CATALAN! MUSIC eMAGAZINE CATALA numero 4

Catalan! music eMagazine

CONNEXIÓ Internacional LA UNIÓ FA LA FORÇA

i també:

grups catalans de gira festivals destacats novetats discogràfiques

Tardor 2012 número 4

Institut Català de les Empreses Culturals Passatge de la Banca, 1 i 3 E-08002 Barcelona Tel. +34 93 316 27 00 internacional.icec@gencat.cat www.gencat.cat/cultura/icec/internacional www.catalanarts.cat Textos: Grup Enderrock Fotografies: Xavier Mercadé, Toni León, Juan Miguel Morales, Alba Nájera, Juanchi Pegoraro, Óscar Perales, Ana Madrid, Biel Capllonch, Eric van Nieuwland Dipòsit legal: B-32542-2011 Barcelona, setembre del 2012 ISSN: 2014-3834

Imatge de la portada: Xavier Mercadé

Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement No comercial - Sense obres derivades 3.0 de Creative Commons.

Se’n permet la còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial ni obres derivades, sempre que se’n citi la font.

La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

Catalan! music eMagazine

tardor 2012 número 4

La revista digital per a la promoció internacional de la música catalana.

Disponible en català, castellà i anglès i de periodicitat quadrimestral.

PRESENTACIÓ

La història de la música catalana ha estat marcada per actuacions extraordinàries que presentaven col·laboracions entres artistes de renom internacional i artistes de casa nostra.

Només cal recordar, entre altres, els concerts de Caetano Veloso amb Joan Manuel Serrat, Lluís Llach amb Amina Aloui, de Joan Isaac amb Cecilia Todd, Marc Almond amb El Último de la Fila o Brad Jones amb Els Pets per copsar l’abast d’aquestes cooperacions. La professionalitat dels nostres músics cada vegada es fa més palesa i se’n fan ressò mitjans, festivals i sales de més enllà de les nostres fronteres. Per aquest motiu no ens sobta que grans artistes de fora mostrin interès i vulguin col·laborar amb els nostres músics. El cas més recent és el disc que va enregistrar el cantant soul nord-americà Eli ‘Paperboy’ Reed amb el grup català The Pepper Pots i que va culminar en un seguit d’actuacions pel territori.

En aquest número de Catalan! Music eMagazine volem repassar les parelles musicals més representatives i que han marcat un abans i un després en la música feta a Catalunya. A la vegada, obrim la porta a professionals de tot el món que vulguin conèixer la nostra producció musical fent una selecció de les novetats discogràfiques dels últims mesos i dels festivals que han de venir, que de ben segur seran un aparador dels millors músics del moment.

Catalan! Music seguirà fomentant la ‘Connexió internacional’ entre artistes catalans i de fora i contribuirà a la promoció internacional de la indústria musical catalana. Aquest nou número de les Catalan! Music eMagazine és un altre pas endavant en aquesta direcció en la qual ens agradaria que ens acompanyéssiu tot llegint-nos.

Gorka Knörr Director de l’Institut Català de les Empreses Culturals

NOU! Pop Rock i World Music from Catalonia 2012 Nova edició dels discos recopilatoris Pop Rock i World Music from Catalonia en un doble CD per promocionar internacionalment la música pop-rock i world feta a Catalunya.

Alberto Guijarro, director del festival Primavera Sound, destaca del pop rock català que hi ha “una concentració de creativitat, amb una marcada personalitat que es mou entre allò cosmopolita i allò rural i treu el millor de mons aparentment contraposats, on conviuen les avantguardes, allò absurd i insòlit, la tradició i la sofisticació”.

Daniel Shaw, director artístic del Celtic Connections, afirma sobre la world music de Catalunya: “Els músics i els grups catalans fan una de les aportacions més apassionants i singulars a la world music actual”.

La selecció Pop Rock from Catalonia 2012 ha estat realitzada per Guillem Vidal (periodista musical), amb la col·laboració d’Anna Cerdà (coordinadora del Festival Pop Arb), Nando Cruz (periodista musical), Albert Juncosa (contractació internacional, Last Tour International), Jordi Herreruela (coordinador de les Cases de la Música) i Albert Puig (periodista musical).

La selecció World Music from Catalonia 2012 ha estat realitzada per Jordi Lara (escriptor) amb la col·laboració de Jordi Bertran (Fira Mediterrània de Manresa), Josep Maria Hernández Ripoll (periodista), Jordi Urpí (cronista musical) i Francesc Viladiu (programador musical).

Anímic / Manel / Maria Coma / La Iaia / Maika Makovski / Antònia Font / L’Hereu Escampa / Za! / Very Pomelo / The New Raemon / Mazoni / Nico Roig / Paul Fuster / Eric Fuentes / Biscuit / Manos de Topo / Le Petit Ramon / Els Surfing Sirles / Nacho Umbert & La Compañía / Joan Colomo / The Pepper Pots

Gertrudis / Pascal Comelade & Cobla Sant Jordi / Yacine & The Oriental Groove / Maria del Mar Bonet & Manel Camp / Folkincats / Derrumband / Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries + Pep Gimeno “Botifarra” / Llama / El Pont d’Arcalís / Tazzuff / Apa / Sabor de Gràcia / Perepau Jiménez & Jordi Molina / Orquestra Àrab de Barcelona / Toti Soler / Rumba Vella / Miquel Gil / La Pegatina / Xavier Baró

Si ets un professional de la música i vols una còpia del disc, escriu-nos, indicant les teves dades professionals, a internacional.icec@gencat.cat.

Sumari

HOT: CONNEXIÓ interna gires 30 Notícies 40 festivals 48 Properes cites 62 novetats discogràfiques 64

acional

10

*Biscuit

HOT

CONNE interna

11

NNEXIĂ“ acional *The Pepper Pots

hot CONNEXIĂ“ internacional

Taj Mahal

13

Catalunya sempre ha estat una cruïlla de cultures.

Des de la meitat del segle passat, les relacions entre artistes catalans i músics d’arreu del planeta han estat molt habituals. Estils propis com la rumba, la música mediterrània i altres de manllevats com el jazz han estat sovint un punt de trobada ineludible.

Pere Pons Periodista musical

Com tots els matins de diumenge, la plaça Sant Jaume de Barcelona s’omple de rotllanes humanes ballant la dansa més antiga que es fa i es desfà: la sardana. Entre els passavolants que s’ho miren, un ciutadà amb camisa de flors, pell fosca i barret de palla enregistra, gravadora en mà, els refilets del flabiol, els cops de tamborí i el crit agut de la tenora. El van batejar amb el nom de Henry Saint Clair Fredericks fa setanta anys a Nova York, però el món el coneix amb el sobrenom de Taj Mahal. És un bluesman empedreït de pare indi i mare afroamericana que ha dedicat la seva carrera a explorar els múltiples vessants de les sonoritats d’arrel nord-americanes. Quan volta pel món aplica el mateix interès a l’hora de captar totes les músiques amb identitat pròpia que, segons ha pogut constatar, li permeten

hot CONNEXIÓ internacional

conèixer millor la personalitat d’aquell indret, contrada o país. Molt abans que succeís aquesta escena, la guitarra de Taj Mahal ja havia establert un primer punt de connexió amb la musicalitat catalana quan l’any 1971 va col·laborar amb el grup Om. A la formació, que venia d’enregistrar el disc fundacional del rock català sota la titularitat del més inspirat Pau Riba – Dioptria (Ariola, 1971)–, hi havia músics com Toti Soler a la guitarra i Jordi Sabatés al piano. En la seva forma progressiva de combinar tradició i modernitat Taj Mahal hi va poder trobar el punt d’interconnexió que li va permetre establir la providencial cruïlla de cultures. No era la primera vegada i encara menys seria l’única en què un músic forà demostraria la seva atracció per les formes i el concepte amb què es conrea la música en el territori català. Potser el cas de simbiosi més depurada el trobaríem en la figura de l’argentí Xavier Patricio Pérez, Gato Pérez, que per art i gràcia de la rumba catalana es va convertir en l’exponent més rellevant com a cronista social i musical del gènere. Però sense necessitat d’arribar a un cas tan extrem d’abducció musical, la llista de músics d’arreu del planeta que per motius estètics, ètics o simplement plaents han sentit la necessitat d’aportar el seu talent a les produccions catalanes i col·laborar amb els seus artífexs abraça de la música tradicional fins al pop i el rock, passant pel jazz, la cançó i l’electrònica. Ho han fet, entre altres, el

15

brasiler Caetano Veloso amb Joan Manuel Serrat, el francès Michel Portal amb Raimon, la magribina Amina Aloui amb Lluís Llach, l’italià Paolo Conte amb Quico Pi de la Serra o el grec Mikis Teodorakis amb Maria del Mar Bonet. En el terreny del pop, des de Marc Almond amb El Último de la Fila i Jackson Browne amb Javier Mas i Dani Nel·lo fins a PJ Harvey amb Pascal Comelade o Brad Jones amb Els Pets. I en el terreny del jazz i les músiques improvisades, possiblement el més procliu a aquest tipus d’interaccions, la nòmina de músics d’altres indrets del món que han deixat la seva empremta fent propostes amb músics catalans conté noms històrics com els de Lionel Hampton, Dexter Gordon, René Thomas, Anthony Braxton o Chick Corea i altres de més actuals com Brad Mehldau, Mark Turner, Jeff Ballard, Gary Willis, Evan Parker i Lee Konitz, per esmentar-ne només alguns. Tots aquests noms juntament amb molts altres que configurarien una llista inabastable deixen ben palesa la cotització de la música feta a Catalunya entre una variada i selecta representació d’alguns dels seus millors exponents a escala internacional. ■

hot CONNEXIÓ internacional

Brad Jones & Els Pets & Refree A la recerca de la cançó perfecta La desaparició del productor i guitarrista Marc Grau, just després de la publicació del disc Sol (DiscMedi, 1999), va suposar una forta sotragada per a Els Pets, grup que, tot i això, va buscar alternatives gràcies al treball amb el productor nordamericà Brad Jones.

“Hi ha una línia molt subtil que identifica la feina d’en Brad i alhora reivindica la d’en Marc –diu Lluís Gavaldà, cantant i compositor d’Els Pets–. La gràcia de Brad Jones és que li parlàvem dels Wings o de Tom Petty i li dèiem que ens agradaria tenir aquell so, i no calia que li expliquéssim qui eren, ja els coneixia.” El bateria Joan Reig afegeix: “Brad Jones té molts referents i coincideixen plenament amb els nostres”.

Brad Jones ha coproduït també el disc de Raül Fernández, Refree: Matilda (Marxophone, 2010), enregistrat a l’estudi del nord-americà a Nashville. “Vaig conèixer en Brad ja fa uns anys, a través d’en Lluís Gavaldà, i de seguida vam tenir ganes de treballar junts.” A l’hora de parlar del disc de Refree, Jones diu: “Quan vaig escoltar per primer cop la música de Refree vaig sentir com si m’expliquessin un secret meravellós. Espero no arribar a comprendre mai del tot aquest secret”. ■

web

escolta

vÍdeo

17

hot CONNEXIĂ“ internacional

19

Eli ‘Paperboy’ Reed & The Pepper Pots El poder del soul Arran de la presentació del disc Train to Your Lover (Black Pepper Records, 2011), The Pepper Pots van conèixer el cantant de Boston Eli ‘Paperboy’ Reed.

D’aquesta unió en va néixer un EP (en format CD i vinil de 7’’) i un DVD que il·lustra la seva trobada als estudis del grup gironí.

Gairebé un any després d’aquell primer flirteig entre el músic nord-americà Eli ‘Paperboy’ Reed i el grup català de soul The Pepper Pots, la combinació es va poder veure en directe a la sala Apolo de Barcelona el passat 27 de maig al 23è Festival de Guitarra de Barcelona, en una nit amb molt de soul.

En directe, ja es va poder comprovar com la veu del soulman nord-americà encaixa amb la perfecta màquina rítmica de The Pepper Pots. Al concert del Festival de Guitarra de Barcelona, aquesta impressió va quedar confirmada en un efectiu directe en què plegats van interpretar cançons com “The Satisfier”, “Take it Like Man”, “The Pleasure is All Mine”, “Rougher Yet” i “TCB or TYA”. ■

web

escolta

vÍdeo

hot CONNEXIÓ internacional

Will Johnson & Anímic De Texas a Collbató passant per Arbúcies i bevent orxata Fa mig any a ca n’Anímic en Miquel Planas ‘Zuma’ (baix) era l’únic que tenia un disc de South San Gabriel. “Ara no podem viure sense escoltar Will Johnson. Ens flipa el seu primer àlbum en solitari, que curiosament és el més desconegut: Murder of Tides (Undertow Music, 2002)”, diu el cantant i músic Ferran Palau.

El monstre de la cançó folk nord-americana s’ha fet un lloc a casa dels Anímic després de la convivència del passat juny, quan l’artista texà va compartir espai i minigira amb ells. I entre les visites, àpats i partits de futbol, compartien música i assajos per preparar una petita gira tots junts (Arbúcies, València, Madrid i Barcelona). La gran estrena va ser al popArb, on Will Johnson es va convertir en el primer artista internacional que pujava a l’escenari. Ho confirma el director artístic del festival d’Arbúcies, Marc Lloret: “Com a primer assaig ens va semblar més senzill portar un autor i no tot un grup. I havíem de pensar en una formació catalana perquè ens facilités la part logística. Anímic pintava bé”.

21

El resultat va ser esplèndid i la connexió ben immediata. “La cadència del català en el folk, el pop o el rock té molt de sentit per mi. Encaixa d’una manera que sona molt familiar, natural.

Tot i que no entenia cada paraula del que cantava, no em calia mirar la lletra per poder seguir”, va afirmar Johnson. ■

web

escolta

vÍdeo

hot CONNEXIÓ internacional

Speed Caravan & Rabah Donquishoot & Nour Viatge a les arrels algerianes La música rai ha combatut la imatge d’una Algèria lligada a valors negatius, però aquest gènere viu dies de decadència a causa del gust juvenil per altres gèneres com el hip-hop i la música mestissa. Aquesta situació és la base de l’espectacle Rock de souk, una coproducció del BAM (Barcelona Acció Musical) i el Mercat de Música Viva de Vic que va unir l’any 2009 el grup liderat per Yacine Belahcene amb Speed Caravan. Mehdi Haddab és l’ànima de Speed Caravan, formació resident a París que va sorprendre amb el seu primer treball. Yacine Belahcene era el cantant de Nour, grup de Barcelona que va apropar les sonoritats àrabs al rock fet a Catalunya. Rabah Donquishoot és el cantant del mític grup de hip-hop MBS, i la seva tasca en la promoció del rap àrab ha estat reconeguda arreu del món. Tots tres són d’origen amazic i es van arriscar amb la intenció de portar el rock als mercats algerians. El rap, el rock, l’electro i el dub són alguns dels estils que van sonar a l’escenari d’aquesta formació tripartita, en una barreja d’idiomes que incloïa el català, el castellà, el francès, l’anglès i l’àrab. ■

escolta

vÍdeo

23

hot CONNEXIÓ internacional

Clem Snide & Senior Neil Young en una llengua sexi i misteriosa Divendres 2 de juliol del 2010. La platja del Far de Vilanova i la Geltrú a punt per gaudir de l’actuació més esperada de la nit, la dels nord-americans Clem Snide revisitant el disc Zuma (Warner, 1975) de Neil Young. Ja sonen els primers acords, i una veu d’accent valencià suplanta la dels canadencs: “Atès que Neil Young és un dels nostres pares putatius, tant seu com meu, i com que Eef Barzelay (líder de Clem Snide) sabia que ‘Don’t Cry No Tears’ era dins el meu repertori en valencià, em va proposar de cantar-la amb ells en la –com li agrada definir-la– meva sexi i misteriosa llengua”. Qui parla és Miquel Àngel Landete, més conegut per la seva faceta al capdavant de Senior i el Cor Brutal.

Els misteris de la seva coneixença? “Quan Clem Snide van editar End of Love (Spin Art, 2005) van estar de gira per l’Estat espanyol. Com que a València no hi venien, amb un amic vam anar a vore-los a la sala Moby Dick, a Madrid. Ens vam colar a la prova de so i després ens en vam anar a sopar amb ells”, recorda Landete. Quan al cap d’un any Barzelay va presentar en solitari el disc Bitter Honey (Spin Art, 2006) sí que va passar per València: “El vaig telonejar, i li va agradar el rock nord-americà que faig en valencià. Vam passar un parell de dies junts i a partir de llavors sempre hem estat en contacte”. ■

web

escolta

vÍdeo

25

hot CONNEXIÓ internacional

The Hidden Cameras & Hidrogenesse Un disc, un capritx L’estiu del 2009, Joel Gibb, líder del grup de ‘gay church folk’ The Hidden Cameras, va proposar a Hidrogenesse, duet format per Carlos i Genís, fer una remescla d’un tema del seu disc Origin: Orphan (Arts & Crafts, 2009).

Van versionar la cançó “He Falls to Me” i li van demanar a en Joel les pistes de veu de més cançons, per tal de reelaborarles al seu estudi barceloní i publicar-les amb Austrohúngaro, el segell d’Hidrogenesse. El resultat d’aquesta col·laboració és Hidrogenesse vs. The Hidden Cameras (Austrohúngaro 2010), un EP amb sis cançons que es va publicar en format de CD i en vinil de 12’’ a 45 rpm.

“Quan van sorgir va ser molt sonat. Feien una cosa nova, atractiva i molt maca”, admet Genís en referència a The Hidden Cameras. El duet català de pop va conèixer el líder del grup canadenc quan estava enllestint el disc Origin: Orphan, i va aprofitar la coincidència: “La idea va sortir d’una conversa amb Joel Gibb l’estiu passat. Li va agradar molt la primera cosa que li vam enviar i vam decidir fer un EP. Ell n’està prou orgullós!”, diu Segarra. ■

web

escolta

vÍdeo

27

hot CONNEXIĂ“ internacional

29

Savina Yannatou & Miquel Gil A través de la Mediterrània La cantant grega Savina Yannatou i la seva manera de tractar la música tradicional eren una referència per a Miquel Gil des de feia anys.

El 2004, Gil va protagonitzar un dels concerts de la Fira Mediterrània de Manresa presentant Katà (Galileo, 2004). “A la nit, xerrant amb els organitzadors de la Fira, em van dir que volien que obrira l’edició següent amb alguna cosa especial, un espectacle que recollira la nova orientació mediterrània que es volia donar a la trobada. Em van demanar que pensara en algú per convidar i, la veritat, no vaig tenir gaires dubtes.” Savina Yannatou era l’escollida. Els dos cantants van començar a intercanviar correus electrònics i materials per treballar en un espectacle conjunt. A l’hora d’escollir el repertori, van triar peces del cantant valencià i també van fusionar temes dels seus repertoris respectius. “Tocar amb les dues bandes juntes ha estat extraordinari.

Els concerts posteriors al de Manresa –Atenes, Torroella de Montgrí...– anaren fantàsticament bé. Ja no era el patiment de la gravació, ja podíem provar altres coses, jugar amb les veus.” ■

web

escolta

vÍdeo

gires

BONGO BOTRAKO 32 GIULIA VALLE QUINTET 34 RAMON FOSSATI GLOWING TRIO THE SUICIDE OF WESTERN CULT

31

O 36 TURE 38

*Bongo Botrako

gires

BONGO BOTRAKO Els han definit com una banda de ‘punk parranda’, i admeten que l’etiqueta no els molesta. El vocalista Oriol Giné reflexiona: “La veritat és que és molt difícil classificar-nos. Potser sí que hi ha una mica de punk, però també hi ha ska, reggae, rock, rumba... Això de la ‘parranda’ explica bastant el component festiu del grup, ens va agradar i ho vam adoptar”. Sigui com sigui, aquesta formació de Tarragona no ha parat de tocar des que va presentar el seu primer disc, Todos los días sale el sol (Kasba Music, 2010), un títol optimista que no s’adiu amb els dies que corren... O sí? “Cal ser optimista, i més ara que hi ha crisi! Les cançons de Bongo Botrako són festives però també parlen del sistema, de la guerra, de l’economia... Ho fan en positiu: ja n’hi ha prou de queixarnos, cal tirar endavant i cal treballar per arreglar-ho.” Els Botrako han escampat el seu frenètic directe arreu amb la gira de Todos los días sale el sol.

Bongo Botrako farà una petita gira pels Països Baixos. Actuarà a l’Epop Festival d’Epe l’1 de setembre i al Cultura Nova de Heerlen el 2 de setembre.

web

escolta

vÍdeo

poprock

33

gires

GIULIA VALLE QUINTET El quintet de Giulia Valle és, actualment, una de les bandes més solvents del panorama jazzístic nacional. La seva música mostra un ampli ventall d’emocions sonores, plena de matisos, un jazz imaginatiu, imprevisible i impactant, alimentat per una poderosa alineació de músics de primera línia: Martí Serra (saxo soprano i tenor), Gorka Benitez (saxo tenor), Marco Mezquida (piano i teclats) i David Xirgu (bateria).

El darrer disc de la contrabaixista i compositora, Berenice (Fresh Sound New Talent, 2010), és una veritable joia; una obra en la qual tornen a confluir l’art de la improvisació, la cultura de la música clàssica i el sediment generacional d’una creadora connectada amb el pols del seu temps. Entre les qualitats que conté la seva proposta, però, destaca la facultat per servir una música que s’escapa del pentagrama i es converteix en l’expressió d’una forma d’entendre la vida.

Propostes com les de Giulia Valle converteixen el jazz català en una de les millors cartes de presentació de la cultura catalana a Europa.

Giulia Valle Quintet actuarà a Corea del Sud del 12 al 17 d’octubre, prenent part en el Jarasum International Jazz Festival de Gapyeong.

web

escolta

vÍdeo

35

jazz

gires

RAMON FOSSATI GLOWING TRIO El trombonista Ramon Fossati presenta un nou repertori original acompanyat de dues rellevants figures del jazz català: el contrabaixista argentí Horacio Fumero i el bateria David Xirgu. La gran complicitat entre els músics d’aquesta formació ha permès a Fossati trobar un brillant equilibri entre composició i improvisació, la interacció ideal per a unes noves composicions que transiten pel llenguatge de jazz fins a obrir-nos a una innovadora proposta que incorpora nous tractaments rítmics i tímbrics en un deliciós diàleg a tres bandes. Amb aquest nou projecte, Fossati es consolida com un dels trombonistes més personals del nostre país.

Malgrat no haver editat encara el CD, el grup ha compartit a la xarxa les seves creacions més recents: “Reverie de mai”, “Connected Souls”, “Kaleidophonic” i “Tribulus Terrestris”.

A banda del Glowing Trio, Fossati també participa a altres projectes com a trombonista, com al quintet Five In Orbit, juntament amb els músics francesos Olivier Brandily, Laurent Bronner, Nicolas Rageau i Luc Isenmann.

Ramon Fossati Glowing Trio farà una gira per Sud Amèrica durant el mes de novembre: Rosario, AR (18), Montevideo, UY (20), Córdoba, AR (22) i Buenos Aires, AR (24). Tancarà el mes una actuació a Hamburg el 28 de novembre i una altra a Berlín el 29.

web

escolta

vÍdeo

37

jazz

gires

THE SUICIDE OF WESTERN CULTURE Amb només uns teclats de joguina i uns quants pedals de segona mà, The Suicide of Western Culture (TSOWC) van decidir crear les seves cançons des de l’habitació d’un hostal per a estudiants a Londres. Les seves sintonies lo-fi recreen aquells sons de les bandes dels 90 que tan admiraven: Godspeed You Black Emperor, Disco Inferno, Mogwai, Flying Saucer Attack o Tortoise. Duresa i buit, melodia i sorpresa, postelectrònica instrumental, contorsionisme impossible de botons, una vertadera revolució de les màquines, algunes tan familiars com el Casio CZ-1000, l’estimada caixa de ritmes TR505…

The Suicide of Western Culture són la banda electrònica del moment de l’escena estatal, i ja han passejat el seu post-rock sintètic, emocional, sorollista, lo-fi i analògic pels escenaris dels festivals més respectats d’Europa i els Estats Units. Les seves cançons de tall visceral, plenes de melodia i ànima, beuen del krautrock i d’un arsenal de pedals, teclats i atuells vintage dels quals el duet barceloní aconsegueix esprémer fins a la darrera gota de so.

TSOWC actuaran a Àustria (Viena, 5 d’octubre) i a França (Dijon i Vendôme, 8 i 9 de novembre).

web

escolta

vÍdeo

39

ELECTRﾃ誰ICA

NotĂ­cies

41

*La Pegatina

notícies

Free to Dream, La connexió cubana El grup barceloní de rock progressiu Free to Dream ha realitzat del 4 al 14 d’agost una gira de concerts a Cuba.

La banda ha realitzat un total d’onze concerts per tota l’illa, coproduïts per la promotora ComunaCuba i el segell Jam Session Records. Durant la gira han presentat el seu últim disc, Rocktámbulo (autoeditat, 2011), editat en format d’LP, que també van defensar en directe el 2011 a Rússia i a altres països europeus.

Dates de la gira 4 d’agost 5 d’agost 7 d’agost 8 d’agost 9 d’agost 10 d’agost 11 d’agost 12 d’agost 14 d’agost 15 d’agost 16 d’agost

web

L’Havana - Maxim Rock Pinar del Río - Casa de la Música Matanzas - Seu AHS L’Havana - Submarino Santa Clara - Meunje Cienfuegos - Peña de los Modyys Holguin - Caligary Holguin - Seu AHS amb la Royal Bakunin Orchestra Santiago de Cuba - Seu AHS Camagüey L’Havana

escolta

vÍdeo

43

Free to Dream

notícies

Antònia Font

Astrio

Love of Lesbian

Mayte Martín

45

Catalan! Music al Mercat de Música Viva de Vic La 24a edició del Mercat de Música Viva de Vic acollirà del 12 al 16 de setembre quasi setanta propostes que convertiran la ciutat catalana en epicentre musical durant un cap de setmana.

Catalan! Music hi assistirà per donar suport a la indústria musical catalana i al mercat, que es vol convertir en punt de trobada per al sector de la música, i així contribuir a dinamitzar la indústria catalana.

El Mercat planteja dues línies de programació: l’MVLab, pensada sobretot per als professionals amb l’objectiu de promoure la contractació, i la del Festival, pensada per al públic amb un format més festiu. A més, aposta pels anomenats speed meetings, reunions curtes entre diversos agents per tancar acords de manera ràpida i àgil. També s’ha reformulat el Premi Puig-porret, que passarà a ser un guardó al millor projecte de creació musical i que manté els 10.000 euros de dotació econòmica.

Algunes actuacions destacades són Antònia Font, Els Catarres, Mayte Martín, Col·lectiu Brossa + Falsalarma, Lenacay, Love of Lesbian, Gertrudis, Txarango, La Pegatina, Astrio i Raydibaum. ■

web

notícies

Catalan! Music al Womex 2012 El Womex –del 17 al 21 d’octubre, Tessalònica (Grècia)– és un dels mercats musicals més importants d’arreu del món. Aquesta fira ajunta professionals de les músiques d’arrel i organitza concerts, conferències i projeccions de documentals musicals.

Després de tres anys a Copenhagen (Dinamarca, 2009-2011), el Womex es desplaça a la ciutat de Tessalònica, el segon centre econòmic i polític de Grècia, situat al costat del Mediterrani.

Catalan! Music tindrà un espai propi a la fira comercial del Womex que acollirà les diferents empreses catalanes que hi assisteixin. Dins la programació de showcases hi actuarà el grup català Lenacay, format per tres exmembres d’Ojos de Brujo: Ramón Giménez ‘el Brujo’ (guitarra flamenca, guitarra midi, programació, jaleos i breakdance), Dj Panko ‘el Mago’ (bases, teclats, escratx i veu) i Xavi Turull (percussions), a més de les noves incorporacions: la malaguenya Paula Domínguez ‘la Camaleón’ (veu, palmes i jaleos), Yolanda Cortés ‘la Joya’ (ball, cante i jaleos) i Eduardo Cortés ‘el Hechicero’ (guitarra flamenca). El seu primer treball, Ryma (Satélite K, 2012), parteix del flamenc i la rumba catalana i explora les seves connexions amb l’electrònica, el hip-hop, el ball del breakdance, la música negra, el funk… ■

web

47

festivals

SAN MIGUEL PRIMAVERA SOUN POPARB 52 Faraday 54 SÓNAR 56 Festival de Músiques de Torroella 26è Festival Castell de Peralada + properes cites 62

49

ND 50

orroella de MontgrĂ­ 58 eralada 60

* Poparb

festivals

SAN MIGUEL PRIMAVERA SOUND

poprock

Del 29 de maig al 3 de juny Barcelona

RÈCORDS I RECORDS L’edició 2012 del San Miguel Primavera Sound va superar la xifra de 150.000 espectadors, rècord al qual s’ha arribat amb la programació gratuïta San Miguel Primavera a la Ciutat, i amb un total de 270 concerts.

La part professional del festival, el PrimaveraPro, va agrupar un total de 1.400 participants de 43 països, que van suposar un 27% d’augment respecte a l’edició del 2011.

Des del punt de vista artístic, malgrat la cancel·lació per problemes vocals de l’actuació de Björk (substituïda per Saint Etienne), cal destacar els concerts de The Cure, Wilco, Rufus Wainwright, Frank Ferdinand, Beirut, Marianne Faithfull, The XX, Spiritualized i The Walkmen.

Els grups catalans que van actuar al Fòrum van ser Anímic, Joe Crepúsculo, Refree, Eric Fuentes, Senior i el Cor Brutal, Mujeres i Dulce Pájara de Juventud.

Dins les programacions paral·leles del festival es van poder escoltar les formacions catalanes L’Hereu Escampa i Mates Mates, l’espectacle Minimúsica (amb Fred i Son, Refree i Internet 2, entre altres), Renaldo & Clara, Xavier Baró, Odio París, Joan Colomo i Aliment. ■

51

Rufus Wainwright

The Cure

festivals

POPARB

poprock

8 i 9 de juliol Arbúcies

Guitarres esmolades Litoral va obrir la vuitena edició del popArb amb el seu so pop d’aire mediterrani i la recent incorporació de Helyette Vercambre (acordió, teclats i veus). La primera nit va sonar La Estrella de David i la sempre dramàtica veu de Manos de Topo. El conjunt del gran Quimi Portet es va mostrar molt guitarrer, al costat de Jordi Busquets. De Mishima el públic en va corejar gairebé totes les cançons. Els Surfing Sirles van defensar amb seriositat, no tan punks, cançons que destapen tot el budellam. Amics del Bosc van obrir la tarda del segon dia al Prat Rodó, un espai natural que s’ha consolidat com l’epicentre del popArb de dia, amb altres propostes emergents com Les Sueques o el talent precoç de Mates Mates. Bell concert, el de Maria Coma centrat en el seu últim àlbum, Magnòlia (Amniòtic Records, 2011). I a la nit, el festival quasi es podria anomenar rockArb, amb el directe sòlid dels valencians Arthur Caravan, el rock clàssic d’inspiració ianqui dels vilanovins Biscuit, el retorn de Brighton 64, l’embranzida de Very Pomelo amb el seu últim disc, Ràdio Clotxa (Chesapik, 2012); el renaixement de Love of Lesbian, el rock de garatge universal de Mujeres i l’artilleria de Sidonie. ■

53

Very Pomelo

Manos de Topo

Mishima

festivals

Faraday

poprock

29 i 30 de juliol Vilanova i la Geltrú

Les nits viscudes Les dues jornades del festival –la de diumenge va haver de ser suspesa per la pluja– van tenir dos clars vencedors, tots dos catalans: Love of Lesbian i La Casa Azul. Els primers van basar la major part del repertori en els temes del seu darrer disc, aparegut recentment: La noche eterna. Los días no vividos (Music Bus / Warner, 2012). L’altre nom indiscutible va ser el de Guille Milkyway al capdavant de La Casa Azul, un dels músics que millor han sabut assimilar les seves influències i passions en les seves cançons. La nit de divendres es van presentar els francesos Herman Dune en format de duet i mostrant una faceta més rockera i elèctrica, mentre que Bowerbirds van oferir un folk pastoral d’ambients eteris i veus harmòniques. Dissabte, David Rodríguez al capdavant de La Estrella de David va pujar a l’escenari acompanyat del millor de l’underground català: Jaume Pantaleón (ex 12Twelve i Atleta), Joe Crepúsculo i Ana Fernández-Villaverde (La Bien Querida). Per la seva part, la diva del pop suec Frida Hyvönen va ser la decepció.

La música feta des del País Valencià va tenir una especial incidència la jornada de dissabte. Primer, amb un Senior i el Cor Brutal oferint el concert més contundent del festival. I després amb els barcelonins Fred i Son, que van reivindicar la figura de l’històric cantant valencià Juli Bustamante. Finalment, Josh Rouse, nord-americà de naixement però veí d’Altea des de fa temps, va oferir un agradable concert-massatge per als sentits. ■

55

La Casa Azul

La Estrella de David

Herman Dune

Love of Lesbian

festivals

SÓNAR Del 14 al 16 de juny Barcelona

L’aparador multimèdia L’abast internacional del Sónar va quedar reflectit en un cartell que va aplegar a les primeres figures de l’escena mundial, com la diva del pop Lana del Rey, que va presentar els seus grans “Video Games”, “Born to Die” o “Blue Jeans”, i els britànics New Order o el DJ James Blake.

A més de noms de primera línia com The Roots, Fatboy Slim o Richie Hawtin, el Sónar a Barcelona (també celebra programacions a Ciutat del Cap, Tòquio i São Paulo) va oferir un espai per mostrar la feina d’artistes catalans i estatals com John Talabot, The Suicide of Western Culture, Uner, Pegasvs, d.Forma, Esperit!, Stand Up Against Heart Crime, Lenticular Clouds o Sinjin Hawke Vs. Zora Jones. ■

57

ELECTRﾃ誰ICA

New Order

John Paul Jones

The Roots

festivals

CLÀSSICA

Festival de Músiques de Torroella de Montgrí Del 21 de juliol al 23 d’agost Torroella de Montgrí

LA PORTA CLÀSSICA DEL MEDITERRANI La 32a edició del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí s’ha celebrat enguany entre el 21 de juliol i el 23 d’agost. Declarat festival estratègic per la Generalitat de Catalunya, ha rebut un total de 15 concerts de gran nivell dedicats a la música clàssica catalana i internacional.

El pianista Josep Colom ha estat el convidat d’honor del festival d’aquest any. Colom va protagonitzar el concert inaugural, i també un programa compartit amb el Quartet Zemlinsky. El festival també ha dedicat un espai destacat a la commemoració dels aniversaris de tres compositors catalans del segle XX: Eduard Toldrà, Frederic Mompou i Xavier Monsalvatge. El programa ha tingut a més la presència d’artistes d’alt nivell internacional com la mezzosoprano sueca Anne Sofie von Otter i la violinista Viktoria Mullova i també joves intèrprets com la soprano russa Julia Lezhneva, la clarinetista Laura Ruiz o la mezzosoprano Anna Alàs, amb un ampli programa barroc que va interpretar amb l’orquestra Musica Florea i sota la direcció de Marek Stryncl. ■

59

Anna AlĂ s + Musica Florea

Cor La Xantria

Anne Sofie von Otter

festivals

26è Festival Castell de Peralada Del 17 de juliol al 22 d’agost Peralada

EL MARC INCOMPARABLE Un cop celebrades les noces d’argent l’any passat, en què artistes com Montserrat Caballé, Plácido Domingo i Joan Manuel Serrat van actuar a Peralada, enguany el festival s’ha refermat com un dels més importants a Catalunya durant l’estiu. L’aposta ha continuat sent la varietat d’estils que van des de l’òpera fins a la dansa, el swing o la cançó d’autor.

Des de les primeres edicions el Festival Castell de Peralada s’ha caracteritzat per la vocació operística, i en aquesta edició ho ha plasmat amb els tenors Jonas Kaufmann, Ramón Vargas i les òperes Il trovatore de Verdi, Don Giovanni de Mozart i Java Suite d’Agustí Charles. Dins el cicle Paral·lels, ha destacat el concert Debussy & Guinovart, en què el compositor i pianista Albert Guinovart ha retut homenatge a Claude Debussy; les Curiositats venecianes, on l’escriptora Donna Leon va llegir passatges de les seves obres amb música d’Antonio Vivaldi, i el concert d’homentatge a Xavier Montsalvatge. Sara Baras i Barcelona Ballet hi han posat la dansa, i l’Estiu Musical del festival ha portat el duet Serrat & Sabina, Melody Gardot, les Follies de Sondheim, Harry Cornick Jr., l’Orquesta Buena Vista Social Club amb Omara Portuondo i Dionne Warwick. ■

CLĂ€SSICA

61

Don Giovanni

Jonas Kaufmann

Properes cites Girona Del 16 de setembre al 4 d’octubre

12 feSTIVAL DE JAZZ DE GIRONA

web

jazz

mapa

poprock

Barcelona Del 21 al 23 de setembre

BAM. BARCELONA ACCIÓ MUSICAL

web

mapa

Girona / Salt Del 4 d’octubre al 9 de desembre

TEMPORADA ALTA. FESTIVAL DE TARDOR DE CATALUNYA

web

mapa

poprock

Barcelona Del 30 d’octubre al 30 de novembre

44 VOLL-DAMM FESTIVAL INTERNACIONAL DE JAZZ DE BARCELONA

web

mapa

jazz

63 Manresa Del 8 a l’11 de novembre

15a FIRA MEDITERRÀNIA DE MANRESA

web

world music

mapa

Barcelona Del 19 de novembre del 2012 al 6 de maig del 2013

BANC DE SABADELL 14 FESTIVAL MIL·LENNI

web

mapa

poprock

Barcelona Del 5 al 9 de desembre

SAN MIGUEL PRIMAVERA CLUB 2012

web

mapa

poprock

novetats Cuchillo — Encanto

Delên — Bonanova

Ester Formosa Quartet — Thank You Satan

Las Migas — Nosotras somos

Love of Lesbian — La noche eterna.

Los días no vividos

Maria Rodés — Sueño triangular

Samitier — Mirador

Sílvia Pérez Cruz — 11 de novembre

Sira Hernández — Nocturns

65

Eva Novoa Trio — Fresch Sound New Talent

Fred i Son — Un altre temps

Joan Guinjoan — Obra simfònica Vol. 2

Partido — Leaving All Behind

Pastora — Una altra galàxia

Prats — Pla B

Terratombats — Aires de primavera

The Mamzelles — Que se desnude otra

Very Pomelo — Ràdio Clotxa

Novetats

POPROCK

67

Cuchillo — Encanto (Limbo Starr) Pop psicodèlic

web escolta vÍdeo Encanto suposa el tercer llançament discogràfic del trio barceloní Cuchillo, després de la bona rebuda per part de la crítica musical dels seus anteriors treballs Cuchillo (Sinnamon, 2008) i l’EP Duat (Limbo Starr, 2010). La banda, formada per Israel Marco (guitarra i veu), Daniel Domínguez (bateria i percussió) i Henrik Agren (guitarra, teclats i percussió), explora noves línies en el seu autodenominat ‘folk-rock hipnòtic i experimental’.

Impregnats de l’esperit de Donovan i Robert Wyatt, el grup interpreta melodies que suren en un aire hipnòtic que alhora les converteix en cançons molt més directes que les dels seus anteriors treballs. A Encanto, Cuchillo abandona l’anglès pel castellà, en unes lletres que tendeixen a la transcendentalitat més que al costumisme, i incorporen definitivament a les seves files al multiinstrumentista Henrik Agren.

Al disc hi ha les col·laboracions de Rhys Pyefinch al saxo tenor i Anna Fürstenberg al violí. ■

Novetats

POPROCK

69

Delên — Bonanova (Música Global, 2012) Pop-folk

web escolta vÍdeo Delên presenta el seu segon treball. Bonanova és un disc ple de bones notícies transformades en cançó: el tractament acústic és predominant en peces com ara “Els ametllers”, amb una elegant secció de cordes, la vitalista “Quan xerres amb els ulls” o “400 milles, 17 nusos, 24 hores”, cançó on la veu de la cantant Len Mesquida ens trasllada molt a prop de la cançó amb aires folk d’alguns àlbums de Maria del Mar Bonet. Els ambients elèctrics, discrets però efectius, aporten profunditat i matisos a cançons com “Dunes artificials”, una àcida denúncia de la destrossa ambiental a l’illa. És una de les empremtes de Jaume Pla, Mazoni, productor d’un disc amb un marcat regust casolà. Una interessant delicatessen de pop i folk amb regust de sorra i sal. ■

Novetats

Ester Formosa Quartet — Thank You Satan (Quadrant Records) Jazz / cançó d’autor

web escolta vÍdeo Thank You Satan tanca una trilogia iniciada per la banda d’Ester Formosa el 2007 i amb la qual la intèrpret i Maurici Villavecchia, Horacio Fumero i Matthew Simon han posat música als versos de tres grans poetes catalans: Jordi Guardans [Ester Formosa canta Jordi Guardans. Sola com el poeta (K. Indústria, 2007)], Feliu Formosa [Formosa per Formosa. Ester canta Feliu (Barnasants / Satélite K, 2009)], i ara Joan Casas. Thank You Satan té un segon protagonista, Léo Ferré, un dels poetescompositors essencials del segle XX, i del qual s’ha adaptat un total de tretze cançons.

El CD recull l’enregistrament en directe de l’espectacle que es va representar a la temporada de concerts programats al Teatre Lliure de Barcelona l’octubre del 2011. ■

jazz

71

Novetats

Eva Novoa Trio — Eva Novoa Trio

jazz

(Fresh Sound New Talent) Jazz

web escolta vÍdeo Sempre atent a les incorporacions en el cens de la demografia del jazz nacional, el productor Jordi Pujol ha captat per al seu catàleg New Talent una de les pianistes i compositores més suggeridores i inquietes de l’escena catalana. El seu nom és Eva Novoa i el seu aprenentatge s’ha complementat a diferents escoles europees i de manera molt especial al Koninklijk Conservatorium, ubicat a La Haia (Holanda).

73

El disc que ara acaba d’aparèixer ofereix una proposta a mig camí entre l’exploració del llenguatge improvisat i l’estètica de la música de cambra contemporània. Ho ha executat en companyia de dos músics avesats al treball sense xarxa: el contrabaixista Masa Kamagouchi i el bateria Marc Lohr, de manera que Novoa es postula com una jove creadora adscrita a formes d’avantguarda. ■

Novetats

Fred i Son — Un altre temps (Sones/Warner) Pop

web escolta vÍdeo Fred i Son han experimentat una evolució que no deixa de sorprendre. El segon disc dels barcelonins està banyat per un pop elegant i preciosista, hereu de grans noms de l’escena britànica dels 80 com els escocesos Orange Juice i el seu cantant Edwyn Collins. Grups com Prefab Sprout o Everything But The Girl també són presents en l’imaginari musical de Xavi Rosés, el cantant i compositor de totes les cançons del quartet.

Una producció del tot impecable del mateix grup i de Pere Serrano, el tècnic de so dels Estudis GDM, ha decorat amb vents i cordes unes cançons que han fet un gran salt en la qualitat interpretativa. Com indica el títol, el segon disc de Fred i Son transporta a un bon passat musical i sentimental. ■

POPROCK

75

Novetats

CLÀSSICA

77

Joan Guinjoan — Obra simfònica Vol. 2 Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

Josep Pons, Edmon Colomer i Ernest Martínez Izquierdo, directors.

(Columna Música, 2011) Música simfònica

web escolta vÍdeo Columna Música amplia la seva Col·lecció Guinjoan amb un segon volum d’obra simfònica ben recomanable. El CD trenca el gel amb una de les seves primeres creacions de maduresa, “Ab Origine” (1974). Joan Guinjoan és un magnífic explorador del so i esgota amb brillantor les prestacions tímbriques de cada instrument. “Ab Origine” parla de la progressió i del pas del so mínim al soroll més eixordador. Josep Pons sorprèn amb una direcció absolutament abocada a la qualitat de la peça, de gran passió. La segona obra, “Trama” (1983) s’acosta més al llenguatge romàntic-popular del poema simfònic. Ens angoixa el tenebrós metall a l’inici, i hi admirem una gestió dels timbres a la percussió absolutament magistral, hereva del jazz, i un gran domini del silenci. No és estrany que un bon pianista com ell acabés ordint alguna creació com el “Concert per a piano i orquestra” (1981), obra virtuosística, que cerca el joc de motius més que no pas el risc sonor, amb bones dosis d’humor, molt ben defensada per Miguel Ituarte i Ernest Martínez Izquierdo. ■

Novetats

folk world music

79

Las Migas — Nosotras somos (Chesapik) Cançó flamenca

web escolta vÍdeo Per substituir una veu carismàtica no hi ha res millor que una altra veu amb caràcter. És una de les conclusions que deixa aquest nou treball de Las Migas, on la cantaora Alba Carmona, una de les veus innovadores del flamenc català, pren el relleu de Sílvia Pérez Cruz. A més, guanya força el violí de Lisa Bause.

Una col·lecció de cançons alegres que dolen, cançons tristes amb les quals poder riure; totes amb aquell dolor particular que produeix l’evocació, en soledat, dels dies feliços. Si alguna vegada l’etiqueta ‘nou flamenc’ ha tingut algun sentit és en casos com aquest, en què el flamenc, alhora alegre i profund, es troba amb la malenconia de les músiques europees. És també música popular, per cantar i plorar pels carrers. ■

Novetats

POPROCK

81

Love of Lesbian — La noche eterna. Los días no vividos (Music Bus / Warner) Pop

web escolta vÍdeo Sembla que els excessos sentin bé a Love of Lesbian. En temps de crisi, ells aposten per un treball doble i, a més, conceptual. Ara que es dedica tan poc temps per a cada suposada novetat filtrada a la xarxa, el grup de Santi Balmes exigeix a la seva audiència que s’enfronti a una obra llarga. Endinsar-se en aquest disc és una tasca agraïda que ens mostra un univers pop ja conegut amb els ingredients que han fet gran Love of Lesbian. ■

Novetats

Maria Rodés — Sueño triangular (BCore Disc) Pop d’autor

web escolta vÍdeo Maria Rodés inicia el seu segon àlbum amb “Te vi”, que atrapa per la seva atmosfera flotant. A “Lo que fuego fue” els camins del desamor els transforma en rivalitat creativa i camina a pas ferm per sons fronterers fins a una declaració de principis especulatius, “Haz lo que te de la gana”. Un divertimento, amb aires de pati d’escola, és “Lejos de Pekín”, però potser és el contrapunt ideal per presentar “Mirall”, una gran cançó que aborda la pròpia por. Unes gotes d’aigua introdueixen “Algo y nada a la vez”, per tal de continuar amb el tarannà tranquil de les cordes, de saber-se alguna cosa i alhora no res. “Hum!” és l’altre tema en català del disc; navega amb “Transiciones”, fa un valset a “Anabeluna”, una aclucada d’ull amb El Guincho a “Qué fácil”, i clou amb “Mírate”. ■

POPROCK

83

Novetats

Partido — Leaving All Behind (Warner Music Spain) Pop-folk

web escolta vÍdeo El primer disc de Partido ha estat gravat íntegrament als estudis de Paco Loco (productor de Mishima i La Iaia), i recull deu cançons de sonoritats acústiques amb tendència a la malenconia, que beuen del folk i de l’americana, sempre amb un manifest llenguatge pop. Cançons serenes i melancòliques interpretades amb un elevat grau d’autoexigència i ambició.

El disc assoleix les expectatives d’un grup que, en poc menys d’un any, ha aconseguit telonejar prestigiosos artistes internacionals com Mojave 3, The Dodos, Damien Jurado, Sea of Bees i Caitlin Rose. La tardor del 2011 van ser escollits pel nord-americà Eef Barzelay per convertir-se en els seus Clem Snide particulars en una gira que els va dur per una desena de ciutats espanyoles celebrant l’aniversari del disc The Ghost of Fashion. ■

85

POPROCK

Novetats

POPROCK

87

Pastora — Una altra galàxia (Sony Music) Pop

web escolta vÍdeo No és tan llunyana aquesta ‘altra galàxia’ on Pastora sempre fa viatjar l’oient, fent-lo ballar o taral·lejar les melodies de Caïm Riba.

El projecte dels germans Riba i Dolo Beltran presenta una dotzena de peces en català, en un àlbum que ha tret del calaix nous temes i alhora en presenta de fets per encàrrec. Entre les noves cançons, la que dóna títol al disc és una declaració d’intencions positiva –‘Mai deixaran de sorgir camins, nous mons’–, i les lletres de Beltran són els habituals monòlegs interiors fets cançó, ara més madurs, com a “Mals hàbits” o “Sentit de l’humor”. Segon disc en català de Pastora, el primer amb l’essència pura del duet i la veu màgica de Dolo Beltran. ■

Novetats

Prats — Pla B (BCore Disc) Pop

web escolta

A Marc Prats (ex Madee) i els seus col·legues els ha sortit un disc de pop temperamental i sofisticat, amb fondària i rampells dramàtics però sense assolir cotes èpiques. Un pop que, per la seva fortalesa interior, pel seu implacable batec rítmic, fa seus ingredients propis del rock, encara que aquí no hi hagi gaires guitarres distorsionades i Marc Prats canti amb serenitat, contenint l’emoció. Pla B és un disc elegant, que gestiona el sentimentalisme sense despentinar-se,

89

POPROCK

i juga amb la melangia i les evocacions a cançons on es prioritza el text interiorista, ric en al·lusions a estats anímics i dubtes existencials. Com passa, per exemple, amb Mishima o Inspira, salvant distàncies amb cadascun, Prats construeix un so que transmet poder i ambició, i alhora crea una ambient d’intimitat intranquil·la. Un equilibri de forces que el grup assoleix amb la implicació de Ricky Falkner. ■

Novetats

POPROCK

Si el primer disc de Samitier –Missatges de l’aigua (Nómada 57, 2010)– no ens va semblar tan bo com el que havíem viscut als seus directes, ara amb Mirador ho han resolt amb molt bona nota, demostrant que amb bones condicions són capaços de plasmar en un disc la seva potència i vitalitat. Així presenten unes cançons noves on ens conviden a anar

91

Samitier — Mirador (The Indian Runners) Pop-rock

web escolta vÍdeo vorejant la seva costa sonora amb la brisa guitarrera tot descabellant-nos.

Una via que ens porta fins al “Mirador”, un espai des del qual el cantant i lletrista Adrià González deixa escrit tot el que ha vist. Nova carta de presentació que demostra que Samitier és un dels preuats tresors de l’escena del nou pop català. ■

Novetats

Sílvia Pérez Cruz — 11 de novembre (Universal) Cançó d’autor

web escolta vÍdeo Sílvia Pérez Cruz ho ha tingut tot de cara per esdevenir la nova dama de la cançó mediterrània, la diva que necessitàvem i la salvació de l’star system català del nou mil·lenni, però el seu debut en solitari, 11 de novembre (Universal, 2012), deixa ben clar que res d’això sembla interessar-li de debò. Tot i que és admirable com a cantant, Pérez Cruz té, encara que no ho hagi semblat, tant o més de músic que d’intèrpret, i aquest disc no és el d’una vocalista exuberant que busca partitures que li permetin enlluernar l’oient, sinó el d’una creadora radical i atrevida. Les cançons acaben emocionant malgrat els intents per fer-les reservades, i aquest és el desconcertant terreny expressiu que dóna identitat a l’àlbum. ■

folk world music

93

Novetats

CLÀSSICA

95

Sira Hernández — Nocturns (La Mà de Guido) Piano solo

web escolta vÍdeo Sira Hernández comença el seu repàs cronològic a la història del nocturn amb John Field, l’antecedent més destacat en aquesta forma musical. La mirada de la pianista catalana per sort abasta un panorama estilístic i geogràfic prou ampli. La simple enumeració dels tretze compositors inclosos és testimoni més que suficient del sa eclecticisme d’Hernández: Field, Chopin, Liszt, Borodin, Txaikovski, Fauré, Debussy, Satie, Scriabin, Blancafort, Britten, Bonet i Balsach. El risc de monotonia en un programa d’aquest tipus és evitat per la musicalitat d’una intèrpret que, al llibret, caracteritza cada poema amb una cita dels emblemàtics Himnes a la nit de Novalis. ■

Novetats

folk world music

El vessant més colorista i exuberant de la rumba catalana és la veta on aprofundeix el grup Terratombats, amb una sonoritat on brilla la trompeta i el saxo per sobre dels ventiladors de les guitarres, els esquellots i el piano amb sabor antillà, i unes lletres que tan aviat aborden la història dels Països Catalans com la matriu cubana de la rumba, el joc del Barça de Guardiola, l’ecologisme o el caliu de la revetlla de Sant Joan en companyia de Carles Belda o aproximacions a l’havanera amb “Oreneta gentil”. Terratombats consolida amb aquest

97

Terratombats — Aires de primavera (autoedició) Rumba

web escolta vÍdeo àlbum les expectatives que havien generat fins ara els seus nombrosos concerts i la seva anterior maqueta, Mitjons blancs (2011), de la qual recuperen entre altres la cançó que li donava títol i que constitueix un dels hits del seu repertori, jove però madur, que recull les claus i els ensenyaments de les grans figures del gènere, començant, en primer lloc, per Gato Pérez i la seva particular melangia ballable, especialment palpables a la sensacional “Mira’m a la cara”. Rumba que camina i camina... ■

Novetats

The Mamzelles — Que se desnude otra (DiscMedi) Pop

web escolta vÍdeo Es diuen The Mamzelles, emulant en clau de conya els grups de noies de la Motown. Tot i això, escoltant el primer disc percebem que les seves cançons tenen molt més a veure amb Guillermina Motta que no amb les icones de la factoria de Detroit. Que se desnude otra (DiscMedi, 2012) és una col·lecció de cançons carregades de sarcasme i ironia, amb un punt de mala llet més necessari que mai en el país del pop correcte.

La seva proposta ha madurat. Hi ha tingut un paper essencial Miqui Puig, que ha jugat els rols de productor i protector, i el seu estudi, Bucbonera Records, on han treballat un so tan discret com elegant. Vents d’inspiració soul, sensibilitat acústica, polifonies vocals i apunts jazzístics que donen al disc un aire fresc i inconformista. ■

POPROCK

99

Novetats

POPROCK

101

Very Pomelo — Ràdio Clotxa (Chesapik) Folk-rock

web escolta vÍdeo Un disc de fusió però amb una clara denominació d’origen. La clotxa és un plat de pagès de la Ribera d’Ebre (un pa rodó farcit d’arengades, tomàquets, cebes i alls). Les seves cançons neixen de mil improvisacions, i en elles es reparteixen les sentències i el paisatge de les Terres de l’Ebre com a leitmotiv. Música radical i fronterera d’arrel rockera, mediterrània i catalana. ■

Estigues a l’última amb l’app de Catalan! Arts

eMagazines

ja disponible l’aplicació per a iPad de Catalan! Arts eMagazines

Descarrega-te-la gratuïtament i emporta’t arreu les revistes digitals per a la promoció de les empreses culturals catalanes

C!

Catalan!

ARTS eMagazines

App Store