:
lr .'
*'-*ffi: lffi
iiitiilriiiii-ii*iiiiriiiiiii
''l.-'lNDrPrrq 'a
M AVAN T
TiltflA
tuR[, lJoct/¡¡reflt r¡e 1' Ll-
Isuitl 19118. ' ' .' .!
.
'.'.'
. : .
:
.
'
.
:
.
'
'
:.:'
:
'
: .
:.
:
.
:
'
:
: .
:
i:j:i:i: i:;,;;i;l¡i¡i:::::ii::ii:ii:iii¡i;:liii; i;: i:;:; i;l;!1::i:i:i:i:i::: i: ..........:':;:.:.:.:':.:.:.i:':.i:,:.:.1.1:1.:':':'.' :i:i:1:1:i:;:;:;,¡;;;iiiiij:i:j:i:i:i:i:::,¡¡1¡:i¡i;i:i¡i¡:¡:iiii:i:¡:j:i:j¡i;
':'. ..'"'.'.'.'.''"'.'.'.":':.-:':.:.:.:';..';':';'.'.'.';';:.:':.:.:':.;.:
i'iii:i,ijri:ii:i:::iiii:::iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii .. ,;.. ,...'.'.'.', t.'.','.'.','.'r'¡'.r.'¡,'.'r '.'.'.'.:,'. , ,. . .. l . ., . . . .., . . .. ' . 't . , ' ' .^':':':.',1,,'.,.,...:
"'
,:' .:'
, ...
:, :.' .::. "
,_1 I
Aquest docurnent ha estat debatut i aprovat flnalrnent per unanlmita!, al si de la 3.t Assenrblea de Terra L1 iure real i tzada. enguany. La seva finalltat és la de prornoure el debat a1 si del l.l ovlnrent Catale d-Al I iberailent Nacional (ltCAN), i la d-oferir propostes concretes so-
bre les quals slgui possible
avangar
cap a una progresslva unitat popular .per assol'i r T-a InOependéncla, la AReun{flcacló', t el Soclaltsme, tot ücceptant l-estratégia de la lluita 'armada''¡
tls. aspectes autocrítics sobre els darrers anys del 14CAN (on lncloern igt¡alment a TL) han de ser interpretats unicament com una necessitat revolucionária de reflexió per a nrillor construir el futur. En cap rnornent es tracta de buscar responsatiles, sinó nonrés d-assurnlr col.lectt Vdrnent posslbles errors t rnancancesl cJe la rnatei.xa rnanera que hern de con¡partlr conjun.tament els encerts. Il combat continua. I és responsabi lltat de tot el conjunt del l'"lcAi'¡ decondulr-lo a bon lloc.
{;
( Lr
INUEPIII DINTISTlE IJAVANI
IL IIIPTT t]EL
g?
tl 9? serrtbla ser un any irrrport,ant de refer¿ncia Catalua partir del qual la reaJitat Po'l ítica de que erls s canv'i sofrlr pot nya (PaTsos Cata'l ans ) afectlll conl a l4CAN.
Un d'ells, és evident, seri l-obertura del nou marc europ€u, que consolldará els estats opressors de la nostra terra, dotant-lo.s d-una rnajor potencialitat econórnica, militar, tecnoldgica, repressiva, cte control de la informació, i una ntajor
transforma' ":legitimitat" internacional. AquestadnY, cló-no será cle coP i volta en un sol Pe!Ó sf que será a partlr del 92 que es Faran.possibles noves sortides I nous rnAtodes repressius per
aquests estats. A ni vel I estricte d-estat espanyol, s1 bé no és possible, potser, gue e'l goverrl és segur de I-éstat arrlbl a'negoclar f'lnalment amb tTA' Si aquesta possibl'l itat es ggTplelx, Pot ser que d'una,nanera o altra incldelil sobre nosaltres. D'un costat, en cas d-haver-hl una treva de la part d-ETA, perqu€ s'u]liqeraria un contingent i,nportant d';xperts pollclals que podrien passar a bedicar-se eiclusivarnent sobre ttosaltres. Peró
també incidiria a catalunya la possibilitat que d-aquest hipotéttc acord govern-tTA en.sortissln mesures que poguessitl afectar-nos: un possible la indult generalitzat que pogués incloure o noposs'i un resta ¿á presoners i refuglats.polítlcs, estatals ble canvi d-estructures i-instltucions (seria reconegut el dret a 1'autodeterntinaciÓ?, federal l-est.at es .o,iuertirla en una tnena d-estat poli-les tot i manten'int-la "unidad de Españ1"?'
ciespassariellsotadirecctóexclusivaautonornica? Firtalntent, també incld'i rla sobre el poble uti.l. excatalá l'exemple i les lligons que poguessin bé eso neEociacló, i;.;re-s d-aqiesta hipoté[ica
(9n cas que tlnrulant-n'os a segulr els seus passos realment haguesslñ aconseguit el reconeixement a dels seus diets naclonals), o bé estiruulant-nos 1a buscar nous camins i a concebre forgosarnent a de deseast l'l are ;;;i;¡ lirita.óor1¡ a una llulta terrn'l nii sense expectatlves de negociació nrés o rnenys properes (elr cas que l-estat s'hagi tancat
al ál¡ieq o u ..conéixer drets fonanrentals
del
poble basc).
