XX BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ 2016
www.canals-art.com/biennaldart.html
PRESENTACIÓ DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Em plau d’allò més saludar una nova edició de la Biennal d’Art Contemporani Català com a important iniciativa cultural que, a més, està en línia amb principis de fons que el Govern de Catalunya comparteix. Em refereixo, al paper de la cultura com a element de cohesió social i, també, d’equilibri territorial, que són objectius que es donen singularment en aquesta Mostra. Pel que fa a la cohesió social, entenem que és bàsic donar notorietat, difusió i promoció als joves creadors per fer que s’activin els mecanismes d’ascensor social –o en aquest cas, artístic- que, amb tants bons resultats, han funcionat fins ara. Igualment, és molt important promoure els circuits artístics més enllà de l’àrea d’influència de Barcelona tal com es bé assolint amb la itinerància de les exposicions de la Biennal. I tot plegat no ha estat pas foc d’encenalls, sinó que s’ha posat de manifest al llarg de 40 anys d’existència de la Biennal, que fan d’aquesta una de les convocatòries més antigues de Catalunya que vetlla per l’art jove contemporani, amb un èmfasi especial en la innovació i l’experimentació. Confiem que, aquesta XX edició, al costat d’altres iniciatives, pugui ser foment del col·leccionisme i, en
paral·lel, del necessari suport que hi puguin prestar institucions i empreses. Al darrera de la Biennal hi ha el compromís de l’Ajuntament de Sant Cugat, del Govern de la Generalitat i, és clar, de Canals-Galeria d’Art. Però deixeu-me singularitzar i agrair la tenacitat i l’empenta del santcugatenc Josep Canals que ha sabut mantenir viva la flama d’aquesta iniciativa fins i tot en les èpoques de majors dificultats pressupostàries. La joventut té futur i un futur creatiu. Ho han demostrat els artistes que han precedit els que ara han resultat seleccionats i, de ben segur, que aquests ho demostraran amb escreix en un futur que els pertany.
CARLES PUIGDEMONT I CASAMAJOR President de la Generalitat de Catalunya
PRESENTACIÓ DE L’ALCALDESSA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS
L’art és una manifestació cultural que ens defineix com éssers humans i com a societat. Però tot acte creatiu comença amb l’artista, i sense ells la nostra societat estaria coixa. És en els primers anys d’aquesta decisió valenta de dedicar-se professionalment a la creació artística quan la persona ha de notar un suport per tal que pugui fer de la seva professió un veritable referent social, estètic i intel·lectual. És en aquests moments on convocatòries com aquesta biennal, i altres propostes i espais escampats per la geografia catalana, són claus en el desenvolupament d’una xarxa d’artistes emergents, d’espais de creació i promoció. Vint edicions enrere possiblement aquesta biennal d’avui era una de les poques oportunitats pels artistes emergents per fer arribar el seu nom arreu la geografia catalana. La situació actual, afortunadament, ha canviat i són molts els espais i les convocatòries que aposten per la creació contemporània i ofereixen oportunitats als artistes que per les seves qualitats poden ser els futurs referents. El Centre d’Art Maristany, entre les seves línies de treball amb l’art contemporani, inclou la creació emergent com a oportunitat pels joves creadors de tenir un espai referent dins la nostra ciutat. No només un espai on poder visitar exposicions d’art contemporani sinó també formar part de les seves programacions estables. La biennal n’és un exemple, però en vindran molts més
perquè Sant Cugat vol recuperar el seu espai com a ciutat implicada amb la creació contemporània. La posada en marxa del Centre d’Art Maristany un any i un mes enrere, poc a poc, ens torna a situar en el mapa de la creació contemporània, tot i que encara ens falta camí a recórrer, estem disposats a fer-ho. L’art jove i emergent s’ha de convertir en un dels motors culturals per a la nostra societat i de pas per a la nostra ciutat. El “no future” del moviment punk, del que s’estan fent retrospectives i relectures, s’ha de convertir en el “future” representats pels artistes seleccionats. Vull felicitar a Lluc Baños, Gara Basilio, Clara Cortés, Daniel Gasol, Ivan Morales, Alejandro Palacín i Francisco Pretel perquè la seva selecció ha sigut unànime per part del jurat i perquè són una mostra qualitativa del pols i la diversitat creativa que l’art ens pot oferir avui dia. També felicitem a Josep Canals, director de la biennal, per aquestes vint edicions i a la gran tasca feta pel jurat format per Joana Llauradó Farrés, Aida Marín, Albert Mercadé i Mar Redondo.
