El món perdut

CONTE COMPARTIT Edició 2009

El món perdut

Inici: Elvira Safont Pitarch Nus: JAUME BALMES (Corbera de Llobregat) 6è B Desenllaç: 5è ESCOLA La Guàrdia (Cristina Redondo)

1

Els científics de mig món van garantir que era morfològicament, estructuralment i tècnicament impossible, però la realitat els va contradir: la Terra va començar a encongir­se el mes de juliol del 2008.

Ho vam saber de casualitat, com gairebé tot el que era important. Algun capitost va anar­se’n de la llengua i els mitjans de comunicació se’n van fer ressò i ho van escampar en tots els idiomes.

Sembla que (ara ja no ens importa a ningú) per un forat de la capa d’ozó ­produït per la contaminació a l’alçada de l’Antàrtida­ va filtrar­se una radiació còsmica d’origen desconegut que va ocasionar canvis en l’estructura dels àtoms. El cas és que les molècules del planeta van miogrumollejar­se i es posaren a contreure’s.

Se’n va parlar molt, però ningú no va ser capaç de posar­hi remei: ja era massa tard.

El món engegà a desinflar­se i les autoritats (malgrat que ho van intentar) no van poder amagar­ho perquè un zumzeig permanent de globus foradat va instal·lar­se en l’aire per tot arreu.

Al Baix Llobregat, el mes de setembre d’aquell any, casa meva ja no existia. Llavors l’exèrcit encara controlava la situació i va buidar tots els pobles amb ordre i precisió.

Una persona, una bossa; vam haver de deixar­ho tot.

2

Els científics estaven molts preocupats, per això van reunir-se per trobar una solució.

Van haver-hi moltes idees però cap d‛elles era possible en tan poc temps.

L‛ Esteve, el fill d‛un dels científics més importants, estava observant a la seva germana mentre feia una escala amb el seu joc de construcció.

AQUESTA ERA LA SOLUCIÓ! Construir una escala gegant fins la Lluna amb l‛ajuda de tota la població. I així viurien tranquil∙lament a la Lluna.

L‛Esteve va anar corrents a explicar-li la idea al seu pare. El pare va riure per un moment, però s‛ho va pensar i va creure que era una bona idea.

En Jack va comunicar-ho a tots els científics i aquests es van mufar d‛ell, en Jack empipat va marxar, però ni ell ni la seva familia

van rendir-se,

i

amb

l‛ajuda de tota la població van reunir milions de peces de tot el món.

Quan van aconseguir acabar l‛escala, la Terra estava a punt de desinflar-se del tot. Per això van anar ràpid per pujar a la gent. Primer va pujar la familia d‛en Jack, el científic, per demostrar que l‛escala era resistent.

3

Tot anava perfectament, havien més de cinc famílies i l‛escala seguia en perfectes condicions. Només en dues hores tota la població havia aconseguit arribar a la Lluna. Excepte els científics, que seguien negant-se a pujar, perquè tenien enveja per no haver tingut la meravellosa idea d‛en Jack.

Els científics estaven cada cop més preocupats, perquè veien que la seva vida corria perill, però preferien morir que ser humiliats.

La població de la lluna els insistia i els deia que no fossin tan orgullosos, i els científics...

Els científics van agafar “un coet d‛emergència” i van investigar que ha Saturn hi havia vida. Un cop allà, van veure que estava habitat i van estudiar el seu idioma i les seves costums i es van adonar que eren uns extraterrestres! Els científics es van fer molt amics d‛ells, eren molt simpàtics i amables. Van començar a agafar tot el material que hi havia (ciment, totxos, eines...). Aleshores, les persones que que encara no havien arribat a la lluna van començar a pujar per l‛escala i de sobte es va trencar... Tots es van espantar molt i no sabien que fer fins que se‛ls hi va acudir agafar un globus aerostàtic que tenia un dels científics.

4

Quan van arribar a la lluna van anar per feina i el més ràpid que van poder, és a dir, treballar molt en equip i construir l‛escala abans que la terra es desinflés.

Per una altre banda, van pensar en anar també a Júpiter a veure si hi havia un material més resistent per construir una escala més forta.

Un cop allà, van agafar tot el material que van poder amb l‛ajuda dels extraterrestres. Amb tot el material agafat de Saturn i de Júpiter van pensar com construir l‛escala de nou.

Al cap d‛una estona, van poder pujar tots els que quedaven a la terra fins a la lluna. El científics, van fer un pacte amb els de la lluna, que es podien anar a viure a Saturn per què allà estava tot construït... però ningú no volia, tots volien anar a la lluna perquè allà tenien els amics i la família.

Finalment, van poder pujar tots per l‛escala per arribar a la lluna. Després, es van posar molt contents perquè tots viurien a la lluna i li van donar les gràcies als científics per haver ajudat tant a construir l‛escala abans de que la terra es desinflés.

5