BIM 84 Camarles

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL

CAMARLES I LLIGALLOS Núm. 84 · 2021

Tardor camarles.cat

1

ÍNDEX AJUNTAMENT

DE CAMARLES

EDITORIAL................................................................................................................................ 3 Edita Ajuntament de Camarles Dipòsit legal T-1637-01 President Ramon Brull Melich

NOTÍCIES DE L’AJUNTAMENT ..............................................................................................

ESTACIÓ D’AUTOCARAVANES ......................................................................................................................4-5 L’AJUNTAMENT SUBSTITUEIX LES LLUMINÀRIES DEL CAMP DE FUTBOL.............................................6 L’AJUNTAMENT INSTAL·LARÀ FANALS SOLARS DOTATS EN TECNOLOGIA LED ALS DISSEMINTAS .6 COMMEMORACIÓ DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA ....................................................................7

Direcció, redacció i coordinació Yolanda Guillem Clua

TORNEN LES ACTIVITATS A LA BIBLIOTECA GUILLEM DE SUNYER..........................................................7

Informació i fotografies Joel Mascarell Rey David Mauri

MILLORES A LES ESCOLES DE CAMARLES I LLIGALLOS ...........................................................................10

Disseny i impressió Impresiones Digitales del Baix Ebre Col·laboradors: Joan Marc Clofent Biblioteca Guillem de Sunyer Cinta Príncep Quesadas CFS Dertochip Claudia Tapalaga Agrupació Musical de Camarles Lliga contra el Càncer de Camarles i Lligallos Grup Verd, l’Omeda Constantin Dascàlu Quim Ferrando Escola Sant Àngel Cinta Roigé Escudero - Escola Lligallo del Gànguil Ferran Navarro Penya CIclista Sant Marc Mn. Eduard David Bo Jordi Casanova Marina Guillem Clua Francisco Rius Josep Antoni Navarro Cebria Marro

BALANÇ DE DOS ANYS A L’OPOSICIÓ .............................................................................................................8

PRESENTACIÓ DE LA PEL·LÍCULA “L’ESPILL” ..............................................................................................10 1ª REUNIÓ DE LA COMISSIÓ DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ...................................................................11 IIª REUNIÓ ANUAL D’ENTITATS.......................................................................................................................11 UN CAP DE SETMANA PER A LAJORNADA GASTRONÒMICA DE LA BALDANA D’ARRÒS ...............12 HISENDA PLA DE SANEIXAMENT FINANCER 2021-2026 ...........................................................................13 MODIFICACIONS A LES ORDENANCES FISCALS DEL MUNICIPI PER AL PROPER EXERCICI 2022 .14-16 ARANTXA SALVADOR........................................................................................................................................16 JUNTS PER CAMARLES I LLIGALLOS VOTA EN CONTRA DE LA PUJADA D’IMPOSTOS QUE IMPULSA EL GOVERN MUNICIPAL ...................................................................................................................................17 TALLER DE SALUT MENTAL I CÒMICS A LA BIBLIOTECA GUILLEM DE SUNYER ............................18-19

NOTÍCIES ENTITATS I COL·LABORADORS...........................................................................

L’ESTIMULACIÓ EN EDATS PRIMERENQUES .........................................................................................20-21 EQUIP DE FUTBOL SALA DERTOCHIP DE CAMARLES.................................................................................22 SEGUIM AMB EL 25é ANIVERSARI I ALTRES NOVETATS ..........................................................................23 CAMINADA SOLIDARIA LLIGA CONTRA EL CANCER .................................................................................24 L’EDUCACIÓ AMBIENTAL. LA CLAU PER UNA SOCIETAT MÉS RESPECTUOSA AMB EL MEDI...........25 NOUVINGUTS......................................................................................................................................................26 EL RACÓ DEL’ORNITÒLEG: LA TORTORAEUROPEA......................................................................................27 BENVINGUDES I BENVINGUTS A UN NOU CURS!!!....................................................................................28 FERRAN NAVARRO ENS PRESENTA LA BOCCIA .........................................................................................29

Participa: Tots els comerços i serveis que s’anuncien en aquest butlletí d’informació municipal de Camarles. www.camarles.cat

L’ALUMNAT DEL LLIGALLO REALITZARÀ UNA ESTADA A VALÈNCIA D’INMERSIÓ LINGÚÍSTICA EN ANGLÉS.................................................................................................................................29 58ena. Volta Ciclista a Tarragona ..............................................................................................................30-31 PARRÒQUIES CAMARLES I LLIGALLOS..........................................................................................................32 POESIA..................................................................................................................................................................33 A MON IAIO MASO “LO MATXET“ .................................................................................................................35 EL TIR OLÍMPIC: UN ESPORT DESCONEGUT ................................................................................................37 COSTUM I TRADICIONS LOCALS.....................................................................................................................38

BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL

CAMARLES I LLIGALLOS

UNA MIRADA AL PASSAT ................................................................................................................................39

EDITORIAL

E

ns disposem a dir adéu a l’estiu i donem la benvinguda a la tardor...començament de curs per als nostres xiquets/es... retrobament amb els companys de classe.., nous projectes i noves il·lusions per encarar el nou curs.

És temps de segar els nostres camps d’arròs. És temps d’olor de palla i de veure passar segadores per qualsevol camí i carretera del Delta.

Molts de nosaltres celebrem que aquesta calor ja vagi de baixa, i d’altres ben segur enyoren l’estiu que poc a poc se’n va. Un cop arribada la tardor s’acaben les vacances i tots ens anem posant al lloc.

Uns reincorporant-se al treball i d’altres a les tasques quotidianes del dia a dia.

Esperem que totes les associacions i entitats, puguin també anar agafant lo fill de la normalitat, i que ben aviat torni el dinamisme i la vida que totes elles aporten al nostre poble. Com sempre, agrair-los la seva col·laboració en aquest butlletí informatiu, on sempre tindran un lloc per dir la seva.

Entre tots anem escrivint la història del nostre poble per deixar-ho en herència per a les futures generacions.

En aquest butlletí informatiu també trobareu tota la informació municipal que pugui ser del vostre interès.

Estimats veïns i veïnes ens retrobem un cop més al proper BIM. Yolanda Guillem Clua Directora del BIM

3

notícies de l’Ajuntament

E

squerra Republicana de Camarles i Lligallos sempre hem apostat pel turisme. Creiem que és un dels sectors econòmics amb més potencial al nostre municipi entre altres. En aquest sentit, mai ha mancat al nostre programa electoral propostes per a potenciar-ho, i a hores d’ara, n’estem més convençuts que mai.

M’explico: Posaré per exemple, l’estació d’autocaravanes que hem materialitzat als sequers. En principi teníem clar que els sequers, eren uns espais en degradació que volem conservar amb la seva essència. Per a nosaltres és com un sentiment irrenunciable conservar-los, i al mateix temps que servís com exemple històric de on

4

ESTACIÓ D’AUTOCARAVANES acabava la recollida de l’arròs. El lloc on en una germanor que encara recordem els més grans juntament en lo sindicat, ens trobàvem per assecar el fruit de l’esforç de tota la primavera i l’estiu, “la collita”, que ens permetia sobreviure econòmicament un any més.

Escollir els sequers, ens permetia donar compliment a tots aquests principis que ens havíem fixat; els hi donàvem un nou ús, sense destruir-los. I així ha estat a pesar dels entrebancs i opinions contràries.

Fet està!

És evident que el turisme concretament en autocaravanes, està en auge al nostre país, i molt consolidat a l’entorn més proper, França, Itàlia, Països Baixos, etc..., on el

tenen com un fenomen que dona dinamització econòmica i de mobilitat humana, respectuosa i beneficiosa per a zones amb patrimoni natural i paisatgístic com la nostra.

Cada vegada hi han més aficionats.

No en tenim cap dubte. El seu potencial de desenvolupament és gran i imparable. I així ho veuen i entenen municipis del nostre entorn que també han apostat per aquest tipus d’instal·lacions, con Roquetes, Deltebre, l’Aldea, etc... Apostem tots plegats i en visió de futur per facilitar els espais adequats. I a més contribuïm a atendre una necessitat i una demanda creixent ajudant a facilitar que es compleixi amb la regulació existent, com per exemple, evitar que aquestes pernoctacions no es facin en llocs o

entorns naturals protegits.

sociació de comerç local que es fessin visibles posant-hi publicitat dels comerços i establiments. I ja han començat a posar-hi cartells publicitaris i fent visibles els seus serveis i productes.

La nostra estació dels sequers està dotada de gairebé tots els serveis que aquest tipus de turisme demana, com són, dotació d’aigua, wifi, buidatge d’aigües residuals, esbarjo, centre comercial proper, Ara tot això s’ha de regular en una tranquil·litat, paisatge, proximitat ordenança municipal, per a fixar a llocs com parcs naturals, etc.... una taxa d’ocupació i ús.

Totes aquestes avantatges les tenim, i el nostre grup ho sabíem i ho havíem d’aprofitar per a promocionar el municipi. I ho estem aconseguint. Així es demostra en l’acceptació per part dels usuaris que diàriament utilitzen les instal· lacions.

És evident què, si continua així, en farem una ampliació quan pertoqui.

Fins ara, de moment, tot ens anima a seguir en aquesta línia:

L’opinió que ens ha arribat per part dels usuaris és excel·lent. Tant és així que ja l’associació de caravanistes de Catalunya ens ha propoLa nostra idea es aprovar una ta- sat fer una trobada dels seus afilirifa de pernoctació diària, màxim ats, una estança que portarà molts dos nits prorrogables a tres. I que visitants al territori. una part d’aquesta taxa, sigui bescanviable per la compra de pro- En definitiva, ens estem fent visiductes o serveis als establiments bles en un sector, on tenim molt del municipi. de recorregut.

En definitiva, pretenem obtenir Seguim! dos objectius bàsics, un és la “proJosep Antoni Navarro | moció econòmica” i com no, tamRegidoria de Promoció Econòmica i Turisme bé la “promoció turística”. Bàsicament, la nostra visibilitat al món sencer mitjançant l’oferta turística, Enseguida vàrem proposar a l’as- que la tenim i en gran mesura.

També els comerços locals se’n veuen afavorits com hem pogut comprovar, i així ens ho han manifestat molts d’ells.

- cèdula d’habitabilitat - certificat d’eficiència energètica - inspecció tècnica de l’edifici (ITE) - certificats d’antiguitat - projectes de reforma

- projectes de rehabilitació - direccions d’obra - amidaments i memóries tècniques - llicències i projectes d’activitat - valoracions immobiliaries

Contacta’ns per a més informació i pressupost sense compromís!