Iperacabar,tanrbés-hade'considerarlaposque en algun moment s-arribi a.pllnt:: sibllttat 'l jar a reforma de Ittstatut d-autonomia de la Cane ialunya central corn a un avenq en la ll:q:rtat qui l-tRC c'ionai.' Per ara sernbla que és només bili!itl. puilu anrb insisténcia d aquqs!a.qoss'i al'lusió pero fins j tot en Jordi Puiol hi va,lgt que irrnant af Ln el recent discurs d'investidura, el amb d'entesa ii no ex{.stelx un millor clinla gou..n central entorn del text estatutarl actual' Sernbla de l'tstatut. Iodrien promoure la reforrna "reserva'i tJe boncs que aquesta sigui l a seva carta t tot per lntentai reagrupár-entorn del seu part.i 'ot nacionaljsnre possib'l e en el moment que ho creguf necessar,l. Qui sap' flns i tot, si aquesta ?9 dul drla ser 1a seva carta per a'les autonórniques gZ. De totes maneres, ii aixó s-arribés a produir generar la posstbllitat que aquesta propgstl ?u9u'l sectors de si al una certa esperanqa momentánia del naciona'l isme ó¿tal¡ actualment desenganyats de l'autonoml sme, depeñdrá di rectament de I a si tuació del MCAN, del grau cl-arrelatrtent popular que nagl aconseguit i dé la consegüent clarif icació ideolóslmpl e glca. Quál levol fdrma quq representl 'lu poble, nostre el sobre iefo'nuiacló de l'opress{ó llibertat únic¿ La rebutjada' ha de ser igualrnent és la que eñs permeti desier-nos de la tutela dels estats agressors: la lndependéncla' f)e produir-se aquestes dlferents hipÓtesis' serla una nova bornbona <l'oxfgen per a l-estat,que potlrla recuperar rnornentbniament part de la seva cretJibil'i tat detnocrática i autononrista. Cos¡ que
per sens dubte podrla ser aprofltada per-aquest' repressió la a intenslf lcar cle manera contundent iontra l-lndependentlsme cotalá, que davant la su;t;questes htpotests quggarla al marge de rtrateix al I enfrontat poiJ¿i n.gocfi.iO amb'ETA, catalunya la de 1-Estatut de [.Ápr,. lá reforma Centra'l , precisament en un rnoment qYe l'estat es
(els trobaria en un ¡nontent de reaqrupar Iorces alguns iriono,nistes) i de superar rtrémentaniarnent hipotét'ica' dels seus "problemes" histórics (la etc']' turopa' a treva a Iuskadi, ]a integracló Un cop rnés, tot dependrá de les forces pop1ttari que'et l1ónrr nagu'em 9:tat capagou 9-uglutinar entorn del pr; jecte d'al I iberarnent nacional .
irrdepentlenti sute corrtl¡atitl els ddr'I'cl's
ürlyS
dels pritrters nuclis de TL i la seva actuació contjnuada, rles del treball i, sobretot des de la un'i tari al si dels CSpC '1984, així cortt de les diii.uc1ó del. MDT l-any sectorials (G0L' AEIU' verses 'ioraanitzacionl -índependentlsme va fer un salt quantl¿alii; tatlu i qualitatlu lnolt lrnportant' La creacló del I'lDT el nlarE de l9S4 veni¡ a representar el primer, pas -organ'i tzat.i u !u9 as so li; recollir en una plataforma asserrtbleária' unltárla t'bberta l-áuglnent tle la consciértcia rnolts in¿.penaentlsta que comenqava a sorgir en el erttre €sPeclalnlent pob1e, sectbrs del nostie tle les treball el i TL Jovent. L-actuació'de ar¡,lt ¿ir"rents organitzacions sectorials havie¡t possibiliseves de lcs dentostrant, en la nesura polít1 tats, que era possible de f.t un tipus de possible ef9 iu ¿íferent al parlanrentarjsrner Que construc enfrontar-se a i-estat des diun treball 'la'indepenper tiu alternatiu, i que la lluita tléncia era una v.ia'possible a Catalurlya' Per iir¿ fla'cieactó de'l'l"lDT co.r a organització unita autéñ ria g1oba1 de l-indepenclent'i sme va ser una rrtT rlous ttc ievul S'lu que va atre ure a lllol tíssirrrs erl ii¡ants i.sirnpatitzants, corn es va detrtoslrar (especiald'actes convocatÓries les diferents ¡nent als 0nze de seterlrllre) i en 1-augnlent consiclerable tle la implantació en rnoltes colnarques' l,lolts col.lect'ius locals i cornarcals, tatrtbé, van vcure en el f'lDT I a seva possi bi I i tat de trobar una tJirnensió d-al.¡ast'nacional a la seva lluita Des rle 1a creaciÓ
obstant aixó, sense tJesvalorar asp(jcIes dl t positius de'l l.l0T, cal ser obiectius i no probleilles i ill allcall* Jlodertr negar que han existit d'e1les, la'rnanca de quadres i err gene Uná c.e s . -¡;rrnaif L-altra, la no exis O polít1ca. ral de tenci a cl'un bloc estratégic forrnat per TL i les o t, arne n l,l
,.