MERCÈ CONESA I PAGÈS Alcaldessa de Sant Cugat
XX BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ: LA BIENNAL DE LA REPRESA.
Fa dos anys, tots els membres del jurat que vam formar part de la XIX Biennal Art Contemporani Català, vam estar d’acord de titllar aquell esdeveniment, pel context crític en el qual es va dur a terme, com una biennal de resistència. El titular que proposem pel certamen d’aquest any té un to més constructiu: estem sens dubte davant de la biennal de la represa. Represa pel nombre d’artistes que s’hi han presentat, refermant-se la biennal com un dels principals certàmens artístics del país. Represa per a la millora organitzativa de l’esdeveniment, ara en més estreta aliança amb l’Ajuntament de Sant Cugat i agents artístics de la ciutat. I represa, finalment, per l’esperit que regna en les obres presentades: de clara factura constructiva, objectual, amb una expressa voluntat per part dels artistes de reapropiar-se i empoderar-se de l’espai físic circumdant. L’objecte construït, desconstruït, expressat, friccionat, interpel·lat. Totes les declinacions possibles entorn de l’objecte hi ha tingut cabuda a la XX Biennal, en una dinàmica plenament en consonància amb el desenvolupament actual de les arts del país. Ho hem pogut presenciar aquest darrer any en una de les places més efervescents d’art contemporani, a L’Hospitalet de Llobregat: l’exposició Luces de David Bestué (on les escultures de l’artista dialogaven amb motlles modernistes de la fàbrica de ceràmiques Cosme Toda), l’exposició La Lliçó de Diògenes al Centre d’Art Tecla Sala (on es mostrava un diàleg objectual entre artistes contemporanis i dels seixanta), o en les propostes d’artistes com Lucia C. Pino, Carlos Valverde, Pere Llobera o Felipe Talo. És, ens sembla, una conseqüència natural de la vivència d’un context hostil i de supervivència, en el si del qual l’artista contemporani ha
realitzat un doble moviment artístic: un d’interior i palpatiu, treballant amb els objectes més propers i humils que té a l’abast, dialogant amb una tradició que es remunta als temps de l’art povera; i un altre d’exterior i col·lectiu: ja no val l’especulació artística ni l’endogàmica, l’artista sent la necessitat de posar l’objecte en relació amb el seu entorn social o contextual. Els artistes guanyadors de la XX Biennal dialoguen estretament amb l’esmentat estat d’esperit. Lluc Baños (Barcelona, 1985) ha proposat un desglossament d’objectes pobres del seu context quotidià: uns llumins consumits, que l’artista dibuixa al llarg d’una sèrie de 64 dies, i que en un segon moment desplaça a una nova dimensió artística: el treball amb gravat i tampons impresos sobre papers de gran format. Els artistes no en tenen prou en crear un objecte: tenen la necessitat de crear-lo tot vinculant-lo a una actitud que necessiten documentar: desconstruint l’objecte, amidant-lo, comptant els dies en els quals treballen per a gestar-lo, posant-lo en relació amb l’espai i el temps de creació, tal com també palesa la proposta de l’artista Clara Cortés (Vic, 1991), de qui hem seleccionat la peça 98 centímetres, els centímetres precisos en què ha dut a terme la seva proposta expressiva i cromàtica, d’incisió artística dins la tècnica del gravat calcogràfic. Si el nucli germinal de la proposta de Baños i Cortés és la desconstrucció, l’artista resident a L’Hospitalet, Gara Basilio (Barcelona, 1993), treballa des del pol oposat: la construcció i la relació amb el públic. En el treball que li hem seleccionat Geometria del caos, l’artista proposa la construcció d’un cub de grans
