La fotocopiadora despareguda

CONTE COMPARTIT Edició 2009

La fotocopiadora desapareguda

Inici: Mercè Anguera Nus: 3r B de l’escola Pompeu Fabra de Vallirana (Tutor: Primi Ardid) Desenllaç: 3r del CEIP LA GUÀRDIA de Sant Vicenç dels Horts (Tutora: Eva Usero Guzmán)

1

A mi no m’agrada gaire que em castiguin.

De fet a ningú no li agrada que el castiguin, però a mi encara menys, perquè sempre m’envien al despatx del senyor Manel a reflexionar una estona. Reflexionar és bastant difícil i t’hi has de concentrar, i concentrar­se al despatx del senyor Manel és impossible. Perquè el senyor Manel és el conserge de l’escola i s’encarrega de fer sonar el timbre, d’arreglar les portes que no s’obren i les finestres que no es tanquen, de curar esgarrinxades i, sobretot, sobretot, de fer les fotocòpies amb la seva fotocopiadora nova: la PixMix deluxe 3400/99 Professional Power. I és la fotocopiadora el que no em deixa concentrar.

La PixMix és una fotocopiadora però sembla un ovni: enorme, brillant, plena de llumetes que s’encenen i s’apaguen, d’indicadors, de pantalles, de calaixos, de pius i de tecles. Quan el senyor Manel l’engega fa soroll d’helicòpter que s’enlaira, un cop engegada ronca com un lleó adormit, i quan fa còpies escup els fulls amb una força i una ràbia que esgarrifa. És capaç de fer mil còpies en deu segons. O més !

El senyor Manel s’estima molt la seva PixMix. Troba que és la millor fotocopiadora del món. Però a mi em fa molta por. I per això, quan em castiguen a reflexionar i la PixMix està en marxa, no puc reflexionar gens: estic massa ocupat vigilant­la de cua d’ull. Per si de cas.

No us penseu que sóc un covard. No tinc por perquè si. Tinc motius. Veureu, dijous passat, a l’hora del pati, em van castigar (com sempre) per un motiu que ara no ve al cas, a reflexionar, (també com sempre) al despatx del senyor Manel. Ell no hi era, però la PixMix deluxe 3400/99 Professional Power funcionava a tota pastilla. Què estrany, vaig pensar, mai no la deixa sola... llavors, enmig de l’enrenou eixordador de la fotocopiadora, vaig sentir una veu desesperada : ­ Si us plau, si us plau, ajuda’m !

Era la veu del senyor Manel.

I venia de dins de la màquina.

2

I jo li vaig dir: ­No tinguis por senyor Manel que vaig a buscar ajuda!

Vaig anar a la classe i li vaig dir a tothom que el sr. Manel estava atrapat en la Pix Mix. Vaig demanar ajuda. Vam anar tots, i vam pensar de trencar Pix Mix però la professora va dir que no, ens va dir que no la trenquèssim perquè li podiem fer mal també al director. Ens vam posar a pensar, pensar i pensar però no se’ns va ocòrrer res. Va arribar l’hora de dinar, i estàvem tots molt nerviosos, i li vaig dir a tots els nens del menjador que ens ajudessin. Ja erem un exèrcit de persones i vam anar tots al despatx del senyor Manel i van pensar, pensar i pensar. Vaig decidir agafar les eines ja que podiem desmuntar la Pix Mix. Ho vam intentar però no vam poder, i de cop la Pix es va moure de nou, i vam decidir desenllodar­la però encara seguia com si estigués encesa. Vam tocar tots els botons.....i de sobte la Pix Mix es va transformar en dos robots.

Els dos robots van sortir del despatx, i amb una velocitat de coet es van anar al bosc, i com tenien molta gana es van menjar deu arbres cadasquna. Estaven molt cansades i es van posar a descansar i durmir.

Al dia següent els robots es van posar a jugar a futbol, i les dues estaven molt contentes, i el robot negre li va marcar un gol al robot blanca. I la negre va cridar: gooool! De cop de les dues antigues fotocopiadores van sortir dos senyors Manels de cadasquan. Quan ho vaig veure em vaig portar les mans al cap:

­ Que guay! Ara hi ha quatre senyors Manels!

3

Quan el nen ho va veure, va quedar tant sorprès que va anar ràpidament a dir­ho a tots els seus companys de la classe, però ningú no el va creure, només el seu millor amic! ­ ¡És impossible que hi hagi quatre Manels! deien tots.

Entre els dos amics van decidir tancar­los en un armari a tots quatre. Cada dia li tocaria a un Manel sortir a la consergeria de l’escola per fer les seves feines i cada dia el nen i el seu amic els alimentaria a tots quatre. Però resulta que el Manel vertader (el conserge de l’escola) mai sortia a netejar, ni a arreglar portes i finestres, ni tampoc a curar als nens,… però un dia va sortir per primer cop el Manel de veritat a fer les feines que li corresponien. Ell va estar molta estona fent les seves feines perquè treballava amb moltes ganes i amb molta dedicació ja que li agradava molt ser conserge. En Manel va trigar tant en acabar tots els càrrecs que li corresponien que va passar un cosa que ningú s’esperava. Els altres tres Manels que s’havien quedat a l’armari es van oxidar! Mentres el Manel netejava, arreglava les portes i finestres, curava als nens,… una mestra va anar a l’armari on estaven els altres tres Manels amagats a buscar guixos i va dir: ­ ¡Estic somiant, no pot ser, tres Manels oxidats! Ràpidament va tancar la porta de l’armari, es va netejar els ulls i quan va tornar a obrir l’armari ja no hi eren els tres Manels oxidats. Els nens que s’havien adonat del que havia passat amb la mestra, van treure per l’altra porta que tenia l’armari als tres Manels oxidats, abans de que la mestra tingués temps de tornar a obrir l’armari de nou.

Els dos nens van deixar als tres Manels oxidats al quartet de la neteja de l’escola on només entrava el conserge.

4

A l’endemà, quan els dos nens van arribar a l’escola van trobar­se al senyor Manel molt content. Resulta que al quartet de la neteja on havien deixat als tres Manels oxidats havia aparegut la PixMix deluxe 3400/99 i havien desaparegut els tres Manels. Els tres Manels s’havien convertit novament el la fotocopiadora tant estimada pel conserge!

Els dos nens es van mirar amb cara d’estranyats i van somriure al veure al senyor Manel tant content com els dies abans.

Els dos nens i el senyor Manel van guardar el secret per sempre més i el conserge va continuar fent fotocòpies com abans i el nen al que no li agradava gens que el castiguessin va deixar de tenir por a la fotocopiadora PixMix deluxe 3400/99.

5