ot'!lalll tzaclo¡s
polfttqucs
d-avantr¡
tr ilt'(.1
a. rll
¡¡
rrrl
,.exercls la dlreccló pollttcá. FirraltttettL, fruit dáquestes clues fnancances, la falta de debat seriós sobre el paper d-avantguurda de la lluita rármada'(ós a clir, cl paper que lla de jugar l-organització arilrada en el procés d'allibcrattrent naciona] ). La falta cle forrnació política ha estat rrtot Vü da per- l-accelerat creixenr eñt de la conscidiic indepenclentista entre el iovent i sectors cle CS clcrss€s po¡rulars catalilnes, QuB s-han adottat que l-autononr isrne barrava el pas als anhels d-all' j be rarnent clel nostre poble. Aquest creixetttent s ob: tat lra clesbancaf al nucll reslstent que es va oposar des del seu lnlci al transfranqulsnte, i qL. no lra sabut, o no ha pogut politltzar suficientmeltt a aquests llous sectorS. Gran part d'aquesta nova nlllltánc1a que ha genefut-la lluita pu, la indepenclénc.i a no ha viscut la lluita anti irunquisL.r, i e'l nou Narc en e'l qua:1 ens trobetlt* (una'pseudodetnocricia arnb uns estatuts,d-autonouia i una regional'itzac'ló a la Catglunya del tlord bastartt arrel ats), ens lta d-ol¡l i9a¡ a rlur a f .r,,,. una ¡-roli tl tzaci'ó ile-_l-í'rde-peñSenTTsnre cotlt-TTT6eranrent-naciortal arreli a anrples sectors del poble treballador catalá i de les classes populars. 'TL-'El- Cbñi;c{'err1 sobre la seqona nraircanqa, -Erróh'lio'l f t1c un cop e.l -vq ?-háVEI'- c-óiirEi ún ff eif 'el'Oé de no exercli 'amb'dlreccló pol ít'l crear I'l.lllT: I és organi tza, ca conjuntament I conseñsuádá que TL Fenser¡¡ ,'.iont-"polfttques d-avantguartta. havi.. ,l-l,ovel nrantl'gut ó1 bloc estrateglc de di recc.i ó que va exercji anrb els CSPC at¡ans de la creació del l.lDT'i no l'actitud d-avalar sirnplement el I'lovitltent. '31 tL haguéi. fet aquesra'flt-ñ'óló'i',Fo:s1bl erlrent prodult.l-'actual' dlvlsló al slj del ,no--i-hagués / I,IDT, ja que i-truurien evitat susplcácies des.oniiánc.s polítlques en tot el procés de consolidació cl'un proiecte polític. Ens haul-i c¡rt pre\^
ocupat ,,,U, tots plegats <le fer rrlovi,rrrerlt i de polititzar-lo que no de corttrolar' el i'lovitrtc'tlt i
les organitzacions sectorjals. PerÓ el cas és que aquesta rldrlcarrqa de TL vers el 14DT d-engá la creació del rlovitrtertt el 1984, l'l-existerrcia de tlos plrtits ¡l si de l-i f¡ clepenclentisrne cot¡tbatlu (t¡ue natt¡ralrrlertt podien ho podrien f er cncilra si hi lragués vc, coexi stiri luntat i confiarrga política), hatt ajudac rttés ¿ dé sestabilitzar el ¡rrocés que a generar i vertebrar el I'lovirnent. I si a tot aixÓ hi uflitn les lnancances de formació política tlels nous rrrilitants que s-han apropat al proiecte elrloriortari tle l-irldeper: dentisme cbmbatiu (els quals s'ltan alittrentat di -rectanrent o indirectalltent d'una fortn¡ rilolt barroera dels sectarisntes), obtenirrt que una <Jivisié al l.lDT 0na lnevitatlle, ia que hi trlarlcavd urlü linia política clue vertebrés seriosalrteltt url í)l-ojecte p9 iitic que arrelés al si elel poule tretr.rllador cal' tald i les classes populars catalclrlüs d¡rrb l-objec l.iu d'atacar les €structures socio-econórniques d¡ l'estat i que provoqués contradiccions ¿ls col.l¿
boracioni stes. In aquesta {ttuació tJe manca de direcció polí't'l ca;"e1' conjunt'de l''i ndependentisrtle sovint hem irnprov'itzat posicionanlents nrés que llo pas preveure eituácions amb ternps i decitlir les posicions després de debats clarificadors. Sortos¿ ment no ha estat setttpre així, pcró sí que en al-guns rnonrents 'irnportants han prevalgut els posicionarrrents precipitats i tlescoorrJirl¡ts. -0TAll es vd tIe Ai xí , davant del referéndurn tle I rnanar finalnrent l'abstenció enrttig de poc debat i-
de tensions internes, Qudlt "a posteriori" porlern veure que hauria estat rnillor reconrarlar el ll0. que si bé no era una posició tant "pura", sí que pertrtetia de generar.una carlpanya d-explicació del rebuig inrlependentista, tot lligant la qiiestió tle l-0TAN a l-agresjó colonitzadora espanyol.r que pi teix cl nostre ¡loble. I un cop ac,lD¡t tl ¡'rrl-,'r,i';
rl tlrtl
. 0tl s ltattri;l
llnt-ur,f c
r,'lr
' i-
F ",.
,
'
explotar la corltradicció obvia entre el N0 popua un estat que de t.otes lar rnajoritari enfrontat 'la ioluntat par['icular. sevil ,nun.r.i e's irrrposa un altre rnonrerrt de posicionatnent delic.rt va T-actuabló--a-El¡1'¡ Catalunya, On cada ser davant -del f , el s compaiils'de' l9 Presó, ' 1 1L HD ¡ilcf,ir diferents, PensElrl que per. postures prendre vem ¡'Éáon-, polítlques ho podiem entráf'en la desquall oúbllca corn va fer-se des de la preso' 'lit;"itb ieforEant tndlrecta¡nent' les chmpanYgs estatals' maneres' l'accident {-d-intóxtcacl6. De totespropagandística espanyod-Hipercor i l-ofensiva l-1nde. tard la qle es va generar' vü posar utés p"nienLlsrne cátot¡ en l'ol'¡ligacig pglít'ica de de flnlr-se fent un toc d'atencló públtc sobre
l-error táctlc d-tIA, peró tot, t denunclant la responsabilitaI de les forces d-ocupació que podien lraver evitat l-explosió, i nrantenint la no5 tra so'l icl ariIat inqüestionable atrt b la lluita heroica del poble basc pel seu alliberanterlt Urt nou mottretlt delicat i contradlctori va ser quan llB es va presentar a les eleccions europees. Els dos sectors del I'lDT van'reacclonar diferelltment. Uns dotrant suport a HB i partjcipant el no part'icipant ofic'i al la campanya, i els aitres 'la de votar a mllitáncla ment, peró detttanant a posl.ció.,p9-lqud-,no-!9cap llB. TL no va prendre li va det¡tanarr i perquE a mésino úelbm'que -l-in'l t-¿óenüent t sme é atal á- t'ingués' una nc ldénci a' jr ámb organltza üi¡¿¡i; trebaltant cóñjt¡ñtament, 'l armada al 11u1ta clons que no.tenien clara a llnostre país, dlluTh't ü1Xf-'élrbáráetei^ estrictalment llrlernacionallsta del suport a la calnpanyd' lialgrat aixó, el vot a llu era inqüesl-ionable.
