PiMeC ofereix una solució tecnològica gratuïta per al registre de la Jornada de Treball
informe sobre els hàbits de compra de peix i marisc
El Gremi ha col·laborat en una enquesta sobre els hàbits de compra de peix i marisc. De la mostra es desprèn que 141 són detallistes i 32, majoristes. Els majoristes tenen un promig de 20,6 treballadors i un 59,4% de continuïtat familiar; i els detallistes, un 49,6% té entre un i dos treballadors i un 36,2% té entre 3-4 treballadors. Un 14,2% tenen més de 5 empleats. La seva localització principal és a un Mercat Municipal (52%), i només un 12% d’aquestes té obrador. Ambdós, majoristes i detallistes, tenim el peix com a producte principal amb un 70,4 i 78,4% respectivament. El marisc té una proporció molt inferior, i el peix sol ser fresc.
mercat de mercats 2019
El Gremi informa el Whatsapp del Gremi, en marxa!
El Gremi de Peixaters de Catalunya, a través del seu número de Whatsapp, 636752710, consolida la comunicació interna amb els agremiats i agremiades. Podreu rebre les notícies del Gremi, les novetats del sector i les notificacions importants pel dia a dia dels peixaters i peixateres. Un exemple ha estat la notificació sobre la campanya per comprovar les pràctiques dels detallistes en la càrrega i descàrrega dels productes a l’aparcament del Mercat Central del Peix a Mercabarna. Per rebre les notificacions: 1) Registra el número 636752710 al teu telèfon amb el nom “Whatsapp Gremi” 2) Fes-nos arribar les teves dades (nom, cognom, nom comercial, i localitat).
El passat 12 de maig va entrar en vigor la normativa que preveu l’obligació de l’empresari d’establir un sistema de registre diari de la jornada dels treballadors, com una eina per combatre la precarietat laboral. Recordem que segons indica el RDLL 8/2019, davant l’organització del sistema de registre de jornada totes les empreses tenen l’obligació d’establir el registre de jornada, però les empreses que tinguin representació legal de les persones treballadores hauran d’efectuar una consulta prèvia i establir un sistema de manera negociada. Només en el cas de no arribar a un acord es podrà implementar el
sistema que decideixi l’empresari. Per tant, recomanem efectuar una acta de les negociacions portades a terme prèviament a la implantació del sistema de registre escollit en cas que hi hagi representació legal de les persones treballadores. Els peixaters agremiats al Gremi de Peixaters de Catalunya tenen l’oportunitat de beneficiar-se de manera gratuïta de l’eina tecnològica desenvolupada per PIMEC. Tenint en compte que les petites i mitjanes empreses són les més afectades per aquesta problemàtica per la seva estructura, PIMEC ha posat al servei dels socis i de manera gratuïta una solució tec-
nològica que permet registrar les entrades i les sortides dels treballadors i treballadores. Pimec.iAccesos és una solució tecnològica 100% cloud, accessible tant des de dispositius mòbils (smartphones i tablets) com des d’un ordinador personal. n
PIMEC ofereix als seus socis una solució tecnològica gratuïta per implementar aquest registre
Enguany se celebren els 10 anys del Mercat de Mercats. 10 anys mostrant a la ciutadania de Barcelona i als visitants una de les senyes d’identitat de la ciutat: els mercats municipals, una força compartida entre productors, paradistes, restauradors i consumidors. Si esteu interessats a participar i sou paradistes, heu d’omplir la fitxa informativa que podeu solicitar-nos i lliurar-la a l’Institut Municipal de Mercats a través del vostre director/a del mercat, o directament a: mromeroru@bcn.cat, amb còpia a Berta (de GSR, logística de la Fira) a Berta@grupgsr.com
Èxit de la formació d’eines digitals per a peixaters
Durant el mes de maig, el Gremi de Peixaters de Catalunya va impulsar diverses sessions sobre eines digitals per als peixaters i peixateres agremiats.
