUNICIPAL

DE L‘AJUNTAMENT DE CAMARLES

subscriu-te al nostre canal de

10

SITUACIÓ D’INCIVISME INJUSTIFICABLE I INSOSTENIBLE AL MUNICIPI

A

quests darrers anys, veïns i veïnes, brigada i regidors han estat lidiant amb la presència de diferents grups de persones que més enllà d’utilitzar i gaudir dels diferents espais públics amb respecte pel bé comú i la convivència harmoniosa, en fan un ús cada vegada més egocèntric i desvergonyidament incívic.

Aquest 2021 aquesta situació s’ha agreujat de forma exagerada i cada cop són més els racons i espais de Camarles i els Lligallos que sofreixen els actes vandàlics.

Evidentment, el fet de trobar-se i xalar de l’espai públic no és el problema. La situació de malestar és pel resultat i l’estat deplorable de brutícia i deixalles en què queden aquests espais dia rere dia. També resulta preocupant, incòmode i especialment molest, la destrossa i mal estat del mobiliari i l’entorn.

Són molt els cops que des de les regidories de serveis o de medi ambient s’ha recriminat aquestes actituds per influenciar en un canvi d’actitud, desgraciadament resulten infructuosos.

S’han anat publicant imatges d’aquestes situacions i d’altres demanant la col·laboració de tot el poble i explicant que l’espai públic ens pertany a tots per igual i com a tal per poder-lo gaudir amb plenitud, cal vetllar-lo com si es tractés d’una estança particular.

A mode informatiu, les despeses extraordinàries per fer front a la neteja de l’incivisme d’aquests dos últims anys ja passa dels 23.000 euros.

Miguel Olid, regidor de serveis “Som conscients que tots els joves i adolescents del municipi no es comporten igual. Aquesta minoria que sí, acumula mala educació

Miguel Olid | Regidoria Medi Ambient i Serveis

i poc respecte per les mínimes normes de convivència comuna.

No és una excusa acceptable que no hi hagi papereres cada 15 metres ni que tots els espais hagin d’estar senyalitzats amb el que es pot fer o no. I menys, que s’intenti justificar els seus actes amb el fet que encara no es disposi d’un local social públic pel jovent o el casal de joves està tancat. La reflexió seria, qui vol una persona així a casa?

Demanem a tots els veïns i veïnes i especialment als pares i mares amb fills/filles que intercedeixin de forma efectiva davant aquestes actituds i així puguin cessar aquesta situació d’incivisme i que els recursos destinats per reparacions i campanyes puguin destinar-se en accions més profitoses”.

11

FINALITZA LA INSTAL·LACIÓ DELS QUINZE FANALS SOLARS

F

Miguel Olid | Regidoria Serveis

inalitza la instal·lació dels quinze fanals solars fotovoltaics als disseminats dels Lligallos i Camarles.

Aquests fanals solars són autònoms i són ideals per a il·luminar espais on no arriba la xarxa elèctrica. Estan dotats amb mòduls led i són fonts energètiques

L

sostenibles i no contaminants atesa a la nul·la emissió de CO₂.

Els mòduls incorporen sensors de lluminositat, controlant els horaris d’encesa i apagada i quan el sensor detecta presència, el nivell d’il·luminació s’eleva al 100%.

La inversió ha estat de 18.000 €.

NETEJA DELS BARRANCS Miguel Olid | Regidoria Medi Ambient i Serveis

’Agència Catalana de l’Aigua ha finalitzat els treballs per recuperar la secció natural de desguàs de la llera dels trams finals dels barrancs de la Granadella i Lligallo del Roig.

El regidor de Medi Ambient Miguel Olid “Des de la regidoria de Medi Ambient hem gestionat amb l’Agència Catalana de l’Aigua i Forestal Catalana la neteja de la llera d’aquests principals barrancs del municipi. L’actuació ha consistit bàsicament en la desbrossada i retirada de la canya americana present als barrancs, donant així, una major capacitat de desguàs i evitar el risc de desbordament de l’aigua.”

Aquesta actuació ha tingut una inversió de 18.700 euros al barranc de la Granadella i 6.300 euros al barranc de Lligallo del Roig, on s’han plantat aproximadament uns 100 Oms i 25 Lledoners.

12

D

ACCIONS DE MILLORA DEL MUNICIPI

Miguel Olid | Regidoria Serveis

urant aquest primer trimestre s’han fet els treballs necessaris de manteniment per solucionar el mal estat i deteriorament en diferents camins rurals municipals. Les intervencions comporten una inversió total de 44.536,95 euros.

Dintre d’aquestes accions de millora s’han fer obres d’arranjament dels camins afectats per les intenses pluges del passat temporal del 23 de novembre de 2021. Aquesta actuació ha tingut un cost totals de 12.00 euros.

A més, s’ha efectuat el manteniment de la plaça Deltebre i l’accés a l’autobús a l’IES Camarles.

13

L

PROBLEMÀTICA AMB L’IMMOBLE OCUPAT PELS COLOMS Miguel Olid | Regidoria Medi Ambient i Serveis

’Ajuntament de Camarles ha posat tela a les finestres i portes de l’immoble situat al carrer Vint-i-tres, per evitar la nidificació dels coloms.

Ja era una problemàtica per als veïns i veïnes de l’immoble. El soroll, els animals morts per malaltia al carrer i els excrements provocaven problemes higiènics.

Els coloms poden transmetre determinades malalties als humans i una de les principals vies de transmissió és a través dels excrements. Habitualment són portadors de paràsits i ectoparàsits (cucs intestinals, xinxes dels nius, llagastes, puces i mosques dels coloms).

