ETIMOLOGIA by Laura i Txell Abadia Rochina

“ Vaig entendre que cada món tenia el seu secret i que s’hi accedia a través del coneixement de la llengua. Sense això, ens resultaria impenetrable i inconcebible encara que hi visquéssim una pila d’anys. A més, vaig observar que entre el fet de tenir un nom i el d’existir hi ha una relació, perquè, en tornar a l’hotel, descobria que només havia vist el que sabia anomenar; que, per exemple, recordava una acàcia, però no l’arbre del costat, el nom del qual ignorava. Ras i curt, vaig entendre que, com més paraules sabés, més ric, ple i variat seria el món que s’obriria davant meu. “ R. KAPUSCINSKI, Viatges amb Heròdot

Li dediquem aquest treball a la Paquita, professora de ciències, a qui li hagués agradat estar amb tots nosaltres, esbrinant d’on venen les paraules.

ÍNDEX

1. Nomina medicinae . Andrea Rus i Alexandra Donayre

1. Nomina animalium . Noelia Albarrán

2. Nomina florum et plantarum. Zineb Zghouri

3. Nomina elementorum chimicae . Judith Martínez.

4. Topònims. Cristina Bautista

5. Nomina personae. Rosario Chaguaceda

6. Astronomia. Carmen Chaguaceda

7. Nomina calendaria. Ekram Dahaoui

8. Nomina Mythica. Maria Simón

9. Nomina rerum civilium. Irina Clemente

Nomina Medicinae La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa del diagnòstic i del tractament de les malalties. Les paraules metge, medicina i medicament són d'origen llatí, medicus; per altra banda farmàcia, fàrmac i farmacèutic són d'origen grec, υάρμακον (farmakon.)

CAP: Aquesta paraula prové del llatí, caput, capitis, i també existeix en grec, κεθαλή (kephalé). D'aquesta paraula s'han format més d'una, com per exemple, cefalàlgia que vol dir dolor de cap, o cefalitis que és la inflamació del cap.

ULL: Prové del llatí, oculus,-i, d'aquí oculista. El mot ull ha patit els canvis fonètics que la /o/ ha passat a /u/, cul> ll, i la desinència / us/ s‟ha perdut. Τambé la tenim en grec, ὀθθαλμόρ (ophtalmós). Amb aquesta paraula s'han format diverses més que tenen un significat relacionat amb ull, com per exemple, el tractat d'enfermetats del ulls és, l’oftalmologia, o quan es pateix d'olor als ulls té el nom d'oftalmagra. I com aquestes hi han moltes més com per exemple, poliftalmo o holoftalmo. NAS: Del llatí nassus,-i, però en grec, ῥίρ, ῥινόρ (rhís, rhinós). Existeix un animal amb un nom relacionat amb aquesta paraula, “rinoceront”, té aquest nom precisament perquè té una banya sobre el seu nas. Més paraules amb significats relacionats amb nas són; leptorrino, que designa a la gent que té el nas llarg i prim, o rinitis, la inflamació de la mucosa nasal

BOCA: Prové del llatí os, oris, també la tenim en grec, ζηόμα, -αηορ (stóma,-atos). Estoma, en català, és un orifici microscòpic en el envers d'una fulla per on s'evapora l'aigua de la planta. L‟ estomatologia és la part de la patologia que estudia les enfermetats de la boca. I l’estomatòleg és l'especialista en les enfermetats de la boca i l'aparell digestiu. De la paraula llatina vindria oral, oració. DENT: Prové del llatí dens, dentis, també la tenim en grec ὀδούρ, ὀδόνηορ (odoús, odóntos. L'odontologia és la branca de la medicina que s'ocupa de les dents. L’odontàlgia es fa dir del dolor dels queixals. Quan una cosa és odontoide vol dir que té forma de dent. L'odontòmetre és un instrument que utilitzen els filatèlics per determinar el nombre de dents dels segells de correu. Pel que fa a paraules que provenen del llatí, podem trobar dentista, denticulat, dentiforme, dentífric... LLENGUA: Del llatí lingua,-ae, o també en grec γλῶζζα (glóssa/glótta). La glositis és la inflamació de la llengua. Un aparell que registra els moviments de la llengua en el llenguatge es diu glossὸgraf. I l'heteroglos és un diccionari bilingüe. El significat de totes aquestes paraules tenen una cosa en comú entre elles, que totes estan relacionades amb la llengua. Pel que fa a les paraules derivades del llatí tenim lingüiforme, lingüístic, bilingüe...

ORELLA: Prové del llatí auris,-is, o auricula,-ae, Fonèticament au> o, i>e , cul>ll. també la tenim en grec οὔρ, ὠηόρ (ous, otós). L'otolaringologia és l'especialitat mèdica que combina l'estudi conjunt de l'oïda y de la laringe. L’otòfon és un aparell amb el que s'augmenta la potència auditiva de les oïdes dèbils. O bé quan es té otitis vol dir que l'òrgan de l'oïda està inflamat. Aquestes són algunes de les paraules derivades del llatí amb els seus significats. 5

DIT: Prové del llatí digitus,-i, també la tenim en grec δάκηςλορ (dáktylos). Quan ens referim als dits solem anomenar-los dactilars, també hi ha un tipus de fruita que com que té forma de dit, se li ha posat el nom de dàtil. Altra paraula derivada és isodàctil quan els dits d'un animal són tots iguals. Pel que fa a l‟arrel llatina, tenim digital. PEU: Prové del llatí pes, pedis, també la tenim en grec πούρ

ποδόρ (poús, podós). D'aquesta paraula hi han més, com, per exemple, podòmetre que és un aparell en forma de rellotge que compta el nombre de passos que dona la persona que el porta y la distància recorreguda, o podaria o trípode També hi han altres paraules derivades del llatí com pedestre, pediforme, pedicura. RONYONS: Prové del llatí renes,-um, també la tenim en grec νεθρόρ (nephrós). La nefrologia és el tractament sobre les enfermetats dels ronyons. L'extirpació d'un ronyó es fa dir nefrectomia i l‟ eliminació natural d'un ronyó per obstrucció de l‟úter s‟anomena autonefrectomia. Altres paraules poden ser nefrososi, nefropatia. En canvi, renal, vindria de la paraula llatina.

COR: Prové del llatí cor, cordis, també la tenim en grec καρδία (kardía). L'adjectiu cardíac, anteriorment havia pres la forma cordíac. És el terme entre la forma llatina i la grega. Del substantiu kardia, es va formar l'adjectiu kardiako. El significat és cardíac, però no sempre, perquè resulta que a kardia se li va assignar també, el significat de orifici superior de l'estómac, és a dir, la vàlvula. I d'aquí directament estómac. A partir de la paraula kardía se‟n van formar unes altres que també tenen a veure amb el cor com, carditis , cardioscopi , pericardi , però també hi ha paraules que s'han format amb kardía

que tenen a veure amb l'estómac, com

cardias o cardioplàstia. De totes maneres prenent l'arrel llatina cor trobem, cordial, és a dir, que surt del cor.

PULMÓ: Prové del llatí pulmo,-onis, en grec πνεύμων (pneúmon). Hi ha persones que es diuen que són mononeumonones, això vol dir que només tenen un pulmó. O quan t'operen d'un pulmó es diu pneumectomia que és l'extirpació quirúrgica d'un pulmó. La pneumopatia es qualsevol afecció en els pulmons. El pneumòlit és quan es tenen pedres als pulmons. Tanmateix de la paraula llatina deriven paraules com pulmonar o pulmonia.

PELL: La paraula llatina és pellis, i d'aquí vindria pel·lícula, que és una membrana molt fina, també altres com pellissa, pellofa o pelleter, i en grec seria δέπμα,-αηορ (dérma,-atos). Paraules de la família de dérma hi ha moltes, com per exemple, dermatologia que és el tractat de les enfermetats de la pell o dermopatia que és qualsevol enfermetat de la pell, epidermis.. MÚSCUL: Prové del llatí musculus,-i, també la tenim en grec μῦρ, μςόρ (mys, myós). Hi ha paraules relacionades amb, mys, com per exemple mió que és la unitat muscular, o també mionitis que és una inflamació als músculs, i per últim també hi ha la mionosis que és una afecció en el sistema muscular. Pel que fa a la paraula llatina, hi ha diferents derivats com muscular..

NERVI: Prové del llatí nervus,-i, també la tenim en grec νεῦπον (néuron). Amb l‟arrel llatina tenim nerviós, nervós , mentre que amb l‟arrel grega, neurona que és una cèl·lula nerviosa, o neuràlgia o la neurologia.

SANG: Prové del llatí sanguis,-inis, també la tenim en grec αἷμα,-αηορ (haîma,-atos). Sanguis significa en llatí sang. D'aquesta

arrel

tenim

moltes

paraules

com

sanguinari,sangonera. A partir de haîma, hemoglobina, que es la matèria colorant dels glòbuls vermells de la sang, però com aquesta hi han moltes més hematosis, anèmia hiperèmia, hematòcrit...

FETGE és la castellanització del llatí ficatum el qual ve de ficus, o sigui figa, que era el que menjaven les oques, el fetge de les quals era un plat exquisit pels romans . Els termes mèdics relacionats amb el fetge comencen sovint per hepato- o hepàtic, que provenen de la paraula grega ἧπαρ, ἧπαηορ (hēpar,hepatos ) que deriva de ἡπαομαι, que vol dir reparable, fent referència al fet que el fetge pot regenerar-se per si sol espontàniament en cas de lesió.

MANDÍBULA ve del llatí mandibulum. El maxil·lar inferior (o mandíbula) és un dels ossos de la cara, pla, imparell, central i simètric, en forma de ferradura. Està situat en la part inferior i anterior de la cara, constituint per si solament la mandíbula.

LABIAL de del llatí labium. Els llavis són un òrgan visible situat a la boca dels humans i molts altres animals. Els canvis fonètics que ha patit la paraula son la geminació de la l a principis de paraula, i el canvi de /b/ per /v/.

CERVICAL ve del llatí cèrvix. La gola és la part anterior del coll, davant de la columna vertebral. Consta de la faringe i la laringe. Un punt molt important de la gola és l‟epiglotis, un cartílag amb forma de tapa que separa l-esòfag de la tràquea i evita el pas del menjar o del beure durant la deglució. 8

BRAÇ ve del llatí bracchium. El braç és el segon segment del membre superior, entre la cintura escapular que el fixa al tronc i l‟avantbraç. S‟articula amb la primer a a l‟espatlla, i amb el segon al colze.

VENTRE és la cavitat en el cos que conté l'intestí i altres vísceres, ve del llatí venter.

PIT ve del llatí pectum de la qual deriven pectoral, parapet i expectorar. Pit és un eufemisme de mama i de ¨pit¨ també tenim pit de pollastre, que és com s‟anomena a la part de les aus que cobreix al tòrax.

CUTIS ve del llatí cutís, que es referia no només a la pell de les persones sinó també al de les fruites. La paraula llatina cutis prové de l'indoeuropea que vol dir cuir, pell. Altres paraules poden ser cutícula, cutani...

PÀNCREES ve del grec, de πᾶν (pan) que vol dir tot, sencer i κπέαρ (carn), és a dir, tot carn , ja que és un òrgan només de carn . El pàncrees és una glàndula en animals i humans que segrega un suc d'hormones i enzims digestius.

CABELL ve del llatí capillus (pèl del cap) i aquest com un diminutiu de caput (cap). Tradicionalment es considerava un compost de caput i pilum (pèl).L‟evolució fonètica de la paraula ha estat la sonorització de la /p/ en /b/ i la /i/ que s‟ha obert en /e/, però es troba aquesta arrel en paraules com capil·lar.

CARA ve del llatí que era cara, però també segons altres fonts, la paraula cara ve del grec κάπα possiblement a través de la llengua llatina. Els grecs usaven aquesta paraula per descriure el cap o el semblant (cara o rostre humà).

HOSPITAL ve del llatí hospes que significa hoste o sigui visita. De hospes es va transformar a hospitalla, per significar departament per a visites forasteres, i de hospitalla a hospitalper significar un lloc que dóna auxili als ancians i malalts.

UROLOGIA ve del grec, formada amb la paraula οὖπον (uron), orina i Λόγορ (logos) paraula, tractat, estudi, més el sufix -ia que indica acció, qualitat .

PEDIATRIA ve del grec, formada per la paraula παῖρ,παιδόρ (pais,paídos),nen, i ἰαηπόρ (iatros), metge.

GERIATRIA ve del grec formada per γέπων (geron) que és vell, i iatría que és curació). La geriatria és la branca de la medicina que s'especialitza en la cura dels vells.

GINECOLOGIA ve del grec, formada amb la paraula γςνή, γςναικόρ (gíne) que és dona i logos que és paraula, estudi, tractat. És a dir, els estudis sobre la dona.

ONCOLOGIA és un neologisme creat al segle XIX, usant les paraules gregues ὄγκορ (onkos) que és tumor i logía que és estudi, tractat. Es refereix a l'estudi dels tumors.

Nomina animalium La paraula ABELLA correspon a apis en llatí. A partir de l'arrel llatina utilitzem cultismes i paraules derivades com apicultura, apiteràpia, apitoxina, etc.

La paraula ARANYA, correspon a aranea en llatí i a ἀράτνη (aráchnē) en grec.

El nom d'aquest animal va sorgir a partir del mite grec següent: Aracne va néixer a Lidia i era filla del tintorer Idmó, era segons la mitologia grega una teixidora de gran anomenada, famosa per la seva habilitat al teler. Un dia va exhibir un tapís tan ben elaborat que tant ella que era molt orgullosa, com tothom que el veia opinava que la seva destresa superava fins i tot a la de la deessa Atena. Aquesta, incrèdula, va baixar a la terra a veure el tapís en persona. Primer, va adoptar la figura d'una velleta que va recomanar a Aracne que no fos tan orgullosa, ja que a Grècia el pecat de supèrbia es considerava gravíssim. La noia va desoir els seus consells, i Atena va recuperar la seva forma veritable. Aleshores les dues van iniciar un concurs a veure qui feia el millor tapís. Aracne va decidir plasmar tots els amors adúlters dels déus, per exemple com Zeus va seduir a Leda, transformant-se en un cigne; o com es va transformar en pluja d'or per poder posseir a Dànae. Pel que fa a Atenea va teixir els càstigs que s'havien infligit als mortals que havien gosat comparar-se amb els déus. Desprès del concurs veient que l'obra d'Aracne era perfecta en habilitat, però que el motiu que havia triat, era una ofensa a la divinitat, Atena va clavar la seva llança al tapís d'Aracne i la novia, embogida, es va suïcidar penjant-se d'un arbre. Però Atena, adonant-se que s'havia deixat endur per la gelosia, va decidir convertir-la en aranya, de manera que tant ella com els descendents podrien teixir i teixir per sempre, però una obra que ningú mai no admiri. Aquest mite està inclòs a Les metamorfosis del poeta Ovidi.

La paraula BALENA correspon a ballaena en llatí. Etimològicament, ballaena es refereix a la forma cilíndrica o inflada, característica d'aquesta família.

La paraula ASE correspon a burricus (cavall petit) en llatí. Burricus actualment és utilitzat com burrico en castellà. Segons Covarrubias, en un llibre anomenat Tesoro de la Lengua Castellana o Española, burricus prové de burra que significa pèl aspre i color bru.

La paraula CABRA correspon a capra en llatí. A partir de l'arrel antiga llatina, utilitzem cultismes i paraules derivades com caprici o cabriolé. Al mascle se l'anomena boc, en llatí hircus.

La paraula CAVALL correspon en llatí vulgar a caballus i en el vocabulari clàssic a equum. En castellà, l'arrel antiga llatina només ha deixat yegua, el femení de l'animal, i paraules cultes com eqüestre i equitació.

La paraula LLEBRE correspon a lepus, leporis. D'aquesta arrel prové que aquests animals s'agrupin en la família dels Leporidae ( Lepòrids ). Els canvis fonètics han donat que la /p/> /b/ entre vocals, i la vocal /o/ desaparegués, formant la paraula llebre.

La paraula COLOM correspon a columba en llatí. Aquest nom prové des de l'antiguitat i la van designar així perquè significa ''color indecís'' ja que l'animal té un color grisenc i blavós. L'arrel llatina, però, es manté en cultismes com columbòfil (criador de coloms).

La paraula CUC correspon a vermis en llatí. Etimològicament la paraula procedeix del llatí crossis, que es referia a qualsevol animal que s'arrossegava, de qualsevol tipus o grandària com serps, cargols, etc. Desprès el seu sentit va evolucionar a vermis. Vermis s'empra sobretot en la paraula composta vermiforme amb la que es descriu qualsevol cosa amb forma de cuc.

La paraula DOFÍ correspon a δελθίς (delphis) en grec i a delphinus en llatí. La paraula grega significa ventre. Va ser anomenat així perquè igual que tots els mamífers i en contraposició als peixos, el dofí neix del ventre matern. La paraula delphis també es refereix a esperit de mar.

La paraula ESQUIROL correspon a sciurus originalment en llatí. Aquesta paraula prové del grec skiouros. En altres llengües el rosegador va rebre el nom a partir de l'arrel grecollatina. Per exemple, en anglès squirrel; en portuguès esquilo; en català esquirol; en francès écureuil i en italià scoiattolo.

La paraula GAT correspon a feles en llatí. La família d'aquests animals s'anomena Felidae ( Felins). Actualment en la nostra llengua només queden derivats com fèlids i felins. D'altra banda la paraula gat podria venir de catus, -a, -um, un adjectiu que en llatí significa agut, hàbil... potser pel comportament de l'animal.

La paraula GOS correspon a canis en llatí. El mot canis es utilitzat actualment en cultismes com per exemple les dents canines. S'anomenen així perquè tots els animals de la família dels Cànids. ( Canidae en llatí ) tenen les dents així. La paraula GRANOTA correspon a rana en llatí i que s‟ha conservat en castellà. A partir d'aquesta paraula en llatí el diminutiu ranunculus que vol dir petita granota o capgròs, però que també pot designar l'herba de llocs pantanosos, de la qual deriven els noms de tota una família de plantes, anomenades ranunculàcies.

La paraula HIPOPÒTAM correspon a ἵππος ποηαμός en grec i a hippopotamus en llatí. Antigament, a aquest animal se l'anomenava ''cavall de riu'', ja que el seu nom en grec era compost per aquestes dues paraules. Gràcies a aquesta arrel, actualment utilitzem paraules derivades com hipòdrom i hipocondríac.

La paraula LLEÓ correspon a leo en llatí. A partir d'aquesta paraula s'han format derivats com lleopard que té la mateixa arrel en llatí que és leo pardus o lleoní, entre altres. També la paraula llatina dóna el nom del setè signe de l‟horòscop, Leo. 14

La paraula LIBÈL·LULA correspon a libellula en llatí. La paraula llatina antiga

volia significar

''nivelet'', ja que era un diminutiu de la paraula llatina libella que significava nivell de la balança, que s'equilibra a pesos iguals. Actualment es creu que li van donar aquest nom per la seva capacitat de romandre suspesa i equilibrada en el cel.

La paraula MONO ve de Cercops en llatí. A partir d'aquesta paraula es va originar un mite: Cercops era com anomenaven als fills d'Oceà i d'Eurifasa. Els fills eres uns bandits, tramposos i mentiders, encara que la seva mare els havia ja avisat de l‟ home del cul negre. Transformats en borinots, solien brunzir al voltant del llit de Heràcles. Un bon dia, Heràcles els va atrapar i els va obligar a mostrar les seves formes reals. Llavors, els va penjar de cap per avall en una vara que portava en la espatlla. En aquesta postura els dos nens van veure el cul ennegrit d'Heràcles i es van posar a riure amb tantes ganes que fins i tot ell va riure. Heràcles com reia sense parar, va alliberar als dos nens. Més tard Zeus es va assabentar del que havia passat i enfadat per les malifetes que havien fet, va convertir als dos nens en Cèrcops.

La paraula MOSCA correspon a musca en llatí. A partir d'aquesta paraula actualment tenim derivats en la nostra llengua,com per exemple mosquejar, que prové de com que las mosques molesten i empipen molt.

paraula

PAPALLONA

correspon

papilio,

papillionis en llatí. Aquesta paraula significa tenda de campanya i també papallona. És molt probable que el seu segon significat sigui d'origen figuratiu per la comparació de les ales de la papallona amb el tendal de la tenda de campanya afectat pel vent. 15

La paraula PEIX correspon a piscis en llatí. Aquesta paraula s'utilitza per anomenar als nascuts del 20 de Febrer al 20 de Març, en l'horòscop. També deriven paraules com piscina i piscifactoria.

La paraula PERDIU correspon a perdix en llatí. A partir d'un mite es va originar aquesta paraula. Perdix era la germana de Dèdal, i també era la mare de Talo en la mitologia grega. Dèdal era un arquitecte molt respectat a Atenes. El seu nebot, Talo, de dotze anys, era el seu deixeble. Dèdal estava gelós pel talent i la intel·ligència del seu nebot. Dèdal tenia por de que Talo li prengués el lloc, així que va portar a Talo amb mentides fins a un penya-segat des d'on el va empènyer per matar-lo. Però la deessa Atena va salvar-li la vida, transformant-lo en au mentre queia. Aquella au va passar a anomenar-se Perdix, en honor a la mare de Talo. Per això, la perdiu sempre vola baix, per por a les altures.

La paraula PINGÜÍ correspon a pinguis en llatí. Aquesta paraula va aparèixer a finals de segles XVI. Pinguis

significava greixós i va adoptar l'animal aquest

nom perquè el seu físic és com el que descriu aquesta paraula. La paraula POP correspon a ὀκηóποσς (octopus) en grec. Aquesta paraula està formada per ὀκτώ (octo = vuit) i per πόδος ( podos = peus ) formant una paraula composta ''vuit peus''. De fet, aquesta paraula grega es segueix utilitzant transformada en castellà a pólipos.( molts peus). En anglès, al pop de vuit potes, se'l coneix com octopus.

La paraula RINOCERONT correspon a ῥινός κέρως en grec. La paraula antiga grega és

una

paraula composta per ῥινός que vol dir nas i per κέρως, que vol dir banya i forma ''nas banya'' que dóna peu al nom de l‟animal.

La paraula TORTUGA correspon en llatí a testudo i a ηαρηαροστος (tartaruchus) en grec. Formada per tàrtaros ( infern) i per οἰκέω ( habitar) ''habitant del infern''. Segons els cristians, els àngels estan en el cel i el dimonis estan al fons de la terra. Les tortugues són uns rèptils marins o terrestres qσe tenen el cos cobert per una forta cuirassa. Un tipus de tortugues habiten en el fang. Diuen els cristians que veient com aquests rèptils sortien del fang ,van pensar que eren dimonis i que venien del fons de la terra. A partir d'aquesta paraula, actualment utilitzem l'arrel llatina per anomenar l'ordre d'aquest animal, l'ordre dels Testudines.

Nomina florum et plantarum TRÈVOL CAMPEROL: En llatí es diu Trifolium campestre. S‟anomena així perquè aquesta planta té tres fulles petites. Aquesta planta té una altura de 30cm. Les flors que té son de color groc. Floreix només en primavera. Habita en llocs secs, especialment en l‟àrea mediterrània.

HERVA MORA: En llatí es diu Solanum nigrum i té una altura de 60cm. Floreix a principi d‟estiu fins a principi de la tardor. Les seves fulles són de color verd fosc , d‟aquí ve el nom nigrum amb una forma ovalada o triangular i les flors, petites i de color blanc. Aquesta planta pot arribar a ser tòxica per defensar-se dels depredadors.

ALIGUANYA: En llatí es diu Aquilegia vulgaris. Pot tenir una altura de 60cm. Floreix a mitjans de primavera i acaba a mitjans d‟estiu. Les seves flors són de color blau violeta, o rarament blanc. Creix a boscs,

prats

secs

algunes

zones

muntanyoses.

Antigament les llavors es van emprar per fer perfums afrodisíacs i es diu que les cortesanes les mastegaven per exercir millor el seu ofici.

CÒLQUIC: En llatí es diu Colchicum autumnale. El nom de l'espècie autumnale fa referència a que floreix i es fecunda a la tardor. Té una altura de 15cm, neix en prats o en boscs oberts. La seva floració és a finals d‟estiu fins a finals de la tardor. Aquesta planta també és tòxica.

CALÈNDULA: En llatí es diu Calendula officinalis. Té una altura de 20-55cm. La seva floració dura tot el any, les flors són de color taronja i es dispersen per totes parts. La paraula calendula

significa "al llarg dels mesos", de

manera que es va voler subratllar el llarg període de floració que té aquesta planta, i officinalis, expressa el seu caràcter medicinal.

RUDA: En llatí es diu Ruta graveolens. Té una altura de 1m i floreix a la primavera i estiu. Les flors són petites i grogues. Habita en llocs secs o assolellats. La ruda s'empra en la cuina a causa del seu lleuger toc entre picant i amarg, encara que el seu aroma és emprat en diferents salses o barreges alcohòliques.

DIDALERA: En llatí es diu Digitalis purpurea. Digitalis significa dit, i purpurea significa lila o porpra. Aquest significat fa referència a la forma i color de les flors, ens indica que té forma de dit o didal i que és de color lila. Té una altura de 1,5m i la seva floració creix fins al segon any de primavera, ja que el primer any només es forma una roseta de fulles.

ROMANÍ: En llatí es diu Rosmarinus officinalis. Té una altura de 1,5m i creix en terrenys secs i amb roques. La seva floració dura dura tot l‟ any, en zones temperades. Les flors poden ser de color blanc, lila, blau o rosades. En alguns països, es col·loca encara una branqueta de romaní en mans dels difunts o es planta sobre la seva tomba. En el llenguatge de les flors, el romaní és símbol de la bona fe i la franquesa. TIMÓ: En llatí es diu Thymus vulgaris. L‟altura és de entre 10-30 cm. La seva floració és a mitjans

de primavera i d‟estiu.

Les flors poden ser de blanques a porpres. En infusió s'utilitza contra la bronquitis, laringitis i antidiarreic. També té propietats antiinflamatòries. 19

ORENGA: En llatí es diu Origanum vulgare. Té una altura de 60cm i creix en prats secs o boscs clars d‟ Àsia i Europa. La seva floració és a finals de primavera i d‟estiu. Les flors són de color roses i rarament blanques, amb llargues bràctees de color porpra. Aquesta herbàcia perenne aromàtica del gènere Origanum, és molt utilitzada en la cuina mediterrània. Són les fulles d'aquesta planta les quals s'utilitzen com condiment tant seques com fresques, encara que seques posseeixen molt més sabor i aroma. BEDOLL: En llatí es diu Betula pendula. Té una altura de 30cm i floreix a la primavera. Creix en llocs lleugers i penja de arbres. Conté una escorça blanca amb esquerdes rugoses i fosques sobre la base. Hi ha una teoria que diu que abans de l'aparició del paper, l'escorça del bedoll s‟emprava per escriure a sobre.

SÀLVIA: En llatí es diu Salvia officinalis. Té una altura entre 2060cm i creix en terrenys pedregosos, en zones seques i obertes. Floreix a finals de primavera i mitjans d‟estiu. Les flors són grans i de color blau.

AUBRIETA: En llatí es diu Aubrieta deltoidea. Té una altura de entre 5-20cm i creix en murs de roques de tota la zona mediterrània. Floreix a

la primavera i les flors són rosades o

porpra. Aquesta planta va ser nomenada així en honor de Claude Aubriet, un pintor de flors francès.

CASTANYER: En llatí es diu Castanea sativa, creix en boscs del Nord d‟Àfrica, SO de Àsia, etc. La seva altura es de 30m i floreix a l‟ estiu.

DULCAMARA: En llatí es diu Solanum dulcamara. Té una altura de 3m, ja que trepa, sobretot, en boscs humits a prop de l‟aigua. Floreix a principis d‟estiu i les flors són de color violeta profund amb cinc pètals.

SAPONÀRIA: En llatí es diu Saponaria officinalis i té una altura de 90cm. Sapo

vol dir sabó, en al·lusió a les

propietats detersives que tenen les seves arrels amb contacte de l'aigua. Creix en totes parts de la regió mediterrània, sobretot en les vores dels camins humits. La seva floració és a mitjans de primavera i d‟estiu. Les flors són petites i blanques.

SERPOL: En llatí es diu Thymus serpyllum. Té una alçada de 40 cm. Floreix a finals de primavera fins a principis d‟estiu. Tota la

planta desprèn

una

agradable

suau aroma

de llimona. Les flors són de olor porpra, o rares vegades blanca.

VULNERÀRIA: Es llatí es diu Anthyllis vulneraria. Té una altura de 40cm i floreix a finals d‟hivern fins a principis d‟estiu. Es poden trobar en camins o camps herbosos.

CENTRANT: En llatí es diu Centranthus ruber. La seva altura és de 30 a 80cm. La seva floració és de primavera fins a l‟estiu. Les flors són nombroses, de colors que van del vermell al rosa pàl·lid, d‟aquí el nom ruber i rares vegades blanques. Les seves fulles es consumeixen en amanida o cuites com verdures i també exerceix un efecte similar a la valeriana. 21

MILFULLES: En llatí es diu Achillea millefolium. Té una altura de 60cm i es pot estendre per totes les zones del mediterrani. La seva floració és a finals de primavera fins a mitjà d‟estiu. Els grecs li van donar el nom de aquilea per Aquil·les, famós per la seva invulnerabilitat a les ferides, que segons una llegenda va guarir amb ella al seu amic Télefo. Els guerrers la portaven com un remei gairebé miraculós en les seves motxilles, per la qual cosa va ser també coneguda com herba dels soldats.

LLIRI DE FLORÈNCIA: En llatí es diu Iris florentina. Té una altura de 90cm i floreix a mitjà de primavera fins a principi d‟estiu. Creix en camps, vorals i jardins. Les flors són grans i perfumades i poden ser de color blanc o violeta.

EUFÒRBIA GIRA-SOL: En llatí es diu Euphorbia helioscopia. Té una altura de 10 a 50cm i creix en terrenys erms de tota Europa. La seva floració és de mitjans d‟hivern fins a mitjans de primavera.

GLAUCI: En llatí es diu Glaucium flavum i creix en platges de sorra. Té una altura de 90cm i floreix de mitjans de primavera fins a mitjans d‟estiu. La flor i el làtex són de color groc amb forma de copa. De les seves llavors s'obté un oli groguenc comestible.

Nomina elementorum chimicae Els símbols químics de vegades no coincideixen amb les inicials dels elements que representen. La raó és que fins a finals del segle XIX els llibres científics s‟escrivien en llatí, per tant, els símbols químics es formaven a partir de noms llatins o grecs, com es veurà a continuació:

ANTIMONI: ve del grec ἀνηι- μόνορ (anti-monos) que significava no únic. L‟origen del símbol, Sb, prové de la paraula llatina stibium , del grec στίβι. L‟antimoni ja s‟esmenta en l‟antic Testament encara que possiblement no es coneixia en estat metàl·lic i possiblement es confonia amb el sulfur (anomenat stibium pels romans).Amb antimoni els antics es pintaven les celles.

ARGENT O PLATA: del llatí argentum (Ag): arg- vol dir brillant.

ARSÈNIC: del llatí arsenium i del grec ἄρζην (As): masculí, fort. Un vidre molt clar i transparent que es col·loca davant d'alguns objectes per preservar-los i sense ocultar-los a la vista.

CESI: del llatí caesius (Cs): color blau verdós. S‟anomena així pel color d‟aquest mineral. 23

COURE: del llatí cuprum (Cu): pel nom l‟illa de Xipre, d‟on s‟extreia el coure de bona qualitat.

ESTANY: del llatí stanum o stagunm (Sn): stagnum significa estany, ja que es un mineral molt mal·leable i d‟estructura cristal·lina.

FERRO: del llatí ferrum (Fe).

FLUOR: del llatí fluor,-oris: raig o fluere : acte de rajar.

LITI: del llatí científic lithion i del grec λίθος (Li): que vol dir pedra, ja que aquest alcalí va ser descobert en el regne mineral, mentre que el potassi ho va ser del vegetal.

MOLIBDÈ: del llatí molybdaena (Mo): es diu així perquè els antics el van confondre amb una mena de plom, ja que la paraula μόλσβδος significa en grec plom. 24

OR: del llatí aurum (Au): vol dir aurora que resplandeix. El canvi fonètic és que el diftong /au/ passa a /o/.

PLOM: del llatí plumbum (Pb).

RADI: del llatí radium (Ra): vol dir raig.

RUBIDI: del llatí científic rubidium (Rb): vol dir vermell.

SOFRE: del llatí sulfur (S): paraula que prové de solfatare per la seva relació amb la zona volcànica del Vesuvi.

TAL·LI: del llatí científic thallium (Tl): que significa rebrot a causa de la línia verda que presenta el seu aspecte.

MANGANÉS: del llatí magnes (Mn): que vol dir iman. 25

CLOR: del grec τλωρόρ (chloros) (Cl) pel seu color ja que en grec significa groc verdós.

NITROGEN: de νίηπον (nitro), en llatí nitrum “nitrat”, i γένορ “origen”, és a dir, l‟origen del nitrat potàssic, que es feia servir com a lleixiu.

OSMI (Os): ve del grec ὀζμή (osme), que significa olor, ja que aquest element té una olor forta i és volàtil.

FÓSFOR (Ph): θώζ-θόπορ (Phosphoros) “ que porta la llum”. Aquest nom s‟aplica a Venus, el planeta, anomenat l‟estel del matí, però també al mineral perquè emet llum en la foscor.

MERCURI (Hg): Tot i que el seu símbol ve del nom grec ὕδωρ ἀργύρεον (hydro-arguros): “aigua platejada”, que és una forma plàstica de representar aquest element. Aristòtil l‟anomenava Argent líquid, i en llatí argentum vivium

ELEMENTS QUE REBEN UN NOM MITOLÒGIC CADMI: del llatí Cadme i del grec κάδμος (Cd): Hi ha un mite sobre aquest personatge: Cadme era un heroi tebà ι el germà petit de

Cílix i Félix.

Després de produir- se el rapte de la seva germana petita, Europa, a mans del déu Júpiter, Cadme va rebre l‟ordre del seu pare, el rei Fenici, per anar a trobar a la seva germana, però que si fracassava no podia tornar a casa seva. Com que no va ser capaç de trobar la seva germana, va demanar ajuda a l‟ oracle d‟Apol·lo que li va recomanar que fundés una ciutat seguint a una vaca petita, i allà on es parés la vaca construir-la. Així ho va fer, i la vedella s‟aturà en un petit bosc on regnava una serp. Aquesta serp va acabar amb els seus companys, però Cadme va matar amb la serp. La deessa Atena va aconsellar a Cadme que plantés les dents de la serp al terra, i d'ells en van sortir homes armats, així fins aconseguir que tots els homes excepte cinc morissin. Cadme va guanyar amb l‟ajuda dels vencedors i així fundà la ciutat de Tebas. Aquest es va casar amb Harmonia, filla de Mart i Venus.

NIOBI: del llatí científic niobium (Nb): del nom de Níobe, filla de Tàntal, ja que es creu que d‟aquest element derivava del Tantali. Hi ha un mite sobre aquest personatge: Niobe va tenir set fills i set filles, dels quals n‟estava molt orgullosa i va ofendre Leto, que només tenia un fill, Apol·lo, i una filla, Diana. Aleshores la deessa va ordenar Apol·lo i Diana que matessin tots els fills de Niobe, menys a una que aterrada es tornà pàl·lida, adoptant el nom de cloris (groga). Niobe, plorant per tanta desgracia, es transformà en una roca de sal per les seves llàgrimes. 27

TITANI: del llatí científic Titanium (Ti): A la mitologia, s‟anomenen així als dotze fills engendrats per Urà i Gea. La mida dels Titans era gegantina. Habitaven a la part alta de la muntanya Otris. Els Titans eren: Oceà, Ceo, Crio, Hiperió, Jápet i Cronos Les Titanides eren: Febe, Mnemòsine, Rea, Temis, Tetis i Ptia. Els Titans eren éssers que generalment representaven les forces elementals de la naturalesa. L‟element químic rep aquest nom ja que és molt resistent als agents corrosius.

URANI: del llatí científic uranium (U): Hi ha un mite sobre aquest personatge: Urà era el déu primordial del cel. En la mitologia grega era personificat com a fill i espòs de Gea, la Mare Terra. Mot que en llatí és tellus, telluris, que també dona nom a un element químic: el Tel·luri (Te)

SELENI: del llatí científic selenium (Se) i del grec Σελήνη, lluna, en honor al satèl.lit i per la seva semblança amb el tel·luri. A més presenta propietats fotovoltaiques.

mitologia

Selene

és

personificació de la Lluna. És filla dels titans Hiperió i Ptía, i germana d‟ Helios, el Sol, i Eos, la Aurora. Ella es representava com una dona jove i bella que recorria el cel amb un carruatge de plata tirat per dos cavalls. Se li coneixen molts amors. A

Arcadia va ser amant del déu

Pan, qui la va obsequiar amb una manada de bous blancs. Però la seva història més coneguda és amb Endimió, pastor de Caria. Una nit d'estiu, Endimió es va refugiar en una gruta a la muntanya de Latmos per descansar. La nit era clara, i al cel Selene passejava en la seva biga. La llum de la lluna va entrar a la cova, i així Selene va poder veure al jove dormit. Selene es va enamorar d‟ell i va baixar des del cel per veure‟l. Endimió es va despertar pel frec dels llavis d‟ ella sobre els seus. Tota la caverna estava il·luminada per la llum platejada de la Lluna. Davant d‟ell va veure a la deessa brillant, i entre els dos va néixer una gran passió. Selene va pujar després a l'Olimp, i va pregar a Zeus que concedís al seu estimat la realització d'un desig, i

el déu va acceptar. Endimió, després de meditar-ho, va

demanar el do de l'eterna joventut, i poder dormir en un somni perpetu, del qual només despertaria per rebre a Selene. Des d‟aleshores, Selene visita al seu amant adormit a la caverna de la muntanya. D'aquest amor van néixer cinquanta fills, que es diu que són els estels.

TOPÒNIMS La paraula topònims ve de les arrels greges τόπος (lloc), i ὄνομα, (nom).

ATENES: Capital de Grècia. Deriva del grec Ἀθῆναι, nom de la deessa Atenea.

ANKARA: Capital de Turquia, ve del grec ἄγκσρα (áŋkÿra) que vol dir àncora.

ARGENTINA: Ve del llatí argentum que significa plata. Ja que els espanyols creien que el “Rio de la Plata” portava fins a Bolívia i els seus jaciments de plata.

XIPRE: Deriva del grec Κύπρος (Kypros) que significa coure, ja que hi havia jaciments de coure durant alguns períodes prehistòrics.

EQUADOR: Prové del llatí aequare que vol dir igualar. Es va anomenar d‟aquesta manera el país per què estava a la meitat del món.

ESPANYA: Prové del llatí Hispania, i aquesta del fenici Ish Fannim que significa “terra de conills”. Abans de ser Iberia era Hesperia, del grec ἑσπέρα (ponent, tarda), ja que es trobava a la part més occidental i on es creia que es trobava el jardí de les Hespèrides, nimfes filles d‟Atlas i d‟Hespèris, que custodiaven l‟arbre de la vida amb pomes d‟or propietat d‟Hera. 30

ETIÒPIA: Prové del grec Αἰθιοπία (æthiopía) que significa cara cremada, segons deien a causa de la calor dels seus habitants.

GRÈCIA: Deriva del llatí graecia, tot i que pels grecs és la Ἑλλάς (Hellás).

ITÀLIA: Ve de la paraula llatina Italia, aquest nom està relacionat amb la paraula grega italos, que vol dir toro.

LIBERIΑ: Deriva del llatí liber, que significa (lliure). Aquest nom li va ser donat ja que va ser format per antics esclaus.

LONDRES: Prové de la paraula en llatí Londinium, que s‟ha conservat en el nom anglès London, ja que l‟any 43 va ser un assentament romà.

ROMA: Ve de la llegenda de Ròmul i Rem, que van ser abandonats quan van néixer. Una lloba es va encarregar d‟alletar-los, i van créixer sans. Però quan van créixer, Ròmul va matar a Rem i va fundar Roma, en el lloc on la lloba els havia trobat.. VALÈNCIA: Ve de la antiga colònia romana, Valentia Edetanorum. Qui li va posar el nom va ser Décimo Junio Bruto Galaico.

BARCELONA: Antiga colònia romana

anomenada Colonia

Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. Durant els anys posteriors va passar a anomenar-se Bàrcino, que va anar evolucionant fins a Barcelona.

TARRAGONA: Prové del nom de l‟antiga colònia Colonia Urbs Triumphalis Tarraconensis, que va anar evolucionant fins a Tarragona.

GIRONA: El seu nom prové de Gerunda, que va ser una ciutat fundada per estratègies militars.

EUROPA: El seu nom ve del mite d‟Europa, filla d‟Agènor, princesa fenícia, que va ser segrestada per Zeus, que la va portar a Creta, i la va deixar allà. Es va casar amb el rei de Creta, Minos, i va ser reina. El continent rep el nom en honor seu. ÀSIA: Deriva del grec Ἀζία, en referència a l‟esposa de Prometeu. Encara que els lidis deien que feia referència a Asias, fill de Cotis.

ÀFRICA: Deriva del grec ἀθπόρ (aphros), que significa escuma. O sigui que l‟etimologia d‟Àfrica vol dir “on el mar fa escuma”.

OCEANIA: Prové del grec Ώκεανός (Okeanos) que vol dir “gran expansió d‟aigua que envolta la terra”, per la seva situació geogràfica.

EGIPTE: Ve de l‟egipci

Kemet que

significa “terra negre”.

NOMINA PERSONAE En grec s‟anomenen antropònims de ἄνθπωπορ (anthropos) , ésser humà , i

ὄνομα (onoma), nom.

ROSARIO: prové del llatí Rosarium que vol dir un ram de roses.

CRISTINA: prové del grec τριζηόρ, ή, όν (christos), ungit, ungida, o que segueix al Messies. LAURA: prové del llatí laurus, que vol dir corona de fulles de llorer o victoriosa ja que el llorer és el símbol dels triomfadors.

ANTONIO: prové del llatí antonius ,gentilici d'una família romana, que significa aquell que es digne d'estima. CLAUDIA o CLAUDI: prové del llatí claudius, claudia ,que vol dir coix o coixa. LLÚCIA O LLUC: prové del llatí Lux, que vol dir llum o la que va néixer a primera llum del dia. ALBA: el seu origen és llatí , de l'adjectiu albus, -a, -um, blanc que vol dir llum o la que va néixer amb la primera llum de l'alba.

ADRIÀ: El seu origen és llatí Hadrianus ,que fa referència a la família romana natural d‟Adrià (a prop del mar Adriàtic) i el seu significat és aquell que prové del mar o aquell que té a prop el mar Adriàtic. ALICIA: prové del grec ἀλήθεια (alezeia) que vol dir que és real, veritable o sincera.

IGNASI: origen llatí Ignatus que vol dir aquell que és ardent, o d'ignis, -is:foc.

AGNÉS: prové del grec ἁγνεία (Hagneia) que significa puresa , castedat.

MAR: prové del llatí mare, del mateix sinificat.

SABRINA: nom d'origen llatí severnius, -a, -um ,que significa aquell que viu a l'altre costat de la frontera, fent referència al riu Severno,que feia de frontera entre Britània i l'imperi romà. SOFIA: D'origen grec ζοθία (Sophia) que significa aquella que posseeix saviesa. ALEXANDRE: és d'origen grec Aléxandros formada per ἀλέξω (alexo), defensar i

ἀνδπόρ (andros), home, és a dir, aquell que protegeix a l'home. D'aquesta última arrel també els noms d‟ ANDREA, ANDREU.

LARA: nombre llatí Lar. El seu significat es aquella que es protectora de la seva llar o de la casa, ja que el déu lar era el protector de la casa.

AMBROSI: prové del grec ἀμβποζιορ ,-α,-ον (Ambrosios) i vol dir etern, immortal.

CORNELI: nom freqüent romà, que prové de cornu, -us: banya.

JULI, JULIÀ O JÚLIA: prové del llatí, iulius que vol dir que pertany a la família Júlia.

LEONARDO: és un nom amb arrel llatina: leo, leonis i una altra germànica hard (força) per tant, és l'home que té la força d'un lleó.

GABINO: Té origen llatí. Gabinius vol dir aquell que pertany a la ciutat antiga romana de Gabior.

ASTRONOMIA Astronomia ve del llatí astronomia i del grec ἀζηπονομία (astronomía) compost per

ἄζηπον (astron), cel i νόμορ (nomos), regla, norma.

MERCURI: Del llatí Mercurius que és el déu romà del comerç. Li van posar aquest nom per la seva velocitat en el moviment de translació.

VENUS:Del llatí Venus, la deessa de l'amor i de la bellesa .Li van posar aquest nom per la seva brillantor i bellesa. Antigament se l‟anomenava lucero vespertino.

MART:Del llatí Mars ,el déu de la guerra .Li van posar aquest nom per el color vermell com la sang de la seva atmosfera.

JÚPITER:Del llatí Iuppiter que era el déu superior del panteó romà i li van posar aquest nom perquè el seu tamany era gran.

SATURN:Del llatí Saturnus,el déu romà de l'agricultura, però li van posar aquest nom per els seus anells d'aspecte envellit, ja que era el pare de Júpiter.

URÀ:Del grec antic Οὐπανόρ, cel i firmament i del llatí Uranus que era el déu grecoromà del cel.Li van posar aquest nom per seguir amb la genealogia del déus, ja que era el pare de Saturn..

NEPTÚ:Del llatí Neptunus que era el déu antic dels mars i oceans. Li van posar aquest nom pel color blau marí.

PLUTÓ:Del llatí Pluto i del grec antic Πλούηων (Pluton).Plutó era el déu de l'inframón i li van posar aquest nom perquè està lluny i mort, ja que és el planeta més llunyà de sol. El nom grec, però, significa ric, ja que és sota terra, on vivia el déu que es troben totes les riqueses.

COMETES:Del llatí cometa i del grec κομήηηρ , de κόμη que significa cabellera. Li van posar aquest nom perquè quan els cometes s'apropen al sol formen una cabellera.

TERRA:Del llatí terra,que en grec s'anomenava Gea la deessa de la feminitat i la fecunditat.

ZODIAC:Del grec ζῷον i διακός (Zoon-diakos) que significa camí dels animals.

ÀRIES:Del llatí Aries que significa moltó o boc. TAURE:Del llatí Taurus que significa Toro. BESSONS O GÈMINIS:Del llatí Gemini que significa els bessons. LLEÓ:Del llatí Leo amb el mateix significat. VERGE:Del llatí Virgo que significa donzella. CÀNCER O CRANC:Del llatí Cancer que significa cranc. BALANÇA:Del llatí Libra que significa balança. ESCORPIÓ O ESCORPÍ:Del llatí Scorpius que significa escorpí. SAGITARI:Del llatí Sagittarius que significa arquer. CAPRICORN:Del llatí Capricornus que significa banya de cabra, ja que la paraula està formada per capra i cornu. AQUARI:Del llatí Aquarius que significa el portador d'aigua. PEIXOS O PISCIS:Del llatí Piscis que significa peixos.

TELESCOPI:Del grec ηῆλε lluny i ζκοπέω mirar detalladament

ESTEL:Del llatí stella amb el mateix significat.

GALAXIA:Del llatí galaxia amb el mateix significat i del grec

γαλαξίαρ (galaxías), que prové de γάλα (gala), que significa llet.

Nomina Calendaria CALENDARI: La paraula calendari prové del llatí calendarium, que era el llibre de comptes en el què els prestamistes anotaven els noms dels seus deutors i les sumes que devien. L' interès de les sumes deixades es pagava en les Kalendae de cada mes, és a dir, el dia1, i d'aquí el mot Calendarium. SETMANA: La paraula setmana ve de septimana (set dies). Els noms dels dies prové de set objectes celestials que els antics grecs veien moure‟s en el cel.

 Dilluns: El dilluns és el primer dia de la setmana. El nom prové del llatí Dies lunae , dia de la Lluna. En alguns països es considera el segon dia de la setmana ja que el principal i primer és el diumenge, per la tradició del cristianisme.  Dimarts: El dimarts és el segon dia de la setmana. El nom dimarts prové del llatí Dies Martis o dia de Mart.

 Dimecres: El dimecres és el tercer dia de la setmana. El nom prové del llatí Dies Mercurii o dia de Mercuri.

 Dijous: El dijous és el quart dia de la setmana. El nom prové del llatí Dies Iovis o dia de Júpiter. Dialectalment també se l‟anomena “Sant Mitger” pel motiu de que és el dia del mig de la setmana. 40

 Divendres: El divendres és el cinquè dia de la setmana. El nom prové del llatí Dies Veneris o dia de Venus ,deessa de la bellesa i l'amor a la mitologia romana. Segons la tradició musulmana és el dia de descans en honor a Déu.

 Dissabte: El dissabte és el sisè dia de la setmana civil, o setè en el còmput antic i cristià. El nom prové del llatí sabbatum i alhora de l'hebreu sàbat, el dia de descans jueu.

 Diumenge: la setmana.

El diumenge és El

nom

setè

prové

dia

del llatí dies

dominicus o dia del Senyor (dialectalment també és domenge, evolució directa de dominicus). Això és degut al fet que entre els cristians és el dia en què Déu va crear la llum, però sobretot és el dia en que Jesús va ressuscitar. En els països anglosaxons i a Amèrica Llatina aquest és el dia d'inici de la setmana.

MES: La paraula mes prové del llatí mensis, i aquest del origen grec μήν, μηνός (men, menos),és a dir, “lluna”, ja que l‟antic calendari era lunar de 28 dies. Gener = Ianuarius: Gener es el primer mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies. El seu nom ve del llatí ianuarius, relatiu al déu Janus, el protector de les portes i entrades (per això el déu Janus es representava amb dos cares una de vell per l‟any que ja acabava, i una de jove per l‟any que tot just comença). Febrer = Februarius: Febrer és el segon mes de l'any del calendari gregorià. Va ser anomenat així en honor a les februa en les Lupercals, el festival de la purificació en l'antiga Roma. 41

Març = Martius:En llatí es deia Martius, nom que derivava del déu Mart, perquè a la mitologia romana era un déu agricultor, i representava l„estació en que començaven les tasques agrícoles. En el primer calendari romà era el 1º mes de l‟any.

Abril = Aprilis: El seu nom en llatí era Aprilis, format a partir d'apru, nom etrusc de la deessa grega Afrodita. També es creu que evoca la paraula “obrir” en llatí, ja que els dies s'obrien més, referint-se a que es feien mes clars.

Maig = Maius: El seu nom sembla provenir de la nimfa grega Maia, identificada pels romans amb la Bona Dea, que tenia el seu festival en aquest mes. La maragda és la pedra que simbolitza aquest mes, conegut també com el mes de les flors ja que les nimfes eren les protectores de la natura.

Juny = Iunius: El seu nom en llatí era lunius i venia donat per la deessa romana Juno. Com abril, tenia 30 dies en el primitiu calendari romà. Juno era la deessa del matrimoni, per aquesta raó era el mes propici per casar-se.

Juliol = Iulius: Juliol ès el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies. En l'antic calendari romà es deia Quintilis, perquè ocupava el cinquè lloc, però li va ser canviat pel de Iulius en honor a Juli Cèsar per la seva reforma del calendari.

Agost = Augustus: L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies. A l'antic calendari romà es deia sextilis perquè ocupava la sisena posició, però se li va canviar el nom a August en honor a Cèsar August, el primer emperador romà.

Setembre = September: Setembre és el novè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies. El nom li ve d'haver estat el setè mes del primitiu calendari romà.

Octubre = October: L'octubre és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies. El nom li ve d'haver estat el vuitè mes del calendari romà.

Novembre = November: Novembre és l‟onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies. El nom li ve d'haver estat el novè mes del calendari romà.

Desembre = December: Desembre és el dotzè i últim mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies. El nom li ve d'haver estat el desè mes del calendari romà, ja que el 1º calendari era lunar, nomes tenia 10 mesos. Posteriorment Cèsar, amb l‟ajuda d‟un astròleg, Sosígenes, va afegir els mesos Gener i Febrer 43

Nomina mythica Geografia: Prové de la Deessa Gea, que personifica la fertilitat de la terra. Va néixer del Caos, i ella sola va engendrar : Pontos (el mar), Les Muntanyes i Urà. Posteriorment, Gea es va unir amb Urà, i de la seva unió van néixer: els Titans, els Ciclops i els Hecatonquirs. La geografia és l‟escriptura de la superfície terrestre.

Museu i Música: Provenen de la paraula Musa, que eren les divinitats que inspiraven les arts. Són filles de Zeus i Mnemosine i són nou: Cal·líope, musa de la poesia, Clio, musa de la història, Èrato, musa de la poesia lírica, Euterpe, musa de la música, Melpòmene, musa de la tragèdia, Polímnia, musa dels himnes i la geometria, Terpsícore, musa de la dansa i Urània, musa de l‟astronomia .

Afrodisíac: Prové de la deessa Afrodita, que personifica la bellesa Femenina i l‟amor . La deessa nasqué quan els genitals d‟ Urà i les gotes de sang van caure al mar. Un afrodisíac és qualsevol substància que incentiva el desig sexual, de la mateixa manera que les malalties venèries deuen el seu nom a Venus.

Mercat: Prevé del déu Mercuri que personifica el comerç i els camins. Déu dels viatgers i els lladres. El missatger dels déus. El déu és representat amb unes sandàlies alades,la bossa i un caduceu. Un mercat és allà on pots comprar coses. Hermètic: També prové del nom grec d‟aquest déu, Hermes, i significa allò que no es pot obrir ja que està ocult.

Energia Eòlica: Prové del déu Eol, que era el déu del vent.

Cronòmetre: prové del déu Cronos. Personificació del temps.

Ateneu: Prové de la deessa Atenea, que era la deessa que personificava la Guerra i la intel·ligència, protectora de les institucions polítiques, de les arts i patrona dels artesans. L‟Ateneu és una associació cultural que organitza xerrades, conferències, cursos i d‟ altres activitats d‟interès pels seus associats.

Hermafrodita: Prové de dos déus Afrodita i Hermes, ja que el mot vol dir que té dos sexes. Un ser hermafrodita no es pot autofecundar, en l‟espècie humana no s‟ha donat cap ésser que generi òvuls i espermatozoides. 45

Arts Marcials: Prové del Déu Mart , que personifica la guerra i la lluita. El representen amb l‟espasa, l‟escut i el casc. Les arts marcials són tècniques d‟autodefensa.

Volcà: Prové del déu Vulcà, Déu dels volcans, dels incendis i de la forja. Els seus atributs són l‟enclusa i el martell. Un volcà és una estructura geològica de la qual emergeix lava.

Déu: Prové del déu Zeus que és el pare de déus i homes, governador de l‟Olimp, el que administra la justícia i llença el raig. Té com atributs l'àguila, el raig i el ceptre. El seu nom indica llum.

Apol·lini: Prové del déu Apol·lo, déu de l‟harmonia i la bellesa masculina. El mot expressa la perfecció corporal, serenitat i l‟elegant equilibri.

Fòbia: Prové de la divinitat Fobos, fill d‟ Afrodita i Ares. Fobos personifica la por, el temor. Tenir una fòbia és tenir por d‟ algú o alguna cosa.

Cervesa: Prové de la paraula celta cerevisia que prové de Ceres, que és la deessa de l‟agricultura, ja que es tracta d‟una beguda feta de cereals d‟ordi. Cereal , també tindria el mateix origen .

Bacanal: és una festa romana dedicada al deu Bacus, la divinitat del vi.

Caos: és allò que sentim quan una cosa no és com hauria de ser i tot es converteix en un “descontrol”. Del caos va sorgir Gea.

Pànic: és un sentiment que sentim quan alguna cosa ens escanya o bé ens fa molta por al interior d‟una casa o cova. Prové de la divinitat Pan.

Nomina rerum civilium ANARQUIA La paraula anarquia prové del grec ἀναπσία (anarkhia). Però, formada per: -

El prefix -an- que vol dir, negació.

ἀπσή (arche) que vol dir poder, autoritat, principi.

El sufix -ia- que vol dir, qualitat o acció.

En conjunt, anarquia significaria negar-se a l‟acció de poder, o d¡alguna autoritat. ARISTOCRÀCIA La paraula aristocràcia prové del grec ἀπιζηοκπαηία formada per: -

Κράηορ (kratos) que vol dir govern, supremacia.

ἄπιζηορ, η ,ον (Aristos) que vol dir els millors.

En conjunt, aristocràcia significaria el govern dels millors.

DEMOCRÀCIA La paraula democràcia prové del grec i formada per: -

δῆμορ (demos) que vol dir, poble.

Κράηορ (kratos) que vol dir govern, supremacia.

Sufix -ia- que vol dir, qualitat o acció.

En conjunt, significaria el govern de qualitat del poble.

Curiositat: Aquest concepte va sorgir a Atenes l‟any 508 aC.

DICTADOR La paraula dictador prové del llatí dictare. Però, formada per: -

dictare que vol dir, prescriure, ordenar o aconsellar.

Sufix -dor- que vol dir, agent.

En conjunt, significaria persona que dicta.

IMPERI La paraula imperi prové del llatí imperium i aquest del verb imperare. Però, formada per: -

Prefix -im- que vol dir o indicar, penetració o cap endins.

- Verb parare que vol dir, ordenar o preparar. En conjunt, significaria poder sobretot o capacitat d‟ordre militar, només s‟aplica als territoris on s‟exerceix. Fet: Període precedent a la República romana. A més, a partir d‟aquesta paraula s‟han donat frases clàssiques. JERARQUÍA La paraula jerarquía prové del grec, formada per: -

ἱεπόρ , α, ον (hieros) que vol dir sagrat o diví. Encara que al català la “hi” hagi passat ha “j” és degut al canvi fonètic.

ἀπσή (arche) que vol dir poder, autoritat, principi.

En conjunt, significaria principi o autoritat sagrat o diví.

MINISTRE La paraula ministre prové del llatí minister que significa: -

Subordinat o ajudant.

En aquest cas ministre no significaria el que avui dia entenem com a tal, no s‟utilitzaria pel que fa a servent, però si com a servidor de, que serveix o ajuda a... . 49

MONARQUIA La paraula monarquia prové del grec μοναρτία, formada per: -

μόνορ ,η ,ον (monos) que vol dir un, ύnic.

ἀπσή (arche) que vol dir poder, autoritat, principi.

Sufix -ia- que vol dir, qualitat o acció.

En conjunt significaria l‟acció de manar només un. Fet: La monarquia va ser instaurada a Roma l‟any 753 aC per Ròmul i Rem. OLIGOCRÀCIA u OLIGARQUIA La paraula ὀλιγαπσία i oligocràcia provenen del grec, formades per : -

ὀλίγορ, η ,ον (οligos) que vol dir, poc o petit.

ἀπσή (arche) que vol dir poder, autoritat, principi.

Κράηορ (kratos) que vol dir govern, supremacia.

En conjunt , significaria govern d‟uns pocs. POLÍTICA La paraula política prové del grec, formada per: -

Πόλιρ (Polis), un mot culte que vol dir, ciutat.

Sufix –ikos- que és referent o relatiu a... .

En conjunt, significaria allò que fa referència o relatiu a la ciutat. PRESIDENT La paraula president prové del llatí praesidere. Però, formada per: -

Prefix -prae- que vol dir, abans o davant.

el verb sedere que vol dir estar assegut.

En conjunt, significaria estar assegut al davant. REI La paraula rei prové del llatí rex regis. Però, formada de: -

L‟arrel indoeuropea regi que vol dir regir o sigui governar.

En conjunt, significaria regir o governar algú a alguns altres. 50

REGIDOR La paraula regidor prové del llatí regere. Però, formada per: -

regere que vol dir posar dret, regir o governar.

Sufix -dor- que vol dir, agent.

En conjunt, significaria agent que governa o regeix.

REPÚBLICA La paraula república prové del llatí res publica. Però, formada per: -

Res que vol dir, cosa o assumpte.

Publica prové de populus que vol dir, poble.

En conjunt, significaria assumpte del poble. Fet: Es va donar a Roma l‟any 509 aC fins l‟any 27 aC.

SENAT La paraula senat prové del llatí senatus. Però, formada de: -

senex que vol dir, vell.

Sufix -atus- .

Les sigles S.P.Q.R signifiquen Senatus Populusque Romanus

TIRANIA La paraula tirania prové del grec ηύπαννορ (tyrannos) que vol dir senyor absolut, omnipresent, i el sufix -ia- que vol dir, qualitat o acció. En conjunt, significaria l‟acció del senyor absolut. 51

Treball fet per les alumnes de 4rt A i C de lâ&#x20AC;&#x; Institut LluĂs Companys de Ripollet el curs 2011-12