Catálogo Casa Asia Film Fest 2016 by Casa Asia

Casa Asia Film Festival

CASA ASIA FILM FESTIVAL Barcelona | 4-13 Nov 2016

Casa Asia Film Festival

Casa Asia Film Festival

Casa Asia Film Festival

Casa Asia Film Festival

CASA ASIA FILM FESTIVAL 2016 El festival de cinema asiàtic de Barcelona Menene Gras Balaguer Directora del Casa Asia Film Festival En aquesta quarta edició, el Casa Asia Film Festival de Barcelona, segueix enfocat en les representacions visuals de l’espaitemps de les diferents cultures del continent. D’est a oest i de nord a sud, la programació del festival comprèn una àmplia geografia que integra nació i narració d’Àsia, com els equivalents de l’espacialitat i la temporalitat constitutiva de les nostres societats, més enllà de la continuïtat històrica que pertany a la primera. Tota nació es constitueix per mitjà de la seva narració, i aquesta última adquireix un sentit quan s’identifica amb les cultures en què es recolzen aquests conceptes. Mentre que en l’edició passada, el cinema asiàtic es plantejava a partir del gir cultural de la geografia i l’èmfasi que la geografia crítica posa en la construcció d’imaginaris directament relacionats amb els espais físics, aquest any el festival intenta adaptar-se als conceptes de nació i narració des de la perspectiva que planteja el discurs postcolonial i, en particular, Homi Homi K. Bhabha, més interessat en els aspectes constitutius de la diferència cultural que no pas en la diferència mateixa. El cinema asiàtic no és una categoria ni un gènere, sinó un espai d’espais on conviuen cultures amb arrels comunes i identitats transfrontereres. De fet, el festival es pot considerar un laboratori d’experiències que es produeixen en el diàleg amb altres cultures, en les que les nacions defineixen i defensen la seva subjectivitat constitutiva malgrat la força de l’internacionalisme cultural i de la globalització econòmica. El cinema asiàtic no forma un conjunt uniforme de paradigmes ni tampoc presenta un panorama identitari únic, sinó que és l’expressió o la manifestació de la multiculturalitat de les diferents regions i països que formen part d’Àsia. De fet, la filmografia dels països del continent més actius en l’àmbit audiovisual i en la indústria cinematogràfica constitueixen un conjunt d’illes d’idees que es representen en imatges controvertides, que comprenen diferents aspectes de la història, de la societat i de la vida quotidiana i domèstica. El festival no només es vol especialitzar en les cinematografies asiàtiques sense distinció, sinó que el seu objectiu és un cinema de gènere i un cinema narratiu, que adopta el format del drama. No obstant, això no exclou ni la hibridació ni tampoc que les diferents formes de narrar s’entremesclin per a la construcció de micro i grans relats que construeixen les diferents identitats nacionals. Sempre que es fa al·lusió al cinema asiàtic, s’adopta una distància que la literatura i el cinema o l’art intenten escurçar, aproximant-nos a mons que no estan tan lluny com creiem i que finalment acaben sent molt semblants entre si i amb les nostres pròpies vides, impedint que ens situem a l’altre costat d’una experiència comú que finalment compartim. La selecció d’aquest any comprèn un espai geogràfic molt extens que comença en les ex repúbliques soviètiques, Kazakhstan i Kirguizistan, i s’estén a Iran, Afganistan,Bangla Desh, Índia, Xina, Corea, Japó, Malàisia, Singapur, Cambodja, Filipines, Tailàndia, Vietnam, Indonèsia, Austràlia i Nova Zelanda. En aquests més de 12.000 kms que separen tots dos extrems, es travessen diverses fronteres i una vintena de països que reivindiquen una identitat local oposant una resistència natural a la globalització cultural, que mai arribarà a produir-se malgrat les aparences. El cinema de cadascun dels països presents al festival és un element determinant de la construcció de la nova identitat nacional i de l’acceptació del discurs postcolonial en aquells casos en què encara esta vigent. L’aportació d’aquest cinema ha estat reconeguda a festivals tals i com Canes, Berlín, Locarno, Rotterdam, Sant Sebastià, Sitges i Gijón. En tots els casos, l’experiència segueix sent un descobriment que ens permet abordar cinematografies que, malgrat la seva rellevància i reconeixement, segueixen encara absents a les nostres sales comercials. L’objectiu del festival és presentar un panorama representatiu d’un cinema emergent o consolidat, que narra amb imatges escenes de la vida quotidiana i conflictes socialment rellevants que, malgrat la seva individualitat, acaben sent globals. Aquest any, la duració del festival s’amplia del 4 al 13 de novembre, tot i que el plat principal tindrà lloc del 9 al 13 de novembre amb les més de setanta pel·lícules repartides a les cinc seccions del festival (oficial, panorama, discoveries, especial i filipino clasics). Les pel·lícules de la secció oficial i panorama presenten les novetats principals del 2015 i 2016 i, en certa manera, són seccions complementàries. En la secció oficial s’ha volgut integrar pel·lícules que semblaven particularment significatives de la producció cinematogràfica més recent; són paisatges informats culturalment per la seva geografia i els seus habitants. De fet, posa en relleu l’existència d’una indústria cinematogràfica per països que ha accelerat el seu ritme de creixement, rivalitzant amb altres cinematografies europees o americanes sobre les que gradualment s’imposen en tots els festivals internacionals. La secció discoveries constitueix un apartat dedicat als descobriments que el festival posa a disposició del públic per a descobrir títols que si no existissin en aquest festival no es podrien veure, de la mateixa manera que la secció especial admet la presentació de títols que han estat en altres festivals i una antologia de la filmografia de l’artista Sherman Ong, que se suma a la secció dedicada als clàssics moderns que des de principis dels 70 s’anomenà el nou cinema filipí.

Casa Asia Film Festival

CASA ASIA FILM FESTIVAL 2016 El festival de cine asiático de Barcelona Menene Gras Balaguer Directora del Casa Asia Film Festival En esta cuarta edición, el Casa Asia Film Festival de Barcelona, sigue enfocado en las representaciones visuales del espacio tiempo de las diferentes culturas del continente. De Este a Oeste y de Norte a Sur, la programación del festival abarca una amplia geografía que integra nación y narración en Asia, como los equivalentes de la espacialidad y la temporalidad constitutiva de nuestras sociedades, más allá de la continuidad histórica que pertenece a la primera. Toda nación se constituye por medio de su narración, y esta última adquiere un sentido al identificarse con las culturas en las que estos conceptos se apoyan. Si en la pasada edición, el cine asiático se planteaba a partir del giro cultural de la geografía y el énfasis que la geografía crítica pone en la construcción de imaginarios directamente relacionados con los espacios físicos, este año el festival intenta adaptarse a los conceptos de nación y narración desde la perspectiva que plantea el discurso poscolonial y en particular Homi K. Bhabha más interesado en los aspectos constitutivos de la diferencia cultural que en el hecho de la diferencia misma. El cine asiático no es una categoría ni un género, sino un espacio de espacios en el que conviven culturas con raíces comunes e identidades transfronterizas. De hecho, el festival puede considerarse un laboratorio de experiencias que se producen en el diálogo con otras culturas, en las que las naciones definen y defienden su subjetividad constitutiva a pesar de la fuerza del internacionalismo cultural y de la globalización económica. El cine asiático no forma un conjunto uniforme de paradigmas ni presenta un panorama identitario único, sino que es la expresión o la manifestación de la multiculturalidad de las diferentes regiones y países que forman parte de Asia. De hecho, la filmografía de los países del continente más activos en el ámbito audiovisual y en la industria cinematográfica constituyen un conjunto de islas de ideas que se representan en imágenes controvertidas, que abarcan diferentes aspectos de la historia, de la sociedad y de la vida cotidiana y doméstica. El festival no sólo quiere especializarse en las cinematografías asiáticas sin distinción, sino que su objetivo es un cine de género y un cine narrativo, que adopta el formato del drama. Esto no excluye, sin embargo, la hibridación ni que las diferentes formas de narrar se entremezclen para la construcción de micro y grandes relatos que construyen las diferentes identidades nacionales. Siempre que se hace alusión al cine asiático, se adopta una distancia que la literatura y el cine o el arte tratan de acortar, aproximándonos a mundos que no están tan lejos como creemos y que finalmente acaban siendo muy parecidos entre sí y con nuestras propias vidas, impidiendo que nos situemos al otro lado de una experiencia común que por último compartimos. La selección de este año abarca un espacio geográfico muy extenso que empieza en las ex repúblicas soviéticas, Kazajstán y Kirguistán, y se extiende a Irán, Afganistán, Bangladesh, India, China, Corea, Japón, Malasia, Singapur, Camboya, Filipinas, Tailandia, Vietnam, Indonesia, Australia y Nueva Zelanda. En estos más de 12.000 kms que separan ambos extremos, se atraviesan varias fronteras y una veintena de países que reivindican una identidad local oponiendo una resistencia natural a la globalización cultural, que nunca llegará a producirse a pesar de las apariencias. El cine de cada uno de los países presentes en el festival es un elemento determinante de la construcción de la nueva identidad nacional y de la aceptación del discurso poscolonial en aquellos casos que está aún vigente. La aportación de este cine ha sido reconocida en festivales como Cannes, Berlín, Locarno, Rotterdam, San Sebastián, Sitges y Gijón. En todos los casos, la experiencia sigue siendo un descubrimiento que nos permite abordar cinematografías que, pese a su relevancia y reconocimiento, siguen aún ausentes en nuestras salas comerciales. El objetivo del festival es presentar un panorama representativo de un cine emergente o consolidado, que narra con imágenes escenas de la vida cotidiana y conflictos socialmente relevantes, que pese a su individualidad acaban siendo globales. Este año, la duración del festival se amplía del 4 al 13 de noviembre, aunque el plato fuerte tendrá lugar del 9 al 13 de noviembre con más de setenta películas repartidas en las cinco secciones del festival (oficial, panorama, discoveries, especial, y filipino clasics). Las películas de la sección oficial y panorama presentan las principales novedades de 2015 y 2016. En cierto modo, son secciones complementarias, si bien en la sección oficial se ha tratado de integrar películas que parecían particularmente significativas de la producción cinematográfica más reciente. Se trata de paisajes informados culturalmente por su geografía y sus habitantes, cuya actualidad pone de relieve la existencia de una industria del cine por países, que ha acelerado su ritmo de crecimiento, rivalizando con otras cinematografías europeas o americanas, sobre las que gradualmente se imponen en todos los festivales internacionales. La sección discoveries constituye un apartado dedicado a los descubrimientos que el festival pone a disposición del público para explorar títulos que de no existir este festival no podrían verse, al igual que la sección especial admite la presentación de títulos que han estado en otros festivales y una antología de la filmografía del artista Sherman Ong que se suma a la sección dedicada a los clásicos modernos de lo que desde principios de los 70 se llamó el nuevo cine filipino.

Casa Asia Film Festival

CASA ASIA FILM FESTIVAL 2016 Barcelona’s Asian Film Festival Menene Gras Balaguer Director of Casa Asia Film Festival In this 4th Edition, the Barcelona’s Asian Film Festival, is focused on the visual representations of the space-time of the different cultures from the continent. From East to West and from North to South, the festival’s programme covers a wide geography that integrates nation and narration in Asia, as the equivalents of spaciality and temporality which builds up our societies, beyond the historical continuity that belongs to the former one. Each nation is constituted through its narration, and this one acquires a meaning when being identified with cultures where these concepts are based on. If in the last edition, Asian cinema was seen from the cultural turn of geography and from the emphasis of critical geography on the construction of imaginaries directly related to physical “spaces”, this year the festival tries to adapt itself to the concepts of nation and narration from the perspective laid out by the post-colonial discourse and particularly Homi K. Bhabha, more interested in the constitutive aspects of cultural difference than in the difference itself. Asian cinema is neither a category nor a genre, but a space of spaces where cultures live together with common roots and cross-border identities. Actually, the festival can be thought of a laboratory of experiences that happen through the dialogue with other cultures, where nations define and defend their constitutive subjectivity in spite of the strength of cultural internationalism and economic globalization. Asian cinema is not a uniform set of paradigms nor introduces a unique identitary panorama, but the expression or manifestation of the multiculturalism of the different regions and countries from Asia. The filmography of the most active countries from the continent in the audiovisual field and the cinematographic industry currently makes up a group of islands of ideas that are represented in controversial images, which encompass different aspects of history, society and everyday life. The festival not only wants to specialise in the Asian cinematographies without distinction, but its aim is a genre cinema and a narrative cinema, which adopts the format of drama. This doesn’t exclude, however, the hybridisation or that the different ways to narrate get mixed up for the construction of micro and long stories that build the distinct national identities. Each time the Asian cinema is somehow mentioned, a distance is adopted that literature and cinema or art try to shorten, getting us closer to worlds that aren’t as far as we think and that finally are very alike among them and with our own lives, preventing us to get to the other side of a common experience that in the end we share. This year’s choice covers a wide geographical space that begins in the former soviet republics, Kazakhstan and Kyrgyzstan and that extends to Iran, Afghanistan, Bangladesh, India, China, Korea, Japan, Malaysia, Singapore, Cambodia, Philippines, Thailand, Vietnam, Indonesia, Australia and New Zealand. From one end to the other there are 12000 kms of land which are divided by many borders and about twenty countries that vindicate a local identity opposing a natural resistance to cultural globalization which will never happen to be in spite of appearances. The cinema of the countries in the festival is a key element for the construction of the new national identity and for the acceptance of the post-colonial discourse in those cases where it’s still valid. The contribution to this cinema has been acknowledged in festivals like Cannes, Berlin, Locarno, Rotterdam, San Sebastian, Sitges and Gijon. In all the cases, all of them show that the experience is still a discovery that allows us approach cinematographies that, despite their relevance and recognition, they still are missing from our movie theatres. The aim of the festival is to present a representative panorama of an emerging cinema or an established one, which narrates with images scenes of the daily life and relevant social conflicts, that regardless their individuality they end up being global. This year, the festival will go on from the November 4th to the 13th, although the main event will take place from the 9th to the 13th with over seventy films distributed in five sections of the festival (official, panorama, discoveries, special and Filipino classics). The films from the official and panorama section present the main novelties of 2015 and 2016. Somehow, they are complementary sections, although in the official section an effort has been made to integrate films that seemed particularly significant regarding the most recent cinematographic production. It’s about landscapes culturally informed by their geography and their inhabitants, that currently shows the existence of a film industry sorted by countries which has accelerated its growth rate, competing with other European or American cinematographies over which they gradually overcome in all international festivals. The discoveries section is another chapter that groups together discoveries that the festival offers to its audiences in order to facilitate the display of films that would not be seen if this festival didn’t exist. The same happens with the special section, which introduces titles that have been in other festivals as well as an anthology of Sherman Ong artist filmography together with a section devoted to the modern classics of what was called from the beginning of the 70’s the new Filipino cinema.

Casa Asia Film Festival

PEL·LÍCULA D’OBERTURA | PELÍCULA DE APERTURA OPENING FILM Corea | Korea Dong Ju: The Portrait of a Poet Dir: Lee Joon ik | 2016 | 111’ | Drama (OSC) Malgrat que la seva vida fou curta, la seva poesia serà eterna. A l’era colonial japonesa, el jove Dong-ju escriu poemes sobre la dura realitat de la seva vida. Les polítiques del Japó es tornen més estrictes, i es prohibeix escriure en coreà. Justament quan sembla que no té cap possibilitat de publicar els seus poemes, un docent japonès veu el talent de Dong-ju i li suggereix que els publiqui en anglès. Però abans d’acabar la seva feina, Dong-ju és sospitós d’estar vinculat amb activitats anti japoneses. Aconseguirà complir el seu somni? Aunque su vida fue corta, su poesía será eterna. En la era colonial japonesa, el joven Dong-ju escribe poemas sobre la cruda realidad de su vida. A medida que la policía japonesa se vuelve más severa, escribir cualquier cosa en coreano se vuelve prohibido. Justo cuando la mínima posibilidad de escribir poemas parece haberse evaporado, un profesor japonés se da cuenta del talento de Dong-Ju y le sugiere que publique los poemas en inglés. Pero antes de terminar su trabajo, Dong-ju es acusado por hacer actividades anti-japonesas. Se desvanecerán sus poemas y fracasará su sueño? Though his life was short, his poetry will remain eternal. In the Japanese colonial era, young Dong-ju writes poems about the harsh reality of his life. As Japan’s policies get more serious, writing anything in Korean is prohibited. Just when the slight possibility of publishing his poems seems to have evaporated, a Japanese professor sees Dong-ju’s talent and suggests that he publish his poems in English. But before his work is done, Dong-ju is suspected of anti-Japanese activities. Will Dong-ju’s dream fail and his poems vanish into thin air? Lee Joon ik és un director i productor sud- coreà. És reconegut principalment per dirigir i produir la pel·lícula “King and the Clown” (2005), una de les pel·lícules coreanes més taquilleres de tots els temps. Altres de les seves pel·lícules més destacables inclouen “Once Upon a Time in a Battlefield” (2003), “Radio Star” (2006), i “Hope” (2013). Lee Joon ik es un director y productor suroreano. Es principalmente conocido por dirigir y producir “King and the

Casa Asia Film Festival

Clown” (2005), una de las películas coreanas con más recaudación de todos los tiempos. Otros notables filmes incluyen “Once Upon a Time in a Battlefield” (2003), “Radio Star” (2006), y “Hope” (2013). Lee Joon ik is a South Korean film director and producer. He is best known for directing and producing “King and the Clown” (2005), one of the highest grossing Korean films of all time. Other notable films include “Once Upon a Time in a Battlefield” (2003), “Radio Star” (2006), and “Hope” (2013).

Casa Asia Film Festival

Ricky Baker, un rebel noi de ciutat, és enviat pels serveis socials a viure al camp amb Bella, la seva tieta adoptiva i Hec, el seu tiet rondinaire. Quan Bella mor i els serveis socials decideixen emportar-se’l a una casa d’acollida, Ricky fuig mentre el seu tiet el persegueix. Els serveis socials troben la casa buida, i conclouen que l’Hec és mentalment inestable i que ha segrestat el jove. Es produeix una recerca nacional, i tots dos han de superar les seves diferències per sobreviure. Ricky Baker, un rebelde chico de ciudad, es enviado por los servicios sociales infantiles a vivir en el campo con la tia adoptiva Bella y el cascarrabias tío Hec. Cuando de pronto Bella fallece, y los servicios sociales deciden llevarse a Ricky de vuelta a una casa de acogida, Ricky huye hacia la vegetación con tío Hec persiguiéndole. Cuando los servicios sociales llegan, se encuentran con una casa vacía y llegan a la conclusión que un afligido y mentalmente inestable Hec ha abducido a Ricky. Como resultado, se produce una búsqueda nacional y los dos tienen que hacer frente a sus diferencias para sobrevivir. Ricky Baker, a defiant young city kid, is sent by child welfare services to live in the country with foster aunt Bella and cantankerous foster uncle He. When Bella suddenly passes away and child services decide to take Ricky back to a care home, Ricky runs away into the bush with uncle Hec in pursuit. Child services arrive to find the house empty, and come to the conclusion a bereaved and mentally unstable Hec has abducted Ricky. A national manhunt ensues, and the two have to get over their differences to survive.

Casa Asia Film Festival

Taika Waititi, també conegut coma Taika Cohen, és un director de cinema, escriptor, actor, pintor i comediant neozelandès. El 2004, va estar nominat a un Premi Oscar pel seu curtmetratge “Two Cars, One Night”. Les seves pel·lícules “Boy” i “Hunt for the Wilderpeople” van ser èxits de taquilla. “Hunt for the Wilderpeople” fou projectada al Festival de Cinema de Tribeca i al Festival de Cinema de Sundance. Taika Waititi, también conocido como Taika Cohen, es un director, escritor, actor, pintor y comediante neozelandés. Fue nominado para un Academy Award en 2004 por el cortometraje “Two Cars, One Night”. Sus filmes “Boy” y “Hunt for the Wilderpeople” se convirtieron en las películas más taquilleras de Nueva Zelanda. El filme “Hunt for the Wilderpeople” fue proyectado en el Tribeca Film Festival y en el Sundance Film Festival. Taika Waititi, also known as Taika Cohen, is a New Zealand film director, writer, actor, painter and comedian. He was nominated for an Academy Award for his 2004 short film “Two Cars, One Night”. His feature films “Boy and Hunt for the Wilder” people became the top grossing New Zealand films. The film “Hunt for the Wilderpeople” was screened in Tribeca Film Festival and Sundance Film Festival.

Casa Asia Film Festival

Mina, de 12 anys, cuina, cus, renta i treballa venent quincalles als carrers devastats de Kabul per a alimentar la seva família, un pare negligent i un avi senil. Ningú l’elogia. Passa la vida caminant, sense mirar enrere. Mina, de 12 años cocina, cose, lava y trabaja vendiendo chismes en las calles de Kabul asoladas por la guerra para dar de comer a su negligente padre y su abuelo senil. Nadie la elogia. Camina hacia adelante sin parar ni mirar atrás. 12 year-old Mina cooks, sews, washes and works selling knick-knacks on the war-torn streets of Kabul to feed her neglectful father and senile grandfather. Nobody praises her. She spends her life walking without looking back or stopping. Mentre estudiava Producció Cinematogràfica i Filosofia a la Universitat de York a Toronto i al Humber College, va escriure i dirigir el seu cinquè curtmetratge “Der Kandidat”, que va rebre el prestigiós Premi Norman McLaren al Festival Internacional de Cinema de Montreal el 2013 i el Premi al Millor Curtmetratge Internacional al Festival de Cinema i Drets Humans d’Afganistan. L’estrena mundial de “Mina Walking” es va projectar al 65è Festival de Cinema Internacional de Berlín on atengueren 4.000 persones en quatre dies. Va ser nominada al Crystal Bear, al Premi a la Millor Primera Pel·lícula i al Premi d’Amnistia Internacional. Siguiendo sus estudios en Filosofía y Producción de Cine en la Universidad de York de Toronto y la Universidad de Humber, Yosef escribió y dirigió su quinto cortometraje “Der Kandidat”, recibidor del prestigioso Premio Norman McLaren en el Festival Mundial de Cine de Montreal en 2013 y el Premio al Mejor Cortometraje Internacional en el Festival de Cine y Derechos Humanos de Afganistán. La estrena mundial de “Mina Walking” fue proyectada en el 65º Festival Internacional de Cine Internacional de Berlín donde fue vista por 4.000 personas en cuatro días. Fue nominada para un Oso de Cristal, Premio a la Mejor Estrena y el Premio de la Película de Amnistía Internacional. Following his studies in Film Production & Philosophy at Toronto’s York University and Humber College, Yosef wrote and directed his fifth short film Der Kandidat, recipient of the prestigious Norman McLaren Award at the Montreal World Film Festival in 2013 and the Best International Short Film Award at the Afghanistan Human Rights Film Festival. Mina Walking was selected to have its world premiere at the 65th Berlin International Film Festival where it was screened for 4,000 people over a period of 4 days. It was nominated for a Crystal Bear, Best Frist Feature Award, and the Amnesty Film Prize.

Casa Asia Film Festival

Austràlia | Australia Broke Dir: Heath Davis | 2016 | 105’ | Drama (OS) Cec, un home de classe obrera, topa amb Ben, un exfutbolista que idolatrava, però qui fou una llegenda local de gran fortalesa és ara un vagabund adicte al joc. Cec se’n compadeix i li ofereix passar la nit a casa seva. No obstant això, l’adicció de Ben encara és forta però Cec farà tot el possible per ajudar a la seva admirada llegenda. Un hombre viejo de clase trabajadora llamado Cec se encuentra con su jugador estrella de rugby, Ben “BK” Kelly, ahora sin hogar y adicto al juego. Apiadándose de su, por entonces, estrella local, a quien admiró por su fortaleza en el campo, Cec se ofrece para acogerle en su casa esa noche. Sin embargo, la adicción de Ben aún perdura pero Cec hará todo lo possible para ayudar a su admirada leyenda. An old working class man named Cec stumbles upon his favourite football star, now homeless and gambling addict, Ben “BK” Kelly. Taking pity on the one-time local legend, who he admired for his on field fortitude, Cec offers to take him home for the night. However, Ben’s addiction is strill strong but Cec will do everything he can to try to help his once-admired legend. Davis Heath és un director de cinema, escriptor i productor. “Broke” és la seva primera pel·lícula després d’haver dirigit quatre curtmetratges: “Rabbit” (2012), “Bee Sting” (2010), “Bella” (2008), “Spoon Man” (2003). Davis Heath es un director de cine, escritor y productor. “Broke” es su primer largometraje después de dirigir cuatro cortometrajes: “Rabbit” (2012), “Bee Sting” (2010), “Bella” (2008) y “Spoon Man” (2003). Davis Heath is a film director, writer and producer. “Broke” is his first feature-length film after directing four short films as “Rabbit” (2012), “Bee Sting” (2010), “Bella” (2008), “Spoon Man” (2003).

Cambodja | Camboya | Cambodja Dream Land Dir: Steve Chen | 2015 | 90’ | Drama (OSC) Lida ven finques modernes a la classe mitjana de Phnom Penh. Com que la relació amb el seu xicot es deteriora, decideix escapar-se a la platja, on es veurà assetjada pels fantasmes del passat. Lida es una agente inmobiliaria que vende fincas modernas a la gente de clase media en Phnom Penh. A medida que su relación con su novio se deteriora, decide escaparse hacia la playa, solo para darse cuenta de que los fantasmas del pasado la persiguen de todas las formas posibles. Lida sells modern estate developments to the new middle class in Phnom Penh. As her relationship with her boyfriend is deteriorating, she decides to escape to the beach – only to find out that the spectres from the past haunt in sublime ways. Steve Chen va néixer el 1981 a Chicago. Mentre impartia classes d’arquitectura, va filmar la seva primera pel·lícula, “Dream Land” (2015), projectada al Festival Internacional de Cinema de Locarno. Gestiona la “Chen Office”, una boutique i empresa de disseny interdisciplinari i producció. El seu treball abasta el disseny, l’art i el cinema. Juntament amb el Davy Chou i el Kavich Neang, els seus companys cineastes, va fundar l’“Anti-Archive”, una companyia que produeix pel·lícules de cineastes cambodjans i que dóna suport als directors independents de Cambodja. Steve Chen nació en 1981 en Chicago. Mientras enseñaba arquitectura, desarolló su primer largometraje, “Dream Land” (2015), proyectada en el Festival de Cine de Locarno. Dirige “Chen Office”, una tienda de moda y de producción y diseño inter-disciplinario. Su trabajo abarca diseño, arte y cine. Con los compañeros cineastas Davy Chou y Kavich Neang también

Casa Asia Film Festival

fundó “Anti-Archive”, el cual produce cintas de la siguiente generación de cineastas camboyanos y apoya a directores independientes que ruedan en Camboya. Steve Chen was born in 1981 in Chicago. While teaching architecture, he developed his first feature film, “Dream Land” (2015), screened at Locarno Film Festival. He operates “Chen Office”, a boutique, cross-disciplinary design and production house. His work spans across design, art, and cinema. With fellow filmmakers Davy Chou and Kavich Neang he also founded “Anti-Archive”, which produces films by the next generation of Cambodian filmmakers and supports independent directors shooting in Cambodia.

Corea | Korea Yourself and yours Dir: Hong Sang-soo | 2016 | 86’ | Drama (OSC) El pintor Youngsoo s’assabenta que la seva xicota, Minjung, es va prendre unes copes amb un altre home i es va barallar amb ell. Aquella nit discuteixen i Minjung surt de casa, dient que no s’haurien de veure durant un temps. Al dia següent, Youngsoo la busca, però no aconsegueix trobar-la. Mentrestant, a Yeonnam, on ell viu, Minjung o una dona idèntica a ella, té cites amb diversos homes. I Youngsoo perdut vaga pels carrers lluitant amb sí mateix, que és el mateix que lluitar contra el món. El pintor Youngsoo se entera de que su novia, Minjung, se tomó unas copas con otro hombre y se peleó con él. Esa noche discuten y Minjung sale de casa, diciendo que no deberían verse por un tiempo. Al día siguiente, Youngsoo va en su busca, pero no consigue encontrarla. Mientras tanto, en Yeonnam, donde él vive, Minjung, o una mujer que es idéntica a ella, se cita con varios hombres. Y Youngsoo perdido vaga por las calles luchando consigo mismo, que es lo mismo que luchar contra el mundo. Painter Youngsoo hears that his girlfriend Minjung has been drinking and fighting with another man. That night they argue, and Minjung leaves, saying they should stop seeing each other for a while. The next day, Youngsoo sets out to look for her, but to no avail. Meanwhile, in his hometown of Yeonnam, Minjung, or women who look identical to her, have meetings with different men. Youngsoo wanders the streets fighting with himself, which is the same as fighting with the world. Des de que va debutar el 1996 amb la sorprenent The day a pig fell into the well, Hong Sang-soo ha desenvolupat un llenguatge cinematogràfic i una estètica singulars al llarg de les 17 pel·lícules que ha escrit i dirigit, fet que ha contribuït a convertir-lo en un dels autors coreans més consolidats. D’entre les seves pel·lícules, cal destacar Right now, wrong then (Ahora sí, antes no, 2015), In another country (En otro país, 2012), Hahaha (2010) y Woman on the beach (Mujer en la playa, 2006). Desde que debutara en 1996 con la sorprendente The day a pig fell into the well, Hong Sang-soo ha desarrollado un lenguaje cinematográfico y una estética singulares a lo largo de las 17 películas que ha escrito y dirigido, lo que ha contribuido a convertirlo en uno de los autores coreanos más consolidados. De entre sus películas, cabe destacar Right now, wrong then (Ahora sí, antes no, 2015), In another country (En otro país, 2012), Hahaha (2010) y Woman on the beach (Mujer en la playa, 2006). Ever since his astounding 1996 debut with The Day a Pig Fell into the Well, Hong Sang-Soo has developed a unique cinematographic language and unprecedented aesthetics over the 17 films he has written and directed, all contributing to his consideration as one of the most established auteurs in contemporary Korean cinema. Highlights in his filmography include Right Now, Wrong Then (2015), In Another Country (2012), Hahaha (2010) and Woman on the Beach (2006).

Corea | Korea Assassination Dir: Choi Dong-Hoon | 2015 | 140’ | Thriller (OS) El 1911, durant el domini japonès sobre Corea, un combatent anomenat Yeom Seok Jin intenta assassinar sense èxit el governador i un home de negocis a favor del Japó anomenat Kang In Guk. Cap als anys 30, hi ha més de 30 faccions independentistes coreanes que operen a Corea, la Xina i Manxúria. Yeom lidera una d’aquestes faccions, però els seus companys desconeixen que treballa secretament pels japonesos.

Casa Asia Film Festival

En 1911, durante el dominio de Japón sobre Corea, un luchador de la resistencia llamado Yeom Seok Jin, intenta sin éxito asesinar al governador general y simpatizante de los japoneses Kang In Guk. Des de los años 30, hay más de 30 facciones coreanas independientes operando en Corea, China y Manchuria. Yeom se ha convertido en capitán de una de esas facciones pero sus colegas no saben que secretamente está informando a los japoneses. In 1911, during Japan's rule over Korea, a resistance fighter named Yeom Seok Jin unsuccessfully tries to murder the governor-general and a pro-Japanese businessman named Kang In Guk. By the 1930s, there are over 30 Korean independence factions operating in Korea, China, and Manchuria. Yeom has become a captain in one of these factions, but his colleagues are unaware that he is secretly reporting to the Japanese. Choi Dong-hoon és un director coreà. És reconegut com uns dels directors primordials del cinema coreà contemporani: les seves cinc pel·lícules esdevingueren èxits comercials; “The Big Swindle” va atreure 2.12 milions d’espectadors, “Tazza: The High Rollers” amb 5.68 milions, “Jeon Woo-chi: The Taoist Wizard” amb 6.13 milions, “The Thieves” amb 12.9 milions, i “Assassination” amb 11.79 milions. Choi Dong-hoon es un director de películas surcoreano. Está considerado como uno de los directores más exitosos del cine coreano contemporáneo, con sus cinco películas siendo un éxito comercial; “The Big Swindle” atrajo a 2.12 millones de espectadores, “Tazza: The High Rollers” 5.68 millones, “Jeon Woo-chi: The Taoist Wizard” 6.13 millones, “The Thieves” 12.9 millones, y “Assassination” 11.79 millones. Choi Dong-hoon is a South Korean film director. He ranks as one of the most consistently successful directors working in contemporary Korean cinema, with all five of his films becoming commercial hits; “The Big Swindle” attracted 2.12 million viewers, “Tazza: The High Rollers” at 5.68 million, “Jeon Woo-chi: The Taoist Wizard” at 6.13 million, “The Thieves” at 12.9 million, and “Assassination” at 11.79 million.

Índia | India Sairat Dir: Nagraj Manjule | 2016 | 174’ | Drama (OSC) La pel·lícula ens explica la història de Parshya, un noi de casta baixa, i Archi, la filla d’un ric “propietari de casta alta”, que s’enamoren malgrat els obstacles de la societat. Quan es descobreix la seva relació, la parella s’ha d’enfrontar a la violència i a molts altres reptes abans que marxin per a trobar una vida millor. El filme sigue la historia de Parshya, un chico joven de casta baja y Archi, la hija de un rico “arrendador de casta alta”. Los dos se enamoran a pesar de la oposición de la sociedad. Cuando su relación es descubierta, la pareja hace frente a violencia y muchos desafíos antes de que se vayan para siempre. The film follows the story of Parshya, a low-caste young boy, and Archi, the daughter from a rich "upper caste landlord", who fall in love despite the opposition from society. When their relationship is discovered, the couple is faced with violence and many challenges before they leave for good. Nagraj Manjule és un cineasta i guionista indi conegut pel seu primer curtmetratge “Pistulya”. El Manjule va publicar un llibre de poesia a Marathi titulat “Unhachya Katavirudhha” que va guanyar el Bhairuratan Damani Sahitya Puraskar. Al 61r Premis Nacionals de Cinema, la seva pel·lícula “Fandry” va guanyar el Premi Indira Gandhi com a Millor Primera Pel·lícula de Director. Nagraj Manjule es un director y guionista de cine conocido por su primer cortometraje “Pistulya”. Manjule publicó un libro de poesía en Marathi titulado “Unhachya Katavirudhha”, que ganó el Bhairuratan Damani Sahitya Puraskar. En el 61º

Casa Asia Film Festival

Premios de Películas Nacionales, su película “Fandry” ganó el Indira Gandhi Award por Mejor Primera Película de Director. Nagraj Manjule is an Indian filmmaker and screenwriter known for his first short film “Pistulya”. Manjule published a book of poetry in Marathi titled “Unhachya Katavirudhha. This won the Bhairuratan Damani Sahitya Puraskar. At the 61st National Film Awards, his movie “Fandry” won the Indira Gandhi Award for Best First Film of a Director.

Indonèsia | Indonesia I am Hope Dir: Adilla Dimitri | 2016 | 115’ | Drama (OSC) Mia, una jove escriptora, descobreix que té càncer de pulmó, la mateixa malaltia que va patir la seva mare. Amb només uns pocs mesos de vida, decideix començar una obra amb el seu pare que és music. Mia, una joven escritora, descubre que tiene cáncer de pulmón, la misma enfermedad que se llevó a su madre. Con solo unos meses de vida, se dispone a escribir una obra teatral con su padre, músico. Mia, a young writer, discovers that she has lung cancer, the same disease that claimed her mother. With just a few months to live, she sets out to make a play with her musician father. Adilla Dimitri és un director, escriptor i actor conegut principalment per “Dilema” (2011) i “6:30” (2006). Adilla Dimitri es un escritor, actor y director, conocido por “Dilema” (2011) y “6:30” (2006). Adilla Dimitri is a writer, actor and director, known for “Dilema” (2011) and “6:30” (2006).

Iran | Irán | Iran Coldness Dir: Bahram, Bahman Haj Bol Loo Ark | 2015 | 87’ | Drama (OSC) “Soyuq” tracta sobre una família que ha de canviar la seva casa degut als problemes econòmics. A més a més, a l’escola, el fill petit de 8 anys es fa pipí a sobre a causa de l’estrès, i s’amaga contínuament sota el xador de la seva mare. Ella decideix desfer-se de l’hàbit. A causa del seu pare, que és un fugitiu, el fill ha de confrontar més problemes. “Soyuq” trata sobre una família que tiene que cambiar de casa por problemas económicos. Además, el hijo de 8 años se mea en la escuela debido al estrés. Se esconde continuamente bajo el chador de su madre, la cual decide poner punto y final a este hábito. Pero debido a su fugitivo padre, su hijo se encuentra con más problemas. “Soyuq” is about a family that has to change their home due to economic problems. Furthermore, the 8 years old child piddles at school because of stress. He continuously hides himself under his mother chador. His mother decides to get rid of the habit. But due to his fugitive father his son confronts more problems. Bahram i Bahman Haj Abol Loo (Ark) són germans bessons, nascuts el 1989 a la ciutat de Tabriz, a Iran. Van començar la seva carrera cinematogràfica el 2009 escrivint i produint curtmetratges. Dos d’ells, “The Sunburned” i “Najes” van ser aclamats a festivals de cinema locals i internacionals. “Coldness” és la seva primera pel·lícula, que fou escrita i produïda de forma independent. Bahram y Bahman Haj Abol Loo (Ark) son hermanos gemelos. Empezaron su carrera cinematográfica en 2009 escribiendo y rodando pequeños filmes. Sus cortometrajes “The Sunburned” y “Najes” fueron reconocidos en festivales de cine locales e internacionales. “Coldness” es su primer largometraje, el cual fue escrito y dirigido de manera independiente. Bahram and Bahman Haj Abol Loo (Ark) are twin brothers, born in 1989 in the city of Tabriz, Iran. They began their film

Casa Asia Film Festival

career in 2009 by writing and making short films. Their short films “The Sunburned” and “Najes” were recognized in local and international film festivals. “Coldness” is their first feature-length film, which was independently written and made.

Iran | Irán | Iran Hailstone & Sunlight Dir: Reza Karimi | 2015 | 90’ | Drama (OSC) Un jove combatent anomenat Yahia obté el permís per tornar al seu poble un parell de dies, però tot es complica. No sap què vol: quedar-se allí o tornar. Un joven combatiente llamado Yahia vuelve a su ciudad durante unos días de permiso, pero todo se complica. No sabe lo que realmente quiere: si quedarse o volver. A young combatant named Yahia comes back to town for a few days on leave, but everything gets really complicated. He doesn’t know what he wants: staying there or going back. Reza Karimi va néixer el 1963 a Tehran. Va començar la seva carrera cinematogràfica com a subdirector el 1986. Va debutar amb “LOVE + 2” el 1999. Altres de les seves pel·lícules inclouen: “A Thousand Women Like Me” (2000), “The Fever” (2003), “Cast Back” (2009) i “The Killer” (2010). Reza Karimi nació en 1963 en Teherán. Empezó su carrera cinematográfica como asistente de director en 1986. Karimi dirigió su película de estreno, “LOVE + 2”, en 1999. Sus otros filmes son: “A Thousand Women Like Me” (2000), “The Fever” (2003), “Cast Back “ (2009) y “The Killer” (2010). Reza Karimi was Born in 1963 in Tehran, Reza Karimi started his film career as assistant director in 1986. Karimi directed his debut feature film, “LOVE + 2”, in 1999. His other films are: “A Thousand Women Like Me” (2000), “The Fever” (2003), “Cast Back” (2009), “The Killer” (2010).

Japó | Japón | Japan Journey to the Shore Dir: Kiyoshi Kurosawa | 2015 | 127’ | Drama (OSC) Mizuki va perdre el seu marit Yusuke al mar. Anys després, el fantasma del seu company apareix davant dels seus ulls. No és una imatge aterridora, sinó un retorn a la seva vida rutinària. Després del retrobament, tots dos s’embarquen en un viatge a la costa. Kiyoshi Kurosawa dirigeix una de les seves produccions més pausades, tendres i espirituals, que li va fer guanyar el Premi a Millor Director en Un Certain Regard. Mizuki perdió a su marido Yusuke en el mar. Años después, su compañero aparece ante sus ojos. No es una visión terrorífica, sino un retorno a la rutina de antaño. Siguiendo su reencuentro, los dos se embarcan en un viaje hacia la costa. Kiyoshi Kurosawa dirige una de sus más pausados, tiernos y espirituales trabajos, el cual le hizo ganar el premio para mejor director en Un Certain Regard. Mizuki lost her husband Yusuke at sea. Years later, her partner’s ghost appears before her eyes. It’s not a terrifying vision, but a return full of routine life. Following their reencounter, the two of them embark on a journey to the coast. Kiyoshi Kurosawa directs one of his most paused, tender, spiritual works, one that won him the award for best director in Un Certain Regard. Kiyoshi Kurosawa va néixer el 1955 a Kobe, al Japó. El seu thriller “Cure” fou la primera pel·lícula aclamada a nivell internacional, seguida, el 1999, per “Charisma”, “Seance” (2000), la pel·lícula de terror “Pulse” (2001), “Bright Future” i “Doppelganger” (2003). El 2005, Kurosawa va tornar a les pantalles amb “Loft”, la seva primera pel·lícula d’amor des de “Seance”. Un any més tard, va dirigir una altra pel·lícula de terror, “Retribution”. El 2008 el drama familiar “Tokyo

Casa Asia Film Festival

Sonata” el va allunyar del gènere de terror. Kiyoshi Kurosawa nació el 1955 en Kobe, Japón. Su thriller “Cure” (1997) fue su primera obra reconocida internacionalmente, seguida, el 1999, por “Charisma”, “Seance” (2000), la película de terror “Pulse” (2001), “Bright Future” y “Doppelganger” (2003). En 2005, Kurosawa volvió a los cines con “Loft”, su primera película de amor desde “Seance”. Un año més tarde, dirigió otra película de terror, “Retribution”. En 2008 el drama familiar “Tokyo Sonata” lo alejó del género de terror. Kiyoshi Kurosawa was born in 1955 in Kobe, Japan. Kurosawa first achieved international acclaim with his 1997 crime thriller film “Cure”. Kurosawa followed up “Cure” with a semi-sequel in 1999 with “Charisma”, “Séance” (2000), the horror film “Pulse” (2001), “Bright Future” and “Doppelganger” (2003). In 2005, Kurosawa returned with “Loft”, his first love story since “Séance”. Another horror film, “Retribution”, followed in the next year. With his 2008 film, “Tokyo Sonata”, Kurosawa was considered to step "out of his usual horror genre and into family drama."

Japó | Japón | Japan Being Good Dir: Mipo O | 2015 | 121’ | Drama (OS) Aquesta pel·lícula forma part del cicle de cinema Paisatges humans en el cinema japonès que es projecta fins el 3 de desembre. Esta película forma parte del ciclo de cine Paisajes humanos en el cine japonés que se proyecta hasta el 3 de diciembre. This film is under the film series Human sceneries in Japanese cinema, which is screened until the 3rd of December. Tasuku Okano és un jove molt diligent que va créixer en una família de bé. Treballa com a professor en una escola primària, tractant els alumnes tal i com el seu professor el va ensenyar, però la situació a la classe no és gaire bona. S’adona que possiblement un dels seus estudiants és assetjat, però intenta ignorar-ho creient que està molt ocupat per ficar-s’hi. Tasuko, però, se sent malament per aquesta situació i decideix ajudar l’alumne.

Casa Asia Film Festival

Tasuku Okano es un diligente joven criado por una familia decente. Trabaja como profesor en una escuela de primaria. Tasuko lidia con sus estudiantes de la manera que su tutor le enseñó, pero la situación en su clase no es muy buena. Se da cuenta de que uno de sus estudiantes quizás sea abusado pero intenta ignorarlo argumentando que está demasiado ocupado para meterse. Sin embargo, Tasuko se siente fatal sobre la situación y decide ayudar al estudiante maltratado. Tasuku Okano is a diligent young man who was raised by a decent family. He works as a new teacher at an elementary school. Tasuko deals with his students the way his head teacher taught him, but the situation in his classroom isn't very good. He notices that one of his students might be abused, but he tries to ignore it by reasoning that he is too busy to become involved. Tasuko, though, feels terrible about the situation and decides to help his abused student. Mipo O va néixer el 1977. Tot i que va començar la seva carrera el 2006, ja ha dirigit cinc pel·lícules. Amb la seva primera pel·lícula “The Light Shines Only There” va rebre el seu primer premi, i també n’ha rebut un altre amb la seva última obra “Being Good”. Mipo O nació en 1977. Ha dirigido cinco filmes y empezó su carrera en 2006 con la película “The Light Shines Only There” con la que ganó su primer premio. También ha recibido otro con la última cinta: “Being Good”. Mipo O was born in 1977, Mipo O has already directed five films and began her career in 2006. It was with his film “The Light Shines Only There” with which she won her first award, and has also received other with the latter: “Being Good”.

Kazakhstan | Kazajistán | Kazakhstan Amanat Dir: Narymbetov Satybaldy| 2015 | 127’ | Drama (OSC) El film està situat en diferents períodes de temps: a mitjans del segle XIX en els dies del regnat de Kenesary, a finals del segle XX i a finals dels anys 60’. Al centre de tot hi ha una història sobre el destí d’un antic historiador i presoner polític, Ermukhan Bekmakhanov. Va ser sentenciat a 25 anys de presó pels seus treballs sobre el moviment d’alliberació de Kenesary Kasymov. El filme está situado en diferentes perídos temporales: a mediados del siglo XIX en los días del reinado de Kenesary, a mediados del siglo XX y a finales de los años 60’. En el centro de todo, hay una historia sobre el destino de un antiguo historiador y prisionero político, Ermukhan Bekmakhanov. Fue sentenciado a 25 años de prisión por sus trabajos sobre el movimiento de liberación de Kenesary Kasymov. The film is set in different periods of time: in the middle of 19th century in the days of Kenesary’s reign, in the middle of 20th century and in the end of 1960s. At the heart of it all, there is a story about the fate of a former political prisoner and historian, Ermukhan Bekmakhanov. He was sentenced to 25 years of imprisonment for his works about Kenesary Kasymov’s liberation movement. Satybaldy va néixer el 1946. Escriptor graduat de la Universitat Panrusa Gueràsimov de Cinematografia, publicà la seva primera historia en una famosa revista de cinema. Després de treballar com a guionista, en els anys 80’ va fer el seu primer curtmetratge i al 1990 va rodar el seu primer llargmetratge. És conegut internacionalment per la seva obra “Mustafa Shokai” (2008). Satybaldy nació en 1946. Escritor graduado de la Universidad Panrusa Guerásimov de Cinematografía, publicó su primera historia en una famosa revista de cine. Después de trabajar como guionista, en los 80’ hizo su primer cortometraje y en 1990 rodó su primer largometraje. Es conocido internacionalmente por su obra “Mustafa Shokai” (2008).

Casa Asia Film Festival

Satybaldy was born in 1946. Writer graduated from the VGIK in Moscow in 1969, he published his first story in a famous film magazine. After working as a screenwriter, in 80s he made his first short film, in 1990 he directed his first feature film. He is known internationally for his work “Mustafa Shokai” (2008).

Kirguizistan | Kirguistán | Kyrgyzstan Under Heaven Dir: Dalmira Tilepbergenova | 2015 | 88’ | Drama (OS) | CaixaForum Els dos germans, el rebel Kerim i el conscienciós Aman, viuen amb la seva mare i treballen al negoci familiar treballant com a picapedrers. El seu pare s’ha vist obligat a anar a treballar a Rússia amb per a pagar els deutes de Kerim, resultat de les seves activitats com a traficant de drogues. Tots dos germans s’enamoren d’una noia del poble local, Saltanat, fet que causarà una amarga baralla i conseqüències tràgiques i imprevistes. Dos hermanos, el rebelde Kerim y el concienzudo Aman, viven con su madre y trabajan en el negocio picapedrero de su familia. Su padre se ha visto obligado a trabajar fuera de Rusia con el fin de pagar las deudas de Kerim, como resultado de las condenas judiciales de las actividades de tráfico de drogas de su hijo mayor. Los dos hermanos quedan locamente enamorados de una chica del pueblo local, Saltanat, lo que conduce finalmente a una amarga disputa y unas consecuencias imprevistas y trágicas. Two brothers, rebellious Kerim and conscientious Aman, live with their mother and work at the family stonemason business. Their father has been forced to work away in Russia in order to pay off Kerim's debts, incurred as a result of his eldest son's drug dealing activities. The brothers both fall for a local village girl, Saltanat, which ultimately leads to a bitter dispute and unforeseen and tragic consequences.

Dalmira Tilepbergenova és una directora de cinema, guionista i poeta de Kyrgyz. El 2015 es va convertir en membre del NETPAC. (Xarxa per la Promoció del Cinema Asiàtic). La seva pel·lícula debut “Under Heaven” ha estat presentada exitosament en numerosos festivals de cinema i ha guanyat diversos premis, com la Menció Especial del Jurat per a Primeres Pel·lícules al Festival Internacional de Cinema de Montreal. Dalmira Tilepbergenova es una directora de cine de Kirguistán. También guionista y poeta, se convirtió en un miembro de NETPAC (Red para la Promoción del Cine Asiático) en 2015. Presenta con rotundo éxito su primer largometraje “Under Heaven” en festivales internacionales de cine, ganando diversos premios como la Mención Especial del Jurado para primeras películas en el Montreal World Film Festival de 2015. Dalmira Tilepbergenova is a Kyrgyz film director, screenwriter and poet. She became a member of NETPAC (Network for the Promotion of Asian Cinema) in 2015. Her debut feature film “Under Heaven” has been successfully presented in numerous international film festivals winning several honourable prizes, as the Special Mention of the First Films Jury in Montréal World Film Festival.

Casa Asia Film Festival

Les vides d’Alina i Razlan es trenquen quan descobreixen que el seu únic fill, Danial, és autista, una condició que quasi no coneixen. La perseverança d’Alina i el seu instint maternal ajuden a superar les dificultats de criar Danial. Amb l’ajuda de la seva germana i una amiga, hauran trobat la manera de millorar la vida de Danial fins que un accident farà que la família repensi la seva estratègia. Las vidas de Alina y Razlan se rompen cuando descubren que su único hijo, Daniel, es autista, una condición que apenas conocen. Aún así, la perseverancia de Alina, junto a su fuerte instinto maternal y la ayuda de su hermana y una amiga, se convierten en los pilares para ayudar a Danial a crecer y a tener una vida normal y feliz. Sin embargo, todo se desmorona a causa de un gran accidente que obliga a la familia a cambiar totalmente de estrategia. Upon the discovery that their only son Danial is autistic, Alina and Razlan's world crumbles as they struggles to confront the harsh realities of raising a child disabled by a condition they hardly knew about but Alina's perseverance and maternal instinct help wade through the difficult times raising Danial. With her sister and a close friend by her side, they may have found a way to improve Danial's quality of life until a tragic accident causes the family to re-think its strategy Tunku Mona és una directora de cinema de Kuala Lumpur, a Malàisia. Des de 1999 fins el 2012 va treballar a Current pictures. Actualment, treballa com a freelance. Tunku Mona es una directora de cine de Kuala Lumpur, Malasia. Ella trabajó para la productora y distribuidora Current Pictures durante 13 años (1999-2012). Actualmente trabaja como freelance. Tunku Mona is a film director from Kuala Lumpur, Malaysia. She worked at Current Films, from 1999 to 2012 (13 years). Nowadays she works as a freelance.

Casa Asia Film Festival

Tailàndia | Thailand Motel Mist Dir: Prabda Yoon | 2016 | 115’ | Drama Les fantasies eròtiques es poden fer realitat a les habitacions del Motel Mistress. Però que siguin satisfactòries per a aquells que hi estan involucrats ja és una altra cosa. Una estranya desaparició, venjança i aliens apareixen tots de sobte en aquest niu d’amor. Una impressió fantàstica del nostre aïllament existencial. Las fantasías eróticas se pueden hacer realidad en las habitaciones del Motel Mistress. Pero que sean satisfactorias para aquellos que están implicados ya es otra cosa. Una extraña desaparición, venganza y aliens aparecem todos de golpe en este nido de amor. Una impresión fantástica de nuestro aislamento existencial. Erotic fantasies can come to life in the rooms of Motel Mistress. But whether these will be pleasurable for those involved is another matter. A strange disappearance, revenge and aliens all turn up one typical afternoon in this love nest. A fantastic impression of our existential isolation. Prabda Yoon va estudiar disseny gràfic, pintura i cinema experimental a la Cooper Union a Nova York. És conegut a Tailàndia com a escriptor i traductor. El seu recull d’històries “Kwam Na Ja Pen” (“Probability”), va guanyar el prestigiós S.E.A. Write Award l’any 2002. Després de conèixer a Pen-ek Ratanaruang, director de"Thai New Wave", es va iniciar en la indústria cinematogràfica tailandesa. Ell li va demanar col·laborar en un guió que finalment es convertí en pel·lícula: “Last Life in the Universe” (2003). Prabda Yoon estudió diseño gráfico, pintura y cine experimental en la Cooper Union en Nueva York. Es conocido en Tailandia como escritor y traductor. Su colección de historias”Kwam Na Ja Pen” (“Probability”), ganó el prestigioso S.E.A. Write Award en 2002. Un encuentro fortuíto con el director de la “Thai New Wave” Pen-ek Ratanaruang inició su implicación en la industria del cine tailandés. Pen-ek le pidió colaborar en un guión que finalmente se convirtió en “Last Life in the Universe” (2003). Prabda Yoon went on to study graphic design, painting and experimental filmmaking at the Cooper Union in New York City. He is known in Thailand as a writer and translator. His story collection, “Kwam Na Ja Pen” (“Probability”), won the prestigious S.E.A. Write Award in 2002. When he met the director of "Thai New Wave", Pen-ek Ratanaruang, he initiated his involvement with the Thai film industry. He was asked by Pen-ek to collaborate on a screenplay that eventually became the film “Last Life in the Universe” (2003).

Taiwan | Xina | Taiwán | China | Taiwan | China Thanatos, Drunk Dir: Tso-chi Chang | 2015 | 107’ | Drama Rat i el seu germà gran, Shanghe, viuen en una casa vella a la vora de Taipei. El més jove treballa en un mercat i troba una dona muda que vesteix de manera extravagant. Una ballarina d’un club nocturn atrau el germà gran, el qual es troba immers en assumptes turbulents. Amb el ritme dels seus passos, la pel·lícula contempla els protagonistes als llimbs, sense coordenades fixades, i evoluciona en el panorama d’una societat que no sembla acollir la nova generació. Rat y su hermano mayor gay Shanghe viven en una antigua casa al borde de la ciudad de Taipei. El más joven trabaja en un mercado y conoce una mujer muda y que se viste de manera extravagante. Al mayor le atrae una bailarina de un club nocturno y se mete en negocios turbios. Con el ritmo de sus andanzas, el filme observa las vidas de sus protagonistas en el limbo, sin rumbo fijo y evoluciona en un panorama de la sociedad que no parece recibir bien a su próxima generación.

Casa Asia Film Festival

Rat and his elder gay brother Shanghe live in an old house on the fringe of Taipei City. The younger works at a market and meets a mute woman who gets up to all sorts of craziness. The elder is attracted to a nightclub dancer and finds himself drawn into shifty business. With the rhythm of their wanderings, the film observes its protagonists' lives in limbo, without fixed coordinates, and evolves into panorama of a society that does not appear to welcome its next generation. Tso-chi Chang, el 1961, ha treballat com a subdirector del Hou Hsiao-hsien. La seva pel·lícula “Chung” (1996) fou seleccionada per la Tiger Awards Competition l’any 1997. Ha treballat en set pel·lícules més, dues de les quals guardonades al Golden Horse Film Festival: “The Best of Times” (2002) i “When Loves Comes” (2010). L’any 2015, va finalitzar el seu últim projecte, “Thanatos, Drunk”, que fou un èxit de la crítica guardonat amb el premi a millor edició i nominat a les categories de millor director i millor guió original del Golden Horse Film Festival. Tso-chi Chang, nacido en 1961, trabajó como asistente de director para Hou Hsiao-hsien. Su cinta “Ah Chung” (1996) fue seleccionada para los Tiger Awards Competition en 1997. Ha trabajado en siete películas más, de las cuales dos han sido galardonadas en el Golden Horse Film Festival, “The Best of Times” (2002) y “When Loves Comes” (2010). En 2015 finaliza su último trabajo, “Thanatos, Drunk”, el cual ha sido un éxito de crítica, ganando el premio para Mejor Edición y siendo

nominado para Mejor Director y Mejor Historia Original en el Golden Horse Film Festival. Tso-chi Chang, born in 1961, worked as an assistant director for Hou Hsiao-hsien. His feature “Ah Chung” (1996) was selected for the Tiger Awards Competition in 1997. He works in seven more feature films, of which two are awarded at the Golden Horse Film Festival, “The Best of Times” (2002) and “When Loves Comes” (2010). In 2015 he finishes his latest work, “Thanatos, Drunk”, which has been a critical success, winning the award for best editing and being nominated for best director and best original screenplay at the Golden Horse Film Festival.

Vietnam Yen’s life Dir: Dinh Tuan Vu | 2015 | 107’ | Drama (OSC) Sota l’acord dels seus pares, Yen, una encantadora noia de poble de només 10 anys, ha de casar-se amb Hanh, un noi de nou anys. A través de la seva vida, la pel·lícula reflecteix el tema del casament prematur i el destí de les dones rurals de

Casa Asia Film Festival

Vietnam abans del 1945, emfatitzant les seves virtuts. També es considera un diari vivaç sobre la vida i el destí de les dones vietnamites del passat, els seus sacrificis i les forces per a superar totes les dificultats. Mediante el arreglo de sus padres, Yen, una preciosa chica rural, tiene que casarse con hang, un chico de nueve años cuando ella solo tiene 10. A través de la vida de Yen, la cinta toca el tema de la boda prematura y el destino de las mujeres rurales de Vietnam antes de 1945, haciendo énfasis en sus virtudes. Está considerado un diario vivo sobre la vida y el futuro de las mujeres vietnamitas en el pasado, sus sacrificios y fuerzas para superar todas las dificultades.

Under her parents’ arrangement, Yen, a lovely rural girl, has to marry Hanh, a nine-year-old boy, when she’s only 10 years old. Through Yen’s life, the film touches upon early marriage and destiny of rural Vietnamese women before 1945, empathising their virtues. It is also considered a lively diary about life and destiny of Vietnamese women in the past, their sacrifices and strengths to overcome all difficulties. Dinh Tuan Vu, nascut el 1989 a Hanoi, és un director i actor de cinema, conegut per les pel·lícules “Nhung Nguoi Viet Huyen Thoai” (2013) i “Cuoc Doi Cua Yen” (2016). Dinh Tuan Vu, nacido en 1989 en Hanoi, es un director y actor, más conocido por sus trabajos “Nhung Nguoi Viet Huyen Thoai” (2013) y “Cuoc Doi Cua Yen” (2016). Dinh Tuan Vu, born in 1989 in Hanoi, is a director and actor, best known for his works “Nhung Nguoi Viet Huyen Thoai” (2013) and “Cuoc Doi Cua Yen” (2016).

Xina | China Beautiful 2016 Dir: Jia Zhangke, Nakata Hideo, Alec Su, Stanlet Kwan | 2015 | 90’ | Drama (OCS) Quatre directors creen aquesta pel·lícula presentant històries ben diferents: “Somewhere in Kamakura” explica la història de Kagawa, que després de rebre una antiga carta comença a intimar amb la seva serventa; “Dama Wang Who Lives on Happiness Avenue” recrea diferents aspectes de la vida a la Xina actual; “One Day in Our Lives of…” fa un cop d’ull a un equip de filmació en un estudi de grabació; i “The Hedonist” explica la història de miners xinesos que busquen feina.

Casa Asia Film Festival

Cuatro directores diferentes crean esta cinta única presentando cuatro diferente y no-relacionadas historias: “Somewhere in Kamakura” nos explica la historia de Kagawa, quien después de recibir una carta antigua empieza a intimar con su ayudante doméstica Saori; “Dama Wang Who Lives on Happiness Avenue” recrea diferentes aspectos de la vida de hoy en día en China; “One Day in Our Lives of…“ lanza una mirada impassible al equipo de rodaje en un estudio de grabación; y “The Hedonist” explica la historia de varios mineros de Shanxi sin empleo buscando un trabajo. Four different directors create this unique film bringing up four different and unrelated stories: “Somewhere in Kamakura” tells us the story of Kagawa, who after receiving an old letter she starts bonding with her domestic helper Saori; “Dama Wang Who Lives on Happiness Avenue” recreates different aspects of live in today’s China; “One Day in Our Lives of…” casts an impassive eye on a film crew in a recording studio; and “The Hedonist” explains the story of several unemployed Shanxi coalminers looking for jobs. Jia Zhangke és un director i guionista xinès. Generalment, és considerat la figura primordial de “La Sisena Generació” del cinema xinès. Hideo Nakata va néixer a Okayama, al Japó. L’audiència occidental el reconeix principalment per les seves contribucions al cinema de terror, tals com a “Ring” (1998), “Ring 2” (1999) i “Dark Water” (2002). Su You-peng, també conegut com a Alec Su, és un actor, cantant de pop, productor de televisió i director de cinema taiwanès. Stanley Kwan és un director i productor hongkonguès de la Nova Onada del Cinema de Hong Kong. Jia Zhangke es un director de cine y guionista chino. Generalmente es considerado como la figura destacada del movimiento “Sixth Generation” del cine chino. Hideo Nakata nació en Okayama, Japón. Es familiar para la audiencia occidental por su trabajo en filmes de terror japoneses como “Ring” (1998), “Ring 2” (1999) y “Dark Water” (2002). Su You-peng (nacido el 11 de setiembre de 1973), también conocido como Alec Su, es un actor, cantante de pop, productor de televisión y director de cine taiwanés. Stanley Kwan es un director y productor de cine de la Nueva ola de cine de Hong Kong. Jia Zhangke is a Chinese film director and screenwriter. He is generally regarded as a leading figure of the "Sixth Generation" movement of Chinese cinema. Hideo Nakata was born in Okayama, Japan. He is most familiar to Western audiences for his work on Japanese horror films, such as “Ring” (1998), “Ring 2” (1999) and “Dark Wate”r (2002). Su You-peng (born 11 September 1973), also known as Alec Su, is a Taiwanese actor, pop singer, television producer, and film director. Stanley Kwan is a Hong Kong Second Wave Hong Kong film director and producer.

Xina | China Paths of the Soul Dir: Zhang Yang | 2015 | 117’ | Drama (OCS)

Casa Asia Film Festival

En un petit poble tibetà, Nyima decideix peregrinar durant un any a Lhasa i pujar la sagrada Muntanya Kang per a complir el somni del seu oncle. Alguns amics, veïns i relatius decideixen unir-s’hi. Aviat, el petit grup d’onze peregrins es troba a l’entrada del poble per començar un viatge de mil quilòmetres per intentar expel·lir la seva culpa i il·luminar la seva ànima. En un pequeño pueblo tibetano, Nyima decide emprender un viaje de peregrinación de un año a Lhasa y escalar la sagrada Montaña de Kang para cumplir el deseo de su tío. Algunos amigos, vecinos y familiares deciden unirse a él. Pronto, el pequeño grupo de 11 se encuentran a la entrada del pueblo para comenzar a pie un viaje de mil kilómetros para intentar expulsar sus pecados e iluminar su alma. In a small Tibetan village, Nyima decides to go on a one year pilgrimage to Lhasa and climb the sacred Kang's Mountain to fulfil his uncle's wish. Some friends, neighbours and relatives decide to join him. Soon the small group of 11 is at the entrance of the village to start by foot a one thousand kilometres journey to try to expel their fault and enlighten their soul. Zhang Yang (nascut el 1967) és un director, guionista i eventualment actor xinès. Utilitza un estil realista, i ha aconseguit un gran reconeixement per la seva producció independent “Xizao” (“Shower”) el 1999, que fou un èxit en taquilla així com als festivals de cinema. A partir d’aquest moment va fer diverses pel·lícules, incloent “Sunflower”, que va tenir força èxit als festivals, “Getting Home”, amb què va debutar al Berlinale el 2007 i on rebé el Premi del Jurat Ecumènic, i amb què va participar al Spring Subway per ZHANG Yibai el 2002 Zhang Yang (nacido en 1967) es un director de cine, guionista y ocasionalmente actor chino. Zhang Yang usa un estilo realístico y obtuvo un gran reconocimiento por su producción indepeniente de 1999 “Xizao” (“Ducha”), la cual fue exitosa en taquillas chinas así como en festivales de cine internacionales. Ha hecho varias películas desde entonces, incluyendo “Sunflower”, la cual obtuvo un amplio éxito de festivales, “Getting Home”, la cual hizo su debut en la Berlinale en 2007 y donde recibió el Ecumenical Jury Prize, y también tuvo una parte Spring Subway por ZHANG Yibai en 2002. Zhang Yang (born 1967) is a Chinese film director, screenwriter, and occasional actor. Zhang Yang uses a realistic style, and achieved great recognition for his 1999 independent production “Xizao” ("Shower"), which was successful at Chinese box offices as well as international film festivals. He made several movies from then on, including “Sunflower”, that had quite a wide festival success, “Getting Home”, which made its debut at the Berlinale in 2007 and where it received the Ecumenical Jury Prize, and also had a part in Spring Subway by ZHANG Yibai in 2002.

Casa Asia Film Festival

SECCIÓ PANORAMA | SECCIÓN PANORAMA PANORAMA SECTION

Afganistan | Afganistán | Afghanistan Stones from the Desert Dir: Bruno Jubin, Max Olivier | 2015 | 90’ | Drama Tres vàndals es dediquen a robar en parcs d’atraccions per tal d’aconseguir diners per a fer un viatge a un país aràbic i comprar droga. Un cop allí, porten un home a l’hospital i li salven la vida, però Simon, un dels nois, s’enamora de Duha, una de les seves esposes. Els enxampen mentre es besen. Duha es condemnada a lapidació i deixen el Simon inconscient. Al dia següent, Simon ha de prendre una decisió; abandonar el país o intentar evitar la lapidació. Tres vándalos roban a gente en parques temáticos para reunir suficiente dinero para hacer un viaje por carretera hacia un país arábigo para comprar droga. Una vez allí, los tres salvan a un hombre conduciéndole al hospital pero Simon, uno de los tres europeos, se enamora de Duha, una de las dos mujeres del hombre al que han salvado. Se besan pero son descubiertos. A Simon lo dejarán marchar pero Duha es condenada a lapidación. Los tres jóvenes deberán enfrentarse a la decisión más difícil de sus vidas, marcharse o arriesgar sus vidas para salvar a Duha. Three vandal boys are robbing people in amusement parks to collect some money to start a road-trip to an Arabic country to buy drugs. Once there, they save a man’s life driving him to a hospital but Simon, one of the 3 Europeans, falls in love with Duha, one of his two wives. They kiss and they get caught, Duha gets a stone to death punishment, and Simon gets knocked out. Next day Simon must take a decision; leaving the country or try to stop the stoning punishment. Bruno Jubin i Max Olivier són dos germans, d’origen francès i espanyol. Jubin és director, cinematògraf i actor. Quan tenia quinze anys, va descobrir la seva passió com a cineasta després de rodar el curtmetratge “Nada de Eso”. Ambdós es mudaren a Madrid per a estudiar cinematografia. Allí Jubin començà a dirigir curtmetratges i videoclips. Olivier va estudiar interpretació a l’Institut del Cinema a Madrid i ha dirigit pel·lícules com “Bona sort”, produïda per Tivi Magnusson. Bruno Jubin y Max Olivier son dos hermanos, de origen francés y español. Jubin es director, cinematógrafo y actor. A la edad de 14 años, descubrió su pasión como cineasta después de rodar el cortometraje “Nada de eso”. Ambos se trasladaron a Madrid para estudiar cinematografía. Allí, Jubin empezó a dirigir cortometrajes y videos musicales. Olivier estudió interpretación en el Film Institute en Madrid. También ha dirigido algunos filmes como “Good Luck”, producida por Tivi Magnusson.