Després de la falta de cooperació per part del propietari de

14

l’immoble, perquè l’Ajuntament pugues actuar, s’han hagut de realitzar altres accions que han endarrerit la solució provisional de la problemàtica. Ens explica el regidor de Medi Ambient, Sr. Miguel Olid “Després de molt de temps amb aquest problema d’insalubritat per als veïns i veïnes, i contactar amb les administracions competents per solucionar el problema. Hem decidit actuar immediatament i obtenir el consentiment d’un copropietari per poder actuar i accedir a l’immoble”.

L’actuació executada per la brigada municipal, ha consistit a extreure tots els coloms de l’edifici i un cop buit, s’ha instal·lat tela a les

finestres i portes, per evitar que tornin a entrar.

L

TRACTAMENT PER AL CONTROL DE LA PROCESSIONÀRIA Miguel Olid | Regidoria Medi Ambient i Serveis

a regidoria de Medi Ambient ha posat en marxa la campanya contra la processionària del pi. La lluita contra aquest insecte es fa amb un tractament biològic preventiu que és innocu per a les persones i els animals. S’aplica a les fulles dels pins en el període en què les larves surten dels ous i comencen la fase d’engreix, alimentant-se d’aquestes fulles. Per tant, és ara l’època més adient.

El tractament biològic s’ha aplicat als pins ubicats a la zona d’esbarjo dels Pinet i al pati de l’escola Sant Àngel.

Es recomana, a més a més, als propietaris de jardins o terrenys

amb pins que realitzin el tractament ara per prevenir l’aparició de l’eruga, que es dona al febrer i al març.

QUATRE DETINGUTS PER UNA PLANTACIÓ DE MARIHUANA INTERIOR

És la plaga més important de les pinedes mediterrànies. L’eruga pot causar afeccions al·lèrgiques a les persones i als animals domèstics.

Delta.cat

Els Mossos d’Esquadra han desmantellat una plantació de marihuana interior amagada en una granja en desús a Camarles i han detingut quatre persones que se’n feien càrrec. Un d’ells havia formalitzat un contracte de lloguer la nau ramadera. Tenien en producció 1.350 plantes de marihuana.

Un operatiu dels Mossos, en col·laboració amb la Policia Local, va permetre localitzar la plantació gairebé per casualitat. La granja està situada al límit dels termes municipals de Camarles i l’Aldea.

El desmantellament i les detencions es van dur a terme dimecres a la nit. Els quatre arrestats han passat aquest matí a disposició del jutjat en funcions de guàrdia de Tortosa.

15

CAMARLES, ENTRE ELS MUNICIPIS QUE MÉS HAN INVERTIT EN CULTURA L’ANY 2021

Delta.cat

Segons les dades que ha fet pùbliques el portal de Transparència de la Generalitat de Catalunya, la tercera població de la comarca del Baix Ebre amb una inversió més alta en cultura ha estat Camarles, que amb 3.220 habitants censats, ha invertit un 8,36% del total del pressupost, un pressupost d’un total de 3.669.722,48 €.

Segons el portal web de Transparència de la Generalitat de Catalunya,en aquest informe s’inclouen les despeses de creació, conservació i funcionament dels edificis destinats a biblioteques, museus, arxius, cases de la cultura, activitats culturals, d’esplai i temps lliure com llars del jubilat o cases de la joventut; sales d’exposicions, palaus de congressos, parcs zoològics, bandes de música i agrupacions musicals, festes locals de caràcter popular, activitats recreatives en platges, actuacions amb vista a la conservació,

16

promoció i gestió del patrimoni històric-artístic i altres despeses recreatius i culturals ; comunicació, autorització, inspecció i san-

ció dels espectacles públics; així com les transferències a entitats o famílies que col·laborin en el foment d’aquestes activitats.

18

19

notícies ENTITATS

FEM CAMÍ

J

a anem finalitzant el primer trimestre i, per què no dir-ho, l’any 2021… i ens omple de goig compartir amb la comunitat dues iniciatives engegades en aquest nou curs, d’inici post-covid.

Com bé us vàrem avançar en el número anterior del BIM hem iniciat dues noves actuacions que ens permeten connectar amb l’entorn del centre i enriquir els aprenentatges d’aula a partir d’experiències reals i funcionals.

La primera que us volem presentar són les tardes d’internivells. Tot i que estem a l’espera que les mesures sanitàries ens permetin barrejar alumnes de diferents edats en un mateix espai i proposta, hem volgut engegar aquests espais d’aprenentatge de caire manipulatiu i vivencial.

L’infant pren protagonisme en les propostes plantejades per l’adult fomentant l’autonomia, el joc, l’aprendre a aprendre, la diversitat

20

de resolució, el pensament crític i el treball cooperatiu, entre altres.

Per altra banda, aquest trimestre hem realitzat diverses sortides a l’entorn amb l’objectiu d’aflorar

en l’alumnat l’estima pel nostre municipi, descobrir indrets del poble i crear sentiment de pertinença, més enllà de l’objectiu didàctic.

En primer lloc, la comunitat dels petits, els infants de P4 i P5, hem: • Fet Mindfulness a La Torra.

• Recollit elements naturals inerts als Pinets.

• Observat els arbres de la tardor de La Rambla inspirant-nos com artistes.

• Visitat els ànecs i els arrossars del nostre entorn.

En segon lloc, la comunitat dels mitjans hem participat en la iniciativa “Una Carta, un somriure” del govern de les Illes Canàries assistint a l’oficina de Correus.

Tanmateix, l’alumnat de tercer i quart hem fet difusió del primer conta contes d’aquest curs per part de la comissió de biblioteca de l’escola, penjant cartells divulgatius pels comerços i serveis de la localitat.

