GRAU-GARRIGA In memoriam
GRAU-GARRIGA In memoriam
L’ACTUALITAT DE LA SÍNTESI PICTÒRICA I TÈXTIL A L’OBRA DE GRAU GARRIGA
L’obra pictòrica i tèxtil de Josep Grau-Garriga, nat a Sant Cugat del Vallès el 1929 i mort el 29 d’agost de 2011 a Saint Mathurin sur Loire (Angers), ha assolit en el transcurs del temps cada vegada més una solidesa tan remarcable que avui dia esdevé un fet referencial per captar la intensitat de la recerca plàstica contemporània no solament a Catalunya i a l’Estat espanyol sinó també a l’estranger –Europa i Amèrica del Nord inclosos– on, finalment, va fixar des de fa una vintena d’anys el seu domicili i taller de creació. Als inicis de la dècada dels 60 del segle passat s’adonà que a la seva localitat d’origen hi havia una indústria que elaborava tapissos i catifes i que continuava treballant-los seguint el mètode de Jacquard establert al segle XIX. En aquell moment l’art contemporani havia adquirit una nova sensibilitat i considerava que l’element bàsic en tota creació plàstica moderna el que esdevé més essencial són els suports amb els que es treballa –la pintura en si i les fibres que constitueixen el tramat i l’ordit dels productes tèxtils– i no pas l’anècdota a la que aquests suports poden donar forma. Grau-Garriga, aquell moment, ja s’havia adonat que la pintura era els colors amb els que per ímpetu gestual –l’altre gran aportació de l’art del segle XX– es dipositaven sobre la tela, o també als murs, que s’havien d’elaborar amb estrictes finalitats de sensibilitat estètica. Sobre la producció de la fàbrica de tapissos i catifes de Sant Cugat se li desvetllà que quelcom de similar s’havia de fer amb les fibres tèxtils. S’informà que l’artista francès Jean Lurçat havia procedit d’una manera similar a l’elaboració de la tapisseria actual, desmuntant les idees de la històrica gran fàbrica de Gobelins. Decididament fèu aquest pas i encara anà més enllà, no només reduint la coloració dels tapissos a la dels colors essencials de les fibres emprades sinó, a més, posant de manifest la qualitat matèrica d’aquestes fibres i fent-les treballar no només en el simple pla bidimensional de l’entramat sinó dotant-les de dimensions volumètriques reals, substituint així l’impacte òptic de la tapisseria clàssica per una tangibilitat tàctil que feia apreciar les qualitats dels suports: cotó, lli, llana, seda, sisal, cànem, jute o qualsevol altre tipus de material fibrós, incloses les metàl·liques i, si s’esqueia, les sintètiques. Així el cèlebre cartró clàssic, esbós del que havia de ser i representar el tapís, esdevenia ell mateix una autèntica obra d’art plàstica matèrica i tridimensional. Només mancava a aquest nou concepte del tapís el: a què podia al·ludir?, quina era la intenció que organitzava aquell seguit de matèries i accions simultàniament reunides? Era obvi que en la circumstància d’aquells anys 60, que culminaria en els fets del maig del 68 i, tot seguit, als anys successius, la referència plàstica de les obres, el referent ocasional, no podia ser altre que el compromís polític i social del que amb voluntat o sense l’artista hi és sempre present i inclòs. Uns títols poden advertir l’observador, no amatent a la circumstància de la seva execució voluntarista, sobre a què al·ludeixen aquells jocs plàstics matèrics i pictòrics; però qui observa, també, l’obra amb la simple sensibilitat s’adona immediatament que aquelles peces tan tremendament i tempestuosament treballades i formalment arriscades tant en matèries com en colors i construccions, elaborats mitjançant un collage al·lusiu