Casa Asia Film Festival

Bruno Jubin and Max Olivier are two brothers from France and Spain. Jubin is a director, cinematographer and actor. When he was fourteen, he discovered his passion for filmmaking after finishing his first short film “Nada de Eso”. They both moved to Madrid to study cinematography. There, Jubin started to direct short films and music videos. Olivier studied acting at the Film Institute in Madrid. He has directed some films, such as “Good Luck”, produced by Tivi Magnusson.

Austràlia | Australia Partisan Dir: Ariel Kleiman | 2015 | 98’ | Drama Gregori, que dirigeix un patriarcat de nens assassins, adopta Alexander després de veure la seva mare, Susanna, sola a l’hospital. Onze anys després, l’Alexander és un assassí expert que duu a terme missions amb els altres nens adoptats de l’organització. Gregori menja el cap als nens dient-los que el món està plegat d’homes dolents. Arran diversos esdeveniments, Alexander i el seu amic Leo comencen a qüestionar-se tot allò que han après. Gregori, quien opera el patriarcado de niños asesinos, adopta a Alexander después de ver a su madre, Susanna, sola en el hospital. Once años después, Alexander es un experto asesino que lleva a cabo misiones con otros niños adoptados de la organización. Gregori llena la cabeza a los niños diciéndoles que el mundo está lleno de hombres terribles. Como consecuencia de múltiples eventos, Alexander y su amigo Leo se empiezan a cuestionar todo lo que les ha sido enseñado. Gregori, who operates a child assassin patriarch, adopts Alexander after seeing his mother, Susanna, alone at a hospital. 11 years later, Alexander is an adept assassin doing missions with other children of his kind. Gregori tells the children that the world is full of terrible men, brainwashing them. Through small events, Alex and his friend Leo will begin questioning what they have been taught. Ariel Kleiman va néixer en una família jueva a Melbourne, Austràlia, on els seus pares van emigrar des d’Odessa (Ucraïna) als anys 70. Es va graduar al Victorian College of the Arts l’any 2010, on va estudiar Cinema i Televisió. Actualment està treballant en el seu primer llargmetratge produït per la companyia Warp Films. Ariel Kleiman nació en una família judía en Melbourne, Australia, donde sus padres emigraron desde Odessa (Ucrania) en los años 70. Se graduó del Victorian College of the Arts en 2010, donde estudió Cine y Televisión. Ahora mismo está trabajando en su primer largometraje, producido por la compañía Warp Films. Ariel Kleiman was born to a Jewish family in Melbourne, Australia; where his parents emigrated from Odessa (Ukraine) in the 1970s. He graduated from the Victorian College of the Arts in 2010, where he studied Film & TV. He is currently in development on his first feature film, produced by the company Warp Films.

Corea | Korea The Throne Dir: Lee Joon ik | 2015 | 125’ | Drama | CaixaForum El rei Yeongjo aspira convertir-se en un rei perfecte a causa d’un passat turbulent. Més tard, el rei Yeongjo té un fill a qui designa com a Princep de la Corona. Encara que té posades moltes expectatives en ell, el príncep mostra més interès en les arts marcials i la pintura que no pas en els seus estudis. El Princep de la Corona busca un pare benèvol més que no pas un rei estricte. La relació entre rei i príncep es comença a torçar. El rey Yeongjo aspira a convertirse en el rey perfecto debido a su manchado pasado. Más tarde, el rey Yeongjo tiene un hijo a quien designa como el Príncipe Coronado. El rey tiene grandes esperanzas puestas en el príncipe, pero a él le importan más las artes marciales y la pintura en lugar de sus estudios. Mientras tanto, el Príncipe Coronado anhela a un padre benevolente en vez de un rey estricto. La relación entre el rey y el príncipe se fractura.

Casa Asia Film Festival

King Yeongjo aspires to become a perfect king due to his tarnished background. King Yeongjo then has a son at a late age. He appoints the little prince as the Crown Prince. King Yeongjo has high expectations for the Crown Prince, but the Crown Prince cares more for martial arts and paintings rather than focusing on his studies. Meanwhile, the Crown Prince longs for a benevolent father rather than a strict King. The relationship between the King and Crown Prince becomes shattered. Lee Joon ik és un director i productor sud-coreà. Destaca per la direcció i producció de “King and the Clown” (2005), una de les pel·lícules més taquilleres de Corea de tots els temps. Entre d’altres de les seves pel·lícules més destacades, s’inclouen “Once Upon a Time in a Battlefield” (2003), “Radio Star” (2006) i “Hope” (2013). Lee Joon ik es un director y productor suroreano. Es principalmente conocido por dirigir y producir “King and the Clown” (2005), una de las películas coreanas con más recaudación de todos los tiempos. Otros notables filmes suyos incluyen “Once Upon a Time in a Battlefield” (2003), “Radio Star” (2006), y “Hope” (2013). Lee Joon ik is a South Korean film director and producer. He is best known for directing and producing “King and the Clown” (2005), one of the highest grossing Korean films of all time. Other notable films include “Once Upon a Time in a Battlefield” (2003), “Radio Star” (2006), and “Hope” (2013)

Mario/Galogo és un prometedor novel·lista gràfic. En un viatge d’autodescobriment, alternativament enginyós i ingenu, s’endinsa de ple en un territori d’exaltació, cautivació i estranyesa, nedant a través de les aigües inexplorades de l’experiència filipina única, emergint com un autèntic manila imbuït pel pensament que la tolerància és sofisticació. El seu repartiment multicultural és una convergència dels habitants de Manila creences diferents. Mario/Galogo es un prometedor novelista gráfico. En un viaje de auto-descubrimiento, alternativamente ingenioso e ingénuo, se mete de lleno en el territorio de lo exaltado, lo cautivador y lo raro, nadando a través de las aguas inexploradas de la experiencia única filipina, emergiendo como un auténtico Manileño imbuído con el pensamiento que tolerancia es sofisticación. Su reparto multicultural es una convergencia de los habitantes de Manila de diferentes creencias. Mario/Galogo is an up-and-coming graphic novelist. In a voyage of self-discovery, alternately ingenious and ingenuous, he plunges into the territory of the exalted, the charmed and the bizarre, swimming through the uncharted waters of the unique Filipino experience, emerging from it all as an authentic Manileño imbued with the thought that tolerance is sophistication. His multilingual cast is a convergence of Manila denizens of cross-cultural persuasions.

Casa Asia Film Festival

Elwood Perez és director i escriptor, conegut per “Bilangin ang bituin sa langit” (1989), “Ang totoong buhay ni Pacita M.” (1991) i “Ibulong mo sa Diyos” (1988). Elwood Perez es director y escritor, conocido por “Bilangin ang bituin sa langit” (1989), “Ang totoong buhay ni Pacita M.” (1991) y “Ibulong mo sa Diyos” (1988). Elwood Perez is a director and writer, known for “Bilangin ang bituin sa langit” (1989), “Ang totoong buhay ni Pacita M.” (1991) and “Ibulong mo sa Diyos” (1988).

Hong Kong A Tale of Three Cities Dir: Mabel Cheung | 2015 | 130’ | Romance | CaixaForum Ambientada en la turbulenta Xina de finals dels anys 30 durant la Segona Guerra Sinojaponesa, un espia del Partit Nacionalista, FANG (Sean, Ching- Wan LAU), s’enamora de la CHEN (TANG Wei), una viuda que es dedica a la venta ambulant d’opi, quan l’amor era un ideal llunyà. Junts, lluiten creuant el país en un intent d’escapar del seu passat, però el perill que els envolta els obliga no només a separar-se un de l’altre, sinó també dels seus propis fills. Ambientada en la turbulenta China de finales de 1930’ durante la segunda Guerra Sino-Japonesa, un antiguo espía del Partido Nacionalista, FANG (Sean, Ching-Wan LAU) se enamora con Chen (Tang Wei), viuda de un traficante de opio, en un tiempo donde el amor era un ideal lejano. Juntos, luchan cruzando del país en un intento de escapar de su pasado, pero los peligros que los rodean los fuerzan a separarse no solo de ellos dos, sino también de sus hijos. Set in turbulent China in the late 1930’s during the Second Sino – Japanese War, a former spy for the Nationalist Party, FANG (Sean, Ching- Wan LAU) falls in love with CHEN (TANG Wei), an opiumpeddling widow, in a time when love was a distant ideal. Together, they struggle across the country in an attempt to escape his past, but the surrounding danger forces them to separate not only from each other, but also from their own children. Mabel Cheung és una de les directores de cinema més destacades a Hong Kong. Va ser escollida “Reina de Primer Any” quan estudiava a la Universitat de Hong Kong, i va ser una esportista apassionada que va representar a Lady Ho Tung Hall i la seva universitat. És coneguda per la seva feina i pel seu interès en temes de migració dels hongkonguesos i dels xinesos d’ultramar. Mabel Cheung es una de los principales directores de cine en Hong Kong. Fue elegida “Reina de Primer Año” cuando estudiaba en la Universidad de Hong Kong y era una ávida esportista que va representar a Lady Ho Tung Hall y su universidad. Es conocida por su trabajo e interés en temas de migración de los hongkoneses y chinos en el extranjero. Mabel Cheung is one of the leading film directors in Hong Kong. She was elected "Freshman's Queen" when she was studying at the University of Hong Kong, and was an avid sportswoman representing Lady Ho Tung Hall and HKU. She is known for her work and interest in the migration issues of Hongkongers and overseas Chinese.

Iran | Irán | Iran Sweet Taste of Imagination Dir: Kamal Tabrizi| 2014 | 90’ | Drama Shirin ens explica una història; la història sobre com va conèixer l’home que ara li demanarà matrimoni. L’estructura de la història es divideix com els contes de folklore oriental, especialment com els iranís. Però és una història diferent a causa de la modernitat dels seus personatges, escenaris i localitzacions. Com els contes tradicionals, combina la realitat i la imaginació d’una manera divertida i entretinguda per a donar una visió de les realitats i els reptes d’avui dia – especialment d’aquells que tenen a veure amb la connexió entre l’home i la natura.

Casa Asia Film Festival

Shirin nos narra una historia, sobre como conoció al hombre que ahora le pide su mano. La estructura de la historia está concebida como los cuentos populares orientales, especialmente los iraníes. Pero esta historia es diferente debido a sus personajes modernos, escenarios y localizaciones. Igual que en los cuentos, combina realidad e imaginación en una entretenida manera de dar pistas a realidades y desafíos de hoy en día, especialmente a aquellos que tratan sobre la conexión del hombre con la naturaleza.

Shirin narrates a story for us; the story of acquaintance with a man who is now coming to ask for her hand. The structure of the story is devised like oriental folk tales, especially the Iranian ones. But this story is different because of its modern characters, settings and locations. Just like old tales, it combines reality and imagination in an amusing, entertaining way to give a hint to realities and challenges in today’s world – especially those dealing with man’s connection to nature. Kamal Tabrizi és un director de cinema iranià. Va néixer a Tehran, després que els seus pares s’hi mudessin des de Tabriz. Una imatge recentment publicada mostra que va ser fotògraf i reporter de la presa d’ostatges de l’ Ambaixada d’Estats Units a Tehran. Kamal Tabrizi es un director de cine iraní. Nació en Teherán, con el reciente traslado de sus padres desde Tabriz. Una fotografía que salió a la luz recientemente muestra que fue fotógrafo y periodista entre los secuestrados de 1979 en la embajada de E.U.A en Teherán. Kamal Tabrizi is an Iranian film director. He was born in Tehran, with his parents having moved there from Tabriz. A newly released picture shows that he was as a photographer and reporter among the 1979 hostage takers at the U.S. Embassy in Tehran.

Iran | Irán | Iran Tajrish... an Unfinished Story Dir: Pourya Azarbayjani| 2015 | 85’ | Drama Soroor i Amir es van conèixer ara fa 20 anys. Des de llavors, ella ha enviudat i és ara mare soltera d’un nen i ell s’ha casat. No obstant, la seva amistat ha perdurat tot i el pas dels anys.

Casa Asia Film Festival

Soroor y Amir se conocieron hace 20 años. Desde entonces ella ha enviudado y ahora es madre soltera de un niño y él se ha casado. Sin embargo, la amistad ha permanecido durante todos estos años. Soroor and Amir first met 20 years ago. Since then, she has widowed and is now the single mother of a child and he got married. However, their friendship has remained through the years. Pourya Azarbayjani va néixer a Tehran el 1981. Va estudiar direcció dramàtica al Soreh College a Tehran. Va començar la seva carrera treballant com a subdirector i va produir i dirigir mols curtmetratges. “Unfinished Stories” és la seva primera pel·lícula com a director i productor. Pourya Azarbayjani nació en 1981 en Teherán. Recibió una licenciatura en Dirección de Teatro del Soreh College en Teherán. Empezó su carrera trabajando como asistente de director y produjo y dirigió muchos cortometrajes. “Unfinished stories” es su primer filme debutante como director y productor. Pourya Azarbayjani was born in 1981 in Tehran. He received a bachelor degree in Directing in Theater from Soreh College in Tehran. He started his career by working as an assistant director and he produced and directed many short films. “Unfinished Stories” is his first feature film as a director and producer.

Iran | Irán | Iran The Other’s Father Dir: Yadollah Samadi | 2015 | 100’ | Drama La pel·lícula descriu la vida de Shahab, un nen de sis anys que no pot parlar i que només es pot comunicar amb la seva mare. Mentre els altres es riuen d’ell per la seva discapacitat, Shahab respon barallant-s’hi físicament, cosa que causa problemes a la seva família. La cinta muestra la vida de Shahab, de seis años, el cual aún es incapaz de hablar a su edad, y su única comunicación es con su madre. Cuando los otros se mofan de él por su discapacidad, él responde peleándose con ellos físicamente, causando más problemas a su família. The film depicts the life of six-year-old Shahab who is still unable to speak at his age, and his only communication is with his mother. While others taunt him for being mentally handicapped, Shahab retaliates by physically fighting them, thus causing problems for his family. Yadollah Samadi (nascut el 1951 a Maragheh, East Azerbaijan) és un director de cinema iranià. A més de dirigir activitats, també ha treballat com ajudant de dirección, guionista i productor. Ha dirigit un gran nombre de sèries de televisió, com “Passion to Fly” (2007-2013); ha fet diverses pel·lícules d’animació, com “The Bus” (1985) o “My Lady” (2002); i va ser director de la Casa del Cinema d’Iran entre el 1998 i el 2001, a més de ser el cap de l’Associació de Directors de Cinema Iranès. Yadollah Samadi (nacido en 1951 en Maragheh, Azerbaijan del Este) es un director de cine iraní. Además de dirigir actividades, también ha trabajado como asistente de director, guionista y productor. Ha dirigido series de televisión, como “Passion to Fly” (2007-2013); ha hecho varias películas de animación, como “The Bus” (1985) o “My Lady” (2002); y fue director de la Casa del Cine de Irán entre 1998 y 2001, además de ser el representante de la Asociación de Directores de Cine Iraní. Yadollah Samadi (was born 1951 in Maragheh, East Azerbaijan) is an Iranian film director. Besides directing activities, he has also worked as an assistant director, screenwriter and producer. Samadi has directed a number of TV series, including Passion to Fly (2007-2013); he has made several motion pictures such as The Bus (1985) or My Lady (2002); and he had

Casa Asia Film Festival

been in charge of Iran’s House of Cinema between 1998 and 2001, a part from acting as head of Iranian Cinema Directors Association.

Iran | Irán | Iran Cease Fire 2 Dir: Tahmineh Milani | 2014 | 102’ | Comedia | Comedy Taraneh i Khosro són una jove parella que intenta arreglar els seus problemes de matrimoni amb l’ajuda d’un psiquiatra. Tenen un fill i estan fent front a molts problemes a causa de la falta de coneixement paternal. A més, tots dos han patit al llarg del seu matrimoni ja que no entenen què és la prosperitat ni com poden aconseguir-la.

Taraneh y Khosro son una joven pareja intentando arreglar sus problemas de matrimonio con la ayuda de un psiquiatra. Tienen un hijo y se enfrentan a muchos problemas debido a la falta de conocimiento paternal. Es más, han sufrido durante toda su vida matrimonial porque no entienden el significado real de prosperidad y de cómo conseguirla. Husband and wife Taraneh and Khosro are a young couple trying to fix their marriage troubles with the help of a psychiatrist. They have a child and are facing many problems due to their lack of knowledge about good parenting. What’s more, they have suffered throughout their marriage life because they don’t understand the real meaning of prosperity and how to achieve it. Tahmineh Milani és una directora, guionista i productora iraniana. Va néixer el 1960 a Tabriz (Iran). Després de gradurar-se en arquitectura a la Universitat de Ciències i Tecnologia a Tehran el 1986, es va formar com a guionista i subdirectora i seguidament participà en un taller de cinema el 1979. Va començar la seva carrera com a directora de cinema amb “Children of Divorce” el 1989. Tahmineh Milani es una directora de cine iraní, guionista y productora. Milani nació en 1960 en Tabriz, Iran. Después de graduarse en arquitectura de la University of Science and Technology en Teherán en 1986, trabajó como aprendiz de guionista y de asistente de director siguiendo un taller de cine en 1979. Milani empezó su carrera como directora de cine con “Children of Divorce” en 1989. Tahmineh Milani is an Iranian film director, screenwriter, and producer. Milani was born in 1960 in Tabriz, Iran. After graduating in architecture from the University of Science and Technology in Tehran in 1986, she apprenticed as a script and an assistant director following a screen workshop in 1979. Milani started her career as a movie director with “Children of Divorce” in 1989.

Casa Asia Film Festival

Kazakhstan | Kazajistán | Kazakhstan Qazaq Eli Dir: Datyrkhan Daurenbekov | 2016 | 76’ | Drama Deisht-I-Kipchak sota l’autoritat dels descendents del Genghis Khan està en perill. Abulkhair Khan veu Kerey i Zhanybek com els pretendents del tron, els oponents, així que decideix destruir-los. Deisht-I-Kipchak bajo la autoridad de los descendientes de Genghis Khan está en peligro. Abulkhair Khan contempla a Kerey y Zhanybek como los pretendientes al trono, sus oponentes, así que decide destruirlos. Deisht-I-Kipchak under the authority of descendants of Genghis Khan is in danger. Abulkhair Khan, sees Kerey and Zhanybek as the pretenders to the throne, his opponents, so he decides to destroy them. Datyrkhan Daurenbekov va néixer a Akzhol el 1965. Es va graduar a la universitat kazakh-turca Khoja Akhmet Yassawi. Des del 2004 és el president de la Unió de Dissenyadors de Kazakhstan. El 2005 es va convertir en el director de l’estudi de cinema “Zhebe”. És director de més de 15 videos musicals i escriptor de més de 60 cançons. El 2009 va guanyar el “Madeniet Kairatkeri” i actualment és un el director de l’estudi de cinema “SAK” i guionista de moltes pel·lícules d’animació. Datyrkhan Daurenbekov nació en Akzhol en 1965. Se graduó de la universidad kazajo-turca Khoja Akhmet Yassawi. Desde 2004 es presidente de la Unidad de Diseñadores de Kazajistán. En 2005 se convirtió en el director del estudio de cine “Zhebe”. Es director de más de 15 videoclips musicales y escritor de más de 60 canciones. En 2009 se le otorgó la medalla “Madeniet Kairatkeri” y actualmente es el director del estudio de cine “SAK” y el guionista de muchas películas de animación. Batyrkhan Daurenbekov was born at Akzhol in 1965. He graduated from Kazakh-Turkish named Khoja Akhmet Yassawi. Since 2004 he is a chairman of unit of Kazakhstan’s Designers’ Union. In 2005 he became the director of film studio “Zhebe”. He is a director of more than 15 music videos and a lyric writer of more than 60 songs. In 2009 he was “Madeniet Kairatkeri” medal awarded. Today he is a director of “SAK” film studio and the scriptwriter of many animated films.

Kazakhstan | Kazajistán | Kazakhstan Zhol Dir: Askar Uzabev | 2014 | 94’ | Drama “Zhol” és la història d’un noi normal i corrent. Els seus amics i coneguts l’anomenen Spark. La seva vida, però, des del punt de vista dels seus companys, és diferent. Treballa en un mercat de segona mà, ingressant pocs diners però suficients per a ell. Durant el seu temps lliure es dedica a boxejar en partits no-oficials. Malgrat ser autodidacta, té molt de talent. “Zhol” es la historia de un chico corriente. Sus amigos y conocidos lo llaman Spark. Su vida, desde el punto de vista de los demás, es diferente. Trabaja en un mercadillo, con unos ingresos muy bajos pero suficientes para él. En su tiempo libre participa en combates no oficiales de boxeo. Aunque ha aprendido solo, demuestra tener un gran talento. “Zhol” is the story of an ordinary young guy. Friends and acquaintances call him Spark. His life, from the lives of his peers, is a little different. He works at the flea market,

Casa Asia Film Festival

having a very low income, but enough for him. In his spare time, he boxes in unofficial matches. Although being selftaught, he proves to be very talented. El director Askar Uzabaev és conegut en l’àmbit de l’art independent, convertint-se en un dels fundadors del moviment conegut com el “teatre de guerrilla”. Els seus treballs han guanyat premis a festivals de cinema d’arreu del món. El director Askar Uzabev es conocido en el campo del arte independiente, convirtiéndose en uno de los fundadores del movimiento conocido como “teatro de guerrilla”. Sus trabajos han ganado premios en festivales de cine de todo el mundo. Director Askar Uzabaev, is known in the field of independent art, becoming one of the founders of the movement known as "guerrilla theatre". His works have won awards at film festivals all around the world.

Kazakhstan | Kazajistán | Kazakhstan Kunanbay Dir: Doshkan Zholzhaksynov | 2015 | 98’ | Drama A finals del segle XIX a les estepes de Kazakh, la pel·lícula revela el caràcter i la identitat de Kunanbay. La cinta conté un profund rerefons filosòfic que retrata els costums de l’època. La personalitat de l’heroi es revela a través de l’eloqüència, el contacte amb la natura i els companys de la tribu. La película toma lugar a finales del siglo XIX en las estepas kazajas, mostrando al espectador el personaje e identidad de Kunanbay. La cinta está llena de un profundo subtexto filosófico y muestra de manera muy viva las costumbres de esa época. La personalidad del protagonista es revelada a través de su elocuencia y su cuidado por su tierra natal y sus compañeros de la tribu. Taking place in the end of XIX century in the Kazakh steppes, the film reveals to the viewer the character and identity of Kunanbay. The tape is filled with deep philosophical subtext and colorfully illustrates the manners of that time. The personality of the hero is revealed through his eloquence and care of native land and fellow tribesmen. Doskhan Zholzhaksynov va néixer el 1951 a Aksuan, a l’Unió Soviètica. És un actor i director conegut per les seves pel·lícules “Köshpendiler” (2005), “Birzhan sal” (2009) i “Pegiy pyos, Begushchi kraem moray” (1991). Doskhan Zholzhaksynov nació el 1951 en Aksuan, en la Unión Soviética. Es un actor y director conocido por sus filmes “Köshpendiler” (2005), “Birzhan sal” (2009) y “Pegiy pyos, Begushchi kraem moray” (1991). Doskhan Zholzhaksynov was born in 1951 in Aksuan, Soviet Union. He is an actor and director, known for his films “Köshpendiler” (2005), “Birzhan sal” (2009) and “Pegiy pyos, Begushchi kraem moray” (1991).

Malàisia | Malasia | Malaysia Train Station Dir: Xavier Agudo, Ryan Bajomas | 2015 | 97’ | Drama Un misteriós accident de tren obliga un home a canviar els seus plans i ha de confrontar una sèrie d’eleccions, algunes més importants que d’altres. Cada decisió que pren el porta a un escenari diferent, cadascun filmat per diferents directors amb un repartiment diferent. Dirigit per 40 directors de 25 països diferents, “Train Station” és la segona pel·lícula de CollabFeature. Cuando un misterioso accidente de tren obliga a un hombre a cambiar sus planes, se le presentan una serie de elecciones, algunas grandes, otras pequeñas. Cada decisión conlleva a un escenario diferente, cada uno rodado con un director distinto y un reparto diferente. Dirigida por 40 directores de 25 países diferentes, “Train Station” es la segunda película por CollabFeature.

Casa Asia Film Festival

When a mysterious train accident forces a man to change his plans, he is confronted with a series of choices, some big, some small. Every decision he makes leads to a different scenario, each one filmed by a different director with a different cast. Directed by 40 filmmakers from 25 different countries, “Train Station” is the second feature film by CollabFeature. CollabFeature és un grup de directors de cinema independent de tot el món que s’han unit per a crear pel·lícules. Cada director escriu i dirigeix una petit segment d’una gran història en el seu propi país. El projecte CollabFeature va ser iniciat pels cineastes Marty Shea i Ian Bonner a Detroit (Michigan), per a facilitar projectes col·laboratius entre cineastes internacionals.

CollabFeature es un grupo de directores independientes de todo el mundo que se han juntado para crear películas con múltiples directores. Cada cineasta escribe y dirige un pequeño fragmento de una gran historia en su propio país. El proyecto CollabFeature fue iniciado por los cineastas Marty Shea y Ian Bonner en Detroit (Michigan), para facilitar proyectos colaborativos entre cineastas internacionales. CollabFeature is a group of independent filmmakers from all over the world who have come together to create multidirector feature films. Each filmmaker writes and directs a small segment of a bigger story in his or her own country. The CollabFeature Project was initiated by filmmakers Marty Shea and Ian Bonner in Detroit (Michigan) to facilitate collaborative projects between international filmmakers.

Nova Zelanda | Nueva Zelanda | New Zealand The Great Maiden’s Blush Dir: Andrea Bosshard, Shane Loader | 2016 | 108’ | Drama | Caixa Forum Narra la història de dues mares primerenques, l’una conductora de cotxes de carreres, l’altra pianista, que comparteixen habitació després d’haver donat a llum. Aviat neix una precària però gran amistat entre totes dues i, a mesura que fan front als reptes de la nova maternitat, també han de confrontar els seus passats i fer front la veritat sobre la paternitat dels seus fills recent nascuts. Narra la historia de dos madres primerizas solteras, la una conductora de coches de carreras y la otra, pianista y jardinera. Después de dar a luz, las dos comparten habitación en el hospital, y ahí empieza una precaria pero gran amistad. A medida que se enfrentan a los retos de la maternidad, también tendrán que confrontar sus pasados y la verdad sobre la paternidad de sus hijos recién nacidos.

Casa Asia Film Festival

It tells the story of two first-time single mothers, one a girl racer, the other a pianist and gardener, who share a room in a post-natal ward after the birth of their babies. A precarious friendship develops between the two, and as they face the challenges of new motherhood, they must also confront their pasts and face the truth of the paternity of their newborn babies. Andrea Bosshard ha escrit i realitzat diverses pel·lícules, així com crítiques per a la revista “Illusions”. Va estudiar cinema i ciències polítiques a la Universitat de Victoria i va estudiar cinema a la Melbourne's Swinburne School of Film and Television. Shane Loader, després d’editar diversos projectes documentals, va dirigir diversos drames. Els dos han codirigit les pel·lícules “Taking the Waewae Express” i “Hook, Line and Sinker”. Andrea Bosshard ha escrito y realizado varios largometrajes, además de críticas para la revista “Illusions”. Estudió cine y ciencias políticas en la Victoria University y estudió cine en la Swinburne School of Film and Television de Melbourne. Shane Loader, después de editar una serie de proyectos documentales, dirigió diversos dramas. Han codirigido juntos las películas “Taking the Waewae Express” y “Hook, Line and Sinker”. Andrea Bosshard has made and written films, as well as criticizing them for magazine “Illusions”. He studied film and political science at Victoria University and he studied film at Melbourne's Swinburne School of Film and Television. Shane Loader, after editing a run of documentary projects, directed some dramas. Together, they co-directed the movies “Taking the Waewae Express” and “Hook, Line and Sinker”.

Singapur Seven Letters Dir: Eric Khoo | 2015 | 116’ | Drama Els set directors més il·lustres del cinema de Singapur han unit els seus creatius talents cinematogràfics i les seves narracions en una projecte comú per a celebrar els 50 anys de Singapur. “7 Letters” representa 7 “cartes d’amor” sentimentals a Singapur, capturant cadascuna de les connexions personals i commovedores dels directors amb el lloc que reconeixen com la seva llar. Les set històries parlen del cor de Singapur i de la seva gent a través de contes d’amors perduts, identitat, llaços i tensions familiars generacionals, veïns singulars i fins i tot referències al folklore tradicional. Siete de los más ilustres directores de cine de Singapur han reunido su creativa narrativa y talento cineasta en un proyecto único para celebrar los 50 años de Singapur. “7 letters” representan siete sinceras “cartas de amor” a Singapur, captando cada una de las conexiones conmovedoras y personales de los directores con el lugar al que llaman hogar. Las siete historias hablan del corazón del país y de su gente a través de historias de amor perdido, identidad, tensiones y lazos de família inter-generacionales, vecinos singulares e incluso referencias al folklore tradicional. Singapore’s seven most illustrious directors have gathered their creative storytelling and filmmaking talents in a one-of-akind project celebrating Singapore’s 50th year. “7 Letters” represents seven heartfelt “love letters” to Singapore, capturing each of the directors’ personal and poignant connection with the place they call home. The seven stories tell of their heartland and its people through tales of lost love, identity, inter-generational familial bonds and tensions, unlikely neighbours, and even references to traditional folklore. Eric Khoo és un director de cinema d’autor. Les seves pel·lícules Mee Pok Man i 12 Storeys han estat projectades a més de 60 festivals de cinema celebrats arreu del món, incloent festivals de la Ivy League celebrats a Venècia, Berlín i Rotterdam entre d’altres.

Casa Asia Film Festival

Eric Khoo es un cineasta de filmes de autor. Las pelis de Khoo Mee Pok Man y 12 Storeys han sido ambas proyectadas en más de 60 festivales de cine de todo el mundo, incluyendo festivales de la Ivy League como Venecia, Berlín y Rotterdam. Eric Khoo is a Singaporean art-house filmmaker. Khoo's films Mee Pok Man and 12 Storeys have together been screened at over 60 film festivals held all over the world including Ivy League festivals such as Venice, Berlin and Rotterdam.

Tailàndia | Tailandia | Thailand The Island Funeral Dir: Pimpaka Towira | 2015 | 105’ | Drama | CaixaForum Laila fa un viatge de carretera a Pattani, una de les tres províncies del sud de Tailàndia per a visitar la seva tieta, perduda des de fa molt de temps. L’acompanyen el seu germà i el seu amic. Tots tres parteixen de Bangkok en un moment conflictiu. Havent nascut allí, no s’adonen del grau de violència de les insurreccions que han ocorregut al voltant de Pattani durant molts anys. Després de trobar un sospitós soldat enviat per a combatre els insurgents, tots quatre s’uneixen per a trobar la tieta de la Laila, un viatge que els encaminarà a un territori més desconegut del que creuen. Laila parte de de viaje por carretera hacia Pattani, una de las tres provincias más al sud de Tailandia para visitar a su tía perdida hace mucho tiempo. Su hermano y su amigo van con ella. Los tres parten de Bangkok en un momento en que la capital pasa por un momento de conflicto radical. Ser de la ciudad les ha prevenido darse cuenta sobre los brotes de violencia que han estado ocurriendo alrededor de Pattani durante años. Después de encontrarse a un sospechoso soldado enviado para luchar contra los insurgentes, los cuatro se dirigen a encontrar a la tía de Laila, donde la ruta los dirige a una tierra más desconocida de la que conocen. Laila sets out on a road trip to Pattani, one of the three southernmost Thai provinces, to visit her long-lost aunt. Her brother and his friend are tagging along. The three take off from Bangkok during a time when the capital is going through radical conflict. Being from the city has prevented them from realizing much about the violent outbreaks that have been occurring around Pattani for many years. Meeting a suspicious soldier sent to fight the insurgents, the four head together to find Laila’s aunt, where the route is leading them to discover a land stranger than that they are familiar with. Pimpaka Towira és una directora de cinema independent, guionista i productor tailandès. Les seves pel·lícules inclouen “One Night Husband” i “The Truth Be Told: The Cases Against Supinya Klangnarong”. Pimpaka Towira es una productora de cine, directora y guionista tailandesa independiente. Sus obras incluyen “One Night Husband” y “The Truth Be Told: The Cases Against Supinya Klangnarong”. Pimpaka Towira is a Thai independent film director, screenwriter and film producer. Her films include “One Night Husband” and “The Truth Be Told: The Cases Against Supinya Klangnarong”.

Vietnam Yellow Flower from the Green Grass Dir: Victor Vu | 2015 | 102’ | Drama Dos germans, Thieu i Tuong, comparteixen una inseparable però complicada relació. La gelosia es transforma en violència quan comencen a competir per a cridar l’atenció d’una jove que viu pels voltants. Conseqüentment, la que abans fou una relació encantadora es converteix en una abrusadora rivalitat. Contextualitzada a meitats dels anys 80 en un humil poble de camp, la pel·lícula ofereix una perspectiva de la vida rural del Vietnam Central abans de l’actual boom econòmic.

Casa Asia Film Festival

Dos jóvenes hermanos, Thieu y Tuong, comparten un inseparable lazo, aunque complicado y tumultuoso. Los celos eruptan a violencia cuando empiezan a competir por la atención y afecto de una joven que vive cerca. Consequentemente, la que antes era una relación encantadora se convierte en una acalorada rivalidad. Ambientada a mediados de los años 80’ en una pobre villa del interior, el filme ofrece una persepectiva de la vida rural del centro de Vietnam antes del actual boom económico. Two young brothers, Thieu and Tuong, share an inseparable, yet complicated and tumultuous bond. Jealousy erupts into violence when they start competing for the attention and affection of a young girl who lives nearby. Consequently, the brothers’ once-endearing relationship turns into heated rivalry. Set in the mid-1980s in a poor countryside village, the film offers perspective on life in rural Central Vietnam before the country’s current economic boom. Victor Vu és un director i guionista vietnamita i americà que ha guanyat diversos premis i èxit comercial a Vietnam, Ha dirigit “Passport to Love” (2009), “Battle of the Brides” (2011), “Blood Letter” (2012), “Spirits” (2004), “First Morning” (2003), “Scandal” (2012) i “Vengeful Heart” (2014). Victor Vu es un director de cine y guionista que ha ganado premios y éxito comercial en Vietnam. Ha dirigido “Passport to Love” (2009), “Battle of the Brides” (2011), “Blood Letter” (2012), “Spirits” (2004), “First Morning” (2003), “Scandal” (2012) y “Vengeful Heart” (2014). Victor Vu is a Vietnamese-American film director and screenwriter who gained awards and commercial success in Vietnam. He has directed Passport to Love (2009), Battle of the Brides (2011), Blood Letter (2012), Spirits (2004), First Morning (2003), Scandal (2012) and Vengeful Heart (2014).

Casa Asia Film Festival

SECCIÓ DESCOBRIMENTS | SECCIÓN DESCUBRIMIENTOS DISCOVERIES SECTION Afganistan | Afganistán | Afghanistan Utopia Dir: Hassan Nazer | 2015 | 85’ | Drama | CaixaForum Tres històries de soledat i d’isolació se centren en la Janan, una dona d’Afganistan que viatja a Anglaterra en busca d’inseminació artificial. Tot es complica quan el William, un estudiant de medicina que treballa a la clínica, canvia el semen del donant pel seu. La Janan no només descobrirà el seu engany, sinó també que procedeix d’una família amb una llarga tradició lligada a les forces que atacaren el seu país. Janan, mujer de origen Afgano, se encuentra en el centro de tres interesantes historias manchadas por la tristeza y la soledad. A causa de las dificultades que Janan y su esposo tienen para concebir, ella decide viajar hasta el Reino Unido para someterse a inseminación artificial. Todo se complica cuando William, estudiante de medicina que trabaja en la clínica, cambia el semen del donante con el suyo propio. Cuestiones culturales, religiosas y morales surgirán cuando Janan se entere no solo del cambio, sino de los antecedentes de la familia de William, la cual muestra una fuerte tradición militar, sirviendo en numerosas ocasiones en Afganistán. Three intersecting stories of loneliness and isolation that center around Janan, a woman from Afghanistan who travels to the UK for artificial insemination. Complications arise when William, a medical sciences student working at the clinic switches the donor’s semen for his own. What will happen when Janan finds out not only what William has done, but that he comes from a family with a long standing connection to the forces that all served in wars in her homeland. La pel·lícula de Hassan Nazer representarà Afganistan a la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa de la 88ª edició dels Premis Oscar. La pel·lícula és una coproducció entre Afghanfilm i Nay Media Production, India’s Apus Pictures i U.K.’s Tripswitch Productions i World Film Production. Altres produccions de Nazer inclouen Black Day i Inja Iran. Utopia va ser seleccionada al Festival Internacional de Cinema de Fajr, Iran i al Festival Internacional de Malàisia. La película en lengua inglesa, hindú y darí representó a Afganistán en la categoría de lengua extranjera en la 88ª edición de los Oscar. El filme es una co-producción entre Afghanfilm y Nay Media Production, de Afganistán; Apus Pictures, de India; y Tripswitch Productions y World Film Production, del Reino Unido. Películas previas de Hassan Nazer incluyen Black Day e Inja Iran. Utopia fue elegida oficialmente en el Fajr International Film Festival, Irán, y en el Malaysia International Film Festival. Hassan Nazer’s Dari, Hindi and English-language film Utopia will represent Afghanistan in the foreign-language film category at the 88th Academy Awards. The film is a co-production between Afghanistan’s Afghanfilm and Nay Media Production, India’s Apus Pictures and the U.K.’s Tripswitch Productions and World Film Production. Nazer’s previous credits include Black Day and Inja Iran. Utopia was an official selection at the Fajr International Film Festival, Iran, and the Malaysia International Film Festival.

Casa Asia Film Festival

El Kamal torna al seu poble, prop del turó de Rangamati. El seu fill està content de rebre’l, però la seva dona està nerviosa ja que ha tornat de la ciutat amb les mans buides. Malgrat que la feina és escassa al poble, el Kamal decideix no tornar-hi. És llavors que decideix montar un negoci: ofereix portar els vilatans d’un lloc a un altre amb la seva bicicleta. Tot i que els vilatans al principi no saben què és una bicicleta, aviat s’hi acostumen. Un dia, però hi ha un accident que fereix un vell. Els gamberros del poble amenacen en Kamal, al·legant que ningú pot conduir aquella bici. Cuando Kamal vuelve a su pueblo en la ladera cerca de la colina Rangamati con su bicicleta, su hijo está feliz de tener a su padre de vuelta, pero su mujer está ansiosa al ver las manos de su esposo vacías. Sin embargo, Kamal decide no volver a la ciudad a pesar de que el trabajo es escaso en el pueblo. Entonces él inventa un negocio. Se ofrece a llevar a los pueblerinos a los sitios con su bici. Aunque al principio la gente no sabía lo que era una bicicleta, rápidamente se hacen familiares con el concepto. Pero un día ocurre un accidente, hiriendo a un hombre mayor. Algunos gamberros amenazan el negocio de Kamal, declarando que nadie puede subir a esa bicicleta. When Kamal returns to his hillside village near Rangamati hill tracts from the city with a bicycle, his son is happy to have his father back, but his empty hands make his wife anxious. However, Kamal decides to not return to the city even though jobs are scarce in the village. He, then, invents himself a trade. He offers to carry the villagers from place to place on his cycle. Even though, the locals at first did not know what a bicycle is, they quickly become familiar with the concept. But one day an accident occurs, injuring an old man. Local hooligans threaten Kamal’s livelihood, declaring that no one can ride on that cycle. Durant molt de temps, l’Aung Rakhine ha estat activista. Amb My Bicycle, ha donat els primers passos en el món del cinema. És el primer cineasta de la comunitat indígena Rakhaine. La seva pel·lícula és la primera que mostra les comunitats indígenes de Bangla Desh. Aung Rakhine ha sido durante mucho tiempo un activista de cine y con su My Bicycle ha hecho los primeros pasos hacia el mundo cinematográfico. Es el primer cineasta de la comunidad indígena de Rakhaine y esta es la primera película que trata las comunidades indígenas en Bangladés. Aung Rakhine has been a long-time film activist and with My Bicycle he has taken his first steps into the world of a filmmaking. He is the first filmmaker from the indigenous Rakhaine community and this film is the first film regarding indigenous communities in Bangladesh.

Casa Asia Film Festival

Under Construction és una pel·lícula sobre una dona musulmana que lluita per a trobar-se a sí mateixa enmig del caos de Bangla Desh. El seu viatge per a establir la seva individualitat com a dona de classe mitjana es juxtaposa amb el viatge d’una criada de classe obrera. Under Construction trata sobre una moderna mujer musulmana que lucha para encontrarse a ella misma en la extensión de la Bangladesh urbana. Su viaje para establecer su individualidad como una mujer de clase medio se yuxtapone con el viaje de la ama de casa adolescente de clase trabajadora. Under Construction is about a modern Muslim woman who struggles to find herself in the sprawl of urban Bangladesh. Her journey to establish her individuality as a middle class woman is juxtaposed with the journey of the working class teenage housemaid. La Rubaiyat Hossain és una cineasta i investigadora bengalina. L’any 2011, va debutar amb la pel·lícula Meherjaan, la història d’un romanç entre una dona bengalina i un soldat pakistanès durant la Guerra d’Alliberament de Bangla Desh el 1971. La pel·lícula va ser molt polèmica a Bangla Desh i fou censurada una setmana després de la seva estrena. Rubaiyat Hossain es una cineasta e investigadora bangladesí, Debutó como cineasta en 2011 con Meherjaan, una película sobre el romance de una mujer bangladesí con un soldado pakistaní durante la guerra de independencia de Bangladés de 1971. El filme fue controversial en Bangladés y fue retirado de los carteles por los distribuidores solo una semana después de su estreno. Rubaiyat Hossain is a Bangladeshi filmmaker and researcher. She debuted as a feature filmmaker in 2011 with Meherjaan, a film about a Bengali woman's love affair with a Pakistani soldier during Bangladesh's 1971 war of independence. The film was controversial in Bangladesh and pulled down from cinema halls by its distributors just a week after its release.

Corea | Korea Goksung (El extraño) Dir: Na Hong-Jin | 2016 | 156’ | Thriller, Fantasy La vida d’un poble coreà es veu trasbalsada per una sèrie d’assassinats salvatges i misteriosos, que amenacen la petita comunitat rural. Els rumors i les supersticions es propaguen a causa de la presencia, des de fa poc temps, d’un vell estranger que viu com un ermità. Davant de la incompetència de la policia per a trobar l’assassí i sense tenir cap explicació racional, alguns habitants del poble busquen un xaman. Jong-gu, un policia la família del qual es veu directament amenaçada, també creu que es tracta de crims sobrenaturals. La vida de un pueblo coreano se ve trastornada por una serie de asesinatos salvajes y misteriosos, que azota a la pequeña comunidad rural. Los rumores y las supersticiones se propagan a causa de la presencia, desde hace poco tiempo, de un anciano extranjero que vive como un ermitaño. Ante la incompetencia de la policía para encontrar al asesino y sin tener una explicación racional, algunos habitantes del pueblo buscan a un chamán. Jong-gu, un policía cuya familia está directamente amenazada, también cree que se trata de crímenes sobrenaturales. The lives of a Korean village see themselves turned upside-down by a series of mysterious and wild murders that devastate the small rural community. Rumours and superstitions spread due to and old man who recently started living as a hermit. With the police’s incompetence to find the culprit and with no rational explanation, some locals look for a shaman. Jong-gu, a policeman whose family is directly threatened, also believes these are supernatural crimes. Na Hong-Jin és un director de cinema sud- coreà. Es caracteritza per desenvolupar històries de cinema negre amb personatges predestinats fatalment en un món on ningú té futur i la naturalesa dels homes és essencialment maligna. Entre d’altres de les seves pel·lícules s’inclouen: Hwanghae (The Yellow Sea) (2010) i Chugyeogja (The Chaser) (2008).

Casa Asia Film Festival

Na Hong-Jin es un director de cine surcoreano. Se caracteriza por desarrollar historias de cine negro con personajes predestinados fatalmente en un mundo donde ninguno tiene futuro y la naturaleza de los hombres es esencialmente mala. Otras cintas suyas incluyen: Hwanghae (The Yellow Sea) (2010) y Chugyeogja (The Chaser) (2008). Na Hong-jin (born 1974) is a South Korean film director and screenwriter. For his feature film debut The Chaser(2008), Na won Best Director at the Grand Bell wards and Korean Film Awards. His follow-up film, The Yellow Sea (2010), screened in the Un Certain Regard section at the 2011 Cannes Film Festival. The Wailing (2016), Na's third film, also screened at the Cannes Film Festival.

La Michelle viu en el seu propi món i tothom intenta convèncer-la de que abandoni la casa on viu. La pel·lícula ens explica la història de com la casa de la Michelle, juntament amb la resta de coses que l’envolten: una pedra d’un riu, un escarabat i una llauna de sardines... la poden a ajudar a preservar l’ecosistema de pau i felicitat que nodreix juntament amb un bosc de bambú. Al món de la Michelle tot està connectat, i fins i tot allò que resulta més petit té alguna cosa a dir. La història de la Michelle és una història d’amor poc convencional juntament amb el seu bosc de bambú. La pel·lícula és una meditació sobre la virtut d’estar en un territori d’erosió cultural durant el temps de migració. Michelle vive en su propio mundo y todos tratan de convencerla para que abandone la casa donde vive. El filme narra la historia sobre cómo la casa de Michelle, junto con las cosas que la rodean: una piedra de río, un escarabajo y una lata de sardinas… pueden ayudarla a preservar el ecosistema de felicidad y paz que ella alimenta junto a su bosque de bambú. En el mundo de Michelle, todo está conectado, e incluso la más pequeña de las cosas tiene una historia por contar. La historia de Michelle es una historia de amor inusual con su casa junto al bosque de bambú. La cinta es una meditación de la virtud de permanecer en un tiempo de migración, de permanecer en una tierra de erosión cultural. Michelle lives in her own special world and everyone is trying to convince her to abandon the house. The film tells the intimate story of how Michelle’s house, along with the things around her: a river stone, a beetle, and a can of sardines… would help her to preserve the ecology of joy and peace she nurtures by a bamboo grove. In Michelle’s world everything is interconnected, and even the smallest of things has a story to tell. Michelle’s story is an unconventional love story with her house by the bamboo grove. The film is a meditation on the virtue of staying at a time of migration, of permanence in a land of cultural erosion. Les històries de l’escriptor Alvin Yapan han estat reconegudes pels Premis de Literatura Carlos Palanca (1997, 2002, 2003) i el NCC Writer’s Prize (2005). Yapan també és director de cinema filipí. La seva primera pel·lícula presentada al

Casa Asia Film Festival

Cinemalaya Philippine Independent Film Festival: L’Ang Panggagahasa kay Fe (The Rapture of Fe), va guanyar el premi a la Best Picture (Digital Feature Category) en el XXXIII Festival Internacional de Cinema del Cairo. Alvin Yapan es un escritor cuyas historias han sido ya reconocidas por los premios de Literatura Carlos Palanca (1997, 2002, 2003) y el NCC Writer’s Prize (2005). Yapan también es un director de cine filipino cuyo primer largometraje para el festival de cine independiente filipino, Ang Panggagahasa kay Fe (The Rapture of Fe) ganó el premio a la Mejor Imagen (Categoría Digital) en el XXXIII Festival de Cine Internacional de Cairo. Alvin Yapan is a writer whose stories have already been recognized by Don Carlos Palanca memorial Awards for Literature (1997, 2002, 2003) and NCC Writer’s Prize (2005). Alvin Yapan is also a Filipino Film director. Ang Panggagahasa kay Fe (The Rapture of Fe), won Best Pictures (Digital Feature Category) at the 33rd Cairo International Film Festival.

Hong Kong Ten Years Dir: Kwok Zune, Wong-Fei-pang, Jevons Au, Chow Kwu-wai, Ng Ka-leung | 2015 | 104’ | Drama Cinc curtmetratges imaginen com serà Hong Kong d’aquí 10 anys. A Extras, dos gàngsters d’estar per casa són contractats per a preparar un atac, però realment només són els caps de turc d’una conspiració policíaca. A la captivadora Season of the End, els rebels lluiten per a protegir les seves llars destruïdes. A Dialect, un taxista lluita per adaptar-se després que el putonghua substitueixi el cantonès com a llengua oficial de Hong Kong. Seguint la mort d’un important activista independentista, un acte d’autoimmolació fora del consolat britànic desencadena qüestions i protestes a l’abrasadora, però commovedora pel·lícula Self-Immolator. A Local Egg, una l’amo d’una botiga de queviures es preocupa per les activitats del seu fill, i per la compra d’ous després que l’última granja de pollastres de Hong Kong hagi tancat. Cinco cortos que invitan a la reflexión imaginan como será Hong Kong en 10 años. En Extras, dos simpáticos gángsters de poca monta son contratados para preparar un ataque pero son meros peones en una conspiración política. Los rebeldes se esfuerzan en preservar las casas destruidas y objetos como especies en la cautivadora Season of the End. En Dialect, un taxista se esfuerza para adaptarse después de que el Putonghua reemplace al cantonés como el único idioma oficial de Hong Kong. Siguiendo la muerte de un líder activista por la independencia, un acto de auto-immolación delante de la embajada británica desencadena preguntas y protestas en la mordaz Self-Immolator. En Local Egg, el dueño de una tienda de alimentos se preocupa por las actividades de su hijo y por dónde comprar huevos después que la última granja de pollos de Hong Kong haya cerrado.

Casa Asia Film Festival

Five thought-provoking shorts imagine what Hong Kong will be like ten years from now. In Extras, two genial low-level gangsters are hired to stage an attack, but they're mere sacrificial lambs in a political conspiracy. Rebels strive to preserve destroyed homes and objects as specimens in the mesmerizing Season of the End. In Dialect, a taxi driver struggles to adjust after Putonghua displaces Cantonese as Hong Kong's only official language. Following the death of a leading independence activist, an act of self-immolation outside the British consulate triggers questions and protests in the searing yet moving Self-Immolator. In Local Egg, a grocery shop owner worries about his son's youth guard activities and where to buy eggs after Hong Kong's last chicken farm closes down. Kwok Zune, nascut el 1985, es va graduar en Cinema i Televisió a l’Acadèmia d’Arts Escèniques de Hong Kong el 2009. El seu projecte “A Day in a Life” va obtenir el Premi Joves Talents a la millor pel·lícula en el 28è Festival Internacional de Munich d’Escoles de Cinema. El Wong Fei Pang és un cineasta independent que es va graduar en Mitjans Creatius a la Universitat de Hong Kong. Ha treballat en nous projectes; alguns d’ells també com a guionista i director. En els darrers dos anys, ha fet tres curtmetratges. Kwok Zune, nacido en 1985, se graduó en la Escuela de Cine y Televisión en la Hong Kong Academy For Performing Arts en 2009. Su proyecto “A Day in a Life” ganó el Premio de Jóvenes Talentos VFF a la Mejor Película en el 28º Festival Internacional de Escuelas de Cine de Munich.Wong Fei Pang es un cineaste independiente que que se licenció en Medios Creativos en la escuela de la Ciudad Universitaria de Hong Kong. Ha seguido trabajando en nuevos proyectos, a veces como guionista y director. En los últimos dos años ha hecho tres cortometrajes. Kwok Zune, born in 1985, graduated from Film & Television School (Directing major) at The Hong Kong Academy For Performing Arts in 2009. His second year project “A Day in a Life” awarded Best Film – VFF Young Talent Award at the 28th Munich International Festival of Film Schools. Wong Fei Pang is an independent filmmaker who earned his BA (Hons) in Creative Media at the school of City University Of Hong Kong. He has keeps working on new projects; some of them as a scriptwriter and director as well. In the past two years, he has made 3 short films

Musa, un enllustrador de tretze anys, i la Yuma viuen el seu destí a través de la seva pròpia vivència de la guerra durant el temps de guerra. Seran capaços de portar la pau entre les tropes que segueixen lluitant per res? Musa, un limpiador de zapatos de trece años, y Yuma viven su destino a través de su propia vivencia de la guerra en tiempos de conflicto armado. Conseguirán traer la paz a las tropas que siguen luchando para no conseguir nada? Musa, a thirteen-year-old shoe shiner, and Yuma undergoes destiny through their adventure of waging war during the war time. Will they manage to bring peace among the troops who keep fighting for nothing? Aryanto Yuniawan, nascut a Magelang el 1977 és un CEO a MSV Pictures així com un consultor de multimèdia i de pel·lícules d’animació en diverses agències governamentals i escoles privades. També és director de cinema. Ha estat productor de pel·lícules independents incloent pel·lícules d’animació i videoclips musicals. Ha rebut diversos premis.

Casa Asia Film Festival

Aryanto Yuniawan, nacido en Magelang en 1977 es el director ejecutivo de MSV Pictures, así como consultor multimedia y de películas de animación en diversas agencias gubernamentales y escuelas privadas. También ha tenido experiencia de director y productor de películas independientes incluyendo películas de animación y videoclips, gracias a los cuales ha recibido varios premios. Aryanto Yuniawan, born in Magelang in 1977 is a CEO at MSV Pictures as well as a multimedia consultant and animated films in several government agencies, and private schools. He is also a Film Director. His experience had been director and producer of independent films including animated films and video clips music. Based on experience and hard work, he has received several awards.

Iran | Irán | Iran Ava Dir: Siamak Kashef Azar | 2014 | 80’ | Drama | CaixaForum Davoud, un lluitador de 10 anys, viu amb el seu pare en un dels pobles del nord, a l’Iran. El seu pare no vol que lluiti, però el Davoud vol participar en competicions per ajudar la seva germana que és estèril. El Davoud és sord i voldria competir en el trofeu per a lluitadors sords. Davoud, un luchador de tan solo 10 años, vive con su padre en uno de los pueblos al norte de Irán. A pesar de la disconformidad de su padre, decide dedicarse a la lucha y competir para ayudar a su hermana que es estéril. Su objetivo es llegar a competir en la Copa de Luchadores Sordos. Davoud, a 10-year old wrestler, lives with his father in one of the northern villages in Iran. Davoud’s father does not want him to wrestle, but Davoud wants to enter competitions for helping his infertile sister. Davoud is deaf and he would like to enter the deaf wrestling cup. En Siamak Kashef Azar, nascut el 1977 a Teheran, ha treballat com escriptor, director, actor i dissenyador de producció i vestuario tant al teatre com a la televisió durant més de 10 anys. Al 2002, va començar la seva carrera cinematogràfica com a cap de secció i després com a subdirector treballant amb directors de renom, com Mojtaba Raie, Masoud Jafari Jozani, Majid Majidi, Jafar Panahi, Kamal Tabrizi i Rouhollah Hejazi. Siamak Kashef Azar, nacido en 1977 en Teherán, ha trabajado como escritor, director, actor, diseñador de vestuario y productor en teatros y televisión. En 2002, Kashef Azar empezó su carrera como asistente de dirección y más tarde como subdirector trabajando con directores como Mojtaba Raie, Masoud Jafari Jozani, Majid Majidi, Jafar Panahi, Kamal Tabrizi y Rouhollah Hejazi. Siamak Kashef Azar, born in 1977 in Tehran, has been active as a writer, director, actor and costume and production designer in theater and TV for more than 10 years. In 2002, Kashef Azar started his film career as floor manager and then assistant director working with well known directors such as Mojtaba Raie, Masoud Jafari Jozani, Majid Majidi, Jafar Panahi, Kamal Tabrizi and Rouhollah Hejazi.

Kazakhstan | Kazajistán | Kazakhstan Court Executor Dir: Murat Makhan | 2015 | 51’ | Drama En Shildebek és un agent d’ordre públic de 47 anys. Quasi cada dia, ha de desnonar els deudors, i escoltar les amenaces d’aquells que es queden sense casa, així com els plors i súpliques de dones i nens. És la seva feina i és tot un professional. Fa la feina sense errades ni problemes. Un dia el Shildebek rep una tasca corrent – desnonar una dona amb un nen perquè no paguen el lloguer. Però no serà tan fàcil quan el Shildebek se’n comença a compadir.

Casa Asia Film Festival

Shildebek es un agente de policía de 47 años. Tiene que desahuciar deudores casi cada día, ejecutar confiscaciones y escuchar los insultos de aquellos que se han quedado sin un techo bajo el que dormir, los gritos de los niños y las súplicas de las mujeres. Es su trabajo y es un profesional. Cumple con su deber sin fallos ni problemas. Un día, Shildebek recibe una tarea ordinaria, desahuciar una mujer con un hijo por incumplimiento del alquiler. Pero no resultará tan fácil a medida que Shildebek empieza a compadecerse de esta mujer. Shildebek is a 47 years old enforcement agent. He has to dishouse debtors almost every day, execute forfeiture and listen to the curses of those who are left without a roof over head, the cries of their children and women’s entreaties. It is his work and he is a professional. He does his job without any failures and troubles. One day Shildebek receives a regular task –to dishouse a woman with a child because of non-performing loan. But it won’t go smoothly as Shildebek begins to have compassion for this woman. En Murat Makhan és actor, director de cinema i de càstings. Ha actuat a la pel·lícula The Owners (2014). Murat Makhan es actor, director de cine y director de cásting. Ha sido actor en el filme The Owners (2014). Murat Makhan is an actor, film director and a casting director. He participated in the film The Owners (2014) as one of the characters.

En un petit i aillat racó de l’univers, on s’estenen grans boscos i majestuoses muntanyes de l’ Ala-Too, comença la història d’un home jove anomenat Arzy. No té de la possibilitat d’escoltar i parlar. Malgrat la seva condició, el seu esperit rebel no es trenca. L’Arzy s’enamora de la seva veïna Tansulu però finalment el destí els separa. Sempre somnia amb un home que assenyala en una direcció, i el seu somni serà la clau per fer-lo creure que es reunirà de nou amb la seva estimada Tansulu. En un pequeño y aislado rincón del vasto universo, donde se extienden gruesos bosques y la majestuosidad de las montañas Ala-Too, se desarrolla la historia de un hombre joven llamado Arzy. Fue privado de la posibilidad de concebir, oír y hablar. A pesar de su condición, su espíritu rebelde no está roto. Arzy se enamora de su vecina Tansulu pero el destino los acaba separando. Él siempre sueña con un hombre que lo señala hacia una dirección y este sueño será clave para hacerle creer que se reunirá de nuevo con su amada Tansulu. A small and secluded corner of the vast universe, where thick forests and the majestic mountains of the Ala-Too extend, unfolds the story of a young man named Arzy. He was deprived of the possibility of, hearing and speaking. Despite his

Casa Asia Film Festival

condition, his rebellious spirit is not broken - no ordeal, no evil mockery peers. Arzy falls in love with his neighbour Tansulu, but fate eventually separates them. He always dreams of a man that points him in a direction, and this dream will be key in making him believe he will be reunited again with her beloved Tansulu. En Ruslan Mashrapov és director de cinema. També s’ha especialitzat en modelatge en 3D i disseny interactiu. Sempre intenta mantenir un enfoc multidisciplinari en totes les seves pel·lícules i projectes. Ruslan Mashrapov es director de cine. También se ha especializado en modelaje 3D y diseño interactivo y cinematográfico. Siempre intenta mantener un acercamiento multidisciplinario en todos sus filmes y proyectos. Ruslan Mashrapov is a film director. He also focuses on 3D modelling, motion and interactive design. He always tries to keep a multi-disciplinary approach on all of his films and projects.

Nova Zelanda | Nueva Zelanda | New Zealand Born to Dance Dir: Tammy Davis | 2015 | 96’ | Acció| Action Un noi que somnia convertir-se en un professional del hip hop, ho deixarà tot per a assolir completament el seu objectiu. No obstant, el seu pare vol que s’uneixi a l’exèrcit, així que haurà de lluitar per aconseguir el futur que desitja. Un joven amante del hip-hop sueña con convertirse en un professional de este campo, así que se deshará de todo para concentrarse al cien por cien en su objetivo. Sin embargo, su padre quiere que se una al ejército, así que tendrá que luchar por el futuro que desea. A young hip-hop guy dreams of becoming a professional in this field, so he will give up everything to focus one hundred percent on his objective. However, his father wants him to join the army, so he will have to fight for the future he craves. En Tammy Davis és un actor de Nova Zelanda, conegut pel seu paper de Munter a Outrageous Fortune, la sèrie neozelandesa d’èxit. Va debutar amb Born to Dance el setembre del 2015. Ha actuat al cinema i a la televisió, incloent Black Sheep, Whale Rider i el curtmetratge de la Taika Waititi Tama Tu. També ha actuat com a "Mookie"a What Becomes of the Broken Hearted?, seqüela de Once Were Warriors. Tammy Davis es un actor neozelandés, más conocido por su papel de Munter en la exitosa serie neozelandesa Outrageous Fortune. Davis hizo su debut como director con la película de 2015, Born to Dance, estrenada en setiembre de 2015. Ha actuado en cine y televisión, incluyendo Black Sheep, Whale Rider y en el cortometraje de Taika Waititi Tama Tu. También apareció como “Mookie” en What Becomes of the Broken Hearted?, secuela de Once Were Warriors. Tammy Davis is a New Zealand actor, best known for his role as Munter on the hit New Zealand comedy-drama, Outrageous Fortune. Davis made his feature film direction debut on the 2015 film, Born to Dance, released in September 2015. He has performed in both film and television, including Black Sheep, Whale Rider and in Taika Waititi's short film Tama Tu. He also starred as "Mookie", What Becomes of the Broken Hearted?, sequel to Once Were Warriors.

Tailàndia | Tailandia | Thailand Snap Dir: Kongdej Jaturanrasmee | 2015 | 105’ | Romance La pel·lícula se centra en una noia de 26 anys, Peung, addicta al seu Instagram, que es reuneix amb un grup d’amics de l’institut, fet que desencadena una sèrie de dubtes arran el seu casament. Es tracta d’un drama romàntic sobre els joves i la recerca de la seva pròpia identitat en una atmosfera d’inestabilitat política i social. A primera vista, els missatges i imatges que penja a la xarxa de tots els llocs que visita i tot el que menja retraten la Peung, una oficinista tailandesa, com una jove feliç. Amb el casament a l’horitzó amb un oficial militar, la Peung sembla tenir-ho tot. Lluny d’emoticons i hashtags alegres, la història és ben diferent, suggerint que una personalitat virtual no sempre es correspon amb la vida real.

Casa Asia Film Festival

Centrado en una chica de 26 años, Peung, adicta a su Instagram, cuya reunión con amigos del instituto levanta dudas acerca de su cercana boda. Se trata de un drama romántico sobre la juventud y la búsqueda de la identidad en una atmósfera de inestabilidad política y social. Siempre cuelga en la red alegres mensajes e imágenes vivas de todo lo que visita y lo que come, con lo que Peung parece a simple vista la propia imagen de una feliz joven del siglo XXI. Con su boda con un oficial militar en el horizonte, Peung parece tenerlo todo. Alejada de los emoticones y los hashtags, la historia es distinta, sugiriendo que una personalidad virtual no siempre refleja la de la vida real. Centered on an Instagram-preoccupied 26-year-old whose reunion with high-school friends raises doubt about her upcoming marriage, this romantic drama represents an absorbing study of young locals grappling with personal identity in an atmosphere of political instability and social disharmony. Forever posting bubbly messages and bright pictures of everywhere she visits and everything she’s eating, Thai office worker Peung is at first glance the very picture of a happy millennial. With her wedding to a hunky military officer on the horizon, Peung seems to have everything in front of her. Away from emoticons and cheery hashtags, it’s a different story, suggesting how creating a social-media personality doesn’t always match real life. En Kongdej Jaturanrasmee és un escriptor i director conegut per les pel·lícules Thai Dragon i Tang Wong. Va estudiar Comunicació i Audiovisuals a la Universitat de Lat Krabang University. Després de graduar-se, es va convertir en professor de cinema a la Universitat d’Assumption i va encapçalar la famosa banda independent Si Tao Ter. Ha realitzat molts curtmetratges que s’han projectat en festivals arreu del món. Kongdej Jaturanrasmee es un escritor y director, conocido por los filmes Thai Dragon y Tang Wong. Estudió Comunicación y Audiovisuales en la Universidad Lat Krabang. Después de graduarse se convirtió en profesor de cine en la Universidad

Assumption y lideró la famosa banda Indie Si Tao Ter. Ha hecho muchos cortometrajes que se han proyectado en festivales de todo el mundo. Kongdej Jaturanrasmee is a writer and director, known for the films Thai Dragon and Tang Wong. He has a Bachelor’s Degree in mass Communication (film and video) from Lat Krabang University. After graduation, he became a film professor at Assumption University and fronted the famous Indie band Si Tao Ter. He made many short films that screened in festivals worldwide.

Casa Asia Film Festival

En Liu i la Deng són una parella de 70 anys que porten casats des de gairebé mig segle i que viuen en una petita ciutat de la Xina. La seva família és la típica família xinesa. La Ligin, la filla gran, mare divorciada i soltera, viu amb ells. La Xiaomin, la segona filla, i en Xujun, el fill petit viuen en ciutats allunyades, estan casats i tenen les seves pròpies famílies. Tots dos estan massa ocupats per visitar els seus pares; per aquest motiu la vella parella decideix anar-los a veure. Serà un viatge especial en el qual intentaran fer tot el que puguin per a mantenir la família unida malgrat la distància, sent aquest el seu únic objectiu vital. Liu y Deng son una pareja, los dos de unos setenta años, que han estado casados durante casi medio siglo y viven en una pequeña población del interior de China. Su familia es la típica familia de China. La hija mayor, Liqin, divorciada y madre soltera, vive con ellos. La segunda hija Xiaomin y el hijo menor Xujun viven en ciudades lejanas, casados y con sus familias. Están demasiado ocupados para visitar a sus padres; por este motivo, la vieja pareja decide hacer un largo viaje para visitarlos a ellos. Será un viaje especial donde harán lo imposible para mantener a la familia unida a pesar de la distancia, siendo la familia su único propósito en la vida. Liu and Deng are a couple, both in their 70s, who have been married for nearly half a century and live in a small inland city of China. Their family is a typical ordinary Chinese family. The eldest daughter Liqin, divorced and single mom, lives with them. The second daughter Xiaomin and youngest son Xujun live in far away cities, married and with their own families. They are too busy to visit the parents; therefore the old couple decides to travel a long way to visit them. It will be a special journey where they will do everything they can to keep the family tied together despite the distance, being the family their sole purpose in life. En Shumin Liu és un escriptor i director xinès de 41 anys Era poc conegut dins del panorama cinematogràfic abans de la seva primera pel·lícula Jia, o The Family, la qual va provocar una gran polèmica el primer dia del 72è Festival de Cinema de Venècia. Shumin Liu es un escritor y director chino de 41 años. Liu, que no era muy conocido en el mundo del cine antes de su primera película Jia, o The Family, debutó y provocó discusiones acaloradas en el día de apertura del 72º Festival de Cine de Venecia. Shumin Liu is a writer, director and cinematographer from China. Liu Shumin, 41 years old, was rarely known on the cinema scene before his first film Jia, or The Family, debuted and provoked heated discussions on the opening day of the 72nd Venice Film Festival.

Casa Asia Film Festival

Xina | China | China The Dog Dir: Can-Zhao Lam | 2015 | 88’ | Drama El director Lam Can-Zhao lidera un petit equip de filmació que roda una pel·lícula sobre un gos solitari pels carrers de Guangzhou, guiant els espectadors a través d’un imprevisible i peculiar viatge. Rodada amb un estil documental i combinat amb característiques del cinema híbrid, l’estil d’aquesta pel·lícula revela una riquesa d’històries que reflecteix l’autenticitat i l’absurd de les situacions dels treballadors emigrants i d’aquells que, pel contrari, viuen sota mínims. El director Lam Can-Zhao dirige un pequeño equipo de filmación que rueda una película sobre un perro callejero en las calles de Guanhzhou, conduciendo a los espectadores en un viaje impredecible, peculiar e increíble. Grabado en estilo de documental y usando características de cine híbrido, el estilo casual de The Dog revela una riqueza de historias que reflejan la autenticidad y la absurdidad de las situaciones de los trabajadores emigrantes y de aquellos que viven bajo mínimos.

Director Lam Can-Zhao leads a small film crew as they shoot a film about a stray dog in the streets of Guangzhou, leading viewers into an unpredictable, peculiar and incredible journey. Shot documentary-style while employing characteristics of hybrid cinema, THE DOG’s low-tech and casual style reveals a wealth of stories that reflect both the authenticity and occasional absurdity of the living situations of migrant workers and of those who otherwise live “below the line.” En Lam Canzhao va néixer el 1994 a Chaozhou, Xina. Abans que es traslladés a Guangdong Literary Vocational College, el Lam es va especialitzar en música. Ara és un estudiant de producció cinematogràfica. Lam Canzhao nació en 1994 y es de Chaozhou, China. Antes de que se trasladara al Guandong Literary Vocational College, Lam se graduó en música. Ahora es un estudiante de producción de cine. Lam Canzhao was born in 1994, he is from Chaozhou, China. Before he was transferred to Guangdong Literary Vocational College, Lam majored in music. He is now a junior student studying film production.

Casa Asia Film Festival

SECCIÓ ESPECIAL | SECCIÓN ESPECIAL | SPECIAL SECTION Corea | Korea Fourth place Dir: Jung Ji-woo | 2014 | 119’ | Drama El Joon-ho, un nedador d’11 anys que vol convertir-se en campió olímpic, té un problema; sempre aconsegueix la 4a posició a totes les competicions de natació en què participa. Això comporta la decepció de la seva mare, que té més interès que el seu propi fill per aconseguir la victòria. Gràcies als rumors de les mares d’altres nens, troba un entrenador personal al qual contracta per a què entreni al seu fill. Aviat els resultats del Joon-ho comencen a millorar. El seu entrenador l’entrena de l’única manera que coneix: utilitzant la violència. Joon-ho, un nadador de 11 años que sueña con convertirse en un medallista olímpico, tiene un problema: siempre queda en cuarta posición en todas las competiciones de natación en las que participa. Su madre, frustrada, tiene más interés que su propio hijo en conseguir la victoria. Por ello contrata a un entrenador personal para Joon-ho. Aunque los resultados de Joon-ho empiezan a mejorar, su entrenador lo entrena de la única manera que sabe: usando la violencia. Joon-ho, a 11-year-old swimmer who hopes to become an Olympic medallist, has a problem; he always records 4th place at all the swimming contests that he participates in. His mom who is more enthusiastic than himself in winning becomes frustrated and hearing a rumour about a competent swim coach that other moms hush about, she decides to stalk one of the moms for his contact and manages to hire him as Joon-ho’s personal coach. Although Joon-ho’s records soon start to improve, his coach trains him the only way he knows how; using violence. En Jung Ji-woo va obtenir la fama amb el curtmetratge A Bit Bitter (1996), produït per una productora cinematogràfica independent, Generation Blue Films. Fou un èxit de taquilla a Corea i als festivals de cinema d’ultramar. Les seves pel·lícules més populars inclouen: Blossom Again (2005), Modern Boy (2008), The Moss (2009) i Eungyo (2012). Jung Ji-woo se convirtió en un aclamado director de cortometrajes con A Bit Bitter (1996), la cual fue producida por una productora independiente, Generation Blue Films, y consiguió éxito de taquilla en Corea y en festivales de cine en el extranjero. Sus títulos más conocidos incluyen Blossom Again (2005), Modern Boy (2008), The Moss (2009) y Eungyo (2012). Jung Ji-woo became a star short film director with A Bit Bitter (1996), which was produced by an independent film production, Generation Blue Films, and achieved both box office success in Korea and film festival honours overseas. His most known titles include Blossom Again (2005), Modern Boy (2008), The Moss (2009) and Eungyo (2012).

Índia | India Dil Dhadakne do (Permite latir al corazón) Dir: Zoya Akthar | 2015 | 170’ | Drama Kamal Mehra és un home de negocis propietari de l’Ayka, una empresa a punt de fer fallida. Té una relació complicada amb la seva dona, la Neelam Mehra i els seus dos fills, l’Ayesha Sangha née Mehra i en Kabir Mehra. La família Mehra també inclou el seu petit gos, el Pluto Mehra. L’Ayesha té un exitós portal de viatges però viu en un matrimoni infeliç. En Manav Sangha, el seu marit, és un home controlador i narcisista qui, juntament amb la seva mare, l’Smita Sangha, menysprea la família de l’Ayesha. Kabir treballa forçadament en el negoci familiar, malgrat que el seu somni és convertir-se en pilot. Kamal Mehra es un hombre de negocios de éxito propietario de Ayka, una empresa al borde de la bancarrota. Tiene una relación tormentosa con su mujer, Neelam Mehra y sus dos hijos, Ayesha Sangha née Mehra y Kabira Mehra. La familia

Casa Asia Film Festival

Mehra también incluye a su perro mascota, Pluto Mehra. Ayesha lleva un exitoso portal de viajes pero es infeliz con su matrimonio con Manav Sangha; es un controlador y narcisísta marido, que juntamente con su madre, Smita Sangha desprecia a la familia de Ayesha. Kabir participa sin ganas en el negocio familiar aunque a él le gustaría ser piloto. Kamal Mehra is a self made businessman who owns Ayka, a company on the verge of bankruptcy. He has a troubled relationship with his wife, Neelam Mehra and his two children, Ayesha Sangha née Mehra and Kabir Mehra. The Mehra family also includes their pet dog Pluto Mehra. Ayesha owns a successful travel portal of her own but is unhappy with her marriage to Manav Sangha, who is a controlling, narcissistic husband, who together with his mum Smita Sangha disdains Ayesha's family. Kabir unwillingly participates in the family business even though he yearns to become a pilot. La Zoya Akhtar (nascuda el 14 d’octubre de 1972) és una directora i guionista india. Va fer el seu debut com a directora amb la pel·lícula Luck By Chance el 2009, molt aclamada per la crítica. El 2011, va dirigir la pel·lícula Zindagi Na Milegi Dobara, que va obtenir un gran èxit de crítica i comercial, i va guanyar el Premi Filmfare en la categoria de Millor Director. Zoya Akhtar (nacida el 14 de octubre de 1972) es una directora y guionista de cine india. Hizo su debut como directora con Luck By Chance en 2009, muy bien recibida por la crítica. En 2011, dirigió la película Zindagi Na Milegi Dobara que obtuivo un gran éxito de crítica y comercial. Ganó el Filmfare Award en la categoría de Mejor Director. Zoya Akhtar (born in 14 October 1972) is an Indian film director and screenwriter. She made her debut as director with the critically acclaimed Luck By Chance in 2009. In 2011, she directed the critically and commercially successful film Zindagi Na Milegi Dobara and won the Filmfare Award for Best Director for it.

2045 Carnival Folklore és una pel·lícula de ciència ficció que té lloc 100 anys després del llançament de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki. Amb referències de l’obra literària d’Un Món Feliç d’Aldous Hoxlay i la pel·lícula francesa “Alphaville” (Jean Luc Godard), Naoki Kato ens ofereix una visión distòpica en blanc i negre del Japó després d’un desastre nuclear, desencadena el caos contra el control i els agents secrets contra la opresió d’un organisme governamental.

Casa Asia Film Festival

2045 Carnival Folklore es una película de ciencia ficción que muestra un Japón turbulento 100 años después del lanzamiento de las bombas atómicas en Hiroshima y Nagasaki. Con reminiscencias de la obra literaria Un Mundo Feliz de Aldous Huxley y el largometraje francés Alphaville (Jean Luc Godard), Naoki Kato nos ofrece una visión distópica en blanco y negro de un Japón donde mientras el caos y el control entran en guerra, los agentes secretos se rebelan contra un gobierno opresor. 2045 Carnival Folklore is a science fiction film, which takes place 100 years after the first atom bombs were dropped in our reality. Like a noise rock Brave New World with echoes of Alphaville, this gorgeous black and white vision of Japan after a nuclear disaster pits chaos against control and secret agents against an oppressive government agency. En Naoki Kato va néixer a Tokyo, al Japó. La seva primera pel·lícula A Bao A Qu fou el seu projecte de final de carrera a la Universitat d’Arts de Tokyo l’any 2007. El 2010, va debutar amb la pel·lícula Abraxas, que fou estrenada i projectada al Festival de Cinema de Sundance, al Festival de Cinema Asiàtic de Nova York, al Festival de Cinema Internacional de Busan i a d’altres festivals de cinema. La seva última pel·lícula 2045 Carnival Folklore va ser seleccionada al Festival de Cinema Internacional de Seattle el 2015. Naoki Kato nació en Tokio, Japón. Su primer largometraje A Bao A Qu fue su proyecto de graduación en la Tokyo University of the Arts en 2007. En 2010, su primera película Abraxas fue presentada en el Sundance Film Festival, New York Asian Film Festival, Busan International Film Festival, entre otros festivales de cine. Su última película 2045 Carnival Folklore fue seleccionada oficialmente en Seattle International Film Festival 2015. Naoki Kato was born in Tokyo, Japan. His first feature film A Bao A Qu was made as graduation project at Tokyo University of the Arts in 2007. In 2010, his debut film Abraxas was released and screened in Sundance Film Festival, New York Asian Film Festival, Busan International Film Festival and other film festivals. His latest film 2045 Carnival Folklore was officially selected at Seattle International Film Festival 2015.

Japó | Japón | Japan Pecoross’ Mother and Her Days Dir: Azuma Morisaki | 2013 | 113’ | Drama Yuuichi Okano és un noi nascut durant el “baby boom” a Nagasaki, Japó. La seva mare, la Mitsue, té demència, una condició que va començar tan bon punt el seu marit, el Satoru, va morir 10 anys enrere. La pel·lícula mostra la vida diària de tots dos, plena d’humor i de nostàlgia. El tema del film és l’assistència a aquelles persones amb demència, que s’està convertint en un tema social seriós al Japó degut al ràpid envelliment de la població. Yuuichi Okano nació con el “baby-boom” y se crió en Nagasaki, Japón. Su madre, Mitsue, tiene demencia, una condición que empezó poco después que su marido, Satoru, falleciera 10 años atrás. El filme muestra la vida diaria de los dos, llena de humor y melancolía. El tema de esta película es el cuidado y la demencia, los cuales toman un papel importante en la sociedad actual de Japón. Yuuichi Okano is a baby boomer born and raised in Nagasaki, Japan. His mother, Mitsue, has dementia, a condition that began short after her husband, Satoru, passed away 10 years ago. The film depicts their daily life that is full of humour and sweet sorrow. The theme of this film is nursing care and dementia that take up as serious social issue in Japan; the rapidly aging population. Azuma Morisaki és un director japonès i guionista. Va néixer a la prefectura de Nagasaki i es va graduar a la Universitat de Kyoto. Després d’editar la revista de cinema Jidai Eiga, es va unir a l’estudi Shochiku al 1956. Després de traslladar-se de Kyoto a l’estudi Ofuna, va escriure guions per les comèdies d’en Yoji Yamada i el seu debut direccional fou el 1969 amb Woman Can't Be Beaten. Azuma Morisaki es un guionista y director japonés. Nació en la prefectura de Nagasaki y se graduó en la Universidad de Kioto. Después de editar la revista de cine Jidai Eiga, se unió al estudio Shochiku en 1956. Pasando de Kioto al estudio Ofuna, escribió guiones para las comedias de Yoji Yamada e hizo su debut directorial en 1969 con Woman Can't Be Beaten.

Casa Asia Film Festival

Azuma Morisaki is a Japanese film director and screenwriter. Morisaki was born in Nagasaki Prefecture and graduated from Kyoto University. After editing the film magazine Jidai Eiga, he joined the Shochiku studio in 1956. Moving from the Kyoto to the Ofuna studio, he wrote screenplays for Yoji Yamada's comedies and made his directorial debut in 1969 with Woman Can't Be Beaten.

Malàisia | Malasia | Malaysia Vere Vazhi Ille Dir: M.S. Prem Nath | 2015 | 84’ | Terror En Surya és un noi despreocupat que canvia de feina constantment. Un dia, accepta una feina del seu antic cap com a agent de seguretat, qui li ofereix molts diners per treballar dos dies i una nit com a guàrdia de seguretat en un edifici comercial que aviat tancarà. En Maniam, l’antic cap de seguretat, li fa un tour per l’edifici i li diu que la zona més sospitosa i perillosa que hauria d’evitar és el sisè pis, actualment llogat per un grup religiós de ioga liderat pel “Swamiji” (monjo), que planeja invocar i atrapar esperits en cadàvers per controlar-los. Quan s’obre la porta al món dels esperits, dotzenes d’ells són posseïts i convertits en zombis. L’única manera de parar-los és aconseguint el Llibre de Màgia Negra localitzat al sisè pis. Surya es un tipo despreocupado que siempre está cambiando de trabajo. Un día acepta un trabajo de un antiguo jefe en una agencia de seguridad, quien le ofrece mucho dinero por un trabajo de dos días y una noche como guardia de seguridad en un centro comercial que pronto cerrará. Manian, el antiguo jefe de seguridad le hace un tour a Surya del edificio y le dice que el lugar más sospechoso y peligroso que debería evitar es el sexto piso, que actualmente está alquilado por un grupo religioso de yoga dirigido por “Swamiji” (monje). No traman nada bueno ya que planean invocar y atrapar espíritus en cadáveres para poder así controlarlos. Cuando se abre la puerta al mundo espiritual, docenas de cadáveres son poseídos y convertidos en zombis. La única manera de pararlos es conseguir el libro de Magia Negra del sexto piso. Surya is an easygoing laidback guy who constantly switches jobs. One day, he accepts a job from his former employer at a security agency, who offers him a lot of money for a 2-day and 1-night job as a security guard at a soon-to-be shut down shopping complex building. Maniam, the former Head of Security, gives Surya a tour in the building and tells him that the most suspicious and dangerous place he should avoid is the sixth floor, which is currently rented by a religious yoga group led by “Swamiji” (priest). They are up to no good as they plan to summon and trap spirits in dead bodies so that they can control them. When the door to the spirit world is opened, dozens are possessed and turned into flesh eating Zombies. The only way to stop the Zombies is to get the Black Magic Book located on the sixth floor. En M.S Prem Nath Pillai, conegut com a M.S Prem, és un director de cinema malàisi de descendència índia. És conegut per dirigir la primera pel·lícula de zombis en tamil, Vere Vazhi Ille. Abans de convertir-se en director, va treballar com a editor als estudis KRU. M.S Prem Nath Pillai, conocido como M.S Prem, es un director de cine malayo con descendencia india. Es conocido por dirigir la primera película de zombis de habla Tamil; Vere Vazhi Ille. Antes de convertirse en director, Prem trabajó como editor para KRU Studios. M.S Prem Nath Pillai, known as M.S Prem, is a Malaysian film director of Indian descent. He is well known for directing first Tamil language Zombie movie; Vere Vazhi Ille. Before becoming director, Prem worked as editor for KRU Studios.

Casa Asia Film Festival

Singapur | Singapur | Singapore 5 TO 9 Dir: Tay Bee Pin, Daisuke Miyazaki, Vincent Du & Rasiguet Sookkarn | 2015 | 90’ | Drama Els diferents directors centren la seva feina per mostrar-nos diferents històries del continent asiàtic que tenen lloc entre les 9h i les 17h durant la final del Mundial de Futbol de 2014, entre Brasil i Alemanya. A la Xina, un jove treballador emigrant ha estalviat 3,000 RMB per passar la nit amb una prostituta de mitjana edat; no obstant, ella té planejat abandonar la ciutat aquella mateixa nit. A Singapur, un mestre local i la seva amant xinesa es troben, deixant el destí del seu futur al resultat del partit de futbol. La part japonesa se centra en un proteccionista pornogràfic que recull els deutes dels vàndals per als pobres. La pel·lícula conclou a Tailàndia amb la projecció de l’última escena d’una pel·lícula de ciència – ficció. Darrere la càmera, el director sospita de l’actor principal i una actriu, que també és la seva dona.

Los diferentes directores centran su trabajo en enseñarnos diferentes historias del continente asiático que tienen lugar entre las 9 de la mañana y las 5 de la tarde durante la final de la Copa Mundial de Fútbol de 2014 entre Brasil y Alemania. En China, un joven trabajador emigrante ha ahorrado 3000 yuans para finalmente pasar una noche con una prostituta de mediana edad. Sin embargo, ella había planeado huir de la ciudad aquella misma noche. En Singapur, un profesor local y su amante de China se encuentran, dejando el destino de su futuro al resultado del partido. La parte japonesa se centra en un proyeccionista de porno recolectando deudas de gamberros para los pobres. El filme concluye en Tailandia, con el rodaje de la última escena de una película de ciencia-ficción. Detrás de la cámara, el director sospecha del actor principal y otra actriz, la cual es su mujer. The different directors devote their work to show us different stories of the Asian continent that take place between 9am to 5pm during the final of the Football World Cup 2014, the game between Brazil and Germany. In China, a young migrant worker has saved 3,000 RMB to finally spend a night with a middle-aged prostitute; however she has planned to leave the city that same night. In Singapore, a local teacher and his paramour from China are out for a rendezvous, submitting the fate of their future to the result of the football match. The Japanese counterpart centres on a porno-projectionist collecting debts from the punks for the poor. The film concludes in Thailand, with the filming of the last scene of a sci-fi movie. Behind the camera, the director is suspicious of his leading actor and an actress, who is also his wife. En Tay Bee Pin és un director i productor tailandès, membre de l’estudi de Wormwood. Ha produït prèviament curtmetratges tals com Breakfast (2010) i Dinner (2011), 5 to 9 és la seva primera pel·lícula.

Casa Asia Film Festival

En Vincent Du és un fotògraf, director i editor de vídeo xinès. Durant el 2004 i el 2010 va treballar com a fotoperiodista a diferents diaris i Reuters de la Xina. L’any 2003 el seu documental China's Little Rock Star va guanyar el British One

World Media Award; ha estat seleccionat per a diversos festivals d’arreu del món i ha estat projectat al Al Jazeera English Channel durant el mes de juliol de 2013. En Daisuke Miyazaki és un director japonès que va començar a dirigir pel·lícules mentre estudiava a la Universitat de Waseda. L’any 2004, va participar a la Summer School de la Universitat de Nova York, que es va celebrar al Japó. La seva tesi The 10th Room va guanyar el Christine Choi Award, el primer premi del KUT Film Festival organitzat per la NYU. En Rasiguet Sookkarn és un director, productor i escriptor tailandès. Tal i com el Tay Bee Pin, 5 to 9 és la seva primera pel·lícula. Altres treballs inclouen Sa-nap (2015, disseny de producció) Tang Wong (2013, disseny de producció) i Cowboy Kill Club (2015, director artístic). Tay Bee Pin es un director tailandés y productor miembro del Wormwood Studio. Siendo el productor de muchos cortometrajes como Breakfast (2010) y Dinner (2011), 5 to 9 es la primera cinta donde toma el rol de director. Vincent Du es un fotógrafo chino, director y editor de video. Trabajó de fotoperiodista para varios periódicos y Reuters en China de 2004 a 2010. Su documental, China’s Little Rock Star, ganó el British One World Media Award 2013, y ha sido seleccionado para diversos festivales de cine de todo el mundo y fue proyectada en el canal inglés Al Jazeera en julio de 2013. Daisuke Miyazaki es un director japonés que empezó a rodar películas mientras estudiaba en la Universidad de Waseda. En 2004, partició en la escuela de verano de la universidad de Nueva York que tuvo lugar en Japón. Su tesis The 10th Room ganó el Christine Choi Award que es el primer premio al Festival de Cine KUT elaborado por la UNY. Rasiguet Sookkarn es un director de arte tailandés, escritor, diseñador de producción y director. Igual que Tay Bee Pin, 5 to 9 es el primer filme que dirige. Otros trabajos incluyen Sa-nap (2015, diseñador de producción), Tang Wong (2013, diseñador de producción) y Cowboy Kill Club (2015, director de arte). Tay Bee Pin is a Thai director and producer member of the Wormwood Studio. Being the producer of many short films such as Breakfast (2010) and Dinner (2011), 5 to 9 is the first film where he engages in directing. Vincent Du is a Chinese photographer, director and video editor. He used to be a photojournalist working for several newspapers and Reuters in China from 2004 to 2010. His documentary, China's Little Rock Star, won British One World Media Award in 2013. Daisuke Miyazaki is a Japanese director who started making films while studying at Waseda University. In 2004, he participated in the summer school of New York University that took place in Japan. His thesis The 10th Room won the Christine Choi Award which is the grandprix at the KUT Film Festival held by the NYU. Rasiguet Sookkarn is a Thai art director, writer, production designer and director. Such as Tay Bee Pin, 5 to 9 becomes the first film he directs. Other works include Sa-nap (2015, production designer) Tang Wong (2013, production designer) and Cowboy Kill Club (2015, art director).

Casa Asia Film Festival

Singapur | Singapur | Singapore I Want to Remember Dir: Sherman Ong | 2011 | 26’ | Drama Durant un interrogatori, un home es recorda de la seva amant; en aquella època, les seves nacions estaven unides. Quan els països se separaren el 1965, la seva amant posa fi a la seva relació per marxar amb la seva família. L’home evoca el seu passat amb gràcia i tendresa, amb decepcions i tristesa, però mai amb penediment. Durante un interrogatorio, un hombre recuerda a su amante; por aquel entonces, sus naciones estaban unidas. Cuando los países se separaron en el año 1965, su amante puso fin a su relación para marcharse con su familia. Él recuerda su pasado con gracia y ternura, con decepciones, tristeza, pero jamás con arrepentimiento. A man in an interrogation room remembers his time with his lover when the two countries were one. When the countries separated in 1965, his lover eneded their relationship to follow her family. He remembers his carefree past with laughter and tenderness, disappointments and sadness, but never with regret.

Singapur | Singapur | Singapore The Warm Breeze of Winter Dir: Sherman Ong | 2015 | 18’ | Drama En Fei visita el poble de la seva mare enmig dels preparatius de la celebració del ressorgiment de Malàisia i Singapur. Duu les seves cendres. Fei visita el pueblo de su madre en mitad de los preparativos de la celebración del resurgimiento de Malasia y Singapur. Lleva sus cenizas. Fei visits her mother’s hometown with her ashes, amidst the preparation to celebrate the remerger between Malaysia and Singapore.

Singapur | Singapur | Singapore Motherland – Xiao Jing Dir: Sherman Ong | 2011 | 14’ | Documental Una dona de la Xina continental marxa a Singapur a la recerca d’una vida en millors condicions i, potser, de l’amor. Una mujer de China continental se marcha a Singapur para buscar una vida mejor y, quizá, el amor. A mainland chinese woman comes to Singapore to find a better live and maybe love.

Casa Asia Film Festival

Singapur | Singapur | Singapore Motherland – Jesmen Dir: Sherman Ong | 2011 | 12’ | Documental Un jove de Singapur troba xicota durant la seva formació militar a Taiwan, però necessita “l’ajuda” d’una dona gran per mantenir la seva relació. Un joven de Singapur encuentra novia durante su formación militar en Taiwan, pero necesita la “ayuda” de una mujer mayor para mantener su relación. A young Singaporean who meets his girlfriend during army training in Taiwan but he needs the 'help' of an older woman to keep his relationship with his girlfriend.

Singapur | Singapur | Singapore Motherland – Agnes Dir: Sherman Ong | 2011 | 12’ | Documental Una jove xinesa- indonèsia que marxa a Singapur a estudiar, descobreix un tràgic secret familiar: la pèrdua d’un ésser estimat que perseguia la seva àvia fins el dia en què va morir. Una joven china indonesia, que marcha a Singapur para estudiar, descubre un trágico secreto familiar: la pérdida de un ser querido que perseguía a su abuela hasta el día en que murió. A young Chinese Indonesian girl, who came to Singapore to study, discovers a tragic family secret of losing a love one that haunted her grandmother till the day she died.

Singapur | Singapur | Singapore Motherland – Firdaus Dir: Sherman Ong | 2011 | 11’ | Documental Un ciclista parla sobre el seu desig d’aconseguir una vida millor per a la seva família i escapar dels segrestadors del sud de les Filipines. Un ciclista habla sobre su deseo de conseguir una vida mejor para su familia y escapar de los secuestradores del sur de Filipinas. A trishaw rider talks about his wish to have a better life for his family and his escape from kidnappers in the Southern Philippines. En Sherman Ong (nascut a Malàisia, el 1971) és un cineasta, fotògraf i artista visual instal·lat a Singapur. El seu treball sempre s’ha centrat en la condició humana i en les seves relacions amb l’entorn. Fou el guanyador de l’ICON de Martell Cordon Bleu Photography Award l’any 2010. Ha dirigit molts dels seus treballs a biennals d’art, importants festivals de cinema i museus arreu del món. És membre fundador de 13 Little Pictures, un col·lectiu cinematogràfic amb seu a Singapur. També treballa per al Comitè del festival internacional de fotografia de Singapur, com a educador a escoles i universitats, i va ser artista associat a Substation. Sherman Ong (nacido en Malasia, el 1971) es un cineasta, fotógrafo y artista visual instalado en Singapur. Su trabajo siempre se ha centrado en la condición humana y en sus relaciones con el entorno. Fue el ganador del ICON de Martell Cordon Bleu Photography Award en 2010 y ha dirigido muchos de sus trabajos en bienales de arte, importantes festivales de cine y museos alrededor del mundo. Es miembro fundador de13 Little Pictures, un colectivo de cine con sede en Singapur. También trabaja en el Comité de fotografía internacional de Singapur, como educador en escuelas y universidades, y fue artista asociado en Substation. Sherman Ong (born in Malaysia, in 1971) is a filmmaker, photographer and visual artist based in Singapore. His practice has always centred on the human condition and our relationships with others within the larger milieu. He was the Winner of the 2010 ICON de Martell Cordon Bleu Photography Award and he has premiered works in Art Biennales, major Film Festivals and Museums around the world. He is a founding member of 13 Little Pictures, a film collective based in

Casa Asia Film Festival

Singapore. He also serves on the committee of the Singapore International Photograph y Festival, as an educator at schools and universities, and was an Associate Artist of the Substation.

Una antiga llegenda xinesa afirma que una vegada un pescador creuà un jardí on les persones vivien en pau i harmonia, aïllades del món. Amb l’esperança de retornar a aquest paradís, el pescador intenta buscar-lo de nou, però és incapaç. Durant milers d’anys, hi ha hagut moltes persones que han buscat aquest jardí, incloent en Qian Anhua, un excèntric home de negocis. Una antigua leyenda china dice que una vez un pescador se encontró un jardín donde la gente vivia en paz y harmonía, aislados del mundo. Con esperanzas de volver a ese paraíso, el pescador intentó buscarlo pero fue incapaz de encontrarlo otra vez. Durante miles de años, ha habido muchos que han buscado este jardín, incluyendo el excéntrico magnate Qian Anhua. An ancient Chinese legend says that a fisherman once came across a garden where people lived in peace and harmony, isolated from the world. In hopes to return to this paradise, the fisherman tried to look for it, but was unable to find it again. For thousands of years, there have been many that have searched for this garden, including the eccentric businessman Qian Anhua. Qian. L’Oriol Martinez i l’Enric Ribes són llicenciats de Comunicació Audiovisual a Barcelona, on es van conèixer i van començar a compartir memòries. Han guanyat premis en diversos festivals, incloent l’ALCINE, el MiradasDoc, el Festival de Pel·lícules Documentals de Moscou, DocsBarcelona i Fotogrames de Plata 2013. Oriol Martínez y Enric Ribes son graduados de Comunicación Audiovisual en Barcelona, donde se conocieron y empezaron a compartir historias. Han ganado premios en varios festivales, incluyendo ALCINE, MiradasDoc, Moscow International Documentary Film Festival, DocsBarcelona and Fotogramas de Plata 2013. Oriol Martinez and Enric Ribes are graduated in Media studies in Barcelona, where they met and began to share stories. They have won awards at several festivals, including ALCINE, MiradasDoc, Moscow International Documentary Film Festival, DocsBarcelona and Fotogramas de Plata 2013.

Casa Asia Film Festival

Xina | China | China Look Love Dir: Yun Ye | 2015 | 209’ | Drama A la Xina, dos nens abandonats revelen què és viure amb falta d’amor i l’absència de valors familiars. Dos niños que forman parte del colectivo de los “abandonados” en China, revelan como es vivir con falta de amor y una ausencia de valores familiares. Two children who are a part of the 'left-behind' children phenomenon in China reveal what it's like to live with a shortage of love and an absence of family values.

Yun Ye, directora i artista pequinesa, es va graduar a l’Acadèmia Central de Belles Arts de la Xina. Els seus projectes inclouen: Installation art LOOK LOVE, que va guanyar el primer premi en l’Acadèmia Central de Belles Arts al concurs de projectes de final de grau l’any 2009; el curtmetratge Face to Face, seleccionat en el 8è International Documentary Film Festival i el Yunnan Multi Culture Visual Festival en 2013.

Yun Ye, directora y artista pequinesa, se graduó en la Academia Central de Bellas Artes de China. Sus trabajos incluyen: Installation art LOOK LOVE, que en 2009 ganó el primer premio en el concurso de proyectos finales de la Academia Central de Bellas Artes, el cortometraje Face to Face, seleccionado en el 8º Taiwan International Documentary Film Festival y el Yunnan Multi Culture Visual Festival en 2013. Yun Ye, Beijing based film director and artist, graduated from China Central Academy of Fine Arts. Her previous projects include: Installation art LOOK LOVE , won the first prize in Central Academy of Fine Arts 2009 graduate work competition;

Casa Asia Film Festival

Short film Face to Face , selected into the 8th Taiwan International Documentary Film Festival and Yunnan Multi Culture Visual Festival 2013.

A l’inici de la Segona Guerra Mundial, la República de la Xina és atacada per les forces invasores japoneses. Aleshores, el R.O.C només tenia 300 avions de combat en comparació amb els 2000 de la Força Aèria d’Autodefensa del Japó. The Rocking Sky no només retrata la valentia i l’heroisme dels pilots malgrat les dificultats, sinó també la seva lluita i el seu sacrifici durant les hores més dures, quan han perdut tot tipus d’esperança. En el inicio de la Segunda Guerra Mundial, la República de China sufrió immesurablemente a manos de las fuerzas japonesas invasoras. En ese momento, la R.D.C. solo tenía 300 aviones de combate comparado con los 2000 de la Fuerza Aérea Japonesa. The Rocking Sky muestra no solo la excepcional valentía y heroísmo de los pilotos de la R.D.C., sino también su lucha para justificar sus sacrificios durante las horas más oscuras, cuando todo estaba perdido excepto la esperanza. In the early days of World War II, the Republic of China suffered immeasurably at the hands of invading Japanese forces. At the time, the R.O.C. had only 300 combat aircrafts compared to the Japanese Air Force’s fleet of 2,000. The Rocking Sky depicts not only the R.O.C. pilots’ exceptional bravery and heroism in the face of overwhelming odds, but also their struggle to justify their sacrifices during their darkest hours, when hope was all but lost. Nascut a Taiwán, el Chang Chao-wei escriu i produeix per a la televisió, la premsa I webs a Taiwan i a la Xina. És productor de SUNTV i CNEX. Actualment produeix Surfacing at 175 i Man Made Hell per la SUNTV. També treballa en diversos projectes sobre la història moderna de la Xina. Nacido en Taiwán, Chang Chao-Wei escribe y produce para televisión, prensa y web en Taiwán y China. Ahora mismo vive en Pekín y trabaja como productor ejecutivo para SUNTV y CNEX. Es el productor de Surfacing at 175 y Man Made Hell para SUNTV. También está trabajando en varios proyectos sobre la historia moderna de China. Born in Taiwan, Chang Chao-wei both writes and produces for television, print and web in Taiwan and China. He is now based in Beijing and acting as the Chief Producer of SUNTV and CNEX. He is now producing Surfacing at 175 and Man Made Hell for SUNTV. He is also working on several projects about China’s modern history.

Casa Asia Film Festival

CLÀSSICS FILIPINS | CLÁSICOS FILIPINOS FILIPINO CLASSICS Damortis Dir: Briccio Santos | 1982 | 97’ | Drama A Damortis, un poble rural, en Miguel inicia una pròspera pràctica curativa a través de la fe amb l’Anna, la seva dona. En Lando, però, el seu nou aprenent, guanya més popularitat que els seus instructors i treu profit del negoci. L’Anna s’adona de la corrupció espiritual del seu marit i es pren la justícia pel seu compte. En Damortis, un pueblo rural, Miguel instala una próspera práctica de curación por fe con su esposa Anna. Su nuevo aprendiz Lando, sin embargo, sobrepasa a su sanador de fe en popularidad, incluso por encima de Anna y se lucra en las lujosas posesiones que le provee. Pero Anna, dándose cuenta de la corrupción espiritual de su marido, toma la justícia por su cuenta. In the rural northern town of Damortis, Miguel sets up a thriving faith-healing practice with his wife Anna. Their new apprentice Lando, however, overtakes the faith healer in popularity – even winning over Anna – and basks in the material riches it provides him. But Anna, realizing the spiritual corruption of her husband and lover, takes her freedom into her own hands. En Briccio Santos és un director de cinema conegut per Ala verde, ala pobre (2005), Ala suerte, Ala Muerte (2007) y Anino ng setyemre (2006). Briccio Santos es un director y escritor filipino conocido por Ala verde, ala pobre (2005), Ala suerte, Ala Muerte (2007) y Anino ng setyemre (2006). Briccio Santos is a director and writer, known for Ala verde, ala pobre (2005), Ala suerte ala muerte (2007) and Anino ng setyembre (2006) Ginauhow Ako, Ginagutom Ako Dir: Quin Baterna | 1977 | 103’ | Drama La pel·lícula explica la història d’una jove òrfena que viu als suburbis. Tot i que li donen la oportunitat de millorar la seva situació, s’entrebanca amb una sèrie de desventures, en companyia dels personatges dels baixos fons. Quan és a punt de caure en la desgràcia, un raig d’esperança li ofereix la redempció. El filme sigue la historia de una mujer huérfana de los suburbios. Aunque se le presenta una oportunidad para mejorar su vida, tropieza con una serie de infortunios, encadenándola en compañía de los personajes del bajo mundo. A punto de caer al borde del abismo para siempre, un rayo de esperanza le ofrece la posibilidad de redimirse. This film follows the story of young orphaned woman of the slums. Although she is given a chance to improve her life, she stumbles into a series of misfortunes, enslaving herself in the company of characters in the underworld. Teetering on the brink of self-destruction, a ray of hope offers her redemption. En Leonardo Belen fou un director i actor de cinema i televisió; guionista i autor de llibres i novel·les, entre els que s’inclou el best-seller Defensive Driving Handbook. La seva última pel·lícula fou Pinoy Super Kid (2012). També fou membre del consell de directors de la Intercontinental Broadcasting Corporation (IBC), nombrat pels tres antics

Casa Asia Film Festival

presidents Fidel V. Ramos, Joseph Estrada i Gloria Macapagal-Arroyo. Leonardo Belen, fue un actor y director de cine y televisión, guionista y autor de libros motivadores y novelas. Es el que está detrás del best-seller Libro de Conducción Defensiva. Su última película fue Pinoy Super Kid (2012). Belen también fue miembro del consejo de directores de la Intercontinental Broadcastinc Corporation (IBC), nombrado por 3 antiguos presidentes: Fidel V. Ramos, Joseph Estrada y Gloria Macapagal-Arroyo. Leonardo Belen, was a movie and TV director/actor; scriptwriter; and author of inspirational books and novels. He is also behind the best-selling Defensive Driving Handbook. His last movie was Pinoy Super Kid (2012). Belen was also a member of the board of directors of Intercontinental Broadcasting Corporation (IBC), as appointed by three former presidents Fidel V. Ramos, Joseph Estrada and Gloria Macapagal-Arroyo. Noli Me Tangere Dir: Gerardo De Leon | 1961 | 178’ | Drama Una de les millors adaptacions de les novel·les de l’heroi nacional José Rizal que detalla els excessos, els abusos i la violència dels aristòcrates i els colonitzadors de la societat filipina durant el període espanyol; una producció, però, des de l’enfocament esperançador d’una revolució en auge. Una de las mejores adaptaciones de las novelas del héroe nacional José Rizal, detallando los excesos, abusos y violencia de los aristócratas y colonizadores de la sociedad filipina durante el período español, aunque poniendo el foco en la esperanza y el amor de la creciente revolución. One of the greatest adaptations of national hero José Rizal’s novels, detailing the excesses, abuses, and violence of the aristocrats and colonizers in Philippine society during the Spanish period, yet putting the lens to the light and love in the brimming revolution. De León va néixer el 12 de setembre de 1913 i és el director més guardonat en la història de l’Acadèmia Filipina d’Arts Escèniques i els Premis de Ciència FAMAS. Des de 1952 fins el 1971, ha rebut set premis FAMAS, tres d’ells de manera consecutiva. L’any 1961, The Moises Padilla Story fou seleccionada per la candidatura de les Filipines per a la 32ona edició dels Premis Oscar en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa, però no fou nominada. Nacido el 12 de setiembre de 1913, de León es el director de cine más galadornado de la historia de la Academia Filipina de las Artes Escénicas y de los Premios de Ciencia FAMAS. Desde 1952 a 1971, fue galardonado siete Premios FAMAS, tres de ellos recibidos consecutivamente. Su filme de 1961 The Moises Padilla Story fue seleccionado como la candidatura de Filipinas para Mejor Peli de Habla Extranjera para la 32º edición de los Premios de la Academia, pero no fue aceptada como nominada. Born in September 12, 1913, de León is the most awarded film director in the history of the Filipino Academy of Movie Arts and Sciences' FAMAS Awards. From 1952 to 1971, he was awarded seven FAMAS Awards, three of them received consecutively. His 1961 film The Moises Padilla Story was selected as the Philippine entry for the Best Foreign Language Film at the 32nd Academy Awards, but was not accepted as a nominee. Pagdating Sa Dulo Dir: Ishmael Bernal | 1971 | 117’ | Drama Es tracta d’una pel·lícula incisiva, però poètica, una investigació filosòfica al costat fosc de la industria cinematogràfica i les seves personalitats conflictives, així com el règim opressor dels 70. Explica la història d’un cineasta burgès que busca una stripper per a actuar a la seva pel·lícula, i, d’aquesta manera, catalitzar la seva carrera com a actriu. Durant el seu ascens a la fama, introdueix el seu xicot, que és taxista, al món de l’espectacle amb l’esperança de millorar la seva situació; aviat es converteix en una gran estrella. Al cim de la seva carrera, glamour i riquesa les seves ànimes es corrompen - la parella es troba enmig d’un conflicte moral i abatuda pel seu amor, que resulta ser una façana. Este filme es una incisiva pero poética y filosófica investigación del lado oscuro de la industria del cine, sus conflictivas personalidades y el opresivo régimen político de los 70. Explica la historia de un cineasta burgués que busca una stripper para que actue en su película, consecuentemente impulsando su carrera como actriz. En su ascenso a la fama introduce a

Casa Asia Film Festival

su novio conductor de taxis al mundo del espectáculo, con esperanzas de mejorar su pisoteada vida, y pronto se convierte en un hombre de éxito. En el pico de su estrellato, glamour y riqueza, sus almas se corrompen. La pareja se encuentra moralmente en conflicto y herida por la continua falsa fachada de su amor y su ego. This film is an incisive but poetic and philosophical investigation into the dark side of the film industry, its conflicted personalities, and the oppressive political regime of the 1970s. It tells the story of a bourgeois filmmaker who seeks out a stripper to act in his film, subsequently catalyzing her career as an actress. On her rise to fame, she introduces her taxi driver boyfriend to the world of showbiz, in hopes of improving his downtrodden life, and he soon becomes a leading man on the silver screen. At the height of their stardom, glamour, and wealth, their souls become corrupt—the couple find themselves morally conflicted and wounded by the onscreen façade of their love and selves. L’Ishmael Bernal, nascut el 30 de setembre de 1938, fou director de teatre, cinema i televisió, actor i guionista. Cal destacar els seus melodrames, que tractaven temes feministes i morals, així com la direcció de moltes pel·lícules filipines, com Nunal sa Tubig (1975), City After Dark (1980), Relasyon (1982), Himala (1982), i Hinugot sa Langit (1985). El 2001, fou declarat Artista Nacional de les Filipines. Ishmael Bernal, nacido el 30 de setiembre de 1938, fue un director de cine, televisión y teatro, actor y guionista. Marcado por sus melodramas, particularmente con temas morales y feministas, dirigió muchas pelis icónicas filipinas como Nunal sa Tubig (1975), City After Dark (1980), Relasyon (1982), Himala (1982), and Hinugot sa Langit (1985). Fue declarado Artista Nacional de Filipinas en 2001.

Ishmael Bernal, born the 30th of September 1938, was a Filipino film, stage and television director, actor and screenwriter. Noted for his melodramas, particularly with feminist and moral issues, he directed many landmark Filipino films such as Nunal sa Tubig (1975), City After Dark (1980), Relasyon (1982), Himala (1982), and Hinugot sa Langit (1985). He was declared a National Artist of the Philippines in 2001. Turumba Dir: Kidlat Tahimik | 1981 | 95’ | Drama Ambientada en un petit poble filipí, Turumba se centra en una família tradicional que elabora animals de paper maixé per a vendre’ls durant els festivals religiosos de Turumba. Un any, un comprador del departament alemany d’una botiga compra tot el seu stock. Més endavant, torna amb una comanda de 500 més i el treball estacionari de la família es troba estancat. No obstant això, l’excés productiu crea inflació. Ambientada en una pequeña aldrea filipina, Turumba se centra en una família tradicional que hace figuras de animales de papel maché para vender durante las festividades religiosas de Turumba. Un año, un comprador alemán de un centro comercial se presenta y les compra todo el stock. Cuando vuelve con un pedido para 500 más, el trabajo estacional de la

Casa Asia Film Festival

familia se convierte en un trabajo constante de un año. Sin emargo, un aumento de la producción conlleva a excesivas necesidades. Set in a tiny Phillipine village, Turumba focuses on one traditional family that makes papier-mache animals to sell during the Turumba religious festivities. One year, a German department store buyer shows up and purchases all their stock. When she returns with an order for 500 more, the family’s seasonal occupation becomes a year round alienated labour. Increased production, however, creates inflated needs. El Kidlat Tahimik, nascut el 3 d’octubre de 1942 a Baguio City, és actor, escriptor i director de cinema; sovint les seves pel·lícules s’associen amb el Tercer cinema a causa de les seves crítiques al neocolonialisme. És una figura clau en la indústria cinematogràfica filipina; ha guanyat diversos reconeixements a nivell local i internacional, incloent el Paridel honorarium del cinema independent. Alguns dels seus companys i crítics el sobrenomenen “Pare del Cinema Independent Filipí”. Kidlat Tahimik, nacido el 3 de octubre de 1942 en la ciudad de Baguio, es un director de cine, escritor y actor cuyas pelis son normalmente asociadas al movimiento del Tercer Cine a través de sus críticas del neocolonialismo. Uno de los nombres más prominentes de la industria del cine filipino, ha conseguido varios elogios locales e internacionales, incluyendo un Plaridel Honorarium para el Cine Independiente. Ha sido apodado por compañeros cineastas y críticos como el “Padre del Cine Independiente Filipino”. Kidlat Tahimik, born the 3rd of October 1942 in Baguio City, is a film director, writer and actor whose films are commonly associated with the Third Cinema movement through their critiques of neocolonialism. One of the most prominent names in the Filipino film industry, he has garnered various accolades locally and internationally, including a Plaridel honorarium for Independent Cinema. He is dubbed by fellow filmmakers and critics as the "Father of Philippine Independent Cinema".

Casa Asia Film Festival

CASA ASIA FILM FESTIVAL Barcelona | 4-13 Nov 2016