644 076 945 • info@cpmserveistecnics.com • cpmserveistecnics.com

5

L’AJUNTAMENT SUBSTITUEIX LES LLUMINÀRIES DEL CAMP DE FUTBOL Miguel Olid | Regidoria de Medi Ambient Ramon Brull | Regidoria d’Esports

L

a regidoria de medi ambient de l’Ajuntament de Camarles continua millorant l’eficiència energètica del municipi amb la substitució de les lluminàries del camp de futbol municipal Pla de barra. Modernització que

ajudarà a baixar la despesa pública “Volem el millor per a la nostra de llum, amb el consegüent estalvi ciutadania i la preservació del medi municipal. ambient que és el que deixarem a les generacions futures”. Amb El camp de futbol Pla de Barra té aquestes inversions, els veïns i veïun ús intensiu durant l’any, amb nes de Camarles i Lligallos, dispoentrenaments de dilluns a diven- saran d’una localitat més verda i dres i partits cada cap de setmana. amb menor despesa energètica.

En conseqüència, la despesa energètica pel que fa a l’enllumenat és Continuarem treballant per a molt elevada. Actualment tenim aconseguir un menor impacte amun consum de 27.000 watts, que biental i sol·licitant quantes subamb el nou sistema de làmpades vencions estiguin al nostre abast LED es reduirà a 5.000 watts, es- per aconseguir-ho.” afirma Miguel talviant un 82%. El nou sistema Olid, regidor de medi ambient de d’il·luminació té un cost d’uns set Camarles”. mil euros.

L’AJUNTAMENT INSTAL·LARÀ FANALS SOLARS DOTATS EN TECNOLOGIA LED ALS Miguel Olid | DISSEMINTAS Regidoria de Medi Ambient

D

urant aquest estiu l’Ajuntament de Camarles ha instal·lat quinze fanals que funcionen de forma autònoma amb energia solar i dotats de tecnologia LED als disseminats dels Lligallos i Camarles.

La tecnologia Solar line és la lluminària solar que funciona de forma autònoma al 100%. Està dotada amb tecnologia LED d’alta potència que es conjuga amb un sistema que s’abasteix de la llum solar aconseguint un estalvi energètic total aprofitant-se d’una energia alternativa com la llum solar.

6

Una altra de les particularitats nació s’eleva al 100%. La inversió d’aquests fanals instal·lats és l’en- ha estat de 18.000 €. cesa automàtica quan no detecta llum i la reducció del nivell d’il·luminació quan no detecta presència.

Les lluminàries integren panell fotovoltaic, bateries d’ió-liti d’alta capacitat, mòduls òptics LED i controlador de càrrega. També inclouen un sensor d’infrarojos per augmentar l’autonomia, en reduir el nivell d’il·luminació al 30% quan no detecta presència. Aquest sistema fa que quan el sensor detecta presència, el nivell d’il·lumi-

COMMEMORACIÓ DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

E

l 11 de setembre es va cele- A Camarles a l’Ajuntament és va brar la DIADA NACIONAL procedir a hissar la Senyera i la DE CATALUNYA. coral Sant Jaume ens va cantar ELS SEGADORS interpretat per Als Lligallos ens van acompanyar L’AGRUPACIÓ MUSICAL CAel grup BATULLENKS. Després de MARLES, tot seguit ens van acomla hissada de la Senyera i el cant panyar fins la plaça Presidents on de l’himne dels Segadors, és va fer es van fer les ofrenes florals i els l’ofrena floral i els parlaments per parlaments per part dels grups popart de les entitats i els diferents lítics. grups polítics. En acabar els joves BATULLENKS en van fer una ac- L’AGRUPACIÓ MUSICAL CAtuació com a cloenda de l’acte.

MARLES ens va interpretar diver-

Yolanda Guillem Clua | Regidoria de Cultura

ses sardanes i una jota que va ser ballada per grup JOTA A CAMARLES, on el públic assistent si va poder afegir.

Gràcies a totes les entitats que sempre col·laboren en aquest acte tan nostre com és LA DIADA, Ells li donen a l’acte la solemnitat que es mereix.

TORNEN LES ACTIVITATS A LA BIBLIOTECA GUILLEM DE SUNYER

D

esprés de les vacances • 1er grup: grup d’iniciació d’estiu tornem a iniciar • 2on grup: bona comprensió i totes les activitats a la Bifluïdesa en la parla. blioteca, servei d’ordinadors, préstec de llibres, consultes, etc... Des • 3er grup: és el grup més del club de lectura “AMICS DE avantatjat en fluïdesa i enteniLES LLETRES” també hem iniciment de la parla. at les lectures d’un nou llibre, en aquest cas es tracta de “LES MARFANTES DE FULLOLA” de Joa- Un total de 22 persones repartides entre els tres grups. Es va fer una quim Vilagrassa. sortida al Centre d’interpretació de També s’han començat les conver- l’Arròs on l’encarregat del Centre ses en francès, aquest any contem el sr Elies Rue, en fa fer una visita guiada en francés en una compleren tres grups. ta i entenedora explicació de tot el

Yolanda Guillem Clua | Regidoria de Cultura

procés de l’arròs.

La regidoria de Cultura vol agraït a Rosita, Corinna i Marie, la seva desinteressada col·laboració en impartir i dirigir les classes.

7

BALANÇ DE DOS ANYS A L’OPOSICIÓ

F

a pocs mesos que es van complir dos anys des de les últimes eleccions municipals i que, en el nostre cas, van servir per revalidar la nostra presència a l’Ajuntament amb tres regidors.

Mantenint les diferències que són normals, com a oposició tenim dues obligacions. En primer lloc denunciar aquelles mesures que no ens semblen correctes i col·laborar en aquelles altres que requereixen d’un consens si signifiquen un benefici per al nostre poble.

Al llarg d’aquests primers dos anys de mandat hem presentat mocions. Algunes d’elles es van aprovar, altres no, tot i que de les aprovades algunes han quedat guardades a un calaix i no s’han portat a la pràctica, algo incomprensible en un govern que es diu transparent, però així és.

Hem presentat propostes i també hem efectuat interpel·lacions al govern, moltes d’elles procedents de preguntes que ens heu fet des de la ciutadania.

A banda de les pròpies iniciatives del grup, la nostra formació s’ha mostrat contrària a algunes de les decisions preses pel govern, com per exemple són: DL’ increment de la despesa municipal en salaris per contractació d’un càrrec de confiança per un cost de 22.000€, quan argumenten des del consistori que a l’ajuntament no hi ha “ni un duro”, però per a càrrecs de confiança, si.

DL’ augment dels impostos (IBI, escombraries,…)

DLa inacció de la regidoria d’urbanisme davant dels advertiments reiterats del nostre grup, envers l’incompliment en certa llicència urbanística. Un fet que ha comportat que ara haguem de contractar un gabinet especialitzat per defensar

els interessos de l’ajuntament de una possible demanda. Un fet i una despesa, que s’haurien pogut estalviar, si ens haguessin fet cas al seu moment.

D Una inversió de més de 400’000€, per convertir l’antic Casal Camarlenc en auditori. Una inversió que limitarà l’aforament de l’edifici i la seva funcionalitat. Una inversió, que tal com ja vàrem proposar a l’equip de govern, es podia utilitzar en obres més urgents, com ara l’adequació del mercat, un edifici que en aquest moments esta tot apuntalat degut al seu deteriorament i del que tenim un informe tècnic que aconsella una reparació urgent.

DA l’inici de la pandèmia, l’any 2020, vàrem proposar a l’Ajuntament la creació d’una taula de treball amb representants del sector comerç i serveis per la redacció d’un pla de reactivació de l’economia local, així com també la creació d’una taula de treball amb representants del teixit associatiu per la redacció d’un pla de contingència social pel covid-19.

Proposta que va ser aprovada, però mai posada en marxa.

DEn varies ocasions hem demanat a l’equip de govern que la seva intenció de venda de patrimoni així com la ubicació del tanatori, es portés a Participació Ciutadana i consulta de tots els veïns del municipi. Finalment la ultima moció presentada va ser aprovada. Esperem que els acords adoptats siguin una realitat.

Mentrestant veiem un govern sord davant les queixes d’entitats, associacions, i persones que cada cop més manifesten el malestar de com s’està gestionant lo nostre poble, i sobretot la falta de rumb i de projectes engrescadors que com a mínim siguin explicats a la ciutadania.

Malgrat tot això, continuarem treballant, fent propostes, mocions, generant debat i evidentment, denunciant l’estat de deixadesa del poble i la falta de projectes.

Junts per Camarles i Lligallos

8

Dermocosmètica Formulació Magistral Control Tensió arterial Determinacions analítiques Consell Nutricional i Dietètic Test Intoleràncies Alimentàries

Gessó Rússca Delta S.L

RETRANSMISSIONS DEL PLE MUNICIPAL

DE L‘AJUNTAMENT DE CAMARLES

subscriu-te al nostre canal de

9

MILLORES A LES ESCOLES DE CAMARLES I LLIGALLOS

A

l poc d’entrar de regidora em vaig reunir amb els tècnics del departament d’ensenyament i amb l’equip directiu de cada escola, tant amb la de Camarles com la dels Lligallos, per veure les mancances de cada escola i saber quina part li corresponia a ensenyament i quina altra a l’ajuntament, ja que els ajuntaments es fan càrrec del manteniment i ensenyament és qui fa les inversions, però aquesta línia de vegades és difícil de traçar, així que amb aquesta reunió vam aclarir les mancances més urgents de cada centre i qui ho havia d’assumir.

El que necessitava més manteniment per part de l’Ajuntament va resultar ser l’escola Sant Àngel de Camarles, la qual tenia unes mancances molt urgents i perilloses

per als alumnes, si no es duien a terme. Però amb la partida pressupostària que tenia no podia fer front, així que vaig decidir intentar que entressin pel PAM, vam tenir la gran sort que ens ho van acceptar.

Ens van acceptar uns 34.000 € aproximadament, amb els quals hem pogut fer tot el que em vaig comprometre a fer, amb l’escola i amb ensenyament.

Patricia Andrés | Regidora d’Ensenyament

amb el perill que això comportava.

Els hem canviat per trencaaigües de xapa d’alumini. Hem fet nous tots els escalons de les dos entrades principals de l’edifici, així com les 2 portes d’accés. I per acabar, s’ha pintat tot el centre.

A l’escola dels Lligallos es va fer també tot el que es va acordar que aniria a càrrec de l’Ajuntament.

