La Tinya i el volcà

CONTE COMPARTIT CURS 2007 – 2008

La Tinya i el volcà

INTRODUCCIÓ: Mercè Anguera NUS: 3r B CEIP Puig d’Agulles, Zulima Fernández DESENLLAÇ: 3r A CEIP Juncadella, Dolors Gimènez

La Tinya semblava una gallina com les altres, sense res d’especial: grassona, amb les plomes de color canyella, i no gaire espavilada. Fins que li miraves els ulls.

La Tinya tenia la mirada trapella que tenen els nens entremaliats.

I la tenia perquè ho era molt i molt, d’entremaliada.

Li agradava fer bromes d’aquelles que atabalen : despertava abans d’hora el gall matiner ( i amb ell, a totes les persones i els animals de la granja) , tombava els pots de l’aigua per xipollejar-hi com un ànec, treia la palla dels ponedors, esverava els pollets petits, desconcentrava les lloques que covaven i afluixava amb el bec els pals del galliner, que de sobte queien, amb un gran terrabastall, sobresaltant tothom.

Les altres gallines n’estaven ben tipes.

- Tinya, això no pot ser !

- Tinya, para quieta una estona!

- Tinya, si segueixes així, acabaràs malament!

Però la Tinya no feia cas de cap advertiment. Reia per sota el nas, perdó, per sota el bec, picava l’ullet, sacsejava la cresta amb alegria i se’n anava de dret a fer una altra malesa encara més empipadora que les anteriors, com picar-li els turmells a la mestressa quan venia a recollir els ous frescos, o despentinar-li la cua al gall.

Per què ho feia, tot això, la Tinya ? Doncs perquè s’avorria. Estar-se tot el dia al galliner fent coc-coc, volar baix, tastar una mica de blat de moro, atrapar algun cuc despistat, pondre un ou de tant en tant , mirar el paisatge des de darrere el reixat i anar-se’n a joc d’hora, com ha de fer una bona gallina, li semblaven les coses més ensopides del món.

Per això, un matí d’estiu especialment càlid i resplendent, va decidir...

...anar-se’n a la platja perquè volia tenir noves experiències com aprendre a nedar.

Li va agradar molt, i fins i tot va fer surf. S’ho estava passant tant bé, que sense adonar-se es va trobar enmig del mar tota sola amb la seva taula de surf.

Estava perduda. Es va enfilar damunt la taula i va començar a demanar ajuda: •

Coc, coc, què hi ha algú?

De sobte va veure com s’apropava una aleta de tauró, les plomes li tremolaven, tenia molta por. El tauró va obrir la seva boca plena de dents i li va dir a la Tinya: •

Hola, què fa una gallina enmig del mar?

La Tinya li va explicar al tauró que ella era una gallina aventurera i que s’havia perdut.

El tauró va guiar a la Tinya fins una illa.

•

En aquesta illa t’ho passaràs molt bé, i segur que aquí pots trobar moltes aventures.

En trepitjar l’illa la Tinya va decidir explorar-la. Hi havia moltes palmeres, molts insectes que la Tinya mai no havia vist, una cova molt fosca i un volcà.

De cop i volta, quan la Tinya tenia el bec ficat dins un coco, va escoltar una gran explosió.

Era el volcà , havia entrat en erupció! La Tinya mai no havia vist res d’igual, una muntanya amb foc expulsant una substància ataronjada bullint d’aquella manera!

En menys de tres segons va començar a veure molts animals córrer espantats. Ella no sabia què fer, si apropar-se més al volcà o bé seguir a aquells animals desconcertats.

Una zebra que anava de les últimes va dir-li a la Tinya : •

No et quedis aquí! La lava del volcà et deixarà rostida!

La Tinya va agafar molta por i va sortir com una bala. Tots els animals es van refugiar en una cova, també la Tinya encara que va arribar l’última, de seguida van fer-li un lloc. L’elefant més gran va ser l’encarregat de tapar l´entrada de la cova amb una enorme roca.

Durant una setmana no es van deixar d’escoltar noves erupcions. Els animals i la gallina Tinya es van haver d’alimentar amb el que trobaven a la cova. Passat aquest temps el volcà es va deixar d’escoltar, s’havia tornat a adormir.

L’elefant va obrir l’entrada retirant la roca. Tots els animals es van quedar bocabadats quan van veure tota l’illa calcinada. Allà ja no hi podrien viure! No hi hauria res per menjar. Tots els animals estaven ben tristos, no sabien a on anar.

El tauró que havia ajudat a la Tinya es va apropar, amb d’altres taurons amics seus, on estaven tots els animals i va dir: •

Hola Tinya, ja veig que teniu un gran problema, aquí ja no podeu viure. No us preocupeu, els meus amics, la meva cunyada Cleo, que és una balena, i jo us portarem a la platja i allà cadascú podrà fer la seva vida.

•

Gràcies, amic! T’agraeixo per segona vegada que em salvis la vida i ara, a més a més, la vida d’aquests animals. No sé com t’ho podré agrair !

•

No hi ha res que agrair! Ho faig perquè vull, sense demanar res a canvi.

De seguida els taurons i la balena Cleo es van posar a fer viatges de l’illa a la platja, carregats amb els animals. Poc van trigar en arribar tots els habitants de l’illa a la preciosa platja.

Quan ja hi eren tots es van acomiadar. Cada animal volia buscar una nova vida i la Tinya, cansada de tantes aventures, va decidir tornar al galliner on havia viscut des de sempre.

Quan va arribar allà va saludar a tothom. Entre els seus antics companys va veure molts animals nous, entre ells un gall molt ben plantat, del que es va enamorar a primera vista. El sentiment del gall cap a la Tinya va ser el mateix i aviat van formar una de les parelles més maques del galliner. La Tinya es va tornar més responsable i formal, i va ser estimada per tots els animals de la granja.