Claus per etiquetar correctament

Etiquetatge detallistes. Claus per etiquetar correctament: la denominació de venda

Etiquetar correctament els productes que venem als nostres consumidors i clients és un dels requisits legislatius que ha de complir el comerç detallista. Informar correctament implica generar confiança i diferenciar-nos de la competència. Dona a entendre que els productes disposen de la nostra garantia sense caure en errades i diferenciant-nos de les grans superfícies com a comerç de proximitat que som.

Parlem de leS deNomiNacioNS de veNda, ho eSTem feNT bÉ?

La denominació de venda és el nom que posem als aliments que venem. Ens ha de permetre conèixer la seva naturalesa i poder-los distingir dels altres productes. S’ha de diferenciar clarament de la marca comercial i de les denominacions de fantasia. Anirà acompanyada del tractament al qual s’ha sotmès, pasteuritzat, ultracongelat, descongelat...

Quan posem la denominació de venda cal tenir en compte que hi ha uns principis bàsics que s’han de seguir, sempre, i en l’ordre següent:

1. Primerament, comprovarem si hi ha una denominació legal, buscant si existeix a la normativa vigent. Si hi és, l’haurem d’utilitzar de forma obligatòria. La majoria de productes de la carn i derivats tenen legislació específica on s’indica quina denominació hem de posar a cada tipus de producte. Per exemple parlem de carn de vedella, carn de bou, hamburguesa, burguer meat, pernil curat, carn picada, sobrassada, fuet...

2. Si ens trobem que no hi ha normativa legal haurem de recórrer a la denominació habitual o per ús, és a dir

Primerament, posarem la denominació legal, si no en té l’habitual o per ús i si no en té, una de descriptiva.

la coneguda i acceptada de forma col·loquial pels consumidors. El RD 474/2014 ens indica moltes de les denominacions admeses per als productes tradicionals. Així parlem de bacó, bisbe, bull, botifarra...

Altres productes no tenen denominació legal i entrarien directament a formar part d’aquesta segona categoria. Això passa amb els menjars preparats. Així parlem de “croquetes de pernil”, o de “canelons de carn” entre molts d’altres.

3. Si no tenim ni denominació legal ni usual, o el nom no és suficient perquè el consumidor l’entengui, caldrà posar una denominació que en diem “descriptiva” que, tal com indica el seu nom, és una descripció del producte. Com a exemple tindríem els “llibrets de porc”. La seva

denominació descriptiva podria ser “carn de porc farcida de pernil cuit i formatge, arrebossada”.

Les denominacions descriptives són importants. Estem elaborant i comercialitzant productes que no sempre són coneguts al nostre país. No tothom entén el que volen dir noms com yakisoba, kombutxa, mochi o salmorejo... Encara que cada vegada són més habituals. En aquests casos és important afegir una descripció per tal que el consumidor sàpiga que està comprant.

Un dubte que es planteja sovint és el cas de les diferències entre el burguer meat i l’hamburguesa a l’hora de posar la denominació de venda. Utilitzarem “hamburguesa” com a “denominació habitual” quan es tracti d’un producte elaborat amb carn picada amb addició de sal, especies, condiments o altres productes alimentaris. Si afegim sulfits com a conservadors deixa de ser considerada una “hamburguesa” i passa a tenir la denominació legal de “burguer meat”, que a més portarà un mínim d’un 4% de cereals o hortalisses.

eN quiNS caSoS hem d’afeGir el % d’uN iNGredieNT?

Dins la denominació del producte o bé dins del llistat d’ingredients, hem d’indicar el % d’aquells que destaquem en l’etiquetatge sigui mitjançant paraules, imatges o dibuixos. També cal indicar sempre aquells ingredients que siguin essencials per a definir-lo o per distingir-lo d’altres productes similars.

Així, en el cas d’unes croquetes de bolets haurem de posar el % de bolets. Això permetrà als consumidors poder decidir millor entre un producte o un altre. Si ha de triar entre croquetes amb diferents % de bolets el consumidor probablement, escollirà la que tingués un % més gran i entendrà millor el preu associat al producte. eti-

quetar correctament és una de les nostres obligacions i ens permet augmentar la confiança dels nostres consumidors i fer que els aliments que venem siguin més segurs.

Recordeu que al web del Gremi teniu la gravació del curs sobre Etiquetatge i Fitxes Tècniques.

ARTICLE ELAbORAT PER LA MÒNICA SALTOR I JACAS CONSULTORA EN SEgURETAT ALIMENTàRIA. MEMbRE DE LA JUNTA D’AVhIC