"MASCARADA VENECIANA" by Falla Sant Jaume

Llibret explicatiu Falla Sant Jaume 2019

Les falles de Xàtiva són festes d’interés turístic autonòmic Les falles de Xàtiva són Bé d’Interés Cultural Les falles de Xàtiva són Patrimoni Inmaterial de la Humanitat per la UNESCO

*Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres *El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’us del valencià.

Aquest llibre va dedicat a tots els fallers de sang, fallers amb sentiment que porten la nostra festa per les venes. Per a aquells amb els quals vivim cada moment faller, i se sumen a les nostres alegries; i per als quals amb el seu exemple ens inspiren a continuar intentant donar el millor de nosaltres. Especialment al nostre faller més veterà, del qual tant i tant m’han parlat, i el qual ha participat en aquest llibret amb dues poesies fetes més amb cor que amb tinta. Juanito, vicepresident en el 84, delegat infantil del 86 al 97, delegat de loteries, i molts més càrrecs. El nostre arxiver hui dia, i faller de la nostra comissió des dels seus inicis. És increïble el que fa l’esperit faller, i com pot arribar a unir-nos a tots, vinguem d’on vinguem. No puc estar més orgullosa de la nostra comissió, i del treball que tots feu. En aquest cas, aporte jo el meu granet d’arena, moltes gràcies per confiar amb mi.

Carmen Bernabeu 3

SUMARI

Junta Gestora

128

Les nostres falleres majors

132

La comissió: Adults

149

184

Programa d’Actes

La comissió: Infantil

Jocs

Articles

Col·laboracions

EDITORIAL

0 Col-laboracions literàries

Edita

Letícia Garcia, Sofia Blasco, Maria Pérez, Carmen Bernabéu, Àngel J. Sánchez, José Luís Lagardera, Alberto Ordiñana, Juan Sanchis, Teresa Broseta, Pepa Rovira i Sergi Bono, Lucia Navarro.

Llibret editat de l’A.C. Falla Sant Jaume

Coordinació i idea original

Carmen Bernabeu Sanvictorino

Disseny Portada

Gestió Publicitària

José Luis Mollà Rodriguez

La comissió

Maquetació

Tirada

Ana Chàfer Munera

450 exemplars

Impressió

Dipòsit Legal

Blauverd Impressors

V-356-2018

Fotografies La comissió Llibret online: https://issuu.com/carmenbernabeu/docs/mascarada_veneciana Segueix-nos en les nostres xarxes socials: https://www.facebook.com/AssociacioCulturalFallaSantJaume/ https://instagram.com/fallasantjaumexativa https://twitter.com/F_StJaumeXativa La Falla Sant Jaume no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors en els textos publicats, ni les comparteix necessàriament. Queda totalment prohibit l’emprament de cap part d’aquesta publicació, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, excepte la citació dels llibres, revistes o articles de premsa si s’esmenta la procedència.

La ciutat es disfressa en falles, de manera que es torna quasi irrecognoscible… Aquest llibret es disfressa de carnaval, Perquè enguany la nostra falla Porta la tradició de Venècia A nostra plaça xativenca On buscarà l’excel·lència.

d 7

Jesús González i Sarión President Junta Local Fallera de Xàtiva.

A la comissió de la falla Sant Jaume.

rimerament, agrair-vos que una vegada em deixeu dirigir a la vostra comissió com a president de la Junta Local Fallera de Xàtiva, desitjant-vos que gaudiu de la setmana fallera que ja està a punt de començar. Aquestes falles de segur que són molt especials per a tots i totes vosaltres donat que després de molts anys torneu a tindre màximes representants i a les que segur acompanyeu i doneu tot el vostre suport perquè se senten unes autèntiques privilegiades, Paula i Laura són falleres d’aquesta comissió des de ben menudes i esperen amb nervis les falles 2019, ja que el sentiment i estima que els heu demostrat fa que els seus cors bateguen accelerats cada vegada que pensen en la seua comissió. Sant Jaume és un clar exemple de treball, esforç i de no donar-se mai per vençuts, donat que des d’uns anys enrere han vist créixer el nombre de fallers i falleres fins i tot estrenant nou cassal amb nova ubicació per poder donar cabuda els mateixos i recuperar el barri de Sant Jaume. Tot l’esforç i sacrifici d’aquest any ha de deixar pas a la festa, els esmorzars a peu de monument, les cercaviles, les llàgrimes d’emoció, les activitats per als més menuts i menudes que la setmana fallera ens deixa gaudir, és per això que Santjaumers i Santjaumeres, deixeu fora els problemes que en un tancar i obrir d’ulls les FALLES 2019, veuran la llum. Visca Xàtiva i visquen les falles.

Junta Gestora Ivan Gironés Martínez Aitor Fuentes López

Maria Beltran Ferrero

Mayra Martí Barberà

i ha moments en el camí de la vida que porten a quatre persones molt diferents a tenir una cosa en comú: el món de les falles, l’amor per un sentiment inexplicable, el sentiment de ser santjaumer, faller de la Falla Sant Jaume. Gràcies a aquest sentiment, ens unim per formar part d’una Junta Gestora. Un càrrec nou per als quatre, però que vam agafar amb moltes ganes i units per portar amb molt de sacrifici i esforç un col·lectiu del qual ens sentim molt orgullosos. Se’ns ha presentat un any ple de novetats i compromisos... Però també de gaudir i felicitat. A més, aquest any, hem experimentat un canvi extra, el nostre casal. Comptar amb un local en l’entorn on es realitza la plantà dels monuments, donarà molta vida al dia a dia de la setmana fallera. tre agraïment a cadascuna de les persones que ha fet possible aquest canvi, perquè amb aquest esforç ha millorat el dia a dia de tota la comissió.

Els nostres monuments estaran més abrigats al costat de nosaltres, i nosaltres els podrem gaudir molt més. El treball per a aquest canvi de casal ha estat molt gran, i des d’ací volem expressar el nos-

Després de molts anys tenim representació tant per a la comissió major com per a la infantil. Comptar aquest any amb Paula Patiño com a fallera major i amb Laura Palet com a fallera major infantil és per a nosaltres un orgull. Paula té aquest sentiment familiar que li han implantat per la Sanja des que va nàixer; a més tal com ella ho va dir una vegada: aquest era el seu any, i la seua família no podia deixar passar el seu somni. Per la seua banda, Laura compta amb vena fallera; el seu etern somriure, i la seua il·lusió en cada un dels actes la contagia de tal manera que fa que ella i les persones que estem al seu voltant visquem al màxim cada moment. Gaudiu al màxim, nosaltres ja estem fent-ho amb vosaltres!

Des de fa un temps, la comissió de la Falla Sant Jaume va en augment. El seu cens està creixent, i és un dels aspectes més importants per a una comissió, ja que d’això depén que una falla seguisca endavant; nosaltres podem assegurar del que parlem. Tenir fallers i falleres de diferent rang d’edat està sent una aventura, però al mateix temps ens enriqueix com a comissió, i ens ajuda a dir que aquesta petita família que érem fa uns anys, ja està creixent, i ens agrada. Benvinguts a tots els nous santjaumers, com ja sabeu, esteu a casa vostra. A Xàtiva ja fa olor de falles, i després de tot l’esforç realitzat durant tot un any, és moment de gaudir de cada instant, d’assaborir acte oficial, i cada instant que ens regala la millor festa dels valencians, les FALLES. Així que des d’aquí emplacem a tots els veïns de Xàtiva i voltants, a tots els veïns del nostre barri, a tots els fallers i falleres a gaudir d’uns dies plens de pólvora, color, i música, i fer-ho de la millor manera possible, amb el màxim respecte i amb la màxima il·lusió.

Visca les Falles i Visca la Falla Sant Jaume. JUNTA GESTORA

Les nostres

falleres majors

q 14

Paula Patiño i López Fallera Major de la Falla Sant Jaume

t vull mirar i estic sec Et recorda el pensament, No et vull veure i et mire I sense mirar-te et veig.

Eres àngel i eres dona, Eres dona i eres flor, Les tres coses aparegueren Quan tu vingueres al món. Sense veure vaig mirant Els teus ulls color del temps, A les pupil·les dues brases I les parpelles dos vels Que fan ombra a ta mirada I més fora el teu record. Per no veure’t… Donaria Mil mirades a ton cos!

Juan Sanchis “JUANITO”

omença la meua aventura, millor dit la nostra aventura, justament en aquest any que no sols és especial per a mi. Un any de canvis on la nova junta gestora d’aquesta falla ha començat un nou camí amb moltíssima il·lusió, un camí on estic molt segura mai estaré soles. És difícil explicar com em sent, segur que molts de vosaltres ja heu viscut aquest moment, moment que vaig a viure acompanyada d’una persona que conec des que va nàixer. L’he vist créixer, juntes hem rist, hem plorat, hem jugat moltíssim i com no podia ser d’altra forma, ara som les màximes representants de la que per a nosaltres és la millor falla del món.

la persona més feliç del món. Tots sabem la tasca i el sacrifici que és portar una comissió endavant i vosaltres ho esteu fent. Maria sempre en tot molt ben organitzat, Mayra amb el teu somriure permanent. Ivan amb el teu nerviosisme, ja pots estar tranquil que tot està eixint molt bé. Aitor el meu tete, qui anava a dir-te a tu que anaves a ser Junta Gestora, i jo fallera major? Als 4 vos dic GRÀCIES, mil gràcies. Sé que junts ho passarem d’allò més bé i que viurem moments que mai oblidarem. Aquest discurs no tindria sentit sense parlar de les persones que han fet possible que jo hui estiga ací. Des que em vàreu donar la sorpresa vau començar a preparar, organitzar, a comprar tot el que una fallera major necessita.

Laura, que puc dir-te que tu no sàpies? Si tan sols amb una mirada sabem el que sentim en cada moment, estic molt segura que aquest any gaudirem de les falles al màxim. Juntes portarem amb orgull el nom de Sant Jaume. Sé que viurem moments inoblidables, que ens emocionarem, que plorarem d’alegria, de tristesa, però sobretot de felicitat de poder viure aquest somni juntes.

Mami, de vegades eres molt pesada, però mira, ja ho tenim tot fet, ací estic com a fallera major de la falla on vosaltres heu crescut. Sé que tot el món diu que és un esforç, que són molts diners, que millor un poquet més avant... però aquest era el meu any. Sempre amb els teus nervis, la teua organització, la teua pudentor, els teus renegons però sempre acabant amb un somriure.

També voldria parlar-vos a vosaltres, a la meua junta gestora: sé molt bé l’esforç que esteu fent perquè tots isca perfecte. Heu aconseguit que siga

No podia oblidar-me de Miquel i de la meua germana, que encara que no ho parega estan igual o més il·lusionats que jo. Vos vull molt als quatre. A la meua àvia Pepa, als meus oncles i als meus cosins, que des de la més major al més xicotet fan més del que poden perquè jo estiga feliç.

Tampoc podia oblidar-me de les Falleres del 2019, que estic segura que formarem un gran equip i que gaudirem de cada acte al màxim. No puc acabar aquest discurs sense parlar d’una persona molt especial per a mi, del meu “payaset”, Alfredo, que faria jo sense tu? Gràcies per ser com eres amb mi i per tractar-me sempre com una princesa. T’estime.

Papi, iaia Fina i a tota la família també gràcies per acompanyar-me sempre. I com no a tots vosaltres, SantJaumers, fallers de cor, fallers d’una falla on tot el que fem ho fem amb alegria i amb il·lusió perquè encara que som una comissió no massa gran, som una gran família. De tot cor gràcies per acompanyar-nos a Laura i a mi.

I ara sí, arribat el moment d’acomiadar-me. Gràcies a tots vosaltres per estar amb mi aquest any màgic que mai oblidaré. Laura, Maria, Ivan, Mayra, Aitor... ara sí que comencen les falles del 2019 que sempre quedaran gravades al nostre rècord. Visca Xàtiva, visca les falles i visca la Falla Sant Jaume. Paula Patiño López

Unes preguntes... Et volem conéixer amb més intensitat ... - Quants anys tens? Tinc 20 anys - Què estàs estudiant? Estic estudiant magisteri d’infantil i primària i anglés en la Universitat Catòlica de València. - Pel que fa a la teua personalitat ... Quines són les teues virtuts?, i els teus defectes? Les meues virtuts podríem dir que serien la meua simpatia, l’alegria que transmet i les ganes que tinc de viure la vida i la forma en què estime als del meu voltant. Els meus defectes podríem dir que sóc una persona molt plorona i amb molt poca paciència que m’altere de seguida. - Des de quan ets fallera de la Falla Sant Jaume? Des que vaig nàixer, ja que ma mare i tota la meua família és fallera des de sempre. - Has representat a la teua comissió en alguna altra ocasió? Si, en el 2006 vaig ser fallera major infantil i en el 2010 vaig ser dama de la fallera major infantil de Xàtiva.

- Explica’ns què significa per a tu les falles…

En realitat tots m’encanten perquè tenen el seu encant, per exemple l’entrega m’agrada molt, és un dia de nervis i moltes emocions, la visita per totes les falles és una altra manera de passar-ho bé amb un poc més de bogeria, Sant Josep és l’últim dia per això no els dels meus preferits així i tot és molt emocionant fer la baixà. Per tant el

Emoció, alegria i festa. - I la Falla Sant Jaume? Una gran família on tot ens estimem i ens cuidem. - Explica’ns la teua tradició familiar en aquesta falla…

meu dia preferit és el dia de l’ofrena, ja que fem l’entrega de flors a la nostra Mare de Déu que per a mi i per a tota la meua família és molt important.

Des de xicotets tota la meua família ha portat la pólvora en les venes.

- I el que menys?

- Per què et vas presentar com a Fallera Major?

Com ja he dit abans, no és que no m’agrade però en ser l’últim dia, no vols que arribe mai.

Perquè és el somni que tota fallera desitja que es compleix.

- Què és el que més t’agrada de ser fallera?

- Què ens has d’explicar de la teua comissió?

Sentir la pólvora a les meues venes, vestir-me de fallera i com no passar hores i hores al casal amb la gent que estime.

Com ja he dit abans em sent com una princesa gràcies a cada un d’ells.

- En què et fixes d’un Monument Faller?

- Com estàs vivint els mesos previs a les Falles 2019?

En l’alegria que ens transmeten. - Un desig per a aquestes Falles 2019...

Amb molts nervis i amb ganes que comence la millor festa del món, però al mateix temps trist perquè tot passa massa ràpid.

Sobretot que el temps ens acompanye en tots els actes, que ens ho passem d’allò més bé i que tots els Santjaumers gaudisquen d’aquestes falles igual que vaig a fer-ho jo.

- ¿Quin és l’acte o els actes que més t’agraden?

Laura Palet i Gimeno Fallera Major Infantil de la Falla Sant Jaume

om el sol naixent, al dia Vesteix de daurats colors, La teua cara bonica, Amb els perfums de la brisa Sembla que fora capoll. Els teus ulls són alegria Esclatant com gesmiler; La mirada, poesia I al contemplar-te m’encisa Els teus llavis riallers. Com l’aigua cristal·lina Riu innata reguer, Tu eres la perla més fina. Cor de falla que captiva Els postres cors fallers.

Juan Sanchis “JUANITO”

om va començar aquest somni?

Tot va començar el dia que mon pare va dir que ja s’havia obert el termini per a presentar la candidatura a fallera major infantil… en eixe instant, ens vam ficar a escriure la carta… per si de cas ma mare es tirava arrere… i eixe mateix divendres la vam presentar. Que llarga es va fer l’espera… però per fi va arribar el divendres 19 de maig, el dia en què la junta gestora feia saber que jo seria la fallera major infantil, de la nostra comissió: La Falla Sant Jaume. Gràcies Maria, Mayra, Aitor i Ivan eixe dia es va fer realitat el meu somni.

La meua falla és xicoteta però amb grans fallers, ells són la meua família fallera. Dir que vinc d’una família fallera pot sonar a tòpic, però no es pot descriure d’una altra manera. Els meus pares són els que m’ensenyaren a voler i respectar aquesta festa. Sóc fallera des del dia que vaig nàixer, les falles per a mi són màgia, són tradició, són llum, són passió, són amistat… però sobretot família. La meua família… el que puga dir d’ella és poc. Som una pinya: ties, oncles, cosines, cosins, iaies, per a cadascun de vosaltres sols tinc paraules d’agraïment. Vosaltres jugueu un paper molt important en la meua vida.

Com acabe de dir, el meu somni s’acabava de fer realitat, però en el fons, realment, sabia que alguna cosa faltava… I el que faltava eres tu, Paula, la meua teta Paula. Des que recorde, sempre havíem dit que seríem Falleres Majors juntes,i per fi en la nit de Sant Jaume, Aitor va llegir la carta en la qual ens feia saber que tu series la meua Fallera Major.

I ara en permís de tots vull dedicar unes paraules als meus pares… Tot el que diga d’ells és poc. Papa… Bé, papi per a mi i Ximo Palet per a tots. Jo sóc la seua princesa i ell el meu príncep. Ell és la persona més bona del món, divertida és dir poc,

Ara si… comencem a gaudir del nostre regnat com a màximes representants de la nostra comissió

amic dels seus amics, i si necessites qualsevol cosa no cal ni demanar-li-ho perquè ell sempre està ací.

És un orgull formar part d’aquesta festa i poder representar a la meua comissió al més alt nivell.

Mami… que dir de tu… tu eres la que fica ordre en la família, i t’encarregues de què no ens falte de res, eres afectuosa a més no poder i t’encanten les abraçades a tres, els de família com dius tu.

Per finalitzar… sols dir-vos que hem sent una xiqueta afortunada… per haver tingut l’oportunitat de dirigir-me a tots vosaltres, en una nit tan especial i màgica, on l’emoció i els somnis van junts de la mà.

Us vull molt. També donar les gràcies a Cristina i Miquel per fer que puga compartir aquest somni amb Paula… que bé ens ho passem juntes i el que ens queda per passar!.... Però teta deixa’m parlar més.

Visca Xàtiva, visca les falles i visca la Falla Sant Jaume.

Laura Palet Gimeno

Unes preguntes... Et volem conéixer amb més intensitat ... - Quants anys tens? Tinc huit anys, vaig nàixer el dia 21 de juliol del 2010. - Què estàs estudiant? Aquest curs estic a tercer de primària a l’escola La Bola. - Des de quan eres fallera de la falla Sant Jaume? Jo sóc fallera d’aquesta falla des d’abans de nàixer, encara estava a la panxa de ma mare i ja m’havien apuntat!! - Per què et vas presentar com a Fallera Major Infantil de la Falla Sant Jaume? Aii!, perquè des de ben xicoteta moltes nits he somiat en ser Fallera Major Infantil de la meua falla, molts vestits, sabates de tacó, música...

- Com estàs vivint els mesos previs a les Falles 2019?

- Què són per a tu les falles? Són moltes coses que puc resumir amb paraules com família, amistat, jocs, tradició, llum, passió, espectacle, música, festa...

Estic vivint-los amb molta emoció, tinc molts actes, nomenaments, presentacions, berenars, entrega de premis... m’encanta.

- Què significa ser de la Falla Sant Jaume?

- Quin és l’acte o els actes que més t’agraden?

Per a mi, ser de la Falla Sant Jaume és un orgull, perquè encara que és una comissió xicoteta s’esforça moltíssim per a fer-me gaudir de la festa fallera, sobretot aquest any que sóc la Fallera Major Infantil i estic gaudint i compartint moments que mai oblidaré.

L’acte que més il·lusió em fa és la baixada de Sant Josep i si damunt fa solet, serà un dia increïble. - I el que menys? Ummm, cap, en realitat m’agraden tots els actes.

- Explica’ns la teua tradició familiar en aquesta Falla...

- Un desig per a aquestes Falles 2019... aiiii, sí, sí, sí, ho tinc clar. Que tots els fallers gaudisquen de les falles amb les mateixes ganes que les gaudiré jo. Aaaah, i que no ploga per favor!!!!

Mon pare i ma mare són fallers des de fa molts anys, ells són els responsables de què a mi m’agrade tant aquesta festa, a més a més les meues cosines Marta i Emma m’acompanyen en aquesta gran aventura, la de ser FMI.

A les nostres falleres majors

alleres des del ventre de les mares Falleres des que vau nàixer Falleres que heu crescut a la falla, jugant corrent pels carrers de la plaça Sant Jaume. Xiques simpàtiques, rialleres i alegres Sempre envoltades d’amics i amigues Xiquetes volgudes i estimades, per tots els que vos coneixen. Per fi arribat a les vostres vides, l’any que tan ansioses esperàveu que sabem que gaudireu amb moltes ganes, com el últim carnaval de la vostra vida. Quan parleu de falles, els vostres ulls s’il·luminen I quan vos poseu els vestits, no hi ha 2 flors més boniques que engalanen els carrers per on passeu. Falleres amb majúscules Falleres de la falla Sant Jaume No podem tindre major orgull, que cridar ben fort Visca les nostres falleres majors!

Mayra Pardo Micó 28

Paula i Laura, us comptaré com heu arribat fins ací.

l dia que vaig saber que estava embarassada, després de dir-li-ho a la meua família, preparem un sopar a casa per als amics més acostats. Paula, entre eixos amics estava la teua mamà i per descomptat que estaves tu i Nadin. Aquella mateixa nit comencem a fantasiejar, que si el bebé que esperava era xiqueta, algun dia seria fallera major de la nostra falla i per descomptat que la seua fallera major series tu Paula. Els anys anaven passant però la il·lusió que Cristina i jo teníem de veure a les nostres princeses juntes com a Falleres Majors no se’ns oblidava. Per circumstàncies, la primera candidatura que arribe a la falla va ser la de Laura, però com sempre, Cristina ens tenia guardada una sorpresa: Paula seria la fallera major. La resta de la història ja la coneixeu…. *PD: Gaudiu de cada moment, de cada instant i deixeu que la vostra complicitat que tan sols amb una mirada teniu, ens contagie a tots de la vostra alegria. Vos estime, Daniela

Per a Laura... Papà i Mamà

Laura, la nostra princesa.

es del dia que et vam tindre en braços per primera vegada, ens vas canviar la vida. Quina emoció i nervis pel desconegut, arribaven experiències noves: biberons, bolquers, nits sense dormir... La nostra major preocupació és que sigues una xiqueta feliç, crec que ho estem aconseguint. Descriure’t és molt fàcil: afectuosa, somrient, presumida, responsables, t’agrada cuidar dels teus. Sabem que ser Fallera Major Infantil era el teu gran son: vestits, sabates de tacó, arracades, cancans, per això mateix Papà i Mamà t’acompanyarem en cada cosa que necessites. Només et demanem una cosa: Riu, balla, canta, i gaudeix de cada moment com si fos l’últim. Et volem fins al cel i més enllà. Papà i Mamà (Ximo i Daniela)

Per a Paula... La teua família

Arribares en una vesprada molt freda al mes de gener,

nvoltada per la teua família molt prompte entrares a formar part del món faller... 15 dies tenies quan et van ficar la teua primera banda a l’auditori de Sant Agustí, als braços de l’oncle Kiko al que feies molt feliç... Filla, néta, germana, neboda i amiga de fallers, amb el teu somriure captives al món sencer... Aquest any és el teu, eres fallera major de la nostra comissió, i esperem que ho visques amb moltíssima il·lusió. Aprofita cada un dels moments, que estem segurs que ho faràs amb un gran sentiment... La nostra Paula, riallera, simpàtica i molt fallera. T’estimem, et volem i desitgem que aquest regnat siga inoblidable. La teua família

Els nostres fallers

r 32

JUNTA EXECUTIVA Mila Mompó Sánchez

Estefanía Gil Esparza

Sot-secretaria, delegada cavalcada

Tresorera

Francisco Cháfer Císcar Vice-comptador

Sonia Martí Barberá

Maria Pérez Prats

Secretaria

Delegada Artística

Carmen Bernabeu Sanvictorino

Francisco López Descals

Delegada Protocol i Llibret

Delegat Cuina

Paula Gil Esparza

Alfredo Martínez López

Delegada infantil

Delegat Activitats Diverses

Nadia Martinez Biosca Delegada cavalcada infantil

Ximo Palet Viudes

Juan Sanchis Jorques

Delegat Loteries

Bibliotecari / Arxiver

Vicent Gil Tolsa

Alejandro Vallín Francés

Delegat Pólvora

Delegat cavalcada infantil

0 ADAME NADAL, MARIA ANGELES ALMIÑANA TORRES, EVA ARANDA MARTÍ, ADRIANA BACETE LLADOSA, ANA MARIA BARAHONA BIXQUERT, JOSE MIGUEL BARRIOS GOSALBES, NATALIA BETRAN FERRERO, JOSE BELTRAN FERRERO, MARIA BERNABEU SANVICTORINO, CARMEN BONET GIMENEZ, MARIA BONET GIMENEZ, REBECA CABALLERO LUNA, MANUEL RICARDO CARRILLO BARBER, LAURA CERDA MONTAGUD, TRINIDAD CHAFER CISCAR, FRANCISCO CUCARELLA MURCIA, JOSE DANIEL DE LUNA ESPARZA, MARIA PILAR DESCALS CERDA, JOSEFA ESPLUGUES GARCIA, ALBERTO ESTELLES HEREU, ADRIAN FERRANDO LOPEZ, NADIN FERRANDO VILA, MIQUEL CASTALLA FERRER GRAU, JORGE FUENTES LOPEZ, AITOR GALLEGO ARIAS, JOSE FRANCISCO GIL ESPARZA, ESTEFANIA GIL ESPARZA, PAULA GIL TOLSA, VICENT GIMENO CEBALLOS, DANIELA GIRONES MARTINEZ, IVAN GOMEZ LOPEZ, RUBEN JORGE SANTANDREU, ALICIA JORGE SANTANDREU, PATRICIA JUAN CASANOVA, KIRA

VOCALS

LLOPIS RICHART, ALEJANDRO LOPEZ DESCALS, FRANCISCO LOPEZ DESCALS, MARIA CRISTINA LOPEZ DESCALS, PAQUI LUCAS MARTINEZ, NURIA MARTI BARBERA, MAYRA MARTI BARBERA, SONIA MARTINEZ BIOSCA, NADIA MARTINEZ LOPEZ, ALFREDO MIRALLES LOPEZ, CLAUDIA MOMPO SANCHEZ, MARIA TERESA MOMPO SANCHEZ, MILAGROS MURCIA PELLUCH, MARTIN MURCIA SOLER, ANGEL ORTEGA GARCIA, PAU PALET VIUDES, JOAQUIN PARDO MICO, MAIRA PATIÑO LOPEZ, PAULA PELEGERO ADALLE, CLAUDIA PELEGERO GARCIA, JORGE JOSE PERALES VILA, RAFAEL PEREZ PRATS, MARIA PEREZ VALERA, BEATRIZ POVEDA VILA, OSCAR PRATS CAÑADAS, MIRANDA PUCHADES MOMPO, ANTONIO PUEBLAS MIRA, ANABEL RODRIGUEZ RODRIGUEZ, CRISTINA SÁNCHEZ OSMA, CARLA SANCHIS JORQUES, JUAN SOUSA SIRVENT, MAYRA SUÑER SANTAMARIA, IRENE TEJERO ORTEGA, ANGELA VALLIN FRANCES, ALEJANDRO

RECOMPENSES ADULTS

Socarrats

Bunyols

Rebeca Bonet: Coure Pilar de Luna Esparza: Argent Carmen Bernabéu: Or Sonia Martí: Or Cristina López: Fulles Joaquin Palet: Fulles Miquel Castalla: Fulles Òscar Poveda: Fulles Paula Gil: Fulles Francisca López: Brillants

Recompensa JLF 2019 María Pérez És fallera de la nostra comissió des de l’any 2017. Ha estat encarregada de cavalcada infantil els anys 2017 i 2018, i aquest any 2019 delegada artística.

Alejandro Vallin: Coure Daniel Cucarella: Coure Eva Almiñana: Coure Laura Carrillo: Coure Manolo Caballero: Coure Maria Bonet: Maria Pérez: Coure Mariate Mompo: Coure Nadia Martínez: Coure Natalia Barrios: Coure Paula Patiño: Coure Rebeca Bonet: Coure Toni Puchades: Coure Carmen Bernabéu: Argent Ivan Gironés: Argent Rafael Perales: Argent Kiko López: Or Mayra Sousa: Or Ximo Palet: Or

PREMIS

4t Premi 3ª secció Major

2n Premi concurs padel masculí

2n Premi concurs de padel mixte

g A 3r Premi Truc – Jocs de saló

CRÍTICA

Centre

Marco Polo

A la falla tenim carnaval De Venècia ni més ni menys Màscares de la política local.

Marco Polo l’aventurer, De l’orient molt va dur, Seda, pasta, pólvora i paper.

El lleó dalt de la columna A l’ombra del campanille Vigila i no en passa una.

A Xàtiva feren pioners del paper, Ara indústria poca hi ha, I la resta està tot per fer.

Ell és el poble, el que mana Amb el seu vot decideix Qui manara de bona gana.

Moltes coses vénen de l’Orient Perquè sembla més barat A l’economia local mal li estem fent.

Tres màscares a l’ajuntament Un tripartit de convivència Que abans d’eleccions s’està desfent.

Tots volen manar a la ciutat, Uns de nou volen entrar, I continuar soles o acompanyat.

Xica selfie

Botifarra i llonganissa

Tot són aparences hui en dia, Et fas la foto per lluir I del que contes ningú es fia.

Bambant per casa és el programa On ix el nostre gran cantant botifarra En À punt una vegada per setmana.

A la política és igual, Hui tens un Compromís I demà ja no val.

Ell i el llonganissa de Miquel Gil Ens ensenyen les nostres costums Sense perdre ni punt ni fil.

Tres xiques es feien fotos I ara ja ni estaran al partit És que ja estem tots bojos!!

És una meravella veure els nostres pobles Mostrats amb tanta tendresa Per dos músics grans i nobles.

Guerrers de Siam

Soterrats baix terra els guerrers. El gran exèrcit de Siam Un patrimoni que va aparéixer A Xàtiva reapareix un tresor ara Que li regalem a la justícia Hem comprat el convent de Clara. La ciutat fica l’edifici Per fer un jutjat nou A que sembla fictici?

Xavi Herrero Artista Faller

avier Herrero Martínez Naix l’any 1969, a la ciutat de Xàtiva on té el seu taller. La seua formació laboral va començar de la mà de l’artista Manuel Blanco durant tres anys. Treball juntament amb Pepe Martínez Mollá en la primera Falla que va realitzar per a la plaça de l’Ajuntament de València. En 1984 va realitzar la seua primera falla infantil. En 1990 va crear el seu propi taller Xavier *Dimensions. En 2007 va ser triat per a realitzar la primera falla municipal de Xàtiva.

Webs: http://www.xavierdimensions.com en valencià, castellà i anglés, http://www.xavierherrero.com

RELACIÓ DE PREMIS A la ciutat de Xàtiva. 2011 1r premi secció especial Premi enginy i gràcia. 2006 Premi d’Enginy i Gràcia 2005 1r premie secció Especial 2005 1r premie Enginy i Gràcia 2003 1r premie secció 3a 2003 2n premie secció 1a 2000 2n premie secció 1a 2000 2n premie secció 2a 1999 1r premi secció 1a 1999 1r premi secció 2a 1999 Premi d’Enginy i Gràcia 1999 Premi de Crítica Local 1998 1r premie secció Especial 1996 1r premie secció Especial 1995 3r premie secció Especial 1994 3r premie secció Especial 1992 3r premi secció Especial 1991 1r premi secció Especial Infantil

Título texto Sonrises i Falles MAYRA MARTI Mayra Martí 46

nostra falla, el nostre escut pintat a una de les parets centrals del nostre casal.

e tots és sabut que la figura de la dona ha evolucionat molt al món de les falles, a més de tindre l’honor de ser les màximes representants i la cara visible de la nostra festa, estem aconseguint a poc a poc càrrecs d’importància arribant inclús a ser presidentes de les nostres comissions. Als anys 2001 i 2002 la nostra falla va tindre a la seua primera presidenta, Ascen Torresano, sent la nostra falla junt amb la falla Ferroviària una de les pioneres en aquest assumpte.

Ells són algunes de les peces que formen aquest engranatge que és una comissió, però tots els fallers aporten el seu granet d’arena, cadascú dins de les seues possibilitats o de les seues ganes i fan que aquesta falla menuda i familiar es convertisca en un gran col·lectiu faller. Com ja deia abans, enguany ha sigut un any de canvis, canvis d’una gran transcendència, canvis importants, canvis grans i si he de fer un balanç, vos puc assegurar que el positiu guanya amb una diferència aclaparadora.

Enguany, després de 17 anys tornen a haver-hi dones al capdavant de la nostra comissió, per primera vegada a la història de la falla Sant Jaume, formem una junta gestora formada per quatre bojos amants de les falles, Ivan, Aitor, Maria i jo; dues dones i dos homes; i amb aquesta nova unió es formen nous reptes o inquietuds, que ens inciten a millorar i tirar cap avant amb més ganes que mai.

Em fascina veure l’afany de superació i les ganes de millorar dels nostres santjaumers i santjaumeres; tire la vista arrere, fa sis anys, quan ens quedarem 27 fallers, i recorde com si fóra ahir la promesa que ens férem: ressorgir de les cendres com l’au Fènix! Promesa que estem complint cada any que passa, perquè no hem deixat mai de créixer, perquè cada any anem a més, perquè som una comissió que creu fermament que amb treball en comú, esforç i sobretot, amor per aquesta gran festa, podem aconseguir qualsevol meta que ens marquem.

Una de les més considerables ha sigut el canvi de casal… Per fi tornem a estar prop de les nostres monuments! Tan prop que els tenim davant, al mateix carrer pintor Perales. Un local que feia anys que anellàvem per la seua capacitat però sobretot per la seua ubicació. Ara, per coses del destí o més bé x la nostra “cabuderia” l’hem aconseguit i poc a poc hem fet d’ell el nostre casal faller, o dit d’una altra forma, la nostra casa a falles.

Sent alegria, orgull i satisfacció d’aquest gran col·lectiu. Orgullosa de ser Santjaumera.

Per a aconseguir-ho hem necessitat que molts de nosaltres es replegaren les mànigues i tragueren temps i esforç per a convertir un simple local en la nostra sede santjaumera. Persones com Ivan, que s’ha fet càrrec de quasi tota la reforma; Estefania, que ens ha decorat la fatxada amb els vinils més bonics que mai hauríem pogut somiar: o Maria Pérez que ens ha regalat el més representatiu de la

Història des de l’exterior... A.A.Nònim

ny rere any a principi de febrer connecte el televisor i al noticiari apareixen imatges del Carnestoltes de Venècia, amb gent engalanada amb vestits d’època i amb la cara tapada per una espectacular màscara. Al meu cap es creen històries de la possibilitat de poder viure durant un dia eixa festa, de poder-me arreglar amb eixes vestimentes i poder-me posar una màscara a la cara i sentir el mateix que senten ells amb la seua festa. Passen els dies i a principi de Març, en connectar el televisor comencen a aparéixer les primeres imatges de les falles, la festa de la meua comunitat. Igual que el Carnestoltes de Venècia és una festa que no he tingut el privilegi de poder viure des de l’interior de la mateixa i dins d’una comissió, sempre l’he gaudit des de l’exterior com qualsevol turista. He vist passar a totes les comissions preparades amb els seus vestits del segle XVIII i una banda de música acompanyant tots els actes pels carrers. Al meu cap comencen a vindre’m preguntes de com serà eixa festa viscuda des d’un primer pla, quines sensacions tindran totes aquelles persones que la componen, si alguna vegada tindria l’oportunitat de viure en primera persona aquestes dues festes, etc.

de Venècia tota la gent és tapa la cara amb unes espectaculars màscares venecianes, molt ornamentades, blanques, platejades i daurades; mentre que a les falles les xiques porten al cap uns monyos fets amb unes pintes daurades o platejades. Tot és nou per a mi i cada dia que passa necessite saber més sobre aquestes festes. Cada any em pregunte el perquè cremen uns monuments tan bonics, de què està composta la comissió fallera, quins rols tenen dins de cada falla, per què als carnestoltes es tapen les cares, per quina finalitat han d’anar guarnits durant 10 dies pels carrers de Venècia, com és la festa dins d’una comissió fallera, com són les festes privades venecianes, etc. Vaig pensar que els carnestoltes de Venècia estan molt lluny de les meues possibilitats però les falles les tinc a la meua terra, tinc la possibilitat de poder-me arreglar amb eixos vestits d’època, colorits i amb molta lluminositat, puc provar què és conviure amb gent fallera, anar a cada acte amb la indumentària que li pertoca, saber què se sent en cada despertada, gaudir de les mascletades, viure els dinars al cassal, com es desenvolupa la plantà del monument, on cada faller posa per la seua part perquè el monument quede espectacular, etc.

Observe que són dues festes on l’atracció del turisme és importantíssima, cadascuna amb una temàtica però les dues amb la mateixa finalitat, festejar la seua festa. Em pose a investigar i veig que en les dues la gent s’engalana amb vestits d’època, uns més pomposos que altres i cadascuna porta els seus complements característics. Al Carnestoltes

En definitiva, són actes que des de l’exterior són simples moments però que sembla que des de l’interior són un altre món. Així que vaig prendre la decisió d’investigar i viure la festa fallera junt una nova família fallera, LA FALLA SANT JAUME.

Records Fran Chàfer

ecorde aquell viatge al passat, un dia de febrer de l’any 1780, desplaçant-me des del port de València fins a Venècia en aquell vaixell de fusta durant uns dies, amb tota la il·lusió del món per descobrir el fabulós Carnestoltes de Venècia del qual tot el món parlava i on participaven des de la noblesa i aristocràcia fins a la població més pobra, passant per viatgers i mercaders.

cap necessitat de viatjar a cap part per poder-ho fer. Com passaren els anys i anava tenint nous complements, nous vestits, noves peces de roba de cassal, nous companys, noves amistats, noves experiències, noves sensacions, etc. Recorde com en l’any 1797, Napoleó Bonaparte, durant la seua ocupació a Venècia va prohibir els festejos del carnestoltes per temor a conspiracions a la seua figura, pràcticament desapareixent fins que a poc a poc anaren restablint-se al segle XX i de forma oficial en 1979, sent la festa que hui en dia coneixem.

Recorde aquell trajecte des de la meua natal La Llosa de Ranes fins a la ciutat d’acollida Xàtiva per primavera del 2003 per anar a descobrir l’ambient d’una comissió fallera des del seu interior, participant en un dinar de la festa de l’arròs al forn a l’Albereda i acabant sent un membre més de la Falla Sant Jaume.

Recorde com en abril de 2013 i per discrepàncies dels fallers amb el cassal quasi desapareix la Falla Sant Jaume, en haver de buscar un nou local i anar-se’n de la nostra comissió tots aquells que no estaven d’acord, quedant-nos amb menys de trenta membres majors. Amb l’esforç de cadascú i salvant tots els obstacles heretats i vinents aconseguirem ressorgir de les cendres i ser la millor comissió fallera de Xàtiva amb estendard inclòs com a reconeixement de la Junta Local Fallera.

Recorde aquells vestits de l’època de seda negra o colors obscurs, barret de tres puntes i careta blanca, que anaren evolucionant i sumant nous colors, malgrat que les màscares continuaven sent majoritàriament blanques, platejades i daurades. La màscara era l’element més important que li donava eixe anonimat que barrejava a gent de distinta classe social i d’on sorgiren fills de la barreja de la noblesa amb els ciutadans.

Recorde com férem un pas endavant Kiko i jo per encapçalar el nou projecte de la Falla Sant Jaume, creant una junta on quasi pràcticament tot faller tenia un càrrec o era delegat d’alguna cosa. Tota ajuda era poca i s’agraïa qualsevol participació de qualsevol faller i no faller. De la necessitat havia nascut unes noves amistats dins la comissió i fora

Recorde com em vaig comprar els dos primers vestits d’uns grans magatzems, el de saragüell i el de puntilló, per participar en les meues primeres falles amb molta il·lusió de descobrir una nova festa per a mi, de participar en la millor festa del món sense

d’ella en altres comissions, unes noves participacions en reunions i actes fallers que fins a eixe moment desconeixia com funcionava tot.

Recorde el dia que vaig deixar de ser president per tal de deixar passar a altres fallers al capdavant de la nostra comissió.

Recorde com a poc a poc havia passat de ser un anònim viatger turista darrere d’una màscara blanca en mig del Carnestoltes de Venècia a ser el president de la Falla Sant Jaume. Cada vegada més involucrat amb la festa, amb la gestió de la nostra falla i amb la representació de la nostra comissió allà on fera falta. Cada vegada més implicat en què tot anés bé i dedicant-li més temps per tal que no fallés res. Cada vegada més satisfet del treball realitzat i orgullós de pertànyer a la nostra falla.

Recorde els mesos que han passat en el present exercici sense acostar-me per a res al casal ni participar en cap acte. Recorde que l’important en una festa no és el protagonisme personal sinó la diversió anònima darrere d’una màscara. Recorde que per damunt de tot hi ha una festa Patrimoni de la Humanitat, una associació com la Falla Sant Jaume, una comissió com cadascú dels membres que la componen i un objectiu per damunt de qualsevol altre, VIURE LES FALLES, per això no podia deixar de banda a la millor falla del món:

Recorde tots aquells bons moments viscuts al voltant del món faller i intente oblidar tots aquells mals moments que per desgràcia m’ha tocat viure.

LA FALLA SANT JAUME

7 52

Carta a un amic expresident

ncara recorde el dia que et vas apuntar com a faller, a penes ens coneixíem. Passaren 10 anys en què tu només t’arrimaves a la falla el dia del rally i els 5 dies de falles. Durant aquests anys l’únic rècord que tinc teu és el xarrador que et ficaves les nits a la falla.

He estat al teu costat els 3 anys de la teua presidència, hem tingut moments bons, molt bons i no tan bons, però això ha fet que ens unirem més i que caminem junts la vida. El 2018 ha sigut un any no massa bo per a tu, però de segur que el 2019 bé carregat d’alegries.

Però passà eixa època i arriba l’any 2012, en el qual vaig ser junta gestora amb: Mila i Vicent. Aquell any vas començar a involucrar-te mes a la falla. Aquell canvi de casal que tant ens va afectar, però amb la força teua i dels pocs fallers que quedarem eixirem capdavant.

Només em queda dir-te que la falla Sant Jaume et necessita prop i de segur que ho estaràs. S’ acomiada un amic i faller de la falla Sant Jaume. Gràcies per tot, Fran.

L’any vinent vas formar junta gestora amb Kiko i ací començaren els primers brots de la nostra amistat, després fores president, que per a mi des que sóc faller de la falla Sant Jaume, el millor.

Carnestoltes i les falles

s 54

g PLA DE VIATGE Teresa Broseta

n llegir la data dels bitllets d’avió, li faltà l’aire. Eixida de Manises, el 4 de març; tornada, el 20. Alçà uns ulls suplicants que s’estavellaren contra les esmolades pupil·les de J. i controlà a males penes un calfred. La disjuntiva que aquells bitllets li plantejaven no deixava clevill per on es pogueren escolar el dubte o l’esperança. L’ultimàtum era clar. O quinze dies de romanticisme full-time en la bella Itàlia, o la soledat absoluta, total, definitiva. Volgué argumentar, queixar-se, oferir-li la lluna, però només li va eixir un fil de veu:

* El remat del carnestoltes, caram! Que no te’n recordes, del vídeo que et vaig enviar? Se’n recordava, sí. Recordava perfectament la banderola taronja que creuava la plaça, i també el comentari corrosiu que acompanyava el vídeo: Mira, acaben amb foc, com t’agrada! Notà que es marejava i tancà els ulls per fugir, ni que fóra un instant, de la mirada expectant de J. En aquells segons li passà pel cap un seguit d’imatges inconnexes que incloïa màscares i mantellines, disfresses i vestits d’època, fritella i bunyols, gòndoles i masclets, lleons i rates penades, arlequins i falleres majors.

– Venècia, eh? La de J., per contra, sonà quasi alegre, en flagrant contradicció amb la fredor dels ulls. * I Verona, i Milà, i el llac de Garda... Però primer Venècia, sí. I a temps de veure el vol del lleó.

Obrint alhora els ulls i el somriure, allargà una mà que no tremolava. Mentre aplicava l’encenedor als bitllets d’avió, constatà:

* Què?

– Tenies raó. M’agrada que acabe amb foc.

#CARNAVALFALLER #ANEMANANT

g Carmen Bernabéu

uè és el carnestoltes? És el mateix dir carnestoltes a seques que carnestoltes de Venècia? Què són les falles? No és tot el mateix? Si tots us disfresseu… no? En aquell precís instant, és en el qual, sense poder evitar-ho, comencé a posar-me roja, em dóna el riu-re... i la meua cara mostra una expressió de...“Però, què estàs dient?!” Doncs bé, així començava la idea i les meues ganes d’escriure sobre les falles i el carnestoltes de Venècia.

sadament se celebrava a Grècia, Roma i més llocs, i sempre relacionant aquesta festa amb fenòmens espirituals/astronòmics/cicles naturals i expressant-se com molts pensen encertadament, amb la dansa, la música i la sàtira.

Cert és que quan la majoria de persones pensem en carnestoltes, ens imaginem gent disfressada. Màscares, colors lluents, cridaners, estrafolaris, riures, diversió, sàtira... I clar, segons sembla, hi ha gent de fora de València, que mai ha visitat les falles, ni saben el que són, només ens veuen vestits amb robes diguem que no ens posem ni es posarien en el seu dia a dia... i voilá! Igual que nosaltres associem carnestoltes amb disfresses, ells associen les falles amb disfresses. I si, als valencians ens bull la sang si sentim tal barbaritat.

Per tant, i tornant al nostre tema, si ens posem a buscar informació exactament sobre el carnestoltes de Venècia, podrem veure que té una història molt interessant (que no us comptaré per raons

Primer, sense endinsar-me molt en el tema, sé que hui dia se celebra carnestoltes en molts llocs del món, fins i tot a Pego! I en aquest cas en particular sí que anomenem correctament disfressa al que porten els participants... D’altra banda, Rio de Janeiro, Nova Orleans, Bolívia, Tenerife, i en molts més llocs celebren també el carnestoltes, cadascun després d’haver adaptat amb el temps la festivitat als seus costums - perquè realment el carnestoltes també és una festa i tradició de les més antigues, associada a màscares, balls i disfresses, que supo-

òbvies d’avorriment), però que ens remunta a una època on el poble es vestia amb les seues millors gal·les, i hui dia encara amb vestits similars que volen exposar als turistes i màscares per a poder tindre anonimat i dur a terme les burles a l’aristocràcia preteses. Llavors dic jo, si ells en concret es visten hui dia amb vestits similars als de l’època durant la celebració de la seua festa... una mica en comú tenim, no? Si per a nosaltres són disfresses, i igual algú podria pensar que el vestit de gitana de Sevilla és una disfressa (déu em deslliure de pensar això), hauré d’aguantar que se’m diga que el vestit de fallera o valenciana són disfresses també? I és que senyors, la ignorància és molt dolenta, i és molt fàcil pensar que robes que no coneixem són això, per a disfressar-se.

dició, igual que nosaltres, ells tenien un dia especial dins de la celebració (festa de les Maries), nosaltres també (Sant Josep), ells vestien amb robes típiques de l’època i ostentoses, nosaltres ara mateix intentem també vestir-nos d’acord a les nostres, veritat?

Fa molts segles de l’origen d’aquestes festes de carnestoltes, i de la nostra també; no hi havia la comunicació que existeix en aquests moments, i així i tot m’atrevisc a veure que igual que ells celebraven, nosaltres també, ells tenen una història i tra-

D’altra banda, també en les falles utilitzem el carnestoltes com a tema, vegeu enguany per exemple el tema del monument de la nostra falla. És llavors una picada d’ullet a altres tradicions? Ens centrem tan sols en la part “festera” de música i màscares quan parlem de carnestoltes? Ens servim del seu caràcter crític i burlesc per a ajudar-nos a servir un mateix fi? Doncs bé, davant tant dubte, em quede amb el sentiment que també tenen en comú totes dues festes. En una festa/celebració sempre volem passar-ho bé, transmetre i viure alegria, i potser per casualitat, aqueixa part de sàtira o burla que viuen els nostres amics venecians, em resulta familiar... Quina és la finalitat de les cavalcades? Critiquem, veritat? I els monuments? Són una crítica, veritat?

plantejar la pregunta si és que vol continuar sabent més; perquè m’encantarà poder explicar-li tot el que sé i sent sobre les falles sense sentir que he d’alguna manera de defensar els nostres vestits. No ens oblidem, que a part de tot el que la nostra festa josefina engloba i abasta, a més té una altra cosa que la fa addictiva i especial per a tots els que la vivim, i és el sentiment: El sentiment faller... Això sí que és difícil d’explicar. La nostra festa no és només de 5 dies a l’any, ens agrada a més celebrar desenes d’actes, oficials o no, al costat de la nostra família fallera, i si, entre altres coses, a part de vestir-nos amb els nostres vestits regionals o amb el blusó i mocador de la comissió a la qual pertanyem, tenim actes (les cavalcades per exemple) en els quals ens disfressem i llancem una crítica.

Aleshores no em queda més que dir, i explicar a la gent que viu amb mi a Madrid, que el carnestoltes i les falles res tenen a veure, però que si aprofundim podem veure alguns aspectes en comú, un d’ells, que atrauen el turisme, i pot ser que per això les hagen sentides nomenar. A més, la nostra festa està reconeguda per la UNESCO com a patrimoni immaterial de la humanitat (igual que la UNESCO també va reconéixer el Carnestoltes d’Oruro de Bolívia). Que tenim una història molt rica i unes tradicions que es remunten a fa segles. Segons elles, hui dia continuem festejant i intentant que la tradició perdure, i amb això em referisc a la indumentària (segons el segle al qual pertanyen cadascun dels nostres vestits i complements), el menjar, la música, la pólvora, els monuments (encara que sabem que aquests provenen d’una tradició de cremar els materials sobrats dels fusters), les flors, els artistes fallers i altres artesans… i molts més.

No obstant això, també ens agrada celebrar qualsevol festa i disfressar-nos també: festa sevillana, Halloween, el ral·li... però aquestes són celebracions internes en les quals cada comissió planteja una festa dins de la festa, i això és un altre tema.

De manera, que he decidit que a la pròxima persona que em faça algun comentari referent a “disfresses que ens posem en falles”, només li diré que està convidat a gaudir de la nostra festa, i només després, podrà traure la seua pròpia conclusió i re-

Fallereta, Mascareta María Pérez

allereta Valenciana, de la festa tu ets l’ama. Mascareta Veneciana, de misteri i gran fama.

Dos festivitats de renom, que fan gaudir a tothom. Dos festivitats sense semblança, amb gran sentiment de enyorança. Fallereta Valenciana, Mascareta Veneciana, reinetes de la festa, que els cors conquesta.

A llegenda dels vents Letícia García

cosa li deia que València no era com les altres ciutats que havia visitat. València estava celebrant la seua festa gran i els carrers estaven plens de gent, de rebombori i d’alegria. València vessava vida per tot arreu, València estava en Falles i això al vent de Venècia el va encisar.

ai bufa el vent a gust de ningú, pareix que quan bufa done malestar i mals de cap. Mou l’aire arbres i fulles i mou d’un lloc a altres paraules i pensaments. El vent no descansa, no para ni es detén en ningú. El vent vola lliure i no està encadenat a res, decideix si vol pujar o si vol baixar, si vol pegar mil voltes o viatjar en línia recta per allà on vol. Remolins d’aire enfurismat que reboliquen cel i terra, està clar que el vent té el seu caràcter.

Bufava en la ciutat un vent suau, una brisa marina tranquil·la, dolça, apaivagada i plena de vida i color. El vent de Venècia va deixar de ser qui era per un moment, per deixar-se eclipsar per aquell vendaval de colors. Es van enamorar d’una manera sublim i màgica, tal vegada inexplicable, però reial. L’olor de pólvora el va embadalir i els colors de Venècia el va atrapar i tots dos es van entrellaçar en un intens i pura abraçada que va provocar un esclat de colors, llums, foc, vida, soroll, música i gresca.

Conta la llegenda que en la peculiar i atractiva ciutat de l’amor, Venècia, el vent era un dels elements de la natura més boig, entremaliat i aventurer. No era molt amant de les normes i preferia viure sols i fer tot allò que a ell més li venia de gust. La supremacia de la natura l’exercia el vent, ell dominava el foc, ja que el movia d’un lloc a l’altre, dirigia a l’aigua en els seus camins per rius i vessants i la terra es quedava immòbil quan el vent li feia elevar-se amb força. Cap d’ells podia enfrontar-se amb el cregut i egòlatra vent, fins que al despertar de l’alba, tots tres van prendre una decisió. El vent va ser desterrat de la “bella Itàlia” per sempre. El vent va marxar molt enfadat deixant tot un vendaval darrere.

No deixaven de ballar junts pels carrers valencians. Movien fulles de taronger al compàs de la música, sonaven amb dolces melodies, viatjaven pel Túria formant remolins d’aigua fresca i feien dansar fins al foc d’una falla ja cremada. La cendra d’aquell últim dia els va separar per sempre, cendra que es va enlairar en aquella nit fosca i trista... Cadascun va tornar a la seua terra...

Feia un dia trist, lúgubre i melancòlic a Venècia, el vent ja no bufava per cap indret de la ciutat. Tot pareixia tranquil i, sincerament, avorrit. Mentrestant, el vent va viatjar per tot arreu del món, bufant i ballant les més dolces melodies, olorant les més saboroses olors que mai havia conegut, va sentir fred, molt de fred i també molta calor. Al llarg del seu viatge va viure grans experiències però se sentia molt sol.

“Pel febrer carnestoltes el primer”, i així va ser com va arribar el Carnestoltes a Venècia. El vent va tornar més calmat i més dòcil que mai recordant sempre el seu amor fugaç en aquella ciutat. Venècia sempre ‘s’ omplira de l’olor i la calor de la festa valenciana i València es tenyira de la sàtira i els colors de la ciutat de l’amor.

Finalitzava ja la seua aventura en solitari per tots els indrets coneguts i alguns encara no descoberts per l’ésser humà, quan inesperadament va arribar a València. Aquesta ciutat desprenia una essència diferent. Alguna

I així és com aquesta llegenda de iaios a nets va passar, i així és com ara tu l’hauràs de contar.

RERE LA MÀSCARA DE LA FESTA DE LES FALLES

José Luis Lagardera Ventura Periodista i faller

cuna? Pot resultar fàcil eixe repartiment de diners, però són moltes les partides a les quals cal fer front durant tot un any: lloguer del local, alimentació, música, pólvora, diferents actes, llibret... per això cal repartir de la millor forma possible els ingressos que té la comissió. Com haureu pogut comprovar, no tots aposten al mateix color, perquè hi ha falles especialitzades en presentacions, altres en llibrets, hi ha qui es gasta els diners en fer una bona cavalcada o qui deixa el gros per als monuments (que al remat són la carta de presentació). Depenent de la “tradició” o els gustos de la falla en qüestió, es gasten més o menys duros.

es falles tenen un alé festiu en cadascuna de les seues passes. El que es veu des de fora és una festa amb molta llum, amb color i amb música. Una alegria en forma de pólvora, de balls, de monuments plantats als carrers en la setmana gran i de vestits autòctons amb un ventall d’infinites possibilitats. Però açò, el que el turista o la gent que no pertany a aquest món de forma directa poden contemplar, tan sols és la punta de l’iceberg. Una xicoteta mostra de tot el que significa. Amb aquest article, el que tractarem de fer és respondre a la pregunta: què amaguen les falles?

Bé, recapitulem. Ja tenim president i junta executiva, artistes... és torn d’escollir a les màximes representants de la comissió: les falleres majors. Ací hi ha un clar exemple de la màscara que moltes vegades porta posada la festa de les falles. Com en tot, hi ha diferències substancials. Mentre hi ha comissions falleres en les quals hi ha una llarga llista d’espera per tal de poder assolir la fita de convertir-se en Fallera Major, altres en tenen per sistema de degoteig. Parlem de comissions més menudes en les que aconseguir una representant major i altra infantil any rere any es pot convertir en un autèntic suplici. I no es tracta d’estar més o menys implicats en la festa. Sinó que hi ha comissions en què les possibles candidates a ocupar el lloc escassegen, i sobretot, no podem assumir-ho. No s’ha d’oblidar que ser Fallera Major implica una ingent despesa de diners (vestits i roba de fallera, sopars...) i, especialment després de la crisi, a Xàtiva no és estrany veure comissions amb manca d’alguna màxima representant (o inclús de les dues en alguns casos). És cert que la festa desllueix, però no oblidem que, malgrat que a alguns no els agrade i pensen que eixe és l’eix central de tot, la festa de les falles és molt més que això.

En primer lloc tractarem de resumir, en unes quantes línies, la ingent quantitat de feina que es fa des de les associacions falleres al llarg de l’any, ja que encara que semble que tot es resumeix a quatre dies enmig del mes de març, l’activitat no s’atura en cap moment. De fet, la Cremà del monument no és més que l’any nou de la festa fallera, i més que un descans, és el moment en què comencen de nou tots els maldecaps. El primer que cal fer és escollir al comandant o comandanta de la nau. El president o presidenta és el primer pas a donar en qualsevol comissió, que a continuació haurà de crear-se el seu equip de treball i distribuir les diferents tasques que s’han de desenvolupar al llarg de tot l’exercici. Una vegada està clar aquest punt, és el moment de passar a escollir als artistes fallers, perquè com us imaginareu, plantar un cadafal no és fruit d’un dia, i es necessiten mesos i mesos de treball. Ací ens vénen ja alguns dubtes que passen desapercebuts de portes enfora, però que realment causen molts maldecaps (no en totes les falles, això és cert): quin pressupost posarem? En quina secció volem estar en cadas-

Els mesos d’estiu són més tranquils i suportables, excepte si eres una falla que trau ‘xiringuito’ durant la setmana de Fira, siga de beguda o de menjar. Si ets una d’eixes, et toca coordinar l’operatiu tenint en compte que hi ha gent que treballa, i molts altres que estan de vacances i fugen de la calor apegalosa de la Fira d’Agost. Per tant... com ho fem? Voluntari? Obligat? Se li fa pagar a qui no isca? Demanes un justificant? És complicat... Però més complicat és quan arriba setembre i amb ell la tornada al cole (o en el nostre cas, a la falla). Ací ja es pot dir que va tot a foc seguit: Mig Any faller, cavalcades, jornades culturals, nomenaments i presentacions. No es para pràcticament fins a desembre, i això implicat treball, treball i més treball. Hi ha comissions en les quals són moltes les mans que s’ofereixen per a fer feina, i altres en les que es veuen les cares els quatre de sempre, independentment de l’acte que s’estiga preparant.

I per si, després de llegir tot el que us explique més amunt, encara sou dels que penseu que les falles són festa i poc més, cal destacar un element que personalment a mi em toca la fibra, i que no és altre que el que teniu ara mateix a les mans (o esteu llegint a través d’una plataforma digital). El llibret, l’únic element de la festa que sobreviu a la cremà i que ens permet fer una radiografia no sols de l’any, sinó de la societat de l’època. Quants de vosaltres no heu tingut en les mans un llibret de fa un parell de dècades i us heu adonat de com ha canviat la cosa? Les falles avancen al ritme en què ho fa la vida a la ciutat, i això es veu reflectit en aquests fulls. I servirà per a qui, dintre d’un centenar d’anys, tinga curiositat per saber què és el que es feia allà per l’any 2019. Però el que us volia dir amb açò, és que aquest element, que comporta una gran responsabilitat, no naix del no-res. Porta hores i hores de treball per organitzar la part protocol·lària, les fotos, els articles que van enviant els col·laboradors, la publicitat... i tota eixa tasca tampoc es veu reflectida en cap lloc, quedant en l’absolut desconeixement per part de la gent.

Vegeu com les falles no són tan simples com els quatre dies de març i prou? Però espereu, que encara queda més. Arriba ara el torn de les presentacions (desembre-gener) i toca preparar-ho tot perquè les Falleres Majors tinguen un bon record del seu any. Però no sols això, es concursa amb un apropòsit (i alguns també s’atreveixen amb segona part), que implica hores i hores de calfament de cap per veure quin tema fer i com tractar-lo –alguns no van tan lluny i directament agafen un que ja existeix per a representar-lo. És curiós, però molts dels actors i actrius de teatre que hui en dia són professionals, van començar el seu camí com a amateurs a la seua pròpia comissió. De fet, hi ha falles que tenen inclús grup de Teatre, i al llarg de l’any programen actuacions que van realitzant arreu del territori valencià. A què açò tampoc ho sabíeu? Un altre exemple del que s’amaga baix les màscares de la festa fallera.

Ni què dir té la traca del mes de febrer (on, ara sí, la gent ja se n’adona que en aquest món es fan coses): Ral·li major i infantil, playback per als més menuts, ofrena d’ous a Santa Clara i danses, La Crida... i ja després el dinar de germanor i –per fi- la setmana fallera. Insistim en el fet que perquè tot vaja endavant i sense incidents, la coordinació entre les comissions falleres i la Junta Local Fallera és màxima, i encara així hi ha vegades en què sorgeixen els contratemps. Ara que ja hem fet un repàs general a tota l’activitat fallera durant l’exercici faller, destacarem alguns altres aspectes que tampoc es tenen en

compte, però que pateixen tots els actors implicats. Com heu pogut comprovar –i us hem explicat-, planificar els diferents actes significa invertir hores i hores en quefers fallers. Significa restar hores de son i, sobretot, deixar de banda moltes vegades als nostres éssers estimats. Des d’aquestes línies voldria agrair especialment a totes eixes persones que tenim a prop i que, sense formar part de la festa –qui està dins, al remat, comprén tot el que fem i a voltes inclús comparteix eixe temps amb nosaltres-, ens respecten i inclús ens donen ànims per seguir amb aquesta tasca desinteressada. Perquè entenc que ho suposareu, però per si no és així, els qui treballem per les falles no cobrem ni un euro. És més. ‘Paguem per treballar’ a través de la quota anual. És molt el treball que no es veu i és just que de tant en tant obrim la cortina perquè la gent sàpiga el que costa portar endavant aquesta empresa.

Les màscares es fixen encara més si hi ha un palet en joc. Sembla mentida que una tela tinga el poder de fer el que fa amb nosaltres. Quan hi ha premis pel mig, els fallers ens transformem i som capaços de vendre-li l’ànima al diable per aconseguir la victòria, encara que això implique afonar a “l’adversari”. Eixa ‘germanor’ que esmentàvem abans queda desdibuixada quan es viu alguna polèmica en aquest sentit. I és una autèntica llàstima. El que passa és, que malgrat tot, ens encanta el que fem. I en les falles –com en la vida-, predominen les bones persones. Les honrades i les treballadores, encara que facen menys soroll que les que pretenen agitar-ho tot. El camí és llarg, així que no us preocupeu per aquells que tracten de fer malbé la nostra festa i la nostra cultura. Al remat, a tots els qui tenen alguna cosa a amagar, se’ls acaba caient la careta.

D’altra banda, parlant de màscares i opacitats ja dins del mateix món faller, no s’ha de deixar de banda que existeixen moltes hipocresies al si de la festa. Comencem per una paraula que de segur que molts heu sentit dir a molta gent fallera: “germanor”. Si ens anem al diccionari el terme respon a “Lligam entre germans”, o cosa que és equivalent extrapolant-ho a la festa, “unió entre les comissions”. La idea és preciosa i a voltes inclús sembla que es compleix i tot, però res més allunyat de la realitat. Les falles són un món ple d’enveges, cels i punyalades per l’esquena. Hi ha persones que somriuen per davant i per darrere tiren la pedra, i hi ha comissions enemistades que han viscut episodis que ens fan avergonyir-nos com a col·lectiu si llancem la vista enrere. Afortunadament, en les falles, es fan molts més amics que enemics. I, per què no? Sempre s’està a temps de canviar aquest corrent.

g CRIATURES VERSÀTILS Letícia García

iu sobre terra aquesta criatura versàtil amb cos humà i ànima de diable satíric criatura entremaliada amb somriure viciós viu sobre la terra un personatge misteriós.

Aparenta el que no és enganyant fins a un mort vestit amb teles de colors i al cap un gran mocador crida als quatre vents: hui no em toca ser qui sóc! I per si algú no li ha escoltat: hui vull deixar de ser jo! Fixeu-vos com va sols pel carrer lluint vestit i permanents adorns i lluentors eclipsen feroçment a tota la gent i amb eixes grans sabates plenes de mil colors s’enreda i fa mil voltes per tots els carrerons. L’alegria l’empastifa i l’eufòria el confon balla, riu i beu sense cap mena de control la música ensordeix els timpans i inunda la plaça ha arribat el dia i per fi la festa més esperada. Vol cridar l’atenció, vol que el miren i vol ensenyar vestits i teles, colors i diversió sense parar de ballar de vegades camina tranquil fent honor al seu sant sense deixar de mostrar el seu ser endimoniat. I ací teniu, un personatge misteriós, versàtil i viciós i que, per descomptat, balla, menja, beu i fa comboi no trobem foscor ni ulls inundats de fatídiques llàgrimes hui ací brilla l’alegria i la gresca en les desinhibides ànimes. Hui el faller deixa de ser aquell home trist amb bata per descordar-se el botó i tallar-se la corbata hui la Fallera Major de la Comissió desendolla el seu vell orinador per posar-se plomes al darrere, perruca i si cal un gran bigot. Tots deixen per moments de pensar en la rutina i abandonen les normes, les regles i la disciplina. Per convertir-se en una criatura arrelada a la seua terres valencianes on hi ha festa, tradició i unes quantes celebracions paganes. Parlem de carnestoltes o parlem de les falles? Pagans i religiosos, una barreja explosiva talles per on talles però tant un com l’altre desitgen despullar-se dels seus parracs deixar de ser qui són per convertir-se en purs maníacs.

LA VIDA Ã&#x2030;S UN CARNESTOLTES!

g Peiser 3.0

nestoltes fa que la gent balle en veure-les passar. Parelles elegantment disfressades de la mà van desfilant i fan reverència en passar pel teu costat! Són els senyors més adinerats de la nostra Venècia particular.

omença a fer-se de nit, i l’ocàs de la vesprada comença a donar pas a la llum artificial. Ja ho tenim tot enllestit, tot preparat.

Bufons que fan malabarismes amb les mans i altres que no paren de fer volantins, arranquen els aplaudiments del públic en general. I de sobte, apareix una carrossa amb tota mena de detall, feta de milers de paperets apurpurinats! I al seu cadafal, una catifa amb plomes que ens porta fins a un tron real... i allí estic jo!

El primer que he de fer és posar-me l’espectacular vestit del segle XVII al qual no li falta cap detall. És majestuós! Els colors del faldar amb les flors daurades ens transporten a una època d’ostentació on tot és poc. Els lluentons fan que les teles lluïsquen amb la llum de la vesprada. Tot açò adreçat amb plomes, sedes i qualsevol element decoratiu que ens haja sigut necessari.

Seguda allà dalt i veient com la gent s’embova en veure’ns passar. Escolte aplaudiments que em posen els pèls de punta i com la gent em crida i em saluda, així alguna llàgrima brolla dels meus ulls, sense que jo ho puga evitar. No puc explicar-ho amb paraules, és un somni fet realitat, una gran emoció recorre tot el meu cos, perquè no hi ha major alegria per a una Fallera Major, que veure desfilar la cavalcada de la seua comissió.

Ens passem el cancan, sobre ell la falda, això si, ben atapeïda i al damunt, el cosset que l’enganxem al faldar. Guants, sabates, barret i ceptre a les mans... i per fi, arriba el moment més especial! Ens col·loquem una meravellosa màscara, que a més d’un deixarà bocabadat. I ara sí que podem dir que comença el nostre carnestoltes venecià! Sonen unes trompetes i apareix un emissari anunciant el que a continuació passarà. Veiem el fum d’unes torxes amb foc, que il·luminen els carrers, donant pas al començament del gran festeig.

Les Falles de Xàtiva, no saben ja què inventar perquè la gent gaudisca i valore el treball ben realitzat. I com no podia faltar, totes aquestes disfresses vénen acompanyades d’una gran crítica i sàtira local, que als polítics de la nostra ciutat fan tremolar. Els fallers i les falleres sempre estem a la que cau i no deixem passar ni una, què anem a fer, l’enginy valencià, que sempre ens ha portat fortuna.

Góndoles que ens transporten pels canals, fan les delícies de la gent que ens està observant. Els gondolers et conviden al fet que puges al seu vaixell, però no et fies molt d’ells, perquè igual a l’aigua vas a parar.

Xàtiva és el nostre Carnestoltes. És la nostra Venècia particular, asfaltada com a poques i a l’ombra d’uns plataners, que d’Italià, ben poc en saben parlar, però té alguna cosa especial quan per l’Albereda a les Falles veus desfilar.

Comença a sonar una música encisadora. Apareixen unes ballarines que recorren els carrers sense parar de ballar. Tot és alegria i felicitat, l’esperit del car-

CARNESTOLTES, EL CARNAVAL DE VENÈCIA I LES FALLES

Alberto Ordiñana President de la Falla Espanyoleto

Tant els carnestoltes com el carnaval de Venècia, implica algun tipus de desfilada, organitzada o no, sempre pública en la que es pot participar no sols els involucrats en la festa, sinó tota la comunitat. Per desgràcia, ací a València, carnestoltes a passat a ser una festa tan sols per als xiquets en les escoles, que durant una setmana ho celebren amb algun tipus de disfressa, finalitzant els actes amb una gran desfilada pels barris. El carnaval de Venècia, té una durada de 10 dies, on en l’actualitat els venecians es disfressen per als turistes amb aquests típics vestits del segle XVII i mascares blanques, platejades o dorades, amb grans pentinats, com si d’un quadre d’aquella època prenguera vida.

o és habitual que aquests articles en parlen d’altres festivitats que no siguen les Falles, i no és perquè ens creguem el melic del món... Que va! Simplement ho fem perquè al món de les Falles, hi ha molt per escriure, i més si els articles són d’opinió, la festa evoluciona i sempre hi ha alguna cosa que valorar. En aquesta ocasió, m’han plantejat abordar les similituds entre el Carnaval de Venècia i les Falles, i vaig pensar, i carnestoltes? D’on ix? Tindrà relació també?

A les falles, potser també trobem aquest tipus d’acte. Per descomptat, les falles tenen desfilades organitzades i espontanis, però a diferència, no anem disfressats, els fallers mantenim la indumentària tradicional, on cadascú pot triar avui en dia quin vestit o de quina època pot dur. Però, i no tenim res semblant?

Està clar que les Falles i els carnavals no tenen res a veure, encara que poden tindre alguna xicoteta semblança, els seus inicis no són ni molt menys semblants. Primerament els carnavals, on podríem englobar carnestoltes i el carnaval de Venècia, són una estació festiva que se celebra set setmanes després de la primera lluna plena, passat el solstici d’hivern, durant el mes de febrer i per tant amb relació religiosa (Quaresma), per exemple el carnaval de Venècia sempre comença el dimecres de cendra. Aquests carnavals són típics de països cristians, i especialment destacables en Espanya (no sols se celebren ací a València), les illes Canàries, en l’àmbit Europeu en Venècia i com no a Brasil sent el de Rio de Janeiro el més famós.

Efectivament, tenim les cavalcades del ninot, a la fi avui en dia són desfilades organitzades on els fallers es disfressen per criticar els temes d’actualitat i mostrar a tot el públic el que hi pensen. Ací a Xàtiva les celebrem des de fa uns anys a Octubre, potser recordareu, que inicialment la idea fou passar-ho a finals de setembre pel fet que quan se celebraven en Febrer, la comissió

Recapitulant, hem nomenat que les dades depenen de la primera lluna plena, passat el solstici d’hiverns, però i les Falles, encara que semble coincidència, hi ha diverses celebracions paganes que celebraven l’inici o fi d’algun solstici amb una foguera, per exemple la Foguera de Canals és a l’inici de l’hivern, i les Falles és al final, donant pas a la seua finalització al solstici de la primavera.

infantil patia molt de fred i l’endemà la meitat afermava. Ara venim a celebrar-les a diferència de la resta de municipis que celebren les falles, als finals del mes d’Octubre on de vegades torna a fer el mateix fred que feia en Febrer, això si, sols de vegades. En l’actualitat som l’única població que planta falles que la cavalcada del ninot la realitza en aquest

mes. Hi ha casos com Dénia, que la seua cavalcada és en estiu i deriva dels jocs florals igual que els de València capital, on llancen flors a les carrosses.

En aquesta imatge poden observar com integrants de la Falla Espanyoleto l’any 1970 porten al ninot que varen fer aquell any, el qual representava a “pardet” un conegut policia de la ciutat. Al fons també es pot veure alguns dels cartells que s’utilitzaven per fer la crítica de la cavalcada.

Com a curiositat, aquesta desfilada abans era celebrada els primers dies de falles, per passejar amb el ninot que indultava cada comissió, per això mantenim el nom de cavalcada del ninot, encara que molts puguen pensar que era pels “ninots” que eixim en elles.

Un altre recurs que s’ha perdut en l’actualitat és la utilització dels cartells per mostrar la crítica als qui ixen per observar-la, realitzant un acurat guió que tan sols és llegit en el “reial de la fira”, fent que la major part de la gent s’acumule en aquest lloc, quedant-se despoblat la resta del trajecte. Tot i açò, el nombre d’espectadors ha anat a menys en els últims anys... Què vos pareix? Tornem a les cavalcades originals? Tan sols és una reflexió, és un acte que té moltes parts implicades i on s’hauria de parar a pensar pel bé de l’acte. Es deu pensar en qui ix a veure l’espectacle? O deguem pensar en l’acte per als fallers? Segur que aquesta reflexió dona per un llibre complet…

Ball de màscares Sofía Blasco

ixos vestits llargs i lluents, eixe daurat tan encisador, és un ball de màscares? No, són els fallers.

Eixa germanor celebrada, eixa disputa tan barallada, és un ball de màscares? No, són els fallers.

Eixes teles tan acolorides, eixos llavis tan rogencs, és un ball de màscares? No, són els fallers.

Eixos recorreguts amb música, eixe final de cansament, és un ball de màscares? No, són els fallers.

Eixes begudes tan espirituals, eixos moviments tan compassats, és un ball de màscares? No, són els fallers.

Eixes flors que arriben a bon terme, eixa devoció transmesa amb llàgrimes, és un ball de màscares? No, són els fallers.

Eixa música tan animada, eixos carrers tan plens d’emocions, és un ball de màscares? No, són els fallers.

Eixes nits de borratxera, eixos moments que després volen oblidar, és un ball de màscares? No, són els fallers.

Eixos monuments que donen vida al cartó, eixos ninots que parlen sense obrir la boca, és un ball de màscares? No, són els fallers.

Eixes reines ben engalanades, eixes donetes que també saben regnar, és un ball de màscares? No, són els fallers.

Eixes concentracions de gent, eixos cants a una veu, és un ball de màscares? No, són els fallers.

Eixa diferència de sexes, ells no poden ser elles però elles sí que poden ser ells, és un ball de màscares? No, són els fallers.

Eixa tradició concentrada en una setmana, eixa mescla de religió i civisme, és un ball de màscares? No, són els fallers.

Què amaguen els fallers? Què hi ha darrere d’aquesta festa? Açò pareix un ball de màscares! Els fallers ballen amb màscares.

XIRIGOTA SOCARRÀ XE MIRA TU

g Letícia García

(XIULETS) QUE DIU LA IAIA QUE AÇÒ NO ES FEIA QUAN EREN JOVES QUE ABANS CANTAVEN COPLA, EL TITI I ROSITA AMORES QUE DIU QUE MASSA INVENT QUE MASSA MODERNITAT IAIA QUE TU NO ERES “TONTA” COMPRA’T UN IPAD AL MEDIA MARKT. ELS FALLERS I LES FALLERES VOLEM CANTAR I ENTONAR COM ES FA EN CADIS UNA XIRIGOTA D’EIXES PER CANVIAR MOLT DE PAQUITO XOCOLATERO I D’AMPARITO ROCA DES DE CADIS ENS COPIEM AQUESTA BOJA XIRIGOTA. FALLERS I FALLERES CORRENT PERQUÈ ARRIBEN TARD COMENCEN LES FALLES, BUNYOLS I PETARDS ENS ESTRENY EL COSSET I LES ESPARDENYES DE CARETA NO PASSA RES! ACÍ TOT S’ARREGLA EN UNA CASSALLETA. XE MIRA TU, XE MIRA TU, ESTEM EN FALLES XE MIRA TU! QUE SOM FAMOSOS I ENS HEM PLANAT EN LA FITUR XE MIRA TU, XE MIRA TU, ESTEM EN FALLES XE MIRA TU! EN XÀTIVA ES CANTA LA XIRIGOTA AMB MOLT DE GLAMOUR. (XIULETS) HUI ARRIBA EL DESITJAT MONUMENT AL NOSTRE CARRER, TOTES LES MANS AL CAP I BUSCANT A L’ARTISTA FALLER A LA COMISSIÓ NO LI CONVENÇ EL NINOT PRINCIPAL XE QUIN BORINOT! JA NO GUANYEM A LA SECCIÓ ESPECIAL ELLES A LES CERCAVILES VAN LLUINT TOTES “MONES” FALDILLES AMB FLORS, VISQUEN LES DONES “CULONES”! MIRA´LS A ELLS TOTS DESCAMISATS SE’LS VEU UN MUGRÓ I JA ELS TENIM REFREDATS! ELS DE CAÍ NO SABEN QUE A XÀTIVA LA SOCARRÀ DEL FOC I LA PÓLVORA SOM MOLT AMANTS DESPERTAES I MASCLETAES I PER FI LA CREMÀ AMB XIRIGOTES, XARANGUES I A FER LA MÀ. XE MIRA TU, XE MIRA TU, ESTEM EN FALLES XE MIRA TU! QUE SOM FAMOSOS I ENS HEM PLANAT EN LA FITUR XE MIRA TU, XE MIRA TU, ESTEM EN FALLES XE MIRA TU! EN XÀTIVA ES CANTA LA XIRIGOTA AMB MOLT DE GLAMOUR.

UNA FALLA EMMASCARADA

Ángel J. Sáchez Vicepresident de la JLF de Xàtiva

n dia et trobes a l’arxiu municipal repassant llibres relacionats amb la nostra festa, quan de sobte et sona el telèfon, i veus que es tracta d’una bona amiga que et proposa de sobte escriure un article per al llibret de la seua falla. Juga amb molts factors per a obtenir un sí de la meua part, a pesar de l’acumulació d’encomandes que ja tenia, principalment la meua relació amb la seua família i segona perquè és de Sant Jaume, una comissió que admire perquè després d’uns anys complicats, ha ressorgit de les cendres com l’au Fènix que desfilà fa uns anys a la seua cavalcada, i és que la dita comissió compta amb fallers de renom dins d’aquest col·lectiu.

Una de les coses més destacables de Venècia és el seu carnestoltes, que té el seu origen en la voluntat dels nobles cap al final del segle XIII, i que viu la seua esplendor a principis del segle XVIII, de relacionar-se amb el poble sense que foren reconeguts, i gaudir d’uns dies de diversió i plaer, que portà a més d’un naixement dels que dient “meitat purs, meitat impurs”. Per amagar els seus rostres, s’utilitzaven les famoses mascares que tant hem vist a pel·lícules, carnestoltes, i inclús en molts monuments fallers.

Però no tot queda ací, perquè tota encomanda d’aquest tipus va lligada de la pregunta: I sobre que vols que escriga? Venècia i els seus carnestoltes, una ciutat d’aigua, de les més boniques del món. És la ciutat de l’amor, on les góndoles recorren els seus carrers, en el que es respira un aroma a passat, una ciutat atrapada a una altra època. En aquesta ciutat, a part d’una infinitat de ponts, ha vist nàixer a grandíssims personatges històrics que tots coneguem, des de Marco Polo, Tintoretto, Antonio Vivaldi i un gran, etc... fins a un personatge, que si haguera nascut a València de segur que estaria vinculat a les falles, i és que l’aventurer, seductor i llibertí, a part de moltes més coses, Giacomo Casanova, va ser un personatge pintoresc del segle XVIII i és que és famós totes i cada una de les aventures que va viure aquest Casanova, que haguera acaparat nombroses escenes dels nostres monuments.

De monuments vull parlar ara, aquestes composicions amb aroma venecià que hem pogut veure als nostres carrers, encara que no és un dels temes més recurrents pels nostres artistes, sí que hi ha molts elements típics dels carnestoltes a moltes falles, màscares, bufons..., etc.

nestoltes baix la falta d’una noble de l’època, abillada amb la indumentària de l’època, un vestit que sé segur era de seda, doncs Venècia està vinculada a València perquè ambdós formen part de la ruta de la seda que va de la mateixa Xina fins a la resta del món, passant per aquestes dues ciutats que ens ocupen.

Si anem al cap i casal, l’any 2015 vam veure una de les falles amb temàtica Veneciana més impressionant dels últims anys, i és que la Comissió de Maestro Gozalbo es va emportar el primer premi de la secció 1ªA a València amb un monument realment espectacular realitzat per un dels artistes més importants en l’actualitat, el gran Manuel Algarra Salinas, que tenia com a lema “Sempre Emergix el que´S Sumergix” on una gran senyoreta Veneciana era l’epicentre d’una acumulació d’escenes amb personatges il·lustres, fantàstics i rematat per una ciutat assentada a una mar que naix dels cabells pentinats de la protagonista.

Com podeu observar és una meravella tot el que envolta aquest monument firmat pel mestre artesà Manuel Algarra, que va delectar a tots els que la visitaren.

Sense abandonar aquest premiat i reconegut monument, podem trobar en ell al ninot guanyador del 1r premi de la secció 1ªA amb un ninot amb una composició cuidada al detall on uns diminuts personatges preparen nombroses màscares de car-

Aquest mateix any, també va coincidir un altre monument amb l’empremta de la ciutat dels canals, també en la secció 1aA, que va obtenir el 3r premi, obra d’un dels altres grans artistes fallers, Miguel Santaeulària va crear aquesta obra d’art que duia com a lema “Al mal temps, bona cara” i que compta com a peça central una altra noble veneciana emmascarada, acompanyada per més personatges de l’època i nombroses màscares repartides pel monument.

En aquest monument podem veure una gran varietat de formes i colors en dos personatges centrals, que porten les famoses mascares carnavalesques envoltats d’altres aspectes típics d’aquesta cultura festiva, que igual que les falles, portaven a molts curiosos a visitar aquestes ciutats i viure amb els natius les seues festes.

Per últim tornem a Xàtiva, on també hem vist l’últim any un monument de l’artista de Carcaixent, Juane Cortell, del taller “Tamany i Color”, que fent honor al seu nom, plena de grans volums i cridaners colors els monuments que planta any rere any, i que per a la ciutat de Xàtiva és un gran honor comptar amb ells, als seus carrers.

Gràcies per prestar-me atenció i espere que vos haja paregut interessant aquest article que amb tanta il·lusió he preparat per a la comissió de Sant Jaume. Les falles som expressió viva d’un poble, un poble que és un dels pilars de la història de la nostra festa, i que any rere any, comissions les comissions de Xàtiva la portem al màxim exponent.

L’any passat va plantar la falla guanyadora a secció primera de les falles de Xàtiva a la mítica placeta de Sant Jordi, un monument que ve marcat per l’aire mediterrani que banya la ciutat italiana de Venècia.

DEL CARNESTOLTES DE VENÈCIA, A LES FALLES DE XÀTIVA María Pérez

tural Immaterial de la Humanitat. Tots conegueu els seus vestits típics, els grans monuments satírics que engalanen totes aquelles ciutats on se celebra, la famosíssima i emotiva Ofrena a la Mare de Déu i com no, la nit de la cremà tan representativa de la festa. A més, en la meua ciutat, Xàtiva, cal recalcar els tres actes religiosos representatius de la festa fallera, dos actes fallers oficials: l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu de la Seu, patrona de la ciutat, i la missa i posterior romeria en honor de Sant Josep, i a més s’esdevé un tercer acte faller, és l’ofrena d’ous a santa Clara per part de les falleres majors de la ciutat, després de la celebració d’una missa, i amb la premissa, la pregària i el desig que faça bon temps els dies de falles.

De tots és coneguda la festa del Carnestoltes. En cada país, en cada ciutat, aquesta festa sempre amb el mateix nom és celebrada de formes molt diferents. Hi ha països on el Carnaval és sinònim de samba, disfresses coloristes, ritme i sabor; però a la ciutat de Venècia és una festa misteriosa, emblemàtica i enigmàtica on la gent es disfressa amb màscares que evoquen èpoques passades i un moment d’alliberament de la vida quotidiana, dels prejudicis i altres mals a la societat sorgeix.

Coneixeu la Romeria de Sant Josep? Aquest és l’acte únic de falles que només es dóna a la ciutat de Xàtiva, i això volia recalcar, igual que en el carnestoltes venecià amb «La festa de Les Maries».

Durant uns dies la ciutat es converteix en un món màgic, on el misteri regna a cada racó. Però el carnestoltes venecià no és únic només per açò, també ho és perquè té un dia propi, una festivitat única al món, «La festa de Les Maries» on el poble venecià rememora any rere any un fet històric a la ciutat. Segons conta la història, fa més de mil anys durant el dia de la Purificació de la Verge Maria, foren raptades per uns pirates 12 jóvens verges compromeses en matrimoni, i després de nombrosos esforços per part dels venecians, aquestes donzelles foren alliberades sanes i salves dels seus captors. Aquests van ser sentenciats a mort i els seus cossos llançats al mar. Des d’aquell dia i en honor a la victòria del poble venecià son seleccionades 12 joves d’entre les més belles (dos per cada barri de la ciutat) engalanades amb vestits d’època i joies de les famílies patrícies de la ciutat.

La història d’aquesta romeria a la ciutat de Xàtiva va nàixer arran de què al poble xativí existeix des de sempre molta devoció a Sant Josep, sobretot de mans del Gremi de Fusters. Tant és així que en el s. XVI l’antiga ermita gòtica en honor de Santa Bàrbara va estar eixamplada pel Gremi de Fusters per al seu patró Sant Josep, per festejar així el dia del seu patró amb diverses activitats a l’ermita. Dins de les festes que el Gremi de Fusters celebrava i en particular l’any 1922, en honor de Sant Josep, es va realitzar la plantà d’un Cadafal Faller. Es tractava de la coneguda Tortuga dels fusters, una espècie de carro triomfal que eixia en la processó del Corpus, la qual era propietat del Gremi. Sembla que la tortuga, datada de 1821, estava bastant deteriorada i els fusters, després d’estar uns anys sense traure-la de la nau de l’ermita, deci-

I perquè conte açò? Per una semblança molt similar que ocorre amb la festa de les falles a la meua bonica ciutat, ja que de tots és coneguda la gran festa de les falles, declarades i tot Patrimoni Cul-

diren usar-la com a Cadafal Faller. La traslladaren a l’esplanada de l’ermita i l’adornaren amb rames de palmera pel voltant.

gotament de cada dia de festa, baixen orgullosos amb pas solemne. Tot el poble ix al carrer per vorer la seua desfilada plena de tradició i emoció. Als ulls de tothom es denota una gran il·lusió.

El món fuster i les falles sempre han estat estretament relacionats, no sols perquè comparteixen patró, es podria dir en la meua sincera opinió que els fusters són els predecessors del que avui en dia coneguem com a artista faller, però no ens allunyem del que realment volia explicar sobre la curiosa història de la romeria.

En els ulls de la gent veus la gran admiració no sols pels vestits dels fallers i falleres que desfilen, és per la seua expressió mescla entre alegria i tristor perquè eixa mateixa nit les falles fiquen el punt final amb la cremà. La romeria finalitza a L’Albereda de la ciutat, on tots junts i agermanats gaudiran de l’última mascletà.

Data de l’any 1943 que en la celebració d’aquest acte en mans del Gremi dels Fusters el món Faller Xativí va decidir acompanyar-los en aquesta romeria en honor al sant per primera vegada a la història, omplint al seu pas la costa i el «belleveret» de vida i color, amb la desfilada de les diferents comissions falleres, dotant a la Romeria de Sant Josep de vida i alegria. Aquest acte es va repetir l’any 1944 però no va ser fins a l’any 1945 quan aquest acte es va incloure de forma oficial al programa les falles de Xàtiva i fins avui la tradició continua.

És curiós com es viuen les festes al món, el sentiment que creen als cors de la gent, i al meu en particular, ja que com a fallera xativina que sóc espere no faltar mai en aquesta romeria, ja que allò que desperta en mi no hi ha paraules al món que puguen descriure el que se sent només, qui ho viu ho sap i cert i segur que en paraules no ho pot expressar. Bé siga d’una victòria o d’una devoció, és com naix una gran tradició.

Cada 19 de març els fallers xativins no fent cas de la cansera al cos i l’endemà d’haver viscut l’emotiu acte de L’Ofrena de Flors a la Mare de Déu de la Seu, tots els fallers s’alcen de bon matí per engalanar-se amb els seus vestits regionals, plens de vida i tradició, per dirigir-se a aquesta emblemàtica ermita, en estreta companyia dels representants del Gremi de Fusters de la ciutat per celebrar la missa en honor del seu patró i finalment protagonitzant el que popularment es coneix com «la baixada de Sant Josep», que no és ni més ni menys que aquesta tradicional romeria. És l’últim dia de falles, el punt final d’aquesta festa, els fallers fent cas omís a la cansera al cos i a l’es-

ACTE DE SANT JOSEP A XÃ&#x20AC;TIVA

g Claudia Miralles

ls fallers i falleres de Xàtiva llueixen els seus vestits tradicionals en una jornada especial el dia 19 de març, el de la festivitat de Sant Josep. A les 12 del migdia se celebra la missa en honor al sant a l’església de Sant Josep, situada a la pujada al Castell. Una vegada finalitzada la celebració litúrgica, les diferents comissions baixen en processó fins a l’Albereda Jaume I. Abans les falleres majors feien la baixada en vestit de farol per ser romeria i ser els seus vestits més de gala, i ara ho fan amb màniga llarga perquè ha canviat i és processó. Les bandes de música acompanyen a les diferents comissions que van desfilar seguint l’ordre de classificació dels monuments i per seccions en el seu recorregut fins a l’Albereda. Les falleres majors de Xàtiva van acompanyades per les seues Corts d’Honor, el president de la Junta Local Fallera i els integrants de la Junta. Quan la processó arriba a l’altura de l’Albereda, centenars de ciutadans esperen als fallers i falleres que desfilen, els aplaudeixen i els donen tot el seu suport. Seguidament, al jardí de la Pau es dispara l’última mascletà de les Falles.

Foc i Tradició Angela Tejero Ortega

uan hi és la foscor una flama obri camí, seguint les ordenades pautes que amb fort soroll, anuncien de la millor festa del món el seu fi.

Tota la família al voltant d’aquell monument que encés en flames, sembla el nostre cor de pólvora i foc, amb quin espectacle fa tremolar fins a les nostres cames. Amb tota elegància convertim en cendres un any faller de segur meravellós, per començar a construir el següent igual o inclús millor. Arracades i teles de mil colors, hi haurà d’esperar quatre estacions, però això no vol dir que fins dins de 365 dies tornen les falles, les falles som la gent, la comissió, som tradició, som tot l’any sense cap excepció. Cada comissió és genial, però pel que fa a la meua, sembla una família reial, disposats a gaudir de tot al màxim. La falla Sant Jaume és especial!

Caminant a unes falles d’igualdat de gènere Claudia Pelegero Adame

València la xifra de dones que encapçalen les seues agrupacions no ha parat de créixer i ha passat de les 18 del 2016 a les 43 de l’any passat i a les 48 d’aquest. Amb tot, encara són un percentatge molt reduït en una ciutat amb 381 falles. Un altre acte d’igualtat va ocórrer quan la comissió Arrancapins, a València, que l’any 1991 va decidir eliminar la figura de la fallera major per posar al capdavant al FALLER MAJOR: “I perquè els homes i les dones som iguals”. I perquè no, es preguntem nosaltres. El que també és un punt molt important és els ‘Monuments sexistes’ on la representació femenina és protagonitzada per dones quasi nuetes o molt voluptuoses. Per aquest motiu l’ajuntament de València atorga un premi al monument que transmet com a tema “el principi d’igualtat de tracte i no discriminació”. Açò afavoreix la no creació de monuments sexistes.

*Aquesta, una falla de 2018 on els ninots principals eren un home i una dona tirant coets.

Així que cada any deguem lluitar per una igualtat de gènere, i pels nostres drets. Fem unes falles 2019 tolerants.

g VALÈNCIA EN FLAMES Carla Sànchez Osma

*Noticia d’últma hora. imaginem... 90

“València espera amb intensitat durant els últims mesos abans de falles per l’emissió de novetats molt impactants respecte a la festa valenciana”

alten pocs mesos perquè comencen les falles i com és habitual ací a la comunitat valenciana, tots els fallers i falleres esperen ansiosament l’arribada del 14 de març per a la plantada dels monuments, és normal, aquesta és la seua setmana i de segur la gaudiran al màxim fins a la cremada de les obres dels seus artistes fallers on tornen a començar un cicle màgic ple de nous esdeveniments i emocions fins al pròxim any.

encara que no ha sigut massa ben vista per molta gent, sobretot pels partidaris de seguir la tradició que ens expliquen, que no és cosa de la igualtat de gènere sinó de continuar les falles com tots les hem conegudes. Els valencians i valencianes estan en flames, mai millor dit, després de conéixer aquesta novetat, emesa la setmana passada sobre la lluita fallera per la igualtat de gènere, i protagonitzada per l’alcalde de la ciutat, esperant rebre nova informació, pacients uns i d’altres desesperats, els partidaris de la tradició valenciana estan que tiren fum.

Les falles estan plenes de canvis: noves falleres majors, nous monuments i també nous fallers. Però sembla que aquest any les falles seran més diferents encara després de conéixer el nou projecte faller per la igualtat de gènere: la introducció dels nous “Fallers Majors”.

Ningú esperava rebre aquesta informació, per això el fet que haja sigut tan impactant, siga com siga, la decisió ja està presa- ens ha confirmat Joan Ribó aquest matí.

Així és, l’alcalde de València, Joan Ribó, ha volgut que no sols siguen les dones les màximes representants d’aquestes festes sinó que a partir d’aquest any ho siguen també els hòmens.

Pareix que els que estaven en contra d’aquesta proposta no els queda una altra opció que aceptar-la. Però segur que això no els impedirà passar-ho en gran.

“Per a cada fallera major s’assignarà un faller major”, segons ens explicà Joan, que també ens digué, “Necessitem ficar tots de la nostra part per a complir el propòsit de ser una societat completament justa amb la igualtat que estic segur que algun dia serà una realitat”, aquesta és la seua proposta

En canvi tots els que estaven a favor celebren el fet que València siga una vegada més un clar exemple de prosperitat.

ART CULINARI I TRADICIONAL

g Carmen BernabÃ©u Anna K. Semeraro

om bé sabem, cada regió sempre té un plat o menjar que la caracteritza. En aquestes pàgines ens agradaria parlar-vos una mica de les postres típiques venecianes i com no, del dolç per excel·lència més típic durant falles… Qui no ha vist les centenars de xurreries per tota València oferint xurros i bunyols? Són deliciosos! I si estan fets amb carabassa, molt millors!

Els historiadors diuen que el “fritoleri” solia fer la fritilla barrejant ous, farina, sucre, panses i pinyons en grans taules de fusta. Es van fregir llavors amb oli, mantega o mantega en grans paelles sostingudes per trípodes. Una vegada cuites, van ser esquitxades de sucre i es van asseure sobre grans plats decorats. Tot i que és possible trobar molts tipus de frittela avui dia, fetes amb fruites, flors o verdures submergides en la massa, l’autèntica frittella continua sent la de Venècia!

D’una banda, la “frittelle o fritole veneziane” és un símbol gastronòmic de Venècia. Van ser considerades com les postres nacionals de la “República Sereníssima” i es remunten al període de la Renaixença. A continuació, al segle XVIII, van ser elegits com les postres nacionals del Vèneto. En aquest moment, la recepta implicava l’ús de mantega en lloc de l’oli d’oliva, la llet de cabra i l’addició de safrà a la massa.

D’altra banda, els bunyols de carabassa són associats per la majoria dels valencians a la festa de les Falles. Si busquem informació sobre la nostra festa valenciana i sobre aquest dolç, esbrinarem que quan el gremi dels fusters va demanar permís a l’Ajuntament per a traure els sobrants de fusta, andròmines i mobles al carrer per a cremar-los a manera de fogueres el Dia de Sant Josep, les dones decidiren aportar també el seu granet d’arena i fer un treball culinari que hui dia forma part de la nostra festa.

Foren preparats als carrers pels “fritoleri” que van fundar al segle XVII i es van fundar una associació composta per 70 d’ells que garantien una àrea on practicar el seu negoci i la successió dels seus fills. La corporació es va mantenir activa fins a la caiguda de la República, tot i que l’art dels fritoleri va desaparéixer dels carrers només a finals del segle XIX.

Les falles tal com eren en el segle XVIII ja van començar a atraure gent al seu voltant, i amb ninots que representaven a persones, s’intentava criticar conflictes socials de l’època. Les dones es dedicaven a traure al carrer bidons de ferro per a usar-los

com a fogons, i cuinaven el que es diu bunyols al minut o bunyols de vent per a endolcir el moment. Aliment fàcil, ràpid i econòmic, perquè tan sols feia falta llevat, farina, sucre, aigua i un polsim de sal. Com a beguda, suposadament els homes prenien aiguardent i les dones, anís, i així tots els presents gaudien del “caloret” de la foguera.

A pesar que no a tots pot agradar-nos, els costums a vegades canvien, o almenys es modifiquen i intenten millorar, això és el mateix que va succeir amb aquesta tradició: Més tard es va començar a emprar carabassa en la recepta de bunyols, els bidons de ferro es van substituir per cuines de gas de butà, i els licors per una xocolata calenteta… El famós que és aquest dolç hui dia, no hi ha més que veure’l.

Una vegada més, veiem com la nostra tradició compta amb molts tipus d’art, i sempre veiem la imatge de l’home i la dona treballant i formant història fins a arribar a com la coneixem hui dia.

