Carta de Toni Comín

Lovaina, 31 de maig del 2018

Molt honorable president de la Generalitat Joaquim Torra,

Quan a proposta d’Esquerra Republicana de Catalunya vaig ser nomenat conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya pel MH president Carles Puigdemont, vaig rebre aquell encàrrec amb una barreja de sentiments, com ens ha passat a tots aquells que hem rebut un encàrrec d’aquesta naturalesa: agraïment a aquells que t’han donat la confiança, sentit de la responsabilitat davant del repte majúscul que tens davant, humilitat per garantir que tot serà fet des del més pur esperit de servei, determinació per posar-hi totes les energies necessàries, i honor per tenir la sort de comandar un sistema sanitari tan extraordinari com el nostre.

Però, més enllà d’això i de la meva responsabilitat sectorial, hi havia també i per sobre de tot la consciència que aquell no seria un govern més, un govern qualsevol, sinó que era el govern sorgit del mandat democràtic del 27 de setembre del 2015. Un mandat clar i diàfan: acomplir el camí per tal que Catalunya pogués esdevenir una República independent del Regne d’Espanya. Era un govern, doncs, que tot i reclamar i esperar diàleg per part de les institucions espanyoles,sabia que corria el risc de ser objecte d’una dura repressió per part d’un Estat que -a diferència d’altres democràcies madures i segures d’elles mateixes, com el Canadà o el Regne Unit, que s’han trobat davant de situacions similars i les han resolt per la via del diàleg i la negociació- no és capaç d’assumir que el dret a l’autodeterminació és un dret reconegut a tots els pobles per part del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de NNUU. Signant, conjuntament amb la resta de consellers, el President i el Vice-President, el Decret de convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre, acomplíem amb orgull aquest mandat i donàvem al poble de Catalunya la possibilitat d’expressar-se lliurement i decidir el seu futur polític i institucional. L’1 d’octubre els ciutadans van fer una acció inèdita fins aquells moments en democràcia: sobreposar-se a la seva pròpia por per tal de defensar les urnes davant de l’acció violenta desproporcionada i repressiva de les forces de seguretat espanyoles. I el 27 d’octubre, les institucions catalanes -govern i Parlament- van demostrar la valentia necessària per tal de ser fidels al mandat rebut dels ciutadans el dia 1 i fer la Declaració formal d’independència. L’octubre del 2017 ciutadans i institucions vam plantar una llavor, una gran llavor, sí, que està cridada a donar en els propers temps el fruit més preuat al qual pugui aspirar qualsevol poble, que no és altre que la seva llibertat.

Sempre hem denunciat l’aplicació de l’article 155 de la CE com un acte de represàlia il·legal i il·legítim. I per això els partits polítics i les organitzacions socials partidàries de la República, sempre hem defensat la restitució del govern cessat per mitjà de l’ús espuri d’aquell article com un acte anti-repressiu imprescindible: el principi de restitució, en efecte, parteix de la voluntat de combatre la repressió desencadenada pel govern espanyol a partir de l’aprovació

del 155 i busca minimitzar-ne l’impacte sobre les persones i les institucions que n’han estat les víctimes més directes. Ni per acció, ni per omissió, cap de les decisions que depenen de nosaltres poden facilitar que la repressió del govern espanyol assoleixi els seus objectius.

La restitució és, doncs, la manera més efectiva de reivindicar la dignitat de les institucions catalanes. Restituir és defensar les nostres institucions d’autogovern: per respecte a les nostres institucions, restituïm allò que amb dret a llei mai hauria d’haver estat destituït. A banda, en el cas del Departament de Salut –com també de la resta- la restitució té el sentit de permetre la continuïtat d’un projecte de profundes reformes al servei de la justícia social que l’estat espanyol no té cap dret a interrompre i del qual la societat catalana té tot el dret a beneficiar-se.

El resultat de les eleccions del 21 de desembre va ratificar democràticament aquest principi de restitució. I coherent amb aquesta voluntat, el dia 19 de maig m’has nomenat de nou conseller de Salut del Govern de la Generalitat a proposta d’ERC, encàrrec que he acceptat amb la mateixa barreja d’agraïment, responsabilitat, humilitat, esperit de servei i sentiment d’honor que la primera vegada.

Tanmateix, la capacitat del govern espanyol per a saltar-se les seves pròpies normes sembla no tenir límits: els nostres drets civils i polítics –meus i dels consellers Turull, Rull i Puig- estan intactes, però s’han negat a publicar el nostre nomenament, en un acte que una part important de la comunitat jurídica assenyala com un delicte clar de prevaricació. Així, la voluntat d’aquest govern de condicionar l’aixecament de l’article 155 i la possibilitat que el nou govern de la Generalitat es posés en marxa al fet que cap conseller restituït en formés part, m’ha portat –igual que als altres tres consellers restituïts- a fer un pas al costat. I avui ens correspon comunicar-ho de manera pública i amb la solemnitat que correspongui. Un pas al costat que fem amb el mateix sentit de la responsabilitat i el mateix esperit de servei amb que havíem acceptat el nostre nomenament.

Al mateix temps, com et dèiem en el missatge conjunt que et vam fer arribar fa pocs dies: “ens hem sentit i ens sentim consellers legítims del Govern de Catalunya i ni el maldestre 155 ni el mal us del dret i de la justícia per part dels tribunals espanyols, pot dissuadir-nos d’aquesta convicció que té, sobre tot, un fonament democràtic”. En una democràcia normal els presidents del govern els elegeixen els ciutadans a les urnes i els governs els nomenen els seus presidents.

Allà també et fèiem dues consideracions més. Afirmàvem que “sempre hem mantingut que volem ser part de la solució i no del problema” i recordàvem que el nostre càrrec està permanentment a la teva disposició. I constatàvem que “la voluntat de bloquejar sine die la formació del govern català per part de l’estat espanyol és un acte ignominiós” i per tant demanàvem “que no es deixi en cap moment de reivindicar allò que ens correspon a tots, com és el cas que el president pugui nomenar el seu govern”, sense interferències il·legals i il·legítimes.

A la teva recent reunió oficial amb els encara consellers legítims a l’exili, dimecres passat, vas afirmar de manera inequívoca que “la restitució és i seguirà sent un objectiu vital del nou govern i que el nou govern no descansarà fins a fer-la possible”. I així ho vas afirmar també, de

manera contundent, davant dels mitjans de comunicació. El meu agraïment per aquest teu compromís és màxim. Crec que és un encert, perquè com a demòcrates no podem plantejarho de cap altra manera. I pots comptar amb els que hem estat fins ara consellers legítims a l’exili per a lluitar, per totes les vies legals i polítiques possibles, en pro d’aquest objectiu.

Ens posem, doncs, a la teva disposició. Com també ens posem a disposició dels consellers i conselleres que, en un gest de valentia i compromís que no fa sinó honorar-los, han acceptat l’encàrrec de substituir-nos en unes circumstàncies tan difícils com aquestes. Sabem que els anima el mateix sentit de la responsabilitat i el mateix esperit que servei que a nosaltres. I els desitgem el millor en l’exercici del seu càrrec.

En aquest sentit, assumim també amb el mateix sentit de la responsabilitat i esperit de servei l’encàrrec que ens vas fer en la trobada de dimecres passat a la Casa de la República: que nosaltres -els consellers la restitució dels quals queda pendent- i els nous consellers establim una dinàmica de treball conjunta, de manera periòdica, que ens permeti restablir el vincle entre la legitimitat i l’efectivitat en l’exercici de les responsabilitats polítiques que mai s’hauria d’haver trencat, que tant ens mereixem i que tan ens cal. I així ho farem. Perquè crec que hem entès molt bé el sentit profund d’aquest encàrrec: si la repressió de l’Estat espanyol ha trencat el vincle entre legitimitat i efectivitat –les dues cares normalment indestriables de les institucions democràtiques- ens correspon a nosaltres, amb valentia i creativitat, relligar allò que mai hauria d’haver-se escindit. Fer-ho és una victòria democràtica.

Així ho farem, sí. Perquè fent-ho, haurem fet un nou pas en el combat contra la repressió i en favor de la democràcia, el combat pel qual ens van mandatar la majoria dels nostres ciutadans el 21 de desembre.

Agraïts amb tu i amb els nous consellers i conselleres, pel vostre compromís amb el país i amb els seus ciutadans en un moment tant complex, vull aprofitar un dia com avui per ratificar el meu compromís idèntic al vostre amb el país i la seva gent. Junts seguirem avançant pel camí de la llibertat. El camí que el nostre poble ens reclama i que junts aconseguirem que pugui culminar.

Amb tot el meu afecte,

Toni Comín i Oliveres