S’han celebrat 3 sessions de formació per poder treballar l’adaptació dels nostres negocis a les noves tecnologies: Google My Business, plataformes de venda digital i eines i estratègies per tenir presència a Facebook i Instagram. Amb aquestes formacions el Gremi de Peixaters de Catalunya encara els reptes que suposen els nous hàbits de consum de la nostra societat.
Menjar peix durant l’embaràs beneficia el cervell del nadó
Un estudi del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) de Barcelona ha descobert que el consum regular de peix durant l’embaràs ajuda a millorar el desenvolupament cerebral dels nadons, segons els resultats d’un treball publicat al ‘American Journal of Epidemiology’. En concret, els autors van seguir a gairebé 2.000 mares i fills des del primer trimestre d’embaràs fins que els menors van complir cinc anys i van veure que tenien una millor funció cerebral aquells les mares dels quals havien menjat peix durant almenys tres vegades per setmana, en comparació amb aquelles mares que en van menjar menys. L’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va emetre recentment un dictamen científic que donava suport a un consum setmanal d’entre 150 i 600 grams de peix durant l’embaràs. Les dones estudiades es van sotmetre a analítiques per mesurar els nivells en sang de vitamina D i iode, la sang del cordó
umbilical es va analitzar per mesurar l’exposició fetal al mercuri i altres contaminants. I els nens es van sotmetre a diferents proves als 14 mesos i als 5 anys per mesurar les seves capacitats cognitives. menys risc d’autisme amb un major consum Així mateix, els investigadors també van observar una reducció consistent en els trets de l’espectre autista associada a un major consum de peix durant l’embaràs. D’altra banda, en l’estudi també s’observa que el moment d’ingesta de peix durant l’embaràs pot influir en el desenvolupament neurològic del nen. El consum durant el primer trimestre pot tenir un impacte més gran que en les últimes setmanes. Aquest fet seria conseqüència de l’efecte positiu del peix en el desenvolupament neurocognitiu dels fills. Els àcids grassos omega 3 del peix també formen part dels teixits i són essencials en la síntesi de les membranes de les cèl·lules.
som peixaters 07
El Gremi informa Consulta totes les noticies a gremipeixaters.cat
AAFF MERCABARNA PEIX.pdf 1 18/6/19 12:33
Per sonia baños
Quina és la seva trajectòria professional i familiar amb el món del peix?
Des dels 20 anys que treballo a l’empresa que va fundar el meu pare al 1978 al Mercat del Peix (MAPESCA), en aquests moments i des de fa més de 20 anys com el seu gerent. Des de fa 7 o 8 anys com a vicepresident del Gremi de Majoristes i des de l’any passat com a president.
Com veu el futur del sector?
Complicat però esperançat. Són moltes les normatives que afecten
al sector i caldria harmonitzar-les per tal de guanyar eficàcia en la
seva aplicació. Normes de la UE, d’àmbit estatal i autonòmic fan que la seva aplicació al sector sigui complexa, i no parlem dels diferents àmbits que es veuen afectats: comerç, medi ambient, sanitat, laboral, etc.
Els sistemes de comercialització dels productes de la pesca han canviat molt, però això representa un repte per tots els agents que intervenen en la cadena de valor. Cal que ens adaptem, però això no s’ha de prendre com factor negatiu, més bé al contrari.
Creu que s’ha d’invertir en contrarestar la publicitat negativa que s’està rebent sobre el peix? Sens dubte. És tracta d’una de les qüestions en les que el sector ha d’incidir actualment. No ens podem quedar ni quiets ni callats. Els productes de la pesca segueixen essent un aliment de primer ordre, com sempre han estat i no podem deixar que aquest prestigi que té el propi producte es perdi.
Creu que els peixaters i el majoristes han de treballar plegats per modernitzar les estructures del sector de cara als consumidors?
Ja ho estem fent. Es va crear una taula de treball en la qual els detallistes, els majoristes, l’administració pública i Mercabarna estan ja portant a terme treballs que, de ben segur, donaran resultats en breu.
Davant de la publicitat negativa sobre el peix, no ens podem quedar ni quiets ni callats.
