Homenatge a les col·laboradores de Casa Àsia

HOMENATGE A LES COL·LABORADORES DE CASA ÀSIA PROJECTES DE GÈNERE NADIA GHULAM DEEPTI GOLANI KOMAL NAZ

NADIA GHULAM

B I O G R A F I A

La Nadia Ghulam Dastgir va néixer a Kabul (Afganistan) el 1985. La seva vida, com la de tantes altres dones afganeses, està marcada per les conseqüències d'una cruenta guerra civil, de la fam i del règim talibà. Però tals adversitats no van poder frenar-la i la Nadia va aconseguir tirar endavant gràcies al seu enginy i coratge, fent-se passar per un noi durant deu anys per així poder alimentar la seva família.

Va ser el seu caràcter sociable el que la va portar a col•laborar amb una ONG a través de la qual va arribar a Catalunya l’any 2006, la seva nova llar.

Ja plenament assentada al nostre país, la Nadia va voler explicar la seva història, i ho va fer amb la col•laboració de la periodista Agnès Rotger en la novel•la El secret del meu turbant (Edicions 62, 2010). L'obra es va fer amb el prestigiós premi Prudenci Bertrana l'any 2010, i va aconseguir una gran valoració de la crítica nacional. Un any després es va publicar un documental amb el títol Volver a Nadia, on es retracta el viatge de tornada de la Nadia, ja com a dona a Afganistan.

Amb la representació de la peça de teatre documental que porta el seu propi nom, Nadia, i sota l'atenta direcció de Carles Fernández Giua, s'ha mostrat al gran públic detalls més íntims i personals de la seva difícil vida a la Kabul dels pitjors anys de la guerra. Aquesta obra teatral ha aconseguit també un gran èxit, i se segueix representant tant al nostre país com a l'estranger.

Cal esmentar, també, que la Nadia va publicar al costat de Joan Soler i Amigó el llibre Contes que em van curar (Columna, 2014), un bellíssim recull de les històries que la seva mare li explicava a l'hospital durant la seva convalescència a conseqüència de les ferides produïdes per la bomba que li va canviar la vida.

Finalment, aquest any 2016, la Nadia publica al costat de Javier Diéguez la seva segona novel•la, La primera estrella del vespre (Plaza & Janés, 2016). És aquesta una novel•la basada en fets reals que explica les vivències diàries de dones afganeses lluitadores, en un país que pateix un conflicte armat rere l'altre des de fa ja més de quaranta anys.

Col•labora amb Casa Àsia des de 2009 amb projectes com l’Escola Bambú, festivals d’Àsia, conferències entre d’altres activitats.

ENTREVISTA PREGUNTA: Quan vas arribar a Barcelona, què et va sorprendre més? Explica’ns alguna anècdota curiosa.

RESPOSTA: Quan vaig arribar a Barcelona, el primer que em va sorprendre va ser descobrir la meva llibertat com a dona. No podia creure que jo, actuant i vestint com una dona, pogués fer tot allò que no se’m permetia fer a l’Afganistan. Veure que a Barcelona podia anar en bicicleta, conduir, sortir amb amics sense ser mal vista ni jutjada, poder anar on jo volgués… De fet la sensació de llibertat que tinc aquí és una de les coses que més plaer em produeix.

P: Com vas conèixer Casa Àsia?

R: Va ser gràcies a una persona que em va donar el contacte de l’ Imma Llort, que ha estat la meva referent a Casa Àsia: va ser la primera que em va escoltar molt atentament quan li explicava totes les meves vivències a l’Afganistan. També m’ha facilitat molta informació amb la qual he pogut seguir formant-me i ser un membre actiu a l’Escola de Bambú i, més endavant, em va permetre poder anar a l’Escola Orient a Mallorca, on vaig poder compartir moltes coses del meu país i alhora aprendre molt sobre altres països. Va ser una trobada molt enriquidora, la veritat.

Tots els que hi participàrem vàrem aprendre moltíssim uns dels altres tant de les nostres cultures com dels nostres països.

Gràcies a l’Imma he conegut a moltes persones.

P: Quina vinculació tens actualment?