Vam adequar l’entrada principal, vam introduir millores en les respiracions dels WC i vam acabar Exactament en aquests diners s’han de pintar les aules que faltaven i fet les obres de millora, manteni- altres zones que ens van demanar ment i conservació, reparant part des de direcció. de la façana on hi havien elements en mal estat i fissures. Moltes de Personalment estic molt contenta les finestres tenien la retallada del i satisfeta de poder millorar les esvoladís del trencaaigües de pedra coles del nostre municipi, tant de artificial en molt mal estat i molts bo cada any hi hagués pressupost d’ells es trencaven i es desprenien per poder fer més millores.

PRESENTACIÓ DE LA PEL·LÍCULA “L’ESPILL”

E

l passat dia 2 d'octubre al Casal Camarlenc a les 22.00h, es va fer la pre-estrena de la pel·lícula “l'Espill” del cineasta Mario Pons Múria, un film basat en el drama de l'exili en clau de comèdia romàntica. Una reflexió sobre la llibertat d'estimar per sobre de tot, davant la perversa submissió del odi.

Una història on el protagonista Hilari Arasa ens va desgranant les seves vivències i sentiments. Un film on el nostre municipi n'ha estat el protagonista gràcies a les aportacions del Sr: Fermín Martí.

10

Yolanda Guillem Clua | Regidoria de Cultura

IIª REUNIÓ ANUAL D’ENTITATS

A

Marta Mora | Regidoria d’Entitats

quest mes de juny es va poder celebrar la segona reunió anual d’entitats i associacions del municipi.

Per primer cop, es va celebrar a la coberta dels Lligallos, on ens vam poder retrobar un gruix important del teixit associatiu del poble.

1ª REUNIÓ DE LA COMISSIÓ DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Marta Moraa | Regidoria de Participació Ciutadana

El passat dia 28 de setembre es va celebrar la primera reunió de la comissió de participació ciutadana, per tal d’engegar tot el procés participatiu que ha de portar a la gent de Camarles i Lligallos a decidir si volen unificar les Festes Majors dels dos nuclis, o bé continuar amb el format actual.

Recordem que aquesta consulta es realitzarà donat a una moció que va presentar el grup d’ esquerra republicana, i que va ser aprovada per unanimitat en ple, per tots els partits polítics.

El principal motiu pel qual es va presentar aquesta moció és l’econòmic, ja que actualment es fa insostenible per un poble com Camarles, amb el pressupost anual que té, mantenir 16 dies de festes majors.

IMPORT PRESSUPOST GENERAL INGRESSOS DEFINITIUS FM LLIGALLOS FM CAMARLES

DESPESES DEFINITIVES FM LLIGALLOS FM CAMARLES

DÈFICIT/SUPERÀVIT %DEF/PRES Inicial

2017

2018

2019

3309036

3458484

3259781

44451

45647

52734

-202034,98

-224481,53

-240497,42

-157583,98

-178834,53

-187763,42

-5%

-5%

-6%

13403 31048

-74954,34 -127080,64

15484 30163

-93778,93 -130702,6

15964 36770

-92757,06 -147740,36

La intenció d’aquesta reunió va ser la de conèixer un poc les activitats que les entitats tenien previstes a realitzar fins a final d’any que, a pesar de ser el 2021 un any marcat pel COVID, encara veiem que poc a poc, es van flexibilitzant les possibilitats de reunió, de fer activitats a l’aire lliure i des de l’Ajuntament volem donar-los-hi tot el suport possible.

Creiem que és important la confecció d’un agenda amb totes les activitats per tal que aquestes no es solapin i totes llueixin tal com cal.

Es va informar també de les subvencions existents o previstes tant a nivell comarcal, com diputació així com d’àmbit local i es va continuar animant a les entitats a participar en les activitats que organitza l’Ajuntament com ara el BIM, l’11 de setembre, ect...I per últim, cosa que ens fa molta il·lusió que es pugui portar a terme, és la implicació de les associacions en les escoles i institut del municipi. Creiem que és molt positiu que els alumes coneguin les entitats que hi han, i la feina que fan.

Per aquest curs 21-22 les entitats que es van oferir a col·laborar amb els centres educatius, a part de les AMPAs, van ser: • Agrupaciò Musical Camarles

• Batullenks • Animalets Camarles • Grup Verd, l’Omeda.

11

Un cap de setmana per a laJornada Gastronòmica de la Baldana d’arròs

C

amarles va viure l'últim cap de setmana d'agost una nova edició de la Jornada Gastronòmica de la Baldana d'Arròs. Aquest any la proposta es va ampliar a tres dies, celebrant-se dissabte part de la jornada i les actuacions musicals de Los Sirgadors i Versió Original.

Els establiments locals que hi van participar van ser: Bar Tiràs, La carnisseria del Paulo, Bar casal "Lo Centro", Bar Mercat, Fruites i Ver-

dures lo Mercadet i Bar la Plaça, i van oferir una àmplia varietat de degustacions i tapes elaborades amb aquest producte.

Un any més des de la regidoria de Promoció Econòmica de l'Ajuntament, estem molt contents de la gran participació que ha tingut un any més la Jornada, i per tot l'esforç i creativitat dels comerços participants en l'elaboració de les seves tapes.

Josep Antoni Navarro | Regidoria de Promoció Econòmica

12

HISENDA PLA DE SANEJAMENT FINANCER 2021-2026

Marta Mora Regidora d'hisenda

E

l passat dia 20/04/2021 es va aprovar pels vots a favor d’ERC, la Veu del Poble, i la regidora No adscrita, i amb l’abstenció de Junts el pla de sanejament financer per al període 2021-2026. Aquest pla de sanejament es dona a què un cop tancats els comptes anuals del 2019 (meitat de legislatura Junts-La Veu, meitat de legislatura ERC-La Veu), aquest presenten unes variables negatives (i que haurien de ser positives) referent: a) Estalvi net negatiu.

La ràtio legal d’estalvi net, prevista a l’article 3.1 a) de l’Ordre ECF/138/2007 és de -114.797,69 euros. Aquest valor ha d’estar en positiu

Els ingressos recurrents han de cobrir, per tant, els costos directes i indirectes dels serveis públics prestats, incloent-hi l’amortització de la inversió vinculada a l’activitat. En aquest cas l’Ajuntament de Camarles amb els ingressos actuals (2019) NO ES COBREIXEN les despeses i les amortitzacions dels préstecs vigents. Entenem per ingressos recurrents aquells provinents dels impostos que es recapten, transferències que es reben de les administracions i ingressos patrimonials. I entenem per despeses les derivades de despeses de personal, despeses corrents (llum, servei recollides escombraries, despeses festes majors, actes culturals, manteniment i millores, etc....), despeses finan-

ceres i transferències corrents (per exemple les subvencions atogades a associacions del municipi, a altres organismes supramunicipals, com poden ser consell comarcal, Delta tres etc...) b) Romanent de tresoreria per a despeses generals de signe negatiu. El romanent de tresoreria per a despeses generals calculat d’acord amb les previsions de les instruccions comptables per a l’administració local és de - 104.171,71 euros.

Aquest valor ha d’estar en positiu.

Els fons líquids (diferència entre ingressos i despeses) i els drets pendents de cobrament han de cobrir les obligacions pendents de pagament. Cal deduir també els saldos de dubtós cobrament i l’excés de finançament afectat. c) Deute viu no superior a un 110% dels ingressos corrents. La ràtio legal del deute viu, prevista a l’article 3.1 b) de l’Ordre ECF/138/2007, s’ha calculat d’acord amb el procediment especificat a l’annex 3 d’aquesta Ordre, ha estat un 29,88%. Aquesta variable, actualment, permetria endeutament a llarg termini per part de l’Ajuntament, en cas que alguna entitat financera el concedís.

d) Període mitjà de pagament global a proveïdors superior a 30 dies. El període mitjà de pagament global a proveïdors calculat d’acord amb el procediment especificat a l’article 4 del Reial decret 635/2014, de 25 de juliol, és de 209,55 dies. És a dir, l’Ajuntament compra avui un servei, i la majoria no els paga fins al cap de 7 mesos, o inclús més.

Per tal de revertir aquestes dades es presenta un pla davant l’òrgan de tutela financera de la Generalitat de Catalunya, que recomana reduir dràsticament les despeses, entre altres la despesa en festes majors, mirar d’externalitzar serveis, apujar lleugerament els impostos, i intentar anivellar les taxes que paguen els ciutadans amb despeses dels serveis prestats (per exemple la taxa de recollida d’escombraries).

Recordar que en 2019 l’Ajuntament encara va recaptar els 92 mil euros provinents dels impostos especials de les autopistes, des de el 2020 ja no es percep.

Un cop aprovat el pla de sanejament financer, l’Ajuntament pot reconvertir un compte de crèdit amb una entitat financera, aprovat abans d’acabar la legislatura anterior (impossible de retornar, i de renovar-lo tal qual) en una operació a llarg termini (5 ANYS) per un import de 195 mil euros.

13

Modificacions a les Ordenances Fiscals del Municipi per al proper exercici 2022 Trobareu en aquest article la realitat, certa i veraç de les darreres modificacions a les ordenances fiscals per al proper exercici de l’any 2022 aprovades al ple extraordinari del passat dia 5 d’octubre amb els vots a favor d’ER, la Veu del Poble i la regidora No Adscrita, i els vots contraris de Junts.

Ja sabeu que la informació oficial i les actes de les sessions i el que s’acorda i s’aplicarà finalment, està publicat de manera oficial, veraç i certa i transparent als mitjans municipals i supramunicipals preceptius.

Els Grups Municipals que hem aprovat aquestes modificacions, ho hem fet sobre la base de complir amb l’Ordenament Jurídic Vigent que en alguns casos no complíem i encara tenim recorregut, i en la “lògica social” que hem de tenir en les nostres possibilitats, per afavorir la vida dels ciutadans als quals ens devem.

Primera certesa No s’ha apujat l’Impost de Béns Immobles a les famílies.

(Els habitatges residencials)

1.- Ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre béns immobles: inclusió de l’annexe 11 Article 11.- Recàrrec sobre la quota de l’IBI corresponent als immobles d’ús residencial desocupats amb caràcter permanent.

No s’entendrà per l’immoble desocupat, entre d’altres:

Que l’habitatge sigui objecte de litigi judicial pendent de resolució.

Que l’habitatge es destini a una activitat econòmica legalment registrada i així s’acrediti.

El trasllat per raons laborals 14

El canvi de domicili per una situa- posen de cap habitatge desocupat en caràcter permanent, no veució de dependència. ran afectat el seu IBI. Si es consideraran desocupats els Segona certesa que són propietat dels bancs, immobiliàries, entre altres.

