Ruta de cinema de l'Índia by Casa Asia

Índex Introducció al cinema de l’Índia Raj britànic: el cinema colonial Alexander i Zoltan Korda Altres títols de cinema colonial disponibles a la Mediateca Independència índia: l’època daurada del cinema Càmera bengalí Satyajit Ray Ritwik Ghatak Mrinal Sen Altres títols de Satyajit Ray disponibles a la Mediateca El cinema popular indi: cinema de Bollywood Anys cinquanta i seixanta. Cinema clàssic de Bollywood Raj Kapoor Bimal Roy Mehboob Khan Guru Dutt Raj Khosla Vijay Anand Altres clàssics del cinema de Bollywood disponibles a la Mediateca Bollywood anys setanta i vuitanta: vents de canvi Ramesh Sippy Manmohan Desai Yash Chopra Sooraj R. Barjatya Altres pel·lícules de Bollywood de directors dels anys setanta i vuitanta o de directors relacionats disponibles a la Mediateca

6 8 10 11 12 14 14 17 19 20 22 24 25 27 28 29 30 31 33 34 34 36 37 39 41

Bollywood contemporani Ram Gopal Varma Sanjay Leela Bhansali Vikram Bhatt Ashutosh Gowariker Rajkumar Santoshi Farhan Akhtar Vishal Bhardwaj Altres títols del Bollywood contemporani disponibles a la Mediateca Cinema comercial indi: altres centres de producció Cinema telugu Ram Gopal Varma Cinema tàmil Mani Ratnam Shankar Cinema malaiàlam Santosh Sivan Priyadarshan Altres títols del cinema telugu, tàmil i malaiàlam disponibles a la Mediateca Parallel cinema: cinema independent indi Shyam Benegal Mahesh Bhatt Rituparno Ghosh Nagesh Kukunoor Aparna Sen Goutam Ghose Altres títols del cinema independent indi disponibles a la Mediateca Els Indian non Residents

42 43 45 47 48 49 50 51 52 55 56 56 57 58 59 61 61 62 65 66 68 69 70 72 74 75 76 78

Gurinder Chadha Deepa Mehta Mira Nair Altres títols dels Indian non Residents disponibles a la Mediateca 5

81 82 85 86

Introducció al cinema de l’Índia 6

La indústria del cinema de l’Índia és la més important del món pel que fa al volum de llargmetratges i curtmetratges anuals, i està per sobre de la producció dels Estats Units (Hollywood). L’Índia comptabilitza el 73% dels ingressos per l’edició de pel·lícules a la zona d’Àsia-Pacífic. Els indis són els ciutadans del món que més van al cinema, amb xifres rècord que han assolit els mil milions de persones en tres mesos.

Harishandra (1913), D. G. Phalke

Tot i que els germans Lumière visitaren per primera vegada l’Índia el 1896, no va ser fins l’any 1913 que es va produir i editar la primera pel·lícula autòctona important, Harishandra, dirigida per D. G. Phalke, sobre un tema mitològic: és el cinema primitiu, també anomenat cinema de trucatge, en la mateixa línia del francès Georges Méliès o del català Segundo de Chomón. Encara que a Occident la indústria cinematogràfica índia s’ha donat a conèixer de manera recent, ja en els anys trenta el nombre de pel·lícules superava les cent a l’any. Amb l’aparició del cinema sonor el 1931, les productores s’instal·laren en diferents llocs segons les llengües: Bombai (per al hindi, conegut popularment com Bollywood), Tollywood (per al cinema en bengalí), Kerala (en malaiàlam, conegut com Mollywood), Kodambakkam (en tàmil, conegut com Kollywood), Madràs i Calcuta, on van néixer els puntals del cinema d’autor compromès socialment al marge dels estàndards comercials. De fet, el fenomen més significatiu va ser la configuració de Bombai i la seva àrea d’influència com a gran epicentre de la producció en hindi.

Raj britĂ nic: el cinema colonial

La tumba india (1959), Fritz Lang El tigre de Esnapur (1959), Fritz Lang

Revuelta en la India (1938), Alexander i Zoltan Korda

L’arribada del cinema a l’Índia va ser al cap de poc que aparegués a Europa, arran de la presència britànica en el subcontinent indi. L’Índia colonial ha estat un escenari freqüent de peripècies cinematogràfiques: per la seva geografia (a vegades real, a vegades imaginària) han esdevingut aventures fascinants; pel seu exotisme hi ha hagut un gran ventall d’aventures, recerques de tresors i gestes militars. En són una bona mostra les dues pel·lícules que Fritz Lang va escriure el 1920 i que va filmar el 1959: El tigre de Esnapur i La tumba india. No obstant això, dedicarem aquesta primera part de la ruta a la descripció de dues produccions fetes pels germans Korda (d’origen hongarès), i que rendeixen tribut a l’escriptor i poeta britànic nascut a l’Índia, Rudyard Kipling, autor de relats, contes infantils i novel·lista, a qui es deu la popularització definitiva de la península indostànica com a espai per a l’èpica. Des de Capitanes intrépidos (1937) de Victor Fleming fins a El noi dels elefants (1937) de Robert Flaherty i Zoltan Korda, el cinema basat en la narrativa de Kipling ha mostrat el joc d’oposicions que necessita el gènere.

Alexander i Zoltan Korda Els germans Alexander i Zoltan Korda, hongaresos de naixement, emigraren durant els anys trenta a la Gran Bretanya, on es va desenvolupar gairebé tota la seva carrera. Alexander va alternar la direcció amb la producció cinematogràfica —va ser el més distingit dels dos— fins al punt que la corona britànica li va concedir el títol de Sir Alexander. El seu germà no va ser tan afortunat però va fer algunes pel·lícules d’interès, sobretot amb ambient exòtic i oriental. De fet, a ell (i al seu germà Alexander, que la va produir) se li deu el descobriment del jove actor de trets hindús, Sabu, que protagonitzaria una nombrosa sèrie de films de temàtica musulmana, sempre des d’una perspectiva occidental. Rebel·lió a l’Índia / The Drum Any: 1938. Amb: Sabu, Raymond Massey, Roger Livesey, Valerie Hobson. Gènere: aventures Durant el domini britànic a l’Índia hi ha agitació entre les tribus del nord-est. El capità Carruthers s’hi desplaça disfressat de nadiu. Quan torna, enmig dels preparatius del seu casament amb la filla del governador britànic, és enviat juntament amb un destacament a Tokot perquè el Khan ha demanat l’ajuda britànica per assegurar la successió del seu fill, el príncep Azim (Sabu). Mohammed Khan sospita que el seu germà Ghul està conspirant amb les tribus insurrectes. Carruthers firma un pacte amb Khan i es fa amic d’Amb Azim, a qui ensenya els senyals oportuns amb un tambor del regiment. Tan bon punt marxen els anglesos, esclata la revolució. El llibre de la selva Any: 1942. Amb: Sabu, Joseph Calleia, John Qualen, Frank Puglia. Gènere: aventures El llibre de la selva va ser l’adaptació més cèlebre del famós relat de Rudyard Kipling, fins que va arribar Walt Disney a la dècada dels seixanta. Aquesta versió, d’imatge real, té tots els elements que van definir l’orientalisme britànic de l’època: cartró pedra, aventures, divertiment assegurat. De les vint pel·lícules que Zoltan Korda dirigí, aquesta fou la més popular i la que més fama li va donar juntament amb El noi dels elefants, a Espanya titulada Sabu en honor al petit actor que la protagonitzava.

Altres tĂtols de cinema colonial disponibles a la Mediateca: El tigre de Esnapur (1959), Fritz Lang La tumba india (1959), Fritz Lang

El tigre de Esnapur (1959), Fritz Lang

Independència índia: l’època daurada del cinema 12

Quan l’Índia s’independitzava el 1947 va començar un procés de construcció nacional que va tenir en el cinema un dels seus discursos més singulars. En aquesta època ja era el segon productor mundial, amb un promig anual de dos-cents cinquanta a trescents llargmetratges. Des d’aquest inici es marca una diferenciació molt clara entre dos models completament diferenciats, que tenen a veure amb les dues zones més importants on s’estableix la producció cinematogràfica de l’Índia: Bombai i Calcuta. La comercialitat i el cinema d’autor. L’anomenat cinema de Bollywood i el parallel cinema. Els anys cinquanta inauguraren l’edat daurada del cinema indi caracteritzada per un model musical genuí (conegut com Bollywood) que posaria les bases de la indústria del cinema indi. Es tracta d’un art comercial que utilitza el cinema com a espectacle. A les pel·lícules comercials s’hi va sumar l’aparició a Bengala del primer cinema d’autor indi, de la mà de dos grans cineastes: Satyajit Ray, que amb la seva primera pel·lícula, Pather Panchali (La canción del camino), va posar les bases d’un naturalisme cinematogràfic, i Ritwik Ghatak, amb el seu realisme poètic.

Càmera bengalí La conflictiva i depauperada Bengala dels anys cinquanta es convertiria en el bressol de la renovació artística més gran del cinema indi del període de la independència. La formació el 1957 de la Societat Cinematogràfica de Calcuta, gràcies a l’esforç de Satyajit Ray, es convertiria en el germen d’una cinemafília inquietant que acabaria per fer de Calcuta l’epicentre de la creació artística. Els màxims exponents d’aquest cinema d’autor que començà als anys cinquanta a la regió de Calcuta són: Satyajit Ray, Ritwik Ghatak i Mrinal Senn.

Satyajit Ray Considerat per molts el realitzador més gran del Tercer Món i un dels grans cineastes de la història, Satyajit Ray va néixer a Calcuta el 1921 en una família burgesa. La seva formació pictòrica i literària el va dotar d’una delicada sensibilitat artística que es reflecteix en els seus treballs. Director, guionista i compositor de les seves bandes sonores, la seva obra és un immens fresc social i cultural de l’Índia narrat des d’una perspectiva individual amb fortes influències del moviment neorealista. La trilogia que va compondre —Pather Panchali (La canción del camino, 1955), que roda amb conviccions artesanals al llarg de gairebé tres anys; Aparajito (Invencible, 1957), i Apur Sansar (El mundo de Apu, 1959), sobre la vida d’una família rural a Bengala vista a través dels ulls d’un noi— el va fer conegut internacionalment i li va donar una notorietat immediata. Al llarg dels anys seixanta i setanta va anar consolidant aquest reconeixement fins que se’l va considerar un dels cineastes més eminents de l’Índia. Ray fou un cineasta prolífic i va dirigir 37 pel·lícules, entre les quals hi havien llargmetratges, documentals i curts.Va rebre importants premis de cinema durant la seva carrera tan il·lustre, fins i tot un Oscar Honorífic el 1992, gairebé abans de morir. 14

Pather Panchali / La canción del camino Any: 1955. Amb: Kanu Bannerjee, Karuna Bannerjee, Subir Bannerjee. Gènere: drama Aparajito / El invencible Any: 1957. Amb: Kanu Bannerjee, Karuna Bannerjee, Pinaki Sengupta, Smaran Ghosal. Gènere: drama Apur Sansar/El mundo de Apu Any: 1959. Amb: Soumitra Chatterjee, Sharmila Tagore, Alok Chakravarty. Gènere: drama Ray havia decidit que Pather Panchali, el clàssic de la literatura bengalí de Bibhutibhusan Bandopadhyay, seria l’argument per a la seva primera pel·lícula. La novel·la descriu el creixement d’Apu, un nen d’un poble de Bengala. Ray va reunir un equip tècnic inexpert i el repartiment estava format per artistes aficionats, la majoria. El rodatge va començar a finals del 1952, i s’hi va gastar tots els estalvis. Pather Panchali es va rodar durant un període llarg, tres anys, perquè la filmació només es podia dur a terme de tant en tant, quan ell o l’encarregat de producció, Anil Chowdhury, aconseguien els diners que necessitaven. Gràcies a un préstec del govern de Bengala Occidental, la pel·lícula es va poder acabar: la van estrenar l’any 1955, va tenir gran èxit entre la crítica i el públic, va rebre nombrosos premis i es va projectar en llargues sessions tant a l’Índia com a l’estranger. Tot i això, però, la seva carrera internacional no va començar realment fins després de l’estrena del seu film següent, Aparajito (El invencible). La pel·lícula mostra l’eterna lluita entre les ambicions d’un jove, Apu, i la seva mare, que l’estima. Molts crítics, especialment Mrinal Sen i Ritwik Ghatak, la van valorar, fins i tot, per sobre de la primera. Aparajito va guanyar el Lleó d’Or a Venècia, d’aquí la projecció internacional del director. Ray no havia pensat en una trilogia quan va rodar Aparajito, i tan sols s’ho va plantejar quan l’hi van preguntar a Venècia. L’última part de la sèrie, Apur Sansar (El mundo de Apu) es va fer el 1959. Ray va comptar amb dos dels seus actors preferits, Soumitra Chatterjee i SharmilaTagore. La pel·lícula ens mostra Apu vivint en un pis humil de Calcuta. S’involucra en un casament inusual amb Aparna i fa de les escenes de la vida en parella «una mostra de l’afirmació positiva clàssica en el cinema de la vida matrimonial», tot i que els espera la tragèdia. 15

Devi, the Goddess («La diosa») Any: 1960. Amb: Chhabi Biswas, Soumitra Chatterjee, Sharmila Tagore, Purnendu Mukherjee. Gènere: drama Després d’Apu Sansar, continua la seva carrera amb Devi,The Goddess («La diosa»), una obra en què estudia les supersticions en la societat hindú. La va protagonitzar Sharmila Tagore, en el paper de Doyamoyee, una jove esposa que és divinitzada pel seu sogre. En aquesta fantàstica obra, Ray explora els costums bengalís, sobretot la religió en el vessant d’una fe no racional, una fe que si no passa pel filtre de la raó pot portar l’ésser humà a l’infantilisme, a què una persona se situï per sota del seu veritable potencial i que actuï de manera ingènua o crèdula. Shakha Proshakha Any: 1990. Amb: Sumitra Chatterji, Ranjit Mullick, Dipankar Dey. Gènere: drama Ell mateix considerarà Shakha Proshakha com la seva pel·lícula més pessimista «perquè mostra que les persones que triomfen són les pocavergonyes». Malgrat les claus autobiogràfiques de la història de l’ancià patriarca que està afectat per una crisi cardíaca greu, la història parteix d’un vell guió seu que va recuperar per a l’ocasió. Es tracta d’un drama familiar que afecta quatre generacions: el nét de vuit anys (el futur), els quatre fills (místic, empresari, playboy i intel·lectual frustrat, que són el present), el pare (idealista, constructor d’una ciutat, que representa el passat immediat) i l’avi (ja senil, però que podria arribar fins als cent anys, és el testimoni d’un passat llunyà). Shakha Proshakha reincideix, igual que en altres obres de Ray, a manifestar la crisi de valors de la burgesia bengalí que tant el preocupava.

Devi, the Goddess (1960), Satyajit Ray 16

Ritwik Ghatak Ghatak, que va néixer el 1925 a Dacca, actual capital de Bangla Desh, va viure la partició de Bengala el 1947: el costat hindú va continuar formant part de l’Índia i el costat musulmà va constituir el Pakistan Oriental fins a l’any 1971 en què s’independitzaria i es convertiria en l’actual Bangla Desh. El 1943 la regió va patir una gran fam que va costar la vida a més d’un milió i mig de persones. El cinema de Ghatak és el reflex d’aquesta situació política i social: la pobresa, l’escassetat de treball, les migracions dels refugiats i de la pagesia… Molt influenciat pel cinema d’Eisenstein, Ritwik Ghatak va fer films compromesos políticament i va ser l’autor més influent en tota una generació de cineastes indis com Adoor Gopalakrishnan o Mani Kaul, els noms dels quals són sinònim de l’anomenada «nova onada» en aquell país des de finals dels anys seixanta i principis dels setanta. El cinema de Ghatak es fonamenta en personatges plens d’optimisme vital malgrat la pobresa que tenen al voltant. En una espècie de realisme èpic, els seus films expliquen una història en diversos nivells alhora, i per dur-ho a terme comptava amb la música, amb la narració entretallada i calidoscòpica… En definitiva, un cinema massa intel·lectual perquè arribés al públic del seu país o, ni tan sols, a la crítica, que mai li va reconèixer en vida aquest treball. Després de la seva mort, el 1975, la seva obra va començar a ser reconeguda tant a l’Índia com internacionalment. A River Called Titas Any: 1973. Amb: Fakrul Hasan Bairagi, Narain Chakraborty, Banani Choudhury. Gènere: drama La pel·lícula es basa en la novel·la del mateix nom escrita per Advaita Malla Burman, i explora la vida dels pescadors al llarg de dues riberes del riu Titas al seu pas per Brahmanbaria, a Bangla Desh. Igual que les pel·lícules Kanghejungha de Ray o Calcutta 71 de Mrinal Sen, A River Called Titas també va ser un dels primers films corals de molts personatges en històries creuades. El rodatge de la pel·lícula va suposar un peatge per a la salut de Ghatak, que en aquella època tenia tuberculosi.

Calcutta 71 (1972), Mrinal Sen

Mrinal Sen Mrinal Sen va néixer el 1923 a Farikur (actual Bangla Desh). Després de traslladarse a Calcuta per estudiar física a la universitat, va militar per primera vegada a la secció cultural del partit comunista. Començà a ser conegut en el món del cinema gràcies a pel·lícules com Neel Akasher Nichey (1959) i Baishey Sravana (1960). No obstant això, la seva obra no assoliria una repercussió internacional fins Bhuvan Shome (1969), pel·lícula precursora de l’anomenat «nou cinema indi». Sempre políticament vinculat al partit comunista de l’Índia, Mrinal Sen estaria molt influenciat per la Nouvelle Vague francesa (Truffaut, Godard). A la primera meitat dels anys setanta rodà la cèlebre trilogia de Calcuta integrada per Kolkata 71 (Calcutta 71), Padatik («El guerrillero») i Chorus («Coro»). Bhuvan Shome Any: 1969. Amb: Utpal Dutt, Suhashini Mulay. Gènere: drama Aquesta pel·lícula, exponent de la nova onada cinematogràfica índia dels anys seixanta, intercala escenes d’animació dins d’una personal narrativa d’autor. El protagonista és un vidu solitari, un vell orgullós que defensa la disciplina fèrria. Quan mira cap enrere el camí que ha fet, Shome, un home totalment desencantat, s’agafa el dia lliure i s’endinsa en un altre món: un univers nou format per gent senzilla. Calcutta 71 Any: 1972. Amb: Utpal Dutt, Devraj Roy, Satya Bannerjee, Madhabi Chakraborty. Gènere: drama Aquest film és un dels exponents políticament més compromesos de tota la història del cinema indi. Sen va emprar una narració discontínua per traçar un quadre dramàtic de la seva ciutat, ofegada per la misèria, l’explotació i l’atur. Són diverses històries per les quals el protagonista va i ve, cadascuna amb els seus decorats i actors, però sempre amb un fons comú, el de la pobresa i la degradació. L’última crida del jove, que es dirigeix directament al públic a través de la pantalla, provoca l’espectador perquè reaccioni.

Altres tĂtols de Satyajit Ray disponibles a la Mediateca:

Jalsaghar / Le Salon de Musique (1958) Two Daughters / Teen Kanya (1961) Abhijaan (1962) Mahanagar / The Big City (1963) Charulata / The LonelyWife (1964) Kapurush / The Coward (1965) Kayak,The Hero (1966) Chiriyakhana (1967) Goopy Gyne & Bagha Byne / The Adventures of Goopy & Bagha (1968) Aranyer din Ratri (1970) Pratidwandi (1971) Seemabaddha (1971) Ashani Sanket (1973) Jana Aranya / The Middle Man (1976) Shatranj ke Khilari (1977) Joi Baba Felunath / The Elephant God (1979) Ghare-baire / The Home and theWorld (1984) Ganashatru / An Enemy of the People (1989) Agantuk / The Stranger (1991)

Cartell de la pel路l铆cula Charulata (1964), Satyajit Ray

El cinema popular indi: cinema de Bollywood Bollywood és el nom que es dóna a les pel·lícules comercials índies que es fan als nombrosos estudis de cinema a la ciutat índia de Bombai. Per això aquesta paraula, sorgida a la dècada del 1970, prové d’un joc de paraules entre Bombai i Hollywood, el centre de la indústria fílmica dels Estats Units.També se li diu «cinema masala»: el masala és la barreja d’espècies picants que podem trobar en molts dels plats de menjar indi; doncs així és aquest tipus de cinema: barreja d’elements audiovisuals, danses tradicionals, música popular i clàssica, barreja de gèneres, etc. Les característiques més comunes en el cinema Bollywood són: · Escenes musicals que es poden assemblar, fins i tot, a un videoclip (poden funcionar soles). A cada pel·lícula s’inclouen cants i danses típiques del país, barrejades amb coreografies curioses del pop occidental. En aquestes escenes sempre hi ha un doblatge. Això és propi de la tradició d’aquesta indústria fílmica; primer es graven les escenes i després es doblen tots els diàlegs (és una pràctica que facilita, així mateix, la traducció posterior a altres llengües), fet que a l’Índia (país plurilingüístic) resulta essencial. És costum que la música d’una pel·lícula surti al mercat amb anterioritat a la difusió del film. És una forma de promocionar-lo, d’aquesta manera el públic l’espera amb interès. No és important si és comèdia, drama o acció, el més habitual és que hi hagi entre tres i cinc números musicals en els punts àlgids de l’acció. Aquestes cançons són gairebé tan importants com la mateixa pel·lícula. En alguns àmbits i gèneres cinematogràfics la presència de números musicals es redueix només a un, o és inexistent, però el que sempre hi haurà és una eterna presència de la música de fons i d’alguna cançó destacada que serveixi per a la promoció.

· L’extensió: les pel·lícules índies acostumen a ser força llargues. Són habituals les tres hores de durada, però a vegades se superen, i la gran majoria estan per sobre de les dues hores, per això hi sol haver una pausa programada en la mateixa pel·lícula. Actualment hi ha una tendència a reduir-ne la durada, així, un bon nombre de pel·lícules ja està per sota de les dues hores. · Pseudopuritanisme: no hi ha escenes de sexe, fins i tot costa de veure petons apassionats, sobretot tenint en compte que la majoria són pel·lícules 22

Awaara (1951), Raj Kapoor

romàntiques i que aquest romanticisme és un punt comú en el tipus de cinema, però sembla ser que culturalment no agrada al públic. Tot i això, les escenes de ball s’utilitzen per «escalfar» l’ambient (moviments sensuals, presència d’aigua perquè es marqui el contorn dels cossos, etc.). · Barreja de gèneres: romanticisme sempre omnipresent en alguna part de la cinta. · Happy End: el final feliç és imprescindible en gairebé qualsevol producció comercial índia.

Anys cinquanta i seixanta. Cinema clàssic de Bollywood El cinema de Bollywood ha anat canviant al llarg dels anys. Durant la dècada dels quaranta es van poder veure històries romàntiques toves i innocents, i l’amor s’expressava a través de cançons nostàlgiques. Els anys cinquanta van ser l’edat daurada durant la qual sorgiren els que avui es consideren els clàssics del cinema indi: actors i directors com Raj Kapoor, Guru Dutt, Mehboob Khan o Bimal Roy. Sovint contradeien el tradicional final feliç de les pel·lícules: la tragèdia en aquells temps encara era possible, igual que l’emoció, el dolor i una profunda preocupació per la societat. Awaara (1951), Raj Kapoor

Raj Kapoor Raj Kapoor (Peshawar, 14 de desembre del 1924 - Nova Delhi, 2 de juny del 1988) és un consagrat actor, director i productor de pel·lícules de Bollywood. Va començar com a assistent de direcció el 1935, i als 7 anys ja va aparèixer per primera vegada en un film. El seu èxit més gran li va venir després amb Neel Kamal (1947) de Kidar Sharma. El 1948, amb 24 anys, va obrir el seu propi estudi, R. K. Films, i així es va convertir en el director-productor més jove de la seva generació. La primera pel·lícula com a director, Aag (1948), va ser una de les moltes que va fer amb l’actriu Nargis, amb qui se’l va relacionar sentimentalment. De totes maneres, seria la tercera pel·lícula, Awaara (1951), la que li proporcionaria un èxit espectacular i decidiria la continuïtat de la seva carrera com a director. La història és la vida d’un marginat que té bon cor. El film li va permetre introduir el seu personatge característic de tall chaplinià (el públic l’identificava com el «Charles Chaplin» del cinema indi) en un context de musicals realistes que gaudirien de molta popularitat. Les seves pel·lícules no tan sols van ser èxits a l’Índia, sinó també a l’Àfrica, l’Orient Mitjà, l’antiga Unió Soviètica, la Xina i el Sud-est Asiàtic. Awaara Any: 1951. Amb: Prithviraj Kapoor, Nargis, Raj Kapoor, Leela Chitnis. Gènere: drama musical Awaara és una de les pel·lícules més cèlebres de Raj Kapoor, que a més de dirigir-la en protagonitzà el paper principal. A la pel·lícula, a més de l’actriu principal —l’emblemàtica Nargis—, molts dels papers van ser interpretats per la mateixa família Kapoor (el pare, el germà i, fins i tot, l’avi del director protagonitzaren personatges i cameos). Awaara centra la trama en la cruïlla de camins entre el pobre Raj i la privilegiada Rita. Quan Raj, enganyat i manipulat, comet un acte delictiu, haurà d’enfrontar-se a la justícia, i el seu propi pare en serà el jutge. El personatge principal de Raj va ser el primer a adoptar les referències de Charles Chaplin, que després Raj Kapoor desenvolupà en altres pel·lícules com Jagte Raho (1956) o Shree 420 (1955). Awaara va ser nominada per competir pel Grand Prize en el Festival de Cannes del 1953.

Shree 420 Any: 1955. Amb: Raj Kapoor, Nargis, Nadira, Nemo, Lalita Pawar, M. Kumar. Gènere: drama musical Shree 420 segueix amb el personatge de Raj, el Charles Chaplin indi inventat per Raj Kapoor. Explica la història d’un jove de poble, Raj, que pretén guanyar fortuna a la gran ciutat de Bombai. Allà s’enamora de la també pobra però virtuosa Vidya (Nargis), que el rep amb els braços oberts. Però amb la seva habilitat per jugar a cartes, Raj no trigarà gaire a deixar-se influenciar per un home de negocis sense escrúpols que li mostrarà els plaers d’una vida de luxes però sense ètica. Convertit en un estafador, haurà d’escollir entre una vida deshonesta o tornar a la seva vida tranquil·la i honrada amb la seva estimada Vidya. Prem Rog Any: 1982. Amb: Shammi Kapoor, Rishi Kapoor, Padmini Kolhapure. Gènere: drama romàntic / musical Prem Rog narra, igual que moltes de les històries del cinema de Bollywood, la història d’amor entre un pobre orfe i l’única filla d’un adinerat thakur (un senyor feudal). Quan Manorama, la noia, torna a casa dels seus pares després d’enviudar, Deodhar, l’amic orfe de la infantesa que ha tornat després d’estudiar a la ciutat, pretén tornar a revifar les flames del seu amor. Però per dur-ho a terme s’haurà d’enfrontar a les tradicions i costums dels poderosos i colèrics thakurs.

Prem Rog (1982), Raj Kapoor 26

Bimal Roy Un dels inqüestionables grans directors de Bollywood, Roy aconseguí lligar les pel·lícules comercials en els estudis de Bombai amb les seves preocupacions socials, així dotà el cinema comercial indi d’un neorealisme que no s’havia vist mai a Bombai. Després d’emigrar a Calcuta arran de la mort del seu pare, la passió per la fotografia el va portar a treballar per al llegendari director P. C. Barua, que l’introduiria a la indústria del cinema bengalí. Tot i així, aquests primers passos en la direcció no van ser gaire ben rebuts per la crítica i la indústria bengalí, la qual cosa el va portar fins a Bombai on definitivament es faria un nom. El seu primer gran èxit, tant fora com dins del seu país, fou Do Bigha Zamin (1953), que molts han comparat amb el símbol del neorealisme italià, El lladre de bicicletes de De Sica. Do Bigha Zamin Any: 1953 Amb: Balraj Sahni, Nirupa Roy, Ratan Kumar Gènere: drama

Devdas Any: 1955 Amb: Dilip Kumar, Suchitra Sen, Vyjayanthimala Motilal Gènere: drama

Igual que molts dels films de Bimal Roy, el cinema d’autor i el comercial es donen la mà en aquesta pel·lícula, que va ser la primera cinta índia que va guanyar un premi internacional en el Festival de Cannes. El film narra la història de Sambhu Mahato que, com milers d’indis a les zones rurals, viu com un pobre camperol cultivant la terra i esperant la celebració de l’arribada del monsó. Però el poderós terratinent de la zona obliga Sambhu a enfrontar-se a una proposta irracional: o li torna en tres mesos el préstec que li va fer o se li quedarà totes les terres, l’única font que el camperol té per viure.

Una de les primeres versions filmades de la novel·la Devdas de Sharat Chandra Chattopadhyay. La història d’amor entre el fill d’una rica i posicionada família, Devdas, i Paro, filla dels servents. Com no podria ser d’una altra manera, el pare de Devdas no veu bé aquesta relació i l’envia a estudiar a Calcuta, mentre que a Paro l’obliguen a casar-se amb un home gran. Quan Devdas torna de Calcuta i veu la nova situació de la seva estimada cau en una espiral d’alcohol i males companyies.

Mehboob Khan Khan fou un dels pioners del cinema indi (començà la seva carrera abans de la independència de l’Índia), productor i director conegut —dins i fora— per dirigir la pel·lícula «Madre India» (1957), que a més de guanyar els premis més importants en els Filmfare Award (premis nacionals de la cinematografia índia), va ser nominada per l’Acadèmia de Hollywood com a Millor Pel·lícula Estrangera. Mehboob Khan, a més de ser conegut com el director que més es va deixar influenciar pel cinema de Hollywood dels anys cinquanta i seixanta, també deixà que brollés la seva vessant d’esquerres en molts dels treballs en què parlava de l’opressió dels pobres, la guerra de classes socials i la vida rural. El director juga amb gèneres tan diferents com el cinema d’aventures, el musical o el drama social per denunciar diferents casos d’explotació feudal i per dibuixar de manera brillant el paper de la dona en la societat índia. Mother India («Madre India») Any: 1957. Amb: Nargis, Sunil Dutt, Rajendra Kumar, Raaj Kumar. Gènere: drama musical «Madre India» és potser un dels èxits cinematogràfics més grans de la història del cinema indi que va consagrar la reconeguda actriu Nargis, la imatge de sofriment i d’esforç que ha quedat en la retina dels espectadors indis com un mite i un símbol de la seva estimada pàtria, l’Índia. La pel·lícula explora la relació entre els pobres ramaders i els terratinents: Radha té un marit que no pot treballar després que un accident el deixés sense braços, per això ella ha de fer-se càrrec dels fills i ha de mantenir la dignitat i l’honradesa de la seva família, costi el que costi i sense cedir a les pressions i als insults que rep dels propietaris de les terres. Khan va saber confabular per a aquesta pel·lícula una bona dosi de drama, aventura, escenaris d’estil hollywoodià i els interludis musicals. «Madre India» no només va ser rotundament popular a l’Índia, sinó que es va estrenar a països com Espanya, Grècia, Egipte i la Unió Soviètica.

Mother India (1957), Mehboob Khan

Guru Dutt Nascut el 1925 a Calcuta, Dutt començà la seva carrera com a coreògraf d’escenes musicals en el moment en què l’Índia s’independitzava. Molt aviat va començar a dirigir i a protagonitzar llargmetratges d’èxit, tots en la línia del cinema popular indi. Debutà el 1951 amb Bazi, un thriller molt influenciat pel cinema nordamericà de l’època. Les pel·lícules posteriors van ser comèdies o melodrames costumistes en els quals destacaven els originals números musicals, però no presagiaven les fites de les seves dues grans obres mestres: Pyaasa (1957) i Kaagaz Ke Phool (1959), films que el van etiquetar com a cineasta pont entre el cinema comercial de Bollywood i el realisme naturalista de Satyajit Ray.

Pyaasa Any: 1957. Amb: Mala Sinha, Guru Dutt, Waheeda Rehman. Gènere: drama musical Aquest melodrama, que ha aconseguit l’estatus de veritable clàssic de la cinematografia índia, fou el primer d’una sèrie en què Dutt es va proposar reflexionar sobre l’estat del seu país i el rol de l’artista a la societat. Vijay és un poeta solitari, el talent del qual passa desapercebut entre els seus col·legues. Gran part dels versos melancòlics que escriu giren a l’entorn d’un amor no correspost per Meena, una companya d’estudis que està casada amb un home vanitós i superficial. L’única persona que comprèn la poesia de Vijay és Gulabo, una prostituta. Ambdós mantenen una relació molt especial a través de la poesia. Nombrosos crítics consideren el treball actoral de Guru Dutt en aquest film com el millor de la seva carrera.

Pyaasa (1957), Guru Dutt

Raj Khosla Raj Khosla (1925-1991) fou un dels directors importants de la indústria del cinema indi entre els anys cinquanta i vuitanta, sobretot conegut com a «director d’actrius». Va estudiar per ser cantant clàssic, però l’actor i productor Dev Anand, veient-ne el talent, el va convèncer perquè comencés com a assistent en la direcció de diversos films (entre els quals n’hi havia algun de Guru Dutt) i al cap de poc va passar a dirigir. Potser a causa de la seva formació musical en el passat, Khosla fou reconegut per la gran fotografia dels seus números musicals.

Kalapani Any: 1958. Amb: Dev Anand, Madhubala, Nalini Jaywant, Nasir Hussain Gènere: thriller musical Basada en la novel·la Beyond this Place (Enllà) de l’escriptor A. J. Cronin, la pel·lícula narra la història incansable d’una creuada per la justícia. Un jove, en saber que el seu pare ha estat implicat per error en el cas d’assassinat d’una adolescent, lluitarà per trobar els veritables criminals i portar-los davant la justícia amb la finalitat d’alliberar-lo de la cadena perpètua. Per poder fer-ho unirà les forces amb un reporter de premsa, un inspector de policia que està retirat i una prostituta que tindrà una de les claus de la innocència del seu pare.

Vijay Anand Vijay Anand (1933-2004), també conegut com Goldie Anand, fou director, productor, guionista i actor indi aclamat pels seus films, la majoria thrillers, com Guide (1965) o Johnny Mera Naam (1970). El seu debut fou el 1957 amb el film Nau Do Gyarah, rodat en només quaranta dies. És un dels directors que més ha influït en el gènere del noir del cinema indi. Vijay és una de les figures clau en el període de transició entre el cinema negre de l’època clàssica dels anys posteriors a la independència i les grans convulsions dels anys setanta. Guide Any: 1965. Amb: Dev Anand, Waheeda Rehman, Leela Chitnis. Gènere: drama musical Vijay va dirigir i guionitzar aquesta pel·lícula, protagonitzada per una de les estrelles del moment, Dev Anand. El film està basat en la novel·la aclamada per la crítica, The Guide (En Swami i els seus amics), de R. K. Narayan, i està considerada una obra mestra del cinema indi (el Festival de Cannes la va projectar l’any 2007, quaranta-dos anys després de l’estrena a l’Índia). Guide narra les peripècies de Raju, un simple guia turístic i estafador de pa sucat amb oli, que d’una vida d’excessos passa a complir una sentència per falsificació i, més tard, se’l considerarà per error un sant que fa miracles.

Altres clàssics del cinema de Bollywood disponibles a la Mediateca: Haré Rama Haré Krishna (1971), Dev Anand Aag (1948), Raj Kapoor Barsaat: the Monsoon (1949), Raj Kapoor Satyam Shivam Sundaram / Love Sublime (1978), Raj Kapoor Ram Teri Ganga Maili (1985), Raj Kapoor Teesri Manzil (1966), Vijay Anand

Kaagaz Ke Phool (1959), Guru Dutt

Bollywood anys setanta i vuitanta: vents de canvi Al llarg dels anys setanta, i també en els vuitanta, el somni de Bollywood es va convertir en sexe i violència. Desaparegué, en gran part, la història d’amor com a element narratiu; va sorgir l’amistat masculina, el mascle antiheroi, la fúria contra el sistema que resumia les frustracions i la ira del jovent que es desil·lusionava quan no aconseguia les expectatives en la vida real. Amitabh Bachchan, superestrella que s’erigia per sobre de la resta, establí el to i les regles. Dominava l’escena amb la seva presència, interpretava el solitari malhumorat, fins i tot enamorat, i feia, a vegades, comèdia amb gran olfacte: intentava alguns passos de ball, però, sobretot, era el solitari ple de ràbia contra un sistema que trepitjava el desgraciat, la causa que ell defensava. Les dones eren secundàries, però la novetat consistia en què l’heroïna reunia les qualitats de vampiressa i de bona noia... el maniqueisme dels primers temps es començava a difuminar.

Ramesh Sippy

Nascut en el si d’una família de productors, Ramesh Sippy va començar la carrera com a productor i director a principis dels anys setanta. L’èxit més important va ser, sens dubte, Sholay, una de les pel·lícules més aclamades de la història, que va durar cent quaranta-nou setmanes consecutives a la sala d’estrena a Bombai (i gairebé sis anys més a matinée). També és responsable de films tan interessants com Shaan (1980), Shakti (1982) o Akayla (1991), tots interpretats per Amitabh Bachchan. Sippy també és el responsable de la sèrie de televisió de més èxit a l’Índia, Buniyaad, que se’n van rodar més de dos-cents episodis.

Sholay Any: 1975. Amb: Dharmendra, Sanjeev Kumar, Hema Malini, Amitabh Bachchan. Gènere: musical d’acció Dos convictes i delinqüents d’estar per casa són contractats per un expolicia perquè l’ajudin a alliberar el seu poble d’un bandit que té els habitants aterrits i extorquits. Sholay és una de les pel·lícules índies més analitzades de la història que el temps ha convertit en un clàssic, una d’aquelles produccions que no importa quan es veu perquè el resultat és unànime: una obra mestra. Seqüències com la d’obertura (una persecució espectacular a un tren que ens trasllada a l’espagueti-western) o l’escena del descobriment del passat de Thakur (patim amb ell la mort de la seva família a mans del bandit Gabbar) romanen encara avui a la retina de l’espectador indi. Sens dubte, però, una de les qüestions més ben tractades del film és la caracterització del bandit Gabbar (personatge interpretat per Amjad Khan, amb més de cent pel·lícules al llarg de tota la seva carrera). La resta del repartiment també brilla per les seves virtuts: des d’Amitabh Bachchan, que dóna vida al sarcàstic Jai unit de per vida al seu company i amic Veeru (Dharmendra), a tot un planter de personatges secundaris, com Basanti, la jove cotxera que no pot deixar de parlar, o la vídua d’un dels fills assassinats de Thakur, que mantindrà una relació especial amb Jai. Música, escenes d’acció, històries d’amor, venjança, traïcions i, sobretot, èpica, és el resum de Sholay, un dels clàssics del cinema indi. Shakti Any: 1982. Amb: Silip Kumar, Amitabh Bachchan, Smita Patil, Rakhee Gulzar, Amrish Puri. Gènere: drama musical / acció Un policia incorruptible i honest no accepta les demandes dels raptors del seu propi fill, tot i que la seva vida està en perill. Finalment 7 el petit és alliberat amb vida, però viurà amb un odi irreversible cap al seu pare per sempre més, un pare que va ser capaç de sacrificar la vida del seu fill per no trair els seus principis. Vijay, el fill, creix odiant tot allò que representa el seu progenitor, per això es converteix en un dels «don» més importants de la màfia índia. Pare i fill, ambdós a cada costat de la llei, s’enfrontaran en un cas d’assassinat en què Vijay és acusat com a culpable. Amitabh Bachchan

Manmohan Desai Desai conegut sobretot per ser el director que ha proporcionat més grans èxits al públic indi. De les seves gairebé vint pel·lícules, tretze han aconseguit el beneplàcit de la taquilla en l’estrena. Desai prové d’una família dedicada al cinema (el seu pare era el director dels Estudis Paramount a l’Índia) i la seva carrera cinematogràfica va donar lloc a la definició d’un nou gènere: el cinema masala (igual que les espècies en el menjar, una mica de tot a les seves pel·lícules). Aquest èxits també van tenir a veure amb l’estrella del moment, Amitabh Bachchan, que protagonitzà vuit de les seves pel·lícules durant els anys setanta i principis dels vuitanta. Coolie Any: 1983. Amb: Amitabh Bachchan, Waheeda Rehman, Rishi Kapoor, Rati Agnihotri. Gènere: drama musical Abans de l’estrena Coolie ja era un èxit, perquè quan s’estava filmant una escena de lluita, l’actor estrella Amitabh Bachchan es va ferir de gravetat als intestins, el van haver d’operar d’urgència i va estar hospitalitzat durant mesos. Aquest fet va tenir repercussió mundial i el públic indi resava als temples per la vida del seu actor favorit. L’argument: un home ric però malvat s’enamora de Salma, una jove molt atractiva que el rebutjarà amb l’ajuda del seu pare. Zafar, l’enamorat ofès, és empresonat per diversos crims i durant els deu anys a la presó només pensa en la venjança contra Salma i la seva família.

Coolie (1983), Manmohan Desai

Yash Chopra Etiquetat com el romàntic etern i dotat amb un dels millors sentits per al número musical,Yash Chopra és un dels grans realitzadors de Bollywood especialitzat en pel·lícules romàntiques, tot i que entre els seus èxits també destaquen thrillers. També guionista i productor, les pel·lícules Waqt, Deewar, Kabhi Kabhie, Lamhe, Darr, Dil To Pagal Hai o Veer-Zaara són alguns dels seus èxits més populars pel que fa a l’audiència. Ell és el fundador de la mítica productora Yash Raj Films.Yash s’inicià en el món del cinema com a assistent de direcció del seu germà, el també director B. R. Chopra, que li va donar l’oportunitat de realitzar la seva primera pel·lícula, Dhool Ka Phool (1959). Més tard, una sèrie d’èxits protagonitzats per l’omnipresent Amitabh Bachchan li van valer la seva amistat a més de la consideració com un dels talents de Bollywood. Els seus fills Aditya i Uday també són figures conegudes dins de la indústria de Bombai. Deewar Any: 1975. Amb: Shashi Kapoor, Amitabh Bachchan, Neetu Singh, Nirupa Roy. Gènere: thriller d’acció Ningú com Amitabh Bachchan sap donar vida a través d’aquest thriller urbà al malestar d’aquell angry young man d’origen proletari. Deewar, que no fa altra cosa sinó reprendre la història explicada tantes vegades de l’enfrontament entre dos germans que estan situats en cantons oposats de la llei, però les arrels dels quals s’enfonsen en coneguts episodis dels clàssics temes mitològics indis, s’erigeix aquí en l’essència d’una certa i renovada manera d’entendre el cinema negre a tocar dels setanta, en un moment en què la indústria de Bombai fa una ullada al que s’està fent coetàniament a Hollywood, a Europa, per no parlar del cinema d’arts marcials de Hong Kong. Veer-Zaara Any: 2004. Amb: Shahrukh Khan, Preity Zinta, Rani Mukherjee, Kiron Kher. Gènere: drama musical Produïda pel mite Yash Chopra i dirigida pel seu fill, que tan bé ha sabut recrear l’estil patern en films com el taquiller Mohabbattein, Veer-Zaara situa a la frontera indopakistanesa l’eterna història d’amor entre dos joves, desenvolupant la seva història d’amor a través de més de dues dècades en què lluiten contra el rebuig, la incomprensió, el dolor (propi i aliè) i la mort. Aquests Romeu i Julieta de l’Índia contemporània, encarnats per Shahrukh Khan i Preity Zinta, són Veer i Zaara, un pilot de les forces aèries índies i una jove pakistanesa de bona família. 37

Dilwale Dulhania Le Jayenge Any: 1995. Amb: Shahrukh Khan, Amrish Puri, Kajol. Gènere: drama romàntic / musical La pel·lícula Dilwale Dulhania Le Jayenge ha estat aclamada per la crítica índia com una de les vint-i-cinc millors pel·lícules de la història de Bollywood. Dirigida per Aditya Chopra i produïda pel seu pare, Yash Chopra, i la seva productora, va estar de manera ininterrompuda sis-centes setmanes en cartell, i l’any 1996 aconseguí deu dels principals premis en l’edició d’aquell any dels Filmfare. Explica la història de Raj i Simran, dos joves non residents que es troben durant un viatge per Europa. El que en un primer moment sembla irreconciliable (els dos joves no paren de barallar-se), acabarà en una entesa mútua i conseqüent enamorament. Però Simran està compromesa i el seu pare, en veure la relació amb Raj, decideix enviar-la ràpidament a l’Índia, on l’espera el seu futur marit. Què farà Raj?

Veer-Zaara (2004), Aditya Chopra

Sooraj R. Barjatya Sooraj R. Barjatya va produir els seus films sota la bandera de la Rajshri Productions, empresa fundada el 1947 pel seu avi. Neix a Bombai i el seu debut com a director va ser amb Maine Pyar Kiya (1989); va ser un hit a la taquilla índia i es convertí en una bona plataforma de llançament per a ell i per a l’actor protagonista Salman Khan. Tots dos van continuar treballant junts i també van aconseguir èxits en les seves carreres com ara Hum Aapke Hain Kaun (1994) o Hum Saath-Saath Hain:We Stand United (1999). El cinema de Sooraj va optar durant les dècades dels setanta i vuitanta per un replantejament del cinema comercial que predominava en aquella època: acció, violència i sexe, i va tornar una altra vegada a la comèdia romàntica.

Maine Pyar Kiya Any: 1989 Amb: Salman Khan, Bhagyashree, Laxmikant Berde, Alok Nath. Gènere: drama romàntic / musical Després d’endur-se cinc dels premis importants en els Filmfare del 1990 i convertida en l’èxit més gran de taquilla durant l’any de la seva estrena, Maine Pyar Kiya narra les vides de dos amics que després d’estar molt units durant molts anys els seus destins els separen i deriven a vides molt diferents: el vidu Karan és un pobre enginyer que viu en una petita casa en el camp, mentre que Kishan és un empresari ric amb un imperi de negocis i poc temps per als amics de tota la vida. Però quan a Karan li ofereixen feina a l’estranger, va a veure Kishan per demanar-li un favor: si mentre ell és fora la seva filla Suman pot viure a casa seva. Acceptarà la proposta? 39

Altres pel路l铆cules de Bollywood de directors dels anys setanta i vuitanta o de directors relacionats disponibles a la Mediateca:

Mohabbatein (2000), Aditya Chopra Sadhana (1958), B. R. Chopra Dastaan (1972), B. R. Chopra Mahabharat (Serie TV, 1988), B. R.Chopra i Ravi Chopra Aa Gale Lag Jaa (1973), Manmohan Desai Saagar (1985), Ramesh Sippy Baghban (2003), Ravi Chopra Baabul (2006), Ravi Chopra Kabhi Kabhie (1976),Yash Chopra Chandni (1989),Yash Chopra Dil To Pagal Hai (1997),Yash Chopra

Kabhi Kabhie (1976),Yash Chopra 41

Bollywood contemporani Des dels anys noranta i, sobretot, a l’última dècada dels 2000, hi ha hagut una ofensiva més que reconeguda de la indústria del cinema de Bombai per arribar al mercat d’Occident, fet que es pot veure a través de la narrativa que s’acostava als cànons de Hollywood (així ho demostraven Lagaan, Érase una vez en la India, que fou nominada als Oscars com a millor pel·lícula estrangera, o bé, la nova versió de Devdas, presentada de manera especial fora de concurs en el Festival de Cannes). Els beneficis d’una pel·lícula índia, que fins ara se sustentaven en el mercat videogràfic, actualment venen els drets d’explotació a les cadenes de televisió per satèl·lit i a l’estranger. A això se li ha de sumar la influència creixent de la immigració índia, fet que dóna lloc a un nou perfil d’espectador molt més occidentalitzat. Així, moltes produccions aposten pels plaers del consumisme occidental i tornen als herois i a les heroïnes antigues. És la nova percepció del cinema de Bollywood davant d’un públic més globalitzat, per això moltes de les produccions tendeixen a reduir-ne el metratge (ara gairebé dues hores), es fan directament en anglès (o en «hinglish» com també se l’anomena) i cada vegada s’hi inclouen menys cançons, menys números musicals (un o dos; a vegades, cap).

Lagaan (2001), Ashutosh Gowariker

Ram Gopal Varma Ram Gopal Varma va néixer a l’estat d’Andhra Pradesh el 1962. Des de molt jove la seva passió pel setè art el feia assidu de les sales de cinema. Es va graduar a l’Escola d’Enginyeria i va obrir un videoclub on continuaria augmentant la seva cultura cinematogràfica. Varma començà la carrera a la indústria del cinema telugu (la que provenia de la zona d’Andhra Pradesh) com a assistent de director. Aviat es faria un lloc important en aquest cinema amb la seva primera cinta com a director i guionista, Shiva (1989), que es va convertir en la pel·lícula de referència per a la indústria telugu. En un moment en què el cinema oferia principalment cintes d’acció i glamuroses històries d’amor, Ram Gopal Varma oferia pel·lícules profundes i realistes. Conegut per prescindir dels números musicals tan característics del cinema de Bollywood, el seu cinema tracta tot allò contemporani i urbà, generalment centrat a la ciutat de Bombai. Un dels grans precursors, sinó creadors, del conegut com Bombai noir, Varma va saber portar la profunditat psicològica i el virtuosisme cinematogràfic a les pel·lícules índies de gènere. Company Any: 2002. Amb: Vivek Oberoi, Ajay Devgan, Manisha Koirala, Mohanlal, Antara Mali. Gènere: thriller Potser un dels millors thrillers escomesos en la indústria del cinema de Bollywood, Company és un retrat fred i gris sobre el submón del crim i de les bandes de gàngsters. L’acció gira al voltant de Chandu (un magnífic Vivek Oberoi), un noiet provinent de les barraques que aconseguirà ser algú dins del crim organitzat de Bombai i que obtindrà riquesa i fortuna. La seva vida serà una bassa d’oli quan conegui i s’enamori de Kannu, però les coses canviaran quan decideixi fer negocis amb les tríades de Hong Kong. Company (2002), Ram Gopal Varma

Bhoot (2003), Ram Gopal Varma

Bhoot Any: 2003. Amb: Ajay Devgan, Urmila Matondkar, Nana Patekar, Rekha, Fardeen Khan. Gènere: terror Un agent de borsa i la seva dona es traslladen a un apartament nou. L’anterior inquilí s’hi va suïcidar quan va saltar pel balcó, però aquest fet no el deté. És més, ho ocultarà a la seva dona per no preocuparla. Ella no trigarà a tenir experiències estranyes, malsons, insomni i visions misterioses. Una de les millors pel·lícules de terror del cinema indi que aconsegueix connectar-nos amb els protagonistes i mantenir així una tensió contínua. Bhoot intenta evitar els clixés, tant de l’estàndard del cinema indi (que no és gaire difícil, senzillament cal evitar els personatges habituals i els saris blancs) com, no tant, del cinema americà (se li acosta més en esperit). És una pel·lícula impecable i única.

Sanjay Leela Bhansali Sanjay Leela Bhansali (Bombai, 1963) va fer els primers passos en la indústria cinematogràfica el 1989 quan s’encarregà d’idear les parts musicals de Parinda (The Pigeon) de Vidhu Vinod Chopra. El 1993, fou compositor i guionista de 1942: A Love Story, i el 1996, debutà com a director a Khamoshi:The Musical, que relata la vida d’una cantant que té els pares sords i vol fer-los partícips de la seva passió. Cal dir que a les pel·lícules de Bhansali la imatge i la música estan estretament lligades i creen una atmosfera particular, fet que l’identifica. El mateix Sanjay Leela Bhansali reconeix que no comença una pel·lícula sense que n’hagi definit bé l’univers musical. El 2003 va guanyar deu Filmfare Award amb l’adaptació de la novel·la de Saratchandra Chattopadhayay, Devdas, amb Shahrukh Khan, Aishwarya Rai i Madhuri Dixit. Des de l’estrena, l’èxit de Devdas ha sobrepassat les fronteres de l’Índia. El film es va presentar en el Festival de Cannes i fou nominat als Oscars. Black Any: 2005. Amb: Amitabh Bachchan, Rani Mukherjee, Shernaz Patel, Ayesha Kapoor. Gènere: drama Basada en la vida de l’escriptora i activista política americana Hellen Keller (qui no recorda la pel·lícula El milagro de Anne Sullivan?), el 2005 Bhansali va oferir a l’actor Amitabh Bachchan un paper protagonista a Black, un film totalment atípic comparat amb altres pel·lícules de Bollywood a més d’aconseguir l’èxit tant de crítica com de públic. Els McNallys, una parella angloíndia, esperen amb alegria el naixement del primer fill. Però la felicitat els dura poc perquè la nena, Michelle, neix cega i sorda. Per no exposar la nena al món real i evitar que la fereixin, la família intenta protegir-la, però aquest fet provoca que cada vegada es torni més violenta i volàtil. Tot canviarà quan la institutriu i educadora Debraj Sahai entri a les seves vides.

Devdas Any: 2002 Amb: Shahrukh Khan, Aishwarya Rai, Jackie Shroff, Madhuri Dixit Gènere: drama romàntic / musical Devdas i Paro han estat grans amics des de la infantesa. Però a través dels anys l’amistat s’ha convertit en una història d’amor innocent, acceptada per Sumitra, la mare de Paro, i en general per tots els parents, tot i que per a Kaushalya, mare de Devdas, el compromís dels seu fill amb una dona de classe baixa és el pitjor que li pot passar. Devdas és un autèntic espectacle visual, amb un desplegament de decorats, vestuari, color, música i ball que et fascina durant les tres hores de durada de la pel·lícula. Jugant amb la llum i el color, a través dels quals aconsegueix crear veritables ambients màgics, Devdas és un desplegament de música, danses i actuacions a la mida d’una història de diferència de classes, de baixos fons i de recerca de l’amor veritable. La millor pel·lí-cula perquè les persones menys avesades s’introdueixin per primera vegada a Bollywood.

Devdas (2002), Sanjay Leela Bhansali

Vikram Bhatt Vikram Bhatt, nascut el 27 de gener del 1967, és director, productor i guionista en el cinema de Bollywood. Nét de Vijay Bhatt, un dels pioners del cinema indi, té més de vint pel·lícules a la seva filmografia i és el cap creatiu del conglomerat de productores que comprenen les sigles ASA. També és conegut (té la «trista» fama) per les còpies i continus remakes de pel·lícules de Hollywood (Fareb, del 1996, està basada en la pel·lícula de Jonathan Kaplan, Falsa seducción; Footpath, del 2003, beu molt del film protagonitzat per Sean Penn, El clan dels irlandesos, i la mateixa Ghulam, de la qual parlarem tot seguit, és un remake/homenatge a La llei del silenci d’Elia Kazan). Ghulam Any: 1998. Amb: Aamir Khan, Rani Mukherjee, Deepak Tijori, Sharat Saxena. Gènere: thriller dramàtic Ghulam (que vol dir «esclau») explica la història de Siddharth (Aamir Khan), un jove boxejador amateur. El seu germà gran, Jai, treballa per al gàngster del barri que té el veïnat aterrit i extorqueix els comerciants a canvi de protecció. El seu pare, un exboxejador, es va suïcidar davant seu, cosa que el va deixar molt tocat mentalment. En el seu camí, Siddharth coneixerà el seu amor Alisha i Hari, un treballador social que li mostrarà altres possibilitats de vida. Ghulam (1998), Vikram Bhatt

Ashutosh Gowariker Ashutosh Gowariker (nascut el 1964) és actor, director, guionista i productor de Bollywood. El seu debut com a actor fou el 1984 a la pel·lícula de Ketan Mehta, Holi. Després d’actuar també en nombroses sèries de televisió, el 1993 realitza Pehla Nasha (inspirada en la pel·lícula de Hollywood Doble cos de Brian De Palma) que va marcar el seu debut en la direcció, però que no va ser un èxit de taquilla.Tampoc ho va ser la seva segona pel·lícula del 1995, Baazi, protagonitzada per Aamir Khan, que en va ser el productor. Amb la pel·lícula següent, Gowariker es va donar a conèixer internacionalment: Lagaan, del 2001 (estrenada a Espanya amb el títol Lagaan, Érase una vez en la India), amb la qual aconseguí guanyar-se el reconeixement en multitud de festivals, fins i tot per l’Acadèmia de Hollywood. Després li van arribar altres èxits com Swades (2004) o, més recent, la fabulosa i èpica Jodhaa Akbar (2008). Lagaan: Once Upon a Time in India Any: 2001. Amb: Aamir Khan, Gracy Singh, Rachel Shelley, Paul Blackthorne. Gènere: drama musical Cap a finals del segle passat, gairebé tot Índia havia acceptat que els anglesos governarien cent anys més. Els raja havien perdut la majoria del seu poder llegendari i les riqueses, i s’havien convertit en simples governants. Els anglesos protegien els territoris dels raja i administraven llei i ordre. A canvi, recaptaven un impost que els agricultors del país havien de pagar: una porció de les seves collites en forma d’impost que es coneixia amb el nom de lagaan. Gairebé quatre hores d’espectacle èpic en un enfrontament «fictici» entre anglesos i indis en un partit de criquet. Una història amable i honesta, sense dobles lectures ni ironies, amb l’únic objectiu de gaudir i de divertir-se per sobre de tot. Swades:We, the People Any: 2004. Amb: Shah Rukh Khan, Rahu Vohra, Peter Rawley, Gayatri Joshi. Gènere: drama musical Swades, en un to més pròxim al documental que al clàssic drama musicat, ens presenta el viatge d’un jove enginyer de la NASA, paper que recau en l’incommensurable Shah Rukh Khan, a la recerca de la que va ser la seva mainadera. Aquest viatge al centre de l’Índia li descobrirà la problemàtica social i farà que es qüestioni el paper que té com a ciutadà del seu país. Aquest fresc de l’Índia, dotat d’un nacionalisme fervent i declarat, conté algunes de les imatges més boniques que s’han rodat en els últims anys. Intimista alhora que colorista i musical (la banda sonora és a càrrec del gran A. R. Rahman), la pel·lícula acaparà multitud de premis l’any 2005. 48

Rajkumar Santoshi Fill del famós coreògraf indi P. L. Santoshi, Rajkumar Santoshi començà en el cinema com a ajudant de direcció de Govind Nihalani. Més tard s’especialitzaria en un tipus de cinema d’acció èpica; el seu primer treball com a realitzador seria el film que va convertir Sunny Deol en un astre del cinema violent, Ghayal (1990). El 1995 la història es repetiria amb Bobby Deol, germà de l’anterior, que entraria a l’star-system gràcies a Barsaat. Així, China Gate (1998) o Pukar (2000) es troben entre els títols més celebrats de Santoshi. Khakee Any: 2004 Amb: Amitabh Bachchan, Ajay Devgan, Akshay Kumar, Aishwarya Rai Gènere: acció

Family:Ties of Blood Any: 2006 Amb: Amitabh Bachchan, Akshay Kumar, Aryeman Ramsay, Bhoomika Chawla Gènere: thriller dramàtic

Rajkumar Santoshi va donar la campanada a principis del 2004 amb aquest excel·lent thriller d’encertat caràcter polític i escassos números musicals, que reagrupava un bon nombre d’estrelles de l’«Olimp Bollywood» sota un pressupost elevat (hi havia el mític Amitabh Bachchan, la guapíssima Aishwarya Rai, l’home d’acció Akshay Kumar, el dur Ajay Devgan i el juvenil Tussar Kapoor). De factura impecable, drama i patriotisme, la cinta de Santoshi es pren el temps just per situar l’acció i desenvolupar-se com una intensa i sòlida road movie en què gairebé no hi ha números musicals i concessions esporàdiques a l’aspecte més visual del film. Un conjunt molt llaminer als ulls de l’espectador occidental.

Viren Sahai és un mafiós, la vida del qual està plena de crims i violència. Només té una regla estricta: la seva família és el primer, si algú li fa mal, ho pagarà. Shekhar Bhatia, un xef senzill i treballador, també sent el mateix pel que fa a la família com a símbol, i aboca tot l’amor que té cap al seu germà petit, Aryan, pel qual moriria. Quan de manera accidental Viren mata Shekhar, Aryan buscarà la venjança. Tot i que no va tenir l’èxit de taquilla ni de crítica que s’esperava (la van acusar de tenir un argument dèbil i una direcció pobra), compta amb les actuacions de dos dels grans noms del cel·luloide indi, a més de parlar d’un concepte universal: el destí i el karma.

Farhan Akhtar Farhan Akhtar és fill del més famós guionista i escriptor de cançons de Bollywood, Javed Akhtar, casat amb Shabana Azmi, l’actriu més premiada del cinema indi, activista social i actualment membre del parlament. Farhan Akhtar, per tant, va créixer i va aprendre el seu ofici dins de la mateixa indústria del cinema, a més d’ampliar els seus coneixements tècnics a l’estranger. Director, guionista, actor, cantant, compositor de cançons, productor i presentador de televisió, el seu debut com a director va ser l’any 2001 amb Dil Chahta Hai, que es convertí en pel·lícula de culte entre el jovent quan s’estrenà i va tenir molt èxit tant pel que fa a taquilla com per part de la crítica cinematogràfica índia. Dil Chahta Hai Any: 2001. Amb: Aamir Khan, Saif Ali Khan, Akshaye Khanna, Preity Zinta. Gènere: drama musical La pel·lícula explica les relacions entre tres joves de Bombai que acaben de llicenciar-se en una espècie de viatge d’iniciació cap a la maduresa: Akash, Sammer i Siddhart. El primer, un nen de casa bona que està massa ocupat vivint el present com per pensar en res més; Sammer, que busca una relació estable però que acaba de manera traumàtica, i l’artista Siddahrt, que creu que l’amor arribarà en el moment adequat. Urbana i elegant, basada en la «daurada joventut», el film aconseguí l’aprovació de joves i crítica, i guanyà 21 guardons en diferents premis de l’Acadèmia de Cinema Indi, entre els quals hi ha el de millor coreografia, a càrrec de Farah Khan (coreògrafa també de pel·lícules com Dil Se, La boda del monzón o Asoka), cosina del director. Lakshya Any: 2004. Amb: Hrithik Roshan, Preity Zinta, Amitabh Bachchan, Om Puri. Gènere: drama d’acció Lakshya fou el retorn a la pantalla del director de la hiperestilitzada Dil Chahta Hai. Un drama bèl·lic que fa un pas més sobre el teló de fons de la guerra indopakistanesa. Tot i que no està totalment lliure dels components propagandístics d’aquest tipus de cintes, la pel·lícula relata la situació des d’un punt de vista més sensibilitzat, sense escassejar les bones dosis d’èpica i espectacle. Centrada en la batalla de Kargil, que ja ha donat a la pantalla desenes de pel·lícules, té en el repartiment els eficaços Amitabh Bachchan i Om Puri.

Vishal Bhardwaj Procedent del món de la composició musical (compta amb més d’una vintena de bandes sonores des del seu debut el 1966 amb Maachis), debutà com a director amb Makdee (2002), una pel·lícula per a infants. Aquest públic li devia agradar perquè més endavant, el 2005, faria The Blue Umbrella, també per al públic familiar i infantil. Després de Makdee, el 2003, dirigiria una de les seves obres emblemàtiques, Maqbool: adaptació de Macbeth de Shakespeare, autor que més endavant tornaria a adaptar amb la seva versió particular d’Otel·lo a la pel·lícula Omkara, del 2006. Makdee:The Web of the Witch Any: 2002. Amb: Shabana Azni, Makrand Deshpande, Shweta Prasad, Alaap Mazgaonkar, Mohini Mathur. Gènere: aventures / infantil / musical Chunni i Munni són dues germanes bessones d’11 anys, idèntiques físicament però molt diferents pel que fa a la personalitat. Chunni és una estudiant aplicada i molt educada, mentre que Munni es fa passar per la seva germana i ho aprofita per fer moltes entremaliadures. Una mansió embruixada serà la causa de l’embolic més gran de tota la seva vida. Un conte de fades amb l’estil Bollywood, un film impregnat de cançons enganxoses que transporten el públic infantil perquè visqui les aventures de les protagonistes. Makdee va aconseguir el premi a la millor pel·lícula en el Chicago International Children's Film Festival de l’any 2002. Omkara Any: 2006. Amb: Ajay Devgan, Kareena Kapoor, Saif Ali Khan, Konkona Sen Sharma. Gènere: drama d’acció Omkara és un treball cinematogràfic brillant, que trasllada i transforma amb convicció els personatges d’Otel·lo de Shakespeare en un relat èpic indi. Qui no en conegui la història, trobarà en la pel·lícula la descripció d’un home que, enverinat pels gelos, assassina la seva amant i després se suïcida. L’esforç del director Vishal Bhardwaj per adaptar l’obra literària —fa més de quatre-cents anys que es va escriure— a la moderna Índia d’avui dia és lloable. Però sense tenir en compte l’esperit de Shakespeare, la pel·lícula se’ns ofereix com una lliçó de bon cinema, un thriller en el qual molts dels espectadors es podran veure identificats en les reaccions viscerals dels protagonistes.

Altres tĂtols del Bollywood contemporani disponibles a la Mediateca:

The Legend of Bhagat Singh (2002), Rajkumar Santoshi

Damini Lightning (1993), Rajkumar Santoshi Pukar (2000), Rajkumar Santoshi Lajja (2001), Rajkumar Santoshi The Legend of Bhagat Singh (2002), Rajkumar Santoshi Rangeela (1995), Ram Gopal Varma Daud: Fun on the Run (1997), Ram Gopal Varma Satya (1998), Ram Gopal Varma Jungle (2000), Ram Gopal Varma Sarkar (2005), Ram Gopal Varma Shiva (2006), Ram Gopal Varma Hum dil de Chuke Sanam (1999), Sanjay Leela Bhansali Awara Paagal Deewana (2002), Vikram Bhatt Deewane Huye Paagal (2005), Vikram Bhatt

Cinema comercial indi: altres centres de producció

Bollywood produeix cap a dues-centes cinquanta pel·lícules anuals i és el principal productor nacional, però n’hi ha més a l’Índia, i no tenen res a envejar-li, és més, les idees originals i els guions més profunds acostumen a donar millors resultats que els de la indústria de Bombai. Generalment, la resta de productores de cinema de l’Índia s’estructuren per regions i segons la llengua, sobretot a partir de l’aparició del cinema sonor l’any 1931: Tollywood (per al cinema en telugu), Kerala (en malaiàlam, conegut com a Mollywood), Kodambakkam (en tàmil, conegut com a Kollywood), Madràs i Calcuta, on van néixer els puntals del cinema d’autor compromès socialment al marge dels estàndards comercials. Encara que el cinema comercial de Bollywood és l’estrella del cinema indi, no s’ha de perdre de vista l’enorme producció de bon cinema que es fa en altres parts de l’Índia, cintes molt interessants i de molta qualitat. Així, anirem repassant aquests centres de producció i comentarem alguns dels directors més representatius.

Cinema telugu El segon productor nacional és Tollywood, amb gairebé dues-centes pel·lícules anuals, el cinema que prové de la regió d’Andhra Pradesh, al sud de l’Índia. Està gravat en llengua telugu.

Ram Gopal Varma Ram Gopal Varma va néixer a l’estat d’Andhra Pradesh, el 1962. Des de molt jove, la seva passió pel setè art feia que anés sovint a les sales de cinema. Es va graduar a l’Escola d’Enginyeria i va obrir un videoclub, on seguiria conreant la seva cultura cinematogràfica. Tot i que actualment se’l situa al cim de l’èxit de la indústria de Bombai, Ram Gopal començà la seva carrera en la indústria de cinema telugu (zona d’Andhra Pradesh) com a assistent de director. Aviat es faria un lloc important en el cinema telugu amb la seva primera cinta com a director i guionista, Shiva (1989). (Vegeu més informació en el primer apartat de «Bollywood contemporani»). Shiva Any: 1989. Amb: Nagarjuna Akkineni, Amala, Raghuvaran, J. D. Chakravarthi. Gènere: drama d’acció Shiva és un drama estilitzat i violent sobre el crim en el context de les universitats. Shiva és un nou estudiant d’una comunitat universitària. Reviscut pels seus companys, fins i tot per l’encantadora Asha per la qual se sent atret d’una manera irremeiable, Shiva no trigarà a adonar-se de la violència que hi ha en l’àmbit universitari, i no només entre els estudiants sinó per col·lectius externs. Buscant respostes, Shiva toparà amb les amenaces i la violència en primera persona. Amb unes escenes d’acció i violència extremament dures i gràfiques, a més de ser pionera en alguns elements de fotografia i de so, Shiva es va convertir en una pel·lícula de referència per a la indústria del cinema telugu i, més tard, el mateix Varma la tornaria a refer en hindi l’any 2006, però no aconseguiria el mateix èxit comercial que l’original.

Cinema tàmil També al sud del país hi ha la regió de Tamil Nadu, un altre dels centres de cinema de l’Índia amb gairebé cent trenta produccions anuals, la majoria gravades a la zona de Kodambakkam, per això rep el nom de Kollywood. El cinema de Kollywood és el segon en distribució dins de l’Índia i un dels més exportats al sud i Sud-est Asiàtic, ja que en moltes zones s’hi parla el tàmil com a idioma principal. Guru (2007), Mani Ratnam

Dil Se (1998), Mani Ratnam

Mani Ratnam Mani Ratnam és un dels directors més famosos del sud de l’Índia, però també se l’ha reconegut en tot el territori nacional. És dels realitzadors que han revolucionat la indústria del cinema tàmil amb films d’una factura tècnica impecable, bellament fotografiats i amb unes actuacions brillants, a més d’unes cançons ajustades i coloristes. Nascut el 1956 a Madràs, també va anar a aquesta universitat, debuta en la direcció en el cinema kannada amb Pallvi Anu Pallavi (1983) protagonitzada per Anil Kapoor. Després de fer diversos i poc reconeguts films tant a la indústria tàmil com a la malaiàlam, Ratnam trencà motllos el 1986 amb Mouna Ragam, amb la qual va començar a revolucionar la indústria de la seva terra natal. Guru Any: 2007. Amb: Mithun Chakraborty, Abhishek Bachchan, Aishwarya Rai, Madhavan. Gènere: drama romàntic / thriller Film estrenat el gener del 2007 a Bombai, i després també es va doblar per a les zones tàmil i telugu. Dirigit per Mani Ratnam, que també va coescriure el guió. Les semblances entre les vivències del protagonista de la cinta amb l’important i reconegut home de negocis indi Dhirubhai Ambani va fer que s’especulés sobre si la pel·lícula estava basada en la seva vida. Gurukant Desai prové d’un petit poble de Gujarat i somia a tenir el seu propi negoci a Bombai. Després de tornar de Turquia, es casa amb Sujatha per poder heretar el dot i traslladar-se a la ciutat on podrà començar els seus negocis. Guru explica les vivències de Gurukant en la consecució de l’èxit empresarial: els obstacles que troba pel camí, l’èxit i el fracàs posterior. Dil Se Any: 1998. Amb: Shahrukh Khan, Manisha Koirala, Preity Zinta, Raghuvir Yadav. Gènere: drama romàntic / thriller / musical Dil Se sembla en aparença un film comercial típic amb estructura Bollywood, però aviat el públic s’adona que té alguna cosa diferent: un thriller tens que conté una dura crítica política cap al govern i l’estament militar; una història d’amor… amor pels ideals més que amor passional entre home i dona. Pel·lícula fosca, intensa, massa política, massa tràgica… res a veure amb els patrons del cinema comercial del moment. Dil Se ens deixa amb una pregunta: com s’han de jutjar els actes terroristes quan la causa és totalment justificada? Un jove Shahrukh Khan viatja en un tren a la recerca d’entrevistes i opinions per al seu programa de ràdio. En el viatge es trobarà amb una noia enigmàtica. Els dos s’atrauen, però hi ha alguna cosa en ella, en els ulls cansats i tristos, que el manté en guàrdia. Què oculta? 58

Shankar Shankar, nascut l’agost del 1963 a la zona de Tamil Nadu, és un dels directors i productors més famosos de la també coneguda indústria del cinema de Madràs (el cinema en llengua tàmil). Sovint les seves pel·lícules tenen un contingut social, però queda relegat a la narrativa dels superèxits comercials. Amb deu pel·lícules en el seu currículum com a director, Shankar, des dels seus inicis amb Gentleman el 1993, no ha deixat d’empalmar un èxit darrere l’altre en la taquilla. Conegut per utilitzar en les seves pel·lícules els efectes CGI (imatge generada per ordinador, en anglès computer generated imagery) més nous i cars. Molts dels seus films s’han doblat després al hindi o al telugu. Anniyan Any: 2005. Amb: Chiyaan Vikram, Sada, Vivek, Prakash Raj, Yana Gupta. Gènere: acció / terror / musical Ramanujam és un advocat enfrontat al món. Cada dia, en els carrers de Madràs, es troba amb robatoris, accidents, corrupció… La seva personalitat tímida no li permet imposar-se davant d’aquestes injustícies, fins que entra en un web estrany que el convertirà en un justicier implacable, a més de transformar-lo també en un seductor d’èxit que protagonitza números musicals espectaculars. Anniyan és un exemple perfecte de cinema tàmil: una història delirant i enginyosa, superproducció tècnica impecable i una sensació contínua de muntanya russa. Anniyan (2005), Shankar

Asoka (2001), Santosh Sivan

Cinema malaiàlam Seguim al sud i anem a l’estat de Kerala. Cinema gravat en malaiàlam i conegut com a Mallywood. Té una producció de setanta cintes anuals.

Santosh Sivan

Santosh Sivan, nascut a Kerala, és un dels directors i fotògrafs del cinema indi més aclamats per la crítica. Guanyador de premis tant dins com fora de l’Índia, Sivan pertany a una família centrada en el cinema (els seus germans també són directors de cinema i el seu pare fou un aclamat realitzador de documentals). Encara que la majoria de la seva filmografia està feta en malaiàlam, Sivan també s’integra dins de la indústria de Bollywood. La pel·lícula Anandabhadram del 2005, un film sobre fantasmes, esperits i màgia negra —basada en la novel·la del mateix nom que està escrita per Sunil Parameswaran—, li va donar una important reputació, tant per l’èxit de taquilla com pels cinc premis en els Kerala State Film Award.

Asoka Any: 2001. Amb: Shah Rukh Khan, Kareena Kapoor, Ajit Kumar, Danny Denzongpa. Gènere: drama musical / aventures Basada lliurement en la història de l’emperador Asoka, és una de les històries d’amor més boniques que s’han narrat a Bollywood i alhora és una de les més èpiques i espectaculars. Una obra mestra adornada d’uns números musicals rodats en escenaris paradisíacs.

Priyadarshan Conegut per les versions de les seves pròpies pel·lícules o de films realitzats en el mercat de cinema malaiàlam i traslladar-los a Bollywood. Director i guionista, Priyadarshan començà la carrera dirigint cinema malaiàlam durant les dècades dels vuitanta i noranta per després arribar a Bollywood. Molt influenciat pel seu pare, un dramaturg reputat, desenvolupà una gran afició per la lectura i una fascinació pels còmics i els contes de fades que es reflecteix molt bé en les seves pel·lícules. Hera Pheri Any: 2000 Amb: Akshay Kumar, Sunil Shetty, Paresh Rawalm, Tabu. Gènere: comèdia dramàtica / musical

Hulchul Any: 2005 Amb: Akshaye Khanna, Kareena Kapoor, Sunil Shetty, Paresh Rawal. Gènere: comèdia

Hera Pheri (Monkey Business) és una comèdia de culte estrenada a Bombai l’any 2000, remake estil Bollywood del film en malaiàlam Ramji Rao Speaking del 1989 dirigit conjuntament per Siddique i Lal. Comèdia d’embolics i situacions hilarants en què tres joves amb problemes econòmics intenten fer-se un lloc en l’entramat laboral de Bombai. Un dia, una trucada de telèfon equivocada els situa davant del segrest de la néta d’un home de negocis ric i decideixen treure partit de la situació.

Akshaye Khanna és el protagonista dels embolics al voltant de dues famílies enfrontades des de fa generacions, i els néts embolicaran la troca de valent. Nova versió d’un títol malaiàlam anomenat Godfather, abunda en situacions d’humor exagerat, especialment les protagonitzades per Paresh Rawal (un dels actors habituals del director) i el desaparegut Amrish Puri. Encara que l’humor deixa lloc a altres ingredients quan s’acosta el desenllaç, és un títol idoni per iniciar-se en l’autèntica comèdia made in Bombai.

Hulchul (2005), Priyadarshan

Guru (2007), Mani Ratnam

Altres títols del cinema telugu, tàmil i malaiàlam disponibles a la Mediateca: Imsai Arasan 23 M Pulikesi (2006), Chimbudeven Roja (1992), Mani Ratnam Bombay (1995), Mani Ratnam Guru: the Most Controversial Man of theYear (2007), Mani Ratnam Yeh Teraa GharYeh Meraa Ghar (2001), Priyadarshan Hungama (2003), Priyadarshan MalamaalWeekly (2006), Priyadarshan The Terrorist (1999), Santosh Sivan Nayak, the Real Hero (2001), Shankar

Raincoat (2004), Rituparno Ghosh

Parallel cinema: cinema independent indi 66

Sempre a contracorrent, el cinema independent experimental o cinema d’autor de l’Índia sempre ha estat en un segon lloc, amagat darrere de la indústria cinematogràfica comercial. Des dels anys setanta, quan neix el «nou cinema indi», fins a l’actualitat, innombrables directors han intentat allunyar les seves obres del típic producte de masses. El cinema independent indi tracta de fer-se un lloc entre la indústria massiva del cinema comercial. De les catorze mil sales d’exhibició que hi ha a l’Índia, menys d’un 10% són sales alternatives on es poden veure les produccions independents, d’autor o d’art i assaig. Així, aquestes produccions han de competir en les sales comercials amb els blockbusters, tant indis com americans (encara que aquests últims en siguin molt pocs).

Shyam Benegal Figura clau en la nova generació de cineastes de l’Índia, Shyan Benegal va néixer el 14 de desembre del 1934 a Andhra Pradesh. El 1959 començà la seva carrera treballant com a redactor de publicitat a Bombai i, mentre, va fer el primer documental a Gujarat, Gher Betha Ganga (1962). Durant aquests anys va dirigir més de nou-cents documentals i anuncis, i també va formar part durant uns quants anys del professorat de l’Institut de Cinema i Televisió de l’Índia. A Bombai va rebre el finançament necessari per a la primera pel·lícula, Ankur (1973), una història sobre l’explotació econòmica i sexual del seu estat natal, Andhra Pradesh. L’èxit del «nou cinema» de l’Índia a la dècada dels setanta i els primers anys dels noranta es podria atribuir, sobretot, a les pel·lícules de Shyam Benegal: Ankur (1973), Nishant (1975), Manthan (1976) i Bhumika (1977). Ankur Any: 1974. Amb: Shabana Azmi, Sadhu Meher, Anant Nag. Gènere: drama Ankur (la traducció literal significa «la sembra») fou el primer llargmetratge dirigit per Shyam Benegal i el debut de diversos actors indis. Com moltes altres pel·lícules de Benegal, pertany al gènere de les pel·lícules artístiques índies. L’argument està basat en una història real que va ocórrer a Hyderabad, probablement en els anys cinquanta. Amb tres premis nacionals i més de quaranta entre l’Índia i l’estranger, Ankur narra les odissees de Laxmi, una camperola que ha de lluitar contra l’abandonament del marit sord i borratxo, i també contra les pressions del terratinent que la vol com a amant i que la deixarà embarassada davant les mirades d’incomprensió i les crítiques de la societat del moment. Arran d’aquesta pel·lícula, l’actriu Shabana Azmi, que interpreta la protagonista de la història, es va convertir en una de les grans actrius del cinema independent indi dels anys setanta i vuitanta. Trikal (Past, Present, Future) Any: 1985. Amb: Leela Naidu, Neena Gupta, Anita Kanwar, Soni Razdan, Dalia Tahil. Gènere: drama Situada a Goa (excolònia portuguesa) el 1961, període de la postindependència índia, la història de Trikal, narrada en passat per un dels amics de la família protagonista, explica el passat, present i futur de la rica i influent família Goan: els afers del cap de família i la seva defunció, les tribulacions amb els criats, la necessitat de casar bé les filles de la família, etc. El film va suposar la tornada als escenaris de la veterana actriu Leela Naidu, que interpretava la mare de la família, perquè feia unes dècades que no actuava. 68

Mahesh Bhatt Mahesh Bhatt va néixer el 1949 a Bombai i va començar la carrera (després d’abandonar la universitat el 1970) com a assistent del director Raj Khosla. Dirigí la primera pel·lícula als 21 anys. El film Saasransh del 1984 va rebre el premi especial del jurat en el Festival de Moscou, però, sobretot, les seves pel·lícules més celebrades van ser Arth (1982), Janam (1985) i Naam (1986). Se’l coneix per l’estil poc convencional de dirigir i pels temes que toca, ja que reflecteixen gairebé sempre les seves experiències de la vida personal. Molt crític amb la política i els aspectes socials a l’Índia, algunes de les seves pel·lícules van tenir problemes amb la censura índia. Arth Any: 1982. Amb: Shabana Azmi, Kulbhushan Kharbanda, Smita Patil. Gènere: drama Aquesta història semiautobiogràfica sobre la relació extramarital amb l’actriu Parveen Babi també fou escrita per Mahesh Bhatt. Arth és una pel·lícula meravellosa i brillant sobre la infidelitat dins del matrimoni, i està considerada com una de les millors pel·lícules índies de tots els temps. Arth (1982), Mahesh Bhatt

Rituparno Ghosh Rituparno Ghosh és un director de cinema bengalí, sempre identificat amb el parallel cinema, i té diversos premis nacionals de cinema a més d’altres de festivals internacionals. Ghosh va néixer a Calcuta el 1963 i, després d’estudiar econòmiques a la universitat, la influència del seu pare (director de documentals i pintor) el va arrossegar al món del cinema. Va començar la carrera en el món de la publicitat i el 1992 va debutar dirigint una pel·lícula per a infants anomenada Hirer Angti (The Diamond Ring). La seva segona realització, Unishe April (1994), va guanyar el premi a la millor pel·lícula en els National Film Awards de l’Índia. A partir d’aquí van seguir altres produccions com Dahan (1997), Utsab (2000) o Chokher Bali (2003), totes en llengua bengalí, fins el 2004 amb Raincoat, que comença també a dirigir en llengua hindi. Chokher Bali /A Passion Play Any: 2003 Amb: Aishwarya Rai, Prasenjit Chatterjee, Raima Sen, Lily Chakravarty. Gènere: drama

Raincoat Any: 2004 Amb: Ajay Devgan, Aishwarya Rai, Annu Kapoor, Mouly Ganguli. Gènere: drama

Film bengalí basat en la novel·la Chokher Bali del gran novel·lista i filòsof indi Rabindranath Tagore. La protagonista de la història és Binodini (Aishwarya Rai en un dels seus millors papers), una dona jove que acaba de quedar-se vídua després de casar-se, i a qui el seu marit malaltís i dèbil deixa sense recursos. Davant d’aquesta situació tan minsa, Binodini decideix tornar al seu poble natal on viu com pot durant un temps, fins que per casualitat veu uns parents i decideix anarhi a viure. Un cop allà, el fill casat se sentirà atret per Binodini.

Un home a l’atur que necessita diners per al casament de la seva germana viatja fins a Calcuta. Allà hi viu la seva exparella, amb qui no es va casar perquè ella va preferir ferho amb un home ric. Quan hi arriba, se li apareixen els records d’un temps perdut i de massa secrets per descobrir. Estrenada en els circuits d’art i assaig de les capitals, ha gaudit d’una resposta excel·lent de la crítica i del públic habitual de l’off-Bollywood.

Chokher Bali (2003), Rituparno Ghosh

Nagesh Kukunoor Nagesh va néixer a Hyderabad, Andhra Pradesh, el 1967. Estudià enginyeria química a Atlanta, on va treballar com a assessor mediambiental abans de tornar a l’Índia. Amb els diners que va guanyar als Estats Units finançà la seva primera pel·lícula, Hyderabad Blues (1998), així va ser el començament d’una carrera plena d’èxits amb títols com Bollywood Calling (2001), Teen Dewaarein (2003), Hyderabad Blues 2 (2004) o Iqbal (2005). Amb aquesta darrera va tenir un gran èxit, va gaudir del suport del públic i va guanyar diversos premis. Una pel·lícula basada en la història d’un nen sord que vol jugar a criquet. Posteriorment, Dor (2006), projectada en nombrosos festivals i que va guanyar el premi a la millor pel·lícula en el Festival ImagineIndia de Madrid l’any 2007.

Iqbal (2005), Nagesh Kukunoor

Iqbal Any: 2005. Amb: Naseeruddin Shah, Shreyas Talpade, Shweta Prasad, Yatin Karyekar. Gènere: drama Iqbal, escrita i dirigida per Nagesh Kukunoor, és una història sobre la gent senzilla que té grans somnis. La lluita per allò que volem de debò però que és difícil d’aconseguir. Una història que permet meditar i pensar sobre la vida, i que ens mostra el poder de la ment humana quan es tracta d’aconseguir alguna cosa. Drama i esport es barregen per donar lloc a una pel·lícula plena de valors en què el criquet constitueix el nucli i la sinceritat impregna la narració. Iqbal, com la majoria dels nois de 18 anys, odia treballar i tenir responsabilitats. Ell és una persona única, no perquè sigui sord i mud, sinó perquè no considera que aquest fet sigui una limitació. Iqbal rep el suport de la seva mare i la seva germana, que comparteixen la seva aspiració per convertirse en jugador de criquet en l’equip nacional.

Dor Any: 2006. Amb: Ayesha Takia, Shreyas Talpade, Gul Kirat Pagat, Girish Karnad. Gènere: drama Dor és una història basada en fets reals i dirigida, escrita i interpretada (en un paper secundari) per Nagesh Kukunoor. Sensiblement dirigida i grandiosament interpretada per les seves dues actrius principals, Dor és una història d’amor, amistat, coratge, esperança i redempció. És un cant a la llibertat i a la independència, sobretot, la d’aquelles dones que continuen supeditades a les decisions masculines. Això sí, tot està bellament narrat, amb una sensibilitat extrema i amb molta, molta intel·ligència (ningú, ni d’un bàndol ni d’un altre s’ofendrà). La història de l’amistat entre les joves Meera i Zeenat que provenen de dos mons molt diferents es fa imprescindible per als amants no ja del cinema indi, sinó del cinema en general.

Dor (2006), Nagesh Kukunoor

Aparna Sen Aparna Sen (Calcuta, 1945) és una de les dones directores més reconegudes a l’Índia.Va ser una de les precursores de la realització de pel·lícules en «hinglish», és a dir, utilitza l’anglès com l’idioma base en les seves pel·lícules, com ho va fer en el seu debut en la direcció amb 36 Cjowringhee Lane (1981), el guió de la qual també va escriure. Aquest treball li va valer el Grand Prix en el Manila International Film Festival i el premi al millor director en els National Award a l’Índia. Altres treballs seus són films memorables, sempre dins del parallel cinema, com Paroma (1984), Sati (1989) oYugant (1995). Filla del reconegut historiador de cinema, crític i director, Chidanda Dasgupta, Aparna Sen també és una de les actrius més reconegudes de l’star-system indi, i ha guanyat diversos premis per les seves interpretacions. Mr and Mrs Iyer Any: 2002. Amb: Rahul Bose, Konkona Sen Sharma, Bhisham Sahni. Gènere: drama En aquest drama naturalista d’identitats, religions i relacions interpersonals, una dona hindú fingeix que el seu acompanyant de trajecte en autocar, musulmà, és el seu marit per impedir que sigui executat per uns terroristes. Una història poètica i bonica, d’actualitat més que mai, evoca l’estil del mestre Yazujiro Ozu.

Mr and Mrs Iyer (2002), Aparna Sen

Goutam Ghose Goutam (nascut a Calcuta el 1950) es va llicenciar a la Universitat de Calcuta i de seguida es va involucrar en el teatre com a artista i director. Actuà a Grihajudda de Buddahaeb Dasgupta el 1982. És un professional fotoperiodista i va dirigir el primer curtmetratge, New Eart, el 1973. Goutam Ghose (com també se’l coneix) ha estat un gran activista polític que ha viatjat per tot l’Índia per documentar els temps i les vides de l’Índia moderna. La trobada amb la realitat, amb les seves fotografies de descarnats primers plans, el va inspirar per emprar el cinema com una arma efectiva d’autoexpressió. El debut en el llargmetratge va ser amb la contundent i poderosa Hungry Autumn del 1974, un documental que va guanyar diversos premis. Dekha-Perceptions Any: 2001. Amb: Soumitra Chatterjee, Debashree Roy, Haradhan Bannerjee, Anjan Dutt. Gènere: drama Dekha és la crònica d’un poeta cec que ha vist el món i va arribar a veure l’amor i la passió, sempre sota la seva «visió» poètica. Després de quedar-se cec —viu pràcticament sol en una gran mansió mig en ruïna— seguim el poeta a través de les petites tasques i contratemps diaris, alhora que reprenem juntament amb ell petites peces i imatges que va rescatant de la memòria visual. Moner Manoush (2010), Goutam Ghose

Altres tĂtols del cinema independent indi disponibles a la Mediateca:

36 Cjowringhee Lane (1981), Aparna Sen Paroma (1984), Aparna Sen Sati (1989), Aparna Sen 15 Park Avenue (2005), Aparna Sen Zakhm (1998), Mahesh Bhatt Kurukshetra (2000), Mahesh Manjrekar Tera Mera Saath Rahen (2001), Mahesh Manjrekar Vaam! Life Ho Toh Aisi! (2005), Mahesh Manjrekar Bollywood Calling (2001), Nagesh Kukunoor Bariwali/The Lady of the House (1999), Rituparno Ghosh Titli/The First Monsoon Day (2002), Rituparno Ghosh Nishaant/Nightâ&#x20AC;&#x2122;s End (1975), Shyam Benegal Bhumika/The Role (1977), Shyam Benegal Junoon (1978), Shyam Benegal Mandi/Market Place (1983), Shyam Benegal Mammo (1994), Shyam Benegal Zubeidaa (2001), Shyam Benegal

Vaam! Life Ho Toh Aisi! (2005), Mahesh Manjrekar

Heaven on Earth (2008), Deepa Mehta

Els Indian non Residents 78

En contrast amb la bona salut de Bollywood i del cinema comercial de la resta de centres de producció, la visibilitat internacional del cinema indi s’havia anat reduint a poc a poc des dels anys de la independència, ja que se l’havia privat de molts dels seus mercats exteriors tradicionals i no comptava amb el benefici de la distribució a Occident. Des d’aquest punt de vista, un dels fenòmens característics de la dècada dels noranta va ser l’aparició d’un contingent de pel·lícules «índies» rodades dins o fora del país i en anglès o en hindi per cineastes expatriats. Els noms més famosos dels anomenats INR (Indian non Residents) han estat els de tres directores (Mira Nair, Gurinder Chadha i Deepha Mehta), i els títols de les seves pel·lícules han assolit una repercussió notable i s’han convertit així, paradoxalment per a molts espectadors occidentals, en la porta d’accés al llunyà i desconegut cinema popular «indi».

Quiero ser como Beckham (2002), Gurinder Chadha

Gurinder Chadha Gurinder Chadha, nascuda el gener del 1960, és una directora de cinema britànica d’origen indi. Després dels seus inicis com a reportera per a la BBC, per a qui va realitzar un documental anomenat I’m English but… (s’hi narra la història de les relacions entre joves britanicoasiàtics), comença a treballar a la indústria cinematogràfica el 1993. Casada amb el també realitzador Paul Mayeda Berges, hi col·labora en diverses ocasions, el primer llargmetratge, Bhaji in the Beach (1993), va obtenir nombrosos premis internacionals i va aconseguir una nominació als premis BAFTA el 1994, així com el Premi de la Cinematografia Britànica a la millor òpera prima. A aquesta li van seguir altres èxits com Quiero ser como Beckham (2002), amb una joveníssima Keira Knightley, o amb la seva particular versió de la novel·la de Jane Austen Orgull i prejudici, amb l’estil Bollywood, que va rodar el 2004 amb el títol de Bodas y prejuicios. Quiero ser como Beckham Any: 2002. Amb: Parminder Nagra, Keira Knightley, Jonathan Rhys-Meyers, Anupam Kher, Archie Panjabi. Gènere: comèdia / esport Jess té 18 anys i els seus pares volen que sigui una encantadora i convencional noia índia. Però ella només vol jugar a futbol com el seu heroi, David Beckham. És a dir, xutar una pilota en el parc amb els seus amics. I d’aquesta manera la descobreix Jules, una jove que la convida a unir-se a l’equip de futbol femení local. Les noies tenen la mateixa edat i comparteixen els mateixos somnis. Al mateix temps que es va consolidant la seva amistat, l’equip comença a viatjar per jugar en altres ciutats. Però els seus pares no entenen per què no es tranquil·litza, estudia dret i aprèn a cuinar. Bodas y prejuicios Any: 2004. Amb: Aishwarya Rai, Martin Henderson, Daniel Gilliesi. Gènere: comèdia romàntica / musical Aquesta adaptació actual a l’estil de Bollywood d’un clàssic de Jane Austen, ens explica la història de Mrs. Bennet, una dona ansiosa per trobar el marit ideal per a les seves quatre filles solteres. Quan Mr. Bingley i Mr. Darcy, dos homes rics i solters, arriben a la ciutat per assistir a un casament, les esperances dels Bennet augmenten malgrat que les circumstàncies i els comentaris de la gent suposin una gran amenaça per poder portar a terme els seus desitjos.

Deepa Mehta Deepa Mehta, nascuda el 1950 a Amrítsar, és una realitzadora d’origen indi establerta al Canadà. Es va donar a conèixer amb la polèmica «Fuego» (1996) en què s’explicava la relació d’amistat i amor lèsbic entre els dos personatges protagonistes, i per la qual alguns centres conservadors hindús van demostrar el seu rebuig, fins i tot van organitzar atacs als cinemes que van projectar la pel·lícula. La seva reputació va anar creixent quan va completar la controvertida trilogia dels elements amb els dos títols següents: Earth (1998), sobre la guerra i la divisió indopakistanesa, i Agua (2005), que incidia de manera crítica sobre la religió, és la pel·lícula que a Espanya aconseguí un èxit força considerable en els circuits de cinema d’autor. Deepa Mehta té una reputació notable com a cineasta innovadora i audaç, les pel·lícules de la qual sovint transmeten temàtiques universals com ara la identitat i la tradició. Agua Any: 2005. Amb: Lisa Ray, Seema Biswas, John Abraham, Sarala. Gènere: drama Amb Agua, Deepa Metha tanca la trilogia sobre els elements que s’ha erigit en la més ferotge denúncia de la servitud de la dona índia. Ambientada cap el 1938 en un país colonitzat pels britànics, però on es comença a parlar de la independència i dels canvis socials al voltant de la figura de Mahatma Gandhi, Agua descriu la situació d’un col·lectiu de dones de diverses edats, unides per la desgràcia comuna de ser vídues i, per tant, éssers de rang inferior a la classista societat índia que les condemna a l’aïllament i a la pobresa. Si amb l’estrena de «Fuego» a l’Índia es van despertar, des de la primera projecció en un festival, reaccions violentes i va propiciar actes vandàlics, els problemes d’Agua començaren abans: el rodatge, que s’havia previst l’any 2000 a Benarés, a la riba del Ganges, es convertí en un infern quan un grup d’extremistes va saquejar i cremar els decorats, i van amenaçar de mort la directora perquè acusaven la pel·lícula de denigrar la vídua hindú.

Bollywood/Hollywood Any: 2002. Amb: Rahul Khanna, Lisa Ray, Rishma Malik, Jazz Mann, Moushumi Chatterjee. Gènere: comèdia musical Bollywood/Hollywood és la particular incursió en el cinema comercial de Bombai (Bollywood) de la directora Deepa Mehta. Rahul és un jove guapo i ric indicanadenc que està desesperat per aconseguir que la seva família deixi de ficar-se a la seva vida privada. Volen que posi seny i abandoni la solteria, però Rahul no n’està decidit. La seva germana, a més, tampoc rep l’aprovació dels seus pares per casarse amb un jove cantant pop que tampoc agrada a la família. Un dia Rahul, desesperat, coneix Sue en un bar, la típica dona de «companyia», i veu que ella serà la solució als seus problemes, la contractarà i farà veure que ja té xicota.

Agua (2005), Deepa Metha

La boda del monz贸n (2001), Mira Nair

Mira Nair Nascuda el 1957 a la ciutat de Bhubaneshwar, a l’est de l’Índia, Mira Nair és la menor d’una família de tres germans amb el pare funcionari del govern. Des de molt jove s’interessà pel cinema, encara que l’apassionava més el teatre, que va estudiar (igual que sociologia) a la Universitat de Delhi. Set anys després de graduar-se havia rodat quatre documentals sobre la cultura i les tradicions de l’Índia i el seu impacte a la vida de la gent corrent. El reconeixement internacional li va arribar amb Salaam Bombay!, una pel·lícula que, segons les seves paraules, descriu la realitat dels nens i nenes sense infantesa, mainada que sobreviu al carrer amb resignació, humor i dignitat. Després del rodatge de Kama Sutra (1997), Nair es va enfrontar durant divuit mesos a la censura de l’Índia per aconseguir l’autorització per projectar-la a totes les sales del país. Però fou amb La boda del monzón (2001) que obtindria el reconeixement internacional en guanyar el Lleó d’Or en el Festival de Venècia. Salaam Bombay! Any: 1988. Amb: Shafiq Syed, Raghubir Yadav, Aneeta Kanwar, Nana Patekar. Gènere: drama L’emigració massiva del camp, sota l’òptica sociològica dels infants orfes o abandonats que intenten sobreviure en els carrers de la gran ciutat, és el que plasma Salaam Bombay! amb Bombai i els seus carrers com a plató de rodatge i amb actors no professionals (es va organitzar un càsting amb els nens i nenes del carrer). Nair aconsegueix, a l’estil Ray, una història de tocs naturalistes que no té gaire a veure amb els típics drames indis de decorats d’estudi als quals estaven acostumats. Avalada per la Càmera d’Or a la Millor Òpera Prima en el Festival de Venècia, estrenada a Espanya i candidata a l’Oscar, el film atorgà fama internacional a una cineasta de només 30 anys. La boda del monzón Any: 2001. Amb: Naseeruddin Shah, Lillete Dubey, Shefali Shetty, Vijay Raaz, Tilotama Shome, Vasundhara Das. Gènere: drama musical / comèdia Els preparatius d’un casament elegant a Nova Delhi, que durarà quatre dies, mostraran els conflictes que es viuen a la societat índia entre generacions partidàries de seguir les tradicions i altres que defensen la modernitat. La directora Mira Nair i la guionista Sabrina Dhawan retraten la societat actual de Delhi on tot es barreja: l’antic amb el modern i la innocència amb el sexe. L’estil intimista introdueix l’espectador en la vida dels personatges i en la cultura panjab de Nair, una cultura ferma, directa i plena de vida. 85

Altres títols dels Indian non Residents disponibles a la Mediateca: Fire/«Fuego» (1996), Deepa Mehta Earth/ Tierra (1998), Deepa Mehta Bhaji on the Beach (1993), Gurinder Chadha ¿Qué se está cociendo? (2000), Gurinder Chadha Kama Sutra, a Tale of Love (1996-1998), Mira Nair La feria de las vanidades (2004), Mira Nair The Namesake / El buen nombre (2006), Mira Nair

La feria de las vanidades (2004), Mira Nair

Agua (2005), Deepa Metha

Consorci Casa Ă&#x20AC;sia

Alt Patronat

Segueix-nos a:

Casa Àsia - Mediateca Palau Baró de Quadras Av. Diagonal, 373 · 08008 Barcelona Tel.: 93 368 07 38 · mediateca.bcn@casaasia.es