Finalment, la comunitat dels grans, l’alumnat de cinquè i sisè, dins de l’àrea d’educació física, hem dut a terme dues sortides, una caminada per l’entorn i anem a còrrer.

Us animem a visitar i seguir la pàgina web www.escolasantangel. cat, el Twitter @escolasantangel i/o el Telegram Escola Sant Àngel per tal de seguir el dia a dia del centre.

Equip humà Escola Sant Àngel

21

Dermocosmètica Formulació Magistral Control Tensió arterial Determinacions analítiques Consell Nutricional i Dietètic Test Intoleràncies Alimentàries

Gessó Rússca Delta S.L

22

L’ESCOLA CAP A LA NORMALITAT

S

i hem de mirar cap enrere i fer balanç, podem estar ben orgullosos del comportament dels infants i de tot allò que se’ls ha demanat en temps de pandèmia, estan sent cursos complicats per a ells, on la socialització és tan important i se’ls ha privat, des d’AFA hem intentat en tot moment que tinguessin una escola dins de tots els protocols el més acollidora, social i empàtica possible.

Des de l’escola amb el director del centre, es va demanar una subvenció al Pla català de l’esport i ens va ser atorgada, aquest mes de febrer ens va arribar el material i l’hem distribuït entre Educació física i el menjador escolar, perquè durant l’estona del migdia puguin fer altres activitats amb les monitores. El material que ens ha arribat són: pilotes de bàsquet, pilotes de goma per als més petits, pilotes de futbol, circuit sensorial, raquetes de tenis i de bàdminton, cordes i jocs de la petanca.

Esperem que s’ho passin d’allò més bé!

Des d’AFA creiem amb la voluntat de continuar endavant, estem

El setembre va ser d’incertesa, però a poc a poc AFA, escola i famílies vam poder anar convivint amb respecte.

A l’octubre es van iniciar les activitats extraescolars, perquè les famílies poguessin tenir un espai o els fills s’ho passin bé i al mateix temps adquirir aprenentatges.

El mes de desembre amb la col·laboració del Càtering Plat a Taula, vam realitzar una xocolatada per a tots els nens i nenes.

Al final de gener vam rebre la subvenció que atorga cada any l’ajuntament a les entitats, en aquest cas a l’AFA és de 600€, que ho destinarem al pati de l’escola.

segures i segurs, que no sempre encertem les decisions, però sabem que el que fem ho fem en benefici de tot l’alumnat de l’escola.

Agraïm tota la col·laboració i

accepten tota mena de crítiques constructives per poder millorar la nostra feina i la vostra, i ja ho sabeu qualsevol dubte estem per poder resoldre’l si s’escau.

També heu de saber que hem dotat de dues pissarres grans per al porxo de l’edifici de primària i que dona un espai de joc diferent de l’estona de l’esbarjo. Tots els aprenentatges són significatius i importants.

23

EL GRUP VERD L’OMEDA A LES ESCOLES

E

l grup Verd Omeda, el mes de gener, es va reunir amb l’equip directiu i docent de l’escola Sant Àngel de Camarles.

Per tal d’implicar als més petits i joves amb la creació d’un Hotel d’insectes.

Es van iniciar les xerrades a les aules en 11 de gener, les xerrades estaven complementades amb

24

activitat, adaptades a cada cicle.

Des de les alumnes de 6è fins als de P3,han tingut la seva tasca.

Vam fer una recollida de material per la construcció de l’hotel d’insectes amb la col·laboració de les mares, pares i professorat.

El 24 de gener, vam posar en marxa el muntatge de l’Hotel d’insectes, amb l’ajuda de les alumnes el 28

de gener vam finalitzar l’Hotel d’Insectes a l’escola Sant Àngel Camarles.

D’altra banda, es van reunir amb l’equip directiu de l’escola dels Lligallos, per començar les xerrades amb activitats i la construcció d’un nou Hotel d’insectes.

Grup Verd l’Omeda

ACTES TAURINS A LA SEGREGACIÓ 2021

E

l dia 5 de desembre de 2021, coincidint amb el primer dia de les festes de la segregació, Camarles va estar el protagonista de l’àmbit taurí a Catalunya, acollint durant dos dies els últims actes amb bous de la temporada d’aquest any.

Al nostre poble es va realitzar pel matí l’únic bou capllaçat d’aquest 2021, degut a la pandèmia, aquest va ser de la ramaderia Germans Príncep, i al que van assistir aproximadament unes 400 persones i, per tant, es va poder tornar a

veure un bou pels carrers, fet que ens va fer retornar a la normalitat que tots desitgem. Abans de donar l’inici a l’acte es va llegir un manifest a càrrec de l’Agrupació de les penyes i comissions taurines de les terres de l’Ebre.

Entre altres actes hi va haver bous a la plaça i bou embolat. Tots ells amb la col·laboració de la penya taurina Mai Acabem i la penya taurina Balcó del Delta.

I per a rematar-ho el 6 de desembre, la penya taurina Balcó del Delta van col·laborar per una

bona causa, amb els bous en carretó per a les nenes i nens que van assistir a les diferents activitats que es van muntar per recaptar diners per a la marató de TV3 per a les malalties mentals.

Penya Taurina Balcó del Delta i Mai Acabem

25

L’ALEVÍ DEL CF CAMARLES i ADRIÀ FERRÉ PREMIATS A LA V GALA SOLIDÀRIA DE L’FCF

L

a Fundació Catalana de Futbol ha celebrat la cinquena edició dels Premis Solidaris, els quals reconeixen els valors del futbol i el futbol sala català. Enguany, l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, a Barcelona, ha tornat a ser l’escenari on s’ha celebrat la gala, en un acte que ha tingut la solidaritat de clubs, futbolistes i persones vinculades al món del futbol català com a gran protagonista. A aquest emotiu acte han acudit presidents,

26

entrenadors, jugadors i àrbitres d’arreu del territori català.

Entre els premiats cal destacar el Premi a l’Ètica Esportiva i el Joc Net que ha estat per a l’equip Aleví ‘A’ CF Camarles: tots amb l’Adrià.

L’Adrià Ferré pateix Distròfia Muscular Congènita i, avui dia, no té cura. Els seus companys li han fet costat en tot moment. Deixant a banda els resultats, prefereixen tenir a l’Adrià a l’equip i col·laborar perquè faci realitat el seu somni,

que és seguir gaudint del futbol, el seu esport preferit. El jurat ha destacat que “se’ls hi atorga aquesta candidatura pel mèrit i el gran valor humà que fa l’Aleví ‘A’ del CF Camarles amb l’Adrià, demostrant que el futbol és més que sortir a competir i obtenir uns resultats: són els valors com l’amistat, la companyia, el respecte i l’estima cap a ell”.

Fundació Noelia i CF Camarles

Fundació Noelia aporta un total de 190.148€ a la Investigació de la Distròfia Muscular per dèficit de col·lagen VI

L

a Distròfia Muscular Congènita per dèficit de col·lagen VI, és una malaltia de les anomenades minoritàries.

Una malaltia, de baixa prevalença, de base genètica, degenerativa a nivell muscular i que s’apodera de la força de tots els músculs.

Es caracteritza per una debilitat muscular generalitzada des del naixement, impedint als nens poder còrrer i saltar, arribant a robar-los, no tan sols la capacitat de caminar, sinó també la de respirar, d’empassar...fins el punt de necessitar ajuda artificial per fer-ho.

Una malaltia sense pràcticament recursos per la recerca i sense tractament ni cura a dia d’avui. En definitiva, ¡una malaltia que els hi pren la força i poc a poc la vida!

Aquesta era fa 6 anys, la carta de presentació que rebien les famílies una vegada era diagnosticada aquesta malaltia a un dels seus fills o quan un adult, després d’anys de buscar un diagnòstic, per fi li posen un nom a la seva malaltia. Un missatge desolador sense cap mena d’esperança.

Doncs bé, aquest missatge, gràcies als avenços científics en relació a les teràpies gèniques i a la implicació de Fundació Noelia, ha canviat. La malaltia segueix sent la mateixa, però hem pogut fer possible la iniciació de diferents projectes d’investigació, amb aproximacions terapèutiques diferents, i que estan tenint molt bons resultats, tant aquí, a Catalunya, amb l’equip d’investigació de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, com als EEUU, amb l’equip de recerca del NIND’S (National Institute of Neurological Disease and Stroke).

Per tots els afectats i les seves famílies, ens obre una porta a l’esperança, ens ajuda a continuar lluitant i a no decaure en aquest camí.

Aquest últim any no ha sigut fàcil per la pandèmia, però malgrat tot no hem defallit, com tampoc ho ha fet la solidaritat de la gent, i gràcies a això el passat 2021 vam poder aportar 190.148€ a la recerca, assegurant d’aquesta manera la continuïtat de tots els projectes que tenim en marxa i podent seguir donant suport, informació i orientació a les més de 90 famílies d’arreu del món que s’han posat en contacte amb la nostra entitat i que ara formen part d’aquesta comunitat.

La lluita per assolir el nostre objectiu és clar: trobar la cura de la DMC per dèficit de col·lagen

VI i donar suport a tots els afectats i a les seves famílies.

Aquest 2022 tenim una única cosa en ment, continuar lluitant i treballant per a que tots els projectes continuen endavant i obtenir bons resultats i avançar cap a un futur més esperançador encara, estem segurs que entre tots ho aconseguirem.

JUNTS ÉS POSSIBLE! Un any més no podem deixar passar l’oportunitat de donar les gràcies a tots aquells que directa o indirectament col·laboren amb Fundació Noelia. www.fundacionnoelia.org www.facebook.com/fundacionnoelia

hola@fundacionnoelia.org www.instagram.com/ fundacionnoelia/

Fundació Noelia

27

L’ORATORIA DE CAMARLES

E

n més d’una ocasió m’he trobat una mare i el seu fillet davant de l’església escoltant el toc de campanes i senyalant amb el dit cap a dalt.

Per als menuts, que posen molta atenció, els resulta un so singular i que els desperta la curiositat. Els grans sabem que les campanes marquen les hores i els oficis religiosos de la Parròquia.

Una cosa que no marquen les campanes però que es fa baix del campanar del poble és la catequesi als xiquets i xiquetes que es

28

preparen per rebre a Jesús en la Comunió. Des de fa uns quants anys, parlo d’abans de la pandèmia, les catequistes van començar una nova experiència, l’oratori.

Col·locats de manera circular al voltant d’una catifa s’invita als petits a fer un moment de pregària, a parlar amb Déu. En un ambient tranquil i relaxat les catequistes ensenyen com n’és de fàcil obrir el cor a Jesús. Al principi, quan algú pregunta encuriosit: Com ens parla Jesús? la catequista obre la Bíblia i els llegeix un text que els xiquets s’encarreguen d’explicar

entre tots. Però el moment més bonic de l’oratori és quan obren el cor i es llancen a fer peticions, sobretot, d’intercessió. No us podeu imaginar el que li demanen!

A l’acabar l’oratori tots surten més tranquils, animats i contents. És una gràcia molt gran que Déu els ha fet. A partir d’ara, quan passeu per davant del campanar, recordeu que baix mateix hi ha uns xiquets i xiquetes que parlen amb Jesús en l’oratori.

Mn. Eduard

CÀRITAS

L’EQUIP DE CÀRITAS PARROQUIAL CAMARLES

C

om molt bé ja sabeu, Càritas és l’organisme oficial de l’Església per fer realitat en què Jesús feia; ajudar a tota persona que té necessitat.

En altres paraules, Càritas té per objectiu la realització de l’acció caritativa i social de l’Església en la Diòcesi, així com promoure, coordinar i instrumentar la

comunicació cristiana de béns en totes les seves formes i ajudar a la promoció humana i al desenvolupament integral de totes les persones.

A Camarles, Càritas també està molt present. La formem una sèrie de persones com són les voluntàries, els subscriptors, les persones que col·laboren

puntualment i de manera desinteressada i principalment, els nostres usuaris que són els receptors d’aquesta ajuda.

La caritat envers els altres (els usuaris) és el fonament de la nostra identitat i servei. L’any 2021 hem ajudat a 58 famílies, que inclou a 38 nens/nenes menors de 12 anys.

INFORME CARITAS PARROQUIAL DE CAMARLES 2021 FONTS D’INGRESSOS 2021:

DESPESES 2021:

En Menjar.......................................................... 2924,12

DONATIUS: Donatius en efectiu. . . . . . . . . . . . . . . . . . 1226,00 Donatius domiciliats . . . . . . . . . . . . . . . . . . 450,00 Donatius Ofrena. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110,00 Donatiu Ajuntament de Camarles . . . . . . . 1000,00

En Lloguer, aigua i butà..................................2479,35

En material Escolar.............................................644,72

TOTAL DESPESES.......................................6048,19

SUBVENCIONS: Diputació de Tarragona. . . . . . . . . . . . . . . 1214,00 Càrites Diocesana Tortosa. . . . . . . . . . . . . 1507,00

TOTAL INGRESSOS...................................5507,00

Entre els Serveis que prestem cal destacar: l’entrega d’aliments, entrega de roba bimensual, bolquers, mobiliari a demanda prèvia, ajudem a superar despeses bàsiques de les famílies

amb recursos molt limitats, i

participem

en

una

sèrie

d’Activitats com són: Entrega

de joguines i bombons a Reis,

entrega de material escolar per

a alumnes amb greus dificultats, etc.

Des de Càritas Camarles us animem que en formeu part.

Qualsevol ajuda sempre és ben rebuda.

29

30

Lo Mercadet LA FRUITA DE TEMPORADA I DE LA NOSTRA TERRA

- cèdula d’habitabilitat - certificat d’eficiència energètica - inspecció tècnica de l’edifici (ITE) - certificats d’antiguitat - projectes de reforma

- projectes de rehabilitació - direccions d’obra - amidaments i memóries tècniques - llicències i projectes d’activitat - valoracions immobiliaries

Contacta’ns per a més informació i pressupost sense compromís!

644 076 945 • info@cpmserveistecnics.com • cpmserveistecnics.com

32

notícies COL·LABORADORS

A L’AMIC

AGUSTÍ FORTUÑO CHALÉ

A

l’amic Agustí Fortuño Chalé, en un dels moments que fotografiava pintant a la Granadella el 18 d’Abril de l’any 1995. Va ser, en la seva època, un pintor destacat que plasmava en els seus quadres la visa i el paisatge del Delta, cada racó del seu poble, els Lligallos i Camarles. Cada retrat, amb breus pinzellades, ens trasllada a conèixer millor tot un passat i valorar el delicat treball de les seves mans.

Entre una família d’humils pagesos, al Lligallo del Roig, va néixer Fortuño, un home senzill i a la vegada, sensible. Va destacar a l’escola de Josep Morell a Camarles ( pàg. 42 volum 1) a la qual es desplaçava a peu.

Els seus pares, l’any 17 portaven una taberna o posada, citada a la pàgina 50 del volum primer, on ensenyaven, ben satisfets, a familiars i amics la gràcia que tenia el seu fill amb el dibuix. Una nit freda d’hivern, aparegué un home bastant conversador i amb accent andalús que deia ser curandero i en veure els treballs del noi li va dir: “Mañana le busco un profesor”. A la família li va semblar una broma.

Més tard va atendre les dolències d’una vídua de Tortosa amb la qual es va casar. Aquesta senyora tenia alguns interessos econòmics i sembla que es va comprar un cotxe que va anar a buscar a Barcelona. Tornant a Tortosa, enmig d’una tempesta i a l’altura de Sol de Vila, en un tram de carretera, es refugiava en una cova una parella que els cridaven que s’aturessin. El xofer va aturar el cotxe i els va preguntar si anaven a Tortosa. Els podien deixar al Bar Mundial, molt popular en aquells anys. El senyor era Agustí Bages, pintor tortosí, que acabaria “afincat” a casa de la família Fortuño a Camarles per la Guerra Civil. Entre germans, desgraciadament, va caure afusellat a prop de la vila l’any 38, quan ja era sogre d’Agustí Fortuño.

Baiges va ser la persona que el curandero intermediari havia promès a la família per ser professor de Fortuño. Un matí negociaven el preu de les lliçons.