Després de dos anys i mig de Aquí s’aplicarà un recàrrec del 50% mandat, i tancats els exercicis sobre la quota líquida de l’impost anteriors, ens hem trobat els comptes amb una realitat en què, sobre béns immobles. la ràtio legal de l’estalvi net és S’ha de fer un treball per tal d’iden- negatiu (-114.797,69 €). tificar tots els immobles (els esmentats anteriorment ja s’ha fet), Amb factures pendents de pagar crear un registre, notificar i que els per valor de quasi 300.000,00 titulars dels immobles disposen d’un euros, algunes de l’any 2017. termini per presentar al·legacions si Per tant ens hem posat en un “Pla es creu necessari. de Sanejament”. I a més a més, Amb aquesta mesura es pretén in- DNo complíem amb la llei en els crementar el mercat de lloguer a termes de pagament a proveïCamarles i Lligallos, afavorir un dors: preu més just per tal que tothom, però majoritàriament el jovent que La Mitjana que teníem és de 7 vulgui independitzar-se ho pugui fer. mesos des de la data d’adquisició fins al pagament de la factura.

Aquelles persones que NO dis-

Ens estem posant al dia.

DNo complim amb la llei en la taxa d’escombraries:

Ordenança reguladora de la taxa de recollida d’escombraries

Article 7è. Quota tributària CONCEPTE IMPORT TARIFA 2022 Habitatges 130,00 €

Comerç menor fins a 50 m2 181,00 €

Comerç menor de 51 fins a 150 m2 217,00 € Comerç mitjà de 151 a 400m2 423,00 € Comerç major de més de 400 m2 544,00 € Indústria menor fins a 150m2 423,00 € Indústria mitjana de 151 a 400 m2 484,00 € Indústria major més de 400 m2 544,00 € Bar / Cafeteries 423,00 € Restaurants 544,00 €

es neteja totes les deixalles reci- gatives (i que haurien de ser positiclades, si aquestes estan brutes o ves) referent: erròniament classificades, això comporta un sobre cost addicional a) Estalvi net negatiu. La ràtio legal d’estalvi net, a l’Ajuntament. prevista a l’article 3.1 a) de • Es valoren les aportacions fetes pel l’Ordre ECF/138/2007 és de grup de Junts de mirar d’agafar -114.797,69 euros. Aquest la gestió directament per part de valor ha d’estar en positiu l’Ajuntament, o mancomunar amb altres poblacions veïnes i es farà Els ingressos recurrents han de coun estudi per valorar-ho. Tot i brir, per tant, els costos directes i que, recordem ja que el COPATE indirectes dels serveis públics presja és una mancomunitat del ser- tats, incloent-hi l’amortització de la vei entre la majoria dels municipis inversió vinculada a l’activitat. En de la comarca. I eficaç per cert, aquest cas l’Ajuntament de Camarperquè no sols les amb els ingressos actuals (2019)

NO ES COBREIXEN les despeses i les amortitzacions dels préstecs vigents. Entenem per ingressos recurrents aquells provinents dels impostos que es recapten, transferències que es reben de les administracions i ingressos patrimonials. I entenem Ordenança reguladora per despeses les derivades de desde l’Impost sobre peses de personal, despeses corrents construccions, (llum, servei recollides escombrainstal·lacions i obres. ries, despeses festes majors, actes culturals, manteniment i millores, Article 4. Base imposable, quota, etc....), despeses financeres i transi meritació. El tipus de gravamen ferències corrents (per exemple les serà del 3,75% subvencions atorgades a associacions del municipi, a altres organisActualment el tipus aplicat és del mes supramunicipals, com poden ser 3,50%. consell comarcal, Delta tres etc...)

• Teníem una mancança en l’adaptació a la nova legislació amb l’impost sobre construccions, instal·lacions d’obres.

Aquesta adaptació ens ha de perAquest petit increment (uns 12 metre regular la nova figura del euros per habitatge) es deu a “permís previ” que no teníem l’increment dels costos del con- adaptat. tracte amb el COPATE que gestiona la recollida del servei. Des En resum: de l’exercici 2020 que ja es van incrementant els costos, deri- El passat dia 20/04/2021 es va vats per diversos factors. Actual- aprovar pels vots a favor d’ERC, ment amb les taxes que paguem la Veu del Poble, i la regidora No com a ciutadans es cobreixen un adscrita, i amb l’abstenció de Junts 73,93% d’aquestes despeses, un el pla de sanejament financer per al cop aprovat l’increment del 10% període 2021-2026. Aquest pla de sanejament es dona a què un cop sols es cobrirà un 76,26%. tancats els comptes anuals del 2019 • Creiem que tot i que Lligallos i (meitat de legislatura Junts-La Veu, Camarles són pobles que reciclen, meitat de legislatura ERC-La Veu), ho han de fer millor, cada cop que aquest presenten unes variables ne-

b) Romanent de tresoreria per a despeses generals de signe negatiu. El romanent de tresoreria per a despeses generals calculat d’acord amb les previsions de les instruccions comptables per a l’administració local és de - 104.171,71 euros. Aquest valor ha d’estar en positiu.

Els fons líquids (diferència entre ingressos i despeses) i els drets pendents de cobrament han de cobrir les obligacions pendents de pagament. Cal deduir també els saldos de dubtós cobrament i l’excés de finançament afectat.

15

c) Deute viu no superior a un 110% dels ingressos corrents. La ràtio legal del deute viu, prevista a l’article 3.1 b) de l’Ordre ECF/138/2007, s’ha calculat d’acord amb el procediment especificat a l’annex 3 d’aquesta Ordre, ha estat un 29,88%. Aquesta variable, actualment, permetria endeutament a llarg termini per part de l’Ajuntament, en cas que alguna entitat financera el concedit. d) Període mitjà de pagament global a proveïdors superior a 30 dies. El període mitjà de pagament global a proveïdors calculat d’acord amb

el procediment especificat a l’article 4 del Reial decret 635/2014, de 25 de juliol, és de 209,55 dies. És a dir, l’Ajuntament compra avui un servei, i la majoria no els paga fins al cap de 7 mesos, o inclús més.

Per tal de revertir aquestes dades es presenta un pla davant l’òrgan de tutela financera de la Generalitat de Catalunya, que recomana reduir dràsticament les despeses, entre altres la despesa en festes majors, mirar d’externalitzar serveis, apujar lleugerament els impostos, e intentar anivellar les taxes que paguen els ciutadans amb despeses dels serveis prestats (per exemple la taxa de recollida d’escombraries).

Arantxa Salvador

Recordar que en 2019 l’Ajuntament encara va recaptar els 92 mil euros provinents dels impostos especials de les autopistes, des del 2020 ja no es percep.

Un cop aprovat el pla de sanejament financer, l’Ajuntament pot reconvertir un compte de crèdit amb una entitat financera, aprovat abans d’acabar la legislatura anterior (impossible de retornar, i de renovar-lo tal qual) en una operació a llarg termini (5 ANYS) per un import de 195 mil euros.

E

ER Camarles i Lligallos

Ramon Brull | Regidoria d’Esports

l Club de Futbol Camarles fa un merescut reconeixement a Arantxa Salvador Vergès, com actual campiona en l’Open d’Espanya XCM. Moltes felicitats i per molts èxits més.

16

JUNTS PER CAMARLES I LLIGALLOS VOTA EN CONTRA DE LA PUJADA D’IMPOSTOS QUE IMPULSA EL GOVERN MUNICIPAL

A

quest 5 s’octubre, en sessió plenària de l’Ajuntament de Camarles, el govern municipal ha sotmès a votació diferents punts per a la modificació de les ordenances reguladores dels impostos com l’IBI (impost de béns immobles), de les taxes d’escombraries (+10%), Cementiri (+35%), Impost sobre construccions (3,75%),....

Els regidors de Junts per Camarles i Lligallos hem votat en contra.

Aquest increment suposa de forma directa o indirecta un reducció de la renda disponible a les famílies.

És més necessari que mai que es. En aquest cas, amb l’argument els ajuntaments incorporin afegit que un increment de la taxa mesures socials per ajudar d’escombraries es podia evitar si a les persones i redueixin l’equip de govern hagués comenla pressió fiscal dirigint els çat a resoldre les mancances de rerecursos a les necessitats collida selectiva d’escombraries al urgents. poble. En comptes de pujar la taxa als ciutadans, es proposa de reduir els costos en la prestació d’aquest Així doncs, ens preguntem: ara era el moment d’apujar els imservei. postos? Aquesta és la manera de Entenem que el govern no ha fer promoció econòmica pel nosd’anar a buscar els ingressos que tre municipi? Junts per Camarles necessita l’ajuntament amb més i Lligallos pensem sincerament pujades a les llars, sinó que ha de que no, que aquesta no és la via cercar altres vies. Els impostos ja per assolir la recuperació. Per tots es van pujar a l’inici d’aquest man- aquests motius, el nostre vot al dat amb l’excusa de que volien fer Ple municipal va ser contrari: les festes majors gratuïtes (recor- perquè aquestes decisions perdem que fa dos anys que no es fan judicaran al conjunt de camarlencs i lligallencs. festes majors).

Amb els mateixos arguments de no conveniència de pujada d’impostos o taxes, Junts per Camarles i Lligallos també ha votat en con- S’està generant molta despesa i la tra i ha mostrat la seva oposició a ciutadania no la percep en el manuna pujada de taxes d’escombrari- teniment i la millora del municipi.

Junts per Camarles i Lligallos

17

TALLER DE SALUT MENTAL I CÒMICS A LA BIBLIOTECA GUILLEM DE SUNYER

18

19

notícies ENTITATS i COL·LABORADORS

L’ESTIMULACIÓ EN EDATS PRIMERENQUES

F

ins quin punt considereu important que el vostre fill/a rebi una estimulació des d’una edat primerenca? Doncs és una estimulació vital. Aquest tipus d’intervenció, ja sigui a la llar o en algun centre d’estimulació per infants és molt important per al seu desenvolupament: el despertar dels sentits des d’una vessant pràctica i vivencial.

per tant li hem de proporcionar espais i materials per a què pugui fer-ho. A casa tenim tants materials que podem muntar un bon circuit, ja sigui al menjador, magatzem... Hem d’aflorar la nostra imaginació!

DGustatiu-olfactiu:

proporcionar aliments dolços, amargs, àcids i salats per despertar aquests sentits. D’aquesta manera l’infant possiblement no rebutjarà aliments que abans si que ho feia i també aprendrà a classificar-los.