dimensions format per 45 peces -6 de ferro, 14 de guix, i 25 de fusta-, amb les quals l’espectador està convidat a interaccionar. Es tracta d’una dinàmica complementària a l’obra d’Àlex Palacín (Barcelona, 1989), qui també dialoga amb l’objecte, però en aquest cas no desgastat o construït, sinó l’objecte trobat, aleatòriament al món quotidià, que ell pinta, altera i transforma tot posant-ho en relació amb noves troballes urbanes o quotidianes a partir de les quals configura una lúdica i harmònica sèrie de 135 objectes específics. D’ençà d’uns pocs anys la pintura ha tornat a recuperar la centralitat dins l’art contemporani, entaulant un diàleg fecund amb la pintura irònica i figurativa nord-europea dels noranta (Peter Doig, David Hockney o la pintura alemanya de l’escola de Leipzig). En aquest context ens hi ha fet pensar la pintura de Javi Pretel (Argentona, 1981), que s’apropia pictòricament d’objectes peculiars de la realitat urbana, i els descontextualitza sobre la tela en ambients atmosfèrics alhora abstractes i cromàticament exultants. Aquest punt de tensió entre dues realitats antagòniques però complementàries, també és un dels eixos de reflexió del pintor Ivan Morales (Girona, 1990), de qui hem seleccionat el projecte Installation I. Ens interessa especialment la relació divergent que Morales proposa entre la pintura i l’espai on s’exposa: el pintor altera d’una manera radical l’espai expositiu, elevant el paviment, transformat en cartó, i forçant a l’espectador a realitzar una exploració física de l’espai abans de poder accedir a la contemplació de l’obra.
En la XX Biennal hem observat una disminució substancial de treballs artístics socialment compromesos, una realitat que, tanmateix, troba representació en aquesta edició amb el treball de Daniel Gasol (Valls, 1983). Tot i la seva jove edat, és un dels artistes premiats amb una trajectòria més fecunda, tant des del punt de vista artístic com teòric. L’obra seleccionada per a la biennal How to build national security és deutora de la recerca de fons de la seva tesi doctoral, parcialment dedicada a la reflexió crítica sobre el llenguatge, cínic i persuasiu, emprat per la indústria audiovisual nord-americana. Gasol ens mostra una sèrie d’imatges d’arxiu de l’assassinat de dictadors tradicionalment aliats de la política nord-americana com Sadam Hussein o Gadafi, els quals l’artista ens convida a visionar al so de la música melosa i amable del pop americà. L’obra de Gasol ens permet fer una reflexió de fons, i si volem conclusiva, de la XX biennal: vivim en una realitat vulnerable com a conseqüència de la seva accelerada virtualització, i cada cop més allunyada de l’experiència física i objectual amb el món que ens envolta. En aquest context, l’experiència artística, física i socialment compromesa, es presenta, novament, com l’instrument més eficaç per assolir la cada cop més anhelada rehumanització del món.
EL JURAT DE LA XX BIENNAL
LLUC BAÑOS
Els temes fonamentals al voltant dels quals es mou la meva feina són els mateixos que acompanyen a l’ésser humà des que existeix. La vida, la mort, el pas del temps, l’origen i la fi, el cel, la terra, les pulsions, el llenguatge. Abans que el coneixement i el llenguatge creessin les categories segons les quals ens movem avui i que considerem clares i ben delimitades, tota experiència era viscuda sense fronteres i amb la mateixa fascinació d’allò que es veu per primera vegada. És igual que fos la pluja, un llamp, un autobús un programa de televisió o un accelerador de partícules. El fet d’enfrontar-se al desconegut, entendre-ho, assimilarho, reelaborar-ho i convertir-ho en quelcom de nou. Cada missatge té un llenguatge ideal per a ser formulat, i al mateix temps tot llenguatge no és més que una codificació per transmetre un determinat missatge. Si els sistemes de categories són insuficients per explicar un fenomen, cal repensar-los o crear un nou llenguatge, un nou límit, per a fer reviure el misteri del primer cop, en mi i en els altres.