tlefet,isensedonar-hirnésvoltes'ltetnde nlate'i x: ser autocrítics cornenganL per nosillt¡:es falta la de la divisió del i.lllT lra'estat causa herlt.d'assull¡ir cle rnaduresa que e11 rliferent grau totes les orgartitzacions tots els-rnilitar¡ts i -:i te s . s T-ñTependent
llo definitives a curt terrrtini tl.quglsevol t::' aques .r.iá,i,-qu. t'-tti hagin, p9t cortLribuir ta proposta ¿e'¿;ü;i i anilisi 1 a qye bt :?lt:lttós no clarlflcar la'rituacló :;;;á;;;;i';i >uu¡ sPsJJ I s ' "'i;;;;áe r1'oll:'lll:l:,R"ll'::: ha COmi.tponsable l.oberta' AqYg Sta Si tUaCió
Solucions
a
ia in.iááncia,<re I d1 ;ii;;t marge d-allÓ que la upticltat ¿* slgles, -ln1:l::d:l:l;l'i,,ln Pl tLuL
cl i des d-un les ha ocaslonat, crea confusió; es veu corn una
;;ápótttit
'rostra
'llit'"l.";i;i; Picaballll:: l-extensto ;;;i.til-i-¿e [:";";; fa menvs necessárla ?9::?:ili; ;;tá:";.;;',';o
soclal d--orga11!tuciont ?f3?illt; ; ;;iuiu*.ñt tes i I .tl s, ial tor sec ' :-;t;uiti -d'i mpql:ut. lYi gefen:1-9:l:-:?:::t::"i carnpanyes con.iu[.t'un ::ll]i;i;: ';;";bui-q" les orsan{tzacrons de r
a
un terrenv de tre!;!T¿;;i'cruil-;;ntiituelxen sobretot ball lnrportant. Otr l'independentlsme' jovent' el entre oqrulie's de *u¡[i lncldéntlu
tu ideoloeia_dom'i nant de +fiuffiántri la ¡rolarització l-estat espa.;;i:' ;t;inuolupañt excloents no'l ítics lcleológica enir.'.onceptes(Est¡t esptnv'i7páüi;-;ii'rh',T':?11 l:i?::/:l' ::'.i: Aquesr tipus e dialéctica ha ;;;;;iu; cre portir a iu ¿.i9oTposti1: ::::ll.o:],.' s-uniaquells que :l:: lltSli'i;t.:.;;onodrista entre ítlc I el s ,!1:^il^.,, ;;;-;i ñóit.. ó.ái'it' pol al proiecte poJí-suport sense reserves'donaran tlc de ,1 esta; ;;pi.v"t ' for¡nes -tn aqugtt,:tlllt: es¿e lluita i l: i.iiii,,ii.iá";;;;[.i'l.r ;;¿i;i*unt lq-*iiiiu', ?9' ?'i!-.Í:,1:' :::l:l' l -independenti srne combati u'! JUsara cr
;;;i;;;-¡e un paper molL;;;;;;;nt c ac i ó Po l í t I c a
u 1'hora de l a cl ari f t -
Terra L li ure: lgtj5-l9tJB
Pel que fa a TL tlirectatttent, després cle la gener úe1 19ts5,,i] á'':V,{caiqurja-ii de ruiS."i¿á tl '! p liin i á ü o I f t I c á ¿ e .. !. ¡ i¡ o é p:qqe I d I ! t l Siit. , y ¿' e r r' e 'tre la continuTtat segut:a !;0rgan1[zaclo' així co'r la rnillor c0ñsoli¿ació que posberiorIr¡ent s'ha attat acorlsegulnt.
Iot i així, si bé cl'un costat hib ha aque:!9' *' v o l u n a L - o o l í i i c a e v i d e n t i t tl d u b t a l e , d d '' l á l idéUaü '$obte el 'trr-¡;-ü;;¡.'o.rst sr¿ix.ll5'¡f 5lEá"de Fins b
_
.
pápd¡ d-dvantgtlarda'dq:larl'lult'a'armada' crl ali iot dins ,rraIeix .le/T[i, ia lto herrt dit' d:üvdtltL t''¡qüéStil''td!.Cq dlüdi n¡bruent s'3'lie' ouns á' j,rd ;áétüáir órairrrada iüii¡il:ioi;ri,,riiaÁú,iA 'i a un'sirirple paper ü-áüalacior del tnovirttent poAqlesta greu rrrartcarrqa s.l]a llut fenb lític. ;
a geneconscient al si áe l'0rgartil'zació, fins illtcrn clSS€rtlblcari proééS d-u. rar- l'oberLura tle discussió- política que ha clonat Iloc a Ia
/^3!|--AS5éniUléf
;ealitzatla enguany, i que inLenta
i3¡tlri i 3 i :' i,;,1 i,,' i i: ;' I : i, ii ; ; !¡ i iproiés U b-alliberbment naciona'l : ts lrora ;!:i:::
i11
u
un )rn ' áu. el' cotr.iunt de .les"orgün1'rzeclonS Ilü6.|lülquei t,.. á g \t e s t- tl 9 -b-gl..} /é n p 6 p e r r-¡s somE t I I ñ' fÜ ü á I ñE il-d¡diáit¿T¿iUfiliríit¿o¡, i ¡rode I i'd=;;;;ifuaroá 'gue,,, fei uri,Itou pas eñ¿avartt en aquesta llorga i dura, ¡teró engrescadora tasca d'allil¡erar-nos corir a poble. D-enqá del 1985, TL ha passat nlontents difícornbat del colllc.ils. Érirner va ser la rnort en -aIenrptat d'lliperI pu,r-r, Quirrr 5ánchez. Després .l -acciderrt pos.teriorrnent lor- pe, part d-[TA. -inclependerltisrllc de les Borges Ula'ques, /ott l Dossibjlisia va cri t'i car-nos cluratitetlL, i certs de l'-lirdépenclentisrtte #¡i#i ;;;tr poilttttatspúLrliques' *anifestacions real'itzar l;;;ürli,'r.; la diTL a al'ectat lia nítddSáftlttrtnácleS:. Tailt¡é "