Ell els demanava set duros al mes, però la família no ho podia pagar... eren temps difícils. L’home va entendre la situació i després de veure els treballs del jove, va decidir quedar-se a canvi de ser pagat amb els productes de l’hort. Així es va instal·lar a casa d’una tia de Tortosa. Fortuño anava cada dia

a casa del mestre Baiges, però la malaurada guerra i les necessitats de la família, van fer que deixés els estudis. Tot i això, la seva afició va anar creixent i va exposar més tard al Cercle Artístic de Tortosa i al Centre de Comerç de la mateixa ciutat. A casa de l’Agustí Baiges va conèixer l’escultor Soriano Montagut que era professor de l’acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, el qual el va orientar. Li va dir que havia de fer per cursar els estudis a l’acadèmia on ell treballava. L’any 1964 va acabar la carrera i va seguir l’estil paisatgístic del delta, del seu poble i dels voltants. Va participar en alguna exposició col·lectiva i va guanyar el primer premi de la Biennal d’Amposta i el segon premi d’un concurs de pintura a Reus. També va concursar a Barcelona en dibuix internacional i va continuar fent exposicions habitualment al Centre de Comerç de Tortosa i Amposta. Mentrestant, va ser alcalde pedani dels Lligallos i Camarles de l’any 1962 al 1973, i als 92 anys, el dia 8 de Gener de 2006 ens va deixar.

Ens va deixar una gran mostra del seu treball i en moltes converses mantingudes entre els dos, a casa seva o fent algun passeig, em va deixar molts records. Espero així que en un futur museu puguem contemplar per sempre la sensibilitat del seu art. ___________________________ Es recull testimoni de l’entrevista efectuada a l’amic Agustí Fortuño Chalé els dies 22 i 23 de desembre de l’any 1994 a l’edat de 78 anys.

Josep Maria Mola

33

LA PAUMERA DEL MAS

L

a primera vegada que la meva mare va notar la meva presència, el primer moviment o senyal dintre seu, va ser un dia de juny sota la paumera del mas. El recorda perfectament i admirada per aquella sensació mai abans viscuda, li va dir a la meva iaia: Crec que l’he notat!

Palmera (jo sempre he dit la Paumera i per això la nomenaré així), és un terme llatí que ve del substantiu “palma” i del sufix “era”.

La paumera es considera l’arbre de la vida en moltes cultures d’Orient Mitjà. La paumera datilera representa l’hospitalitat en els països àrabs. La seva fulla és símbol de victòria, com el llorer, i per aquest motiu es va usar per rebre Jesús el Diumenge de Rams, tradició que perviu en la palma i el palmó que porten els nens i nenes en aquesta data.

D’origen incert, ja estava present en l’època del pare del meu besavi Ernesto Brunet Muria, fins i tot abans possiblement. En aquests inicis la paumera estava acompanyada d’una femella que feia dàtils, però a qui la sort no la va acompanyar amb una vida tan longeva i a partir de la guerra del 36-39 va deixar sola la protagonista de la nostra història.

Pletòrica en els seus orígens i malgrat estar per sota del nivell dels masos d’aquella època, enclotada baix a l’hort, la seva imatge es feia present des de ben lluny. Però la paumera, més enllà dels més de vint metres que la superaven, ha estat, és, un SÍMBOL D’IDENTITAT.

34

Vides de masos, de collites d’olives d’hivern i segues d’arròs de finals d’estiu, de porrons de vi a la taula, de diumenges de poca festa i jornades llargues de camp.

Còmplice del dia a dia de generacions que jo recordo per les primeres pelades de genolls baixant la costa del mas amb la primera bici; de dies calorosos d’embotellar pots de tomata envoltats de mosques com a part imprescindible del ritual; d’arribades de migdia de l’Arenal amb “els de Barcelona” i manguerades d’aigua per treure’n el soldor; matades de pollastres i muts criats a casa per al consum propi; de nits d’estiu a la fresca carregant-nos amb la millor de les punteries els llangandaixos de les parets... i la “iaia velleta” que pujava de l’hort carregada de verdura... i tot, absolutament tot, passava sota la seva impertorbable mirada des dels més de vint metres que la representaven.

Era aquesta alçada la que feia que des del terrat de la casa del carrer División Azul la meva mare se sentís propera als seus orígens, connectada a les seves arrels fins que el pas del temps generava que la fisonomia de Camarles de masos i plantes baixes donés pas a cases de dos pisos, cases que feien que les pujades al terrat de la meva mare quedessin envaïdes de certa nostàlgia en no veure la seva paumera.

Era potser l’avís d’allò que vindria, que no trigaria... Aquella imatge pletòrica i única començava a quedar difuminada entre edificis del seu voltant; el que havia estat una granja de pollastres oferia ara unes primeres vistes del Delta amb pisos de format reduït, però que no deixaven de ser una oferta temptadora...

Va arribar la plaga del picut.

Dignament, ha anat perdent les paumes, quedant-se només amb l’esvelt tronc que durant generacions l’ha subjectada.

Aquest tronc, el que durant dècades ha resistit ventades imparables durant dies, està resistint-se a aquest tram final. El dia 6 de desembre deixava més de tres metres d’alçada.

(entre Era el desembre… i ens ha acompanyat)

Era el desembre, el mateix mes que en altres anys ens deixaven també vides del mas d’Ernesto com ma iaia Cinta o mon tio Manel, complicitat amb generacions passades amb qui sens dubte es vol retrobar, com buscant aquell lloc on se senti de nou protagonista, amb els avantpassats que la varen fer sentir estimada, com a part de la família.

I sense voler-ho veurem, algun dia, que ja no hi és... I no hi serà físicament, però continuarà estant al record dels qui la vam poder compartir veient-la des de la rampa en arribar a Camarles, o pujant des del Delta.

I la farem còmplice de les nostres històries i li agrairem haver estat aquell testimoni pacient que durant generacions ens ha acompanyat.

