CATALAN! MUSIC eMAGAZINE CATALA numero 2

Catalan! music eMagazine

música catalana

hivern 2012 número 2

d’arrel i també:

bandes catalanes de gira festivals destacats novetats discogràfiques

Institut Català de les Empreses Culturals Rambla de Santa Mònica, 8 E-08002 Barcelona Tel.: +34 933 162 700 internacional.icec@gencat.cat www.gencat.cat/cultura/icec/internacional www.catalanarts.cat Textos: Grup Enderrock Fotografies: Ibai Acevedo, Damià Bosch, Assumpta Burgos, Raquel Calvo, Dani Canto, J. Canyameres, Juan Miguel Morales, Noemí Elias, Xavier Mercadé, Carles Roche, David Ruano i arxiu Grup Enderrock Disseny i maquetació: Manuel Cuyàs Dipòsit legal: B-32542-2011 Barcelona, gener del 2012 ISSN: 2014-3834

Imatges de la portada: Jordi Molina, Alba Carmona (Las Migas) i Marta Rius (Sol i Serena)

Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement No comercial - Sense obres derivades 3.0 de Creative Commons.

Se’n permet la còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial ni obres derivades, sempre que se’n citi la font.

La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

Catalan! music eMagazine

hivern 2012 número 2

La revista digital per a la promoció internacional de la música catalana.

Disponible en català, castellà i anglès i de periodicitat quadrimestral.

PRESENTACIÓ

Una publicació com Catalan! Music eMagazine, dedicada a promoure internacionalment la música feta al nostre país, no podia començar millor el 2012. El tema de portada és la presència de Catalunya com a país convidat d’honor al Showcase Scotland, part professional del prestigiós festival Celtic Connections de Glasgow, Escòcia. Aquest esdeveniment de renom internacional acollirà una representació significativa de la riquesa i la diversitat de l’escena musical folk catalana, amb les actuacions de Domini Màgic, Las Migas, Jordi Molina & Perepau Jiménez, Sol i Serena, Lídia Pujol i La Carrau.

Aquesta representació de la música catalana a Glasgow no és fruit de la casualitat, sinó de la feina continuada de Catalan!

Arts i de l’Institut Català de les Empreses Culturals per donar suport a les companyies i als artistes catalans en el seu procés d’internacionalització. Tampoc és casualitat que Escòcia convidi Catalunya ja que ambdues són nacions amb una identitat cultural forta, preservada durant segles, sovint contra impediments històrics, orgullosa de les seves tradicions i oberta al futur. Aquest focus en Catalunya és un pas més per reforçar els llaços entre aquests dos països.

La presència catalana al Showcase Scotland no es limita, tot i que és important, a la simple actuació dels nostres músics.

També incorpora un inherent vessant professional, de punt de trobada entre empreses per obrir noves vies de col·laboració.

L’aroma mediterrània no només arribarà a aquestes terres del nord d’Europa. Una simple mirada a l’índex d’aquest segon número de Catalan! Music eMagazine servirà per copsar l’efervescència de l’escena musical catalana, la vitalitat dels seus festivals i la creativitat dels seus artistes. Entreu, llegiu, escolteu i gaudiu-ne.

7

Un idil·li amb el temps — una visió personal de la música catalana Philip David Ellwand Consultor i productor musical britànic

El meu descobriment de la música catalana es va produir d’una manera ben poc habitual. Va arribar a través de la meva obsessió per la manera com la gastronomia, la dansa, les llegendes i la música encaixen amb el paisatge i l’època en què s’esdevenen. Mentre em documentava sobre les gaites europees, em vaig assabentar dels intents que es realitzaven, després d’un lapse d’una bona pila d’anys, de recuperar la gaita catalana, que, entre altres maneres, s’anomena sac de gemecs. En el decurs dels anys he observat l’evolució d’aquest instrument, la manera com els músics locals n’han recreat el so, la forma, també la tècnica per tocar-lo, i actualment hi ha un gran nombre de professionals que fabriquen uns sacs amb un so extraordinari. La qualitat dels músics també ha millorat, i avui dia els joves tenen l’oportunitat d’aprendre a tocar instruments tradicionals, fet que hauria de despertar l’enveja de la resta d’Europa.

Han sorgit moltes noves tendències musicals, amb les modes i els instruments que han anat apareixent, però resulta engrescador observar que, a Catalunya, els músics han recuperat l’herència de les formacions antigues. Un exemple

d’això és la cobla: el conjunt de vents, evocador i elaborat, que toca per a les inconfusibles sardanes. He gaudit molt veient que tornaven a introduir la gaita en recrear l’antiga tradició de les cobles de tres quartans, unes antigues agrupacions de tres músics, un dels quals tocava el sac de gemecs. També he sentit històries semblants sobre la manera com s’han transmès les tradicions als acordionistes, i com s’han rescatat de la foscor les antigues tècniques per tocar el violí i s’han ensenyat a centenars de músics de les “Una amiga em va explicar que va noves generacions. créixer amb la idea que no hi havia

temps per a la música tradicional, però alhora reconeixia que la música formava part del seu batec, de la seva identitat”

Al llarg de molts àpats, presentacions d’actuacions i entrevistes de ràdio, i gràcies a una bona pila d’amics, he après com les diverses branques de la música enriqueixen la regió. Una amiga em va explicar que va créixer amb la idea que no hi havia temps per a la música tradicional, però alhora reconeixia que la música formava part del seu batec, de la seva identitat. Molts catalans expliquen, després de tants anys de repressió cultural, que consideren la seva música com un bé molt preuat, talment com si retornessin de l’exili.

La sardana és, per a molts, un símbol d’unió. En aquesta dansa, gent de totes les edats s’agafa de les mans i forma quelcom especial, intemporal, intens i poderós, i alhora compassat, al ritme de la gent i del país. La música catalana té altres corrents destacats, com ara diverses tradicions de cantautors que fusionen l’herència dels trobadors, la cançó reivindicativa, els cantaors i els rumbers.

Hi ha aquelles músiques que encara acompanyen les festes, que donen la seva empremta als esdeveniments socials, que marquen el ritme dels castellers o anuncien la majestuosa entrada dels gegants, els dracs i les àligues. Una riquesa que inclou la redescoberta de les músiques antigues, la fusió cultural,

9

les danses, des de l’Alt Pirineu fins a les cançons dels mariners i els pescadors de la Mediterrània. Sense pretendre-ho, i sovint de manera inconscient, en recollir aquestes històries vaig escoltar aquestes músiques i vaig arribar a estimar-les i respectar-les. Vaig haver d’oblidar totes les meves suposicions sobre la manera com havia de sonar la música popular, i vaig aprendre que dins aquest àmbit la música pot ser sofisticada, moderna, medieval i intemporal, tot alhora.

“Vaig haver d’oblidar totes les meves suposicions sobre la manera com havia de sonar la música popular, i vaig aprendre que dins aquest àmbit la música pot ser sofisticada, moderna, medieval i intemporal, tot alhora’”

Per acabar, posaré un exemple: el Ball del Rogle, una dansa d’Areny, a l’Alta Ribagorça. És una dansa en cercle, al voltant d’un arbre que va créixer al centre del poble: alguns creuen que és un vestigi prehistòric que ret homenatge als esperits dels avantpassats que vivien als arbres; altres apunten que, com que el cercle que es forma és obert, és l’origen de la característica i popular sardana. A parer meu, tant si el ball es realitza a l’escola com en un centre cívic situat a milers de quilòmetres, aquest arbre sempre hi és present, dansa a través del temps, i toca la música de l’ànima. Com passa sovint amb la música i les danses catalanes, ens dóna la benvinguda a un lloc senzill i inesperat alhora, un indret antic i intemporal. Però, sobretot, es tracta d’una música per absorbir-la a través del cor i de les plantes dels peus, i no per escriure sobre ella. ■

HOT: MÚSIC

Sumari

CA D’ARREL CATALANA 12 gires 30 links 44 festivals 52 Properes cites 60 Primer Pla 62 Notícies 72 novetats discogràfiques 80

*Maria *El Petit del de Mar CalBonet Eril

HOT

MÚSICA D CATALANA

Arrels fondes i

D’ARREL ATALANA

i fulles verdes

13

hot MÚSICA D’ARREL CATALANA

La Troba Kung-Fú

15

De la mateixa manera que el turista que arriba a les platges catalanes ha de saber que som alguna cosa més que sangria, paella, sol i discoteques, l’afeccionat a la música que s’acosta per primer cop als sons característics de la nostra cultura descobrirà un paisatge extraordinàriament divers. Un paisatge, a més, en creixent evolució i cada vegada més poblat per músics de diferents procedències i sensibilitats.

Jordi Martí Director de la revista Sons de la Mediterrània

La música d’arrel catalana, com tantes altres, s’ha hagut d’adaptar a l’enorme procés d’urbanització del segle XX –amb el consegüent retrocés del món rural i de les societats agràries tradicionals– i també ha hagut de patir la brutal i perllongada política folkloritzant i empobridora del franquisme. Tot plegat ha fet necessària una tasca de recuperació o reconstrucció abans que de creació. Abans de posar-se a tocar instruments com la gralla i el flabiol, molts músics han hagut de saber què eren la gralla i el flabiol. I molts grups han hagut de treure la pols a vells cançoners o anar a escoltar els avis a les seves cases per

hot MÚSICA D’ARREL CATALANA

tornar després a divulgar el repertori tradicional al carrer.

Hi ha hagut gent que ha dedicat anys i dècades a aquesta tasca.

Saber això és necessari per valorar el panorama actual de la música d’arrel catalana. Avui, a pesar de les moltes dificultats amb què es troba una cultura i una llengua que no té un accés fàcil als grans mitjans de masses, podem dir que el fil s’ha recuperat. Cada cop hi ha més figures emergents, inquietes i sobretot ben formades, que presenten propostes de gran volada artística, mantenint alhora les arrels ben enfonsades en la tradició. És el cas de Carles Dénia, guitarrista de jazz i cantaor de flamenc cada cop més abocat al cant d’arrel popular. I Roger Mas, cantautor que ha abraçat l’encisador so de la cobla, una singular formació instrumental que pren forma al nord de Catalunya al segle XIX. I Efrén López, que després d’haver triomfat internacionalment amb L’Ham de Foc, ha esdevingut un franctirador excels aportant el seu virtuosisme a projectes molt diversos. I Josep Maria Ribelles, deliciós instrumentista entestat a tornar a situar l’arpa al centre del folk català. I Folkincats, quatre instrumentistes que revesteixen de jazz manouche i refinament clàssic el repertori tradicional. I Coetus, un espectacular i potent combo de percussió ibèrica. I Kaulakau, grup on dos instruments com la tenora i la viola de roda volen sobre la Mediterrània. S’hi podrien afegir, és clar, les sis formacions que es presentaran al Celtic Connections 2012, folksingers a la

17

Rumba Tarumba

Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi

hot MÚSICA D’ARREL CATALANA

catalana com Xavier Baró i grups molt joves amb més futur que passat: Trilla, Riu, Amansalva…

Tots ells estan eixamplant un camí obert anteriorment, en un entorn menys favorable, per artistes de prestigi que segueixen marcant la pauta: El Pont d’Arcalís, Miquel Gil, Botifarra, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Apa, Al Tall… i les veus femenines de Maria del Mar Bonet i Marina Rossell.

I per sota dels noms propis, paral·lelament, van guanyant prestigi i presència social gèneres i corrents autòctons que fins fa no gaire subsistien reclosos en un calaix. Quatre exemples: la cobla, que hem citat abans, trenca estereotips cada dia; veiem com reviscola el cant improvisat en català –garrotins, gloses, corrandes, albaes–; la jota, gènere present a la major part dels territoris de parla catalana, es torna a cantar i ballar a les places, i creix i creix la rumba catalana, música urbana forjada a meitat del segle passat a partir de la influència de la música cubana en les comunitats gitanes.

Pel que fa als festivals catalans on poder descobrir els valors de la música d’arrel, a més d’una àmplia xarxa de trobades i circuits que s’estenen arreu del territori i al llarg de l’any, hi ha uns quants esdeveniments de prou envergadura que funcionen com a aglutinadors del sector: la Fira Mediterrània de Manresa, cada novembre, és el punt de trobada anual entre públic, músics i professionals; el Tradicionàrius de Barcelona, a l’hivern, és el

19

veterà festival de referència del folk, i distribuïts al calendari hi trobem festivals especialitzats en música internacional (FIMPT de Vilanova i la Geltrú), en el Mediterrani (Trobades de Música Mediterrània de Torroella de Montgrí, PortalBlau de l’Escala, Músiques del Mediterrani de l’IEMed), en l’acordió diatònic (Trobada amb els Acordionistes del Pirineu a Arsèguel), en el sac de gemecs (Cornamusam a Olot), en el flamenc i la rumba (Flamenco Ciutat Vella de Barcelona), en la percussió (Festival Internacional de Percussió de Catalunya), etc. ■

Jordi Molina

Las Migas

hot MÚSICA D’ARREL CATALANA

La música d’arrel catalana al Showcase Scotland

Celtic Connections és el festival internacional d’hivern de world music, folk i sons tradicionals més gran, amb més de 300 activitats, i reconegut de la Gran Bretanya. Es celebra del 19 de gener al 5 de febrer a la ciutat de Glasgow a Escòcia. I compta amb una part professional, que acull més de 200 acreditats internacionals, que s’anomena Showcase Scotland.

21

Catalunya serà la convidada especial a la propera edició del Showcase Scotland, la fira de professionals dels sectors de folk i world dins el festival Celtic Connections, a la ciutat escocesa de Glasgow, on actuaran del 25 al 29 de gener Sol i Serena, Las Migas, Jordi Molina i Perepau Jiménez, Lídia Pujol, La Carrau i Domini Màgic.

La participació d’aquests grups, seleccionats pel director artístic del Celtic Connections, Donald Shaw, s’emmarca en l’acord de col·laboració entre el festival escocès i l’ICEC. Ian Smith, responsable del departament de creativitat musical a Creative Scotland, considera que la participació catalana al Celtic Connections obrirà noves possibilitats de creixement a la música de tots dos països: “L’èxit del Showcase Scotland es produeix gràcies a tres elements significatius: la fantàstica riquesa, qualitat i creativitat dels músics escocesos; els showcases organitzats pel Celtic Connections, una peça clau per a la música i l’economia d’Escòcia, i en última instància, però no menys important, els forts lligams amb el nostre partner internacional que aquest 2012 serà Catalunya.

No tinc cap dubte que l’edició del 2012 no només ens oferirà música de gran qualitat i talent creatiu, tant d’Escòcia com de Catalunya, que comparteixen moltes influències culturals contemporànies, sinó que també exemplificarà l’intercanvi creatiu essencial que beneficia una relació tan valuosa”.

La perspectiva d’arribar a nous públics i circuits és un aspecte en què incideix la responsable del Showcase Scotland, Lisa Whytock, que conclou: “Em sembla que la música catalana és molt més diversa del que la majoria de gent creu; aquesta és una de les principals raons per les quals ens vam decidir a treballar amb Catalunya”.

més informació

hot MÚSICA D’ARREL CATALANA

Entrevista a Donald Shaw Director artístic de Celtic Connections / Showcase Scotland

“A CELTIC CONNECTIONS SENTIM UN GRAN RESPECTE PER L’ESCENA CATALANA” El fet de connectar amb altres cultures, en aquest cas a través de la música, amplia la creativitat de l’artista. Cada any, el Celtic Connections-Showcase Scotland presenta un país convidat. L’any 2012 la nació convidada serà Catalunya.

Creieu que aquest és un dels valors afegits del festival?

Sens dubte. Per a nosaltres és important que ens relacionem amb regions d’arreu del món que tenen una tradició sòlida de música popular, amb formacions musicals característiques que, d’alguna manera, han influït i inspirat la nostra pròpia. I això és ben cert en el cas de la música catalana.

Com descriuríeu el vincle entre la música celta i els ritmes catalans?

Com passa amb la música celta, hi ha un gran nombre de ritmes de la música catalana que han sorgit a partir de la dansa. De vegades la seva potència rau en la simplicitat, associada amb un temps i un ritme originals.

M’encanta observar que hi ha punts en comú en ambdues cultures perquè tenen una actitud plena d’espontaneïtat, de vegades gairebé lliure, a l’hora d’interpretar, sobretot pel que fa al ritme.

23

Hi haurà 200 delegats de la indústria musical, procedents de prop de 22 països, que assistiran a les actuacions d’una bona part dels artistes escocesos i catalans entre el 25 i el 29 de gener. Aquest èmfasi sobre Catalunya implicarà que per als grups no es tractarà de simples actuacions?

Sí, una cosa així... El Celtic Connections, com a festival d’arrel tradicional més gran de tot Europa, sobretot vol destacar el respecte que sent per l’escena musical catalana, i més concretament per aquests artistes. Alhora, també ofereix un aparador d’aquests artistes per a un bon nombre de promotors i organitzadors de festivals.

Com a director artístic del festival, quina ha estat la proposta catalana que més l’ha atret entre totes les que es van presentar per al Showcase Scotland 2012?

Com van triar els artistes que representaran Catalunya? És una pregunta difícil, perquè hi havia tanta música extraordinària per triar!

Vaig sentir moltes recopilacions de música popular, world music, independent i jazz, totes de Catalunya, i vaig demanar orientació a moltes persones sobre quins eren els millors intèrprets en directe. M’encanten l’energia, la diversitat i les magnífiques veus de La Carrau, per exemple, però tots els grups que hem escollit són fantàstics! ■

Donald Shaw es va criar a Taynuilt, Argyll, i des de ben petit es va relacionar amb tot tipus d’estils musicals. El seu pare el va ensenyar a tocar l’acordió, i amb 17 anys va ser un dels fundadors del grup de música celta més famós d’Escòcia: Capercaillie, amb el qual encara compon, produeix i actua. Alhora compon i toca amb altres músics d’arreu del món, i també per al cinema i la televisió. L’any 2000 va fundar la discogràfica independent Vertical Records. El 2007, Shaw va esdevenir el director artístic del prestigiós festival Celtic Connections.

hot MÚSICA D’ARREL CATALANA Sis grups catalans al Celtic Connections

Las Migas LES REINES DEL FLAMENC

Quatre amigues van formar el grup Las Migas a Barcelona el 2004. La proposta va destacar ben aviat per la seva frescor i originalitat, construïda sobre els pals festius del flamenc (tangos i rumbes) i les revisions de la cançó popular dels repertoris ibèric i llatinoamericà. El 2010 van publicar Reinas del matute (Nuevos Medios), i el 2011 van canviar de cantant: Sílvia Pérez Cruz ha passat el relleu a Alba Carmona, cantaora emergent en la rica escena del flamenc català. El quartet ja treballa en el seu segon disc, que estarà produït per Raúl Rodríguez, prestigiós músic sevillà reconegut per haver introduït el tres cubà en el món flamenc.

Alba Carmona veu; Isabelle Laudenbach guitarra; Lisa Bause violí; Marta Robles guitarra; Manuel Masaedo percussió.

web

escolta

25

Jordi Molina i Perepau Jiménez nous colors

Aquesta és la plasmació en la música catalana d’un duet instrumental molt estès a diversos racons de la Mediterrània: acordió i xeremia. Perepau Jiménez és un experimentat instrumentista que ha participat en projectes destacats del folk català; Jordi Molina és un nom propi de referència obligada quan es parla de l’evolució que la tenora (un singular instrument de doble canya vinculat a la formació de cobla) ha seguit en els darrers temps. “A Itàlia, la combinació d’acordió i piffero és una formació bàsica. Nosaltres ens vam fixar en el Duo Valla Scuratti i vam mirar de fer-ne una versió catalana.”

Perepau Jiménez acordió diatònic; Jordi Molina tenora .

web

escolta

hot MÚSICA D’ARREL CATALANA

Lídia Pujol una veu excepcional

Una veu expressiva i una curiositat permanent defineixen la personalitat artística de la cantant barcelonina Lídia Pujol. Des que va començar fent duet amb la també vocalista Sílvia Comas, ha participat en tota mena de projectes i ha cantat tota mena de repertoris: les tonades sefardites, la poesia de García Lorca, els antics romanços i peces de la música medieval, els aires aflamencats i els més rockers, les cançons en català, francès, anglès, jiddisch... El darrer projecte que ha liderat, La cerimònia de la llum, és un muntatge que reflexiona sobre la maternitat, l’espiritualitat i la concòrdia entre religions.

Dani Espasa piano; Pau Figueras guitarra; Brian Dunning flauta; Lídia Pujol veu.

web

escolta

27

web

Escolta

Sol i Serena Aire transparent

A Argelaguer, un poble que no arriba al mig miler d’habitants, hi ha la base d’operacions de Sol i Serena, un grup que respira pels quatre costats l’aire transparent i el ritme pausat dels petits pobles. El seu repertori alterna cançons de tradició oral, adaptacions de poetes i composicions pròpies, però sempre amb un marcat caràcter artesanal i amb una sonoritat característica. Mentre ja treballen en un futur tercer disc, a Glasgow presentaran una proposta que defensa la “música d’arrel amb un aire fresc i actual, que vol generar noves branques en el poc alimentat arbre de la tradició popular”. Marta Rius Guillem Ballaz violí, viola de roda , mandola , veus i percussió; Lídia Domingo contrabaix i veus; Jordi Comas oboè, gralla , tarota , chalumeau , tenora , dolçaina , percussió i veus; Francesc Tomàs guitarra , mandola , guitarró, guitarrot, cavaquinho i veus. veu, acordió diatònic i percussió;

hot MÚSICA D’ARREL CATALANA

web

escolta

La Carrau BATEDORA DE SONS

Format a Terrassa el 1997, La Carrau és un dels grups que van revitalitzar el folk català coincidint amb el canvi de segle, guanyant nous públics joves i recuperant terreny per a les músiques de tradició oral, especialment en l’àmbit festiu. Amb els anys han anat renovant la seva sonoritat i la seva formació, però sempre han mantingut en primera línia els jocs de veus, el timbre de l’acordió diatònic, el violí i la mandolina. Enguany, per celebrar el quinzè aniversari, presentaran un nou espectacle i gira on col·laboraran, a cada localitat on actuïn, amb les entitats locals de cultura popular.

Carol Duran violí i veu; Núria Lozano acordió diatònic i veu; Joan Boada llaüt, guitarró, mandolina i veu; Armengol Riera bateria i percussió; Arnau Berenguer guitarra; Oriol Casas bases i percussió; Abraham Creus baix .

29

Domini Màgic UN QUARTET PECULIAR

Quatre exploradors d’ambients sonors que caminen des de la tradició cap al jazz-fusió. Amb un quartet de difícil catalogació, ens presenten una proposta instrumental amb un ampli espectre, un passeig per un repertori, fonamentat sobretot en creacions pròpies, que alterna moments de contundència expansiva amb altres de recolliment en la intimitat. Una varietat de registres i uns aires progressius que poden apreciar-se als seus directes, però també en els dos treballs que han publicat fins ara: Domini màgic (Temps Record, 2007) i Visions i cants (Temps Record, 2009).

Juan Aguiar violí, mandolina elèctrica i veu; Josep Traver guitarres i buzuqui; Pep Coca contrabaix i veu; Antonio Sánchez percussió.

web

escolta

gires Arianna Savall 32 CMS Trio 34 Suzy & Los Quattro 36 Smoking Bambino 38 La Pegatina 40 The Excitements 42

31

*Smoking Bambino

gires

Arianna Savall

folk world music

Soprano, compositora i arpista, Arianna Savall es dedica a la música antiga, clàssica i moderna i combina instruments antics i moderns com l’arpa barroca, la celta i la gòtica, oferint concerts arreu del món.

Forma part d’una família de músics amb una trajectòria molt intensa de la qual sovint ha participat. Els seus pares, Jordi Savall (viola de gamba i direcció) i Montserrat Figueras (soprano), han dedicat les seves vides a la recerca musicològica i a la interpretació amb criteris històrics amb un estil renovador i creatiu.

Després d’acompanyar Jordi Savall i Montserrat Figueras durant deu anys, oferint concerts arreu del món, Arianna Savall va fundar el seu propi grup el 2008 juntament amb el músic danès Petter Udland Johansen. El duet batejat amb el nom Hirundo Maris combina la música antiga amb la creació pròpia a partir de la música mediterrània i la nòrdica.

Arianna Savall actuarà durant aquest 2012 a França, Noruega, Àustria, Alemanya i Txèquia en el marc de diversos festivals.

web

escolta

33

gires

CMS Trio

jazz

CMS Trio és un trio de jazz barceloní sense instrument harmònic. Fa una proposta que tant aplega flamenc i músiques llatines com ritmes d’arreu del món i pop, sense oblidar els estàndards del jazz.

Javier Colina (contrabaix) ha tocat amb músics amb molta experiència com George Cables, Hank Jones, Tomatito, Joaquín Cortés, Diego ‘El Cigala’ (al popular disc Lágrimas negras), Ketama i Tete Montoliu. Marc Miralta (bateria) ha col·laborat amb músics de la talla de Pat Metheny, Gary Burton, Paquito d’Rivera, Tete Montoliu, Art Farmer, George Garzone, Jerry Bergonzi i Chano Domínguez, entre altres. I Perico Sambeat (saxo) ha rebut nombrosos premis de l’Associació de Músics de Jazz de Catalunya, com a solista i saxofonista.

Entre els últims concerts del CMS Trio hi ha el del passat 15 de setembre juntament amb el guitarrista flamenc Chicuelo; una actuació que va inaugurar la 23a edició del Mercat de Música Viva de Vic. CMS Trio estan preparant una gira per aquest 2012 que els durà per diverses capitals europees.

web

escolta

35

gires

Suzy & Los Quattro Suzy & Los Quattro estan en actiu des de final dels anys noranta, quan el guitarrista B.B. Quattro va decidir regalar a la seva companya Suzy Chain la possibilitat d’enregistrar un grapat de cançons. A poc a poc el projecte va anar creixent i es va anar cohesionant, fins a donar forma a una banda ferma que, seguint la tradició dels Ramones, dóna el cognom Quattro a cadacscun dels seus components. Hank (BCore, 2011) és el seu tercer disc, un treball nascut a partir del dolor i la posterior acceptació de la mort d’un amic de l’ànima del grup; un disc on hi ha influències tan variades com Ramones, Blondie, Bo Diddley, Phil Spector, Elvis Costello, Bob Dylan o The Rubinoos, que també hi col·laboren en alguns temes. Reconeguts com uns addictes a les actuacions en directe, a la gira del seu anterior disc, Stick with It (Wild Punk, 2008), van fer prop de cent concerts en vuit països diferents.

Per a la gira de Hank volen superar les seves pròpies marques, i de moment ja han trepitjat terres italianes i aquest mes de gener fan la seva segona gira pel Japó, país que els va rebre amb un gran èxit l’any 2008.

Durant l’abril seran a França, Alemanya i Suïssa i entre maig i juny del 2012 els esperen els escenaris d’Anglaterra i Noruega.

web

escolta

pop rock

37

gires

Smoking Bambino Smoking Bambino és l’alter ego del guitarrista i compositor Esteve Saguer, Bambino, també líder de la banda The Dirty Club. L’any 2008 Saguer va decidir tirar endavant el seu projecte en solitari i va gravar el seu primer disc com a Smoking Bambino, Lost and Found, autoeditat i enregistrat als estudis Ground. El 2009 va enregistrar un segon disc, Let Me Play You Another Song. El seu directe, amb una gran senzillesa escènica, ofereix passatges hipnòtics enllaçats amb moments de visceralitat, on es barregen blues, folk i cançó d’autor amb reminiscències ètniques.

Smoking Bambino ha passat per festivals com el Primavera Club de Barcelona, l’InVictro del Mercat de Música Viva de Vic i la Fira de Música al Carrer de Vila-seca, on es va endur el premi que hi atorga anualment l’Associació d’Intèrprets i Executants (AIE). També ha actuat a Carcassona (Occitània), al festival Autan de Blues. L’artista segueix presentant el seu últim disc, Old Stones. Música d’autor en estat pur.

Aquest 2012 Smoking Bambino actuarà a Marsella, Graulhet i Bordeus (França).

pop rock web

escolta

39

gires

La Pegatina La gira de presentació del disc Xapomelön (Kasba Music, 2011) segueix demostrant que la música de La Pegatina és cent per cent exportable.

Després d’estrenar les seves noves cançons per Catalunya i per Itàlia, el grup de Montcada i Reixac es va traslladar a final d’octubre del 2011 al continent asiàtic. La Pegatina va fer una gira de sis concerts que va acabar el 4 de novembre a Pequín, amb directes multitudinaris com el que va oferir al Xi’hu Festival de Hangzou davant més de 15.000 persones. Per a l’ocasió, el grup va preparar samarretes i discos, i també un web específic per a l’aventura xinesa. A la tornada, La Pegatina va continuar amb la seva gira, que també els ha dut a Dinamarca, França i Holanda.

Després de l’èxit, els promotors xinesos ja han confirmat una nova gira amb La Pegatina per al 2012.

web

escolta

folk world music

41

gires

pop rock

The Excitements web

escolta

43

Són una autèntica bomba de rellotgeria en directe i el grup que està més en forma ara mateix en el món del soul i el rhythm’n’blues a Barcelona.

Liderats per la gran veu de Koko Jean, la seva música té la força d’uns primitius Ike & Tina Turner i també d’artistes més contemporanis com Sharon Jones and The Dap Kings, als quals van telonejar en la seva última visita a Barcelona. Amb un disc acabat de publicar i editat en forma de CD i LP per Penniman Records, la banda ha optat per revisionar clàssics del rhythm’n’blues de Nathaniel Mayer, Barbara Stephens o Little Richard, però asseguren que el següent disc ja serà amb material propi.

The Excitements són una banda molt estimada i reconeguda a França, on l’any 2011 van realitzar prop de vint concerts per tot l’Estat, amb parades a ciutats com París, Llemotges, Nancy, Marsella o Perpinyà.

El grup barceloní seguirà durant el mes de març la seva gira europea per França (Tolosa i Montpeller) i Itàlia (Torí, Arezzo i Perugia).

links Fèlix Rossy Marcel·lí Bayer The New Raemon

45

& Mike Kanan i Ben Street 46 & Lee Konitz 48 Francisco Nixon & Ricardo Vicente 50

links

Fèlix Rossy & Mike Kanan i Ben Street Aire nou Entre els noms que sobresurten dins el planter del jazz català destaca el de Fèlix Rossy. Amb la seva inseparable trompeta, als 7 anys enregistrava per als amics un disc amb versions dels Beatles, als 11 ja compartia jam session al costat de Brad Mehldau, i als 17 presenta el seu primer àlbum oficial al seu nom, Introducing Fèlix Rossy (Fresh Sound New Talent, 2011), en companyia de Mike Kanan i Ben Street i sota la tutela del seu pare Jordi Rossy.

Confessa que tenir el pare músic no ha suposat cap exigència ni obligació, ben al contrari, ho veu com un privilegi. “Gràcies a ell he pogut aprendre més ràpid i viure unes experiències que m’han ajudat molt a créixer com a músic i com a persona”, considera. I afegeix: “La relació que tinc amb ell és molt estreta i de confiança absoluta”. Ara ja li ha arribat el moment de fer sentir la seva pròpia veu, i malgrat la importància d’aquest primer pas, assumeix que el camí és llarg i que tot just es troba a l’etapa del pròleg. Agraeix, això sí, disposar d’uns àngels custodis encarnats en els músics que li han fet costat. “Mike Kanan és un tros de pa i a Ben Street li caic bé, que no és fàcil perquè és molt exigent. Són uns músics de primera i l’entesa amb el meu pare és total. Què més puc demanar?” Pel que fa al repertori, explica que la selecció d’estàndards ha anat a càrrec de Kanan i que ell s’ha deixat assessorar. Si es tracta de marcar referències a la trompeta, Fèlix Rossy assenyala tres noms: Chet Baker, Miles Davis i Kenny Dorham. ■

web

escolta

jazz

47

links

jazz

49

Marcel·lí Bayer & Lee Konitz El padrí Lee Ni en el millor dels seus somnis Marcel·lí Bayer hauria donat crèdit a un debut discogràfic com el que acaba de publicar, titulat Nonitz (Quadrant Records, 2011). El disc parteix d’una obra que el músic va plantejar com a projecte de final de carrera a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i gira a l’entorn d’un dels seus saxofonistes de capçalera. Però el que ni ell mateix s’esperava és que a l’hora d’entrar a l’estudi la presència de l’homenatjat es fes realitat. Ell és història viva del jazz i es diu Lee Konitz.

Per mediació de Jordi Rossy, es va concretar la presència del saxofonista als Estudis Laietana de Barcelona, el 10 de novembre del 2010. El dia abans Marcel·lí Bayer ja havia avançat feina amb els temes del nonet que demanaven una tasca de reharmonització més feixuga. “Quan va arribar Lee Konitz va escoltar-ho tot i va escollir els tres temes on volia participar. Es va acoblar prou bé als arranjaments que jo havia fet, tot i que hi vam fer uns petits canvis. És una persona amb un esperit molt jazzístic i creu molt en la improvisació del moment”, considera Bayer. Aquestes paraules adquireixen tota la consistència en el tema a duet que mestre i deixeble van decidir incorporar al disc a última hora, i que demostra la bona sintonia que van establir en les poques hores que van compartir plegats. ■

web

escolta

links

The New Raemon Francisco Nixon & Ricardo Vicente Triatló pop L’atzar va aplegar aquests tres artistes una nit a L’Auditori de Barcelona, i anys més tard han compartit diversos escenaris. Ara acaben d’enregistrar tot un disc, El problema de los tres cuerpos (Cydonia / Playas de Normandía), amb el senzill “Sé que es tu trabajo”.

L’asturià Fran Martínez, conegut com Francisco Nixon, viu a Madrid. L’aragonès Ricardo Vicente viu al seu lloc d’origen, Saragossa. I el barceloní Ramon Rodríguez, conegut com The New Raemon, viu en un poble del Maresme. Però les telecomunicacions han permès la seva unió temporal. La solvència d’aquests artistes està ben contrastada: Rodríguez i Nixon són compositors en projectes que han rebut el respecte unànime de públic i crítica –el primer, lligat a Madee i Ghouls’n’Ghosts, i el segon a l’aclamat Australian Blonde–, mentre que Ricardo Vicente (exTachenko) col·labora i és amic amb Nixon des dels temps de La Costa Brava, i són coautors en el projecte que comparteixen actualment. Vicente i Nixon ja havien signat conjuntament Gloria y la belleza sureña.

La suma de tots tres fa néixer un supergrup puntual, que agafa més relleu ara que han enregistrat tot un àlbum, un treball on emergeix la seva passió per la música i la sintonia amb unes lletres que retraten el moment present codificat amb claus actuals. ■

web

escolta

pop rock

51

festivals

faraday tardor 54 Fira MediterrĂ nia de Manr primavera club 58 + properes cites 60

53

resa 56

*Primavera Club

festivals

Faraday Tardor

pop rock

4 i 5 de novembre del 2011 Vilanova i la Geltrú

Alta intensitat L’estrena tardorenca del Faraday ha estat un nou èxit de La Medusa, el col·lectiu de melòmans i músics vilanovins que són responsables de portar una selecta tria musical en directe a la vila, i cada cop més sovint.

La tempesta meteorològica no va espantar el públic, i l’auditori Toldrà va exhaurir les entrades de dues jornades intenses de concerts –amb dues apostes clàssiques (Sisa i Nacho Vegas) i altres de més joves però ja ben consolidades (Pau Vallvé o Anímic)– i de sorpreses, ja que Astrud van aprofitar el concert amb el Col·lectiu Brossa per anunciar una aturada temporal. Els més valents van acabar la festa a l’Envelat amb el punxadiscos inèdit i pop Lluís Gavaldà. ■

55

Astrud

Pau VallvĂŠ

Sisa

Nacho Vegas

festivals

Fira Mediterrània de Manresa Del 3 al 6 de novembre del 2011 Manresa

Ben xops de música El pes de les imatges, a proposta de Perejaume, i els litres i litres d’aigua, caiguts del cel especialment les dues primeres jornades, van ser protagonistes destacats de la passada Fira Mediterrània de Manresa. Els grups de gitanos provinents de Romania i Macedònia Taraf de Haïdouks i Kocani Orkestar van provocar un terratrèmol a la sala gran del Kursaal. A la mateixa sala es va instal·lar La barraca, l’espectacle conjunt dels tortosins Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, i el xativí Pep Gimeno ‘Botifarra’ amb la seva rondalla.

Tots plegats escenifiquen amb humor i disbauxa un transvasament musical entre les Terres de l’Ebre i les comarques de la Costera i la Vall d’Albaida. El saxofonista Llibert Fortuny i el pianista Manel Camp van presentar Populina, revisió en clau jazzística d’algunes de les més conegudes cançons tradicionals catalanes. Mentre, els amants del cant flamenc constataven que Ginesa Ortega travessa un moment especialment dolç. La cantaora va animar per buleries i tangos l’interior de l’envelat, fent gala d’una de les veus més explosives i temperamentals que es poden escoltar en l’actual escena flamenca. I acabem destacant una altra veu excepcional, la de Roger Mas, embolcallada pel so assolellat de la Cobla Sant Jordi. Els nous camins expressius que la cobla ha començat a emprendre en els darrers temps van ser un dels fils de la programació d’aquesta edició. Roger Mas, unit a la sonoritat i l’estètica de la cobla per vincles d’infantesa, va incloure a l’espectacle peces de diversos discos seus, arranjades per a l’ocasió per Xavier Guitó, i també algunes versions. ■

folk world music

57

Nicole & Martin

Ginesa Ortega

Roger Mas

Quico el CĂŠlio, el Noi i el Mut de Ferreries & Botifarra

festivals

Primavera club Del 23 al 27 de novembre del 2011 Barcelona

EL CIM DE LA MÚSICA INDEPENDENT El festival San Miguel Primavera Club va celebrar el 2011 la sisena edició, en què va esgotar les localitats durant els cinc dies de concerts que es van celebrar a Barcelona i Madrid. En total van ser 110 actuacions en 13 locals diferents. Van destacar els concerts de The Pop Group, amb el seu postpunk combatiu encapçalat per Mark Stewart; Saint Vincent, que van enamorar el públic, i el folk-pop de Fleet Foxes en el seu espectacular directe. Altres actuacions remarcables van ser la dels californians Girls i la presentació del nou disc del cantant de Pavement, Stephem Malkmus, amb el seu grup The Jicks, així com les de Superchunk, Givers, Jeff The Brotherhood, els portuguesos Gala Drop i la polèmica actuació de John Maus. En aquesta edició el jazz s’ha incorporat al cartell del festival, amb actuacions com les de Fire Room, Charles Bradley i Com Truise.

Pel que fa a l’escena catalana, van actuar al San Miguel Primavera Club artistes com Aliment –que presentaven el seu primer disc–, Villarroel, Furguson, Las Ruinas i Capitán. ■

pop rock

59

Fleet Foxes

Festivals: Properes cites Barcelona Del 2 de desembre del 2011 al 28 d’abril del 2012

diversos estils

13è Banc Sabadell Festival del Mil·lenni web mapa Barcelona Del 13 de gener al 30 de març

folk world music

XXV Tradicionàrius 1988-2012. Festival Folk Internacional web mapa Barcelona, àrea metropolitana i Cuba Del 20 de gener al 31 de març

BarnaSants 2012 web mapa Barcelona Del 30 de maig al 3 de juny

primavera sound web mapa

Cançó d’autor

pop rock

Barcelona

Del 4 al 27 de febrer

61

folk world music

6è Festival Internacional de Percussió de Catalunya

web

mapa

Terrassa Del 8 al 25 de març

festival de jazz de terrassa web mapa

jazz

Barcelona Del 22 de març al 8 de juny

18è Festival de Guitarra de Barcelona diversos web mapa estils Tòquio (Japó) 21 i 22 d’abril

SonarSound Tokyo web mapa

Electrònica

primer pl

cares noves l’auditori

Oriol Pérez Treviño, nou direc titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona parlen de la nova orientació organitzativ

la

noves a auditori

ctor general, i Pablo Gonzålez, a i Nacional de Catalunya, orquestra resident, va i musical de L’Auditori de Barcelona.

63

primer pla Entrevista a Oriol Pérez Treviño Director general de L’Auditori de Barcelona

“Hem de trencar moltes fronteres mentals” Oriol Pérez Treviño deixa clar en aquesta entrevista que a partir d’ara l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) serà l’eix sobre el qual edificarà tota la programació de l’equipament.

Quin és el seu projecte sobre el futur de L’Auditori?

L’Auditori ha de ser una institució cultural i musical pública i fer el que no fan les privades. La cultura és la transmissió d’uns valors, l’exhibició i coneixement d’un patrimoni, i no únicament una oferta destinada a l’entreteniment, l’oci i la diversió. Treballarem per l’excel·lència, pel fruit de la perseverança, la disciplina, l’esforç, uns valors que s’han perdut.

Ara farem un arbre, el tronc del qual és l’OBC i la Banda Municipal de Barcelona, i les branques del qual són les diferents programacions.

Aquest marc ideològic com es concretarà? Què trobaran de diferent els oients?

La música no és un ens que viu fora de l’espai i el temps, sinó que està implicada en el nostre panorama cultural. La música no és una programació, sinó una disciplina que ha tractat temes associats a una realitat cultural, temes com les nacions, la violència de gènere, personatges històrics… que

primer pla

també han tractat altres disciplines humanístiques construint un relat.

I els oients es trobaran que la música anirà associada a un relat i estarà en consonància amb aquesta missió de servei públic.

Què cal fer per baixar la franja d’edat dels oients de música clàssica?

Si volem un públic jove hem d’aplicar polítiques de creació d’una platea jove; els joves entre 25 i 35 anys estan passant un dels pitjors moments de la seva història. En primer lloc hem de fer polítiques de creació d’una platea jove que els faci agafar l’hàbit. En segon lloc hi ha el preu de les entrades, que actualment no són precisament barates. I el tercer punt són els continguts.

Hem de començar a crear produccions que tendeixin a entendre que el món simfònic també pot dialogar amb altres formacions musicals, trencar fronteres mentals. Un exemple és el que ha fet l’Orquestra Nacional d’Espanya amb Tomatito o fa uns anys l’Orquestra de San Francisco amb Metallica.

Crearà una nova estructura?

Crearem un nou arbre. Quan agafes la programació de la Cité de la Musique hi trobes música clàssica, música contemporània, de cambra, popular, i tot forma part d’un discurs que està en funció d’un relat. I anirem cap aquí, a entendre la música com una unitat. I això ho farem començant a trobar punts d’encaix entre els diferents departaments de L’Auditori. Per exemple, el Centre Robert Gerhard, que és una unitat de promoció i difusió, s’ha d’involucrar molt més amb el Museu de la Música o ha de connectar amb la gent que fa recerca a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

I com es planteja i s’executa tot això en un moment de crisi econòmica?

Començant a entendre que hem de canviar la manera de funcionar. La societat, a través dels seus impostos, el que vol és que es generi una oferta de servei públic que es transforma en continguts culturals, no es tracta de crear una macroestructura, un macroedifici, que només fa alguna cosa per justificar aquesta estructura. Hem de prioritzar, crear un eix, fer molta menys activitat i de més qualitat i oferir aquesta funció de servei públic. ■

67

Un apassionat per la música Oriol Pérez Treviño, nascut el 1972 a Manresa, ha estat gestor de la Xarxa de Músiques a Catalunya, director des de l’any passat del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, coordinador del Centre Robert Gerhard –per a la promoció i difusió del patrimoni musical català– i impulsor de la revista 440Clàssica. És una de les persones més actives i també incombustibles del panorama musical català. La seva irrupció al cercle musical es va iniciar com a crític del diari comarcal Regió 7 i a publicacions com Serra d’Or, la Revista Musical Catalana i el diari Avui. També ha col·laborat a la revista Scherzo i ha escrit la biografia del compositor Josep Maria Mestres Quadreny, entre altres. El setembre del 2011 va ser presentat com a nou director general de L’Auditori.

primer pla Entrevista a Pablo González Titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

“L’OBC ha de tenir més presència en la societat” El director asturià Pablo González clou la primera temporada com a titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Optimista, constant i idealista, fa un balanç crític i constructiu de la temporada passada i anuncia una nova etapa marcada per la crisi i les retallades econòmiques.

Arribats al final del seu primer any com a titular de l’OBC, quin balanç en fa?

Veig molt positiva l’evolució de l’orquestra. En una sola temporada no hi pot haver grans canvis, però si intento ser objectiu i mirar com estava l’orquestra el setembre passat i com està ara, penso realment que ha millorat. Noto que, a poc a poc, anem aconseguint una dinàmica d’assajos més fluïda, que l’ambient és bo, i que el rendiment als concerts i en general a la temporada ha estat molt satisfactori. N’estic molt content.

primer pla

L’OBC és la seva primera titularitat. El seu dia a dia ha canviat molt en relació al que havia fet fins ara?

Del tot. És un altre tipus de feina. Aquí estàs construint. Has de tenir molt en compte el grup, la psicologia del grup; tenir present que estarem molt de temps junts. Tots plegats hem de ser conscients que amb cada programa fem un pas més. A part, hi ha certes coses que quan ets director convidat no dius, perquè no et toca a tu dir-les i perquè en una setmana tampoc no ho podries canviar. Ara en canvi, de mica en mica, ho he d’anar transmetent als músics.

Sóc molt partidari de compartir responsabilitats amb l’orquestra.

I de quina manera vol donar veu als seus músics?

Hem creat una comissió artística que té la possibilitat d’aportar idees sobre la programació. De fet, per programar la temporada he tingut molt en compte les opinions d’aquesta comissió i les dels músics en general. Noto que hi ha un bon diàleg, molta confiança i intento ser molt receptiu.

Es compleixen els objectius que s’havia marcat?

A mesura que vas fent assajos veus les coses que cal millorar. No penso ‘d’aquí a tres anys haurem arribat a aquest punt’. És un treball molt dialèctic, molt fluid i molt dinàmic. L’objectiu final, l’ideal, és que l’orquestra sigui totalment independent del director. Que l’orquestra sigui un instrument en si mateix i que quan arribi el director hi tingui una relació d’interdependència, mai de dependència.

A la presentació de la temporada 2011- 12 es va dir que l’OBC havia de ser l’ànima de L’Auditori. L’orquestra no ocupa el lloc que hauria d’ocupar dins la societat?

Hem de tenir molta més presència, se’ns ha de conèixer més. Molta gent a Barcelona encara no sap què és l’OBC. Confio, però, que de mica en mica puguem diversificar la nostra activitat. Això passaria per tenir algun concert menys de temporada, poder sortir fora de L’Auditori i fer alguna actuació a l’aire lliure, als barris o a la presó; coses que ens connectin amb la societat, a la qual ens devem perquè som una orquestra finançada amb diners públics. ■

71

Nova temporada 2011-12 Pablo González inaugura la segona temporada al capdavant de l’OBC amb l’Orfeó Català i el Cor Madrigal, que amb la contralt polonesa Ewa Podles, interpretaran Prokófiev. A més, l’orquestra s’adhereix a l’Any Liszt, interpretarà Bernstein, s’endinsarà en el planeta de Mozart, Dvorak i Bach, enfrontarà Beethoven amb Brahms, atacarà El concierto de Aranjuez i passarà per Wagner i Schubert.

NotĂ­cies

73

*Els Amics de les Arts

notícies

LA MÚSICA CATALANA TRIOMFA ALS MERCATS INTERNACIONALS Eurosonic Noorderslag, Kulturbörse Freiburg, Midem i Celtic Connections, quatre dels mercats musicals europeus més prestigiosos, coincideixen a programar artistes catalans.

Eurosonic Noorderslag és una de les plataformes més importants de presentació, intercanvi i promoció en l’àmbit de la música europea. En la seva edició d’enguany, celebrada del 12 al 14 de gener a Groningen (Països Baixos), hi han actuat els grups catalans Mujeres, Za!, Muchachito Bombo Infierno i The Suicide of Western Culture. La seva participació a l’Eurosonic Noorderslag fa que aquests grups formin part del programa European Talent Exchange Program (ETEP), subvencionat per la Comissió Europea i destinat a promoure la circulació del talent musical europeu a través de setanta festivals per tot el continent. Catalunya és també país convidat a la fira anual d’arts escèniques Internationale Kulturbörse Freiburg, que s’ha celebrat a Alemanya del 23 al 26 de gener. La fira alemanya és un mercat de referència per al sector de les arts escèniques a la regió central centreeuropea. Hi han participat els grups Las Migas i Jordi Molina & Perepau Jiménez, a més d’una desena de companyies catalanes de teatre, dansa i circ. També a finals de mes, al Midem (28-31 de gener) –la fira discogràfica europea més important–, el grup The Last 3 Lines ha actuat en directe a una sessió organitzada per CocaCola & Music Dealers, a la sala Black Pearl de la ciutat francesa de Cannes. El grup català ha actuat juntament amb la banda sueca You Say France & I Whistle, els anglesos The Special K’s i els nord-americans I <3 My Ex Wife. Finalment, sis grups de música d’arrel actuaran al festival escocès Celtic Connections a Glasgow (del 19 de gener al 5 de febrer): Las Migas, Lídia Pujol, La Carrau, Sol i Serena, Jordi Molina & Perepau Jiménez i Domini Màgic. ■

75

Mujeres

Jordi Molina & Perepau JimĂŠnez

The Suicide of Western Culture

The Last 3 Lines

notĂ­cies

Els Amics de les Arts

Ojos de Brujo

Love of Lesbian

Manel

77

Les Companyies Discogràfiques Europees reconeixen quatre llançaments catalans El premi IMPALA de la Independent Music Companies Association l’han rebut Manel, Ojos de Brujo, Els Amics de les Arts i Love of Lesbian.

El Premi IMPALA l’atorga l’Associació Europea de Companyies Discogràfiques Independents a totes les formacions que superen la xifra de 20.000 discos venuts. Els artistes catalans que han rebut el premi IMPALA (Independent Music Companies Association) aquest 2011 són Ojos de Brujo, amb el disc d’or Techarí (Diquela Records / PIAS); Manel, amb el disc 10 milles per veure una bona armadura (DiscMedi/Warner); la recopilació d’artistes que interpreten Cuba le canta a Serrat (DiscMedi); Mayte Martín i Tete Montoliu per la reedició Free Boleros (K. Industria) i Muchachito Bombo Infierno (La Fábrica de Colores), segons dades de la Unión Fonográfica Independiente (UFI). Darrerament, Love of Lesbian s’ha afegit a la llista, ja que el passat 20 de desembre s’anunciava que el grup barceloní aconseguia el seu primer disc d’or per les vendes de l’àlbum 1999 (o como generar incendios de nieve con una lupa enfocando la luna).

A dia d’avui, per aconseguir un disc d’or a l’Estat espanyol calen 20.000 unitats venudes, i per a un de platí el doble, 40.000. Aquestes xifres, però, no sempre han estat així, com informa Anabel Mateos (Relabel Comunicación) des de Promusicae (Productores de Música de España). De fet, inicialment es necessitava vendre més del doble per aconseguir les distincions, però la terrible caiguda a les vendes de discos ha obligat a replantejar les xifres. Les llistes de vendes de Promusicae-Agedi (Asociación de Gestión de Derechos Intelectuales) des de l’any 2004 estan disponibles al web de Promusicae. ■

notícies

ALBERT GUINOVART PARTICIPA A LA BANDA SONORA DE THE ARTIST El compositor i pianista, que aquest 2012 compleix 50 anys, ha participat a l’orquestració de la banda sonora de la pel·lícula The Artist, guardonada amb el Globus d’Or 2012 com a millor banda sonora.

Albert Guinovart ha estat un dels músics participants a l’orquestració de la banda sonora de la producció francesa The Artist, pel·lícula dirigida per Michel Hazanavicius, i que ha estat un dels èxits de públic i crítica de la cartellera cinematogràfica d’aquest hivern. La banda sonora ha estat composta per Ludovic Bource, malgrat que conté fragments d’altres músics, com és el cas de Bernard Herrmann.

Guinovart és un dels músics més actius de la seva generació. Es prodiga tant en l’àmbit de la composició, com en el de l’orquestració, la interpretació pianística i la docència. Com a concertista, conrea un repertori centrat en el període romàntic, amb especial dedicació a l’obra d’Albéniz, Granados i Turina, i ha desenvolupat també una brillant carrera en el món del lied, acompanyant la gran soprano Victòria dels Àngels. Com a compositor s’ha revelat com un brillant orquestrador, i és autor de comèdies musicals, música per a piano i composicions de cambra i simfòniques. Creador eclèctic i seductor, la defensa de la melodia, el lirisme i l’esperit postromàntic són elements essencials en el seu univers musical, que posseeix un gran poder de comunicació amb el públic i en el qual destaca particularment el musical Mar i cel, producció emblemàtica de la companyia teatral Dagoll Dagom.

També ha fet les versions per a orquestra de cambra de les òperes Goyescas, d’Enric Granados, i Babel 46 i El gato con botas, de Xavier Montsalvatge. Dins el seu catàleg figuren els Tres preludis per a piano (1992); la Sonatina sobre temes de Mompou (1993); la cantata Els fills del segle (1994); el ballet Terra baixa (1999); Clarobscur, concert per a percussió, piano i cordes (2005); Concert per a piano “Traces”

79

(2006), Concert per a piano “Mar i cel”, l’òpera Alba eterna i el poema simfònic El lament de la Terra, estrenat per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya el gener del 2009.

El 2010 va celebrar l’Any Chopin amb diversos recitals d’aquest compositor cabdal en la seva carrera, a qui va dedicar l’obra per a piano sol FantasiaEvocació, estrenada a L’Auditori de Barcelona. El 2011 va estrenar en el marc del 1r Festival de Cervera els Valsos poètics (a la memòria d’Enric Granados).

Darrerament ha estrenat l’obra Llunàtics amb Pau Miró dins l’espectacle El viatge a la lluna que Murtra Ensemble ha interpretat juntament amb l’obra homònima de Xavier Montsalvatge al Temporada Alta de Girona 2011.

També posseeix una atractiva producció per a cobla i piano, i és autor de diverses bandes sonores i sintonies i música incidental per a populars sèries de la televisió pública catalana (TVC), com Nissaga de poder, Laberint d’ombres i El cor de la ciutat. El seu èxit més recent és el seu nou musical La vampira del Raval, estrenat el desembre del 2011 al Teatre del Raval, que ha rebut un gran elogi de la crítica i està sent un nou èxit de taquilla. ■

novetats The Last Three Lines — Visions from Oniria

Bernat Vivancos — Blanc

Folkincats — L’aigua no es mou

Joan Díaz — We Sing Wayne Shorter

Miquel Gil — X marcianes

Nacho Umbert — No os creáis ni la mitad

Maria del Mar Bonet i Manel Camp — Blaus de l’ànima.

Més de 20 anys ben a prop

La Iaia — Les ratlles del banyador

Orquestra Àrab de Barcelona — Libertad

81

Carles Dénia — El paradís de les paraules

David Mengual — Maitia

Els Surfing Sirles — Romaní, semen i sang

Maika Makovski — Desaparecer

Marc Ayza — Live at Home

Maria Coma — Magnòlia

Raph Dumas — Coblism

Xavier Dotras Trio — Preludes

Josep Maria Ribelles — Ondines ballen

novetats

POP ROCK

83

The Last 3 Lines — Visions from Oniria Aloud Music Rock

web escolta vÍdeo Amb el seu segon llarg la banda barcelonina ha decidit reincidir en els camins de rock setanter, amb textures progressives que sovint cauen en paranys foscos, propers al gòtic tardenc però també passejant-se per territoris propers al glam i al pop i sense perdre de vista la psicodèlia que impregna els dotze talls del disc. Un producte amb un acabat ple de solidesa i seguretat, oníric i còsmic però també realista i tangible. ■

novetats

clĂ ssica

85

Bernat Vivancos — Blanc Neu Records Clàssica

Latvian Radio Choir Sigvards Klava, director

web escolta vÍdeo Ens els últims anys, Bernat Vivancos (Barcelona, 1973) s’ha anat fent un lloc destacat a l’escena musical catalana, ja sigui com a compositor, docent (actualment a l’ESMUC) o intèrpret, exercint des del 2007 la direcció de l’Escolania de Montserrat, formació que coneix força bé perquè en va formar part. La connexió montserratina és present a Blanc, un doble àlbum amb obra coral amb un predominant caràcter religiós.

En totes les peces, Bernat Vivancos evidencia un notable domini de les textures, el seu gust pels jocs amb l’espai sonor i pels efectes embolcalladors i l’habilitat amb què transforma material preexistent.

No és forassenyat evocar els noms de dos dels principals representants del que es va anomenar minimalisme sacre: el britànic John Tavener i l’estonià Arvo Pärt, dos compositors de tècniques i vàlues diferents, però que tenen en comú la capacitat de transportar l’oient cap a esferes amb un cert misticisme (si sincer o impostat, això ja depèn de cada sensibilitat) i atmosferes etèries, un efecte agombolador del qual també participa en molts moments el compositor català. ■

novetats

La producció musical de Maria del Mar Bonet dels darrers temps s’ha mogut entre les obres de gran format –Amic, amat o Bellver– i altres de fetes des de la distància curta, com la que ens ocupa, Blaus de l’ànima. Haurem de tenir en compte dos factors més. El primer és l’extraordinària feina de Manel Camp.

A aquestes alçades de la pel·lícula ja no és possible sorprendre’s pel talent del pianista manresà. Només podem constatar el gran nivell compositiu i interpretatiu que demostra al disc, no només amb uns grans arranjaments

cançó d’autor

87

Maria del Mar Bonet i Manel Camp — Blaus de l’ànima.

Més de 20 anys ben a prop Picap Cançó d’autor / jazz

web escolta vÍdeo a les cançons sinó també a les peces instrumentals que va proposant al llarg del doble CD. El segon factor és l’encert en l’elecció de les cançons, que combinen alguns temes coneguts del repertori de Bonet (“Què volen aquesta gent?”, “La balanguera”, “L’àguila negra”, “Jim”…) amb altres de no tan populars i peces noves (“La barbera”, “No sé tu com ho sents” i “Cançó del bes sense port”). La clau de tot plegat és l’entesa entre dos artistes majúsculs, que dóna un resultat espectacular, per al gust d’una selecta minoria. ■

novetats

Carles Dénia — El paradís de les paraules Comboi Folk

web escolta vÍdeo Reivindicar l’obra oblidada dels poetes àrabs que van viure al País Valencià quan formava part d’Al-Àndalus no és cap novetat. Sí que ho és, però, la forma en què ho ha fet Carles Dénia al seu nou disc, El paradís de les paraules, oferint-nos una lectura d’una selecció d’aquells poemes –adaptats per l’escriptor Josep Piera– que, sense deixar d’estar plenament arrelada en la tradició musical autòctona, vola amb total llibertat estilística, alternant i barrejant tota mena d’influències, de les més antigues a les més contemporànies. Dénia es mou còmodament en registres molt variats, prenent la cançó popular valenciana com a punt de partença, però apropant-la, sobretot, al flamenc, i també al fado, al romancer, als ritmes magribins... Tot molt mediterrani, sí, però, i aquí ve la sorpresa, tot també molt proper a un estil jazzístic a l’estil del que conrea, per exemple, el segell ECM. Estem parlant, doncs, d’una obra rupturista que obre nous camins, equiparable potser a l’Omega (El Europeo, 1996) d’Enrique Morente amb Lagartija Nick, tot i que aquí el grup d’acompanyament el formen les cordes sensacionals de Tòbal Rentero, Efrén López i Mario Mas –fill del gran Javier–, els teclats d’Albert Sanz, el baix de Guillem Aguilar i les percussions d’Aleix Tobias. Quina banda! ■

folk world music

89

novetats

Entre els músics més inquiets i perseverants de l’escena jazzística catalana, el contrabaixista David Mengual ocupa un lloc de preferència. Després d’uns primers anys d’exultant efervescència amb obres tan reveladores com Monkiana (Fresh Sound, 1997), el llançament doble a trio i a nonet de Mosaic (Satchmo Jazz Records, 2000) i la culminació d’aquesta etapa iniciàtica amb el sensacional Deriva (Satchmo Jazz Records, 2003), el músic barceloní ha enregistrat Maitia, treball on aboca la seva part més íntima i personal.

S’envolta d’amics i companys habituals de viatge –Joan Díaz al piano, Dani

jazz

91

David Mengual — Maitia Quadrant Records Jazz

Pérez a la guitarra, Giulia Valle al contrabaix i Oriol Roca i David Xirgu a la bateria– amb el propòsit d’establir una complicitat el màxim d’estreta per tal de portar les seves composicions fins a límits que ni ell mateix sospita. Els postulats de la proposta es basen en la descoberta d’un mateix i l’exploració permanent. Així és com sonen uns temes que estableixen la seqüència de creixement d’una persona (“Embrió”, “Infant”, “El perro dejó de andar como una rata”…) quan en realitat el que estan determinant és el renaixement d’un vell conegut a qui feia temps que trobàvem a faltar. ■

novetats

Els Surfing Sirles — Romaní, semen i sang BankRobber Garatge-rock

web escolta vÍdeo El segon disc dels barcelonins Els Surfing Sirles arriba amb les mateixes ganes de fer soroll i de passar-s’ho bé que sempre han tingut. Un particular homenatge al Montseny en clau soul-pop sixtie i amb la companyia dels vents de la Gramophone Allstars obre un disc carregat de simbolisme i actitud, que inclou un homenatge en forma de cançó al mític fotògraf Flowers, personatge de la faràndula nocturna de la ciutat de Barcelona. La producció de Joan Colomo hi dóna aquell punt de caos controlat que tant els agrada, i que es pot traslladar igualment als seus directes, caòtics i divertits. La versió en català de l’“I Feel Love” de Donna Summer i un final de festa d’aire rocker amb “Vols rock’n’roll pues té” tanquen un disc que amb les lletres del poeta punk Martí Sales combinades amb psiquedèlia rocanrolera i garatgera esdevé un bon antídot contra l’avorriment. ■

pop rock

93

novetats

folk world music

La formalitat dels clàssics, la llibertat del jazz i la identitat de les arrels de la música tradicional són tres ingredients bàsics que defineixen la personalitat d’un grup únic: Folkincats. Amb el nom de L’aigua no es mou (Satélite K, 2011), es presenta el segon disc d’una formació barcelonina inquieta com poques i que s’atreveix amb Beethoven, Django Reinhardt, Isaac Albéniz i la “Cançó del lladre”.

Muntar un grup de música que soni fresc, obert, directe i comunicatiu no requereix hipoteques ni grans parafernàlies, només cal un violí (Oriol Saña), una guitarra (Albert Bello), un saxo (David Salleras) i un contrabaix

95

Folkincats — L’aigua no es mou Satélite K Folk

web escolta vÍdeo (Oriol González). Amb quatre instruments bàsics i humils n’hi ha prou per posar de cap per avall l’ordre establert de l’etiquetatge musical i posar en comunió La patètica de Beethoven amb el tema tradicional mallorquí “So de pastera”. I qui vulgui més emoció també pot escollir entre Granada d’Albéniz i “Katibum”, originari dels Balcans. És una combinatòria que podria resultar explosiva, però que a les mans de Folkincats adquireix una naturalitat i una cohesió esfereïdores. En cap cas es tracta d’una dinàmica de fusió, sinó de la convivència entre diferents estètiques amb la voluntat d’engendrar-ne una de pròpia. ■

novetats

Joan Díaz torna a la fórmula que tan bons resultats va donar al seu disc We Sing Bill Evans (Fresh Sound, 2008) –premi de la crítica de la revista Jaç al millor disc de l’any–. En l’aspecte formal, aquest nou projecte no permet establir cap valoració per la via comparativa en relació al seu precedent.

En primer lloc perquè la naturalesa musical d’Evans i la de Shorter són radicalment diferents. Però també perquè de la formació d’aquell primer treball només se’n manté la bateria de Ramon Ángel Rey. Amb la banda reformulada i amb una obra al davant tan intensa i personal com la signada per Wayne Shorter en diferents etapes de la seva carrera, l’empresa de Díaz exigia una responsabilitat màxima. El primer repte superat pel pianista i

jazz

97

Joan Díaz — We Sing Wayne Shorter DiscMedi Jazz

web escolta vÍdeo compositor ha estat fer conviure en un mateix repertori les diferents vides en la trajectòria de Shorter, com l’època del segon quintet de Miles Davis (“Pinocchio”), el seu pas per Weather Report (“Palladium”), l’inici i la maduresa dels seus treballs com a líder (“Infant Eyes” i “The Three Marias”, respectivament) i, molt especialment, el seu disc Native Dancer (Columbia, 1974) amb Milton Nascimento (“Beauty and the Best”, “Diana” i “Ana Maria”). Sobre aquest temari, Joan Díaz hi injecta una dosi de vitalitat i energia que permet accedir-hi per una via més directa i propera. En certa manera, desenreda el cabdell de tonalitats sonores que convergeixen en l’obra shorteriana i ens indica el camí per sortir del laberint. ■

novetats

pop rock

99

La Iaia — Les ratlles del banyador Música Global Pop

web escolta vÍdeo Les ratlles del banyador expressa més substància musical i, sobretot, més ambició que la maqueta que els va donar a conèixer, sense deixar de ser l’obra d’un grup que es mou en el territori de la cançó-pop costumista, confessional i d’imaginari minimalista. La col·laboració amb el productor Paco Loco ha dut a un disc de cançons amb fibres melòdiques pop interpretades amb maneres folk, en què les tornades pesen tant com les dinàmiques acústiques, les textures i el punt de calidesa i humanitat. “L’última nit”, que evoluciona des de la guitarra còmplice fins al crescendo èpic, reflecteix una serena trobada d’estètiques, i “Explosió” i “La platja” conviden a imaginar uns Simon & Garfunkel matisats per la boira osonenca. El seu debut no és un disc de festa major, sinó una obra recollida i agradable, sacsejada de tant en tant per espasmes de folk participatiu (“No trobo el meu lloc”). Amb ell, La Iaia retoca la seva imatge de grup desenfadat amb un repertori que hereta propietats de la cançó d’autor, en què els textos esdevenen sovint els protagonistes mitjançant un seguit de microrelats quotidians amb rerefons emotiu. Material que, lluny d’exhibir una voluntat perfeccionista, mostra sense complexos els acabats i les costures, com correspon a una peça d’artesania. ■

novetats

Maika Makovski — Desaparecer Outstanding Records Rock

web escolta vÍdeo Gairebé esgotaríem tots els adjectius possibles a l’hora de definir Maika Makovski, els seus discos i, sobretot, els seus directes sincers, emotius i del tot corprenendors. Amb aquest nou àlbum no rebaixarem el nivell d’elogis, tot i que possiblement és el treball més difícil i dur de la seva trajectòria. Amb una estructura que pren com a fonament l’obra que ha protagonitzat al costat de l’actor Juan Echanove i sota les ordres de Calixto Bieito, Makovski juga a cada cançó amb unes estructures i textures molt diverses, i amb textos basats en els escrits d’Edgar Allan Poe. Un treball en alguns punts massa divergent, però que aconsegueix casar-se amb l’univers que Maika Makovski va teixint amb solvència disc rere disc. ■

pop rock

101

novetats

jazz

103

Marc Ayza — Live at Home Fresh Sound World Jazz Hip-hop / Jazz

escolta vÍdeo Enregistrat en directe a la sala Jamboree de Barcelona els dies 22 i 23 d’abril del 2011, aquest disc reafirma la continuïtat de Marc Ayza en el camí que ell mateix va definir al seu treball anterior, Offering (Fresh Sound New Talent, 2008), on les coordenades del jazz s’eixamplaven a través del seu decidit agermanament amb el hip-hop. L’elecció de fer aquest nou pas mitjançant la gravació d’un directe permet capturar l’energia i la intensitat de la proposta sense el filtre de l’estudi, de la mateixa manera que la dinàmica de concert descarta estilitzacions i maquillatges i fa prevaldre el groove i la cadència rítmica on s’alternen els cuirs d’Ayza i la rima de Core Rhythm. Aquest impacte determina que quan escoltem el disc tema per tema imperi la sensació que el hip-hop i els nous postulats del soul han relegat el jazz a una funció decorativa. Però si es para bé l’orella es podrà constatar com la participació d’un volcànic Roger Mas al piano i als teclats, el pols serè i ben fixat del contrabaix de Tom Warburton i fins tot les pinzellades al plat del brillant DJ Helios aporten substancials elements d’improvisació i sorpresa per fer valer el jazz dins el teixit sonor de la jungla urbana. ■

novetats

Maria Coma — Magnòlia Música Global Pop d’autor

web escolta vÍdeo Amb el seu debut, Linòleum (Amniòtic Records, 2009), Maria Coma, la col·lega de Pau Vallvé a u_mä, es va col·locar en el mapa en solitari amb una proposta delicada i molt oberta que abraçava melodies juganeres, vagament naïf i dinàmiques convulses construïdes sobre sofisticats arpegis de piano. Ara, a Magnòlia, la barcelonina pren partit pel cantó més somiador, turbulent i profund del seu perfil artístic i es planta amb una obra de les que cal escoltar uns quants cops per començar a sentir que t’hi has endinsat. Vallvé hi torna a ser, és clar, i firma la producció d’una col·lecció de cançons que transmeten una sensació d’unitat. Composicions frondoses amb les quals Maria Coma transmet sensacions de fantasia, melangia, inquietud o celebració d’acord amb un sentit plàstic de la música, molt propi de les bandes sonores cinematogràfiques. La ‘magnòlia’ que dóna títol al treball té connotacions de magdalena proustiana i evoca a l’autora escenes del passat que l’enforteixen. Un leitmotiv emotiu, calent, en què el piano és el fil conductor, amb elegants gammes de notes neoclàssiques, despertes i vertiginoses. ■

pop rock

105

novetats

folk world music

107

Miquel Gil — X marcianes Temps Record Folk

web escolta vÍdeo El nou àlbum del cantaor Miquel Gil omple d’alegria els afeccionats a la música d’arrel moderna: perquè suposa el final feliç de la immersió del músic en el micromecenatge, una esperançadora i humil manera de fer viables projectes culturals realment populars; perquè l’extraordinària portada punk de Jordi Albinyana, rotunda com un cop de puny als nassos, és la plasmació gràfica perfecta de l’esperit transgressor amb què el músic de Catarroja ataca els purismes i reformula el codi tradicional ‘valencianomediterrani’, i sobretot, perquè ja teníem ganes que aquesta nostra veu terrosa tornés a amalgamar poesia jove i músiques antigues aferrades al carrer. Pel que fa al material més recent, apareix l’habitual força rítmica del gnawa lligada amb els versos d’Enric Casasses a “Com més”, mentre que a “Les xiquetes” es troben el velatori, els deixos jamaicans i les escales hel·lenitzants. I pel que fa a les peces que s’han anat rodant en directe abans de gravar-se, s’ha situat davant de tot “De la mar”, dedicada a la lluita dels veïns del Cabanyal de València, i que ja ha esdevingut tot un clàssic. ■

novetats

‘Escribí una nueva canción...’, comença el disc amb la cançó que li dóna el títol. Nacho Umbert s’ha creat un públic incondicional de les seves cançons, que naveguen entre una realitat a primera vista hermètica i una fantasia alliberadora. Pot partir de la figura costumista d’“El Sr. Esteve” i construir un retrat digne de protagonitzar una pel·lícula en què les relacions paternofilials només es basen en els diners. Tal com un hamelin femení, “Una chica espectacular” encisa tots els homes i

pop rock

109

Nacho Umbert — No os creáis ni la mitad Acuarela Pop d’autor

web escolta vÍdeo Umbert els retrata imbècils, mentre que a “Cuatro señoritas” les putes són les protagonistes d’una nit adolescent pagada pel cosí gran. Destaca la cançó “El mort i el degollat”, que s’enganxa tant amb els senzills acords de guitarra i palmes com amb una història que t’arrossega i t’obre en canal.

Nacho Umbert potser no és de fiar, però retrata un sòrdid panorama humà i té allò que encisa tothom que s’acosta a les seves cançons, ara també cantades en català. ■

novetats

folk world music

111

Orquestra Àrab de Barcelona — Libertad World Village / Harmonia Mundi Música magribina

web vÍdeo El tercer disc de l’OAB consolida el pas fet amb l’anterior Maktub (Harmonia Mundi, 2009) i poleix la fórmula d’una música ancorada en els ritmes i gèneres populars del Magrib, però que incorpora de manera cada cop més decidida i explícita tocs de jazz-rock, pop i música cubana, amb la bateria de Sergio Ramos i el piano d’Omar Sosa guanyant tot el protagonisme al costat dels dos pilars del projecte: el violí de Mohamed Soulimane i la veu inconfusible d’Ayoub Bout. A ells cal atribuir el mèrit de saber encolar-ho tot sense gaires grinyols, en un àlbum per on desfilen a més la trompeta de David Pastor, la guitarra de Dani Figueras i la veu flamenca de Paula Domínguez, entre altres. ■

novetats

electrònica

Raph Dumas — Coblism DiscMedi Fusió-electrònica

web escolta vÍdeo Després d’haver flirtejat amb la fusió entre el funk, el rock i la música d’arrel catalana amb el conjunt The Primaveras, el reputat discjòquei i productor de Perpinyà Raph Dumas afronta al nou disc Coblism el repte d’unir en un únic treball les seves dues grans passions: la música de cobla i l’electrònica. El resultat sintonitza amb la tradició de la tenora i pot funcionar a la pista de ball de qualsevol club. A partir de samplejar vinils dels anys cinquanta i barrejar-los amb les gravacions de diferents cobles modernes, l’alquimista Dumas elabora una poció en què flabiol i tamborí marquen el ritme d’un fructífer xoc de civilitzacions musicals. Inclou la veu de la icona de la cultura pop catalana Òscar Dalmau a “Outro lliure” i una portada il·lustrada per un bon amic de Raph Dumas: el músic de Ceret Pascal Comelade.

Aparqueu els prejudicis i descobriu un dels artistes de fusió més creatius tant al nord com al sud de les Alberes. ■

113

novetats

El pianista maresmenc Xavier Dotras ha trobat la fórmula musical que li permet fer convergir la seva formació clàssica amb la pràctica de la improvisació: el preludi. Si el seu disc anterior, Vincent (Picap, 2009), estava inspirat en l’obra del pintor holandès Vincent van Gogh, en aquesta ocasió l’eix temàtic que vertebra el nou treball de Dotras són els preludis. El pianista hi ha inclòs fins a vuit peces en aquest format, evidentment desenvolupades i convertides en temes complets, i en companyia del seu trio habitual amb Toni Pujol a la bateria i César Martínez al contrabaix. Els referents que

jazz

115

Xavier Dotras Trio — Preludes Picap Jazz

web escolta vÍdeo vehiculen la seva pianística van des de Bach i Chopin fins a Henry Mancini, Ennio Morricone i, per descomptat, Bill Evans, a qui dedica de manera explícita el preludi número 7 (“Wait for Me Listening to Bill Evans”). En la seva elaboració Xavier Dotras desplega el to líric i evocatiu que el situa en l’òrbita dels músics postromàntics. El disc es tanca amb la cançó “No em diguessis ‘Adéu’”, en homenatge al seu pare Jaume Dotras, que n’és l’autor, i interpretada per Carme Canela. Entre els col·laboradors del disc també destaca la presència de Fèlix Rossy a la trompeta. ■

novetats

Josep Maria Ribelles — Ondines ballen Armando Records Folk

web vÍdeo Després d’haver tocat en importants projectes i grups, l’arpista Josep Maria Ribelles passa a primera línia per reivindicar la importància de l’arpa (un instrument present a moltes latituds, de la Bretanya al Paraguai) en la música popular catalana. Però la gràcia de la qüestió és que no ho fa amb cap discurs grandiloqüent ni amb cap exercici de reconstrucció musicològica, sinó recreant peces tradicionals, especialment danses populars dels vallesos, amb una sensibilitat moderna i planera. L’ajuda decisivament un grup on brillen els vents d’Eduard Navarro, les cordes de Carlos Beceiro (La Musgaña) i les col·laboracions puntuals del baix de Carles Benavent, la triki de Kepa Junkera i la viola de roda de Marc Egea. ■

folk world music

117

L’ICEC i el sector de la música: què podem fer per a tu?

L’Institut Català de les Empreses Culturals, ICEC, és l’instrument del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través del qual es vehiculen els ajusts i el suport a la indústria musical de Catalunya. A través de l’ICEC s’ofereix al sector de la música un ampli ventall d’ajudes tant a l’enregistrament musical com a tot tipus de manifestacions de la música en viu.

En l’àmbit internacional, i per a la promoció de la nostra indústria i els nostres músics, l’ICEC ha creat la seva pròpia marca, Catalan Music.

Línies d’ajut L’ICEC, mitjançant la seva Àrea de Música, dóna suport a la indústria musical catalana amb diferents línies de subvenció. Dues van dirigides al sector discogràfic: una dóna suport a projectes globals d’empreses editores amb un cert valor comercial, i l’altra dóna suport a projectes de menys valor comercial però amb un especial interès cultural. Alhora, les discogràfiques poden sol·licitar ajuts per al seu pla general d’empresa, és a dir, per tasques relacionades amb la producció, la digitalització de catàlegs o l’ús de noves tecnologies.

La línia de subvenció més important de l’Àrea de Música va dirigida a la música en viu i per tant a les empreses productores de sales i festivals. En aquest sentit convé constatar que Catalunya s’ha convertit en els darrers anys en una de les regions d’Europa més prolíferes quant a nombre de festivals i manifestacions de música en directe, sobretot en els mesos d’estiu.

L’ICEC disposa alhora del Mercat de Música Viva de Vic i dóna suport al Sònar Dia i al PrimaveraPro com a plataformes de punt de trobada, d’intercanvi i de coneixement entre professionals del sector per tal d’impulsar la indústria musical del país.

Des del 2008, l’ICEC duu a terme un programa d’intercanvi amb festivals i institucions musicals de diferents regions i països més enllà de Catalunya.

Aquest sistema permet als músics catalans actuar a l’estranger, i que músics d’aquestes regions i països vinguin a tocar a sales i festivals de Catalunya.

Catalan! Music, la marca per promocionar la nostra música internacionalment L’ICEC també treballa per a la distribució de la música catalana fora de Catalunya. Aquest objectiu s’aconsegueix gràcies a la marca Catalan! Music.

Catalan! Music és el paraigua sota el qual l’ICEC actua en el pla internacional, en col·laboració amb les entitats i les associacions de música. Les accions que realitza són, entre altres, coordinar la presència de companyies catalanes a fires i mercats internacionals, donar suport a les companyies catalanes de música interessades a obrir negoci a l’exterior, informar, aconsellar i facilitar contactes de professionals internacionals a les companyies catalanes per a la distribució arreu de les seves produccions, oferir consultoria internacional per a projectes específics, afavorir la creació de circuits d’intercanvi amb altres països i publicar recopilatoris, catàlegs, directoris, webs, butlletins i altres eines entorn al sector de la música a Catalunya.

Les diferents accions per a la promoció internacional de la música catalana es duen a terme mitjançant les cinc oficines internacionals que té l’ICEC, localitzades en ciutats i mercats estratègics: Barcelona, Berlín, Brussel·les, Londres, Milà i París. Les oficines desenvolupen un paper actiu en el disseny i creixement de les polítiques d’exportació de la producció de la música catalana.

La diversitat de les accions que realitza l’ICEC en col·laboració amb la música catalana és extremadament àmplia com a conseqüència del dinamisme i la creativitat de la indústria musical catalana.

Escolta, cada mes, el Catalan!

Music Podcast Descobreix les

No et perdis 30

Descarrega’t

noves musicals

minuts de la millor

els Catalan! Music

catalanes que giren

música catalana

Podcast al web

internacionalment

del moment

catalanarts.cat

I ara també Catalan! Arts al teu telèfon mòbil Consulta les notícies,

Desa als teus preferits del

les convocatòries i l’agenda

mòbil l’adreça http://m.catalanarts.

de Catalan! Arts allà on

cat i sigues el primer de conèixer les

siguis i quan vulguis!

novetats de Catalan! Arts