Creu que s’han de fer millores al Mercat Central del Peix i fer-lo més atractiu per als seus clients? Quines?
El Mercat del Peix cal que s’adapti a les noves i modernes formes de comercialització. Els nostres clients tenen un alt grau de reconeixement de Mercat Central del Peix, essent un percentatge molt alt aquells que venen a subministrar-se de producte. Malgrat això, cal millorar.
Espai de distribució, de càrrega i descàrrega, de manipulació de productes, etc. etc. en un horari de servei adequat a les necessitats actuals, són imprescindibles. n
L’entrevista
Àngel mañez President del Gremi de majoristes de mercabarna
SOM PEIXATERS 08
“els productes de la pesca segueixen essent un aliment de primer ordre com sempre ha estat i no podem deixar que aquest prestigi que té el propi producte es perdi”
Els sistemes de comercialització dels productes de la pesca han canviat molt, però això representa un repte per tots els agents que intervenen en la cadena de valor.
increïbles beneficis per la salut.
Per sonia baños
Els musclos són éssers vius exclusivament marins que viuen a zones submergides de les costes de tot el món. Pertanyen a la família dels mol·luscs bivalves i viuen formant comunitats molt nombroses i colonitzant grans zones de roca on s’adhereixen mitjançant filaments de biso. La seva closca exterior està formada per dues valves amb frontisses que els protegeixen dels depredadors i la dessecació. Les valves estan unides a l’exterior per un lligament i es tanca quan és necessari gràcies a uns potents músculs interns.
Els musclos s’alimenten de fitoplàncton i zooplàncton, i fins i tot de partícules orgàniques en descomposició que es troben a l’aigua mitjançant la filtració d’aquestes a través de les seves brànquies.
Hi ha diferents espècies de musclos (ros, mediterrani, californià, barbut…) però totes elles poden viure en aigües dolces o salades.
La carn de les femelles és més ataronjada, en canvi la dels mascles és de color groc-blanquinós.
Els musclos es troben a zones de la costa poc profundes i com que són molt fàcils de recol·lectar, el seu consum és molt comú, sobretot a la dieta mediterrània.
BeneFiCis Dels MUsClos
Quan parlem dels beneficis de menjar peix hem d’incloure, sens dubte, els musclos. De fet, aquests éssers marins són uns dels aliments més naturals i orgànics que existeixen a
Els musclos tenen un alt contingut de vitamines, aminoàcids i minerals i són molt beneficiosos per a la salut.
la natura. Els musclos tenen un alt contingut de vitamines, aminoàcids i minerals i són molt beneficiosos per a la salut. També milloren la qualitat de la pell i els ossos, enforteixen el sistema immune, ajuden a reparar teixits i poden combatre trastorns com la depressió.
CoM ConsUMir MUsClos
A la nostra dieta mediterrània estan molt instaurats els musclos en forma d’aperitiu, per exemple. També es poden consumir com a complement per a un bon arròs o plat de pasta. Acompanyats de salses i vinagretes poden suposar una exquisida proposta per a qualsevol tipus de celebració. n
Xef lluc Quintana arròs de carbassa, vieira, musclos, botifarra negra i camagrocs
restaurant Can Xapes 972 28 43 01 Cornellà del Terri
INgrEDIENTS (4 pErSonES)
Pel FUMeT De PeiX
✓ Espines de peix 3kg (lluç, turbot, corball…)
✓ Nap 3 unitats
✓ Pastanaga 3 unitats
✓ Porro 2 unitats
✓ Ceba blanca 3 unitats
✓ Oli d’oliva
ELAborACIó
1 Torrem les espines de peix al forn. Seguidament tallem les verdures i les sofregim en una cassola amb una punta d’oli d’oliva.