GRÀCIES PER HAVER FORMAT PART DE LA NOSTRA IDENTITAT. Marisa Clua Gaya

MI PUNTO DE VISTA

S

oy nacido, vivo y he vivido toda mi vida en el Delta del Ebro y, me limitaré a hablar solo de las tierras del Ebro. Son muchos los pueblos de estas tierras, a mi entender demasiados, los que sus dirigentes y simpatizantes, se sienten muy satisfechos por haber cambiado el nombre de algunas calles o plazas públicas de su municipio, incluso obras públicas realizadas estos cuatro años últimos, que también llevan el nombre de 1º de Octubre.

Como siempre y a mi entender, considero que, esto conlleva unos gastos económicos a las arcas del municipio y no hay que olvidar que, municipio somos todos los que vivimos en él y contribuimos en su mantenimiento, incluyendo alcaldes y concejales. Si hubo ciudadanos que, el 1 de Octubre, fueron a votar, ya sabían que no era legal. Si hubo ciudadanos que, por depositar su voto en las urnas se enfrentó con la policía, fuese la que fuese, recibió algún empujón o golpe de esta policía, fuese la que fuese. Considero que, no deben maldecir ni de la policía ni del Estado Central. Las quejas deben dirigirlas a quien les

engañó, puesto que estos políticos ya sabían que todo este follón que se montaron era ilegal y, que lo que persiguen, no se puede conseguir de forma unilateral, a no ser que se busque un derramamiento de sangre.

Por lo tanto, yo sugiero que, en vez de llamarse 1º de Octubre, para satisfacción de todos, se llamase 11 de Septiembre “La Diada” y, considero que sería mejor que todos estos remedios de poca durada. En cuanto al 1 de Octubre, si tan buenos recuerdos tienen, se lo pueden poner por nombre a las sedes de sus partidos políticos, de esta manera, nos aliviarían la vista al pasear por nuestras calles y plazas, a cuantos discrepamos de sus idas.

Les quiero hacer memoria a los que les molesta cualquier símbolo Franquista, lo digo, porque todo lo que no les gusta lo asocian al Franquismo. Pues bien, durante casi cuarenta años, el día primero de Octubre, se celebró el Día del Caudillo. No nos quieran imponer otra Dictadura para satisfacción de algunos.

Simón

LA FESTA MAJOR Durant la festa major de la meva ciutat,

a mi, m’hagués agradat fer bous de carretó,

doncs és una bona solució, de conservar la tradició, de la festa dels bous

a les festes del patró, de la meva localitat

també, es podrien fer

els diumenges i festius.

Doncs aniria molt bé,

serien molt atractius i i vindria molta gent.

Ho dic perquè és evident doncs diners,

t’estalvies

en llogar ramaderies.

molts

Tots els anys i tots els dies cada setmana i cada mes, que et donen alegries.

Jordi Casanova

35

36

43 ANIVERSARI DE LA

Segregació de Camarles “23018 Tortosa Tarragona 13283 45/41 11 15 GOBERNADOR CIVIL A sr. Presidente Junta Segregación + (CORREO CAMARLES)”.

“Me comunican que el Consejo de Ministros pasado pasado dia 7 aprobó el Expediente de Segregación de Camarles punto les tendré informados del proceso administrativo punto enhorabuena punto atentos saludos FRANCISCO ROBERT GRAUPERA GOBERNADOR CIVIL. (Hay un sello que dice TELECOMUNICACION - TORTOSA 11 DIC. 78.” (aquesta és la transcripció literal del Telegrama rebut del Govern Civil de Tarragona).

A

vui dia 7 de desembre de 2021, fa 43 anys que es celebra la concessió de la Segregació de Camarles… He rebut una invitació per assistir als actes Oficials per primera vegada -JA TOCAVA-.

Com a Secretari de la Junta de Segregació i portaveu, primer que res, voldria fer evocació a tots els membres que ja no hi son, sobretot, destacar el sr.

Eleuterio Pons que, juntament amb un servidor, vam ser el motor de portar a cap la nostra reivindicació - Sortir de Tortosa.

El portar a cap l’expedient de la Segregació no va ser, ni molt menys, una tasca fàcil.

Moltes hores de treball, viatges a Tarragona, Tortosa i altres llocs.

Des d’aquí, voldria donar la nostra gratitud al Exm senyor Governador de Tarragona, en Francesc Robert Graupera, que al cel estigui. Vam rebre tota classe de facilitats i ajuts, tan oficials com extraoficials, rebuts durant tot el procés.

També, voldria destacar, la poc bona col-laboració del Sr.Alcalde de Tortosa, aleshores, com tots sabem, era l’entitat que controlava el territori i tots els àmbits comarcals. Recordo que més d’una vegada, el Sr.Alcalde de Tortosa, ens feia fora del despatx i amagar l’expedient al calaix de la seva taula, motiu de la meva queixa. Recordo una reunió amb el Governador de torn, el sr. Castejón, que no sortíem amb bona sensació,

molt al contrari, amb la por al cos.

Les despeses generades pels viatges a Tarragona, hores de treball, dies necessaris, sous, etc. Moltes passaven com a vacances d’empresa, el qui no era autònom.

Caldria veure les actes del nou Ajuntament de Camarles, despeses presentades per la Junta de Segregació i Comissió de Govern, fins a les eleccions municipals. Com a primer secretari que vaig ser, puc donar fe que les despeses van ser zero.

Bé, després de 43 anys, he escrit un esbós del que vàrem sofrir per poder arribar a la nostra aspiració i, avui, celebrem.

Agustí Casanova

37

CLARA I L’ESTORNELL CAP D’ESTOL

M

arc i Pau, que eren cosins, li preguntaven a Clara, que era germana de Marc i, naturalment, cosina de Pau, que és lo que li va passar quan tenia set anys, una mica més gran de com era ara Pau i una mica més jove de com ara era Marc.