I
1I
visió dcl l,iÜT, que així trencova lrlorrr€tttartiaritent la traiectóriá onormctnerll' creixent de l'indepen
clenti sl¡te organi t'z rrlanDavant rl-aquesba divisió, peró' 1L.s-ha t"9 dgt dels tingut sense pronunciar-se per ca¡r lamentablernent .tors. loL i ql¡efál9uns presoners que Ván;'i ¡slst{r'a if er-cornunicats par!idisIes tzac i ó. I 0!sani ;;;q;;i iiíi au.ri ,i ndi rect anrenr a
lriiriiat tot,. els dos secLors tlel i4DT van.rrranLenir en tot tnontent el seu recolzalnent incondicional a TL. , Durant tot aquest tetnps, TL ha rnantingut una a donar-se ¿mb Dreséncia operutiua que colllellga Aquests prirners l9tl7' rcbrer'del ;¿;:ói,iioir ol ha objectius ¡r¡ote'ixos e'ls uu -il ;;;;;";;it donlrlYn'nantenir tnuteix-ternp: in!"nla bil;.it,-peró coo d'efecte atnb l-acció contra la Caravel'1a que-obr"i a n9u:t :il:::! i;i poit-¿. uarcelona), arrnada. En el r¡rateix sentitii;.!"u"li-líüitn lu.991oqació ":, s'lra de conrptar 1-acció contra(real itzacla en plé ¿tHi tenua a.lgual ada ;.;t"i; [;i;clror¡re llipeiior" ¡,"i ].'oberIura' rrova¡¡tenL del <'lere¡n fionb al PAf; Valenciá, el qual cons'inacional ' p.. ¡narcar la unitat ;;í;:rtpt;i;nt Arnl¡ aquestes perlpectives, TL sap-encaixar latrtentablb ¡¡lort accidental rl'una que ,,,olL bé io tet Jánu a I acci ó cle' I es llorges ul anque:la' clarifi'' illrlirectalnent cle retruc va provocar cació al si d;i; iáitott rnés possibilistes' ilitiada Uesprés d-aixó, TL repren ]g línia punLual l'acc'ió conl d'accibns rrrés ofensives, d-Alzicontra el i'10PU arran de les inundacions Caravel'la' la contra fallit nou'i ntent-agent r^á,.i -acció espanyolis.ta .üórrrez l{ovi1 conLra I de i4ar' els l^0, i l-arteractelirarrllra tle i'ineda vilat'd-obiecquals rlemostren r.¡na rttajor se'lect'i t'ius ..ir .ro'r rrlés' ss-obre un flou fronI del tJB, a rrósL-abril de lluita obliclat: el cJe la droga, inLroduTda
12
d-ocupacló' i sota la corrlplicitat de les forces en el Jovent de-Catalu que tants -Ei estralls causa n0snrateli 'n.t d'abril es detenen als ;;;. Datzi á Canet I Sebasti tres companys i4u;;el . I fque.vingués borbó el l9i Fd, just la nit abans forta protesd'una enmig espanyol a Ba;;*iona' ta popular .onii;-ii'.p"i¿ñ'il-1:l i:li::i,u:1^ dLra leP'ut:19-p:11:1 ;".;;í;' ;;'nüé"itrna :l.to! rnassives ir; ;i'poule .itilá,' amb.deienclons de mllltantt in;;p;n¿.ntistes' TL resp9n,1d: quadament a uqr.tiu onada. rel'lt::-1u1-u'ltY.,l? que 1a I I ui ta"'oq ;;:;;;;;; ;u"!;;;;: dernostraht si aixl armada del poúl; iátute pot endtirir-se .n, hi obliga liact'itud igressora de l-estat -
ocupant.
a TL' Tot alxd dóna una certa credlbllttat catalá' berament i p"i-tint al;ioi¿:,1'ull'l polf tic es va enfortiment progressiu qr!-;,nlr-ul de polltlca veient cada coó nrés com una vla expectatives' llo.obs iiuita possiui! i amb rnésinsistint ntadurá ll tant és necetiiti seguit d;i l4cAN' en a¡: ql.".! héce3; ció oolltica del conjunt unenuc'1 li:;ul F{ s9nt' rii [ ;["ü'r ' Eiirúutüruñt' -;;;;" - p ' d I r .eI debat n ' ; i ; ; . I n, . I i n . i t t i t a t d a r 9 f u " " iuga l-0rganització i d-assutnir "l oup.r:Que armada en el p.ó.'e. d-'alllUératnent naclonal. cara a cohesiot, els esfo'tcot han d'anarladeunltat popu)ar ,ionu,. millot'i a eixamplar irrenunlnínlms entorn dels nostres obibctius ciables.