DAuditiu:

instruments, músiques que expressen diferents emocions; variabilitat de volum.

DVestibular:

gronxadors diversos, muntar a cavall.

Avui en dia, la tecnologia veta tot aquest tipus d’estimulació i es centre només amb l’auditiva i la visual. I molts cops desencadena que un infant amb 4 -5 anys hagi de portar lents de contacte. I si sabem L’ESTIMULACIÓ què aquest impacte a nivell ocular MULTISENSORIAL el podem evitar?

Un tipus d’estimulació a nivell teSort els qui encara tenen avis ma- rapèutic naix a la dècada dels anys terns/paterns que se’ls emporten 70, a Holanda, dels terapeutes a l’hort o a la muntanya i els fan holandesos Ad Verheul i Jan Hultrafegar amb l’espai i les eines que segge. Aquest tipus d’estimulació és reconeguda com a estimulació bonament els deixen. multisensorial i també se la coneix Podem estimular als infants des com a Snoezelen. dels diferents sentits. A continuació es detallen alguns exemples En què es basa aquest tipus pràctics senzills: d’estimulació?

20

Visual: jocs amb llanternes, ombres xineses, llums de colors.

DTàctil:

pedres de diferents mides, pilotes, plastilina, fang, aigua amb diferents temperatures, massatges.

Dkinestèssic:

circuits psicomotrius. El nen necessita moure’s i

Doncs quan parlem d’estimulació multisensorial ens referim a qualsevol entrada d’informació al sistema nerviós a través dels sentits per potenciar les capacitats de les persones i la seva percepció de l’entorn. El principal objectiu és

aconseguir la interacció de l’infant amb el medi, i d’aquesta manera establir diferents vies de comunicació i que aquestes siguin efectives.

Si parlem de teràpia d’estimulació multisensorial, aquesta pot anar dirigida a qualsevol tipus de població, des d’un infant fins a una persona de la tercera edat. Avui en dia, aquesta pràctica està més enfocada a les persones que pateixen alguna diversitat funcional, però vist els resultats obtinguts algunes escoles i molts centres ho estan aplicant a tota la població, amb una incidència notable amb edats primerenques.

Quan estimulem un cos hem de tenir un objectiu que ens marqui el timó de la intervenció, però hi ha uns beneficis que es volen aconseguir, els quals són troncals: DMillorar

la informació rebuda de l’exterior amb la intenció d’un despertar sensorial però des d’una experiència personal i sensorial.

DConèixer

el canal prioritari d’entrada d’informació i el grau de sensibilitat que desencadenen els estímuls a persona.

DMillorar

de manera funcional la intenció comunicativa quan a sentiments, necessitats, desitjos, entre d’altres.

DPotenciar

i millorar la relació amb el professional que atén a la persona, amb la seva família com també amb l’entorn.

DAconseguir

una relaxació física i mental.

L’objectiu principal d’aquesta disciplina, que de vegades s’acaba convertint en una filosofia de vida, és millorar la qualitat de vida de les persones. Per a dur a terme aquesta pràctica necessitem uns espais adaptats, anomenats sales Snoezelen, que permeten dotar d’un temps de benestar, relaxació i contacte amb l’entorn des d’una vessant terapèutica i pràctica. En aquestes sales, mitjançant material adaptat es treballen els diferents sensoris comentats en anterioritat.

Altres beneficis que es poden aconseguir: DAfavorir

la relació física, la relació amb el món tant interior com exterior de la persona.

DPermetre

a l’infant comprendre millor el que passa al seu voltant.

DMillorar

els vincles amb els altres.

DLa riquesa dels estímuls sensorials aporta beneficis al seu desenvolupament del pensament, del llenguatge i també de la seva intel·ligència.

RECOMANACIÓ Sempre que tingueu l’oportunitat no la deixeu escapar.

Qualsevol situació de la vida quotidiana es pot convertir en un espai d’estimulació, treball intrínsec i sobretot d’aprenentatge. I si ho considereu existeixen centres on els infants poden rebre aquest tipus d’estimulació basant-se amb una pràctica activa acord amb el seu desenvolupament i estil d’aprenentatge.

Que millor que aprendre fent i sobretot gaudint!

Cinta Princep Quesadas Mestra d’educació primària i psicoterapeuta.

21

EQUIP DE FUTBOL SALA DERTOCHIP DE CAMARLES

P

er als que encara no ens coneixeu, ens presentem! som l’equip de futbol sala DERTOCHIP i portem més de 25 anys representant al poble de CAMARLES per totes les terres de l’Ebre en diferents competicions de futbol 7, futbol platja i sobretot i actualment únicament de futbol sala ja sigui en àmbit local com comarcal.

22

Ens vam iniciar l’any 1994 baix el nom del patrocinador d’aquells temps, l’empresa de mobles cuina i bany R. MAURI, participant als torneigs que es feien al poble de CAMARLES durant unes setmanes abans de festes als “tardets” a les pistes municipals, torneigs que recordem en molta nostàlgia i que malauradament van deixar de fer-se, inclús vam fer equip tan sènior com infantil per participar-hi en diferents anys.

Durant el pas del temps em tingut la sort de quedar campions en diferents competicions, la ultima aconseguida és la copa de futbol sala de les Terres de l’Ebre de la temporada 2018/2019, la darrera edició abans que vingués la pandèmia, ja que la temporada 2019/2020 va quedar inacabada al Març amb l’arribada de la COVID-19 i en l’última temporada (la 2020/2021) ja dintre de la FCFS em intentat fins a dos cops poder acabar la lliga Territorial Terres de l’Ebre, finalment amb el permís de la pandèmia i amb un format reduït la em pogut finalitzar quedant en 5ena posició.

*Equip FS DERTOCHIP any 2002 a la lliga d’estiu CAMARLES

*Equip FS DERTOCHIP actual (lliga territorial Terres de l’Ebre 2020/2021).

Equip creat en aquells torneigs d’abans de festes de CAMARLES, aconseguint en més d’una ocasió ser campions, ens vam aventurar en participar en lligues i competicions d’altres poblacions com Deltebre, l’Ampolla, Campredó, Jesus, etc.. amb el pas del temps vam començar a participar amb competicions comarcals organitzades pel Consell comarcal del Baix Ebre, per associacions com AFSTE (Associació futbol sala Terres de l’Ebre) i actualment i per primera vegada em competit a la lliga federada territorial de les Terres de l’Ebre amb la FCFS (Federació Catalana de Futbol Sala), un pas de gegant ja que quan passes a formar part de competicions federades, l’esforç, la dedicació i sobretot l’economia la tens de multiplicar, al mateix temps ens ha tocat esdevenir un club, per tant l’hivern passat al mig de la pandèmia vam fer més gran al nostre projecte iniciant els tràmits per la creació del Club de futbol sala DERTOCHIP.

Amb moltes ganes de poder iniciar ja la propera temporada aquesta tardor, esperem ja sigui oficialment com a Club de futbol sala DERTOCHIP, ens podreu seguir al web de la FCFS (futsal.cat) o be a la de AFSTE (futbolsalaterresebre.cat), també podeu seguir-nos al Facebook i Instagram baix el nom FS DERTOCHIP on anem publicant tota informació actualitzada del equip.

Esperem també poder comptar amb més afició als partits de dissabtes al pavelló municipal de Camarles, i obrim les portes per tots aquells camarlencs de més de 16 anys que vulguin formar part del nostre club, competir i aprendre d’un esport tan bonic i apassionant com es el futbol sala, també com no obrim les portes a les empreses que ens vulguin patrocinar, tota ajuda es benvinguda.

La Junta | CFS DERTOCHIP

SEGUIM AMB EL 25é ANIVERSARI I ALTRES NOVETATS

E

ls últims mesos hi ha hagut diverses novetats a la nostra entitat, el dia del patró de les nostres festes majors, vam fer un concert molt especial per commemorar els 25 anys de banda, ho vam fer al recinte del ball, a l’escenari principal, i va ser una nit especial també perquè el que era el nostre director, Eric Benito Fuster, es va acomiadar de tots després de 3 anys i mig al capdavant. Han estat uns temps on hem tingut grans experiències, viatges, trobades, etc..., i també la cara negativa, la de la pandèmia, que dins al sector cultural ha fet molt de mal, i del que poc a poc ens estem recuperant. Li desitgem molta sort.

Posteriorment vam fer algunes entrevistes i finalment tenim una nova directora, Júlia Barberà Manrique, membre de la Lira

Ampostina i gran clarinetista. Precisament fa poc que s’ha estrenat davant la direcció amb l’actuació a la Diada dae Catalunya, on vam tocar diverses peces tradicionals de la nostra terra: sardanes, jotes de les Terres de l’Ebre i l’himne dels Segadors, i on un bon grup de balladors va amenitzar també la festa.

I ara que ha començat el curs escolar, també com és tradició, hem mostrat i tocat els diferents instruments que hi ha a la banda als alumnes del CEIP Sant Àngel, portant així la cultura musical als més

menuts, i animant a que s’apunten també a la nostra família!

I per acabar, com sempre, us animem a menuts i grans a apuntar-vos a l’escola de música i la banda. Podeu contactar amb nosaltres a través del nostre correu amcamarles@hotmail.es, les nostres xarxes de facebook i instagram (amcamarles música), o parlant amb qualsevol membre de la banda o la junta.

AM Camarles

23

CAMINADA SOLIDARIA LLIGA CONTRA EL CANCER

E

l passat 27 d’agost, la Delegació de la Lliga Contra el Càncer de Camarles i Lligallos va col·laborar amb el projecte Relleus Solidaris de la Lliga Contra el Càncer. Es tracta d’una activitat intercomarcal que pretén recórrer amb un testimoni les 123 delegacions de la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

L’objectiu dels Relleus Solidaris és, d’una banda, recaptar diners en benefici de la lluita contra el càncer i de l’altra, realitzar una acció conjunta involucrant totes les delegacions de la Lliga.

L’activitat intercomarcal va arribar a Camarles el passat divendres27 d’agost a les 22h amb una caminada des de la Plaça dels Presidents fins al Casal dels Lligallos on ens

24

esperava un petit refrigeri i l’ac Detalls M.José tuació de la Batucada Joves Lliga- DLlaminadures DNeteges

Camarles llencs.

DDistribució

de gasoil a domicili Juan Serral El donatiu per a la participació era de 5€ per persona i hi van parti- DPolicia

Local cipar unes 155 persones entre ca- DAssociació

de veïns Sant Joan minants i fila “0”. El qual va donar Baptista una recaptació de 775€.

Pel seu patrocini i col·laboració.

Des de la Delegació de la Lliga Contra el Càncer de Camarles i Moltes gràcies a tots i totes!!!

Lligallos volem agrair a tots els ENCARA QUE EL QUE que han participat en la caminada FEM SEMBLI UN GRANET així com la gent que ha participat DE SORRA ENMIG amb la fila “0”.

DEL DESERT, US BEN També un especial agraïment a : ASSEGUREM QUE OBRE DLa Batucada Joves Lligallencs MOLTES FINESTRES A DFruites

i Verdures Pau Esmel L’ESPERANÇA!!

DBar La Plaça DBar Casal Lligallos Lliga Contra el Càncer de Camarles i Lligallos DMagatzem

Gimeno

L’EDUCACIÓ AMBIENTAL. LA CLAU PER UNA SOCIETAT MÉS RESPECTUOSA AMB EL MEDI

E

l Grup Verd, l’Omeda poc a poc anem treballant per millorar el nostre entorn natural i per conscienciar a la població de la necessitat de ser més sostenibles i tenir cura del medi ambient.

Només tenim un planeta, és el nostre hàbitat i hauria de ser també el dels nostres descendents, però si no el cuidem i respectem, el futur serà negre. És més, ara ja es van veient els efectes de l’emergència climàtica que vivim (aiguats que ho destrossen tot, temporals brutals, macro-incendis, etc...) Hem de canviar el xip, reduir les emissions de CO², disminuir el consum, reutilitzar, no embrutar l’entorn, reciclar... Si tots posem el nostre gra de sorra podem millorar moltíssim, i des del Grup Verd l’Omeda treballarem en aquest sentit en la mesura que puguem.

A finals del passat juny, ens vam reunir amb els responsables de les escoles de Camarles i Lligallos, i de l’IES, els vam exposar la necessitat de treballar des de

ben menuts en la conscienciació i respecte a la natura, i vam fer pluja d’idees per tal de dur a terme algunes activitats durant el curs, i així ho vam fer, vam acordar diferents projectes a cada un dels centres, i ara estem treballant amb el material per tal que al gener-febrer els duem a terme. Vam trobar una bona predisposició als tres llocs, i creiem que podem fer un bon treball per arribar als més menuts. Però recordem, nosaltres podem ajudar, però la base ve de casa, i allí és on han de començar tots aquests valors.

territori, treballar per restaurar llocs importants per a les nostres terres (casetes mata, coeteres, etc...), entre altres coses..., però tot això porta feina, som pocs i ho fem tot amb el nostre temps lliure, per tant anem al ritme que podem.

Us animem a que formeu part del nostre grup i ens ajudeu a millorar així la nostra terra i planeta, semblen coses menudes però no per això menys importants.

Si voleu contactar amb nosaltres feu-ho a través del nostre correu electrònic: (grupverdomeda@ gmail.com) o per les xarxes sociA part d’això, tenim molts més als (Instagram i Facebook). projectes en ment, com per exemple una plantada d’arbres, planta- Us esperem! da de plantes aromàtiques, organitzar més neteges, custòdia del Grup Verd, l’Omeda

25

NOUVINGUTS

E

m dic Constantin Dascàlu, vaig venir a Camarles l’any 2002 i em vaig posar a viure al carrer 18 nº3. Vaig vindre buscant una vida i un futur millor per a la meva família. Creia que en un parell d’anys, podria tornar a casa, al meu país Romania i al meu poble Brasov, però el cas és que ja porto 19 anys aquí. El primer any vaig esta sol deixant la dona i els fills al meu país (la meva filla menuda tenia sis mesos), i al cap d’un any van venir la dona i els meus fills.

Sempre he treballat al sector de la construcció i algun temps a la mar en Pedro lo cavero del que tinc molt bon record. Érem molt amics i em va saber molt mal quan vaig rebre la noticia que havia mort. Jo per aquells instants estava de viatge al meu país i no vaig poder acomiadar-me d’ell. El trobo molt a faltar.

El meu futur encara que no es pot dir. Mai sabem que ens pot passar. Crec que de moment estar a Camarles, on tinc els fills i el net.

26

Ells han estudiat aquí i han trobat feina i encara que enyoro el meu país perquè allí tinc molta família, no crec que en un futur immediat pugui tornar, ja que si els meus fills estan aquí, nosaltres volem estar al seu costat.

Constantin Dascàlu pot reintregi familie, aducandu-i si pe ei la Camarles.

Am lucrat întotdeauna în sectorul construcțiilor și putin timp pe mare cu Pedro „lo cavero” unde impreuna am avut amintiri foarte frumoase. Am fost prieteni buni și Aquí a Camarles tinc bons amics m-am simțit foarte rău, când am i veïns, sempre hem estat molt a primit vestea, că acesta s-a stins gust jo i la meva família sempre din viata. Atunci ma intorceam în Romania și nu mi-am putut lua ens hem sentit molt ben acollits. rămas bun de la el. Imi lipseste foarte mult.

NOU

N

umele meu este Constantin Dascàlu, in anul 2002 am ajuns la Camarles pe strada 18 nr.3 unde locuiesc si astazi. Am venit în speranta gasirii unei vieți mai prospere și a unui viitor mai bun pentru familia mea, crezand că dupa câțiva ani, ma voi putea intoarce acasă, în țara mea, în România și în orasul Brașov, dar realitatea este că inca sunt aici si au trecut deja 19 ani. În primul an am venit singur, lasandu-mi soția și copii în țara mea (fiica mea cea mică avea șase luni), iar un an mai târziu, am reusit ca imi

Inca viitorul meu nu poate fi decis. Nu știm niciodată ce ni se poate întâmpla. Cred ca pentru moment ma aflu în Camarles, alaturi de copii și de nepotul meu. Ei au studiat aici, și-au găsit de lucru și, deși îmi este dor de țara, deoarece o partea din familia mea este inca acolo, nu cred că pot reveni în viitorul imediat. Atat timp cat copii mei sunt aici, vrem să fim alături de ei. Aici, în Camarles, am prieteni și vecini buni, am fost întotdeauna foarte amabili cu mine și familia mea s-a simțit întotdeauna foarte binevenită.

EL RACÓ DE L’ORNITÒLEG: LA TORTORA EUROPEA, “Streptopelia turtur”

H

ola gent com anat l’estiu?

Aquesta vegada voldria parlar d’un visitant estival a les nostres terres i nombrar alguns factors que han fet posar-lo en perill en quant a la supervivència de l’espècie.

Parlo de la Tórtora Europea, una au que abans era molt comuna però que està patint una forta davallada des de mitjans dels 90 a nivell mundial.

les parts superiors de coEs una migradora que travessa el DTé lor castany rogenc amb taques Sàhara i el Mediterrani per criar d’un taronja fosc, aquets colors a Europa (de Portugal fins a Rússón la major característica per sia). A nivell nacional, a Cataludiferenciar aquestes dues espènya, és on es manté més aquesta cies. població.

cap i el coll són d’un gris Els principals motius del declivi DEl rosat amb una taca llistada de d’aquesta espècie han estat; la pèrblanc i negre a cada banda del dua d’habitat, degut a l’agriculcoll. tura intensiva i l’excés de pressió cinegètica que és molt superior al pit és de color de rosa pàl·lid. que la tórtora pot suportar. Per DEl sort, per a l’espècie, moltes comu cua negra amb les vores nitats autònomes del país ja han DLa blanques és punxeguda i llarga. prohibit la seva caça. Però encara Aquesta barra negra que se li queda molta feina per fer amb dibuixa a la cua fa que la poestudis sobre el seu hàbitat guéssim diferenciar amb vol al i punts d’alimentació. contrari de la turca que només te tons blancs i grisos.

Morfològicament es distingeix de la

taronja envoltat d’una tórtora turca pels DL’ull zona vermella intensa. següents trets: D M e s u r a 28 cm de llarQuim Ferrando gària i 49-55 Guia fotogràfic de fauna d ’e nve r g a d u r a alar, se la veu lleugerament més petita que la turca.

27

BENVINGUDES I BENVINGUTS A UN NOU CURS!!!

F

amílies, alumnat i membres de la comunitat educativa comencem amb energia un nou curs amb novetats, reptes i il· lusions compartides.

En primer lloc ens plau compartir el goig de rebre fins a 7 nous membres a l’equip humà de l’Escola Sant Àngel que de ben segur que aportaran vivències, experiències i riquesa al projecte compartit que dia a dia anem teixint plegats.

Tanmateix, donar les gràcies per la tasca feta i la petjada deixada al centre per les companyes i companys que han iniciat un nou camí professional.

Un cop dit això, aquest curs, en la mesura que la pandèmia ens ho permeti, recuperarem el treball cooperatiu i en xarxa amb entitats locals i del territori, ja que creiem en el valor pedagògic afegit de crear aliances amb entitats educatives, associacions i ens del territori.

Durant aquesta franja d’entrada l’alumnat accedeix a l’aula on la tutora o tutor l’acull i presenta algunes propostes d’aula en funció de les necessitats i característiques dels infants, que varien segons el Tanmateix, volem fomentar la par- dia. ticipació de les famílies en activitats puntuals, en projectes o cen- En el cas de la comunitat dels tres d’interès on el voluntariat i petits els infants gaudeixen d’esl’expertesa de les nostres famílies pais de conversa de benvinguda pugui tenir transferència en el dia i acompanyament, construccions a dia de l’aula. amb peces de diferents tamanys i formes, jocs de taula, jocs de psiUna altra novetat que volem com- comotricitat, mini mons, taules partir són les entrades relaxades estacionals, lectura al racó de la de l’alumnat, on tant al matí com biblioteca, caixa dels massatges, al migdia, l’alumnat gaudeix d’una plastilina i/o joc simbòlic. franja de temps. Aquesta actuació permetrà que famílies i alumnat Quant a la comunitat dels mitpuguin iniciar la jornada lectiva jans gaudim d’espais d’escolta i d’una manera més pausada i el projecció de música relaxant, de professorat fer una acollida més lectura silenciosa i conversa de personalitzada. benvinguda.

28

I, la comunitat dels grans proposen espais de lectura silenciosa i de jocs de taula.

Per altra banda, avançar-vos que en la propera publicació al BIM us explicarem dues novetats que iniciem aquest curs com són les sortides a l’entorn i el treball de les matemàtiques des d’una vessant manipulativa i vivencial.

De ben segur que hi treurem profit totes i tots plegats. #femcamísantàngel

Us animem a visitar i seguir la pàgina web www.escolasantangel. cat, el Twitter @escolasantangel o el Telegram Escola Sant Àngel per tal de seguir el dia a dia del centre.

Equip humà Escola Sant Àngel

FERRAN NAVARRO ENS PRESENTA LA BOCCIA

L

a Boccia és un esport Paralímpic molt similar a la petanca per a persones amb cadira de rodes que tenen paràlisis cerebrals o dany cerebral adquirit i/o discapacitat física.

L’origen d’aquest esport es remunta a la Grècia clàssica i forma part del programa Paralímpic des dels jocs de Nova York 1984.

L’esport és molt similar a la petanca i l’objectiu del joc és col·locar el nombre més gran de boles de color el més a prop possible de la bola blanca o diana, superant la primera bola de color del competidor contrari, rebent un punt per cada bola que està més a prop de la bola blanca que la primera bola de color del competidor contrari.

Les boles de Boccia es poden llençar amb la mà, el peu o amb l’ajuda d’una canaleta (element similar a una rampa des d’on es llencen les boles)

Es juga de forma individual, per parelles o per equips i existeixen diferents categories en funció de la diversitat funcional dels esportistes. Hi ha 4 categories individuals (BC1, BC2, BC3, BC4) i tres col·lectives (parelles BC3, Parelles BC4 i Equips).

L’ALUMNAT DEL LLIGALLO REALITZARÀ UNA ESTADA A VALÈNCIA D’INMERSIÓ LINGÚÍSTICA EN ANGLÉS El passat dia 28 de setembre es va celebrar la primera reunió de la comissió de par

Aquest esport és pràctica a més de 50 països de tot el món i es fan competicions autonòmiques, nacionals i internacionals.

Ferran va començar la seva trajectòria esportiva fa 5 anys i dins del programa Fem esport de la FECPC i comença oficialment a competir a la temporada 2018/19 en l’àmbit català i en l’àmbit nacional quedant 8è al campionat d’Espanya de Boccia joves de la FEDPC i 4t a la lliga catalana de Boccia, a la temporada 2019/20 aconsegueix el primer lloc de la primera divisió de la categoria BC3 de la lliga catalana de boccia i aquesta última temporada 2020/21 aconsegueix el tercer lloc de la divisió d’honor i primera divisió (competició mixta entre les dues categories a causa de la COVID-19 i el poc volum d’esportistes) i el 7è lloc al campionat d’Espanya de Boccia Joves de la FEDPC.

Es tracta d’una beca atorgada pel Ministeri adreçada a alumnes de 6è de Primària per estimular la pràctica oral de la llengua anglesa en entorns comunicatius no formals. Així mateix, es tractaran temàtiques d›interès científic i mediambiental, i es promourà la convivència amb alumnes d›altres territoris. Durant el desenvolupament del programa que té una durada de set dies, la llengua vehicular en les que es desenvoluparan les activitats serà l’anglès.

Cinta Roigé Escudero Escola Lligallo del Gànguil

Ferran Navarro

29

REPORTATGE 58ena. Volta Ciclista a Tarragona

1a Etapa Camarles/ Camarles Josep A. Navarro La Junta. | Penya Ciclista Sant Marc.

C

om a pròleg d’aquest petit reportatge sobre la Volta a Tarragona, deixeu-me explicar-vos qui som i què ha estat la Penya Ciclista Sant Marc: Ens vàrem fundar l’any 1994/1995 a casa de Manolo Viladà, lo Cartero. Érem un grup d’aficionats i practicants de l’esport del ciclisme que baix l’assessorament de la Federació Catalana ens vàrem organitzar per fundar el Club.

Preníem llavors el relleu d’un club ampostí que fins aleshores se n’encarregava d’organitzar les curses de les nostres Festes Majors “la Carrera de Festes” com sempre l’anomenàvem, era el seu president o cap, i a qui més coneixíem, el Sr. Enrique Pons, ell ens va ajudar un parell d’anys fins que ja sabedors ens vam atrevir i vam començar a organitzat la 56ena edició de la “Carrera de Festes” l’any 1996 – crec recordar – la Federació ens va concedir el privilegi, diguem-ho així, d’organitzar la “Copa Catalana de Cadets i Fèmines”, a Festes de Sant Jaume.

Va ser tot un èxit.

Tal va ser així que arribarem a celebrar catorze edicions; era tanta la confiança que vam guanyar que vam rebre l’encàrrec per part de la Federació per organitzar dos proves més, com el “Gran Premi de Camarles d’Escoles”, tretze edicions vam arribar a celebrar, que la fèiem normalment per fires de maig, i també vam organitzar

30

4 edicions del “Critèrium Camarles” de categories elit i sub-23.

Tot plegat ens va donar un prestigi immillorable, tant a nivell federatiu com dins del món del ciclisme.

Això passava en temps dels alcaldes Primitivo Forastero q.e.p.d., i de Carmelo Redó que ens recolzaven incondicionalment.

Angliru. Mieres-Santa Elena (Astúries), Port d’Envalira-Andorra.

De la nostra escola d’iniciació i d’entrenament varen sortir campions com Joaquim Bru, Zulema i l’Oriol Beltran, aquest encara en actiu, etc... Fins que a la primera legislatura de l’alcalde Curto i el seu regidor d’esports del moment Com a entitat vam arribar a la ens deixarien de recolzar en tots xifra de 325 socis alguns d’ells els conceptes. Un fet incompreni elles col·laboradors. La creació sible. d’un gimnàs propi amb un espai cedit per l’alcalde Sr. Forastero Tot i aquesta manca d’ajut hem al Sindicat, que encara utilitzem anat subsistint. I onze anys descom a seu social i gimnàs; també prés, què són molts anys, i que l’activitat associativa era inten- han estat durs per manca de suport sa en sortides setmanals i rutes per part de tots els consistoris que programades, la Festa del Club ens han precedit, i després de tant en familiars i amics, expedicions de temps de “foscor”, hem trobat en bus en les famílies i aficionats una escletxa en el fet de recuperar a llocs emblemàtics com el “Col l’activitat organitzativa i de comdu Tourmalet” a França, Lagos petició. Almenys en format d’aude Covadonga-Llanes (Astúries), torització municipal.

motoristes, premsa, corredors i familiars, passessin el dia entre nosaltres, va propiciar que els restaurants, bars i establiments del municipi tingueren una molt bona activitat comercial.

Sempre he tingut l’opinió de què la realitat que l’Estànis i jo mateix fóssim i som regidors a govern municipal o a l’oposició, ha perjudicat l’Entitat. Teníem massa visibilitat pública. I com hi ha persones que no entenen que s’ha de separar la política de l’esport o de qualsevol altra manifestació social que doni vitalitat a la vida social del municipi, passen coses incomprensibles. No sé si m’enteneu?

Repeteixo, és una opinió personal i no acostumo a equivocar-me en apreciacions d’aquesta mena.

Bé, agafo el fil i continuo amb l’història: Actualment, amb el factor que estiguéssim a govern municipal, i la confiança recuperada de la Federació Catalana de Ciclisme i l’empresa PromoEvents, ens ha permès que comencéssim a tenir la possibilitat de recuperar l’activitat que ens caracteritzava i, al mateix temps, ens permet promocionar el municipi en molt d’èxit com sempre havíem fet.

La Volta Dit això, aquí estem. I el dia 4 de setembre vàrem acollir al nostre municipi la primera etapa de la 58ena Volta Ciclista a Tarragona, en sortida i arribada a Camarles.

I dels costos econòmics, per a les arques municipals no varen ser gaire importants, ja que l’ajuntament va col·laborar en 300 euros així com en la logística (brigada, policia municipal), el servei preventiu d’un parell d’ambulàncies, i de l’estimada ajuda de la doctoLa cursa va transcórrer en línia i ra local la Sra. Natàlia Bonet, que en vàries voltes. Va tenir un recor- sempre l’hem tingut al costat en regut de més de 100 quilòmetres les activitats que fem. pel Delta, passant pel Lligallo del Roig, Lligallo del Gànguil, l’Al- Moltíssimes gràcies a tots i totes. dea, i Deltebre a la rotonda de Catxina i directe cap a Camarles, 6 El pressupost de la cursa va asvoltes en 123 corredors inscrits de cendir a uns 3.600 euros, que inles categories màsters i fèmines. clouen les despeses dels treballadors, arbitres, motoristes, mossos, Així va ser que la volta Tarragona assegurances, tota l’organització, retornava al Delta de l’Ebre des- etc... prés de més de trenta anys des de l’última vegada, quan es va cele- Com veieu, la major part de les brar una etapa contra rellotge als despeses aniran a càrrec de la Lligallos.

Penya Ciclista que ens haurem d’espavilar per aconseguir els reL’espectacle va ser més que satis- cursos. De moment tenim els 300 factori i, si no hagués hagut una euros de l’ajuntament, també una caiguda a l’última volta i l’últim empresa del municipi ens ha proquilòmetre on es van veure impli- mès la seva col·laboració, concrecats uns tres corredors, no hi hau- tament l’empresa Edafo, situada ria hagut cap incident remarcable. al camí del Filato, i poca cosa El guanyador va ser en esprint, més, de moment, ja veurem….. protagonitzat per Pedro José Gil de l’equip ULB. Aquí estem. En ganes de continuar, i si tot va bé, com desitgem que Joan Carles Ferran, director de La passi i la pandèmia ens ho permet, Volta ens va felicitar per com ha- l’any que ve més i millor. via sortit tot, i ens emplaça per a pròximes edicions.

Visca la bicicleta, gaudiu-ne d’aquest esport i salut.

Econòmicament hem de destacar que la promoció econòmica va P.D. Sabíeu que a Camarles vàser tot un èxit per als comerços rem gaudir d’un velòdrom propi? locals. El fet que, durant tot el dia Doncs sí. els encarregats de la logística de la cursa, unes 70 persones, una Però això ja és una altra història. vintena de mossos d’esquadra, 31

PARRÒQUIES CAMARLES I LLIGALLOS Benvolguda gent de Camarles; Abans que les festes importades d’altres països ens envaeixin pels quatre cantons amb trucs o tractes, m’agradaria compartir una anècdota que vaig viure a la Parròquia de Camarles aquest any i que té relació amb la nostra tradició i cultura catalana i cristiana de venerar tots els sants.

Tot començà quan el Papa Francesc va convocar per aquest 2021 que es va acabant un any dedicat a Sant Josep. Entre moltes de les coses que invitava a fer el Sant Pare per honorar al Sant era posar una imatge seva a cada temple. Com que a Camarles ja n’hi ha una de ben gran vaig pensar en fer-li una foto i animar a la gent a fer el mateix. Vaig esperar al 19 de març i així sempre recordaria que el dia del pare, que es celebra aquest dia perquè és la festa de Sant Josep, havia tret la foto en qüestió.

La meva sorpresa va ser que quan vaig anar a treure la foto, la imatge de Sant Josep estava il·luminada per la claror del sol que entrava d’una vidriera.

L’efecte estava tan ben aconseguit i quadrava tan perfectament la claror circular amb l’enquadrament de la imatge de Sant Josep que vaig veure un regal

Ctra. De la Granadella, s/n 43894 Camarles Tel. 654 606 966

cialatorra@gmail.com | www.camarles.cat

32

del cel. Bé, jutgen vostès mateixos si l’efecte no és bonic en aquesta foto que acompanya el text.

Totes les imatges dels sants, il·luminats o no per la llum natural, porten una aurèola circular que encercla el cap del personatge o patró. És un distintiu per diferenciar-ho d’altres figures que no tenen la categoria religiosa de sant. Ara que viurem la festa de Tots Sants us invito a visitar les imatges del temple de Camarles. Per un costat veureu com l’Església custòdia i respecta les tradicions i costums de la gent en encomanar-se als sants. I per un altre costat, si les observem amb atenció, l’expressió de cada figura ens pot transmetre alguna cosa al nostre cor.

Aquests dies també són propicis per recordar als nostres familiars i amics que han mort i que, des de la fe en Jesús, preguem per a que les seves ànimes visquin el goig del Cel. Pregar per ells és un gest d’amor i un motiu per sentir-los prop amb el record de les seves vides.

Que Sant Josep i tots els altres Sants siguin un exemple per als qui encara som aquí i una protecció per als qui ja han marxat.

Mn. Eduard.

A cert amic ferit per l’art David Bo

Tu vols tornar al costat de les pintures.

Vols ser allà, no pas aquí, vetllar-les com als morts però aquells morts que no sabem si ho estan, els morts que vetllem per no enterrar-los vius.

Véns d’un món on és impossible signar una mort.

Véns d’un món on les pintures han despertat algun cop i han agafat les flames amb les mans olioses.

Ara voldries trobar-te en aquella sala freda i tremolar com l’únic parent que ets de les formes trepidants.

Pla de barra Jordi Casanova Pons

El camp Pla de Barra es l’Estadi Municipal una obra monumental que per cert, no està mal, és un estadi tal com cal.

Allí vaig els dies festius a mirar parits de futbol que són molt atractius.

Vaig content i satisfet per a passar el ratet.

M’ho passo fenomenal com si fos un dia especial, parlant amb la gent i menjant una pasta molt feliç i content.

Bec una coca-cola menjo patates de xurreria i prenc un tallat o un cafè en llet descafeïnat quan toca el seu dia.

33

34

A MON IAIO MASO “LO MATXET”

L

o iaio Maso era de Santa Bàrbara i es va casar amb una ampostina, la iaia Pepa, a Amposta. Crec que allí van tenir els seus primers fills, lo tio Maso i ma mare Josefina.

Al mas tenien tota mena d’animals de granja, també tenia un caixer on feia hortet i com era molt bon pescador i caçador, en poca cosa més ja tenien per a viure. Recordo d’ell que era molt pagès, quasi sempre anava vestit amb calçotets Lo meu iaio era el més gran de set i avarques i a l’hivern pantalons de germans. Els seus pares van venir pana però sempre sense mitjons. a Camarles durant la dècada del 1920. En aquells temps com molts Jo recordo que quan no tenia esja sabem, sobretot els que tenim cola anava a passar el dia a la Rabastants anys, als voltants de la valeta amb la idea de quedar-me Torra de Camarles hi havia 3 o 4 a dormir però quan començava cases i allí va ser on es van posar a fosquejar com que no hi havia a viure els meus besavis amb el fill llum elèctrica, m’agafava temor i menut, lo tio Agustí “lo Matxet” , ja em veus al iaio, sense dir res, els altres germans es van anar ca- era home de poques paraules, que sant i instal·lant pel poble. agafava un coixí, el posava al “cuadro” de la bicicleta i em portava Lo meu iaio i el seu pare eren cap al poble, sempre fent bona bons empeltadors d’arbres i van cara, no recordo que s’enfadés trobar feina a la Torra. Allí van mai. També recordo que de tant treballar durant bastant de temps, en tant em portava, en un saquet segons em va contar el meu fami- de roba, granotes a punt per a cuiliar Amado Clua. nar, m’agradaven molt.

Aquí va néixer seu fill menut Juanito “lo Ravaleto”, l’anomenaven així perquè els meus iaios es van traslladar a viure a la Ravaleta, en un maset envoltat d’arrossars. Ells eren els masovers com molta gent de llavors.

El meu iaio tenia molta habilitat per a fer barraques de fang i senill. Al seu tros de terra d’arròs en tenia una per aixoplugar-se de les tronades. La tenia a l’Illa de Mar i quan anàvem a la mar, al Goleró, sempre la veiem i era com un punt de referència.

Un dia de març va venir a casa a que la mare li curés una “tarrancada” al peu, se’n solia fer moltes però aquesta va ser més traïdora, amb la mala sort que li van entrar els tètanus i en tres dies va morir, quan només tenia 64 anys.

Sóc conscient que per a moltes persones aquestes històries sonaran caduques i que ja han passat a la història. Segurament és així, però jo sempre he tingut en compte d’on vinc i recordo molt les meves arrels per això dedico aquest escrit al meu iaio i a moltes persones com ell, persones senzilles i anònimes que van contribuir amb Sempre que pujava al poble (mon el seu esforç al creixement del iaio), anava al cafè del sr. Ramon nostre poble. “lo Governador”, pare de Sílvia i Rosa Adam. Allí es trobava amb Marina Guillem Clua els seus amics de caça i pesca i feien “la mañana” com es deia en aquell temps.

35

Lo Mercadet LA FRUITA DE TEMPORADA I DE LA NOSTRA TERRA

36

EL TIR OLÍMPIC: UN ESPORT DESCONEGUT.

E

l tir olímpic és un esport poc conegut, on és igual d’important tenir una bona forma física com saber desconnectar de tot allò que ens rodeja en el moment en el que l’estem portant a terme, ja que qualsevol mínima distracció pot afectar al resultat.

Tot i així, igual que la forma física, l’atenció i la concentració també es poden entrenar, i són un dels pilars més importants, si volem aconseguir bones puntuacions.

d’un companyerisme molt especial.

En el meu cas, després de diversos anys practicant en l’especialitat de pistola, vaig descobrir l’especialitat d’Alta Precisió en la modalitat de Benchrest 50 metres, on vaig aconseguir alguns dels meus millors resultats.

Un record molt especial és la meva participació en el Campionat del Món celebrat a les instal·lacions del Club de Tir Manresa del 23 El tir olímpic augmenta la segure- a el 28 de juliol de l’any 2018, on tat en les persones que el practi- vaig formar part d’un dels equips quen, tan a nivell físic com mental. de la Federació Espanyola de Tir Olímpic.

Hi ha moltes modalitats de tir esportiu i sobretot a l’inici d’aquesta L’especialitat d’alta precisió, modisciplina s’ha d’estudiar on en- dalitat de BR-50 requereix d’uns caixa millor la persona per poder coneixements de les trajectòries i treure el major rendiment possi- maneig del nostre visor molt grans, ble i, sobretot, per poder gaudir al a més de la tècnica o pauta per identificar el vent, la seva influènmàxim d’aquest esport. cia en el vol del nostre projectil i Lluny del que una persona s’ima- com hem de traslladar aquests càlgina, el tir olímpic no té res a veu- culs al nostre visor. Està clar que re amb la violència, tot el contrari, el primer que hem de conèixer del està ple de persones increïbles i vent, per fer una estimació correc-

ta del mateix, és el seu comportament i moviment. El moviment de vent és molt semblant al de l’aigua, en el seu acomodament a l’orografia. Segurament tots guardem imatges de com l’aigua discorre muntanya avall. Si ens fixem veiem que no discorre en línia recta, sinó que sorteja els obstacles triant la trajectòria més fàcil, serpentejant els impediments. Pot ser que en algun punt arribi a bifurcar-se o que fins i tot retrocedeixi de forma temporal. Doncs el vent es comporta de manera similar i cal comprendre’l per poder ser precisos quan ho calculem.

El tir és molt més que tirar amb una pistola, el tir és: atenció, precisió, concentració, equilibri, seguretat, companyerisme i, sobretot, satisfacció en un mateix per veure totes aquelles millores que vas fent dia a dia.

Francisco Rius

37

COSTUM I TRADICIONS LOCALS

A

mb aquest BIM iniciem una sèrie d’articles participatius on totes i tots podreu explicar aquells costums i tradicions que entendrem com a pròpies de les nostres Terres, vigents o perdudes.

Permeteu-me que comenci jo aquest apartat, amb la tradició d’embotellar.

És a finals de l’estiu, en temps de recol·lecció de les collites, en l’època de guardar per a l’hivern què, d’entre altres costums que encara perduren, us recordi la “d’embotellar”: particularment al meu carrer – i a molts més -, de

38

cara a la tardor es produïa un fet que de xiquet esperava en gran deler, era un acord veïnal on any rere any destinàvem una tarda a una dels costums que, en aquest cas, encara perduren. Recordo que allí hi érem tots els veïns, on qui no tenia producte, tomates, préssecs, primentos..., se li regalaven, i tots junts, embotellàvem tomata, samfaina, fruita,... Taps de suro, botelles i cordells…, En les calderes al foc amb, l’aigua bullint per a realitzar el bany maria...; i després, se solia aprofitar lo foc i les calderes, perquè algunes famílies es feien el sabó moll. Tot un exemple de sostenibilitat.

Destacaria de tot plegat la solidaritat, la germanor i la concòrdia que brolla/brollava d’aquestes activitats, una festa veïnal i familiar i el sol fet de reunir-nos reforça/va els vincles, de tota mena. p.d. Us animem a participar en aquest apartat publicant els vostres records d’aquelles activitats que de manera entranyable recordeu o encara esteu vivint de manera individual o col·lectiva.

Josep Antoni Navarro

UNA MIRADA AL PASSAT

Fotos cedides pel Sr: Cebria Marro

Antic Cinema, avui supermercat SPAR (1945) Carretera Camarles-Deltebre (la Cava) (1950)

Casa on actualment està el Bar Stop (1960)

Desfilada Festes (1950)

La Torre de Camarles (1950)

Vista aèrea (1960) 39

40