--Què voleu l’estornell?

saber,

lo

de

--Sí, sí conta- van respondre els dos, entusiasmats.

--Però si ja us ho he explicat mil vegades -va dir Clara, exagerant, tot i que tenia moltes ganes de tornar a explicar aquella experiència tan bonica i tan interessant.

--Molt bé, ho contaré, però no teniu que fer com sempre feu d’interrompre’m en preguntes anticipades al que he de contar.

--Vale -van respondre els dos alhora.

--Com ja sabeu, jo acompanyava la iaia Carme i el iaio Agustí a la granja els dissabtes que no tenia estudi, i em quedava jugant al magatzem mentre ells arreglaven los animals. De cop, va entrar un estornell per una finestra que estava oberta. Vaig tancar ràpidament la finestra per a què no n’entressen més i vaig continuar jugant mentre esperava que surtiguessen los iaios. Jo ja ni me’n recordava, de 38

l’estornell, perquè s’havia posat damunt d’un depòsit i no feia cap soroll. De cop vaig sentir: --Escolta xiqueta.

--Qui parla? -vaig respondre, sense vore ningú.

--Aquí dalt, mira, soc l’estornell.

--Com pot ser? Los estornells no parlen.

--Tens raó, la majoria no saben parlar, però els que som los caps de l’estol i som molt vells, com ara jo, sí que en sabem, de parlar.

--I què vols?

--Voldria que obriguesses la finestra per on he entrat.

--I per què ho tindria que fer?

--Perquè ja t’he dit que soc lo cap de l’estol, i si no em deixes sortir, tots los estornells que dirigeixo no sabran trobar el camí per a la migració i es perdran.

--Pos millor -vaig dir-li molt enfadada. Així no anireu a l’hort nostre a menjar-vos los enciams ni a la muntanya a menjar-vos les olives.

--I si jo t’expliqués com tens que fer-ho per a què els estornells no vagin mai a fer mal a les vostres collites?

--Vale, explica’t.

--M’has de prometre que, si t’ho explico, me deixaràs sortir.

--T’ho prometo.

--Mira, a l’hort has de clavar una canya en una magrana dalt, com si fos un cap. I a la muntanya una canya, també, però en comptes d’una magrana hi has de posar una figa de pala.

Però sobretot para molt de compte de no punxar-te.

--I quant de temps ha d’estar posat, això?

--Només hasta que la magrana i la figa de pala se fassen malbé.

En este temps los estornells ho voran, i com que tenim tanta memòria, pos ja sempre sabrem que allí no s’ha d’anar.

A l’arribar a n’este punt de la història, los dos cosins, Marc i Pau, van dir el que deien sempre: --Jo no me’n hagués fiat.

--Ep!! Com hem quedat? Si em torneu a interrompre no vos ho acabaré de contar.

--No, no, conta, conta!

I Clara va continuar:

--Quan l’estornell va vore que li obria la finestra, abans de marxar me va preguntar que com me deien, i jo li vaig dir.

Me va dir que els estornells de nom no en tenien i que cadascun tenia un xiulit particular, però que si ell tingués un nom com les persones, seria “Cap

que no tan sols los estornells, sinó que molts d’altres animals també saben parlar.

--I que em duràs?

Marc i Pau se’n van anar en les bicicletes, mentre Clara es va quedar fent treballs de l’escola.

Era el mes de juny i es preparava per als exàmens. Com que ja feia calor, estava estudiant al carrer, a l’ombra de la parra. De cop, un estornell se va tirar damunt del llibre que estava llegint i, abans que l’ocell parlés, la Clara ja ho va tindre clar.

--I jo què he de fer, en una llavor?

--Clar que sí! He sentit la conversa en los teus parents...

No et creuen, no?

No cal dir que Clara aprofitava qualsevol idea per inventarse un conte... Sens dubte la imaginació li venia moltes vegades gràcies a la que son germà i son cosí també tenien.

d’Estol” perquè era el guia d’aquelles centenes d’estornells que en aquell moment l’estaven esperant damunt dels fils de la llum. I llavors va ser quan me va prometre el regal.

--Mira, com que has sigut bona xiqueta, quan torne dels meus viatges te duré un regal.

--Te duré una llavor de la flor de la llum de nit.

--Tens que sembrar-la en un cossiet, i deixar-la estar durant un any. Quan al cap d’un any brote, fica el cossiet a la finestra de la teua habitació i tindràs una llum que no et molestarà per a dormir, i no estaràs mai a la fosca.

--Cap d’Estol, ets tu!!

--I si ho has sentit, per què no venies abans i m’haguessen cregut?

--Perquè només tu i unes poques persones molt especials saben

--Però ara pensen que soc una mentidera.

--No Clara, lo que pensen és que ets una xiqueta molt especial.

Hi ha molts ocellets que parlen Només tenim que escoltar

Si escoltéssem lo que diuen Potser podríem volar

J. Agustí Martí Pons

Pau i Marc no es podien aguantar més:

--Mira Clara, esta història és molt bonica, però lo iaio diu que te la vas inventar i que els estornells no mos piquen l’enciam ni mos pleguen les olives de la muntanya per pura sort...

--Ah sí?!! I la llum del cossiet de la finestra, què? Què me’n dieu?

--Lo iaio diu que són cucs de llum dels que sempre hi ha hagut... Ah, i els estornells no parlen.

--I si no vos ho creeu, per què voleu que la conte tantes vegades, esta història?

--Perquè és una història bonica, llàstima que no sigue veritat...

39