tüt
14irant el futur
. TL ha volgut estar al luarge.del,:outenctos fredarrrenb la situ¿ció' al del l"lllT 1 anufitiut gloiral del con itrrlt-una vlsiá-utát -i irrrparcial inter¡ta' QUe i;'i; ¿ál-l'lcAl'1. lqug:tq f"flexjó -evol del i;roviilrent conjurrt del rició ;;;ioii ¿e I dut a TL a ha nacional :;;;ii"¿turiiberanrent '
poder af irlnar: a/ al Que Yv- l-independenIisnre cornbaLiure:i::li ha J'arf imáf" afnblcontundéncl a I a seva ivindi r'9'o 9ye lo.u' ?:t li':i ü..ió-.r:inJup;;;a;;1i, ;;; ; trná stirple l.elvlndicacló abstracta, srno j,;. r'o-J'onur'iiornp¿nvado 1-Y1-!':i::l:-?ot ;;; que popylars, classes les be si tlc arrelat al
t"s estrüctures socio-econÓtniques ;ü;tti;;i - se j Pro ec t ant del s',. estat s espanyol i Itancés ' ,l'actual ¡nodel con a una altáinotiuo global.'a Ar:tb aixó no de socletat i-móJel l^u!ionalista. ctares d- lndepent,ütáñ"üi¡tüu,¿ iris consisnes entre l luites secboáe'dlluli ''ü;;;Tols:n;;it qqe tot al contrari ' .rlals I conct.tói, sinó de fornra contundcnt' r.u,ant s-han de segui. ui.l no les vegi rrotttés conr poble n.té q;; el"nástte corn a. exPres!-rárüJiuc'iont-t.Óriques, s'inó es desenvolupi' que sions d-una liuitu concreta i al s problemes populars arrelada a les cl asses qüotldians. b/ 'La nostra ¡ració cotnpta amb:?':':rques condicions particulars' i zones on **iilti*"n total¡nent urbancs i inCus Així hi ha .o"tá;q";s zones totalrrterrt rural s tri al l tzades, I ol t"t ha colnarques i z'one s on' o I es cle tnuntanya ' lli
"1'.ciona iuga lo cart:Cerrtral)T i.';urg.rlu ";;tóctona" datalunya ljsta" (espe.iiiment a láespanyolista' lli ha altres on iuga la. carta populars-viut"'n en bona coularques on ltt c-l'asses teruporers i rurals' i en a'l;;;; i;-iretalls el tres on pesarn"it 't¿t el sector indusIrial o
l4
turístic. Hi lra les illes, la Catalunya insu. I ar. tl 14ovirrrent, sense renunciar gens ni tttica a I CS campanyes cl-abast nacional que cóntriuueixen a plantejar amb irrrpacte iglobalitat l-esséncia de 'lluita (l:enfrontament atnb l'estat. esla nostra panyo'l i francés, 1 el planteig'de la Indepett dén cia-naciona] corn a projecte alternatlu), ha d e ser no obsta¡lt sensl.ble, conseqüent I arrelat a les realitats concretes de cada cornarca 1 de cada zona. Cal que I -inde¡lendentistrte sápiga sc r present i cornprontés en cada problenrdtlca conc retd, i saoent dur la práctica lnés adequada en cada realitat contarcal'per a l¡rillor incidir al si de les classes populars i nrillor Provocar les contradiccions al sistcrrta en funció de cada r ealitat i tIe cada problelna. I a partir tl'aquí, d'aquest arre'larnertt en la rea'litat próp'ia de catJa colnarca, saber globalitzar el conjunt de lluites en el project.e independentista i en I es carnpanyes i la dialéctica d-abast ltacional. definiiiva, És necessari saber cotnbinar l-ade !" quació tictica a les realitats específiques d e cada coilrarca o zona, atttb l-estra!égia global.
t it
."n¡i¿3¡'ár'F,len6m6?it ¿ói'r'e¿té' 1á- ite noi-ñllñaó1ó""Chtáluñya"'per al conjunt de la nost ra'l nació, arrrLr els seus derivats "GhtálüriJrh"Cbñtr a ." c
rbütaluhya del Sü¿tr':l''tetá1úñyh lnsular", "c¿r tarlunya del flord"i etc. Considera tantbé que la intro<Jucció progressiva d-aquest terme no s-h a de fer nrai enfrontalrt-lo a l-anterior de "Pai sos Catalans", ni tarnpoc que s-introdueixi unicarrr ent des d-un nivell teoricista i lntel.'lectual, s i nó que ha de ser una incorporació progressiva de I nour a rnesura que l'arrelarnent popular de l-ilr deen les. perrdenti srrre ava,nqa i ,que'indvldetlt; e'l contprolnís -
r
d al I t beratne nt gui ferrn. 'Un iñ-aclonaf piesent al si de ies classes popular s, \present en l es I 1ui tes _qof cf gtgs, i,,l,et, [Fa] 'l I ats .rle catJa comarca,,nd tiñürá ¿i méi niinlm próui efna :'u lntrorluir conburrdentrnent el,tertile que corre spon
I I ui
tes
si
l5
a,la nostra nacló. Es necessari que l¿ població relacloni aquesL terr¡re ailrb uil proiecLu ¡lolític própi a i alrtb ull iltovituent collll)rol¡tos
rllrl
u I a :;rjva
realitat i prot¡lerndtica. , ú/ TL, Lot i ser cortscicnl- de lr:s 5tvc" própies nrancatlces internes, lücltir¡ues, ltolÍt1i¡ues. i orqanitzatives, creu que la capacltat e1 cornbat inclependentisIa esta corre',iiltú",íÍ"en lativ¿imént cond'ic'ionáda per la cafr¿citat políti.i del conjunt del i'lCAN. Així' ¡rei enf.ortir, reforgar, i donar credibilitat política ól projecte'independentjsta i Per poder d-aqucsta ru¿-
.seguir vertebrant el lilt¡virfic¡lt catalá llera d'al'l iberatnent nacional, TL f a una crida als tlos 14DT i a'l conjunt del teiar-se en els Pr0f.ters anYs seriosa'i responsabJe dels següents Wó o¡rj.gcLius:
?repdrar-se'per a les eleccjons rrlunicipals l. 'del'91, per a poder si tnés llo otrlofundrr i afermar el treball per 0ra sjrnt¡Ólic i forqosatnent limitat de l-Al'lEI. El 9l ós irrtpensable, sent real'istes, de fer üna entrada massiva a tots els Aiuntantents, ¡leró sí que és