64 DIES - 2015 - retolador sobre paper Guarro, base de fusta i restes de mistos cremats 128 dibuixos de 30 x 30 cm
LLUC BAﾃ前S
LA VERITAT DE TOTS, LA MEVA I EL QUE QUEDA FORA - 2016
64+3 tampografies sobre resina poliuretà nica sobre contraxapat, pigment, grafit i llapis de color sobre paper fabriano de 200 gr i residu d’objecte manipulat - 10 x 20 cm cada peça, dibuix de 80 x 160 cm
GARA BASILIO
Crec que totes les persones segueixen unes normes pròpies, a part de les que la societat clarament ens imposa. Aquestes normes serveixen per crear una rutina, un dia a dia amb el qual mantenir un ordre i aquest ordre ens ajuda i ens va formant com a persones. Persones amb responsabilitats. El nostre ordre ens ajuda a mantenir tot això i a comportar-nos com s’espera de nosaltres. Però tothom en un moment o altre es rebel·la donant a conèixer aquest caos que és el que ens forma la personalitat, la nostra manera de ser, tot allò que sentim o que pensem que fa que hi hagi gent tan diferent i que tinguem la sort d’aprendre els uns dels altres. Geometria del caos és una peça que plasma una part de la meva personalitat, aquesta part que em fa ser com sóc, on la peça formant un cub ens mostra la part racional i el caos que es crea amb la peça desmuntada, aquesta part més esbojarrada, però que dóna sentit al seu dia a dia.
GEOMETRIA DEL CAOS - 2015 - 6 peces de ferro, 14 d’escaiola i 25 de fusta - 60 x 60 x 60 cm
CLARA CORTÉS
Una descontextualització de l’objecte. L’objecte que n’esdevé un altre, totalment arbitrari i subjectiu. Els teus cabells que involuntàriament esdevenen allò altre de forma orgànica. Un experiment a través de la calcografia mitjançant una anàlisi de la forma, el color i la línia. Una abstracció del més quotidià meu.
98 CM I - Sèrie 98 cm - 2015 - Calcografia - 50x70 (paper i planxa)
DANIEL GASOL
Les generacions establertes i crescudes en els mitjans com a formes informatives de control, partint dels anys '70, estat cim de la democratització del mitjà televisiu, construeixen així, una narrativita visual pròpia de l’època, que varia cronològicament a mesura que el mitjà es “modernitza”. Per aquesta raó, veiem un film dels '80 antiquat, no solament per la qualitat d’imatge que projecta, sinó pel fil de la narració, la construcció del discurs, el contingut i les formes d’expressió pròpies del temps on es van desenvolupar. Prenent en compte els paràmetres dels mitjans de comunicació com a canalitzadors de la realitat configurats des del poder polític com a canal, es desenvolupa una tesi on cal investigar visualment els components que creen i recreen formats de realitat induïts pel poder mediàtic com a forma de control. La narració, es converteix llavors en un guió televisiu, en el qual Videographic Dead: How to built national security, reflexiona entorn a la narrativitat política construïda mediàticament a partir d’un llenguatge televisiu après.
VIDEO GRAPHIC DEAD: HOW TO BUILT NATIONAL SECURITY (https://vimeo.com/134214879) Video-proyección, 2 cartells de 100 x 70 cm i 100 postals d’edició limitada sobre prestatgeria - Barcelona 2015
IVAN MORALES
Existeixen una sèrie de situacions generades a través d’uns espais on el temps és més dens i els elements físics semblen ser un líquid estancat que pot remoure’s en qualsevol moment com si es tractés de fum. Aquests escenaris són màscares de calma que amaguen el seu veritable “ser” darrere seu. El meu treball neix entre la fisicitat de les instal·lacions i la intuïció sensitiva que desperta la pintura. Pretén situar-se a la línia que separa aquests dos per, així, trobar nous espais de comprensió.
Instal·lacció a la Sala Bunyuel de la Facultat de Belles Arts de Barcelona
! ! ! ! !
Alçat / PerÞl / Planta! Alçat / Planta / Perfil
! ! ! ! ! PLÀNOLS DE LA PROPOSTA ! Peça produïda amb el recolzament del Centre d’Art Maristany Ajuntament de Sant Cugat ! ! ! !
ÀLEX PALACÍN
Per a mi la pràctica artística és una manera d’aprendre a aprendre, de concebre el meu entorn mitjançant els meus propis mecanismes. És una manera d’apropiar-me de tot, fins i tot de mi, per tal de transformar el fet reconeixible en interpretable. M’interessa l’espai que hi ha entre la idea, la seva forma i la seva representació i com aquests tres conceptes es modifiquen en canviar d’un medi a un altre.
OBJECTES ESPECĂ?FICS - 2015 - assemblage - mides variables
ÀLEX PALACÍN
JAVI PRETEL
Busco una pintura on el seu caràcter visual sigui l’element protagonista, que es trobi en primer pla i que es mostri com el component o qualitat principal de la meva obra. Per a aconseguir-ho intento moure’m principalment en el terreny del pictòric i lluny del clixé, tant en l’àmbit de la temàtica i narració, apropant-me a l’irreal en la creació d’escenes artificials, com en l’àmbit de l’execució formal, prescindint de model, concentrant-me en paràmetres pictòrics i deixant de banda els descriptius i el procés de mimesi.
S.O.S. - 2015 - oli sobre fusta - 89 x 116 cm
JAVI PRETEL
SALÓN BARROCO - 2015 - oli sobre fusta - 89 x 116 cm
NYLON V.2 - 2015 - oli sobre fusta - 89 x 116 cm
ITINERARI XX BIENNAL D’ART CONTEMPORANI CATALÀ SANT CUGAT DEL VALLÈS
OLESA DE MONTSERRAT
Del 15 d’abril al 27 de juliol de 2016
Del 6 d’abril al 7 de maig de 2017
Centre d’Art Maristany
Espai d’Art de La Passió - Teatre La Passió
Carrer d’Àngel Guimerà, 2
Plaça de l’oli, s/n
organitza: Ajuntament de Sant Cugat
organitza: Ajuntament d’Olesa de Montserrat
REUS De l’11 de novembre a l’11 de desembre de 2016
BARCELONA
Centre de Lectura - Sala Fortuny
De l’11 de maig al 4 de juny de 2017
Carrer Major, 15
Sala Nau U
organitza: Centre de Lectura de Reus
Carrer Pare Manyanet, 40 organitza: Escola Llotja (Sant Andreu)
LLEIDA Del 14 de gener al 28 de febrer de 2017 Biblioteca Pública de Lleida
TARRAGONA
Rambla d’Aragó, 10 organitza: Generalitat de Catalunya. Serveis Territorials del Departament de Cultura a Lleida i Biblioteca Pública de Lleida
De l’1 de juliol al 31 d’agost de 2017 Tinglado 4 Port de Tarragona Moll de Costa, s/n organitza: Direcció General de Juventut i Port de Tarragona
VILAFRANCA DEL PENEDÈS Del 2 de març al 2 d’abril de 2017 Aula de Cultura Fòrum Berger Balaguer Fundació Pinnae Rambla Nostra Senyora, 6 organitza: Fundació Pinnae de Vilafranca del Penedès
Organitza
CANALS GALERIA D’ART Coorganitza i produeix
AJUNTAMENT DE SANT CUGAT Direcció
JOSEP CANALS I GUAL Coordinadora
JOANA RODA CALVET Membres del jurat
AIDA MARIN
historiadora de l’art
ALBERT MERCADÉ
director Fundació Arranz Bravo
MAR REDONDO
vicedegana de cultura de la facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona
JOANA LLAURADÓ artista i comissària
JOSEP CANALS galerista i director Disseny gràfic
NEUS COLET
Amb el suport de:
Organitzaci贸 i producci贸:
Col路labora: