El comptador climàtic La granja escola i l’ecocentre de la plana de Lleida.
PREPAREM L’ESTADA A L’ECOCENTRE Gener 2011
ABANS DE VENIR... Potser ens caldria saber que Les Obagues compta amb uns nous espais i equipaments, construïts amb criteris d’arquitectura bioclimàtica, és a dir dissenyat amb solucions constructives que permeten que l’edifici capti o refusi energia solar segons l’època de l’any. D’aquesta manera optimitzem les necessitats de refrigeració, calefacció i enllumenat. L’aprofitament de la radiació solar que arriba als
•
•
•
edificis es basa en optimitzar:
•
l’orientació i una ubicació adequada
Els espais, volums interiors i obertures dels edificis La gestió climàtica amb la implantació de sistemes d’estalvi energètic i bioclimàtic Els materials i aïllaments: saludables, biocompatibles i higroscòpics
Es a dir, considerar el projecte constructiu fruït del projecte educatiu del CdA
EL CENTRE DISPOSA DE....
Continguts:
LES FONTS D’ENERGIA
2
EL FACTOR BIOCLIMÀTIC I ELS ESPAIS
2
LA PREVISÓ DE LES DESPESES
4
EMISSIONS DE CO2 4
LA DESPESA D’AIGUA: tallers i allotjament
5
DESPESA ELÈCTRICA
5
DESPESA DE GAS
5
• Una estació solar fotovoltaica amb tres seguidors de 10Kwh cada un • Una caldera de biomassa de closca d’ametlla (clafolla) • Un molí de vent per al subministrament d’aigua de reg des del freàtic • Placa solar tèrmica per la sala de munyir • Caledera de gas complementària •
QUE EN FEM DE 6 LES DADES OBTINGUDES?
Sistemes de captació d’energia solar:
• Lluernaris a sud • Acumulació inercial (materials) • Sistemes de refrigeració i calefacció respectuosos amb el medi: • Terra i murs radiants • Sistemes de ventilació creuada • Cobertes ventilades, dinàmiques i estàtiques • Coberta verda • Efecte hivernacle
Punts d’especial interès • Amb la participació en aquest projecte , què treballem del nostre projecte educatiu del centre? Quines competències ajudem a desenvolupar?
Página 2
El comptador climàtic
LES FONTS D’ENERGIA... Il luminació, motors, maquinari..
Energia solar:
A tot el centre
Aigua Calefacció
calenta sanitària
A tot el centre
A la granja
Energia eòlica: molí de vent
Ventilació/
Cocció
refrigeració
aliments
Regatge hort, entorn
A tot el centre Bombeig aigua del freàtic
Bombeig aigua del freàtic
Biomassa: clofolla d’ametlla
A tot el centre
A tot el centre
Forn de pa
Gas propà
A tot el centre quan no hi ha biomassa
A tot el centre quan no hi ha biomassa
Cuina i taller d’aliments
Energia solar fotovoltàica
A tot el centre
Electricitat de la xarxa
A tot el centre
Als menjadors
E L FA C TO R B I O C L I M À T I C L A D I S T R I B U C I Ó D E L S E S PA I S Una de les moltes decisions que calia prendre en la pràctica del nostre projecte educatiu, volia significar l’aprofitament del sol com a primera font d’energia per a la climatització del centre, en segon terme la biomassa i en tercer lloc, i si era necessari, el gas. És així com els elements bioclimàtics i les seves aplicacions afavoreixen l’ús passiu de l’energia solar a partir d’un interval de confort acordat que va de 21ºC a 26 ºC en els espais interiors. Per altra banda l’ acumulació inercial de
calor en els diferents edificis, així com els nivells d’aïllament, i una bona gestió, faciliten un gran estalvi en electricitat, biomassa i gas. L’adopció de sistemes diferenciats de climatització de cada edifici, en funció del seu ús, afavoreix també aquest estalvi d’energia. Així, doncs, la construcció bioclimàtica i totes les seves característiques són rellevants en el funcionament d’aquets edificis juntament amb l’encert d’orientar-los a sud.
Esmentarem la gran importància d’una distribució dels espais interiors que afavoreixin la gestió bioclimàtica i la vida a la granja escola de Juneda. És per això que ens voldríem considerar un EcoCentre amb la intenció educativa d’aprendre dels nostres edificis i espais i, al mateix temps, realitzar una bona gestió climàtica que ens portarà a reduir les emissions de CO2 que produïm en la nostra activitat diàriaAquesta és la pretensió del projecte “El comptador climàtic”
Página 3 PORXADA
Elements
bioclimàtics
COBERTA
MURS
A SUD
TROMBE
VERDA
(en projecte)
TORRE D’ENERGIA (en projecte)
PLACA SOLAR
COBERTES VENTILADES
LLUERNARIS A SUD
TEULADES PLANES
VENTILACIONS CREUADES
EFECTE HIVERNACLE
SOSTRE D’AIGUA (en projecte)
CABANA DE L’HORT
HORT SOLAR ESTACIÓ FOTOVOLTAICA
GRANJA,
Galliner, cabres i ovelles
Porxo granja
Sala gran
Aula paisatge
administració
PUNT DE TROBADA
Vaqueria i cavalls Porcs, conills Sala pinso
Energia eòlica
Aula granja
Mur radiant Caldera I sitjade biomassa Sala fusta
T. Aliments
Farines i Pastes
Menjadors
Terra radiant
Allotjament
Radiadors fancoil
Apicultura
Zona esbarjo Forn
Plaques solars
Cabana de tàpia
Hort
Página 4
El comptador climàtic
LA PREVISIÓ DE LES DESPESES Quines despeses es poden generar durant una estada al CdA de Juneda? Podem fer els càlculs d’aquesta previsió?
1. Despesa D’AIGUA calenta, freda i total (litres /estada) 2. Despesa D’ELECTRICITAT total de l’estada ( Kwh / estada)
De moment les dades de
3. Despesa de GAS propà de l’estada (kg / estada )
4.
Producció de CO2 de l’estada generada per la combustió de gas i el consum d’electricitat.
5. Despesa de clofolla d’ametlla de l’estada ( Kg/ estada) (fase II) 6. Producció d’electricitat a l’estació solar de les Obagues ( Kwh / estada) (fase II)
7.
El balanç d’electricitat produïda a l’estació fotovoltaica en comparació a la despesa elèctrica de l’estada
(fase II) Cal tenir en compte:
•
nº de persones
•
durada de l’estada
•
despesa per persona
la previsió de despeses de l’estada que podem
L E S E M I S I O N S D E C O 2 D E L’ E S TA D A
introduir a l Comptador Climàtic son : • Aigua • Electricitat • Gas • Producció de CO2
El cicle del diòxid de carboni comprèn, en primer lloc, un cicle biològic on es produeixen uns intercanvis de CO2 entre els éssers vius i l'atmosfera. La retenció del carboni es produeix a través de la fotosíntesi de les plantes, i l’emissió a l’atmosfera, a través de la respiració animal i vegetal. Aquest procés és relativament curt i pot renovar el carboni de tota la Terra en 20 anys. Podem dir, doncs, que la relació entre el diòxid de carboni i els animals i les plantes és un bon exemple de com els gasos de l'atmosfera són utilitzats pels éssers vius. Així com els humans i d'altres animals respiren oxigen i exhalen CO2, les plantes absorbeixen CO2 i produeixen oxigen.
Per altra banda la contaminació atmosfèrica està causada principalment per les emissions incontrolades de fums que genera l’activitat industrial i sobretot als nuclis urbans- per l'ús de certs mitjans de transport i de determinades calefaccions. En els últims anys la quantitat de diòxid de carboni a l’atmosfera ha presentat un augment que podria contribuir, segons el Grup Intergovernamental d'experts sobre el Canvi Climàtic promogut per l'ONU, a l’escalfament global del clima planetari, en oposi-
ció a altres científics que dubten que la influència dels gasos anomenats "d’efecte hivernacle” hagi estat crucial en l’escalfament global del planeta en els darrers 100 anys. Mentrestant nosaltres us proposem esbrinar:
•
Com podem saber la quantitat de CO2 que produirem en una estada a Juneda?
•
Com canvia l’atmosfera quan hi arriba molt CO2?
•
Perquè ens cal saber-ho?
activitat
unitat
Factor de conversió
Consum elèctric
Kwh
0,5463 Kg CO2/Kwh
Gas propà
Kg
2,7 Kg CO2/Kg
Página 5
El comptador climàtic
LA DESPESA D’AIGUA: tallers i allotjament ALLOTJAMENT:
TALLER
DESPESA D’AIGUA
APICULTURA
Entre 15 i 30 litres cada taller
GRANJA
Entre 600 i 800 litres cada taller
TF. ALIMENTS
Entre 80 i 140 litres cada taller
FORN
Entre 15 i 40 litres cada taller
Cuina + rentaplats + Rentadora + aigua de boca :
50 litres/persona/dia CISTERNA WATER 8-12 litres d’aigua DUTXA 5 minuts 60-80 litres d’aigua AIXETA RENTAMANS
FARINES I PASTES Entre 15 i 25 litres cada taller HORT
Sense despesa d’aigua
8-12 litres aigua /minut
Per elaborar les dades
L A D E S P E S A E N E L E C T R I C I TAT
sobre la previsió de despeses d’una estada caldrà utilitzar els factors de conversió i indicadors que figuren en els quadres.