possible, si es va treballant. dcs d-ara en la ciuta[, d aconirrObletneiica concreta cIe cada seguir eixamplar una rnica ilrés la presenciq.il .ÉendenL,ista a la vida nrunicipal, t: nUrandinL pe¡ tant el ventall d-experiétlcies que ens hon de pertttetre en un futur posteri'or.¿ccedir a n'i velis rnés arrrplis de credibilitat i 'J9 !ar ticipac'ló. La participació insIiLuciorral i lielecLo.ul <le l-jntlependent,js¡¡re ha d-esIar fiela i en Ajunt¿rr¡erlts, rrritada de lllolllent als coriarcals. irru ¿e"l possible, en els conscllsltan tJe que: Les eleccions generals o europees el en no scr' clar de ttloillenl. ¡escarlaclcs, a es tas'de les europees' qu.e en a19un n¡oment d'ob"valorés conJuntament l'es possibilitats permetes que acceptables tenir uns result,aLs ,1
,s, n o.*or'r,aur' la"'Elr6roou :t,t,u*-isténc'j a' d- ula nació catalana en llutta p'er 'l a seva Inde .pen<lencla I per.l--E.uropa..cle les naciotls I I i rres. Reipeét'e ¡ :lbs;lautÜnóhri'ques, al considerar la inrportáncia que té el fet que aquestes eleccions es celebraran du-
rant l-any olírnpic i_ tot_.el rnón estari pen ,.4elt . de t¡irce I oha, ¡fiodriiir*itr.,''t n'teres's aht/iurit i repres-eirthci é' par.l amenfárI a',en .aquesta instttuclQl; ara bé, aquesta hipotética preséncia estará condicionada a la sjtu¿ció específica del l,lCAN en aquell lrolnent. trr tot cas, TL, de nroment, estñ en contra de qualsevol altra part'i cipació
elcctoral que no sigui a les nt unicipals i als consells cornarcals (o consell insular cn cl cas de la Catalunya lnsular), ja que són les úniques instituci0ns des d-on es pot exercir un treball alternal-iu de base, QUB sigui un auténtic suport i trarn¡rolí de les reivindicacions i les lluites populars. La gestió nlunicipal o sent pre cont ,'cornarca'1 , ha d-estar enfocada a suporl de la població, 'i rnal coln'a gestió aclrninistrativa deslligada de la parti cipació i les decissions populars. TarrrbE, enfortint la diversitat d-experléncics i dcbats al si de 1-Al,l [], s-enforteix ü(l rres ta lllatafornra unicipalista tl e l-indepcn: dentisrne i les seves possibilitats d-irrterven"i r conr a tal en la vida pública de -' la noslra lluita glot¡al. 0brir una línia de treball propia al si rl cl sindicalislne que cs caracteritzi tant'plcr la seva cotnbativitat com pel fet de scr un si ndi cal i snle obert r assenrbl eari , pa[Li c'i patiu, cornpronr es arub la realitat conralial nacional, i tarlr bé solidari aur b totes les iniciatives populars progressistes. Que si gui, a es, rrn sincl icalisnr e que dins cl e la ur
'i
nr
l¡ I seva perspectiva d-alliberanlent nacional solidarj :i9'i social cler pouiá de Catalunya' "l i-.ottpromüs'anlb els sectors de a classe e1s tre
necessltots: els aturats' etc l¡alladors ten,i;;;.i, ets eventuals' doni que Afortant un .ttil de sin<licalisrne de problemes aquests a uit.rnatives globalslluitant des de la reali la nostra ,o.íetat, pobresa 'i la rnarglna-
ótiéti
trtés
tat concreta cóntrá'la tar des d'ara ció d'aquests-iec.tors','.,Aprof 'lque ja tenim l'ex'l sténcia 'irllü-d;iáncii'i inserida pfÓ?19' ¿';;[';;;;ñitiac{é sindical d'al ]'iberatnent ¿lns de'l rnoviment "t""i,nrn[ 1a cos' per petita qYg :1ií;;;;;;i,.rion'6tdesenvolupant la seva llnla' oui <le moinent, sent oreanltzació' i la seva ;i't;;;;¡b;ií' Lots a. aglutinar óU.itt al rrtateix tenlps a q!e es rnostrln els col.lectius s'i ndicals de sintllcallsme i'dentificats anlb una 1ínia contl¡atiu i indePendenti sta' t j á d - i nfor3. iD-ot.ár*'1''l'iideir'éñrténtl siire' d- un m1 o rádio' segons-les ;;;ló irevisIi, diari , econdmiqY?'r. j técniiü;;iir,ii;i;ii-i.eals, un consel I directiu i j[;¿ii';';;i-,'itii'1qani 'tti.iiol- format per personalitats indepenprbres si onal s no- sectar i s ;;;ir i *i 1i ¡int's debat tePfesenta oaranteixi unu infbrrnac'ié isense cap mes exiiu-¿el conjunt de'l I'ICAN' rrutu' i ;i;.iá qu. i:;;ieóncio del respecte proressionalitat la-suiicient ;;;";i"d;i un-'niiie ágil.que informi ¡l náxir;r per a ser conl 9ut ir:tde séctors cle la"pobíacié' ajxí uulsi el deuit ionstruct.i u al si de les clas t.t poPulars catalanes' tráf ic de dro.1lrupüiiai"'11 liu'l ta contra eltráfic de drogues ;;;t,- r-enenric fo¡nenta-el el joconl a instru'nent ptt tal de destruir ,
Ce futur vetlt catalá Qu€, stnse perspectives revoluen aquesta soc'ietat és potencialtrtentper tal
c'ionori, així
collr tamt¡é
la fornenta
d.elevare.lsnivellsd.insegUretatciutadana dels i iustlf icar l'estat policial, aL 11és -'i ndependen nróU i l s es tri ctament econóil|'lcs. tisnre ha o'e,nprendre lmmed!atarilent yna lluiTa sense descans proplciant, ntltjanqant les.orga nitzacions civils'i sectorials, la creació rJ-associacions contra la droga que aglutinin a arnics i falnif iars c.le drogaaddictes i'efecserrtudnt carnpanyes de denúncia pública i.de'tn general' bn pénlació sibilitza.i¿'J; i;
carnp, I elliof !¡in1tzeE"l.óTí!,,4{jóv!i 9o, ,iqu.sr "l'l uni paper ¡ioJ t"l nr'. ndepenobÁtt smá,
h,! r te.[e,1,
¡'portantl bspecf f ic s. potenciació d-dñ'ffbñri:'Ufill'ütta, capaq sigui biitUrñ"ile lbs-0llrnfladés#que discurs: x d'agrupar sota un ntatef - 1és ilu¡tes contra les agressions.ecológiques i urbanístiques que generaran (ia han c orne n q a
t).
- les lluites contra cls aspectes colonitzadors que contportaran (llen9ud, r¡tissatge d-csetc.). panyolitat, '- lá denúncia del món nraflós I especulador que s'amaguen darrera d'aquest de'l s negoc'i s esdevenlment olfnrplc finanqat en bona part pe'l s fons púb'l ics, que hi potecaran 99t forqa tu*ps la realitzacló d-actuacjons púnllques rnés necessár'ies. - la llujta contra les repercussions soc'i als
negatjves que d-una forma ündirecta ens reprs senten tots aquests aspectes (coacció contrael dret de vaga cl el ollrnpica, fornént de noves onades irnl¡tigrulÓries quan ja tenlm la duresa de nlés de tn.ig nli lió d-aturats , exprápiacions rnassives dte terrenys, canvis cl'utilització d'arees tlel
sól urtlá, el drarlta hurrr á del trasllat, filassiupode vcTns desnonats, incrernent del control lic.i al, nrarglnació lnstituciorral de les "bosses de pobresa",' etc.).
l9 6.
CohesSlonarr€l front de la lluita ecologisl";l en la seva doble vertent, d'oposar-se i donar a 1.es agressiuns clel rr¡edi arrl.' a lrivell d-oferir alIernaticom bienL. així a cacla terna relacionat üilrb per ves giobals (análisi i propostes d-áriltrit naI'ecólogia cnergóbica, prollosLa polít,ica Ioure cional ul)anlent l.crri Iori al descnvol i sió vl cli sotlre enIre lcs cotnarques' poLenclant l-equillbri analisi i proposta integral sobre Lota la alternatives
7.
costa mediterránia catalana -peninsular i insular- , etq. ). ,'Enf ortl ri I á I I ui ta ant,i rrepres s i va, ex tenent sola solidaritat a tots els racons de la absolu excloure sense caLalana, cietat clvil ¡la.üñiiá cap sector del nostre poble dlspo-
,tut.a solldarltzar-se, i sense deixar cap ,.repressallat Per a defensar' 8. Arnb tot,es les organitzacions indepeldenti sun tes que es mostrin recep!1ves, lrnpulsar det¡at tle i positivista, cltrnd constructlu, cornbatf u, ¡obert al sl cle l-irrclepeldentisnre que cleixant cle costat els sectarisrnes, els rumors i Jes acusacions públiques, ens perrrreti avangar cüp a la construcció d-un orgarriinre que sigui capag cl e coorcl inar les di verses orgonitzacioni d-avantguarda de l-in,Jependentls'ne conrbatiu, i que treballi tanb e¡ la possibilitat d-unlflcar esforqos conr cle troi:ar t¡n llenguatge comú i, poIser, fer oossible nrél endavant . una verltable organi t,uc{ó de masses d-unitat popular. Ils pri
,rers object,ius haurien de ser l-intercanvi cle clebu[r, l-intercanvi d-experiéncies, Ia coordi rració conjurrta cle I I ui tes, concreLes' acI-orgarriIzació unitáriq dels principalsJordi SartL t0s nacionals (Onze cle setenrbre, ' deseill brel' tl c prinl 3l i'l aig, cl e er 25 d-abril, 1-unif-i cació del llenguaIge, i l.a resposta unitária a la repressiO dels estaLs espanyol
movintent i francés sobre TL i el conjunt del orga catalá d-alliberarnent nacional. Aqugs! fñl;ii e és el'qtIé''htütla"d-esdé9unlr el futur bloc dirlgent. lfnia' setl5i acon segui¡n avanEar erl aquesta concre se descuid ar:el cofnpromís en les lluites tes -i-.,en e I debat nacional ,Fétsitá;lñcl ependénclA, " éT Séc{álísrne, t tot accePtant íl a Reunl f i cacl0, 'e la llutta arinadü' estarern prepade ta .i stratég rat s Per e nfrontar arttb ¡rtilJors concllcions elde rep te de] gZ on coincidiran les 0linrplades Bar celoná amb allo que comporta (lgressions eco i tzaci ó, i Íl---, I óg i ques i urbaní stiques, espanyol -indepeldenti srne cre ment de la repressi0 contra I del "descubl 500 aniversarl com batiu, ...), brl m i e n f o " i la "unidad de tsPaña", la caPital cul t ur a I a 14adrid, i, l-Acta únlca europea que rep resenta rá un salt qualitatiu important en la con solldac ió del nou marc que s-han donat els est a t s i mp er-i alistes que'ens oprime'l xen arnb els alt res est ats occidental s euroPeus Ambtotaixdnohihacapdubtequeel.-cornt¡at 6Ei:.t i- tnuépendéncl á',¡-'lá: Reunl f I Óáci ó' t é'l -tb-oClallsrne passa per tenir.'clars els següents o
punts'táctics': . :.,¡...,.. .. Lr I I t berti'i' dei s'=¡átít oteE;i'üfiiñié'sbn'ats' 'i e l" ,i i I i ure retorn del s' refugl at,3'. defensa de la nostra llengUat'. ,-/La '-i ' L; dáf .nsa del nostre patrlmonlilh¡átuiit'l ¡ [a defensa del s dréts bel pobl e tiebal I adof' .-JL; áéf.ntu de la ldentttat.t la unltat de lá' .
;nacló catalana.'
.
-i¡
wi ,iIS COntpafly5 llr clrIS.erl arti Marté cclu+¡.
?8 t'19
f't:lix
Ci
oir
ll.t. f..'l'-¡rt.¡ . .' Vl
i
lÍl
COrr¡
Ton¡ V¡llaescusa
¡'Al¡lra. ?OVll'84
r
¡¡¡ry'
"l
I
Ir
l,l \*
t
II
I
o
tJ
.l¡t"tl *1Jr?tld
ncia o tncrIl
t¡aL: