"Temps i canvis" llibret Falla Sant Jaume 2020 by Falla Sant Jaume

Les falles de Xàtiva són festes d’ interés turístic autonòmic Les falles de Xàtiva són Bé d’Interés Cultural Les falles de Xàtiva són Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO *Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres *El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

Ha arribat el moment de mobilitzar l'aliança més gran de la història per al clima i el desenvolupament. Ollanta Humala

Els Santjaumers i Santjaumeres sabem que un EQUIP UNIT pot aconseguir tot el que es propose.

Edita

Llibret editat de l’A.C. Falla Sant Jaume.

Coordinació i idea original Carmen Bernabeu Sanvictorino

Disseny Portada Lilaya Sousa Sirvent

Maquetació Ana Chàfer

Impressió Blauverd Impressors

Fotografies La comissió i Estudio Federico

Col-laboracions literàries Letícia Garcia, Sofia Blasco, Maria Pérez, Carmen Bernabeu, Àngel J. Sánchez, José Luís Lagardera, Edgar Talens, Juanma Carmona, Daniel Claver, Rafael Taengua, Juan Ramón Alcocer, David Sánchez, Mabel Lozano, Kiko López, Isabel Marina, Carmina Vidal, Adrián Novella, Mayra Martí, Fran Chàfer, Alberto Ordiñana, Carla Sanchis, Rafa Gil. Tirada Dipòsit Legal Gestió Publicitària La comissió 500 exemplars V-356-2018

Llibret online: https://issuu.com/home/published/temps_i_canvis https://fallasantjaume.wixsite.com/fallasantjaume Segueix-nos en les nostres xarxes socials: https://www.facebook.com/AssociacioCulturalFallaSantJaume/ https://instagram.com/fallasantjaumexativa https://twitter.com/F_StJaumeXativa

La Falla Sant Jaume no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors en els textos publicats, ni les comparteix necessàriament. Queda totalment prohibit l’emprament de cap part d’aquesta publicació, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, excepte la citació dels llibres, revistes o articles de premsa si s’esmenta la procedència.

“Una llanda d’alumini tarda 10 anys en biodegradarse”

àstic l p e ssa d n segle o b a “Un més d’u e” s tarda degradar o en bi

“Són les se tmanes qu e necessita un xiclet p er a biodeg radarse”

Alcalde 12 Regidora de falles 14 Junta Local Fallera 16 Junta Gestora 18 Fallera Major 28 La comissió: adults 37 Falla Gran: “Canvi climàtic” 40 Artista Faller: Xavi Herrero 42 Articles- Canvis que ens envolten 102 Articles- Canvi climàtic

140

Programa d’actes 145 Imatges d’un any 194 Secció infantil 196 President Infantil 198 Fallera Major Infantil 210 La comissió: infantils 216 Falla infantil: “Un dia de falles” 218 Artista Faller: Ramon Olivares 219 Dibuixos i escrits dels/als nostres infantils

234 Jocs-Entreteniments

271 Imatges d’un any 306 Himne València 312 Col·laboradors

T’imagines unes falles sense gel? I per què un món sí?

El primer que vaig aprendre quan vaig començar a estudiar filologia anglesa va ser que una llengua està sempre en constant canvi, però açò és només un exemple. Hem de tindre en compte que les coses canvien i les persones canvien, a vegades volent i a vegades sense voler. A vegades perquè no tenen una altra opció. Tot està sempre supeditat a un canvi segons el seu ús, parlem de llengües, persones, objectes, la naturalesa, etc. I en aquest llibre hem volgut tractar, d'una banda, els canvis que podem apreciar, ajudar a crear o patir des de dins d'una comissió. Han col·laborat músics, pirotècnics, experts en indumentària, presidents de comissions, policies, fotògrafs i més persones que coneixen bé la nostra festa i han volgut expressar des del seu punt de vista els canvis que hi ha hagut o estan succeint en ella. Les falles són música, flors, fotografia, indumentària, coordinació de molts sectors, etc. És molt important que tinguem una xicoteta visió de diversos dels seus aspectes i els canvis que es produeixen. D'altra banda, i parlant de canvis, no podíem no tractar el tema que més ens hauria d'importar als humans ara mateix i per fi estem veient en els medis cada vegada més, el canvi climàtic. Si busquem la definició de canvi climàtic en la RAE, aquesta ens diu que és un canvi previsible en el clima terrestre provocat per l'acció humana que dóna lloc a aquest efecte hivernacle i al calfament global. Com podem des de les falles ajudar o enviar un missatge per a conscienciar a la gent? Ens importa el que està succeint i intentem dur a terme pràctiques que minimitzen el màxim possible l'impacte que puguem provocar? En la segona part del nostre llibre intentem tractar aquests temes. Finalment, com sempre, acabem amb uns escrits i jocs per al nostre públic infantil, perquè gaudisquen llegint i jugant.

Carmen Bernabeu 7

Nit de Festa La nit de la plantà és màgica perquè –amb els nervis i l’emoció- travesses la línia entre el disseny en un paper a la realitat de la falla, comparteixes treball amb equip i balles al ritme dels últims compassos que obrin el camí als dies grans de les Falles. Són hores que marquen el tret d’eixida a la Festa. I des d’eixe amalgama de sentiments i de vivències naix aquesta obra amb el lema Nit de Festa. La imatge que fa la crida a les Falles a Xàtiva 2020 està sobre un fons obscur, que representa eixa nit màgica, on destaquen els elements icònics de la festa josefina com és l’orfebreria, la indumentària, la música, la pirotècnia, les flors i, per descomptat, la falla. Uns elements que abracen la nostra ermita de Sant Josep, que dibuixa l’eix principal de la composició. Un disseny gràfic que està fet amb la tècnica del collage, configurada amb fotografies i figures amb vectors. Una paleta de color equilibrada i justificada i textos centrats que sonen a l’uníson per anunciar les Falles a Xàtiva de 2020.

José Luis Mollà Rodríguez

Com a alcalde de la ciutat de Xàtiva, és un plaer per a mi dirigir-vos aquestes paraules de salutació. La comissió de la falla Sant Jaume compta amb una gran tradició dintre del món faller xativí. Enguany és un exercici faller especial per a la vostra comissió. No podem passar per alt que una fallera de Sant Jaume, María Beltrán, ocupa la regidoria de Falles a l'Ajuntament de Xàtiva, sent aquestes les seues primeres falles en el càrrec. Aneu a començar a gaudir d'una merescuda setmana de festejos. Tots els fallers i falleres sabeu ben bé el treball que cal dur a terme al cap de l'any per poder plantar uns bons monuments a la plaça, per poder animar al barri amb els actes i les cercaviles. El vostre barri ha canviat en el darrer any com a conseqüència d'una important actuació urbanística que, superades les incomoditats pròpies de les obres, suposarà una important millora del vostre entorn. A més, totes i tots sabeu que l'Ajuntament ha fet tot el possible perquè la reforma no alterara la possibilitat de seguir plantant el monument en la vostra demarcació. Espere que gaudiu d'una setmana fallera inoblidable, plena d'harmonia i bona convivència. Bones falles a totes i tots i visca Sant Jaume!

Roger Cerdà i Boluda Alcalde de Xàtiva

Santjaumers i santjaumeres ja estem en Falles! Escriure en un llibret de falla sempre és un plaer, però fer-ho com a regidora de Falles en la comissió que porte en el meu cor és tot un honor. Gràcies per donar-me l'oportunitat. Gaudiu al màxim de les falles de 2020. En un any en què aneu a comptar amb tots els màxims representants de la ciutat: tant falleres majors com a president infantil. Ells estic segura que ho van a gaudir de forma molt intensa; tal com ho e stan fent des del seu nomenament. Junta Gestora: Mayra, Aitor i Ivan. Tot el treball realitzat al llarg d'aquest últim any es convertirà en alegria i il·lusió. I és que ja sabeu que gaudir de la setmana fallera és tan important com cadascuna de les reunions, torns de xiri o maldecaps que es puguen tenir al llarg de tot un any. Gaudiu al màxim de cada moment. Finalment, em dirigeix als santjaumers i santjaumeres. Cada any vos supereu. I això vol dir que sou una falla que creix. Les falles no signifiquen setmana fallera. Vol dir esforç, superació, treball, i sobretot, bon fer; i la Falla Sant Jaume compta amb cadascuna d'aquestes qualitats. Enhorabona a cada un de vosaltres. Gaudim, somiem, ballem, i fem cultura en els propers dies. Bones Falles!

María Beltrán

Regidora de Falles Ajuntament de Xàtiva

A l'atenció de la gent de Sant Jaume. Una vegada més tinc l'oportunitat de dirigir-me als fallers i les falleres d'aquesta comissió, donat que les falles s'apropen i tan sols resten setmanes per gaudir de la festa que tant ens agrada a la gent valenciana. N'estic segur que seran dies on riurem, ballarem i gaudirem junts, als peus dels monuments i de bons esmorzars perquè aquestes ocasions sols es donen 4 vegades a l'any. Per això, vos anime als i les sant jaumeres a fer-ho i seguir treballant constantment per fer més gran la comissió que hui dia ha augmentat considerablement el seu cens. Tot açò es possible donat al bon treball realitzat durant els últims anys, que han fet que aquest any 2020 faça 49 anys que planteu falles a la vostra demarcació, sent aquesta una fita important, i més encara si cap, perquè aquest exercici torneu a comptar amb dues falleres majors i president infantil que vos representaran duran tot un any. Les falles són una festa per la qual treballem durant tot un any, i vosaltres junt amb els representants de la vostra junta gestora ho féu organitzant diferents activitats per poder lluir grans monuments a la setmana fallera, com el sopar de Sant Jaume o eixes activitats infantils que fan que els vostres menuts gaudisquen de la cultura i les tradicions de la nostra ciutat. Aquest any heu visitat per exemple un forn, per veure el procés pel qual es fan diferents dolços de forma artesanal i heu realitzat la vostra anual "festa de l'aigua" como cada estiu. Aquest tipus d'activitats fan que la gent del barri siga més pròxima a la comissió i faça que aquesta tinga una activitat durant els 365 dies de l'any, i com no, continueu apostant per eixe llibret al qual des de fa uns anys li heu donat una gran importància i que és l'únic aspecte de la nostra festa que perdura al llarg dels anys i ens fa recordar per exemple que el pròxim any féu 50 anys de falla Sant Jaume. Aprofiteu aquestes setmanes que tenim abans de falles per gaudir de tots i cadascun dels actes que tenim preparats des de la Junta Local Fallera per gaudir i reunir-se totes i tots al voltant d'una mateixa finalitat, que no és altra que la de passar una bona estona i que oblideu el dia a dia i els problemes, i com no feu barri i feu festa al voltant dels vostres monuments.

Jesús González i Sarión

President Junta Local Fallera de Xàtiva

Per fi arriba el mes de març, mes de tradició, de flors, de foc, flama i de música, però sobretot, de sentiments a flor de pell. Tal com comentava anys enrere el nostre anterior president Fran, tenim caldo de cultiu de futurs representants per a una bona temporada, i hui dia, després de molts anys, per fi tenim la representació al complet. Comptar amb María Pérez com a fallera major, amb Noa Esplugues com a fallera major infantil i amb Mateo López com al seu president infantil és per a nosaltres un gran orgull. María és relativament nova a açò de les falles, però sens dubte, és una fallera que des del primer moment, es va guanyar el cor de tota la nostra comissió. Sempre està disposada a ficar-se mans a l’obra, i sumat a la seua creativitat, s’ha convertit en un pilar indispensable per a nosaltres. María estarà acompanyada per Noa, una xiqueta que és la il·lusió personificada. És fallera des que va nàixer i desprén una alegria que ens contagia a tots els que estem al seu voltant. Per la seua banda, Mateo també és faller de la nostra comissió des que va nàixer. De família de gran tradició fallera, és un xiquet que té un sentiment tan gran que es veu en poques ocasions en presidents infantils. És el vostre any, gaudiu-lo al màxim! Any darrere any la comissió continua augmentant el seu nombre de fallers, però sense perdre les seues principals virtuts: companyonia, humilitat i sentiment faller. Gràcies a aquestes actituds hem aconseguit mantenir un clima d’alegria i benestar, en el qual tant xiquets com adults senten la il·lusió del món faller com el primer dia, i ens permeten anar complint tots i cada u dels objectius que ens marquem. A Xàtiva ja se senten les tradicionals cançons falleres i ja fa olor de pólvora, així que, després d’un gran any d’esforç i sacrifici, és moment de gaudir al màxim cada un dels instants que tenim per davant. Per finalitzar volem emplaçar a tots els veïns de Xàtiva i voltants, a tots els veïns del nostre barri i a tots els fallers i falleres a gaudir d’uns dies plens de pólvora, color i música, i fer-ho de la millor manera possible, amb el màxim respecte i amb la màxima il·lusió.

Visca les Falles i Visca la Falla Sant Jaume.

Junta Gestora

JUNTA GESTORA Aitor Fuentes López Mayra Martí Barberà Ivan Gironés Martínez

FALLERA MAJOR María Pérez Prats

Comença el nostre viatge, ja que en aquest any estaré acompanyada de dues meravelloses personetes que en faran gaudir de cada minut d’una forma molt especial i d’una junta gestora que no permetrà que ens deixem res per viure, que amb la seua labor tan essencial fan i faran que la màgia de les falles siga una realitat. En aquest viatge em sent emocionada i també un poc atemorida. Emocionada de tot el que m'espera, de totes les vivències que quedaran gravades a la història de la meua vida i atemorida però no saber si estaré a l'altura de la confiança que la gent, sobretot família i la meua comissió han dipositat en mi. Però de segur que de la mà de Noa i Mateo, que sempre estan ací quan necessite un somriure o una injecció de confiança, serà la il·lusió i l'alegria els sentiments més predominants. Que dir-vos xiqueta i xiquet que no sapieu ja, sou una injecció de vitalitat i d'esperit faller en majúscules, ho sou tot i em sent afortunada de poder vireu-lo amb vosaltres i al costat de les vostres meravelloses famílies. Els tres durem amb orgull l'escut de la nostra comissió, la nostra família Sant Jaumera. Formem un gran equip faller.

Aquest viatge ha sigut possible gràcies a gent molt especial en la meua vida, a Manolo el meu xic, ell és el que ha fet que em senta amb valor suficient per a fer aquest pas, ja que tots aquells que em coneixen de segur mai s'ho hagueren imaginat, perquè el meu sentiment de pànic d'estar davant de tot, de ser protagonista em feia incapaç per mi assoles de donar-lo. Cari, tu ho has fet possible i encara que la paraula gràcies es quede molt curta per agrair-teu, gràcies per tot el que fas per mi, t’estime. A la meua mare, què faria jo sense ella, tot un exemple de fortalesa, ella cada dia em demostra l'important que és ser forta en aquesta vida i afrontar tot allò que se'ns fique per davant. Mami, no t'agraden les falles però per mi ho fas tot, no puc més que sentir-me emocionada, i vorer reflectit el meu somriure en els teus ulls és una visió que ni una pluja d'estels pot comparar-se amb la sensació que em provoca al cor. Tu ets el meu referent en la meua vida o millor dit tu ets la meua vida, un milió de gràcies. Al meu germà, ens pareguem més del que tots es pensen tete. Sempre estàs amb mi, amb cada trucada de s.o.s i el teu suport. Més que un germà, ets un grandíssim amic.

En aquest viatge trobaré a faltar mirades d'algunes persones que ja no estan amb mi, però des del fons del meu cor sé que en cada minut estaran ací, acompanyant-me. Vos estime i des d'on esteu desitge que esteu orgullosos de mi. Amigues sempre úniques i especials, companyes de vida. Amb vosaltres al meu costat inclús el que més por em fa ho afrontaré, ja que només he de girar el cap o allargar la mà, ací esteu sempre. Vosaltres xiques doneu significat a la paraula amiga. Gràcies a la meua família fallera, per confiar amb mi per a representar-los, per cuidar-me tant en cada acte i pel vostre suport, no em podria sentir més afortunada. Santjaumeres que úniques sigueu, des del primer dia que em vaig apuntar em vau acollir com a un mes, recorde amb molta alegria les rialles del meu primer sopar amb vosaltres, em vaig sentir totalment integrada i com si fóra molts anys formant part de la falla. Però xiques una cosa vos dic només, he anat a un sopar de santjaumeres així que, per a quant el pròxim? Santjaumers sou uns fallers en majúscules, sempre ho doneu tot i feu de cada dia de falles una autèntica bogeria.

Per altra banda vull fer també una menció especial a les Falleres del 2020, xiques formen un gran equip, encara que ens acabem de conéixer estem totalment integrades i sé que gaudirem totes juntes de les falles que marcaran un capítol molt importat en la nostra vida. Noa, Mateo, Mayra, Ivan i Aitor comencen les Falles 2020, el viatge ja està en marxa i en la nostra mà està el bitllet de primera classe. Aquest serà un viatge que farà història en la nostra vida. Gràcies a tots vosaltres per estar amb mi vivint aquesta experiència que mai oblidaré. Ara si toca acomiadar-me de tots amb les paraules que amb orgull recite en cada acte: VISCA XÀTIVA, VISCA LES FALLES I VISCA LA FALLA SANT JAUME

María Pérez Prats 21

A la fallera major de Sant Jaume, María Com un crit en la nit Que vol il·luminar l'oscur camí. Com un jardí al qual enveja El blanc i dolç gessamí. Com una rosa tendra, Com un àngel en la terra Naixes tu MARIA. Com un paratge de natura Clar com la lluna Obri el món i els ulls Per adorar a la sobirana. Eres la llum del dia, Eres l'aigua que amena cristal·lina, Eres l'aire que la terra respira, Eres la flama per a la festa Josefina.

Juanito 22

Estimades i estimats fallers, Què puc contar-vos de la meua ben volguda María? Ja des de ben menuda li encantaven les falles, però mai havia pogut ser fallera perquè jo li ficava "excuses" perquè no ho fora. Recorde molt bé aquell dia que amb un gran somriure em va dir "mami, sóc fallera!". Al principi em vaig enutjar prou amb ella. Per a mi, que les falles mai m'han fet il·lusió la seua decisió em va paréixer tot un mal de cap. Però jure que hui dia sóc la mare més feliç i orgullosa del món.

VISCA XATIVA VISQUEN LES FALLES VISCA LA FALLA SANT JAUME I LA SEUA FALLERA MAJOR!!

Carmina Prats

No sols perquè la meua menuda estiga gaudint de ser fallera, sinó també perquè enguany és Fallera Major i sols vorer la felicitat reflectida al seu rostre, per a mi és el més valuós del món. Maria, estaré amb tu recolzant-te i ajudant-te al cent per cent en tot allò que necessites. Et vull molt, fallereta meua. També voldria dirigir-li unes paraules a Manolo, tu no sols eres el marit de la meua filla, per a mi tu ets un fill més i t'estime moltíssim. Sempre t'estaré agraïda per fer realitat la il·lusió de Maria. Falleres i fallers de la Falla Sant Jaume, a tots vosaltres també vos vull donar les gràcies per ser una segona família per a la meua Marieta. Ja per acomiadar-me només em queda dir:

Entrevistem a María

Per què t’agraden tant les Falles? Sincerament, no tinc ni idea. No vinc d’una família de tradició fallera, però des de ben menuda somniava amb formar part d’una comissió i poder desfilar en tots els actes fallers lluint el meu vestit amb orgull i il·lusió. Quan et vas apuntar a la Falla Sant Jaume? I per quin motiu vas triar aquesta comissió? Fa només quatre anys que em vaig apuntar i el principal motiu pel qual vaig triar a la Falla Sant Jaume va ser perquè ací tinc a una part de les meues millors amigues i sabia que seria per a mi molt especial viure l'experiència amb elles i a més tenia molta enveja de tot el que elles em contaven de la falla i quan vaig tindre l'oportunitat no la vaig deixar passar.

Conta'ns alguna cosa de tu... Tinc 39 anys, em considere una persona prou imaginativa, molt amiga dels meus amics i sempre done el millor de mi en tot allò que em propose.

Com descriuries a la teua comissió? Família, alegria, complicitat i bogeria. Amb aquestes paraules sobren les explicacions.

Quan et vas plantejar presentar-te per a ser la Fallera Major de la teua comissió? En realitat jo no sóc la persona que hauria de respondre a la pregunta si no aquelles persones que van formar un complot perquè em presentara (Manolo, Kira, Sousi, Kiko i Alberto). Diria una mentida si no reconeguera que somniava en ser-lo però crec que per mi assoles mai haguera fet el pas, així que estic ben contenta que m'orquestraren aquest complot. I de l'experiència de Fallera Major que portes viscuda per ara, que ens contes, que és allò que més t'agrada i el que no? És tota una aventura la veritat. Tal vegada el que pitjor porte són els actes on deus posar i parlar davant la gent, però llevat d'això està sent sorprenent. Una experiència única que a més m'està donant l’oportunitat de conéixer més el món de les falles, i a més conéixer i viure aquesta experiència amb unes xiques increïbles que també estan vivint la mateixa aventura, amb elles cada acte cada moment és increïble.

Què li demanes a l'exercici faller 2020? Que siga únic, màgic i tindre l'oportunitat d'atresorar cada instant, cada acte, cada experiència viscuda. Sé de segur que serà un gran any tant per a mi com per a tota la comissió.

Santjaumeres i Santjaumers tenim per davant unes falles de pel·lícula.

En el temps que portes en aquesta comissió, he vist créixer la il·lusió d’una fallera, amb ganes de sentir cadascuna de les emocions que es tenen en formar part d’una falla. T’he vist entusiasmada, mirant les teles i imaginant lo bonico que es quedaria el vestit. Vestit sense vida que només una fallera amb sentiment sap lluir. Sempre disposada a embrutar-se les mans, col·laborant en qualsevol cosa que es necessite… Estic segura que tota eixa creativitat que desprens, lo artista que eres, i sobretot lo generosa, no ha passat desapercebuda en aquesta comissió. Estic segura que l’alegria i humilitat que desprens fascinarà a cadascuna de les persones que aquest any et trobes pel camí, com ho vas fer en mi el dia que et vaig conéixer. Tota una vida juntes, una amistat que perdura en el temps… Recorde com si es tractara de l'altre dia quan anàvem a la platja, escoltant Rosario en els nostres cabets replets d’il·lusions i fantasies, cabets canviants, que igual explotàvem amb plors que amb carcallades… Cabets que han anat maurant, igual que la nostra amistat. Mirar-te un dia com hui, tan especial per a tu, veure’t tan esplèndida i radiant, i veure’t representar una comissió amb enteresa, en lo vergonyosa que tu eres!!! M’ompli d’emoció mirar-te i saber que estàs en el lloc on desitjaves estar. Qui ens havia de dir que aquella xiqueta plena d’inquietud estaria hui seguda dalt d’un escenari amb mil ulls pendents? Tu, que sempre t’amagues darrere, que parles poc, amb somriure tímid que sempre vol passar desapercebuda. Però el sentiment ha guanyat, amiga, l’olor de pólvora ha sigut més fort i profund a la teua timidesa. Has trencat barreres, t’has convertit en princesa i has acceptat les condicions que això comporta per a viure aquesta experiència, aquest somni de llums, so, colors, teles, manteletes…

Jo només puc sentir orgull de veure com s’alça una fallera i desplega les ales per a convertir-se en fallera major de la seua benvolguda comissió, i que eixa fallera sigues tu. Gràcies per deixar-me formar part una vegada més d’un esdeveniment tan important per a tu. Et desitge el millor any ple de màgia i sentiment, emocions, plors i somriures. Que bonic per a mi dir: veieu eixa fallera que està desfilant, eixa que llueix esplendorosa… Doncs eixa fallera és amiga meua. No perdes mai el somriure i il·luminaràs cada lloc on entres, cada carrer que passes… Tu només somriu i camina firme. T’estime amiga.

Davi Todoli

PLÃ&#x20AC;STIC

VIDRE

METALL

ELS NOSTRES FALLERS PAPER

Està a les nostres mans disminuir l’impacte que tenen les falles en el medi ambient.

Junta Executiva

Vicent Gil Tolsa Del. Pòlvora

Alberto Esplugues García Decoració Monument

Ximo Palet Viudes Del. Loteries

Ana Pueblas Mira Del. Cavalcada Infantil

Juan Sanchis Jorques Bibliotecari i Arxiver Francisco López Descals Del. Cuina

Carmen Bernabeu Sanvictorino Del. Xarxes socials Del. Protocol Del. Llibret

Paula Gil Esparza Del. Infantils

Estefanía Gil Esparza Tresorera

María Teresa Mompó Sánchez Del. Cavalcada Infantil

Sonia Martí Barberà Secretaria

Óscar Poveda Vila Del. Carrossa

Mila Mompó Sánchez Sot-Secretaria Del. Cavalcada

VOCALS ADAME NADAL, MARIA ANGELES ALMIÑANA TORRES, EVA ARANDA MARTI, ADRIANA BARAHONA BIXQUERT, JOSE MIGUEL BARRIOS GOSALBES, NATALIA BELTRAN FERRERO, JOSE BELTRAN FERRERO, MARIA BERNABEU SANVICTORINO, CARMEN BLANCO COLOTTO, JUAN MANUEL BONET GIMENEZ, MARIA BONET GIMENEZ, REBECA BURGUETA ALVENTOSA, JUAN ANTONIO CABALLERO LUNA, MANUEL RICARDO CARPIO MARTI, EMMA CARRILLO BARBER, LAURA CERDA MONTAGUD, NATALIA CERDA MONTAGUD, TRINIDAD CHAFER CISCAR, FRANCISCO CUCARELLA MURCIA, JOSE DANIEL DE LUNA ESPARZA, MARIA PILAR DESCALS CERDA, JOSEFA ESCOBAR ABAD, VANESA ESPLUGUES GARCIA, ALBERTO ESTELLES HEREU, ADRIAN FERRANDO LOPEZ, NADIN FERRANDO VILA, MIQUEL CASTALLA FERRER GRAU, JORGE FUENTES LOPEZ, AITOR GALLEGO ARIAS, JOSE FRANCISCO GIL ESPARZA, ESTEFANIA GIL ESPARZA, PAULA GIL TOLSA, VICENT GIMENO CEBALLOS, DANIELA GIRONES MARTINEZ, IVAN IBORRA MENA, ALBA JORGE SANTANDREU, ALICIA JORGE SANTANDREU, PATRICIA

JUAN CASANOVA, KIRA LLOPIS RICHART, ALEJANDRO LOPEZ DESCALS, FRANCISCO LOPEZ DESCALS, MARIA CRISTINA LOPEZ DESCALS, PAQUI LUCAS MARTINEZ, NURIA MARTI BARBERA, MAYRA MARTI BARBERA, SONIA MARTINEZ BIOSCA, NADIA MARTINEZ LOPEZ, ALFREDO MIRALLES LOPEZ, CLAUDIA MOMPO SANCHEZ, MARIA TERESA MOMPO SANCHEZ, MILAGROS MURCIA PELLUCH, MARTIN MURCIA SOLER, ANGEL NAVARRO PEÑA, ANDREA PALET VIUDES, JOAQUIN PARDO MICO, MAIRA PATIÑO LOPEZ, PAULA PELEGERO ADALLE, CLAUDIA PELEGERO GARCIA, JORGE JOSE PERALES VILA, RAFAEL PEREZ PRATS, MARIA PEREZ VALERA, BEATRIZ POVEDA VILA, OSCAR PUCHADES MOMPO, ANTONIO PUEBLAS MIRA, ANABEL PUEBLAS MIRA, ESTEFANIA RODRIGUEZ RODRIGUEZ, CRISTINA SANCHIS JORQUES, JUAN SOLER CUCARELLA, ANA SOUSA SIRVENT, MAYRA TEJERO ORTEGA, ANGELA UBEDA MUÑOZ, LAURA VALLIN FRANCES, ALEJANDRO VILA PASTOR, MARIA DEL MAR

RECOMPENSES ADULTS

BUNYOLS IVAN GIRONES MARTINEZ - OR TRINIDAD CERDA MONTAGUD - OR PILAR DE LUNA ESPARZA - OR AITOR FUENTES LOPEZ - ARGENT JOSE FCO. GALLEGO ARIAS – ARGENT SONIA MARTI BARBERA - ARGENT

socarrats CRISTINA LÓPEZ DESCALS - OR ADRIAN ESTELLES HEREU - COURE AITOR FUENTES LOPEZ - COURE ALFREDO MARTINEZ LOPEZ - COURE ANGEL MURCIA SOLER - COURE MARTIN MURCIA PELLUCH - COURE PILAR DE LUNA ESPARZA - COURE

RECOMPENSA JUNTA LOCAL FALLERA 2020: CARMEN BERNABEU Es va apuntar l’any 2005 i estigué un parell d’anys. En 2014 tornà… En 2016 va ser fallera major. Ha ostentat el càrrec d’encarregada del llibret els anys 2017,2018 i 2019. A més, els anys 2018 i 2019 també ha tingut el càrrec de delegada de protocol i xarxes socials. Treballadora incansable, constant, perfeccionista, amant del treball ben fet, però sobretot, amant de les falles.

ENHORABONA CARMEN, T´HO MEREIXES!

PREMIS 2019 - 3er premi secció tercera, monument gran - 3er premi secció tercera, monument infantil - 1er premi Segona Part presentació - 69é premi per la promoció de l’ús del Valencià en els llibrets de falles - 2on premi Bac (Jocs de saló) - 2on premi pàdel masculí - 2on premi pàdel mixt - 2on premi Fifa

Canvi climàtic

Com bé es pot apreciar El món està canviant, Al desert està nevant I al Pol Nord ha deixat de nevar.

Es pensen tots per ací fora Que ens diuen socarrats Per la calor que ens té cremats I és que a l'estiu la ciutat es torra.

El canvi climàtic és present I ja es nota al dia a dia, A Xàtiva qui ho diria? La calor la nota tota la gent.

Un gran ós del Pol Nord A la calor ja s’ha fet I encara que no té fred Val més acalorat que mort.

Pingüins.

Polos.

Amb el canvi de temperatures Serà normal tenir més turistes Als pingüins els agraden les vistes I estan acostumats a les calors nostres.

Canvi també a l'ajuntament Ara no hi ha tripartit Dos el poder s’han repartit Per decisió de la gent.

Dos pingüins d’excursió A la ciutat estan un diumenge Un pensa, a veure on menge? I busca restaurant per l’ocasió.

És un canvi més de dreta Els socialistes estan més còmodes A ciutadans ben contents els trobes I l'esquerra està descontenta.

L'assumpte es fa complicat Molts el diumenge fan festa Tenen dret al descans com la resta Així és difícil fer turisme a la ciutat.

Pols oposats? Ciutadans i socialistes Això pareix a primera vista Però Roger és un artista I molt bé ha llimat totes les arestes.

Científic. El científic xativí Està un poc confós Vol saber qui li pega un mos Al problema del barri antic. El canvi al nostre mercat Està creant molts problemes Abans es venia, raïm o pomes I ara només veus algú bufat. De ser centre comercial A joc de divertiment Pels veïns patiment Per la resta genial.

Lleó. Amb el canvi climàtic Lleons veurem a la ciutat Ells busquen la calor socarrada Encara que ens resulte enigmàtic. Els lleons viuen a l’Àfrica Són animals amants de la calor I açò no serà el millor Si la temperatura es duplica. A la ciutat cada vegada és pitjor Temperatures extremes patim Que notem els que ací vivim Amb agonia i molta suor.

Artista Faller

Xavier Herrero Martínez Naix l'any 1969, a la ciutat de Xàtiva on té el seu taller. La seua formació laboral va començar de la mà de l'artista Manuel Blanco durant tres anys. Treball juntament amb Pepe Martínez Mollá en la primera Falla que va realitzar per a la plaça de l'Ajuntament de València. En 1984 va realitzar la seua primera falla infantil. En 1990 va crear el seu propi taller Xavier Dimensions. En 2007 va ser triat per a realitzar la primera falla municipal de Xàtiva. Webs: http://www.xavierdimensions.com en valencià, castellà i anglés, http://www.xavierherrer

2012 Xàtiva Ferroviaria 2 on premi especial Molina-Claret 2 on premi secció primera València Poeta Alberola-Totana 1er premi secció 2A 2013 Xàtiva Ferroviaria 1 er premi secció especial Molina-Claret 1er premi secció primera València Mercat Central 3er premi secció 1A 2014 Xàtiva Ferroviaria 1er premi secció especial València Mercat Central 11 premi secció especial 2015 Xàtiva Molina -Claret 1er secció primera Abu-Masaifa 1er secció tercera Juan Ramon Jiménez 2on premi segona secció

Premis més recents

2016 València Mercat de Montolivet 4art premi secció 2B i 3er ingeni i gracia Archiduque Carlos- Xiva 4art premi secció 4A València 2017 Marques de Lozolla 5 premi secció 4B València 2018 5é Premi a la Falla 160 Sant Ignasi de Loiola-Jesús i Maria (Xavier Herrero Martínez) 2on Premi a la Falla 160 Sant Ignasi de Loiola-Jesús i Maria (Xavier Herrero Martínez) 5é Premi a la Falla 124 Lluís Oliag-Mariola-Granada (Xavier Herrero Martínez) València 2019 3er premi secció 5A Sant Ignasi de Loiola-Jesús i Maria (Xavier Herrero Martínez) Categoría 5C Premio de Falla 1 Josep Maestre (Xavier Herrero Martínez) 6C 3Er premi Rojas Clemente (Pl.) (Xavier Herrero Martínez) i 1er engin i gracia

Els canvis ens envolten i ens afecten a tots. A les falles tambĂŠ es produeixen canvis any rere any. Vols saber com han canviat les nostres tradicions, vestimenta, etc.?

RENÀIXER DE LES CENDRES Rafael Taengua

És per tots conegut aquesta dita popular que diu que, el faller és capaç de traure d'on no hi ha i que renaix any rere any de les cendres de la seua recentment cremada falla per continuar lluitant un any més en pro de la seua estimada festa. Doncs bé, aquesta tasca duta a terme pels membres de la comissió, és de vegades molt difícil de realitzar, sobretot per a les comissions més menudes que compten amb poca gent i per tant amb uns ingressos limitats. El motiu d'aquest article, és valorar aquestes circumstàncies des del meu punt de vista com a president d'una comissió modesta de Xàtiva. A l'hora d'elaborar pressupostos cal partir de la base del fet que hem de repartir els diners de la millor manera possible perquè comptem amb un pressupost escàs. Hi ha una sèrie de despeses que per a totes les falles són les mateixes, encara que en quantitats diferents, i a més a més són imprescindibles. El més important és que moltes d’aquestes són igual per a 50 que per a 80 fallers, amb el consegüent minvament en ingressos en el primer cas. A continuació faré un desglossament de les diferents despeses d’una comissió, en el meu

cas menuda, i s’ha hagut de prendre algunes mesures per a poder adaptar-se a moments més baixos. En primer lloc tindríem el monument faller, el més important i imprescindible per a tota comissió. Per aquest en teoria, cal destinar el 60% del pressupost, cosa que hi ha anys que s'ha de retallar, fins a cert punt o fins on es pot arribar, doncs hi ha vegades que tens problemes per a aconseguir un artista que vulga fer la falla amb un pressupost molt reduït, com que no té quasi marge comercial, clar està, ja que de vegades quasi que l’artista et fa un favor fent la falla. D’altra banda tenim el tema de la xaranga, molt important per a acompanyar a la comissió en els actes amb la seua música. En aquest cas ens trobem amb la problemàtica de què igual sona per a més o menys fallers i és un element necessari, per tant ha d’estar. Una de les possibles solucions a adoptar, malauradament, és retallar i deixar només els actes imprescindibles però així i tot és una despesa gran a assumir per les comissions. Per a algunes comissions un assumpte destacat és el del lloguer del casal, és una despesa important de la qual no es pot retallar. A més a més és necessari, ja que és la segona casa per

a qualsevol faller i fallera tant per a reunir-se, com per a confeccionar decorats, carrosses, assajos, per a l’emmagatzemat del contingent disponible de cada comissió, etcètera.

falla.Així mateix hi ha altres aspectes com a pólvora, assegurances necessàries, flors, etcètera que també cal racionalitzar en la mesura del possible adequant-se a les circumstàncies.

Pel que fa a la tasca d’intendència de la comissió, també és molt important i costosa, però per a mi és més equitativa, ja que com més gent, més es menja i es beu, però també és veritat que més s'ingressa. Una manera d’abaratir costos podria ser programar els menjars i els sopars, es pot optar per preparar alguns dels menjars a mà dels membres de la comissió i que per consegüent reduiran la factura final.

Ja per a finalitzar sols em resta dir que totes les comissions, amb alguna excepció, passen al llarg de la seua història per alts i baixos, difícils i durs d’afrontar, però no hi ha millor solució i reforç que rodejar-se de falleres i fallers amb ganes i força per seguir endavant amb la nostra festa, que amb molt esforç i il·lusió continuen treballant per la comissió.

Com a comissió amb pocs ingressos a l'hora de realitzar presentacions i carrosses cal idearse-les per a poder realitzar-les amb una despesa mínima, ja que les despeses abans anomenades suposen la majoria del pressupost amb el qual compta la comissió. Pel que fa a les presentacions i carrosses per tant, sempre s’intenta reutilitzar materials, aprofitar peces i decorats, transformant-los de manera que es puguen reutilitzar diverses vegades i queden bé.

A més de sempre intentar crear un bon ambient perquè la gent es trobe a gust i procurar atreure a gent nova a la comissió que aporte ingressos i noves idees per a continuar evolucionant i any rere any... Renàixer de les cendres.

Amb l’edició del llibret, cal buscar amics i col·laboradors que amb la publicitat ajuden a pagar el llibret i no li supose una càrrega a la

ELS QUATRE DE SEMPRE Carla Sanchis

Arriba el 2020 i amb ell un nou any faller… unes falles on els monuments ocuparan els carrers, la música anirà per tot arreu, la pólvora ens omplirà a cada badall i la nostra indumentària serà signe d'admiració per a la resta de la gent. Els últims anys ha crescut la sensibilització cap als elements patrimonials de les Falles. Les institucions també han agafat el compromís de protegir aquest patrimoni i en aquesta línia està la declaració de les Falles de València com a bé d’interés cultural per part de la Generalitat o que les Falles Valencianes hagen sigut declarades patrimoni immaterial de la humanitat. I en les comissions? En les comissions, persones de diferents edats, amb oposades ideologies, uneixen els seus esforços per a dur a la pràctica un nou repte. Per a fer realitat la feina de tot un any, el que comporta plantar un monument. En els Casals, centre neuràlgic de l’activitat i frenesí de cada falla, de segur que totes les comissions ja estan en els preparatius d’aquesta ansiosa setmana… Comencen les presses

i les pressions, que si no hi haurà gespa, que si hem de comprar la beguda, tindrem coets? Qui s'encarregarà de cuinar, o de comprar? Les flors que no s’obliden, algú haurà de tallar el carrer… I amb tant per a fer de segur que s'urgeix algun imprevist… l’artista arriba tard, la fallera major està malalta, se'ns ha oblidat demanar la grua… O el que més ens preocupa als fallers, que passarà si plou? Són molts els preparatius que comporta tot l’any faller perquè tot isca bé, i podem gaudir d’una gran festa, festa que potser sols entenga'm els fallers i que naix de la solidaritat de tots! De tots? Crec que de tots segur que no, ja que puc estar ben segura, i potser no m’equivoque, que sempre són els mateixos quatre de sempre els que estan pendent de tot i ho fan quasi tot… o és que en les vostres comissions no hi estan aquests quatre de sempre? És un tòpic al món de les falles, però si l’analitzem amb deteniment té molta raó. Els quatre de sempre són els que saben fer de tot, o que millor dit no tenen més remei que

saber fer de tot… són els que cuinen, els que fan decoració, els dels “tropemil” torns de xiringuito, els encarregats de què tot estiga comprat, i com no són els últims en anar-se’n el dia de la planta. També s’encarreguen d’acompanyar la fallera major, de què la banda de música siga puntual, que la taula i el menjar estiga a punt… i fins i tot d’intentar que la pluja no siga cap impediment, cosa que pareix un poc surrealista perquè ningú pot fer res davant aquesta gran complicació. Els quatre de sempre són el pilar fonamental de cada comissió, perquè que passaria sense ells, si no existiren aquestes persones que es fan càrrec de què tot estiga en el seu punt i a la seua hora? Pot ser, res estaria fet, o amb algun escarment un altre passaria a formar part d’aquest maleït joc, cosa que de vegades passa, amb el que promet que enguany no farà res i després sempre és el primer a acudir quan tot ix del revés. I per si no n'hi hagués prou als quatre de sem-

pre, els sorgeix un altre inconvenient… on està el que ho critica tot? Això no està al lloc, la carrossa està torta, eixos diners val el monument? Quina beguda heu comprat… que roïns estan els macarrons, l’arròs, el…! Cert te, que molts de vosaltres ja tindreu a algú al cap, eixa persona que sempre apareix en l’últim moment per donar la seua opinió, que sempre és una crítica, però que a l’hora de fer feina per poder tirar una maneta sempre té alguna cosa per fer, és a dir, s’escabetxa de tot. Però per a criticar sempre és el primer! Doncs bé, aquests són dos grans problemes del món faller… Però el principal és el de voler fer feina, ja que en aquestes festes alguns sols volen dies lliures, altres lluir palmito però tots molta festa. Pocs s’involucren en el treball que comporta pertànyer a una comissió i plantar el seu monument. És a dir, puguem resumir els fallers en tres: - El faller/a implicat/da, que forma part dels quatre de sempre que va al casal, no falta a cap reunió i ajuda a la falla en tot el que pot. - El faller/a de casal que també apareix pel casal però que quan hi ha alguna feina sempre

té excusa. - El faller/a que sols apareix la setmana fallera a la festa.

de sempre no estaran ací per sempre. Possiblement no ho hem fet bé, o simplement és veritat, i no tenen ganes de treballar.

Des de fa uns anys la gent cada vegada té menys ganes de col·laborar en res… Pot ser la gent “major” (quan parle d’aquesta gent em referisc a gent involucrada intensament amb la seua comissió durant un període de més de 15 o 20 anys) està ja cansada de tirar la falla endavant, cosa que es pot entendre perfectament. Ara seria el moment dels joves, són ells qui han de prendre el relleu i fer feina per la falla, però açò em sembla un altre tòpic per als fallers.

No sé si hi ha culpes i culpables, de qui és la responsabilitat si dels joves o dels majors… de tots, crec, però el que si sé, és que un col·lectiu faller com el nostre no pot tirar endavant treballant per la falla amb sols els quatre de sempre.

Perquè, que passa amb els joves? Potser no els hem inculcat el valor i la responsabilitat que porta haver de plantar un monument faller, una falla que representa a tots els fallers i falleres de la comissió… Que la decoració, les cavalcades i la resta d'esdeveniments no es fan soles. I el més important, que els quatre

Que tots, grans, joves i menuts, ens hem d'involucrar un poc més en cada comissió. Perquè seria una llastima que dins d’uns anys alguna comissió de la nostra ciutat desapareguera perquè els de sempre no estan per a traure les castanyes del foc, és a dir per traure-la falla endavant. La Falla i el món faller és una passió i no ens arrabassaran una manera de viure per culpa de la mala gestió d’uns, per la incompetència de molts o per la desídia d’altres.

ELS CANVIS TAMBÉ ARRIBEN AL MÓN DE LES FALLES

María Pérez

El món està ple de canvis: el canvi climàtic, canvis en la societat, en la visió de l'art, els canvis polítics... i la festa fallera no es troba exempta de canvis, sobretot a Xàtiva. A la ciutat de Xàtiva la festa fallera ha anat fent xicotets canvis en els seus actes, la seua agenda i en el desenvolupament durant l'exercici faller. Alguns dels canvis més rellevants són: - El canvi en les dates de les cavalcades del ninot. Aquest va ser ocasionant principalment per culpa del clima a la ciutat, ja que en les dates que normalment es donava aquest acte és època de pluges i algun any, les cavalcades han degut ser postposades per culpa d'elles. Per aquest motiu ara ja no se celebren en febrer, ara ho són a primers del mes d'octubre. - El Ral·li Humorístic Faller. En aquest acte les comissions engalanaven els seus vehicles de temàtica humorística (dibuixos animats, pel·lícules famoses, crítiques polítiques...), els fallers amb els seus vehicles recorrien la ciutat de casal en casal realitzant proves divertides i la veritat, molt gracioses. Però aquest acte com tal ja ha desaparegut, ara serà el que es coneix com a «autos locos», vehicles creats

per les comissions els quals pilotats d'un o dos fallers màxim, disfressats desafiaran la llei de la gravetat baixant per un pendent però, per altra banda continuaran, això si, fent-se les proves humorístiques creades per cadascuna de les diferents comissions. Aquest canvi a què és degut? Doncs molt senzill, al compliment de les normes viàries de la ciutat i fer d'aquest acte un esdeveniment més segur, ja que cal reconéixer que l'acte com a tal tenia cert toc de perillositat. - Baixada de Sant Josep. Acte emotiu i únic que se celebra només a la nostra ciutat el dia 19 de març. Aquest sempre ha sigut considerat una romeria on les comissions falleres engalanades amb els seus tratges pugen a l’Ermita de Sant Josep acompanyats dels representants del Gremi de Fusters, per després protagonitzar la baixada del sant i recórrer part de la nostra benvolguda ciutat. Aquest acte ha passat de ser considerat una romeria a tindre un caràcter més similar al d'una processó, fet que ha conduït a la creació d'un nou acte, la Romeria de Sant Josep, que se celebra en la vespra de la setmana fallera, on els màxims representants de cadascuna de les comissions acompanyen al patró de la festa fins a la seua Ermita, engalanats en aquest acte amb els seus tratges de feina regionals.

Hi ha més canvis que s'han produït en la nostra benvolguda festa, canvis en la vestimenta, ja que s’han anat recuperant xicotets detalls de la indumentària més antiga, als protocols dels actes, dins de les diferents comissions... però si ens pararem a explicar tots ells, aquest article no tindria fi, ja que com he dit al prin-

cipi d’aquest escrit, els canvis estan presents i produint-se de forma contínua tant al nostre planeta, societat, art, cultura i festa fallera. Així doncs, només ens queda vorer quins canvis més es produeixen, això si esperant que cap d’ells afecte a la seua essència i tradició fallera.

CONVERSES AL RAS Letícia García

Aquest any la Falla Sant Jaume va representar una obra a la cavalcada, anomenada “LA JUNTA REIAL FALLERA”. Vam veurer com La Junta Local fallera apareix desfilant en el que seria l’Ofrena a la Mare de Déu lluint els seus vestits i amb una elegància suprema. Les altres pobres comissions que havien eixit anteriorment no havien pogut desfilar tranquil·lament ni presumir com a ells els haguera agradat. La Junta Local es va mostrar com a prínceps i princeses exhibint-se com la reialesa. Per finalitzar van fer un ball lent i clàssic típic de la monarquia que no acabava com el públic esperà. INTRODUCCIÓ

ENRIQUETA I CONXIN:CONVERSES AL RAS

Conxin: Aaaiii!! Ja tinc el cul col·locat a la cadira. Audiòfon posat, ulleres netes, faixa ajustà i dentadura al lloc... ala a donar-li al pico bona cosa. Ui! Que ja comença l’Ofrena de les falles a la meua Mare de Déu i Enriqueta sense vindre. Estarà fent de ventre.

Què quina presa tens mante?

Aii mira-la si va per allà... Enriquetaaaaaaaaaaaaaaaaaa (crit de "uela"), Enriquetaaaaaaaaaaa, xica!! Què sorda està...

Enriqueta: Un què? A mi no m´envies marranades que després ho veu Paco i a mi el "mejilló" no me l’obrin ni en llima escorreguda.

Enriqueta: Conxin no em crides que no estic sorda! Ja vaig redéu, que des de que m’han llevat el Mercadona d’ací , filla meua, faig més kilòmetres que» la burra un tonto». Ja vaig...

Conxin: Va callat, desficacià! Que ja sent la música...

(Enriqueta i Conxin ja estan juntes) Conxin: Xee! Et vaig enviar un "suasa" anit, no el vas llegir?

Enriqueta: Ai, espera puje a casa i deixe les

bosses, que pesen, ara baixe.. Conxin: Bé, ací t’espere… QUADRE 1. -FEM RUNNING Conxin: Però, però... Açò quin despropòsit és? Serà possible! Enriquetaaaaa! Baixa ràpid que les falleres s’han fet «runners» d’eixes i van que volen. Enriqueta: ja vaig... Ja vaig... Que se m’ha posat mal de panxa espera... Conxin: Doncs ja no les veu.. Ni pètals li queden a les flors… (plorant) Aii la meua Mare de Déu sense ramells i tots corrent per la plaça, ni un rosariet se li pot resar a la Verge... (Resant) "Ave Maria sin pecado concebido"... Enriqueta: Ja estic ací, ha baixat sense bragues filla... Que presses!... i l’ofrena? Conxin... I l’ofrena!!!?? Que m’havia mudat a propòsit! Sense bragues però endreçada... Conxin: No t’estic dient que s’han fet runners en sabatilles d’eixes Nike en "suela antideslizante" i duen roba groga fluorescent que això per als mosquits és fatal! I fan fitness en el rellotge eixe smartwatch que conta passos i

et diu: vaa espavila cul gros! Aquests són els que s’apunten a decatlons i a Leroys Merlins? Si t’ho estic explicant xiqueta! Enriqueta: Yes, yes tot clar! Conxin... Des de quan el lleó de la font porta pinta? Haurà eixit volant... Quin desastre!

QUADRE 2.- ANEM ALS JUBILATS Conxin: Mira! Te diré una cosa molt important Enri... Tinc fam!! Enriqueta: Quin «susto» m’havies donat Concepció! Doncs anem a sopar, de picadeta, pizza, gourmet, pa i porta...? Que, dis-me... Conxin: Anem als jubilats que m’ha dit Maruja la veïna de dalt del meu fill, eixa que es va separar i ara viu en un home més jove que és fill de la Mª Carmen, la xarcutera del barri... Doncs Maruja que està fatal la dona, l’ha eixit sucre, a mi també i no vaig contant-lo per tot arreu, a què no Enri...?Què estava dient... Enriqueta: On sopem... Conxin... On sopem... Conxin: Ah si!! Que em mareges? Que anem als jubilats que hui fan sopar eivissenc.. Va anem! Enriqueta: Però si falta passar tota la Junta Local Fallera, la Fallera Major, Paños... Conxin: Quin Paños? (silenci sepulcral) Enriqueta: He dit Jesús, sorda, ains l'edat! GAAAAAESS!!

Conxin: Que ens dóna temps remalfià!! Encara queda molt per a que passen... Va tira! Enriqueta: Bé, d’acord, et faré cas, però ja m’he perdut tota l’ofrena i no em dona la gana perdre, la «cort reial» jijiji (Se’n van als jubilats i ballen) Enriqueta: Què bé ho estic passant Conxin! Ains! Ens han posat salsa, batxata, rock and roll, twist, jejeje. Conxin: I no t’oblides del ball del moment, el ball dels famosos, el més modern i el que més es porta! El «No rompas más mi pobre corason»...

Enriqueta: Si que ens ho arreglen ací bé si... Si no fora per estos “ratets”...

la falla de Sant Jaume? No tenen mirament de res, pobres fallers.

Conxin: Veient el “Salvame” estaríem... Enriqueta: I atrofiades en una butaca, avorrides com a ostres. Sense xarrar en ningú, fent punt de creu... Inga va! a ballar s’ha dit! (Tornen dels jubilats passant per la plaça Sant Jaume)

Conxin: Aiii "la tròsi"... Anem a averiguar-ho qui ha sigut... Ai!

Conxin: Aii! Enrii! La mare que els va parir a tots! Quasi em trenque la columna «vertical», qui ha posat açò en mig de la plaça? Enriqueta: Ja estem en les obres, tots els anys igual! Tanta "erecció" tanta "erecció"!! Per cert, si ací estan fent obres... on plantaran

Enriqueta: Mira per allí passa una que era regidora de l’Ajuntament de Xàtiva... Sshh mante!! Si, tu, tu!! Escolta, que aneu a fer ací en meitat de la plaça? Mira... Se’n va la tia moixa... Sense donar-me cap explicació... Conxin: Enriqueta relaxa’t filla, que et puja la tensió i se’t baixen els aires...(...) veus! Passa’m el ventall..oi oi oi! Enriqueta: Però que van a posar-nos ací?? La

vulguen, a tu què? Mentre puguen muntar el monument... QUADRE 3. -JUNTA REIAL FALLERA Enriqueta: Després de tres hores ballant als jubilats i encara no ha passat la Junta... encara sort! Ale assentat Conxin. Conxin: Veus, ja t’ho deia jo, si donava temps de sobra, els altres pobres com cagallons per séquia i la "jet set" xafant ous... si és que... Enriqueta: Sent musiqueta... Conxin: ai! Que ja passen, que ja passen! Quina emoció, que bonic! Enriqueta, que «emperifollades» que van no? Guapa!! platja que ens va prometre aquell alcalde "de cuyo nombre no quiero acordarme"? Conxin: Veig arena, però no veig la mar... Man dit, que va una zona verda Enriqueta: Per a pasturar cabres? No em fotes Conxin! Conxin: No, zona verda és un parc, arbrets, natura, aire pur, floretes... Que facen el que

Enriqueta: I tu que saps si han tingut relacions «sensuals» o que... Si la figa els fa palmes, jo estic mig sorda i no les sent!! Conxin: Estàs molt calenta últimament Enri... Un consolador t’has de comprar mante! Enriqueta: Ja en tinc... Escolta, quin vestit més preciós de la mort que porta la Fallera Major. Xica com les princeses...

Conxin: I les sabates, que boniques, pareixen de la "Cenicienta", a veure si a meitat camí «s’entropessa» i hem de cridar l'ambulància i s’enamora d’un metge i quan el besa es converteix en una bèstia i canta Hakuna Matata. (CANTA) Enriqueta: T’has fet poc d'embolic... Escolta, se m'està fent lent, "caguendeina", m’estic adormint... Conxin: Ells, que no tenen pressa, com estan tots esperant-los per al sopar de després... Ben plantats! Enriqueta: "Agosaes" que estan lluint-se com tu dies, açò pareix "Erodisney", en tanta reialesa. Boniques! Conxin: I ells que, tots "d’estreno", s’hauran canviat la muda i tot, bonicos! Enriqueta: En diners torrons!! Ale! A lluir bona cosa, guapes, templats!!! Conxin: Ma que eres destrellatà! Però mira, em sap mal per les altres falleres, xeee vinga

a córrer vinga a córrer, no s’han lluit... Enriqueta: Que sí que si!, calla! Que van a ballar les princeses i els prínceps, ai que bonic, em recorda la meua època de jove al «Parador la Nit» Conxin: Quins records!! Jo era més de donar-ho tot en «Las Antorchas». Recorde a eixe jove, amb bigot i bona planta, que em va traure a ballar, apegats, cos en cos, foc en foc... oioioi! (QUADRE ESCÈNIC: BALL PRÍNCEPS I PRINCESES) Enriqueta: Xica, quina “modernor”! Això si que no m’ho esperava! Conxin: Be xiqueta, què fem? Foc o fugim? Enriqueta: Fugim.. Conxin: A lo «Thelma i Louise»???? Enriqueta: A lo Conxin i Enriqueta, a la valenciana, amb dos gallons de taronja...

Anem! 56

CANVIS AL NOSTRE CARRER Fran Chàfer

Les conseqüències del canvi climàtic a les falles, en general, poden ocasionar-li una sèrie de trastorns en el seu desenvolupament normal però, de vegades passen una sèrie de fets que canvien el clima d’alguna comissió en particular, i no precisament relacionats amb el clima del planeta. D’això a la comissió de la A.C. Falla Sant Jaume tenim certa experiència i no cal remuntar-se molt enrere en el temps per poder exemplificar-ho. Els canvis que afecten una falla poden ser molt dispars i d’origen molt diferent però, una cosa tenen tots en comú, quan passen es trenca la tranquil·litat del si de la comissió i porta darrere una sèrie de decisions que pot marcar la dinàmica, tant en el present com en el futur. Des que sóc faller d’aquesta falla, hem tingut canvis molt diversos i han tingut les seues decisions i conseqüències. Encara recorde, quan el primer any, al cap de pocs mesos se’ns acabava el contracte de lloguer i no ens el renovaven, anaven a muntar una clínica en el local i ja no podia continuar sent el nostre cassal. Un canvi en la dinàmica natural d’un any qualsevol faller a l'haver de buscar un nou local a meitat exercici, condicionar-lo i fer trasllat de trastos. En el nostre cas, encara es va fer més complicat amb la de-

cisió de compra del mateix per part d’uns fallers i que més avant portaria més problemes i canvis. Després se’ns presentà un altre gran canvi, fruit d’una decisió política per augmentar les places d’aparcament al barri amb la construcció de l'aparcament subterrani en la Plaça Sant Jaume, plaça que li dóna nom a la nostra falla i on havíem plantat sempre el monument en falles. Se’ns obligà a traslladar el monument a l’encreuament de carrers Pintor Perales, Pintor Climent i Portal de la Granja durant la construcció del mateix i després ja no ens deixaren tornar per la configuració nova de la plaça. Amb el pas dels anys ens férem amb la nova ubicació del monument durant la setmana fallera tenint prop el cassal i ocupant el carrer Pintor Climent fins que arribà el gran canvi a la nostra falla, quan uns fallers miraren més per interés propi que per la falla i no volgueren adaptar les regles pactades en el seu dia amb la compra i lloguer del local per part de la falla, i la falla hagué de decidir canviar de local per no poder suportar la despesa del seu lloguer. Aquest canvi va suposar una disminució considerable del cens i un perill real de desaparéixer. En aquest moment va ser quan els

fallers de veritat de la A.C Falla Sant Jaume decidirem fer front a la situació i donar-li una solució al problema. Amb el treball i l’esforç de cadascú dels fallers que ens quedarem férem front al canvi de local, i amb l’esperit de l’au fènix aconseguirem canviar la dinàmica negativa i remuntar el nostre cens faller. Però, el canvi de local per a cassal d’una falla és una cosa molt comuna que ha passat a moltes falles i més d’una vegada, i no anàvem a ser menys, així que fa un parell d’anys tornarem a tindre un altre canvi de local. Aquesta nova ubicació ens acostava al monument i la seua situació estava més vista i prop de la Plaça Sant Jaume. Ara que pareixia estar tot en sintonia, amb un cassal prop del monument al mateix carrer, amb el cens creixent i creixent i amb falleres majors i presidents infantils com a representants de la nostra comissió, després d’uns quants anys amb la falta d’algun d’ells, se’ns planteja un altre canvi: peatonalització imminent de l’encreuament de carrers on plantem el monument. Aquesta decisió gens encertada per molts motius pot suposar un altre gran canvi a la nostra

comissió i encara estem en procés. Comença amb la decisió d’urbanitzar una part concreta del barri, dins d’un programa de rehabilitació del casc antic de Xàtiva, on precisament està fora de l’àrea d’afecció aquesta zona i havent altres zones més degradades i necessitades d’actuacions de regeneració, plantejant-se una solució que no té en compte la plantà del monument de la falla durant la setmana fallera, dotant-se d’equipament i mobiliari urbà en un racó de la trama urbana, quan el seu lloc idoni i natural seria a la mateixa Plaça Sant Jaume que té mancança, alterant el tràfic rodat de vehicles que afecta l’eixida natural del centre històric i ravals cap a l’eixample de la ciutat i amb una solució constructiva puntual que no segueix cap patró existent a altres zones per donar-li una coherència al conjunt d’actuacions urbanístiques de la ciutat. Amb la consulta política amb la junta de la nostra comissió s’ha arribat a un consens per poder conviure la nova urbanització de la zona i la plantà del nostre monument en la setmana fallera. Tot canvi ha de suposar una millora per a estar justificat, en cas contrari sempre és millor quedar-se com s’està.

FALLES, CARRERS TALLATS, LIO MONTAT Juanma Carmona

Amb l'arribada del mes de març, les ciutats amb tradició fallera i després d'uns frenètics mesos de treball constant en cavalcades, nomenaments, presentacions, llibres, ral·li, etc, per a dur endavant totes i cadascuna de la gran quantitat de tasques falleres, comencen a preparar-se per a la seua gran transformació. Durant uns dies el col·lectiu faller es prepara i es desempolsen vestits, es preparen per a vestir-se de gala, , comença un "formiguerer" constant per tots els racons, s'ultimen multitud de treballs, adequació de casals, s'engalanen carrers (alguns no tots tenen la disponibilitat), s'acumulen en els racons dels casals tota mena d'artefactes per a decoració, fallers cercant els últims complements que durant tot un any no han sigut capaços d'adquirir i com sol passar sempre a última hora és quan ve tot, com a bons valencians “PENSAT I FET”. La festa fallera, que si bé no és la festa principal en moltes poblacions, sí que és una de les més importants dins del calendari festiu valencià, i més per a un col·lectiu que dia a dia i després d'anys de crisis va creixent, una festa que mou i aglutina a tots els sectors dins de la població, tenint un gran impacte econòmic, molt significatiu en xicotetes i mitjanes

empreses locals, que van des d'indumentària, perruqueria fins a transportistes, passant per construcció, complements, electricistes, floristes, joieries, establiments alimentaris, pirotècnia, etc. Es produeix un pur nerviosisme per a aquells detractors de la festa, aquells que no són fallers o no combreguen amb aquesta, però pocs s'adonen que el col·lectiu faller és un referent econòmic molt important a tenir en compte, i que indirectament també els compensa, aquells que pensen que no, que equivocats estan! Dins de la transformació que es produeix, la principal és la que afecta el trànsit rodat i en menor mesura als vianants, usuaris tots d’una via pública molt col·lapsada i saturada de monuments fallers i carrers tallats, El més rellevant és el tall al trànsit de vies principals, aquests talls, afecten no solament els residents sinó també als nombrosos visitants que dia a dia es desplacen a la nostra població que com a ciutat de serveis nodreix de l'essencial a les poblacions veïnes, qualsevol tràmit administratiu d'importància, o servei sanitari fins i tot qüestions bàsiques comercials o simplement d'oci, requereixen aquests des-

plaçaments locals, arribant a saturar-se vies que durant la resta de l'any no tenen problemes d'absorció del trànsit rodat i en aquestes dates arriben a col·lapsar-se, fent que els desplaçaments interns es rellentisquen. Es produeixen canvis de sentit i direccions, en una gran quantitat de carrers, si bé són provisionals, aquests romanen durant més d'una setmana, depenent de les necessitats de cada comissió, ja que algunes a causa del volum dels seus monuments necessiten una gran reserva d'espai previ en la via per al seu posterior muntatge, de vegades hi han carrers que permaneixen prou mes de temps tallats per obres i reformes, i condicionen més encara la pacífica convivència veïnal quan s’apropa els dies de falles i es veu que no s’acaben i els temps s’estira damunt. La previsió i la redistribució del trànsit rodat competeix exclusivament a Policia Local, aquests preparen any rere any les diferents alternatives que depenent de les circumstàncies o peculiaritats d'aqueixos moments van a veure's afectades, hi ha un treball de camp previ i aquest es plasma en els dies previs als muntatges dels monuments fallers, amb la distribució senyalització especifica amb les prohibicions d'estacionar en determinats sec-

tors i de les tanques per als talls de carrers, tot en el seu conjunt i organitzat es realitza la redistribució de trànsit, perquè els usuaris de les vies tinguen la millor informació possible que puguen ajudar-los en aqueixes circumstàncies tan especials. El col·lectiu faller col·labora amb l'aportació a més de diferents tipus de tanques tan pròpies com a empreses que les cedeixen per al seu ús particular, per a aqueixa reserva d'espai de la via pública voltant el monument a més de donar informació puntual al veïnat i crear una zona d'exclusivitat al trànsit al voltant dels monuments com a mesures de seguretat que han de realitzar-se. Es redistribueixen en diferents zones aqueixes altres tanques que solen ser publicitàries, però que al seu entorn realitzen un reforç de les instal·lades per mitjà de Policia Local que s'han situat anteriorment. El faller moltes vegades realitza una mica la llavor permanent de control perquè seguisquen en el seu lloc d'ubicació, mantenint aqueixa zona de seguretat, que facilita la convivència de l'entorn del monument faller i casals. Una vegada s'aconsegueix passar la nit de la plantà i el nerviosisme de l’entrega de pre-

mis del dia 16, que no sol agradar a cap faller ni fallera perquè sempre pensen que ha sigut injust i infravalorat el seu monument o decoració o altres premis, ve el dia més caòtic per excel·lència, EL 17 DE MARÇ, un dia problemàtic i infumable per al trànsit quant a partir de les 17h es concentren les comissions falleres a una via principal com l’albereda de Jaume I, per començar “la visita oficial de falles”, un recorregut que es torna caòtic en molts llocs pels encreuaments dels fallers desfilant a la seua i els vehicles que circulen, travessen multitud de carrers amb trànsit habitual, clar cal visitar i passar per davant dels 19 monuments fallers, i això comporta un gran recorregut, que travessa vies on continua el trànsit, l’itinerari ve a marcar any rere any per la policia local, de vegades consensuat amb la junta local fallera si té alguna petició extra com un aniversari especial o algun esdeveniment important, però en els últims anys no ha variat molt, sols per la ubicació de l’última comissió en crear-se. No tots els fallers i falleres participen d’aquest acte, donat que es converteix amb un desfile

que deixa una visió distorsionada i errònia de tota la tasca que es desenvolupa durant tot un any als casals, el ja de per si caòtic desfile de fallers i falleres que donat alguns participants amb la seua ingesta desmesurada de certs productes facilita dita visió i produeix talls impropis, eixides de la desfilada i actes dubtosos de persones educades i civilitzades, formant un dia vergonyós per al col·lectiu, s'hauria de fer examen de consciència i vorer que es pot fer per o millorar o canviar. Els dies 18 i 19 amb l’ofrena de flors i la baixada de Sant Josep, culminen els desfiles de les comissions falleres, són actes solemnes que aglutinen la major part del col·lectiu faller tant major com infantil, donant una visió completament diferent de la del dia 17, els assistents com els participants a aquests actes són molt més nombrosos amb uns itineraris fixos que no han variat amb els últims anys, La vistositat que dóna sobretot el desfile de la baixada de Sant Josep, és molt important, ja que és l’últim acte de l’exercici faller per a quasi tots els fallers i falleres que han arri-

bat sencers ha dit dia després de tants dies de treballs i festa, i solen ficar-se les millores gal·les per a aquest acte. No oblidem que tots els actes de desfiles, muntatge i sobretot la cremà, no serien possible sense la col·laboració de la ciutadania, veïns i indiscutiblement la tasca de la Poli-

cia Local i Bombers, que es multiplica eixos dies per a què tot isca el millor possible, és l’ajuntament a través de la Policia Local, la que té la facultat de l'ordenació i distribució del trànsit, seguir els seus consells i les ordres ens facilitaran el dia a dia en la convivència fallera/veïnal i el desenvolupament correcte dels actes.

Ubicació habitual i carrers tallats durant la setmana fallera, així com un itinerari probable de la visita oficial de falles on es veu la quantitat de carrers per on pasa el recorregut.

QUAN TINGUES FRED, ABRIGA’T Àngel J. Sánchez Palop / Vicepresident JLF Xàtiva

Que el canvi climàtic és un fet que tothom veu, és evident, que els nostres governadors no ho acaben de veure clar, també. Tal vegada haurien de renunciar a elements molt necessaris per a les seues economies a canvi de lluitar contra aquesta catàstrofe planetària. La societat actual està pagant ara els danys causats per l’ésser humà amb els seus actes del passat, però que la cosa pot anar a més, està clar, ja que actualment, a pesar de l’intent d’uns quants, el comportament de certes persones fa que s’agreuge el pervindre del nostre planeta.

doncs es podeu fer una idea de la temperatura que pot fer un 5 d’agost, festivitat de la nostra patrona.

Una de les conseqüències que estan vivint-se hui dia té a veure amb l’augment de temperatura, aspecte palpable al nostre dia a dia, i és que cada vegada pareix més comú veure a gent, algun diumenge de desembre a migdia amb samarreta de mànega curta passejant per Xàtiva, i no, no són turistes nòrdics, són persones un poc caloroses, però de la terreta. I clar, si a desembre a Xàtiva, hi ha dies de solet i 25 graus, segons dates de l’institut de meteorologia de Xàtiva, que diuen que el 21 de desembre a les 13:50 vam tocar els 25˚,

Podríem dir que els problemes principals venen quan a determinats actes la temperatura supera els 33 graus, com va passar per exemple el passat 5 d’agost a la processó de la Mare de Déu, ja que aquest acte, és costum guardar decòrum al tractar-se d’un acte religiós. En realitat, més que guardar el decòrum marcat per l’estament religiós, els fallers pareix que hem agafat una sèrie de costums encara més estrictes. L’església actualment guarda unes normes per accedir als seus edificis de culte, normes que

Aquests canvis estan influint en quant a la indumentària tradicional valenciana, ja que adaptar-la a les temperatures de les èpoques en què es celebren determinats actes té les seues complicacions. Hui dia el programa d’actes de les falles és extens, i es reparteix al llarg de l’any, no de forma uniforme, però sí que tots els mesos de l’any disposen d’algun acte faller.

es basen a vestir per davall del genoll, dur els muscles coberts i que les dones no utilitzen escots pronunciats. Les falles, a part d’aquestes normes, les ampliem cobrint el cap amb la mantellina, i no ens conformem en cobrir els muscles, sinó que prolonguem fins al colze. Però el costum, que no és tan antic, ja que no fa tants anys, per exemple, el tratge de “farol” era utilitzat per les falleres que participaven en la baixada de Sant Josep cada 19 de març, ha fet que últimament les falleres utilitzen tratges que els cobreix els colzes per a les processons religioses. Una altra cosa a tindre en compte, és que en falles cada volta fa més fred, sobretot a la caiguda del sol, fet que es pot veure amb l’evolució de l’equipament que disposa cada comissió, ja que jo quan era xicotet tenia samarretes de mànega curta, algun polo, i l’abric era alguna dessuadora per a les nits i el brusó. Ara tot faller disposa de la indumentària nomenada, més

polar, “parka”, jaqueta de neopré... i el que vindrà. A conseqüència d’açò podem observar com per exemple, el dia de la visita oficial de les falles, no ens hem sabut adaptar a aquest canvi climàtic, perquè les falleres es visten amb el tratge de faena, en tirants i camisa de fil, però anem a vore, si fa fred, perquè no ens abriguem? Es pot anar vestit de feina, i no passar fred, es pot vestir amb mànega llarga i faldes de pany, com diu la meua amiga Begoña, qui m’ha tirat una mà per a conéixer la indumentària tradicional valenciana, siga en el segle que siga, quant algú té fred, s’abriga. Els estatuts de la Junta Fallera estipulen la indumentària a utilitzar en els diferents actes, però llevat d’alguns casos no delimita l’ús a una sola opció, així que com molta gent no els ha llegit, tanque aquest article transcrivint l’article 22 dels esmentats estatuts per a que la gent ho conega i sàpiga les opcions que disposa.

CAPITOL VI DE LA INDUMENTÀRIA FALLERA / ARTICLE 22 1. La Junta Local Fallera de Xàtiva considera oficials els següents vestits: a) Per a la dona: 1) Segle XIX Vestit representatiu del segle XIX format per: Gipó amb màniga de farol, faldellí, davantal i mocador de pit. El pentinat: Amb tres monyos (2 rodes als costats i 1 monyo més gran darrere), (es recomana aquest pentinat amb 3 ratlles al cap). Teixits per a confeccionar aquest trage: Seda, brocats amb metalls i colors. 2) Segle XVIII El vestit està format per: Gipó de màniga curta o màniga llarga, que ha d’estar envarat, i fet amb tot tipus de teixits, colors, ratlles, estampats, quadres. Faldellí frunzit a la cintura o bastes menudes. Mocador de pit a joc amb el davantal o diferent. El pentinat: El correcte és d’un sol monyo i amb tres ratlles. També se pot utilitzar el de 3 monyos (2 rodes als costats i 1 monyo més gran darrere, es recomana aquest pentinat amb 3 ratlles al cap). 3) Vestit de feina El vestit està format per:

Coteta envarillada, camisa de màniga curta o llarga. Faldellí frunzit a la cintura. Mocador de pit i davantal (bé a joc o bé diferent). El pentinat: Trena, 1 sol monyo, mocador al cap, còfia. Complements per al cap per a la dona: Segle XIX: Adreç de 3 pintes, 4 forquilles i de 3 a 4 agulles de cap. Segle XVIII: Adreç, pinta, 1 o 2 agulles de cap (travessera i rascadora). Feina: Pinta de metall o de closca, travessera, malla, mocador. Mantellines: Mitja lluna, tern, 3 pics, tovallola, cinta (rectangular) espanyola. Peces d’abric per a la dona: Mantó de llana i mantó de Manila. Cames: Calça de cotó i seda (cru per al segle XIX, blanc, cru i colors per XVIII i feina). Peus: Segle XVIII: Ballarines, folrada i botí folrat. Segle XIX: Sabata folrada. Feina: Espardenyes i Ballarines.

b) Per a l’home: 1) Faller de negre Sabata, calcetins, pantaló i jaqueta curta de color negre, camisa blanca amb gorgera i faixí amb borles. 2) Calçó curt (XVIII) o Torrentí Ballarines amb un adornament. Calces, calçotets, camisa, jupetí tancat, jupa curta o llarga (llarga napoleònica segle XIX) i faixa amb jupetí passat i per fora. Cap sempre cobert: Mocador, barret (sempre amb mocador), còfia. Manta. 3) Saragüells: Espardenyes d’espart o de careta. Calces de traveta senceres de color amb lligacames. Saragüells, camisa, jupetí i faixa. El cap sempre cobert. Es pot posar jupa (amb jupetí tancat) i canviar calçat (ballarines). Manta.

4) Puntelló: Pantaló negre o a ratlles. Camisa blanca o color cru, jupetí i faixa. Calçat: Exclusivament l’espardenya de careta i en el seu defecte sabata negra. Cap sempre cobert amb mocador. 5) Peces d’abric: Capa: per al calçó curt. Manta. 6) Brusó: Pantaló negre o a ratlles. Brusó i faixa. Calçat: Exclusivament l’espardenya de careta i en el seu defecte sabata negra. Cap sempre cobert amb mocador.

Els números un i dos per a les dones i l’un, dos, tres i quatre per als homes seran oficials per a qualsevol acte. El número tres per a les dones només serà oficial per al recorregut de falles. I el mateix és recomanat per a qualsevol acte faller com pot ser el lliurament de premis o per a vestir els dies de falles.

TRADICIÓ I EVOLUCIÓ PÍRICA DE LA PÓLVORA Daniel Claver / Pirotècnic i col·laborador de tv

La festa de les falles al llarg d’aquests anys ha experimentat molts canvis notables. Cite tres exemples importants: els efímers i sarcàstics monuments que passen de cartó a poliespan, també s’observen canvis majestuosos en els focs artificials, dels voladors de timó de canya a combinacions automàtiques pirotècniques, però el que més em crida l’atenció és el sosteniment i la inventiva per al finançament de la comissió fallera en els temps que corren. Tota una odissea diària, sense comentaris per part meua. El canvi a pitjor per al meu entendre és l’originat per la gran massificació i les relacions problemàtiques que existeixen entre alguns veïns en quasi totes les barriades, els quals es queixen del so, que es tiren molts trons i que no es pot descansar. Però malgrat els canvis experimentats per a bé o mal entorn de les falles i la pirotècnia, no afecta als quals veritablement estimen la festa. Som així de naixement, “pensat i fet”, aquest és l’esperit de la rivalitat fallera i la força motriu de la passió que des de fa quasi 300 anys fa que honrem als nostres avantpassats amb el foc

purificador de la cremà de la falla contra vent, marea i protestants. Els valencians conservem tradicions, costums i festes mil·lenàries integrades perfectament amb el present, sentint realment una passió cap a elles. Les falles són la festa del foc per excel·lència, i són capaces de robar-nos alguna llàgrima que naix en el més profund dels nostres cors. Tradició centenària, ritual de foc, admirat en tots els racons del món per la seua bellesa misteriosa i màgica que dibuixa la festa de Sant Josep. Uníson entorn d’art, música, pólvora, indumentària i germanor, atrevint-me a dir que molta gent que ens admira en el món al final no aconsegueix entendre’ns. Quan cite bellesa misteriosa és perquè la paraula Falla en si ja és foc, Falla significa torxa, i tot foc ritual de llegenda mil·lenària al meu entendre sempre s’endinsa cap a un misteri místic. Les tropes del Rei Jaume I ja s’il·luminaven amb Falles, torxes que donaven llum a la nit al pas de les esquadres a cavall, torxes

de foc que lluïa a la part alta de les torres i ruscos de vigilància als castells, també sovint s’utilitzades torxes per a il·luminar les festes com a lluminàries i fogueres que s’encenien en les vespres de les festes tradicionals i patronals recorrent amb elles en processó els carrers dels pobles. La història conta que en la vespra de Sant Josep s’encenien moltes fogueres per a anunciar la festivitat del patró dels fusters, rebent aquesta pràctica ritual el nom de Falla. Tot ritu de foc és purificador de tot mal i és ací on entra a formar part el màgic i místic de les falles. És veritat que existeixen molts rituals de culte al foc en la nostra Comunitat Valenciana, com a Sant Antoni, Sant Joan, i altres festivitats amb foc processional de torxes i danses de boles de foc, però són les falles la referència mundial de la crema de monuments d’art amb focs d’artifici. Ix a la llum la primera informació de les falles a mitjan segle XVIII, any 1740, on s’encenien fogueres als carrers de Valèn-

cia denominant-les ja com a falles. Consistien en monuments satírics i burlescos on s’exposava a la ciutadania les vergonyes públiques i queixes cremant-les simbòlicament en forma de persones o situacions del barri on es plantava la falla. Era construïda pels veïns de la barriada. En aquella època les falles es construïen en tota mena de mobles vells i amb ninots vestits amb robes de tela amb cares de cartó o cera. Els xiquets anaven de casa a casa de-

manant “una estoreta velleta” (una catifa vella) per a la falla de Sant Josep, cant que es va fer popular fins al present. Les lluminàries pirotècniques d’aquell temps que acompanyaven la cremà de les falles, eren elements fabricats pels coeters que al mateix temps treballaven de pedra, piquers en les pedreres dels voltants de València. L’ofici de coeter no es reconeixia en els primers anys de datació de les falles, fabricant els artificis com podien a les seues cases. També les falles i els ritus de foc al llarg de la història han tingut el seu costat fosc de prohibicions extravagants. Existeixen documents que en 1784 les autoritats municipals prohibien cremar falles als carrers estrets de la ciutat i obligaven a muntar les falles en llocs amplis i espaiosos. El més curiós de les prohibicions és la dels focs artificials en els anys 1771 i 1834, la primera prohibició era ordenada pel Rei Carles III - 1771 amb una Reial Cèdula de S. M. i senyors del Consell per la qual es

prohibeix en tots els pobles d’aquest Regne la fabricació, venda i ús de focs artificials, sota la pena d’incompliment de la primera vegada, de trenta dies de presó i trenta ducats de velló, la segona vegada doblegada la pena, i per la tercera vegada els imposaven la pena de quatre anys de presidi en una presó d’Àfrica. La Cèdula Reial citava que les penes també serien imposades a qualsevol persona que no fóra coeter, si esbrinaren que havien disparat coets. La segona prohibició la va ordenar la Reina Isabel II - 1834, en un Decret Reial que expressament prohibia en tota Espanya l’ús de focs artificials, ja foren aquests per a ús privat o per a engalanar les festes dels pobles. Aquest mandat va perjudicar considerablement el gremi de polvoristes de tota Espanya, però en major gravetat als polvoristes coeteres valencians que per aquesta ordre es van quedar sense treball i les falles sense focs artificials. El curiós d’aquest cas és que les autoritats valencianes, amb molt bon criteri i encert, van sol·licitar el permís de la jove reina, per a fundar a València el

primer cos de vigilants nocturns (els serens) a fi de col·locar en ell a tots els coeters i polvoristes de València que es van quedar sense treball per conseqüència del Decret Reial. Va ser el Rei Alfons XII per l’any 1875 qui va autoritzar l’ofici de polvorista coeter. Com veuran segons compte la història no ha sigut gens fàcil arribar al present pels nostres avantpassats en el manteniment del nostre ritu faller i pirotècnic a l’uníson, tots sabem que no es poden concebre unes falles sense pólvora, sense traques, sense trons a l’alba de la “Despertà”. La “Despertà” és el primer acte amb elements pirotècnics, un recorrent per tota la barriada llançant trons de bac o trons de metxa manualment pels membres de la comissió fallera, aquesta tradició segueix quasi exacta com en els seus primers anys de naixement. Va començar aquesta modalitat amb només trons de bac. Passem a la Mascletà que sí que ha

evolucionat considerablemente. Aquesta va nàixer amb el nom de Traca, l’any 1708. Anys després de la Batalla d’Almansa, disparant cantarelles amb el nom de “engraellat”, consistia en tubs de ferro provinents de les armes en desús de la fàbrica del Parc de la Ciutadella de València, que va ser desmantellada per Felip V. Cremades les armes, van quedar els tubs de ferro de les colobrines curtes, bombardes muralleres i bombardes trabuqueres. Aquestes van ser comprades com a ferralla pels polvoristes i ferrers que treballaven a la fàbrica i que a conseqüència del desmantellament van ser acomiadats i van quedar sense treball. Per a poder guanyar-se la vida van començar a utilitzar els tubs de les armes com a elements festius pirotècnics, clavant els tubs de ferro en terra carregats de pólvora negra i terra de tamponament. Es disparaven un darrere d’un altre realitzant variats sons de tro, els tubs de les colobrines i

bombardes eren de diversos calibres, tant de gruix com de longitud. Es disparaven manualment o amb canaletes de pólvora negra. Hui dia aquesta modalitat de tret existeix a la ciutat de Recco, Gènova, Itàlia. L’any 1940 passa a denominar-se “Mascletà” amb el llançament manual de trons amb el mestratge de diversos coeters amb metxa en mà i coets fabricats en diversos calibres amb pólvora d’alumini. Anys després evoluciona per seccions en grups i rastres, s’encenien aquestes seccions manualment una a una prèviament ja instal·lades pels coeters en el lloc de tret. Mascletà Mecanitzada, és la mateixa descrita anteriorment per seccions, però ja totes elles comunicades amb metxa d’estopí ràpid i terratrémol final com hui dia les coneixem. Hui dia la tecnologia electrònica i pirodigital ja es combina amb la Mascletà Mecanitzada en els grans esdeveniments pirotècnics. I per últim com no podia acabar d’una altra manera, passem al ritu final de foc, la

“Cremà de la Falla”. És la culminació de l’encanteri màgic i misteriós que guarda en secret la nostra festa fallera. És llavors quan el faller i fallera es converteixen en vulnerables i els roben eixes xicotetes primeres llàgrimes dels seus cors, és aleshores quan el foc devora la falla i sorgeix la sobtada emoció entre llàgrimes més grans i vertaderes, és llavors quan el coeter posa tot el seu entusiasme i obstinació per a transmetre amb els focs artificials de la “Cremà” l’alegria a fallers i falleres dibuixant en el cel una explosió de llums, sons, carcasses i trons, que amb la seua màgia alquímia arrabassa tots els seus sentits. Sentiments apassionats que porten dins de les seues ànimes, alliberant en segons tota la tensió del treball en germanor de tot un any i que en deu mil·lisegons es transforma en una metamorfosi de força, il·lusió i entusiasme per a començar la falla de l’any esdevenidor. De vesritat vos dic que jo pressent eixos sentiments en les seues mirades, després de la Cremà de la Falla, però en paraules no sé si he sigut capaç d’expressar-ho.

JOSEP LAFARGA I LA SEUA VINCULACIÓ A XÀTIVA Juan Ramón Alcocer / membre de l’Associació Estudis Fallers de Xàtiva

La publicació Cendra Digital corresponent al dia 29 de juliol de 2019 replegava una notícia que ens va sorprendre molt: l’artista Josep Lafarga Palomares utilitzava aquesta publicació per a comunicar a tothom que posava la fi a la seua trajectòria com artista faller i constructor de fogueres. Josep va començar “oficialment” a fer falles quan en contava vint-i-tres anys. No obstant això, abans ja feia temps que estava vinculat al món de la creació artística dels monuments fallers, fins al punt de realitzar diverses falles infantils. Des de ben prompte, Josep va conéixer la nostra Ciutat i el seu entorn faller. De fet, sent quasi un aprenent, va vindre a Xàtiva a treballar amb Andrés Martorell, per tal de modelar en el taller de Manolo Blanco. A més, Josep també ha col·laborat en diferents ocasions amb Paco Roca, en qui ha compartit hores de feina, motles i il·lusions. Amb eixa mateixa il·lusió començà a obrirse camí com artista faller fixant el lloc de

treball a la ciutat de Cullera, el seu poble natal. Des d’aquest taller han eixit autèntiques obres d’art que han adornat diferents poblacions de la nostra Comunitat. Va ser l’any 1996 quan per fi Lafarga aconsegueix plantar falla al cap i casal. Es va estrenar a la comissió Cádiz-Dènia, la qual es situava a la secció 1B. La falla portava com a lema El circ, i va aconseguir el 4t premi. El més important per a Lafarga va ser veure com el seu ninot L’espantaocells era l’escollit per a ser indultat eixe any. Es pot visitar al Museu Faller de València. Fins al 2018, Lafarga ha muntat un total de 33 falles a la ciutat de València, passant per diferents seccions, des d’especial fins a 6ª. Però, la vinculació d’aquest artista amb Xàtiva es va donar un poc abans que començara la seua progressió per les falles de la capital. En concret, Xàtiva va poder gaudir de les seues obres durant els exercicis 1993 i 1994, i ho va fer a la comissió de Sant Jaume, dirigida en eixe temps per Rafael Zapata Gozalbes, al qual agraïsc les seues aportacions al present article.

L’any 1993 la comissió es trobava de commemoració. Celebrava aquest any el 60é aniversari de la primera fallera major de Xàtiva, la qual pertanyia a aquesta comissió. Es referien a Merceditas Cuenca que, en realitat, va ser la bellesa fallera del districte de Barreres. Al mateix temps, es complien 60 anys des que aquesta comissió va plantar el seu primer cadafal. Aquell any del 1933, la falla es denominava Falla de la Plaza de Méndez Núñez. L’artista escollit per aquest any de celebració va ser Josep Lafarga, que es va encarregar de crear un cadafal1 al qual van anomenar Gran Reserva2: “Porta per lema la falla una frase “Gran Reserva” que a tots dona batalla i és l’Amor en Conserva.” Cal puntualitzar que el lema que apareix al llibret explicatiu de la falla no es correspon al que apareix al llibre editat eixe any per la Junta Local Fallera.

Foto 1. Esbós de la Falla de Sant Jaume de l’any 1993 (Llibre de la Falla).

L’explicació de la falla està realitzada en vers lliure, jo diria que amb una llibertat infinita, tant pel que fa a la rima, la mètrica i la composició. Al centre de la falla trobem un carcaix molt adornat i, al remat, a Cupido disparant fletxes a una parella recentment casada: una dona jove i un home major, tots dos buscant objectius diferents en aquest casament. Acompanyen quatre bases dedicades a diferents tipus d’amor, que difícilment porten la felicitat. D’entre ells tenim l’amor a la silueta, l’amor televisiu, l’amor de plàstic i l’amor a la pesseta. Aquesta falla representa la realitat d’aquella època, en la qual hi havia un gust desmesurat per figures estilitzades, concursos a les televisions que ajudaven als seus concursants a establir relacions sentimentals, i la necessitat d’implantar convenientment l’ús del preservatiu, com una mesura normal i ordinària per no tenir posteriors conseqüències inesperades. Tan sols la quarta escena es refereix a un tema local concret: la imposició d’un ordenament regulador de l’aparcament a diferents zones

de la Ciutat. Amb aquest plantejament, el cadafal va obtenir el quart premi de la segona secció. Respecte d’aquest any, Josep Lafarga recorda una anècdota que ha fet que no s’oblide mai d’aquest cadafal. El taller de Josep havia acabat les falles encomanades amb uns 20 dies d’antelació. Quedaven detalls poc importants d’elles. En concret, d’aquest monument quedaven els dos cirialots que anaven esmaltats de roig en un costat i rematar un dels ninots a posar. De sobte Alberto Rajadell, amic de Josep i que aquell any feia L’Antiga de Campanar, li va omplir el seu taller d’elements constitutius d’aquesta falla per tal de rematar-los i acabar-los convenientment. Josep es va bolcar amb el seu amic, fins al punt de perillar l’acabament de les seues pròpies falles. D’entre elles, la de la Falla de Sant Jaume. L’any següent (1994) la comissió, encapçalada un any més per Rafael Zapata, torna a confiar el seu monument major a

Lafarga. Aquesta vegada, el tema que va rondar al cadafal sí que tenia molt a veure amb la comissió. La Falla de Sant Jaume sempre s’ha caracteritzat per ser molt treballadora, dedicant tots els seus esforços disponibles a millorar la seua capacitat econòmica. En aquesta època, els valencians disposàvem d’una televisió autonòmica, Canal 9, la qual comptava amb diversos concursos als que associacions, falles o fogueres podien apuntar-se. D’aquesta manera, es podia traure una aportació econòmica extraordinària que ajudara a desenvolupar convenientment el conjunt de les activitats programades.

“La sort hi ha que buscar-la i no confiar amb ella busqueu-la ara en la falla que ben aviat us presenta.”

Amb l’objectiu econòmic entre cella i cella, van visitar programes com El show de Joan Monleón, Enhorabona i Súper Rescat, en els que van triomfar a més de passar-s’ho d’allò més bé. Però, per poder guanyar en aquests escenaris es necessitava tenir un pessic de sort, i a la sort es va dedicar el cadafal creat per Josep. El seu lema va ser Sort de 3 llei. L’entradeta de l’explicació de la falla començava així:

Esbós de la Falla de Sant Jaume de l’any 1994 (Llibre de la Falla).

En aquesta ocasió, l’explicació de la falla es presenta en vers lliure, encara que respectant la composició de versos de quatre estrofes. L’explicació tampoc exposa una distribució d’escenes i dels versos que corresponen a cadascuna d’aquelles. Sí que parla de la part central del cadafal on trobem les tables de la llei de Moisés i, de remat, tres caps diferents cadascun amb una simbologia pròpia. El cap de geni simbolitza la sort màgica; el cap del moro representa la sort dels diners i el cap del borratxo s’encarrega de representar la ignorància d’aquells que confien en els jocs d’atzar. Al cadafal també es fa present l’anagrama de la televisió pública al què s’havia assistit a diferents programes, fent-se així ressò del pas de la comissió pels estudis televisius. 1. Trobareu l’esbós d‘aquest cadafal a la Foto 1. 2. Si llegim ben bé aquesta estrofa, en realitat deuríem pensar que el vertader lema de la falla era Amor en conserva, que és el que figura tant a l’esbós de la falla com al llibre de la JLF d’aquest any. 3. Trobareu l’esbós d’aquesta falla a la Foto 2.

Aquest any, el cadafal va quedar enclavat a la secció tercera. Rafael Zapata, el president de la Falla en aquells anys, recorda de grat el treball desenvolupat per Josep en la seua comissió. Especialment de la pintura cridanera i de l’acabament cuidat amb els que Josep presentava els seus monuments. L’any següent, la comissió va decidir canviar d’artista faller i contractar amb els germans Navarro. D’aquesta manera Lafarga va deixar d’estar connectat amb la Falla de Sant Jaume i, com a conseqüència, amb el món faller xativí, ja que no va tornar a plantar altre monument a la nostra Ciutat. Darrere queda ja tota una vida dedicada a fer realitat la seua il·lusió, consistent en crear cadafals originals i creatius que deixaren bocabadats als seus admiradors. Sort! Bibliografia.

Falla Sant Jaume (Coord.). (1993). Llibret explicatiu. Xàtiva. BPM Xàtiva. Falla Sant Jaume (Coord.). (1994). Llibret explicatiu. Xàtiva. BPM Xàtiva. Falla Sant Jaume (Coord.). (1996). Llibret explicatiu. Xàtiva. BPM Xàtiva. JLF Xàtiva (Coord.). (1993). Xàtiva en Falles. Xàtiva. JLF Xàtiva (Coord.). (1994). Xàtiva en Falles. Xàtiva.

evolucionar, canviar, avançar... falles Mayra Martí / Junta Gestora

El món està en constant evolució, canvia i avança a un ritme menut però constant; com no, les falles no podien ser menys. En aquesta festa de tradició on sempre ha estat representada per dones però dirigida per homes, també hi ha hagut canvis notables. Antigament, tots i cadascun dels càrrecs importants dintre d'una comissió estaven ostentats únicament per homes. Ells eren els que es reunien els divendres per tal de tractar temes vitals per a poder portar una falla endavant, mentrestant l'única funció de la dona era representar a la comissió sent fallera major, reina del foc, reina de la simpatia o qualsevol altre càrrec que se'ls ocurrira aquell any. Càrrec que es representava en el major dels orgulls, perquè no ens enganyem, el somni de tota dona fallera és poder ostentar el càrrec de fallera major i poder representar a la teua comissió per tot arreu. Però com deia, els temps evolucionen. En els anys 1990 i 1991, Rafael Martí, mon pare, es va fer càrrec de la presidència de la nostra comissió. Eren temps difícils per

la situació econòmica i també degut als pocs membres que componíem aquesta comissió després de les baixes dels últims anys. El president, en aquell moment va saber envoltar-se d'una junta d'homes i dones que, en càrrec o sense ell, tenien ganes de treballar i portar endavant una comissió fallera de gran solera, que havia plantat monuments des de 1933, any on tinguérem l'honor que fóra elegida Fallera Major de Xàtiva, Merceditas Cuenca, fallera d'aquesta comissió, en un acte que va tindre lloc un dia de fira als jardins de la

Glorieta i per votació popular del poble. Començarem una nova etapa on la base fonamental era que en aquesta comissió érem iguals, tant homes com dones, cadascú aportava el que podia o sabia, perquè del que es tractava era que tots junts organitzarem diverses activitats com la paella de començament d'exercici en la xopà d'Alboi, el cap de setmana a Benidorm, a Terra Mítica o a Salou. També participarem en diversos concursos de Canal 9 com, el Show de Joan Monleón o "no te rias que es peor". Ens reuníem almenys una vegada al mes per a fer reunions i teníem com a finalitat aconseguir el bon ambient de germanor que tots desitjàvem i al mateix temps arreplegar alguns dinerets per a fer front a totes les despeses que comporta plantar un monument en una comissió tan xicoteta. A partir d'aquests anys la junta executiva de la comissió va seguir sent mixta.

presidir la nostra volguda comissió i portar al capdavant una de les tasques més importants dins d'aquest món que són les falles. Impossible fer-ho sense el suport de la nostra junta executiva, formada tant per dones com per homes, on no fem diferència de sexe, sinó que els que ens importa és la vàlua de la persona i les ganes que tinga per treballar pel que a tots ens apassiona. Sí, el món avança, els temps canvien i les falles evolucionen, però l'amor que sentim per aquesta festa fa que intentem millorar-la, perquè podam gaudir-la tots en germanor i així aconseguir que les festes josefines duren per sempre.

I ara, després de trenta anys em trobe jo agafant el relleu de mon pare. Junt amb Ivan i Aitor, tenim la responsabilitat de

ENTREVISTA A PABLO BENITO President i encarregat del llibret de la falla abu masaifa Fa uns mesos vam vorer que una de les nostres falles veïnes estava fent una enquesta per al seu llibret. En ella, preguntaven a fallers i no fallers de totes les localitats sobre el que pensen de les falles i tot el que la nostra festa comprén. Vam pensar que era un tema perfecte per al nostre llibret també, ja que nosaltres parlem de canvis, i entenem que ells volien arribar a saber quins tipus de canvis pensa la gent que s’haurien de portar a terme per tal de poder millorar. De manera que vam decidir fer-los una entrevista i saber més sobre el seu projecte. - D’on bé la idea per al vostre llibret? Tot açò comença quan el meu artista faller, que està dins del moviment “volem falla”, Rafa Chelin, em convidà a anar en ell a les xarrades que Juane Cortell organitza al seu taller. Són xerrades molt interessants perquè parlen sobre que fer per a millorar la qualitat de l’artista faller. I ací vaig pensar jo que si, era molt bona idea, però per què no féiem nosaltres una cosa per a millorar la qualitat del faller? Aleshores em vaig preguntar: Quines necessitats té el faller? I a partir d’això vam fer l’enquesta “i tu què vols?”. Volíem veure quines inquietuds tenien els fallers, que pensaven, que els agradava de les falles i que no.

- Què ens podeu avançar sobre les dades de l’enquesta? Al voltant d’unes 700 persones varen fer l’enquesta, una barbaritat, i no sols gent de Xàtiva, d’altres localitats, artistes fallers… Encara no et sé dir les respostes perquè encara estem fent el “reconte” de totes les respostes perquè isca reflectit al nostre llibret amb una gràfica de resultats, així que de moment no et puc fer espòiler, jejeje. - Heu volgut abastar més aquest tema en altres actes fallers? O era sols un tema per al llibre? Doncs aleshores, el moviment començà així, però després hem seguit amb la nostra presentació, que també ha anat ambientada amb la dinàmica del “i tu què vols?”. Des de l’apropòsit, passant pel quadre plàstic i seguit pel discurs del president, realment explicant què és el que volem.

- I què és el que voleu vosaltres? Per exemple, al meu discurs vaig dir que volia que tornarem a lo d’abans, que els xiquets baixaren al casal, que no fos tot “maquinetes”, que abans era preciós baixar al casal i veure a tots els nens jugant i que s’adormiren a les cadires. Però malauradament, això ara ja no es veu. No baixen xiquets, no baixa ningú a ajudar per als actes. - Però els temps canvien, i la gent té nous costums… Doncs, com penseu que es pot canviar això? Tal vegada pensant, tenim massa actes? Hi ha res que es puga fer? El que està clar és que s’ha de fer alguna cosa perquè la falla es torne a omplir de gent. No poden estar els casals buits i només tindre gent la setmana de falles. Bé, si voleu saber més sobre els resultats de les enquestes i com han abordat finalment el tema, haureu d’aconseguir un llibret d’Abu Masaifa ;)

NO ESTÀS SOLA, ESTIC AMB TU! Mabel Lozano

Som conscients de la quantitat de dones que moren a mans de les seues parelles i exparelles? No estàs sola, estic amb tu! Comptes amb la meua ajuda.

Ja n’hi ha prou de continuar matant a dones, fills i filles innocents. No tenen la culpa de les teues desgràcies o dels teus mals dies. No ho pagues amb ells!

Ni la teua forma de vestir ni el teu comportament signifiquen sí. Només sí és sí. La teua roba no determina la teua manera de ser. No eres culpable per conforme vistes. El teu cos és només teu. Ni es toca ni es viola ni es mata!

Estimat a tu mateixa. Triat sempre. Eres la teua pròpia felicitat. Alça la veu i trenca el teu silenci. Parla! Sigues valenta! Denúncia! Telefona al telèfon contra el maltractament. No queda reflectit en la teua factura. No tingues por!

Qualsevol moment és perfecte per a posar fi a aquell calvari que tant et turmenta i començar a viure la vida que sempre t’has merescut. Una vida sense violència, sense por.

Si et maltracten no és amor. No deixes que t’enganyen demanant-te perdó. No ho acceptes, és una farsa. Només vol que tornes a perdonar-li per a després tornar a danyar-te. No ho permetes!

Dones, ens unirem per a ser més fortes! És moment de canvi, moment de continuar sent totes un mateix equip, un equip que cada dia lluita per un món en contra de la violència de gènere. Un món on la justícia és justa i li dóna a cadascun el seu merescut.

Com bé diu Amaral en una de les seues cançons, on queda reflectit que hem d’eixir d’aquell lloc fosc que no ens deixa viure segons ens mereixem: Has de cridar. Eixir! Eixir corrents!

ELS TEMPS HAN CANVIAT, PERÒ... “PAQUITO EL XOCOLATERO” CONTINUA VIU! David SanSan / Faller i DJ

A finals dels anys vuitanta, una dècada explosiva quant a musicalitat, tots volíem formar part d’aquell món màgic de les gires i les bandes i els videoclips, però semblava una cosa impossible, quasi de somni. Ens conformàvem amb formar la nostra pròpia banda, amb imitar als grups que ens agradaven, amb tirar-li hores a dominar un instrument assajant sense parar. Quan es tenia un repertori més o menys llarg, se li sumaven unes quantes versions i ja es podia fer el salt a tocar en bars i altres, quasi sempre buits, amb els teus amics i la teua família de públic. Li perdies la por a l’escenari, et senties una estrela del rock domèstica i tornaves a la teua rutina d’estudis i treball. En aquells dies, la figura del dj no distava molt del que podia ser l’empleat del rober o el senyor de la porta o el cambrer, era un més de l’engranatge hostaler, punxava tota la nit, majorment amb material alié i sense molt de poder creatiu o de decisió. Aleshores quasi ningú volia ser dj, no era una cosa glamurosa ni envejable.

Amb l’explosió del fenomen a València el concepte va anar canviant cap al que coneixem hui, el que va ocórrer és que molts joves van deixar de costat l’assumpte de les bandes i els concerts per a convertir-se en selectors musicals, col·leccionistes de discos i reproductors en públic d’aquests, continuant més o menys la progressió que abans indicava sobre els grups musicals, primer punxar a la teua casa, després en festes d’amics, falles, etc. Aquest cicle iniciàtic es podia prolongar durant anys fins a aconseguir actuacions més o menys professionals o amb major repercussió, i molts dels aspirants quedaven en el camí. Es necessitava molt d’esforç, molt d’amor per la música, molta constància, moltes hores d’assaig i error fins a quadrar dos discos, moltes sessions en solitari o per a quasi ningú. Se sabia que no era alguna

cosa que poguera fer qualsevol, que no era donar-li a un botó, i als que ho feien bé se’ls respectava i se’ls seguia allí on fora, així va començar la carrera d’alguns dels que ara estan en el més alt. Molts d’aquests dj’s d’èxit estan començant a recollir els fruits del seu esforç, més de 20 anys després de començar i s’acosten als cinquanta anys si no els han superats ja. Però amb el pas dels anys i el canvi de segle han ocorregut diverses revolucions que han fet un gir de 180 graus a l’anteriorment exposat, la tecnologia avança, apareix internet, els formats digitals, els nous sistemes de reproducció i creació i fonamentalment les xarxes socials. Ara el públic pot ser part més activa del moviment, pot comentar, compartir, jutjar, aprendre, piratejar... pot veure sessions dels millors des de la butaca de la seua casa, el públic pot participar sense ser part real, sense exposar el seu cos i ment directament a l’assumpte, sense militar activament, sense “currárselo”, tan sols sinto-

nitza la web precisa i ací té el seu club, els seus videoclips, els seus tutorials... la cosa es posa més fàcil. No cal suar per a aconseguir la teua col·lecció musical, no cal xuplar-se hores de cabina per a aprendre, no cal patir practicant amb dos plats... La destresa amb un instrument queda al marge, l’intricat de la teua selecció també i l’important és arribar abans i de la manera que siga i si pot ser amb ajuda externa millor. El que importa són els likes, els se-

guidors, la façana que cregues en el món irreal de les xarxes, que paradoxalment et porta a llocs d’èxit en el món real, un èxit que per la seua grandària es converteix en l’objecte de desig dels joves principiants, que volen ser dj’s, no coste el que coste, sinó al més prompte possible i amb la mínima despesa d’energia, temps i diners. D’altra banda, el públic ha perdut nivell d’exigència amb les seues dj’s i és el que encimbella a la fama a figures mediocres, si en el futbol li xiulen a un jugador mediocre ací no, ací s’ho mengen amb creïlles i li segueixen el conte. Si repassem una llista imaginària de dj’s que ho estan partint hui dia veurem en ella a molts que compleixen amb els paràmetres d’esforç i dedicació i molts altres que són rasos i curts productes creats del no-res. Totes dues espècies conviuen al parc d’atraccions d’èxit i ningú fa res per a impedir-ho, perquè això és alguna cosa que requereix compromís i no està a la volta d’un clic, no és fàcil, i hui en dia

si no és fàcil no mola i no es fa. No es veuen molts casos en els quals el públic deixe anar a un dj de la cabina. Així doncs, tenim en part el que ens mereixem i per això l’escena està repleta de gent irreal, productes de màrqueting, aparadors de bellesa física molt distants del que és una cosa respectable i professional, molt de circ, molta ximpleria i molta superficialitat, com la tele que no és de pagament. Dj’s que viatgen amb tres persones, una que li grava vídeos per a YouTube una altra que li fa fotos per a Instagram i una altra que li fa la prova de so perquè el/ella toque el botó precís i puga ballar i bellugar-se a discreció. Afortunadament continuen existint artistes que valen la pena, dj’s excel·lents en tots els aspectes, que no tenen per què ser vells o veterans, que són joves i treballen de veritat. Però mai en la vida Paquito el Chocolatero morirá.

CANVIS MUSICALS, ADAPTAR-SE...

ASSOCIACIÓ MUSICAL “AMICS DE LA MÚSICA” DE GUADASSÉQUIES

Des de l’entrada de la Caixa d’un “ta ta ta ta xín, taa xín, taa xín!” a la veu intentant entonar el pas-doble “El fallero”, José Serrano (1929). Quants de vosaltres no ho heu fet? Ben pocs! D’això n’estem ben segurs. Nosaltres, l’Associació musical “Amics de la Música” de Guadasséquies, fem 26 anys de vida aquest 2020, gran part dels quals han estat impregnats de l’olor de pólvora i del soroll característic de les Falles al mes de març, a municipis com Alzira i Xàtiva. Actualment estem amenitzant i gaudint les falles amb els amics de la falla Sant Jaume de Xàtiva, des de la temporada 2018-2019 que firmàrem el primer contracte. Que seria una cercavila sense la música i les xarangues? Està clar que els nostres fallers i falleres porten la festa al cos, però la xaranga és el punt clau que permet gaudir plenament de la festa de les falles, amb les melodies que fan ballar, cantar i cridar. No obstant això, dins de la mateixa festivitat, les xarangues han de ser capaces d’adaptar-se als diferents tipus de cercaviles que es realitzen. Unes més elegants i

series com podria ser la presentació de les falles o l’ofrena, on s’interpreten pasdobles elegants i senyorials. I altres amb un toc més festiu i burlesc com podria ser les cavalcades infantil i major, en aquest cas acompanyades amb música més animada i festera. La xaranga com a grup i les seues funcions a les falles han variat al llarg del temps, en general i particularment a les de Xàtiva. Per això cal fer una menció especial de l’evolució de les seues notes. S’ha passat de tocar cançons típiques valencianes de tradició verbal com “Ramonet” o “Ja ve Sento” o pasdobles com “Paquito el xocolatero” de Gustavo Pascual Falcó (1973), a tocar pasdobles com “El fallero” de José Serrano (1929), “Amparito Roca” de Jaume Teixidor Dalmau (1925), entre altres exemples. Respecte a les xarangues també hi ha hagut un canvi de tocar cançons de grups mítics com Mecano, Alaska, Tequila… a cançons d’altres grups més contemporanis com podria ser Obrint Pas, Luis Fonsi

amb el seu “Despacito” i altres similars. Cada cop el repertori és més extens i cada grup musical decideix quin tipus de cançons interpretar i quin estil adoptar, sempre tenint en compte les consideracions dels fallers. En el nostre cas és un canvi desenvolupat colze a colze juntament amb el canvi social. Malgrat aquesta evolució, no deixem de ser cautelosos per no deixar perdre els costums i tradicions musicals de les nostres terres i així no perdre la nostra identitat. Ara bé, la feina de les xarangues va més enllà del món faller hui dia. Des de fa uns anys cap ací, les xarangues també són llogades per a festes d’amics i amigues, per

a acomiadaments de solters i solteres, per a bodes… la qual cosa ha provocat l’actualització constant de les bandes de música no sols amb les marxes per a les festes de moros i cristians, sinó també, per a la festa de les falles, en constant evolució. És per això que fa uns anys eren les bandes de música les encarregades de tocar a les falles. Però en els darrers anys s’ha estés aquest tipus de formació de xaranga, apareixent noves formacions any a any. Per a finalitzar, us deixem algunes de les cançons típiques tradicionals de xaranga que s’han interpretat des de sempre pels carrers de Xàtiva i vos porten algun bon record que altre.

Tirate de la moto

Todo lo que entra sale

Tirate de la moto, de la moto tirate, tirate de la moto, de la moto tirate.

Todo lo que entra sale, pero se queda un ratito, un ratito chiquito, el ratito más bonito, y cuando sale a descansar, un cigarrito y volvemos a empezar y cuando sale a descansar, un cigarrito y volvemos a empezar

Borinot el que no bote Borinot borinot borinot borinot

el el el el

Borinot borinot borinot borinot

qui qui qui qui

que que que qui

no bote , no bote , no bote , a botat.

no salude, no salude, no salude, a saludat,

I continuarem canviant fins que ens cansem

El caballo El el El el

caballo caballo caballo caballo

camina camina camina camina

pa’lante, pa’tras, pa’lante, pa’tras,

oeeeo oeeeo oe oe oe oe oeeeo oeeeo oe oe oe oe

Marieta, Marieta Marieta, Marieta, qui t’ho havia de dir, que la burra está prenyà, y està apunt de parir. Marieta, Marieta, qui t’ho havia de dir, que la burra está prenyà, y està apunt de parir.

TRADICIONS QUE ESTIMEM Kiko López

Arriba gener, i amb el fi de les festes de Nadal comencen els preparatius de la nostra festa, la nostra vida, les nostres Falles. Són moltes coses les que fem els fallers, però una de les que més m’agrada és organitzar els dinars i sopars de la gran setmana fallera. Faller des de sempre amb un gran vincle en la meua comissió, he sigut president infantil, he sigut actor en musicals i obres de teatre que hem fet en presentacions, he sigut junta gestora i he sigut faller. Faller de “carrasca” com diguem ací a la terreta. I bé, doncs m’agradaria contar-vos el que fem les comissions per estalviar-nos algun euret... Amb la presentació de les falleres majors donem fi als preparatius i ja comencem les falles “a foc seguit”. La Crida, moment en què els xativins per fi ens adonem que ja ha arribat la festa josefina i arriba la gran setmana, on canviem la nostra pròpia casa pel nostre cassal, on canviem les hores del sofanet per les hores del cafenet, per les xerradetes i pels moments que, any darrere any, es fan inoblidables. Els dies 12, 13 i 14 de març eixim al barri, truquem fort a les portes de les cases, i els portem el nostre treball, el nostre esforç, portem la il·lusió, l’alegria, la música i les olors... l’olor de Falles. Quan ix el sol el dia 15 de març, obrim els ulls amb força i ens alcem del llit corrent amb una gran im-

paciència. És el dia de la Plantà, és el dia de la nostra gaspatxà. Siguem tradició, que seria de nosaltres sense els nostres gaspatxos que degustem amb els nostres artistes fallers? Gaspatxo dinar valencià, típic a la nostra terra, fets per una gran fallera, crec que la més major de la nostra comissió. La nostra volguda Pepica. Amb el seu davantalet sempre disposada per a què pugam gaudir d’un gran dinar. Són dies de menjar molt, beure en coneixement, però sobretot de viure, viure intensament. El 16 de març, dia de Paella Valenciana. No podem canviar aquest magnífic plat en un dia de celebracions, dia de l’entrega de premis. Ja, amb forces agafades, anem a l’albereda a veure el que el destí ens té preparats i a la tornada, els bocates vegetals i els de pernil amb tomaca ens esperen, any darrere any. Uns obrin els pans, altres escampen la tomaca, altres tallen l’encisam... Sempre tots units. Després d’un dia 16 frenètic, arriba el dia de la “correguda” i com no pot faltar a la nostra falla, és el dia dels macarrons. Amb l’aigua bullint i mentre alguns fan la salsa bolonyesa, altres preparen les taules i les falleres s’ajuden entre elles per fer-se les trenes de “huertana”. Després de la vesprada, de festa, de rialles, de ballar, ballar i més ballar, donem pas al nostre tradicional “llomello i llonganisses amb pistó”. No és podeu imaginar lo a gust que sopem. Hi ha molts que mullen el pa al plat sense deixar-se ni una mica

de tomaca, i després la immensa majoria s’en va a dormir ràpidament, menys els més valents, que encara es fan alguna copeta després de sopar. El dia 18... Dia de sentiment i passió per la nostra Mare de Déu, i encara que quasi mai es fa despertada, sí que esmorzem, i després comencem a preparar una bona fideuà. Personalment és el dia que més m’agrada. Un bon sofregit amb peix, que culmina amb un dels plats més exquisits de les nostres falles. Ja amb el cansament a flor de pell, ens n’anem a casa i comencem a vestir-nos amb els nostres millors tratges per a desfilar en un dels actes més bonics de la nostra festa. Al caure el sol arribem a la plaça de la Seu per oferir els ramells de la nostra comissió, sempre amb un gran sentiment i il·lusió. En finalitzar, cada u ens n’anem a casa, a pegar-nos una bona dutxeta i ens arreglem per a un bon soparet. Aquest dia sí que ha sofrit variacions: antigament es feia el sopar en honor a la nostra Fallera Major, però des de fa uns anys aquest sopar el fem un poc abans de falles. Així i tot, en ser l’última nit sempre es fa un menjar més especial, que agafem en molt bona gana. Després arriba el moment de ballar, beure alguna copeta, i aprofitar els últims moments de festa.

El dia 19 de març, dia del pare, dia del Patró de la nostra festa. Per alguns un dia molt especial, i per a altres un dia trist perquè tot arriba al final. Ja amb els ulls plorosos i amb pena desfilem en l’últim acte oficial de la nostra gran setmana. Acomiadem les festes en un dinar de gran categoria, l’arròs al forn, amb costelletes, vedella, pilotes i botifarra. I ara sí que les falles arriben quasi al seu final, però no sense fer una bona xocolatada per berenar i donar pas als preparatius dels monuments per a la gran cremà. Ací ja arriben els sentiments trobats, ganes que acaben les falles pel gran cansament acumulat, i pena per encendre la metxa que donarà fi a un exercici. Jo des de ben menut he viscut aquest moment en gran tristesa, perquè toca acomiadar-nos de la nostra gran família fallera. Sols aquells que volem aquesta festa, sabem del que estic parlant. En tot aquest escrit he volgut descriure el que vivim, el que sentim i el que gaudim de les falles. És un estil de vida i espere no abandonar mai aquest món, perquè sóc i em considere un gran santjaumer.

UN AMOR DE CONTE

Peça curta per a un xic i una xica, en un espai reduït i amb poc públic, escrita per Adrián Novella

Xicoteta estada a la part alta d’una torre, en la qual es troba una princesa asseguda en el seu llit. Després d’ella, una balustrada. Es reconeix que és una princesa perquè va vestida de princesa; amb el seu vestit de princesa, la seua tiara de princesa i altres coses de princesa. El que resulta cridaner és que té entre les seues mans un telèfon mòbil que reprodueix una cançó: Tal vegada molt prompte ja el meu príncep vindrà. Ja mai ens direm adéu i serem feliços els dos. Acaba la cançó. La princesa sospira. PRINCESA.- El meu príncep vindrà. No sé quan, val, però sé que vindrà. És que ha de vindre. Perquè ha de vindre. Sinó, a veure per què estic jo tancada a la part alta d’una torre. Si hi ha una donzella en dificultats, haurà de vindre un príncep templat a rescatar-la. No estaré ací jo menjant-me els mocs... Perquè ací no hi ha ni cuina ni menjar ni res. Estic sola en aquesta habitació, que ja podria tindre una miqueta més de llum.

És primavera ja i sona la seua cançó. Tots sentiran campanes que estaran sonant en el meu cor. Encara que per haver-hi, podria haver-hi un bany. Que la meua mare es va lluir, eh... Que les vistes són precioses des d’ací a dalt però a ningú li fa gràcia fer les seues necessitats pel balcó. Encara sort que cante bé i amb els meus refilets vénen dos pardalets a portar-me menjar. Però una es cansa de menjar alpiste i cucs. Jo el que volia era eixir de casa, llogar-me un pis amb les amigues, fer festes... El normal a la meua edat, bo. Però la meua mare: que no, que no i que no. Que tu et

vas a la torre que porta pagant ton pare des del dia en què vas nàixer i et quedes allí fins que et rescate un príncep amb bona herència. Encara sort que vaig aconseguir portar-me el móvil i mon pare va llogar la terrassa del castell a una empresa de telefonia perquè posaren un repetidor i així poder pagar la hipoteca del lloc aquest. Ara que, jo tinc unes ganes que arribe el meu príncep… Un príncep...Uf, quin príncep! Alt, bonic, amb uns ‘brasacos’ que me rodegen bé... És que m’ho he imaginat tantes vegades... Ell arribarà escalant la torre. Em trobarà tombada en el meu llit de flors. S’asseurà al meu costat, fregarà la seua mà per el meu “ters” i blanc rostre. Acostarà els

seus llavis als meus i em farà el més meravellós bes d’amor vertader que mai s’haja donat. Jo despertaré i cantarem una cançó a duo. M’agafarà amb els seus braços esculpits, obrirà la porta d’una puntada i ens anirem al seu regne en el seu blanc corser, on serem feliços per sempre. Després cridaré a ma mare per a explicar-li-ho però no li diré on està el regne. Després del que m’ha fet... Se senten sorolls. Sembla que algú escala per la torre. PRINCESA.- Oh! Algú ve. És ell! Ràpidament, s’arregla el pèl i es recolza en el seu llit. S’incorpora un instant per a posar des del mòbil una cançó d’un príncep i un cor angelical. Torna a la seua posició. Apunten les mans masculines d’un príncep que li està costant escalar la torrassa. Quan ho aconsegueix es dóna suport durant un moment en la balustrada per a recuperar l’alé i és llavors quan el príncep descobreix a la desgraciada donzella. Se sap que és un príncep perquè vist com un príncep, amb el seu vestit de príncep, la seua capa de príncep i altres

coses de príncep. El príncep envolta a la princesa movent-se amb el típic “amaneramiento” dels prínceps clàssics de Disney. Finalment s’acosta a ella, se senta en el llit i frega els seus dits en el ters i blanc rostre de la princesa. Acosta la seua cara als seus llavis (es nota com ella els prepara per a rebre un bes) i la sacsa perquè desperte. Para la música. PRÍNCEP.- Sent, sent. PRINCESA.- Què? Què? PRÍNCEP.- Hola. PRINCESA.- (Estranyada.) Hola... PRÍNCEP.- Perdona que et moleste... PRINCESA.- Com? PRÍNCEP.- És que camine una mica perdut. PRINCESA.- Com que perdut? PRÍNCEP.- Sí, mira: estava anant amb el meu cavall per la vall encantada, rapidíssim perquè arribava tard, quan m’he perdut. He volgut mirar en el Google Maps la meua ubicació però no tenia dades en el mòbil. Així que m’he posat a donar voltes i voltes fins que he trobat aquest castell. He vist que hi ha wi-fi però no m’arribava el senyal. I com he vist que l’antena està

ací dalt, he anat pujant. I ací estic. No té contrasenya la xarxa,veritat? PRINCESA.- No, no té. PRÍNCEP.- Val, gràcies. (Mira el seu telèfon mòbil.) Silenci. PRINCESA.- I ja està? PRÍNCEP.- Eh? Ah! No. El bany, per favor? PRINCESA.- No hi ha. PRÍNCEP.- Quina putada. (Continua mirant el mòbil.) PRINCESA.- Sí... Silenci. PRINCESA.- Sent, perdona, tu no eres un príncep encantador? PRÍNCEP.- Es nota, eh... PRINCESA.- Sí, bo. Tu no eres el que hauria de vindre ací a rescatar-me, fer-me una besada d’amor vertader, portar-me al teu castell per a casar-nos i ser feliços per sempre? El PRÍNCEP murmulla alguna cosa mentre mira el seu telèfon mòbil. PRINCESA.- Hola? PRÍNCEP.- (Mirant al mòbil.) Hola.

PRINCESA.- Eh! Em vols atendre un moment? PRÍNCEP.- (Atés el mòbil.) Sí, sí. La PRINCESA li lleva el mòbil de les mans. PRÍNCEP.- Eh! Què fas? PRINCESA.- Val, para’m atenció un moment. És ràpid. Tu. Jo. Rescat. Bes. Noces. Feliços per sempre. PRÍNCEP.- Què? Tu i jo què? PRINCESA.- A veure, xiquet. Tu eres príncep, no? PRÍNCEP.- Sí. PRINCESA.- I jo princesa. PRÍNCEP.- Ah! Què bé. (Intentant agafar el seu telèfon.) Em retornes el mòbil? PRINCESA.- Tu has escalat la torre. PRÍNCEP.- Sí. PRINCESA.- Has fregat la teua mà pel meu rostre. PRÍNCEP.- Sí. PRINCESA.- Doncs falta el bes d’amor i el feliços per sempre. PRÍNCEP.- Eh, eh! Para. M’estàs demanant el que crec que m’estàs demanant? PRINCESA.- Oh, Déu! Tots sou iguals? (Al públic.) Porte ací tancada una eternitat i el príncep que em toca és un inepte. No dic que haja de ser un bon rei, ni un bon ma-

rit. Ningú parla d’això. Però que no me done un bes... PRÍNCEP.- Perdona... PRINCESA.- Només volia un punyeter bes d’amor vertader per a poder anar-me d’ací. PRÍNCEP.- Sent... PRINCESA.- Tant de temps assajant aquest moment i no té res a veure amb el que m’imaginava. PRÍNCEP.- Es pot saber... PRINCESA.- Tots els dies posant-me bonica per si apareixia. PRÍNCEP.- Hola... PRÍNCEP.- I apareix el xiquet aquest que no veu més enllà de la pantalla de la seua... PRÍNCEP.- Ey! PRINCESA.- Pren el teu mòbil! Silenci. PRÍNCEP.- Gràcies però, amb qui parles? PRINCESA.- Amb els meus animals... Tots dos miren al públic. PRÍNCEP.- Òstia! Des de quan estan ací? PRINCESA.- Des d’abans que arribares. Et fixes en alguna cosa que no siga el teu mòbil? PRÍNCEP.- I són animals? PRINCESA.- Són els meus millors amics. PRÍNCEP.- (Mirant a un espectador.) I este, què és? PRINCESA.- És el Senyor Conill. Salude al príncep... PRÍNCEP.- Blau.

PRINCESA.- De veritat? El PRÍNCEP assent. PRINCESA.- Salude al príncep Blau, Senyor Conill. PRÍNCEP.- Un conill? Una mica gran per a ser un conill, no? PRINCESA.- És que menja molt. PRÍNCEP.- I que poc pèl per a ser un conill, no? PRINCESA.- Està mudant el pelatge. PRÍNCEP.- I quin nas més gran per a ser un conill. PRINCESA.- És per olorar-te millor. (A l’espectador.) Vosté no li dirà res? PRÍNCEP.- I on té les orelles de conill? Perquè aquestes... PRINCESA.- (Li posa unes orelles de conill a l’espectador.) Ací té les orelles de conill. Content? PRÍNCEP.- Bé... PRINCESA.- Pots besar-me ja i ens anem? PRÍNCEP.- Però per què t’he de besar? No t’he vist en fotos, no hem parlat, no sé on vius... PRINCESA.- Visc ací! Estem parlant i m’estàs veient en directe. PRÍNCEP.- Què violent, no? PRINCESA.- Com? PRÍNCEP.- Mira, bonica. Les coses no funcionen així.

PRINCESA.- Com funcionen? PRÍNCEP.- A més, ara anava a conéixer a una altra princesa. PRINCESA.- Vas a la torre d’una altra? PRÍNCEP.- Quina torre? PRINCESA.- Un príncep en vint anys i no és el meu! PRÍNCEP.- Però a veure... PRINCESA.- Què dirà la meua mare, Senyor Conill? PRÍNCEP.- A veure. Jo no conec a aquella xica. Hem parlat pel “Principer” i ens coneixerem. PRINCESA.- Pel què? PRÍNCEP.- El “Principer”. És una aplicació de contactes. Per a conéixer a princeses pel mòbil. PRINCESA.- A vàries? PRÍNCEP.- Home, clar.

PRINCESA.- No m’ho puc creure. PRÍNCEP.- I no precisament per a donar-se sols un bes... PRINCESA.- Què? PRÍNCEP.- Ja saps... PRINCESA.- M’estàs dient que tu, mocós amanerat amb malles, quedes a través del móvil amb princeses per a arrebatar-lis el seu valuós tresor? PRÍNCEP.- I si sorgeix, prenem alguna cosa. (Agafa el mòbil de la PRINCESA i el tafaneja.) PRINCESA.- Animalets amics, quin embruixament és aquest en què les persones es coneixen per aplicacions de mòbils i s’obliden de l’amor vertader per un instant d’amor carnal? PRÍNCEP.- A veure, gira’t. PRINCESA.- (Girant-se.) Què? PRÍNCEP.- Perfecte. Gràcies. PRINCESA.- Que fas amb el meu mòbil? PRÍNCEP.- Una foto. PRINCESA.- Per a què? PRÍNCEP- Somriu! (Li fa una altra foto.) PRINCESA.- (Abalançant-se sobre ell.) S’ha acabat. Dóna’m el mòbil. PRÍNCEP.- Una de canalillo... (Li fa la foto.)

PRINCESA.- (Retrocedint i tapant-se.) Vols parar? PRÍNCEP.- I una de culet. PRINCESA.- Dóna’m el meu mòbil marica pervertit! PRÍNCEP.- Eh! Un respecte. De marica res, que als homes també ens agrada cuidar-nos.

PRINCESA.- Als homes també us agrada ser dones. PRÍNCEP.- Damunt que t’estic fent un perfil... PRINCESA.- Què? PRÍNCEP.- Home, sense fotos no hi ha polvo. PRINCESA.- No! PRÍNCEP.- Posaré que tens caràcter, per no dir que eres borda. PRINCESA.- Ni se t’ocórrega fer-me un perfil en “prinder”. PRÍNCEP.- “Principer”. Mira. (Li ensenya el perfil.) PRINCESA.- Que no... Ai, si que isc bé. I amb això una lliga? PRÍNCEP.- Amb aquestes fotos sí. PRINCESA.- I la descripció? PRÍNCEP.- Això és igual. PRINCESA.- Ah! PRÍNCEP.- I aquest és el meu. PRINCESA.- Sent, no estàs res malament, eh. PRÍNCEP.- Ho sé. (Se senta en el llit i es posa a mirar el seu telèfon mòbil.) PRINCESA.- Però jo el que vull és un amor vertader que em traga d’ací.

(Se senta en el llit mentre mira el seu telèfon mòbil.) PRÍNCEP.- Com tots. Però fins que aparega... Sona una cançó: És primavera ja i sona la seua cançó. Tots sentiran campanes que estaran sonant en el meu cor. VEU EN OFF: I van viure feliços per sempre.

CANVIS CULTURALS. VIATGE A VALÈNCIA… Ilyana Lyubenova

Com a persona que ha estat vivint a Espanya durant un any, em va impressionar molt un esdeveniment anomenat falles. He vist a tants espanyols parlant tant de sobre falles, que va ser inevitable per a mi no perdre-me-les! Em van dir alguna cosa sobre una festa i beure, però encara no podia imaginar com es veuria i, en general, per què és tan meravellós. Algunes persones van esmentar amb orgull que eren fallers i que només podia assentir i dir “Oh, vaja! Això és genial!” Sense tindre idea del que està succeint. Ara, després de les falles, reflexionant sobre això, els valencians estaven interessats si ho havia gaudit com a estranger (també conegut com a guiri: D) i he d’admetre que ho havia gaudit molt. Honestament, va ser una de les millors festes que he pogut gaudir. Hi havia un gran ambient i podia sentir l’emoció en l’aire. Els carrers de València estaven plenes de gent. Tota la ciutat es reunia als carrers, en cada cantonada hi havia veïns cuinant paella. I quan dic cuinar, em referisc a calar foc i preparar el

menjar directament enmig del carrer. Com pots suposar, volia submergir-me en tota l’atmosfera, així que també vaig menjar i vaig beure asseguda en la vora d’una vorera. Seria un menyspreu dir que tot el que vaig provar va ser saborós, va ser un triomf absolut per al meu estómac. Tota l’experiència va ser acompanyada, com si l’esmentat anteriorment no fóra suficient, de música impressionant interpretada per orquestres en cada cantonada. Tota la ciutat semblava convertir-se en una gran zona de festa a l’aire lliure i em vaig enamorar de la cultura espanyola més que mai. També em va semblar que era més que un divertit carnestoltes, ja que cada falla representa una certa crítica. Com implicava una mica de coneixement de la política local, els meus amics espanyols que estaven al meu costat intentaven explicar el significat darrere dels ninots. També va ser bo entendre les inscripcions i etiquetes valencianes que aparentment formaven part de la celebració. De totes maneres, també vaig aprendre molt de sobre la situació local a la ciutat, la qual cosa em va fer comprendre millor la cultura local i la gent.

Afortunadament, em van dir sobre mascletà per endavant, així que sabia més o menys què esperar. No obstant això, si haguera sigut un turista aleatori que passara, probablement hauria pensat que va ser un atac terrorista o el començament de la Tercera Guerra Mundial. Mascletà és una espècie de moment pirotècnic d’un gran soroll rítmic, una espècie de focs artificials sense una exhibició visual. Confia en mi, quan dic sorollós, vull dir intensament súper sorollós. És una de les coses més sorolloses que he escoltat, especialment estant dempeus en la primera fila. Pots sentir el sòl tremolant. (Em va passar.) De totes maneres, l’olor de pólvora a tot arreu i les con-

tínues explosions dels petards em van fer sentir que la vespra d’Any Nou era ací. Francament, crec que definitivament no és per a tots. Sí, és una festa valenciana important (més important que el Nadal per a molts valencians), no obstant això, inclou eixir de la seua zona de confort. No és per a aquells que tenen un atac de pànic mentre miren a les multituds o senten massa soroll. A més, és difícil estar amb un grup de desconeguts, especialment quan no parlen el mateix idioma que vosté. Va ser un vertader desafiament per a mi, ja que el meu espanyol no és tan avançat però al final tot va eixir molt bé. Com sempre, depén de vosté com abordarà aquesta experiència i quan està disposat a traure d’ella.

Què bonic és llegir les experiències d'una estrangera i que només hi haja paraules boniques sobre la nostra festa, veritat? En aquest cas, Ina (com l'anomenem a Madrid) em va confessar que hi va haver una cosa especialment que li va cridar l’atenció. Resulta que va haver-hi un plat típic valencià del qual mai li havien parlat i va tindre el gust de provar. Li va agradar més que la paella! Així que Ina, seguint la nostra tradició d'incloure una recepta en el nostre llibret, enguany va dedicada per a tu, perquè el pugues preparar sempre que vulgues!

100

Arròs al forn INGREDIENTS:

Costelles de porc (500 gr.)

Arròs (750 gr.)

6 Botifarres de ceba

Un cap d’alls

Tomaca sofregir (2 cullerades)

Cansalada (100 gr.)

1 Creïlla Gran

Sal

Oli d’oliva

Tomaca Natural

Safrà

Cigrons

Caldo de putxero

ELABORACIÓ: Sofregir amb una miqueta d'oli d'oliva, sense sal, la botifarra, la creïlla a rodanxes i la tomaca natural a rodanxes. Retirar. Aneu amb compte de no colpejar fort la botifarra o de no deixar que s'òbriga i trenque. Seguidament sofregir les costelles de porc i la cansalada amb una mica de sal i afegir, quan ja la carn tinga color, la tomaca ratllada per a sofregir. Afegir l'arròs i remoure juntament amb el sofregit de carn i tomaca, sense deixar cremar aquest últim. Posar una miqueta de caldo i continuar removent l'arròs amb la carn i tomaca sense parar. Ací és opcional afegir una mica de pebre roig, sense parar de remoure perquè no es creme. En el nostre cas, no afegim. Afegir a la cassola de fang tots els ingredients i repartir-los de manera uniforme mentre afegim el caldo fins a quasi cobrir la totalitat sense que s'isquen els ingredients de la cassola. Afegir el safrà, repartit, i el cap d'all a la meitat de la cassola. A 180 graus, prèviament calfat el forn, introduirem la cassola uns 30/45/60 minuts, depenent de la força del forn, volent dir que estarem pendents del color i de quan no quede caldo. Una manera de saber quan està l'arròs, és veure quan aquest sec en la part superior i introduir un ganivet i veure que a penes es banya, tastant un gra d'arròs de la part inferior. Només queda una cosa… Gaudir!!!

101

102

El nostre pas per les falles també afecta al Canvi Climàtic. Gairebé tot el que fem pot afectar al medi. Tenim uns articles molt interessants sobre el tema...

103

TSUNAMI FALLER Letícia García

Humans i bestioles! Ja vam ser advertits i ben avisats Busqueu a la santíssima bíblia i ho podreu llegir, malfiats. Aquell episodi sagrat d’un tal Noé i uns quants animals Que corrien amb les cames al cul per no acabar ofegats.

Si considereu que açò de l’arca és de tenir poc nivell degut a la vostra distingida i ostentosa posició social no dubteu en contractar un bon creuer a «tutiplén» vestits de neopré en flors, botes d’aigua i falles a la mar.

I com que som una bona colla d’heretges i per què no dir-ho de blasfems incontrolats que per no xafar la santa missa els diumenges quedem i ens casquem pecaminosos esmorzars.

Aquest any en vosaltres «l’ouera» ja no es farà d’or que diuen que a la Verge ja no li heu de portar ni ous ni flors ni cap promesa de subtil pecador ni oferint les set boles del drac vos lliureu de l’aiguat.

Doncs ja no hi ha marxa enrere, que t’ha paregut? Des de dalt ens castiguen sense pietat. I ara no blasfemeu que ens ho tenim ben merescut Agafeu-se’n els innombrables que el diluvi queda decretat.

Comença la setmana gran i el carrers inundats anuncia la junta local fallera en góndola i rem que amb la ciutat italiana quedem agermanats Venècia socarrà i ara senyors, a saber que fem.

Per a aquells com jo que discorrem i raonem Açò va més enllà de la bíblia i dels càstigs divins. Ens hem carregat el planeta en què habitem i la desgràcia també ha arribat per als xativins.

104

Tot un any treballant, pobres artistes del gremi! Tots els ninots d’especial ara en secció subaquàtica no hi ha criatura marina que atorgue el primer premi suportant caòticament aquesta situació climàtica.

No confieu en gaudir d’una festa fallera colossal que ací van canviar i molt les regles del joc. Ens enviaran de nou un immens diluvi universal? En no res tenim dins la faixa un bonic aladroc.

Per l’Albereda passen comissions, músics i polítics convidats solcant els mars xativins a bord del fluctuós “Titànic” pregueu impurs! Supliqueu per no acabar ofegats perdoneu però amb la sàtira he entrat en estat de pànic!

En primera instància ja vos comunique que es poseu les piles per construir l’arca, i qui no tinga gràcia per fer-ho que practique, ja que queda inundada la capital de la comarca.

El viatge és llarg i cuidar el planeta resulta essencial i creieu-me, ja no fan efecte ni ous ni boles de drac a tots els habitants del món i als fallers en especial teniu un bon viatge a Ítaca citant al gran Lluís Llach.

BUSCANT EL CADAFAL EN FLAMES Isabel Marina

Nit de la cremà. Una majestuosa falla està a punt de desaparéixer entre les inevitables flames. Una metxa va de mà en mà fins que sentim una llarga traca i a continuació, una caixeta de focs artificials comença a omplir el cel de colors. Tot el públic a la plaça entusiasmat per vorer com les flames devoren el monument. Però quan acaba el Castell i mirem a la falla esperant un gran espectacle de foc, l’únic que podem vorer és un gran núvol de fum negre envoltant el que queda de monument. La falla s’ha desfet, s’ha desintegrat darrere d’aquest espés fum negre, i l’únic que delecta els nostres ulls són dues fustes tortes de les quals goteja un líquid espés. I així són les cremades de les últimes dues dècades. Enrere van quedar les falles de fusta i cartó. Ja portem massa temps envoltats de poliestiré expandit (suro blanc) i poliuretà. De la mateixa manera que han crescut en volum i l’altura els cadafals, l’evolució en sostenibilitat i matèria ecològica ha segut inversament proporcional. Podríem dir

1. Ninot fet amb palla d’arròs ( dragó),

que hem caminat en direcció contrària a la sensibilitat ecològica actual. Des de l’ajuntament de València, fa uns anys, ja van anunciar que calia avaluar l’impacte ambiental amb ‘dades científiques per aclarir informacions com les relacionades amb la cremà de les falles’. Arribats a aquest punt, cal que apostar pel treball i la investigació que resolga aquest problema d’involució, creant plans estratègics i realitzar diagnòstics de la festa que ens facen avançar i recuperar la separació que s’ha creat entre falles i ecologia. Investigadors de la Universitat Politècni-

105

ca de València ja treballen en nous materials que podrien substituir els actuals. Ajudant-se d’una impressora 3D, aquests investigadors van crear un dels ninots de la falla infantil municipal de València del 2019, utilitzant palla i corfa d’arròs juntament amb polisacàrids naturals i compostos orgànics derivats de la cel·lulosa, tots ells barrejats amb la palla triturada. La UPV compta des de setembre del 2017 amb la patent per a la creació d’aquests innovadors ninots amb materials ecològics. Però no només són organismes oficials els que aposten per aquest nou tipus de materials. Els mateixos investigadors també col·laboren des de fa alguns anys amb la falla Menorca-Luis Bolinches de València, cedint-li material elaborat a partir d’arròs, per a la creació d’un dels ninots del seu monument infantil. I és que falles com Borrull-Socors, aposten cada any per materials sostenibles. En 2018 triomfaren amb una cúpula integrada per centenars de cadires que havien arreplegat dels carrers de València. I el 2019 van fer una falla també amb materials reciclats.

106

2. Falla Borrulls Socors 2018,

La falla Plaça de Jesús amb els Germans Garcia, l’any 2019 van realitzar una falla tota feta de fusta. Regressant així als materials originals amb el 0% de suro blanc. El mateix any, a la comissió Ciutat de l’Artista Faller, Julián i Vicente Vendrell amb la seua proposta de falla, van demostrar que sí que és possible fer bones falles sense utilitzar elements contaminants, renunciant a la fibra de vidre, al ferro i al suro blanc i apostant per materials sostenibles. També empraren teixits de fibres naturals, i van utilitzar vareta i tires de pi, molt comuns en cistelleria. A més, a la falla gran, tres de les figures centrals , es van confeccionar amb cartó de niu d’abella. Fent

el muntatge de la mateixa com si fos un puzle 4D. En Sant Vicent de Paúl-Diputada Clara Campoamor, la falla la signà Ricardo Alcaide, fent una falla completament de fusteria. A més, va tindre com a lema ‘500’, fent

nument de l’any 2012 de la falla Na Jordana “Leonardo Da Vinci”, tornant en aquest monument a la utilització de la fusta com a única base monumental. Pareix que el futur del material de les falles, estiga al passat. La fusta i el cartó tornen a agafar protagonisme. Però també hi ha lloc per a la innovació, com els ninots fets de palla i corfa d’arròs.

referència als anys que fan falta per a fer que desaparega el plàstic.

Hem d’apostar per unes falles ecològiques i respectuoses amb el medi ambient. A la volta que cal conscienciar-se, que en renunciar al suro blanc, també ho fem als monuments de gran altura i modelats de vertigen, i els processos de producció ara marcats canviaran de nou. Serà un canvi progressiu, però a poc a poc agafarem la direcció correcta respecte a la sostenibilitat dels materials.

I si parlem de l’artista Manolo García, entre els seus grans treballs, trobem el mo-

Perquè vulguem una cremà on puguem veure de nou caure el cadafal en flames.

3. Cremà falla Na Jordana 2012 ’Leonardo Da Vinci’ de Manolo García

Fonts: Web de la junta central fallera: http://fallas.com/index.php/es/main-noticias-es/main-noticias-organizacion-es/4773-fallas-mas-sostenibles) Web upv :https://www.upv.es/noticias-upv/noticia-10924-ninot-de-paja-es.html) Web València plaza :https://valenciaplaza.com/fallas-sostenibles-el-reto-de-crear-ninots-no-contaminantes-en-el-reino-del-corcho TFG: MATERIAL PARA QUEMAR. UN RECORRIDO POR LOS PROCESOS CREATIVOS EMPLEADOS PARA HACER FALLAS. Presentat per Ángela Grau González Tutor: Leonardo Gómez Haro Cotutor: Jaume Chornet Roig Facultat de Belles Arts de Sant Carles Grau en Belles Arts Curs 2017-2018

107

Fa dia de falles: quina calor! Edgar Talens Lozano

Que el món està canviant no és una novetat, en efecte, les calamitats que assolen la societat en tots els seus vessants, són una prova de l’esgotament dels recursos al nostre abast. Possiblement el concepte “canvi climàtic” siga un dels assumptes que més ressò es fa a la premsa internacional, no debades, els científics alerten constantment les elits dominants dels efectes devastadors que ja s’estan produint, a conseqüència de la mala gestió ambiental. Altres en canvi, resten indiferents davant els indicadors que ens mostren que alguna cosa s’està fent malament i com no, també a casa nostra: inundacions cada vegada més periòdiques a les comarques centrals, la forta sequera que assola el sud valencià, la desnaturalització dels espais marítims o la xacra dels incendis forestals entre d’altres. El ben cert és que nosaltres, els valencians, fortament lligats al nostre entorn més immediat, som un poble acostumat a recordar els nostres estius als horts o les platges, les pasqües a les nostres muntanyes i els hiverns a la vora del foc que, la gran majoria de vegades, es nodreix de la

108

llenya talada als tarongers o arbratges de rebuig. És potser aquest contacte directe amb Gaia el que fa que l’assídua convivència amb la natura faça de notar, amb més promptesa si cap, que alguna cosa està canviant, ja no sorprén un “dia de falles” al mes de gener o, una tòrrida jornada els dies de mascletà. Aquestes vicissituds de la mà del clima, han palesat la necessitat de canviar d’hàbits, educar el comportament de les noves generacions i dur endavant accions que, si més no, puguen tractar de revertir una situació que al cap i a la fi no està en les nostres mans, les dels mortals. L’actitud això sí, ha canviat i, no sorprén que un dels teixits associatius més importants de la nostra societat com són les falles, hagen iniciat algunes accions a favor del medi, dins la paradoxa que suposa tindre una combustió com a epicentre de la festa. En aquest sentit, la festa gran de València i les seues homòlogues en igualtat de condicions com ara les fogueres d’Alacant, precisen d’una reflexió profunda que aborde el futur de la celebració, no sols per la contaminació que generen les es-

tructures efímeres sota el mot de “falla” o “foguera”, sinó també per la quantitat de recursos que es balafien i els residus que generen, entrebanc present a la gran majoria de festejos contemporanis. El temps dirà si les falles seran capaces d’assumir una realitat latent, mitjançant el canvi de les seues estructures internes fins al punt, d’alterar la festa en certs aspectes com els materials emprats per a la construcció de les falles, la minimització dels residus creats durant la setmana gran o la quantitat de recursos hídrics abocats a l’extinció de l’incendi, aquest últim discurs, punt futur de reflexió sobre alternatives que, qui sap si orbitaran al voltant de la reducció en la grandària de les estructures efímeres o en la rebaixa del nombre i col·lectivització d’aquestes. La concepció d’una celebració pràcticament ritual i amb un component emocional tan fort com les falles, fa esdevenir aquesta festivitat com una de les màximes expressions

de la valencianitat, una mena de religió civil en paraules d’Antonio Ariño Villarroya, una liturgia civil del valencianismo temperamental. Queda clar que les falles teixeixen un lligam molt fort amb la societat, fet que de primeres indueix a pensar en la dificultat per a introduir canvis a la festa, això no obstant, algunes comissions si han començat a estudiar possibilitats des d’una perspectiva més responsable, no exempta això sí, del dubte i el recel de les agrupacions homòlogues. La introducció de materials més sostenibles no és una notícia nova a la ciutat d’Alzira, on el passat dos-mil dèneu la comissió més antiga de la població, la de la Placeta de Sant Joan, explorava aquesta alternativa a través de la construcció d’un ninot de senill, el qual venia a completar la composició de la falla amb altres figures de fusta, com a curiositat, també es va substituir la gespa circumdant per palla, material més amable en contraposició a l’ús de l’herba.

109

El senill, o Phragmites australis és una planta invasora que ha proliferat als marges dels rius i de les zones lacustres, la tala d’aquestes espècies s’ha intensificat en els darrers anys, ja que aquesta l’espècie forana ha fagocitat les varietats autòctones com ara, el bosc de ribera. El rebuig restant de l’acció de rompuda, va ser utilitzat per la comissió esmentada amb la finalitat d’obrir una via per la qual, l’aprofitament del senill servira per contribuir a erradicar l’espècie invasora i alhora, fer una crema de les falles menys agressiva que fóra capaç de prescindir del suro i dels materials plàstics, raó que també va propiciar l’ús de pintures menys perjudicials amb el medi. Tot i no ser el primer any durant el qual, la veterana comissió experimentava “alternatives verdes”, la crema d’aquell any va resultar molt més sostenible, dins la dicotomia que suposa combatre la contaminació per mitjà d’una combustió, malgrat aquesta contradicció, el fum resultant de l’esperada nit de la cremà va ser blanc. Actualment les falles han naturalitzat l’ús del suro i dels materials plàstics, aquests no sols tenen conseqüències nefastes per

110

al medi urbà i rural, sinó que el fum generat de la seua crema, és altament cancerigen, motiu que obliga a plantejar la festa pel que principalment pot suposar, un problema de salut pública. Afegit, l’alta quantitat de residus produïts durant la setmana fallera és una altra llosa sobre el col·lectiu, ja que els articles d’un sol ús estan presents en el dia a dia de la vida al casal, un problema endèmic responsable de tones i tones de fem, la majoria de les vegades, sense reciclar. Resulta complicat imaginar les innumerables cites culinàries d’una comissió sense els atifells de plàstic emprats: gots, forquetes, ganivets, culleres, plats, safates i un llarg elenc d’objectes d’usar i llançar; des d’Europa ho tenen clar, i es que països com França estan eliminant aquests articles de manera progressiva, el tret d’eixida cap a la retirada definitiva. Atenent aquests factors, és certament complicat prescindir d’uns elements que faciliten enormement les tasques de neteja del col·lectiu faller però, fins quin punt arriben els efectes perjudicials del plàstic? Les proves són eloqüents davant l’impacte ambiental propiciat per

la nul·la sostenibilitat del plàstic, una matèria provinent de substàncies petroquímiques el procés de degradació de les quals, oscil·la entre els 100 i els 1000 anys aproximadament. En consonància als efectes catastròfics que comporten aquestes dades, la contaminació ambiental és un drama que apel·la a la responsabilitat col·lectiva també per a les falles, obrint un debat profund sobre la necessitat de conscienciar al gremi de la importància de reciclar els rebutjos produïts durant tot l’any, mitjançant campanyes educatives a les noves generacions que bastiran les esferes de la festa en un futur no massa llunyà i, a més a més, normalitzant el triatge de residus en diferents recipients dins dels mateixos casals fallers. Malgrat les dades tan pessimistes sobre la dolenta gestió dels residus, s’obri una perspectiva interessant, ja que són moltes les comissions que han adoptat els gots d’un sol ús durant la setmana de falles per tal de minimitzar la quantitat de plàstic durant les revetlles nocturnes. Ara, correspon a les comissions seguir en aquesta línia per tal d’encetar la introduc-

ció de components a l’avantguarda dels anomenats materials “bio”, com ara els coberts biodegradables de dacsa. Als canvis ambientals esmentats, cal afegir una problemàtica induïda pel canvi climàtic com és l’augment exacerbat de les temperatures que, obliga irremeiablement a plantejar els cànons pel que fa a la roba utilitzada durant els dies de falles, un debat que corre el perill de caure en la banalitat més irrisòria però que potser no ho és tant si hom proposa el següent escenari: un sol de justícia, trenta-cinc agradables graus i un gipó de mànega llarga en pro de l’anomenat decor que exigeixen les pompes de caire religiós, que no en són poques. D’entrada, cal esmentar l´ús arbitrari que s’ha fet de la tan cobejada indumentària valenciana, fins al punt d’emprar aleatòriament la roba indistintament a l’època de l’any, il·lògic. El canvi de les condicions meteorològi-

111

ques a la conca de la Mediterrània s’ha traduït en un notable augment de les temperatures a les quals, els protocols i reglaments fallers han sigut incapaços d’adaptar-se, mantenint uns estàndards absurds pel que fa a la indumentària emprada en determinades solemnitats. El sentit comú sol ser el millor aliat en aquests casos, ja que l’adequació a les noves condicions és una obligació si s’aspira a dotar de sentit l’ús de la roba, més enllà d’estereotips socials basats en la fossilització d’una determinada indumentària. A tall d’exemple Alacant, on malgrat les altes temperatures que la ciutat suporta al mes de juny, les seues representants s’abillen amb gipons de mànega llarga confeccionats amb teixits tan consistents com ho és el vellut que, per si no fóra poc, s’alia de la forma més discordant amb un ventall pendent al maluc de les belleses, necessari alhora per alleugerir la xafogor que la Ciutat de la Llum pateix durant l’estiu. En la mateixa direcció les falles han estandarditzat una indumentària sovint infranquejable que, tot i no ser usual més enllà dels actes que alberga una agenda tan concorreguda com la fallera, també participa de la

112

inexplicable anomalia que suposa no delitar-se de teixits més lleugers com el cotó o el lli, en èpoques de forta calor o, amb la mateixa casuística, no emparar-se al caliu de la llana, els mantons de caixmir o el pany durant l’hivern. Enteses aquestes circumstàncies, respectar els estereotips de la indumentària, amb millor o pitjor encert, respon al colp visual de reconéixer un abillament quan se’l veu: valencià, alacantina, xixonenc, canalina, castellonenc o morellana entre d’altres, unes imatges forjades a l’empara del romanticisme i el nacionalisme que vingueren de la mà del segle XIX. Tanmateix, alguns induments presenten unes característiques pròpies condicionades pel clima i l’hàbitat més immediat el qual, proporciona la matèria primera, no és gens desgavellat doncs que els vestits icònics de les valencianes es confeccionaren amb seda o les alacantines, contra qualsevol prejudici, ho feren de llana, ja que, històricament la comarca d’Alacant ha participat del comerç de la seda de forma molt testimonial. En la línia del discurs, és necessari platejar un debat més enllà de reglaments

i protocols per ser capaços d’adaptar la indumentària fallera a les circumstàncies climatològiques que actualment es pateixen, buscant en la tradició la manera més correcta i genuïna de triar les peces adequades per als períodes de fred i de calor, aquest últim més abundant a la nostra geografia. De manera molt superficial i lluny de la voluntat de confeccionar un decàleg sobre l’ús correcte de la roba, teixits com la seda, el cotó o el lli, han sigut peces recurrents durant els mesos d’estiu per les seues qualitats i característiques capaces d’alleugerir les fortes temperatures: camisoles de lli, guardapeus de cotó o els coneguts com mantons de Manila, foren opcions usuals per als nostres avantpassats. Per contra, materials com la llana, el pany o la confecció de peces amb vellut, han estat presents a l’hivern, ja que conferien major comoditat i escalfor. Mantons de caixmir o l’ús indistint de la llana o el vellut, aquest últim no sempre a l’abast de qualsevol, s’empraren per a peces tant masculines com femenines: gipons, calçons, jupes o mantes. En definitiva, tractar amb coherència l’ús adequat de la indumentària, un llenguatge bastant

eloqüent que parla per sí sol de les necessitats a tenor de l’època estacional, per anar més enllà de les normes actuals en actes religiosos, civils o commemoratius que, buiden de sentit l’ús de gipons, mantes o peces de vellut als mesos estivals en el context, per exemple, d’una solemnitat religiosa. Amb tots aquests ítems damunt la taula, el debat pren els casals: renovar-se o morir? Si bé és cert que les accions i alternatives són moltes en aspectes com els materials emprats a les falles o l’acumulament de plàstics, la indumentària no clama precisament la seua renovació sinó que, requereix ser usada en coherència i consonància als esdeveniments i època estacional. Mentre el primer factor s’ha de tractar des de la perspectiva de l’adaptabilitat als nous temps i la salvaguarda del planeta, l’altre sols demana això: trellat.

113

PREOCUPACIONS PEL MEDI Juan López Aparicio / Delegat de zona

La indústria pirotècnica i especialment la nostra empresa Germans Caballer Pirotècnics, en el nostre afany de lluitar pel medi ambient, hem procedit a realitzar importants canvis en la fabricació de tots els nostres productes. En aquests moments realitzem totes les nostres mescles pirotècniques per a la creació d’artefactes de focs artificials, sense l’ús de perclorats, substància molt contaminant. Així mateix, estem immersos en un canvi d’eliminació total del plàstic dels nostres productes, ja que, encara que és veritat que després de l’explosió aquest plàstic es trenca, queden micro plàstics els quals, com de tots és sabut, tarden molts anys a degradar-se totalment. Per això, els estem substituint per paper cartó, el qual la seua degradació és molt més ràpida alhora que no té impacte negatiu sobre el medi ambient. Un altre tema que ens preocupa és el soroll en els espectacles nocturns de focs artificials. Continuem investigant la forma que sense llevar esplendor a aquests, el senyal acústic siga menor, minimitzant així l’impacte mediambiental.

114

Nadin Ferrando

Scanned with CamScanner

FOTOGRAFIA Rafa Gil

Si quan em van trucar per escriure unes paraules hagués sabut el que em costaria, sens dubte que hi haguera buscat una excusa per evitar-ho. Però com que no sé dir que no, espere no decebre. En els últims anys el món ha canviat a una velocitat de molt alta, però sens dubte en el món de la fotografia aquest canvi ha anat molt més ràpid i ha sigut molt més agressiu. Hem assistit a la transformació digital de molts elements en la nostra vida quotidiana. La fotografia és una disciplina, una forma d’art que cada vegada atrau més persones. Per a la fotografia és positiu que cada vegada hi haja més afició per aquesta disciplina. Un dels majors canvis que ha provocat la fotografia digital ha estat la seua difusió entre tota la població. El resultat directe d’això ha estat que de cop i volta, molta gent s’interesse per la fotografia i intente superar-se donant lloc a un gran volum de fotografia amateur amb un nivell de qualitat elevat, mostrant els seus treballs en les xarxes socials com a gran aparador. La utilització de la nova tecnologia ha propiciat, en la majoria dels casos, una simplificació de complexos i laboriosos processos en diferents àmbits. En el cas de la fotografia, la implantació i extensió a tots els usuaris de la

tecnologia digital ha significat un canvi molt important i no tant perquè ha canviat l’instrument -la càmera-, sinó perquè s’ha produït un canvi de mentalitat i de forma de realitzar les fotografies. Ara l’autor controla tots els processos creatius: des de la selecció de la realitat, fins a la imatge final. Però us parlaré una mica dels canvis que es van produir amb el pas de la fotografia analògica a la digital a mitjans de la primera dècada del segle. Amb aquest article vull apuntar alguns dels canvis que s’han produït en la forma en què treballem els fotògrafs avui dia. El primer canvi i més evident, és el canvi de suport de les imatges. Es va produir la desaparició de la pel·lícula fotogràfica a les càmeres digitals, sent substituïda per dispositius d’emmagatzematge de dades. Com a mi m’agrada dir, hem passat de poder perdre 36 exposicions amb un dels rodets d’abans, a unes 4000 fotos que podem emmagatzemar avui en dia en una targeta de memòria. La substitució del rodet fotogràfic per la targeta de memòria va fer que fotografiar deixara de ser un procés en certa manera lineal per passar a ser un procediment en el qual les decisions que es prenguen per a una fotografia concreta no han d’afectar necessàriament a

115

la següent. Amb les càmeres digitals podem anar canviant la sensibilitat de la “pel·lícula” foto a foto, simplement mitjançant un ajust en el menú, ja que es va modificant la resposta del sensor a la llum i del processament de les imatges. Una altra característica de la fotografia tradicional era que les imatges eren presents en la pel·lícula però que no es podien veure, el que ocasionava molts problemes als fotògrafs perquè no podien comprovar in situ el que havia fet, però que dotava a la fotografia d’una certa màgia que avui trobem a faltar molts fotògrafs. Amb la digitalització de la fotografia i la incorporació de les pantalles LCD a les càmeres, aquesta expectació va desaparéixer totalment. Ara podem controlar tot el procés des de l’inici fins al final, podent fer les modificacions de les imatges que siguen necessàries per a aconseguir una imatge el més fidel possible a la imatge que vam veure originàriament (si és això el que és pretenem), o el contrari (si pretenem que la imatge es desmarque de la realitat). El procés de la presa de fotografies va canviar gairebé íntegrament. El motiu principal va ser el canvi tecnològic, però també es va produir

116

un canvi de mentalitat a l’hora de realitzar les fotografies. On abans féiem dues fotos ara fem més de 10, per poder així captar just el moment desitjat. En el nostre negoci en particular, encara que pogués semblar tot el contrari, hem passat de què la meua mare fos casa per casa a repartir les fotos que feia el meu pare tot just passats dos dies dels actes, a haver d’esperar les falleres finalitzar el seu any de falleres majors per tenir el seu àlbum, ja que els nous temps ens obliguen a haver de realitzar-lo d’aquesta manera. Això si, poc s’assemblen els àlbums que lliurem avui en dia als que es realitzaven anys enrere, podent personalitzar qualsevol element del nostre treball, tant a l’hora de fer les fotografies passant per la maquetació de l’àlbum, tenint així un control total sobre el producte final. Això sí, malgrat tots aquests canvis, hi ha una cosa que no ha canviat i mai ho farà, i aquesta és la il·lusió amb la qual els nostres clients s’emporten la feina a casa perquè puguen reviure gràcies a nosaltres una vegada darrere l’altra tots els moments, emocions i sensacions que van viure, i en què ens sentim uns afortunats d’haver-les pogut viure al costat d’ells.

LA MÚSICA ESTÀ AMB LA TERRA María Pérez

Canvi climàtic ... A tot arreu aquest és el tema central de converses i anàlisi que, més enllà de crear pànic entre els que consulten, busquen crear consciència sobre la greu problemàtica mediambiental i informar sobre el que en realitat li passa al nostre planeta. Les cançons sempre ens evoquen a algun lloc o record... però des de fa uns anys, potser des que ens vam adonar de l’efecte que les emissions de gasos tenen sobre la terra, han estat moltes les expressions en contra d’aquesta situació i dels que la porten a terme. Una d’aquestes manifestacions ha estat per mitjà de la música, missatges que bandes i artistes han ‘cridat’ per mitjà de les seues cançons. Sempre hem escoltat que som els éssers humans els culpables del canvi climàtic, però, ¿sabem per què? ¿Coneixem què és el que afecta la terra? ¿Tenim en compte els nostres actes diaris en pro o en contra del nostre món? La idea és, a part de recordar les cançons, insistir que el problema no ens alie i que des de les nostres accions diàries podem ajudar a reduir el canvi climàtic o escalfament global del que tant es parla i poc se sap. El medi ambient està canviant i el nostre món pateix les conseqüències del tracte que li hem donat. Totes aquestes cançons tenen un denominador comú: tenir cura del nostre planeta. Música sobre ecologia i medi ambient que constitueix un còctel d’estils en què no importa si el missatge es canta en forma de folk o de reggae flamenc, el fonamental és que servisca per a despertar la nostra consciència.

117

Hermana Tierra (Laura Pausini) Germana terra, t’escolte a tu En cada petxina, oceà hi ha Després, cada fulla un pressentiment Que va vibrant a l’uníson en els dos Tu i jo Germana terra, quina pau em dónes Amb tu desert i tu glacial Així, sent en l’esperit De tu aqueix infinit anhel I tu Ja saps que els teus boscos Són la meua vida en respirar I ja no són terrestres Els senyals que em dónes, que em dónes Així, jo em perdré Per l’harmonia celeste d’aquest èxtasi Mirar-te a vegades dolor em dóna Tan malferida per la incivilitat Així, en pols em convertiré I en ràfegues de vent em dispersaré Ja saps que els teus boscos Són la meua vida en respirar I ja no són terrestres Els senyals que em dónes, que em dónes Així, jo em perdré Per l’harmonia celeste d’aquest èxtasi

Moving (Macaco) Movent, tota la gent s'està movent, un moviment per a només un somni Diem movent, tota la gent s'està movent, un moviment per a només un somni Temps de xicotets moviments, moviments en reacció Una gota al costat d'una altra fa onatges, després mars, oceans... Mai una llei va ser tan simple i clara: acció, reacció, repercussió... Murmuris s'uneixen, formen crits, junts som evolució Movent, tota la gent s'està movent, un moviment per a només un somni Diem movent, tota la gent s'està movent, un moviment per a només un somni Escolta la crida de mamà terra, bressol de la creació La seua paraula és la nostra paraula, el seu gemec és la nostra veu Si en el xicotet està la força, si cap al simple camina la destresa Tornar a l'origen no és retrocedir, potser és caminar cap al saber Diem movent, tota la gent s'està movent, un moviment per a només un somni Un moviment... Un moviment... Aquesta és la vida-vida millor-millor sota els teus peus Aquesta és la vida-vida millor-millor sota els teus peus

118

¿Dónde jugarán los niños? (Maná) Compte l’avi que De xiquet el va jugar Entre arbres i riures I alcatrassos de color Recorda un riu Transparent i sense olor On abundaven peixos No patien ni un dolor Compte el meu avi D’un cel molt blau On va volar “papalotes” Que ell mateix va construir El temps va passar i El nostre vell ja va morir I hui em vaig preguntar Després de tanta destrucció

I hui em vaig preguntar Després de tanta destrucció On diables jugaran Els pobres Xiquets? Ai ai ai! On jugaran? S’està cremant el món Ja no hi ha lloc On diables jugaran els pobres xiquets? Ai, ai ai! On jugaran? S’està cremant el món Ja no hi ha lloc

On diables jugaran Els pobres xiquets? Ai ai ai! On jugaran? S’està cremant el món Ja no hi ha lloc No hi ha lloc La terra està a punt De El Ja La

partir-se en dues cel ja s’ha trencat s’ha trencat el plor gris mar vomita rius d’oli sense parar

119

‘Earth’ (Lil Dicky + 30 artistes) Què passa, món? És el teu xic, Bé, podria ser Sóc un humà, i Pel bé de tots

només un dels tipus ací baix més específic. només volia fer-lo, ja saps nosaltres, terrícoles

Només volia dir: Estimem la Terra, Estimem la terra, Estimem la Terra, Estimem la terra,

és és és és

el la el la

nostre nostra nostre nostra

planeta. llar planeta. llar

Hola sóc babuí Sóc com un home, només que menys avançat i el meu anus és enorme Hey sóc una zebra Ningú sap el que faig, però em veig genial Sóc blanc o negre? Sóc un cadell de lleó i sempre em llepen (Miau!) Com et va? Sóc una vaca (Moo!) Beus llet de les meues mamelles (Moo) Sóc un porc gros i fotut Sóc un fong comú Sóc una rabosa descontenta, et tire pel cul Sóc una planta de marihuana, puc fer-te “jodir” I jo sóc Kanye West Estimem la Terra, és Estimem la terra, és Estimem la Terra, és Estimem la terra, és Estimem la terra

el la el la

nostre nostra nostre nostra

planeta. llar planeta. llar

Ba-dum-dóna-dum-dum, ba-dum-dóna-di Ba-dum-dóna-dum-dum, ba-dum-dóna-di

120

Som els voltors, ens alimentem dels morts Només som uns rinoceronts, divertits com a diables Només sóc una girafa, què passa amb aquest coll? Hippity-hop, sóc un cangur Salt tot el dia, a dalt i a baix amb tu Sóc un elefant, tinc fem en la meua trompa Que merda Sóc una cloïssa! Sóc un llop. Udol! Sóc un esquirol, buscant la meua pròxima anou I sóc un poni, només un cavall estrany, je je je Però, anem, anem (Yah) Giddee-up, muntarem Sóc VPH, no em deixes entrar Sóc un coala i dorm tot el temps I què? És bufó T’estimem índia T’estimem Àfrica Estimem als xinesos Et perdonem, Alemanya Terra, és el nostre planeta (és tan xicotet) Estimem la terra (estimem la terra), és la nostra llar (llar) Estimem la Terra, és el nostre planeta (és el nostre planeta) Estimem la terra, és la nostra llar Estimem la terra

Sóc un home (hola?) Pots escoltar-me? (Algú per ací? Hola?) He caminat per la Terra per tant de temps I encara no sé una merda (Què està passant?) Espere que no siga una simulació (Huh) “Dánse” noms com Ahmed i Pedro I sí, ens agrada usar roba, les xiques encara es veuen belles I cobreix nostra p*** humana (Woo), menja molta tonyina Però en aquests dies, és com si no sabérem com actuar Tots aquests trets, contaminació, estem baix atac contra nosaltres mateixos Com, ens relaxarem (Hey), respectar el que construïm (Hey) Com mirar en internet! S’aquesta trencant com l’infern Xics, no t’agrada córrer-te quan tens sexe? (Ayy)

Estimem la terra Estimem la terra Anem tots, sé que no tots som iguals Però estem vivint en la mateixa Terra (T’estimem, t’estimem) Alguna vegada has estat en la Terra? Tots els que escolten han estat en la Terra, Ariana (T’estimem, t’estimem) No estem fent música per a extraterrestres ací Morirem? Saps què, Bieber? Podríem morir (T’estimem, t’estimem) No et mentiré Vull dir, hi ha tanta gent ací que no creu que el calfament global siga una cosa real. Ja saps? Hem de salvar aquest planeta Estem sent estúpids

I vaig sentir que els orgasmes femenins són millors que els d’una p*** (Uh) Llavors, per a què tenim aquesta terra? Què hem de defensar? Estimem i estimem la Terra (La Terra) Oh si, afecte, estime la terra Amo aquest planeta Hola Rússia, som genials Hola Àsia, tots vostés, anem Cadascun de vostés des de les planes fins al Sàhara Unim-nos i visquem Hum-dum-dum-dae-dum, hum-dum-dum-dae-dum Hum-dum-dum-dae-dum, hum-dum-dum-dae-dum

121

El paper de les falles en busca de la sostenibilitat

José Luis Lagardera / Periodista i faller

Dana o Glòria... de segur que us sonen aquests noms. No, no són noves falleres de la comissió, ni les cosines del teu veí. Són els noms que reben els temporals que han assolat la Comunitat Valenciana en els darrers mesos. Bé, per a ser exactes, Dana és un acrònim de Depressió Aïllada en Nivells Alts, o com l’hem anomenada tota la vida: una “gota freda”. Però aquests temporals o gotes fredes de hui en dia són molt més destructives que les que patíem no fa molts anys, i els experts auguren que seran molt més freqüents en el futur, pel que hem d’acostumar-nos a conviure amb elles. Però... et penses que aquests fenòmens naixen del no-res? Que són conseqüència divina? Res més allunyat de la realitat. Són tan sols un dels efectes que provoca el canvi climàtic que ja ha arribat. Hui dia encara hi ha molta gent negacionista que jura i perjura que el terme “canvi climàtic” no és més que un parany creat per científics, mitjans de comunicació i societat interessada. Diuen que estes coses ja passaven fa segles, i que com que la història és cíclica doncs ha arribat el moment de repetir-se. Són els mateixos que encara creuen que la Terra és plana (si, existeixen els terraplanistes en ple segle XXI!), o que han deixat de vacunar als seus fills i filles perquè diuen que aquestes injec-

122

cions són un invent d’empreses virològiques i farmacèutiques que busquen furtar-nos els diners i no protegir la salut. En fi... El cas és que les dades estan ací, i hi ha un escalfament global que està provocant un desgel que suposa l’increment del nivell de la mar. Per a que ho puguem entendre: que en molts menys anys dels que ens pensem, les platges on t’encantava estiuejar quan eres menut o menuda, hauran desaparegut. Se les haurà engolit l’aigua junt amb primeres línies de costa, o inclús algun que altre municipi. Però com nosaltres això segurament no anem a veure-ho... què més ens dóna, veritat? Doncs a mi em preocupa el futur dels qui vindran, i el panorama que estem deixant-los. I

per això és important plantejar-se què podem fer des de la societat per canviar açò i prendre consciència. Les falles no som alienes a tot el que passa, i per això cal preguntar-se: què podem fer contra el canvi climàtic? Cada vegada són més i més les comissions involucrades en aquesta empresa. Falles preocupades pel futur d’un món ferit de mort, que comencen a clavar aquest tema en cavalcades, apropòsits, escenes de monuments o llibrets de falla. Per posar-vos un exemple recent, la cavalcada d’aquest passat mes d’octubre de la falla Selgas Tovar versava precisament sobre aquest tema. Portava per títol “SOS climàtic”, i entre els diferents quadres presentats es trobava una crítica a l’augment de les temperatures, així com també al poc ús que se li dóna a les energies renovables i als vehicles ecològics. En clau local, també es va fer menció a la brutícia dels carrers i a l’incivisme ciutadà a l’hora de reciclar i separar en origen, mentre que sobre les falles van parlar dels nous materials que vénen, menys contaminants, i la urgència de començar a emprar-los a l’hora de fer falles. Una altra de les escenes parlava d’un dels majors problemes al que ens enfrontem en els propers anys: els plàstics, perquè segons algunes dades, en cas de continuar així, en l’any 2050 hi haurà

més plàstics que peixos a la mar. Precisament aquest tema el va tractar la falla Molina Claret en el seu monument infantil del passat any 2019, obra de José Angulo, per a la secció especial, i amb el lema “Gota a gota... el mar s’esgota”. Entre els versets, obra de Guillem Alborch podem trobar algunes reflexions molt interessants. Posem algun exemple: Ha cridat a un pescador que faena en alta mar. La xarxa llança amb temor... només deixalles pot pescar Al pescador jove, atent tots li diuen indignats: No tireu al mar més fem o morirem enverinats!! Ara al fons de l’Oceà han posat un contenidor. Per aprendre a reciclar plàstic, vidre i cartó. Aquesta temàtica se succeeix en els darrers anys tant en cadafals grans com en menuts, especialment important en aquests últims per tal de sensibilitzar als més joves, que són els adults del demà, en aquesta problemàtica. Un altre exemple el trobem a la falla Sant

123

Vicent de Paül – Diputada Clara Campoamor de València, que també va reivindicar la mar (i l’Albufera), amb un monument gran que portava per títol “500”. Una xifra que no va ser triada a l’atzar: 500 és una xifra que sola no diu res, pot ser un Bin Laden o “D” en romans, però si parlem d’anys és el que el plàstic tarda a reciclar. El projecte de la falla Diputada va versar a escala global sobre aquesta problemàtica, realitzant també un llibret molt interessant i reivindicatiu que portava per títol “Mediterrània”. I parlant de llibrets, és necessari esmentar també el treball que va realitzar el

124

passat 2019 una de les comissions referents en aquest sentit: la falla Malva d’Alzira. El seu Tro d’avís del darrer exercici va ser un llibre Sostenible. En tots els sentits de la paraula. Perquè cabia la possibilitat de posar-lo dret, amb unes potes de cartó que eixien del mateix volum, i sobretot perquè van realitzar el treball amb paper reciclat, en una clara aposta per la sostenibilitat del llibret. En el seu interior, reivindicacions clares en matèria de reciclatge amb seccions que portaven per nom elements que contribueixen a crear materials reutilitzats: fusta, arròs, plàstic... I un dels exemples més recents en aquesta clara aposta per revertir la problemàtica de l’escalfament global i el clima, el trobem en la conscienciació per la qual aposta la falla La Marina del Port de Sagunt, que aquest any ha creat el premi La Marina a la conscienciació ecològica en un article d’un llibret de falla. L’objectiu, segons exposen, és premiar el treball que les comissions falleres fan per tal de promoure i transmetre l’emergència i la necessitat social de treballar per la cura del planeta i l’esforç d’emprar el llibret de falla com a vehicle de comunicació, fent servir l’ús del valencià.

Són tan sols algunes de les mostres més recents respecte a la incidència que està tenint el canvi climàtic en la consciència fallera. Però, la pregunta és clara: podem fer alguna cosa des d’aquest col·lectiu? No ens enganyem, és gaire complicat, perquè al cap de la fi no som més que un de tants col·lectius socials i culturals que existeixen, que representem només a una part de la societat. Però el que és indubtable és la capacitat de convocatòria i la transcendència que tenen les falles en l’activitat de la ciutat, pel que seria un bon comença-

ment. Si tots junts remem en aquesta direcció, és molt possible que aquest problema acabe sent subratllat en roig pels nostres governants, que són els qui al remat han d’apostar per fer polítiques que ajuden a revertir aquesta problemàtica. I a poc a poc, anar escampant més i més la veu, arribant a més i més gent que puga unir-se a la causa. El compte enrere s’ha iniciat i no hi ha temps a perdre. Les falles podem tenir la clau per salvar el futur del planeta.

Aprofitem-ho.

125

I ABANS DEL MONUMENT DE SANT JAUME, QUÈ? Fran Chàfer

El canvi climàtic està d’actualitat amb la major conscienciació de les persones i, sobretot, està tractant-se amb més importància per part dels dirigents de tots els països, com així veiérem el passat desembre amb l’acolliment a Madrid de la “Cumbre del Clima COP25”. Allí es congregaren desenes de caps d’Estats i de Governs, organitzacions ambientals, empresaris, científics, etc.

Vaja, que pareix que el tema està de moda i les falles ens sumem a ell amb la proposició de monuments que tracten el tema del canvi climàtic. Però, no és cert del tot. De la mateixa manera que no és d’ara la conscienciació del canvi climàtic i ha estat sempre present en nosaltres en major o menor importància, també ha sigut un tema tractat per les falles des de sempre. Si és veritat que ara té una major presència en les nostres vides al tenir una major divulgació del problema en els mitjans de comunicació i en la vida quotidiana dia a dia. També és veritat que el tema ha sigut tractat parcialment per les falles, tant a monuments grans com infantils, com per exemple, entre d’altres, amb la preocupació per l’escassesa de l’aigua en el monument infantil de la falla Abu Masaifa de l’any 2009 de l’artista José Angulo i amb el lema Aigua, en la que es plan-

126

tejava com un greu problema i es destacava que una de les mesures a prendre és l’educació sobre l’estalvi d’aquesta que els xiquets ha d’aprendre i ensenyar-se el valor real de l’aigua.

Abu Masaifa - Aigua - 2009

També del mateix any tenim un altre exemple que incideix més amb la naturalesa en general, com és al monument de la falla Tetuan-Sant Francesc de l’artista Arturo Benavent amb el lema Cuidem la natura, en el que es recalcava que si volem assegurar el medi ambient en el futur hem de cuidar la natura, ja que d’ella vivim tots, animals grans i menuts, i per això a tota la gent s’ha d’educar per protegir el medi ambient i així podrem canviar el futur. Però, ha sigut de sempre un tema recurrent

i de conscienciació la preocupació per la natura, com podem veure amb l’exemple del monument infantil de la Falla Mercat de l’any 2000, feta per la comissió i amb el lema Salvem la natura, en la que es tractava d’explicar i conscienciar a grans i menuts de les coses que cal fer per a mantenir la nostra terra net i sana. Plantejava que amb la correcta educació en temes de la natura, civisme i respecte pel nostre medi ambient sempre faria que es respectaren més les plantes i els éssers vius que ens envolten.

Murta Maravall - Canvi climàtic - 2011

mes parcials que fins ara havien sigut tractats en el món faller. Falla Mercat - Salvem la natura - 2000

I ja en l’any 2011 aparegué el tema del canvi climàtic com a tal, com poguérem veure en el monument de la falla Murta-Maravall de l’artista Fernando Llopis Torres amb el lema Canvi climàtic. En aquest cas, ja es tractava el tema amb la visió conjunta i general del verdader problema que engloba tots els proble-

I ara és el nostre torn, de divulgar amb el monument d’aquest any el greu problema del canvi climàtic que està patint el planeta i de posar de la nostra mà per tal de conscienciar, més encara si cap, a tots els que vivim en ell i es passen a visitar el nostre monument en la setmana fallera.

127

CONTRIBUIR AL CANVI Carmen Bernabeu

El canvi climàtic és el problema més greu i actual del moment a escala mundial, encara que resoldre-ho només serà possible si ens unim tots i actuem en conseqüència. No és suficient amb pensar solucions a curt termini, sinó que hi ha sempre que pensar en un futur. Fins ací ho tenim tots clar, veritat? La teoria està als nostres caps ja. Sabem que és una necessitat, que estem contaminant i embrutant les mars, produint més CO2, bla-bla… Aleshores, quin és el nostre problema? Què ens està passant pel cap? Segons sembla, som conscients, però no som capaços de ser nets ni mirar una mica pel que segur que ens han ensenyat des de xicotets, que no és més que cuidar el nostre entorn. O no som capaços de reciclar, o ho fem i resulta que després anem pel carrer i tirem papers al sòl. Sobre això, he de dir que després d’haver viatjat al Japó o viscut a Anglaterra em vaig adonar que els carrers en eixos llocs estaven nets encara que no tenien papereres. La gent guardava el seu fem en una bossa i el tirava després quan arribava a casa, i no obstant això, a Espanya tenim els carrers replets de papereres i moltes vegades podem veure gent que no les utilitza. Per descomptat, quan parle de fem em referisc a tota el que produïm, des del del carrer, o el de quan anem a la platja, fins al de dins d’un bar quan ens estem prenent unes canyes i tirem el

128

tovalló al sòl. Resulta que ens sembla el més normal, com si estiguérem en la nostra pròpia casa i férem el mateix (ho dic irònicament). No hi ha recursos infinits, i si no canviem el nostre estil de vida, col·lapsarem el món. Pot ser que el problema estiga en el fet que pensem que reciclar és un sacrifici i no una forma

de vida necessària. Entenc que ens queixem dels supermercats que ens venen bosses de plàstic en eixir per a ficar productes que ens venen i estan envasats en plàstic (des de la llet, aigua, carns, verdures, peixos, fruites, iogurts, galetes…) però potser hauríem de posar queixes a aqueixos supermercats, o deixar de comprar en ells i veure de quina manera podríem fer la nostra compra més sostenible. Ara mateix la naturalesa ens està cridant que hem de canviar, però per molt que tots sapiem el que hauríem de fer, si no fem res sobre aquest tema, és com que no escoltem, i quan vegem que no podem viure, ja serà massa tard. No fer les coses a mitges, tots hem de ser conscients i aportar el nostre granet d’arena. Quan un fa el que deu no sols dóna exemple o inspira, sinó que aconsegueix que

unint-se a uns altres que facen el mateix el món siga millor. No volem això precisament? Doncs bé, per descomptat que els fallers voldrem continuar la nostra festa i fer activitats que ens facen passar-nos-ho bé, però una cosa no lleva l’altra. Podem beure i menjar en gots i plats d’altres materials que no siguen de plàstic, reciclar en els casals i reutilitzar materials en comptes de tirar-los. En concret, se m’ocorre quan estem muntant els cadafals, que per a decorar-los tenim un delegat que s’encarrega de veure quins materials pot utilitzar i de quina manera fer-ho perquè quede bonic i siga tot reciclat. Un altre exemple que us puc posar és que aquest nadal vam anar d’excursió a València amb la Junta Local Fallera de Xàtiva, i allí vam visitar el Betlem de

129

la falla Na Jordana. Us parlaré del seu Betlem perquè és l’exemple més pròxim que se m’ocorre de com una comissió pot organitzar una cosa digna de veure, i que siga sostenible. Sincerament, a mi em va impressionar. Tant la idea com el treball que van realitzar va ser espectacular, però això ho jutjareu vosaltres mateixos més tard. El projecte d’aquesta falla en qüestió es deia “Un nadal la marrrr… de sostenible”. Aquest Betlem va ser idea del president de la comissió, segons em va comptar quan vam estar parlant. Van interpretar textos i instàncies iconogràfiques sobre el Naixement consagrades pels evangelis i per la Història de l’art per a conscienciar a la gent sobre la lluita contra el plàstic, i el van fer de la manera més òbvia encara que costosa: Recreant un Betlem amb botelles de plàstic i materials reciclats. La seua proposta no sols recreava una obra d’art sinó que ambientava els principals episodis evangèlics en un futur apocalíptic marcat per la deriva ambiental, la degradació de l’ecosistema i la mort silenciosa a la qual ens porta la contaminació atmosfèrica. Va ser entrar al casal de Na Jordana, veure el treball que havien realitzat, i no dubtar ni per un instant que volia escriure sobre ells en el

130

nostre llibre. De manera que vaig agafar un dels seus pamflets per a escriure-vos el que deia: Amb l’ímpetu de la mar, furiós combat de vent i espuma, Àngels d’aigua endins sobrevolen les ones per anunciar l’arribada del Messies. Són temps de festa i de gaubança, de tradició, de pau i de concordança, mes també de reflexió sostenible i solidària. La nostra instal·lació d’enguany us convida a bescanviar els vostres hàbits de consum per a minvar la producció de residus i amb això contribuir a la protecció i conservació del medi ambient. Seguint el concepte de les 3R

hem fet de les escorrialles matria prima per a la creativitat i per a la recreació i ambientació dels principals episodios de l’evangeli, de forma tan original, innovadora i casolana com Na Jordana us té acostumats. La costa valenciana ja és la cinquena amb més abocaments de plàstic de la Mediterrània. Les nostres platges acumulen diàriament 12,9 Kg de deixalles per quilòmetre i 33.800 botelles acaben cada minut en el mar. En un parell d’anys entraran en vigor les normes restrictives de l’UE per frenar la producció de plàstic que generem, per això la nostra proposta tracta de donar nova vida a materials de difícil reciclatge d’ús únic (ampolles, marraixes, envasos, bastonets de cotó, remenadors, tovalloles higièniques, etc.). És un material que pot tardar segles, o més, a desaparéixer i, per tant, ens hem plantejat gaudir d’ell sense necessitat de destruir el planeta.

reciclem però també podem crear esdeveniments que donen repercussió i consciencien a la gent, millor que millor. Quan vaig anar a veure el Betlem només sabia que m’havien comentat que era molt impresionant, però no m’esperava per a res el que em vaig trobar, i em va impactar. Supose que això li passaria a moltes més persones, per la qual cosa en Na Jordana van complir amb el seu objectiu. Al final del dia només podem quedar-nos amb les nostres pròpies accions. Hauríem de reflexionar si amb el que fem és suficient i de quina manera podríem ajudar a cuidar el planeta. M’agradaria acabar el meu article amb una frase de Martin Luther King Jr: Si sabera que el món s’ha d’acabar demà, jo hui encara plantaria un arbre.

No sé el que estareu pensant ara mateix, però a mi m’encantaria tindre aquestes idees o almenys tindre a prop a gent amb elles. És veritat que com em va dir el meu amic José Luís, les falles ens creiem el melic del món i després ixes de València i… Però si a part de fer a les nostres cases el que podem dia a dia cadascun de nosaltres, arribem als casals i d’una banda

131

Gloria ja està ací! Alberto Ordiñana

Gloria ja està ací! I no em referisc a cap persona, sinó a la tempesta que aquest gener violentament ha aplegat a les nostres terres. A més a més és el segon que ens aplega en menys d’un any si no recorde mal. Serà casualitat? Són les institucions que ens fiquen més alerta per minimitzar el perill per a la població? I açò abans no passava? És el canvi climàtic? Segur que heu sentit algunes d’aquestes qüestions aquests dies. Per a ser honest no tinc la resposta, però el que està clar que aquestes tempestes amb baixes personals jo no les recorde, i molts indicadors han comentat que des que es tenen registres mai havien sigut tan extrems. Si és el canvi climàtic el responsable de tot açò, hauríem de fer alguna cosa més no? És un tema molt recurrent a les televisions, inclòs m’atreviria a dir que hi ha una espècie de carrera per mostrar quina cadena televisiva és més sensible a aquest tema. Però a banda de tot açò, vos heu parat a pesar si tot açò afectarà les falles? El temps està un poc rebolicat els últims

132

anys, és cert, hem tingut anys de falles amb moltíssim fred, altres amb calor, pluja...i no parlem dels actes com la cavalcada. De segur que quan es va decidir passar a setembre-octubre es va pensar en què el temps seria millor que en febrer, però dugem uns anys que el temps en setembre-octubre és una autèntica loteria i hem de deixar al calendari caps de setmana lliures per prevenir si tenim mal temps poder ajornar-ho, igual que si la férem en febrer-març. Però que podem fer les falles pel canvi climàtic? Podem fer alguna cosa? Segur que sí! Haureu sentit tots parlar que uns dels principals problemes del canvi climàtic és per culpa de l’augment del diòxid de carboni, el CO2 . Aquest gas és incolor i inodor, i el seu origen pot ser per fonts naturals o pels humans. Realment no és tòxic per a les persones, però és el responsable directe dels augments del nivell del mar per l’augment de la temperatura de la superfície del mar, produint és desgel dels glacials i a conseqüència l’augment del ni-

vell del mar. I l’explicació és senzilla, els gasos d’efecte hivernacle es queden dins l’atmosfera, augmentant la temperatura terrestre, responsables també de les ones de calor de l’estiu (que d’açò també controlem molt a Xàtiva). Aquest augment de la temperatura de l’aigua de mar, fa que s’evapore més aigua alimentant a les tempestes i fent-les més intenses. D’acord, i que podem fer per baixar el CO2? Hi ha moltes propostes per reduir la producció d’aquest gas. Abans vos he de parlar d’un indicador que s’utilitza per parlar de tot açò, anomenat “petjada de carboni”. La petjada de carboni és un indicador ambiental que pretén reflectir la totalitat dels gasos d’efecte hivernacle emesos per efecte directe o indirecte d’algun individu, organització, esdeveniment o producte. Aquest indicador es calcula amb kg de CO1. 2 Una volta coneguem la mida i la petjada d’una organització, és possible implementar una estratègia per tal de reduir-la

o compensar-la a través de diferents programes públics o privats. Hui en dia les falles que cremem, estan fetes de fusta i polietilé (suro blanc). Aquest suro és un material plàstic que en cremar-se genera emissions de CO2 i contribueix al calfament global, a més a més dels fums tòxics que genera que són perjudicials per a la salut. Una de les gestions que s’estan portant a terme per reduir aquesta emissió de CO2 és la recerca d’un material que substituïsca el suro blanc, però que al mateix temps permeta als artistes fallers continuant amb l’actual tecnologia per fer falles. El professor de la UPV Rubén Tortosa, està desenvolupant un material que utilitza els restes de la palla d’arròs. Amb aquest producte orgànic, al ser d’orige biològic és neutre en emissions. No és que no emeta CO2 en cremar-lo, però aquest no alteraria el contingut actual en l’atmosfera perquè entra en el cicle curt del carboni. Segur que en uns anys veurem avançar aquesta mesura. Una falla que va ser pionera amb aquest tema, fou la falla Convento Jerusalen, la

133

qual va desenvolupar una iniciativa pionera per a les falles i les festes calculant la seua petjada de carboni des del 2016 fins a l’actualitat, inscrivint-ho en el registre de petjada de carboni per a la reducció dels gasos d’efecte hivernacle. Aquest registre depén de l’oficina espanyola de canvi climàtic. Amb aquestes mesures de la petjada de carboni, la falla ha creat un pla de reducció de les seues emissions actuals per aconseguir en 2020 que les emissions siguen compensa-

134

des amb actuacions de reforestació i neteja d’un bosc de la Comunitat Valenciana devastat per un incendi en 2012. Estic segur que les falles podem donar exemple i ficar-nos les piles en aquests sentits, per exemple, i si les falles reduïm la utilització de plàstics com plats, gots, etc.? Podríem anar amb un got amb el nom de cadascú penjat del coll i a més a més d’estalviar per a la falla, ajudaríem al medi ambient.

LO RAP APENAT Letícia García

EL MÓN S’ACABA I NO HO DIC JO HO DIU LA GRETA THUNBERG QUE SAP UN MUNTÓ QUE NO RECICLES, QUE NO REUTILITZES MIRA EN CURA TOT ALLÒ QUE NO UTILITZES

ELS DESGLAÇ DELS POLS PREOCUPA A LA GENT EL CANVI CLIMÀTIC ESTÀ CLAR QUE ES EVIDENT AUGMENTA LA TEMPERATURA I LES INUNDACIONS I SOLS ENS FALTA TRUMP TOCANT ELS COLLONS!

LO RAP QUE JO ET CANTE NO VAL RES PERÒ ESCOLTA’L BÉ QUE ALGUNA GRÀCIA TÉ NO TÉ LÒGICA I NO TE SENTIT PERÒ POTSER ENS RESULTE DIVERTIT

EN EL MÓN FALLER TAMBÉ ESTEM AFECTATS NO ANEM A ESCURAR MÉS DE MIL PLATS! PERÒ XE! PER LA DECORACIÓ DEL MONUMENT MATERIALS RECICLATS ! TENIU CONEIXEMENT!

LO RAP APENAT PER FI HA ARRIBAT CANTA’L FORT I ALGUNA COSA TRAURÀS REDUÏX,RECICLA I REUTILITZA VEURE EL MÓN AIXÍ, A MI M’HORRORITZA!

LO RAP APENAT PER FI HA ARRIBAT CANTA’L FORT I ALGUNA COSA TRAURÀS REDUEÏX, RECICLA I REUTILITZA VEURE EL MÓN AIXÍ, A MI M’HORRORITZA!

UN JOC DE PARELLES VAIG A PROPOSAR VINGA ANIMAT I POSAT A JUGAR VERD I VIDRE, GROC I PLÀSTIC , BLAU I PAPER NO ET FACES EL MOIXO QUE BEN FÀCIL ÉS.

QUIN DOLOR AL COR I QUINA TRISTOR VEURE JOVES I MAJORS DESCUIDANT L’ENTORN BOTELLES DE VIDRE TORNAREN A OMPLIR TORNEM ENRERE, QUI ENS HO HAVIA DE DIR!

SIGUES RESPONSABLE SIGUES SABUT RESPECTA LA MAR I TAMBÉ ELS RIUS NO TIRES, NO ABOQUES, NO LLENCES SI NO, MIRA BÉ EL PEIX QUE ET MENGES.

JO CANTE "APENAT" AQUEST RAP DESTRELLATAT COM "LO RAT PENAT" QUE TAMBÉ PARLAVA CLAR BORINOTS!! QUE NO VEIEU QUE S’ACABA EL MÓN!? QUI NO SÀPIGA NADAR QUE ES COMPRE UN FLOTADOR.

LO RAP APENAT PER FI HA ARRIBAT CANTA’L FORT I ALGUNA COSA TRAURÀS REDUÏX,RECICLA I REUTILITZA VEURE EL MON AIXÍ, A MI M’HORRORITZA!

LO RAP APENAT PER FI HA ARRIBAT CANTA’L FORT I ALGUNA COSA TRAURÀS REDUÏX, RECICLA I REUTILITZA VEURE EL MÓN AIXÍ, A MI M’HORRORITZA!

135

JOC DE XIQUETS Adrián Estellés

“El canvi climàtic es deu a l’activitat humana” any 1896, Svante Arrhenius. ”L’efecte principal de l’increment del CO2 de l’atmosfera seria un increment gradual de la temperatura mitjana de les regions més fredes de La Terra” any 1939, Guy Stewart Callendar. “El canvi climàtic s’accelera” any 1960, Charles David Keeling. “La major magnitud de l’escalfament polar serà en latituds altes de l’hemisferi nord” any 1990, José Miguel Viñas. Són frases de científics que ens van avisant del canvi climàtic. No és res que ens pille de nou, però els nostres governants sempre han mirat cap a un altre costat pensant més en els beneficis econòmics que en la salut del nostre planeta. Hi ha qui pensa que tots tenim part de culpa, hi ha qui pensa que la contaminació és culpa de les grans empreses i els dirigents dels països, fins i tot hi ha gent que encara nega el canvi climàtic, però el que sí que és cert és que quan es tracta de fer en esforç o que les grans empreses es puguen estalviar algun milió d’euros, tots miren cap a un altre costat. Però un raig de llum surt en mig de la tronà. Són els més joves

136

els més conscienciats en el canvi climàtic, com si es tractara d’un joc de xiquets, i un exemple són Jamie Margolin i Greta Thunberg, dues icones de l’acció climàtica. Margolin, nascuda a Seattle (EE.UU.), en tan sols quinze anys havia fundat Zero Hour (Hora zero), organització que es dedica a donar recursos a altres activistes i a encapçalar iniciatives i protestes contra els governs que fan cas omís als perills del canvi climàtic. A l’altra banda de l’atlàntic tenim a Greta, nascuda a Estocolm (Suècia), després de veure la lluita de Margolin, va decidir començar la mateixa lluita a Europa. Un 20 d’agost del 2018 va pensar que era més important la salut del planeta que el seu futur acadèmic i es va manifestar demanant al govern suec que reduïra les emissions de CO2. Aquesta iniciativa va donar vida al moviment Fridays for Future (divendres pel futur), que va aconseguir reunir milions de joves per tot arreu del món en 3 grans manifestacions: el 15 de març, 24 de maig i del 20 al 27 de setembre del 2019, també nomenada Setmana Global per al Futur.

Però no tot és tan bonic com sembla per a Greta Thunberg i és que tot moviment té els seus detractors. Ha eixit molta gent criticant el seu treball, què si és una xiqueta i deu estar en l’escola, què si està perdent la seua infància, què si sols fa que ploriquejar, què si és una malalta mental i hauria d’estar ingressada en un hospital psiquiàtric. I és que tot missatge d’odi és hipòcrita. Aquells que diuen que és una xiqueta, després diuen que la víctima de violació del cas ‘Arandina’ és una jove. Aquells que diuen que hauria d’estar a l’escola, després idolatren esportistes que es deixaren els estudis prematurament per a dedicar-se al que els agradava. Se li crítica a ella com a persona, la seua roba o inclós els mobles de sa casa. Tot el que calga per a desviar l’atenció del missatge de Greta. Recorde uns d’eixos memes que anaven rodant per les RR.SS. que comparava a Fionn Ferreira, un jove de 18 anys guanyador de 12 premis per uns invents que ajudaven a retirar els micro-

plàstics de l’aigua, amb Greta. Deia alguna cosa com què l’esforç de Greta per fer arribar el missatge contra el canvi climàtic no tenia valor i que es dedicara a fer coses més importants com feia Fionn. Si ens parem a pensar, qui haurà sigut qui li ha fet arribar el missatge en contra del canvi climàtic a Fionn? A quants joves els haurà arribat el missatge de Greta i gràcies a ell s’han dedicat a fer altres activitats contra el canvi climàtic? Si el missatge d’una persona pot motivar a molts altres a què lluiten contra el canvi climàtic, no és igual de vàlid llavors? I una altra cosa que és clara és que no tots valem per a fer el mateix, Greta no val per a inventar igual que Fionn no valdrà per a transmetre un missatge. Una altra cosa que els ‘haters’ critiquen a Greta és que si és la marioneta d’empreses, de part del ‘capitalisme verd’, que hi ha interessos polítics i econòmics dopant la seua imatge. Pot ser que siga cert, pot ser que no, però

137

hi ha moltes empreses i interessos polítics que ixen molt perjudicades en aquesta guerra i posaran tots els seus esforços en danyar la imatge de Thunberg per a frenar el seu impacte. Tots sabem (o quasi tots) que el canvi climàtic és un fet, què menys dóna els interessos qui estiga darrere de Greta? El seu missatge és bo i arriba a la gent, el fi

138

d’aquests interessos és necessari per a la supervivència del nostre planeta i en ell el de la humanitat. Han hagut de ser evidents els efectes perquè el món deixe de mirar cap a un altre lloc i donar la veu d’alarma però els interessos econòmics encara són molt forts i impedeixen l’avanç contra el canvi climàtic. És el moment d’unir-se a eixe joc de xiquets, possiblement demà és massa tard.

A les falles ja mai es sap...

Quin temps creus que farĂ ?

139

PROGRAMA D’ACTES EXERCICI 2019-2020 Dissabte 26-10-2019

Divendres 2-8-2019

Diumenge 27-10-2019

Divendres 13-09-2019

Dissabte 2-11-2019

2019

Dissabte 27-07-2019

22:00 h Sopar de Sant Jaume i presentació oficial dels representants de la comissió per al pròxim exercici, a la plaça Sant Jaume. 13:30 h (aprox) Comunicació Pública i als mitjans de Comunicació de les FALLERES MAJORS DE XÀTIVA. 20:00 h Presentació pública de les FALLERES MAJORS XÀTIVA 2020, als Jardins del Palasiet.

Diumenge 22-09-2019

11:00 h Mig Any Faller Infantil, albereda Jaume I.

Dissabte 28-09-2019

21:30 h Mig Any Faller, a l’estació d’autobusos.

18:00 h Nomenament de les FALLERES MAJORS DE XÀTIVA I LES SEUES CORT D’HONOR, a l’Església de Sant Agustí. 21:30 h Nomenament de les Falleres Majors i President Infantil de la Falla Sant Jaume, al casal de la comissió.

Divendres 8-11-2019

20:00 h Lliurament de premis e inauguració diverses Exposicions de les Jornades Culturals, a la Casa de la Cultura de la Ciutat.

Diumenge 1-12-2019

Diumenge 06-10-2019

11:00 h Cavalcada del Ninot Infantil

18:00 h Proclamació de les Falleres Majors i President Infantil de la Falla Sant Jaume, al Gran Teatre de Xàtiva.

Divendres 11-10-2019

Diumenge 15-12-19

11:00 h Acomiadament de la Fallera Major Infantil de la Falla Sant Jaume, al casal de la comissió.

Dissabte 19-10-2019

19:00 h Cavalcada del Ninot.

140

20:00 h Acomiadament de les FALLERES MAJORS DE XÀTIVA, I LES SEVES CORT D’HONOR, al Gran Teatre de Xàtiva.

18:00 h concert pasdobles al Gran teatre

2020

Dissabte 1-02-2020

20:00 h Proclamació de la FALLERA MAJOR DE XÀTIVA I LA SEUA CORT D’HONOR, al Gran Teatre de Xàtiva.

Diumenge 2-02-2020

18:00 h Proclamació de la FALLERA MAJOR INFANTIL DE XÀTIVA I LA SEUA CORT D’HONOR, al gran Teatre de Xàtiva.

Diumenge 9-02-2020

9:30 h Ral·li Faller AUTOS LOCOS.

Dissabte 15-2-2020

9:30 h ofrena d’ous a Santa Clara 12:00 h Danses populars Murta. 14:00 h (aprox.) Dinar de les paelles de Murta Maravall.

Diumenge 16-02-2020

11:00 h Ral·li Faller Infantil a l’Albereda

Diumenge 23-2-20

Dissabte 29-02-2020

08:00 h Macrodespertà, pels carrers de Xàtiva. 10:00 h Campanya donació de sang a l’Albereda Jaume I. 19:00 h Lectura acta premis exposició ninot i XXV concurs maquetes es a les portes de l’ajuntament de la ciutat. 20:00 h CRIDÀ de les Falleres Majors de Xàtiva a la Ciutat des del balcó de l’excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva. 20:30 h Inauguració Exposició ninot. En finalitzar es dispara un “Castell de Focs D’artifici”. 22:00 h Sopar de Crida, lloc per determinar

Diumenge 8-03-2020

10:00 h Romería a Sant Josep 12:00 h Dinar Popular de Germanor, lloc per concretar.

Divendres 27-03-2020

20:00 h Lliurament del Premis Cadafals 2018.

11:00 h Playback Infantil

141

PROGRAMA D’ACTES SETMANA FALLERA DIUMENGE 15 DE MARÇ

14:00h. Gaspatxo per a dinar amb la presència dels nostres artistes. 17:00h. Visita de la nostra Junta Local Fallera a la plantà dels monuments de la ciutat. 22:00h. Sopar de "torrà argentina" al costat del monument. 24:00h. NIT DE LA PLANTÀ OFICIAL de les Falles de Xàtiva.

DILLUNS 16 DE MARÇ

08:00h. Despertà amb música i pirotècnia recreativa: especial a les Falleres Majors. En acabar, esmorzar de coques d’oli i sal amb embotit al casal. 12:00h. Cercavila per tot el barri. 14:00h. I MASCLETÀ al Jardí de la Pau. 14:30h. Dinar al casal: Paella. 19:00h. Obertura de Pliques al Saló de Plens de l’Ajuntament, amb les actes dels diferents jurats per proceder al LLIURAMENT DE PREMIS. 21:30h. Sopar tradicional al casal: Entrepans de vegetal i catalana.

142

DIMARTS 17 DE MARÇ

08:00h. Despertà pel barri amb coets. En acabar, esmorzar al casal. 14:00h. II MASCLETÀ al Jardí de la Pau. 14:30h. Dinar al casal: Hui ens toca fideuà! 17:30h. VISITA OFICIAL A LES FALLES. Eixida des de l’Ajuntament. 22:00h. Sopar al casal: Pisto i llonganises.

DIMECRES 18 DE MARÇ

08:00h. Despertà pel barri amb coets. En acabar, esmorzar al casal. 14:00h. III MASCLETÀ al Jardí de la Pau. 14:30h. Dinar al casal: Macarrons. 18:00h. OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DE LA SEU. 22:00h. Sopar al casal: “Picaeta”.

DIJOUS 19 DE MARÇ

08:00h. Despertà pel barri amb música i coets. En acabar, esmorzar al casal. 12:00h. MISSA EN HONOR AL NOSTRE PATRÓ SANT JOSEP. Una vegada finalitzada, començarà el TRASLLAT AMB PROCESSÓ. 14:45h. aproximadament: IV MASCLETÀ al Jardí de la Pau. 15:15h. Últim dinar de les falles al casal: Arròs al forn. 18:00h. Berenaret infantil, amb molts jocs i música. 21:00h. CREMÀ FALLETA INFANTIL FALLA SANT JAUME, amenitzada per la nostra banda de música.

22:00h. CREMÀ DE LA MILLOR FALLA INFANTIL DE XÀTIVA, amb la presència de la Fallera Major Infantil de Xàtiva i la seua Cort d’honor. 22:00h. Sopar lliure al casal i CREMÀ FALLA SANT JAUME, amenitzada per la nostra banda de música . 01:30h. (hora aproximada del día 20) CREMÀ DE LA MILLOR FALLA DE XÀTIVA, amb la presència de la Fallera Major de Xàtiva i la seua Cort d’honor.

143

DIARI FALLERA MAJOR

144

Com poden canviar les coses en un any! Res millor que revisar imatges per compendre-ho millor...

145

146

147

148

149

150

151

152

153

154

155

156

157

158

159

160

161

162

163

164

165

166

167

168 174

169

170

171

172

173

174

175

176

177

178

179

180

181

182

183

184

185

186

187

188

189

190

191

192

193

Comissiรณ Infantil 194

195

President Infantil

Mateo López Juan

Hola, em diuen Mateo, sóc President Infantil de la falla Sant Jaume. Aquest any està passant molt de pressa per a mi. Estic gaudint molt del meu càrrec com a President Infantil per a l’exercici 2020, i estic fent molts amics i vivint molts nous moments al món faller. Aquest és un any per a mi molt especial. Gràcies a tota la gent que ha fet possible que jo puga gaudir al màxim. Sols em queda dir que viviu i gaudiu al màxim també la setmana de falles i per això: Moltes gràcies per tot i visca la falla Sant Jaume.

196

197

Fallera Major Infantil

Noa Esplugues Sousa

Hola falleres, fallers, falleretes i fallerets, amics, veïns de la nostra falla. Em diuen Noa i sóc la Fallera Major Infantil de la falla Sant Jaume per aquest any 2020. Tinc nou anys i estudie 4t de primària. Des de que vaig entendre el món de les falles he volgut ser fallera major infantil i els meus pares sempre em deien “tu tranquil·la que el teu any és el 2020 junt a Mateo“ que finalment si, és el meu president infantil. Espere gaudir cada moment al màxim i saber fer gaudir a totes les falleretess i fallerets amb mi. Comencen les falles, falles que tindran molt de color als monuments, als vestits, a les flors. Tindran alegria en cada cercavila, cada desfilada, acte faller i moments al nostre casal. Tindran plor, tant d’emoció i alegria com de tristesa quan arribe l’últim dia de falles. Música amb les bandes de música als carrers. I eixa olor de pólvora que no pot faltar en la nostra festa, la festa de les falles, i en la nostra falla, la Falla Sant Jaume!!

198

199

Al President Infantil de Sant Jaume, Mateo Faller de bressol i tradició, amb la teua vivor portes les falles al cor, i els ulls plens d’emoció. Xiquet de festa que a tothom conquesta, el so de la teua rialla és música de rondalla. Vestit amb les millors gales jupetí, negrilla i mocador, el teu somni pren ales i la il·lusió t’ompli el cor. Cor de falla, sang de pólvora, aquest president de falla A tothom enamora.

María Pérez 200

A la Fallera Major Infantil de Sant Jaume, Noa Noa, en un cofre de joies precioses Hi ha una gema que ressalta entre totes. Quan la mires et desllumbra Puig joia tan bonica No s’ha vist mai ninguna. Amb tratge de valenciana I en el cor un secret Que per uns dolços llavis S’asoma sense voler. Vol ser regina dels xiquets Puig porta en el cor la falla. Així serà perquè està decidit Seràs la representant dels xiquets I la nostra fallera major infantil.

Juanito 201

Carta per a Mateo

Mateo, aquell xiquet que va nàixer l'octubre de l'any 2005, envoltat d'una gran família fallera. Recordem perfectament el primer dia que et vestires de faller, als braços del papi. Tot el que et coneix sap que portes les falles a la sang. Alegre, extravertit, sempre amb un somriure, amic, gran amic dels teus companys de falla. I amb un gran vincle amb els més majors de la nostra comissió. Eres president de la Falla Sant Jaume, i no et pots ni imaginar lo orgullosos que estem de tu. Sabem que cada moment el guardaràs en el record amb una gran estima. Que sort que has tingut de viure aquest somni en Noa, la teua fallera, la teua amiga incondicional, la teua companya de jocs i aventures. Gaudiu i viviu aquesta experiència que de segur mai oblidareu. Agafeu fort de la mà a la vostra fallera major Maria, i aprofiteu cada u dels moments que tingueu per davant. El papi, la mami i Martin desitgem, de tot cor, que mai pergues l’alegria que et caracteritza, combinada amb eixa bondat que et fa únic. La Falla Sant Jaume avui té un president infantil que de segur representarà el nom de la nostra comissió amb la màxima il·lusió i estima.

La teua família

202

Carta per a Noa

Falles 2020, unes esperades falles per a nosaltres des de fa exactament nou anys, quan en la meua tercera ecografia sabíem que anàvem a tindre una xiqueta. Xiqueta que anomenaríem NOA. En nàixer va pesar 3620 kg. i 50 cm de llarga, qui anava a pensar que li agradarien tant les falles i tindria 2 grans jovis, la música, que toca el clarinet, i el seu esport, la gimnàstica rítmica. Fallera des que va nàixer, tan sols 23 dies de vida va eixir a la seua primera presentació. A la gimnàstica començà en tan sols 2 anys, primer amb mi en les meues classes i a poc a poc anava pujant de nivell, canviant de clubs passant per Xàtiva i Alberic fins al Club que està ara, el Club de Sueca que la va demanar cedida per al seu primer campionat d’Espanya, quedant en 3er lloc i ja porta 3 campionats. Açò necessita moltes hores d’entrenament darrere. Ara ha passat a nivell absolut, encara més temps d’entrenament, que ha de combinar amb les classes, la música i els actes fallers que aquest any té. Noa és bona estudiant, inquieta, traviesa amb molt de caràcter i molt exigent amb ella mateixa. Tot açò fa que ella puga dur endavant tot lo mencionat anteriorment. Junt amb mi, son pare i el seu germà Uriel que també compartim amb ella totes les coses que puguem, intentarem gaudir i que ella gaudisca d’aquestes falles amb gran intensitat i que d’eixa manera les recorde al llarg de la seua vida.

Mayra Sousa

203

Entrevistem a Mateo Quants anys tens? 10 Que estàs estudiant? 5. En el cole la bola Des de quan eres faller de la falla Sant Jaume? Des que vaig nàixer Per què er vas presentar com a president infantil de la falla Sant Jaume? Perquè m’apetia viure l’experiència i m’agraden molt les falles

Que són per a tu les falles? Per a mi les falles són diversió amb els amics i passar-ho molt bé Que significa ser de la falla Sant Jaume? M’agrada molt la meua falla perquè som com una família, és el que conec des de xicotet i no podria ser d’una altra falla. Explica’ns la teua tradició La meua família paterna sempre ha viscut a la plaça Santjaume i per això es van apuntar a aquesta comissió fallera, algunes de les meues ties i cosines han tingut càrrec

204

de FM infantil i FM de la comissió gran en aquesta falla algunes d’elles repetint i el meu pare ha sigut president infantil de la falla quant tenia uns 12 anys i junta gestora durant dos anys junt amb Fran. La meua mare es va apuntar més tard però també ha sigut FM de la comissió i com no jo no podia deixar de viure aquesta experiència, estic en moltíssimes ganes de poder començar la setmana fallera. Com estàs vivint els mesos previs a les falles 2020? Tinc molts actes, els caps de setmana molt ocupats però he fet molt bona colla en els altres presidents i FM infantil i és una nova experiència per a mi.

I el que menys? Res Un desig per a les falles 2020 Que no ploga i que tots gaudim al màxim...

Quin és l’acte o els actes que més t’agraden? Per ara l’acte que més m’ha agradat és el sopar de Sant Jaume, perquè ací va començar tot però també m’agrada molt el dia que anem en la falla a València a vorer la mascletà, perquè sóc molt coeter i l’ofrena m’agrada molt bo i Sant Josep .... En definitiva tot el que està relacionat en les falles m’agrada jijijiji

205

Entrevistem a Noa -Quants anys tens? Tinc 9 anys. -Què estàs estudiant? Estic estudiant 4t de primària. -Des de quan eres fallera de la falla Sant Jaume? Sóc fallera des que vaig nàixer.al cap de 23 dies de vida vaig eixir en la meua primera presentació. -Per què et vas presentar com a fallera major infantil de la falla Sant Jaume? Em vaig presentar perquè de ben menuda m’han agradat molt les falles i volia viure-la experiència de ser fallera major infantil i ser la màxima representant d’aquesta comissió.

- Què són per a tu les falles? Són un món ple d’alegria, emocions, plors i festa. - Què significa ser de la falla Sant Jaume? Ser com una família molt gran. - Explica’ns la teua tradició familiar en aquesta falla. Ma mare ha sigut Faller Major Infantil i Fallera Major d’aquesta falla i també ha si-

206

gut dama de la Fallera Major de Xàtiva i és fallera des de xicoteta. Mon pare és faller des que va conéixer a ma mare i el meu germà xicotet també és faller des que va nàixer. - Com estàs vivint els mesos previs a les falles 2020? Molt bé amb molts actes i amb nous amics fallers.

-I els que menys? No sabria quin dir perquè m’agraden tots. -Un desig per a les falles 2020… Passar-ho molt bé i conéixer molta gent i que tota la comissió ho passe molt bé amb nosaltres.

-Quin és l’acte o els actes que més t’agraden? El que més m’agrada és l’ofrena la presentació i la correguda… Que la viuré aquest any.

207

Mateo, des del dia que vas nàixer fins avui hem creat una connexió única. No sé què faria sense tu, sense eixa persona que ens trau amb qualsevol tonteria un somriure a cada u de la nostra gran família. Crec que no sols parle per mi sinó per tots els que t’estimem. Aquest any vull que faces veure a tots els que et rodegen la gran persona en què t’han convertit els teus pares. Quan Kiko I Kira ens donaren la notícia de què anaven a ser pares, ho esperàvem amb gran il·lusió, feia temps que no teníem un bebé a casa. Gaudeix de tots els actes fallers tant com ho fas amb el teu volgut cavall Duque. Em sap mal no poder gaudir amb tu l'estima que sents pels cavalls, sempre em dius: “teta vine a veure'm muntar a Duque” però la teta com té al·lèrgia i mai pot anar. Mateo, per fi ha arribat el teu moment, gaudeix de cada acte, riu com mai ho has fet, aprofita tots els moments, fes amics i sobretot estima. Sé que representaràs a tots els santjaumers i santjaumeres com es mereixen, i cuida de les teues princeses el millor que sàpigues. Sols em queda dir que t'estime d'ací a l'infinit, i que espere compartir més momets com aquest amb tu, durant tota una vida.

Paula Patiño 208

Noa, eres la primera nebodeta que vaig tindre als meus braços, eixe 31 de desembre del 2010, últim dia de l'any que no sabíem si faríem les 12 campanades … La teua arribada va ser el més bonic d'eixa nit, tan redoneta i rojeta com una pometa i mirat ara, que fadrina i feta una artista. En la gimnasia rítmica tens molta elegància i ho "bordes", tocant el clarinet també, i hui tens la sort de ser la protagonista d'un somni, que tota xiqueta valenciana i fallera desitja, ser FALLERA MAJOR INFANTIL. La teua mirada el teu somriure i amb eixe saber portar, fan que m'aborrone. Ho portes en la sang, nebodeta meua… L'any 1994 ta mare complia el mateix somni que tu, ser FMI d'aquesta comissió “La Falla Sant Jaume”. L'any 2001, la tia Lilaya com tu em dius i repeteixes tantes vegades… també complia un somni ser FM, i un any després, l'any 2002 el complia la meua germaneta Mayra (la teua mare). Van ser uns anys molt bonics i feliços per a les dues, sabem les emocions i els sentiments que es viuen i tu les viuràs igual que nosaltres. Estic segura! La tia et desitja que sigues tu mateixa. GAUDEIX!!! És el teu any! VIU-LO!! De vegades la vida et dóna regals que mai imagines. Noa per a mi sempre seràs la GUAPA de la tia.

Lilaya Sousa 209

210

ELS NOSTRES FALLERETS Ells són els únics amb una bateria inesgotable

211

VOCALS ALCOVER GIL, MARTINA BARAHONA BELTRAN, MARC BERNABEU MOLLA, ALEX GABRIEL BLANCO ESCOBAR, NIKO CARRION GIL, DANIELA CASTELLO PEÑA, MIREIA CUCARELLA MARTINEZ, ALEX CUCARELLA MARTINEZ, MARC DURO OLTRA, PAOLA ESPLUGUES SOUSA, NOA ESPLUGUES SOUSA, URIEL FASANAR CERDA, AARON FASANAR CERDA, ALBA FEO GIRONES, GOYA FEO GIRONES, NOA FORES PUEBLAS, ASIER GALLEGO MARTI, MARIO GALLEGO MARTI, PABLO GARRIDO PUEBLAS, MARC

212

GARRIDO PUEBLAS, NELA GIL PEREZ, BORJA GIL PEREZ, SARA GIRONES MOMPO, LUCIA JORGE TUDELA, AXEL JORGE TUDELA, EMMA LOPEZ JUAN, MARTIN LOPEZ JUAN, MATEO LOPEZ VILA, BLANCA MARTINEZ PATIÑO, ENZO MONPARLER GIMENO, EMMA PALET GIMENO, LAURA PELEGERO ADAME, GALA PERALES DE LUNA, RAFAEL POVEDA PARDO, LARA RODRIGUEZ CABEZAS, URIEL SANCHEZ CERDÀ, JULIO SARRION TEROL, IRENE

RECOMPENSES INFANTILS

BUNYOLETS

socarradets

NOA ESPLUGUES SOUSA - OR URIEL RODRIGUEZ CABEZAS - OR DANIELA CARRION GIL - ARGENT EMMA JORGE TUDELA - ARGENT LUCIA GIRONES MOMPO - ARGENT MARC BARAONA BETRAN - ARGENT MARTINA ALCOVER GIL - ARGENT GOYA FEO GIRONES - ARGENT RAFAEL PERALES DE LUNA - ARGENT URIEL ESPLUGUES SOUSA â&#x20AC;&#x201C; ARGENT

EMMA MOMPARLER GIMENO - ARGENT MARTINA ALCOVER GIL - ARGENT URIEL RODRIGUEZ CABEZAS - ARGENT ALBA FASANAR CERDA - COURE ALEX BERNABEU MOLLA - COURE AXEL JORGE TUDELA - COURE JULIO SANCHEZ CERDA - COURE MARC GARRIDO PUEBLAS - COURE NELA GARRIDO PUEBLAS - COURE SARA GIL PEREZ - COURE

213

214

215

Olor de pólvora

Olor de pólvora, olor de festa. Comencem als matins, molt prompte amb la despertà, els masclets desperten a tot el veïnat. Al migdia la fallera major dóna permís al pirotècnic perquè comence la mascletà, el soroll i l'olor de la pólvora inunden la plaça. A la nit els focs d'artifici il·luminen el cel i la nit de sant Josep la fallera major infantil encendrà la metxa de la traca que anirà directa a la falleta que es cremarà mentre seguirem percebent olor a pólvora.

216

És tradició en falles despertar al veïnat Un masclet darrere d'un altre fins a un sord s'ha despertat.

Hi ha una altra classe de traca que sens dubte podem fer tots d'inflar molts globus es tracta i punxar-los entre tots.

De ben menuts els agrada el foc en la pirotècnica es fan cues però tingueu clar que no és un joc compra els que a la teua edat pugues.

Tot preparat per a la nit de foc les carcasses esperen pacients fins que comença i allà va tot i tots miren a cel somrients.

Les divertides bombetes fan fum de tots els colors són per xiquets i xiquetes sols fan fum no fan soroll.

Una explosió de color surt d'aquesta carcassa Tots admiren amb dolçor mentre escolten la traca.

La fallera major dona l'ordre: pot començar la mascletà la pólvora pots oldre i el soroll pots escoltar.

El pobre gat espantat fugint d'aquest petard al fanal se n'ha pujat.

Sona a festa: taca taca tà la utilitzem per festejar clar, ens referim a la traca en tota festa la pots llençar.

La fallera encén la traca que va directa a la falleta el foc il·lumina la plaça vinga a plorar la xiqueta.

217

Artista Faller

El meu nom és Ramón Olivares i hem dedique a fer falles des de l'any 1988, sempre amb falles infantils. He plantat falles a Gandia, Xàtiva, València .... Voleu saber els meus resultats dels darrers anys? 2009 Gandia Primer Premi Secció 3ª 2010 Gandia Segon Premi Secció 3ª 2011 Gandia Segon Premi Secció 3ª 2012 Xàtiva Primer Premi Secció 2ª Gandia Segon Premi Secció 3ª Ninot Indultat 2013 Xàtiva Segon Premi Secció Especial Primer Premi Ingeni i Gràcia Segon Premi Secció 2ª

218

2014 Xàtiva Primer Premi Secció 1° Primer Premi Ninot Secció 1° Primer Premi Secció 2° Segon Premi Ninot Secció 2° Segon Premi Secció 3° 2015 Xàtiva Segon Premi Secció Sspecial Segon Premi Millor Ninot Primer Premi Ingeni i Gràcia Primer Premi Secció 1° Primer Premi Ninot Secció 1° Segon Premi Secció 2° Segon Premi Ninot Secció 2°

2016 Xàtiva Primer Premi Secció 1ª Primer Premi Ingeni i Gràcia 2017 Xàtiva Primer Premi Secció Especial Millor Falla Primer Premi Ingeni i Gràcia 2018 Xàtiva Tercer Premi Secció Especial 2019 Xàtiva Primer Premi Secció 1° Primer Premi Secció 2° Tercer Premi Secció Especial

Espai Infantil

219

Laura Palet

Cort de la Fallera major Infantil de Xàtiva 2020 Hola, sóc Laura Palet. L'any passat va ser molt especial, ja que vaig ser la fallera major infantil de la nostra falla. Va ser una experiència increïble on vaig ballar, vaig riure, plorar i vaig conéixer a molta gent que em va fer sentir molt bé. Enguany sóc dama de la fallera major infantil de Xàtiva que és la meua amiga Marives, m'ho estic passant molt bé i vivint moments nous i actes nous. Totes les dames i acompanyants: Amparo, Sofia, Mireia, Òscar, Hugo, Marc, Guillem, Álvaro i jo, juntament amb Marives ens hem fet molt amics i quan estem junts és molt divertit. A més, m'agrada quan ens ajuntem amb totes les Falleres Majors Infantils i Presidents Infantils. De totes les falles, especialment amb Noa i Mateo. Vull desitjar-los que passen un any molt especial i que gaudisquen de tots els actes igual que faré jo. Visca la Falla Sant Jaume!!!

220

Nous fallerets Hola!!! Sóc Enzo Martinez Patiño. Estic molt content de pertànyer a la falla Sant Jaume, ja que vinc d'una família fallera, sobretot la meua mami, que és fallera des que va nàixer. A més, jo he sentit les falles des de dins perquè he acompanyat a la meua mami com a Fallera Major, ja que estava dins de la seua panxeta l'any passat.

Hola a tots!!!! Em diuen Marc i sóc el vostre nou company, si, si, nou!!! Vaig nàixer el passat tretze de novembre, ja que tenia pressa per eixir per a no perdrem cap acte del nou exercici faller. Soc fill i germà de fallers de la nostra falla, si, dic nostra perquè jo pertany a aquesta falla i els meus pares i el meu germà m'han transmet l'amor per la nostra terra i les nostres tradicions i com a tradició destacada la nostra de les falles. Ja quan em van concebre, més o menys, si conte amb els meus ditets coincidís, sentia jo els trons i les xarangues a tota hora i des d'aquell moment que volia afanyar-me a eixir per a no fer tard a aquest exercici i per fi ho he aconseguit, JA ESTIC ACÍ!!! Amb tots vosaltres per a gaudir de tot el que comporta ser Valencià. Visca València visquen les falles

221

FEM TURISME PER LES FALLES DE XATIVA Màrio i Pablo Gallego Martí

Hola a tots, som Pablo i Mario, dos germans, fallerets de Sant Jaume des d'abans de nàixer i molt integrats en totes les activitats que es fan, siga la visita als reis mags, taller de dolços nadalencs, mig any i altres activitats que organitza la falla al llarg de tot l’any. En aquesta participació en el llibret, voldríem fer una crida a totes les persones de fora perquè vinguen a viure aquests dies plens d'emoció, pólvora, soroll, i en fi, ambient faller. Però abans de vindre, feu una reflexió. Coneixeu la terminologia fallera per poder moure-vos per Xàtiva durant aquestes festes grans??? Bé, aleshores, vos ensenyarem alguns termes fonamentals que no podeu deixar de conéixer, si voleu integrar-vos en aquest ambient faller: • Artista faller: persona encarregada de fer la falla. • Bunyols: dolç típic fet de carabassa, farina, aigua i oli que es sol acompanyar d’un got de xocolate calent. • Casal: lloc on es reuneixen els fallers d’una comissió durant tot l’any. • Castell: espectacle de focs d’artifici. • Cercavila: acte en el qual els músics acompanyen als fallers pels carrers del barri, així que tota Xàtiva s’ompli de soroll.

222

• Cremà: acte de cremar una falla. • Crida: inici oficial de la festa fallera on la fallera major fa una crida a tots els fallers per gaudir de les festes. • Despertà: acte en el qual tot el veïnat és despertat a les 8 del matí amb petards. • Dolçaina i tabalet: instruments musicals tradicionals valencians, de vent i percussió amb sons molt particulars. • Falla: Monument de crítica social fet de ma-

terials combustibles perquè es fan per poder-se cremar. En Xàtiva hi ha 19 però en quasi tots els pobles de València es planten, sent la capital del Túria la que alberga major quantitat de monuments amb 391. • Faller/Fallera: és aquella persona que pertany a una falla. • Fallera major: cada falla té la seua fallera major, dona que representa a la falla. També tenim a la fallera major de Xàtiva que representarà a la ciutat, a totes les falles i a tots els fallers. • Fallera major infantil: té la mateixa funció que la fallera major però no ha de tindre més de 14 anys. • Mascletà: dispar pirotècnic que reuneix a una quantitat gran de persones per escoltar el seu ritme i gran soroll, 100% pólvora. • Ninot: figures que componen les falles. • Ninot indultat: única figura de totes les falles que aconsegueix sobreviure i perdurar al llarg del temps perquè no es crema. El ninot indultat es guarda al museu faller perquè tota la gent el puga vorer. • Nit de la Cremà: nit on totes les falles es cremen donant lloc a un nou any faller. • Ofrena: acte de caràcter religiós en el qual els fallers duen flors a la Mare de Déu. • La plantà: moment en què es trauen les falles al carrer i es munta la falla fins la cremà.

• Pinta: complement del monyo faller. • Rodets: monyos laterals del pentinat faller. • Traca: mini-mascletà de petards amb explosions molt seguides per a no donar-te ni un minut de respir. • Saragüells: pantaló faller tradicional masculí. • “Xocolatà”: moment en què es reparteix xocolate calent als més xicotets o no tan xicotets, moltes vegades acompanyats de bunyols o xurros Podríem seguir amb més i més termes, però esperem que amb aquestes xicotetes claus no tingueu cap mal entés. Tots junts a gaudir de les Falles!!!!

223

UNA NIT A UN TALLER FALLER Carmina Vidal Martínez Nàdia era una xiqueta de set anys. Aquest any, gràcies a la seua mare es convertiria en fallereta major infantil. Els seus pares l’havien apuntada a la falla quan va nàixer i aquest any pareixia ser un any molt especial per ella. Aquest dissabte, ella i els seus amiguets anaven a visitar el taller del seu artista faller. Tenia tantes ganes de veure la falleta que es plantaria al carrer, que ni tan sols podia dormir la nit anterior. Fins i tot li va demanar al seu pare que li llegira el seu conte preferit. Aquell que parlava d’una papallona, sí, la mateixa que encara que li faltava un trosset d’ala tenia la força suficient com per volar molt alt. Gràcies a això va poder dormir-se i descansar. A l’endemà es va despertar molt prompte i va anar corrent al llit dels seus pares. Per fi, havia arribat un dels moments més desitjats per a ella. Un somriure d’orella a orella es dibuixava a la seua cara. S’havia posat els vaquers i les bambes que més li agradaven, i la dessuadora de la seua falla, com no! Estava tan contenta i il·lusionada! Quan va arribar front la porta gegant del taller, es va tapar els ulls amb força. Volia caminar amb els ulls tancats fins estar dins... Quan els va obrir va veure que es trobava sola. Al seu costat no hi havia ningú més i ja era de nit. Al primer moment es va espantar. No sabia què fer. Va agafar aire i va començar a caminar. No tenia més remei. Pareixia que s’havia quedat tancada i no volia des profitar aquella oportunitat. Començava a tenir fred i caminava molt espaiet. Tampoc hi havia molta llum. Encara que amb por no deixava de mirar tots els ninots que hi havia al seu voltant. Li va paréixer veure que la titella de fusta que portava el llibre a la mà, s’havia mogut. Va pensar que això era impossible i es va riure. Hi havia un muntó de ninots sense pintar i uns pocs que sí que tenien ja els seus colors finals. Els pintats es podien sentir vestits i els altres li donaven la sensació que encara estaven nuets. Li va fer tanta gràcia pensar això que va començar a riure sense parar. Aleshores un riure es va unir al seu i va parar en sec. -Què bé! Em sents? –va dir una veu dolça. -Qui parla? Què hi ha algú? –digué ella. -Sóc jo! La titella! Em veus? –li va preguntar. No s’ho podia creure com aquell ninot fet de paper, cartró i altres productes podia tenirel poder de parlar. No deixava de preguntar-s’ho.

224

-No faces eixa cara! Sé que costa de creure! Però des que em van fer em sent viu! Disme què sí, va! Sigues la meua amiga. Si és així et deixaré que em pintes com vulgues. –li va dir tot emocionat.

Ella es va quedar pensant durant una estona seguda a terra. Mentrestant la titella li anava parlant de cadascun dels ninots que es plantarien al seu costat. Va començar per l’ós panda que menjava una canya de bambú mentre llegia, continuà amb el gat rogenc que treia les dents a una xiqueta que li havia trepitjat la cua, seguí amb el gos paregut al de Tintin que duia un llapis a la boca, després amb el xiquet pecós que mirava atent el seu iaio mentre li contava una de les seues històries, i acabà amb el caragol que marcava l’hora a la seua closca i duia unes ulleres grans. Tots representaven la vida a un quiosc ple de lletres i històries.

-Sí, seré la teua amiga! Et vestiré com jo vullga! –va dir mentre saltava d’alegria.

Ja amb la paleta i el pinzell a la mà va començar a omplir-la de colors. Se sentia tota una artista i li agradava barrejar un color amb altre. Quan va haver acabat duia pintura a les mans i a la cara. Però se sentia satisfeta de com havia quedat la titella.

-Vull veure’m. –li va dir la titella neguitosa.

Va agafar un espill que hi havia damunt d’una cadira i li va mostrar com l’havia pintat.

-Què et pareix el teu vestit? –li va preguntar. -Guau! Tothom em mirarà! Gràcies! –ets una amiga de veritat. -Nàdia, Nàdia! Desperta. Faràs tard. –li va dir la seua mare mentre obria la persiana de la seua habitació.

Tot havia sigut un somni però ella ho havia viscut com si fóra real. La seua falleta per casualitat també tenia una titella i va ser el ninot que va salvar del foc aquell any. Fi.

225

Els vostres dibuixos!

, 5 anys

carella Àlex Cu

Scanned wit

h CamScanner

Lara Poveda, 8 anys

Lucía Gironç s, 4 anys

226

EL CONTE DE LA LLAVORETA Sofia Blasco Això era i no era, una llavoreta molt boniqueta que havia de brotar.

Què ha passat? - va pensar la llavoreta. I les seues germanetes li van contar que ja no hi havia aigua per regar.

Però era tan vergonyosa que el cap no s'atrevia a alçar.

Fa temps que no plou, o fa molt de fred o fa molta calor.

La regaven tots els dies i en la finestra la deixaven estar perquè poguera als xiquets sentir jugar.

Han canviat molt les coses des que fores llavoreta.

Passaven els dies i la llavoreta no volia eixir, fins i tot li cantaven les floretes del costat perquè s'animara d'una vegada a brotar.

I la pobra llavoreta va acatxar el cap i les seues rametes va tornar a amagar.

Un bon dia de primavera la llavoreta una caloreta va notar, i com volia saber què era els braços va començar a estirar. Primer va eixir una rameta per la dreta, després una altra rameta per l'esquerra, i quan el tronc ja el tenia tot fora, va obrir els ulls per a mirar. De sobte, mirant i mirant la tristesa la va impregnar. La primavera no era primavera, la caloreta cremava, i els xiquets ja no podien jugar perquè al carrer no es podia estar.

Marc Garrido, 9 anys

Si no cuidem el planeta, cap llavoreta tornarà a brotar.

227

EL TREN DE LA BRUIXA Letícia García

No busqueu explicacions inútils a situacions irremeiables, no guardeu dins tot allò que necessiteu cridar amb força, gaudiu la vida fins a l’últim minut, fins que no vos quede alé, i quan penseu que esteu a l’abisme més profund, no ho dubteu, continueu avant, amb força, amb molta vida. Prefereix disfressar la realitat que visc amb màscares d’innocència i amb somriures forçats. Em sent millor si pense que açò és un ximple viatge que m’ha tocat fer però no és una travessia de plaer, tot siga dit. El que he de fer és tenir molta cura quan aparega la BRUIXA. Heu muntat al tren de la bruixa de la fira? Doncs açò és alguna cosa pareguda.

Gala Pelegero, 11 anys

Quan ve la bruixa t’has d’amagar perquè no t’enganxe amb la granera, pegues mil voltes fins que t’arribes a marejar. Recolzada en la finestra respire profundament i em venen records, expulse l’aire com si aquell bufit poguera eliminar tota cosa dolenta que es troba a dintre meu. De nou agafe aire, aquesta vegada, fa olor de pólvora i puc també sentir les rialles de xiquets plens d’energia i vida. Els arbres pareixen pintats amb pinzell de verds brillants i ja es poden observar els primers fruits. L’ametller nu d’aquests darrers mesos es vesteix de gala amb un rosa pàl·lid i elegant. L'hivern acaba donant pas a la primavera i la natura anuncia un nou cicle vital per a tot ésser viu. No hi ha cap dubte, arriba Març i amb ell, la festa de les falles. Cançons, records, olors i sabors... És en eixe moment quan dues llàgrimes emplenen els meus ulls i recorren frà-

228

gils acaronant-me dolçament. Recorde, front l’espill, ni xiqueta ni dona, amb els ulls foscos i els llavis de mandarina, galtes roges i cabells pentinats amb pintes de plata.

Scanned by CamScanner

Vestida amb una falda de color blau cel amb milions de flors que semblaven ballar i amb el cosset prou estret, em mirava mon pare per sota de les ulleres. Sols deia quatre paraules que em sonaven a mel i em feien gust de glòria; “per on passes arrases” i jo em sentia viva. D’eixa fallera bonica com una nina ja en queda molt poc... Pàl·lida, amb els ulls plens de tristesa i el cor cansat, em torne a mirar a l’espill i no em trobe. La fúria de la bruixa torna a assotar el meu dèbil cos. Mon pare, assegut en una incòmoda cadira, cansat i sense ànima, també viatja en aquest tren, no volia deixar-me sola, mai ho ha fet. No deixa de mirar-me, com aquell dia enfront de l’espill, i amb veu trencada em xiuxiueja, “per on passes arrases”, vaig somriure tímidament.

Borja Gil, 5 anys

Daniela Carrión, 4 anys

Derrotaré a la bruixa d’aquest tren infernal i baixaré en la propera parada amb el meu vestit blau ple de flors. Que si, que torne a la falla, i encara que amb esgarrapades de la granera de la bruixa i amb uns quants encanteris que hauré de trencar, torne amb la batalla guanyada! Als que continueu viatjant ... Coratge VALENTS!!

229

JOSEP EL FALLER MAJOR Laura Carrillo

Això era i no era un nen que nasqué un 15 de Març a València entre les tremolors de la primera mascletà. Només néixer va notar aquella sensació que tenim els valencians. La sang fallera començà a recórrer per aquelles menudes venes, i reia cada volta que olorava l’olor de pólvora. A aquest nen li deien Josep, i el mateix dia que va néixer ja estava entre els braços de la família fallera. Van transcórrer 20 anys i aquell petit nen va créixer entre aquella petita i humil comissió, i després d'haver gaudit de la millor festa del món. Josep era molt bon escriptor i sempre es dedicava a fer totes les crítiques dels monuments fallers i amb els seus escrits recobrava vida als ninots dels monuments. Als relats de les crítiques que escrivia, parlava de la importància que tenia la igualtat entre xics i xiques, i parlava d’un desig que per a ell era impossible complir, i era ser Faller Major de València. Aquest desig el recalcava una i mil vegades a les crítiques, i un dia l’alcalde de València ho va prendre com a un missatge subliminar i va prendre una decisió que canviaria la vida al jove. Un dia, Josep, rep una crida d’un número desconegut, i agafà la crida sense esperar res. A mesura que transcorrien els minuts de la crida al jove se l'il·luminaven els ulls i les pupil·les, i quan va penjar la crida, va notificar la notícia tota la família fallera, avisant que aquest any 2020 anava a ser Faller Major de València junt amb Consuelo Llobei, Fallera Major de València, i que també comptaria amb una cort d’honor de fallers igual d'il·lusionats que ell. Tot el món li tenia molta estima, ja que havia aconseguit un canvi que mai ningú l’havia proposat per por al rebuig. A partir d’aquest mateix instant la vida de Josep va canviar i la de tots els valencians i valencianes també, ja que tots podien gaudir de la millor festa del món per igual.

230

CAVALCADA INFANTIL María Teresa Mompó i Ana Pueblas

LA PLATJA Era un dia d'estiu i ens n'anàrem tots a la platja. Quan arribarem al lloc i abans de baixar del cotxe els nostres pares ens van avisar que anàrem amb atenció perquè hi havia molt de fem per terra. I així va ser; vam entrar ja on comença l'arena de la platja i molt trist ens vam posar en veure que estava tota plena de brutícia que la gent havia deixat en anar-se'n a casa. En eixe moment vam dir als nostres pares si aquesta brossa ací tirada era normal i ells ens contaren que en la seua infància això no passava.

Ells anaven a la platja i no hi havia cap brutícia, la gent quan se n'anava a casa després de passar un dia en la platja on havien dinat i berenat deixaven la platja totalment neta i cap resta de brutícia. Aleshores ens vam adonar que alguna cosa no estàvem fent bé.

231

XARXA PESCA Quan ja havíem passat el matí jugant amb les pales i fent castells d'arena, quasi a l'hora de dinar vam veure uns vaixells que s'arrimaven a la costa i ens vam apropar per a veure'ls. Altra volta ens vam sorprendre quan vam traure unes xarxes de l'aigua i estaven plenes de plàstics, brossa i alguns peixets. Mare meua! Com estarà el fons marí?

TORTUGA EN XARXA Després de recuperar-nos d'aquell esglai tornarem on les nostres famílies tenien preparat el dinar i ens ho menjarem tot baix de l'ombrella. Després d'arreplegar tot el que havíem gastat i deixar tot ben net ens entrarem dins la mar amb un matalàs, ens posarem les ulleres de bussejar i ens tirarem a l'aigua, gaudirem d'una bona estona, botant ones i escabussant-nos. Quan ja eixíem cap a fora sentirem a algú demanant ajuda i ens arrimarem corrent,

232

El reciclatge és una feina de tots molt fàcil i que salva tantes vides. Aquests polps, per exemple desapareixeran del mar si nosaltres no deixem de tirar el fem a terra quan ens n'anem de la platja. Aquest fem és arrossegat al fons del mar per les ones quan a la nit puja la marea i tota està brutícia és confusible per menjar per als animalets del mar. tenia una tortuga que estava enredada amb una xarxa de pescar. Amb unes tisores vam poder trencar la xarxa entre tots i vam deixar-la a la mar perquè tornara de nou amb la seua família i amics carrancs. Que contents ens vam posar tots!! ONA CONTAMINADA El nostre dia en la platja estava acabant però ens n'anàvem a casa amb una tasca que fer, havíem de fer alguna cosa perquè aquest lloc tan bonic no desapareguera. Ja havíem sentit que ens estàvem carregant el nostre planeta però fins eixe dia no ens havíem adonat del que els majors parlaven.

Si tots férem el que toca tornaríem a tindre les platges netes, boniques i allí podrien viure ben tranquils i feliços tots els animalets que tant ens agraden. Uns éssers tan especials i bonics que necessiten ser cuidats i poder lluir la seua bellesa en el fons del mar com nosaltres lluïm de la nostra fallera major.

233

Hi ha molt en joc... Preparat?

234

Ajuda la fa llera a arribar fin s al fallere t

235

Sopa de lletres:

Estem en falles! Segur que a hores d'ara ja sabràs que no hi ha res més divertit que les Falles. Intenta trobar en el menor temps possible les 10 paraules amagades en aquesta sopa de lletres relacionades amb les falles. Descobreix a més les 4 paraules secretes que no estan en la llista.

1. Petard 2. Fallera 3. Falla 4. Ninot 5. Mascletà 6. Crida 7. Casal 8. Cremà 9. Ofrena 10. Plantà

236

! s t e r e l l a f s l Pinta e

237

Troba les 7 diferĂ¨ncies

238

Retalla els trajes de fallera i els del faller que trobarĂ s a continuaciĂł i per Ăşltim retalla els fallerets del final i juga a vestir-los per als diferents dies de les falles.

239

240

Ă&#x2030;s el torn dels trajes del falleret!

241

242

243

244

245

Retalla i juga al dominรณ

246

Uneix els punts, què trobaràs?

247

promĂŠs. .

olt com m t a u e r c n e n U

248

! m â&#x20AC;&#x2122; a t Pin

249

BIRLES

JOCS TRADICIONALS

Introducció Per a guanyar, de les 6 birles que tenim plantades, cal deixar-ne una dreta. Per aconseguir-ho tenim tres motxos (palets, mazos /birlots), amb els quals podem realitzar fins a tres llançaments. On es juga Zona lliure d’obstacles d’uns 12 m de llarga per 2 m d’ampla, dins la qual es marca el carrer de joc. Nombre de participants Lliure. Per fer més àgil el joc, l’idoni són 3 persones per carrer. Com es juga / regles bàsiques La zona de joc s’anomena carrer i té un mínim de 2 m d’ample. Segons l’edat de les persones que participen, el llarg pot variar entre els 4 i els 8.70 m. A un extrem se situa la línia de llançament i a l’altre la zona de plantada. En esta es planten les birles, tres davant i tres darrere, en dues files, i totes elles separades per una distància igual a un birla. Per aconseguir l’objectiu, s'ha de deixar una birla dreta (fer bona); cada jugador realitza fins a tres llançaments. Poden aconseguir l’objectiu amb el primer, segon o tercer motxo. En escolars, cada persona realitzarà tres sèries alternes de tres tirades cadascuna i poden aconseguir fins a un màxim de 9 bones (punts). Quan una persona realitza la primera tirada, independentment d’aconseguir fer bona, s’hi tornen a plantar les birles que ha tombat i realitza la següent tirada. Així fins a les tres tirades per sèrie; a continuació es canvien els papers: qui ha tirat passa a plantar, qui ha plantat passa a replegar motxos i esta passa a tirar. Així van rodant fins que totes les persones han realitzat les tres sèries. Guanya qui més bones aconsegueix. Quan juguen en més d’un carrer i estos estan un al costat de l’altre, per evitar accidents, cal plantar en tots els carrers a un temps i donar l’ordre de llançar quan tots els carrers estiguen lliures.

250

BOLETES Introducció Amb les boletes podem jugar al clotet (gua) o al triangle. Siga en un o un altre joc ens farà falta molt bona coordinació de dits i bona punteria. La boleta cal agafar-la entre els dits polze i índex i es pot llançar amb qualsevol dels dos. On es juga El millor lloc per jugar és en zona de terra, encara que el del triangle es pot jugar en zona dura d’obra. Nombre de participants Entre 3 i 5 persones. Com es juga / regles bàsiques Gua: es fa un clot a terra, en el qual cal que entre la boleta pròpia per després intentar matar les dels companys de joc. Després de fer el clot, a una distància pactada, cal fer la ratlla de començar. Per establir l’ordre de joc, cal tirar des de darrere del clot a la ratlla, sense passar-se’n. En el primer llançament, cada persona intenta posar la boleta dins el clot. Si ho aconsegueix està en disposició de matar altres boletes que encara no hagen entrat dins el clot. Així van tirant tots fins que no queden boletes en joc. Aquella persona que més boletes haja matat guanya la partida. El triangle: cal dibuixar a terra un triangle, al mig del qual es farà una ratlla on cada jugador posarà les boletes acordades. A una distància del triangle es marcarà la ratlla de llançament. Des de darrere de les boletes es llançarà a la ratlla per establir l’ordre. Qui més prop estiga, sense passar-se’n, serà el primer, i així, tot seguit, fins a l’últim. El primer llança a traure boleta del triangle; si ho aconsegueix, tornarà a tirar des d’on es quede la boleta; si falla, deixarà el torn al següent. Així es va tirant fins que dins el triangle no queda cap boleta.

251

BUFOS Introducció El joc de bufos en més d’un poble provocava que el casino es quedara sense baralles de cartes o que en alguna casa quan buscaven la baralla per a jugar no la trobaren enlloc. S’anomena bufo, santo o patacot a mitja carta de baralla. També podem posar dins del rogle xapes de botelles. On es juga Indistintament es pot jugar en zona de terra o en zona dura. Nombre de participants Màxim: 6 per rogle de joc. Com es juga / regles bàsiques Després de fer el rogle de joc, cal marcar la ratlla de llançament a la distància acordada. A continuación cada persona posarà dins del rogle els bufos acordats. Per començar el joc, des de darrere del rogle, cal llançar el tacó a la ratlla per establir l’ordre. A continuació llança el primer per intentar traure bufos del rogle; si en trau torna a llançar des d’on s’ha quedat el tacó. Cas contrari tornarà a la ratlla per esperar el seu torn i llançarà el següent. Quan no queden bufos al rogle se'n tornen a posar-hi i comença una altra partida.

252

CANUT Introducció El joc del canut, també conegut com a calitx, tanga, cartucho, en cada poble té unes situacions de joc molt peculiars, però el presentarem en el seu vessant més senzill i dinàmic per facilitar el joc. On es juga Zona lliure d’obstacles i plana, on es puga plantar el canut sense problemes. Nombre de participants Entre 3 i 5 per joc. Com es juga / regles bàsiques Es planta el canut al centre d’un rogle d’uns 25-30 cm de diàmetre. A uns 4-5 m d’este, es marca la ratlla de llançament. Damunt el canut es posen 3 xapes. Per ordenar el llançament de cada persona, cal llançar des de darrere del rogle a la ratlla. Una vegada establert l’ordre cada persona llançarà contra el canut, tot intentant tombar-lo a terra i procurant que en caure este es quede fora del rogle i les xapes es queden dins. Per cada xapa que es quede dins el rogle s’aconseguix 1 punt. Per aconseguir-ho cada persona disposa de 2 telles o tacons. Una vegada cada persona acaba la seua tirada s’anota el resultat i passa el torn a la següent. Com el joc que presentem és individual, quan totes les persones han realitzat el nombre de tirades acordades, abans de començar, es compten els punts i qui més sume guanya la partida.

253

CÈRCOL Introducció El joc del canut, també conegut com a calitx, tanga, cartucho, en cada poble té unes situacions de joc molt peculiars, però el presentarem en el seu vessant més senzill i dinàmic per facilitar el joc. On es juga Esplanada. Nombre de participants Lliure. Cadascú porta el seu cércol. Com es juga / regles bàsiques Marqueu un circuit i realitzeu-lo sense que el cércol caiga a terra. Feu curses. Es posa el cércol dins la guia a l’altura idònia per tal que no caiga i les persones es desplacen pel lloc marcat per intentar aconseguir l’objectiu o recórrer la distància en el mínim temps possible.

GALLINETA CEGA Introducció El joc de gallineta cega era un joc molt practicat al temps de Pasqua. On es juga Esplanada lliure d’obstacles. Nombre de participants Lliure. Com es juga / regles bàsiques Després d’acordar qui paga, a aquesta persona se li vénen els ulls per tal que no puga veure. A continuació, la resta de participants s’agafen de les mans tot fent un rogle. Qui paga es col·loca al mig i

254

després de comptar fins al número acordat o donar diverses voltes de rotació es desplaça intentant agafar qualsevol persona i endevinar qui és. Si ho aconsegueix, la qui ha sigut agafada passa a pagar, cas contrari segueix pagant la mateixa. A la persona que paga, quan està al mig del rogle se li pot preguntar: - gallineta, què se t’ha perdut? - una agulla i un canut –contesta qui paga. - dóna 3 voltes i la trobaràs –contesten les del rogle. Qui paga fa les 3 voltes i comença a buscar per intentar endevinar i deixar de pagar.

LLANÇAMENT AL SET I MIG Introducció El lloc habitual de joc eren eres i camins quan les persones descansaven del treball agrícola. Com es jugaven diners, en més d’una ocasió alguna persona deixava el tall i els deia a la resta: “me’n vaig a casa, ja tinc el jornal a la butxaca”. Es jugava amb monedes. On es juga Zona plana i lliure d’obstacles. Nombre de participants Lliure, però l’idoni és un màxim de 5. Com es juga / regles bàsiques L’objectiu del joc és aconseguir, en un màxim de 3 llançaments, 7 i ½ o la suma més alta sense passar-se’n. Es pot aconseguir directament al rombe o sumant 3+4 més qualsevol línia, que val mig punt. Les monedes han sigut substituïdes per tacons. Es pinta el quadre de joc (80 x 80 cm. de costat; al mig es marca un rombe de 30 cm de diagonal i des de cada vèrtex del rombe llancem una ratlla al mig del costat exterior i acabem marcant 4 qua-

255

dres de 40 cm. d’exterior i 25 cm de costat interior). Mirant de cara al quadre de joc es marquen els números: 1 en l’inferior esquerra; 2 en l’inferior dreta; 3 en el superior esquerra, 4 en el superior dreta, i 7 i ½ en el rombe. A una distància de 2 m. es marca la línea de llançament. La primera persona realitza el primer llançament; segons la puntuació aconseguida realitzarà el segon i el tercer, si ho creu convenient, perquè, com hem dit, cal aconseguir la màxima puntuació però sense passar-se’n de 7 i ½. Qui més puntuació sume guanyarà la mà. La primera persona que arribe a guanyar el nombre de mans pactades guanya la partida.

MARE CARABASSERA Introducció Joc d’habilitat i rapidesa oral on el que importa és fer que els altres s’equivoquen i paguen penyora. On es juga Tant es pot jugar en interior com en exterior. Cal posar-se en rogle, siga drets o asseguts. Nombre de participants Lliure. Es recomana no ser més de 15 persones per rogle. Com es juga / regles bàsiques Qui fa de mare posa números a les persones. Una vegada totes tenen el seu número comença la recitació (preguntar i contestar) la qual haurà de ser dinàmica i sense equivocar-se. Comença la mare, que fa el paper de mare carabassera, tot dient: - Tinc una carabassa que la regue i la regue i sols que em dóna 2 carabasses. - Com que dos?, li pregunta el número 2. - Què quantes?, li pregunta la mare. - Dotze, diu el número 2.

256

- Com que dotze?, pregunta la persona que té este número. - Què quantes?, replica el número 2. - Set, contesta qui té el 12. - Com que set, contesta esta. - .......

I així continua el joc fins que alguna persona no contesta quan li toca o ho fa quan no li toca. Quan això passa, la persona que s’ha equivocat paga penyora, i quan en tenen unes quantes al mig del rogle, els seus propietaris, per rescatar-les hauran de fer una xicoteta prova que siga graciosa.

MOCADOR Introducció Jugar al mocador sempre ha sigut fer una competició entre dos equips on l’estratègia i la velocitat juguen a favor, o en contra, segons l’habilitat de cada persona. On es juga Zona plana i lliure d’obstacles. Nombre de participants Lliure, però es recomana només 6 alumnes per equip, per fer el joc dinàmic i que l’espera de les persones per entrar en acció no siga massa llarga. Com es juga / regles bàsiques La mare, és a dir, la persona que crida, es col·locarà al mig de les dues línies que ocupen cada equip. Estos es posaran els números de joc, cada persona un. En cas que un equip tinga un número més, una persona de l’altre equip en tindrà dos. Quan tot estiga enllestit, la mare cridarà un número; les persones de cada equip que tinguen eixe número eixiran tot corrent per intentar agafar el mocador que sosté la mare i tornar al seu camp

257

sense que l’altra persona la toque. Al joc, normalment, quan una persona era tocada o qui perseguia no tocava a la que portava el mocador, era eliminada. Esta acció es pot substituir donant un punt a l’equip que guanye l’acció.

PEDRETES Introducció Per a guanyar, cal salvar les cinc pedres del joc en el mínim d’intents. Totes les accions es realitzen amb una sola mà. On es juga A qualsevol lloc, amb els jugadors asseguts a terra. Nombre de participants Lliure. Per fer més àgil el joc, l’idoni són un màxim de 5 persones. Com es juga / regles bàsiques Les persones estan assegudes en rogle. Totes tenen cinc pedres. Per ordre, cada jugador realitzarà les següents fases de joc: 1. amb les 5 pedres al palmell, cal llançar-les a l’aire tot intentant que caiguen al revés de la mateixa mà. Si totes les pedres cauen damunt el revés es passa directament a la tercera fase de joc. 2. amb les pedres que s’han quedat al revés, i procurant que no caiguen a terra, cal intentar agafar, amb els dits i d’una en una, les que estan a terra i deixar-les al palmell de l’altra mà (mà receptora). 3. quan tinguem totes les pedres a les mans; unes al revés de la mà que fa les accions i les altres al palmell de la mà receptora, llançarem aquelles a l’aire tot intentant tornar-les a agafar al palmell. Totes les pedres que en esta acció agafem al palmell estan salvades. Les que caiguen a terra restaran per a la següent jugada. Amb les pedres que tenim al palmell de la mà receptora i les que han caigut a terra, en la tercera fase continuem el joc fins que no queda cap pedra per salvar. Si en una acció no s’aconsegueix salvar cap pedra es perd el torn. Així continua el joc fins que una persona té totes les pedres salvades.

258

PEUS QUIETS Introducció La rapidesa, la punteria en el llançament i l’habilitat per esquivar o agafar la pilota que contra la persona ha sigut llançada són les bases d’aquest joc que en altres temps, quan els cotxes no eren els amos de carrers i places, omplia, al crit de pilota al mig, places i carrers. On es juga Esplanada. Nombre de participants Lliure. Com es juga / regles bàsiques Les persones que juguen fan un rogle. Al mig del rogle es col·loca la pilota. La persona que dirigix el joc, es col·loca fora del rogle. Quan tot està preparat, qui dirigix el joc anuncia: "pilota al mig, preparats", i tot seguit diu el nom d’una persona, la qual ràpidament intentarà agafar la pilota mentre diu "peus quiets". Quan s’escolte esta consigna totes les persones restaran parades al lloc. Qui té la pilota decidirà cap on realitzarà el desplaçament, tot pensant que haurà de llançar la pilota contra una persona, i que després de colpejar-la caiga a terra. Si açò és aconseguit la persona colpejada tindrà una falta; cas contrari, la falta serà per a qui ha llançat. Amb tot decidit farà 3 passos i efectuarà l’acció contra la persona triada. Quan una persona suma les faltes acordades per a eliminar deixa el joc.

QUATRE CANTONS Introducció Per a jugar només necessitem els quatre cantons que formen la intersecció de dos carrers i comptar amb la companyia de quatre amics o amigues. Quan ja eren cinc podia començar el joc. El primer que pagava podia ser l'últim que havia arribat o tal vegada l'arreglaven a sort. És un joc d’estratègia.

259

On es juga Espai lliure d’obstacles on tinguen quatre punts de referència que fan de cantons. Nombre de participants Cinc. Com es juga / regles bàsiques Una persona ocupa el centre de l’espai que formen els quatre cantons. Les altres 4 persones ocupen cadascuna el seu cantó. Quan la persona del mig està despistada, la resta, lliurement, canvien el seu cantó. La del mig intentarà ocupar un cantó i deixar una de les persones al mig pagant. Si es veu que les persones no es canvien de cantó o no funciona l’estratègia, la del centre comptarà fins a 3 i les que ocupen els cantons estaran obligades a canviar-se.

RODA SANT MIQUEL Introducció Joc de Pasqua on la recitació ens marca que cal fer. Jugaven els pares amb els fills menuts. On es juga Espai lliure. Nombre de participants Lliure però per fer-ho més dinàmic, en cada rogle un màxim de 8 persones. Com es juga / regles bàsiques Totes les persones agafades de la mà i formant un rogle. Cal posar-se d’acord cap on es girarà. Recitació mentre es roda: - "Roda, roda Sant Miquel, tots els àngels van al cel, carregats amb un bagul, que es gire que es gire..." (es diu el nom d’una persona). Esta es gira mirant cap a la part de fora i continua el joc tornant a recitar i dient el nom d’una altra persona que fa la mateixa acció. Així, fins que totes les persones miren cap a fora. Tot seguit es torna a recitar però canviant el final. - "Roda, roda Sant Miquel, tot els àngels van al cel, carregats amb un bagul, que caiguen tots de

260

cul". Totes les persones es deixen caure de cul.

SAMBORI Introducció El joc del sambori, com la majoria, és conegut amb altres noms i el seu dibuix de joc canvia d’un poble a un altre. Per això deixarem que cada centre pinte lliurement els seus. També cal apuntar que cada poble té les seues regles pròpies: a peu coix, passar totes les caselles, tant a l’anada com a la tornada espentant la tella, sols s’espenta la tella en tornar, la tella no s’espenta i s’agafa en tornar... On es juga Zona on es puga marcar el quadre de joc. Nombre de participants Lliure. Com es juga / regles bàsiques Una vegada tinguem pintat el quadre de joc i posats els números (mínim de 7 caselles, amb caselles simples i dobles) cal establir l’ordre de joc. En les caselles simples cal anar a peu coix; en les dobles es deixen els dos peus a terra, un en cada casella. Cal llançar la tella al número que corresponga, sense que toque ratlla. Cal fer el recorregut sense xafar cap ratlla, ni amb el peu ni amb la tella. Llança la primera persona al número 1, fa el recorregut segons ha sigut pactat; si no fa cap falta, pasa al número 2, i així fins que falla. Ara és la segona persona qui intenta fer el màxim recorregut

261

en el quadre (casella 1,2,3, ...). Així totes les persones fins que de nou li toca a la primera, la qual continuarà des de la casella on havia fallat. Continuen llançant i fent el recorregut tal com ha sigut pactat fins que totes les persones aconsegueixen acabar el quadre.

TALLA FIL Introducció Joc de cursa i acaçar on l’objectiu és intentar agafar a la persona anomenada en un principi o a la que s’ha interposat entre qui paga i la persona anomenada. On es juga Esplanada. Nombre de participants Lliure. Com es juga / regles bàsiques Qui paga, abans de començar a córrer, diu el nom de la persona a la qual vol acaçar. Esta intenta no ser agafada, mentre la resta, intentarà tallar el fil imaginari que uneix qui paga i qui és perseguit. Si qualsevol persona ho aconsegueix, qui paga haurà de canviar la persecució i intentar tocar a qui ha tallat. Es recomana, per tal de no perdre el fil la persona que paga, que la persona que talle diga benf fort: "talle!!!”

TRES EN RATLLA Introducció Joc tranquil en què l’atenció és molt important per tal de no veure's sorprés pel contrari. On es juga En qualsevol lloc.

262

Nombre de participants Dos. Com es juga / regles bàsiques Es marca el quadre de joc: un quadrat d’uns 30 o 40 cm de costat en el qual unim els vèrtexs entre si i també els centres de cada costat, tot formant una figura amb 9 punts de posar o marcar, tres per cada costat i un al centre. L’objectiu és posar les tres pedretes, telles, útils de joc, d’una persona, en tres marques alineades: fer tres en ratlla. Comença una de les persones posant la seua pedreta al mig (la qual no podrà moure durant la partida). L’altra posa la seua primera pedreta a una de les marques. A continuació la primera posa la segona pedreta a una altra marca. Tot seguit la segona persona en posarà la seua a una marca però tapant la propera jugada de la primera persona per evitar que, en posar esta la tercera pedreta, puga fer tres enratlla. Així, pensant en els moviments que cal fer per a intentar aconseguir l’objectiu al mateix temps que tapar-li’l a la contrària, seguirà el joc fins que qualsevol aconseguisca posar les seues pedretes alineades, i fer tres en ratlla. La següent partida comença posant al mig la persona que no ho havia fet en l’anterior.

XAPES (I) A LA PARET Introducció És un joc de llançament a arrimar. L’objectiu és arrimar la tella o xapa pròpia a la paret, més que la resta de persones. On es juga Zona on tinguem una paret. Nombre de participants Es recomana un màxim de 5.

263

Com es juga / regles bàsiques Llançar des de la ratlla a la paret per veure qui arrima més la seua tella o xapa. Qui ho aconsegueix guanya la mà. Qui primer arribe a guanyar les mans acordades guanya la partida.

XAPES (II) A LA RATLLA Introducció És un joc de llançament a arrimar. L’objectiu és arrimar la tella pròpia a la ratlla, més que la resta de persones i sense passar-se’n... On es juga Zona plana i lliure d’obstacles. Nombre de participants Es recomana un màxim de 5. Com es juga / regles bàsiques Llançar des de la ratlla de llançament a la ratlla d’arrimar per veure qui arrima més la seua tella o xapa però sense passar-se’n. Qui ho aconsegueix, guanya la mà. Qui primer arribe a guanyar les mans acordades guanya la partida.

XAPES (III) DE RATLLA A RATLLA Introducció És un joc de colpeig i de punteria. L’objectiu és guanyar el màxim nombre de xapes. On es juga Zona plana i lliure d’obstacles. Nombre de participants Es recomana un màxim de 5.

264

Com es juga / regles bàsiques Es marquen dues ratlles a la zona de joc, separades un mínim de 5 m. Cada persona col·loca la seua xapa a la línia d’eixida. Per ordre van llançant el tacó contra la seua xapa tot intentant colpejar-la i fer-la avançar el màxim possible per intentar arribar, amb el mínim de colps a la línia d’arribada. Quan una persona ho aconseguix, al seu torn pot llançar contra qualsevol de les xapes que encara queden en joc per intentar guanyar-ne una; així continua el joc fins que no queda cap xapa en la zona de colpeig. Guanya qui més xapes ha aconseguit.

XAPES (IV) CIRCUIT Introducció És un joc de colpeig i habilitat. L’objectiu és portar la xapa des de la línia d’eixida fins a la de meta abans que la resta de persones. On es juga Zona plana i sense obstacles. Nombre de participants Es recomana un màxim de 5. Com es juga / regles bàsiques Una vegada tinguem dibuixat el circuit, cada persona col·loca la seua xapa a la línia d’eixida. A continuació, i per ordre, cadascú colpeja la seua xapa amb l’ungla, tot intentant fer-la avançar el màxim possible però sense que se n'isca del circuit, perquè si açò passa, cal tornar a la línia d’eixida. Guanya qui abans arribe a la línia de meta.

http://www.ceice.gva.es/documents/162640785/162670705/JOCS_TRADICIONALS.pdf/713352f2-caf4-4874-9b34-aaa9b5db57a6

265

Com fer una... Caixeta de coets pintada a mà Treball manual molt senzill, perquè pots fer que la teua caixeta per guardar els coets fallers siga única i sobretot li donaràs el teu toc personal. MATERIALS: 1. LA TEUA CAIXETA DE COETS LLISA 2. PINTURES DE DIFERENTS COLORS 3. PINZELLS 4. DRAP SEC 5. COLA BLANCA 6. TOT ALLÒ QUE TINGUES A MA PER A PEGAR-LI (COETS DE GOMA EVA, BRILLANTS...) PASSOS: 1. Netejar be amb un drap la superfície a pintar per a que no tinga gens ni miqueta de pols. 2. Amb un llapis i dibuixat fluixet deixa volar la teua imaginació i dibuixa tot allò que mes te agrade de les falles: coets, pintes, una fallereta, un falleret, una flama. Recorda no apretar massa fort el llapis ja que si t’equivoques podràs borrar-ho i tornar a dibuixar tot el que no te agrade. 3. Ara ja ens queda el mes divertit, trau les teues pintures i el teu pinzell i dona color a la teua creació. Ja voràs el resultat serà increïble. 4. Si encara tens ganes de mes, agafa pedretes de bijuteria o també pots retallar formes amb goma eva: estels, cuetes, flametes ... i sempre amb la supervisió d’un adult pega-ho en la teua capseta.

266

Com fer un... Ninot de falla Paper Maixé Que hi ha millor que poder crear el teu propi ninot de falla, si ho proves i agrada tal vegada estem davant d’un futur artista faller. MATERIALS:

1. Material per a l'armadura: globus, palets de fusta... 2. Papers vells de diari, publicitat o pols de paper maixé. 3. Aigua 4. Cua blanca 5. Pinzells 6. Pintures de colors 7. Molta imaginació

PASSOS: 1. Crea una armadura amb la figura que vols crear, servirà de base per a anar enganxant la pasta de paper maixé sobre, se solen utilitzar globus inflats, però també pot servir qualsevol material que tinga la forma desitjada i puguem forrar, pots utilitzar pals de fusta per cames i braços. 2. Creem el paper maixé i tenim 2 opcions: 2.1 - Es tallen trossets de paper (pot ser d'estrassa, de diari ...) i es barregen en una palangana amb aigua i cola blanca fins que quede una pasta que es puga modelar. 2.2 - Es compra pols de paper "mache" i es barreja amb aigua i una cullerada de cua blanca fins que quede una massa uniforme. 3. Forrem l'estructura bàsica que hem creat prèviament pegant a poc a poc la pasta creada i es deixa assecar un temps. 4 - Es pinta al nostre gust, el ninot de falla creat, deixant volar la nostra imaginació.

267

PARAULES DE MATEO Mateo López

Benvolguda setmana fallera, Que envoltes els nostres carrers de música, color i olors, Que ens deixes molts bons moments i records. Que ens deixes esperant un any darrerre d'un altre per poder viure aquesta meravellosa festa. A tu!!!! Que ens poses els sentiments a flor de pell en escoltar una xaranga, una mascletà… Que ens dónes una família, encara que no siga de sang, família fallera, amics de casal, la nostra comissió. Com podríem explicar aquest sentiment?? Jo crec que explicar és impossible, la millor manera de viure el que tots els fallers vivim. És....com no! Vivint aquesta setmana... Sent faller... Per això m’agradaria convidar a tots a no quedar-se en les ganes, que visquen la nostra festa i així poder viure el que tot faller viu en el moment en què ofrena les flors a la seua patrona o cremen el seu monument i els seus ulls no poden parar de plorar en una mescla de sentiments d’alegria, tristesa i sobretot per l’orgull de poder viure. El sentiment faller...

268

DIARI FALLER de Noa i Mateo

269

270

Amb amor i saber fer, creixerem sans i estalvis. Voleu veure com heu canviat?

271

272

273

274

275

276

277

278

279

280

281

282

283

284

285

286

287

288

289

290

291

292

293

294

295

296

297

298

299

300

301

302

303

304

305

REFLEXIONS DE GÈNERE Carmen Bernabeu

Començaré posant-me extremista per si així s’entén millor el meu missatge. Què succeiria si ens posàrem molt malalts, ens portaren a l’hospital i ens atenguera una dona? I si fóra un home? No sé vosaltres què haureu pensat, però a mi em semblaria una ximpleria diferenciar. Estic malalta. Necessite ajuda. Em tracta un/a doctor/a. Punt. Per desgràcia, vivim en una societat a la qual li importa molt si s’envolta de gent estrangera, i té en compte si es tracta de dones o homes quan pensa en determinats càrrecs per exemple en una empresa. Tornant al cas d’emmalaltir, supose que en moments de desesperació només volem que ens tracten bé i ens curen, i no ens dóna temps a pensar en qui ens està atenent, només volem millorar. Per què després diferenciem en el nostre dia a dia? Ara parle sobre falles: Exerciria millor el seu càrrec un president home que una dona? Podria representar millor a la seua comissió una dona que un home? Sant Jaume és la primera comissió de Xàtiva que va tindre una presidenta dona, venim de tindre un president i després

306

una junta gestora de dos homes i dues dones. Algú podria pensar que uns ho van fer millor que uns altres? L’any passat vam poder fixarnos en la bona relació que tenien Ivan, María, Aitor i Mayra, i que entre ells es compenetraren tan bé, que només van poder fer bé el seu treball. Enguany María deixa de ser junta gestora i es converteix en regidora de falles de la ciutat. Algú podria pensar que si fóra home exerciria millor el seu càrrec? Certament, està demostrant que està fent un treball impecable. Igual que va fer sent junta gestora o ho faria sent fallera major. No obstant això, encara trobem gent que dubtaria de la qualitat d’un treball basant-se en el sexe de qui el faça. He de dir que espere que poder tindre una presidenta en la comissió prompte, per què no? I estaria orgullosíssima que fóra una dona. De la mateixa manera, si ens fixem per exemple en els càrrecs dins de la nostra comissió, la nostra junta executiva consta de 13 persones de les quals 8 són dones i 5 homes. Importa això a algú a cas? Pot ser que si, pot ser que no, però el segur és que a nosaltres no. Crec entendre que quan la junta gestora o president d’una comissió (almenys en la nostra) pregunta a certes persones si entraria a formar part de

la junta executiva per a ser delegat d’alguna cosa en concret, simplement es fixen en quina persona faria eixe treball adequadament, el nombre d’homes o dones com he dit, és una cosa que a nosaltres no ens importa perquè treballem braç a braç. Per què no tenir un faller major o una presidenta? Potser no és el més tradicional, però tan bona és una dona per a representar a la seua comissió com per a estar a càrrec d’ella; i tan bo és un home per a estar a càrrec de la seua comissió com per a representar-la. Així per exemple, quan una comissió no té fallera major però hi ha algun acte oficial, continua havent-hi un president (que sol anar acompanyat d’algú que represente la falla), però en eixe cas, encara així, eixe any la falla cada vegada podria ser representada per una persona diferent per a cada acte, però el president sempre estaria ací. Aleshores, no seria més representant el president? Pot ser que li estiga donant moltes voltes, però és un tema que veig molt clar i per desgràcia la gent nega perquè “queda bé això o allò”, “el normal és x”, etc. i crec que és moment que per fi entenguem el que igualtat significa. Un home no deuria mai estar per damunt d’una dona, però una dona llavors mai

hauria d’estar per damunt d’un home tampoc. Aplique això als xiquets, el nostre futur, eixos als qui a vegades dubte si els estem ensenyant el que ens agradaria. Resulta que un president ho és durant 2 anys, mínim, i cada any acompanya a la fallera major, la qual només ho és per un any. Després, hi ha un president infantil, qui també ho és per un any i exerceix d’acompanyant de la fallera infantil, la qual també té un any de regnat. Podria algú explicar-me per què un president infantil és només acompanyant i no té els mateixos privilegis i obligacions que una fallera major infantil? Al cap i a la fi, només disposa d’un any també, veritat? O és que li estem adjudicant ja un paper a un xiquet que només té il·lusió per les falles i li estem dient un “això és el que et toca per ser xic” ja des de xicotet com si no tinguera el mateix dret a fer tot per igual que una xiqueta? Doncs bé, acabe aquesta reflexió dient que només espere que amb el temps siguem capaços d’obrir les ments també en aquest món que tant volem que són les falles, i puguem donar-li la mateixa oportunitat a xiquets i xiquetes, homes i dones a viure moments que sabem que seran màgics i inoblidables per a ells. Tots ens ho mereixem.

307

308

309

Himne Regional Valencià Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau. ¡Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! ¡Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a Tu la vega envia la riquesa que atresora, i es la veu de l’aigua càntic d’alegria al compàs i al ritme de guitarra mora… Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins extenen un tapís de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; penjen les arracades

310

baix les arcades de les palmeres. Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant resso, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió. Valencians: en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau. ¡Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! ¡Flamege en l’aire nostra Senyera!

¡Glòria a la Pàtria! ¡Visca Valencia! ¡VISCA! ¡¡VISCA!!

“Que l’únic fum que ens tape el cel, siga el del dia de la cremà”

311

L’associació cultural Falla Sant Jaume Agraeix la col·laboració de totes les persones i empreses que fan possible aquest llibret. Gràcies per ajudar-nos a seguir fent falla!!!

312

313

314

315

316

317

Visita nuestra web

www.podoxativa.com info@podoxa�va.com

HAZ QUE CAMINAR TODOS LOS DÍAS CUIDAR TUS PIES SEA UN PLACER ES HORA DE CUIDAR TUS PIES Y NO UN MARTIRIO Podoxàtiva clínica del peu Podoxàtiva

ES HORA DE

clínica del peu

Tu nueva clínica del pie, donde podrás mantener la salud de tus pies en perfecto estado Visita nuestra web 318

www.podoxativa.com Visita nuestra web www.podoxativa.com info@podoxa�va.com

Calle Ausias March 2, Xà�va Cita previa

960 434 744

319

320

321

322

323

324

Scanned by CamScanner

325

326

327

328

329

330

331

332

2 GAFAS GRADUADAS

PROGRESIVOS + ANTIRREFLEJANTE

Baixada de l’estació, 21 | 46800 | Xàtiva | VALÈNCIA | 96 061 00 12 | 679 810 561

www.lluchandsoro.com

333

334

335

336 336

337

Bordados y

Ar tículos Texti les Antonio Carrillo

C/. Arcadeta, 3 - 1º - 1ª 46815 LLOSA DE RANES (Valencia) Teléfono 659 514 147 E-mail: carrillotoni5@gmail.com

338

339

340