El consum d’electricitat es basa en la despesa en il·luminació, motors ( neveres, càmera frigorífica, bombes impulsores d’aigua, incubadora,...) i maquinari informàtic i audiovisual. La distribució de la despesa a l’EcoCentre de Juneda és: Zona allotjament:
Entre 0,3 i 0,6
Kwh/persona/dia
Zona cuina tallers:
Entre 0,8 i 1,5
Kwh/persona/dia
Zona Granja:
Entre 0,5 i 0,9
Kwh/persona/dia
Zona calderes i motors:
Entre 1,4 i 2,2
Kwh/persona/dia
Aules i sala gran:
Entre 0,3 i 0,6
Kwh/persona/dia
La DESPESA DE GAS PROPÀ en Kg El gas propà és un combustible hidrocarbur. El seu símbol químic és C3H8 i és un subproducte del processament i de la refinació del petroli, com el butà, i per això es defineix com GLP (gas liquat del Petroli). En aquest cas, us proposem iniciar la recerca per saber la despesa de gas
durant la vostra escada a Juneda a partir d’estudiar la factura del gas de casa o d’un habitatge que disposi de calefacció per gas i/o cuini també amb gas. La factura dona les dades de consum de gas en Kwh. La taula següent pot servir:
1 kilowat hora (kwh) = 860 kilocaloríes (kcal) 11.000 Kcal = 1Kg de gas propà
CAMP D’APRENENTATGE DE JUNEDA
La granja escola i l’ecocentre de la plana de Lleida.
A l’espai web hi ha altres informacions que poden ser d’utilitat a l’hora de elaborar els càlculs de la despesa de la vostra estada a les Obagues.
Partida Secanet s/n
Com ara: •
una fitxa resum per a les dades de la previsió de despeses de l’estada a Juneda.
•
La guia: que és el comptador climàtic?
•
Guia del recorregut per les aplicacions i elements bioclimàtics de l’estada.
•
Webs referenciades sobre
Telèfons: 973 29 00 22 i 973 19 56 63
EL COMPTADOR CLIMÀTIC Idea i direcció: Camp d’Aprenentatge de Juneda i les Obagues, eines educatives
•
Assessoria tècnica:
•
AIGUA
ARSTECNE, Ingenieria de Sistemes
•
ENERGIA, EMISSIONS DE CO2.
Aplicació informàtica
INFORMACIONS SOBRE ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
•
REFERENCIES D’ALTRES EXPERIENCIES SEMBLANTS
•
INFORMACIÓ DELS CENTRES QUE PARTICIPEN EN EL PROJECTE
I properament propostes d’activitats prèvies.
Alejandro Vallcanera Massa
Projecte patrocinat per:
El Comptador climàtic és un projecte que pretén fer-se i millorar a partir de les aportacions de tots els participants i a tots els nivells
Que en fem de les dades obtingudes? Fer-nos preguntes i trobar les respostes:
•
que passaria si no tinguéssim electricitat?
•
com podem saber on es fa l’electricitat que fem servir a l’escola?
•
com és que sempre tenim aigua a la nostra disposició?
•
•
•
què passa amb la contaminació de l’aire? sempre hi ha hagut canvis climàtics, perquè aquest és diferent? les despeses de la nostra estada a Juneda, tenen alguna conseqüència?
•
.../...
Emocionar-nos amb les coses que ens passen cada dia:
•
•
Fer treballs ,actuacions, accions per explicar les nostres experiències:
• el cicle del carboni
Aprendre a valorar els recursos energètics que fem anar cada dia i les seves conseqüències ambientals
• el cicle de l’aigua
Saber argumentar sobre la societat del benestar i les seves virtuts i defectes
• els sistemes de calefacció i de refrigeració
•
Actuar de manera conscient a favor el medi, de les persones
•
Conèixer les bases científiques que ens permetin opinar sobre l’ús de l’energia, l’aigua, la producció de residus, de CO2,...
• la producció d’electricitat • les xarxes hídriques
• l’ús passiu de l’energia solar • el balanç energètic del nostre centre • Comparar les despeses de l’estada amb les previsions • .../...