R: Sóc educadora a l’Escola de Bambú, a través de la qual, puc presentar el meu país per diferents centres educatius i faig activitats relacionades amb les meves vivències a l’Afganistan.

P: En una entrevista que et van fer a Casa Àsia l’any 2011, parles que un dels teus somnis seria que a l’Afganistan hi hagués una biblioteca com aquí, a Catalunya. Quin valor tenen per tu les biblioteques? I com podrien ajudar en la formació de les dones a l’Afganistan?

R: Estic a punt de complir aquest somni. No serà una biblioteca com les que tenim a Catalunya, es tractaria d’una petita biblioteca on les nenes i nens del país hi tinguin accés i estigui permesa. He contactat amb un institut a l’Afganistan que em presta una aula per a que pugui omplir-la de llibres per donar servei als alumnes. Des d’aquí buscaré col•laboracions amb gent que cregui en aquest projecte o organitzaré algun sopar solidari per a aconseguir finançament i poder comprar llibres.

Com que tinc molt clar el que vull estic convençuda que trobaré algú que m’ajudi. En un futur vull crear un club de lectura per a joves per que puguin compartir les seves lectures.

Tinc l’absoluta convicció que les biblioteques són importantíssimes fonts de coneixement que permeten motivar el jovent i fer-los gaudir a través de la lectura.

Tinc l’absoluta convicció que les biblioteques són importantíssimes fonts de coneixement que permeten motivar el jovent i fer-los gaudir a través de la lectura.

Considero que la formació és la base del canvi i és molt important que les persones, tant homes com dones, tinguem accés a la formació per poder canviar situacions injustes. Crec especialment en la necessitat que la formació arribi a les dones, cal tenir en compte que elles passen la major part de les seves hores amb els seus fills, per tant, si saben quins són els seus drets i deures com éssers humans, ben segur podran ajudar els seus fills i filles a tenir un futur millor.

P: Parla’ns de la situació actual de les dones afganeses. Col•labores amb alguna associació?

R: Actualment l’aparença és de millora pel que fa la situació de les dones al meu país. Dic l’aparença perquè la realitat demostra que la vida de les dones és encara molt precària. És cert que, com diu el govern, les dones a la ciutat de Kabul poden anar a l’escola i a la universitat però a les províncies i als pobles gairebé no tenen escoles i tenen moltes dificultats fins i tot per sortir soles de casa. Queda molt per fer, la veritat.

Ara mateix estic treballant amb una petita associació que dirigeixo jo mateixa que es diu Ponts per a la Pau. El nostre objectiu és formar i donar oportunitats a les noies i nois joves per què puguin estudiar i que, gràcies a la seva formació, la seva vida pugui millorar.

P: Tens nous projectes en aquest sentit?

R: Mira, la veritat és que la Nadia sense projectes no és la Nadia. Jo sempre tinc projectes i perspectives de futur, per tant, tinc molts projectes a la mà. Hi estic treballant poc a poc. Quan surtin a la llum ja us avisaré, us ho prometo.

P: Si tinguessis recursos il•limitats, i totes les institucions al teu favor, quins projectes posaries en marxa per millorar la situació de la dona al teu país?

R: Si tingués poder i possibilitats triaria crear molts espais com els que existeixen a Catalunya per a les dones: espais culturals, biblioteques, escoles on les dones afganeses poguessin aprendre, participar i on puguin crear i posar en pràctica els seus propis projectes. Acompanyar-les en les seves opinions, en els seus desitjos, en els seus sabers, per que puguin fer canvis en la seva vida, en seguir endavant.

Parlo d’acompanyar, no d’imposar perquè això és el que desitjo i vull fer.

MINI-TEST RÀPID Dolç o salat? Salat Platja o muntanya? Si pot ser tots dos.

Una cançó? Un cançó català que diu “Em dónes força" Una pel•lícula? My name is Khan Un llibre? La Piedra de paciència Un color? Blau cel Què adores? La llibertat

Què detestes? Guerra i violència Un defecte? Despistada Una virtut? Perseverança Un desig? Pau Un plat preferit? Truita de patata que fa la mamà catalana Un ingredient comú a la gastronomia afganesa i catalana?Pastanagues, albergínies, comi, pebrot dolç ,safrà etc..

RELACIÓ D'ACTIVITATS RELACIONADES AMB GÈNERE Jornades: “Violència de gènere a l'Afganistan, cinc anys després de la caiguda dels talibans” Presentació del llibre: "El secret del meu turbant" Presentació del llibre: “La primera estrella del vespre” Trobada amb Nadia Ghulam “la dona afganesa al segle XXI” Xerrada: "La situació de la dona a l'Afganistan" Conferència: "El secret del meu turbant", de Nadia Ghulam

DEEPTI GOLANI

B I O G R A F I A

Nascuda a la ciutat de Jaipur (Índia) es va graduar en Història, Economia i Literatura anglesa per la Universitat del Rajastan. Entre d’altres idiomes domina el hindi, l’urdú, el sindhi i el punjabí.

Va arribar a Barcelona l’any 1991 i, des de llavors, ha realitzat vàries formacions sobre economia i protocol en diferents empreses privades, a universitats i a institucions públiques com l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per difondre l’aprenentatge adquirit al seu país.

Independentment dels seus estudis econòmics, ella sempre ha volgut destacar el seu punt de vista en els temes de gènere i va veure la necessitat de donar a conèixer, no només la cultura índia en general, sinó també, el paper de les dones en aquesta societat tan tradicional.

Mica en mica, va començar a realitzar activitats sobre la situació de la dona, a través de conferències, workshops, rutes culturals, entre d’altres i participa activament en diferents associacions catalanes a favor de la dona índia i, també, col•labora amb escoles del seu país que recolzen l’ensenyament per a les nenes.

Col•laboradora de Casa Àsia des del 2007 com a educadora de l’Escola de Bambú, amb el departament d’Educació impartint cursos de literatura índia a través de les seves autores entre d’altres cursos; i amb la Mediateca de Casa Àsia amb la realització de les Rutes Asiàtiques – Ruta literària: Índia, una sèrie de guies preparades de manera didàctica i amena per orientar i apropar l’usuari a literatura.

Paral•lelament a les seves activitats professionals, també ha obert una botiga de roba i complements de la Índia, dirigida majoritàriament al públic femení.

ENTREVISTA PREGUNTA: Quan vas arribar a Barcelona, què et va sorprendre més? Explica’ns alguna anècdota curiosa.

RESPOSTA: Em van sorprendre vàries coses: la varietat de iogurts en els supermercats, ja que jo només coneixia el iogurt blanc que fèiem a casa; que teníeu una pell blanca molt bonica i anàveu a la platja per tenir-la més fosca. Nosaltres a l’Índia adorem la pell blanca, hi ha una gran quantitat de cremes que es venen a l’Índia per a blanquejar la pell i aquí és al revés. També em va semblar curiós veure costums com el caganer o fer cagar el tió i la similitud que hi ha entre l’Índia i Catalunya amb els castellers i els govindes, les torres humanes que s'alcen segons la tradició hinduista i el ball de bastons amb els dandiyes, pals que s’utilitzen per a balls folklòrics.

P: Com vas conèixer Casa Àsia?

R: Un dia, passejant per la diagonal vaig entrar al Palau Baró de Quadras i, d’allà, vaig anar a visitar les oficines. Vaig començar a treballar quan una persona de Casa Àsia va venir a fer un curs de cuina que estava impartint en un centre cívic.

P: Quina vinculació tens actualment?

R: Sóc freelance i col•laboro amb diferents departaments de Casa Àsia.

P: - Tot i ser economista, també t’has especialitzat amb temes de gènere. Quina ha sigut la teva motivació?

R: Pel desconeixement en general que hi havia aquí sobre la cultura índia, especialment sobre la situació de les dones. En aquells temps semblava que érem tots com encantadors de serps i vivíem al carrer; en altres cursos i xerraves que jo donava sempre em feien preguntes sobre aquest tema i tòpics i mites que hi havia sobre les dones a l’Índia.

P: Parla’ns de la situació actual de les dones indies a Barcelona. Col•labores amb alguna associació?

R: Actualment la dona de l’Índia està vivint entre la tradició i la modernitat. Tot ha canviat bastant i inclús ha millorat, però encara queda un llarg camí. La seva situació varia molt depenent de la zona en la que visqui (zona rural o urbana), del nivell d’educació (el seu i el de la seva família) i també de la situació econòmica.

Col•laboro amb diferents associacions de Catalunya que treballen amb temes de dones i nens i també directament amb escoles a l’Índia, al Rajastan concretament, en temes d’educació de les nenes.

P: Si tinguessis recursos il•limitats, i totes les institucions al teu favor, quins projectes posaries en marxa per millorar la situació de la dona al teu país?

R: Donar eines a través de cursos i formació, que estiguin preparades i que tinguin accés a les posicions més altes. Que puguin viatjar dins i fora de l’Índia per que surtin del seu entorn i vegin món. Per a que puguin decidir el que volen fer a la seva vida i que, a part de viure el rol de filla, germana, esposa i mare, també puguin gaudir de la vida com a dones.

Faria una campanya d’informació i formació per als homes i les famílies, per a que el canvi també vingui d’aquí, perquè moltes vegades es necessita canviar la ment de la societat per millorar la situació de la dona i, especialment, a l’Índia fa falta això.

MINI-TEST RÀPID Dolç o salat? dolç i salat, ‘balance is important in life’ Platja o muntanya? Muntanya Una cançó? Tumko dekha to ye khayal aaya del cantant Jagjit Singh (cançó en hindi) Una pel•lícula? Queen- bollywood Un llibre? Vagón de la mujeres de Anita Nair Una olor? Olor de la terra mullada després de la primera pluja del monzó a l’Índia Què adores? La llibertat i el meu fill

Què detestes? Mala educació- "bad manners" Un defecte? No saber dir ‘No’, tot i que he millorat bastant.

Una virtut? Facilitat per ser ‘Multi tasking’ Un desig? Que totes les dones del món un dia puguin decidir i viure la seva pròpia vida, i un desig personal: donar la volta al món i si pot ser en tren.

Un plat preferit? de la Índia el Dalchawal: arròs amb llenties i de Catalunya el pà amb tomàquet Un ingredient comú a la gastronomia índia i catalana?

Ceba i safrà

RELACIÓ D'ACTIVITATS RELACIONADES AMB GÈNERE Curs: “L'Índia a través de la literatura: una mirada femenina a l'Índia, de la mà de les seves autores” India con cara de mujer: amb la ONG ‘Calcuta Ondaen, de Donosti’ Club de lectura a la Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat Participació a l'actividad “El Matrimoni forçat: dones diverses, lluites compartides”, explicant la visió de les dones índies en aquest context.

Partipació en el projecte de ‘Female Agency, Mobility and Socio-cultural Change’ de United Nations University -Institute on Globalization, Culture and Mobility- Barcelona.

Entrevista amb Mercedes Milà en el seu programa Convenzeme

KOMAL NAZ La Komal, és una jove estudiant d’Humanitats que va arribar a Catalunya procedent del Pakistan amb només 12 anys. Filla d’una mestra i d’una filòleg en llengua anglesa, els seus pares van decidir emigrar cap a Europa per oferir un futur millor als seus fills.

Va arribar amb la seva mare i els seus tres germans a Montcada i Reixac on els esperava el seu pare, instal•lat a Catalunya des del 1998.

B I O G R A F I A

Actualment parla set idiomes, és mediadora i intèrpret, i també exerceix de dinamitzadora del projecte promogut per Casa Àsia “Aprenem. Famílies en Xarxa”.

Fundadora de l’Associació de Dones Pakistaneses a Montcada i Reixac (PakMir), amb l’objectiu d’assessorar a dones nouvingudes perquè siguin autosuficients i aprenguin a valer-se per elles mateixes, sense haver de dependre dels homes.

També és membre del Col•lectiu d’estudiants universitaris d’origen pakistanès de Barcelona.

Ha participat amb l’Associació Cultural Educativa i Social Operativa de Dones Pakistaneses en la Trobada de sensibilització davant els matrimonis forçats o pactats i els conflictes generacionals o de parella de les dones pakistaneses.

Ha col•laborat amb Els Amics de la Unesco realitzant diversos tallers.

ENTREVISTA PREGUNTA: Quan vas arribar a Barcelona, què et va sorprendre més? Explica’ns alguna anècdota curiosa.

RESPOSTA: Quan vaig arribar a Barcelona procedent del Pakistan, el que més em van sorprendre van ser les vistes de Barcelona, em van enamorar.

P: Com vas conèixer Casa Àsia?

R: Quan tenia 16 anys vaig impartir un taller de henna a Casa Àsia.

P: Quina vinculació tens actualment?

R: Sóc dinamitzadora del projecte Aprenem, Famílies en Xarxa de Casa Àsia en col•laboració amb l’Ajuntament de Barcelona. És un projecte d’aprenentatge i servei que consisteix en formar parelles lingüístiques de joves voluntaris que ensenyen, en aquest cas català, a un membre adult o jove de la seva família que vol aprendre.

El desconeixement de la llengua o llengües de la societat d'acollida dificulta la integració i és una barrera que aïlla, i més, en el cas de les dones ja que les seves obligacions es solen restringir

l'espai domèstic i no tenen tantes oportunitats de tenir contacte amb la llengua del territori que les acull. Projectes com aquest són oportunitats que les atreuen a sortir de casa i conèixer altres dones que es troben en la mateixa situació que elles i accedir a informació sobre altres activitats que es realitzen al barri que poden ser del seu interès. És un projecte que com elles diuen "els ha vingut, no l'han anat a buscar" ja que ve de les seves pròpies filles i, a més, "no és una obligació com altres activitats que fan, sinó que les ha motivat a venir i aprendre".

P: Parla’ns de la teva associació. Com es va fundar?

R: L’associació PakMir es va fundar l’any 2013 ja que fins a la data no hi havia cap associació de dones pakistaneses a Montcada i Reixac.

La nostra finalitat és la integració de les dones pakistaneses en el teixit social, econòmic i cultural català. A més oferint el bagatge cultural del país d’origen i afavorint l’apropament entre col•lectius. Mitjançant el coneixement de l’entorn volem afavorir l’adquisició d’habilitats que permetin a les dones el seu emancipament personal en tots els àmbits.

P: Quines activitats organitzeu?

R: Les activitats son molt diverses, com ja he dit anteriorment, volem que les dones pakistaneses siguin autosuficients i realitzem acompanyaments com ajudar a realitzar tràmits o anar al metge.

També fem commemoracions i celebrem festivitats populars de la nostra cultura, així com sortides per l’entorn i xerrades informatives.

P: En aquestes activitats, a part de pakistanesos, també hi van espanyols o d’altres nacionalitats?

R: Si, es pot trobar gent de diverses nacionalitats: Espanya, Marroc, Índia, tots hi son benvinguts!

P: Com us financeu? Teniu recolzament d’alguna administració?

R: Ara per ara, no hem rebut ajudes per part de cap administració P: On us reuniu?

R: Per reunir-nos busquem llocs públics, com ara centres cívics.

P: Si tinguessis recursos il•limitats, i totes les institucions al teu favor, quins projectes posaries en marxa per millorar la situació de la dona al teu país?

R: M’agradaria posar en marxa projectes relacionats amb l’autosuficiència i l’àmbit educatiu per treballar aspectes com l’analfabetisme, l’absentisme i l’abandonament escolar. Volem transmetre la importància d’estudiar i formar-se ja que el coneixement és la base del respecte cap als altres.

MINI-TEST RÀPID Dolç o salat? Salat Platja o muntanya? Naturalesa en qualsevol estat!

Una cançó? Appki nazron ne samja Una pel•lícula? The mistress of spices Un llibre? Siddharta Una olor? Espígol Què adores? Les plantes aromàtiques

Què detestes? El desordre Un defecte? la impaciència Una virtut? Ganes d’ajudar a tothom Un desig? Per mi desitjar és sinònim de viure, i m’agradaria que hi hagués igualtat al món per tothom Un plat preferit? En tinc dos de preferits: el biryani i la fideuà Un ingredient comú a la gastronomia pakistanesa i catalana? La canyella

RELACIÓ D'ACTIVITATS RELACIONADES AMB GÈNERE Dia Internacional del Migrant 2016 Projecte: "Aprenem. Famílies en xarxa"

Trobada de sensibilització davant els matrimonis forçats o pactats