Per Dins l’arròs
✓ Botifarra negra 200g
✓ Carbassa 2 unitats
✓ Musclos amb closca 1kg
✓ Vieires 4 unitats
✓ Camagrocs
ELAborACIó
1 Pelem la botifarra negra, la tallem a daus i la reservem.
5 Rentar els camagrocs i els retirem el peu.
Per aCaBar l’arròs
✓ Arròs varietat Onice de l’Empordà 400g
✓ Fondo de ceba 4 cullerades
✓ Ingredients anteriorsELAborACIó
1 Per acabar l’arròs, farem servir una cassola de ferro colat.
2 Començarem rossejant el gra d’arròs cru amb dues cullerades de fondo de ceba.
3 Aquest fondo és la conseqüència de la ceba cuita durant 24h a foc lent i triturada. Queda com una pasta negra que ens donarà molt de gust al nostre arròs.
4 Un cop rossejat hi afegirem la botifarra negra, els daus de carbassa, els camagrocs i els musclos.
5 I el mullarem amb el fumet que hem fet anteriorment.
n Nom científic: Mytilidae
n nom comú: Musclo
n Hàbitats: Aigües temperades de tot el planeta
n talla mitja: 10 cm
2
Un cop torrades les espines i tinguem la verdura sofregida ho ajuntem tot a la cassola i cobrim d’aigua freda fins dalt per fer el nostre caldo de peix.
3
Deixem a foc fort durant 1h. Colem i reservem el fumet.
Col·loquem la bruixa marinada i la posem al forn a 180º durant 8’.
2 Amb la carbassa farem 2 elaboracions. Una d’elles també serà fer-ne daus i amb la resta la bullirem i un cop cuita farem un puré per afegir dins l’arròs.
3 Els musclos els posarem en una cassola al foc amb un dit d’aigua i un raig de vi blanc perquè s’obrin. Un cop oberts treiem la closca i reservem l’interior.
4 Les vieires les tallarem en 3 parts i les reservarem.
6 Per 400g d’arròs farem servir uns 1300cl de fumet. Si no tenim balança podem utilitzar tasses i calcular el volum de líquid. 1 volum d’arròs x 3 volums de fumet.
7 Primer a foc fort els 5 primers minuts i després baixem a foc mig.
8 Els últims 5 minuts provem de sal, afegim la vieira per sobre i fem punts amb el puré de carbassa.
Ja tenim el nostre arròs apunt!
som peixaters 11 El peix al món SOM PEIXATERS 10
els musclos, un mol·lusc de gran interès econòmic i gastronòmic el seu consum regular aporta
La recepta
Per dr. juan Pedro botet Servei d’Endocrinologia.
Hospital del mar. Uab i Dr. Xavier Pintó Servei de Medicina Interna. Hospital Universitari de Bellvitge-idibell. Ub
Nombrosos estudis, tant a nivell de la població, com en el laboratori experimental, han demostrat que el consum de peix té un efecte preventiu enfront de les malalties cardiovasculars. S’ha observat que les persones que han patit un atac cardíac i que consumeixen peix en la seva alimentació habitual tenen un menor risc de mort per malalties cardiovasculars i de patir nous atacs cardíacs i accidents vasculars cerebrals.
Aquest efecte preventiu també s’ha demostrat en la població sense antecedents de malaltia coronària o d’altres malalties circulatòries, és a dir en la prevenció de primers episodis de malaltia, el que es coneix
com a prevenció primària. eFeCTe BeneFiCiÓs soBre la salUT en general
L’efecte beneficiós del peix sobre la salut cardiovascular i també sobre la salut general, es deu en gran part al seu contingut en un tipus particular de greix, els àcids grassos omega-3 (AG n-3) i entre ells l’àcid eicosapentaenoic (EPA) i l’àcid docosahexaenoic (DHA) són els més importants.
Els AG n-3 s’incorporen a les membranes de les cèl·lules que són les barreres que permeten que, d’una banda, les cèl·lules mantinguin el seu equilibri interior, i per
rents mecanismes. El consum d’AG n-3 millora el funcionament del sistema nerviós autònom, que és una part del sistema nerviós que intervé en el control del ritme cardíac i de la pressió arterial, i afavoreix la funció de les cèl·lules de les artèries que estan en contacte amb la sang, és a dir les anomenades cèl·lules endotelials.
Un bon funcionament de les cèl·lules endotelials facilita la dilatació de les artèries i la circulació de la sang, i preveu la hipertensió.
El greix del peix té un efecte favorable sobre els processos inflamatoris, entre ells l’artritis reumatoide i altres processos reumàtics.
També disminueix la tendència a la trombosi i aquest és un dels mecanismes pels quals pot prevenir l’infart de miocardi i altres malalties circulatòries, ja que aquestes malalties depenen en molts casos que es formi un trombe a l’interior de les artèries. El trombe no és més que una acumulació de plaquetes que s’uneixen entre elles i activen la coagulació i l’oclusió dels vasos sanguinis.
un altre que es relacionin amb les cèl·lules veïnes i amb el seu entorn. Una dieta rica en peix i en EPA i DHA, permet que les membranes cel·lulars funcionin correctament. Sense una membrana saludable, les cèl·lules perden la seva capacitat de retenir aigua, nutrients vitals i electròlits. També perden la seva capacitat per comunicar-se amb altres cèl·lules i ser controlats per les hormones reguladores. La funció adequada de les membranes cel·lulars preveu pràcticament totes les malalties cròniques, especialment el càncer, la diabetis, l’artritis i les malalties del cor.
CoM Ho Fa
S’ha observat que el greix del peix millora el funcionament del sistema cardiovascular a través de dife-
S’ha observat que les persones que han patit un atac cardíac i que consumeixen peix en la seva alimentació habitual tenen un menor risc de patir nous atacs cardíacs i accidents vasculars cerebrals.
D’altra banda, els AG n-3 milloren la funció del múscul cardíac, és a dir el miocardi, i amb això prevenen la insuficiència cardíaca o la milloren en aquells que ja la pateixen, milloren la seva evolució i disminueixen la mortalitat per aquesta causa.
S’ha observat que el greix del peix millora el funcionament del sistema cardiovascular a través de
grans tonyines. En les dones que ja han patit una malaltia coronària es recomana un consum superior, és a dir, almenys 1 gram / dia d’EPA + DHA, ja sigui procedent del consum diari de peix (almenys una ració de 55-85 grams de peix gras) o de la suplementació en forma de càpsules d’AG n-3, perquè està quantitat és la que ha demostrat ser la suficient per protegir enfront de la morbimortalitat cardiovascular en els assaigs clínics.
Un altre efecte dels AG n-3 continguts en el greix del peix consisteix en què disminueixen la quantitat de triglicèrids de la sang. Els triglicèrids és un tipus de greix que el nostre cos utilitza com a font d’energia, però quan està en excés (per sobre de 150 mg / dl) predisposen a l’arteriosclerosi, és a dir, la formació d’unes lesions a la paret de les artèries que es coneixen com plaques d’ateroma i que són les responsables de la gran majoria d’atacs cardíacs i cerebrals. L’excés de triglicèrids també predisposa a la diabetis i afavoreix les trombosi.
Tenint en compte els efectes beneficiosos dels AG n-3 sobre el sistema cardiovascular, s’ha recomanat que la població general consumeixi almenys 2 racions de peix a la setmana, preferiblement gras. A les persones que no consumeixen peix i que no són al·lèrgics a ell, es recomana una aportació d’AG n-3 a través de suplements en forma de càpsules, però tenint en compte que continguin una quantitat adequada, és a dir almenys 250 mg al dia d’EPA +DHA. És destacable que la majoria de la població dels països desenvolupats consumeix una quantitat molt inferior a l’esmentada, havent-se comunicat que aproximadament en la meitat dels adults l’aportació és <60 mg / dia d’EPA + DHA.
En les dones susceptibles d’iniciar una gestació, en les embarassades i en les que estan en fase de lactància, es recomana evitar els peixos que puguin contenir un excés de mercuri, en particular els depredadors de grans dimensions, com el tauró, el peix espasa o les
Els AG n-3 estan indicats per al tractament de l’excés de triglicèrids sanguinis, el que es coneix com hipertrigliceridèmia. A dosis altes, de 2 a 4 grams al dia, una quantitat que necessàriament requereix la seva aportació en forma de suplements, disminueixen els triglicèrids entre un 20% i un 50%, depenent de la gravetat de la hipertrigliceridèmia.
Com s’ha comentat, els AG n-3 milloren l’artritis a causa dels seus efectes antiinflamatoris. Els estudis al laboratori han demostrat que els AG n-3 disminueixen la formació d’unes substàncies que destrueixen el cartílag denominades proteïnases i també d’altres substàncies que intervenen en la inflamació, entre les quals les més importants són la ciclooxigenasa-2 i d’altres que s’anomenen prostaglandines i leucotriens. En disminuir la producció d’aquestes substàncies, els AG n-3 disminueixen els 4 signes cardinals de la inflamació que són el dolor, la calor, l’enrogiment i la tumefacció o inflor. Diferents assajos clínics han demostrat que en els pacients amb artritis reumatoide els AG n-3 a dosis d’almenys 3 grams al dia disminueixen
som peixaters som peixaters 12 13 A fons
A fons
els eFectes del consUm de PeiX sobre el sistema cardioVascUlar i la salUt General
diferents mecanismes.
la rigidesa matutina, la intensitat del dolor, el nombre d’articulacions tumefactes i doloroses, i l’ús d’antiinflamatoris. Aquests efectes apareixen als 3 mesos d’iniciar el tractament amb AG n-3 i persisteixen durant almenys 6 setmanes després de la seva interrupció.
Els AG n-3 semblen exercir un efecte preventiu enfront de la osteoartritis, malaltia més coneguda com artrosi i que afecta la gran majoria de la població a partir de l’edat mitjana de la vida. Els estudis epidemiològics suggereixen que el consum d’AG n-3 protegiria enfront de l’aparició a llarg termini de signes de destrucció del cartílag en la ressonància magnètica nuclear. Aquest efecte beneficiós sobre el cartílag articular no s’ha
PROpulsar:
Posem a disposició teva una pòlissa de crèdit amb uns avantatges exclusius.
observat amb altres tipus d’àcids grassos.
Per obtenir un major efecte antiinflamatori dels AG n-3 i incrementar en major mesura la seva concentració en els teixits, és útil augmentar el consum de peix a tres o més racions a la setmana i disminuir el consum dels olis vegetals rics en AG n -6, com l’oli de gira-sol, blat de moro, soja o cacauet, ja que s’ha observat que el consum excessiu d’aquests olis rics en AG n-6, entre ells l’àcid linolènic, disminueixen la formació d’EPA en els teixits. Per aquesta raó, és útil substituir els olis rics en AG n-6 per olis rics en AG monoinsaturats com el d’oliva.
En resum, hem presentat de forma sintètica els efectes benefi-
EStEM obLIGatS a DISPoSar d’un REGISTRE SAnITARI (RSIPAC), SI SErvIM a rEStaurantS o AlTRES Col·lECTIuS
El reial Decret 191/2011, que modifica les condicions d’inscripció de les indústries alimentàries en el Registre General Sanitari d’Empreses Alimenàries i Aliments (RGSEAA), determina l’exclusió de la inscripció de la majoria de les activitats de venda minorista, llevat que subministrin a altres minoristes i superin uns límits de marginalitat i àmbit geogràfic que la mateixa norma no estableix.
segons l’article 2, punt 2: Queden exclosos de l’obligació d’inscripció en el registre:
..... Els establiments i les seves empreses titulars en el supòsit de que exclusivament manipulin, transformin, envasin, emmagatzemin o serveixen aliments per a la seva venda o entrega in situ al consumidor final, amb o sense repartiment a domicili, o a col·lectivitats, així com a quina quantitat subministrin a altres establiments de les mateixes característiques i es tracti d’una activitat marginal en termes tant econòmics com de producció.....
A Catalunya, els criteris generals que s’apliquen en la territorialitat i la marginalitat que determinen l’exclusió en el Registre General Sanitari, són: Àmbit territorial: Catalunya.
marginalitat: Menys del 30% de la producció de l’establiment, subministrada.
a minoristes d’un altre municipi. segons l’aplicació d’aquets criteris, quins establiments estan obligats a tramitar el registre sanitari?:
1. Els establiments minoristes que siguin subministradors d’altres minoristes ubicats fora de Catalunya.
ciosos dels AG n-3 i els principals mecanismes implicats. No obstant això, cal anar amb compte a l’ingerir olis de peix com a suplement alimentari, pel risc de consumir quantitats perilloses de dioxines, mercuri i altres metalls pesants presents en molts peixos. n
Una manera de propulsar les teves iniciatives és oferir-te una pòlissa de crèdit professional amb uns avantatges exclusius, per tal de mantenir la teva tresoreria personal equilibrada al llarg de tot l’any i pagar els interessos només quan la utilitzes.
Si ets membre del Gremi de Peixaters de Catalunya i vols promoure la teva feina, protegir els teus interessos o els teus valors professionals, amb Banc Sabadell ho pots fer
Truca’ns al 900 500 170, identifica't com a membre del teu col lectiu, organitzem una reunió i comencem a treballar.
bancsabadell.com
2. Els establiments i les empreses minoristes que subministrin més del 30% de la producció a establiments minoristes d’una altra titularitat, ubicats en un altre municipi.
PER A MÉS INFORMACIÓ, TRUQUEU A LA SECRETARIA DEL GREMI: 93 3236412
les respostes a les preguntes dels agremiats
En aquest espai, des del Gremi resoldrem totes les vostres inquietuds. Podeu fer arribar les vostres preguntes a través de les nostres xarxes socials, del nostre correu electrònic, en persona o per carta. Estarem encantats d’atendre-us!
som peixaters som peixaters 14 15
?
ENS
gremi@gremipeixaters.cat
El Gremi Respon
PODEU FER ARRIBAR LES VOSTRES PREGUNTES A TRAVÉS DE
Gremi de Peixaters de Catalunya
A fons
El greix del peix té, en aquest sentit, un efecte favorable sobre els processos inflamatoris, entre ells l’artritis reumatoide i altres processos reumàtics.
ja són milers les fotos que entre els peixaters catalans s’han difós a les xarxes socials. L’activitat del nostre sector a instagram és imparable! suma’t i participa en la campanya difonent la teva parada amb l’etiqueta #sompeixaters
si menjant peix fem salut, compartint #sompeixaters enfortim el sector!
som peixaters 17 A les Xarxes
A les Xarxes
més de 2000 fotografies inunden les xarxes amb l’etiqueta #somPeixaters!
crisspeix
peixoschuti
peixfrescrosa
peixos_costabrava
peixosvila
peixostorrent
albertmartinezprinetti
suntaconcepcio
Peixateries carrillo: amor pel llegat familiar
les germanes carrillo, la sònia, l’esther, la montserrat i l’ana ma. han continuat la feina dels seus pares i actualment dirigeixen 3 peixateries a sant cugat.
Per sonia baños
En aquesta ocasió vam poder parlar amb l’Esther, una de les germanes Carrillo, que ens va explicar com els seus pares els hi van transmetre l’amor per la peixateria, una professió que han fet seva mantenint el llegat de la seva família. Quant fa que us dediqueu a la peixateria? Doncs jo fa més de 30 anys que m’hi dedico, i les meves germanes també. Era un negoci familiar del meu pare i la meva mare. Van començar en el mercat Pere Sans de Sant Cugat, que ja no existeix i ara ens dediquem a aquest sector les 4 germanes. Què és el que més t’agrada de la teva feina? Doncs el que més m’agrada és tractar amb la gent, amb la meva clientela… Tot i que, de fet, m’agrada tot. Jo també vaig a comprar a Mercabarna i també m’agrada molt fer-ho. Pràcticament m’agrada tot el que faig. Vaig començar amb 20 anys i sí que puc dir que és vocacional.