i expressiu, responen i són la plasmació dels fets que constitueixen la quotidianitat del viure, no només de l’artista sinó també de tots aquells ciutadans que es troben en la seva circumstància ideològica i econòmica. Ultra aquest contingut i dimensió, un artista és no només un creador plàstic sinó un ser humà que també viu intensament la seva intimitat que, en moltes ocasions motiva, per les problemàtiques adjacents, que l’obra es converteixi en el nucli de la seva reacció personal davant dels esdeveniments, i que tot plegat es plasmi en un magma on, per mitjà d’una estructura de collages i d’entrellaçats d’objectes d’ús particular i/o social, l’obra i efecte resultant provoquen la plasmació gestual de l’actitud individual i resposta estètica de l’artista, ensems que, acte seguit i simultàniament, el signe significatiu de les impressions i emocions, que són el secret del que en diem obres d’art, esdevingui el testimoni sensible, visual i tàctil, del que són els periples i viaranys de les passions, de les agitacions mentals i emocionals que commouen i somouen les persones i les societats que han generat l’obra. Per si manqués encara un element no decoratiu sinó teatralitzant als gran tapissos de Grau-Garriga, molts d’ells són elaborats amb la intenció que indiquin, marquin i delimitin una instal·lació, un penetrable, un espai d’ubicació oberta on l’observador pot viure i conviure amb l’obra realitzada. Grau-Garriga n’és un gran executor d’aquest tipus d’obres i de les sensibilitats i sensacions corresponents. Les obres de l’artista construeixen nous símbols i intencions i desestructuren ensems aquells altres emblemes que els elements emprats poguessin aportar. Les obres que ha anat elaborant en el seguici dels temps, ultra les matèries bàsiques ja referenciades, com elements generadors del collage hi ha, suport intencionat afegit al suport, els tapissos Jacquard desusats i reutilitzats amb les al·legories o geometries desestructurades que la seva nova funció plàstica impliquen i que, ara, intervenen a la nova obra de l’artista. Es creen uns nous joiosos o angoixats espais de buits, plens i forats òptics i reals, aptes per a tot tipus de projecció individual perceptiva. Els fils i fibres destramats i la corda, de gruixos i longituds variables segons intenció i motiu cercat o aportat per l’atzar, creen àmbits i dimensions plàstics sorpresius. Col·laboren a l’efecte sensorial visual i tàctil també, un seguit de retalls de roba de record íntim personal o social; hi són presents altres estris familiars o habituals que carreguen l’obra de les petites sensacions afectives que tothom necessita. Tot plegat mou a l’artista a elaborar el que en diríem retrats, paisatge o natures mortes, reblada la intencionalitat creadora per l’ús ple, fragmentari o trossejat de llistons angulats o rectangulars de marcs d’enquadrament; el quadre dins del quadre; s’enquadra perquè quedi més palesa la intenció. Però com que l’artista, Grau-Garriga, fou sempre i en tot moment un pintor, un creador de formes que bàsicament impacten pel sentit visual i tàctil, per sobre de les qualitats tàctils de les fibres apareix sempre el color, que modificava, canviava, provocava la captació única i existencial del seu complex estètic. En totes aquestes obres assistim a la màgia, que davant d’elles es transfereix a l’observador, de poder viure en els sentiments i en les emocions els impactes nets i polits que ofereix l’estètica i, si qui se les mira ho creu necessari, palpar-hi també el combat i les lluites del nostre temps. La subjectivitat i l’objectivitat enllaçades per la plàstica.
Arnau Puig Filòsof i crític d’art
SOMNI D’ORIENT 1986 Pintura. Tècnica mixta 81 x 100 cm
LA CAMISA 1988 Pintura. Tècnica mixta 195 x 130 cm
AGOST 86 1986 Tapís. Alt lliç, llana, cànem, cotó i seda 235 x 300 cm
ENTRE LA BROSSA I EL RECORD III 1988 Alt lliç, cotó, seda, cànem, lli, fibres sintètiques i roba personal 300 x 120 cm
STHENDAL 1988 Cot贸, llana, fibres sint猫tiques i collage 130 x 115 cm
LLUM DE MAIG 1985 Cotó, fibra sintètica, cànem i collage 370 x 300 cm
TEMPS TENDRE 1988 Alt lliç, cànem, fibres sintètiques, cotó, espart, llana i seda 200 x 450 cm
HORES DE LLUM I DE FOSCOR 1986 Tapís. Alt lliç, cotó, llana, cànem, fibres sintètiques 285 x 700 cm
DINS L’OMBRA 1987 Pintura i collage sobre roba jacquard 163 x 130 cm
INQUISIDOR 1987 Pintura. Tècnica mixta 146 x 114 cm
OBRIM AVUI 1975 Tapís, llana 220 x 125 cm
Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura (Fons del Diari AVUI). Museu d’Art de Girona
GOS I LLUNA 1982 Tapís , llana 121 x 93 cm Fons del MHCG
forma 1900 1969 Cartr贸 - base del tap铆s 170 x 250 cm Fons del MHCG
forma 1900 1969 TapĂs, llana 170 x 250 cm Fons del MHCG
DE SOMNI MARINER 1985 Pintura. Tècnica mixta 130 x 162 cm
TRAVESTIT 1987 Pintura. Tècnica mixta 100 x 81 cm
PINTOR DE PAISATGES 1988 Pintura. Tècnica mixta 163 x 130 cm
PRIMAVERA DEL 84 1984 Pintura. Tècnica mixta 126 x 95 cm
RETRAT DE CARBONS 1986 Pintura. Tècnica mixta 65 x 81 cm
INVITACIÓ 1985 Pintura. Tècnica mixta 81 x 100 cm
JOSEP GRAU-GARRIGA Va néixer el 18 de febrer de 1929 a Sant Cugat del Vallès, en una família pagesa. Morí el 29 d’agost de 2011 a Saint Mathurin sur Loire (Angers). La seva afició per l’art el portà, de ben jove, a dibuixar i a pintar temes relacionats amb el camp i la natura. Posteriorment, ingressà a Llotja i després a l’Escola de Belles Arts, on va realitzar els estudis que el van formar en les tècniques del dibuix, la pintura, l’escultura i el gravat. Les seves primeres exposicions foren a Sant Cugat. Durant la dècada dels cinquanta, desenvolupà una gran activitat en el camp de la pintura mural; pintà, entre altres, els frescos de l’ermita del Sant Crist de Llaceres a Sant Cugat, els de la Mare de Déu de Paretdelgada a la Selva del Camp, l’església del Pilar a Barcelona o el baptisteri de Santa Maria de Salou. En aquesta època va fer classes de dibuix als monjos de Montserrat i il·lustra diversos llibres de caràcter religiós. El 1957 inicià el contacte amb la Casa Aymat de Sant Cugat, dedicada a la producció de catifes i tapissos, i va fer un viatge a França per conèixer la tècnica del tapís. Allà col·laborà amb Jean Lurçat, tot un referent en la renovació d’aquest art. Retornà a Sant Cugat i es féu càrrec de la direcció a la casa Aymat, on treballà amb artistes com Miró, Tharrats, Tàpies, Subirachs, Ràfols-Casamada o Guinovart, naixent l’Escola Catalana de tapís sobre el seu impuls artístic. L’any 1964, Grau-Garriga va fer la seva primera exposició individual de tapís a la Sala Gaspar, considerada el punt de partida del reconeixement internacional del tapís català. El 1965 participà en la Biennale Internationale de la Tapisserie a Lausana, amb un notable ressò, i el 1968 va fer la seva primera exposició a París. El 1969 s’instal·là als Estats Units, on realitzà diverses exposicions (Houston, Lincoln, Nova York) i s’hi quedà alguns anys. El 1970 va fer una exposició a París, on realitzà el seu primer environament tèxtil i, l’any 1976, du a terme un dels seus muntatges més espectaculars, El retaule dels penjats, a l’Abadia de Montmajour. Amb prop d’un centenar d’exposicions individuals, mostrà la seva obra per Europa i Amèrica. El 1988 el Palau Robert de Barcelona acullí una gran exposició retrospectiva seva. Un any més tard, el 1989, Grau-Garriga participà a Angers en la celebració del bicentenari de la Revolució Francesa. A partir d’aquell any, l’artista s’instal·là a Anjou, on hi visqué i treballà.