FRITOLE VENEZIANE

p Ingredients

• • • • • • • • • •

400 g de farina 100 gr de panses 1 cullerada de sucre 2 ous aproximadament 1 got de llet , 1 tret de rom (si t’agrada) 30 gr de llevat de cervesa sal oli de cacauet per fregir sucre de glaç per escampar

h PREPARACIÓ

Remull les panses amb aigua tèbia. Tritureu el llevat amb els dits en un bol i afegiu 3 cullerades d’aigua tèbia (però no massa calentes, en cas contrari, es cou el llevat). Trosseja la farina en un altre bol i barregeu amb el sucre i una mica de sal. Feu un forat al mig de la farina i afegiu els ous, el rom i el llevat diluït. Barregeu els ingredients i agregueu lentament la llet calenta (una vegada més, no massa calenta) per obtenir una pasta blanda i suau. Escórrega les panses i assecar-les amb un drap i agregar-les a la massa. Tapa el recipient i el mantens en un lloc càlid fins que el volum es duplica. Escalfeu una cassola profunda amb suficient oli perquè la frittelle surta en ella. Quan estiga prou calent, aboque la massa a l’oli ajudant-se amb una cullera per crear una forma esfèrica. Quan es converteixen en un color caramel·litzat fosc treure’ls de l’oli, escórrer-los. Espereu que es refreden un poc i els ruixeu amb sucre de glaç.

x 95

BUNYOLS DE CARABASSA

p Ingredients

• • • • • •

500 g de farina 500 g de carabassa rostida o bullida 2 gots d’aigua (o del caldo de bullir la carabassa) 50 g de llevat premsat fresc 1 sobre de gasosa , Oli d’oliva

h PREPARACIÓ

Mescla la carabassa i l’aigua amb el llevat. Pasta amb la mà fins que es *deslíe tot per complet. Afig la farina i continua pastant forta perquè coixa temperatura. Quedarà una massa *blandita i consistent. Tapa amb un drap i deixa reposar fins que triplique el seu volum (1 hora aproximadament). Quan ja haja augmentat el seu volum afig un sobre de gasosa (paperet blanc i blau) i mescla novament. Veuràs que comença a pujar de nou amb el que ja es poden fregir els bunyols. Prepara una paella amb abundant oli calent, agafa la pasta amb una mà i amb l’altra lleugerament mullada veu deixant-los en la paella intentat fer un forat en la bola de massa. Si no aconsegueixes fer el forat, perquè no passa res, utilitza una cullera i quedarà *redondito. Deixa els bunyols ja fregits sobre una font folrada amb paper de cuina perquè absorbisca l’oli.

x 96

Un any en imatges

100

101

102

103

104

105

106

107

108

109

110

111

112

113

114

115

116

117

118

119

120

121

122

123

124

125

126

127

PROGRAMA D’ACTES EXERCICI 2018

a Dissabte 28-07-2018 21:30 h SOPAR DE SANT JAUME, a la plaça Sant Jaume.

Dissabte 20-10-2018 19:00 h CAVALCADA DEL NINOT. Dissabte 03-11-2018 20:00 h ACOMIADAMENT DE LES FALLERES MAJORS DE XÀTIVA, I LES SEVES CORT D’HONOR AL GRAN TEATRE DE XÀTIVA.

Dimecres 03-08-2018 13:00 h Comunicació Pública i als mitjans de Comunicació de les FALLERES MAJORS DE XÀTIVA.

Diumenge 04-11-2018 18:00H NOMENAMENT DE LES FALLERES MAJORS DE XÀTIVA I LES SEVES CORT D’HONOR A L’ESGLÉSIA DE SANT AGUSTÍ.

Divendres 14-09-2018 20:00 h Presentació pública de les FALLERES MAJORS XÀTIVA 2018, als Jardins del Palasiet.

*Clausura de les jornades culturals 2019

Dissabte 15-09-2018 11:00 h MIG ANY FALLER INFANTIL, albereda Jaume I. 18:00h, MIG ANY FALLER INFANTIL, albereda Jaume I

Dissabte 24-11-2018 21:30 h NOMENAMENT DE LES FALLERES MAJORS DE LA NOSTRA COMISSIÓ, FALLA SANT JAUME, AL NOSTRE CASAL C/PINTOR PERALES.

Dissabte 22-09-2018 21:30 h MIG ANY FALLER, a l’estació d’autobusos.

Diumenge 09-12-2018 18:00 h PROCLAMACIÓ DE LES FALLERES MAJORS DE LA NOSTRA COMISSIÓ, FALLA SANT JAUME I LES SEUES CORTS D’HONOR, al gran Teatre de la Ciutat.

Diumenge 14-10-2018 11:00h CAVALCADA DEL NINOT INFANTIL Divendres 19-10-2018 20:00 h Lliurament de premis e inauguració diverses Exposicions de les JORNADES CULTURALS, a la Casa de la Cultura de la Ciutat.

128

PROGRAMA D’ACTES EXERCICI 2019

a Dissabte 23-02-2019 08:00H, MACRODESPERTA, pels carrers de Xàtiva. 19,00 h Lectura acta premis exposició ninot i XXV concurs maquetes es a les portes de l’ajuntament de la ciutat. 20:00 h CRIDÀ de les Falleres Majors de Xàtiva a la Ciutat des del balcó de L’excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva. 20:30 h. Inauguració Exposició ninot. En finalitzar es dispararà un “Castell de Focs D’artifici”. 22:00h. Sopar de Crida, lloc per determinar

Dissabte 26-01-2019 20:00 h PROCLAMACIÓ DE LA FALLERA MAJOR DE XÀTIVA I LA SEUA CORT D’HONOR, al gran Teatre de la Ciutat. Diumenge 27-01-2019 18:00 h PROCLAMACIÓ DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL DE XÀTIVA I LA SEUA CORT D’HONOR, al gran Teatre de la Ciutat. Dissabte 02-02-2019 17:00 h BERENAR EN HONOR A LA FALLERA MAJOR INFANTIL DE LA FALLA SANT JAUME. Lloc: Casal de la comissió.

Dissabte 02-03-2019 21:00 h SOPAR EN HONOR A LA FALLERA MAJOR DE LA FALLA SANT JAUME. Lloc: Lluna Events.

Diumenge 03-02-2019 11:00 h RAL·LI HUMORÍSTIC FALLER Dissabte 9-02-2019 10:00h Ofrena ous convent santa clara.

Diumenge 03-03-2019 12:00h Dinar Popular de Germanor, lloc per concretar.

Diumenge 10-02-2019 11h Playback infantil al gran teatre.

Diumenge 10-03-2019 09:00h Pujada de Sant josep, amb eixida des de l’Albereda Jaume I

Diumenge 17-02-2019 11:00 h RAL·LI FALLER INFANTIL, A LA PLAÇA DEL MERCAT. 18:00h Concert nacional pasdobles Gran Teatre Xàtiva.

129

DIVENDRES 15 DE MARÇ

v v v PROGRAMA D’ACTES SETMANA FALLERA

14:00h. Gaspatxo per a dinar amb la presència dels nostres artistes. 17:00h. Visita de la nostra Junta Local Fallera a la planta dels monuments de la ciutat. 22:00h. Sopar de “torrà argentina” al costat del monument. 24:00h. NIT DE LA PLANTÀ OFICIAL de les Falles de Xàtiva. DISSABTE 16 DE MARÇ 08:00h. Despertà amb música i pirotècnia recreativa: especial a les Falleres Majors. En acabar, esmorzar de coques d’oli i sal amb embotit al casal. 12:00h. Cercavila per tot el barri. 14:00h. I MASCLETÀ al Jardí de la Pau. 14:30h. Dinar al casal: Paella. 19:00h. Obertura de Pliques al Saló de Plens de l’Ajuntament, amb les actes dels diferents jurats per proceder al LLIURAMENT DE PREMIS. 21:30h. Sopar tradicional al casal: Entrepans de vegetal i catalana.

130

DIUMENGE 17 DE MARÇ

DIMARTS 19 DE MARÇ

08:00h. Despertà pel barri amb coets. En acabar, esmorzar al casal.

08:00h. Despertà pel barri amb música i coets. En acabar, esmorzar al casal.

14:00h. II MASCLETÀ al Jardí de la Pau. 14:30h. Dinar al casal: Hui ens toca fideuà!

12:00h. MISSA EN HONOR AL NOSTRE PATRÓ SANT JOSEP. Una vegada finalitzada, començarà el TRASLLAT AMB PROCESSÓ.

17:30h. VISITA OFICIAL A LES FALLES. Eixida des de l’Ajuntament.

14:45h. aproximadament: IV MASCLETÀ al Jardí de la Pau.

22:00h. Sopar al casal: Pisto i llonganises.

15:15h. Últim dinar de les falles al casal: Arròs al forn.

DILLUNS 18 DE MARÇ

18:00h. Berenaret infantil, amb molts jocs i música.

08:00h. Despertà pel barri amb coets. En acabar, esmorzar al casal.

21:00h. CREMÀ FALLETA INFANTIL FALLA SANT JAUME, amenitzada per la nostra banda de música.

14:00h. III MASCLETÀ al Jardí de la Pau. 14:30h. Dinar al casal: Macarrons.

22:00h. CREMÀ DE LA MILLOR FALLA INFANTIL DE XÀTIVA, amb la presencia de la Fallera Major Infantil de Xàtiva i la seua Cort d’honor.

18:00h. OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DE LA SEU. 22:00h. Sopar al casal: “Picaeta”.

22:00h. Sopar lliure al casal i CREMÀ FALLA SANT JAUME, amenitzada per la nostra banda de música .

01:30h. (hora aproximada del día 20) CREMÀ DE LA MILLOR FALLA DE XÀTIVA, amb la presencia de la Fallera Major de Xàtiva i la seua Cort d’honor.

131

Un dia al bosc

w 132

133

0 VOCALS INFANTILS 0 ALCOVER GIL, MARTINA

GARRIDO PUEBLAS, NELA

BARAHONA BELTRAN, MARC

GIL PEREZ, BORJA

BERNABEU MOLLA, ALEX GABRIEL

GIL PEREZ, SARA

CARMONA PALET, MARTA

GIRONES MOMPO, LUCIA

CARRION GIL, DANIELA

JORGE TUDELA, AXEL

CASTELLO FUENTES, ANA

JORGE TUDELA, EMMA

CUCARELLA MARTINEZ, ALEX

LOPEZ JUAN, MARTIN

ESPLUGUES SOUSA, NOA

LOPEZ JUAN, MATEO

ESPLUGUES SOUSA, URIEL

MONPARLER GIMENO, EMMA

FASANAR CERDA, AARON

PALET GIMENO, LAURA

FASANAR CERDA, ALBA

PELEGERO ADAME, GALA

FEO GIRONES, GOYA

PERALES DE LUNA, RAFAEL

FEO GIRONES, NOA

POVEDA PARDO, LARA

GALLEGO MARTI, MARIO

RODRIGUEZ CABEZAS, URIEL

GALLEGO MARTI, PABLO

SANCHEZ CERDÃ&#x20AC;, JULIO

GARRIDO PUEBLAS, MARC

SARRION TEROL, IRENE

134

0 RECOMPENSES INFANTILS 0 Socarradets

Alba Fasanar: Coure Julio Sanchez: Coure Nela Garrido: Coure Marc Garrido: Coure Sara Gil: Coure Aaron Fasanar: Argent Lara Poveda: Argent Borja Gil: Argent Noa Feo: Argent Mario Gallego: Or Noa Esplugues: Or Laura Palet: Or Mateo Lopez: Or

P 135

Bunyols

Àlex Cucarella: coure Uriel Rodríguez: coure Gala Pelegero: Argent Mario Gallego: Argent Noa Esplugues: Argent

PREMIS

3er Premi 3ª secció Infantil

2n Premi grup escenic cavalcada infantil

2n Premi decoració monument infantil

A 136

137

CRÍTICA

Al bosc tot és màgia i fantasia. Els follets són molt faeners, s’encarreguen de tindre el bosc ben cuidat. Construeixen casetes amb fustes on viuen feliços. També cuiden dels animalets amb qui conviuen amb pau i harmonia. Sembren i reguen els arbres per obtenir bones collites en les quals alimentar a tots els habitants del bosc, animals, follets i fades. Hui s’afanyen a acabar les seues tasques recollint els fruits i llavors, arreglant les seues “cases bolet” per acudir al ball nocturn mentre les fades els observen des de dalt, tot cobra vida al bosc fins i tot els bolets que miren amb sorpresa la meravellosa fada que descansa damunt d’un d’ells.

Y 138

Al bosc és màgic tot Està ple de fantasia Pots gaudir de tot Sentiràs gran alegria.

Aquest follet es fa la casa amb les fustetes d’un tronquet li pega fort amb la maça perquè es quede tot dret.

La fada des de dalt dels bolets mira com tots treballen cuidant d’animals i donyets.

La xiqueta recull llavors i va omplint la “carretilla” carabasses, pipes o flors.... mireu quina cara de pilla.

L’esquirol una gla li ofereix a la fada d’aquest bosc per tot el que fa per ells i per il·luminar quan es fa fosc.

S’asoma des de sa casa puix un soroll s’escolta veu una carabassa que balla pegant la volta.

Els bolets miren contents com viuen els donyets com van i venen corrent.

Y 139

Ramón Olivares Artista Faller

m dedique a fer falles des de l’any 1988, sempre amb falles infantils. He plantat falles a Xàtiva, València, Gandia, Catarroja .... He guanyat primers premis en totes les seccions de la ciutat, així com premis en l’exposició del ninot.

140

RELACIÓ DE PREMIS dels últims anys: 2009 1r premi 3a secció a Gandia 2010 2n premi 3a secció a Gandia 2011 3r premi 3a secció a Gandia 2012 1r premi secció 2n a Xàtiva 2n premi 3a secció a Gandia i ninot indultat 2013 2n premi secció especial a Xàtiva i primer premi ingeni i gracia 2n premi secció 2n a Xàtiva 2014 1r premi secció 1a, primer premi ninot secció 1a. 1rimer premi secció 2n, 2n premi ninot secció 2n. 2015 2n premi secció 3a. 2n premi secció especial i segon premi ninot especial, premi ingeni i gràcia. 1r premi secció 1a i primer premi ninot secció 1a 2016 2n premi secció 2n i segon premi ninot secció 2n 2017 1r premi secció 1a i primer premi ingeni i gràcia 208 1r premi secció especial, premi a la millor falla de Xàtiva i primer premi ingeni i gràcia. 3r premi secció especial.

141

Parole, parole... Hola! Em diuen Alba Fasanar. Com ja sabeu, el meu germà, cosí i ma tia són d'aquesta comissió. Ja he pogut gaudir de la cavalcada i de la presentació encara que vaig plorar una miqueta jejeje. Espere gaudir encara més aquestes falles junt aquesta comissió.

N Scanned by CamScanner

qr 142

Lucía Gironés

Àlex Cucarella

D Els nous Tiziano, Tintoretto i Bellini!

Lara Poveda 143

Com viuen els animals del bosc de les falles? Nadin Fernando

l biòleg Xavi Mateu ha fet una investigació de com les diferents espècies d’éssers vius viuen les falles als diferents boscs de la Comunitat Valenciana. El que més li ha cridat l’atenció ha sigut el bosc xativí, perquè cada un dels individus del bosc havia aportat alguna cosa per fer una falla artesanal. Els tigres i els lleons s’havien encarregat de la feina més pesada, el transport de cartó i suro; les tortugues, havien modelat la falla; els pardals, amb molta estima per últim havien pintat cada una de les peces d’aquella falla. Xavi va parlar amb els animals i van arribar a l’acord que el millor que podien fer era mostrar el que havien fet i a ells no els va paréixer mala idea. Així que decidiren fer torns guiats i explicatius de la creació de la falla, la gent es quedava anonadada del gran treball que havien fet i així aquests animals aconseguiren ser coneguts arreu del món.

144

Còmic Irene Súnyer Santamaría

145

A la fallera major de Sant Jaume Mateo López

RES FALLERA DES DE XICOTETA, DUS LES FALLES A LA SANG, DE SOPARS AL CASAL A DIES DE VESTIR- SE. VAS SER FALLERA MAJOR INFANTIL I DAMA, COM NO HAVIES DE SER FALLERA MAJOR DE LA TEUA FALLA? SANT JAUMERA DE COR, ERES MOLT AMABLE AMB ELS XIQUETS I SOBRETOT AMB MI. ESPERE QUE AQUEST ANY SIGA PER A TU INOBLIDABLE, ET VOLEM MOLT, SOBRE TOT JO, PAULA. GAUDEIX, T’HO MEREIXES!

146

Un dia al bosc Pablo i Mario Gallego Martí

ren dos germans anomenats Pol i Marius. Un dia anaren d’excursió al camp amb els seus pares i van vorer una papallona amb molts colors. Corregueren darrere d’ella per agafar-la. La papallona volava i volava i s’endinsà al bosc i així també els xiquets, que anaven trompejant amb arbres i arbusts, fins que es van perdre, mentre els seus pares muntaven la tenda de campanya.

- Perquè tenen tots els ingredients: música, indumentària, monuments, cercaviles, ofrenes a la Mare de Déu, Romeria a Sant Josep, llibret i molt més… Però el que més ens agrada és tirar coets i gaudir al casal amb els altres fallerets dels berenars i jocs.

Marius, que era el més xicotet, va començar a plorar i Pol el consolava dient-li que als boscs hi havia molts animalets amiguets i que els ajudarien. En això aparegué un gnom i li preguntà a Marius per què plorava. Pol li va dir que s’havien perdut i no trobaven l’eixida per anar amb els seus pares i el gnom va cridar als seus companys perquè anaren a buscar-los i mentrestant parlaren dels seus estudis, jocs i aficions. Els xiquets, ja més tranquils, li contaren que estaven molt il·lusionats perquè en pocs dies se celebrava la festa de les falles i anaven a vestir-se de fallers. Aplegaren els seus pares amb els gnoms i ja tots junts i interessats pel que els havien contat els xiquets, els gnoms els preguntaren què eren les Falles. Els contaren que són la millor festa del món. - Per què ho són?

147

El millor somni d’una xiqueta Laura Carrillo

ixò era i no era una nena anomenada Laura que tenia 9 anys i era una xiqueta molt rural. Ella vivia en un bosc bastant llunyà de la ciutat de Xàtiva, i poques vegades baixava a aquesta a comprar amb els seus pares. Vivia molt bé allà, perquè es trobaven totes les seues amigues, que també s’havien criat allà, però a poc a poc totes van anar creixent i van començar a anar-se’n del bosc per poder viure a la ciutat. Laura es va quedar molt sola, i cada dia plorava desesperada, fins que va arribar el mes de març, un mes que, a la Comunitat Valenciana totes les tristeses desapareixen per la seua música, pel seu ambient i pel seu meravellós temps de sol. Havien arribat les falles i Laura no sabia el que eren, però li van entrar moltes ganes de saber-ho. Per tant un dia va baixar a la ciutat a visitar les falles de Xàtiva, i veia a tots els nens i grans tirant coets, festejant amb música pel carrer, i sobretot i el que més la va impactar va ser la mascletà, que la va fer plorar d’emoció al final d’aquesta explosió de coets. Laura va veure que totes les seues amigues eren falleres d’una mateixa falla, i ella també ho volia ser per saber el que eren realment, però ella mateixa sabia que vivia al bosc i que els seus pares no ho anaven a permetre, i així va ser.

Es va quedar amb les ganes de ser-ho molts anys fins que va complir els 18 i amb la poca gent que vivia al bosc, va decidir muntar una falla petita, plena de gent coneguda i estimada, la va nomenar Falla Sant Jaume. Va decidir fer moltes coses a pesar del poc capital del qual disposava la falla, com per exemple el monument faller estaria fet de troncs i fulles d’arbres que ben escatats podien ser uns bonics ninots. Els vestits de valenciana va decidir fer-los d’una tela molt barata que venien en una petita botiga del bosc, i amb ella cosien com podien la falda i el cosset del vestit. Al final de tot això, la falla sortia cap endavant com podia, perquè amb l’esforç de tots els fallers i falleres una falla és possible i pot créixer i anar a més. Laura molt contenta, es va quedar vivint al bosc, amb la seua família i els seus amics fallers i falleres gaudint de les falles dins les seues possibilitats. Tothom pot aconseguir els seus somnis, i amb el mateix esforç pot aconseguir complir els somnis dels altres.

148

Juguem?

149

TROBA L’EIXIDA

MOTS ENCREUATS 1 JOIA O ADORN QUE ES POSA EN LES ORELLES. 2 PEÇA DE TELA QUE ES POSEN LES FALLERES PER DAMUNT DEL VESTIT, AMB L'ESCUT DE LA SEUA COMISSIÓ. 3 ORNAMENT FEMENÍ PER Al CAP, QUE CONSTA D'UN COS CONVEX I UN CONJUNT DE PUES QUE S'ENCAIXEN SOBRE EL CABELL. 4 TIR PIROTÈCNIC QUE CONFORMA UNA COMPOSICIÓ MOLT SOROLLOSA I RÍTMICA QUE ES DISPARA AMB MOTIUS FESTIUS. 5 POLS EXPLOSIU. 6 DE GRANS DIMENSIONS, AMB FIGURES ANOMENADES NINOTS, LES QUALS ENVOLTEN UNA O MÉS FIGURES CENTRALS QUE ES PLANTEN ALS CARRERS. 7 UN ALTRE NOM QUE S'UTILITZA PER A REFERIR-SE AL MONUMENT, A LA COMISSIÓ, O AL CASAL, QUAN PARLEM. 8 PEÇA DE VESTIR SENSE MÀNEGUES QUE COBREIX EL TORS. 9 PEÇA QUE COMPLETA L'ADREÇ DE LA DONA VALENCIANA, EL QUAL S'UTILITZA PER A SUBJECTAR EL MOCADOR Al GIPÓ. 10 PEÇA QUE ES COL·LOCA EN LA PART DE DAVANT I QUE DES DE LA CINTURA PROTEGEIX LA FALDA. 1. ARRACADES, 2. BANDA, 3. PINTA, 4. MASCLETÀ, 5. PÓLVORA, 6. MONUMENT, 7. FALLA, 8. JUPETÍ, 9. JOIA, 10. DAVANTAL.

150

CANTA BINGO!

151

152

Retalla i juga! Practica la memĂ˛ria fent parelles

153

154

Retalla a la fallera i els seus trages per a poder vestir-la per a cada ocasiรณ 155

156

Retalla al faller i els seus trages per a poder vestir-lo per a cada ocasiรณ 157

158

Pintaâ&#x20AC;&#x2122;m!

159

Tens un dau? Juguem a l’oca!!!

Unix els punts i pinta després...

160

Petard faller de goma EVA

Materials: goma EVA de colors, tisores, un tros de paper, llapis, dos envasos de pastilles per a fer els ulls, retolador negre permanent, silicona, discs de cotó i gometes elàstiques xicotetes.

Procediment: 1. Primer agafarem la goma EVA de color que vulguem i amb el llapis farem un quadrat i el retallarem. 2. Una vegada tinguem el quadrat col·locarem uns quants discs de cotó (els que s’utilitzen per a desmaquillar) i els enrotllarem. Després ho emboliquem amb la goma EVA i ho pegarem amb silicona per a aconseguir el cos. 3. Per a afegir-li la metxa del petard tallarem un tros fi de goma EVA de color negre i el pegarem a un dels extrems del petard. 4. Per a donar forma al petard agafarem unes quantes gometes negres elàstiques (les que siguen necessàries) i les lligarem als extrems.

5. Ara farem els ulls i per a això necessitarem dos envasos de pastilles xicotets, els quals els pegarem amb silicona en un tros de paper blanc i els retallarem. 6. Amb retolador negre permanent els dibuixarem els dos punts negres. 7. Una vegada fets els ulls els pegarem amb silicona al petard. 8. Li dibuixarem una boca i llest. 9. Finalment podem afegir una espurna en la metxa i donar-li un toc diferent.

161

Ninot de falla casolà: un tigre Materials: Dos globus, paper de cuina, cola blanca per a treballs manuals, paper de periòdic, cinta blanca de carrosser, 4 Rotllos de paper higiènic, pintura per a treballs manuals, pinzells.

Procediment: 5. Després emplenes els buits del coll i tota la part inferior del ninot amb el mateix procediment, ja saps tires humides de paper de cuina. 6. Els braços i cames, es poden fer amb 4 rotllos de cartó de paper higiènic que també folraràs amb el paper de cuina humit. Primer els uneixes amb cinta o zel i després els cobreixes amb la mateixa tècnica del paper. Dit d’una altra manera, seria com fer una mòmia em segueixes? 7. Finalment amb cinta de carrosser i una poqueta d’imaginació vas folrant tot el ninot. Insistint on necessite més volum, per a donar-li forma. La cinta a més ajudarà al fet que després pugues pintar damunt el teu ninot. 8. En el morro, per exemple, com volem donar-li volum, li posem diverses boletes de paper de periòdic i damunt la cinta, com en la resta... 9. Per als peus usem dos tovallons doblegats per la meitat, i la mateixa cinta. L’últim són les orelles i la cua, amb el mateix procediment. 10. Ara ja tens llest el teu ninot per a pintar-lo amb pintura de treballs manuals i acabat!

1. El primer que farem serà preparar una base de cartó sobre la qual pegar el ninot. Calcula la grandària que tindrà perquè segons això ha de ser el cartó on es done suport. Per descomptat els ninots asseguts són més fàcils de fer que els que estan dempeus. 2. Després unflem els globus i els peguem a la base de cartó, per a poder treballar amb ells sense que es moguen. Aquesta serà l’estructura del teu ninot, animaló o el que necessites fer. 3. El següent és unir-los amb zel, tots dos, per a formar el cos sobre el qual treballarem. 4. Després comencem a folrar-los amb paper de cuina humit. Per a això, en un bol posem dos dits d’aigua amb un bon doll de cua blanca per a treballs manuals. Remou una mica i tindràs una excel·lent cola per al paper de cuina. La idea és que faces tires de paper allargades que aniràs submergint en la mescla i a continuació pegant al llarg de tot el contorn del *ninot. Es tracta de donar-li cos. Aquesta operació la pots repetir totes les vegades que necessites deixant que asseque bé abans de continuar.

162

Imatges dâ&#x20AC;&#x2122;un any

163

164

165

166

167

168

169

170

171

172

173

174

175

176

177

g TEMPS DE SOMNIAR Carmen Bernabéu

178

aria era una jove que s’avorria sempre on fóra que estiguera... tot li semblava el mateix, els mateixos amics, fent sempre el mateix durant les mateixes hores, el mateix treball, les mateixes activitats a les vesprades en eixir del col·le... i la raó era simple, solament podia fer el que li permetien el seu pare, el seu professor... en fi, els membres masculins propers a ella.

una banda de tela preciosa, era de colors! Eixa banda i ella eren testimoniatge dels esdeveniments que havien viscut en un món paral·lel! En aquell món, les dones governaven i eren admirades per tots, per la seua gràcia, intel·ligència i bellesa. No eren considerades princeses per adorar mentre esperaven al seu príncep per a ser salvades, no calia mantenir-les a ratlla, callades perquè es comportaren com s’esperava d’elles. Eren lliures i podien exercir qualsevol treball.

La seua mare no s’avorria també? Per què no tenia “profes” que foren xiques? No eren llestes? Per la seua banda, Maria pensava que ella sí que ho era... Ella era una jove molt educada, molt correcta, molt callada, quieta... en fi, molt obedient a les exigències de la societat que l’envoltava, tal com s’esperava d’ella.

A més, en aquell món hi havia xiquets, xiquetes, homes i dones que aconseguien cohesionar a la societat a través dels seus fets, del seu treball, de les seues paraules, i sempre prenent exemple de la seua reina. Eixa reina no podia ser qualsevol, havia de ser digna d’una banda que portava, representant al seu regne però treballant també braç a braç amb tots, amb diferents o mateixos ideals, i aconseguien conviure, créixer i celebrar la seua forma de vida.

Un dia, cansada de veure com tot açò es repetia sense poder fer res sobre aquest tema més que callar, va pensar que no hi havia igualtat entre les persones que l’envoltaven i era injust, eixe dia simplement va decidir prendre l’aire i es va anar sola de passeig al bosc, quina valentia!

Maria es va despertar i va pensar si seria possible que el seu somni fóra realitat. Va mirar cap a la seua tauleta de nit cercant la flor i... no estava! El que tenia al seu costat era una banda de fallera! Espera, no! No hi havia una sinó dues, dues bandes precioses com la que havia aparegut en el seu somni!!! Què significava açò?

Durant la seua caminada va veure un roser preciós, al costat d’ell, hi havia una flor que li va semblar molt bonica, no va poder evitar-ho! La va agafar i alguna cosa increïble va passar, va ser com un pessigolleig que li va recórrer tot el cos. Sense saber que el que acabava de succeir era alguna cosa que li canviaria la vida per sempre, va agafar la flor i la va portar a la seua casa.

Ara sabia que no podia haver sigut solament un somni. Aquell dia, a Maria se li havia fet un regal màgic a través d’eixa simple flor: poder veure un altre món, molt diferent del seu... La deixarien dur a terme la seua tasca?

I en la seua casa va col·locar la flor al costat de la seua tauleta de nit, era preciosa i la volia tenir a prop, li feia sentir bé, era un sentiment estrany... i tan relaxada i a gust estava que per fi es va adormir.

Havia de ser valenta, era moment de cercar a aquelles dones mereixedores de portar eixes bandes per tot arreu amb el mateix art, franquesa i elegància. Sent sentides, però sobretot donant exemple, treballant al costat de tots i totes, i representant als seus com ningú mai ho havia pogut fer abans al seu món.

L’endemà, quan va despertar, va recordar el que havia somiat durant la nit. O a cas no havia sigut un somni? Va recordar unes aventures trepidants, durant tot un any; eixa flor i ella eren una sola, i s’havien convertit en

179

g PER QUÈ NO?

Carmen Bernabéu

180

om haureu pogut adonar-vos després de llegir aquest llibret i si coneixeu una miqueta la nostra comissió, som fallers als quals ens encanta treballar per i per a la falla. Òbviament, no tot és treballar, i ens agrada gaudir de la nostra festa com ningú; però aquest escrit va més enllà... El que intente dir és que des del meu punt de vista, i m’atrevisc a dir que també des del dels meus companys fallers, el nostre sentiment faller té molt poder, però sobretot, no té gènere.

Personalment, opine que pot ser que no tardem molt a poder tenir la sort de tindre una, i no dubte per un segon que poguera fer-ho increïblement bé. Per tant, això em porta a una altra pregunta: Per a quant un faller major? Si, diuen que les dones llueixen més, i diuen que la tradició és que la màxima representant siga una dona. Sempre hi ha hagut falleres majors o fins i tot s’ha donat el cas en el qual no hi ha hagut ningú que representara a la comissió, i això és una vertadera llàstima.

Treballem units, és clar que sempre intentant donar el millor de nosaltres, i tenint a cada persona encarregada del que millor se li dóna, o almenys intentant que cadascun cobrisca una xicoteta necessitat dins de tantes que existeixen en aquesta festa.

Jo opine que tenir una fallera major és una gran sort i orgull per a la comissió, però també crec que si no es té representant i hi ha algun xic disposat a ser-ho... Per què no?

Això, inevitablement em fa recalcar que els càrrecs dels nostres fallers estan repartits tant entre dones com entre homes. No hi ha més que veure a la nostra junta gestora perquè apreciem un exemple. De manera que pense... Hem tingut en la nostra comissió presidents com juntes gestores formades per homes, i ara una junta gestora d’homes i dones. Veritat que no seria d’estranyar que en algun moment no gaire llunyà tinguem una presidenta dona?

Després de l’anterior paràgraf pot ser que els més puristes estiguen llegint-me i portant-se les mans al capdavant, qui sap? No obstant això, només puc dir que encara que és veritat que preferisc la imatge d’una fallera major, ací es tracta de gaudir, i (crec que) si tots estem lluitant per la igualtat en aquest món, hauríem de considerar aquesta opció, i sobretot animar a tot aquell que tinga la il·lusió de representar a la seua comissió.

181

HIMNE

Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau. ¡Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! ¡Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a Tu la vega envia la riquesa que atresora, i es la veu de l’aigua càntic d’alegria al compàs i al ritme de guitarra mora… Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins extenen un tapís de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; penjen les arracades baix les arcades de les palmeres. Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant resso, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians: en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau. ¡Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! ¡Flamege en l’aire nostra Senyera! ¡Glòria a la Pàtria! ¡Vixca Valencia! ¡VIXCA! ¡¡VIXCA!! ¡¡¡VIXCA!!!

182

183

ColÂˇlaboradors

184

L’ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA SANT JAUME AGRAEIX LA COL·LABORACIÓ DE TOTES LES PERSONES I EMPRESES QUE FAN POSSIBLE AQUEST LLIBRET. GRÀCIES PER AJUDAR-NOS A SEGUINT FENT FALLA!!!

185

Alimentos BĂĄsicos para el Consumo congelados

secos

186

frĂos

187

188

189

2 GAFAS GRADUADAS

PROGRESIVOS + ANTIRREFLEJANTE

Baixada de l’estació, 21 | 46800 | Xàtiva | VALÈNCIA | 96 061 00 12 | 679 810 561

190

www.lluchandsoro.com

191

192

193

194

195

196

197

198

199

200

201

202

203

204

205

206

DONACIÓ ANÒNIMA 207

208

209

210