Can Tinya de Montbui

CONTE COMPARTIT CURS 2007 – 2008

Can Tinya de Montbui

INTRODUCCIÓ: Mercè Anguera NUS: 2n CEIP La Garalda, Elena Ayllón DESENLLAÇ: 2n B CEIP Juncadella, Elisa Roig

La Tinya semblava una gallina com les altres, sense res d’especial: grassona, amb les plomes de color canyella, i no gaire espavilada. Fins que li miraves els ulls.

La Tinya tenia la mirada trapella que tenen els nens entremaliats.

I la tenia perquè ho era molt i molt, d’entremaliada.

Li agradava fer bromes d’aquelles que atabalen: despertava abans d’hora el gall matiner (i amb ell, a totes les persones i els animals de la granja), tombava els pots de l’aigua per xipollejar-hi com un ànec, treia la palla dels ponedors, esverava els pollets petits, desconcentrava les lloques que covaven i afluixava amb el bec els pals del galliner, que de sobte queien, amb un gran terrabastall, sobresaltant tothom.

Les altres gallines n’estaven ben tipes.

- Tinya, això no pot ser !

- Tinya, para quieta una estona!

- Tinya, si segueixes així, acabaràs malament!

Però la Tinya no feia cas de cap advertiment. Reia per sota el nas, perdó, per sota el bec, picava l’ullet, sacsejava la cresta amb alegria i se n’anava de dret a fer una altra malesa encara més empipadora que les anteriors, com picar-li els turmells a la mestressa quan venia a recollir els ous frescos, o despentinar-li la cua al gall.

Per què ho feia, tot això, la Tinya ? Doncs perquè s’avorria. Estar-se tot el dia al galliner fent coc-coc, volar baix, tastar una mica de blat de moro, atrapar algun cuc despistat, pondre un ou de tant en tant, mirar el paisatge des de darrere el reixat i anar-se’n a jóc d’hora, com ha de fer una bona gallina, li semblaven les coses més ensopides del món.

Per això, un matí d’estiu especialment càlid i resplendent, va decidir...

...portar-se bé com totes les gallines del galliner. Va passar el dia fent el que feien les altres i sense molestar. Si em porto bé, tothom m’estimarà (es recordava contínuament).

Passava el dia i la Tinya es preguntava com podien viure així. Ella no podia, encara no havia passat un dia i ja no aguantava més, així que va decidir... escapar-se.

Per la nit quan el sol ja s’havia posat i el galliner estava en silenci, es va fer la dormida fins que va ser de nit. Després va saltar la tanca del corral i va travessar el camp amb la intenció d’allunyar-se del galliner i d’arribar ràpid a algun bosc que pensava hi hauria a prop.

No hi havia lluna i no veia per on anava, però corria i corria perquè volia allunyarse d’allà.

Al matí següent, la Tinya no va despertar abans d’hora el gall, ni a les altres persones de la granja.

Quan la mestressa va anar al galliner a recollir els ous frescos, va notar que les gallines estaven molt tranquil.les, i va trobar a faltar a la Tinya.

Com era que no estava pel mig?....

La mestressa va contar les gallines i va veure que li’n faltava una, justament la Tinya.

- Tinya, on ets?

- Tinya, què estàs fent?

Però la Tinya no es veia enlloc.

En aquells moments, la Tinya estava camí del bosc, o això es pensava ella, ja que estava ben perduda i encara que li semblava que estava lluny, en realitat estava ben a prop del galliner.

Quan la mestressa va assegurar-se de que faltava la Tinya, va pensar de seguida que s’havia escapat.

En un primer moment, com que també estava tipa, va pensar en oblidar-se d’ella, d’aquesta manera tots estarien més tranquils, però al cap d’una estona va sentir pena per ella i va decidir avisar al seu amic Joan i sortir a buscar-la.

Com que sabia que al galliner hi havia una gallina que coneixia molt bé a la Tinya va decidir que l’agafaria també, potser els ajudaria a trobar-la. Així que fins al migdia van preparar el viatge i van sortir a buscar a la Tinya...

...ja què tots la trobaven a faltar: el gall no cantava, les gallines ponedores estaven tan tristes que no posaven cap ou i la mestressa enyorava el bec de la Tinya als seus turmells.

En Joan, la mestressa i la gallina, que tan coneixia a la Tinya, van agafar una motxilla i hi van ficar una ampolla d’aigua, un entrepà, un plànol i una lot per anar a buscar la Tinya.

• • •

En quina direcció hem de començar? -Va preguntar la mestressa.

Crec que hem d’escoltar a la companya de la Tinya, que tan bé la coneix.

Coc, coc, coc...coc, coc, coc.

Que volia dir...-S’ha de buscar a la Tinya pels voltants de la masia perquè com és molt poruga i no li agrada el silenci ni estar-se sola... segur que no hi serà molt lluny.

Només feia dues hores que caminaven per un petit turó, al costat de la masia...

• • •

Ti..., Ti..., Tinya! Ets tú? -Va cridar la mestressa agafant-la entre els seus braços.

Què t’ha passat bonica? -Preguntà en Joan.

Cooooc, cooooc, coo, co, c...

No tenia forces per res. Així que li van donar aigua, una mica de blat i una closca d’ou i ràpidament va recobrar l’alegria i l’energia.

•

Coc, coc, coc, coc, coc, coc....coc, coc, coc!

La seva companya explicava a la Tinya que tothom volia que tornés, la trobaven a faltar i res no era el mateix, sense ella. Ella també va explicar que no li havia agradat, gens ni mica, passar una nit i dos dies, tota sola però què com al galliner s’avorria tan...

•

Això té una solució! -Va dir la mestressa mirant en Joan.

Hem estat parlant i parlant i el Joan i jo hem tingut una bona idea: convertirem la masia en una casa de colònies, ajuntarem les terres del Joan i els animals de la masia i farem una gran casa de colònies perquè els nens i nenes puguin jugar i fer molt exercici, organitzarem els animals de la granja, dins boniques i còmodes tanques on els nens i nenes hi puguin ajudar a tenir-ne cura i, a més a més de passar-ho bé aprendran a viure a la natura i al camp.

• • • •

• •

I jo què faré? -Preguntà la Tinya, no gaire convençuda.

Tu seràs la “protagonista” principal, la masia tindrà el teu nom: Can Tinya de Montbui.

Coc, coc, coooooooc! M’agrada, sona bé però... què faré?

Cada dia, abans que surti el sol, despertaràs al gall perquè canti ben fort i desperti a tothom. Vigilaràs els ous de les ponedores perquè no se’ls mengin... Seràs la model dels nens i nenes quan estiguin estampant les seves samarretes i, ja per acabar, ajudaràs al gall a cantar una cançó, quan acabi el joc de nit, per adormir a tots els nens.

T’agrada Tinya? -Preguntà en Joan.

Coc, Coc, coooc, cooc, coc, coc,! No tinc paraules, estic encantada i...ja tinc ganes que arribin els primers nens i nenes de colònies per poder començar!

A la fi havien tingut una bona idea, pensava la Tinya, ara podria estar tot el temps amb les seves companyes del galliner, els altres animals de la granja, el bonic paisatge, el Joan, la mestressa i... el que més il.lusió li feia: tindria la visita, cada dia, de molts nens i nenes d’arreu de Catalunya que anirien a jugar amb ella i la resta d’animals. Farien moltes activitats i tallers: el laberint, les galetes, el joc de nit, paper reciclat...

•

Quina felicitat!!! –Va pensar mentre s’adormia damunt la suau palla...

I conte contat aquesta aventura de la Tinya s’ha acabat.