Exposicions individuals més destacades 1964 - Sala Gaspar, Barcelona 1967 - Reial Monestir, Sant Cugat del Vallès - Dirección General de Bellas Artes, Madrid 1968 - Galerie la Demeure, París - Sala del Ateneo, Madrid 1971 - Museum of Fine Arts, Houston (EUA). Retrospectiva - Institute of International Education, Nova York - Arras Gallery, Nova York 1972 - Galerie la Demeure, París - Sala del Consell de les Valls, Andorra la Vella - École d’Art et d’Architecture, Marsella (França) - Galeria Antañona, Caracas - DeCordova Museum, Lincoln, Massachusetts (EUA) 1973 - Galeria René Metras, Barcelona - Museu Tèxtil, Terrassa 1974 - Los Angeles Country Museum, Los Angeles (EUA). Retrospectiva 1975 - Galerie la Demeure, París - The Birmingham Museum of Fine Arts, Birmingham (Regne Unit) - Banca Catalana, Madrid - Palau de la Virreina, Barcelona - Oklahoma Art Center Museum, Oklahoma (EUA) - La joya, Califòrnia (EUA) - Arras Gallery, Nova York 1976 - Palacio de la Lonja, Saragossa 1977 - Fontana d’Or, Girona - Musée des Beaux-Arts de la Ville de Paris, París - Arras Gallery, Nova York 1978 - The Gallery at 24, Miami (EUA) 1979 - Plaça de Sant Jaume, Barcelona - Reial Monestir, Sant Cugat del Vallès - Montgomery College, Washington DC 1982 - Cité de Carcassonne, Carcassona (França) - Palais des Congrès et de la Culture, Le Mans (França) - Reial Monestir, Sant Cugat del Vallès 1983 - Musée Goya, Castres (França) 1984 - Museo Jovellanos, Gijón - Palacio de los Córdoba, Granada - Museo de Oviedo, Oviedo - Musée Puig CDAC, Perpinyà (França) 1985 - Castell de Benedormiens, Platja d’Aro - Reial Monestir, Sant Cugat del Vallès. Retrospectiva
1986 - Museu de Granollers, Granollers 1987 - Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès - Museo Rufino Tamayo, Mèxic - La Seu, Manresa - Llotja de València, València - Centre Culturel Languedoc, Besiers (França) 1988 - Centre Cultural Bell Resguard, Gandia - Musée Jean Lurçat, Angers (França) - Castell d’Angers, Angers (França) - Abadia de Ronceray, Angers (França) - Musée des Beaux Arts, Pau (França) 1990 - Centre d’Action Culturelle, Saint-Avold (França) - Museu d’Art, Sabadell 1992 - Musée de la Chartreuse, Douai (França) 1993 - Centre Cultural d’Alcoi, Alcoi - Temple Romà, Vic 1995 - Reial Monestir, Sant Cugat del Vallès 1997 - Centre d’Estudis Catalans, París 1998 - Miniartextil, Como (Itàlia). Exposició homenatge 1999 - Galeria Benassar, Madrid - Galeria Blanquerna, Madrid - Galerie Askeo, París - Canals Galeria d’Art, Sant Cugat del Vallès 2000 - Musée des Beaux Arts, Saint-Lô (França) - Galerie Daniel Duchoze, Rouen (França) 2002 - Abadia de Ronceray, Angers (França) - Musée Jean Lurçat, Angers (França) - Salle Chamellier, Angers (França). 2004 - Reial Monestir i Museu Casa Aymat, Sant Cugat del Vallès. Exposició homenatge - Galerie Daniel Duchoze, Rouen (França) 2006 - Edifici Miramar, Sitges 2007 - Centre Ovidi Montllor, Alcoi 2008 - Castell de Saint Auvent, Saint-Auvent (França). Exposició homenatge 2009 - Galeria Odó Art, Sant Cugat del Vallès - Abadia de Saint-Florent, Saint-Florent-le-Vieil (França) 2010 - Museu de Belles Arts. Angers (França) 2011 - Fundació Caixa Penedès, Vilafranca del Penedès - Museu de l’Escola catalana de tapís -casa Aymat - Sant Cugat del Vallès - Canals, Galeria d’Art. Sant Cugat del Vallès 2012 - Museu d’Història de la Ciutat, Girona
GRAU-GARRIGA In memoriam
Del 6 de març al 3 de juny de 2012 Museu d’Història de la Ciutat Carrer de la Força, 27 · 17004 GIRONA
Ho patrocina:
Hi col·laboren: